L'Independent de Gràcia 479

479

12 d

’abri

l de

2013

El Casal Popular es reformarà per acollir de nou botigues de lloguer

a les 13.15 hores, els Mossos van executar la sentència el primer dia hàbil de les noves dates que havia decretat el jutjat i van agafar per sorpresa la possible resistència. Dos bidons d’oli, com a material

laia coll

Els serveis tècnics i jurídics del Districte van precintar dime-cres parcialment l’hostal Ca-sa Gràcia, al número 116 del passeig de Gràcia perquè ha funcionat en els últims mesos sense llicència en sis de les vuit plantes de què disposa. L’edifici només té permís d’alberg juve-nil al principal i al primer pis.

Pàgina 6

Precinte a sis plantes de Casa Gràcia

A l’enèsima ha anat la vençuda, des del 2009, quan la propietat va guanyar el judici, i aquest cop -quasi- cap filtració ho ha impe-dit: el Casal Popular ha estat desa-llotjat. A una hora inusual, dilluns

útil per facilitar relliscades, i ca-denes lligades a peces de formigó són alguns dels elements que es van trobar al terrat la policia.

Pàgina 5

laia coll

sumari

6EQUIPAMENTS

La Fundació Pere Tarrés gestionarà en part La Violeta

SuplementDE VERDHeura proposa horts ecològics amb fins socials

ISSN - 1695-4793

de Gràcia

2

12 d’abril de 2013l’independent

aDreceu les Vostres cartes, amB un màXim De 15 línies, inDicant el Vostre nom, aDreÇa, telÈFon i Dni a: L’Independentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno Bé a [email protected]. tamBé les poDeu Fer arriBar a traVés Del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

Refugees welcome, Erasmus go home van ser unes enganxi-nes que es podien trobar a l’ateneu independentista La Torna fa uns quants anys; més o menys a la mateixa època que en unes samarretes de Festa Major l’entitat del carrer Sant Pere Màrtir anés més enllà, sempre de manera festiva i sarcàstica, i proclamés Vila de Gràcia is not Lloret o Tourist you are the terrorist. Més enllà de la sana conya marinera, el cert és que el moviment d’estudiants universitaris estrangers o no i la creació i desaparició d’espais de serveis vinculats ha estat una constant a l’estret espai del nucli històric de la Vila. Gràcia ha acollit re-sidències d’estudiants, facultats i centres adscrits universitaris

i col.laterals albergs o hostals en un districte on no hi ha un problema greu d’apartaments turístics il.legals. Per això en algunes residències d’estudi-ants els turistes hi tenen espai disponible, i ben a prop del Park Güell. Gràcia, contra el que

afirmen les estadístiques, que registren una piràmide de pobla-ció majoritàriament envellida, és un districte jove.Coincideixen en el temps, aquesta setmana, doncs, en aquest context, l’aprovació del trasllat en el proper curs de la facultat de relacions Laborals de la Universitat de Barcelona i el tanca-ment parcial d’un altre alberg, Casa Gràcia, als Jardinets, poques setmanes després que, ben a prop, de la facultat del carrer Còrsega, hagi obert el macrohostal Generator. Aquest moviment d’acordió d’equipaments i serveis que nodreixen un mateix

sector poblacional necessita d’altes dosis de cirurgia perquè té molts efectes col.laterals. Sense anar més lluny, la decisió de la junta de facultat de Dret, amb acord unànime adoptat en l’última reunió del 21 de març (document públic al qual hi hem

tingut accés), ha anat seguit de la rumorologia clàssica del “no està clar” i de la desitjada marxa enrere, sobretot esbombada pels sectors que en podrien sortir perjudicats, també els comer-cials. El rectorat en té l’última paraula, però les obres en el nou espai de la Diagonal estan en marxa i la decisió de la junta de facultat és claríssima. Igualment cert és que l’edifici de Còrse-ga amb Milà i Fontanals on hi ha relacions Laborals està llogat per la UB i ningú no descarta que hi aterrin altres titulacions o serveis com l’Escola d’Idiomes Moderns, els quals poden seguir atraient refugiats, erasmus i els hostals que faci falta.

Aquest mes d’abril s’inicia la 21ª Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona que després dels seus vint anys d’activitat segueix amb l’objectiu de donar a conèi-xer i difondre el treball de les dones cineastes i crea-dores. L’accés de les dones al món de la la producció, la direcció, el guionatge audiovisual ha estat sem-pre ben díficil i precària al nostre país i ara, amb la crisi, encara més. Segons l’Obser-vatori iQ (www.iqobservatori.org) només el 20,9 % dels 306 audiovisuals que s’han produït a Catalunya durant el període 2011-2012 han estat dirigits per dones. Més que mai, doncs, la Mostra ésdevé una bona ocasió per conèixer i recordar aquelles produc-cions a les quals dificilment tenim accés. Enguany la Mostra tindrà lloc en diferents espais i la programació no es concen-trarà en una o dues setma-nes com era habitual sinó que s’allargarà al llarg de l’any. De la seva programació destaquen la selecció de do-cuments i pel.lícules sobre la filòsofa Hannah Arendt, una retrospectiva de films dirigits per Liv Ullmann, un espai dedicat a cineastes espanyo-les i catalanes de referència i un interessant apartat de creadores emergents. [www.dracmagic.cat/mostra]

Mostra de films

El pèndol de la universitatSara reñé

El trasllat d’un centre universitari s’ha de fer amb cirurgia pels efectes que comporta

Opinió

Lògicament, en tot desallotjament d’una casa okupada, hi ha nervis, també entre els agents dels Mossos, que fan la seva feina. Però sempre hi ha algun intel.lectual que vol treure matrícula, com el comandament que va ordenar obrir el pas a tots els veïns que volien anar de Terol a Tor-rent de l’Olla dues hores després de l’inici del desa-llotjament dilluns passat. “Ja es pot passar però vostè no, perquè porta aquí molta estona”, ens va etzibar l’agent que complia ordres del seu cap. Ja ho veuen, que diu Monegal: un intel.lectual en un desallotjament. Buscar problemes on no n’hi ha. Tocar la pera. Pena.

el dependentGràcia, contra el que afirma l’estadística, és un districte de forta atracció juvenil

Vaig participar com a ciutadana d’una manera intensa en l’elaboració dels anteriors plans d’usos i, tot i que està bé anar revisant les normatives, crec que el més urgent és fer un debat a fons sobre el model de barri que volem. Per més que ho intentem persones preocupades pels temes de Gràcia, les “institucions” no es posen les piles. I m’estic referint al Districte, a les associacions de veïns i culturals o a aquest diari.

Francament, em fa molta por l’argument de “noves realitats” de l’editorial de la setmana passada. Hem de recordar com se les gasten els actuals gover-nants amb l’excusa de la crisi, on tot s’hi val, des de les retalla-des fins als contractes laborals. El pla d’usos es pot canviar cada vuit anys però si s’amplien les llicències a més locals d’oci, amb l’excusa de crear llocs de treball, mai més es podrà tornar enrere. Pensem-hi! Es parla de fer un front comú per defensar el comerç de proximitat. Molts establiments de tota la vida

Sobre

el pla

d’u

sos

estan tancant per les pujades dels lloguers. No pujaran més si hi ha perspectives d’una nova possibilitat d’instal.lar-hi locals d’oci? Quant a ‘mogudes noctur-nes’, amb uns horaris incompa-tibles amb el DRET a descansar dels veïns, què volem? No us sembla que el debat sobre el mo-del de barri que volem els veïns és prou important i urgent com per a engegar-lo, abans de que ens sorprenguin amb un nou Pla d’Usos que, amb l’excusa de les “noves realitats” afavoreixi només a determinats interessos?

Marta Cañadas

FE D’ERRATES: La constructora Vega 70 del pis okupat pels des-nonats a Sant Salvador (vegeu núm. 477) no està en fallida. Quinze dies abans els paletes hi havien treballat; i està pendent d’obtenir la llicència d’habitabi-litat. Us demanen disculpes.

de Gràcia

3

12 d’abril de 2013l’independent Opinió

què en penseu...Textos i fotos: Alfred Cano

el bloc

Si un alumne

Si un sol alumne ho dema-na, es prohibirà fer classe en català a qualsevol aula del país per imposició judicial. Muts i a la gàbia. I no valen les queixes de la resta d’alumnes, que hauran d’aprendre en cas-tellà malgrat no vulguin. Sense desitjar, en cap cas, que aquesta decisió senti jurisprudència, seria interessant poder aplicar la mateixa lògica judicial en altres àmbits. Així doncs, imaginem que si un sol ciutadà ho demana, es fa efectiva la dació en pagament de la hipoteca per evitar desno-naments. Posem per cas que si un sol afectat per preferents ho demana, se li tornen els estalvis. Que si un sol sindicat ho demana, es revoca la reforma laboral o que si un metge ho demana, es deixa de retallar en salut. Ja posats a jugar, per què si un sol català ho demana, Catalunya no pot decla-rar-se independent? Una regla de tres tan il.lògica com injusta que es podria aplicar, doncs, a qualsevol d’aquests supòsits. Ara bé, sembla ser que la justícia només s’atreveix amb el català a l’escola.

Carin

a Bellver

La ubicació no és bona pel comerç, no sé li treu tot el ren-diment possible. Aquesta plaça també és una mica freda, és un lloc de pas, més veïnal. S’ha de donar a conèixer més la plaça perquè tingui més caliu.

Vanessa Martinez administrativa

David Glatzcap de Logística

Jairo GuerreroTransportista

Marta Alonsoadvocada

Aquesta plaça és molt tranquil.

la, la gent no ve a comprar, però potser els dos comerços que han tancat no eren els adequats. Els locals són massa grans i massa cars.

És una plaça bastant amagada, de caire residencial i per al co-merç és difícil atreure clients. És diferent a la resta de places, s’ha de donar a conèixer més.

És una llàstima perquè encara que aquesta plaça quedi arre-cerada no és com les altres. És l’encant que té. Falten botigues destinades a pares i nens.

del tancament de les darreres botigues a Dones del 36?staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: DeBarris, sccl

direcTor: alBert Balanzà

amB el suport De:

És una iniciaTiva de: aVV Vila De Grà cia, DeBarris i GràciaWeB. conseLL di recTiu: alBert Balanzà, Joan lou. direcTor Lo-caL: alBert Balanzà direcTora adjunTa: sílVia manzanera. redacTor en caP: XaVi teDó. redacció: anaïs Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, cla-ra DarDer, meritXell Díaz, núria Falcó, líDia Haro, Èric lluent, laura millan, pa-tricia monGe, marta narBerHaus, GineBra Vall. coL.La Boracions: àleX BoscH, pep Boatella, lluís Bou, miquel caBal Guar-ro, ramón, casalé, Guillem ciFré, artur estraDa, ànGel Garreta, manolo González ‘patata’, pep GorGori, seBastià JoVani, pere martí, Joan millaret, Víctor nuBla, roGer roFín, tristram, raFael VallBona FoTo-graFia: laia coll, Jasna HoDzic i DaViD zorraquino. MaqueTació: serGi l. BoFill. disseny weB: maria Vilarnau. PuBLiciTaT: montse FiGuerola i carlota FreiXenet (692 601 263). disTriBució: cet laBor-90. iMPriMeix: inDuGraF oFFset, s.a. diPòsiT LegaL: B-32.478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 479

núM. 479

tribuna

Després de dos mesos d’okupació de la finca del carrer Sant Salvador, d’ha-ver parlat infructuosament amb diversos interlocutors i de la falta de veritat en les informacions d’aquest mitjà, es fa necessària aquesta breu nota. El 16 de febrer un grup de persones van okupar un edifici nou, sense pensar en l’objectiu, les conseqüènci-es que tindria i els danys a tercers. No entro a valorar el fet d’okupar un immoble, que requeriría molt més espai, però sí en els objec-tius i les conseqüències. Si la idea és denunciar la situació de l’habitatge i la no atenció social, l’acció s’ha d’encarar a qui té aquesta responsabi-litat, i més quan, per aquesta finalitat, l’administració té pisos que estan buits. A més, en aquesta okupació hi ha un greu error. L’edifici nou oku-pat era pendent dels darrers permisos, no és propietat de cap banc, ni l’empresa està en fallida, ni els pisos eren abandonats, l’obra simple-ment s’ha endarrerit, fins al punt que un operari va haver de demanar als okupes poder recollir les seves eines que havia deixat en acabar unes feines dies abans.En cap moment s’han valorat els perjudicis a tercers, que tenen el pis o la plaça de pàrquing comprats sobre plànol, els quals hi han hagut d’esmerçar molts diners i il•lusions. I resulta inquie-

Llorenç Olivé

tant que hagin anat en grup a “visitar” diverses vegades els veïns propers, preguntant-ne el nom, si tenen relació amb la finca okupada i què en pensen de l’okupació. Fins i tot amb l’intent d’accedir a la propietat d’un veí, que en cridar l’aten-ció a l’intrús, li va respondre demanant la titularitat. Però el que més m’ha dolgut és la perversió que s’ha fet de l’acció social, per unes finalitats polítiques o interes-sades. És immoral utilitzar el patiment d’una família

amb precarietat econòmica i posar-la com a escut humà en una acció que pot tenir altres interessos. Se li ha explicat a

la família que qui és okupant a tots els efectes és ella? O pas-sarà com a l’entrevista de fa dues setmanes que la família

parla dels okupes en tercera persona donant la cara, però en canvi a la portada surten dos joves d’esquena i no en dóna els noms? I finalment, m’ha sabut greu la falta de professionalitat de l’Indepen-dent. Una informació s’ha de contrastar, no es pot sim-plement donar per bo el que exposa una part.A ningú li interessa una pífia d’acció com aquesta, sobre-tot als moviments socials, perquè un altre món és pos-sible però no així.

laia coll

què en Penses que gràcia es quedi sense caP FacuLTaT universiTària? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Sobre l’okupació de la finca de Sant Salvador

A ningú li interessa una pífia d’acció com aquesta, sobretot als moviments socials

de Gràcia

4


el tio del finalGuillem Cifré

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Opinió

“Pues vamosa vivirla!”

Aquests dies diferents persones han marxat, passat a millor vida, han fet traspàs, ens han deixat. La forma com ho anomenem és el de menys ja que en realitat per dir que no hi ets, és tan simple com utilitzar els mots: s’han mort.I és que estem aquí per uns anys, uns dies i una quantitat d’hores que a vegades ni les apreciem. Molts de nosaltres passem per aquest món, abans d’anar-nos-en a l’altre, sense tenir en compte que en un moment aquesta història pot aca-bar. Ens creiem immortals, dient “avui no puc”, ja ho faré més endavant. I perdoneu-me però pensant així gaudim a mitges, vivim a mig gas per què potser demà ja no ho podrem fer. I

es que la vida es efímera i se’ns pot escapar dels dits en un tres i no res.Aquesta setmana ha mort José Luís Sampedro, un personatge inigualable per la seva individu-alitat i pensament únic. Ens ha deixat un llegat extraordinari i

alhora paraules per reflexionar. Però la mort ens arriba a tots, i ell no és una excepció. Suau i sense fer soroll, ens ha deixat pensaments que no ens acabarem ni amb anys d’estudi. S’ha mort un savi. En diferents entrevistes parla de la mort com un fet més, una part de nosaltres que hem d’assumir. Ell recalcava que la mort no l’atemoria, ans al contrari, l’esperava amb satisfacció! Satis-facció, direu? Doncs si, satisfacció d’haver viscut la seva vida amb intensitat, sentit, amb la consciència de ser-hi, de gaudir de cada moment sabent el que estem sentint. Sampedro deia: “Hemos recibido una vida, pues vamos a vivirla!”, amb llibertat

de pensament, amb interessos propis, amb la satisfacció de gaudir del que ens envolta i qui ens envolta, valorant-ho i valorant-nos com a éssers únics en expansió.Tots sabem que algun dia hau-rem de morir, la pregunta que

ens hem de fer és: Com? Amb quin llegat? Amb quina fortuna emocional? Amb quina suma d’aventures? Amb quants versos i novel.les mentals? No ho sabem, i qui mes qui menys en tin-drà, segur, però les diferències entre alguns de nosaltres serà l’aprofitament de les experiències viscudes i valor d’aquestes, de les bones i les dolentes. Totes valen!!! N’esteu segurs que viviu intensament tot allò que us passa? En sou conscients? La vida us porta o la porteu?Crec que aquest és un dels altres secrets d’estar aquí de pas. La forma, la manera, la intensitat, la llum, l’energia que diposi-tem a la nostra vida, al nostre dia a dia.

Clara Darder la setmana

No li feia por morir perquè havia viscut la vida de manera intensa i apassionada

Sampedro ha mort però ens deixa un munt de paraules per reflexionar

tribunaArran - Gràcia

Som joves. I ens agradaria tenir un treball digne. Ens agradaria poder estudiar una carrera sense haver de pre-guntar-nos si podrem pagar-la. Ens agradaria gaudir d’un oci fet a mesura per a les nostres necessitats. Ens agra-daria emancipar-nos abans dels 30 anys i no dependre de les nostres famílies. Ens agradaria tenir una educació sense tabús que no posara límits a la nostra sexualitat ni a la nostra naturalesa trans-formadora. Durant onze anys, el Casal Popular de Gràcia ha tingut la voluntat de transformar el nostre entorn en allò pel qual ens hem organitzat i lluitat. Durant 11 anys, el Casal ha estat un punt de referència juvenil, popular, cultural i alternatiu, en una Vila on el consumisme i el luxe tre-pitgen els interessos de les classes populars que hi vivim. Amb unes lleis fetes a mida pels governants que només valoren l’interés del turista amb alt nivell adquisitiu i dels grans comerços, que volen fer de Gràcia un aparador. I què fan les governants davant d’aquesta situació? Posen en marxa lleis cíviques que ens exclouen dels car-rers; ens deneguen la gestió del casal de joves de Gràcia, un espai que ens pertoca, i cedeixen espais de manera clientelar; desallotgen horts i solars, sense construir el que van prometre; ens criminalit-zen quan lluitem pels nostres drets; ens fan fora dels llocs que durant anys hem cons-truït entre les joves. Però centrem-nos un poc més, i parlem concretament

Els joves diem...

del Casal Popular. Què han fet? Posar-se en el seu paper més paternal i tractar-nos com si no fórem capaces de decidir per nosaltres mateixes i gestionar el nostre temps i espai. Quan hem donat una alternativa a

Gràcia, com és el cas de les Festes, l’única cosa que han fet ha estat enviar-nos als cossos de seguretat a netejar el carrer, a treure les escombraries que molesten, és a dir, a treure del mig a les joves que cada dia lluitem per sortir d’aquest pou on elles mateixes ens han ficat. I després de tot açò es sentiran agredides. Però deixeu-nos acabar. Perquè si vos sentireu

realment agredides no ens fa-ríeu fora de les nostres cases, permetríeu que la canalla de 3 anys poguera anar a l’es-cola bressol, oferiríeu un oci alternatiu fora del consumis-me massiu. Si vos sentireu agredides deixaríeu les cadi-res als despatxos i donaríeu la veu a les classes populars. No vos atreviríeu a mirar-nos a la cara sense escoltar el que volem dir. El Casal Popular de Gràcia ha sigut el reflex de totes aques-tes lluites, i ho continuarà sent. Perquè quatre parets no ens aturen, i si ens feu fora d’aquest espai, en tornarem a alliberar un altre. I allibe-rarem 40 més, fins que les joves puguem gaudir sense cap imposició. Continuarem lluitant per a que Gràcia con-tinue sent una Vila popular i combativa, on totes tinguem cabuda.

Durant onze anys el Casal ha estat un punt de referència juvenil, popular i cultural

de Gràcia

5


Política

Els Mossos s’anticipen a la resistència i desallotgen sense incidents l’històric espai okupat

A l’enèsima ha anat la vençuda, des del 2009, quan la propietat va gua-nyar el judici, i aquest cop -quasi- cap filtració ho ha impedit: el Casal Popular ha estat desallot-jat. A una hora inusual, dilluns a les 13.15 hores, els Mossos van executar la sentència el primer dia hàbil de les noves dates que havia decretat el jut-jat d’instrucció número 9 i van agafar per sorpresa la possible resistència.

ALBErT BALANzà

Dos bidons d’oli, com a material útil per facilitar relliscades, i ca-denes lligades a peces de formi-gó són alguns dels elements que es van trobar al terrat la desena d‘agents dels Mossos d’Esqua-dra que van entrar al casal. Tot i que l’ordre de l’assemblea era fer guàrdia el màxim d’hores per or-ganitzar la resistència i dificultar l’operació policial, el cert és que no hi havia ningú dins de l’espai okupat quan la policia va arribar i el tancament dels accessos al car-rer va anul·lar qualsevol incident.Només un membre de l’assem-blea es va anticipar als Mossos, gràcies a una nova filtració poli-cial, amb el temps just per arri-bar corrents al Casal, picar tots els timbres del pis del davant i instal·lar-se després a un dels balcons, on era pressionat des de

DaViD zorraquino

la policia custoDiant els operaris que tapien el casal popular De Gràcia

El Casal Popular es reformarà per dins i tornarà a llogar-se amb fins comercials

baix i controlat policialment a ca-da piulada que feia a Twitter.Dilluns, de nou, en tot cas, la tensió sobre les evolucions del front independentista del movi-ment okupa van tornar a Gràcia amb l’execució final de la sentèn-cia de desallotjament del Casal Popular. El jutjat havia decretat divendres passat noves dates per a la intervenció, entre l’1 d’abril i l’1 de juny. En tres hores, i mal-grat la ràpida resposta dels mem-bres del Casal i dels simpatit-zants, que corrien cap al lloc dels fets quan els agents ja hi havien arribat, la històrica casa okupada de Ros de Olano amb Torrent de

L’ANC vol aixecar el veto als partits per Festa Major

rEDACCIó

L’Assemblea Nacional Catalana està negociant la presència de l’entitat a la pròxima edició de la Festa Major amb un estand permanent durant les festes a la plaça Joanic, fet que trenca-ria la tradicional oposició de la Fundació a la presència de partits o plataformes polítiques en el programa oficial. La parti-cipació dels partits s’ha limitat almenys en l’última dècada a la col·laboració de cada formació -també a nivell econòmic- en l’organització d’alguns actes, so-bretot els que es programaven al passeig de Sant Joan. Fonts de l’Assemblea han explicat que els contactes estan molt avançats amb la Fundació Festa Major i que la presència física a la plaça Joanic significaria un pas enda-vant en l’estratègia de popularit-zació del moviment, hereu de la plataforma Gràcia Decideix, en unes festes tan concorregudes. Paral·lelament, l’ANC segueix amb el seu programa d’actes: després de la presentació del lli-bre de Pere Martí dijous passat a la Biblioteca Jaume Fuster, el 26 d’abril li toca el torn a Vi-cent Partal a l’Orfeò (19.30h).

Les germanes Rosa i Maria Luisa Bosch, pro-pietàries de l’immoble que ha estat de la seva família des de 1925, van concedir dilluns a l’Independent una en-trevista en exclusiva, a peu de carrer i quan els paletes encara esta-ven tapiant els acces-sos al Casal Popular.

Rosa i M. Luisa Bosch, propietàries: “És la fi d’una injustícia d’11 anys”

breusDirigents de CiU i PSC, a la xerrada d’Ernest Maragall

La llibreria nazi passa un film sobre Goebbels

Els consellers Xavier Barberà, exportaveu del PSC al Distric-te, i Berta Clemente, portaveu adjunta de CiU, van coincidir dimarts a la xerrada que l’exdi-rigent socialista i nou líder d’Es-querra Catalana, va fer a Lluï-sos. “Un discurs interessant”, va apuntar Clemente en un tuit.

Lluny d’arronsar-se amb la nova campanya engegada per Unitat contra el Racisme, la Llibreria Europa ha programat aquest dissabte (18.30h) la projecció d’un film sobre la vida de Jo-seph Goebbels, ministre de pro-paganda del Tercer Reich nazi.

No hi havien entrat mai més?No. Ni quan es va cremar el 2007. Nosaltres som les propie-tàries i hem pagat cada any l’IBI mentre el benefici de la propietat era dels okupes...

És una crítica a l’Ajuntament? Sí, perquè l’Ajuntament ens ha exigit uns deures i no s’han res-pectat els nostres drets. El judici es va guanyar el 2009. Tres anys, i encara al final dos mesos més...

Què hi havia abans del Casal?Abans hi havia dues botigues.

Bé, un taller de maquinària i una botiga de teixits i retalls. Que fos un immoble abando-nat quan van entrar els okupes és totalment fals.

Què hi faran ara?El posarem a lloguer. Volem que sigui com abans.

L’estat de la finca és bo?Sí. Els okupes sostenen que no i fins i tot van dir que havien fet un peritatge, però el terrat, a di-ferència del que han dit, està bé.

Quina opinió tenen sobre la reivindicació del Casal sobre la manca d’espais per a joves?Sempre han dit que volen un local social, però quan els ha arribat la possibilitat de tenir-ne un amb l’Espai Jove La Fon-tana, no ho han sabut aprofitar.

l’Olla va quedar tapiada i sege-llada per la brigada d’obres i per un fort cordó policial. Amb els quatre accessos al casal bloque-jats, un centenar de manifestants es van passar dues hores cridant

consignes des de la part baixa de Torrent de l’Olla mentre els agents desmuntaven pancartes i permetien l’accés, per primer cop

en molts anys, a les propietàries de l’immoble, les germanes Rosa i Maria Luisa Bosch. A la tarda unes 500 persones van recórrer els carrers de Gràcia en manifes-tació i es van produir càrregues, on hi va haver un ferit, amb un cop de porra al cap.El Casal Popular, a l’espera d’una nova okupació en un altre in-dret, serà substituït de manera immediata, segons han explicat les germanes Bosch a l’Indepen-dent, per a tallers i botigues, tal com era fa 11 anys. “El posarem immediatament a lloguer”, han apuntat. L’enderroc, tot i l’estre-tor de l’espai, està descartat.

Com se senten amb l’immo-ble finalment desokupat? Bé. És el final d’una injustí-

cia contra la qual hem lluitat 11 anys. Hem lluitat per una cosa que és nostra. Han estat 11 anys molt durs, patint perquè ens carregaven la culpa. Hem patit una indefensió.

Onze anys...Sí, ha estat llarg. Es va utilitzar interessadament la història de l’he rència familiar, quan això es va solucionar ja el 2005.

I com se l’han trobat?Fa olor a alcohol, hi ha encara ampolles i trastos.

L’enderroc, segons les propietàries, tot i l’estretor de la finca,

està descartat

de Gràcia

6


Societat

L’únic espai universitari de la Vila, a Còrsega, s’instal.larà a l’antic aulari de Filosofia

La facultat de Relacions Laborals de la Universi-tat de Barcelona, que en els últims set anys ha estat instal.lada en el número 409 del carrer Còrsega, cantonada amb Milà i Fontanals, deixarà Gràcia el curs que ve i es traslladarà a la zona uni-versitària de la Diagonal. Així ho ha acordat la jun-ta de facultat de Dret, a la qual pertany el centre, en l’última reunió cele-brada el passat dijous 21 de març.

ALBErT BALANzà

L’edifici de vidre, amb les caracte-rístiques dues columnes blaves, no està descartat per seguir acollint estudis universitaris, però ara com ara la direcció del centre i el claus-tre de professors ja tenen coll avall que el curs 2013-2014 s’iniciarà a l’antic aulari de Filosofia. Aquest edifici, en plena zona universi-tària, està situat al carrer Baldiri Reixach, entre el Parc Científic i el bloc popularment conegut com el parxís, pertanyent a la facultat de Belles Arts, i en aquests moments està en fase de remodelació.El cap d’estudis de la facultat de Relacions Laborals, Fernan-do Barbancho, ha explicat que l’acord de la junta de facultat, adoptat per unanimitat i al qual ha tingut accés L’Independent, ja ha trascendit al centre i que la direcció, al marge de la confirma-

laia coll

la Facultat De relacions laBorals De la uB DeiXa Gràcia per trasllaDar-se a la DiaGonal

ció oficial del rectorat, “només espera l’ordre de fer el trasllat”. Barbancho ha minimitzat algu-nes inquietuds sobre el trasllat que aquests dies s’han comentat entre els professors, com el fet que el nou edifici no té espai per a biblioteca pròpia. “La biblio-teca no hi serà, però estarà a un minut caminant”, apunta. L’acord apunta que els serveis de biblioteca es prestaran “mit-jançant els fons bibliogràfics existents i la seva ampliació que s’ubicaran en la biblioteca en el recinte del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investi-gació (CRAI) i en la biblioteca de la Facultat de Dret”.

Els comerços de la zona, des de la copisteria del carrer Gi-rona fins als bars de Còrsega, Milà i Fontanals o Llibertat, viuen amb incertesa el trasllat de Relacions Laborals i esperen una marxa enrere -a última ho-ra- del rectorat. Oficialment el rectorat, a través de l’oficina de comunicació de la Universitat de Barcelona, diu que la decisió

final no està presa i que l’edifici és de lloguer, de manera que se-ria compatible el trasllat amb la ubicació d’una altra titulació o d’un altre servei de la UB (Au-diovisuals o l’Escola d’Idiomes Moderns han tingut números). Si el lloguer acaba en res, Gràcia perdrà l’únic espai universita-ri que li quedava: Elisava ja va marxar de Torrent de les Flors.

La incògnita del futur, també per als comerços de la zona

La facultat de Relacions Laborals es trasllada de Gràcia a la Diagonal

A. B.

Els serveis tècnics i jurídics del Districte han precintat aquest di-mecres parcialment l’hostal Casa Gràcia, situat als Jardinets, al nú-mero 116 del passeig de Gràcia perquè ha funcionat en els últims mesos sense llicència en sis de les vuit plantes de què disposa. L’edi-fici només té permís d’alberg ju-venil al principal i al primer pis, que s’han mantingut oberts. Els tècnics han precintat les plantes

segona, tercera, quarta i cinquena del número 116, i la primera i la segona del número 116 bis.El portaveu de Casa Gràcia, Aa-ron O’Hara, ha explicat a l’In-dependent que l’alberg està fent paral·lelament unes obres amb llicència que tenen a veure “amb emergències” i que calculen que en un mes, amb la petició de la llicència corresponent, podran reobrir les plantes afectades. Ara mateix l’espai compta amb 42 habitacions i el precinte del Dis-

L’hostal manté dues plantes i preveu reobrir la resta en un mes

El Districte precinta 6 plantes de Casa Gràcia per no tenir llicència

Els CVG no afluixen. El pas sat 6 d’abril, en motiu de les Festes de la Primavera a Cornellà de Llobregat, els graciencs van demostrar la gran ambició que atresoren i el bon estat de forma en que es troben descarregant el segon quatre de vuit del curs i la tercera torre de set. Doncs en una tarda que amenaçava pluja i a les portes de la gran prime-ra actuació a la Vila de Gràcia, la Diada de la Independència, podia semblar que els blaus bai-xarien el llistó respecte la última actuació. Però no va ser així, i els graciencs ens van tornar a oferir una molt bona diada, amb els mateixos castells que per Santa Madrona i executats amb molta solvència.

Aleix Vila crònica blavamontserrat torres

tricte, segons O’Hara, ha afectat a “més de la meitat de les habita-cions, unes 22 o 23”.Aquest nou precintatge, que arriba dos mesos després d’una actuació similar a l’AWA Relax Hostal Barcelona de l’avingu-da República Argentina (vegeu núm. 471), s’ha produït després que els tècnics detectessin l’ac-tivitat irregular al febrer i l’ac-tivitat, tot i tenir data màxima de tancament a 10 d’abril, no va cessar i ara s’ha fet el precinte.

La Fundació Pere Tarrès gestionarà en part la Violeta

S.M./A.B.

L’antic casino La Violeta, ara flamant centre cívic de la Vila al carrer Sant Joaquim, a to-car de la Travessera de Gràcia, tindrà com a nou gestor de les activitats de matí i tarda la Fundació Pere Tarrés, després que l’entitat hagi guanyat el concurs al qual es van presen-tar sis empreses amb un pro-jecte educatiu adreçat a la gent gran i a altres col·lectius. La gestió cívica que fan les Colles de Cultura Popular es manté, segons han confirmat fonts de les colles i del districte. La Fun-dació Pere Tarrés, que compta a Gràcia amb un altre centre al carrer Carolines, el que se cen-tra en activitats de formació, consultoria i projectes socials, assumirà a partir de l’abril les activitats que es facin de 9 a 13 hores i de 16 a 18 hores.

breusLa piscina de la Creueta del Coll obre el 26 de juny

L’Ajuntament ha tret a concurs la gestió de la piscina de la Cre-ueta del Coll i ja ha donat dates d’obertura. Segons el Butlletí Oficial de la Província, el termi-ni d’explotació serà entre el 26 de juny i el 8 de setembre.

75abril2013

Els horts urbans fan un nou salt de la mà d’Heura

editorial

Les botigues a granel s’estenen per la Vila

A pes

A les clàssiques botigues de cafè, vi o té al pes se sumen ara tota una sèrie de propostes comercials que proposen una nova tendència de consum. Comprar a granel ja no és hàbit de iaia –elles ho celebren- sinó de persona conscienciada: es compra només el que es necessita i s’eviten els envasos.

Des de farines a productes de neteja. La Vila en té de tots els exemples. Les noves propostes comercials creuen que no és una moda passatjera sinó que hi ha raons fonamenta-des perquè la proposta es consolida. El Km0 o el slow food comença a posar-se en pràctica dia a dia.

El centre engega un projecte de formació i autoocupació a Vallcarca

Les botigues on pots comprar només el que necessites, al pes, o sigui, el que fèiem les àvies no en fa pas tant, comencen a estendre’s per la ciutat i agafen presència també a la Vila. Tot esperant que aquesta tendència sigui molt més que una moda de durada determi-nada (la impressió és que no, a la vista dels propòsits d’alguns dels seus responsables), es constata que existeix un públic militant, respon-sable i conscient de la importància de canviar hàbits de consum si volem que aquest planeta visqui en condicions les properes dèca-des. Sembla que tot torni. El que semblava antiquat ara resulta que són les solucions ecologistes més aplaudides: utilitzar el cabàs per reduir bosses de plàstic, comprar al pes, consumir productes de tem-porada... El sentit comú ha resultat ser una estratègia ambiental que cala entre una part de la població. És de celebrar, doncs, les iniciatives comercials que fomenten tot això: no només una nova tendència entre els consumidors, sinó també recu-peració d’aliments i receptes (el cas clar dels llegums) i de sabors. Celebrem doncs, que s’hagi instal.lat una nova consciència de consum més responsable que serveixi per reduir la quantitat d’aliments que es llencen, i es desmuntin alguns mites (com el preu). Fa unes setma-nes, la Fundació per la Prevenció de Residus proclamava des d’aquestes pàgines que el granel era una de les millors propostes en la política de residus zero, és a dir, evitar generar envasos.

Silvia Manzanera

[2] [el tema del mes]

més sostenible

Noves botigues consoliden l’hàbit de comprar aliments a granel A les clàssiques botigues de cafè, vi o té al pes se sumen ara tota una sèrie de propos-tes comercials que proposen una nova tendència de con-sum. Comprar a granel ja no és hàbit de iaia –elles ho ce-lebren- sinó de persona cons-cienciada: es compra només el que es necessita i s’eviten els envasos. Des de farines a productes de neteja. La Vila en té de tots els exemples.

Silvia Manzanera

No és cap novetat que la Graneria Sala és tot un clàssic del comerç a la Vila. Porten des de 1885 amb aquesta fórmula que ara sembla que, afortu-nadament, desperta interès entre els

El llistat de productes que es po-den adquirir a granel a la Vila és molt llarg. Així com la diversitat de comerços i botigues, unes amb molta solera i d’altres que tot just fa poc temps que s’han llençat a l’aventura. Pasta fresca, olis, farines, arrossos, llegums, fruita seca, espècies, cereals -i cereals per fer cervesa artesana a casa-, detergents i productes de neteja, a més dels clàssics cafè, té o vi. De tota manera, mereixen men-ció especial els mercats, els llocs clàssics on es pot comprar al pes. La proliferació d’aquest tipus de comerç fa pensar que aquesta és una tendència amb fonaments que ha trobat un públic en augment.

De llegums a detergents

consumidors. Tot i que botigues que ofereixen productes al pes, n’hi ha hagut tota la vida, sobretot d’alguns productes: cafè, vi, te... Però ara s’in-corporen altres iniciatives que fomen-ten el Km0, l’slow food, la recuperació de productes i l’aprofitament de la compra. Aquest és el cas de la botiga que fa tres setmanes ha obert a Sant Cristòfol, Al gra. “Estem per la recu-

peració del producte de proximitat, a més d’adaptar-nos al context de crisi”, explica una de les seves responsables, Liliana. Els seus fonaments són el Km0 (“gairebé tot el comprem directament al productor i eliminem els interme-diaris”), l’slow food (la gent recupera productes i formes de cuinar -”ens pregunten com es fan unes llenties o com s’han de coure les mongetes”) i

La compra a granel de diferents productes, com espècies, és cada cop més habitual

Silvia Manzanera

l’optimització del que compres. O sigui, només el que necessites. La gent gran s’hi ha apuntat ràpid i altra gent més jove -militants- celebra comptar amb més opcions que els facilitin la reducció de plàstics i envasos i els proporcioni una altra manera de consumir, més propera, més pedagògica. Al pes i amb molt de gust.

[3]

Aquesta setmana s’ha presentat altre cop a l’Aula Ambien-tal del Bosc de Turull el recurs pedagògic La Caixa del Temps elaborat per la coo-perativa Nusos.

Les persones assistents, mes-tres de primària i professorat de secundària de diverses escoles del programa Agenda 21 Escolar han fet algunes acti-vitats per conèixer el material, que després podran utilitzar amb l’alumnat. Només arribar, han realitzat un itinerari pel bosc en el què han fet obser-vacions sobre la fenologia de fauna i flora. A l’aula s’han ela-borat aquestes observacions en forma de gràfics i han sorgit les preguntes que relacionen la fenologia dels éssers vius amb la metereologia, el clima i amb les variacions del mateix. Per entendre-ho una mica més, s’ha desenvolupat un joc de taula sobre les migracions de les aus, entre altres. La Caixa del Temps és un recurs que re-comanem als centres que vul-gueu portar a l’aula elements de debat per entendre l’efecte del canvi climàtic en la fauna i

Hi hem plantat diferents plantes aromàtiques: cama-milla, orenga, menta, fari-gola i romaní que ens va proporcionar l’Agenda 21 Escolar. Vàrem decidir fer aquesta plantada perquè el passadís és de vidre i paret i ens sembla massa fred. Ara, amb les plantes, li hem donat vida. Cada curs va plantar les seves i l’alumnat s’encarrega de cuidar-les i regar-les. Les regarem i cuidarem i el dia de

Agenda 21 escolar

la flora. Les escoles de l’entorn segueixen les seves tasques als horts de Turull: l’escola Mont-seny, a més de les hortalisses, ha plantat un racó d’aromàti-ques per fomentar la presència dels insectes, concretament de les papallones, l’institut Bosc i

Gimpera observa com el seu planter va creixent, i l’escola Farigola de Vallcarca comença aquesta setmana les tasques de preparació del sòl per a plantar a la seva nova parcel·la. Esperem que que tingueu molt bones collites!

Mireia Abril

Mireia Abril

Mireia Abril

Mireia Abril

Mireia Abril

Planter am l’IES Bosch i Gimpera

Imatge de les plantes que es veuen al bosc Turull

Imatge de l’activitat ‘La Caixa del Temps’

Detall de la fl ora que es pot observar a Turull

Una de les jardineres amb aromàtiques de La Salle

L’Aula Ambiental del Bosc Turull en plena activitat

El passadís de plantes aromàtiques de La SalleAl passadís d’edu-cació infantil i cicle inicial de primària hem posat unes jar-dineres.

Sant Ponç, si han crescut una mica, les podarem i podrem fer-ne bossetes d’olors. Ara,

tenim un passadís que, quan hi passem, té vida i fa una olor molt bona!

[4] [per darrere]

“Si no fem els horts a la Casita, no passa res, trobarem un altre espai”

Com va sorgir la idea de fer un hort urbà en un dels solars de Vallcarca?Ja feia temps que ho portàvem al cap. També vam estar parlant amb els veïns que han engegat l’hort comunitari de Farigola, tot i que al final no vam arribar a cap acord concret. I amb la proposta del Pla PEUS ens hi vam ficar de cap i hem elaborat un projecte ambiciós amb moltes branques. Treballem conjunta-ment amb Llar de Pau, un centre adre-çat a dones sense recursos en situació d’exclusió social.

I quin és el funcionament de l’hort?Hi participen 18 usuaris, 9 de cada centre, amb seguiment de les educadores socials.

El Centre Obert Heura, re-cent premi d’Honor Vila de Gràcia, ja ha arrencat el projecte d’hort social al so-lar del Viaducte de Vallcarca –emmarcat al pla PEUS–, en una iniciativa conjunta amb Llar de Pau. Aquests dies es veuen els usuaris treballant la terra i remenant eines. Laia de Ahumada, membre de l’equip directiu de l’en-titat, dóna els detalls d’un projecte ambiciós que, amb la base de l’horticultura ecològica, se centra en la formació i l’autoocupació. “Hem de buscar-nos la vida per donar sortides a la gent, per dignitat, per esperança”, afegeix De Ahumada. Laia de Ahumada durant l’entrevista a l’hort del Viaducte de Vallcarca

També hi l’Adrià, el tècnic responsable de l’hort. Durant tres dies a la setmana venen entre tres i quatre persones du-rant una hora i mitja, tot i que se senten molt a gust i acostumen a venir encara que no els toqui. La contrapartida per comprometre’s és el menjador de Llar de Pau.

Quins recursos utilitzeu? Com tre-balleu l’hort?Són uns 500 metres de terreny. Tenim un compostador que començarà amb el rebuig orgànic que genera el menjador de Llar de Pau. I tenim molt clar que el conreu és 100% ecològic. Volíem tancar el cicle amb la possibilitat d’oferir al barri cistelles però no es pot tenir finalitats lucratives. De moment, els aliments que en surtin d’aquí aniran al menjador.

Silvia ManzaneraQuins són els principals objectius del projecte?És un hort demostratiu, d’experimenta-ció i aprenentatge. També contempla la teràpia ocupacional. Al voltant de l’hort es plantaran tot d’herbes aromàtiques i es faran tallers de cosmètica, sabons i plantes medicinals amb els usuaris. Aprendre per autoocupar-se, n’és un altre, i aquí és on s’emmarca el projecte de la Casita Blanca. I si al final no es pot fer en aquest espai no passar res perquè buscarem un altre.

És a dir, és tot menys espai d’oci.No volem ser un lloc on la gent es dis-tregui. Ens hem de buscar la vida com sigui per tal de donar sortida a la gent. Per dignitat, per esperança. Crec que hi ha moltes sortides en l’àmbit de la

horticultura ecològica. Al final, com són somniadors, volem que també sigui un espai d’ocupació. És a dir, que els par-ticipants poguessin accedir a un lloc de treball. I arribar a fer cooperatives, amb gent que hauries de tutelar, però que podria perfectament desenvolupar una feina en aquest sector. Les dues entitats ho teníem molt clar tot el que volem tirar endavant. També s’ha de destacar la feina que està realitzat l’Adrià. Buscàvem algú que, més enllà de coneixements d’horts urbans, sabès tractar les persones. Trobo que ho està fent molt bé.

Sou dos entitats però treballeu en xarxa amb d’altres.De fet volem crear una xarxa d’entitats socials implicades en aquest projecte i ja estan sortint iniciatives perquè els usuaris, per exemple, puguin anar a fer formació sobre horticultura ecològica.

Com us obrireu al barri? Evidentment aquest és un aspecte que tenim molt en compte. És inevitable el contacte amb els veïns -estem al carrer i la gent passa, pregunta...- i hem de buscar els mecanismes per trobar la implicacio de l’entorn.

L’altra pota del projecte, la Casita Blanca, no té encara termini?La idea és que sigui una parcel.la comu-nitària amb la qual poguessin accedir a través de Serveis Socials els usuaris que ja tenen més autonomia i que això serviria d’autoconsum. Però està per veure i també dependrà dels aliments que produïm. Tot just acabem de començar i com a mínim necessitarem un any per veure els primers resultats.

I a més, Premi d’honor Vila de Grà-cia per la vostra trajectòria. Estem molt contents. Som una entitat gestionada amb voluntaris. Hi ha molta gent que es manté fidel, que dedica moltes hores i està molt implicada amb el projecte. En pocs anys hem donat servei tot el dia i tenim contractades dos educadores socials.

Laia Coll

de Gràcia

7


de Gràcia

8


recomanem

Doble activitat a la Casa de los Cuentos. Dues sessions de contes per a nens i nenes a càrrec de Clara Florit i un con-cert per a conseguir fons per a la Plataforma Gritos contra el muro marroquí.

Dissabte 13 d’abrilLa Casa de los Cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 18 h

laia coll

ta a través dels blogs de les xarxes socials.La Sedeta (Sicília, 321), 19.30 h

Concert: Amatria + Súper Gegant.Almodobar (Grassot, 36), a les 20.30 h

Jam session d jazz, blues i soul.Jazzpetit (Encaranció, 143), a les 21 h

Dijous 18 d’abril Juke Movie.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

SuperflyParty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21 h

Concert: Pantanito.Helio (Ramón y Cajal, 80), 22 h

Concert: Ignacio Gonzza-lezz + Vitkor Ollé.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

EXPOSICIONS

Fins el 15 d’abrilTemps Vertical, de la fo-tògrafa mexicana Pía Eli-zondo, mostra un recull de fotografies resultat d’un vi-atge solitari i introspectiu, desenvolupat sobretot a Mèxic i Europa. Galeria H20 (Verdi, 152)

Fins el 21 d’abrilProjecte solidari núm 8. Mostra fotogràfica que vol donar a conèixer la malaltia de Parkinson.Districte de Gràcia (Pl. Vila)

Fins el 23 d’abrilBCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano és fill de la imagi-nació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Mon-talbán, del Maigret de Sime-non i fins i tot del Colombo televisiu. Fruit també d’un paisatge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per descomptat parent de sang de la gent de Sicília.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22)

Fins el 4 de maigExposició 4 artistes, 4 es-pais, 4 conceptes. Mostra amb diferents propostes ar-tístiques: joieria (Laura Tri-lla de Trijola), il.lustració (François Pages) i fotografia (Salvador Barrau Scrap, An-na Camps).Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. repàs en 60 imatges del rodatge el

1981 del film La plaça del di-amant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè rodoreda. Una ex-periència que va deixar un munt de records i va marcar una generació de graciencs. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

ACTES

Divendres 12 d’abrilrecital poètico musical: Can-ta’m un plaer. Presentació conjunta del llibre de pro-sa poètica 40 plaers que fan la vida més dolça de Daniel ruiz-Trillo i el llibre-home-natge a la música dels PPCC Conta’m un cant de Clàudia Viladrich, amb música i con-cert acústic d’Un Tal Pere.Via Fora! C.A.T. (Pl. Anna Frank, s/n), a les 19.15 h

Concert: Julieta Jones + Les Fat Jones.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.10 h

Concert: El sobrino del di-ablo.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Concert: Juanton el equili-brista Barnahabana.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Samuel, Xavi i Ig-naci.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

CaboSanRoque, orquestra d’animals mecànics, presen-ta Bestiari.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Marina Gallardo.

Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Anna Lee & Con-nie Lynch.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Flamingo’s: Tubbs & Crockett.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 13 d’abril Conferència: Leyendes de la Ciudad Blanca, la saga de llibres d J. Castejón.Centre Civic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Concert: Mantras de las 21 Taras.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 20 h

Concert: Correos + Susan’s Red Nipples.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.15 h

Concert: Copycat.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Bestiari, amb Ca-boSanRoque, orquestra d’animals mecànics.Sala Becket (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Teoría del tabu-rete.Jazzpetit (Encarnació, 143), a es 22.30 h

Concert: Deckard.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 14 d’abril Concert de primavera, a càr-rec de les corals Societat Co-

ral Gracienca, Coral Escalem de Palamós, Coral Casa de Almeria. Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 12 h

Sessió flamenca.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 20 h

Concert: Jam On Dejavú Quartet.Continental Bar (Providència, 30), a les 20 h

Dilluns 15 d’abril Conferència: Ciències ciuta-danes? Cap a una ciència participativa.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Dimarts 16 d’abril Teatre: Lindas mujeres y señoras lindezas. Biblioeca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Dimecres 17 d’abril Escriptores 2.0. La revol-

la cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Oblivion. Ds i ds, 16.00, 19.00, 22.00

i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.• Alacrán enamorado. Dv i ds, 16.00,

18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Los croods. Ds i dg, 16.00, 18.00 i 20.00. La resta, 16.30.

• Anna Karenina. Dv, 16.00, 22.00 i 00.40. Ds, 22.00 i 00.40. Dg, 22.00. La resta, 19.00 i 22.00.

• Tipos ilegales. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

• Tesis sobre un homicidio. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Argo. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• Efectos secundarios. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta,

16.00, 18.10, 20.15 i 22.20.• Posesión infernal. Dv i ds, 16.00,

18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Los últimos días. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Nosferatu, el vampir de FW Murnau.

Dv, 21.00.• Una pistola en cada mano. Dv, 17.30

i 19.30. Ds i dg, 18.00 i 22.30. Dc i dj, 17.30 i 19.30.

• Blue Valentine. Dv, dc i dj, 21.30. Ds i dg, 22.00.

• Entre maestros. Dc, 19.30.• Món petit. Dv, 17.00 i 19.00. Ds i dg,

18.00. Dc i dj, 17.30. Dj, 19.30.• Animals United. Ds i dg, 16.00.• Els barrufets. Ds i dg, 16.00.• Fènix 11.23. Ds i dg, 20.00. Dc i dj,

17.30.• For Greater Glory. Dv, 17.00. Ds i dg,

20.00. Dc i dj, 21.30.• Unes altres veus. Dc, 19.30.• La sorcière blanche. Dj, 19.00..

LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205• Sala 1: Los croods. Dv, ds i dg,

16.05, 18.10 i 20.15. La resta, 16.45. The host. Dv, ds i dg, 22.10. La resta, 19.15 i 22.00.

• Sala 2: Un amor entre dos mundos. 16.00, 18.10, 20.20 i 22.30.

• Sala 3: Oblivion. 16.30, 19.20 i 22.10.

• Sala 4: Efectos secundarios. 16.10, 18.20, 20.30 i 22.40.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Tipos legales. 16.00, 18.00,

20.00 i 22.00.• Sala 2: Bárbara. 16.00, 18.00, 20.00

i 22.00.• Sala 3: Efectos secundarios, 16.00,

18.00, 20.00 i 22.00.• Sala 4: Searching for sugar man.

15.45, 17.35, 19.25 i 21.30.• Sala 5: Blue Valentine. 16.00 i 20.50.

Grandes esperanzas. 18.20. Una pis-tola en cada mano. Dv i ds, 23.00.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: Amor y letras. 18.00, 20.00 i

22.00.• Sala B: Alacrán enamorado. 16.00,

18.00, 20.00 i 22.10.• Sala C: To the wonder. 15.45, 17.50,

20.00 i 22.05. • Sala D: La cocinera del presidente.

16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.• El meu primer Verdi: Amics per sem-

pre. Dg, 11.30. El chico. Dg 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv

i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h.

• Sala del mig. Club de la Magia Ju-nior (infantil) dg 17.15h • Sala Xavi-er Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campeonato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA PORTA 4. Església, 4-6• El Verí del Teatre. Del 6/04 al 27/04.

20.00.• Sacrificis. Del 06/04 al 27/04. 22.00.• Elevador. Del 07/04 al 28/04. 19.00.• Las carcelarias. Del 07/04 al 28/04.

21.30.• Breus, cicle de miniformats teatrals.

Del 05/04 al 26/04. 23.00.

de Gràcia

9


Cultura

Agustina Solé passa el testimoni a la seva filla després de 26 anys al capdavant de la sala

El Jove Teatre Regina no abaixarà la persiana. Tot i que ha anat de poc. Una nova empresa, presidi-da per Mariona Campos, rellevarà l’equip que ha liderat Agustina Solé - la seva mare- fundadora de la sala, i obrirà la pro-gramació de nit després de gairebé dues dècades dedicada al públic infan-til. “L’esperit de lluita que portem als gens ens impedeix tancar”, va assegurar Campos. “Ha vingut sang nova. En lloc de dir adéu, diem hola”.

SILVIA MANzANErA

Un pas enrere dels veterans, un pas endavant dels joves. El Regi-na comença nova etapa per salvar la mítica sala del carrer Sèneca, colpejada per la crisi i l’incre-ment de l’IVA. Amb emoció i un to contundent de crítica amb les administracions, Agustina So-lé va explicar que “havia decidit tancar el teatre per les dificultats i els deutes “però la meva fill m’ha convençut de que hi ha gent jove amb moltes ganes de fer coses i poques oportunitats, així que he optat per donar pas a les noves generacions”. Així, la nova direc-tora, Mariona Campos, arrenca trajectòria amb el Projecte Art (Aparador de Recerca Teatral), un programa que inclou set especta-cles repartits en set setmanes, de dijous a dissabte a les 21 h, amb

laia coll

El canvi de direcció i la programació de nit salven el tancament del Jove Regina

un preu únic –“per evitar el ball de preus i descomptes”- de 12 euros. “Seria una pena tancar una espai com aquest, amb una infra-estructura tan bona i més de 300 butaques”, va afegir Mariona, que va explicar que havia crescut en-tre les parets d’aquest teatre, “25 anys asseguda per aquí veient es-pectacles”. Tot i que la futura pro-gramació infantil –que no s’anul.la- encara no està tancada, la di-recció del Regina té molt clar que seguiran oferint peces pensades pel públic familiar, fidels a l’espe-rit que els va convertir en una sala de referència en aquest àmbit.

breus

Projecte solidari i exposició sobre el Parkinson

Fins el 21 d’abril Fèlix Tutu-saus exposa les seves fotografies del projecte solidari Projecte núm. 8 a la sala d’exposicions del Districte, on es vol donar a conèixer la malaltia de Parkin-son. I el dissabte 13, a les 12 h, “Vine a fer el teu 8 pel bon rotllo”. Moltes cares famoses i moltes altres que no ho són han col·laborat amb el pro-jecte, que té el núm. 8 com a motiu visual comú. Els objec-tius de l’exposició són donar a conèixer la malaltia, contribuir a la seva difusió i millorar la in-formació per tal de reduir l’es-tigmatització social que patei-xen les persones diagnosticades amb aquesta patologia.

La Taverna del CAT presenta ‘Vegetal Jam’

Dos joves provinents de Sara-gossa, Miguel Guallar i David Aznar, portaran a la propera Taverna del CAT (17 d’abril a les 21.30 h) l’espectacle ano-menat Vegetal Jam. Segons ells, Vegetal Jam és un melmelada de ritmes amb gust de terra d’aquí i d’allà, una barreja de músiques d’arrel, amb sons clàssics i contemporanis. Per ser degustada amb els cinc sen-tits, assaborida amb les orelles i escoltada pels peus. Vegetal Jam són scottish, mazurkas, jo-tes, fandangos, valsos, rondos, chapelois, bourrées, cercles cir-cassians, temes recuperats de tradicions populars així com composicions pròpies.

aGustina solé en primer terme acompanyat De la seVa Filla mariona campos

El 18 d’abril la companyia La Trapa estrena l’obra Ubú Rei, d’Alfred Jarry, la primera de les peces que inaugura el projecte ART, amb què el Jove Teatre Regina pretén aixecar l’econo-mia de la sala. La resta d’obres, seleccionades de les 36 que es van presentar, són La forma de

las cosas, d’Ars Labute, La ràbia que em fas, de la companyia al-Galliner, la controvertida Bent, de Martin Sherman, proposta de La Càmara Teatre-Rubí, Una historia de amor difusa, Teatre Kaddish, La festa de les cadires, amb Els Impertèrrits, i Black Box, de Decap.

7 espectacles en 7 setmanesi 12 euros l’entrada

reportatge

Els llibres com a oportunitatAtzavara compleix un any de relleu generacional a Escorial 100

La crisi les va empènyer a llançar-se al món del llibre. I van sortir-se’n amb molta dignitat. 35 anys més tard, tres joves –també en busca d’oportunitats- en pre-nen el relleu. Aquesta és la història d’unes persones que amb il.lusió i esforç seguei-xen oferint les portes de la llibreria Atzavara obertes al barri.

L’Albert i l’Eugènia Josa són, jun-tament amb la Berta, els tres jo-ves que continuen amb el projec-te que fa més de tres dècades van engegar Emilia Estremera, Maria Lluïsa Queralt i Núria Llorca. Totes tres es van unir, després d’uns anys de col.laboració i de compartir una mateixa filosofia, per crear Atzavara Grup 3, que agrupava dues experiències, molt treball i un reconeixement al bar-ri. Això és amb el que es van tro-bar els joves ara fa un any, quan

van decidir que la jubilació no era motiu per abaixar la persiana a Escorial 100. “Tracte, proximi-tat i la possibilitat de trobar sem-pre alguna cosa sigui quina sigui l’edat i preferències” són les claus per mantenir-se com a punt de referència en aquesta banda del Districte. “Ha estat una transi-ció suau, conservant una mane-ra de funcionar i alhora ens hem adaptat als nous temps”, explica la Berta. Per això, l’Albert afegeix que tenen moltes idees i projec-

l’alBert i la Berta (al centre), amB la núria llorca (Dreta) i m. lluïsa queralt

S. Manzanera

s.m.

tes futurs per a què la llibreria esdevingui un punt de trobada cultural i d’intercanvi de conei-xements. I tots ells coincideixen amb les mateixes paraules: esforç,

treball, il.lusió. Això té recom-pensa. “Volem que qualsevol persona que entri pugui trobar un llibre”. L’Albert també hi posa molt sentit comú.

de Gràcia

10


EsportsEsportsEls Lluïsos, a un pas de consumar el descens

X. T.

L’equip gracienc va desaprofi-tar una de les últimes oportu-nitats de mantenir-se a la lliga EBA després del sonat ascens aconseguit la temporada pas-sada. Contra el WifiBaleares Mallorca, un rival directe en la lluita per la permanència, l’equip entrenat per Carles Rofes va perdre de manera contundent per 83 a 48 en el pitjor partit de la temporada. Els mallorquins s’allunyen ara a quatre victòries dels blaus a falta només de cinc jornades per acabar el campionat, men-tre que l’Stadium Casablanca de Saragossa és a tres victòries, una distància pràcticament in-salvable. El descens matemàtic es podria consumar aquesta propera jornada si els illencs guanyen el seu partit i els gra-ciencs encadenen la cinquena derrota consecutiva. Amb no-més quatre victòries al sarró, els Lluïsos no podran donar la campanada de ser l’únic equip amateur que es manté dues temporades a la categoria de bronze del bàsquet estatal. Els de la plaça del Nord miraran d’aconseguir una altra victò-ries aquestes últimes jornades per acomiadar-se amb millor regust de boca després d’una temporada en què han acusat la falta d’experiència en una competició tan exigent com és la lliga EBA.

L’homenatge es farà el 19 de maig coincidint amb l’últim partit de lliga a casa

Els Duró, Pedrín, Boada, Salud, Tomàs, Aguirre, Elizondo o Pons saltaran a la gespa de nou per rebre un merescut home-natge en el cinquantè ani-versari de la consecució del darrer títol de lliga de Tercera. L’Europa recor-darà els supervivents d’aquell històric equip que va assolir l’ascens a Segona en una temporada que els escapulats som-mien a repetir ara.

XAVI TEDó

La comissió que s’encarrega de l’homenatge, en la qual hi formen part Ramon Verges, Carles Bala-gué, Josep Maria Felip o Albert Benet, ha acordat fer l’homenat-ge el proper 19 de maig abans de l’inici del darrer partit de lliga a casa contra la Pobla de Mafumet. Els integrants d’aquell equip que es va mantenir cinc temporades a Segona Divisió –en aquella època no existia la 2B- en una catego-ria on aleshores hi havia conjunts de la talla del Deportivo, Spor-ting, Reial Societat o Betis faran la sacada d’honor just abans del partit. Verges subratlla la quali-tat d’aquell equip i recorda que “la primera temporada a Segona l’Europa va estar a punt de jugar la promoció d’ascens a Prime-ra, que hagués disputat contra l’Espanyol, però finalment va quedar tercer”. L’autor del llibre “Història d’un històric” subratlla

l’empremta que van deixar juga-dors com Pedrín, que va recalar a l’Espanyol, o Marcaida, que va arribar a finals de temporada pro-vinent de l’Athletic i va fer onze gols en onze partits. Jugadors que van resultar claus a l’hora d’asso-lir l’ascens després de derrotar en la primera eliminatòria el Mahó i posteriorment el Caudal Depor-tivo de Mieres empatant a un a Astúries i vencent a casa per 6 a 2 el 2 de juny de 1963. L’homenat-ge es clourà amb un dinar a l’Ho-tel Lepanto després del partit i amb una exposició fotogràfica a la biblioteca Jaume Fuster el mes de setembre.

ceDiDa

euFòria al nou sarDenya Després De l’ascens a 2B ara Fa cinquanta anys

L’Europa retrà tribut a l’equip que va ser campió de Tercera ara fa 50 anys

En un dels millors partits a do-micili, l’Europa va treure un punt d’or al camp del Santbo-ià després de jugar més de sei-xanta minuts amb deu homes per l’expulsió d’Édgar. Tot i el gol de penal transformat pels locals, els graciencs van seguir dominant el partit i a la represa Delmàs va aconseguir el gol de

l’igualada. El punt assolit l’acos-ta a només dos punts de l’Olot, que va caure de manera sorpre-nent al camp del Castelldefels, en una jornada en què el Cor-nellà va recuperar la segona pla-ça per millor goal average par-ticular. La igualtat segueix sent màxima als tres primers llocs del campionat.

Els graciencs empaten i ja són a només dos punts del liderat

Jordi Freixenet: “l’equip ha madurat”Va arribar a l’Europa ja fa cinc temporades i es va incorporar al Cadet A. Més tard va ser capi-tà del Juvenil B i actu-alment és jugador del recent creat Europa B, a Quarta Catalana. Jordi Freixenet, de 20 anys, és un fidel seguidor del conjunt entrenat per Pedro Dólera, sobretot aquest any.

Després d’un any d’experiència al Manlleu, Freixenet ha tornat aquest any al club gracienc per formar part de la plantilla de l’Europa B, de recent formació i que milita a la Quarta Catalana. De fet, estan lluitant per disputar la promoció d’ascens i ascendir a Tercera Catalana. Com a aficio-nat del primer equip, aquest any és un dels habituals del Nou Sar-denya i valora molt positivament la trajectòria del conjunt. “Com a JorDi FreiXenet en els seus anys De capità al JuVenil De l’europa

ceDiDa

Èric Lluent #europaaquestanysíconjunt, aques-ta temporada l’equip ha ma-durat. I, a més, hi ha un seguit de jugadors que marquen la diferència. En aquest sentit, m’agrada destacar la qualitat de Javi Lara, Guzmán i Òscar Muñoz”, analitza Frei-xenet. El jugador de B creu que per història, pels aficionats i pel club, l’Europa es mereix està a Segona B. Precisament, aquest és un dels seus somnis com a ju-gador, arribar a la tercera divisió estatal. “Si els Dólera queden primers, l’ascens el veig factible. D’altra manera, és més compli-cat però s’haurà de veure si les forces acompanyen”, conclou.

de Gràcia

11


Activitat econòmicareportatgeDavid zorraquino

Artesans de la pasta L’Enric i en ramon regenten el Celentano de la plaça rovira

en ramon mostrant un Dels plats que oFereiX l’oBraDor que tenen a la plaÇa roVira

Amb un peu a Itàlia i l’altre a la plaça Rovi-ra, l’obrador de pasta fresca del carrer Ra-bassa trasllada l’essèn-cia -d’anar a mercat“ a la botiga de barri. Un espai híbrid ple de contrastos que juguen entre la fórmula itali-ana i la gastronomia catalana, l’artesania i el take away.

DaViD zorraquino

Celentano són l’Enric i en Ra-mon. L’un, cuiner professional embarcat sempre en la tradició de la cuina italiana. L’altre, mú-sic i artesà professional de pasta fresca. L’Enric amassa la pasta a l’obrador de Gràcia rere el vidre, mentre el Ramon farceix ravioli a ravioli amb les mans enfarina-des. Això és. Farina, ou, aigua... I creativitat. És la fórmula que segueixen des de fa sis anys,

quan van instal.lar-se al Mercat del Clot per oferir una línia de productes de pasta fresca amb farcits curiosos. “Posar al forn i llestos!” és l’expressió que recull la cuina més elaborada i la pressa d’un dia de bò-lit. Els pilars que sustenten el mo-viment gastro-nòmic de l’slow fast food. L’expe-riència culinària que juga amb les mides exactes de qualitat i pressa. Això és Celentano, un take away a mans d’artesans de la pasta. Fòrmula italiana, sens dubte, però adaptada “a la catalana”. Raviolis de brandada de bacallà amb pe-brot, de tres formatges amb con-fitura de tomàquet. De foie amb figues. I de calçots, ara que és l’època. Canelons per dies especi-als, però també “plats de batalla”: uns bons macarrons a la bolonye-

sa a preus anti-crisi. “No sabem el que és no treballar sense cri-si”, emfatitza el Ramon. Re-corden estrenar el mostrador del Mercat del Clot quan l’ex-president del govern espanyol la

negava. Però a mesura que amb el temps s’ha posat més cru tot plegat, han aprofitat els anys per convertir-los

en experiència. I amb aquest bagatge al cabàs emprenen Ce-lentano de Gràcia. Ja a l’estiu, a mesura que dels balcons hi vessaven històries de colors, Celentano es convertia en el camerino del Festigàbal 2012. Artesania i música, una ma-nera d’inaugurar el nou espai “botiga – obrador” que pretén convertir-se ara també en una experiència musical.

”No sabem el que és treballar sense crisi”

afirmen els seus propietaris

de Gràcia

12

12 d’abril de 2013l’independent ViURE A GRÀCiA

la torratxa

Set anys

Cada any sobre aquestes dates celebrem l’aniversari del bar Vinil(). Són dates importants, tant com les ex-periències que ens ha aportat a mi i a molts amics/cone-guts. Ja han passat set anys des d’aquell dia que obríem portes i procuràvem aportar una programació de concerts acústics, que van ser causar problemes amb el veïnat i l’ajuntament. Vam deixar de programar, però vam seguir apostant per oferir un tipus d’ambient i música que necessitàvem. Ens commou haver estat capaços d’omplir aquest buit. Hem passat per tot tipus de històries, algunes amables i d’altres angoixants, però tot el que ha passat ens ha enfortit encara més i ens ha fet veure com paga l’esforç, l’agraïment de tots els que hi veniu. Aquest any en fem set. Ho celebrarem el proper dissabte 13 d’abril a la sala Becool. Serem uns quants amics/músics amb un repertori bastant improvisat (Banda inèdita) de versions i clàssics. Després seguirem al pis de dalt amb unes sessi-ons dels dj’s del Vinil(), que sempre ens encarreguem d’aixecar la festa ben amunt. Set anys, set aniversaris, set moments crucials per a la història del bar. La sensació que tenim és d’haver fet les coses tan bé com hem pogut i tan bé com ens han deixat. El més important han estat les vivències que hem com-partit amb una família, cada dia més ferma i estable, en un moment on aquesta ciutat i aquest país pateixen greus problemes polítics, econò-mics i socials.

Jord

i Lanuza

la vida que veiem

Pendons vermells

Es tracta d’una novel·la histò-rica àgil i intel·ligent que, en forma de llibre d’aventures, i a través d’un entranya ble an-tiheroi, narra els fets amb una gran profusió de detalls. I molts d’aquests detalls són d’una tea-tralitat lírica, cinematogràfica, digna de les més grans epope-ies de la nostra civilització. De recomanadíssima lectura, vaja. A part, a ningú se li escapen els paral·lelismes que Sanchez Pinyol estableix, poc dissimu-ladament, entre la realitat de

El passat mes d’octu-bre va sortir a la ven-da un llibre singular. ‘Victus’, la novel.la d’Albert Sanchez Pi-nyol que ha arrasat en castellà, i que ara co-mença a fer-ho també en català. Són ja més de 100.000 els lectors que n’han devorat amb avidesa les pàgines, que narren amb rigor el setge de Barcelona de 1713 i 1714.

Lluís Oliveras

1714 i l’actual. Una de les més eloqüents és la dels ‘felpudos ro-jos’. El protagonista de la novel·la utilitza aquest terme (‘pendons vermells’ en la traducció catalana de Xavier Pàmies) per referir-se a la classe dirigent de la ciutat de Barcelona, consellers de la Gene-ralitat i diputats del braç burgès del parlament, Rafael Casano-va inclòs, que es vestien amb elegants casaques de vellut vermell. Pinyol retrata aques-ta casta política i la pinta com una colla de paràsits corruptes poc pendents de les llibertats i les constitucions catalanes, que finalment es van perdre. Segons el relat, doncs, els pen-dons vermells no haurien estat part de la solució, sinó part del problema, i haurien perjudicat els interessos dels catalans amb la seva actuació. Molts d’ells s’haurien venut el país per un plat de llenties, si no hagués estat per la pressió popular de la gent de Barcelona, que mai va parar d’empènyer.A algú li sona, tot plegat? Em guardaré prou de posar noms

i cognoms als actuals pendons vermells. Però sembla clar que l’actual front borbònic comença a mostrar signes de tacticisme calculat. El govern de Rajoy està convençut que tot plegat és una qüestió de diners. I, a aquestes alçades de la pel·lícula, ja està exigint que Mas trenqui amb

ERC a canvi de concessions econòmiques. Però, com deia Joan B. Culla en un article re-cent, aquest tipus de xantatges no fan sinó augmentar el sen-timent d’humiliació i l’anhel de divorci de molts catalans. Qui sap si els pendons ver-mells comencen a ser receptius

als cants de sirena? El que sí que és segur és que rere les muralles de Barcelona, cada vegada som més els ciutadans humiliats, dis-posats a aguantar el setge fins al final. Aquest nostre és un procés tutel·lat per la societat civil, de baix cap a dalt. I si els nostres polítics no ho saben veure, igual que el 1714, corren el risc d’acabar sent part del pro-blema i no pas part de la solució. Afortunadament per tothom, però, aquesta vegada no depenem de la resolució d’un setge de pro-porcions bíbliques, sinó de la força de les urnes. I això, sens dubte, és garantia de victòria final.

Documents

L'Independent de Gràcia 479