L'Independent de Gràcia 482

482

3 d

e m

aig

de

20

13

Caixabank anuncia una solució “digna” per a l’ermita de la Salut

sumari

5PLA D’USOS

ICV-EUiA proposa una consulta per ratificar la reforma

6SANITAT

El consell de Salut insta l’Esperança a no cobrar les cadires

ISSN - 1695-4793

ra no ha demanat permís d’obres per aixecar el bloc de 9 plantes, la immobiliària ha adreçat una carta als veïns on anuncia un pla d’actuació per mantenir l’ermita. Els veïns, però, no se’n refien.

Laia CoLL

Laia CoLL

L’operació immobiliària de Ver-tix a Caixabank es va concretar el desembre i de manera gairebé immediata un grup de veïns va adreçar una carta a Isidre Fainé.

Pàgina 7

El Sindicat del Taxi de Cata-lunya (STAC) ha fet arribar a l’Institut Metropolità del Taxi (IMET) la sol·licitud per re-convertir en parada nocturna la zona de càrrega i descàrrega que hi ha just davant del res-taurant Botafumeiro. Així ho ha avançat a l’Independent el secretari de l’executiva de l’STAC, Isma Tovar.

Pàgina 7

Els taxis volen una parada al Botafumeiro

La filial immobiliària de Caixa-bank, Buillding Center, ja ha mo-gut fitxa a Casa Morera, on hi ha l’emblemàtica ermita de la Salut: després d’adquirir la finca a Vertix a finals de 2012 i tot i que enca-

de Gràcia

2

3 de maig de 2013l’independent

adreCeu Les vostres Cartes, amb un màxim de 15 Línies, indiCant eL vostre nom, adreça, teLèfon i dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 baixos - 08012 bCno bé a [email protected]. també Les podeu fer arribar a través deL nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

No podem afegir cap informació més a la manifestació que dimarts al vespre va recórrer Gràcia acompanyada d’un desplegament policial inusual i que es va saldar amb unes quantes pintades però afortunadament cap altre incident de consideració. No podem afegir res més, perquè no va passar res; però ni volem, perquè Gràcia no mereix anar omplint pàgines i pàgines d’un estigma que s’ha tret de sobre amb molts esforços per part de tots. Ni Gràcia és l’únic barri dels insurrectes ni el barri de les operacions policials, malgrat

que enguany es compleixen 30 anys de la primera okupa-ció en una casa de Torrent de l’Olla. Aquest aniversari, tal com expliquem en aquest número, coincidirà amb la transfor-

mació enguany de molts espais que havien estat espai dels moviments socials (Les Naus tindran 29 habitatges amb piscina, Kan Titella serà un espai de coworking, el Casal Popular tornaran a ser tallers llogats i la Rovira ja és una casa ecològica...). No vol dir això que aquests moviments socials hagin desaparegut sinó que s’han transformat: sense anar més lluny el Resolís està a punt de convertir-se en la

nova seu social de bona part de les sigles més inquietes de la Vila. La manifestació de la vigília del Primer de Maig, de fet, estava convocada per un partit amb representació parlamentària, el principal representant del qual s’ha fet

un fart de mediar entre els moviments socials i les forces de seguretat. Un fart. Ho saben tots els comissaris que han passat per la seu dels Mossos a l’avinguda de Vallcarca.Amb tots aquests elements sobre la taula no s’acaba d’en-tendre la dimensió del desplegament policial, que més enllà de les crítiques habituals va sorprendre veïns i visitants que es miraven l’espectacle amb respecte i fins i tot una mica de por. No seria la primera vegada que uns i altres protagonis-tes acaben el joc en batalla campal.Sabem que no serà aquesta l’última vegada que es produirà una situació com la de dimarts passat, però hauríem de filar molt prim, entre tots, entre tots, a l’hora d’avaluar els pros i contres de les demostracions de força. S’acosta la tempo-rada de grans activitats al carrer a Gràcia, començant per la Festa Major. I les volem viure en pau.

Ens els darrers mesos s’ha anat constituint a Catalunya la Crida a la desobediència civil pels drets ciutadans i contra la dictadura financera, una plataforma ciutadana que pretén iniciar un movi-ment de desobediència civil no violenta per recuperar els drets ciutadans i posar resistència a la dictadura financera que ens ofega. La primera acció de deso-bediència civil que proposa la plataforma és la Penyora Fiscal contra la Corrupció. La campanya vol aconse-guir que La Llei per a la transparència que s’està tramitant al Congrés dels Diputats “reconegui l’accés a la informació com un dret fonamental i exigeixi una total transparència dels comptes del sector públic tot incloent la Casa Reial, els partits, les fundacions i les organitzacions socials”. Com indica el web d’aquest moviment (www.cridade-sobediencia.cat),la Penyora fiscal consisteix a ingressar una quantitat de diners –un mínim recomanat de 20e– a la Caixa de Dipòsits de l’Agència Tributària o en la banca ètica en concepte de penyora fiscal. Així, l’admi-nistració tindrà els diners però no els podrà utilitzar fins que s’acompleixin els objectius de la campanya. L’acció no comporta risc per al contribuent i tothom hi pot participar.

PenyoraLa precaució més extremaSara Reñé

el dependentL’exentrenador del Barça, Josep Guar-diola, ha creat escola. Si el tècnic de Santpedor va utilitzar “Gladiator” per motivar la plantilla abans de la final de la Champions de Roma, el míster de l’Europa, Pedro Dólera, també va esperonar els seus jugadors amb un vídeo abans d’enfrontar-se al Palamós. El vídeo resumia la temporada sense obviar derrotes o lesions per remarcar que accedir al play-off d’ascens a 2B no ha estat un camí planer. També va funcionar.

En els darrers temps han aparegut força youth hos-telsi això vol dir que alguna cosa està canviant. També són freqüents els grups de turistes en bicicleta que hi circulen. És aquest el princi-pi del que va succeir a Ciu-tat Vella? Un barri encarat tot al turisme amb prolife-ració de botigues de menjar ràpid, de souvenirs barats que no reflecteixen la nostra identitat, de supermercats de baixa qualitat? És això el que volem per a Gràcia?

Vull que continuï mantenint la seva identitat distintiva. Vull poder sentir un concert de jazz a la Plaça de la Vila sense que un grup de turistes nòrdiques bevent begudes energètiques m’ho impe-deixi. Demano que es limitin les llicències a aquells negocis que posen en risc la singularitat del barri i que mantinguem a ratlla el poder especulatiu que vindrà darrera el turisme. “Gràcia no està en venda”.

Marc Martínez i Uribe

El

pri

nci

pi

de

la f

i?

Dis

cap

aci

tats

Hem de filar prim, tots, a l’hora de fer demostració de força: s’acosta Festa Major

Ni Gràcia és l’únic barri dels insurrectes ni el barri de les operacions policials

Tinc un germà de 45 anys amb un grau de discapacitat del 42% que fins a la mort de la mare ha viscut amb ella, sense demanar mai cap ajut ni cap recolzament de l’administració. En quedar-se orfe me’n he fet càrrec jo, i a l’hora de reclamar algun ajut, em trobo que els centres especials de treball no li donen feina perquè només te-

nen subvenció de la Generalitat per mantenir els actuals llocs de tre-ball. A ell li deneguen tota petició d’ajut, pensió o subvenció, perquè segons li manifesten no hi té dret si no té un grau de discapacitat de com a mínim el 65% i basen aques-ta excusa en el fet que la crisi ha portat a una situació insostenible. Insostenible per als ciutadans que sempre acabem pagant els errors dels polítics, i encara més per aquells que, com el meu germà, es troben en una situació més vulne-rable, perquè la protecció de l’Estat de dret i del benestar en aquests casos és imperceptible. Què haig de fer amb el meu germà? Com el puc mantenir si jo mateix estic a l’atur? Quin futur li puc oferir? És així com es recolza a les persones desafavorides? Podria fer més preguntes però serviran?

Jaume Reig i Mitjà

de Gràcia

3

3 de maig de 2013l’independent Opinió

el bloc

La plaga

“Qui es menjarà els enciams i les bledes d’aquest hort?”. Això es pregunta un lector després de saber-se que al solar de la Casita Blanca s’hi faran horts urbans. En Josep Maria, així es fa dir, no aca-ba d’entendre que en un lloc tan transitat com els quatre cantons s’hi puguin plantar verdures i, sobretot, que al-gun valent se les mengi. No ha de patir. No hi haurà pa-radeta els dissabtes. El pro-jecte va destinat a persones amb risc d’exclusió social amb l’objectiu de fomentar “els aliments de proximitat i la seva importància en una dieta saludable”. Més enllà de tenir seriosos dubtes que les verdures d’aquest hort puguin rebre mai la denomi-nació d’origen, em pregunto si l’ajuntament els promou per comptabilitzar-los com a noves zones verdes com ja va fer un dia amb les jardi-neres de Torrijos. Abans que la plaga dels horts urbans s’estengui per la plaça Joanic o del Nord i que haguem de tenir un fill, escriure un llibre i plantar un hort, només recordar que es pot tenir un terrat sense tomàquets. Per-què després vindran els cor-rals i les gallines. Aturem-ho! Abans que les pastanagues ens fotin fora de la Vila.

Xavi T

edó

staff

La PerLa, 31, 08012 - BarceLona

TeL. 93 217 44 10

ediTa: debarris, sCCL

direcTor: aLbert baLanzà

amb eL suport de:

És una iniciaTiva de: assoCiaCió veïnaL viLa de Grà Cia, debarris i GràCiaWeb. conseLL di recTiu: aLbert baLanzà, Joan Lou. direcTor LocaL: aLbert baLanzà direcTora adjunTa: síLvia manzanera. redacTor en caP: xavi tedó. redacció: anaïs barnoLes, Carina beLLver, anna buJ, Cristina Casaprima, CLara darder, merit-xeLL díaz, núria faLCó, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narberHaus, Ginebra vaLL. coL.La-Boracions: àLex bosCH, pep boateLLa, LLu-ís bou, ramón CasaLé, miqueL CabaL Guar-ro, , GuiLLem Cifré, artur estrada, ànGeL Garreta, manoLo GonzáLez ‘patata’, pep GorGori, sebastià Jovani, pere martí, Jo-an miLLaret, víCtor nubLa, roGer rofín, tristram, rafaeL vaLLbona. FoTograFia: Laia CoLL i Jasna Hodzik. MaqueTació: serGi L. bofiLL. disseny weB: maria viLar-nau. PuBLiciTaT: CarLota freixenet (692 601 263). disTriBució: Cet Labor-90. iMPriMeix: induGraf offset, s.a. diPòsiT LegaL: b-32.478-00 disTriBució con-TroLada Per Pgd

núM. 482

núM. 482

Textos i fotos: Alfredo Cano què en penseu...

que en Penses que s’insTaL.Li una Parada de Taxis nocTurna davanT deL BoTaFuMeiro? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

...de donar llicències per obrir més bars a la Vila?

tribunaGrup d’habitatge i espai públic de l’Assemblea de la Vila de Gràcia

L’ocupació de Sant Salvador i l’elitització de Gràcia

En resposta a la tribuna signa-da per Llorenç Olivé, per la vi-sió que dóna, la interpel.lació i les lliçons que ens impar-teix, des del grup d’habitatge i espai públic de l’assemblea de la Vila de Gràcia volem explicar el següent: El grup d’habitatge no té cap interès particular ni finalitat política que la d’impulsar una xarxa de suport mutu a la Vila entre totes les persones que patim les conseqüències de l’especulació immobiliària i els efectes d’una política econòmica patrocinada des de formacions polítiques, grans empreses i entitats financeres abans i durant la crisi. Això significa aban-donar la impotència i la frustració i, apartant-se de l’assistencialisme, buscar solucions als problemes des de nosaltres mateixes. No hi ha més recompensa que el conèixer-nos i reconèixer-nos com a companyes d’un camí de lluita contra una situació injusta que té molts benefi-ciaris: banca, partits polítics, constructores, immobiliàries i no pocs particulars que viuen de les seves propietats i s’aprofiten del patiment aliè. I el que si hi ha és repressió, multes, judicis, etc.Com a qualsevol veïna i veí de la Vila, animem en Llorenç a venir al Banc Expropiat per parlar amb la gent que els assistents socials envien al banc perquè són incapaços d’oferir-lis solucions. O bé

cia sabem que és una solució temporal, però de la multiplica-ció d’aquesta pràctica i la seva

generalització vindrà la solu-ció. Al llarg de la història les lleis i normati-ves de profund calat social s’han aplicat

quan el fet ja estava consumat. L’edifici ocupat, segons les da-des del registre civil, mercantil i d’altres, pertany a l’immobili-

ària Vega 70 S.L. Un altre cas d’especulació immobiliària, un edifici de luxe destinat als rics, les taxacions d’alguns d’aquests habitatges van dels 450.000 euros per a 45m2 a 1.200.000 euros per a 160m2. L’empresa no ha presentat els seus comptes al registre mercantil des del 2008. L’Ajuntament de Cornellà ha emprés contra ella diverses accions legals per impaga-ment de multes administra-tives i té almenys dos dels pisos de Sant Salvador en pro-cés de subhasta per impaga-ment a una entitat bancària. La família propietària porta 7 anys esperant el pis i no hi ha indicis que demostrin que l’abandonament per part dels ocupants implicaria que els Olivé puguin instal.lar-s’hi. El pis dels Olivé estava a mig construir, no té lavabo, ni cui-na ni tant sols tot el parquet està posat. Els permisos i problemes legals per l’adquisició de la cèdula d’habitabilitat no desapareixeran amb els ocupes. Entenem el patiment dels Olivé, però el principal problema que tenen és amb l’administració i la constructo-ra. Des d’Habitatge no volem desentendre’ns del problema ni perjudicar els Olivé però si s’han de trobar solucions, que se’n poden trobar, que siguin per a tothom. Per la gent que malviu a la Vila i la joventut que n’ha de marxar.

ajudar-nos a trobar solucions; per exemple, participant d’una ocupació d’algun edifici que ell consideri legítim ocupar. Inclús podríem buscar propietaris que vulguin posar pisos en regim de lloguer social. El grup d’habitat-ge i espai públic de l’assemblea de Gràcia fem política de carrer, l’ocupació d’un edifici respon a una necessitat i per desgrà-

L’ocupació d’un edifici respon a una necessitat i per desgràcia és una solució temporal

Arnau Burgadaorganitzador d’events

socials

Montserrat Casesjubilada

Ermengol Bertranfuncionari

Daniel Delgadocuiner

No em sembla gens bé aquesta propostan del nou pla d’usos per la Vila. Estic totalment en contra de que s’obrin més bars en places com Diamant, perquè això provocarà sens dubte més sorolls i molèsties pels veïns.

Personalment trobo malament que obrin més bars perquè la repercussió en quant a sorolls és similar. Cres que és més lògic fer un control més efectiu dels que venen llaunes al carrer que no aquest pla.

El fet d’obrir bars no significa prohibir que la gent estigui al carrer. Opino que la guàrdia urbana ha de fer una tasca de conscienciació social amb tota la gent que fa gresca perquè la convivència sigui possible.

En principi em sembla bé la idea, sempre i quan que els bars que obrin facin barri i tinguin una oferta més origi-nal, és a dir, que promoguin activitats culturals.

Laia CoLL

de Gràcia

4

3 de maig de 2013l’independent Opinió

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Quin és el valor de la cultura?

Els sectors culturals del Regne Unit estan aquests dies immersos en un intens debat arran unes recents declaracions de la Secretaria d’Estat de Cultura, Maria Miller, en que destacava la importància del valor econòmic de l’activitat Cultural. Miller va afirmar que en un context de crisi com el que vivim, els artistes haurien de preocupar-se que allò que fan sigui, en primer lloc, económicamente rendible.Ho va dir poc després del funeral de Margaret Thatcher, la dona que va reduir dràsticament els ajuts a la Cultura i hi va impo-

sar la llei de mercat al sector, de manera que molts han vist planar sobre la cultura britànica aquelles polítiques que Blair va haver de revertir durant el seu mandat.El debat no és nou, però escoltat ara mateix resulta ofensiu, i tard

o d’hora s’extrapolarà a Espanya, vistes les reduccions conti-nuades de les aportacions públiques a la Cultura. Conec molts artistes i, creieu-me, tots ells volen viure del que fan, de manera que el rendiment econòmic està també dins els seus caps, però un graó per sota de la creativitat.La cultura té un seguit de valors que no es poden calcular amb fulls d’excel, i els governs no la poden tractar com si fos una mercaderia. A mes, el dubte de si és o no rendible econòmica-

ment és enganyós. Per exemple, els teatres del West End de Lon-dres ingressen a l’Estat només en concepte d’IVA per la venda d’entrades la mateixa quantitat que l’Estat destina a totes les subvencions al teatre a tot el Regne Unit. No és mal negoci,

doncs. La cantera segueix viva i podrà formar els actors que el dia de demà actuaran al West End i faran que la inversió retorni amb escreix, garantint una indústria sostenible que, a més de diners, reporta al país renom internacional i atrau milions de turistes cada cap de setmana.Vist d’aquesta manera, només se m’acut una manera de gastar diners públics que sigui pitjor que invertir en Cultura: no inver-tir en Cultura.

Pep Gorgori la setmana

La cultura té un seguit de valors que no es poden calcular amb fulls d’excel

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

raconsPep Boatella

tribunaJordi Raymond Parra

Les mitges veritats a Vallcar-ca són avui en dia la millor manera que la Regidoria de Gràcia troba per posar-se medalles davant de la ciutadania. A Vallcarca ja fa anys que el veïnat intenta fer horts (Al Torrent del Remei 2007, al carrer Farigola 2006-2008,...) i l’Ajuntament ha estat el principal perseguidor d’aquesta tendència fins ara. A Vallcarca també fa anys que es treballa per recuperar solars per a ús comunitari (Vallcarca beach, Horts de Farigola o el jardinet de la figuera a Farigola), el princi-pals esculls fins al moment els ha posat el Consistori. Les mitges veritats circulen en el sentit de fer creure que l’Ajuntament vol horts i vol solars arreglats, i això és fals. El Consistori en realitat només vol els seus horts, no vol veure com es qüestiona la propietat i la legitimitat de qui arregla els solars. Per tant

no vol que ningú més que l’Ajuntament pugui fer horts i arreglar solars. Pel Consistori és una qüestió de propietat privada i control del territori. Només així s’entén que per ocupar una petita part de l’inmens solar d’Avinguda Vallcarca n’hagi tancat i barrat la totalitat. Només així s’entenen els convenis privatius per l’ús del solar que ha fet amb la Fundació Heura (una entitat

Horts, solars i mitges veritats a Vallcarca

propera a l’església) i amb l’Istituto Europeo di Design (empresa privada). Només així s’entén que s’hagi discriminat a la resta d’entitats del barri de l’ús d’aquests solars, quan ni tan sols ha ofert la possibilitat de participació.És cert que l’Ajuntament s’ha gastat diners en fer una pista de bàsquet pública, amb un model de lliure gestió força atractiu. Però no s’entén la manca de previsió pel que fa al manteniment social i esportiu d’unes instal.lacions esporti-ves. Perquè no s’ha convidat a les entitats a treure profit de l’espai? Tots sabem que la participació de les associacions del barri en qualsevol instal-lació enriqueix la vida social i en redueix les despeses ja que es podrien assumir per part de les entitats usuàries. Per què no s’ha fet? Per evitar que les entitats locals s’apoderin d’un espai que transitòriament la

gestiona l’ens públic, però que de seguida que sigui rentable li tornarà a les mans d’empreses privades per tor-nar a especular. Continuant en la línia de la gentrificació

urbana tan criticada a Vallcar-ca. Així doncs; mitjans de comunicació subvencionats, tècnics dinamitzadors a sou de l’administració, entitats so-cials de caire clientelar, mili-tants de base progressistes o demòcrata-cristians, siusplau, deixeu de fer propanganda d’uns horts que ara per ara no tenen ni aigua corrent per regar (van amb ampolles a la font) i d’unes pistes esporti-ves sense equips ni afició.

Laia CoLL

El consistori no vol veure com es qüestiona la propietat de qui arregla els solars

Deixeu ja de fer propaganda d’uns horts que no tenen ni aigua corrent per regar

El dubte de si la cultura és o no econòmicament rendible és enganyós

de Gràcia

5


Políticabreus

El president de CDC, nou director general al Govern

Junqueras lliura els nous premis Vilaplana d’ERC

El president de Convergència Democràtica a Gràcia, Víctor Cullell, ha estat nomenat direc-tor general d’Anàlisi i Prospec-tiva de la Generalitat en l’últim consell de de govern de dimarts passat, després d’una etapa de tres anys en què ha estat cap del Gabinet de Relacions Instituci-onals del departament de Pre-sidència. Cullell considera que a títol personal comença “una nova etapa” i ha manifestat que espera desenvolupar aquesta nova responsabilitat “amb vo-luntat de servei i estima a un país que camina, decidit i amb pas ferm, cap a la seva llibertat i plenitud nacional”.

L’assemblea local d’ERC-Grà-cia entregarà el pròxim dijous a una entitat i a una persona el premi Francesc Vilaplana, un guardó de nova creació que porta el nom de l’històric militant i dirigent veïnal gra-cienc vinculat a la gent gran, que va morir el juny passat. L’acte es farà en el decurs d’un sopar als Lluïsos, en el qual hi serà com a convidat especial el president d’Esquerra i alcalde de Sant Vicenç dels Horts, Oriol Junqueras. El president d’ERC-Gràcia, Àlex López, ha explicat que els premis volen vincular “el país i Gràcia” i que s’ha decidit obrir el sopar al públic també tenint en comp-te la rellevància de l’actual cap de l’oposició i soci preferent de CiU al Govern.

Els ecosocialistes insten a fer una consulta popular vinculant per ratificar la reforma

La posada en marxa de la reforma del pla d’usos, en la qual hi treballa intensament un equip no-vament liderat per l’eco-nomista Marçal Tarragó -que ja va fer l’anterior pla especial l’any 2005-, ha aixecat aquesta setma-na una forta polseguera política i social que es traduïrà en el pròxim ple de dimarts. ICV i ERC han presentat dues iniciatives que demanen explicaci-ons a l’equip de govern i fins i tot, en el cas dels ecosocialistes, s’insta a culminar la reforma amb una consulta popular vinculant.

ALBERT BALANzà

L’equip de govern ho volia man-tenir en fase de preescalfament intern, però les declaracions de Tarragó divendres passat a l’Inde-pendent, apuntant les línies mes-tres del nou pla i aixecant el veto a obrir nous bars al nucli històric, han accelerat el procés. El Dis-tricte, en un comunicat enviat dilluns al vespre als grups muni-cipals, va intentar atemperar els ànims assegurant que l’equip de Tarragó està treballant en la fase “d’estudi i diagnosi” del nou pla i que abans d’adoptar una posició es reunirà amb els grups.Però aquestes explicacions s’han revelat com a insuficients al-menys per a ICV i ERC, que en la junta de portaveus de dimarts van acusar CiU d’engegar el nou

siLvia manzanera

eL nou pLa d’usos no tanCa La porta a L’obertura de nous bars a Les pLaCes Històrqiues

ICV i ERC acusen CiU d’engegar el nou pla d’usos sense informar ningú

pla d’usos sense informar ningú. També el PSC ha manifestat en privat inquietud per aquesta acti-vació de la reforma del pla d’usos.En aquest sentit, a banda de les reaccions de veïns que han arri-bat a l’Independent en paper o a la web (dos terços de l’enquesta web en contra d’aixecar el veto a obrir nous bars), els republicans demanaran en el ple del 7 de maig per quins criteris es regirà la re-visió del pla d’usos i els ecosoci-alistes instaran a fer una consulta popular vinculant per ratificar la reforma. Tarragó va apuntar la set-mana passada que abans de l’estiu el Districte disposarà d’una pro-posta “per al debat públic”.

La junta de portaveus de dimarts també va viure un moment de debat de nou per la ubicació dels consellers i regidors adscrits en els actes públics, després que el passat dimecres s’haguessin de reubicar aquests a la segona fila del públic per donar prefe-rència a càrrecs de l’Ajuntament de Barcelona com el director d’alcaldia o el comissionat de

participació. Aquest és un debat a Gràcia que es remunta al 2005 quan l’aleshores secretari de Po-lítica Municipal i conseller de Cultura, Albert Musons (PSC) va articular un document que atorgava preeminència als di-rigents locals per sobre dels de ciutat. A la junta de portaveus de dimatrts, l’equip de govern en va prendre nota.

Nova polèmica per la ubicació dels consellers als actes públics

reportatge

On no arriba la colla castellera...Els Xiquets de l’Esquerra Independentista assagen a la Fontana

Fa 3 mesos que a Grà-cia hi ha un nou grup casteller, sense ànim de trepitjar la feina dels Castellers de la Vila de Gràcia. Els Xiquets de l’Esquerra Independen-tista són grup, no colla, i volen fer arribar els castells en aquells actes polítics on les colles no es poden mullar.

Després de la creació del grup de bastoners Cop a Cop, que té seu a La Torna, els Xiquets de l’Esquerra Independentista és la segona entitat de Gràcia que es sectorialitza políticament en base a la cultura popular. Tal com expliquen Ramon Ortiz i Lara Correas, el 80% del nou grup casteller té “la seva colla” i “si se’ns trepitja alguna actua-ció, prioritzem la colla”. Tot va

començar l’octubre passat quan les festes alternatives de les Corts volia fer un taller de castells. Les colles no hi podien anar per no posicionar-se politicament i va sorgir la idea de fer els Xiqtes de l’EI. En sis mesos la trentena d’integrants del grup castellers ja ha aixecat el pilar de 4 als assajos i el 3 de 5 a les Corts fa pocs dies. Ortiz i Correas expliquen que ara els esforços se centren a su-

eLs xiquets de L’esquerra independentista en un assaiG

Albert Balanzà

Cedida

mar nous integrants per fer pinya i poder afrontar el 3 de 6. Assa-

gen tots els dimecres a les 21h a l’Espai Jove La Fontana.

de Gràcia

6


Societat

SILVIA MANzANERA

L’Ajuntament ha resolt aquesta setmana oficialment el concurs del Pla Buits per a cedir a entitats sense ànim de lucre l’ús i gestió temporal de 19 solars de la ciu-tat, dos d’ells a Gràcia. L’Inde-pendent ja va avançar a finals de març que un dels solars, el de la Casita Blanca, seran horts (vegeu l’Independent 477). Ara la co-

La comissió d’avaluació prefereix deixar l’espai sense activitat

El Pla Buits descarta la proposta de Rebobinart per a Farigola 19

imatGe deL soLar aL Carrer fariGoLa 19, aquest diJous

missió d’avaluació ha argumen-tat que declara deserta la cessió d’un dels espais del districte, el del carrer Farigola, 19, perquè “la proposta d’activitats recollides en el projecte de l’entitat Rebo-binart no es considera suficient per dinamitzar l’emplaçament”. La resposta de l’administració ha sorprès els membres de l’entitat que veuen “que l’Ajuntament prefereix deixar en desús un so-

lar que acceptar la proposta d’un col.lectiu”, com assegura Marc, un dels membres de Rebobinart, una plataforma d’art urbà. Ara l’entitat iniciarà converses amb d’altres associacions per poder compartir espais i afegir-se als projectes que es desenvoluparan en d’altres llocs. “Nosaltres, de fet, només necessitem les parets”, afegeix Marc, “així que el nostre projecte és compatible amb el

Laia CoLL

d’altres entitats”. L’AVV de Va-llcarca havia demanat a l’Ajun-tament que retirés el solar de Farigola 19 del Pla Buits, perquè

consideren que l’espai ja té un ús veïnal, on es porten a terme de-terminades activitats o assemble-es de veïns.

breusEl cartell de Festa Major 2013, en una setmana

La Fundació Festa Major de Gràcia presentarà el proper di-vendres 10 de maig a les 19.30 h als Jardins Manuel Torrente el cartell guanyador del concurs d’aquest any, una edició que ha comptat amb més participants que l’any passat.

Salut demana a l’Esperança que no cobri per les cadires

REDACCIó

El consell de salut de Gràcia ha acordat per unanimitat en la seva última reunió el 16 d’abril sol·licitar a l’Hospital de l’Es-perança que retiri les màquines que gestionen el cobrament de les cadires abatibles dels acom-panyants a un preu de deu eu-ros i que es van posar en fun-cionament el passat 9 de gener, tal com va explicar en exclusiva aquest setmanari (vegeu núm. 466). El sistema funciona a par-tir d’una màquina expenedora de targetes a 10 euros amb 20 hores d’utilització ininterrom-puda. L’empresa contractada, Decam, té seu a Sant Feliu de Guixols i està dirigida per l’exal-calde de CiU del municipi, Miquel Lobato. El grup muni-cipal del PSC ha presentat una declaració institucional en el ple de dimarts que ve que també es pronuncia en aquesta línia.

Les excavadores ja treballen al solar dos anys després dels últims desnonaments

Cent anys han passat gairebé des que els Auget van instal.lar-se a la finca, però ja fa 50 anys que van marxar i els veïns més aviat recorden els okupes de Les Naus o de Kan Provi o els desnonats del juliol de 2011. Ara, des de fa dos mesos, les màquines han començat a treballar per a una nova promoció immobiliària que tindrà en compte els vasos comunicants històrics de Providència 117 i Alegre de Dalt 52-56.

ALBERT BALANzà

Davant per davant del també mediàtic KGB, el solar on tre-ballen des de fa poques setmanes al carrer Alegre de Dalt 52-56 i Providència 117, es transformarà en els propers mesos en una pro-moció de La Llave de Oro amb un total de 26 habitatges de 2 i 3 dormitoris, 99 aparcaments, 26 trasters i piscina en interior d’illa comunitari.El director de sòl de la immobi-liària, Manuel Ferrer, ha detallat a l’Independent que la promoció se subdividirà en dos fronts. A la banda d’Alegre de Dalt hi haurà 19 habitatges de planta baixa i altell, dos pisos i una part de la planta tercera. També hi haurà tres soterranis. A la banda de Pro-vidència hi haurà 7 habitatges de planta baixa, dos pisos i un soter-rani. Ferrer ha sortit al pas de la possibilitat que als baixos d’aques-

arxiu / orioL viLa

eL Cso Les naus quan eestava en funCionament eL 2003

L’excasa okupada Les Naus tindrà 26 habitatges, 99 aparcaments i piscina

ta promoció s’hi instal·li un gran supermercat, tal com s’havia apuntat en alguns cercles de ve-ïns, i ha aclarit que ara com ara, en el projecte, “no està prevista l’existència de locals comercials ni oficines”. La part més significativa

• 1919. La família Auget ai-xeca una caseta de dos pisos amb un taller tèxtil, que es nodreix d’una mina d’aigua propera.

• 1924. Els Auget posseeixen la casa senyorial, dues cases mésper als avis i els fills i les naus tèxtils entre els núme-ros 52, 56 i 60 d’Alegre de Dalt i el 117 de Providència.

• 1934. Els Auget fugen a Tor-tosa i les naus passen a con-trol republicà. S’hi fan benes. Al final de la guerra, les naus tornen a la família.

• 1965. La crisi del tèxtil obli-ga a rellogar les naus fins que tanquen per sorolls i queixes veïnals a finals dels setanta.

• 1991-1994. Primer un grup de joves okupa la casa de Providència 117 i l’anome-na Kan Provi. Hi viuen vuit persones. Tres anys després, el 12 de febrer, s’okupa Les Naus al 52 d’Alegre de Dalt.

• 1997-2003. Vuit furgonetes desallotgen Kan Provi l’abril del 97. El 9 de desembre de 2003 el CNP tanca Les Naus.

• 26-7-2011. Els Mossos desnonen els inquilins que encara vivien al número 56 d’Alegre de Dalt.

cronologia

de la promoció immobiliària, pe-rò, anirà lligada a les plantes infe-riors i interiors. El garatge privat tindrà 99 places d’ aparcament i donarà entrada, en conseqüència, a oferta per a veïns del barri; tam-bé s’hi ubicaran 26 trasters. L’edi-

fici tindrà un interior de mançana comunitari amb piscina, també en la línia de les reformes d’altres antigues cases okupades com la de la plaça Rovira.

de Gràcia

7

3 de maig de 2013l’independent SOcietat

XAVI TEDó

El Sindicat del Taxi de Catalu-nya (STAC), la principal orga-nització del sector, ha fet arribar a l’Institut Metropolità del Taxi (IMET) la sol·licitud per re-convertir en parada nocturna la zona de càrrega i descàrrega que hi ha just davant del restaurant Botafumeiro. Així ho ha avan-çat a l’Independent el secretari de l’executiva de l’STAC, Isma Tovar, que assegura que “la de-manda existeix, tant per al res-taurant com per als locals d’oci de la zona”. El representant sindical deixa clar que es tracta d’una iniciativa pròpia: “Mai ho consultem amb restaurants i hotels, són peticions que fem directament els taxistes”. Un ex-trem que corrabora la direcció del restaurant, que assenyala que desconeixia la proposta que el sindicat ha enviat a l’IMET. To-var afirma que existeixen prece-dents recents per tirar endavant aquesta iniciativa: “Als carrers Tuset i Comerç ja s’ha fet i l’ex-periència ha estat positiva”. No ho veu de la mateixa manera el Districte. El conseller de Mobi-

La direcció del restaurant ho desconeix i el Districte no ho avala

Els taxis sol·liciten una parada nocturna davant del Botafumeiro

eL restaurant botafumeiro podria disposar de parada noCturna de taxis

litat, Jordi Tendero, considera que la parada no resoldria els problemes de mobilitat que oca-sionen sovint els usuaris del res-taurant que aparquen en doble fila a l’espera que un empleat de l’establiment porti els vehicles a un garatge privat: “Amb parada de taxis, els particulars aparca-

rien més avall o més amunt del carrer Gran, això només es resol amb vigilància permanent”. El Districte ha ampliat la zona de càrrega i descàrrega a gairebé a tot el carrer Gran per evitar que s’aparqui en doble fila, però els clients del restaurant ho seguei-xen fent amb impunitat.

Els veïns dubten del compromís del nou propietari, que subratlla el mal estat del temple

La filial immobiliària de Caixabank, Buillding Center, ja ha mogut fitxa a Casa Morera, on hi ha l’emblemàtica ermita de la Salut: després d’ad-quirir la finca a Vertix a finals de 2012 (vegeu L’Independent núm. 480) i tot i que encara no ha de-manat permís d’obres per aixecar el bloc previst de 9 plantes, la immobiliària ha adreçat una carta als veïns on anuncia un pla d’actuació per mantenir l’ermita. Els veïns, però, no se’n refien.

A. B.

L’operació immobiliària de Ver-tix a Caixabank es va concretar el passat 28 de desembre de 2012 i de manera gairebé immediata un grup de veïns, encapçalats per Elisa Castells, va adreçar una carta a Isidre Fainé. En aquesta carta, a la qual ha tingut accés l’Independent, els veïns recor-

Cedida

fotoGrafia de La Cerimònia d’una Comunió a L’ermita de La saLut

Caixabank anuncia un pla d’actuació per mantenir el santuari de la Salut

den a Caixabank que Vertix es va comprometre amb la parròquia dels franciscans a restaurar l’er-

Laia CoLL

mita i reobrir-la “en el termini de dos anys” i que el santuari forma part del patrimoni arquitectònic

de la ciutat, amb un nivell de protecció C. La carta, que adver-teix de les destrosses i la brutícia que s’acumulen a la capella, insta Caixabank a estudiar “detinguda-ment el cas” i adoptar “les mesu-res adequades” perquè l’espai no es malmeti més. La resposta ha trigat en arribar pe-rò el 19 de març el president de Servihabitat, en nom de Building Center, Julian Cabanillas, va envi-ar una carta a Castells on apunta-va que han fet una revisió “a fons” del solar i de l’edifici del santua-ri que conclou que l’ermita “no presenta patologies greus”, però “el seu grau de conservació no és adequat per al seu ús”. Cabanillas afegeix que estan elaborant un pla d’actuació per oferir “una solució digna” al santuari.Ara Castells, en conversa amb aquest setmanari, ha valorat que les explicacions de Caixabank no expliciten un total compromís. “Hi posen paños calientes”, diu, mentre carrega contra Vertix per destruir el campanar i critica la inacció de l’Ajuntament.

Els historiadors locals de Grà-cia sempre expliquen que l’er-mita de la Salut, a la canto-nada del carrer Mare de Déu de la Salut amb Escorial, va ser construïda pel propietari de cal Xipreret (Antoni Mo-rera) al 1864, durant un brot de còlera a Barcelona. La par-ròquia ha estat vinculada a la congregació dels franciscans, que quan Casa Morera va anar a terra el primer que van fer va ser agafar la imatge de la Mare de Déu i traslladar-la. Però, contra el que sembla, la capella havia tingut una forta activitat religiosa. S’hi havien celebrat casaments, com el que el 1963 va unir en ma-trimoni la veïna que ara en-capçala la carta a Caixabank, i també batejos i comunions. El recinte, actiu i custodiat pels Morera, que entraven a la masia per la porta de ferro del costat, va mantenir l’activitats fins als primers anys del segle XXI. I ara sembla que els nous propietaris esperin que caigui del tot per construir amb el màxim d’espai.

Casaments, comunions... i l’oblit final

de Gràcia

8

3 de maig de 2013l’independent SOcietat

breusDones al cinema, a la Setmana de la gent gran El Consell de Dones de Gràcia proposa, en el marc de la Set-mana de la Gent Gran del dis-trcite, l’activitat Les dones grans a la pantalla: de més verdes en maduren, un taller col.loqui amb projecció d’un muntatge cinematogràfic que tindrà lloc el 7 de maig a la Violeta. Del 6 al 9 de maig s’han programat tot un seguit d’activitats esportives, musicals, culturals i lúdiques adreçades a aquest col.lectiu, i on també es donen a conèixer algunes de les activitats que es realitzen en els casals.

Nova primavera d’Història a Sansalvador

El Taller d’Història arrenca di-marts 7 de maig a la Finca San-salvador una nova edició dels cicles de conferències i mo-nogràfics dedicats a la història de Barcelona -amb una segona presentació del llibre Baldiri Reixac, el col.legi del Park Güell a càrrec d’Eloi Babiano-, al ci-nema i revolució i a la segona guerra mundial.

L’edifici pro-ascensor fa fora l’administrador pel seu “partidisme” en la polèmica

Dur revés a la comissió d’obres del Parc Residen-cial del Coll. Els serveis tècnics del departament de Benestar Social i Famí-lia acaben d’enllestir un informe que qüestiona la instal.lació de tres pla-taformes elevadores per suprimir les barreres ar-quitectòniques existents. Els arquitectes de l’Àrea de Promoció de l’Acces-sibilitat i de Supressió de Barreres aposten per celebrar una nova reunió veïnal amb els pros i con-tres de les dues opcions.

XAVI TEDó

Els veïns de l’edifici Bedoll, que defensen la instal·lació d’un as-censor, s’aferren a aquest infor-me de la Generalitat per mirar de frenar el projecte guanyador. Les conclusions del text són més que contundents. Després de re-cordar que l’acord de posar les plataformes es troba impugnat

xavi tedó

L’aCCés aL parC residenCiaL deL CoLL, motiu de ConfLiCte veïnaL

Benestar Social veta les plataformes elevadores de la urbanització del Coll

judicialment per la majoria de persones amb discapacitats per irregularitats en la votació, l’in-forme subratlla que “si la resolu-ció judicial dóna la raó als veïns que han impugnat l’acta, l’acord adoptat per la comunitat és el de construir l’ascensor sense més dilacions”. En el cas que es de-

sestimi la impugnació, els arqui-tectes adverteixen que “no seria suficient per validar de manera automàtica les plataformes per-què els pressupostos i documents aportats i la dependència de per-misos de terceres persones qües-tionen que sigui una intervenció viable i ajustada a la normativa

vigent”. No debades, alguns ve-ïns de l’edifici Magnòlia, situat al número 67 del passeig Mare de Déu del Coll, ja han posat el crit al cel perquè les obres -que en el seu cas no necessiten- afectarien l’accés a les seves propietats. L’in-forme també avisa a la Comissió d’Obres que els opositors a les plataformes poden denunciar les obres “en no quedar sufici-entment acreditat ni justificat que la construcció d’un ascensor no és viable tècnica o econòmi-cament”. En aquest sentit, l’ad-ministració sosté que “és força probable que la diferència de cost entre les dues solucions no resul-ti suficientment significativa”. El suposat posicionament de l’ad-ministrador de les tres finques a favor de les plataformes elevado-res ha provocat que els veïns del Bedoll acordessin la seva destitu-ció dijous passat a la junta anu-al. Precisament, la Generalitat reclama una nova reunió entre els propietaris on s’informi “dels costos i dels beneficis a curt i llarg termini de cada opció”.

de Gràcia

9


recomanem

res amb el grup Bac de Roda.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 17 h

Barcelona Cinema i Revolu-ció: La ciudad de los prodi-gios, de Mario Camus.Finca Sansalvador (Mara de Déu del Coll, 79), a les 19 h

Teatre: L’Estranger, d’Al-bert Camus.Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

Concert: Miguel de Molina.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 20.30 h

Concert: Miquel Aranda.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Teatre: Solfatara, amb la Cia. Atresbandes.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

La Taverna del CAT: Koldo González i Ferran Brossa.Via Fora (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

Concert: ImproAlfa, cia Im-proacatomba.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.45 h

Concert: Petrus.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Jam session de jazz, blues i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22.30 h

Dijous 9 de maigBall amb orquestra.

Concert de Clara Peya. La jove pianista Clara Peya presenta Tot aquest silenci, tercer disc d’estudi nascut de la necessitat d’expressar amb música paraules que troba en textos propis i de diferents poetes com Sílvia Bel o Mireia Calafell.

Diumenge 5 de maigAlmeria Teatre (Sant Lluis, 64), a les 12.30 h

Cedida

Concert: Pep Sala.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Concert: Lluís Coloma & Marc Ruiz.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Diumenge 5 de maig La Orquestra del Caballo Ganador.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 13 h

Cinema jove i crispetes: La cuadrilla, de Ken Loach.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18 h

Teatre: Tala, de Thomas Ber-nhard.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 18.30 h

Concert: Forró Afiado.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 19 h

Teatre: L’amant, a càrrec d’Estoics Orfes.Sala Porta 4 (Església, 4-10, lo-cal 6), a les 19 h

Dimarts 7 de maig Cicle Treballar a l’estiu: Xer-rada CV creatius.Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 18.30 h

Cicle temàtic La dansa no fa por. Conferència: Introduc-ció a la dansa a Catalu-nya, a càrrec de Toni Jodar.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 19 h

Xerrada-concert El blues: els orígens, dins el cicle Blues and roll. A càrrec d’Amadeu Casas.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 19 h

Primavera d’Història. Coses i històries de Barcelona. Pre-sentació del llibre Funicu-lars i telefèrics de Mont-juïc, amb el seu autor Ricard Fernández i Valentí.Finca Sansalvador (Mare de Déu del Coll, 79), a les 19.30 h

Concert: Mercy Mercy.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Os Meu Shorts.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dimecres 8 de maigXXIV Trobada de la gent gran de Gràcia. Concert d’havane-

EXPOSICIONS

Fins el 3 de maig Exposició El cant de les si-renes 2.0. Reflexió sobre el deixar-se endur pel desig d’aconseguir allò que ens atreu però sabem que ens porta a tràgic final. A càrrec de François Pagés.Centre Cívic La Bruguera (Al-dea, 15)

Fins el 4 de maigExposició 4 artistes, 4 es-pais, 4 conceptes. Mostra amb diferents propostes ar-tístiques: joieria (Laura Tri-lla de Trijola), il.lustració (François Pages) i fotografia (Salvador Barrau Scrap, An-na Camps).Centre Cívic El Coll - La Bru-guera (Aldea, 15)

Fins el 10 de maig Exposició d’escultures de Josep Ma Gras.Foment Gracienc de les Arts (Sant Pere Màrtir, 9)

Fins el 18 de maigExposició Sirenes. Mos-tra conjunta de les artistes Gemma Silvestre i Valeria Pesce, que han treballat so-bre un mateix motiu, enca-ra que des de perspectives conceptuals i tècniques di-ferents: cossos de dones sota l’aigua. Espai [B] (Torrent de l’Olla, 158)

Del 7 al 31 de maigExposició Animals maltrac-tats. Mostra de fotos i tex-tos sobre diferents casos de maltractament d’animals re-alitzada per FAADA. A cada imatge l’acompanya un text sobre cada cas de maltrac-tament i uns consells sobre el que es pot fer per millo-rar la situació d’aquests ani-mals.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 30 de maig Exposició Homenatge al Marroc. Exposició de pin-tura i dibuixos de Miquel Cazaña, recull de l’obra que l’artista ha fet durant els seus viatges al fantàstic pa-ís veí. Rutes en camell pel Sàhara, el mercat d’Essaoui-ra, la plaça de Yema el Fna o la medina de Tànger.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321)

Fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una

vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del dia-mant, dirigit per Francesc Be-triu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

INFANTILS

Dimecres 8 de maig Lletra petita - Sac de ronda-lles: Contes a la mà, a càr-rec de Gina Clotet. Edat reco-manda: 2-4 anys.Biblioteca Vila de Gràcia (Tor-rent de l’Olla, 104), a les 18 h

Dijous 9 de maig Lletra petita. Sessions de fil-moteca: Chomón per a la mainada. Edat recomanada: + 3 anys. Sessió per donar a conèixer el cinema mut als més petits, amb films de con-tes clàssics de tradició occi-dental dirigits per Segundo Chomón i explicats en direc-te per un narrador.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 65-69), a les 18 h

ACTES

Divendres 3 de maigConcert: ReL Sessions, a càrrec de Lluís Fortuny.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: El niño de la hipo-teca.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Andres Mariani.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Concert: Cool Grinders.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Dissabte 4 de maigTeatre: Com dir-ho?, de Jo-sep Maria Benet i Jornet, diri-gida per Xavier Albertí.Almeria Teatre (Sant Lluís, 64), a les 20 h

Nou Mars de Verd: Anna Herrero + Rodrigo Baldu-ino + Caludio Nervi + Gil-berto Rivero + Crá Rosa + Nico Correa.L’Atelier de Casa Vicens (Caroli-nes, 24), a les 20.30 h

Concert: Tailor For Pen-guins.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a les 17 h

Primavera d’Història. La Se-gona Guerra Mundial: Les ambicions territorials d’Alemanya a finals dels anys 30 i el desencade-nament del conflicto. Finca Sansalvador (Mare de Déu del Coll, 79), a les 19.30 h

ArtJust: Anna Herrero pre-senta Rodrigo Balduino.L’Atelier de Casa Vicens (Caro-lines, 24), a les 20 h

Concert: Marta Bel & Da-nilo Pinheiro.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Fernando Lagre-ca live! + Lasers Dj + Bru-netto Dj.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: SuperflyParty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Alexander Zhadov.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Divendres 10 de maigConcert: Marina Tuset & Andreu Martínez.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Espectacle Tem a Rimo, poemes inèdits de Pau Riba.Heliogábal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Ai, Ai, Ai.CAT (Pl. A. Frank, s/n), 22.30 h

de Gràcia

10


DocumentsnOvetat editOrial

Els Edificis Europa, al descobertEl darrer llibre de l’advocat i psicòleg Ramon Besora, soci i insígnia d’or de l’Europa, Treballar, treballar

i... Història d’un franquista passiu”, explica vivències del passat més fosc, però també com el club gracienc va perdre l’oportunitat de gaudir d’un gran espai d’equipaments on ara s’aixeca el gratacels i tota la zona interior d’edificis i vivendes. Besora assenyala qui va tenir la culpa en la requalificació d’uns terrenys que

haguessin permès al club gracienc desposar d’una zona esportiva des de Camèlies fins a Providència.

l’autor

Ramon Besora va estudiar Dret, Criminologia i Psicologia i s’ha de-dicat a treballar en el món de la jus-tícia com a advocat, professor i jutge. Una de les seves principals aficions és escriure sobre temes històrics, econòmics i polítics com es pot com-provar amb les obres D’Eros a Anti-eros (2007) i Aquelles sotanes ràncies (2008). En el seu darrer llibre, Tre-ballar, treballar i… ho combina amb la seva altra gran passió, l’Europa, del qual n’és insígna d’or, per paralar de la història dels Edificis Europa.

A la reunió següent de la part directiva del Club Esportiu Euro-

pa va haver-hi una barreja d’alegria i de nervis.–La pròxima eliminatòria ens ha tocat a Langreo; quina casualitat, un altre equip asturià. Aquesta vegada serà diferent: no hi ha vagues, a Astúries. No li cal al Govern, un triomf que distregui el perso-nal dels problemes de la mineria...En tots els llocs directius d’un club esportiu de qualsevol especialitat i categoria havia de figurar un membre designat per l’autoritat federativa amb les funcions de vigilar i d’informar de qualsevol indici qualificable com a subversiu, malgrat els comentaris del president. El directiu, un controlador polític, no va dir res. En tot cas, ja faria arribar allò exposat davant de l’”autoridad competente”. El senyor Corts, president de l’Europa, va donar apa-rentment per acabada la reunió; va fer un gest discret a alguns dels seus directius, entre ells a l’Albert.–S’ha confirmat que l’Hispano Fran-cés trasllada les seves instal.lacions. Quedarà lliure una àmplia zona que limita amb el nostre camp i amb els carrers Secretari Coloma, Providència i Sardenya...–La zona lliure la té qualificada l’ajun-tament com de serveis, o sigui que no pot ser dedicada a construir-hi pisos...–Gràcia no té instal.lacions adequades. Es podria ampliar i reformar el nostre camp: posar una de les porteries on és ara la tribuna i els actuals gols en laterals...–Quedaria espai suficient per a un pavelló esportiu...–I com que la temporada pròxima ja serem a la Segona Divisió...Es va nomenar una petita comissió, de manera informal, perquè canalitzés el projecte. –Caldria incloure-hi l’Albert Castellfort –va dir el senyor Ripoll, el secretari de la directiva–. És un gran treballador i el seu pare és un home amb molt bones relacions que, directament o indirecta, poden ser molt útils.

El president va assentir amb un breu gest, després de consultar amb la mirada l’Albert.

La primera gestió la van efectuar un grup de quatre directius: el secretari, l’Albert i dos directius més. El senyor Corts s’hi va abstenir. –Jo em reservo per a paraules majors. El petit grup es va dirigir a la Tinència d’Alcaldia de Gràcia, a la plaça d’Ori-ent, oficialment plaça de Rius i Taulet, que alguns en deien i en van continuar dient plaça de la Vila de Gràcia. Con-certada la cita prèviament, els va rebre el senyor Bernardo López, regidor de l’ajuntament de Barcelona designat pel terç sindical. Coneixedor de la missió que anava a rebre, el regidor va optar per no vestir amb la seva tradicional camisa blau maó i va optar per una camisa blanca i, això sí, una corbata blava. –Quants socis té l’Europa? –va pregun-tar el regidor.–En aquests moments, quasi 3.250 i, si pugem, en pocs dies pensem que arribarem a tenir pels volts de 5.000...–Això sona bé –va dir Bernardo López.

–I si després pugéssim a Primera, amb les noves instal.lacions, podríem fàcilment situar-nos entre 10.000 i 15.000...–Guanyaríeu o, fins i tot, superarieu l’Espanyol...El senyor Rosell, davant del comentari del tinent d’al-calde, no va poder evitar un rictus de contrarietat.

Abans que un aparellador, amic del senyor Corts, acabés el croquis de les possibles instal.lacions, van succeir dos fets: –El Club Esportiu Europa puja a la Segona Divisió. –Les antigues instal.lacions de l’Hispano Francés són requalificades i en lloc de ser zona de serveis són conceptuades com a edifi-cables; això sí, es reserven unes zones verdes concre-tes i limitadíssimes.

de Gràcia

11


Cultura

El Grup d’Estudis treballa des de fa tres anys en una obra amb més de 200 textos

‘La gent del barri vista per la gent del barri’. Aquest és el títol del nou llibre del Grup d’Es-tudis Coll-Vallcarca, un projecte col.lectiu que va començar ara fa tres anys i que veurà la llum a principis de 2014. L’en-titat ja compta amb 200 textos d’històries que expliquen el passat inèdit del barri, amb històries sorprenents com la de Joan Belmonte, l’inventor d’un torpede de guerra que va acabar en mans nord-americanes. L’entitat compta amb la carta que Belmonte va escriure al president Companys.

SILVIA MANzANERA

“Joan Belmonte va inventar un coet torpede que volia que es fes servir per defensar els cata-lans durant la guerra civil. Però al final la idea la van comprar els nord-americans i es va uti-litzar durant la segona guerra mundial”, explica a l’Indepen-dent Carme Ferrer, membre del Grup d’Estudis Coll-Vallcarca, que compta amb la carta que Belmonte va escriure al president Lluís Companys. Joan Belmonte vivia al Coll. És un dels nombro-sos personatges il.lustres que apa-reixen a les pàgines del llibre que l’entitat està preparant. Històries inèdites que revelen la història d’un barri que es nega a perdre el seu passat. “No és ni més ni menys que la crònica del Coll-Vallcarca vista pels veïns”, afegeix

Cedida

eL Carrer mare de déu deL CoLL aLs anys 30, en una imatGe inCLosa aL LLibre ‘barCeLona: eL CoL-vaLLCarCa’, deL Grup d’estudis

Un llibre sobre el Coll descobreix l’inventor d’un torpede als anys 30

el president de l’entitat, Josep Callejón. L’obra recupera bio-grafies de botiguers, industrials i veïns del barri, així com relats d’històries curioses, explicacions de la construcció dels edificis més emblemàtics, i és clar, documents referents al Park Güell, com ara “el castell que va desaparèixer”, assegura Callejón. Algunes de les històries recollides en l’obra –que també inclou nombrós material gràfic i una recopilació d’articles de premsa- han donat peu per fer itineraris o xerrades. Tot i les difi-cultats per tirar endavant el pro-jecte, l’entitat segueix treballant amb força perquè l’obra estigui enllestida a principis de l’any vi-nent.

El procés de construcció d’un Centre de Cultura Popular i de promoció de la historieta a l’edifici de l’antic consolat de Dinamarca a proposta del Grup d’Estudis Coll-Vallcarca i el Museu del Còmic i la Il.lustració ha fet un nou pas després que l’Ajuntament de Barcelona acceptés a finals d’abril la pro-posició del grup Unitat per Barcelona. Així, el consistori

demanarà a la Diputació la ces-sió a la ciutat d’aquest edifici, actualment utilitzat com a ma-gatzem i reclamat per ús veïnal per entitats i veïns de Gràcia. El Grup d’Estudis aplaudeixen la mesura però ara esperen que la formació política que ha fet la proposta s’adreci a ells perquè “coneguin de primera mà, i no per la premsa, la seva proposta”, explica Josep Callejón.

Nou pas per al museu a l’exconsolat de Dinamarca breus

Sotacabina, a la mostra nacional de teatre amateur

El grup de teatre dels Lluïsos, Sotacabina, ha estat escollit per a participar a la mostra de teatre amateur més important de Ca-talunya que se celebrarà a Pine-da de Mar del 3 al 5 de maig; una oportunitat perquè els co-neguin els programadors.

S.M.

Blackcelona, la plataforma de promoció i acció musical dels grups de música negra de Barcelona nascuda a Gràcia, tindrà la seva nit monogràfica durant la propera Festa Major: divendres 16 d’agost els grups Cardova i Electric Gozarela actu-aran a Plaça Rovira. Blackcelona

Cardova i Electric Gozarela actuaran a plaça Rovira el 16 d’agost

Blackcelona programa una nit de música negra per Festa Major

imatGe deL CarteLL promoCionaL deL bLaCkCeLona

neix a la Vila al setembre de 2012 i actualment està portant a terme la segona mostra de música negra de BCN amb diferents concerts arreu de la ciutat i a l’Alfa. La pla-taforma va sorgir arran del disc recopilatori Blackcelona. A collec-tion of soul & funk music from the city of Barcelona, editat per la discogràfica Discmedi i coordinat pel aquest col.lectiu. El disc recull

a 16 bandes que estàn investigant en aquest terreny musical; un dels més atractius i revolucionaris que funciona actualment al país. Aquesta recopilació ha servit com a eina de promoció per a les dife-rents bandes de la ciutat i pretén ser una marca de referència que reuneixi a tots els grups de la ca-pital catalana que es mouen dins de l’àmbit de soul & funk. Així,

Cedida

Blackcelona Explosion Mostra de Música Negra de BCN vol ser un cicle musical de referència a nivell nacional i estatal oferint un espai

on els grups d’aquest tipus d’estil musical promocionin la seva mú-sica i també crear diferents sinèr-gies que faciliten l’intercanvi.

Riba i Amaya, a la Setmana de la Poesia a la Vila

REDACCIó

El Festival Internacional de Poe-sia 2013 porta a Gràcia diversos espectacles, un d’ells, un recital de poemes inèdits de Pau Riba que l’Heliogàbal oferirà el pro-per divendres 10 de maig a les 22 h. Tem a rimo és un recull amb textos recuperats després de temps, apunts mig esborrats o cançons descartades de l’artis-ta. El recull haurà de servir per a l’antologia de poesia de Pau Riba que prepara Produccions Escopeta. Per la seva banda, el mateix dia però a les set de la tarda, està programat la trobada Poetes catalans a l’estranger, a la biblioteca Jaume Fuster, i l’es-pectacle 50 anys sense Carmen Amaya, a la plaça Raspall a les nou de la nit, a càrrec de Blanca Llum Vidal, Víctor Nubla, En-ric Casasses i David Castillo. La setmana de la poesia se celebra en diversos punts de la ciutat del 8 al 14 de maig.

de Gràcia

12


‘La ràbia que em fas’, al Jove Teatre Regina. La sala del carrer Séneca continua el seu nou projecte teatral amb una proposta de la companyia alGalliner. La peça, estrenada dijous i que es pot veure al Regina divendres i dissabte a les 21 h, és un retrat mordaç en to de comèdia de les dificultats que molts joves de trenta anys tenen a l’hora d’agafar les rendes de les seves vides i començar a prendre decisions. Escrita per Juli Disla, la història es desenvolupa al lavabo d’un local de copes, on les confessions i les passions que sorgiran entre els cinc personatges tindran un nexe: la ràbia i la ira que els provoca a cadascun d’ells no tenir la gosadia d’afrontar els seus propis problemes i plantar-hi cara.

Cedida

crítica d’art

Duet a Espai 22

Ramón Casalé

Fa tot just un any es va inaugurar un nou espai a Gràcia, concretament l’Espai 22 (carrer Pere Serafí, 22). La primera exposició va ser de la pintora Núria Balcells (Barcelona, 1958) amb la sè-rie Watt. Actualment aquest espai funciona com a taller de la pròpia Núria Balcells i del també pintor Agustí Roca. El mes d’abril Balcells ha fet una mostra individual al Museu Marítim, on ha exhibit un conjunt d’obres relacio-nades amb el món de la mar seguint el fil argumental de Watt, nom d’un vaixell en miniatura que va crear el seu avi amb el que jugava de pe-tita. Però en el taller de l’avi també hi havia més records, sobretot documents antics,

que li serviran per reconstru-ir el passat, incorporant-los a mode de collage en les seves pintures damunt paper o fus-ta. El color també és impor-tant en el seu treball, doncs els primaris es fusionen amb tota normalitat amb les tona-litats ocres i neutres.

Respecte a Agustí Roca (Barcelona, 1959), està preparant una col.lectiva per a aquest estiu. La seva és una obra

figurativa on predomina el dibuix. Però és una figura-ció on s’adverteix també l’existència d’alguns aspec-tes abstractes. La multitud o l’”horror vacui”, semblen apoderar-se de la composi-ció, on cada personatge que apareix té el seu propi espai narratiu.

Actualment l’espai de Pere Serafí funciona com a taller de Núria Balcells i Agustí Roca

L’Escotilló guanya el primer premi al millor grup per ‘Primera plana’Cedida

esCena deL musiCaL quasi normaL, que Ha servit per La imatGe promoCionaL de L’obra

El Cercle tanca el XXVIè Concurs de Teatre amb més espectadors

SILVIA MANzANERA

El grup de teatre de Vilanova i la Geltrú L’Escotilló ha guanyat el primer premi al millor grup per l’obra Primera Plana, atorgat pel Centre en el darrer concurs de teatre català que l’entitat orga-

nitza des de fa 26 anys. Segons la direcció de l’entitat, enguany han destacat quatre grups, tot i que la qualitat s’ha mantingut al nivell d’altres anys. “Hem tingut una mitja de 120 espectadors per obra, una xifra una mica superior a l’any passat”, explica Carlos Pablos, president del Centre. El con-curs, que va re-bre 50 inscripci-ons de les quals només van ser seleccionades vuit companyies, s’ha convertit en tota una referència en el món del teatre. “Gràcia té molta tirada”, assegura Pablos, “i després de tants anys ens hem guanyat un nom”. L’obra guanyadora també s’ha endut el primer premi a la millor direcció (Anna Cabanes), el tercer premi al millor actor principal (Ramon Garcia), el primer premi a la millor actriu de repartiment (Emma Martí-

nez) i el primer al millor actor de repartiment (Ferran Coma). Altres obres premiades són Na-dal a Halloween, del grup de Teatre Filagarsa, Les amors de Ti-rant i Carmesina, de Blaugrana Scena, i La forma de les coses (La

Tropa Teatre). Malgrat les di-ficultats per les que també està passant el sector cultural, l’enti-tat segueix apos-tant per aquest

tipus de propostes. “Si nosaltres no apostem per fomentar la cul-tura, doncs ja podem plegar”, assegura Pablos. La cloenda del concurs també va servir per presentar l’obra que el Centre estrena aquest divendres, l’espectacle musical amb veu en directe Quasi normal, dirigida per Daniel Mejias, amb guió i lletres de Brian Yorkey, i música de Tom Kitt. Es podrà veure el 4, 5, 10, 11 i 12 de maig.

El Centre Moral va clau-surar diumenge el XXVIè concurs de teatre català amb el lliurament de premis i amb un registre d’espectadors millors que l’any passat. Per la direcció de la històrica entitat, aquest fet cer-tifica la qualitat de les obres i la trajectòria de la convocatòria, conver-tida ja en tot un referent a Catalunya. També es va aprofitar per presen-tar el nou espectacle, el musical Quasi normal, que s’estrena aquest divendres.

“Gràcia té molta tirada i després de tants anys el concurs també té un nom”, diu Carlos Pablos

la cartelleraCINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Iron Man 3. Dv i ds, 16.00, 19.00,

22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Tierra prometida. 16.00 i 18.05.• Tesis sobre un homicidio. Dv i ds,

20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 20.10 i 22.15.

• Scary Movie 5. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Noche de vino y copas. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

• La gran boda. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

• Buscando a Nemo. Ds i dg, 16.00, 18.05, 20.10. La resta, 16.30 i 19.15.

• Los últimos días. Dv i ds, 22.15 i 00.45. La resta, 22.15.

• Ayer no termina nunca. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Los croods. Ds i dg, 16.00, 18.00 i 20.00.

• Combustión. Dv, 16.00, 18.05, 20.10, 22.15 i 00.40. Ds, 22.15 i 00.40. Dg, 22.15. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

• Oblivion. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

CINEMES GIRONA. Girona, 175• Nosferatu, el vampir de FW Mur-

nau. Dv, 21.00.• Una pistola en cada mano. Ds i dg,

21.00. Dm, 21.30.• Món petit. Dv, dl i dm, 18.15. Ds i

dg, 19.15.• Gardfiels i els seus amics. Ds i dg,

16.00.• Planet 51. Ds i dg, 16.00.• Nana. Dv i dm, 17.00 i 19.45. Ds i dg,

18.00 i 23.00. dl, 17.00.

• La nostra vita. Dv, dl i dm, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds, 18.00, 20.00 i 22.00. Dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

• Un gran equipo. Dv, dl i dm, 17.30, 19.30 i 21.30. Ds, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dg, 18.00, 20.00 i 22.00.

LAUREN GRÀCIA. Carrer Bailén, 205• Sala 1: La gran boda. 16.30, 18.30,

20.30 i 22.30.• Sala 2: Los croods. Ds i dg, 16.15 i

18.15. Un lugar donde refugiarse. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00, 18.10, 20.20 i 22.25. Ds i dg, 20.20 i 22.25.

• Sala 3: Oblivion. 16.20, 19.20 i 22.00.

• Sala 4: Memorias de un zombie adolescente. 16.10, 18.10, 20.10 i 22.10.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Sala 1: Searching for sugar man.

15.45, 17.35, 19.25 i 21.30. Dv i ds,

23.10.• Sala 2: Tomboy. 16.10, 18.00, 20.00

i 21.45.• Sala 3: Barbara. 16.00, 18.00, 20.00

i 22.00.• Sala 4: Ayer no termina nunca.

16.00, 18.00, 20.00 i 22.05. • Sala 5: La caza. 15.45, 17.50, 20.00

i 22.05.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • Sala A: On the road (En la carretera)

16.00, 18.45 i 21.35.• Sala B: El ejército del poder. 15.45,

17.50, 20.00 i 22.10.• Sala C: 7 cajas. 16.00, 18.00 i 20.00

i 22.05. • Sala D: Noche de vino y copas. 16.00,

18.00, 20.00 i 22.00.

TEATRES

TEATRENEU. Terol, 26• Sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. • Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

• Sala Xavier Fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil)

SALA PORTA 4. Església, 4-6• Breus. Dv de maig a les 23 h• Estudio 44. Ds de maig a les 20 h• 28 dies. Ds de maig a les 22.30 h• L’amant. Dg 5 i 12 maig a les 19 h• Olivia & Olivier. Dg de maig a les 21.30 h

de Gràcia

13

3 de maig de 2013l’independent cultura

EsportsEls Lluïsos s’acomiaden d’EBA a casa amb derrota

X. T.

El primer equip de la plaça del Nord no ha pogut acomiadar-se de la lliga EBA amb victòria en el darrer partit a casa. Davant de la seva afició, els Lluïsos van tornar a caure de manera clara aquest dimecres en partit avançat per 45 a 63 contra l’Eninter CB Santfeliuenc i van encadenar la setena derrota consecutiva. Amb només quatre victòries en tot el campionat, els graciencs tanca-ran la seva participació a EBA aquest cap de setmana a la pista de l’Opentach Bàsquet Pla un any després de guanyar la Copa Catalunya i pujar a la primera categoria estatal contra tot pro-nòstic. Un ascens que va ser pos-sible gràcies a la cessió del pave-lló de Llars Mundet per part de l’ajuntament i als donatius que van fer els socis de l’entitat en el marc de la campanya “Veure els Lluïsos a EBA no té preu”. Un somni que arriba ara al seu final amb la notícia avançada per l’In-dependent la setmana passada que l’actual entrenador, Carles Rofes, no seguirà al capdavant del sènior. La directiva haurà de decidir ara qui s’asseurà a la banqueta la propera temporada i substituir les possibles baixes que es puguin produir tenint present que arribaran ofertes per alguns dels seus jugadors més rellevants, que enguany han continuat tot i ser els únics de la categoria que no cobren.

Els graciencs certifiquen l’accés al play-off d’ascens a Segona B dotze anys després

L’Europa és a un pas de superar el seu sostre de punts a Tercera. A falta de tres jornades, els es-capulats sumen 71 punts i són a tres d’igualar el rècord que va aconse-guir Josep Moratalla a la banqueta la temporada 1996/97. Amb el bitllet al play-off d’ascens a 2B assegurat, els de Pedro Dólera lluiten ara per quedar classificats en primer o segon lloc.

XAVI TEDó

El 6 de maig del 2001 l’Europa derrotava el Sant Andreu al Nar-cís Sala per 1 a 2 i es classificava pel play-off d’ascens a 2B. Dotze anys més tard, els graciencs van sumar el punt que necessitaven empatant a casa amb el Palamós diumenge. Els jugadors, amb sa-marretes especials per a l’ocasió, ho van celebrar sobre la gespa un cop finalitzat el partit amb una afició que també es va sumar a la festa. “Portava quatre anys espe-rant aquest moment”. D’aques-ta manera, l’entrenador Pedro Dólera, justificava la seva emoció després del partit. Una emoció que es va veure enterbolida, tan-mateix, amb l’empat contra els empordanesos i les victòries de Cornellà i Olot, que van ampliar a un i quatre punts la distància amb l’Europa. Tot i la golejada per 0 a 4 contra el Balaguer en la jornada intersetmanal de di-

mecres, els graciencs segueixen en la tercera posició perquè els de la Garrotxa i els del Baix Llobre-gat també van fer-se amb els tres punts en derrotar el Terrassa i el Gavà respectivament. Els homes de Pedro Dólera miraran de fer el sorpasso a la penúltima jornada quan visiten el camp de l’Olot i el Cornellà es desplaça a Figueres, que esgotarà les seves opcions de colar-se al play-off. Abans l’Euro-pa haurà de derrotar diumenge el Vic, que lluita per la permanèn-cia, tenint present que olotins i cornellanencs s’enfronten a rivals de la part alta però que ja no es juguen res.

ànGeL Garreta

eLs JuGadors de L’europa CeLebrant L’aCCés aL pLay-off d’asCens a seGona b diumenGe aL nou sardenya

L’Europa és a una victòria d’igualar el rècord de punts a Tercera Divisió

La directiva ha decidit abaixar preus de cara als dos darrers partits de lliga després de re-unir-se amb les penyes i altres sectors del club. L’entrada ge-neral passa de 10 a 6 euros i les penyes així com els socis d’al-tres entitats de la Vila tindran a la seva disposició vals de des-compte del 50% perquè la per-

sona destinatària d’aquest val pugui comprar l’entrada pels partits de diumenge contra el Vic i d’aquí dues setmanes contra la Pobla de Mafumet a 3 euros. La junta encara ha de decidir les promocions per a la disputa del play-off d’ascens a 2B, que ja compta amb etique-ta al twitter #EuroPlayOff.

Preus populars per als dos darrers partits de lliga a casa

Pedro Dólera: “És el fruit de quatre anys”

Si una cosa no li falta a l’entrenador de l’Europa és orgull. Pedro Dólera estava a la corda fluixa ara fa un any. Va re-butjar ofertes d’altres clubs i es va prometre que portaria l’equip al play-off. Dit i fet.

Fa dues temporades va per-dre les possibilitats de jugar la promoció d’ascens a Balaguer.

Aquell dia no va poder evitar les llàgrimes a l’autocar de tornada i es va prometre que tard o d’ho-ra ho aconseguiria. Dólera està convençut que l’èxit d’aquesta temporada és fruit del treball dels darrers quatre anys, sobre-tot de la darrera temporada en què les coses no van sortir bé. “L’any passat va ser molt dur. Em vaig sentir molt qüestionat i res sortia bé. Qualsevol altre equip hagués baixat de categoria. pedro dóLera, en una roda de premsa reCent

à.G.

Èric Lluent #europaaquestanysíI nosaltres vam aconseguir sal-var-nos. Hem reflexionat i m e n t a l m e n t en ha servit per ser molt forts”, analitza l’en-trenador escapulat. Es defineix com un home de club i fins ara ha rebutjat totes les ofertes que li han fet des d’altres conjunts. “Em sento a gust a l’Europa i estic molt content per la gent, de donar-los una alegria i més en aquests temps que corren”. Ara que el play off ja és ma-temàtic que ningú tingui cap dubte: “qui em coneix bé sap que jo i els meus jugadors ani-rem a per totes, volem pujar a Segona B”, avisa convençut.

de Gràcia

14


La jornada inclou concerts, tallers infantils o exhibicions esportivesLaia CoLL

eLs Comerços de GràCia mostraran eLs seus produCtes aL Carrer en una Jornada festiva

Catorze associacions trauran les seves botigues al carrer dissabte

S.M.

Els comerços sortiran aquest dis-sabte al carrer en una nova jornada festiva que serveixi per incentivar el comerç de proximitat i ajudi els clients a revaloritzar les botigues

de Gràcia en un moment de cai-guda de les vendes. Així, catorze associacions de comerciants han organitzat un complet programa d’activitats lúdiques que contri-bueixi a donar a conèixer l’oferta comercial del districte. Algunes entitats també s’han apuntat al cartell, com l’As-sociació d’Arte-sans de Gràcia, que oferirà una demostració al Pla de Salmerón d’oficis i tallers, de les 11 a 20 h, a proposta de l’Eix comercial Gran de Gràcia. Per la seva banda, l’asso-ciació de comerciants Casc Antic (Travessera de Gràcia entre Gran de Gràcia i Torrent de l’Olla) ha programat a partir de les 12 h un contacontes amb Marta Escude-

ro, així com tallers de maquillatge per a infants i de globoflèxia. Les actuacions musicals també són un clàssic, com el concert de la banda Malpaso a Astúries o música en directe a Travessera de Gràcia des d’Escorial fins a Sardenya. Precisa-

ment l’Associació de comerciants Nova Travessera ha inclòs en el programa una passejada amb els cavalls de la Co-lla de Sant Medir

Els Pilors i diverses exhibicions esportives. Les paradetes i les pro-mocions s’estendran per diversos punts (Diamant, Lesseps o Lliber-tat). Alguns comerços s’estrenen a la festa, com és el cas de la botiga Al grà, que oferirà tallers de cerà-mica durant el matí.

Els comerciants de ca-torze associacions de comerciants de Gràcia trauran les botigues al carrer aquest dissabte 4 de maig amb l’objectiu de mostrar el seus pro-ductes en un esdeveni-ment per promocionar el comerç de proximitat. La jornada inclou un progra-ma d’activitats lúdiques organitzades per les as-sociacions i els mateixos establiments.

Els Artesans de Gràcia oferiran una

demostració d’oficis al Pla de Salmerón

Activitat econòmica

de Gràcia

15


de Gràcia

16


la torratxa

I els drets humans, tampoc?

Quan el Tribunal Constitu-cional de Portugal declara il.legals algunes de les mesures econòmiques adoptades pel govern d’aquell país, queda clar que l’actuació d’un govern pot no ajustar-se a la seva Constitució i ser il.legal. Quan la presidenta d’una comunitat autònoma es-panyola llança una arenga encaminada a conscienciar el poble que, si és neces-sari, cal deixar de menjar per pagar la hipoteca, ens n’adonem què, tot i que no hi ha tribunal que pugui castigar la immoralitat, si la Constitució Espanyola re-coneix el dret a la vida i el dret a la vivenda, i la Decla-ració Universal dels Drets Humans reconeix com a drets tot allò que els go-verns dels països signants estan desmantellant (veure articles 3, 22, 23, 24, 25, 26 i 30), aquesta desafor-tunada declaració de la senyora política ens indica que Espanya està sotmesa a l’eventualitat d’una vulne-ració de la Carta Universal i ens ve a dir als ciutadans que cal saltar-se la Consti-tució. Ella suggereix que es pot vulnerar l’article relatiu al dret a la vida (no menjar mata, sovint) per solucionar el dret a la vivenda. Drets inalienables i compatibles que tots els estats haurien de garantir i els quals la De-claració dels Drets Humans no permet obligar altres països a vulnerar.

Vícto

r Nubla

viure Gràcia

la vida que veiem

El Barça boicoteja l’1 de maig

Gràcia es lleva agredolça. És dia festiu. I assolellat. Ha tingut més sort que aquesta darrera setmana de pluja aguda inter-minable. Els veïns encara resten bocabadats. I ja no és l’aigua la protagonista de la conversa me-teorològica típica d’ascensor. En parlen encara. És el desplega-ment policial desmesurat de la vigília del Dia Internacional del Treballador pels carrers de la Vi-la de Gràcia, d’aprop dos-cents mossos d’esquadra antiavalots formant files, un centenar de policia secreta i una quarantena de furgons de la BRIMO el que ha generat astorament general. Un pànic desconcertant, una ressaca repressiva entre els ve-ïns de Gràcia dels quals molts van sortir a escridassar amb la cassola entre mans davant d’aquella situació de caos mili-tar. La manifestació convocada per la CUP, Endavant (OSAN) i Arran sota el lema “Contra la dictadura de l’euro, sobirania popular” va semblar ser bas-tant com per dur a terme una operació d’estratègia i logística refinada de punta a punta del districte. Com si d’un simulacre de màxim perill es tractés. És el darrer desplegament policial des del desallotjament del Casal Po-pular de Gràcia de Ros de Ola-no, el passat 8 d’abril. És dimecres. Però fa olor de diumenge. Tot és tancat i la plujada ha deixat els colors de les façanes més vius que mai. Les places estan contentes, és on hi ha vida. I la torre de la Campana somriu. Té una tren-tena de nens i nenes que li fan

Gràcia tanca pel Dia Internacional del Treba-llador, menys la restau-ració que veu neces-sària l’obertura dels locals, sobretot per l’emissió del partit del Barça a la semifinal de la Champions League.

David zorraquino

pessigolles amb les corredisses al seu voltant i un sol espatar-rant que li fa ombra al clatell. Els para-sols alhora van escla-tant com flors de primavera. I és difícil un cafè a temps. Les ter-rasses dels bars estan a vessar de

vermuts impropis d’un dimecres. Mentre que les pissarres surten a les portes dels locals anunciant el partit de la nit. És la tornada de semifinals de la Champions League (FC Barcelona – Bayern de Munich) i el blau i el grana va prenent color de dalt a baix de Torrent de l’Olla. La restauració no tanca avui. Ni avui ni mai. Un dels gremis on es veuen més vul-nerats els drets dels treballadors per les llargues jornades afirma que és als petits locals on senten la pressió econòmica del negoci que no es permet tancar. Tothom

és al carrer amb família i amics. És festa. I l’emissió del Barça en la totalitat dels bars del barri fa “innegociable” la decisió tot i la jornada d’avui, expliquen. Cap al vespre, la tensió blaugrana és latent als carrers. Fontana acull centenars de culés rumb al Camp Nou. Però la presència policial als Jardinets de Gràcia torna a pren-dre protagonisme a la jornada del Dia del Treballador al barri. Incidents, càrregues i quatre de-tinguts, un d’ells menor, davant

de la seu de CDC al carrer de Còrsega posarà punt i final a la manifestació de l’Esquerra In-dependentista, convocada a les 18 hores a la plaça dels Països Catalans de Sants. Els veïns de Còrsega se’n tornen a dor-mir de nou agredolços. Crits de “Vergonya!” i insults vessen pels balcons quan a Gràcia es fa de nit. Parlen d’una “brutal violència injustificada” conse-cutiva en només dos dies. La Campana ja no somriu.

És dimecres. Però fa olor de diumenge. Les places estan contentes,

és on hi ha vida

david zorraquino

david zorraquino