470

8 de

febr

erde

20

13

Linstitut Bosch i Gimpera llana un pla educatiu per fer empreses

sumari

6TRADICIoNS

Guillem Roma: Es volien carregar els Foguerons

7FESTA MAJoR

Joan Blanques de Dalt encara no plega per deixa el local

ISSN - 1695-4793

a centre, i fins al 2012, quan no ha tingut primer curs dESO. La soluci, segons explica la direc-tora Anna Pujol-Xicoy, passa per un projecte de rebateig del centre com a institut demprenedors

arXiu

laia coll

No sabem ni si podrem aca-bar la quinzena dactivitats que hem programat. Amb tensa espera, els membres de lassemblea de joves fan gur-dia a la porta del Casal des de divendres passat. En qualsevol moment, fins al dia 15 sobre-tot, els Mossos dEsquadra, que mantenen total hermetisme, arribaran i els faran fora.

Pgina 5

ltim adu al Casal Popular

laia coll

Linstitut Bosch i Gimpera ja t a punt el nou pla educatiu que ha de servir per remuntar defi-nitivament les dificultats que ha anat patint des del 2007, quan va estar a punt de desaparixer com

i emprenedores que abarcar la majoria dassignatures dels quatre cursos dESO. La primera empre-sa ja est en marxa i es diu Very Gell.

Pgina 7

de Grcia

2

8 de febrer de 2013lindependent

aDreceu les Vostres cartes, amB un mXim De 15 lnies, inDicant el Vostre nom, aDrea, telFon i Dni a: LIndependentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno B a independent@debarris.com. tamB les poDeu Fer arriBar a traVs Del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Com est aquest tema? Pendent de laprovaci del pressupost. Com est tal altre? Pendent de laprovaci del pressupost. Aquest s el mantra que sha instal.lat en les ltimes setmanes, mesos, no ja al districte de Grcia sin a tota la ciutat. Fer peri-odisme local en aquestes circumstncies s complicat, perqu el retorn de respostes s minscul i la societat civil s lnica que no para de moures. Per, mentre hi ha qestions que evi-dentment depenen del grau dentesa inexplicablement nul que han conreat els partits amb representaci municipal, nhi ha daltres que no sn tan difcils de complir, i el pla de mobilitat a Grcia ha estat un dels temes estrella dels ltims tres executius al districte, de tres colors poltics diferents (ERC, PSC i CiU). El pla de mobilitat, i les seves famoses pilones. Des de labril de 2009 els estudis que shan fet sobre aquest pla de mobilitat han recomanat una nica via, la retirada dels elements retrctils de ferro i ladopci de noves mesures de

control. Per amb el canvi de govern que es va registrar el maig de 2011 semblava que tot sacceleraria definitivament: CiU havia fet casus belli en contra de les pilones quan estava a loposici, i havia fet front com amb loposici minorit-

ria de tallers i botigues. Un cop al govern fins i tot la regidora, Maite Fandos, va prometre una consulta popular de la qual ning nha tornat a sentir parlar, i almenys va concretar que dues de les tres pilones existents passarien a millor vida. La de la Perla amb Verdi se salvava. Periodistes de carrer com som a lIndependent i advertits per vens que tamb shi fixen, lltim moviment dabaixada per-manent de la pilona de Torrent den Vidalet amb Congost havia

pogut dur a una interpretaci clara dactivaci dels canvis defensats en els ltims qua-tre anys des de les instncies municipals. Per tot ha estat un miratge i els responsables locals de mobilitat han limitat

els moviments a una simple avaria. La qesti ni tan sols sha abordat en les ltimes reunions de coordinaci informativa en-tre tcnics i poltics i no est previst tampoc el seu tractament en una convocatria que hi ha prevista per a mitjans de febrer i que abordar el tamb embarrancat pla de motos. Realment no estem parlant en cap moment daturada de decisions per manca de pressupost, sin de decisi poltica. I res.

Aquests dies podem veure al Teatre Romea, El dicci-onario, un text de Manuel Calzada dirigit per Jos Carlos Plaza que, amb una magnfica interpretaci de Vicki Pea, ens endinsa en la vida de Maria Moliner. Moliner, filloga i bibliote-cria, va dedicar gran part de la seva vida a elaborar el Diccionario de uso del espaol tot qestionant el Diccionario de la Academia espaola de la Lengua i posant en evidncia la seva imprecisi conceptual. Inten-tant compaginar el treball professional i domstic, durant ms de quinze anys, Maria M. va anar reelaborant cada definici del diccionari amb un gran rigor i precisi lexicogrfica. Anava ajustant cada significat, cada acepci al moment actual, amb de-finicions exactes i precises adaptades ms als usos que no pas a la normativa i aix va aconseguir un dels millors diccionaris de la llengua espanyola. Amb el seu treball, volia retornar les paraules a la ciutadania tot reivindicant una cultura de-mocrtica i per a la igualtat. El diccionario, potser massa centrada en la malaltia que va patir al final de la seva vida i en la desmemria que li va suposar, s tot un reco-neixement a la seva figura i a la seva obra. Vegeu-la.

Maria Moliner

Mobilitat aturadaSara Re

el dependentLAny Espriu no ha programat cap acte oficial a Grcia, malgrat que el poeta va viure-hi ms de 40 anys als Jardinets en dos immobles diferents... i la placa que ho recorda s justament al nmero 118, on Espriu hi va viure menys temps (1972-1985). A Casa Fuster, al 4t 2a, hi va estar entre 1940 i 1972. A finals doctubre, a petici dels vens de la Rotonda, lalcalde Trias es va comprometre a estudiar posar una placa a la Casa Fuster (vegeu LIndependent 456) i va remetre el cas a la comissi de Memria Histrica. De moment, ni actes oficials per lAny Espriu ni plaques.

Labaixada permanent de la pilona del carrer Congost noms ha estat un miratge

El Departament de Salut desf una gran empre-sa, lInstitut catal de la Salut (ICS ), i ho fa coac-cionant tant a treballa-dors com a usuaris amb lamenaa velada per prou explcita de o aix o hem dacomiadar enca-ra a ms gent i tancar encara ms serveis. Fins ara no hi ha ni la ms m-nima esquerda per la que podem entreveure quina repercussi tindr aquest canvi sobre latenci a la nostra salut. Qui els ha aconsellat que volem

unes empreses ms petites i desenvolupades sota els matei-xos principis? Deu ser la seva assessora privada PwC perqu els nostres representants, les associacions de vens, els municipis, els sindicats, fins i tot els col.legis de metges i infermeres no han estat infor-mats ni han pogut presentar propostes sobre com volem i podem organitzar latenci a la Salut des de la gesti pblica. El desordre actual s tan gros que costa creure que s involuntari. Pacients que en

Hi ha decisions que no depenen de la manca dacord en el pressupost

Frag

men

taci

d

e lI

CS

la espera per una intervenci estan perdent el temps i les hores de professionals pblics en fisioterpia per provar. Altres que en preguntar quan els cridaran els contesten que el seu paper sha perdut i que els cridaran daqu a dos anys. Per a qu volem des-peses en serveis informtics quant no tenim temps per poder escriure les histries clniques ni que sigui amb taquigrafia?Desconfiem de canvis decre-tats amb coacci, amb asses-sories jurdiques incompetents en salut, amagant conflictes de interessos.

Marcel.la Gell Cid

Fe derrates: El Sant Medir 2012 cau, com sempre, el 3 de mar, perqu els sants no es mouen. Per en lltim nmero vam do-nar a entendre que la festa es fa el 3 i es far el 2. Disculpes.

de Grcia

3

8 de febrer de 2013lindependent Opini

Qu en penses Que shagi ajornat la retirada de les pilones? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

el bloc

El tabEl periodista Cristian Segura va anar un dia a una trobada dalumnes als Jesutes de Sarri i es va trobar un tio penjat als jardins de lexte-rior, ho va dir per Twitter i li va caure una bronca. Les alumnes de lescola Pineda de lHospitalet, a tocar de la meva escola, es van trobar un home a 50 metres de lescola en les mateixes circumstn-cies. Un amic que treballa en un centre comercial mexplica que cada mes hi ha casos de gent que salta des del mira-dor. Per els periodistes hem decidit que aix s tab i que s millor no explicar-ho per evitar alarma social. Al metro continuen parlant de proble-mes tcnics i a Emergncies tenen ordres de no informar de vctimes quan hi un 6. No tinc la resposta a la manera de fer front a aquesta realitat i no crec tampoc que no parlar-ne eviti ms o menys casos. Ho dic aquesta setmana perqu des que ha comenat lany hi ha hagut dos graciencs que han decidit tirar pel dret, i molta gent se nassabenta, per els perio-distes no ho publiquem. Ni jo matreveixo a donar detalls de casos, si no sn extrema-dament pblics. I no s qu cal fer perqu no passi mai ms aquest drama social.

Albert Balanz

staff

la perla, 31, 08012 - Barcelonatel. 93 217 44 10

edita: DeBarris, sccldirector: alBert Balanz

amB el suport De:

s una iniciativa de: aVV Vila De Gr cia, DeBarris i GrciaWeB. consell di rectiu: alBert Balanz, Joan lou. director lo-cal: alBert Balanz directora adjunta: slVia manzanera. redactor en cap: XaVi teD. redacci: anas Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, clara DarDer, meritXell Daz, nria Fal-c, lDia Haro, ric lluent, laura millan, patricia monGe, marta narBerHaus, Gine-Bra Vall. col.la Boracions: leX BoscH, pep Boatella, llus Bou, miquel caBal Guarro, Guillem ciFr, artur estraDa, nGel Garreta, manolo Gonzlez pa-tata, pep GorGori, seBasti JoVani, pere mart, Joan millaret, Vctor nuBla, ro-Ger roFn, tristram, raFael VallBona, Vo-calia De la Dona De laVV. FotograFia: laia coll, Joan perramon. MaQuetaci: serGi l. BoFill. disseny weB: maria Vilar-nau. puBlicitat: montse FiGuerola (692 601 263). distriBuci: cet laBor-90. iMpriMeix: inDuGraF oFFset, s.a.

dipsit legal: B-32.478-00distriBuci controlada per pgd

nM. 470

nM. 470

tribunaJordi Margarit, periodista

Les tres Grcies (i ms)

Una bona nit, un amic o amiga, pel cas en aquest cas s indiferent, dorigen nrdic per que viu a Alemanya, el cor de leurozona, aquella que mana i que fa i desf, em va preguntar tot innocentment: Com puc explicar als meus amics i amigues de lEuropa del nord que s Grcia?. La veritat s que desprs daquesta pregunta, i apro-fitant que sc major dedat, vaig demanar un whisky perqu si la pregunta era innocent la resposta tamb ho havia de ser amb sor-negueria o no. B, li vaig dir desprs de fer un bon glop, com el meu amic Humphrey, Grcia has dimaginar-te-la i explicar-la com un gran qua-dre de Rubens. Per definici, Grcia ha estat nucli de bata-lles campals, una revolta de quintes el 1870, crema des-glsies el 1909, ja saps, coses daquest tipus. Amb aques-tes paraules i mercs el meu amic Humph-rey i a la resta de whisky que em queda-va, en un got massa llarg i amb massa gel, vaig poder comenar a explicar com es pot definir Grcia a aquesta amiga, millor que amic, la nit sestava posant tendra i a ella lhi anava pujant la bellesa cames amunt. Mira, li vaig dir, a Grcia hi ha, bsicament, les tres Grcies: una primera

teixos. Les seves relacions amb els estaments de poder i de decisi, mani qui mani, perd governi qui governi, sn i seran per sempre ms excel.lents. Ja mentens, que si un perms per aqu, un tall de carrer per all, ja saps, coses daquest tipus.La seva mirada cada vegada estava ms hipnotitzadora i el seu gest era, ara ja s, cada vegada ms pertorbador per un romntic com jo, dol i pur com laigua envasada que ve del Pirineu ( Pirineu catal, no fotem bromes!!! )I la tercera Grcia? em va preguntar mentre jo ja mhavia desfet enmig de tanta pecadora bellesa. La tercera? La ter-cera s aquella que s menys

visualitzadora, que a ning li agrada reconixer que existeix, per que amb el seu silenci i la seva resignaci fcilment poden sumar ms que tota la resta de Grcies que the explicat. Poden ser vens i venes de tota la vida, que possiblement et parlarien qu era el vals del fanalet a la Festa Major o el poder dormir amb les finestres obertes o caminar sense haver de girar la cara al veure algun bpede pixant darrera un contenidor, ja saps, coses daquest tipus.La nit es va anar aprofundint i el telfon inoportunament va sonar, era el sentit com que mavisava que feia tard i que tal com havia quedat amb en Humphrey em poss el barret i la gavardina que ell, en Humphrey, mhavia deixat expressament per aquella ocasi. Aix doncs, desprs de pagar els whiskys

i besar al meu ngel furtiu, vaig anar tirant carrer avall pensant que s, que de Grcies nhi ha tres,

per que ben mirat tamb hi ha altres tres Grcies que poden sumar quatre o ms. En tot cas pel que fa a mi, a partir daquella nit, hi havia una nova Grcia, la del meu ngel, la que mhavia robat el cor i lamor... Per cert, ara que hi penso, llstima del seu cognom... Merkel.

que passa olmpicament de tot, s a dir, aquella que la gent hi ve per anar de copes, a sopar, al teatre, a badoquejar per car-rers i places a practicar el noble esport del botell i fins i tot qui porta ms de 70 anys vivint-hi.

Una segona de molt nostrada, formada per gent que sempre est a punt de muntar un cercavila o qual-sevol cosa que

entenguin que els fa diferents de la resta de poblacions i viles darreu, per que, en general, les seves mogudes no es dife-rencien gaire de les de Vilanova de Bonesvalls. De fet, busquen loriginalitat en el cognom Gr-cia i en el fet de sentir-se nima duna vila, quan fet i fet i ben comptats sempre sn els ma-

De fet, busquem loriginalitat en el cognom Grcia i en sentir-nos nima

La tercera Grcia s aquella a qui a ning li agrada reconixer que tamb existeix

Textos i fotos: Laia Coll qu en penseu...

...de la necessitat dun casal gestionat per joves?

Nria Garciaeducadora social

Guillem Graciaestudiant dhistria

Tana Cabanas estudiant

Alba Serra treballadora social

s una demanda histrica. I a la prctica a la Fontana mai sels hi ha donat la oportunitat real de gesti, en canvi el casal popular s lnic espai real dautogesti juvenil de la Vila.

S, perqu el jovent del barri sap qu vol i necessita i s plenament conscient del seu en-torn social i cultural. La creaci i lautogesti dorganitzacions/espais s important perqu re-presenta un referent i una bona eina per als joves de la Vila.

Lautogesti juvenil s neces-sria per la salut dels joves de la Vila i perqu loci ha de ser recproc entre el jovent. El fet de no deixar gestionar espais al jovent per por s una paterna-litzaci, i les joves som total-ment capaces per fer-ho.

Els Joves necessitem gestionar els seus propis espais fora del paternalisme adult i institu-cional. I a Grcia s ms que evident que els joves estem organitzats i tenim suficient potencial per fer-ho.

de Grcia

4

8 de febrer de 2013lindependent Opini

Cest la vie...Ha arribat a la feina com qualsevol altre dia. Ha penjat el bolso i la jaqueta en aquell penjador que a mesura que avanci el mat sanir omplint de tal manera que, quan arribi lhora de marxar, li costar de trobar les seves pertinences. La rdio est posada de fons, per no lescolta. Fan notcies. Diuen que hi ha hagut un accident de trnsit amb un mort en una de les autovies daccs a la ciutat on treballa, que avui far fora ms fred que ahir i que la borsa ha obert amb guanys. No hi para massa atenci. La

cafetera moderna que comparteix amb els companys de despatx ha tornat a encallar-se. La demanen al telfon. Una veu greu, amb to seris i solemne li anuncia que ha de comunicar-li una notcia que no pot dir-li per telfon. Li dema-na ladrea de la feina i li prega

que esperi pacientment larribada dun cotxe patrulla.Al pis del carrer Tordera tot s a punt per a larribada den Tian o la Jana. Fa mesos que lesperen en candeletes i ara s qesti de dies. Ella se sent cada vegada ms pesada i cansada. Li costa es-tar massa estona dreta, no pot concentrar-se en res que no sigui quina cara far, com ser La doctora lha avisada que encara est massa verda, i la seva mare no deixa de recordar-li que el

primer part sempre es fa esperar. Avana a pas lent cap al lavabo amb una m al ventre i una altra recolzant-se a les parets per no perdre lequilibri. Sasseu a la tas-sa i respira. Est tota mullada i no reconeix el lquid com a propi. El cotxe patrulla ha arribat al

despatx del carrer Bellver. Fa estona que ella truca al seu marit al mbil i al fix de la feina per preguntar-li si en sap alguna cosa, per no li agafa cap dels dos telfons. Un dels dos agents pren la paraula i ella esclata a plorar desconsoladament. Lha perdut per sempre ms. El taxi s a la cantonada, davant duna terrassa. Entra al cotxe mor-ta de dolor i, amb contraccions cada vegada ms fortes, demana al taxista que truqui al pare de la criatura i li expliqui que ha trencat aiges. Lhome busca a lagenda del mbil el telfon del marit, ella crida desesperadament. El taxista pren la paraula mentre ella esclata a plorar desconsoladament. En Tian ja s aqu.

Al pis del carrer Tordera tot s a punt per a larribada den Tian o la Jana

Roger Rofn la setmanatribunaA. Bausa, membre de lAMPA Farigola Vallcarca

En un any on la crisi s el tema del dia, on cada cop som ms les famlies que tenim o conei-xem a gent que est a latur, la solidaritat no sha aturat, al revs, aquest any hem aconse-guit superar-nos: hem recaptat per la Marat 2012, descomp-tant despeses, 930 euros! Felicitats a tothom; des dels que han engegat aquesta 3era edici, fins als que van acabar carregant lescenari a una furgoneta, passant per a totes i tots aquells que hi hem col.laborat i participat acti-vament. A les 9 del mat uns quants pares voluntariosos ja comenvem a muntar larc de sortida de la cursa i a marcar el recorregut... 10.30 h. 23 participants, moltes mares i pares entre controls i orga-nitzaci, 4 agents de la creu roja i 3 agents de la gurdia urbana... ja podia comenar la primera activitat de La Marat 2012. Un circuit, que passa-va per segon any consecutiu per la part ms desconeguda del Park Gell, va fer que un conjunt heterogeni de nenes i nens comencessin el dia fent esport. Mentre uns pares repartem les primeres meda-

Un altre any, s, i ja en van tres

lles als participants de la cursa, daltres ja anaven preparant la gimcana als jardins de Maria Bald. I per si alg tenia set hi tenem els incombustibles pares fent de barmans en limprovisat per ben aprovisionat bar, men-tre, com aquelles formigues que fan la feina sense que ning no sadoni, mares i pares de lescola preparaven el Rac del Gourmet, aquest cop a la pista. Amb cua per amb ordre la gent anava comprant els tiquets i passava pel gran bufet del Rac del Gour-met. Aquest any moltes famlies han col.laborat i hem pogut tenir un gran assortit de menjar. Aca-bat el dinar, tot esperant la xo-colatada, La Marat daquest any

ha presentat una novetat que esperem que passi a ser una tradici: tot comenant amb un sorteig per seguir engreixant el pot de La Marat perfectament dirigit per en Jess i amenitzat per en Josu (ambds pares de P3), seguint amb el xou de la clown Marta (mare de 2on) que va fer riure a petits i grans, un concert amb els Linux Kids (mare i pares de P3) que ens van tocar temes que ms dun vam corejar, els nostres kids de 6 amb un munt de coreogra-fies amb les msiques ms actuals. Maria Elena (mare de 2on) amb els ritmes cubans ms genuns, i un bugui- bu-gui aquest cop entonat per la Rosina (mare de 2on), van fer de lespera una tarda especta-cular. I com a punt final, la xo-colata. A part dels participants que he anat anomenant, des de lAMPA volem donar les grcies a totes aquelles empreses que han donat o deixat materi-als: 4Tickets, Ajuntament de Barcelona, Babolat, Banc de Sa-badell, B:SM, Dunlop, Gimns Putxet, Layher S.A, Matutano, Noudiscat, Pastisseries Mauri, Renault. Moltes Grcies. Fins el proper any.

JorDi arqu

LindEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni t pEr qu compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcci dopini daquEst sEtmanari

Telefons dinters

Bombers de Barcelona 080

Urgncies Sanitries 061

Telfon demergncies 112

Informaci ciutadana 010

Gurdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos dEsquadra 088 / 93 306 23 20

Atenci ciutadana 93 402 70 00

Telfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenci Primria (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenci Primria (El Coll)

93 285 72 67

lenquesta

Entra al cotxe morta de dolor i demana al taxista que truqui al pare de la criatura

raconsPep Boatella

amics de lindependentAquest s lespai Amics de lIndepen-dent de Grcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econmic per tal dassegurar el futur de la publi-caci. A totes elles, moltes grcies.

Club Excursionista de GrciaDonatiu: 100 euros

A. Morros, soci 278 del Club Natacio Catalunya

Donatiu: 100 euros

Annim Donatiu: 48 euros

Esther Torres Bosque Donatiu: 50 euros

Vilaseca Donatiu: 50 euros

de Grcia

5

8 de febrer de 2013lindependent

Poltica

El Districte diu que t zero marge i els Mossos mantenen lhermetisme en loperaci

No sabem ni si podrem acabar la quinzena dactivitats que hem programat. Amb tensa espera, els membres de lassemblea de joves en la qual shan integrat Arran (inclosa lAJG), el Banc Expropiat i altres persones del moviments socials de Grcia a ttol personal fan gurdia a la porta del Casal des de divendres passat. En qualsevol moment, fins al dia 15 sobretot, els Mossos dEsquadra, que mantenen total herme-tisme, arribaran i els faran fora. El Districte sen renta les mans per no els impedeix tallar el carrer cada tarda.

ALBERT BALANz

Hi sn sempre des del passat divendres seguint lacord das-semblea de resistir fins al final i de dificultar el desallotjament almenys amb la seva presncia f-sica quan arribin els Mossos dEs-quadra. Al mat hi ha menys gent i a la tarda sempre hi ha una ac-tivitat que atrau ms pblic, per el Casal Popular no es queda mai sol. Dissabte, si no hi ha desallot-jament, hi haur un sopar com a acte central de les mobilitzacions que van tenir com a aperitiu de resposta lokupaci i desallotja-ment dun local al carrer Jess ara fa deu dies.El moviment okupa no passa pel seu millor moment a la Vila, tot i que sha reconvertit en una xarxa

laia coll

un Grup De memBres De lassemBlea De JoVes, Fent GurDia a la porta Del casal aquest DiJous al mat

ltimes hores al Casal Popular

de moviments socials amb local de lloguer. Fort a Vallcarca amb la Kasa de la Muntanya, els Blokes Fantasma, lOld School, la DIY o lAteneu, al nucli histric de Grcia queden okupades el Banc Expropiat i el Casal Popular. Mentrestant el Districte sha reu-nit amb els vens en els ltims di-es i assegura que majoritriament estan a favor del desallotjament Ho esperen, diu el conseller de Seguretat, Vctor Cullell. La in-cgnita, tant a nivell poltic com social, s el futur del solar que en quedar a la vista de lestretor de la finca on hi ha el casal. Hi aca-baran posant un pipi-can, apun-ten els membres de lassemblea que fa gurdia al Casal.

breus

entrevista

El Districte es modernitzaRecta final a les obres de seguretat a la sala de pintures

Ms de cent anys des-prs de la seva remode-laci principal, la que va fer el deixeble de Gaud Francesc Berenguer Mestres, el Districte ha enllestit aquesta setma-na una reforma interna que li atorga ms segu-retat i ms modernitat.

Des que el 1906 la seu de lAjuntament de Grcia llueix la faana actual, en algunes

parts de ledifici no shavia parat atenci a la debilitat dels sostres, amb bigues de fusta, o a labsn-cia de portes ignfugues, ara ab-solutament necessries. Aquesta setmana, desprs que els ltims dos plens shagin ha-gut de celebrar accedint per la porta secundria o fins i tot a la Violeta, ja shan prcticament acabat les obres de reforma. Lelement ms destacat ha estat la remodelaci quasi total de la sala de pintures, on es fan la ma- la sala De pintures, amB els ltims Detalls per completar

Albert Balanz

alBert Balanz

joria de comissions del districte, tot i que els canvis ms destacats tenen a veure amb la segure-tat: els dos passos cap a la sala dactes shan tancat amb portes ignfugues -que noms estan pendents de pintar- i el sostre del gran passads daccs a la sa-la dactes i a la sala de pintures sha aixecat tot amb el canvi de totes les bigues. Ara noms que-da pintar les portes i preparar-se per la reestrena oficial, en el ple del prxim 7 de mar.

El PSC engega els primers actes de lOpen Party

La CUP protesta contra laugment del transport

Lagrupaci local del PSC en-gegar dimarts que ve la seva proposta dobertura del partit a la ciutadania a travs de les xarxes socials amb un primer acte pblic titulat Parlem sobre el federalisme amb Miquel Ice-ta com a convidat. Segons ha explicat el portaveu del grup municipal del PSC a Grcia, Carles Maggi, aquest primer acte, a partir de les 19.30 ho-res, ja es far sota el paraiges de la plataforma espaisocia-listes-bcn.cat/node/362, que lemetr en directe i que se seguir a travs de twitter sota letiqueta #socgracia. El segon acte sha programat el 5 de Mar amb el model organitza-tiu del Partit Demcrata dels Estats Units com a principal eix central.

Lagrupaci local de la CUP ha estat lnic partit que sha afegit aquest dimecres a la convocatria de la platafor-ma No Paguem per protestar contra laugment de tarifes del transport pblic en una con-centraci que va tenir lloc a la plaa Revoluci. Membres de la candidatura local tamb es van sumar lendem a la con-centraci davant del jutjat so-cial nmero 20 de Barcelona en solidaritat amb el treballa-dor de TMB, Andreu de Ca-bo, acomiadat per la direcci de lempresa.

17 de juny de 1998. Can Cacau, exfbrica de xocolata de Torrent de lOlla on hi ha-via fins ara lIED, s desallot-jat. Shavia okupat el 1997.

Agost de 1998. Els hereus de Can Cacau funden el Casal Popular de Verdi, al nmero 157 del carrer. Shi fan concerts i s objecte datemptats.

30 de juliol de 2001. Des-prs de ser desallotjats el 9 de maig de Verdi, lAJG okupa una fusteria al carrer Maria. Neix el Casal Ovidi Montllor.

2 de febrer de 2002. Lef-mera etapa del Casal Ovidi Montllor acaba amb loku-paci del Casal Popular de Grcia a Torrent de lOlla amb Ros de Olano.

15 dabril de 2002. Agents de la policia espanyola es-corcolla el casal en el marc de loperaci contra els Tres de Grcia.

Novembre de 2009. El Ca-sal Popular perd el judici pel desallotjament, on no va po-der exercir la defensa, i enge-ga una campanya per salvar lespai que ha durat fins ara.

El front independentista del moviment okupa

de Grcia

6

8 de febrer de 2013lindependent

Societat

La proposta estrella del mandat, amb consulta inclosa, compleix quatre anys al calaix

La col.locaci duna placa provisional que tapa la pilona de Torrent den Vidalet amb Congost ha estat lltim moviment sense conseqncies de canvi real que el Distric-te ha activat en relaci amb el pla de mobilitat. La pilona est avariada, simplement. El govern local, que quan es van celebrar eleccions fa prop de dos anys va proposar fins i tot una consulta i t des del juliol una propos-ta concreta sobre la taula, assegura ara que no hi ha data per a lexecuci duna demanda que va generar controvrsia.

ALBERT BALANz

Tot i que leliminaci de les pi-lones formava part del programa electoral de CiU com una de les propostes estrella del man-dat i que els estudis que ha fet el departament de Mobilitat de lAjuntament de Barcelona, el primer dels quals data de labril de 2009, avalen que estiguin abaixades de manera perma-nent, la proposta roman en un calaix sense que salbiri a curt termini la seva posada en mar-xa. El mateix conseller de Mo-bilitat, Jordi Tendero, ho confir-ma: Vam dir que durant aquest mandat revisarem el sistema de les pilones, per encara no hem

laia coll

la pilona De torrent Den ViDalet, aBaiXaDa Des De Fa setmanes

El Districte ajorna leliminaci de les pilones i opta pel manteniment tcnic

Els mbits de seguretat i mobilitat al Districte abor-daran a mitjans de febrer en una reuni el pendent pla dordenaci de motocicletes que a Grcia t punts crtics histrics com els Jardinets de Salvador Espriu o la ram-bleta de Via Augusta, amb la complexitat afegida que shi barregen les necessitats de dos districtes ms (Eixample i Sarri-Sant Gervasi, respec-tivament). Fonts municipals han apuntat que en un prin-cipi el pla havia de tenir vi-si de ciutat per que el ms calent s a laigera i el Dis-tricte de Grcia, mentrestant, tamb vol dir la seva.

El pla de motos, deures per al febrer

fixat cap data per impulsar una prova pilot. Aquesta prova pi-lot passa per abaixar el topall de ferro que hi ha a Torrent den Vidalet amb Congost i el que hi ha Encarnaci amb Joan Blan-ques, mentre que el del carrer Verdi amb Perla es vol mante-nir en tractar-se duna crulla per on hi passa molta gent, de

breusLa PAH protesta a Lesseps pels desnonaments

Ms entitats amb la campanya Sang blava

Lacci que la PAH va fer dijous al mat a Lesseps, simulant un sucidi en mig de la plaa, va crrer rpid per les xarxes soci-als i per Internet. Al costat dun penjat hi havia una pancarta amb la frase No s un sucidi s un assassinat, teniu les mans tacades de sang, paraules que havia pronunciat el dia anterior Ada Colau durant la seva inter-venci al Congrs amb motiu de la presentaci de la ILP.

Els Castellers de la Vila de Gr-cia i el Banc de Sang compta-ran enguany amb el suport i els esforos de ms entitats en lor-ganitzaci de la campanya de donacions de sang Sang Blava. Aix shan afegit a aquesta inici-ativa les entitats del G6, les es-glsies Evangliques de Grcia, lEspai Jove la Fontana i Grci-aNet, entre daltres. La campa-nya de donacions es far el 9 de mar a Can Musons.

manera provisional per fer-ne seguiment i analitzar els pros i contres de la seva retirada. Per la proposta data del mes de ju-liol passat i daleshores en, res no sha mogut i labaixada de la pilona de Torrent den Vidalet amb Congost i la seva inactivitat en les ltimes setmanes sinter-preta des del Districte com una

simple qesti daturada tcnica que es reparar en breu. Segons ha pogut saber lIndependent, la retirada de les pilones, una aposta personal de la regidora del Dis-tricte, Maite Fandos, tampoc no sha abordat en cap de les reuni-ons internes de lexecutiu graci-enc de les ltimes setmanes on hi sn presents tant dirigents poli-tics com tcnics municipals.

entrevista

Es volien carregar FogueronsGuillem Roma, nou president de les Colles de Cultura Popular

Veter de la cultura po-pular, Guillem Roma ha substitut Arnau Solan com a president de la Coordinadora de Colles de Cultura Popular. s tabaler de la colla de di-ables la Vella de Grcia i vocal de la Federaci de Diables de Barcelona.

Quins sn els objectius de la coordinadora per als propers tres anys del teu mandat?La gesti de la Violeta ns un,

aix com el dobrir la coordinado-ra a totes les entitats del barri, s a dir, fer una aposta per la coor-dinaci i la suma amb altres col.lectius graciencs. Tamb hem de resoldre com encaixem el descens de les subvencions.

Lexperincia de gesti de la Vi-oleta s nova. Amb quines difi-cultats us trobeu?Mai havem gestionat un equi-pament aix i, tot i que som un equip de gent acostumada a fer aquestes feines, tot plegat ens

roma, nou presiDent De la coorDinaDora De colles De cultura De Grcia

Silvia Manzanera

eDen J. GarriDo

ve de nou. Per la valoraci s positiva. Ara estem en la fase darrencada no deixa de ser un equipament nou-, coordinant-nos i organitzant-nos amb la res-ta dentitats que hi tenen seu per tal de fer projectes comuns en da-tes assenyalades, com el Nadal o Sant Jordi. Tamb est en procs els tallers que soferiran en breu.

Quina opini et mereix les me-sures de seguretat que es volen aplicar a les festes populars?Sha de vetllar per la seguretat

per no caure en la por social, perqu els legisladors apliquen les lleis per no copsen la reali-tat. Una mica ms i es carreguen els Foguerons, que portem 20

anys celebrant. s difcil tro-bar lequilibri per desprs dels accidents de Madrid o Mlaga, la por s ms poltica que no pas real.

La plataforma Aturem la guerra protesta a GrciaEn motiu dels deu anys de la invasi de lIraq, la Plataforma Aturem la Guerra organitza dos actes a Grcia. El primer, una xerrada el dia 16 de febrer a la Fontana.

de Grcia

7

8 de febrer de 2013lindependent SOcietat

Lempresa Very Gell s la primera iniciativa del nou pla educatiu

ceDiDa

lestanD Dimpulsem, la passaDa eDici De la Fira De santa llcia, Venent els articles De Very Gell

LIES Bosch i Gimpera es rellana com a formador de noves empreses

A. B.

Els onze alumnes de tercer i quart dESO que enguany han muntat lempresa Very Gell, un taller de joieria de plata i vidre dinspira-

ci gaudiniana, que ja ha venut els seus productes a la fira de Santa Llcia a travs de lestand dImpulsem, sn la prova pilot del que el curs 2013-2014 ser un nou pla educatiu que es des-plegar progressivament a lesco-la entre els 12 i els 16 anys. El currculum escolar no es veur afectat, sin que saprofitaran la majoria de mat-ries per desplegar el pla dempre-nedors, explica Pujol-Xicoy.El centre, que fins i tot ha modificat el seu logo-tip com a influncia de la prime-ra experincia empresarial reeixi-da en relaci amb el Park Gell, distribuir les eines de formaci de noves empreses en quatre m-duls: el primer any inclou un es-tudi de la demanda a Grcia, el segon un estudi de la demanda a Barcelona, el tercer lestructu-raci de lempresa sobre el paper

i el quart la constituci i posada en marxa del projecte. El que venen els alumnes ho reinvertei-xen en ells mateixos pagant-se els estudis o ajudant a casa, apunta la directora del centre.La resposta de linstitut, reorien-tant el seu pla educatiu i especia-litzant-se, arriba quan falten pocs

dies per celebrar la jornada de portes obertes a tots els centres educatius de la ciutat (vegeu el quadre sencer a independent.

cat/gracia) i quan el centre vol recuperar lany que ve el primer dESO que lescassa matriculaci va impedir engegar. La direcci del centre es mostra optimista aquesta vegada: Vallcarca t prou poblaci i el barri ha de voler lins-titut [lnic pblic de la zona]; si cobrim les necessitats, no cal par-lar de fer cap nou institut, con-clou Pujol-Xicoy.

Linstitut Bosch i Gimpe-ra ja t a punt el nou pla educatiu que ha de servir per remuntar definitiva-ment les dificultats que ha anat patint des del 2007, quan va estar a punt de desaparixer com a centre, i fins al 2012, quan no ha tingut primer curs dESo. La soluci, segons explica la direc-tora Anna Pujol-Xicoy, passa per un projecte de rebateig del centre com a institut demprenedors i emprenedores que abar-car la majoria dassigna-tures dels quatre cursos dESo. La primera empre-sa ja est en marxa.

El que ven lalumne ho reinverteix en ell mateix, diu la direcci del centre

Joan Blanques de Dalt no plega per deixa el localBaix de Tot canvia per ampliar el seu espai

laia coll

lantic local De Joan Blanques De Dalt, en plena remoDelaci

A. B.

El president de la Fundaci Festa Major i cap visible tam-b de la comissi de festes de Joan Blanques de Dalt, Ricard Estruch, assegurava la setmana passada a preguntes de lInde-pendent que el seu carrer no ha pres encara la decisi final de continuar o plegar de la festa, tal com va explicar al setmanari a finals de no-vembre (vegeu nm. 460). Per lhistric local on encara hi pengen an-tics guarnits ja ha estat aban-donat i est en fase de remo-delaci i posada en lloguer. En Joan, el propietari de lhistric local de la comissi de festes de Joan Blanques de Dalt, informa aquesta setmana a tothom que shi acosta que lespai torna a estar en lloguer, 800 euros, un cop el 31 de gener els festers que encapala Ricard Estruch van treure la majoria de per-tinences. La comissi no sha dissolt encara i els seus associats continuen pagant quota a les-

pera duna assemblea definitiva a cara o creu que sha endarrerit al mar o a labril.Al ja exlocal de Joan Blanques de Dalt shi est enrajolant el terra i fent un altell al fons i encara queden rtols identificatius de grans guarnits com El set cel (primer premi lany 2002), per una part del material ha estat ve-nut, en prova de relaci de bon venatge, a la comissi de festes

de Joan Blan-ques de Baix de Tot, una de les agrupacions que shan incorporat ms darrerament a la festa. De fet, Joan Blanques

de Baix de Tot tamb es mou aquests dies perqu ha canviat de local, del 106 al 89 del carrer Ramon y Cajal. La presidenta de la comissi de festes, Carla Car-bonell, explica que el tancament duna casa de materials i una ne-gociaci en condicions molt fa-vorables ha comportat que Joan Blanques de Baix de Tot tingui cinc vegades ms espai del que tenia. Mentrestant, tres generaci-ons de festers ja preparen al carrer la prxima calotada.

El ja exlocal de Joan Blanques de Dalt est

en fase de reforma i es lloga per 800 euros

de Grcia

8

8 de febrer de 2013lindependent SOcietat

breus

Nou servei per a famlies cuidadoresLAjuntament i el Districte ha engegat el servei Temps per a tu per fomentar la conciliaci de la vida laboral, familiar i personal de les famlies amb infants amb discapacitat i de famlies cuidadores de perso-nes amb dependncia. Sofe-reixen activitats i jocs els dis-sabtes cada 15 dies a lescola Rius i Taulet, a partir del 16 de febrer.

gent del barri

ha dit que ell no la coneixia per-qu s bastant seris. Al seu fill s que li ha fet grcia perqu a partir de tercer ja no els deixen disfressar i els adults ja no es dis-fressen. A lescola Jujol on va el seu fill, totes les mestres la felici-ten i li diuen que no t sentit del ridcul: Tal i com estan les coses hem de riure perqu sin mala-ment i jo ja fa temps que vaig perdre la vergonya. Pel carrer

ceDiDa

martn, Dimecres a la plaa Del raspall

La cara visible de lAssemblea Groga

rep lescalfor de molts vens que riuen i lanimen a no defallir en la seva lluita, que no deixa de ser collectiva. Les retallades afecten la qualitat de lensenyament, sort que el professorat fa mans i m-nigues perqu no es noti expo-sa la Slvia, que assenyala que la tutora den Biel els hi fa tamb angls perqu la professora est malalta i les baixes no es cobrei-xen fins als deu dies. Ella t molt

clar qu sha de retallar:Amb la que est caient, els poltics shaurien dabaixar el sou, co-menant pel president, que la majoria de la poblaci guanya mil euros, el problema s que viuen als nvols i no s si sn conscients dels problemes que t la gent per arribar a finals de mes. La Slvia sallunya de la plaa de la m del seu fill i les tisores que duu pintades al car-tell de lesquena es van empe-titint. Noms s un miratge.

Slvia Martn s una de les nimes disfressades contra les retallades

Dimecres al mat. Plaa del Raspall. Una dona apareix pel carrer Tor-dera engalanada amb uns cartells contra les retallades a lensenya-ment. Es tracta de Sl-via Martn, que aprofita la setmana del Carnaval per defensar una esco-la pblic de qualitat. La seva disfressa no passa desapercebuda. Tothom la mira.

Xavi Ted

Cada dimecres es posa la sa-marreta groga i tamb al seu fill Biel perqu s el dia que la comunitat educativa denuncia les retallades a lensenyament. Avui, per, aprofitant que s Carnestoltes ha optat per con-vertir-se en una dona anunci. A lestiu o quan fa bon temps s fcil posar-se la samarreta groga, per a lhivern s ms complicat amb el fred perqu no te la pots posar sobre labric remarca la Slvia, que quan ha sortit de casa, el seu marit li

La Tortuga de Grcia passa de web a blogEl diari digital La Tortuga ha iniciat una nova etapa com a blog a travs de la plataforma Wordpress, cinc anys desprs destrenar-se a la web sobretot com a seguidor informatiu de lactivitat de les entitats locals. Dirigit des dels inicis pel pe-riodista Carles Salat, director alhora de Rdio Grcia, la re-conversi del diari digital no afectar sensiblement els con-tinguts, que shan vist incre-mentats amb noves seccions i un apartat confidencial.

de Grcia

9

8 de febrer de 2013lindependent

de Grcia

10

8 de febrer de 2013lindependent

nOVetat eDitOrial

El dia que Catalunya va dir prouEl periodista gracienc i col.laborador de lIndependent, Pere Mart, desgrana al seu darrer llibre, El dia que Catalunya va dir prou (Columna), la creaci pas a pas de lAssemblea Nacional Catalana, que es va gestar lany 2009 durant la celebraci del referndum sobre la independncia a Arenys de Munt i

que va demostrar la seva fora el passat 11 de setembre, quan va aconseguir treure al carrer ms dun mili i mig de persones en la manifestaci ms multitudinria de la histria del pas.

Documents

lautor

Pere Mart, va nixer a Barcelona el 1967 i s periodista de 8tv. Collabora en diverses emissores de rdio, com ara RAC1, Catalunya Rdio i la Xar-xa. En el mn de la premsa escrita ha treballat als diaris Ara i Avui, on va ser cap de poltica i de cultura. An-teriorment havia treballat al setmana-ri El Temps, com a cap de redacci a Barcelona. Tamb ha fet dassessor de comunicaci per a la Generalitat i per a mnium Cultural.

Els quatre fundadors

Desprs de parlar amb Strubell a Arenys de Munt, Pugs li fa arribar el document a ell i a un altre amic com, Miquel Sellars, que havia conegut precisament a lAssem-blea de Catalunya, com a representant de CDC i responsable de temes de seguretat. La quarta persona que rep el document s Enric Ainsa, un informtic que havia creat la seva prpia empresa i que shavia integrat a la cooperativa promoguda per Pugs i al-tres socis. Per acabar de parlar-ne, dinen a finals de setembre, el dia 21, al restaurant Via Fora de la Riera de Sant Miquel. Aquest restaurant barcelon, obert lany I993 per lempresari Oriol Creixells, situat a la Vi-la de Grcia, ha estat testimoni de moltes conspiracions independentistes durant les darreres dues dcades. En una de les taules del reservat que hi ha al fons del local, Pu-gs, Sellars, Ainsa i Strubell van acabar de donar forma al document inicial, des-prs dunes esmenes daquest darrer, i van ser el primer nucli impulsor del que acabaria sent lANC. El seu objectiu s crear un movi-ment indepen- dentista transversal que posi sota un mateix paraigua des de gent de CiU fins a les Candidatures dUnitat Popular (CUP), sumant ERC i totes les seves escis- sions, ICV, el sector catalanista del PSC i Ciutadans pel Canvi; tamb organitzacions sindicals i entitats cviques independentis-tes de tota mena. Una tasca titnica tenint en compte el context poltic de lany 2009,

marcat per la fatiga del catalanis-me, la crispaci al voltant del tri-partit i la balcanitzaci del mn independentista. Els autors del do-cument en sn conscients i per ai-x opten per treballar des de lano-nimat: Atesa la situaci poltica i personal de molts dels possibles in-tegrants daquest grup es proposa un mtode de treball que garantei-xi lanonimat dels participants que aix ho desitgin. Aquest anonimat ha de ser utilitzat amb una doble intenci: per permetre la partici-paci de qualsevol persona per molt implicada que estigui en al-tres sectors o activitats refractries al plantejament del moviment i per generar la sensaci que, al dar-rere de la iniciativa, tothom hi s representat. Per potser el factor ms important ser que la iniciati-va neix sense personalismes. El ms important han de ser les idees i la primera s la necessitat de treballar plegats, i com iguals, per un objec-tiu com.

El grup dels primers 40

Entre els primers contactats pel grup de fundadors hi ha persones provinents de lindependentisme combatiu, com Carles Castellanos, el seu germ Rafael i Josep Ferrer, conegut amb el malnom el Nen, que havia estat un histric dirigent del PSAN. Per lobjectiu que shan fixat els impul-sors s arribar fins a 40. Cadascun dells rep un nom en clau, des de lMxI05 fins a lMxI40. Tots corresponen a persones amb noms i cognoms excepte lMxI07, que, per reminiscncies amb James Bond, el grup promotor es queda com a comod per si hi ha problemes durant el procs delaboraci

dels dos primers documents: la declara-ci fundacional i el full de ruta. Per els fundadors volen abastar en aquest primer grup impulsor el major nombre possible de sensibilitats del catalanisme i durant unes quantes setmanes contacten amb partits, organitzacions cviques, sindicats i asso-ciacions independentistes de tota mena i condici. Lobjectiu ms important s, pe-ro, sumar esforos amb el moviment per les consultes i la Plataforma pel Dret a Decidir,

cosa que saconsegueix amb la incorporaci de Carme Forcadell, avui presidenta de lAssemblea. Funcionria del Departament dEnsenyament i persona que en aquells moments estava liderant la Plataforma pel Dret a Decidir i formava part de la Coor-dinadora de les Consultes, Forcadell tamb s membre de la Plataforma per la Llengua, dOmnium Cultural i militant dERC de Sabadell. Hi contacta directament Miquel Strubell, que li envia un correu electronic i li dna el nom clau dMxI12 del grup dels 40, seguint les instruccions dEnric Ainsa. El paper de Forcadell s fer de pont entre les consultes i el moviment de lAssemblea, per reconduir un fenomen, el de les con-sultes, que tenia data de caducitat per del qual no es podia perdre el capital de mobi-litzaci cvica, i que desprs seria clau per entendre la capacitat dextensi territorial de lANC i el seu exit de mobilitzaci.Desprs dels contactes, el mes de novem-bre del 2009 ja hi ha tancada una primera llista del grup impulsor. La integren Enric Ainsa, Ivan Arcas, Uriel Bertran, Casimir Boy, Salvador Cards, Carles Castellanos, Francesc Codina, ngel Colom, Antoni Dalmau, Oriol Farrs, Josep Ferrer, Carme Forcadell, Sal Gordillo, Yvonne Griley, Oriol Junqueras, Isabel Mart, Felix Mar-t, Tomeu Mart, Antoni Morral, Elisenda Paluzi, Joan Passolas, Ignasi Perramon, Imma Prat, Ferran Puig, Pere Pugs, Pep Riera, Oriol Sallas, Jordi Snchez, Agust Soler, Miquel Sellars, Miquel Strubell, Jo-an Tard, Ramon Tremosa, Jordi Via, Josep Maria Violant, Antoni Vives i Josep Manel Ximenis. Tot i figurar a la llista i donar- hi la seva conformitat, alguns dells no van tenir una participaci gens activa i la seva presncia va ser testimonial. Per la inten-ci daconseguir un ventall ampli de noms pel que fa a les diferents sensibilitats del ca-talanisme shavia aconseguit.

Des de novembre fins a juny, aquest grup de 40 persones treballa en dos documents, la declaraci fundacional i el full de ruta, encreuant-se textos i esmenes sense saber-ne lautoria. Lesborrany de la declaraci fundacional constata que el model autonomic espa-nyol ha fracassat. Aquest fracs sha esde-vingut, entre daltres raons, perqu no ha estat un model fonamentat en el respecte a la realitat plurinacional i plurilings-

tica, i perqu ha creat estructures socials, culturals, administratives i econmiques contrries al desenvolupament de la naci catalana, a tots els pasos on aquesta ses-tn sota sobirania espanyola. Els greuges comparatius han anat creixent fins a fer evident el divorci entre els models dEstat proposats des de la nostra naci i els que es proposen des dEspanya. Parlem del 2009 i els seus redactors proposen la cre-aci formal de lANC. El seu objectiu s la conscienciaci i la mobilitzaci de la poblaci de Catalunya que permeti acon-seguir la formaci duna majoria partidria de la constituci dun Estat de dret sobir, democrtic i social, mitjanant lexercici del dret dautodeterminaci. Per preve-nir-se de la infiltraci de partits poltics, se subratlla que la participaci sempre ser a ttol personal i dentrada ja es descarta la possibilitat de convertir-se en partit en el futur: Pel seu carcter unitari i agluti-nador, lANC renuncia a intervenir, amb candidatura prpia, en les eleccions a les institucions sorgides de la Transici espa-nyola. Tamb reafirma el seu europeisme i es proposa vetllar de forma especial per les relacions amb els paisos de la resta de la Uni Europea. El treball de lAssemblea culminara amb la celebraci dun plebis-cit dautodeterminaci nacional, convocat a instancies del Parlament de Catalunya i supervisat pels organismes internacionals, on es formuli clarament la proposta de constituci de Catalunya en Estat sobir i independent.

mili i mig de persones en la manifestaci ms multitudinria de la histria del pas.

Els quatre fundadors

va neix sense personalismes. El ms

Per acabar de parlar-ne, dinen a finals de setembre, el dia 21, al restaurant Via Fora de la Riera de Sant Miquel,

testimoni de moltes conspiracions independentistes

de Grcia

11

8 de febrer de 2013lindependent

recomanem

Monsieur Apeine quiere hacer amigos (balada conversacio-nal). La darrera esterna de la Sala Becket es una pea escrita i dirigida per Pablo Rosal. Sorprenent.

Dissabte 9 de febrerSala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

GaBriele sisti i lopaKHin

mativa sobre la convocat-ria de les subvencions per a la realitzaci dactivitats i serveis del districte i ciutat pel 2013. A crrec de Toni Ribes, tcnic de la Direcci de Joventut de lAjuntament i Paloma Cvico, assessora de finanament associativa del CRAJ.Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 19.30 h

Dimarts 12 de febrer3a xerrada del Cicle #qestionantLaLlei. La re-forma laboral i la seva inci-dncia en la construcci de la precarietat laboral.Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 19 h

Aula decologia: Paisatge i hbits alimentaris al Va-lls del 1860 al 2010: de la integraci a la deses-tructuraci global, a cr-rec de Xavier Cuss, econo-mista, professor del Depar-tament de Fsica de la UABCentre Cvic La Sedeta (Siclia, 321), a les 19 h

Concert: Miss Carrussel.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Dimecres 13 de febrerPresentaci: Las dems es-trellas, de Fernando Blasco.Salamb Bar (Torrijos, 51), a les 19.30 h

Jam Session.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 21 h

Les vespres dels dimecres: Marcel Casellas al contra-

descomptat parent de sang de la gent de Siclia, que Ca-milleri coneix b.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22)

Fins el 31 de juliolExposici fotogrfica Una vila al cinema. Reps en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaa del di-amant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Merc Rodoreda. Una experincia en la qual es va implicar una bona part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

ACTES

Divendres 8 de febrerConcert: Mane Ferret.La Bodeguita de Marisol (Vic, 7), a les 21 h

JamB Carnaval. una festa de carnestoltes amb sessi musical Hip Hop! Gaudeix duna nit de dansa urbana disfressat del teu personat-ge preferit. Premi a la millor disfrea. Amb msica dels 70, 80 i 90 i amb els DJS: Kapi i Ru Ondo.Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits, a crrec dArnau Vilardeb.Ruqueria Querub (Perla, 10), a les 22 h

Ball de Carnaval amb X fred no val r presenten Per la humitat de la llengua + Marsupialis presenten les-pectacle Carnaval Marsu-pial - Marsupialis al Liceu.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Anna Lee & Con-nie Lynch.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 22 h

Ballaswing. Ball amb Swing Djs de Ballaswing (Especial Carnestoltes)Casa Valncia (Crsega, 335), a les 22.30 h

Dissabte 9 de febrerTradicionrius: The Mc-Kensys Clan Band.Mercat de la Llibertat, a les 11 h

Rua de Carnaval pels car-rers del barri animada per Pep Callau, la Banda Patilla i la Banda de cornetes i tam-bors Les Planes de Sant Cu-

EXPoSICIoNS

Fins el 10 de febrer Exposici Cinema i Pau. A partir dalguns exemples de pel.lcules com Gandhi, Haz lo que debas, Paradise Now, i moltes ms, la mostra fa reflexionar el visitant sobre la cultura de pau, la novio-lncia, el desarmament, els conflictes oblidats, el terro-risme, el militarisme i el co-mer darmes.Llusos (Pl. Nord, 7-10)

Fins l11 de febrer Pintures a loli i pastel de Rosa Maldonado. Nova mostra de pintures al Fo-menc Gracienc de les Arts que es pot visitar de dilluns a divendres de 18 a 20 h.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Mrtir, 9-11, baixos)

De l11 de febrer al 3 de marMostra Et correspon, ens correspon. Exposici a fa-vor de la coresponsabilitat i la igualtat entre homes i dones. Amb la participaci desinteressada dhumoris-tes grfics que reflecteixen amb humor i ironia els pro-blemes per conciliar la vida personal, familiar, laboral i doci.Biblioteca Guinard - Merc Rodoreda (Camlies, 76)

Fins el 26 de febrerUn caf de Guinea Equa-torial, exposici de foto-grafies de Jaume Vilat. Imatges quotidianes en un caf proper a un volc.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321)

Fins el 28 de febrerExposici col.lectiva Un re-fugi contra el fred, amb els artistes, Luchohino, Jan Janiurek i Carlos Villena.Untitled BCN (Topazi, 14)

Fins el 18 de mar BCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano s fill de la imagi-naci de lescriptor sicili Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vzquez Montalbn, del Maigret de Simenon i fins i tot del Co-lombo televisiu (models re-coneguts a les novel.les de la srie; no s casualitat que el comissari sigui tan bon lector com lescriptor). s fruit tamb dun paisat-ge, de bones menges i dun munt de lectures, i s per

gat. I espectacle danimaci amb Els Pepsicolen. Plaa Sedeta, a les 19 h

Concert: Agala.Grcia Latina (De lOr, 19), a les 21 h

Concert: Tim & Puma Mi-mi.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Flow Fanatic Hu-man Beats.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits, a crrec dArnau Vilardeb.Ruqueria Querub (Perla, 10), a les 22 h

Nits de les Terres de lEbre: Els Quicos celebren 20 anys.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Dj Chalu.La Bodeguita de Marisol (Vic, 7), a les 23 h

Diumenge 10 de febrerBall: Swing a La Sedeta, amb LindyHop.catPlaa de La Sedeta (Siclia/Sant Antoni Maria Claret), a les 12 h

Concert: Ainara Legardon.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 13 h

Spooky Cinema XVI: Casa alu-cinante (House, 1986. Steve Miner) i Matanza (Carnage, 1984. Andy Milligan).Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 17 h

XXVI Concurs de teatre catal a Grcia. Representaci de Lluny de Nuuk, a crrec de Casal Cor-pus Grup.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 18 h

Teatre: Un du ferotge, a crrec de Sotacabina.Teatre dels Llusos (Pl. Nord, 7-10), a les 18 h

Concert: Trio Flamenco.Grcia Latina (De lOr, 19), a les 20 h

Proyecto Cubalunya + BDM Party.El Garaje Hermtico (Diagonal, 442), a les 21 h

Dilluns 11 de febrerXerrada sobre Subvencions per a associacions. El CRAJ organitza una sessi infor-

baix + dos convidats.Via Fora! CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: Cobarde.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 14 de febrerConcert: Diorama.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 21 h

Concert: The Big Bench + Lazy Juo.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

Divendres 15 de febrerEspectacle humorstic: Jor-ge Ferrera.La Bodeguita de Marisol Vic, 7), a les 21 h

Concert: Uns del Grup de Folk, presenten el seu dar-rer treball No s molt tard.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321), a les 21 h

Concert: Bianca Castafio-re + Yo, T y l.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

Concert i ball folk: Riu + Enric Montsant i lOr-questrina de lencant.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits.Ruqueria Querub (Perla, 10), a les 22 h

Teatre: Madame Melville, de Richard Nelson.El Centre (Ros de Olano, 9), a les 22 h

de Grcia

12

8 de febrer de 2013lindependent

Cultura

El certamen, del 3 al 17 de maig, sallarga quatre dies i augmenta els premis del jurat

El festival de creaci au-diovisual de Barcelona, que se celebrar en diferents equipaments de la ciutat entre el 3 i el 17 de maig, compli-r deu anys sense cap retallada, tot al contrari: sallargar quatre dies ms fins ara durava deu dies- i augmentar les dotacions econmiques dels premis del jurat. LEspai Jove la Fontana acollir la cloenda del certamen.

SILVIA MANzANERA

Sense la programaci tancada per amb algunes dades con-firmades, el Barcelona Visual Sound escalfa aquests dies mo-tors amb lobertura de les ins-cripcions per participar-hi. El festival de creaci jove celebra la seva desena edici amb molts canvis i novetats. Passa a ser un festival de primavera -es celebra-r entre el 3 i el 17 de maig- i sallargar quatre dies ms, ar-ribant a les dues setmanes (fins ara, durava 10 dies). Tamb shan augmentat les dotacions econmiques dels premis del ju-rat, que enguany premien amb 700 euros les millors obres de cada categoria. Fins ara, totes les competicions eren considerades categories per enguany es dis-tingeixen categories i concursos. Ja no hi ha Documental de contingut social i Documental daventura/muntanya/natura si-n que hi ha una sola categoria de Documental que permetr

ceDiDa

el FestiVal Ja Ha oBert les inscripcions per presentar a concurs els treBalls auDioVisuals DenGuany

El festival VisualSound fa deu anys i celebra la festa de cloenda a la Fontana

que shi presentin tots els gne-res documentals. Algunes cate-gories, per altra banda, shan eli-minat: trilers falsos, publicitat i web ja no es celebraran. El 2 minuts en 1 dia ja no es consi-dera una categoria de la secci competici, sin que s un con-crus. I shi sumen dos concursos ms: el de mapping i el suecades.Per la seva banda, lEspai Jove La Fontana celebrar la cloenda el 17 de maig per segona vega-da durant la histria del festival. Fonts de lequipament gracienc asseguren que aquesta festa ses-t acabant de tancar aquests dies per destaquen la importncia dacollir un esdeveniment que creix any rere any.

La sala Heliogbal ha rebut aquest dijous el premi de m-sica Ciutat de Barcelona que atorga lAjuntament per la seva programaci anual i per haver esdevingut un espai de creaci de referncia, motor i punt de trobada de lescena musical catalana. Cadascun dels premis est dotat amb 7.000 euros. El bar de Ramn y Cajal ha esdevingut un lloc

de referncia en la dinamit-zaci de la vida artstica de la Vila durant els 17 anys dhis-tria com a associaci cultural. Exposicions, vermuts musicals, trimestres de poesia... i una llarga llista de noms de bandes tant emergents com consolida-des que han deixat empremta. Tamb s destacable lorganit-zaci del Festigbal en el marc de la Festa Major de Grcia.

LHeliogbal rep el premi de msica Ciutat de Barcelona

Compte enrere per la presentaci de lAbans Grcia. El proper divendres 15 de febrer a les 20 h tindr lloc la presentaci del col.leccionable lAbans Grcia, un recull grfic de 1869 a 1976 coordinat per Eloi Babiano i Josep M. Contel, membres del Taller dHistria, a la Violeta. Tamb hi intervidr Rafael Vallbona.

ceDiDa

breus

Spaii proposa un carnaval sobre astronomiaGrcia viu aquests dies el Car-naval de forma intensa. Una de les propostes ms originals prov del Club Spaii, dissabte 9 de febrer d11 a 13 h, a la plaa John Lennon. faran una dis-fressa dastronauta i aprofitaran per explicar cincia. Diumenge, tamb a la mateixa hora, dona-ran a conixer supermapes de la lluna en 3D. I per la tarda, cine-frum, amb la srie De la terra a la lluna.

El Lliure acull el centenari de la mort dStrindbergEl dramaturg suec August Strindberg inaugura el seu Te-atre ntim amb quatre obres mestres que obren la porta al teatre contemporani. El Lliure les presenta en dos programes dobles de funci nica el proper 13 de febrer: La tempesta i La casa cremada. Dirigides per Juan Carlos Martel i Llus Pasqual, la sala gracienca celebra amb aquestes peces el naixement del teatre contemporani europeu.

El projecte de teatre del Cercle, a La CalderaLobra Plou a Barcelona, em-marcada en el projecte de teatre jove que ha impulsat el Cercle Catlic a principis dany, es representa aquest di-vendres 8 de febrer a la sala la Caldera. Aquesta ser la quarta representaci de la pea de Pau Mir, i duna iniciativa per re-colzar el teatre fet per joves.

CARINA BELLVER

El Consorci per a la Normalitza-ci Lingstica commemorar el centenari del naixement de les-criptor Salvador Espriu amb un acte dilluns 11 de febrer a la bibli-oteca Jaume Fuster. Hi participa-r el centenar dalumnes de catal de la delegaci de Grcia i Sant Gervasi, que llegiran fragments de lobra dEspriu i faran un re-trat biogrfic del personatge. Un homenatge pblic en qu la m-

sica tamb ser protagonista i que inclour una conferncia divulga-tiva sobre la figura de lescriptor gracienc a crrec dIsabel Graa, doctora en literatura catalana. Ens fa molta il.lusi i creiem que aquesta s una bona oportunitat per donar a conixer la figura i lobra de Salvador Espriu als nos-tres alumnes. La majoria dells fa molt poc que han arribat a la ciutat i no coneixen el personat-ge, assegura Snia Pla, dinamit-zadora del CNL. Un homenatge

que no sinclou dins lAny Espriu que prepara la Generalitat i que esdev el primer acte de record a lescriptor gracienc que li de-dicar la Vila. Per la seva banda, el Districte homenatjar el gran renovador de la prosa catalana el 27 de mar, coincidint amb el Dia Mundial del Teatre. Ho far a partir de la lectura de fragment de lobra espriuenca a crrec de set entitats del barri en un acte que estar coordinat per Vctor lva-ro, director de lAlmeria Teatre.

El consorci celebra el centenari amb un acte a la Jaume Fuster

El CNL se suma a lAny Espriu

de Grcia

13

8 de febrer de 2013lindependent cultura

Carnaval al Tradicionrius. El Centre Artes celebra aquest cap de setmana el Carnaval en el marc del festival Tradicionrius amb diverses actuacions. Divendres sha programat un ball amb X fred no val r, que presentaran Per la humitat de la llengua, i Marsupialis ofe-riran lespectacle Carnaval Marsupial - Marsupialis al Liceu. Dissabte, el grup escocs The McKENSYS Clan banda portaran les seves gaites i timbals al Mercat de la Llibertat. I a la nit, els Quicos celebraran el seu vint aniversari en una nit dedicada a les Terres de lEbre.

ceDiDa

crtica dartCrespo a la galeria Comas

Ramon Casal

Una exposici del poeta del color s un gran esdeveniment pel pblic que el veu

El pintor Crespo mostra els seus recents treballs a la Galeria Comas (Passeig de Grcia,114). La seva, s una pintura plenament expressi-onista, per amb alguns tints impressionistes, sobretot per la dissoluci dels contorns dels diferents elements que hi apareixen. De totes mane-res, encara que es mogui dins del terreny fi-guratiu, tamb saprecia un cert inters per labstracci, sobretot quan predominen les taques de co-lor respecte als objectes que sorgeixen a nivell compositiu. Lartista barcelon (1935) a travs de les natures mor-tes, les flors i els paisatges, saproxima a un mn on el color s el principal protago-nista. En els seus olis utilitza lesptula, el pinzell, i el dit. Li agrada sentir de prop la ma-tria pictrica. Precisament el crtic Josep M Cadena senyala

que lobra de Crespo est oberta al dileg, comunicant situacions de benestar.El magisteri, o sigui lensenya-ment de la pintura Francesc Crespo ha estat catedrtic de Dibuix a la Facultat de Belles Arts de Barcelona-, lha

compaginat amb la prc-tica artstica, circumstncia aquesta que li ha perms es-t en contacte amb la gent

jove, creant una sinergia que li ha servit per entendre millor lart davantguarda i fugir dels estereotips classicistes, i tot aix desprs de 50 anys inin-terromputs dactivitat plstica.Una exposici de Crespo sempre s un esdeveniment, doncs el pblic trobar una manera de treballar i de crear on els sentiments i les emoci-ons saprecien en cadascuna de les seves obres. A Crespo el podrem denominar com a poeta del color.

reportatgeSilvia Manzanera

Un tortell sorprenentAssun Planas triomfa a Porta 4 amb un conte dElvira Lindo

lactriu assun planas en una escena De un roscn De reyes

De la trobada entre dues amigues de la in-fantesa (lactriu Assun Planas i lescriptora El-vira Lindo) i de la plo-ma irnica i efectiva de la periodista gaditana ha sorgit un espectacle teatral que demostra que el petit format i la qualitat poden anar de la m. La Sala Porta 4 ha prorrogat durant aquest mes de febrer El roscn de reyes. Un fet molt poc habitual en aquests temps.

ceDiDa

Assun Planas i Corina, la pro-tagonista del text que Elvira Lindo va escriure el 2004 per encrrec de El Pas (un conte de Nadal), estan fetes luna per a laltra, que diuen. Una vega-da lescriptora va assegurar que el paper estava fet a mida per a lactriu mallorquina. Sigui com sigui, no podia ser duna altra manera: fa uns anys Elvira i Assun es van trobar a Madrid i

van recuperar els records que te-nien de la seva amistat a lescola, a Mallorca. Pensava que no sen-recordaria de mi per s. s una persona molt generosa, apunta Planas, que s tamb una gran admiradora de la ploma de Lin-do. Estrenada al festival de Sitges,

El roscn de reyes va passar a la programaci de la Sala Porta 4 amb un gran xit de pblic. De fet, sha prorrogat durant el mes de febrer, un fet que pels temps que corren, s una notcia desta-cada tot demostrant que el petit format i la qualitat no estan renyi-des. s molt poc habitual per tamb entenc que a la gent agradi tant aquesta pea. T molta grcia i arriba a un pblic molt ampli, afegeix lactriu, que assegura que ha tingut fans donze anys. Tot-

hom t una cunyada o un altre familiar que no suporta. Aix que tots ens identifiquem a la histria i amb un personatge molt atpic. La gent sho passa b. I avui en dia costa trobar un bon guionista. Lactriu explica, en clau dhu-mor, els enfrontaments de la protagonista amb la seva fam-lia desprs de tornar de Guinea i haver deixat els hbits desprs de quinze anys de missionera per casar-se amb un cmera de televisi. Ens parlar de les se-ves ancdotes, la seva histria amb els homes (s com una professora; posa notes al seu marit un 4,25- i al seu amant, un 7,5) o les seves relacions familiars durant els tres darrers nadals. Amb una durada de 40 minuts i dirigida per Rafel Llad, lobra amaga una sor-presa final: un tortell de Reis, proporcionat pel forn Can Bru-nells. Un final dol per una pe-a tragicmica interpretada per una actriu amb rodatge i talent sobradament demostrats.

La gent sho passa molt b, i avui en dia costa trobar un bon

guionista, diu Planas

la cartelleraCINEMES

BoSqUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.Lincoln. 16.05, 19.05 i 22.05. El Hobbit: un viaje inesperado.

16.00.La noche ms oscura. 19.00 i 22.00.Una pistola en cada mano. Dv i ds,

16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

El cuarteto. Dv i ds, 16.10, 18.10, 20.10, 22.10 i 00.45. La resta, 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

El lado bueno de las cosas. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

Jack Reacher. 16.00.Django desencadenado (digital).

18.30 i 22.00.Django desencadenado. Dv i ds,

16.00, 19.45 i 23.30. La resta, 16.00 i 19.45.

Los miserables. Dv i ds, 16.00, 19.00,

22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

El vuelo. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00..

CINEMES GIRoNA. Girona, 175 Una pistola en cada mano. Dv,

19.00 i 21.30. Ds, 18.10 i 22.10. Dg, 18.10 i 20.10. Dc i dj, 19.00 i 21.30.

Jordi sabats presenta Sherlock Junior de Buster Keaton. Dv, 21.30.

El bosc. Ds, 20.10. Dc i dj, 17.00. El muerto y ser feliz. Ds, 19.30. Dc,

20.30. Dj, 22.00. Fnix 11.23. Dv, 17.00. Ds, 16.10.

Dg, 16.10. Dc, 17.00. El cuarteto. Dv, dc i dj, 17.00, 19.00

i 21.30. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

LEstigma? Dg, 20.00. Dj, 19.30. El corazn de roble. Ds, 16.00. Il Villagio di cartone. Dv, 17.30 i

19.30. Ds, 19.00 i 21.30. Dg, 22.00. Dc, 19.00 i 22.10. Dj, 17.30..

LAUREN GRCIA. Carrer Bailn, 205. Sala 1: El lado bueno de las cosas.

16.00, 18.10, 20.20 i 22.30. Sala 2: El cuarteto. 16.00, 18.10,

20.20 i 22.30. Sala 3: El vuelo. 16.15, 19.00 i 22.00. Sala 4: Rompe Ralph! Ds i dg, 16.30.

Volver a nacer. 16.30, 19.15 i 22.00. Ds i dg, 19.15 i 22.00.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 Sala 1: El cuarteto. 16.00, 18.00,

20.00 i 22.00. Sala 2: Coriolanus. 15.45, 18.10 i

20.35. Sala 3: Bestias del sur salvaje.

16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Sala 4: Amor. 15.45, 18.10 i 20.35.

Dv i ds, 23.00. Sala 5: Tab. 15.45, 18.10 i 20.35.

Dv i ds, 23.00.

VERDI PARk. Torrijos, 49.

Sala A: The master. 15.45, 18.40 i 21.35.

Sala B: El lado bueno de las cosas. 15.45, 18.10 i 20.35. Dv i ds, 23.00.

Sala C: Django desencadenado. 15.45, 18.45 i 21.45.

Sala D: Django desencadenado. 20 h. Dv i ds, 23.00. El capital. 17.40.

El meu primer Verdi: Amics per sem-pre. Ds i festius, 16.00.El corazn del roble. Dg i fesius, 11.30. Contes dhivern: Una nina de neu i El ninot de neu. Dg, 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26 Sala caf teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acci (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez

ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

Sala Xavier Fbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7 Campeona-to Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acci (infantil)

SALA BECkETT. Alegre de Dalt, 55 Si existeix, encara no ho he tro-

bat. By Nick Payne. Traducci: Violeta Roca. Direcci: Marilia Samper. Fins el 2/02/13

10 obres del teatre universal que cal conixer, amb Joan Casas (autor de Nus i traductor de Txkhov). Del 06/02/13 al 17/04/13.

TEATRE LLIURE. Montseny, 47 Ivan i els gossos, de Hattie Naylor. 25

de gener i 1 i 8 de febrer.

de Grcia

14

8 de febrer de 2013lindependent

EsportsLEuropa fa del Nou Sardenyaun fort

X. T.

Desprs densopegar al camp de la Rapitenca, que trencava una ratxa donze partits sense perdre, lEuropa es va retro-bar amb la victria aquest cap de setmana aconseguint tres punts vitals per seguir a la zona de promoci dascens a 2B. En un partit marcat pel fort vent, el conjunt escapulat va derro-tar el Vilassar de Mar grcies a un solitari gol de Cano, que va aprofitar el refs del penal fallat per scar Muoz. Amb aquesta victria, lequip entre-nat per Pedro Dlera ja treu deu punts al cinqu classificat, el Rub, que va perdre contra la Pobla de Mafumet, i onze al Figueres, que ocupa la sise-na plaa. Precisament lequip valles ser el proper rival dels graciencs, que tenen una mag-nfica oportunitat per ampliar la diferncia de punts respecte els seus immediats persegui-dors. Dlera remarca que la qesti s anar sumant i seguir somiant en estar en aquestes posicions privilegiades men-tre destaca la fortalesa que demostra lequip al Nou Sar-denya. A casa cal seguir fent un fort, s la nostra fora su-bratlla el mster, que lamenta que Cebri hagi de ser operat i sigui baixa pel que resta de temporada. Amb lOlot i el Cornell liderant la classifica-ci de manera incontestable, lEuropa es mant ferm en la tercera posici de la taula clas-sificatria de Tercera.

El snior femen tampoc podr retornar a 2a Catalana desprs de baixar lany passat

Els dos primers equips del nord de la Vila afron-ten una plcida tempora-da. Els nois que entrena Joan Padr es troben cmodament instal.lats a la mitja taula amb vuit victries i nou derrotes, mentre que les noies de Jordi Chica ocupen la ma-teixa posici quan queda gaireb tota la segona volta per disputar. Tots dos equips veuen invia-ble lascens.

XAVI TED

La directiva del Club Bsquet Coll no amaga que lobjectiu principal dels dos equips era pujar aquesta temporada, per tampoc qualifiquen de fracs el fet de no poder-ho aconseguir. En el cas del mascul, Josep Ma-ria Bigas, membre de la junta, assegura que podem aspirar a pujar, per econmicament ser a Tercera Catalana ja ens va b. Bsicament perqu la po-ltica del club, com remarca el dirigent gracienc, s apostar per jugadors del barri sense fitxar fora perqu tampoc ens ho po-dem permetre. Que les arques estiguin sanejades s prioritari. El retorn a Segona Catalana, categoria que va perdre fa dues temporades, haur desperar. La victria contra el Castellar del Valls a la primera jornada de la segona volta fa que lequip graci-enc mantingui, per, lesperana descalar posicions sense la pres-si dhaver de lluitar s o s per lascens. Ms esperances shavi-

en dipositat amb lequip femen, que va baixar de Primera Cata-lana lany passat, per una tem-porada irregular ha condemnat lequip a seguir gaireb amb tota seguretat un any ms a Segona Catalana. El canvi dentrenador i la incorporaci de dues juga-dores noves a la plantilla no han estat els revulsius que buscava el conjunt del nord de Grcia per ser a la zona alta de la clas-sificaci. La directiva saferra al projecte nou que lidera Chica en lloc de Gregorio Fajardo, que va plegar per motius personals, per aconseguir retornar a Primera Catalana el ms aviat possible.

ceDiDa

el snior mascul Haur Desperar un altre any per puJar De cateGoria

El primer equip del Coll es mant en la zona tranquilla sense opcions de pujar

El CB Coll pot presumir de te-nir catorze equips en diferents categories malgrat estar a lom-bra dels Llusos, lequip fort de la Vila. Tots aquests conjunts sn el present i el futur dun club que es nodreix de juga-dors de la casa per filosofia i manca de pressupost. La gran temporada que est realitzant

lequip jnior representa la mi-llor notcia per a lentitat tenint present que en pocs anys faran el salt al primer equip. La resta dequips del club tamb estan complint les expectatives duna directiva que no amaga la seva eufria per la satisfacci de la remodelaci de la pista i la no-va illuminaci del pavell.

El bon estat de salut del bsquet base del Coll

de Grcia

15

8 de febrer de 2013lindependent

de Grcia

16

8 de febrer de 2013lindependent

la torratxa

opini sobre el sentitEn aquests temps extraordi-naris encara considerem el sentit com quelcom defe-faent, com el coneixement de les cincies naturals, tan sensat com qui diu que el llamp precedeix al tro, tan exacte com el vol de les aus migratries o la inexora-bilitat de les erupcions volcniques. Per el lliurem diriament a larena psico-social per enfrontar-se en un combat permanent amb lopini pblica, projecta-da per la propaganda i els mdia com a voluble veu oracular de la collectivitat, sempre canviant, sempre en posici descor. Si hom atribueix encara al sentit com la naturalitat infalible de la saviesa ancestral, no ens pot passar per alt la certesa de la seva inevi-table col.lisi quotidiana amb el dogma fuga de la inversemblant propagan-da pblica. Daqu neixen alguns conflictes de sentit que experimenta, com una malaltia psicosomtica, la nostra cultura. Un daquests trastorns contemporanis queda molt ben reflectit en la frase de Petrus Jacobus Joubert: Els diners sn uns fems formidables com a adob, malauradament, molts pensen que s la collita. Una confusi tan pueril, tan indistinta, tan lliscant, allotjada en els circuits mentals de tants mi-lions de persones. O potser encapsulada, senzillament, i disseminada amb cada pn-dola comunicativa del propi sistema. Com un virus.

Vctor N

ubla

Viure Grcia

mirada enfora

Hanyu hen nan

Hi ha quatre tons (en realitat cinc, per aquest ltim s el to neutre i en molts casos queda excls del cmput). El primer to s agut i sostingut, en un pentagrama se situa en la lnia corresponent al Fa. El segon to s tamb agut, per ascendent, en un pentagrama es represen-ta com una pujada dun Si a un Fa. El tercer to s greu, descen-dent-ascendent, dun sol a un Re. El quart to, que alg em va qualificar com el to dem-pipament, s un to descen-dent, que cau del Fa al Mi duna octava ms avall. s i m p o s s i b l e parlar xins sense cantar, s impossible fer-se entendre sense utilitzar els tons. Una mateixa paraula t un significat completament di-ferent si sescriu amb el primer, el segon, el tercer o el quart to. s molt habitual pujar a un ta-xi, donar el nom dun carrer i que el taxista no spiga quina direcci li ests donant. s lla-vors el moment de provar amb els diferents tons. En encertar,

S: Hanyu hen nan. s a dir, lidioma xins s difcil. Mho havien comentat alguns amics que es van embarcar en laventura daprendre i havia llegit articles sobre les dificultats que comporta, per ara ho estic comprovant en primera persona. El xins, la llengua que encapala el rnquing dels idiomes parlats per un major nombre de persones al mn, s la suma de complexitats diverses. En primer lloc, la pronunciaci: el xins no es parla, es canta.

Meritxell Daz

el taxista emet un: Aaaaaah, bla-blabla. Un pensa: S, exacta-ment el que he dit de 10 maneres diferents, per s. Era fcil den-tendre. Per no, per a ell no era senzill. Els tons sn fonamentals perqu poden fer variar el signifi-cat completament.La segent complicaci del llenguatge sn els carcters. Per escriure xins un ha de saber di-

buixar. Hi ha un ordre correcte per dibuixar els traos del carc-ter, no shauria de fer de qual-sevol manera. Daquell que els

traa duna manera incorrecta, es diu que respon a cert grau danal-fabetisme. Crec que per primera vegada en el meu curt aprenen-tatge de llenges em trobo amb una llengua en la qual puc llegir alguns carcters (per tant, llegir paraules) per no escriurels. Cada carcter t el seu equivalent en pinyin el sistema de trans-cripci fontica del xins manda-r. La major part de gent gran no

sap escriure pinyin, per s molt habitual entre els joves, sobretot per poder escriure en els teclats de lordinador i en els mbils. Aprendre xins s un repte. Em van recomanar perseverana i em van alertar sobre el possible sen-timent de frustraci que sentiria en aprendre un dia una paraula, oblidar-la al segent, tornar-la a aprendre, tornar-la a oblidar... Aix passa, s, dia rere dia. Les hores in-vertides no es reflecteixen en el ritme dapre-nentatge, fet que desanima. No obstant aix, qualsevol petit xit (una conversa al mercat en qu la venedora entn el que li pregunto i en la que aconseguei-xo comprendre la seva resposta) es valora com una gran victria. s la bellesa del xins, que la seva complexitat desespera alhora que gratifica.Hanyu hen nan. No s cap bro-ma. Mexplica el professor que, de mitjana, cal veure, llegir, uti-

litzar set vegades una paraula en xins per poder retenir. De vegades, moltes ms.Em van donar una dada que em va entusiasmar: quan par-lem castell, catal, angls, francs utilitzem el lbul tem-poral esquerre, mentre que quan parlem xins activem el dret, ja que shi localitza el cen-tre per processar les notes mu-

sicals. Un altre punt a favor del xins, exercita el meu cervell. Aprendre xins s una aventura, de vegades de-sesperant i frus-

trant, altres divertida i desafi-ant. Unes dosis de pacincia, molta dedicaci, tranquil.litat davant possibles moments de desesperaci per la incompren-si duna estranya gramtica i fora per no llenar la tovallola sn part de la frmula per se-guir endavant amb laprenen-tatge daquest idioma.Hanyu hen nan, si per tam-b Hanyu hen apassionant.

s molt habitual pujar a un taxi, donar el

nom del carrer i que el taxista no tentengui

Les hores invertides no es reflecteixen en el ritme daprenentatge,

fet que desanima