L'Independent de Gràcia 480

480

19 d

’abr

il de

20

13

L’Ajuntament obvia els districtes de nou a la imatge corporativa

sumari

14TENNIS TAULA

El primer equip dels Lluïsos puja a l’elit catalana

16VIURE GRÀCIA

Doc Scanlon: “El jazz de Barcelona és referent mundial”

ISSN - 1695-4793

rativa, hi ha tornat amb un nou document, tancat a 22 de gener de 2013, que no canvia ni una coma de l’apartat que declara “ex-cepcional” l’aparició de Gràcia, per exemple, en les llimes de la

XaVi teDó

laia coll

nova imatge corporativa. Tal com va succeir al juliol de 2012, des-prés de la polèmica, dimecres el regidor Jordi Martí, es va discul-par en comissió.

Pàgina 5

Mala maror entre els veïns dels tres blocs de la urbanitza-ció Mare de Déu del Coll. El projecte per instal.lar un nou sistema que permeti accedir les persones amb mobilitat reduï-da que hi viuen i que ara han de sortejar una rampa divideix el veïnat. L’opció guanyadora és una plataforma electromecà-nica per a cadires de roda.

Pàgina 7

Polèmica per l’accés a una finca del Coll

No ha canviat res. L’Ajuntament de Barcelona, després de la polè-mica del passat mes de juny en què tècnics de ciutat i del districte es van queixar per la desaparició dels districtes de la imatge corpo-

laia coll

de Gràcia

2

19 d’abril de 2013l’independent

aDreceu les Vostres cartes, amB un màXim De 15 línies, inDicant el Vostre nom, aDreÇa, telÈFon i Dni a: L’Independentc/ la perla, 31 BaiXos - 08012 Bcno Bé a [email protected]. tamBé les poDeu Fer arriBar a traVés Del nostre portal www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

No fa gaire més de dos anys que l’excavadora va enderrocar Casa Morera, l’únic vestigi que quedava de la Gràcia d’ahir a la Travessera de Dalt, a la cantonada muntanya Llobre-gat amb el carrer Escorial, i sembla que faci una eternitat. Perquè els passavolants ara tenen la imatge d’unes tanques publicitàries on darrere no se sap què hi ha i una ermita a la part del darrere que cau a trossos. Sí que fa quasi una eternitat –el 2004 farà deu anys- que

un pla de millora urbana va permetre una operació immo-biliària que havia d’aixecar un edifici de nou plantes (planta baixa i set més àtic i sobreàtic enretirats) i aquesta setmana l’Independent fa públic que s’ha donat un pas més en el

llarg procés que segur que no portarà a la recuperació de l’antiga finca: la immobiliària Vertix, després d’anunciar en aquestes mateixes pàgines el juny de 2012 que anul.lava l’operació, ha decidit vendre i passar el mort a Building Cen-ter, la filial de Caixabank del sector.La trista història de Casa Morera, viscuda amb dolor pels veïns més organitzats, que van veure des del 2005 com el Districte de Gràcia, sota mandats republicans i socialistes,

deixava avançar el projecte perquè era un acord entre privats mentre avalava un augment de l’edificabilitat, ha estat una utopia reivindi-cativa des del moment que el pla de millora urbana es va engegar i una agonia des

que la plataforma Salvem la Salut va proposar el 2005 que la masia allotgés un museu Pompeu Fabra, tenint en compte la proximitat de la casa on va néixer el lingüista normalitzador de la llengua catalana.Aquest ha estat un procés semblant al que es va viure amb Casa Fuster, un altre negoci entre poderosos, que es van acabar repartint el pastís mentre alguns veïns irreductibles demanaven un centre cívic per a la Vila a l’espai que abans havia acollit l’antiga Enher i la casa de Salvador Espriu. Ara que se celebren cent anys del naixement del poeta, bé valdria la pena un poema per a la Casa Morera, que canvia de mans immobiliàries però que mor cada dia amb l’exem-ple de l’ermita, tancada, bruta, tapiada, exokupada, trista i dissortada. Sempre guanya Goliat.

D’aquí dos dies Sant Jordi una altra vegada. Aquí van algunes recomanacions. Per a qui vulgui llegir narrativa en català: Carme Riera aca-ba de publicar Temps d’ino·cència on recorda la seva infantesa a Mallorca i Mercè Ibarz a Vine com estàs ens ofereix un relat sobre la guerra civil a la Franja de Ponent. En castellà, Cristina Fenández Cubas, en el seu úíltim llibre, La puerta de atrás, s’aproxima al món de l’ocultisme i Alicia Giménez Bartlet té ja al mercat el novè llibre de la sèrie Petra Delicado, Nadie quiere sa·ber, que, en aquesta ocasió, està ambientat a Itàlia. Per acostar-se a altres llengües i cultures: Toni Morrisson, a Retorn, segueix narrant la història dels afroamericans i Alice Munro amb Estimada vida, ens torna a delectar amb els seus contes intri-gants. Si sous amants de la poesia teniu ara a l’abast la Poesia completa d’Anne Sexton i els Poemas 1·600 d’Emily Dickinson que han estat reeditats recentment i si us decanteu per l’assaig, no oblideu aquests dos títols: Leer y escribir en femenino d’Angels Cabré i Directivas y empresarias, de Sara Belbel. Per últim, una reflexió críti-ca ficcionada sobre la soci-etat actual: Informe Lugano II, de Susan George.

LlibresUn poema per a Casa MoreraSara Reñé

el dependentLa plaça de la Vila no té el pedigrí de manifestòdrom que té la plaça Sant Jaume. Però dimecres al matí els insur-gents de Vallcarca -poqueta gent- es van desplaçar a la nació veïna i un es va enca-denar a la porta de ferro del Districte que ocupa les seves terres i les privatitza... Les forces de seguretat de Barcelona, fidels més a Gràcia que a Vallcarca, es van desplegar al màxim nivell: l’intendent i el subin-tendent van tallar la cadena de l’encadenat.

George Soros es lamenta de que la pobresa severa envaeix els països del sud·est del continent. Sols a l’Estat espanyol en un any, quasi quaranta mil famílies s’han quedat sense habi·tatge per falta de recursos. Famílies desesperades amb un gran resentiment contra les institucions. La història ens diu que, al final de la Primera Guerra Mundial, les exorbitants indemnitza·cions imposades pel Tractat de Versalles van empobrir molt Alemània, creant les condicions necessàries per el populisme, del qual va

sorgir Adolf Hitler. Si analitzem l’Europa d’avui, les circumstàn·cies no estan massa allunyades dels principis dels anys trenta del segle passat, però amb situació geogràfica inversa. Les retalla·des dels estats del centre i Nord d’Europa destrocen les classes mitges dels països entre Grècia i Portugal, creant un caldo de cultiu idoni per a les doctrines populistes. Greu amenaça de “tormenta perfecta”, que hauria de posar en guàrdia als estrate·gues de l’UE i de les NU si és que existeixen.

J.V. Muntades

És època de retallades. L’escola bressol del meu fill no es va construir pel curs que li va ser adjudicada la plaça. L’escola en barracons d’educació infantil i primària

(L’Univers) de la meva filla no va entrar tampoc en els pressupostos per aquest any. De cop i volta tot s’atura, el pare (avi, marit, germà) es posa greument malalt. Comen·ça una processó de l’hospital a casa. Diferents especialistes, trac·taments, ingressos... Tot molt difí·cil de suportar i un trencaclosques per coordinar. Tasca impossible pel pacient i complicadíssim pels familiars. Fins que, en un moment determinat, apareix el PADES (Programa d’Atenció Domiciliaria i Equips de Suport). No n’havíem sentit a parlar mai i ha estat com un regal dins d’aquesta agonia que ens ofega. No es pot explicar amb paraules l’ajuda que hem rebut a nivell professional i humà d’aquest equip de persones. Si·us·plau, a qui pertoqui: No retallin mai el PADES.

Bego Tadeo

La ‘t

orm

enta

per

fect

a’

Pad

es

Vertix ha decidit vendre i passar el mort a Building Center, la filial de Caixabank

La llarga utopia i agonia de Casa Morera recorda el procés de Casa Fuster

de Gràcia

3

19 d’abril de 2013l’independent Opinió

el bloc

Una contra

Va arribar la Clara Darder a la redacció i va dir qui entre-vistaria aquell mes: Manel. Ni puta idea. Desembre de 2007. “Manel què més; qui és aquest tio”, li vaig dir. Si m’ho va dir en dijous, el dia de tancament i el dia que el di-rector és directament imbècil, el to segur que era elevat... Perdó. “No, és un grup del germà d’un noi que treballa amb mi a Ràdio Gràcia”, va detallar l’amiga i senyora de les contres de l’Independent. Dos mesos abans havíem en-trevistat al pare d’aquests dos germans, cap d’informatius de TV3. “Estem exprimint la família”, vaig pensar... Cada vegada que surt un disc nou de Manel, no puc evitar revisar aquella entrevista, deliciosa, ingènua en les preguntes i en les respostes, quan tot estava per fer, quan els fabfour locals no havien d’assumir la responsabilitat històrica de salvar la música catalana. Ni de bastir ponts destruïts. Crec que només ells, i alguns escoltadors sen-se pretensions extres -entre els quals m’hi compto- viuen la seva música amb norma-litat. Sense excés de sucre ni de sal. I l’Arnau aparca la Vespa a Diamant i el Guillem passa per la Perla escoltant música. I no passa res...

Alb

ert Balanzà

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: DeBarris, sccl

direcTor: alBert Balanzà

amB el suport De:

És una iniciaTiva de: associació Veïnal Vila De Grà cia, DeBarris i GràciaWeB. conseLL di recTiu: alBert Balanzà, Joan lou. direcTor LocaL: alBert Balanzà direcTora adjunTa: sílVia manzanera. redacTor en caP: XaVi teDó. redacció: anaïs Barnoles, carina BellVer, anna BuJ, cristina casaprima, clara DarDer, merit-Xell Díaz, núria Falcó, líDia Haro, Èric lluent, laura millan, patricia monGe, marta narBerHaus, GineBra Vall. coL.La-Boracions: àleX BoscH, pep Boatella, llu-ís Bou, miquel caBal Guarro, ramón ca-salé, Guillem ciFré, artur estraDa, ànGel Garreta, manolo González ‘patata’, pep GorGori, seBastià JoVani, pere martí, Joan millaret, Víctor nuBla, roGer roFín, tris-tram, raFael VallBona. FoTograFia: laia coll i Jasna HoDzik. MaqueTació: serGi l. BoFill. disseny weB: maria Vilarnau. PuBLiciTaT: montse FiGuerola i carlota FreiXenet (692 601 263). disTriBució: cet laBor-90. iMPriMeix: inDuGraF oF-Fset, s.a. diPòsiT LegaL: B-32.478-00

disTriBució conTroLada Per Pgd

núM. 480

núM. 480

Textos i fotos: Alfredo Cano què en penseu...

creus que La Tancada aLs cenTres educaTius deL 25-a Tindrà conseqüències? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

que la facultat de Relacions Laborals deixi Gràcia?

Marc Manriqueestudiant

Carlos Pasqualestudiant

Pablo Quilesbecari

Marc Pelegrínestudiant

Estem descontents perquè hem rebut informacions contra·dictòries. Ens agradaria que la relació entre l’alumnat i la institució fos més propera i comunicativa.

Tota la facultat s’ha posicionat en contra del trasllat. El descon·tent existent és per les instal·lacions que ens podem trobar, no sabem si són adequades i per la rapidesa del procés.

És una llàstima perdre aquest espai, però la integració d’aquest grau a la facultat de Dret de la Diagonal potser re·sulta beneficiós pels mateixos alumnes.

A banda de la falta d’informa·ció, Relacions Laborals hauria d’estar amb Dret. En estar fora no ens podem nodrir d’altres disciplines dret quan el més lògic seria estar junts.

tribuna

Fa dos mesos vaig escriure un article sobre la necessitat d’elaborar un Pla d’Equipa-ments de Gràcia i que la seva redacció és fes d’una forma participada, fent que els ve-ïns i veïnes i les entitats del districte, amb l’ajuntament, s’impliquessin des de bon principi en com ha de ser la planificació a curt, mig i llarg termini dels equipaments del nostre districte. Sempre he cregut que la democràcia representativa té les seves limitacions i que cal incorporar la ciutadania en les decisions polítiques i ad-ministratives. Així ho he fet quan he tingut responsabili-tats de govern. Fins al punt d’aprovar un Pla d’Equipa-ments per unanimitat perquè darrera hi havia un alt grau de consens.Si en alguna cosa tothom co-incideix a nivell de districte i de barri és en la necessitat d’una reforma profunda de La Sedeta i, amb ella, visualitzar-la com la Plaça Major del Camp d’en Grassot i un espai central d’equipa-ments pel barri. El canvi de govern no va permetre executar les actuacions previstes per la zona de la Sedeta. Més ben dit, el nou govern va deixar en un calaix el consens resul-tant del procés participatiu

Elsa Blasco, presidenta del Districte i regidora d’ICV-EUiA

que s’havia portat a terme per definir l’espai de la Sedeta. Un procés que va comportar un

debat intens i a vegades contra-posat.Ara ens trobem davant massa interrogants sobre el futur de la Sedeta. Des

del districte se’ns diu que es vol revisar els acords presos després del procés participatiu del mandat passat. Els veïns i veïnes i entitats volen que el procés de reforma s’iniciï el més aviat possible i la plaça

cada cop està mes deteriorada. És per aquest motiu que lamento molt que en el darrer Consell Ple-nari de Gràcia el govern de CIU amb el suport del PP rebutgessin la proposició del grup d’ICV-EUIA, que veien amb bons ulls l’AAVV del Camp del Grassot, l’AAVV Passeig de Sant Joan i els Amics i Amigues de La Se-deta, que demanava que es fes un intercanvi de qualificacions urbanístiques en l’àmbit dels

jardins d’Antoni Puigverd i de La Sedeta, per tal de resoldre espais d’equipaments i de

zona verda pel barri de Camp d’en Grassot. La proposta d’ICV-EUIA cercava una solució, però

la Regidora i el seu equip, amb la connivència del Partit Popular, l’han desestimat. Les propostes que venen de l’oposició constructiva no interessen. Esperem que s’ho repensin.

arXiu

El canvi de govern no va permetre executar les actuacions previstes per la zona de la Sedeta

La Sedeta necessita solucions

El veïnat i entitats volen que el procés de reforma s’iniciï el més aviat possible

de Gràcia

4

19 d’abril de 2013l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

amics de l’independentAquest és l’espai Amics de l’Indepen-dent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles persones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el futur de la publi-cació. A totes elles, moltes gràcies.

Mercè SeséDonatiu: 50 euros

Eulàlia AcuñaDonatiu: 25 euros

tuitsSelecció quinzenal de L’Independent

[@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Gràcia

eL TuiT de La seTMana

Jaume Balagueró @jbalagueroLo del ayuntamiento de Madrid de multar por rebuscar en la basura con 750 euros... Estoy perdiendo la paciencia. ¿Alguien más?

Dolors Boatella @DolorsBoatellaEl proper Sant Jordi ja hi haurà més gent firmant llibres que llegint-los.

Amics del Bosc @amicsdelbosc“Si el clima o las autoridades no lo impiden” dissabte toquem a Vallcarca gràcies a la gent d @APVallcarca apvallcarca.wordpress.com/2013/04/12/el-…

Mar Gil Ventura @cosesdeCalaMarSembla q la Cospedal és tan maja q vetlla per la nos-tra operació biquini d’enguany però ai làs, els adoles-cents mengen molt, mamona! #bondia

Martí Urgell @winstonmarti @fDerch1870: Graciencs d’avui i de demà! Avui no ce-lebrem una derrota, sinó el fet de que la #viladeGràcia sempre lluitarà! #quintes1870”

tribunaJosep Martí, AVC Lesseps

Davant les notícies aparegu-des recentment en alguns mitjans de comunicació sobre que l’hospital de Sant Pau podrà operar privadament per avançar en la llista d’espera, volem reflexionar sobre algu-nes qüestions. Si això sigués així com s’anuncia es tractaria d’una injustícia, una manca d’equitat, doncs el que tingui diners passaria davant dels altres i a la vegada es retarda-ria la llista dels que no tenen recursos, perquè es suposa que l’hospital tindria el mateix número de llits, quiròfans i personal que ara, quants més paguessin més llits i recursos dels “públics” restarien. En algun moment responsables de l’hospital han dit que el que farien seria operar coses que no entren en la sanitat pública (?), vol dir coses que son inútils o un luxe, com la cirurgia estètica (varices, rino-plàsties, reducció de mames, etc) si es així tindríem, a més del problema anterior (donar recursos estructurals públics a activitat privada) que el motiu no és rebaixar la llista d’es-pera, ja que aquesta activitat no es pot fer pagada per la pública. Si es tractés d’obrir més llits i posar més personal exclusius per aquesta activitat (també per analítiques, radio-logia, UCI, etc) això resultaria caríssim i poc rentable per l’hospital. Aquesta proposta és una injustícia inclús pels que poden pagar, ja que aquests serveis l’hospital els hauria de donar, amb la mateixa qualitat

Sanitat privada a Sant Pau?

i sense demores raonables per la part pública ja que ells ja l’han pagat amb els seus impostos. Si als pacients de pagament se’ls fés una tarifa reduïda s’estaria utilitzant diners públics (per pagar la resta), i això es una altra falta d’equitat, a més de represen-tar un competència deslleial amb la sanitat privada (no concertada amb el CatSalut). És per tot això que s’ha de demanar a la direcció de l’hos-pital i al Departament de Salut que responguin a les següents preguntes:1. Quins procediments es vo-len operar privadament?2. Què es cobrarà per cada procediment?3. Què cobraran els professi-onals, treballadors i el propi hospital per aquesta activitat? i quins professionals i treballa-dors cobraran?4. A quins llits s’ingressaran aquests pacients?5. Si el personal i llits són els mateixos d’ara, es retardarà el temps d’espera pels pacients del CatSalut?6. Com s’assegura l’ètica d’aquest procés?7. Tenen permís del CatSalut i del Departament de Salut?8. El CatSalut pagarà alguna cosa d’aquests procediments? Les pròtesis, per exemple?9. Es facturaran també al Cat-Salut aquests pacients?10. La ciitadania i treballado-res de l’hospital podríem tenir accés als informes realitzats sobre el tema per la consulto-ra Pricewaterhouse Cooper?

tribunaPlataforma d’Entitats Juvenils de Gràcia

El passat divendres 12 d’abril, aquest setmanari publicava una entrevista a les propie-tàries de l’edifici que durant onze anys ha estat el Casal Popular de Gràcia. En una de les preguntes, una de les en-trevistades afirmava: “Sempre han dit que volen un local so-cial, però quan els ha arribat la possibilitat de tenir-ne un amb l’Espai Jove La Fontana, no ho han sabut aprofitar”.Des de la PEJG volem fer palesa la nostra indignació davant aquesta afirmació. És ben sabut que els i les joves de Gràcia fa anys que lluitem per fer de la Fontana un casal de joves que realment cobreixi les demandes del jovent gracienc. Avui dia, la dinamització de l’equipament recau en mans d’una empresa privada amb la complicitat del districte i el CJB.Per altra banda, expressem el nostre rebuig frontal davant del desallotjament del Casal Popular de Gràcia després d’onze anys de resistència a la Vila de Gràcia. Els i les joves de Gràcia considerem que la pèrdua d’un espai com el Casal Popular afebleix

Les joves hem desaprofitat oportunitats?

el teixit associatiu del barri i acaba amb un punt de trobada que durant anys ha estat un dels símbols de l’associacio-nisme juvenil a la Vila. Així doncs, s’obre un nou capítol de la llarga història de les lluites juvenils del barri, amb les quals reclamem espais d’autogestió juvenil que es desmarquin de l’oci que ens imposa el sistema i que permetin generar les alter-natives necessàries, ja sigui des de l’educació o la lluita política i social.És evident, però, que l’Ajunta-ment de Barcelona prefereix una altra Gràcia, una Gràcia al servei de l’especulació immobiliària, una Gràcia on les ordenances municipals i les terrasses de bars i restaurants passen per sobre la voluntat dels graciencs i gracienques de fer dels espais

col.lectius un punt de trobada necessari per a autoorganit-zar-nos i generar alternatives. Un cop més, els i les joves gracienques reclamem un barri fet per a la seva gent. Des de la Plataforma reivin-diquem la voluntat de crear espais juvenils comuns, on els i les joves graciencs puguin resoldre les seves inquietuds i construir alternatives col.

lectives des de l’autogestió i l’autoorganització. Tot i així, advertim que el Casal Popu-lar de Gràcia, així com altres espais alliberats i d’autogestió juvenil, no són definits per les parets que els acullen, sinó pel projecte que les assemblees de joves sustenten amb més força que mai. Destrueixen parets. Construïm alternatives! El casal es queda a Gràcia!

de Gràcia

5


Política

El nou document, tancat a 22 de gener, no canvia ni una coma del polèmic text del 2012

Del document ‘Signatura corporativa municipal en elements de comunica-ció’, amb data de 21 de març de 2012, a ‘Manual Identitat Gràfica Munici-pal’, amb data de 22 de gener de 2013, només hi ha una petita diferència: quatre pàgines de més. De 90 a 94, i en el fet que d’un any per l’altre la pàgina on s’esmenta l’op-ció “excepcional” per als districtes és la 88 i no la 86. Dimecres al matí, a la comissió de Presidència, el regidor Jordi Martí, va disculpar-se i es va apro-var una nova proposició.

ALBERT BALANzà

La nova imatge corporativa, que ha estat modificada per se-gon cop ara en un projecte per la direcció de Comunicació de l’Ajuntament i que l’any passat va suscitar queixes internes per part de tècnics de ciutat i de districtes implicats (vegeu L’Independent núm. 442, 443 i 446), ha incor-porat aquesta vegada unes míni-mes modificacions respecte del primer document de 2012. Les quatre pàgines afegides tenen a veure amb l’aplicació de la imat-ge corporativa quan l’Ajuntament és patrocinador (p. 86) o quan aquesta imatge s’ha de definir en medalles i trofeus (p. 93), però la informació relativa als districtes, inclosa en el subapartat Signatu-

alBert Balanzà

un cartell De l’aJuntament amB la noVa imatGe corporatiVa que seGueiX eXcloent Gràcia

L’Ajuntament obvia de nou Gràcia en la imatge corporativa i es disculpa

ra corporativa en marxandatge, no ha registrat cap canvi. En aquest apartat, tal com s’especificava en la versió primera de l’any passat, es dóna l’opció a triar entre una sig-natura “preferent” que només ex-plicita “Ajuntament de Barcelona” o “Ajuntament de BCN” o una altra opció “excepcional” que per-met posar l’adreça web amb l’ex-tensió del districte corresponent; per exemple, bcn.cat/gracia. La comissió de Presidència de l’Ajuntament va aprovar dimecres una proposició socialista perquè en “dos mesos” es facin els canvis en la imatge corporativa perquè els districtes tinguin “la rellevàn-cia institucional que pertoca”.

La unificació dels departaments de Territori i Serveis Personals al Districte, que ha suposat l’adéu de la directora de la primera àrea, Isabel Montané, s’ha tintat aquesta setmana d’un tel polític quan el grup socialista a l’Ajun-tament ha criticat la decisió sota la interpretació d’una “manca de transparència”. L’exregidor del districte, Guillem Espriu,

que va fitxar Montané en el seu mandat, va intervenir a la co-missió de Presidència en aquest sentit contra CiU per advertir que la federació nacionalista no ha actuat de manera “prèvia, visible i amb pacte”. “No ho han consensuat amb ningú”, va apuntar. Des de CiU s’argu-menta la fusió per evitar dupli-citats administratives.

CiU i PSC topen per la fusió de Territori i Serveis Personals

reportatge

Roses a domicili per CubaEl col.lectiu Gràcia amb Cuba recull fons per a Puerto Esperanza

Hi va haver un temps de revoltes on la rosa va simbolitzar la cara amable de l’evolució de la política. També com a mostra de solidaritat la plataforma Gràcia amb Cuba, creada el 2011 per joves graciencs ide-alistes, d’aquells a qui encara els interessa la política, la rosa a do-micili servirà per a un projecte cultural cubà.

La millor manera de conèixer la campanya és internet: www.vullunarosa.cat o @vullunarosa. Aquest dimarts s’han estrenat a la xarxa. “Si vols regalar roses per Sant Jordi i no saps quan com-prar-les te les portem on vulguis! I els beneficis són per un projecte solidari!”.El projecte, tal com explica un dels seus responsables, Jordi Co-llell, a l’Independent, està format per joves que tenen experiència en l’educació amb joves i nens a

Catalunya (agrupaments escol-tes, esplais, associacions de joves, membres de la Plataforma d’En-titats Juvenils de Gràcia) i alhora estan interessats en compartir les seves experiències amb els joves cubans, en aquest cas del projecte sociocultural La Camorra. Més enllà de l’impacte que fa el nom, lligat a un dels barris po-pulars de la comunitat pesquera de Puerto Esperanza, la iniciati-va de Gràcia amb Cuba recollirà fons per al projecte comunitari

imatGe De la WeB Del proJecte Vullunarosa.cat

Albert Balanzà

ceDiDa

que beneficia 7.431 habitants de la zona. Gràcia amb Cuba i la Camorra ja han fet dos inter-canvis, els anys 2009 i 2012, i aquest proper agost un grup de

membres del projecte visitaran Barcelona. “Volem continuar la formació i que ells ensenyin aquí la seva realitat i nosaltres la nostra”, conclou Collell.

Membres del Casal Popular tapien la seu de CDC REDACCIó

La seu de CDC del carrer As-túries va ser novament atacada la nit de dimecres a dijous al vespre quan simpatitzants del Casal Popular, desallotjat di-lluns de la setmana passada, van tapiar amb totxos i ciment la meitat de la persiana d’accés al local. Els efectes de l’acció en-cara eren visibles al matí quan l’Independent va anar-hi a fer fotos i es van produir escenes de tensió entre militants de CDC i els fotoperiodistes. La setmana, de fet, ha estat farcida d’inci-dents entre joves de la Vila i la federació nacionalista: després que la CUP denunciés dimecres les “traves administratives” que ha trobat al Districte per auto-ritzar una mostra de literatura alternativa i autogestionària a Vallcarca, el mateix matí un jove de l’Ateneu Popular es va encadenar al Districte. Dijous al matí també un altre grup de joves van fer una tabalada a l’in-terior de la seu administrativa.

breusXerrada sobre el MIL i Puig Antich, a Can Musons

La plataforma que demana la revisió del judici a Salvador Puig Antich fa una xerrada a Can Musons dijous 25 (20h).

de Gràcia

6


Societat

L’operació es va concretar a finals de 2012 i el Districte encara no ha atorgat llicència

Deu anys farà aviat que els fonaments de Casa Morera, l’última masia de la Travessera de Dalt, es comencessin a re-moure amb una operació immobiliària que prete-nia aixecar un bloc de nou plantes que només mantindria l’ermita de la Salut i. en teoria- re-construiria el casalot una mica més enrere i mirant a Mare de Déu del Coll. A finals de 2012, segons ha pogut saber l’Indepen-dent, Vertix ha venut la finca a Building Center, la filial immobiliària de CaixaBank.

ALBERT BALANzà

Ara fa sis mesos Vertix va anunciar l’anul·lació de l’operació immobi-liària a Casa Morera per la con-juntura de crisi i “sense perspec-tives a curt termini” d’abordar-la, tal com va explicar Jordi Farnós, director de sòl de Vertix a aquest setmanari. Tot i que la regidora del districte, Maite Fandos, va explicar en l’últim ple abans de l’estiu que parlaria amb Vertix per trobar una solució, la immo-biliària ha descartat del tot el seu projecte amb la venda del solar de Travessera de Dalt 97 a la Caixa. Es dóna el cas que l’entitat finan-cera, en aquest cas a través de la seva fundació, ha aixecat en els últims mesos els pisos dotacionals on hi havia l’escola d’infermeres,

laia coll

el solar De l’ermita De la salut aquesta setmana

Vertix ven Casa Morera a Caixabank perquè recuperi l’edifici de 9 plantes

just al davant de Casa Morera, a la cantonada mar amb Escorial.Farnós ha anunciat la venda a consultes d’aquest setmanari i el Districte de Gràcia ha concretat el destinatari de l’operació. “Ho hem sabut ara, fa pocs dies, des-prés que una queixa d’una veïna ens portés a fer una nova inspec-ció al terreny”, han apuntat fonts de la gerència del Districte. Fonts de Caixabank han con-firmat l’operació, a l’espera de concretar els detalls sobre el futur del solar, que permet aixecar un edifici de planta baixa i set pisos d’alçada, amb àtic i sobreàtic que van perdent façana per Travessera de Dalt.

breus

Portes obertes i mostra d’entitats a la Violeta

La Violeta obre aquest dissab-te les seves portes per donar a conèixer els seus espais i les en-titats residents. A les 10.30 h a la plaça de la Vila un cercavila donarà el tret de sortida a les activitats que es faran durant tot el dia. A més d’una ginca-na per conéixer l’equipament, també s’han programat xerra-des sobre salut i el Park Güell, a càrrec de l’Associació Veïnal de la Vila, i la presentació del llibre Sàhara en mi. Un altre cercavila, a les 20 h i amb inici a l’edifici de Maspons, tancarà la jornada.

Segona edició de Els10 blaus amb nou recorregut

Els 10 Blaus, la Cursa de Grà-cia, organitzada de nou pels Castellers de la Vila de Grà-cia, però amb la col·laboració aquest any de Holmes-Place Europolis, el CE Europa i l’ACIDH, se celebrarà el diu-menge 5 de maig amb impor-tants canvis. Més enllà de la implicació d’aquestes entitats com a nous organitzadors de la cursa, les altres novetats desta-cades són l’ampliació de nom-bre de corredors, un nou recor-regut, una nova cursa infantil i una categoria de persones amb discapacitats diverses. Les ins-cripcions ja s’han obert al bloc que els Castellers de la Vila de Gràcia han preparat per aquest esdeveniment que www.cvg.cat/cursa, que acaba de rebre el Premi Vila de Gràcia.

SILVIA MANzANERA

La Coordinadora d’AMPA de Gràcia i l’Assemblea Groga han traslladat a la Vila la setmana de mobilitzacions que l’escola pública catalana durà a terme del 22 al 28 d’abril en protesta contra la LOMCE i també les retallades aprovades per la Ge-neralitat. Aquesta jornada, con-seqüència dels acords presos dins del MUCE (Marc Unitari de la Comunitat Educativa) a la Tro-

bada de moviments i platafor-mes de la comunitat educativa de Catalunya, culminaran amb la manifestació del proper diu-menge 28 a Barcelona, tot co-incidint amb la convocatòria en defensa de la sanitat pública. Tot i que encara s’està decidint qui-nes escoles de Gràcia se sumaran a la tancada del 25 d’abril, que els organitzadors han previst un centre escolar per cicle i Distric-te, el Reina Violant ja ha confir-mat que serà un dels centres que

Famílies del Reina Violant dormiran al centre la nit del 25·A

Les AMPA i l’Assemblea Groga, amb la tancada contra la llei Wert

Tres de vuit: objectiu acomplert. Els CVG descar-reguen en plaça pròpia el tres de vuit més matiner del seu histori-al, i es converteixen en la tercera colla del món casteller en estre-nar-lo aquesta temporada; curi-osament després dels Castellers de Barcelona i dels Castellers de Sants i a la diada de la Indepen-dència de Gràcia. Castell que es va mostrar solvent fins a la car-regada però que va evidenciar els nervis de la estrena durant la sortida dels més petits, tot i així i gràcies a l’experiència acumula-da el van poder descarregar sense més problemes. El van acompa-nyar del quatre de vuit i del set de set, aparcant la clàssica de vuit per a una altra actuació.

Aleix Vila crònica blavamontserrat torres

secundaran l’acció. Durant la setmana, les escoles també faran visible el seu malestar per la llei Wert amb penjada de pancartes, assemblees i concentracions per donar difusió a les mobilitzaci-ons. Les protestes contra la nova legislació –que s’han convocat a tot l’estat espanyol- tenen a Ca-talunya el component lingüístic, ja que és vista com “un atac al català”, segons explica Jordi Al-tarriba, membre de l’AMPA del Reina Violant.

• Juny de 2004. L’Ajuntament aprova un pla de millora ur-bana que permet aixecar un edifici de nou plantes a Casa Morera.

• Maig de 2005. Salvem La Salut demana en un article a la revista de la Fundació Pere Tarrés fer un museu Pompeu Fabra a Casa Morera.

• Febrer de 2011. Vertix en-derroca la masia i deixa a la vista com a únic element dempeus l’ermita de la Salut.

• Maig de 2012. L’Indepen-dent comprova que l’ermita

està plena de brutícia per dins, destruïda i okupada amb factures dels Morera pel terra i elements per fer missa malmesos.

• Juny de 2012. Vertix anuncia l’anul·lació de l’operació im-mobiliària que tenia prevista sense haver demanat el per-mís d’obres.

• Desembre de 2012. Vertix ven casa Morera a la nova di-visió immobiliària de Caixa-bank, Building Center SASU Grup La Caixa perquè recu-peri el projecte d’edificació.

cronologia

de Gràcia

7

19 d’abril de 2013l’independent SOcietat

A. B.

La finca del número 15 del car-rer Sant Joaquim, situada gairebé davant de la Violeta, ha tapat en els últims dies les fortes esquerdes que des del 2009 han estat motiu de pugna amb el Districte (vegeu L’Independent núm. 383), fins al punt que l’administració munici-pal havia amenaçat els propieta-ris amb multes de 3.000 euros si no prenien mesures de seguretat. Amb la bastida encara visible, les obres s’han centrat a reforçar les fractures més visibles que s’havien desplegat de dalt a baix a les dues façanes que té l’edifici. El conflicte de seguretat es va convertir en un clàssic de les co-municacions entre les dues parts a través del Butlletí Oficial de la Província fins que el març de 2011 el Districte va fer un pas endavant i va amenaçar el propi-etari amb multes de 3.000 euros en una resolució duríssima que instava l’altra part perquè “en el termini d’un mes sol·liciti llicèn-cia per tal de dur les obres neces-sàries”. Tot havia començat el 9 de desembre de 2009 quan una ins-

El Districte havia amenaçat l’amo amb multes de 3.000 euros

La finca de les esquerdes de Sant Joaquim acaba fent les reformes

la Finca De sant salVaDor JJa està tapant les esquerDes

pecció va determinar el mal estat de conservació de la façana i el 18 de maig de 2010 es va completar el tràmit administratiu però no es va poder notificar personalment

als veïns. El veïnat, consultat per l’Independent, va admetre la gra-vetat dels desperfectes i va assegu-rar que mantenia converses amb el Districte per fer les obres.

L’hort de la Casita Blanca té la seguretat garantidaREDACCIó

El Districte, després dels dub-tes de seguretat expressats per l’historiador Josep Maria Con-tel sobre la possibilitat que el solar de la Casita Blanca pugui acollir provisionalment un hort en el marc del pla Buits (vegeu L’Independent núm. 478), ha apuntat en un comunicat que “el terreny és totalment segur, i que no hi ha res que indiqui un impediment per a poder fer-lo servir com a espai per a horts urbans”. Els informes tècnics de l’empresa municipal encarrega-da de les tasques d’enderroc de la Casita, que es van fer ara fa dos anys, ratifiquen, segons el Districte, que es van enrunar tots els subterranis existents a l’antiga construcció i que poste-riorment es va reomplir l’espai dels sotans amb terra, així com els dos últims metres, on s’hi va dipositar terra de qualitat. “El terreny va ser compactat varies vegades per poder-lo treballar adequadament”, conclou.

La decisió d’instal.lar una plataforma elevadora en lloc d’un ascensor motiva el conflicte

Mala maror entre els ve-ïns dels tres blocs de la urbanització Mare de Déu del Coll. El projecte per instal•lar un nou sistema que permeti accedir les persones amb mobilitat reduïda que hi viuen i que ara han de sortejar una rampa divideix el ve-ïnat. L’opció guanyadora ha estat posar una pla-taforma electromecànica per a cadires de roda, però els que s’hi oposen aposten per instal•lar un ascensor.

xAVI TEDó

“Així tampoc podrem sortir”, “Nyaps no, ascensor sí” o “Aquí es discriminen els minusvàlids” són algunes de les pancartes que han penjat els detractors de la platafor-ma elevadora, que viuen al blocs més allunyats de la urbanització. Els veïns dels blocs 53 i 55-57 aposten per la instal.lació d’un ascensor perquè consideren que és

XaVi teDó

pancartes Dels Veïns i les escales que es Volen reFormar

Divisió entre els veïns pels accessos a la urbanització de Mare de Déu del Coll

l’alternativa més eficient i segura per evitar les barreres arquitectò-niques actuals. Un ascensor que creuen que es podria finançar en part amb la venda d’algunes pla-ces de pàrquing al pis d’un con-serge que està buit. Els veïns que defensen la plataforma remar-quen que la seva proposta es va imposar per majoria absoluta en la votació que es va realitzar a la darrera assemblea. No ho veuen de la mateixa manera els oposi-tors, que denuncien irregularitats en la votació, com ara que votés un veí que pateix alzheimer. Sigui com sigui, els inquilins del bloc que defensen la plataforma elec-tromecànica ja han avançat un 30% dels 70.000 euros que costa l’obra i temen que si es paralitza perdin la bestreta. En aquest sen-tit, els contraris a aquest sistema tampoc entenen entenen que no s’hagi demanat cap subvenció a l’ajuntament i han sol.licitat una entrevista amb la regidora del Dis-tricte, Maite Fandos, perquè faci de mediadora en aquest conflicte veïnal al tranquil barri del Coll.

laia coll

de Gràcia

8


de Gràcia

9


de Gràcia

10


recomanem‘Tala’, de Thomas Bern-hard, a la Beckett. L’espec-tacle de Juan Navarro i Gon-zalo Cunill fa referència a la tala d’artistes, i no nomès en sentit metafòric sinó en el literal: artistes comprats-ta-lats per l’Estat-societat.

Diumenge 21 d’abrilSala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 18.30 h

ceDiDa

vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del dia·mant, dirigit per Francesc Be-triu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

ACTES

Divendres 19 d’abrilTeatre: Hambre.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 20 h

Concert: Hot Penguins + Monkeyness.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.30 h

Poesia i música: Una música de cavalls negres. Brasil.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

1a mostra de curtmetrat-ges documentals. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15), a les 21 h

Concert: David Canal.Bodega La Riera (Av. Vallcarca, 81), a les 21 h

Concert: Salida 4.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Los tres en raya.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Exili a Elba.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Espectacle: 88 infinits.R. Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Concert: The White Jazz Trio.

Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Francesco Benoz-zo.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: The Cabinet, Da-vid Lost.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Dissabte 20 d’abrilLa Violeta és una festa. Cer-cavila amb les colles de dia. Vols portar al gegant? Gimcana Coneix la Violeta.La Violeta (c. Maspons, 6), d’11 a 13 h

Concert: Jordi Roma.Bodega La Riera (Av. Vallcarca, 81), a les 13 h

xerrada: Per un Park Güell públic i gratuït per a tot-hom, a càrrec de la Platafor-ma Defensem el Park Güell + Per què la sanitat pública és millor que la privada, a càrrec de Josep Martí (AVC Lesseps). Treure en sanitat allò inapropiat però per millorar. A càrrec de M. Jo-sé Fernández de SanmamLa Violeta (Maspons, 6), a les 17 i a les 18 h

Teatre: Pato a la naranja, cia Dinàmics Teatre.C. Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 18 h

Portes obertes a la Violeta. Presentació del llibre: Sàha-ra en mi.La Violeta, a les 19 h

Teatre: Descalços pel parc.Auditori Sant Josep (Montseny, 31), a les 20.30 h

Concert: Gimnàstica + La Legendaria Familia Stin-son.AlmodoBar (Grassot, 36), a les 20.45 h

Concert: Son Bou + Terrier + Teacher Teacher.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21 h

Concert: Orió.NunArt (Sol, 8), a les 21 h

Concert: Batak.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Lalú.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Concert: Ebri Knight.CAT, a les 22 h

Concert: Ivó.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

Diumenge 21 d’abril12a Ballada de sardanes.Plaça del Diamant, a les 12 h

Reggae Vermut.Bodega La Riera (Av. Vallcarca, 81), a les 13 h

EXPOSICIONS

Fins el 21 d’abrilProjecte solidari núm 8. Mostra fotogràfica que vol donar a conèixer la malaltia de Parkinson.Districte de Gràcia (Pl. Vila)

Fins el 23 d’abrilBCNegra 2013: Formes de Camilleri. Salvo Mon-talbano és fill de la imagi-nació de l’escriptor sicilià Andrea Camilleri, nebot del Carvalho de Vázquez Mon-talbán, del Maigret de Sime-non i fins i tot del Colombo televisiu. Fruit també d’un paisatge, de bones menges i d’un munt de lectures, i és per descomptat parent de sang de la gent de Sicília.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20·22)

Fins el 27 d’abrilExposició Entre l’intangi-ble i la matèria. Marcela Antunes i Masha Perskaya-Dues, alumnes del cen-tre d’Arts Visuals Metàfo-ra, presenten el seu treball fruit de la seva investigació individual i col.lectiva sobre l’entorn.Galeria Paspartú (Verdi, 25)

Fins el 4 de maigExposició 4 artistes, 4 es-pais, 4 conceptes. Mostra amb diferents propostes ar-tístiques: joieria (Laura Tri-lla de Trijola), il.lustració (François Pages) i fotografia (Salvador Barrau Scrap, An-na Camps).Centre Cívic El Coll · La Bru·guera (Aldea, 15)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una

Teatre: Pato a la naranja.La Sedeta (Sicília, 321), 18 h

Sessió flamenca.Gràcia Latina (De l’Or, 19), a les 20 h

Jam On Dejavú Quartet.Continental Bar (Providència, 30), a les 20 h

Dimecres 24 d’abrilPoemes, textos i música des de la Mediterrània.C. Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 20 h

Jam session de jazz, blu-es i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

La Taverna del CAT: Enric d’Armengol i Samuel Ar-deriu.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Dijous 25 d’abrilConcert: Soul Sistas.C. Cívic El Coll (Sicília, 321), a les 20.30 h

Concert: Gasca.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

la cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Los Croods. Ds i dg, 16.00 i 18.00.• Efectos secundarios. Dv, 16.00,

18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. Ds, 20.15, 22.20 i 00.45. Dg, 20.15 i 22.20. La resta, 16.00, 18.10, 20.15 i 22.20.

• Tierra prometida. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Tipos legales. 16.10 i 18.10.• Posesión infernal (Evil Dead). Dv i ds,

20.10, 22.10 i 00.45.• Tesis sobre un homicidio. Dv i ds,

16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• On the road. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• La caza. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Un lugar donde refugiarse. Dv i ds,

16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

• Los últimos días. Dv i ds, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. La res-ta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15. Dl, 16.00.15.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Nosferatu, el vampir de FW Mur-

nau. Dv, 21.00.• Una pistola en cada mano. Dv, dc i

dj, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds i dg, 18.00, 20.00 i 22.00. Dl, 18.00 i 22.00.

• Entre maestros. Dj, 19.30.• Món petit. Dv, 17.00. Ds i dg, 16.30

i 18.30. Dl, 17.30. Dc, 17.30 i 19.30. Dj, 17.30.

• Gardfiels i els seus amics. Ds i dg, 16.00.

• Planet 51. Ds i dg, 16.00.• Nana. Dv i dl, 17.30, 19.00, 20.30 i

22.00. Ds o dg, 18.00, 19.30, 21.00 i 22.15. Dc, 17.30 i 21.30. Dj, 17.30, 19.00 i 20.30.

• Mapa. Dv, 19.00. Ds i dg, 20.15 i 22.00. Dc i dj, 21.30.

• Unes altres veus. Dc, 19.30..

LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205• Sala 1: Memorias de un zombie

adolescente. 16.15, 18.20, 20.25 i 22.30.

• Sala 2: Un lugar donde refugiarse. 16.20, 19.30 i 22.20.

• Sala 3: Oblivion. 16.30, 19.20 i 22.10.

• Sala 4: Efectos secundarios. 20.20 i 22.30. Los croods. 16.10 i 18.20.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: El americano. 16.00, 18.15,

20.20 i 22.35.• Sala 2: Mis tardes con Margueritte.

16.20, 18.10, 20.25 i 22.30.• Sala 3: Bright Star. 16.00, 18.10,

20.25 i 22.40.• Sala 4: Contracorriente. 16.10,

18.15, 20.20 i 22.35.

• Sala 5: Submarino. 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: The secret of kells. 16.15,

18.20 i 20.20. Lope. 22.35.• Sala B: Conocerás al hombre de tus

sueños. 16.00, 18.15, 20.25 i 22.35.• Sala C: Origen. 16.15, 19.15 i 22.15. • Sala D: Blow horn. 16.15, 19.15 i

22.15. • El meu primer Verdi: Amics per sem-

pre. Dg, 11.30. El chico. Dg 11.30.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez

ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h.

• Sala del mig. Club de la Magia Juni-or (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA PORTA 4. Església, 4-6• El Verí del Teatre. Fins el 27/04. 20.00.• Sacrificis. Fins el 27/04. 22.00.• Elevador. Fins el 28/04. 19.00.• Las carcelarias. Fions el 28/04. 21.30.• Breus, cicle de miniformats teatrals.

Fins el 26/04. 23.00.

ALMERIA TEATRE. Sant Lluís, 64• Com dir-ho? De Josep M. Benet i Jornet,

dirigida per xavier Albertí. Fins el 2 de juny. Dc a ds, 20 h. Dg, 17 h

de Gràcia

11


de Gràcia

12


Cultura

Gustavo Roldán, autor del cartell d’enguany, i Ramón París, exposen a la seu del Districte

Consolidada com un referent dins del món del llibre il.lustrat, la sisena Trobada d’Il.lustradors de Barcelona, que orga-nitza la llibreria Casa Anita i Ediciones Ekaré des de fa sis anys, reu-nirà el 23 d’abril una de-sena d’autors gràfics al Pla de Salmerón, en una de les activitats destaca-des de la jornada, que es complementarà amb el tradicional intercanvi de llibres i les signatures dels autors.

SILVIA MANzANERA

Amb l’objectiu clar de visibilitzar la creativitat i la creació dels autors gràfics, la Trobada d’Il.lustradors de Barcelona protagonitza un any més l’extens programa d’activitats de la jornada del 23 d’abril que tindrà lloc al Districte. Enguany hi participaran 10 il.lustradors que signaran-dibuixaran els seus llibres repartits en dos torns: matí a partir de les 10h i tarda a partir de les 17h. Gustavo Roldán, au-tor del cartell d’enguany i Ramón París, tindran exposats una mos-tra d’originals a la seu del districte fins al 30 d’abril. Completen el grup Lucia Serrano, Óscar Julve, Pau Estrada, Mercè Galí, Anna Llenas, Núria Giralt, Maria Es-pluga i Carme Solé Vendrell.Per una altra banda, no faltarà

arXiu/serGi lou

una De les paraDes De lliBres al centre De la Vila el 23 D’aBril De 2012

La sisena Trobada d’Il.lustradors reuneix una desena d’autors al Pla de Salmerón

tampoc l’intercanvi de llibres que cada any organitzen, la jornada prèvia a Sant Jordi, a la plaça Vila i a la plaça Lesseps, les AMPAs, bi-

blioteques i equipaments culturals del districte. L’intercanvi serà de 17 a 19 h i per participar-hi, prè-viament s’hauran de bescanviar lli-

breusPaspartú acull l’obra d’alumnes d’Arts Metàfora

Les alumnes del centre Arts Vi-suals Metàfora Marcela Antunes i Masha Perskaya han inaugurat aquesta setmana Entre l’intangi-ble i la matèria a la galeria Pas-patú. En la seva línia de recerca i promoció d’artistes emergents, la sala del carrer Verdi acull el treball d’Antunes i Perskaya, dos artistes joves, una de Rio de Janeiro i l’altre de Moscú, que mostren -amb sensibilitat aguda, nitidesa i poesia- els seus mons interns. El producte de l’exposició, a través d’objectes i fotografies, és el resultat de la seva recerca individual i col.lec-tiva sobre la realitat que les en-volta. El Diploma de Postgrau en Arts Visuals és la modalitat més avançat del Taller Interna-cional de Metàfora, on artistes de tot el món conviuen i desen-volupen els seus projectes.

La poesia i música d’arpa cèltica de Bennozo al CAT

Francesco Bennozo, conside-rat un dels millors intèrprets de l’arpa cèltica, farà un recital poètic i musical aquest diven-dres al CAT amb motiu de la presentació del treball Appen-nino Atlantico. Músic, poeta i cercador, Bennozo ha actuat en alguns dels teatres més impor-tants d’Itàlia, així com també en alguns dels millors festivals de música europeus. Ha estat guar-donat amb una menció especial per la crítica dels Folk Awards d’Edimburg pel disc In’tlä piöla i amb el premi de Best World Roots Album de la revista nord-americana RootsWorld.

Dos llibres, dos autors, una editorial

venda aquest Sant Jordi aquestes dues obres centrades en històries gracienques, o que tenen la Vila com un dels protagonistes. Per

una altra banda, l’editorial tam-bé proposa com a novetat per la diada En Jordi i el drac, de Rosa M. Pascual i il.lustracions d’An-tònia Molero, Quan cremàvem les fàbriques, de Jordi Carbo-nell, sobre els impactes que va causar la industrialització en els ambients populars de Mataró, i I jo, quina culpa en tinc, de tot plegat?, un assaig sobre la crisi a càrrec de l’economista Jordi An-gusto, que conclou que tenim capacitat per sortir-ne: es tracta de fer les coses de manera dife-rent i de deixar de creure que cap govern portarà a cadascú allò que vol.

Dos graciencs, Isabel Sanagus-tín i Jordi Albertí, van posar en marxa el 2011 l’editorial Gre-gal, amb el llançament de El rellotger de Gràcia, escrit per Joan Lafarga. Un any després, veu la llum Orgues, orgueners i organistes de Gràcia, de Ger-mán Lázaro. Tots dos premiats amb el guardó que atorga el Districte, en la categoria de re-cerca històrica. Perquè és preci-sament la història –juntament amb les històries- l’eix sobre el que pivota Gregal, centrada en obres relacionades amb la histò-ria (novel•la, assaig, monografi-es) i obres –històries-, pensades

per a infants. Atzavara, Skiper, Lesseps, Taifa, Casa Anita, Nove-cento, Capicua i Roquer Jardinets són les llibreries que tindran a la

Macromassa en concert amb ‘Alarmas Mosca’

Macromassa, la banda formada per Víctor Nubla i Juan Crek, interpretaran les composicions més rellevants del seu espectacle Alarmas Mosca. L’actuació té lloc amb motiu del llançament del vinil Non Plus Ultra 1980-1989 Vol. 2, del segell Domés-tica Records, amb què el duet de clarinet electrònic i sintentit-zador participen amb la cançó Llorando están. La festa de pre-sentació tindrà lloc a l’Hangar (Poblenou), a partir de les 20 h, i comptarà també amb l’actua-ció de El Último Vecino, Ypsi-lon i Deejay Sandman.

bres per punts de llibre. A més, la biblioteca Jaume Fuster és una de les deu biblioteques de Barcelona -una per districte- que s’ha sumat amb el Banc de Sang i Teixits i l’Ajuntament de Barcelona a la campanya Sant Jordi solidari, aquest dijous i divendres, una campanya extraordinària de reco-llida de sang on els donants han rebut com a detall una rosa o un llibre gràcies a la col.laboració de diverses editorials.També les entitats de la Vila ce-lebraran la diada, com el cas dels Lluïsos de Gràcia, que muntaran

la parada de llibres dilluns a la plaça del Nord, especialment lli-bres infantils i juvenils, a càrrec de Contes pel Món i la llibreria es-pecialitzada en literatura infantil Pati de Llibres. A la tarda actuarà la coral infantil dels Lluïsos, El Virolet, i s’interpretarà El rei del Mussol i altres contes. La històrica entitat allargarà la celebració fins diumenge, amb l’espectacle de titelles La llegenda de Sant Jordi, explicada com un conte que bar-reja fantasia i tradicions amb un llenguatge proper als més petits de la casa.

Els Premis Vila de Gràcia premien de manera consecutiva dues obres de Gregal

La biblioteca Jaume Fuster s’ha sumat al Banc de Sang en una campanya solidària

de Gràcia

13


de Gràcia

14


EsportsL’Europa perd el seu primer partit a l’estadi

x. T.

Els escapulats van patir la pri-mera derrota de la temporada al Nou Sardenya en caure contra el Manlleu per 2 a 3 en un duel es-pectacular que podía haver aca-bat amb empatat si l’àrbitre ha-gués assenyalat un clar penal per mans a l’àrea osonenca al temps de descompte. Feia gairebé un any, concretament 358 dies, que l’Europa no perdia un partit a casa, quan el Balaguer, cuer ara de la lliga, es va endur els tres punts de l’estadi. L’entrenador europeísta, Pedro Dólera, treu ferro a la primera ensopegada dels seus com a locals: “Siguem conscients que són tres punts, els primers que es perden a ca-sa sí, però tres punts, recordem d’on venim i quina temporada estem fent, no ens tornem ara tots bojos”. I més tenint present que als tres primers llocs les co-ses segueixen igual. L’Olot, el lí-der de Tercera, va caure golejat a casa per 2 a 5 contra el Palamós, que està just per sobre de la pro-moció de descens i el Cornellà tampoc va passar de l’empat a casa del Júpiter, avantpenúltim classificat. Uns resultats que evi-dencien que els dos màxims ri-vals per ocupar la primera plaça i jugar amb avantatge el play-off d’ascens a 2B comencen a notar el desgast. L’Europa queda ara a un punt del Cornellà i a dos de l’equip olotí a falta de sis jorna-des per acabar la lliga.

Els graciencs certifiquen l’ascens a Preferent a dues jornades del final de la lliga

El trident format per Fa-bio, Pau i Edu ha situat l’entitat de la plaça del Nord en l’elit del tennis taula català per primer cop a la seva història. Una gesta que miraran de completar amb el títol de campions de Prefe-rent perquè a falta de dues jornades per aca-bar la lliga ocupen la se-gona plaça amb opcions de desbancar el Molins de Rei.

xAVI TEDó

Tres dels altres quatre equips de l’Escola de Tennis Taula de l’en-titat també poden pujar de cate-goria. El seu màxim responsable, Xavier Folch, no amaga la seva sa-tisfacció: “Aquest és el cinquè any que funciona l’Escola i dels cinc equips actuals passarem l’any vi-nent a set i ens convertirem en el club amb més conjunts en totes les categories de Barcelona”. Un creixement que va lligat als èxits de la secció. El primer equip va començar lògicament a Tercera, la darrera categoria, i porta quatre anys consecutius pujant de cate-goria fins arribar ara a la màxima competició del país, la Territori-al Catalana. L’equip, però, no es conforma i vol fer el salt a la lliga estatal. “Tenim molts números per pujar, l’objectiu és aquest” remarca Folch, que té plena con-fiança amb uns jugadors que van entrar en competició amb 14 i

15 anys i que no deixen de pro-gresar. La incorporació de Ferran Cano, jugador del Cassà de Sel-và, la propera temporada és un plus afegit: “Baixa a estudiar a Barcelona i és un reforç de luxe perquè va quedar segon de Cata-lunya en categoria juvenil”. Els dos equips que juguen a 2A i 2B han quedat classificats en quart lloc i jugaran el play-off d’ascens. Una promoció que ja han co-mençat ha disputar els dos equips de 3a, tot i que la mala fortuna els ha fet enfrontar-se en un duel fraticida que s’han emportat els nens davant del conjunt format per pares i adults.

el primer equip Dels lluïsos JuGarà a la màXima competició De catalunya

El sénior de tennis taula dels Lluïsos puja a la màxima categoria catalana

El jugador de l’Escola de Ten-nis Taula dels Lluïsos, Nil Ma-nyà, competirà a la final de Co-pa Catalunya que se celebrarà el proper mes de juny a Cassà, Ripollet i Calella. En una com-petició on només hi accedeixen els vuit millors jugadors de ca-da categoria, Manyà ha estat escollit el segon millor jugador

en alevins. També hi prendrà part en la categoria de juvenils Martí Folch, que és soci dels Lluïsos i que entrena a l’en-titat, però que va ser fitxat al mercat hivern per un dels clubs punters de Catalunya, el CTT Olesa Bombons Blasi, que dis-puta la 2a Categoria Nacional amb molt èxit.

Nil Manyà competirà a la final de Copa Catalunya

Aitor Leniz: “El Nou Sardenya té swing”

Aitor Leniz és fundador de la Torcida Escapu-lada i de LindyHop.cat. L’Europa i el ball ocupen bona part del seu temps i, de fet, la seva prome-sa en cas que el conjunt pugi a Segona B fusiona totes dues activitats.

Comencem pel final. Leniz, de cor europeista i swinguero de mena fa una promesa amb

molt de ritme. “Si l’Europa puja a Segona B em comprometo a que es faci una versió swing de l’himne del club i organitzar una festa de ball per estrenar-la”, co-menta convençut mentre xiuxi-ueja la melodia. Aquest fidel se-guidor del primer equip fa anys que va fundar la Torcida Esca-pulada i, a més, va formar part de la directiva de Joanjo Isern. Amb tot, mai ha estat testimoni en primera persona d’una pro- aitor leniz al carrer torriJos amB la BuFanDa De la torciDa escapulaDa

Èric lluent

Èric Lluent #europaaquestanysímoció d’ascens així que l’opció d’aquesta tem-porada s’ho agafa amb mol-ta alegria. “Les dues grans fites europeistes que he viscut han estat la final de la Copa Catalunya al Mi-niestadi i la salvació a l’últim minut davant del badaloní. En totes dues ocasions vaig saltar al camp”, rememora amb un somriure d’orella a orella. Des que es va instal·lar a la grada l’estadi escapulat ha procurat portar el ritme, la percussió i l’animació cada diumenge. “A dia d’avui, el Nou Sardenya és un camp de futbol amb molt de swing”, conclou.

ceDiDa

de Gràcia

15


de Gràcia

16

19 d’abril de 2013l’independent ViURe GRÀcia

la torratxa

Sant Jordi

Els llibres, les roses, l’aire fresc, l’alegria, els carrers plens de gent, les parades, les gitanes, el sol, el xà-fec de darrera hora, l’amor, que sigui laborable, que no celebrem cap derrota, que passegem molt, que fem molts petons, amb llengua o sense, triar i remenar, una novel.la, l’olor del paper de les seves pàgines, un poema ple de records, el llibre més venut, el que no surt mai a les llistes, l’autor mediàtic, el més desconegut dels autors, el que signa, el que no hi va mai perquè odia les masses, la primavera esclatant, les olors, la llengua, la nostra, la d’ells, la dels d’aquí, la dels de més enllà, els autors que han mort, els que publiquen per primer cop, les terrasses plenes, dinar a la Moritz, tenir un patró que és un cavaller, que salva princeses, que va amb l’escut de la creu de Sant Jordi, que mata el drac Wert, els carteristes, els que es colen a la cua per signar, els que no saben escriure i els hi refan tot el llibre, el poeta ignorat, els informatius en directe, els periodistes explo-tats que l’any que ve no hi se-ran, la benedicció de la rosa, els convidats que no sucaran el melindro perquè no hi ha recepció oficial, els que suca-ran en qualsevol moment, els imputats, els desnonats, els revolucionaris que publiquen en editorials del sistema, les manis, el fals miratge d’un dia màgic enmig de la crisi, un dia que acabarà amb una ram de roses blaugranes, una per cada gol de Messi, que potser no ha llegit mai un llibre però és un geni.

Pere Martí

Doc Scanlon: “El nivell de músics de jazz de Barcelona és referent mundial”Nascut a Buffalo (Nova York) i havent viscut molt anys a d’Albany, al mateix estat nord-americà, Doc Scanlon és un jazzman de la vella escola i des de la passada tardor veí de Gràcia on s’ha instal.lat per dur a terme un somni: el de guanyar-se la vida en terres europe-es, creant de seva pròpia banda que ha batejat amb el nom de Doc Scanlon’s Cool Cat Combo, junta-ment amb clarinetista gracienc Juli Aymí, el ba-teria Martí Elías i el banjo Mikha Violin.

ÈRIC LLUENT

En la seva època d’universitari a Albany va estudiar biologia i psicologia i ara es dedica ple-nament a la música. Com s’ho explica?Quan anava a la universitat vaig començar a tocar amb una banda de swing i bluegrass que va tenir molt d’èxit als Estats Units. Viat-jàvem molt i no vaig poder seguir els estudis com m’hagués agradat. Mai he estudiat música, tot és au-todidàctic i em ve d’oïda, i quan estudiava psicologia volia especia-litzar-me en musico-teràpia.

Però mai ha exercit de psicòleg. No, mai. Però en certa manera considero que l’objectiu que tenia el compleixo amb la meva feina. La música que fem és terapèutica, per a mi i per a les persones que l’escolten. Dóna molta alegria.

Quina va ser la seva primera experiència a Europa com a mú-sic?Fa molt anys havia tocat a Fin-làndia i a Rússia. Però l’any 2005 se’m va ficar al cap que volia tocar a Europa i la primera ciutat on vaig arribar va ser Barcelona. Vam venir a tocar al carrer però un cop

Èric lluent

Doc scanlon a una terrassa De la plaÇa Virreina

aquí ens vam assabentar que sense carnet no podríem. Igualment ens vam plantar a la plaça de la Cate-dral, vam tocar i vaig començar a fer contactes per treballar aquí i a França.

De fet, actualment té dues ban-des europees diferents, veritat?Sí. A Barcelona toco amb el Doc Scanlon’s Cool Cat Combo (el 24 d’abril a la cocteleria Milano i el 25 al Jazz Petit del carrer Encarna-ció) i a França amb la Pan Atlantic Swingsters. A més, cada dos per

tres vaig a tocar als Estats Units així que no paro amb els avions. M’agrada viatjar però si pogués passaria mig any aquí i mig any allà, sense haver de creuar l’Atlàn-tic cada mes.

S’instal·la a la capital catalana i mica en mica va coneixent l’es-cena del jazz barceloní. Com la qualificaria?Aquí hi ha músics fantàstics i el nivell de qualitat és dels més alts que jo he conegut viatjant arreu del món. Barcelona és un referent

mundial en aquest sentit. A més, hi ha una cantera molt prome-tedora. Feina com la que fa Joan Chamorro amb la Sant Andreu Jazz Band no té preu. No només ha fet créixer la cantant, saxofo-nista i trompetista Andrea Motis, que és tot un prodigi, sinó que tots els joves que ha format són promeses de futur.

La música que toca –el swing, resumint molt- té molta accep-tació entre els balladors. A Barcelona hi ha un auge de la moda swing. Per a un músic tocar per a gent que balla és una de les millors experiències. Hi ha un in-tercanvi d’energia que és recíproc, una connexió indescriptible.

La seva oportunitat a Euro-pa va començar als carrers de Barcelona, però cada cop hi ha més traves i normes que ho im-pedeixen. Com ho valora?Sempre hi haurà música al carrer. Si no és aquí serà a un altre lloc, però cap llei ni la situació econò-mica acabaran amb una tradició que ve de molts segles enrere.

amb Gràcia...

Amb Gràcia... Visc a Verdi i la plaça Virreina és com la meva sala d’estar. Els cafès del matí els acostumo a fer a La Cafete-ra de la mateixa plaça. Al vespre m’agrada apropar-me a La Casa Portuguesa de Verdi per guadir d’un “snack” i recomano la Vi-blioteca del carrer Vallfogona per tastar un bon vi. Però el que més m’agrada és “hang out” per Gràcia, una expressió anglesa

que seria equivalent a fer un volt, passar l’estona, deixar-se caure sense rumb fix per les places i carrerons del barri. Sóc molt fan del menjar casolà i orgànic del Mama’s Cafe del carrer Torrijos i pel que fa a les gelateries, totes fan gelats de primera.

Un desig... Que Gràcia mai can-viï. És el lloc més agradable en el que he viscut mai.

Documents

L'Independent de Gràcia 480