Liceu 2012-13

EntraÊaÊformarÊpartÊdeÊlaÊhist˜riaÊdelÊLiceuElÊLiceuÊŽsÊpartÊdeÊtots.ÊColálabora

«M’has arrossegat fins al fons, cruel poder de les aigües, i no obstant això saps molt bé que en el teu fred si, no puc morir!»

Rusalka (Acte III)

Fundació Gran Teatre del Liceu

Generalitat de Catalunya

Ministerio de eduCaCión, Cultura y deporte

ajuntaMent de BarCelona

diputaCió de BarCelona

soCietat del Gran teatre del liCeu

Consell de MeCenatGe

www.liceubarcelona.cat

Direcció del Teatre

Patronat de la Fundació del Gran Teatre del Liceu

president ArturMasiGavarró

ViCepresidents JoséMaríaLassalleRuíz

XavierTriasiVidaldeLlobatera

SalvadorEsteveiFigueras

VoCals representants de la FerranMascarelliCanalda Generalitat de Catalunya JosepMariaBusquetsiGalera

VoCals representants del Ministerio MiguelÁngelRecioCrespo de eduCaCión, Cultura y deporte SantiagoFisasAyxelà

VoCals representants de JaumeCiuranaiLlevadot l’ajuntaMent de BarCelona MartaClariiPadrós

VoCal representant de MònicaQuerolQuerol la diputaCió de BarCelona

VoCals representants del JosepVilarasauiSalat Consell de MeCenatGe PabloCigüelaIbáñez LuisAbrilPérez LeopoldoRodésiCastañé

VoCals representants de ManuelBertrandiVergés la soCietat del Gran teatre JavierCollOlalla del liCeu JosepMariaCoronasiGuinart ManuelBusquetArrufat

direCtor General JoanFrancescMarcoiConchillo

seCretari JaumeSoléiJaner

interVentor JoanGuerreroiLuque

Comissió Executiva

president MiguelÁngelRecioCrespo

VoCals representants XavierSolàiCabanas de la Generalitat de Catalunya VicençVillatoroiLamolla

VoCals representants del Ministerio MiguelÁngelRecioCrespo de eduCaCión, Cultura y deporte AntonioGardeHerce

VoCals representants de JaumeCiuranaiLlevadot l’ajuntaMent de BarCelona MartaClariiPadrós

VoCal representant de la SalvadorEsteveiFigueras diputaCió de BarCelona

VoCals representants de la ManuelBertrandiVergés soCietat del Gran teatre del liCeu JavierCollOlalla

VoCals representants del JosepVilarasauiSalat Consell de MeCenatGe PabloCigüelaIbáñez

direCtor General JoanFrancescMarcoiConchillo

seCretari JaumeSoléiJaner

interVentor JoanGuerreroiLuque

direCtor General JoanFrancescMarco

direCtor artÍstiC JoanMatabosch

direCtora eConÒMiCa i FinanCera AnaSerrano

direCtor de MÀrQuetinG, MartíTorres CoMuniCaCió i MeCenatGe

direCtor de produCCió i Gires EduardGarcia

direCtor de reCursos HuMans JordiTarragó i serVeis Generals

direCtor tÈCniC XavierSagrera

Cap de GaBinet de la direCCió RosaBassedasGeneral i relaCions instituCionals

Cap del serVei jurÍdiC JaumeSolé

direCtor MusiCal JosepPons

direCtor del Cor JoséLuisBasso

Consell d’Assessorament Artístic

assessors XavierAlbertí FrancescCortès PilarFigueras AnnaMaleras RamonPla AntoniRos-Marbà

MeMBres del Gran teatre del liCeu JoanFrancescMarco JoanMatabosch JosepPons JoséLuisBasso JaumeSolé

la Fundació del Gran teatre del liceu és membre de:

Plantilla del Liceu

Direcció General

Joan Francesc Marco

director general

M. Isabel Aguilar

Rosa Bassedas

Paloma Casa

M. Àngels Casals

Laura Cosme

Ariadna Pedrola

Laura Prat

Teresa Serra

Jaume Solé

Departament

Artístic

Joan Matabosch

director

Anabel Alenda

Lluís Alsius

Josep Maria Armengol

Sònia Cañas

Damià Carbonell

Albert Castells

Luca Ceruti

Concepción García

Vanessa García

Victòria Gómez

Mark Hastings

Joaquim Iborra

Eva Marín

Àngels Martínez

Glòria Nogué

Juan Carlos Olivares

Núria Piquer

Sebastian Popescu

Susana Rodríguez

Elena Rosales

Maria Subirana

Roser Trepat

Jaume Tribó

Maria Carme Ventura

Gueràssim Voronkov

Véronique Werklé

Orquestra

Olga Aleshinski

Cesar Altur

Maria Anca Andrei

Sandra Luisa Batista

Lluís Bellver

Francesc Benítez

José Miguel Bernabeu

Dorothea Biehler

Claire Marie Bobij

Kostadin Bogdanoski

Margaret Bonham

Miquel Àngel Bosch

Bettina Brandkamp

Esther Clara Braun

Mercè Brotons

Josep Anton Casado

Elena Ceaucescu

Andrea Ceruti

Carles Chordà

Francesc Colomina

Carme Comeche

Savio de la Corte

Charles Courant

Philip-Raymond

Cunningham

Birgit Euler

Vincent Fillatreau

Juan Pedro Fuentes

Nicolae Giurgea

José Antonio Gómez

Adam Glubinski

Rodica Monica Harda

Detlef Hillbricht

Piotr Janusz Jeczmyk

Christo Kasmetski

Aleksandar Krapovski

Emilie Langlais

Jing Liu

Francesc Lozano

Kalina Macuta

Edith Maretzki

Enric Xavier Martínez

Joan Josep Mercadal

Jordi Mestres

Aleksandra Miletic

Albert Mora

David Morales

Liviu I. Morna

Mihai Morna

Arturo Nogués

Emili Pascual

Dolors Payà

Enric Pellicer

Raúl Pérez

Cristoforo Pestalozzi

Ionut Podgoreanu

Alexandre Polonski

Annick Puig

Ewa Pyrek

Kornelia Racz

Joan Josep Renart

Francesc Rodríguez

Lluís Rusiñol

Artur Sala

Rafael Sala

Francesc Sánchez

Fulgencio Sandoval

Catalin Cristian Sandu

Birgit Renate Schmidt

Oleg Shport

Oksana Solovieva

Juan Manuel Stacey

Renata Tanollari

N. Peter Thiemann

Franck Tollini

Vessela Tomov

Yana V. Tsanova

M. Eulàlia Valero

Marie Vanier

Bernardo Verde

Àngel Vidal

Francisco Villaescusa

Matias Weinmann

Ignacio Zamora

Cor

Alejandra Marie Aguilar

M. Isabel Arqué

Min A. Baek

Josep Maria Bosch

Margarita Buendia

Ignasi Campà

Teresa Casadellà

José Luis Casanova

Paul Chiarot

Alexandra Codina

F. Xavier Comorera

Núria Cors

Rosa Maria Cristo

Miguel Ángel Curras

Georgiev Darlev

Gabriel Antonio Diap

María José Escorsa

Jordi Figueras

Mariel Wlady Fontes

Isabel Fuentealba

Ignasi Gomar

Olatz Gorrotxategi

Ramón Grau

Airam Hernández

Andrés Jara

M. Carme Jiménez

Sung Min Kang

Hortensia Larrabeiti

Yordanka León

Graham Lister

M. Dolors Llonch

Glòria López P.

Raquel Lucena

Mònica Luezas

Elizabeth Maldonado

Encarnació Martínez

Xavier Martínez

Isabel Mas

J. Antonio Medina

Ivo Ivanov Mischev

Raquel Momblant

José Luis Moreno

Daniel Muñoz

Anna Oliva

M. Àngels Padró

Pierpaolo Palloni

Eun-Kyung Park

Marta Polo

Joan Prados

Carles Prat

Angèlica Prats

Florenci Puig

Joan Josep Ramos

Miquel Rosales

Emili Roses

Theodore Rulfs

Miglena Savova

Spasova

Maria Such

Lorenzo P. Valero

Ingrid Venter

Elisabet Vilaplana

Mariano Viñuales

Rita Wing

Helena Zaborowska

Guisela Zannerini

Departament

Econòmic i

Financer

Anna Serrano

directora

Jesús Arias

Jordi Cabrero

Cristina Esteve

Maria Jesús Fèlix

Maria Josep Garcia

Eva Grijalba

Esther Juli

Gemma Martínez

Roser Pausas

Raquel Pérez

Gemma Rodríguez

Josep Valls

Departament de

Màrqueting,

Comunicació i

Mecenatge

Martí Torres

director

Carmen Aguilar

Emma Blancafort

Sònia Blanquet

Irene Calvís

Montserrat Cardona

Maite Guerra

Mireia Martínez

Berna Navarro

Josefa Padrós

Lluís Palomar

Victòria Pardell

Susanna Piquer

Maria Teresa Pous

Sònia Puig-Gros

Gemma Pujol

Isabel Ramon

Marta Ribas

Inés Riviere

Helena Roca

Mercè Roig

Gemma Sánchez

Isabel Santana

Sari Sanz

Paulina Soucheiron

Deborah Tarridas

Carme Urgell

Mireia Ventura

Cristina Viñas

Departament de

Producció i

Gires

Eduard Garcia

director

Yolanda Blaya

Sílvia Garcia

Carles Gibert

Muntsa Inglada

Elena Moral

Mercè Núñez

Meritxell Penas

Joan Rimbau

Josep Maria Sabench

Pilar Villanueva

Departament de

Recursos Humans i

Serveis Generals

Jordi Tarragó

director

Jordi Aymar

Cristina Ferraz

Pilar Foixench

Mireia Gay

Raül López

Xavier Massotti

Juan Manuel Muñoz

Ruben Ondoño

Sandra Oliva

Júlia Osorio

Joan Peyretó

Maria Rosa Pons

Sara Ramírez

Mercè Siles

Albert Sust

Ferran Torres

Departament Tècnic

Xavier Sagrera

director

Rui Alves

Jordi Amate

Llorenç Ametller

Javier Andrés

Albert Anguera

Ferran Anguera

Ricard Anguera

Joan Anton Antich

Víctor Antich

Stefano Armani

Jerónima Armas

Mercè Arribas

Antonio Arrufat

Natalia Barot

Xavier Bové

Albert Brignardelli

Manuel Cabello

Raúl Cabello

Julián Candón

Carles Capdet

Ferran Capella

Xavier Carreras

Jordi Castro

Gertrudis Cayuela

Marc Comas

Alexandre Curcó

Pietro d’Agostino

Laia Daniels

Ricard Delgado

Antoni Díaz

José Luis Encinas

Sergi Escoda

Yolanda Escoda

Sebastià Escutia

Rafael Espada

Guillermo Fabra

Antoni Falcó

Josep R. Falcó

David Farré

Immaculada Faura

Josefa Fèlix

Gemma Felius

Cristina Fortuny

Marta Frades

José M. Franganillo

Ruth Galán

Victòria Gallego

Jordi Gallués

Antoni Garcia

Joan Carles Garriga

Josep P. Gil

Fiorella Giudicessi

María José Gómez

Alberto González

Carmen González

José Jorge González

Antonio Guardiola

Miguel Guillén

José Ángel Hidalgo

Adela del Hoyo

Pablo Huerres

Fernando Jiménez

Anna Maria Junquera

Jamaine M. Kässler

Antonio Larios

Antoni Lebrón

Esther Linuesa

Eduard López

Francesc Xavier López

Jordi López

Xesca Llabrés

Ramón Llinás

Mònica Llorens

Joaquim Macià

Francesc Macip

Antoni Magriñà

Begoña Marcos

Isaac Martín

Aduino J. Martínez

Jaime Martínez

Manuel Martínez

Roger Martínez

Eduard Melich

Vicenç Miguel

Enric Miquel

Bautista V. Molina

Carlos Montosa

Mercedes Muñoz

Blai Munuera

Agustí Navarro

Mònica Núñez

Alfonso Ochoa

Albert Ortiz

Amadeo Pabó

Natàlia Paradela

Carles A. Pascua

Albert Peña

Liliana Pereña

Ana Pérez

Robert Pinies

José C. Pita

Salvador S. Pozo

Ferran Pratdesaba

Esteban Quifer

Carles Rabassa

Lluís Rabassa

Dolors Rodríguez

Jaume Roig

Darío Rojas

Carlos A. Rojo

Marcos Romero

Pere Romero

Josep Rosés

Glòria Royo

Josep Sala

Josuè Sampere

Andrés Sánchez

Josep M. Sánchez

Juan M. Sánchez

Margarita Sánchez

Mariano Sánchez

Esther Sanclemente

Vicenç Santos

Javier Sanz

Pedro Sastre

Jordi Segarra

Maria Serra

Maria Teresa Sil

Jordi Soler

Carles Lluís Suárez

Marc Teixidor

Eduard Torrents

Antoni Ujeda

Esperanza Valderrama

Núria Valero

Andrés Varela

Ana Sabina Vergara

Jaume Vergés

Alba Viader

Patricia Viguer

Eva Vílchez

Judit Villalmanzo

Ana Zurdo

Fundació Gran Teatre del Liceu

Mecenes · Consell de Mecenatge

Patrocinadors

Protectors

Benefactors

Col·laboradors

Macià Alavedra

Salvador Alemany

Maria Bagués

Joaquim Barraquer

Núria Basi

Manuel Bertran

Manuel Bertrand

Agustí Bou

Carmen Buqueras

Joan Busó

Joan Camprubí

Guzmán Clavel

Josep Cusí

Antoni Esteve

Magda Ferrer-Dalmau

Sergi Ferrer-Salat

Maria Font de Carulla

Mercedes Fuster

José Gabeiras

José Luís Galí

Francisco Gaudier

Lluís M. Ginjaume

Jaume Graell

Manuel Grau

Calamanda Grifoll

José Manuel Mas

Josep Milian

José M. Mohedano

Josep Lluís Núñez

Josep Oliu

Maria Reig

Francisco Reynés

Miquel Roca

Francisco Salamero

Maria Soldevila

Ernestina Torelló

Joan Uriach

Josep Vilarasau

Maria Vilardell †

BANCO MEDIOLANUM

BON PREU

GENERAL CABLE

ILLY CAFFÈ

SAGA MOTOR

SOGEUR

SUMARROCA

18 Presentació

24 Festival Bayreuth al Liceu

32 Òperes

60 Dansa

70 Concerts

80 El Petit Liceu

92 Abonaments i localitats

92 Informació

Índex

18 Presentació Presentació 19

Presentació

La temporada 2012-2013 té un brillant inici,els primers dies de setembre, amb la vinguda del’orquestra i els corsdelsFestivalsdeBayreuth, laciutatmíticadelwagnerisme,onel compositor féuconstruir un teatre adaptat a la seva concepció del’òperaiquecadaestiurepelsseusdevotsprocedentsd’arreu del món. El Liceu de Barcelona, fidel a laseva secular tradició wagneriana, va rebre l’any1955 la visita dels Festivals Wagner de Bayreuth,esdevenimentquecommocionàelnostrepúblicifouungran impactepera tota la ciutat.Ara,57anysdesprésd’aquellafita,que els aficionatsmésgransencararecordenambemoció,elTeatretornaaacollirl’orquestraicordeBayreuth,ambcantantsdegranprestigi,queensfaràescoltar,enversiódeconcert,tresgransobreswagnerianes:Der fliegende Holländer (L’holandès errant),Lohengrin i Tristan und Isolde.ÉsunorgulliunaalegriaperalGranTeatredelLiceurenovarelcontacteambelmóndeBayreuth,seguintlaconstantimaidesmentidadevociódelseupúblicperlafigurail’obradeRichardWagner.

Aquest esdeveniment constitueix el pòrtic d’altresactesculturalsrelacionatsamblacommemoraciódelsegoncentenari,el1913,delnaixementdeWagner.Així, dins la temporada, trobem la representacióde l’òpera Das Rheingold (L’or del Rin), el pròlegde lafamosa«Tetralogia»deWagnerDer Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung),estrenadaaMunicl’any1869, i, enversiódeconcert,Rienzi,obradejoventutdelcompositor,estrenadaaDresdenel1842,sobre el personatge històric romà Cola di Rienzo,relativamentpocconegudaperquènoformapartde

l’estrictecorpusdelsdramesconsideratsessencialmentwagnerians.TambétéungraninterèslaprojecciódelfamósfilmclàssicenduespartsEls nibelungsdeFritzLang,estrenataBerlínel1924,encol·laboracióamblaFilmotecadeCatalunya,projeccióacompanyadadelainterpretacióendirectedelapartituraoriginaldeGottfriedHuppertz.UnaexposiciósobreRichardWagnercompletalacelebració.

El mateix any 2013 es commemora el bicentenaridelnaixementdeGiuseppeVerdi i s’haprogramatunanovaproducciódeLa forza del destino, òperademaduresa estrenada el1862aSantPetersburg,en coproduccióamb l’OpéradeParís, ambRenatoPalumbocomadirectormusical.

S’incorporenalahistòriadelLiceutresòperesdegraninterèsquemancavenenlasevabrillanttrajectòria.Enordrecronològic,laprimeraésIl turco in Italia,òperadejoventutdeGioachinoRossini,estrenadaaMilàel1814,undeliciósdrama buffosegonslamodade les «turqueries» de l’època, que representa unamostraplenadegràciaiagilitatdelgrancompositor.LasegonaésIolanta,dePiotrI.Txaikovski,refinadaòpera,degranlirisme,estrenadaaSantPetersburgel1892,pocconegudaalsteatresd’òperaoccidentals,quetél’al·licientd’arribarenversiódeconcertperòambelscossosestables–orquestraicor–delTeatreMariinskideSantPetersburg,amblesgransfiguresdeValeriGergiev,eldirectord’orquestra,ilasopranoAnnaNetrebko,quedebutaaixíalLiceu.Laterceraés Street Scene (Escena de carrer) de Kurt Weill,estrenadaaFiladèlfiael1946, laprimeraòperade


L’ofertacomplementàriade l’òperaestarà formadaperuna sèriede recitals i de concerts amb solistesrellevants,comJoyceDiDonatooBejunMehta.Amésamésdecelebraraquestatemporadal’ediciónúmero50delConcursFrancescViñas,l’OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceuparticiparàenunasèriedeconcertsalPalaudelaMúsicaCatalanaial’AuditorideBarcelona,sotalabatutadelnoudirectormusicaldelLiceu,JosepPons.EldirectordelCorésJoséLuisBassoielconcertinoésKaiGleusteen.

Pelquefaaladansa,esmentemprimerlacompanyianovaiorquesaAlvinAileyAmericanDanceTheater,jaconegudapelsaficionatsdelLiceu,ambballarinsafroamericansqueintegrenlasevapersonalconcepcióde l’experiència ètnica i de la dansa modernaamericana, en un programa eclèctic i atractiu. Ensegon lloc, ens visita l’American Ballet Theatre, laprestigiosa companyia que manté la tradició delballetclàssicalsEUA,queensportaunadelesgransobresdelballetrusdelseglexix,Don Quixot,ambmúsicadeLudwigMinkus,obramestradelcoreògrafMariusPetipa,estrenadael1869alTeatreBolshoide Moscou. La tercera companyia és el Ballet delTeatreNacionaldePragaamblasevacèlebraversiód'El trencanous de Piotr I. Txaikovski. La quartacompanyiadedansaéselBallettamRheinDüsseldorfDuisburg,lacompanyiaestabledel’OperamRhein,unadelesgransinstitucionsculturalsalemanyes,quepresentaL’art de la fuga deJohannSebastianBachamblainnovadoraiesplèndidacoreografiadeMartinSchläpfer,estrenadael2002,quehaestatqualificadadelmisterideBachfetmoviment.

l’etapa americana del compositor germànic, quedenotalainfluènciadelamúsicadelsEUA–musicalsijazz–enlasevaobrademaduresa.

Entre les òperes que completen la temporada,esmentem primer tres òperes italianes, Madama Butterfly,unadelesméspopularsobresdePuccini,estrenadaaMilàel1904,enunarefinadacoproduccióamb el Royal Opera House Covent Garden deLondres;Il piratadeVincenzoBelliniambMariellaDevia; i la tambémoltpopularL’elisir d’amoredeGaetanoDonizetti(1832),enl’atractivapropostadeMario Gas i protagonitzada per Rolando Villazón.L’òperafrancesaestaràrepresentadaperLes contes d’HoffmanndeJacquesOffenbach,estrenadaaParísel 1881, magnífica mostra de l’aproximació delcompositoralagrand opéra,quelagraniestimadasoprano Natalie Dessay canta assumint els tresprincipalspapers.LanovacoproducciódelLiceuambl’ÒperadeSanFranciscoseràdirigidaperLaurentPelly.

Del refinat món de l’òpera txeca ens arriba unaatractivaproducciódeRusalka,d’AntonínDvorˇák,estrenadaaPragael1901,sota ladirecciómusicald’Andrew Davis i la direcció d’escena d’StefanHerheim,figurareconegudaaEuropaespecialmentdes del seu èxit a Bayreuth amb Parsifal. Clou latemporada d’òpera una opera seria d’un Mozartjoveníssim, Lucio Silla, estrenada a Milà el 1772,quanteniasetzeanys,ambunasorprenentriquesaorquestralidegrandificultatperalscantants.


SopranosLaura AikinEliana BayónNicole Cabell Micaela CarosiAnnette DaschNatalie DessayMariella Devia Norma FantiniVanessa Goikoetxea Eglise GutiérrezHui HeMaría HinojosaErmonela JahoInga KalnaYoung Hee KimAleksandra KurzakNino MachaidzeEmily MageeElisabete MatosRicarda MerbethMaría José MorenoAnna NetrebkoAmarilli NizzaCamilla NylundCristina ObregónPatricia PetibonPatricia RacetteOfèlia SalaIano TamarIréne TheorinVioleta UrmanaErika Wueschner

MezzosopranosAnna AlàsMichelle BreedtGemma Coma-AlabertMarina ComparatoMarianne CornettiJoyce DiDonatoMihoko FujimuraSalomé HallerNona JavakhidzeKatarina KarnéusIldiko KomlosiMarie Nicole LemieuxMichèle LosierSusan MacleanMarisa MartinsChrista MayerInés MoraledaJossie PérezEwa PodlésClaudia SchneiderEnkelejda ShkosaAnna SmirnovaSilvia Tro SantaféNadine Weissmann

TenorsRoberto AlagnaDavid AlegretRoberto AronicaArnold BezuyenClemens BieberBenjamin BrunsJavier CamarenaAlbert CasalsJosep FadóChristian FranzMarcello GiordaniVittorio GrigoloStefan HeibachWillem van der HeydenIsmael JordiAlfred KimMichael KönigGregory KundeJorge de LeónAlessandro LiberatoreAntonio LozanoVicenç Esteve MadridVicente OmbuenaMarcel ReijansStefano SeccoRobert Dean SmithKurt StreitZoran TodorovichFrancisco VasMikhaïl VekuaRolando VillazónKlaus Florian Vogt

ContratenorsBejun Mehta

BarítonsRoberto AccursoCarlos BergasaFabio CapitanucciRoberto de CandiaMarc CanturriAlbert DohmenManel Esteve MadridIsaac GalánRenato GirolamiGreer GrimsleyJason HowardThomas JohannesMayerRalf LukasAmbrogio MaestriJoan Martín-RoyoToni MarsolWerner van MechelenXavier MendozaGiovanni MeoniLaurent NaouriLeo NucciÀngel ÒdenaJukka RasilainenÀlex SanmartíAndrew ShoreBruno de SimonePietro SpagnoliVladimir StoyanovLudovic TezierSamuel Youn

Solistes instrumentalsBoris BerezovskiJulian RachlinFrank Peter Zimmermann

BaixosSimone AlberghiniAin AngerIldebrando d’ArcangeloOleg BryjakCarlos ChaussonCarlo ColombaraGünther GroissböckRobert HollAnte JerkunicaVitalij KowaljowIevgueni NikitinIevgueni OrlovMarc PujolDiógenes RandesFriedemann RöhligAbramo RosalenPeter RoseWilhelmSchwinghammerFranz-Josef SeligMartin SnellBjarni Thor KristinsonChristian TschelebiewRainer Zaun

Cantants i actors de musicalPaul CurieviciGeof DolfonPaul Featherstone Elena FerrariJoanna FooteJames McOran-CampbellJohn MoabiKate NelsonPaul ReevesSimone SauphanorJoseph Shovelton Harriet Williams

Directors musicalsHarry BicketDaniele CallegariDale ClevengerAlan CurtisAndrew DavisStéphane DenèveAntonino FoglianiValeri GergievGottfried von der GoltzPablo GonzálezTim MurrayRenato PalumboVíctor Pablo PérezJosep PonsJordi SavallPeter SchneiderGueràssim VoronkovSebastian Weigle

Directors d’escenaJean-Claude AuvrayRobert CarsenPatrice CaurierJohn FulljamesMario GasClaus GuthStefan HerheimMoshe LeiserChristof LoyLaurent Pélly

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del LiceuDirector musical Josep PonsDirector del CorJosé Luis Basso

Relació d’artistes

patrocinador principal amb la col·laboració

26 L’holandès errant en versió concert

28 Lohengrin en versió concert

30 Tristan und Isolde en versió concert

El millor Wagner interpretat pels millors wagnerians

El Festival de Bayreuth és el festival wagnerià més prestigiós del món. Va ser creat pel propi Richard Wagner l’any 1874, qui escollí la ciutat de Bayreuth com a seu dels festivals dedicats a la seva obra i hi féu construir un teatre adaptat a les seves teories sobre el drama musical. Per això esdevingué la ciutat mítica del wagnerisme. Des d’aleshores i fins als nostres dies s’han mantingut els seus festivals d’estiu, per on passen les grans figures del cant, de la direcció d’orquestra i de la direcció d’escena de tot el món. I per tot això, s’ha convertit també en un dels festivals amb més dificultats per aconseguir localitats (amb anys de llista d’espera). A més, en rares ocasions surt de la seva seu. Ho va fer per primer cop l’any 1955 per visitar el Liceu, fet històric que va commocionar la ciutat de Barcelona.Al setembre, i desprès de més de 50 anys, torna a escollir el Liceu per repetir la seva visita fora de Bayreuth.

Bayreuth alLiceu

Festival

Festival Bayreuth al Liceu 2726 Festival Bayreuth al Liceu

Direcció musicalSebastianWeigle

Romantische Oper en tres actes. Llibret i música de Richard Wagner basat en el text Aus den Memorien des Herren von Schnabelewopski de Heinrich Heine. Estrenada el 2 de gener de 1843 al Königliches Sächsisches Hoftheater de Dresden. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 12 de desembre de 1885.

IntèrpretsIevgueniNikitin,RicardaMerbeth,MichaelKönig,Franz-JosefSelig,BenjaminBrunsiChristaMayer.

OrquestraiCordelFestivaldeBayreuth

L’holandès errant Der fliegende Holländer en versió concert

de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER

SETEMBRE 2012 Torn

DISSABTE 1 20.00 h *

DIMARTS 4 20.00 h *

Espectacle sense entreacteDurada aproximada: 2 hores i 20 minuts*Funcions fora d’abonament

La primera redempció per l’amor de Wagner

Els wagnerians més estrictes situen en aquesta òpera la frontera per reconèixer els primers indicis de l’autèntic geni de Richard Wagner. El cas és que en L’holandès errant ja existeixen gairebé tots els temes que esdevindran l’obsessió del mestre alemany, com ara la redempció per l’amor.

Der fliegende Holländer (L’holandès errant; Dresden, 1843), es basa en una llegenda divulgada per Heine, en què un mariner holandès –condemnat a vagar sens fi pels mars amb el seu vaixell fantasma per haver desafiat els designis divins, fins que l’amor i la fidelitat d’una dona li portin el perdó– arriba a un petit port noruec. Per trobar aquesta dona es permet a l’holandès atansar-se a terra cada set anys. Wagner construeix l’òpera des de la perspectiva de Senta, la noia que lliurarà la seva vida al desconegut per redimir-lo de la maledicció, dins el tema de la redempció per l’amor, fonamental en l’obra wagneriana.

Altres actes commemoratius del bicentenari

de Richard Wagner: pàgines 50, 56 i 58

28 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu 29

Direcció musicalSebastianWeigle

Romantische Oper en tres actes. Llibret i música de Richard Wagner. Estrenada el 28 d’agost de 1850 al Teatre de la Cort de Weimar. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 6 de març de 1883.

IntèrpretsKlausFlorianVogt,AnnetteDasch,SusanMaclean,ThomasJ.Mayer,WilhelmSchwinghammer,SamuelYoun,StefanHeibach,WillemvanderHeyden,RainerZauniChristianTschelebiew.


Lohengrin en versió concert


SETEMBRE 2012 Torn

DIUMENGE 2 19.00 h *

DIMECRES 5 19.00 h *

Durada aproximada: 4 hores i 15 minuts*Funcions fora d’abonament

El misteri del cavaller del cigne

En l’obra Lohengrin apareix per primera vegada una referència al mite arturià. Lohengrin, fill de Parsifal, l’heroi que posarà fi gairebé quaranta anys després a la gran obra operística de Wagner. Lohengrin és un altre redemptor misteriós, un cavaller sense nom, que arribarà a una societat perduda conduït per un cigne per tal de salvar-la del seu ocàs.

Lohengrin (Weimar, 1850), s’inspira en poemes medievals del cicle artúric. Lohengrin, fill de Parsifal, ha estat enviat a Brabant per salvar Elsa de la falsa acusació de fratricidi i per regir el ducat amb justícia. Arriba dalt d’un cigne, desafia i venç Telramund en el judici de Déu convocat pel rei Enric I l’Ocellaire. Posa com a única condició per al seu matrimoni amb Elsa que ella no li preguntarà mai ni el nom ni la procedència. Però Ortrud, esposa de Telramund, posa en l’ànima d’Elsa el dubte. Després de les noces, Elsa fa la pregunta fatal i Lohengrin mata Telramund en defensa pròpia, fa saber la seva identitat i anuncia la seva partida mentre Elsa mor de tristesa. Altres actes commemoratius del bicentenari


30 Festival Bayreuth al Liceu Festival Bayreuth al Liceu 31

Direcció musicalPeterSchneider

Drama musical en tres actes. Llibret del compositor, basat en una llegenda medieval bretona segons la versió de Gottfried von Strassburg (segle xiii). Música de Richard Wagner. Estrenat el 10 de juny de 1865 al Teatre de la Cort de Munic. Estrenat al Gran Teatre del Liceu el 8 de novembre de 1899.

IntèrpretsIréneTheorin,RobertDeanSmith,MichelleBreedt,JukkaRasilainen,RobertHoll,RalfLukas,ClemensBieber,ArnoldBezuyeniMartinSnell.


Tristan und Isolde en versió concert


SETEMBRE 2012 Torn

DIJOUS 6 19.00 h *

Durada aproximada: 4 hores i 50 minuts*Funció fora d’abonament

Una obra eterna sobre l’amor i la mort

Richard Wagner estableix un concepte nou sobre la passió: la mort per amor. La màgica història de Tristan i Isolde és l’excusa per sublimar l’amor romàntic i l’amor trobadoresc. Només en la mort es podrà culminar una passió que es projecta en l’eternitat.

Tristan und Isolde (Munic, 1865), obra decisiva en la història de la música del nostre temps, es basa en un poema medieval de Gottfried von Strasburg que narra els tràgics amors de Tristany i Isolda. Wagner en féu l’expressió més poderosa de la passió amorosa que s’aferma, incontenible, a despit de la mateixa voluntat, de les normes morals i de les lleis divines, i que només troba en la mort el seu acompliment. Utilitzà una música nova, al límit de la tonalitat, d’un cromatisme exasperat. La passió dels protagonistes té l’origen en un filtre d’amor que Isolde beu i fa beure a Tristan pensant que és un filtre de mort.



34 La forza del destino

36 L’elisir d’amore

38 Rusalka

40 Il pirata en versió concert

42 Iolanta en versió concert

44 Les contes d’Hoffmann

46 Street Scene

48 Madama Butterfly

50 L’or del Rin

52 Il turco in Italia

54 Lucio Silla

56 Rienzi en versió concert

Cinema al Liceu

58 Els nibelungs en cinema

Òperes

34 Òperes Òperes 35

Direcció musicalRenatoPalumbo

Direcció d’escenaJean-ClaudeAuvray

EscenografiaAlainChambon

VestuariMariaChiaraDonato

Il·luminacióLaurentCastaingt

CoreografiaTerryJohnBates

Nova coproduccióGranTeatredelLiceu/OpéraNationaldeParis

Òpera en quatre actes. Llibret de Francesco Maria Piave, basat en el drama castellà Don Álvaro o La fuerza del sino (1835) d’Ángel de Saavedra, duc de Rivas; amb una escena del Wallensteins Lager de Friedrich von Schiller. Música de Giuseppe Verdi. Estrenada el 10 de novembre de 1862 al Teatre Imperial de Sant Petersburg. Estrena de la versió revisada, el 27 de febrer de 1869 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada –en la segona versió de l’òpera– al Gran Teatre del Liceu el 21 de desembre de 1872.

IntèrpretsVioletaUrmana,MarianneCornetti,MarcelloGiordani,LudovicTézier,VitalijKowaljow,BrunodeSimone,VicençEsteveMadrid,MarcPujol,AnnaAlàsialtres.(2, 5, 8, 11, 14, 17 i 20 d’octubre de 2012)

MicaelaCarosi,EnkelejdaShkosa,ZoranTodorovitch,LeoNucci,CarloColombara,RobertodeCandia,AbramoRosalenialtres.(9, 13, 16 i 19 d’octubre de 2012)

NormaFantini,AnnaSmirnova,AlfredKim,VladimirStoyanov,DiógenesRandes,RenatoGirolamiialtres.(3, 6, 10 i 18 d’octubre de 2012, funcions populars)

OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceu

CorAmicsdel’ÒperadeGirona

Tres quarts d’hora abans de l’espectacle

s’ofereix al Foyer una sessió informativa sobre

l’òpera, de lliure accés per als assistents.

La forza del destinode Giuseppe Verdi BICENTENARI GIUSEPPE VERDI

OCTuBRE 2012 Torn

DIMARTS 2 20.00 h *

DIMECRES 3 20.00 h PA

DIVENDRES 5 20.00 h E

DISSABTE 6 20.00 h PD

DILLUNS 8 20.00 h H

DIMARTS 9 20.00 h A

DIMECRES 10 20.00 h PC

DIJOUS 11 20.00 h B

DISSABTE 13 20.00 h C

DIUMENGE** 14 17.00 h T

DIMARTS 16 20.00 h G

DIMECRES 17 20.00 h D

DIJOUS 18 20.00 h PB

DISSABTE 20 18.00 h F

Durada aproximada: 3 hores i 40 minuts*Funció fora d’abonament**Funció amb servei d’audiodescripció

Verdi fa que l’impossible esdevingui obra mestra

Només el talent d’un mestre com Verdi pot transformar un argument enrevessat, farcit de tòpics de l’escola romàntica espanyola, en una òpera que és la quinta essència de l’òpera italiana del segle xix. Un miracle musical.

La forza del destino és una òpera de maduresa de Verdi (estrenada a Sant Petersburg el 1862), basada en el drama homònim d’Ángel Pérez de Saavedra, duc de Rivas, aleshores el més famós dels dramaturgs romàntics espanyols, amb llibret de F. M. Piave (revisat per a la versió definitiva de 1869 per Ghislanzoni). La trama narra els dissortats amors de Leonora, filla del marquès de Calatrava, i Don Álvaro, descendent de la família reial inca. Escenes de gran lirisme i refinament alternen amb passatges còmics i satírics.


NOvEMBRE 2012 Torn



DIVENDRES 16 20.00 h *


MAIG 2013 Torn

DILLUNS 27 20.00 h H

DIJOUS 30 20.00 h E

JuNY 2013 Torn

DIUMENGE 2 17.00 h T

DIMECRES** 5 20.00 h A

Durada aproximada: 2 hores i 45 minuts**Funció amb servei d’audiodescripció

L’elisir d’amorede Gaetano Donizetti

Direcció musicalDanieleCallegari

Direcció d’escenaMarioGas

Escenografia i vestuariMarceloGrande

Il·luminacióJoaquínGutiérrez

ProduccióGranTeatredelLiceu

Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani. Música de Gaetano Donizetti. Estrenada al Teatro della Canobbiana de Milà el 12 de maig de 1832. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1848.

IntèrpretsJavierCamarena,NicoleCabell,SimoneAlberghini,ElianaBayónialtres.(11, 14, 16 i 18 de novembre de 2012)

RolandoVillazón,AleksandraKurzak,JoanMartín-Royo,AmbrogioMaestri,CristinaObregónialtres.(27, 30 de mai; 2 i 5 de juny de 2013)





Villazón torna amb la seva gran creació

Nemorino és un home enamorat, amb un amor innocent. Un personatge que es mou en el límit de la comèdia i el drama. Un paper que requereix un cantant especial per expressar aquest delicat equilibri.

L’elisir d’amore (Milà, 1832), una de les òperes més estimades de Gaetano Donizetti, significa un progrés en l’evolució de l’opera buffa en aconseguir que els personatges còmics siguin capaços de mostrar també emocions i sentiments. Al món idíl·lic d’un poblet rural, s’expliquen les desventures amoroses –amb final feliç– de Nemorino, un pagès pobre i tímid, enamorat d’Adina, propietària rica i capriciosa. L’arribada d’un regiment presidit pel fatxenda sergent Belcore i la de Dulcamara, xarlatà embolicador, desencadenen l’acció: Nemorino compra al xarlatà un elixir d’amor per recuperar l’amor d’Adina.


DESEMBRE 2012 Torn


DIJOUS 27 20.00 h A


GENER 2013 Torn



DIVENDRES** 11 20.00 h E



Rusalkad’Antonín Dvorák

Direcció musicalAndrewDavis

Direcció d’escenaStefanHerheim

EscenografiaHeikeScheele

VestuariGesineVöllm

CoproduccióThéâtredelaMonnaie(Brussel·les)/OperGraz

Versió de Stefan Herheim. Òpera en tres actes. Llibret de Jaroslav Kvapil. Música d’Antonín Dvorák. Estrenada al Teatre Nacional de Praga el 31 de març de 1901. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 21 de febrer de 1924.

IntèrpretsCamillaNylund,KlausFlorianVogt,IldikoKomlosi,EmilyMagee,GüntherGroissböck,VanessaGoikoetxea,YoungHeeKim,NonaJavakhidze,XavierMendoza,ToniMarsol,MarcCanturriialtres.





Herheim rellegeix la Sireneta

La posada en escena de Herheim és l’excepció que confirma la regla. Un concepte dramàtic tan personal i potent que reescriu l’univers simbolista creat per Dvorák per tal de construir un univers propi fascinant que s’ha convertit en un dels muntatges més perseguits pels teatres d’òpera d’arreu del món.

Rusalka (Praga, 1901) és l’òpera més coneguda i estimada –amb La novia venuda d’Smetana– del teatre líric txec. Es tracta d’una faula sentimental i simbòlica, centrada en una ondina que adopta la naturalesa humana per amor i en paga cruelment les conseqüències, antic motiu de les llegendes nòrdiques molt estimat pel romanticisme. Musicalment molt bella, amb una certa influència wagneriana, recull les melodies tradicionals txeques en les seves balades, cançons i danses.


GENER 2013 Torn


DILLUNS 7 20.00 h B

Durada aproximada: 2 hores i 50 minuts*Funció fora d’abonament

Il pirata en versió concert

de Vincenzo Bellini

Direcció musicalAntoninoFogliani

Òpera en dos actes. Llibret de Felice Romani basat en la tragèdia Bertram, The Castle of St. Aldobrando del reverend R.C. Maturin. Música de Vincenzo Bellini. Estrenada el 27 d’octubre de 1827 al Teatro alla Scala de Milà. Estrenada a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 21 de setembre de 1830. Estrenada al Gran Teatre del Liceu l’1 de gener de 1971.

IntèrpretsMariellaDevia,GregoryKunde,VladimirStoyanovialtres.


Un repte romàntic

Il pirata és una de les òperes menys representades de Bellini. Un autèntic repte per a sopranos i tenors per l’enorme dificultat de les seves àries. Una partitura que pocs gosen afrontar. Una obra només per a les millors veus.

Una òpera romàntica, apassionada com la vida personal del seu autor. Una trama d’amors que es retroben en les situacions més adverses, amenaçats per un destí implacable que no tindrà compassió dels amants. Un argument que regala a la soprano una celebrada escena de follia, com totes les gran òperes de l’època. Amb Il pirata, un encàrrec de La Scala, Bellini va assolir el primer gran èxit de la seva carrera, a més a més de consolidar la seva relació amb el llibretista Felice Romani i d’avançar amb pas ferm envers un estil musical personal en què la melodia assumeix un seductor protagonisme. Il pirata només s’ha representat una sola vegada durant la temporada del Liceu (1970-71), amb Montserrat Caballé, Bernarbé Martí i Vicenç Sardinero en els papers protagonistes.


GENER 2013 Torn

DIJOUS 10 20.00 h *


Durada aproximada: 2 hores*Funció fora d’abonament

Iolanta en versió concert

de Piotr I. Txaikovski

Direcció musicalValeriGergiev

Òpera en un acte. Llibret de Módest Ílitx Txaikovski basat en Kong Renés Datter de Henrik Hertz traduït del danès per Fiódor Miller. Música de Piotr Ílitx Txaikovski. Estrenada el 6 de desembre de 1892 al Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Estrena al Gran Teatre del Liceu.

IntèrpretsAnnaNetrebkoialtres.

OrquestraSimfònicaiCordelTeatreMariinskideSantPetersburg

Debut d’Anna Netrebko al Liceu

La visita dels cossos estables del Teatre Mariinski, amb la participació estel·lar d’Anna Netrebko, constitueix una oportunitat excel·lent per descobrir l’exquisida partitura de Txaikovski, una raresa, tresor històric de la lírica eslava, que poques vegades és interpretada als teatres d’òpera occidentals.

Iolanta (Sant Petersburg, 1892), obra de refinat lirisme, situa en època medieval una princesa cega de naixement, a la qual el pare ha envoltat de persones que li han ocultat l’existència del sentit de la vista per evitar-li el dolor de saber-se invident. Un metge oriental assegura tenir el remei per donar la vista a Iolanta, però només serà eficaç si ella pren consciència de la seva realitat, a la qual cosa s’oposa el pare protector. Arriba un cavaller que s’adona de la situació, s’enamora de la princesa, li explica el que és la llum i el color i diu que està disposat a casar-s’hi. La indignació del pare esdevé l’alegria de tots quan el remei proposat li dóna la visió.


FEBRER 2013 Torn

DILLUNS 4 20.00 h A

DIMARTS 5 20.00 h PA

DIJOUS 7 20.00 h B


DIMARTS 12 20.00 h PC

DIJOUS 14 20.00 h E



DIMARTS 19 20.00 h PE

DIMECRES** 20 20.00 h D



Les contes d’Hoffmannde Jacques Offenbach

Direcció musicalStéphaneDenève

Direcció d’escenaLaurentPélly

EscenografiaChantalThomas

VestuariLaurentPelly

Il·luminacióJoëlAdam

DramatúrgiaAgatheMelinand

VídeoCharlesCarcopino

Nova coproduccióGranTeatredelLiceu/SanFranciscoOpera

Òpera en un pròleg, tres actes i un epíleg. Llibret de Jules Barbier basat en tres contes d’E. T. A. Hoffmann. Música de Jacques Offenbach. Estrenada el 10 de febrer de 1881 a l’Opéra Comique de París. Estrenada a Barcelona en versió castellana al Teatre Eldorado el 22 d’abril de 1905. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 5 de febrer de 1924.

IntèrpretsNatalieDessay,VittorioGrigolo,LaurentNaouri,MicheleLosier,FranciscoVas,ManelEsteveMadrid,IsaacGalán,CarlosChausson,SalomeHaller,ÁlexSanmartíialtres.(4, 7, 11, 14, 17, 20 i 23 de febrer de 2013)

EgliseGutiérrez,IsmaelJordi,GreerGrimsley,GemmaComa-Alabertialtres.(5, 12, 16 i 19 de febrer de 2013, funcions populars)





Natalie Dessay serà totes les amants d’Hoffmann

Qui encara guardi el record de Natalie Dessay en el paper d’Ofelia o Manon, comprendrà el que significa veure-la i escoltar-la de nou assumint el repte vocal d’interpretar ella sola els tres papers femenins protagonistes d’aquesta exigent òpera d’Offenbach. Un autèntic tour de force.

Les contes d’Hoffmann (París, 1881) és una òpera que respon a la voluntat del compositor de no restar limitat a les seves exitoses operetes i entrar al món de la gran òpera. Obra de gran inspiració, combina amb eficàcia els aspectes fantàstics, sentimentals, sobrenaturals i també satírics i grotescos. El personatge d’Hoffmann, narrador i protagonista, explica als companys de taverna tres faules que il·lustren els seus amors dissortats amb la cantant Stella: la d’Olympia, la nina mecànica; la d’Antonia, la cantant que es mor de cantar, i la de Giulietta, la cortesana que roba reflexos.


MARç 2013 Torn

DIVENDRES 1 20.00 h PB


DILLUNS 4 20.00 h PA

DIMARTS 5 20.00 h PC

Durada aproximada: 3 hores

Street SceneEscena de carrerde Kurt Weill

Direcció musicalTimMurray

Direcció d’escenaJohnFulljames

Escenografia i vestuariDickBird

Il·luminacióJonClark

CoreografiaArthurPita

CoproduccióYoungVic/TheOperaGroup

American opera en dos actes. Llibret d’Elmer Rice sobre la seva pròpia obra. Lyrics de Langston Hughes i Elmer Rice. Música de Kurt Weill. Estrenada el 16 de desembre de 1946 al Schubert Theatre de Filadèlfia. Estrena al Gran Teatre del Liceu.

IntèrpretsGeofDolton,ElenaFerrari,PaulFeatherstone,KateNelson,PaulCurievici,JosephShovelton,SimoneSauphanor,PaulReeves,HarrietWilliams,JamesMcOran-Campbell,JohnMoabi,JoannaFooteialtres.


CorVivaldi-PetitsCantorsdeCatalunya




Entre l’òpera i el musical

La breu però memorable carrera americana de Kurt Weill es va iniciar amb aquesta obra, la qual constitueix un pont entre la tradició de l’òpera europea del segle xx –amb missatges implícits al segle xix– i la cultura popular americana, amb gran influència de la música negra. Per això la sorpresa davant la convivència de la crítica social i el so de Broadway.

Street Scene (Escena de carrer; Filadèlfia, 1946) és la primera òpera de Kurt Weill de la seva etapa americana (ell la defineix com una american opera), influïda per la comèdia musical de Broadway i el jazz, en la qual integra recitatius, diàlegs, àries, conjunts i cançons. El llibret és del dramaturg Elmer Rice, home políticament compromès, sobre una obra pròpia guanyadora del Premi Pulitzer (1929). La lletra de les cançons són del poeta negre Langston Hughes. L’acció transcorre en un barri molt pobre de Nova York, davant una casa de veïns que protagonitzen les diverses històries de la trama, totes d’un realisme cru, amb una càrrega important de denúncia social i un final tràgic.


MARç 2013 Torn

DIJOUS 21 20.00 h B



DIMARTS 26 20.00 h A


JuLIOL 2013 Torn



DIMARTS 23 20.00 h G


DIJOUS 25 20.00 h *


DISSABTE** 27 20.00 h *

DILLUNS 29 20.00 h *

Durada aproximada: 2 hores i 45 minuts*Funcions fora d’abonament**Funció amb servei d’audiodescripció

Madama Butterflyde Giacomo Puccini

Direcció musicalJosepPons(III/2013)DanieleCallegari(VII/2013)

Direcció d’escenaMosheLeiseriPatriceCaurier

EscenografiaChristianFenouillat

VestuariAgostinoCavalca

Il·luminacióChristopheForey

CoproduccióGranTeatredelLiceu/RoyalOperaHouseCoventGarden(Londres)

Òpera en tres actes. Llibret de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en l’obra teatral homònima de David Belasco. Música de Gioacomo Puccini. Estrenada al Teatro alla Scala de Milà el 17 de febrer de 1904. Estrenada en una nova versió al Gran Teatre de Brescia el 28 de maig de 1904. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 10 de desembre de 1909.

IntèrpretsHuiHe,RobertoAlagna,GiovanniMeoni,JossiePérez,VicenteOmbuena,RobertoAccurso,IevgueniOrlov,ClaudiaSchneiderialtres.(21, 24 i 27 de març de 2013)

ErmonelaJaho,JorgedeLeon,ÀngelÒdena,GemmaComa-Alabertialtres.(23 i 26 de març, i 25 de juliol de 2013)

PatriciaRacette,StefanoSecco,FabioCapitanucci,MarieNicoleLemieux,FranciscoVasialtres.(20, 23, 26 i 29 de juliol de 2013)

AmarilliNizza,RobertoAronica,CarlosBergasa,GemmaComa-Alabertialtres.(21, 24 i 27 de juliol de 2013)





L’òpera més popular de Puccini

La història de l’òpera està farcida de finals tràgics, però molt pocs toquen tant la fibra sensible del públic com la mort de Cio-Cio-San. La música de Puccini és única per la seva capacitat de despertar emocions, de revelar-nos com a pròpia la felicitat o el dolor dels seus personatges.

Madama Butterfly (Milà, 1904) explica la patètica història d’una geisha de Nagasaki, Butterfly (Cio-Cio-San), que confia cegament en l’amor d’un cínic oficial de la Marina americana, Pinkerton, que s’ha casat amb ella segons una llei japonesa que li permet el repudi i ha tornat al seu país. Quan descobreix que l’home que estima reapareix casat amb una americana i demana fer-se càrrec del fill que ella ha tingut durant la seva absència, posa fi al somni occidental que l’ha posseïda i es fa l’harakiri. L’obra se centra essencialment en Butterfly, amb una capacitat d’estimar i una delicadesa admirables. La partitura –amb elements d’exotisme refinat– s’adequa perfectament a la figura de la fràgil i sensible protagonista.


ABRIL 2013 Torn


DILLUNS 22 20.00 h A

DIMARTS 23 20.00 h H

DIJOUS 25 20.00 h B



DILLUNS 29 20.00 h G

MAIG 2013 Torn

DIJOUS** 2 20.00 h D

Espectacle sense entreacteDurada aproximada: 2 hores i 40 minuts**Funció amb servei d’audiodescripció

Direcció musicalJosepPons

Direcció d’escenaRobertCarsen

Escenografia i vestuariPatrickKinmonth

Il·luminacióManfredVoss

ProduccióBühnenderStadtKöln

IntèrpretsAlbertDohmen,KurtStreit,AndrewShore,MihokoFujimura,EwaPodles,AinAnger,AnteJerkunica,MikhaïlVekua,ErikaWueschner,MarcelReijans,RalfLukas,MaríaHinojosa,NadineWeissmannialtres.(20, 23, 26 i 29 d’abril, i 2 de maig de 2013)

JasonHoward,FranciscoVas,OlegBryjak,KatarinaKarnéus,NadineWeissmann,FriedemannRöhlig,BjarniThorKristinsson,InésMoraledaialtres.(22, 25 i 28 d’abril de 2013)

OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceu






Pròleg de la tetralogia Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). Llibret i música de Richard Wagner. Òpera estrenada al Teatre Reial de Munic el 22 de setembre de 1869. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 30 de març de 1910.

Der Ring des Nibelungen (L’anell del nibelung)

L’or del RinDas Rheingold de Richard Wagner BICENTENARI RICHARD WAGNER

El principi de la Tetralogia èpica

«Ara estem patint la destrucció de la naturalesa per l’avarícia del poder. [...] Wagner ja va intuir que les lleis de la naturalesa i dels homes no estan harmonitzades». Així explica Robert Carsen una posada en escena intensa però conscientment allunyada de la grandiloqüència.

Das Rheingold (L’or del Rin; Munic, 1869) constitueix el pròleg de Der Ring des Nibelungen (L’anell dels nibelungs). En un món harmònic, les ondines vetllen el seu tresor del fons del Rin. El nibelung Alberich, nan lleig i lasciu, els el roba perquè en sap el secret: qui pugui apoderar-se de l’or i forjar-ne un anell, serà amo del món, amb la condició de renunciar a l’amor. Wotan, el primer dels déus, guiat per l’astut semidéu Loge, pren l’or i l’anell a Alberich per pagar el palau del Walhalla, que uns gegants, Fasolt i Fafner, li han construït. El nan profereix llavors la terrible maledicció: l’anell significarà la dissort i la mort dels qui el posseeixin. La maledicció es compleix immediatament: un germà mata l’altre per ser-ne l’únic amo. Els déus entren al Walhalla.


MAIG 2013 Torn


DIJOUS 23 20.00 h A

DIMARTS 28 20.00 h B

JuNY 2013 Torn


DIMARTS** 4 20.00 h H

DIJOUS 6 20.00 h D


Il turco in Italiade Gioachino Rossini

Direcció musicalVíctorPabloPérez

Direcció d’escenaChristofLoy

Escenografia i vestuariHerbertMurauer

Il·luminacióReinhardTraub

CoreografiaJacquelineDavenport

ProduccióBayerischeStaatsoper(München)

Dramma buffo en dos actes. Llibret de Felice Romani sobre l’obra homònima de Caterino Mazzolà. Música de Gioachino Rossini. Estrenat el 14 d’agost de 1814 al Teatro alla Scala (Milà). Estrenat a Barcelona al Teatre de la Santa Creu el 9 de juny de 1820. Estrena al Gran Teatre del Liceu.

IntèrpretsNinoMachaidze,Ildebrandod’Arcangelo,RenatoGirolami,PietroSpagnoli,DavidAlegret,MarisaMartins,AlbertCasalsialtres.





Una de les comèdies més famoses de Rossini

Una comèdia d’intriga, àgil, frívola, de tempo endiablat. Aquest és l’esperit que reflecteix la brillant partitura de Rossini.

Aquesta producció d’Il turco in Italia (Milà, 1814) en representa l’estrena al Liceu. Seguint la moda de les turqueries de la seva època, l’acció se situa a Nàpols, on el poeta Prosdocimo busca un tema literari (per això ha estat considerada «pirandelliana»), i narra els amors del príncep turc Selim i la seva concubina preferida, la gitana Zaida, i la frivolitat i passió per plaure que mostra la coqueta Fiorilla, casada amb Don Geronio i amb un devot chevalier servant, Narciso. El turc s’encapritxa de Fiorilla, però finalment, i amb molts equívocs afavorits pels transvestiments dels personatges, tot acaba bé: els enamorats es reconcilien i Fiorilla decideix intentar ser seriosa.


JuNY 2013 Torn

DIVENDRES 21 19.00? h C

DISSABTE 22 19.00? h PB

DIMECRES 26 19.00? h D

DIVENDRES 28 19.00? h E

JuLIOL 2013 Torn

DILLUNS 1 19.00? h B

DIMARTS 2 19.00? h PA

DIJOUS 4 19.00? h PC

DIVENDRES 5 19.00? h H

DISSABTE 6 19.00? h PD

DIUMENGE** 7 17.00 h T


Lucio Sillade Wolfgang Amadeus Mozart

Direcció musicalHarryBicket

Direcció d’escenaClausGuth

Escenografia i vestuariChristianSchmidt

Il·luminacióManfredVoss

Nova produccióGranTeatredelLiceu(en col·laboració amb el Theater an der Wien i la Wiener Festwochen)

Opera seria en tres actes. Llibret de Giovanni de Gamerra, amb modificacions de Pietro Metastasio. Estrenada al Teatre Regio Ducal de Milà el 26 de desembre de 1772. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 30 d’abril de 1987.

IntèrpretsKurtStreit,PatriciaPetibon,SilviaTroSantafé,IngaKalna,OfèliaSala,AntonioLozanoialtres.(21, 26 i 28 de juny; 1, 5 i 7 de juliol de 2013)

AlessandroLiberatore,LauraAikin,MarinaComparato,IanoTamar,MaríaJoséMorenoialtres.(22 de juny; 2, 4 i 6 de juliol de 2013, funcions populars)





L’esclat del talent de Mozart

Amb només setze anys Mozart s’apodera de les formes de l’opera seria per compondre una obra sobre l’honor, la traïció i el perdó amb una maduresa artística precoç.

Lucio Silla (Milà, 1772) és la segona opera seria de Wolfgang Amadeus Mozart, composta quan tenia setze anys. La partitura és excepcional en la seva poderosa escriptura orquestral i terrible en les exigències als cantants. L’acció se situa a la Roma del segle ii dC, protagonitzada pel dictador Lucio Silla, que vol casar-se amb Giunia, filla del seu enemic polític Mario i enamorada del senador Cecilio, que Silla ha proscrit. Intervenen en la intriga Celia, germana de Silla, enamorada al seu torn del patrici Lucio Cinna, amic i protector de Cecilio. La conspiració planejada contra el dictador fracassa, però Silla es mostra finalment magnànim, en una exaltació de la generositat i la clemència dins la línia del Cinna de Corneille.


JuNY 2013 Torn

DIJOUS 27 20.00 h G

DIUMENGE 30 18.00 h F


Rienzi en versió concert


Direcció musicalPabloGonzález

Grosse tragische Oper en cinc actes. Llibret i música de Richard Wagner, basat en l’obra d’Edward G. Bulwer-Lytton. Estrenada al Königlich Sächsisches Hoftheater de Dresden el 20 d’octubre de 1842. Estrenada al Gran Teatre del Liceu el 20 de gener de 1951.

IntèrpretsChristianFranz,MichelleBreedt,ElisabeteMatos,PeterRose,FriedemannRöhlig,JosepFadó,WernervanMecheleniÀlexSanmartí.

OrquestraSimfònicadeBarcelonaiNacionaldeCatalunya

CordelGranTeatredelLiceu

PolifònicadePuig-reig

Un explendorós Wagner primerenc

L’OBC i el Liceu uneixen les seves forces artístiques per defensar aquesta obra de joventut de Wagner.

Rienzi, der letzte der Tribunen (Rienzi, el darrer dels tribuns; Dresden, 1842) és una «gran òpera tràgica» de Richard Wagner. Obra de joventut, molt influïda per la grand opéra francesa, lluny encara del que serà el model del drama wagnerià, ha estat rebutjada pels wagnerians d’«estricta observança». El personatge històric –Cola di Rienzo, que aspirà a reconstruir l’Imperi romà i s’erigí en tribú del poble amb l’oposició de la noblesa i el suport intermitent dels papes, fins a ser assassinat en una revolta– fou convertit per Wagner en un heroi romàntic, generós i magnànim, que vol retornar el poder al poble i la grandesa a la pàtria, destruït per la intriga dels poderosos i la ignorància d’una multitud voluble i mesquina.




ABRIL 2013 Torn


Durada aproximada: 5 hores i 30 minuts Primera part (Siegfried): 2 hores i 25 minutsSegona part (Kriemhilds Rache): 1 hora i 50 minuts*Funció fora d’abonament

Els nibelungs en cinema

de Fritz Lang BICENTENARI RICHARD WAGNER

MúsicaGottfriedHuppertz

Director d’orquestraManelValdivieso

Film de Fritz Lang. Recuperat per la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya. Música: Die Nibelungen, op. 25 de Gottfried Huppertz.

JONC–JoveOrquestraNacionaldeCatalunya

Una obra mestra de la història del cinema èpic recuperada ara per la Filmoteca de Catalunya

El Liceu recorda l’esplendor de les grans estrenes del cinema mut i esdeveniments socials i artístics, com fou la presentació d’aquesta obra clau del cinema alemany a l’UFA-Palast de Berlín l’any 1924.

Els nibelungs és un film de Fritz Lang en dues parts –La mort de Siegfried i La venjança de Kriemhild–, mut, en blanc i negre, amb música de Gottfried Huppertz. Escrit amb la seva muller Thea von Harbou, van partir de les fonts utilitzades per Wagner en la seva Tetralogia, però sense seguir-ne la trama, i també de l’obra de Friedrich Hebbel Die Nibelungen (1862). La primera part fou utilitzada posteriorment per la propaganda nazi, però la segona, molt diferent estilísticament, fou prohibida.

CinemaalLiceu

El Liceu se suma a la celebració de l’obertura de la nova seu de la Filmoteca de Catalunya amb la projecció, a la Sala del Gran Teatre del Liceu, de la superproducció dels Estudis UFA dirigida per Fritz Lang i la interpretació en directe de la partitura original de Gottfried Huppertz.



62 Alvin Ailey American Dance Theater

64 American Ballet Theatre

66 Ballet del Teatre Nacional de Praga

68 Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg

amb el suport de

Dansa

62 Dansa Dansa 63

Alvin Ailey American Dance Theater

Festa BaroccaMúsicaGeorgFriedrichHändel

CoreografiaMauroBigonzetti

VestuariMarcHappel

Il·luminacióCarloCerri

Love StoriesMúsicaStevieWonderiClarencePaul-HenryCosby

CoreografiaJudithJamisonambRobertBattleiRennieHarris

VestuariSusanHilferty

Il·luminació i disseny de visualsAlCrawford

RevelationsMúsicaTradicional

CoreografiaAlvinAiley

Vestuari i decoratVesHarper

Il·luminacióNicolaCernovitch

SETEMBRE 2012 Torn

DIJOUS 13 20.00 h PE



DISSABTE 15 21.30 h PB


Robert Battle, director artístic

L’Alvin Ailey Dance Theater va néixer a Nova York l’any 1958. Una companyia formada per ballarins afroamericans que amb la seva aparició va canviar per sempre la percepció de la dansa moderna americana.

Ambaixadors de la dansa afroamericana

L’any 2008 el Congrés dels Estats Units va atorgar a aquesta companyia el títol oficial d’«ambaixador vital de la cultura americana al món». Un reconeixement avalat per 23 milions d’espectadors a 71 països dels cinc continents.

L’Alvin Ailey American Dance Theater torna al Liceu una dècada després del seu recordat debut amb un variat programa manifest del seu estil personal, una combinació de la singularitat de l’experiència cultural afroamericana i la dansa moderna desenvolupada al segle xx als Estats Units. D’aquell programa, el públic recupera Revelations, la coreografia que ha esdevingut la carta de presentació internacional de la companyia. A aquesta peça mestra se sumen Festa Barroca, la reinterpretació de la sensibilitat del segle xvii amb una dansa que constitueix tot un repte tècnic per als ballarins, i Love Stories, un homenatge a la vinculació històrica del ball amb la comunitat afroamericana. Una coreografia eclèctica que barreja el hip-hop amb la sensualitat caribenya, la dansa contemporània amb les arrels africanes.

64 Dansa Dansa 65

American Ballet Theatre

Kevin McKenzie, director artístic

Don Quixot

MúsicaLudwigMinkus,Amb arranjaments de Jack Everly

CoreografiaMariusPetipaiAleksandrGorski

Escenografia i vestuariSantoLoquasto

Il·luminacióNatashaKatz


Director d’orquestraOrmsbyWilkins

OCTuBRE 2012 Torn

DIMECRES 24 20.30 h H

DIJOUS 25 20.00 h D






Des que va ser fundat l’any 1940, l’American Ballet Theatre és la companyia que ha preservat la tradició del ballet clàssic als Estats Units, sense oblidar el patrocini artístic a la creació de noves coreografies. Des del 2006 té el títol de Companyia Nacional de Ballet d’Amèrica.

La tradició americana del gran ballet clàssic

Un matrimoni ideal: el sentit de l’espectacle anglosaxó i l’exquisida sensibilitat del ballet rus del segle xix units per Don Quichotte, una obra mestra de Marius Petipa.

«Una autèntica celebració de la dansa clàssica». Així aplaudia la crítica del «Washington Post» l’última reposició de la versió de Don Quixot que l’American Ballet Theatre manté al seu repertori des del 1978. Una de les darreres actuacions de Mikhaïl Baryshnikov com a principal ballarí de la companyia. Un exemple de l’alt nivell que s’autoexigeix l’American Ballet Theatre a l’hora de preservar el llegat dels grans títols del ballet tradicional europeu. Un rigor especialment necessari en aquesta peça estrenada l’any 1869 al Teatre Bolshoi de Moscou. Una fantasia espanyola inspirada en la novel·la de cavalleries de Miguel de Cervantes que s’ha convertit en un clàssic que posa a prova l’estil, la tècnica i l’elegància dels millors solistes i les millors companyies.

66 Dansa Dansa 67

Ballet del Teatre Nacional de Praga

Petr Zuska, director artístic

El trencanousun conte de Nadal

MúsicaPiotrI.Txaikovski

CoreografiaYouriVámos

Escenografia i vestuariMichaelScott

Il·luminacióKlausGärditz


NOvEMBRE 2012 Torn

DIJOUS 22 20.00 h *






El Ballet del Teatre Nacional de Praga, fundat l’any 1883, és la companyia txeca de dansa més antiga i amb un prestigi més gran. Ara fa set anys que Petr Zusca n’ocupa la direcció artística, amb l’obertura a nous estils i la consolidació del seu renom internacional.

L’esperit del Nadal al Liceu

El coreògraf hongarès Youri Vámos desperta l’esperit del Nadal tot fusionant en un sol ballet dues de les històries que representen la quinta essència del conte nadalenc. Un regal brillant convertit en dansa.

Al mateix carrer del Londres del segle xix trobem els negocis del prestamista Mr. Scrogge i del joguinaire Herr Drosselmeier. Només als contes poden compartir aventures els protagonistes d’Un conte de Nadal de Charles Dickens i d’El trencanous d’E. T. A. Hoffmann. I al ballet. L’any 2004 el coreògraf Youri Vámos, conegut com "el millor narrador de la dansa", va voler reinterpretar la dramatúrgia de l’obra de Txaikovski -un clàssic de la cartellera nadalenca- i inserir-la en el conegut relat de Dickens. El resultat és una celebració de l’esperit nadalenc. El Nadal elevat al quadrat. Imaginar el teatre com un regal, amb el seu paper i el seu llaç resplendent de setí vermell, obrir-lo i submergir-se en la màgia de la tradició.

68 Dansa Dansa 69

Ballett am Rhein Düsseldorf Duisburg

Martin Schläpfer, director artístic

L’art de la fuga

MúsicaJohannSebastianBach

CoreografiaMartinSchläpfer

EscenografiaThomasZiegler

VestuariCatherineVoeffray

Il·luminacióFranz-XaverSchaffer

FEBRER 2013 Torn

DISSABTE 9 20.30 h G

DIUMENGE 10 18.00 h F

Durada aproximada: 2 hores i 15 minuts

El Ballett am Rhein és la companyia estable de l’Oper am Rhein, una de les institucions culturals més importants d’Alemanya des que l’any 1955 es van unificar els teatres de Düsseldorf i Duisburg.

El misteri de Bach convertit en moviment

L'art de la fuga de Martin Schläpfer és, des que es va estrenar l’any 2002, un clàssic contemporani, el primer gran ballet del coreògraf Martin Schläpfer.

Des del punt de vista del coreògraf Martin Schläpfer, cadascun dels dinou contrapunts de Bach obre la porta a una experiència completament nova. Fragments de mons diferents, quadres contemporanis de la vida que es combinen com en un calidoscopi per crear una peça teatral amb un exigent llenguatge de moviment, divers i imaginatiu, que és una selecció intencionada de l’extravagància barroca. Tot hi cap, en aquesta coreografia, des del vocabulari clàssic al de la dansa contemporània, des del ballet pur a la dansa-teatre, des de les sabatilles de punta a les sabates de taló. Un monument a la dansa sense perdre el nord: el misteri que envolta la incomparable obra de Bach. Una dècada lliurat a l’autoconfessió musical que el mestre alemany va deixar finalment inacabada.

72 Concert Bejun Mehta

73 Concert Final Concurs «Francesc Viñas»

74 Concert Jordi Savall 75 Concert Joyce DiDonato

76 Cicle Liceu al Palau 78 Concerts a L’Auditori

Concerts

72 Concerts Concerts 73

Concert Bejun Mehta Georg Friedrich Händel: Àries d’Amadigi; Riccardo Primo, re d’Inghilterra; Agrippina; Orlando; Radamisto; Admeto, re di Tessaglia i altres.

BejunMehtacontratenor

OrquestraBarrocadeFriburg

Director d’orquestraGottfriedvonderGoltz

DESEMBRE 2012 Torn

DILLUNS 3 20.00 h B

Bejun Mehta

Després del triomf a Tamerlano, Bejun Mehta torna amb una altra dosi de Händel

Al segle xviii, quan Haendel revoluciona l’òpera com un espectacle obert als gustos del públic, tot girava al voltant de les sopranos i, sobretot, dels castrati, un tipus de veu que provocava veritables deliris i entusiasmes equiparables al fenomen fan contemporani.

La recuperació gradual del repertori operístic de la primera meitat del segle xviii ha permès rescatar un tipus de veu que semblava perduda per al públic del segle xxi: la veu dels castrati. Quan l’obra de compositors com Händel va començar a ser habitual en les temporades d’òpera, es va confiar aquesta tessitura a sopranos i mezzosopranos. Passada l’etapa del descobriment, ara l’exigència del públic s’ha sofisticat i demana veus que siguin tan fidels com sigui possible a les tessitures originals. És el gran moment de sopranistes i contratenors, com Bejun Mehta, un cantant amb autèntic estatus d’estrella.


Director d’orquestraGueràssimVoronkov

Solistes guanyadors dels principals premis de la L edició del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas».

Concert Final Concurs«Francesc Viñas»

Finalitzada la prova es farà públic el veredicte del jurat internacional.

Exposició commemorativa del 50è aniversari del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas».

CONCERT FINALGENER 2013 Torn


PROvA FINALGENER 2013 Torn


*Funcions fora d’abonament

Francesc Viñas

El concert del 50è aniversari del Concurs Viñas

Quan Maria Vilardell, néta del tenor Francesc Viñas, decideix l’any 1963 fixar per sempre la memòria del seu avi amb un concurs de cant amb seu a Barcelona, potser no podia imaginar que cinquanta anys després aquest certamen presumiria d’un sòlid prestigi internacional, amb el suport dels teatres d’òpera més importants del món. Prestigi que convoca més de mig centenar d’aspirants de seixanta països.

El concert de la L edició del Concurs Internacional de Cant «Francesc Viñas» permetrà conèi xer els guanyadors dels principals premis d’aquesta convocatòria. El concurs porta el nom del mític te nor Francesc Viñas i Dordal (Moià, 1863-Barcelona, 1933), de veu flexible i delicada i alhora poderosa, que posà sobretot al servei del repertori wagnerià. Debutà al Liceu amb Lohengrin (1888), obra que el féu famós. Cantà sovint al Liceu, on estrenà Parsifal el darrer dia de 1913.


Concert Jordi SavallLa tragèdia lírica a França en temps de Lluís XIV i Lluís XV

Solistesperdeterminar

LeConcertdesNations

Director d’orquestraJordiSavall

FEBRER 2013 Torn

DIVENDRES 15 20.00 h PE

Jordi Savall

Fragments d’Alceste de Jean-Baptiste Lully, Alcione de Marin Maraisi Les Boréades de Jean-Philippe Rameau.

Versalles al Liceu

Jordi Savall proposa un recorregut per la música de tres compositors que durant un segle van marcar els gustos operístics de la cort de Versalles. Lully fou el creador de la tragédie lyrique, Marais un brillant continuador i Rameau el compositor que revolucionà el llenguatge i l’estil de la primera òpera genuïnament francesa.

Jordi Savall és una de les personalitats musicals més interessants i més reconegudes i guardonades del nostre món cultural. Intèrpret de viola de gamba, director d’orquestra, investigador de la música antiga, amb el conjunt Le Concert des Nations, fundat per ell i per Montserrat Figueras, ens ofereix un programa titulat «La tragèdia lírica a França al temps de Lluís XIV i Lluís XV», amb fragments d’Alceste de Jean-Baptiste Lully, Alcione de Marin Marais, i Les Boréades de Jean-Philippe Rameau, fruit del seu profund coneixement de la música barroca francesa, que forma part important del seu vast repertori i que ha donat mostres tan refinades com el famós film Tous les matins du monde (1991).

Concert Joyce DiDonatoDrama Queens

JoyceDiDonatomezzosoprano

IlComplessoBarocco

Director d’orquestraAlanCurtis

MARç 2013 Torn

DIMECRES 6 20.00 h A

Joyce DiDonato

Obres de Georg Friedrich Händel, Giuseppe Maria Orlandini, Antonio Cesti, Claudio Monteverdi, Reinhard Keiser, Johann Adolph Hasse, Giovanni Porta, Geminiano Giacomelli, Josep Haydn i Leonardo Vinci.

Torna una de les grans mezzosopranos dels nostres temps

Joyce DiDonato es lliura a l’exuberant personalitat múltiple de les reines del drama líric.

L’òpera és un gènere procliu a l’histrionisme, la gosadia, el gest tràgic, el desmai. Joyce DiDonato recull aquesta personalitat desmesurada i confecciona una vetllada temàtica única: un concert dedicat a les drama queens, aquestes protagonistes que converteixen les seves vides en un intens fulletó que faria empal·lidir qualsevol diva de la sobretaula televisiva. Berenice, Orontea, Semiramide, Ifigènia, Armida, Cleòpatra. Dones fatals, verges sacrificades. Les unes es mostren altives, immunes a l’amor, les altres són víctimes de les seves passions sense control. Totes més reals que la vida, com en un melodrama de Douglas Sirk. Una desfilada de noms impressionant per a un concert i una mezzosoprano diferents.


Josep Pons

CicleLiceu al Palau

L’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, que és part essencial de la història i del prestigi de la institució, ha estat convidada al Palau de la Música Catalana la temporada 2012-2013, i hi celebarà –dirigida pel seu nou titular, Josep Pons, en tres ocasions i, en un quart concert, pel director i virtuós de la trompa, l’americà Dale Clevenger– una sèrie de concerts que tenen com a protagonista Johannes Brahms, precedits per diverses obres de compositors catalans. L’Orquestra ¡nterpretarà també el famós Concert per a violí i orquestra (a la memòria d’un àngel) d’Alban Berg que precisament s’estrenà al Palau de la Música l’any 1936, mesos després de la mort del compositor. Prestigiosos solistes instrumentals participaran en aquest cicle.

En col·laboració amb

INFORMACIÓ I VENDA DE LOCALITATS

www.palaumusica.org

Concert «Liceu al Palau» 01

Robert Gerhard: Alborada interludi i dansa; Alban Berg: Concert per a violí «a la memòria d’un Àngel»; Johannes Brahms: Simfonia núm. 4

FrankPeterZimmermann,violí

OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceuDirector d’orquestra JosepPons

GENER 2013 Dijous 10, a les 20.30 h


Jaume Pahissa: Nit de somnis; Johannes Brahms: Concert per a violí, Simfonia núm. 1

JulianRachlin,violí


GENER 2013 Diumenge 27, a les 18.00 h


Joan Lamote de Grignon: Scherzo sobre un tema popular; Johannes Brahms: Concert per a piano núm. 2, Simfonia núm. 2

BorisBerezovski,piano


FEBRER 2013 Dilluns 25, a les 20.30 h


Obres de Giovanni Gabrieli, Paul Dukas, Henry Purcell, Richard Strauss, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i altres.

OrquestraSimfònicadelGranTeatredelLiceuDirector d’orquestra DaleClevenger

JuNY 2013 Dimarts 18, a les 20.30 h


En col·laboració amb

INFORMACIÓ I VENDA DE LOCALITATS

www.auditori.cat

Concerts a L’Auditori

Concert a L’Auditori 01

Arnold Schönberg: Friede auf Erden, op. 13Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 9, op. 125

OrquestraSimfònicaiCordelGranTeatredelLiceuDirector d’orquestra JosepPons

MARç 2013 Divendres 8, a les 21.00 hDissabte 9, a les 19.00 hDiumenge 10, a les 11.00 h

Concert a L’Auditori 02

Giuseppe Verdi: Requiem BICENTENARI GIUSEPPE VERDI

MariaLuigiaBorsi,IldikoKomlosi,RussellThomas,RiccardoZanellato

OrquestraSimfònicadeBarcelonaiNacionaldeCatalunyaCordelGranTeatredelLiceuiCordeCambradelPalaudelaMúsicaCatalanaDirector d’orquestra PabloGonzález

ABRIL 2013Divendres 12, a les 21.00 hDissabte 13, a les 19.00 h Diumenge 14, a les 18.00 h

Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu

L’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu, que són part essencial de la història i del prestigi de la institució, han estat convidats també a l’Auditori de Barcelona, al llarg de la temporada 2012-2013, on celebraran –dirigits, respectivament, pel seu nou titular, Josep Pons, i pel director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), Pablo González– dos grans concerts. L’Orquestra i el Cor del Liceu interpretaran la Novena Simfonia de Beethoven i l’OBC interpretarà, amb el Cor del Liceu i el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, el Requiem de Giuseppe Verdi, commemorant el bicentenari del naixement del compositor.

El Petit Liceu

83 Così FUN tutte

84 Guillem Tell

85 El Superbarber de Sevilla

86 Petruixka amb IT Dansa

87 Allegro Vivace

88 Els músics de Bremen

89 Amb els peus a la Lluna

90 La casa flotant

91 La Ventafocs

82 El Petit Liceu El Petit Liceu 83

El Petit Liceu Programació familiar

Gaudir i créixer amb la música

La música i l’art en general són el mitja d’expressió universal, l’estímul apropiat per desenvolupar la sensibilitat, els valors i actituds constructives. A més a més de l’entreteniment, formen part dels objectius fonamentals del Petit Liceu apropar l’art de l’òpera als més joves d’una manera eficaç i agradable, a través de títols adaptats musicalment i dramàticament al públic infantil i familiar presentats amb un alt nivell artístic, i desvetllar el gust d’escoltar música i veure teatre en directe.

La programació del Petit Liceu té lloc al Gran Teatre del Liceu i en altres sales, com L’Auditori de Cornellà i el Teatre-Auditori de Sant Cugat. A més, alguns d’aquests espectacles es poden veure també en altres ciutats, tant de Catalunya com de la resta de l’Estat espanyol.

Aquesta temporada presentem tres noves propostes a la Sala Gran del Teatre: Così FUN tutte, Amb el peus a la lluna i La casa flotant, produccions que juntament amb els ja «clàssics» del Petit Liceu, La petita Flauta Màgica, Els músics de Bremen, El Superbarber de Sevilla, Allegro Vivace, entre d’altres, donen forma a una temporada de la qual esperem que gaudeixin grans i petits.

A més de la temporada, dins de l’àmbit escolar, el Petit Liceu ofereix també altres activitats educatives complementàries, visites guiades i sessions formatives per a escoles.

Consulteu el programa escolar al web o contacteu al Servei Educatiutel. 93 485 99 23 o [email protected]

amb el suport de

amb la col·laboració de

OCTuBRE 2012

DISSABTE 6 12.45 hDIUMENGE 7 12.45 h

Così FUN tutteAl Gran Teatre del Liceu

Espectacle cantat en catalàDurada aproximada: 70 minutsA partir de 14 anysGuia didàctica a www.liceubarcelona.cat

Música WolfgangAmadeusMozart

Dramatúrgia i direcció d’escena CarolLópez

Arranjaments i direcció musical LluísVidal

Nova producció GranTeatredelLiceu

De l’amor i els seus embolics

L’alegria i la profunditat dels canvis de parella més famosos del repertori operístic en una versió de Carol López. Una adaptació en format reduït i en català de Così fan tutte, que trasllada la música de Mozart i el llibret de Da Ponte als nostres dies.


OCTuBRE 2012

DIUMENGE 14 11.00 hDISSABTE 20 11.00 h

Guillem TellAl Gran Teatre del Liceu

Espectacle cantat en català Durada aproximada: 65 minuts A partir de 6 anys

Música GioachinoRossini

Adaptació, dramatúrgia i direcció LaBaldufa

Direcció d’escena RamonMolins

Escenografia CarlesPijuan

Producció GranTeatredelLiceu

Vet aquí una fletxa i una poma

Una adaptació trepidant de La Baldufa per al públic familiar de l’òpera de Rossini, que ens explica la llegenda del patriota suís que va guiar el seu poble contra els dominadors austríacs i que va ser obligat a disparar una fletxa a una poma col·locada sobre el cap del seu fill.

DESEMBRE 2012


El Superbarber de SevillaA L’Auditori de Cornellà

El barber entremaliat de Sevilla

Il barbiere di Siviglia és la més famosa de les òperes de Rossini, amb les seves cèlebres melodies, ritme incessant i un humor extravertit. És una obra fonamental del repertori. Tricicle en proposa una adaptació àgil i plena d’enginy per a tots els públics.


Direcció d’escena Tricicle

Coproducció GranTeatredelLiceu

InstitutValenciàdelaMúsica

Espectacle cantat en català Durada aproximada: 75 minuts A partir de 8 anys Guia didàctica a www.liceubarcelona.cat


GENER 2013


FEBRER 2013

DISSABTE 2 12.00 h

Petruixka amb IT Dansa

Al Teatre-Auditori de Sant Cugat

Durada aproximada: 60 minutsA partir de 4 anysGuia didàctica a www.liceubarcelona.cat

Música IgorStravinsky

Direcció d’escena MarcHervàs(Cia.PríncepTortilau)

Coreografia CatherineAllard


La màgia del titella enamorat

Petruixka és un espectacle de dansa i titelles creat a partir de la música d’Igor Stravinsky. Explica la història del titella Petruixka que un dia es converteix en una persona de carn i ossos i s’enamora. Stravinsky va crear el ballet fa cent anys. La màgia continua intacta.

MARç 2013

DIUMENGE 3 12.00 hDIUMENGE 10 12.00 h

Allegro VivaceA L’Auditori de Cornellà


Música Fragmentsd’òperesdeMonteverdi,Purcell,Mozart,Rossini,Donizetti,Berlioz,Verdi,BizetiPuccini.

Direcció d’escena JoanFont(Comediants)


Un divertit viatge de descoberta de l’òpera

Què tenen en comú un amant de l’òpera i una entusiasta del hip-hop? Comediants apropa, d’una manera original i divertida, el món de l’òpera als més joves amb un espectacle en què Vivace guia una noia en un viatge de descoberta de l’òpera, amb fragments d’òperes del repertori.


MARç 2013

DIUMENGE 17 12.00 hDIUMENGE 24 12.00 h

Els músics de BremenA L’Auditori de Cornellà


Música PoireVallvé

Direcció d’escena Joan-AndreuVallvé

(CentredeTitellesdeLleida)


Rebel·lió a la granja

Espectacle de dansa que reelabora el conte infantil Els músics de Bremen, la història d’uns animals maltractats pel seus amos que es rebel·len contra aquest situació i que amb el seu enginy i la seva unió hi troben una sortida.

MARç 2013


Amb els peus a la LlunaAl Gran Teatre del Liceu


Música AntoniPareraiFons

Direcció musical VirgínaMartínez

Direcció d’escena i escenografia PacoAzorín

Coproducció GranTeatredelLiceu,Grec2012Festivalde Barcelona,TeatroLaMaestranza,Asociación BílbainadeAmigosdelaÓpera(ABAO-OLBE), TeatroReal


Vols viatgar a la Lluna?

Aquesta obra narra l’arribada de l’home a la Lluna el 1969 per mitjà dels tres homes que la van trepitjar per primera vegada. L’altre protagonista és en Leo, un nen de deu anys que també somnia a arribar a la Lluna i que, a la seva manera, també hi arribarà.


ABRIL 2013


La casa flotantAl Gran Teatre del Liceu


Música XavierMontsalvatge

Creació i dramatúrgia JoaquínCasanovaiElisaRamos

Direcció d’escena JoaquínCasanova

Nova coproducció GranTeatredelLiceu,FestivalInternacionalde MúsicayDanzadeGranada,Kreart-LaMaquiné

L’arca de la saviesa

Un conte musical escenificat en què la música i la imatge es complementen i emocionen. La casa flotant és una interpretació actual d’un mite universal, L’arca de Noè, per transmetre els coneixements musicals i artístics necessaris per a la formació cultural.

MAIG 2013


La VentafocsAl Teatre-Auditori de Sant Cugat

Espectacle cantat en catalàDurada aproximada: 60 minutsA partir de 8 anysGuia didàctica a www.liceubarcelona.cat


Direcció d’escena JoanFont(Comediants)


DVD de l’espectacle a la venda a LaieLiceu.

Una noia, una sabatilla i un príncep

Comediants ens ofereix una adaptació familiar, a partir de l’òpera La Cenerentola, del famós conte de Perrault. La Ventafocs és una història universal que ve de molt lluny, un somni col·lectiu que ha generat moltes maneres diverses d’explicar-ho. Aquesta segur que us agradarà.

Documents

Liceu 2012-13