470

8 d

e fe

brer

de

20

13

L’institut Bosch i Gimpera llança un pla educatiu per fer empreses

sumari

6TRADICIoNS

Guillem Roma: “Es volien carregar els Foguerons”

7FESTA MAJoR

Joan Blanques de Dalt encara no plega però deixa el local

ISSN - 1695-4793

a centre, i fins al 2012, quan no ha tingut primer curs d’ESO. La solució, segons explica la direc-tora Anna Pujol-Xicoy, passa per un projecte de rebateig del centre com a “institut d’emprenedors

arXiu

laia coll

“No sabem ni si podrem aca-bar la quinzena d’activitats que hem programat”. Amb tensa espera, els membres de l’assemblea de joves fan guàr-dia a la porta del Casal des de divendres passat. En qualsevol moment, fins al dia 15 sobre-tot, els Mossos d’Esquadra, que mantenen total hermetisme, arribaran i els faran fora.

Pàgina 5

Últim adéu al Casal Popular

laia coll

L’institut Bosch i Gimpera ja té a punt el nou pla educatiu que ha de servir per remuntar defi-nitivament les dificultats que ha anat patint des del 2007, quan va estar a punt de desaparèixer com

i emprenedores” que abarcarà la majoria d’assignatures dels quatre cursos d’ESO. La primera empre-sa ja està en marxa i es diu Very Güell.

Pàgina 7

de Gràcia

2

8 de febrer de 2013l’independent

aDreceu les Vostres cartes, amB un màXim De 15 línies, inDicant el Vostre nom, aDreça, telÈFon i Dni a: L’Independentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno Bé a independent@debarris.com. tamBé les poDeu Fer arriBar a traVés Del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Com està aquest tema? Pendent de l’aprovació del pressupost. Com està tal altre? Pendent de l’aprovació del pressupost. Aquest és el mantra que s’ha instal.lat en les últimes setmanes, mesos, no ja al districte de Gràcia sinó a tota la ciutat. Fer peri-odisme local en aquestes circumstàncies és complicat, perquè el retorn de respostes és minúscul i la societat civil és l’única que no para de moure’s. Però, mentre hi ha qüestions que evi-dentment depenen del grau d’entesa inexplicablement nul que han conreat els partits amb representació municipal, n’hi ha d’altres que no són tan difícils de complir, i el pla de mobilitat a Gràcia ha estat un dels temes estrella dels últims tres executius al districte, de tres colors polítics diferents (ERC, PSC i CiU). El pla de mobilitat, i les seves famoses pilones. Des de l’abril de 2009 els estudis que s’han fet sobre aquest pla de mobilitat han recomanat una única via, la retirada dels elements retràctils de ferro i l’adopció de noves mesures de

control. Però amb el canvi de govern que es va registrar el maig de 2011 semblava que tot s’acceleraria definitivament: CiU havia fet ‘casus belli’ en contra de les pilones quan estava a l’oposició, i havia fet front comú amb l’oposició minorità-

ria de tallers i botigues. Un cop al govern fins i tot la regidora, Maite Fandos, va prometre una consulta popular de la qual ningú n’ha tornat a sentir parlar, i almenys va concretar que dues de les tres pilones existents passarien a millor vida. La de la Perla amb Verdi se salvava. Periodistes de carrer com som a l’Independent i advertits per veïns que també s’hi fixen, l’últim moviment d’abaixada per-manent de la pilona de Torrent d’en Vidalet amb Congost havia

pogut dur a una interpretació clara d’activació dels canvis defensats en els últims qua-tre anys des de les instàncies municipals. Però tot ha estat un miratge i els responsables locals de mobilitat han limitat

els moviments a una simple avaria. La qüestió ni tan sols s’ha abordat en les últimes reunions de coordinació informativa en-tre tècnics i polítics i no està previst tampoc el seu tractament en una convocatòria que hi ha prevista per a mitjans de febrer i que abordarà el també embarrancat pla de motos. Realment no estem parlant en cap moment d’aturada de decisions per manca de pressupost, sinó de decisió política. I res.

Aquests dies podem veure al Teatre Romea, El dicci-onario, un text de Manuel Calzada dirigit per José Carlos Plaza que, amb una magnífica interpretació de Vicki Peña, ens endinsa en la vida de Maria Moliner. Moliner, filòloga i bibliote-cària, va dedicar gran part de la seva vida a elaborar el Diccionario de uso del español tot qüestionant el Diccionario de la Academia española de la Lengua i posant en evidència la seva imprecisió conceptual. Inten-tant compaginar el treball professional i domèstic, durant més de quinze anys, Maria M. va anar reelaborant cada definició del diccionari amb un gran rigor i precisió lexicogràfica. Anava ajustant cada significat, cada acepció al moment actual, amb de-finicions exactes i precises adaptades més als usos que no pas a la normativa i així va aconseguir un dels millors diccionaris de la llengua espanyola. Amb el seu treball, volia retornar les paraules a la ciutadania tot reivindicant una cultura de-mocràtica i per a la igualtat. El diccionario, potser massa centrada en la malaltia que va patir al final de la seva vida i en la desmemòria que li va suposar, és tot un reco-neixement a la seva figura i a la seva obra. Vegeu-la.

Maria Moliner

Mobilitat aturadaSara Reñé

el dependentL’Any Espriu no ha programat cap acte oficial a Gràcia, malgrat que el poeta va viure-hi més de 40 anys als Jardinets en dos immobles diferents... i la placa que ho recorda és justament al número 118, on Espriu hi va viure menys temps (1972-1985). A Casa Fuster, al 4t 2a, hi va estar entre 1940 i 1972. A finals d’octubre, a petició dels veïns de la Rotonda, l’alcalde Trias es va comprometre a estudiar posar una placa a la Casa Fuster (vegeu L’Independent 456) i va remetre el cas a la comissió de Memòria Històrica. De moment, ni actes oficials per l’Any Espriu ni plaques.

L’abaixada permanent de la pilona del carrer Congost només ha estat un miratge

El Departament de Salut desfà una gran empre-sa, l’Institut català de la Salut (ICS ), i ho fa coac-cionant tant a treballa-dors com a usuaris amb l’amenaça velada però prou explícita de “o això o hem d’acomiadar enca-ra a més gent i tancar encara més serveis”. Fins ara no hi ha ni la més mí-nima esquerda per la que podem entreveure quina repercussió tindrà aquest canvi sobre l’atenció a la nostra salut. Qui els ha aconsellat que volem

unes empreses més petites i desenvolupades sota els matei-xos principis? Deu ser la seva assessora privada PwC perquè els nostres representants, les associacions de veïns, els municipis, els sindicats, fins i tot els col.legis de metges i infermeres no han estat infor-mats ni han pogut presentar propostes sobre com volem i podem organitzar l’atenció a la Salut des de la gestió pública. El desordre actual és tan gros que costa creure que és involuntari. Pacients que en

Hi ha decisions que no depenen de la manca d’acord en el pressupost

Frag

men

taci

ó d

e l’IC

S

la espera per una intervenció estan perdent el temps i les hores de professionals públics en fisioteràpia per “provar”. Altres que en preguntar quan els cridaran els contesten que el seu “paper” s’ha perdut i que els cridaran d’aquí a dos anys. Per a què volem des-peses en serveis informàtics quant no tenim temps per poder escriure les històries clíniques ni que sigui amb taquigrafia?Desconfiem de canvis decre-tats amb coacció, amb asses-sories jurídiques incompetents en salut, amagant conflictes de interessos.

Marcel.la Güell Cid

Fe d’errates: El Sant Medir 2012 cau, com sempre, el 3 de març, perquè els sants no es mouen. Però en l’últim número vam do-nar a entendre que la festa es fa el 3 i es farà el 2. Disculpes.

de Gràcia

3

8 de febrer de 2013l’independent Opinió

Què en penses Que s’hagi ajornat la retirada de les pilones? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

el bloc

El tabú

El periodista Cristian Segura va anar un dia a una trobada d’alumnes als Jesuïtes de Sarrià i es va trobar un tio penjat als jardins de l’exte-rior, ho va dir per Twitter i li va caure una bronca. Les alumnes de l’escola Pineda de l’Hospitalet, a tocar de la meva escola, es van trobar un home a 50 metres de l’escola en les mateixes circumstàn-cies. Un amic que treballa en un centre comercial m’explica que cada mes hi ha casos de gent que salta des del mira-dor. Però els periodistes hem decidit que això és tabú i que és millor no explicar-ho per evitar alarma social. Al metro continuen parlant de “proble-mes tècnics” i a Emergències tenen ordres de no informar de víctimes quan hi “un 6”. No tinc la resposta a la manera de fer front a aquesta realitat i no crec tampoc que no parlar-ne eviti més o menys casos. Ho dic aquesta setmana perquè des que ha començat l’any hi ha hagut dos graciencs que han decidit tirar pel dret, i molta gent se n’assabenta, però els perio-distes no ho publiquem. Ni jo m’atreveixo a donar detalls de casos, si no són extrema-dament públics. I no sé què cal fer perquè no passi mai més aquest drama social.

Alb

ert Balanzà

staff

la perla, 31, 08012 - Barcelona

tel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sccl

director: alBert Balanzà

amB el suport De:

És una iniciativa de: aVV Vila De Grà cia, DeBarris i GràciaWeB. consell di rectiu: alBert Balanzà, Joan lou. director lo-cal: alBert Balanzà directora adjunta: sílVia manzanera. redactor en cap: XaVi teDó. redacció: anaïs Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, clara DarDer, meritXell Díaz, núria Fal-có, líDia Haro, Èric lluent, laura millan, patricia monGe, marta narBerHaus, Gine-Bra Vall. col.la Boracions: àleX BoscH, pep Boatella, lluís Bou, miquel caBal Guarro, Guillem ciFré, artur estraDa, ànGel Garreta, manolo González ‘pa-tata’, pep GorGori, seBastià JoVani, pere martí, Joan millaret, Víctor nuBla, ro-Ger roFín, tristram, raFael VallBona, Vo-calia De la Dona De l’aVV. FotograFia: laia coll, Joan perramon. MaQuetació: serGi l. BoFill. disseny weB: maria Vilar-nau. puBlicitat: montse FiGuerola (692 601 263). distriBució: cet laBor-90. iMpriMeix: inDuGraF oFFset, s.a.

dipòsit legal: B-32.478-00distriBució controlada per pgd

núM. 470

núM. 470

tribunaJordi Margarit, periodista

Les tres Gràcies (i més)

Una bona nit, un amic o amiga, pel cas en aquest cas és indiferent, d’origen nòrdic però que viu a Alemanya, el cor de l’eurozona, aquella que mana i que fa i desfà, em va preguntar tot innocentment: “Com puc explicar als meus amics i amigues de l’Europa del nord que és Gràcia?”. La veritat és que després d’aquesta pregunta, i apro-fitant que sóc major d’edat, vaig demanar un whisky perquè si la pregunta era innocent la resposta també ho havia de ser… amb sor-negueria o no. Bé, li vaig dir després de fer un bon glop, com el meu amic Humphrey, Gràcia has d’imaginar-te-la i explicar-la com un gran qua-dre de Rubens. Per definició, Gràcia ha estat nucli de bata-lles campals, una revolta de quintes el 1870, crema d’es-glésies el 1909, ja saps, coses d’aquest tipus. Amb aques-tes paraules i mercès el meu amic Humph-rey i a la resta de whisky que em queda-va, en un got massa llarg i amb massa gel, vaig poder començar a explicar com es pot definir Gràcia a aquesta amiga, millor que amic, la nit s’estava posant tendra i a ella l’hi anava pujant la bellesa cames amunt. Mira, li vaig dir, a Gràcia hi ha, bàsicament, les tres Gràcies: una primera

teixos. Les seves relacions amb els estaments de poder i de decisió, mani qui mani, perdó governi qui governi, són i seran per sempre més excel.lents. Ja m’entens, que si un permís per aquí, un tall de carrer per allà, ja saps, coses d’aquest tipus.La seva mirada cada vegada estava més hipnotitzadora i el seu gest era, ara ja sí, cada vegada més pertorbador per un romàntic com jo, dolç i pur com l’aigua envasada que ve del Pirineu ( Pirineu català, no fotem bromes!!! )“I la tercera Gràcia?” em va preguntar mentre jo ja m’havia desfet enmig de tanta pecadora bellesa. “La tercera?” La ter-cera és aquella que és menys

visualitzadora, que a ningú li agrada reconèixer que existeix, però que amb el seu silenci i la seva resignació fàcilment poden sumar més que tota la resta de Gràcies que t’he explicat. Poden ser veïns i veïnes de tota la vida, que possiblement et parlarien què era el vals del fanalet a la Festa Major o el poder dormir amb les finestres obertes o caminar sense haver de girar la cara al veure algun bípede pixant darrera un contenidor, ja saps, coses d’aquest tipus.La nit es va anar aprofundint i el telèfon inoportunament va sonar, era el sentit comú que m’avisava que feia tard i que tal com havia quedat amb en Humphrey em posés el barret i la gavardina que ell, en Humphrey, m’havia deixat expressament per aquella ocasió. Així doncs, després de pagar els whisky’s

i besar al meu àngel furtiu, vaig anar tirant carrer avall pensant que sí, que de Gràcies n’hi ha tres,

però que ben mirat també hi ha altres tres Gràcies que poden sumar quatre o més. En tot cas pel que fa a mi, a partir d’aquella nit, hi havia una nova Gràcia, la del meu àngel, la que m’havia robat el cor i l’amor... Per cert, ara que hi penso, llàstima del seu cognom... Merkel.

que passa olímpicament de tot, és a dir, aquella que la gent hi ve per anar de copes, a sopar, al teatre, a badoquejar per car-rers i places a practicar el noble esport del botelló i fins i tot qui porta més de 70 anys vivint-hi.

Una segona de molt nostrada, formada per gent que sempre està a punt de muntar un cercavila o qual-sevol cosa que

entenguin que els fa diferents de la resta de poblacions i viles d’arreu, però que, en general, les seves mogudes no es dife-rencien gaire de les de Vilanova de Bonesvalls. De fet, busquen l’originalitat en el cognom Grà-cia i en el fet de sentir-se ànima d’una vila, quan fet i fet i ben comptats sempre són els ma-

De fet, busquem l’originalitat en el cognom Gràcia i en sentir-nos ànima

La tercera Gràcia és aquella a qui a ningú li agrada reconèixer que també existeix

Textos i fotos: Laia Coll què en penseu...

...de la necessitat d’un casal gestionat per joves?

Núria Garciaeducadora social

Guillem Graciaestudiant d’història

Tana Cabanas estudiant

Alba Serra treballadora social

És una demanda històrica. I a la pràctica a la Fontana mai se’ls hi ha donat la oportunitat real de gestió, en canvi el casal popular és l’únic espai real d’autogestió juvenil de la Vila.

Sí, perquè el jovent del barri sap què vol i necessita i és plenament conscient del seu en-torn social i cultural. La creació i l’autogestió d’organitzacions/espais és important perquè re-presenta un referent i una bona eina per als joves de la Vila.

L’autogestió juvenil és neces-sària per la salut dels joves de la Vila i perquè l’oci ha de ser recíproc entre el jovent. El fet de no deixar gestionar espais al jovent per por és una paterna-lització, i les joves som total-ment capaces per fer-ho.

Els Joves necessitem gestionar els seus propis espais fora del paternalisme adult i institu-cional. I a Gràcia és més que evident que els joves estem organitzats i tenim suficient potencial per fer-ho.

de Gràcia

4

8 de febrer de 2013l’independent Opinió

C’est la vie...

Ha arribat a la feina com qualsevol altre dia. Ha penjat el bolso i la jaqueta en aquell penjador que a mesura que avanci el matí s’anirà omplint de tal manera que, quan arribi l’hora de marxar, li costarà de trobar les seves pertinences. La ràdio està posada de fons, però no l’escolta. Fan notícies. Diuen que hi ha hagut un accident de trànsit amb un mort en una de les autovies d’accés a la ciutat on treballa, que avui farà força més fred que ahir i que la borsa ha obert amb guanys. No hi para massa atenció. La

cafetera moderna que comparteix amb els companys de despatx ha tornat a encallar-se. La demanen al telèfon. Una veu greu, amb to seriós i solemne li anuncia que ha de comunicar-li una notícia que no pot dir-li per telèfon. Li dema-na l’adreça de la feina i li prega

que esperi pacientment l’arribada d’un cotxe patrulla.Al pis del carrer Tordera tot és a punt per a l’arribada d’en Tian o la Jana. Fa mesos que l’esperen en candeletes i ara és qüestió de dies. Ella se sent cada vegada més pesada i cansada. Li costa es-tar massa estona dreta, no pot concentrar-se en res que no sigui quina cara farà, com serà… La doctora l’ha avisada que encara està massa verda, i la seva mare no deixa de recordar-li que el

primer part sempre es fa esperar. Avança a pas lent cap al lavabo amb una mà al ventre i una altra recolzant-se a les parets per no perdre l’equilibri. S’asseu a la tas-sa i respira. Està tota mullada i no reconeix el líquid com a propi. El cotxe patrulla ha arribat al

despatx del carrer Bellver. Fa estona que ella truca al seu marit al mòbil i al fix de la feina per preguntar-li si en sap alguna cosa, però no li agafa cap dels dos telèfons. Un dels dos agents pren la paraula i ella esclata a plorar desconsoladament. L’ha perdut per sempre més. El taxi és a la cantonada, davant d’una terrassa. Entra al cotxe mor-ta de dolor i, amb contraccions cada vegada més fortes, demana al taxista que truqui al pare de la criatura i li expliqui que ha trencat aigües. L’home busca a l’agenda del mòbil el telèfon del marit, ella crida desesperadament. El taxista pren la paraula mentre ella esclata a plorar desconsoladament. En Tian ja és aquí.

Al pis del carrer Tordera tot és a punt per a l’arribada d’en Tian o la Jana

Roger Rofín la setmanatribunaA. Bausa, membre de l’AMPA Farigola Vallcarca

En un any on la crisi és el tema del dia, on cada cop som més les famílies que tenim o conei-xem a gent que està a l’atur, la solidaritat no s’ha aturat, al revés, aquest any hem aconse-guit superar-nos: hem recaptat per la Marató 2012, descomp-tant despeses, 930 euros! Felicitats a tothom; des dels que han engegat aquesta 3era edició, fins als que van acabar carregant l’escenari a una furgoneta, passant per a totes i tots aquells que hi hem col.laborat i participat acti-vament. A les 9 del matí uns quants pares voluntariosos ja començàvem a muntar l’arc de sortida de la cursa i a marcar el recorregut... 10.30 h. 23 participants, moltes mares i pares entre controls i orga-nització, 4 agents de la creu roja i 3 agents de la guàrdia urbana... ja podia començar la primera activitat de La Marató 2012. Un circuit, que passa-va per segon any consecutiu per la part més desconeguda del Park Güell, va fer que un conjunt heterogeni de nenes i nens comencessin el dia fent esport. Mentre uns pares repartíem les primeres meda-

Un altre any, sí, i ja en van tres

lles als participants de la cursa, d’altres ja anaven preparant la gimcana als jardins de Maria Baldó. I per si algú tenia set hi teníem els incombustibles pares fent de barman’s en l’improvisat però ben aprovisionat bar, men-tre, com aquelles formigues que fan la feina sense que ningú no s’adoni, mares i pares de l’escola preparaven el Racó del Gourmet, aquest cop a la pista. Amb cua però amb ordre la gent anava comprant els tiquets i passava pel gran bufet del Racó del Gour-met. Aquest any moltes famílies han col.laborat i hem pogut tenir un gran assortit de menjar. Aca-bat el dinar, tot esperant la xo-colatada, La Marató d’aquest any

ha presentat una novetat que esperem que passi a ser una tradició: tot començant amb un sorteig per seguir engreixant el pot de La Marató perfectament dirigit per en Jesús i amenitzat per en Josué (ambdós pares de P3), seguint amb el xou de la clown Marta (mare de 2on) que va fer riure a petits i grans, un concert amb els Linux Kids (mare i pares de P3) que ens van tocar temes que més d’un vam corejar, els nostres kids de 6è amb un munt de coreogra-fies amb les músiques més actuals. Maria Elena (mare de 2on) amb els ritmes cubans més genuïns, i un bugui- bu-gui aquest cop entonat per la Rosina (mare de 2on), van fer de l’espera una tarda especta-cular. I com a punt final, la xo-colata. A part dels participants que he anat anomenant, des de l’AMPA volem donar les gràcies a totes aquelles empreses que han donat o deixat materi-als: 4Tickets, Ajuntament de Barcelona, Babolat, Banc de Sa-badell, B:SM, Dunlop, Gimnàs Putxet, Layher S.A, Matutano, Noudiscat, Pastisseries Mauri, Renault. Moltes Gràcies. Fins el proper any.

JorDi arqué

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

Entra al cotxe morta de dolor i demana al taxista que truqui al pare de la criatura

raconsPep Boatella

amics de l’independentAquest és l’espai Amics de l’Indepen-dent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el futur de la publi-cació. A totes elles, moltes gràcies.

Club Excursionista de GràciaDonatiu: 100 euros

• A. Morros, soci 278 del Club Natacio Catalunya

Donatiu: 100 euros

• Anònim Donatiu: 48 euros

• Esther Torres Bosque Donatiu: 50 euros

• Vilaseca Donatiu: 50 euros

de Gràcia

5

8 de febrer de 2013l’independent

Política

El Districte diu que té “zero marge” i els Mossos mantenen l’hermetisme en l’operació

“No sabem ni si podrem acabar la quinzena d’activitats que hem programat”. Amb tensa espera, els membres de l’assemblea de joves en la qual s’han integrat Arran (inclosa l’AJG), el Banc Expropiat i altres persones del moviments socials de Gràcia a títol personal fan guàrdia a la porta del Casal des de divendres passat. En qualsevol moment, fins al dia 15 sobretot, els Mossos d’Esquadra, que mantenen total herme-tisme, arribaran i els faran fora. El Districte se’n renta les mans però no els impedeix tallar el carrer cada tarda.

ALBERT BALANzà

Hi són sempre des del passat divendres seguint l’acord d’as-semblea de resistir fins al final i de dificultar el desallotjament almenys amb la seva presència fí-sica quan arribin els Mossos d’Es-quadra. Al matí hi ha menys gent i a la tarda sempre hi ha una ac-tivitat que atrau més públic, però el Casal Popular no es queda mai sol. Dissabte, si no hi ha desallot-jament, hi haurà un sopar com a acte central de les mobilitzacions que van tenir com a aperitiu de resposta l’okupació i desallotja-ment d’un local al carrer Jesús ara fa deu dies.El moviment okupa no passa pel seu millor moment a la Vila, tot i que s’ha reconvertit en una xarxa

laia coll

un Grup De memBres De l’assemBlea De JoVes, Fent GuàrDia a la porta Del casal aquest DiJous al matí

Últimes hores al Casal Popular

de moviments socials amb local de lloguer. Fort a Vallcarca amb la Kasa de la Muntanya, els Blokes Fantasma, l’Old School, la DIY o l’Ateneu, al nucli històric de Gràcia queden okupades el Banc Expropiat i el Casal Popular. Mentrestant el Districte s’ha reu-nit amb els veïns en els últims di-es i assegura que majoritàriament estan a favor del desallotjament “Ho esperen”, diu el conseller de Seguretat, Víctor Cullell. La in-cògnita, tant a nivell polític com social, és el futur del solar que en quedarà a la vista de l’estretor de la finca on hi ha el casal. “Hi aca-baran posant un pipi-can”, apun-ten els membres de l’assemblea que fa guàrdia al Casal.

breus

entrevista

El Districte es modernitzaRecta final a les obres de seguretat a la sala de pintures

Més de cent anys des-prés de la seva remode-lació principal, la que va fer el deixeble de Gaudí Francesc Berenguer Mestres, el Districte ha enllestit aquesta setma-na una reforma interna que li atorga més segu-retat i més modernitat.

Des que el 1906 la seu de l’Ajuntament de Gràcia llueix la façana actual, en algunes

parts de l’edifici no s’havia parat atenció a la debilitat dels sostres, amb bigues de fusta, o a l’absèn-cia de portes ignífugues, ara ab-solutament necessàries. Aquesta setmana, després que els últims dos plens s’hagin ha-gut de celebrar accedint per la porta secundària o fins i tot a la Violeta, ja s’han pràcticament acabat les obres de reforma. L’element més destacat ha estat la remodelació quasi total de la sala de pintures, on es fan la ma- la sala De pintures, amB els últims Detalls per completar

Albert Balanzà

alBert Balanzà

joria de comissions del districte, tot i que els canvis més destacats tenen a veure amb la segure-tat: els dos passos cap a la sala d’actes s’han tancat amb portes ignífugues -que només estan pendents de pintar- i el sostre del gran passadís d’accés a la sa-la d’actes i a la sala de pintures s’ha aixecat tot amb el canvi de totes les bigues. Ara només que-da pintar les portes i preparar-se per la reestrena oficial, en el ple del pròxim 7 de març.

El PSC engega els primers actes de l’Open Party

La CUP protesta contra l’augment del transport

L’agrupació local del PSC en-gegarà dimarts que ve la seva proposta d’obertura del partit a la ciutadania a través de les xarxes socials amb un primer acte públic titulat Parlem sobre el federalisme amb Miquel Ice-ta com a convidat. Segons ha explicat el portaveu del grup municipal del PSC a Gràcia, Carles Maggi, aquest primer acte, a partir de les 19.30 ho-res, ja es farà sota el paraigües de la plataforma espaisocia-listes-bcn.cat/node/362, que l’emetrà en directe i que se seguirà a través de twitter sota l’etiqueta #socgracia. El segon acte s’ha programat el 5 de Març amb el model organitza-tiu del Partit Demòcrata dels Estats Units com a principal eix central.

L’agrupació local de la CUP ha estat l’únic partit que s’ha afegit aquest dimecres a la convocatòria de la platafor-ma No Paguem per protestar contra l’augment de tarifes del transport públic en una con-centració que va tenir lloc a la plaça Revolució. Membres de la candidatura local també es van sumar l’endemà a la con-centració davant del jutjat so-cial número 20 de Barcelona en solidaritat amb el treballa-dor de TMB, Andreu de Ca-bo, acomiadat per la direcció de l’empresa.

• 17 de juny de 1998. Can Cacau, exfàbrica de xocolata de Torrent de l’Olla on hi ha-via fins ara l’IED, és desallot-jat. S’havia okupat el 1997.

• Agost de 1998. Els hereus de Can Cacau funden el Casal Popular de Verdi, al número 157 del carrer. S’hi fan concerts i és objecte d’atemptats.

• 30 de juliol de 2001. Des-prés de ser desallotjats el 9 de maig de Verdi, l’AJG okupa una fusteria al carrer Maria. Neix el Casal Ovidi Montllor.

• 2 de febrer de 2002. L’efí-mera etapa del Casal Ovidi Montllor acaba amb l’oku-pació del Casal Popular de Gràcia a Torrent de l’Olla amb Ros de Olano.

• 15 d’abril de 2002. Agents de la policia espanyola es-corcolla el casal en el marc de l’operació contra els Tres de Gràcia.

• Novembre de 2009. El Ca-sal Popular perd el judici pel desallotjament, on no va po-der exercir la defensa, i enge-ga una campanya per salvar l’espai que ha durat fins ara.

El front independentista del moviment okupa

de Gràcia

6

8 de febrer de 2013l’independent

Societat

La proposta estrella del mandat, amb consulta inclosa, compleix quatre anys al calaix

La col.locació d’una placa provisional que tapa la pilona de Torrent d’en Vidalet amb Congost ha estat l’últim moviment sense conseqüències de canvi real que el Distric-te ha activat en relació amb el pla de mobilitat. La pilona està avariada, simplement. El govern local, que quan es van celebrar eleccions fa prop de dos anys va proposar fins i tot una consulta i té des del juliol una propos-ta concreta sobre la taula, assegura ara que no hi ha data per a l’execució d’una demanda que va generar controvèrsia.

ALBERT BALANzà

Tot i que l’eliminació de les pi-lones formava part del programa electoral de CiU com una de les propostes estrella del man-dat i que els estudis que ha fet el departament de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, el primer dels quals data de l’abril de 2009, avalen que estiguin abaixades de manera perma-nent, la proposta roman en un calaix sense que s’albiri a curt termini la seva posada en mar-xa. El mateix conseller de Mo-bilitat, Jordi Tendero, ho confir-ma: “Vam dir que durant aquest mandat revisaríem el sistema de les pilones, però encara no hem

laia coll

la pilona De torrent D’en ViDalet, aBaiXaDa Des De Fa setmanes

El Districte ajorna l’eliminació de les pilones i opta pel manteniment tècnic

Els àmbits de seguretat i mobilitat al Districte abor-daran a mitjans de febrer en una reunió el pendent pla d’ordenació de motocicletes que a Gràcia té punts crítics històrics com els Jardinets de Salvador Espriu o la ram-bleta de Via Augusta, amb la complexitat afegida que s’hi barregen les necessitats de dos districtes més (Eixample i Sarrià-Sant Gervasi, respec-tivament). Fonts municipals han apuntat que en un prin-cipi el pla havia de tenir “vi-sió de ciutat” però que el més calent és a l’aigüera i el Dis-tricte de Gràcia, mentrestant, també vol dir la seva.

El pla de motos, deures per al febrer

fixat cap data per impulsar una prova pilot”. Aquesta prova pi-lot passa per abaixar el topall de ferro que hi ha a Torrent d’en Vidalet amb Congost i el que hi ha Encarnació amb Joan Blan-ques, mentre que el del carrer Verdi amb Perla es vol mante-nir en tractar-se d’una cruïlla per on hi passa molta gent, de

breusLa PAH protesta a Lesseps pels desnonaments

Més entitats amb la campanya ‘Sang blava’

L’acció que la PAH va fer dijous al matí a Lesseps, simulant un suïcidi en mig de la plaça, va córrer ràpid per les xarxes soci-als i per Internet. Al costat d’un ‘penjat’ hi havia una pancarta amb la frase “No és un suïcidi és un assassinat, teniu les mans tacades de sang”, paraules que havia pronunciat el dia anterior Ada Colau durant la seva inter-venció al Congrés amb motiu de la presentació de la ILP.

Els Castellers de la Vila de Grà-cia i el Banc de Sang compta-ran enguany amb el suport i els esforços de més entitats en l’or-ganització de la campanya de donacions de sang Sang Blava. Així s’han afegit a aquesta inici-ativa les entitats del G6, les es-glèsies Evangèliques de Gràcia, l’Espai Jove la Fontana i Gràci-aNet, entre d’altres. La campa-nya de donacions es farà el 9 de març a Can Musons.

manera provisional per fer-ne seguiment i analitzar els pros i contres de la seva retirada. Però la proposta data del mes de ju-liol passat i d’aleshores ençà, res no s’ha mogut i l’abaixada de la pilona de Torrent d’en Vidalet amb Congost i la seva inactivitat en les últimes setmanes s’inter-preta des del Districte com una

simple qüestió d’aturada tècnica que es repararà en breu. Segons ha pogut saber l’Independent, la retirada de les pilones, una aposta personal de la regidora del Dis-tricte, Maite Fandos, tampoc no s’ha abordat en cap de les reuni-ons internes de l’executiu graci-enc de les últimes setmanes on hi són presents tant dirigents poli-tics com tècnics municipals.

entrevista

“Es volien carregar Foguerons”Guillem Roma, nou president de les Colles de Cultura Popular

Veterà de la cultura po-pular, Guillem Roma ha substituït Arnau Solaní com a president de la Coordinadora de Colles de Cultura Popular. És tabaler de la colla de di-ables la Vella de Gràcia i vocal de la Federació de Diables de Barcelona.

Quins són els objectius de la coordinadora per als propers tres anys del teu mandat?La gestió de la Violeta n’és un,

així com el d’obrir la coordinado-ra a totes les entitats del barri, és a dir, fer una aposta per la coor-dinació i la suma amb altres col.lectius graciencs. També hem de resoldre com encaixem el descens de les subvencions.

L’experiència de gestió de la Vi-oleta és nova. Amb quines difi-cultats us trobeu?Mai havíem gestionat un equi-pament així i, tot i que som un equip de gent acostumada a fer aquestes feines, tot plegat ens

roma, nou presiDent De la coorDinaDora De colles De cultura De Gràcia

Silvia Manzanera

eDen J. GarriDo

ve de nou. Però la valoració és positiva. Ara estem en la fase d’arrencada –no deixa de ser un equipament nou-, coordinant-nos i organitzant-nos amb la res-ta d’entitats que hi tenen seu per tal de fer projectes comuns en da-tes assenyalades, com el Nadal o Sant Jordi. També està en procés els tallers que s’oferiran en breu.

Quina opinió et mereix les me-sures de seguretat que es volen aplicar a les festes populars?S’ha de vetllar per la seguretat

però no caure en la por social, perquè els legisladors apliquen les lleis però no copsen la reali-tat. Una mica més i es carreguen els Foguerons, que portem 20

anys celebrant. És difícil tro-bar l’equilibri però després dels accidents de Madrid o Màlaga, la por és més política que no pas real.

La plataforma Aturem la guerra protesta a Gràcia

En motiu dels deu anys de la invasió de l’Iraq, la Plataforma Aturem la Guerra organitza dos actes a Gràcia. El primer, una xerrada el dia 16 de febrer a la Fontana.

de Gràcia

7

8 de febrer de 2013l’independent SOcietat

L’empresa Very Güell és la primera iniciativa del nou pla educatiu

ceDiDa

l’estanD D’impulsem, la passaDa eDició De la Fira De santa llúcia, Venent els articles De Very GÜell

L’IES Bosch i Gimpera es rellança com a formador de noves empreses

A. B.

Els onze alumnes de tercer i quart d’ESO que enguany han muntat l’empresa Very Güell, un taller de joieria de plata i vidre d’inspira-

ció gaudiniana, que ja ha venut els seus productes a la fira de Santa Llúcia a través de l’estand d’Impulsem, són la prova pilot del que el curs 2013-2014 serà un nou pla educatiu que es des-plegarà progressivament a l’esco-la entre els 12 i els 16 anys. “El currículum escolar no es veurà afectat, sinó que s’aprofitaran la majoria de matè-ries per desplegar el pla d’empre-nedors, explica Pujol-Xicoy.El centre, que fins i tot ha modificat el seu logo-tip com a influència de la prime-ra experiència empresarial reeixi-da en relació amb el Park Güell, distribuirà les eines de formació de noves empreses en quatre mò-duls: el primer any inclou un es-tudi de la demanda a Gràcia, el segon un estudi de la demanda a Barcelona, el tercer l’estructu-ració de l’empresa sobre el paper

i el quart la constitució i posada en marxa del projecte. “El que venen els alumnes ho reinvertei-xen en ells mateixos pagant-se els estudis o ajudant a casa”, apunta la directora del centre.La resposta de l’institut, reorien-tant el seu pla educatiu i especia-litzant-se, arriba quan falten pocs

dies per celebrar la jornada de portes obertes a tots els centres educatius de la ciutat (vegeu el quadre sencer a independent.

cat/gracia) i quan el centre vol recuperar l’any que ve el primer d’ESO que l’escassa matriculació va impedir engegar. La direcció del centre es mostra optimista aquesta vegada: “Vallcarca té prou població i el barri ha de voler l’ins-titut [l’únic públic de la zona]; si cobrim les necessitats, no cal par-lar de fer cap nou institut”, con-clou Pujol-Xicoy.

L’institut Bosch i Gimpe-ra ja té a punt el nou pla educatiu que ha de servir per remuntar definitiva-ment les dificultats que ha anat patint des del 2007, quan va estar a punt de desaparèixer com a centre, i fins al 2012, quan no ha tingut primer curs d’ESo. La solució, segons explica la direc-tora Anna Pujol-Xicoy, passa per un projecte de rebateig del centre com a “institut d’emprenedors i emprenedores” que abar-carà la majoria d’assigna-tures dels quatre cursos d’ESo. La primera empre-sa ja està en marxa.

“El que ven l’alumne ho reinverteix en ell mateix”, diu la direcció del centre

Joan Blanques de Dalt no plega però deixa el localBaix de Tot canvia per ampliar el seu espai

laia coll

l’antic local De Joan Blanques De Dalt, en plena remoDelació

A. B.

El president de la Fundació Festa Major i cap visible tam-bé de la comissió de festes de Joan Blanques de Dalt, Ricard Estruch, assegurava la setmana passada a preguntes de l’Inde-pendent que el seu carrer no ha pres encara la decisió final de continuar o plegar de la festa, tal com va explicar al setmanari a finals de no-vembre (vegeu núm. 460). Però l’històric local on encara hi pengen an-tics guarnits ja ha estat aban-donat i està en fase de remo-delació i posada en lloguer. En Joan, el propietari de l’històric local de la comissió de festes de Joan Blanques de Dalt, informa aquesta setmana a tothom que s’hi acosta que l’espai torna a estar en lloguer, 800 euros, un cop el 31 de gener els festers que encapçala Ricard Estruch van treure la majoria de per-tinences. La comissió no s’ha dissolt encara i els seus associats continuen pagant quota a l’es-

pera d’una assemblea definitiva a cara o creu que s’ha endarrerit al març o a l’abril.Al ja exlocal de Joan Blanques de Dalt s’hi està enrajolant el terra i fent un altell al fons i encara queden rètols identificatius de grans guarnits com “El setè cel” (primer premi l’any 2002), però una part del material ha estat ve-nut, en prova de relació de bon veïnatge, a la comissió de festes

de Joan Blan-ques de Baix de Tot, una de les agrupacions que s’han incorporat més darrerament a la festa. De fet, Joan Blanques

de Baix de Tot també es mou aquests dies perquè ha canviat de local, del 106 al 89 del carrer Ramon y Cajal. La presidenta de la comissió de festes, Carla Car-bonell, explica que el tancament d’una casa de materials i una ne-gociació en condicions molt fa-vorables ha comportat que Joan Blanques de Baix de Tot tingui “cinc vegades” més espai del que tenia. Mentrestant, tres generaci-ons de festers ja preparen al carrer la pròxima calçotada.

El ja exlocal de Joan Blanques de Dalt està

en fase de reforma i es lloga per 800 euros

de Gràcia

8

8 de febrer de 2013l’independent SOcietat

breus

Nou servei per a famílies cuidadores

L’Ajuntament i el Districte ha engegat el servei ‘Temps per a tu’ per fomentar la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de les famílies amb infants amb discapacitat i de famílies cuidadores de perso-nes amb dependència. S’ofe-reixen activitats i jocs els dis-sabtes cada 15 dies a l’escola Rius i Taulet, a partir del 16 de febrer.

gent del barri

ha dit que ell no la coneixia per-què “és bastant seriós”. Al seu fill sí que li ha fet gràcia perquè “a partir de tercer ja no els deixen disfressar i els adults ja no es dis-fressen”. A l’escola Jujol on va el seu fill, totes les mestres la felici-ten i li diuen que no té sentit del ridícul: “Tal i com estan les coses hem de riure perquè sinó mala-ment i jo ja fa temps que vaig perdre la vergonya”. Pel carrer

ceDiDa

martín, Dimecres a la plaça Del raspall

La cara visible de l’Assemblea Groga

rep l’escalfor de molts veïns que riuen i l’animen a no defallir en la seva lluita, que no deixa de ser col·lectiva. “Les retallades afecten la qualitat de l’ensenyament, sort que el professorat fa mans i mà-nigues perquè no es noti” expo-sa la Sílvia, que assenyala que la tutora d’en Biel els hi fa també anglès perquè la professora està malalta i les baixes no es cobrei-xen fins als deu dies. Ella té molt

clar què s’ha de retallar:“Amb la que està caient, els polítics s’haurien d’abaixar el sou, co-mençant pel president, que la majoria de la població guanya mil euros, el problema és que viuen als núvols i no sé si són conscients dels problemes que té la gent per arribar a finals de mes”. La Sílvia s’allunya de la plaça de la mà del seu fill i les tisores que duu pintades al car-tell de l’esquena es van empe-titint. Només és un miratge.

Sílvia Martín és una de les ànimes ‘disfressades’ contra les retallades

Dimecres al matí. Plaça del Raspall. Una dona apareix pel carrer Tor-dera engalanada amb uns cartells contra les retallades a l’ensenya-ment. Es tracta de Síl-via Martín, que aprofita la setmana del Carnaval per defensar una esco-la públic de qualitat. La seva disfressa no passa desapercebuda. Tothom la mira.

Xavi Tedó

Cada dimecres es posa la sa-marreta groga i també al seu fill Biel perquè és el dia que la comunitat educativa denuncia les retallades a l’ensenyament. Avui, però, aprofitant que és Carnestoltes ha optat per con-vertir-se en una “dona anunci”. “A l’estiu o quan fa bon temps és fàcil posar-se la samarreta groga, però a l’hivern és més complicat amb el fred perquè no te la pots posar sobre l’abric” remarca la Sílvia, que quan ha sortit de casa, el seu marit li

La Tortuga de Gràcia passa de web a blog

El diari digital La Tortuga ha iniciat una nova etapa com a blog a través de la plataforma Wordpress, cinc anys després d’estrenar-se a la web sobretot com a seguidor informatiu de l’activitat de les entitats locals. Dirigit des dels inicis pel pe-riodista Carles Salat, director alhora de Ràdio Gràcia, la re-conversió del diari digital no afectarà sensiblement els con-tinguts, que s’han vist incre-mentats amb noves seccions i un apartat confidencial.

de Gràcia

9

8 de febrer de 2013l’independent

de Gràcia

10

8 de febrer de 2013l’independent

nOVetat eDitOrial

‘El dia que Catalunya va dir prou’El periodista gracienc i col.laborador de l’Independent, Pere Martí, desgrana al seu darrer llibre, El dia que Catalunya va dir prou (Columna), la creació pas a pas de l’Assemblea Nacional Catalana, que es va gestar l’any 2009 durant la celebració del referèndum sobre la independència a Arenys de Munt i

que va demostrar la seva força el passat 11 de setembre, quan va aconseguir treure al carrer més d’un milió i mig de persones en la manifestació més multitudinària de la història del país.

Documents

l’autor

Pere Martí, va néixer a Barcelona el 1967 i és periodista de 8tv. Col·labora en diverses emissores de ràdio, com ara RAC1, Catalunya Ràdio i la Xar-xa. En el món de la premsa escrita ha treballat als diaris Ara i Avui, on va ser cap de política i de cultura. An-teriorment havia treballat al setmana-ri El Temps, com a cap de redacció a Barcelona. També ha fet d’assessor de comunicació per a la Generalitat i per a Òmnium Cultural.

Els quatre fundadors

Després de parlar amb Strubell a Arenys de Munt, Pugès li fa arribar el document a ell i a un altre amic comú, Miquel Sellarès, que havia conegut precisament a l’Assem-blea de Catalunya, com a representant de CDC i responsable de temes de seguretat. La quarta persona que rep el document és Enric Ainsa, un informàtic que havia creat la seva pròpia empresa i que s’havia integrat a la cooperativa promoguda per Pugès i al-tres socis. Per acabar de parlar-ne, dinen a finals de setembre, el dia 21, al restaurant Via Fora de la Riera de Sant Miquel. Aquest restaurant barceloní, obert l’any I993 per l’empresari Oriol Creixells, situat a la Vi-la de Gràcia, ha estat testimoni de moltes “conspiracions independentistes” durant les darreres dues dècades. En una de les taules del reservat que hi ha al fons del local, Pu-gès, Sellarès, Ainsa i Strubell van acabar de donar forma al document inicial, des-prés d’unes esmenes d’aquest darrer, i van ser el primer nucli impulsor del que acabaria sent l’ANC. El seu objectiu és crear un movi-ment indepen- dentista transversal que posi sota un mateix paraigua des de gent de CiU fins a les Candidatures d’Unitat Popular (CUP), sumant ERC i totes les seves escis- sions, ICV, el sector catalanista del PSC i Ciutadans pel Canvi; també organitzacions sindicals i entitats cíviques independentis-tes de tota mena. Una tasca titànica tenint en compte el context polític de l’any 2009,

marcat per la fatiga del catalanis-me, la crispació al voltant del tri-partit i la balcanització del món independentista. Els autors del do-cument en són conscients i per ai-xò opten per treballar des de l’ano-nimat: “Atesa la situació política i personal de molts dels possibles in-tegrants d’aquest grup es proposa un mètode de treball que garantei-xi l’anonimat dels participants que així ho desitgin. Aquest anonimat ha de ser utilitzat amb una doble intenció: per permetre la partici-pació de qualsevol persona – per molt implicada que estigui en al-tres sectors o activitats refractàries al plantejament del moviment – i per generar la sensació que, al dar-rere de la iniciativa, tothom hi és representat. Però potser el factor més important serà que la iniciati-va neix sense personalismes. El més important han de ser les idees i la primera és la necessitat de treballar plegats, i com iguals, per un objec-tiu comú”.

El grup dels primers 40

Entre els primers contactats pel grup de fundadors hi ha persones provinents de l’independentisme combatiu, com Carles Castellanos, el seu germà Rafael i Josep Ferrer, conegut amb el malnom el Nen, que havia estat un històric dirigent del PSAN. Però l’objectiu que s’han fixat els impul-sors és arribar fins a 40. Cadascun d’ells rep un nom en clau, des de l’MxI05 fins a l’MxI40. Tots corresponen a persones amb noms i cognoms excepte l’MxI07, que, per reminiscències amb James Bond, el grup promotor es queda com a comodí per si hi ha problemes durant el procés d’elaboració

dels dos primers documents: la declara-ció fundacional i el full de ruta. Però els fundadors volen abastar en aquest primer grup impulsor el major nombre possible de sensibilitats del catalanisme i durant unes quantes setmanes contacten amb partits, organitzacions cíviques, sindicats i asso-ciacions independentistes de tota mena i condició. L’objectiu més important és, pe-ro, sumar esforços amb el moviment per les consultes i la Plataforma pel Dret a Decidir,

cosa que s’aconsegueix amb la incorporació de Carme Forcadell, avui presidenta de l’Assemblea. Funcionària del Departament d’Ensenyament i persona que en aquells moments estava liderant la Plataforma pel Dret a Decidir i formava part de la Coor-dinadora de les Consultes, Forcadell també és membre de la Plataforma per la Llengua, d’Omnium Cultural i militant d’ERC de Sabadell. Hi contacta directament Miquel Strubell, que li envia un correu electronic i li dóna el nom clau d’MxI12 del grup dels 40, seguint les instruccions d’Enric Ainsa. El paper de Forcadell és fer de pont entre les consultes i el moviment de l’Assemblea, per reconduir un fenomen, el de les con-sultes, que tenia data de caducitat però del qual no es podia perdre el capital de mobi-lització cívica, i que després seria clau per entendre la capacitat d’extensió territorial de l’ANC i el seu exit de mobilització.Després dels contactes, el mes de novem-bre del 2009 ja hi ha tancada una primera llista del grup impulsor. La integren Enric Ainsa, Ivan Arcas, Uriel Bertran, Casimir Boy, Salvador Cardús, Carles Castellanos, Francesc Codina, Àngel Colom, Antoni Dalmau, Oriol Farrés, Josep Ferrer, Carme Forcadell, Saül Gordillo, Yvonne Griley, Oriol Junqueras, Isabel Martí, Felix Mar-tí, Tomeu Martí, Antoni Morral, Elisenda Paluzié, Joan Passolas, Ignasi Perramon, Imma Prat, Ferran Puig, Pere Pugès, Pep Riera, Oriol Sallas, Jordi Sànchez, Agustí Soler, Miquel Sellarès, Miquel Strubell, Jo-an Tardà, Ramon Tremosa, Jordi Via, Josep Maria Violant, Antoni Vives i Josep Manel Ximenis. Tot i figurar a la llista i donar- hi la seva conformitat, alguns d’ells no van tenir una participació gens activa i la seva presència va ser testimonial. Però la inten-ció d’aconseguir un ventall ampli de noms pel que fa a les diferents sensibilitats del ca-talanisme s’havia aconseguit.

Des de novembre fins a juny, aquest grup de 40 persones treballa en dos documents, la declaració fundacional i el full de ruta, encreuant-se textos i esmenes sense saber-ne l’autoria. L’esborrany de la declaració fundacional constata que “el model autonomic espa-nyol ha fracassat. Aquest fracàs s’ha esde-vingut, entre d’altres raons, perquè no ha estat un model fonamentat en el respecte a la realitat plurinacional i plurilingüís-

tica, i perquè ha creat estructures socials, culturals, administratives i econòmiques contràries al desenvolupament de la nació catalana, a tots els països on aquesta s’es-tén sota sobirania espanyola. Els greuges comparatius han anat creixent fins a fer evident el divorci entre els models d’Estat proposats des de la nostra nació i els que es proposen des d’Espanya”. Parlem del 2009 i els seus redactors proposen la cre-ació formal de l’ANC. El seu objectiu és “la conscienciació i la mobilització de la població de Catalunya que permeti acon-seguir la formació d’una majoria partidària de la constitució d’un Estat de dret sobirà, democràtic i social, mitjançant l’exercici del dret d’autodeterminació”. Per preve-nir-se de la infiltració de partits polítics, se subratlla que la participació sempre serà “a títol personal” i d’entrada ja es descarta la possibilitat de convertir-se en partit en el futur: “Pel seu caràcter unitari i agluti-nador, l’ANC renuncia a intervenir, amb candidatura pròpia, en les eleccions a les institucions sorgides de la Transició espa-nyola”. També reafirma el seu europeisme i es proposa “vetllar de forma especial per les relacions amb els paisos de la resta de la Unió Europea”. El treball de l’Assemblea culminara amb “la celebració d’un plebis-cit d’autodeterminació nacional, convocat a instancies del Parlament de Catalunya i supervisat pels organismes internacionals, on es formuli clarament la proposta de constitució de Catalunya en Estat sobirà i independent”.

milió i mig de persones en la manifestació més multitudinària de la història del país.

Els quatre fundadors

va neix sense personalismes. El més

“Per acabar de parlar-ne, dinen a finals de setembre, el dia 21, al restaurant Via Fora de la Riera de Sant Miquel,

testimoni de moltes conspiracions independentistes”

de Gràcia

11

8 de febrer de 2013l’independent

recomanem

Monsieur Apeine quiere hacer amigos (balada conversacio-nal). La darrera esterna de la Sala Becket es una peça escrita i dirigida per Pablo Rosal. Sorprenent.

Dissabte 9 de febrerSala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

GaBriele sisti i lopaKHin

mativa sobre la convocatò-ria de les subvencions per a la realització d’activitats i serveis del districte i ciutat pel 2013. A càrrec de Toni Ribes, tècnic de la Direcció de Joventut de l’Ajuntament i Paloma Cívico, assessora de finançament associativa del CRAJ.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19.30 h

Dimarts 12 de febrer3a xerrada del Cicle #qüestionantLaLlei. La re-forma laboral i la seva inci-dència en la construcció de la precarietat laboral.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 19 h

Aula d’ecologia: Paisatge i hàbits alimentaris al Va-llès del 1860 al 2010: de la integració a la deses-tructuració global, a càr-rec de Xavier Cussó, econo-mista, professor del Depar-tament de Física de la UABCentre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 19 h

Concert: Miss Carrussel.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Dimecres 13 de febrerPresentació: Las demás es-trellas, de Fernando Blasco.Salambó Bar (Torrijos, 51), a les 19.30 h

Jam Session.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Les vespres dels dimecres: Marcel Casellas al contra-

descomptat parent de sang de la gent de Sicília, que Ca-milleri coneix bé.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del di-amant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Una experiència en la qual es va implicar una bona part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

ACTES

Divendres 8 de febrerConcert: Mane Ferret.La Bodeguita de Marisol (Vic, 7), a les 21 h

JamB Carnaval. una festa de carnestoltes amb sessió musical Hip Hop! Gaudeix d’una nit de dansa urbana disfressat del teu personat-ge preferit. Premi a la millor disfreça. Amb música dels 70, 80 i 90 i amb els DJ’S: Kapi i Ru Ondo.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 10), a les 22 h

Ball de Carnaval amb Xò fred no val rè presenten Per la humitat de la llengua + Marsupialis presenten l’es-pectacle Carnaval Marsu-pial - Marsupialis al Liceu.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Anna Lee & Con-nie Lynch.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Ballaswing. Ball amb Swing Djs de Ballaswing (Especial Carnestoltes)Casa València (Còrsega, 335), a les 22.30 h

Dissabte 9 de febrerTradicionàrius: The Mc-Kensy’s Clan Band.Mercat de la Llibertat, a les 11 h

Rua de Carnaval pels car-rers del barri animada per Pep Callau, la Banda Patilla i la Banda de cornetes i tam-bors Les Planes de Sant Cu-

EXPoSICIoNS

Fins el 10 de febrer Exposició Cinema i Pau. A partir d’alguns exemples de pel.lícules com Gandhi, Haz lo que debas, Paradise Now, i moltes més, la mostra fa reflexionar el visitant sobre la cultura de pau, la novio-lència, el desarmament, els conflictes oblidats, el terro-risme, el militarisme i el co-merç d’armes.Lluïsos (Pl. Nord, 7-10)

Fins l’11 de febrer Pintures a l’oli i pastel de Rosa Maldonado. Nova mostra de pintures al Fo-menc Gracienc de les Arts que es pot visitar de dilluns a divendres de 18 a 20 h.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9-11, baixos)

De l’11 de febrer al 3 de marçMostra Et correspon, ens correspon. Exposició a fa-vor de la coresponsabilitat i la igualtat entre homes i dones. Amb la participació desinteressada d’humoris-tes gràfics que reflecteixen amb humor i ironia els pro-blemes per conciliar la vida personal, familiar, laboral i d’oci.Biblioteca Guinardó - Mercè Rodoreda (Camèlies, 76)

Fins el 26 de febrerUn cafè de Guinea Equa-torial, exposició de foto-grafies de Jaume Vilató. Imatges quotidianes en un cafè proper a un volcà.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 28 de febrerExposició col.lectiva Un re-fugi contra el fred, amb els artistes, Luchohino, Jan Janiurek i Carlos Villena.Untitled BCN (Topazi, 14)

Fins el 18 de març BCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano és fill de la imagi-nació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Montalbán, del Maigret de Simenon i fins i tot del Co-lombo televisiu (models re-coneguts a les novel.les de la sèrie; no és casualitat que el comissari sigui tan bon lector com l’escriptor). És fruit també d’un paisat-ge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per

gat. I espectacle d’animació amb Els Pepsicolen. Plaça Sedeta, a les 19 h

Concert: Agala.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 21 h

Concert: Tim & Puma Mi-mi.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Flow Fanatic Hu-man Beats.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits, a càrrec d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 10), a les 22 h

Nits de les Terres de l’Ebre: Els Quicos celebren 20 anys.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Dj Chalu.La Bodeguita de Marisol (Vic, 7), a les 23 h

Diumenge 10 de febrerBall: Swing a La Sedeta, amb LindyHop.catPlaça de La Sedeta (Sicília/Sant Antoni Maria Claret), a les 12 h

Concert: Ainara Legardon.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 13 h

Spooky Cinema XVI: Casa alu-cinante (House, 1986. Steve Miner) i Matanza (Carnage, 1984. Andy Milligan).Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17 h

XXVIè Concurs de teatre català a Gràcia. Representació de Lluny de Nuuk, a càrrec de Casal Cor-pus Grup.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Teatre: Un déu ferotge, a càrrec de Sotacabina.Teatre dels Lluïsos (Pl. Nord, 7-10), a les 18 h

Concert: Trio Flamenco.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 20 h

Proyecto Cubalunya + BDM Party.El Garaje Hermético (Diagonal, 442), a les 21 h

Dilluns 11 de febrerXerrada sobre Subvencions per a associacions. El CRAJ organitza una sessió infor-

baix + dos convidats.Via Fora! CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Cobarde.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 14 de febrerConcert: Diorama.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: The Big Bench + Lazy Juo.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Divendres 15 de febrerEspectacle humorístic: Jor-ge Ferrera.La Bodeguita de Marisol Vic, 7), a les 21 h

Concert: Uns del Grup de Folk, presenten el seu dar-rer treball No és molt tard.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: Bianca Castafio-re + Yo, Tú y Él.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert i ball folk: Riu + Enric Montsant i l’Or-questrina de l’encant.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits.Ruqueria Querubí (Perla, 10), a les 22 h

Teatre: Madame Melville, de Richard Nelson.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h

de Gràcia

12

8 de febrer de 2013l’independent

Cultura

El certamen, del 3 al 17 de maig, s’allarga quatre dies i augmenta els premis del jurat

El festival de creació au-diovisual de Barcelona, que se celebrarà en diferents equipaments de la ciutat entre el 3 i el 17 de maig, compli-rà deu anys sense cap retallada, tot al contrari: s’allargarà quatre dies més –fins ara durava deu dies- i augmentarà les dotacions econòmiques dels premis del jurat. L’Espai Jove la Fontana acollirà la cloenda del certamen.

SILVIA MANzANERA

Sense la programació tancada però amb algunes dades con-firmades, el Barcelona Visual Sound escalfa aquests dies mo-tors amb l’obertura de les ins-cripcions per participar-hi. El festival de creació jove celebra la seva desena edició amb molts canvis i novetats. Passa a ser un festival de primavera -es celebra-rà entre el 3 i el 17 de maig- i s’allargarà quatre dies més, ar-ribant a les dues setmanes (fins ara, durava 10 dies). També s’han augmentat les dotacions econòmiques dels premis del ju-rat, que enguany premien amb 700 euros les millors obres de cada categoria. Fins ara, totes les competicions eren considerades categories però enguany es dis-tingeixen categories i concursos. Ja no hi ha Documental de contingut social i Documental d’aventura/muntanya/natura si-nó que hi ha una sola categoria de Documental que permetrà

ceDiDa

el FestiVal Ja Ha oBert les inscripcions per presentar a concurs els treBalls auDioVisuals D’enGuany

El festival VisualSound fa deu anys i celebra la festa de cloenda a la Fontana

que s’hi presentin tots els gène-res documentals. Algunes cate-gories, per altra banda, s’han eli-minat: tràilers falsos, publicitat i web ja no es celebraran. El 2 minuts en 1 dia ja no es consi-dera una categoria de la secció competició, sinó que és un con-crus. I s’hi sumen dos concursos més: el de mapping i el suecades.Per la seva banda, l’Espai Jove La Fontana celebrarà la cloenda el 17 de maig per segona vega-da durant la història del festival. Fonts de l’equipament gracienc asseguren que aquesta festa s’es-tà acabant de tancar aquests dies però destaquen la importància d’acollir un esdeveniment que creix any rere any.

La sala Heliogàbal ha rebut aquest dijous el premi de mú-sica Ciutat de Barcelona que atorga l’Ajuntament per “la seva programació anual i per haver esdevingut un espai de creació de referència, motor i punt de trobada de l’escena musical catalana”. Cadascun dels premis està dotat amb 7.000 euros. El bar de Ramón y Cajal ha esdevingut un lloc

de referència en la dinamit-zació de la vida artística de la Vila durant els 17 anys d’his-tòria com a associació cultural. Exposicions, vermuts musicals, trimestres de poesia... i una llarga llista de noms de bandes tant emergents com consolida-des que han deixat empremta. També és destacable l’organit-zació del Festigàbal en el marc de la Festa Major de Gràcia.

L’Heliogàbal rep el premi de música Ciutat de Barcelona

Compte enrere per la presentació de l’Abans Gràcia. El proper divendres 15 de febrer a les 20 h tindrà lloc la presentació del col.leccionable l’Abans Gràcia, un recull gràfic de 1869 a 1976 coordinat per Eloi Babiano i Josep M. Contel, membres del Taller d’Història, a la Violeta. També hi intervidrà Rafael Vallbona.

ceDiDa

breus

Spaii proposa un carnaval sobre astronomia

Gràcia viu aquests dies el Car-naval de forma intensa. Una de les propostes més originals prové del Club Spaii, dissabte 9 de febrer d’11 a 13 h, a la plaça John Lennon. faran una dis-fressa d’astronauta i aprofitaran per explicar ciència. Diumenge, també a la mateixa hora, dona-ran a conéixer supermapes de la lluna en 3D. I per la tarda, cine-fòrum, amb la sèrie De la terra a la lluna.

El Lliure acull el centenari de la mort d’Strindberg

El dramaturg suec August Strindberg inaugura el seu Te-atre Íntim amb quatre obres mestres que obren la porta al teatre contemporani. El Lliure les presenta en dos programes dobles de funció única el proper 13 de febrer: La tempesta i La casa cremada. Dirigides per Juan Carlos Martel i Lluís Pasqual, la sala gracienca celebra amb aquestes peces el naixement del teatre contemporani europeu.

El projecte de teatre del Cercle, a La Caldera

L’obra Plou a Barcelona, em-marcada en el projecte de teatre jove que ha impulsat el Cercle Catòlic a principis d’any, es representa aquest di-vendres 8 de febrer a la sala la Caldera. Aquesta serà la quarta representació de la peça de Pau Miró, i d’una iniciativa per re-colzar el teatre fet per joves.

CARINA BELLVER

El Consorci per a la Normalitza-ció Lingüística commemorarà el centenari del naixement de l’es-criptor Salvador Espriu amb un acte dilluns 11 de febrer a la bibli-oteca Jaume Fuster. Hi participa-rà el centenar d’alumnes de català de la delegació de Gràcia i Sant Gervasi, que llegiran fragments de l’obra d’Espriu i faran un re-trat biogràfic del personatge. Un homenatge públic en què la mú-

sica també serà protagonista i que inclourà una conferència divulga-tiva sobre la figura de l’escriptor gracienc a càrrec d’Isabel Graña, doctora en literatura catalana. “Ens fa molta il.lusió i creiem que aquesta és una bona oportunitat per donar a conèixer la figura i l’obra de Salvador Espriu als nos-tres alumnes. La majoria d’ells fa molt poc que han arribat a la ciutat i no coneixen el personat-ge”, assegura Sònia Pla, dinamit-zadora del CNL. Un homenatge

que no s’inclou dins l’Any Espriu que prepara la Generalitat i que esdevé el primer acte de record a l’escriptor gracienc que li de-dicarà la Vila. Per la seva banda, el Districte homenatjarà el gran renovador de la prosa catalana el 27 de març, coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Ho farà a partir de la lectura de fragment de l’obra espriuenca a càrrec de set entitats del barri en un acte que estarà coordinat per Víctor Álva-ro, director de l’Almeria Teatre.

El consorci celebra el centenari amb un acte a la Jaume Fuster

El CNL se suma a l’Any Espriu

de Gràcia

13

8 de febrer de 2013l’independent cultura

Carnaval al Tradicionàrius. El Centre Artesà celebra aquest cap de setmana el Carnaval en el marc del festival Tradicionàrius amb diverses actuacions. Divendres s’ha programat un ball amb Xò fred no val rè, que presentaran Per la humitat de la llengua, i Marsupialis ofe-riran l’espectacle Carnaval Marsupial - Marsupialis al Liceu. Dissabte, el grup escocès The McKENSY’S Clan banda portaran les seves gaites i timbals al Mercat de la Llibertat. I a la nit, els Quicos celebraran el seu vintè aniversari en una nit dedicada a les Terres de l’Ebre.

ceDiDa

crítica d’art

Crespo a la galeria Comas

Ramon Casalé

Una exposició del “poeta del color” és un gran esdeveniment pel públic que el veu

El pintor Crespo mostra els seus recents treballs a la Galeria Comas (Passeig de Gràcia,114). La seva, és una pintura plenament expressi-onista, però amb alguns tints impressionistes, sobretot per la dissolució dels contorns dels diferents elements que hi apareixen. De totes mane-res, encara que es mogui dins del terreny fi-guratiu, també s’aprecia un cert interès per l’abstracció, sobretot quan predominen les taques de co-lor respecte als objectes que sorgeixen a nivell compositiu. L’artista barceloní (1935) a través de les natures mor-tes, les flors i els paisatges, s’aproxima a un món on el color és el principal protago-nista. En els seus olis utilitza l’espàtula, el pinzell, i el dit. Li agrada sentir de prop la ma-tèria pictòrica. Precisament el crític Josep Mª Cadena senyala

que l’obra de Crespo “està oberta al diàleg, comunicant situacions de benestar”.El magisteri, o sigui l’ensenya-ment de la pintura –Francesc Crespo ha estat catedràtic de Dibuix a la Facultat de Belles Arts de Barcelona-, l’ha

compaginat amb la pràc-tica artística, circumstància aquesta que li ha permès es-tà en contacte amb la gent

jove, creant una sinergia que li ha servit per entendre millor l’art d’avantguarda i fugir dels estereotips classicistes, i tot això després de 50 anys inin-terromputs d’activitat plàstica.Una exposició de Crespo sempre és un esdeveniment, doncs el públic trobarà una manera de treballar i de crear on els sentiments i les emoci-ons s’aprecien en cadascuna de les seves obres. A Crespo el podríem denominar com a “poeta del color”.

reportatgeSilvia Manzanera

Un tortell sorprenentAssun Planas triomfa a Porta 4 amb un conte d’Elvira Lindo

l’actriu assun planas en una escena De ‘un roscón De reyes’

De la trobada entre dues amigues de la in-fantesa (l’actriu Assun Planas i l’escriptora El-vira Lindo) i de la plo-ma irònica i efectiva de la periodista gaditana ha sorgit un espectacle teatral que demostra que el petit format i la qualitat poden anar de la mà. La Sala Porta 4 ha prorrogat durant aquest mes de febrer El roscón de reyes. Un fet molt poc habitual en aquests temps.

ceDiDa

Assun Planas i Corina, la pro-tagonista del text que Elvira Lindo va escriure el 2004 per encàrrec de El País (un conte de Nadal), estan fetes l’una per a l’altra, que diuen. Una vega-da l’escriptora va assegurar que el paper estava fet a mida per a l’actriu mallorquina. Sigui com sigui, no podia ser d’una altra manera: fa uns anys Elvira i Assun es van trobar a Madrid i

van recuperar els records que te-nien de la seva amistat a l’escola, a Mallorca. “Pensava que no s’en-recordaria de mi però sí. És una persona molt generosa”, apunta Planas, que és també una gran admiradora de la ploma de Lin-do. Estrenada al festival de Sitges,

El roscón de reyes va passar a la programació de la Sala Porta 4 amb un gran èxit de públic. De fet, s’ha prorrogat durant el mes de febrer, un fet que pels temps que corren, és una notícia desta-cada tot demostrant que el petit format i la qualitat no estan renyi-des. “És molt poc habitual però també entenc que a la gent agradi tant aquesta peça. Té molta gràcia i arriba a un públic molt ampli”, afegeix l’actriu, que assegura que ha tingut fans d’onze anys. “Tot-

hom té una cunyada o un altre familiar que no suporta. Així que tots ens identifiquem a la història i amb un personatge molt atípic. La gent s’ho passa bé. I avui en dia costa trobar un bon guionista”. L’actriu explica, en clau d’hu-mor, els enfrontaments de la protagonista amb la seva famí-lia després de tornar de Guinea i haver deixat els hàbits després de quinze anys de missionera per casar-se amb un càmera de televisió. Ens parlarà de les se-ves anècdotes, la seva història amb els homes (“és com una professora; posa notes al seu marit –un 4,25- i al seu amant, un 7,5”) o les seves relacions familiars durant els tres darrers nadals. Amb una durada de 40 minuts i dirigida per Rafel Lladó, l’obra amaga una sor-presa final: un tortell de Reis, proporcionat pel forn Can Bru-nells. Un final dolç per una pe-ça tragicòmica interpretada per una actriu amb rodatge i talent sobradament demostrats.

“La gent s’ho passa molt bé, i avui en dia costa trobar un bon

guionista”, diu Planas

la cartelleraCINEMES

BoSqUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.•Lincoln. 16.05, 19.05 i 22.05. •El Hobbit: un viaje inesperado.

16.00.•La noche más oscura. 19.00 i 22.00.•Una pistola en cada mano. Dv i ds,

16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

•El cuarteto. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.45. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

•El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

•Jack Reacher. 16.00.•Django desencadenado (digital).

18.30 i 22.00.•Django desencadenado. Dv i ds,

16.00, 19.45 i 23.30. La resta, 16.00 i 19.45.

•Los miserables. Dv i ds, 16.00, 19.00,

22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

•El vuelo. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00..

CINEMES GIRoNA. Girona, 175• Una pistola en cada mano. Dv,

19.00 i 21.30. Ds, 18.10 i 22.10. Dg, 18.10 i 20.10. Dc i dj, 19.00 i 21.30.

• Jordi sabatés presenta Sherlock Junior de Buster Keaton. Dv, 21.30.

• El bosc. Ds, 20.10. Dc i dj, 17.00.• El muerto y ser feliz. Ds, 19.30. Dc,

20.30. Dj, 22.00.• Fènix 11.23. Dv, 17.00. Ds, 16.10.

Dg, 16.10. Dc, 17.00.• El cuarteto. Dv, dc i dj, 17.00, 19.00

i 21.30. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• L’Estigma? Dg, 20.00. Dj, 19.30.• El corazón de roble. Ds, 16.00.• Il Villagio di cartone. Dv, 17.30 i

19.30. Ds, 19.00 i 21.30. Dg, 22.00. Dc, 19.00 i 22.10. Dj, 17.30..

LAUREN GRàCIA. Carrer Bailén, 205.• Sala 1: El lado bueno de las cosas.

16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. • Sala 2: El cuarteto. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30.• Sala 3: El vuelo. 16.15, 19.00 i 22.00.• Sala 4: ¡Rompe Ralph! Ds i dg, 16.30.

Volver a nacer. 16.30, 19.15 i 22.00. Ds i dg, 19.15 i 22.00.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El cuarteto. 16.00, 18.00,

20.00 i 22.00.• Sala 2: Coriolanus. 15.45, 18.10 i

20.35.• Sala 3: Bestias del sur salvaje.

16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• Sala 4: Amor. 15.45, 18.10 i 20.35.

Dv i ds, 23.00.• Sala 5: Tabú. 15.45, 18.10 i 20.35.

Dv i ds, 23.00.

VERDI PARk. Torrijos, 49.

• Sala A: The master. 15.45, 18.40 i 21.35.

• Sala B: El lado bueno de las cosas. 15.45, 18.10 i 20.35. Dv i ds, 23.00.

• Sala C: Django desencadenado. 15.45, 18.45 i 21.45.

• Sala D: Django desencadenado. 20 h. Dv i ds, 23.00. El capital. 17.40.

• El meu primer Verdi: Amics per sem-pre. Ds i festius, 16.00.El corazón del roble. Dg i fesius, 11.30. Contes d’hivern: Una nina de neu i El ninot de neu. Dg, 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez

ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA BECkETT. Alegre de Dalt, 55• Si existeix, encara no ho he tro-

bat. By Nick Payne. Traducció: Violeta Roca. Direcció: Marilia Samper. Fins el 2/02/13

• 10 obres del teatre universal que cal conèixer, amb Joan Casas (autor de Nus i traductor de Txèkhov). Del 06/02/13 al 17/04/13.

TEATRE LLIURE. Montseny, 47• Ivan i els gossos, de Hattie Naylor. 25

de gener i 1 i 8 de febrer.

de Gràcia

14

8 de febrer de 2013l’independent

EsportsL’Europa fa del Nou Sardenyaun fortí

X. T.

Després d’ensopegar al camp de la Rapitenca, que trencava una ratxa d’onze partits sense perdre, l’Europa es va retro-bar amb la victòria aquest cap de setmana aconseguint tres punts vitals per seguir a la zona de promoció d’ascens a 2B. En un partit marcat pel fort vent, el conjunt escapulat va derro-tar el Vilassar de Mar gràcies a un solitari gol de Cano, que va aprofitar el refús del penal fallat per Óscar Muñoz. Amb aquesta victòria, l’equip entre-nat per Pedro Dólera ja treu deu punts al cinquè classificat, el Rubí, que va perdre contra la Pobla de Mafumet, i onze al Figueres, que ocupa la sise-na plaça. Precisament l’equip vallesà serà el proper rival dels graciencs, que tenen una mag-nífica oportunitat per ampliar la diferència de punts respecte els seus immediats persegui-dors. Dólera remarca que “la qüestió és anar sumant i seguir somiant en estar en aquestes posicions privilegiades” men-tre destaca la fortalesa que demostra l’equip al Nou Sar-denya. “A casa cal seguir fent un fortí, és la nostra força” su-bratlla el míster, que lamenta que Cebri hagi de ser operat i sigui baixa pel que resta de temporada. Amb l’Olot i el Cornellà liderant la classifica-ció de manera incontestable, l’Europa es manté ferm en la tercera posició de la taula clas-sificatòria de Tercera.

El sénior femení tampoc podrà retornar a 2a Catalana després de baixar l’any passat

Els dos primers equips del nord de la Vila afron-ten una plàcida tempora-da. Els nois que entrena Joan Padró es troben còmodament instal.lats a la mitja taula amb vuit victòries i nou derrotes, mentre que les noies de Jordi Chica ocupen la ma-teixa posició quan queda gairebé tota la segona volta per disputar. Tots dos equips veuen invia-ble l’ascens.

XAVI TEDó

La directiva del Club Bàsquet Coll no amaga que l’objectiu principal dels dos equips era pujar aquesta temporada, però tampoc qualifiquen de fracàs el fet de no poder-ho aconseguir. En el cas del masculí, Josep Ma-ria Bigas, membre de la junta, assegura que “podíem aspirar a pujar, però econòmicament ser a Tercera Catalana ja ens va bé”. Bàsicament perquè la po-lítica del club, com remarca el dirigent gracienc, és “apostar per jugadors del barri sense fitxar fora perquè tampoc ens ho po-dem permetre”. Que les arques estiguin sanejades és prioritari. El retorn a Segona Catalana, categoria que va perdre fa dues temporades, haurà d’esperar. La victòria contra el Castellar del Vallès a la primera jornada de la segona volta fa que l’equip graci-enc mantingui, però, l’esperança d’escalar posicions sense la pres-sió d’haver de lluitar sí o sí per l’ascens. Més esperances s’havi-

en dipositat amb l’equip femení, que va baixar de Primera Cata-lana l’any passat, però una tem-porada irregular ha condemnat l’equip a seguir gairebé amb tota seguretat un any més a Segona Catalana. El canvi d’entrenador i la incorporació de dues juga-dores noves a la plantilla no han estat els revulsius que buscava el conjunt del nord de Gràcia per ser a la zona alta de la clas-sificació. La directiva s’aferra al projecte nou que lidera Chica en lloc de Gregorio Fajardo, que va plegar per motius personals, per aconseguir retornar a Primera Catalana el més aviat possible.

ceDiDa

el sénior masculí Haurà D’esperar un altre any per puJar De cateGoria

El primer equip del Coll es manté en la zona tranquil·la sense opcions de pujar

El CB Coll pot presumir de te-nir catorze equips en diferents categories malgrat estar a l’om-bra dels Lluïsos, l’equip fort de la Vila. Tots aquests conjunts són el present i el futur d’un club que es nodreix de juga-dors de la casa per filosofia i manca de pressupost. La gran temporada que està realitzant

l’equip júnior representa la mi-llor notícia per a l’entitat tenint present que en pocs anys faran el salt al primer equip. La resta d’equips del club també estan complint les expectatives d’una directiva que no amaga la seva eufòria per la satisfacció de la remodelació de la pista i la no-va il·luminació del pavelló.

El bon estat de salut del bàsquet base del Coll

de Gràcia

15

8 de febrer de 2013l’independent

de Gràcia

16

8 de febrer de 2013l’independent

la torratxa

opinió sobre el sentit

En aquests temps extraordi-naris encara considerem el sentit comú quelcom defe-faent, com el coneixement de les ciències naturals, tan sensat com qui diu que el llamp precedeix al tro, tan exacte com el vol de les aus migratòries o la inexora-bilitat de les erupcions volcàniques. Però el lliurem diàriament a l’arena psico-social per enfrontar-se en un combat permanent amb l’opinió pública, projecta-da per la propaganda i els mèdia com a voluble veu oracular de la col•lectivitat, sempre canviant, sempre en posició d’escorç. Si hom atribueix encara al sentit comú la naturalitat infalible de la saviesa ancestral, no ens pot passar per alt la certesa de la seva inevi-table col.lisió quotidiana amb el dogma fugaç de la inversemblant propagan-da pública. D’aquí neixen alguns conflictes de sentit que experimenta, com una malaltia psicosomàtica, la nostra cultura. Un d’aquests trastorns contemporanis queda molt ben reflectit en la frase de Petrus Jacobus Joubert: ”Els diners són uns fems formidables com a adob, malauradament, molts pensen que és la collita”. Una confusió tan pueril, tan indistinta, tan lliscant, allotjada en els circuits mentals de tants mi-lions de persones. O potser encapsulada, senzillament, i disseminada amb cada pín-dola comunicativa del propi sistema. Com un virus.

Vícto

r Nubla

Viure GrÀcia

mirada enfora

Hanyu hen nan

Hi ha quatre tons (en realitat cinc, però aquest últim és el to neutre i en molts casos queda exclòs del còmput). El primer to és agut i sostingut, en un pentagrama se situa en la línia corresponent al Fa. El segon to és també agut, però ascendent, en un pentagrama es represen-ta com una pujada d’un Si a un Fa. El tercer to és greu, descen-dent-ascendent, d’un sol a un Re. El quart to, que algú em va qualificar com “el to d’em-pipament”, és un to descen-dent, que cau del Fa al Mi d’una octava més avall. És i m p o s s i b l e parlar xinès sense cantar, és impossible fer-se entendre sense utilitzar els tons. Una mateixa paraula té un significat completament di-ferent si s’escriu amb el primer, el segon, el tercer o el quart to. És molt habitual pujar a un ta-xi, donar el nom d’un carrer i que el taxista no sàpiga quina direcció li estàs donant. És lla-vors el moment de provar amb els diferents tons. En encertar,

Sí: ‘Hanyu hen nan’. És a dir, l’idioma xinès és difícil. M’ho havien comentat alguns amics que es van embarcar en l’aventura d’aprendre i havia llegit articles sobre les dificultats que comporta, però ara ho estic comprovant en primera persona. El xinès, la llengua que encapçala el rànquing dels idiomes parlats per un major nombre de persones al món, és la suma de complexitats diverses. En primer lloc, la pronunciació: el xinès no es parla, es canta.

Meritxell Díaz

el taxista emet un: “Aaaaaah, bla-blabla”. Un pensa: “Sí, exacta-ment el que he dit de 10 maneres diferents, però sí. Era fàcil d’en-tendre”. Però no, per a ell no era senzill. Els tons són fonamentals perquè poden fer variar el signifi-cat completament.La següent complicació del llenguatge són els caràcters. Per escriure xinès un ha de saber di-

buixar. Hi ha un ordre correcte per dibuixar els traços del caràc-ter, no s’hauria de fer de qual-sevol manera. D’aquell que els

traça d’una manera incorrecta, es diu que respon a cert grau d’anal-fabetisme. Crec que per primera vegada en el meu curt aprenen-tatge de llengües em trobo amb una llengua en la qual puc llegir alguns caràcters (per tant, llegir paraules) però no escriure’ls. Cada caràcter té el seu equivalent en pinyin¸ el sistema de trans-cripció fonètica del xinès manda-rí. La major part de gent gran no

sap escriure pinyin, però és molt habitual entre els joves, sobretot per poder escriure en els teclats de l’ordinador i en els mòbils. Aprendre xinès és un repte. Em van recomanar perseverança i em van alertar sobre el possible sen-timent de frustració que sentiria en aprendre un dia una paraula, oblidar-la al següent, tornar-la a aprendre, tornar-la a oblidar... Això passa, sí, dia rere dia. Les hores in-vertides no es reflecteixen en el ritme d’apre-nentatge, fet que desanima. No obstant això, qualsevol petit èxit (una conversa al mercat en què la venedora entén el que li pregunto i en la que aconseguei-xo comprendre la seva resposta) es valora com una gran victòria. És la bellesa del xinès, que la seva complexitat desespera alhora que gratifica.‘Hanyu hen nan’. No és cap bro-ma. M’explica el professor que, de mitjana, cal veure, llegir, uti-

litzar set vegades una paraula en xinès per poder retenir. De vegades, moltes més.Em van donar una dada que em va entusiasmar: quan par-lem castellà, català, anglès, francès utilitzem el lòbul tem-poral esquerre, mentre que quan parlem xinès activem el dret, ja que s’hi localitza el cen-tre per processar les notes mu-

sicals. Un altre punt a favor del xinès, exercita el meu cervell. Aprendre xinès és una aventura, de vegades de-sesperant i frus-

trant, altres divertida i desafi-ant. Unes dosis de paciència, molta dedicació, tranquil.litat davant possibles moments de desesperació per la incompren-sió d’una estranya gramàtica i força per no llençar la tovallola són part de la fórmula per se-guir endavant amb l’aprenen-tatge d’aquest idioma.‘Hanyu hen nan’, si però tam-bé ‘Hanyu hen apassionant’.

És molt habitual pujar a un taxi, donar el

nom del carrer i que el taxista no t’entengui

Les hores invertides no es reflecteixen en el ritme d’aprenentatge,

fet que desanima