L’imperi universal de Carles V.

L’imperi hispànic sota el regnat de Felip II.

L’economia i la societat al segle XVI.

El declivi de l’Imperi al segle XVII.

La crisi social i econòmica del segle XVII.

-Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, va rebre una gran herència problemes- Regnat 1516 - 1556

- part materna (Joana de Castella)- regne Castella- regne Navarra- Corona d’Aragó- possessions americanes- territoris italians (Sícilia, Nàpols i Sardenya)

- part paterna (Felip d’Habsburg)- Països Baixos- Luxemburg- Franc Comtat- possessions alemanyes + títol emperador (avi Maximilià)

L’Imperi europeu de Carles IL’Imperi europeu de Carles I

Problemes interns- Carles educat a Flandes, no parla castellà.- consellers flamencs (enveja noblesa castellana).- només convoca corts per demanar diners i coronar-se emperador.

1. Revolta de les comunitats- Diferents ciutats de Castella- Causa: política econòmica i no respecte de les lleis del regne

(entrada estrangers a la cort)- Protagonistes: gentilhomes, comerciants, artesans- Revoltes antisenyorials al camp- Conseqüències: exèrcit esclafa la revolta i els dirigents són

executats.2. Germanies

- disturbis a la Corona d’Aragó (+ greus a València i Mallorca)- protagonistes: artesans i pagesos- demanen: - participar en càrrecs municipals

- millores en arrendaments al camp- volen ajuda del rei → problema: aliat dels nobles → repressió (1523)

Conflictes exteriors1.França

- etern rival- 1525: batalla de Pavia

2. Turcs- imperi otomà amenaça la zona del

Danubi. - setge a la ciutat de Viena (1529)- 1535: ocupació de Tunis

3. Prínceps alemanys / Martí Luter - No acord guerres de religió- guerres de religió

- Pau d’Augsburg (1555). Fi a guerres entre catòlics i protestants.

Ticià. Carles I a la batalla de Mühlberg.

-Hereta del seu pare tots els territoris, excepte les possessions austríaques i

el títol imperial germà Ferran.

GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598GOVERN FELIP II. Regnat de 1556 - 1598

-en els seus territoris no es ponia mai el sol.

- s’encarrega personalment del govern de Madrid (→ 1561:ciutat capital del

regne)

- fa construir l’Escorial → residència reial i seu del govern

- mateixa estructura de la monarquia autoritària dels Reis Catòlics

- augment el poder del monarca

- + centralització

- es convoquen Corts, tot i que les decisions emanen del rei.

- rei ajudat per molts funcionaris (burocràcia)

- ampliació sistema de consells

- imposar la figura del corregidor → representant reial per controlar els

municipis.

DEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICADEFENSA ORTODÒXIA CATÒLICA

-Imposició de l’esperit de la ContrareformaContrareforma + lluita contra el protestantisme

- lleis que prohibeixen importar llibres i estudiar a l’estranger.

- Inquisició → persecució de jueus i moriscos (conversos)

- concepte nou: neteja de sang → no es poden tenir càrrecs si són

descendents de jueus o musulmans (intolerància!)

cristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranoscristianos viejos o puros ≠ cristianos nuevos o marranos

- burles en literatura. Francisco de Quevedo era un cristiano puro i es

burlava de la poca neteja de sang dels seus enemics literats, com

Luis de Góngora

“Yo te untaré mis obras con tocino

porque no me las muerdas, Gongorilla…”

-Problemes amb minoriesProblemes amb minories:

- persecució dels moriscos

- causa: Pragmàtica Sanció de 1567

- prohibició de la llengua, dels vestits i de conservar els seus

costums.

- conseqüència: insurrecció de Las Alpujarras (1567)

- resultat: sufocada la rebel·lió molts moriscos es dispersen per la

Península

POLÍTICA EXTERIORPOLÍTICA EXTERIOR

-objectiu: hegemonia política a Europa i imposar el catolicisme

- enfrontaments:

- França → Saint – Quentin (1557)

- Turcs → batalla de Lepant (1571)

- Anglaterra Armada Invencible (1588). Fracàs.

- Portugal annexió per enllaços matrimonials (1581)

Flandes: 1566: insurrecció Guillem d’Orange- problema: descontents pels forts impostos i per conflicte religiós

(calvinisme)

- terços que no resolen el problema

- conseqüència: divisió Països Baixos, nord protestant (Holanda), sud

catòlic espanyol.

-Situada entre les anomenades Guerres italianes. L’enfrontament entre

Espanya i el Regne de França.

- 1556: França invadeix Nàpols.

- resposta de Felip II: invasió de França per les tropes espanyoles que

es trobaven als Països Baixos.

Batalla de Saint- Quentin, 10 agost 1557

- nom: Real Sitio de San Lorenzo del Escorial.

- complex de basílica, palau i monestir

- basílica: sepultura dels Reis d’Espanya

- palau: residència de la família reial

- monestir: actualment frares de l’ordre de Sant Agustí.

- arquitectura renaixentista

- situat a la Serra de Guadarrama (Comunitat de Madrid)

- fet construir per Felip II per commemorar la victòria a la batalla de Sant

Quintín (10 agost 1557).

- guerra entre França i Espanya. Dins les anomenades Guerres italianes.

Els francesos van invadir el Regne de Nàpols. Felip II va utilitzar les

tropes dels Països Baixos.

- 1r arquitecte: Juan Bautista de Toledo.

- inici obres abril de 1563 i acabament el setembre de 1584.

La biblioteca del monestir

Pati dels Evangelistes

Jardí del monestir

- lloc: golf de Lepant a la península del Peloponès

- batalla naval. 7 octubre 1571

- rivals: turcs – coalició cristiana: Lliga Santa

regnes de les Espanyes, Rep. Venècia, Rep. Gènova,

Ducat de Savoia, hospitalers de malta i la Santa Seu.

-victòria: cristians fre expansionisme turc pel Mediterrani occidental.

* Barbarrossa, corsari turc que atacaba les costes occidentals.

- líder cristians. Joan d’Àustria, i l’armada espanyola estava capitenajada per

Alvaro de Bazán, Lluís de Requesens i Andrea Doria..

- 200 galeres cristianes + naus auxiliars - 260 galeres turques.

-Felip II va crear una gran flota per poder traslladar des de Flandes els Terços espanyols i així poder invadir Anglaterra. - Objectiu: destronar Isabel I d’Anglaterra. Guerra anglo – espanyola de 1585-1604.- Finalitat: canvi de monarca a Anglaterra i fi de la política de pirateria, i fi a l’ajuda anglesa a la guerra de Flandes. - composició: 122 barcos que surten de la península, 122 dels quals van endinsar-se pel Canal de la Mànega.- Plan: passar el Canal de la Mànega i recollir a 30.000 soldats que travessarien el canal amb barcasses protegits per la flota per desembarcar en el comtat de Kent.- resultat: FRACÀS.

- causes: mal estat de la mar durant la travesia de tornada, + la dolenta cartografia i mitjans de l’època.

-Tradició anglesa i + popular: anglesos han guanyat.- Realitat: majoria de naufragis per la meteorologia adversa.

- retorn de 87 vaixells.- no s’aconsegueix el trasllat dels terços de Flandes

-Nom: Armada Invencible origen anglès per “burlar-se” del naufragi.

ARRIBADA D’OR I PLATAARRIBADA D’OR I PLATA-s. XVI: productes per Amèrica

- augmenta el comerç → demanda de productes per les noves terres- arribada d’or i plata

└ provoca un augment de preus (revolució dels preusrevolució dels preus)- dismunició del poder adquisitiu de les classes populars

ECONOMIAECONOMIA-Demanda de productes agrícolesproductes agrícoles. No es cobria.

- majoria de terres a mans nobles i eclesiàstics- importància de la ramaderia (Mesta)

-Indústria artesanaIndústria artesana- tèxtil → augmenta la demanda de productes- problema: s’afavoreix l’exportació de llana (Flandes) pels impostos que es rebien- conseqüència: indústria local en crisi, no pot superar la competència estrangera

-ComerçComerç → gran desenvolupament- arribada i distribució de productes europeus i americans.- conseqüència: creixement de les ciutats castellans i ports Atlàntics. Port de Sevilla

DEMOGRAFIADEMOGRAFIA- s. XVI: augment de la població- poca població urbana. La majoria vivia al camp.

SOCIETATSOCIETAT-Es manté la divisió entre privilegiats i no privilegiats.

- noblesa i clero- patrimonis immensos Títols de Castella i grans d’Espanya (ex. Duquesa de Alba)- acaparen rendes i riqueses- no paguen impostos

- no privilegiats (80% de la població)- majoria de pagesos (pecheros)

- altres grups diferents → marginació i persecució- moriscos (musulmans batejats)- jueus conversos

HABITATGEHABITATGE- No aigua corrent, ni sanitaris, ni clavegueram, il·luminació amb espelmes o llums d’oli- Grups + benestants (nobles, burgesos i pagesos rics)

- cases de pedra o maçoneria- habitacions diferents amb tapissos a les parets- quadres pels cavalls, carruatges i dependències agrícoles

- Més pobres- habitatges + senzills: 1 habitació- cases fetes de tova o palla i terra

ALIMENTACIÓALIMENTACIÓ-Diferències entre pobres i rics- Nous productes d’Amèrica: cacau, sucre, tabac, cafè, fruites i hortalisses…

OCI, TEATRES I FESTES POPULARSOCI, TEATRES I FESTES POPULARS-Representacions teatrals de temes religiosos → entarimats a la plaça- Corrals de comèdies → instal·lacions fixes- festes patronals

- curses de braus, balls, jocs i malabarismes

FELIP III. EL GOVERN DELS PRIVATSFELIP III. EL GOVERN DELS PRIVATS-novetat: renuncia a exercir tasques de govern, traspàs de poders a mans de validos o privats.- privat de Felip III → duc de Lerma- característiques del regnat

- breu i bastant pacífic.- es manté la pau a l’exterior amb la Treva dels Dotze Anys (1609) → independència d’Holanda- expulsió dels moriscos (1609)

- conseq. → + problemes agrícoles, faltarà població al camp (València)

-Bandolers atacaven en quadrilles, a vegades dirigits per un noble fora de la llei. - causes:

- empobriment de CAT que no es beneficiava de l’expansió del s. XVI (comerç amb Amèrica).- epidèmies periòdiques, èpoques de fam i empobriment de la petita noblesa.

-Dos tipus de bandolers:- senyorial petita noblesa rural- popular resultat de la pobresa

-Bandolers coneguts:- Perot Rocaguinarda- Joan Sala (Serrallonga)

Llocs més freqüents d’atacs de bandolers

Pedrenyal, arma molt utilitzada pels bandolers.

FELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPAFELIP IV. LA FI DE L’HEGEMONIA A EUROPA-Valido → comte – duc d’Olivares- regnat amb guerres:

- Guerra dels Trenta Anys (1618/1648)- algunes victòries: Breda- més derrotes: Rocroi- final: Pau de Westfàlia (1648) → fi de la guerra 30 anys (cat – prot)

- revoltes internes pel reclutament d’homes i impostos → Unión de Armas- 1640: Catalunya, Andalusia i Portugal.

- Catalunya → guerra dels Segadors → Pau dels Pirineus (1659)-Andalusia → sufocada la revolta- Portugal → separació, país independent

-revolta amb doble causa:1. revolta pagesa contra els senyors i les autoritats.2. revolta de les classes benestants contra els intents del comte duc d’Olivares d’uniformar tots els territoris segons les lleis i les institucions de Castella. Unión de Armas.

-Esclat del conflicte:- 1626. Rebuig de les Corts catalanes a la proposta d’aportar homes per la Unión de Armas.- 1635. Inici guerra amb França soldats allotjats a Catalunya conflictes amb pagesos per robatoris i abusos.- obligar a CAT a crear un exèrcit propi per defensar la frontera del Rosselló

-Revolta dels segadorsRevolta dels segadors- 1640. època de fam i penúria per la guerra- negativa a allotjar soldats - inici: Santa Coloma de Farners i es va escampar per diferents zones de CAT.- 7 de juny Corpus de Sang: grup de segadors enfrontats a les autoritats.- protesta contra els senyors pels impostos i contra les autoritats per les despeses de la guerra.

-Enfrontament amb la monarquiaEnfrontament amb la monarquia- classes benestants tenen por de la revolta pagesa. Han assassinat al virrei de Catalunya.- solució: capitenejar la revolta en benefici propi. revolta amb caràcter polític.: - president de la Generalitat: PAU CLARIS

- busca ajuda a França (rival de Castella)- proposa integrar CAT a FrançaGuerra amb Castella (1640-1652)

-1652: capitulació de BCN davant les tropes de Felip IV- CAT accepta la sobirania del rei- Rei: perdó general i respecte a lleis i institucions i privilegis del Principat.

-1659: Pau dels Pirineus- fi de la guerra amb França- es perden el Rosselló i part de la Cerdanya la Catalunya Nord

-Es tracta d’una sèrie de tractats que posen pau a tot Europa.- es reconeixen les Províncies Unides Holandeses i també la

Confederació Suïssa. - sorgiran 3 noves potències: Holanda, Suècia i França (la gran beneficada! A més el cardenal Mazzarino és qui porta la negociació)- canvia el mapa polític europeu - enfonsament de l’imperi Habsburg.- canvi en la diplomàcia- inici de les monarquies absolutes

Lluís XIV de França(pàg. 195)

Europa després del 1648

CARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURGCARLES II (1665-1700). FI DE LA MONARQUIA DELS HABSBURG

-Últim rei dels Habsburg.- època de decadència:

- incapacitat del rei- corrupció dels validos- greu crisi econòmica- pèrdua de pes polític en l’àmbit internacional

-Mort sense descendència conflicte successori- 2 partidaris:

- candidat francès: Felip d’Anjou (casa de Borbó)- candidat austríac: Carles d’Àustria (casa d’Àustria)

Felip V Arxiduc Carles

CRISI DEMOGRÀFICACRISI DEMOGRÀFICA-Important davallada de la població- causes:

- migracions cap al nou continent- expulsió dels moriscos- morts per guerres, epidèmies i pestes

CRISI ECONÒMICACRISI ECONÒMICAAgricultura-Situació dolenta de temps enrera - guerres + epidèmies = FAM + augment d’impostos = DESPOBLAMENT

- abandonament de terres - migracions a la ciutat mendicar i pícaros (Lazarillo de Tormes)

Ramaderia-Reducció de caps de bestiar sequedat de les pastures + destrucció de camps per les guerres

Indústria i comerç-Disminució per:

- competència de productes estrangers

PROBLEMES SOCIALSPROBLEMES SOCIALS-Greu crisi econòmica tot i l’arribada d’or i plata d’Amèrica. - Per què?

- es dediquen les riqueses a pagar les guerres- es consolida un model social on el més important és ser noble i tenir cases i terres i viure de renda.- NO s’estimulen les activitats productives.

-Societat dividida entre PRIVILEGIATS i NO PRIVILEGIATS- pocs privilegiats- gran massa de població empobrida:

- pagesos que han perdut les seves terres- artesans empobrits per no poder fer front a la competència estrangera.- gentilhomes que malviuen amb les seves terres.

- Treballar era considerat plebeu!

-Corona d’Aragó. - no participen en el comerç amb Amèrica, encara.- menys pressió fiscal i moneda més estable.- es creen manufactures tèxtils i companyies comercials.

-Neteja de sang- Moriscos- Unión de Armas- valido- corregidor- pecheros- Contrarreforma- Comunitats- Germanies- guerres de religió