of 16 /16
485 24 de maig de 2013 L’Arxiu admet 100 caixes afectades, sobretot el fons Buch, però les salvarà sumari 5 OkuPACIÓ El jutge es planteja el desallotjament dels desnonats 14 FuTBOL Europa-Arandina, primer round per somniar l’ascens ISSN - 1695-4793 na. En una reunió mantinguda aquest dimecres amb el Taller d’Història i el Club Excursionista Gràcia, el Districte ha admès que hi ha un total de 100 caixes afec- tades i que ja té un equip de cinc especialistes treballant-hi per re- Laia CoLL El sender forestal que engega a Torrent del Remei/Uruguai, passa per darrere del Montseny i Bosch i Gimpera i mor al passeig Turull, ja és a punt de transformar-se en l’anomena- da Ronda Verda. El projecte es caracteritza per la col.locació de grans paviments elevats en un passeig amb bancs, arbres i fanals LED. Pàgina 7 La Ronda Verda serà un pas elevat L’Ajuntament ja ha posat en mar- xa el protocol per restaurar els documents de l’Arxiu Buch mal- mesos a causa d’una fuita d’aigua a la Biblioteca Jaume Fuster el 12 de maig, tal i com va avançar L’Independent la passada setma- cuperar gairebé tot el material. “Estem contents amb la reacció”, explica Marta Buch, “fins i tot els treballs de restauració que s’inici- en ara poden millorar alguns dels documents”. Pàgina 12

L'Independent de Gràcia 485

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Setmanari independent d'àmbit local a la Vila de Gràcia

Text of L'Independent de Gràcia 485

  • 485

    24 d

    e m

    aig

    de

    20

    13

    LArxiu admet 100 caixes afectades, sobretot el fons Buch, per les salvar

    sumari

    5OkuPACI

    El jutge es planteja el desallotjament dels desnonats

    14FuTBOL

    Europa-Arandina, primer round per somniar lascens

    ISSN - 1695-4793

    na. En una reuni mantinguda aquest dimecres amb el Taller dHistria i el Club Excursionista Grcia, el Districte ha adms que hi ha un total de 100 caixes afec-tades i que ja t un equip de cinc especialistes treballant-hi per re-

    Laia CoLL

    El sender forestal que engega a Torrent del Remei/Uruguai, passa per darrere del Montseny i Bosch i Gimpera i mor al passeig Turull, ja s a punt de transformar-se en lanomena-da Ronda Verda. El projecte es caracteritza per la col.locaci de grans paviments elevats en un passeig amb bancs, arbres i fanals LED.

    Pgina 7

    La Ronda Verda ser un pas elevat

    LAjuntament ja ha posat en mar-xa el protocol per restaurar els documents de lArxiu Buch mal-mesos a causa duna fuita daigua a la Biblioteca Jaume Fuster el 12 de maig, tal i com va avanar LIndependent la passada setma-

    cuperar gaireb tot el material. Estem contents amb la reacci, explica Marta Buch, fins i tot els treballs de restauraci que sinici-en ara poden millorar alguns dels documents.

    Pgina 12

  • de Grcia

    2

    24 de maig de 2013lindependent

    aDreCeu Les Vostres Cartes, amB un mXim De 15 Lnies, inDiCant eL Vostre nom, aDrea, teLFon i Dni a: LIndependentC/ La perLa, 31 BaiXos - 08012 BCno B a [email protected] tamB Les poDeu Fer arriBar a traVs DeL nostre portaL www.independent.cat/gracia

    editorial ull de donacartes al director

    No havia passat mai i fins ara tots els governs del Distric-te nhavien estat conscients: la primera entitat que cal tenir contenta a Grcia s la Fundaci Festa Major. Per trajectria, per dimensi del que organitzen i del que representen, per la quantitat de gent que mouen i per la quantitat de visitants que mobilitzen noms en una setmana del mes dagost. Grcia surt a tots els mitjans, de manera coincident, un dia rere laltre, noms aquella setmana. Grcies a la dimensi del que organit-za la Fundaci Festa Major, amb el suport daquesta instituci i daquesta altra, daquell patrocinador i del de ms enll. Per les mans sobre les quals descansa gaireb tota la responsabi-litat sn les dels festers, des dels presidents de cada comissi de festes de cada carrer fins als membres del patronat i del comit de direcci de la Fundaci, encapalats pel president de lentitat, Ricard Estruch.No havia passat mai i fins ara tots els governs del Districte nhavien estat conscients. Lactual equip de govern fins i tot va

    millor inicialment les relacions que va tenir la Fundaci amb tots els anteriors i la primera mesura simblica va ser tota una declaraci dintencions de la nova etapa que sobria: la Fundaci havia de triar el pregoner. A alguns els sem-

    blar una xorrada, per fins a aquell moment, fins que Maite Fandos no va arribar al govern del districte, el pregoner de la Festa Major no era triat per lentitat que organitzava la festa. El Districte de Grcia es reservava aquesta potestat i la Fundaci Festa Major havia dacatar i callar, i aplaudir des de la balcona-da el dia 14 a les set de la tarda.Per aix resulta sorprenent i allucinant que en molt poc temps shagi girat la truita duna manera tan espectacular en aquesta relaci: noms en tres setmanes shan produt dos incendis que han provocat una topada mai vista entre el Districte i la Fundaci: lentitat parla dimposici de lAjuntament en la reubicaci del Festigbal i almenys shan produt dues trucades des de lequip de govern contrries al cartell oficial del 2013, unes tisores sobre fons groc... Resulta sorprenent i allucinant, amb totes les premisses que hem apuntat al principi daquest editorial, que shagi arribat a a aquest clima de malestar, de pressi, fins i tot de crispaci, de dinars de mediaci, dintents de comunicats oficials destripar-ho tot... Inconscincia, mala estratgia comunicativa, poca m esquerra... Noms queden tres mesos per a la festa, i potser enguany la batussa no ser al carrer, sin als despatxos.

    Por i dretsDe poder a poderngels Crcoles

    el dependentLes bsties de Correus pintats de blau i amb el logotip del Partit Popular en color blanc en se-nyal protesta per lanomenat cas Brcenas que van apa-rixer a la plaa Revoluci la setmana passada han durat noms dos dies. La campa-nya vol facilitar la tasca als

    dirigents populars a lhora de rebre els sobresous que van anar rebent. Empleats de Correus, per, han esborrat rpidament la irnica inscripci que va des-pertar la curiositat dels vens de la zona.

    Potser enguany la batussa de Festa Major no ser al carrer sin als despatxos

    Us haureu adonat que, a poc a poc, ha augmentat la inse-guretat ciutadana i, alhora, la por. La por s utilitzada per anar-nos traient drets, i la que fa que combreguem amb rodes de mol. Lefecte paradoxal que produeix s que la persona que es mou per la por, pensa que s ms llesta que les dems, perqu creu que sest posant a resguard. La por fomenta lindividualisme i fa que actuem en contra del col.

    lectiu i, per tant, en contra nostra. Us haureu adonat que des que hi ha la guerra de les retallades, cada cop hi ha ms anuncis dassegu-radores. A aquestes alades ja deveu saber que qui hi ha darrera de les retallades sn les asseguradores, i no la fabricada crisi. Quan contractem una assegurana privada el que estem fent s donar ms fora a aquestes asseguradores perqu des-mantellin la sanitat pblica i aix, moguts per la por a no tenir una bona assistncia, el que fem s afavorir el desmantellament de la sani-tat pblica i que lassistn-cia sigui de menor qualitat. Les asseguradores paguen malament als professio-nals i al seu personal, i les necessitats dels pacients no sn prioritries en els seus plantejaments. Aix, grcies a la por, a actuar moguts per la por, afavorim all que ens perjudica.

    El passat mes de gener la sala X de lAudincia Provincial de Bcn dictava una resoluci histrica admetent a trmit una querella per crims de lesa humanitat contra lAvi-azione Legionria que havia martiritzat la capital catalana entre els anys 37 i 39. Un fet jurdic normal en Europa per sense pre-cedents a lEstat Espanyol, lnic del continent a no haver passat comptes amb el seu passat feixista.En la seva interlocutria els magistrats es dirigien a lAjuntament de Barcelona i a la Generalitat de Cata-lunya oferint a ambdues institucions la possibilitat de presentar-se com a part actora en el procediment

    judicial. Oferiment perfectament lgic en un context instituci-onal de democrcia formal: Ajuntament i Generalitat sn institucions representatives de la ciutadania i per tant tenen la

    Res

    pon

    sabil

    itat

    inst

    ituci

    onal

    missi i el deure dimplicar-se en la tutela dels seus representats, sobretot quan hi ha en joc la violaci de drets fonamentals, com en aquest cas. A Itlia, al darrer judici per crims de guer-ra comesos per tropes alema-nyes al 1944, fa dos anys, shi van presentar com a acusaci particular totes les institucions publiques, locals i estatals. Doncs b, han passat els mesos i ni lAjuntament ni la Generalitat han respost, rebutjant per tant amb el silenci la oportunitat que el tribunal els oferia. En una de-mocrcia, tindriem dret a saber perqu les nostres institucions deixen soles en la seva recerca de justicia i reparacions a les vctimes de lagressi feixista que va portar Franco al poder. Alg es dignar fer-ho?

    Rolando dAlessandro

  • de Grcia

    3

    24 de maig de 2013lindependent Opini

    Qu en penses Que el jutge decreti el desallotjament cautelar a sant salvador? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

    Textos i fotos: Alfred Cano

    el bloc

    El presi

    Avui anuncia que sen va. Ell no ho admetr per s un dels homes amb ms poder civil de Grcia. A Grcia la regidora s la Maite Fandos i la presidenta s lElsa Blasco, per el president s ell. s lhome que ha mogut els complexos fils de la Festa Major en els ltims set anys. Ens nhem dit unes quantes i li retreuria encara unes quan-tes ms. T carcter, i prin-cipis inamobibles. Per un cop lany, amb el Ricard, fem un reset: dinem al Fanem del carrer Ramis i sortim sempre amics. Sempre. Dimarts va ser especial. El Ricard em diu que plega. Ja tinc un dels titulars. Per aviat aix passa a un segon pla. Fa anys que ens coneixem, i ens expliquem com va la feina, on hem trobat lamor, si girem rodons... El Ricard s el presi de Festa Major que ha fet oblidar els 18 anys de lAlbert Torres, per tamb s el cinfil, el futbolero o el patriota. Avui, per primer cop, li ensenyo un SMS seu que tinc guardat des de lany 2004. Aquesta ser la seva ltima Festa Major. Alg se nalegrar. Que passaran els anys i vindr ladu, com aix ha de ser, i em pregunto si amb aquest escrit he trobat el gest correcte.

    Albert Balanz

    qu en penseu...

    tribunaElsa Blasco, presidenta del Districte de Grcia i regidora dICV-EUiA

    Construir lIES Vallcarca: complir els acords

    Sn moltes les famlies de Gr-cia que tenen un neguit cada cop ms punyent perqu els seus fills i filles estan acabant lescola primria i no hi ha prou places dinstitut al nostre districte per acollir-losa lEn-senyament Secundari Obliga-tori i al Batxillerat. Un estudi de la Coordinadora dAMPA demostra el que tothom que es troba en aquesta situaci ja tenia clar: hi ha una manca importantssima de places. O sigui, hi ha ms demanda que oferta i la Generalitat no hi posa remei.s un problema que afecta tots els nostres barris i que es veia venir. Per hi ha un institut, linstitut Vallcarca, aprovat des del 2007 amb un solar per ubicar-lo, que s estratgic per als barris daquesta zona nord de Gr-cia i s una gran oportunitat per donar resposta als reptes que lescola pblica t en

    de secundria, agreujada pel manteniment de la natalitat. Per tant, cal que el govern municipal, amb el Districte de Grcia i la seva regidora al cap-davant, exigeixin al Govern de la Generalitat el compliment dels acords signats i que inclogui en els seus pressupostos dinversi una partida especfica per a la construcci de lIES Vallcarca.El grup municipal dICV-EUiA de Grcia ha portat diverses inicia-

    tives al plenari de Districte en aquest sentit. Precs, proposici-ons, preguntes... Per les me-sures urgents que cal prendre no arriben. Les retallades sn per a les escoles existents, per per a les que cal cons-truir per donar resposta a les necessitats punyents no arriben tampoc els diners.Lescola pblica s realment una prioritat per als governs de CiU a la Generalitat i a lAjuntament? Si atenem a la diligncia que demostren a lhora de resoldre aquests d-ficits descola pblica a Grcia, la seva prioritat est clar que no s aquesta. Sabem que sn temps difcils, per la prioritat no pot ser retallar les sortides per al futur. Leducaci s el futur dels nostres fills i les nostres filles. Fer pas vol dir fer de leducaci pblica una prioritat. La resta sn dis-cursos buits per inflamar els sentiments nacionals.

    aquests barris. Tothom sap que els alumnes de les escoles Pare Poveda a lavinguda Vallcarca o Montseny al Torrent del Remei, han de marxar del barri per continuar litinerari escolar de secundria.Grcia s un districte on de for-ma molt important les famlies aposten per leducaci pblica, la qual cosa ens portar a una situaci cada cop mes complica-da de dficit de places pbliques

    Laia CoLL

    staff

    la perla, 31, 08012 - Barcelonatel. 93 217 44 10

    edita: DeBarris, sCCLdirector: aLBert BaLanz

    amB eL suport De:

    s una iniciativa de: assoCiaCi VenaL ViLa De Gr Cia, DeBarris i GrCiaWeB. consell di rectiu: aLBert BaLanz, Joan Lou. director local: aLBert BaLanz directora adjunta: sLVia manzanera. redactor en cap: XaVi teD. redacci: anas BarnoLes, Carina BeLLVer, anna BuJ, Cristina Casaprima, CLara DarDer, merit-XeLL Daz, nria FaLC, LDia Haro, riC LLuent, Laura miLLan, patriCia monGe, marta narBerHaus, GineBra VaLL. col.la Boracions: LeX BosCH, pep BoateLLa, LLus Bou, miqueL CaBaL Guarro, ramn CasaL, GuiLLem CiFr, artur estraDa, n-GeL Garreta, manoLo GonzLez patata, pep GorGori, seBasti JoVani, pere mart, Joan miLLaret, VCtor nuBLa, roGer roFn, tristram, raFaeL VaLLBona. FotograFia: Laia CoLL i Jasna HoDzik. maQuetaci: serGi L. BoFiLL. disseny weB: maria ViLar-nau. puBlicitat: CarLota FreiXenet (692 601 263). distriBuci: Cet LaBor-90. imprimeix: inDuGraF oFFset, s.a. dipsit legal: B-32.478-00

    distriBuci controlada per pgd

    nm. 485

    nm. 485

    ... del cartell de la Festa Major denguany?

    Carles Pastoraturat

    Toni Barrobotiguer

    Elisenda Fbreguescambrera

    Antoni Marinconfecci

    Est encertat, el cartell, t una miqueta de humor, ironia o burla, per desconnectar del que est passant, la crisi. s el que reflecteix el cartell en global, no solament amb les tisores sin amb tot.

    El cartell reflecteix les conse-qncies del que est passant actualment, que sn les retalla-des. Per no el trobo adient, ja que s una festa i sha dinten-tar trencar amb els problemes del dia a dia i sortir per un moment de la realitat.

    Trobo que est molt b recalcar en un cartell de festa major la situaci actual del nostre pas. Per per altra banda penso que seria millor que el poble s re-volucions contra les injustcies socials.

    El cartell magrada perqu s el que representa lactualitat, les retallades a tot arreu. Aquesta tisora tamb podia retallar la corrupci. El color groc crec que no s adequat, no dna gaire esperana.

    tribunaIolanda Latorre, coordinadora de la Taula del Park Gell

    En relaci amb larticle signat per la Plataforma Defensem el Park Gell publicat en aquest diari en el nmero anterior [vegeu LIndependent nm. 484, nota de la Redacci], vull aclarir algunes afirma-cions que se matribueixen. LAjuntament de Barcelona va

    Aclariments sobre el Park Gell

    aprovar el projecte dactuacions per regular els accessos a la zo-na monumental del Park Gell, que representa el 7,9 per cent de la superfcie del parc, amb el doble objectiu de preservar el seu patrimoni artstic i cultural i millorar la qualitat de vida dels vens, seriosament deteriorada

    en el registre de visitants que shabilitar per a aquest efecte. Una vegada inscrits, podran visitar la zona regula-da del Park de manera gratuta encara que no siguin residents dels barris colindants al Park Gell. Ser la resta de visitants no inscrits els que pagaran entrada per accedir a la zona ms protegida, regulant aix ls massiu en horari turstic.

    per lafluncia massiva de visi-tants. La iniciativa preveu que els vens dels cinc barris ms prxims al Park i la comunitat educativa dels centres esco-lars de la zona puguin accedir lliurement a la zona regulada a travs duna identificaci, per aquests no comptaran dins del cmput de visites diries. Tamb tindran entrada gratuta les persones que sinscriguin

  • de Grcia

    4

    24 de maig de 2013lindependent Opini

    LindEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni t pEr qu compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcci dopini daquEst sEtmanari

    Telefons dinters

    Bombers de Barcelona 080

    Urgncies Sanitries 061

    Telfon demergncies 112

    Informaci ciutadana 010

    Gurdia Urbana 092 / 93 237 32 20

    Mossos dEsquadra 088 / 93 306 23 20

    Atenci ciutadana 93 402 70 00

    Telfon del civisme 900 226 226

    Serveis Socials i Atenci Primria (pl. de la Vila)

    93 291 43 25

    Serveis Socials i Atenci Primria (El Coll)

    93 285 72 67

    lenquesta

    tuitsSelecci quinzenal de LIndependent

    [@indepe_gracia] dels millors tuits dels tuitaires locals o de tuitaires que parlen de Grcia

    el tuit de la QuinzenaERC Grcia @ERC_graciaHa mort na Maria Arqu, vdua den Mari Tudela, fundador principal del Casal Francesc Maci dERC Grcia. Fou militant des del 1978. DEP

    Butaques @BukkakezQuantes hippies de Grcia desitgen que els surti un fill com el Kilian Jornet. Doncs sortir un killo per portar-los la contraria

    fr_cesc @fr_cescEntendria el malestar amb lajuntament Barcelona x la samarreta del Bara a Colon si fos el @CEEUROPA p ex., xo lEspaol no s de Cornell?

    Vermut Gracia @VermutGracia #vermutgracia dissabte a les 11.30, Bodega Costa Brava.Els d polsera del Primavera paguen 1 ronda

    Ramon Ortiz @Periku21 Habemus rival: Arandina CF!! Anada diumenge al Nou Sardenya!!

    AccidentA casa diuen que tota experincia serveix per crixer. I que de tot el que vivim hem de treuren pensaments positius. I jo sempre hi he cregut en aquesta dita familiar. El que passa s que ara aquest raonament em falla. I us explicar per qu. El dia 5 de maig a les 10 de la nit un cotxe va decidir saltar-se un semfor. Amb la mala fortuna que perpendicularment es va trobar amb mi, que anava en moto. Em va desplaar 15 metres, de costat a costat duna avinguda. Tenint en compte el tipus daccident les lesions sn poques. El metge diu: Reps absolut durant un mes i desprs recuperaci. Ara em trobo en aquest procs fsic. Perqu el psquic, diuen, ser ms llarg. I es aqu on en realitat us vull portar. Creieu que tot all que ens passa s un senyal? Que hem de reflexionar del viscut per encarar millor el present? En aquesta vida estem subjectes a dos tipus desdeveniments, els que podem controlar i els que no. I dintre dels que no, aquells que podem intentar reduir el mxim de patiment, perqu sabem que arribaran i per tant ens hem

    dedicat a preveurels amb anteri-oritat, com la mort dun familiar o la prdua fsica o emocional dalgunes coses. Fins aqu tot aclarit.Per... desprs tenim els esde-veniments que com un accident de trnsit sn imprevisibles i

    tagafen de sobte, sense avisar, on et canvia la vida amb dci-mes de segon i has de tenir una adaptabilitat brutal per refer-ten. Us heu trobat en un fet daquest tipus? Us heu ensorrat o sobreviscut duna manera mnimament digne? En el meu cas haig de dir que un ngel, un coix, un asfalt agradable o una sort increble han intercedit en les meves lesions, i que tot i aix el canvi de vida dun minut a un altre ha estat espectacular. Com tadaptes en aquest nova situaci? Qui tajuda sense esperar res a canvi? Com pots no sentir que tens una segona oportunitat per fer les coses millors? Hi han tantes preguntes que ronden les emocions que no ten saps avenir del que test passant, i descobreixes una nova persona dintre teu que ni timaginaves. Una dona que s sorprn, i que tot i les adversi-tats segueix lluitant. Pot ser perqu no te ms remei o pot ser perqu hi ha una llum dins seu que li diu has de continuar. I em pregunto, quin tipus de dileg intern hem de tenir en situacions de risc com aquests: accidents, catstrofes, grans ensurts o topades emocionals en general. Qui ens ensenya a no ensorrar-nos? Quin tipus de professional ens pot donar un cop de ma per passar-ho dignament? Avui me nadono que faig ms preguntes que mai en el meu article i tamb contemplo que les respostes se mescapen entre els dits per desconeixement. Alguna resposta lector de lIndependent?

    Clara Darder la setmana

    Creieu que hem de reflexionar del viscut per poder encarar millor el present?

    tribunaComissi de Salut. Associaci Vena Vila de Grcia Grup de Salut. Assemblea Vila de Grcia

    Lhospital de Sant Pau sol ser notcia pels bons resultats en salut i aix ens agrada perqu s un hospital molt emblem-tic i estimat, en especial pels vens i venes de Grcia que el tenim com a hospital de referncia. Aquest hospital, amb una histria de sis segles, va ser possible per donacions indi-viduals que tenien lobjectiu aconseguir una millor atenci als malats. Amb els anys el patrimoni va augmentar i per gestionar-lo es va crear la Molt il.lustrssima Administra-ci (MIA), actualment dirigida per 3 entitats: Generalitat, Ajuntament i lArquebisbat de Barcelona. A partir dels anys 90 aquesta estructura nica (MIA) es va convertir en 3 fundacions: Gesti Hospitalria, Recer-ca i Patrimoni; totes elles governades per les mateixes entitats. La nova organitzaci separa la gesti de lhospital de la del patrimoni (1.200 propietats valorades en 300 milions euros i beneficis de10 milions euros/ any). La se-paraci deixa tots els guanys a mans de la Fundaci de Patrimoni i lhospital de Sant Pau comena a acumular dfi-cits; diverses vegades ha estat rescatat amb diner pblic per la Generalitat. Ara tenim un nou hospital de Sant Pau, preparat per donar millor assistncia, per aquest hospital no lha finanat la Fundaci de Patrimoni, lha finanat la Generalitat amb un cost total duns 500 milions euros. La Generalitat, en el seu moment, el va regalar a la Fundaci de Patrimoni, i ara aquesta Fundaci cobra

    a lhospital un lloguer de 3 milions euros/any, per ls dun hospital que ha estat pagat amb els nostres impostos. Mentrestant les notcies que ens arriben de Sant Pau ja no sn, majoritriament, pels resultats en salut, sin:

    Perqu han imputat i sn investigats sis ex alts crrecs per suposades irregularitats, va-lorades en centenars de milers euros. Per denncies de retallades assistencials i laborals.Per demanar un nou rescat que eixugui lactual dficit pressu-postari.Pel contracte amb una consul-tora (400.000 euros) que ha de trobar la frmula legal per crear

    una doble via dentrada: p-blica i privada. Es a dir per no respectar les llistes despera de la sanitat pblica i donar una atenci ms rpida a qui se la pugui pagar. Per tot aix volem: Expressar el nostre ms absolut rebuig a qualsevol prctica assistencial discrimi-natria a lhospital de Sant Pau I exigir a lAjuntament i la Generalitat: Tota la informaci de la situaci actual Recuperar el nou edifici de lhospital com a patrimoni pblic Els canvis necessaris perqu Sant Pau sigui un hospital pblic, amb gesti pblica, democrtica i transparentAquest document sha pre-sentat al Consell Plenari de Grcia el 07/05/013 i com a resposta ha tingut el ms absolut rebuig de CiU.[[email protected]] [[email protected]]

    La Generalitat el va regalar a la Fundaci de Patrimoni i ara ells en cobren un lloguer

    Laia CoLL

    Hospital de Sant Pau: el volem pblic ja

  • de Grcia

    5

    24 de maig de 2013lindependent

    Poltica

    Els propietaris lamenten la lentitud del procs i els inquilins recullen signatures al barri

    La derivada judicial del cas Armadillo, ledifici de Sant Salvador okupat per desnonats des del 16 de febrer, ja t sobre la taula una proposta de desallotjament cautelar. La celeritat amb qu la constructora i el propie-tari dun dels pisos van presentar denncia als jutjats, pocs dies des-prs de lokupaci, ha accelerat la fase dins-trucci, per encara no hi ha cap decisi judicial definitiva.

    xAVI TED

    Una i altra part del conflicte, l-gicament, tenen visions contrapo-sades, i mentre els propietaris no hi veuen cap canvi significatiu i lamenten la lentitud del procs ju-dicial, ladvocat de les famlies i els joves que hi viuen els ha recoma-nat que recullin signatures amb lobjectiu de demostrar davant del jutge que gaudeixen de suport en-tre el venat. El magistrat titular del Jutjat dIns-trucci nmero 29 de Barcelona, Jorge Lus de Prada Hernndez, ha de decidir properament si de-creta el desallotjament cautelar de la finca atenent el requeriment presentat per Vega 70 S.L, propi-etria de ledifici. Aquesta mesura obligaria la trentena de persones que actualment hi viuen a aban-

    XaVi teD

    LarmaDiLLo senFronta a un possiBLe DesaLLotJament CauteLar

    El jutge es planteja el desallotjament cautelar del bloc okupat per desnonats

    donar limmoble en un termini dun mes i la celebraci del judici es faria ja sense inquilins a la finca.Un dels joves que hi viu assegura que lobjectiu s arribar al judici amb ledifici okupat per allargar el procs, perqu si presentem re-cursos la sentncia no es podria fer efectiva fins daqu dos anys.En el context del cas Armadillo, segons fonts judicials, hi pot te-nir a veure la negativa del jutjat de Sabadell de decretar el desa-llotjament cautelar del tercer bloc alliberat per la PAHC de la ciutat vallesana, que tamb acull famlies en una situaci semblant.

    La comissi dHabitatge de lAssemblea de la Vila de Gr-cia va fer pblic lokupaci del bloc dhabitatges de la crulla dels carrers Sant Salvador i Clo-tilde el passat 16 de febrer, tot i que lentrada a ledifici es va portar a terme cinc dies abans per demostrar que portaven

    ms de dos dies vivint-hi i aix evitar el desallotjament exprs. Lokupaci es va fer coincidir amb la mobilitzaci arreu de lEstat que la PAH va convocar aquell dia per reclamar lapro-vaci sense modificacions de la ILP per la modificaci de la Llei Hipotecria.

    Okupaci en lnia amb lintent de canvi de la llei hipotecria

    El catalanisme t feina a fer a Grcia; cal convncer ms gent

    Slvia Mayor (Barcelona, 1981) sestrenar el 2 de juliol al ple com a nova consellera desprs de ladu de Vctor Cu-llell. A lespera de lrea que li pertoqui -Berta Clemente ser portaveu i assumir Seguretat-, Mayor apunta maneres cap a Serveis Socials.

    Qu tha fet donar el salt a la poltica municipal?

    Sempre mha agradat la poltica local, formar part de la presa de decisions i millorar el districte.

    Qu pots aportar al grup mu-nicipal de CiU?Encara estem en la fase de re-dissenyar el cartips per estic a disposici del grup per millorar Grcia i resoldre problemes all on calgui.

    Qu sha de millorar a Grcia?Vivim un moment dolent de

    sLVia mayor, noVa ConseLLera De Ciu aL DistriCte

    CeDiDa

    Albert Balanz entrevista

    conjuntura econmica i cal se-guir actuant en el vessant social a nivell local. Tamb aix es re-fora el sentiment de pertinena a Grcia.

    Com vius la poltica local?He assistit a consells de barri i als plens, llegeixo lIndependent...

    A CDC portes Acci Naciona-litzadora i ets una de les cares locals dmnium. Quin diag-nstic fas de Grcia?

    Entrevista a la nova consellera de CiU, Slvia Mayor

    Grcia t espai a la mostra itinerant dels fets de 1714

    S.M.

    El Districte presentar al plena-ri del mes de juliol una mesura de govern sobre la celebraci del tricentenari de 1714 a Grcia, un esdeveniment que coordina Toni Soler amb la implicaci de la resta dajuntament, entitats i associacions. Aix, el districte ha fet una crida a les entitats de Grcia perqu comuniquin, abans de final daquest mes, totes les activitats, exposicions o actes que estiguin preparant per l11 de setembre i per la celebraci dels fets de 1714 que arrencarien el setembre denguany fins el setembre de 2014-, per unificar tota la in-formaci i fer la mesura de govern. Lobjectiu s ajudar a difondre el mxim possible tot aquest material a la ciutadania, i coordinar-lo amb el que sest preparant des de lAjuntament de Barcelona en ocasi de la da-ta. Tamb sest preparant una exposici itinerant que narra els fets de 1714, una mostra senzilla a base de plafons, que deixar un espai per explicar la singularitat de Grcia respecte als fets. Per la seva banda, Oriol Brog de la Perla 29 est prepa-rant una compareixena pblica de Rafael Casanovas en la que el pblic podr fer-li preguntes. Ara est treballant en el gui tot documentant-se.

    Grcia t un sentiment ms cata-lanista en comparaci amb altres districtes, per encara hi ha fei-na a fer, de convncer gent que

    creu que aix no els implica. Aquesta gent ha de saber que el catalanisme tamb s cohesi social.

  • de Grcia

    6

    24 de maig de 2013lindependent

    Societat

    LHeliogbal retira la petici de traslladar el festival a Joanic per loposici dels festers

    Les dues institucions poltica i civil ms relle-vants de Grcia, el Dis-tricte i la Fundaci Festa Major, no passen pel seu millor moment de relaci-ons almenys per dos fets concrets: la negociaci de la ubicaci del Festigbal, que organitza lHeliog-bal, i el cartell oficial de la festa 2013. Linters de lAjuntament per medi-ar en el primer cas sha interpretat a lentitat com una imposici i tampoc han agradat algunes opi-nions institucionals con-tra les tisores del cartell.

    ALBERT BALANz

    Lintent de reubicar el Festigbal a la plaa Joanic -segon intent- ja va ser motiu, segons el president de la Fundaci Festa Major, Ri-card Estruch, de recomanacions un cop finalitzada la festa de lany passat. Per enguany fins i tot va tenir lloc un dinar entre les du-es parts i el president de lICUB, Jaume Ciurana. El projecte pre-sentat pel Festigbal no va ser acceptat i la sala no va acceptar lalternativa de lOratori Sant Fe-lip Neri. A la reuni del patronat de la Fundaci Festa Major de di-lluns passat hi va haver una pro-posta de fer un comunicat sense estalviar crtiques al Districte i lanlisi del projecte del Festig-

    arXiu

    eLs inteGrants De La BanDa De pasCaL ComeLaDe en una aCtuaCi DeL FestiGBaL

    La Fundaci Festa Major i lAjuntament topen pel Festigbal i les tisores del cartell

    bal va rebre crtiques per lltima pgina, on es feien una srie de valoracions sobre la renovaci de la festa. Hem lluitat per eliminar els concerts de gran format, re-corda Estruch. No volem con-frontaci i no ho farem a Joanic, tot i que tenim el vistiplau de lAjuntament, apunta Artur Es-trada, en nom de lHeliogbal. El Festigbal, per tant, es far de nou, a la plaa Rovira i ja t car-tell (vegeu quadre).Per la polmica entre el Dis-tricte i la Fundaci Festa Major no ha acabat aqu i va comen-ar just en el moment que es va descobrir el cartell oficial, en-

    breusLliri, Clavell i la part alta de Verdi es reformaranEls carrers Lliri, Clavell i la part superior de Verdi han es-tat inclosos en el Pla de Millo-ra Integral de lespai pblic de Barcelona 2013-2015. Lliri i Clavell seran transformats en plataforma nica, mentre que la part superior de Verdi reno-var voreres i calada, millorar arbrat i accessibilitat i soterrar les lnies elctriques. La lnia daparcament es mantindr. Les primeres actuacions de mi-llora siniciaran a la tardor, un cop aprovat el pla i superat el perode dexposici i licitaci.

    La Kinky Beat i els Pirats, a les barraques de la Creueta

    A. B.

    La Festa Major del Coll, que enguany commemora deu anys de la Comissi de Joves amb el desplegament de barraques dentitats al Parc de la Creueta, tindr com a ganxos la Kinky Beat (dissabte) i els Pirats Sound Sistema (divendres), a ms de La Banda del Pan-da (dissabte). La comissi de joves, que agrupa una desena dentitats, ha tancat un progra-ma dactes que destaca sobretot en el cap de setmana del diven-dres 7 i el dissabte 8 de juny i que es completa, a banda dels concerts, amb la rua de Sant Vinet del Coll (divendres 20h des del casal) el tradicional fes-tival darts escniques (dissabte 10 h a la Creueta), un vermut musical amb el grup Perversi-ons (dissabte 13 h a la Creueta) i el correfoc (dissabte 18 h als principals carrers). Entre les activitats del cap de setmana segent destaca el festival reg-gae (dissabte 15 a les 22 h al Mirador del Park Gell).Un dels portaveus de la comis-si, Carles Rica, ha apuntat que les barraques serviran per fer una festa ms participativa i oberta a tot el barri. Els orga-nitzadors han estat negociant en els ltims mesos amb el Dis-tricte una ampliaci dhorari fins a les quatre de la matinada, que encara no est tancada i a lespera de la comunicaci final als vens.

    Aquesta s la meva ltima Festa MajorPer primer cop hi haur parades poltiques, amb lANC.Posar-se al costat de la gran majo-ria de la gent que vol un pas lliure no s fer poltica.

    A les ltimes reunions internes vost ha apuntat que plega.Aquesta s la meva ltima Festa Major com a president. No tenir carrer no ns la causa principal perqu estic legitimat pel patronat fins al 2016. Per sempre he de-fensat que la presidncia ha des-tar representada per un membre que formi part duna associaci de Festa Major i ara jo no estic en aquesta situaci.

    Quan ho far?Un cop aprovats els comptes del 2013, daqu a un any. El meu desig s que el nou president sestreni en la presentaci del cartell de la Festa Major 2014.

    Ja ha pensat en el relleu?s important que hi hagi un re-lleu molt ms jove i que el nou president tingui la sensibilitat de conservar el patrimoni festiu de tot lany. A la festa cal dedi-car-li moltes hores quasi diria-ment i aix s un hndicap. Si el nou president va en aquesta lnia, sigui qui sigui, tindr el meu suport i agrament.

    El president de la Funda-ci Festa Major, Ricard Estruch, a banda de la polmica sobre el Festi-gbal i el cartell oficial, ha llanat algunes pre-visions de ledici 2013, entre les quals destaca la seva retirada.

    Quines novetats hi haur en aquesta Festa Major 2013? La novetat ms negativa, perso-nalment, s que el carrer Joan Blanques de Dalt, el meu carrer, no far festa. Cansament, man-ca de gent i lloguer elevat ens ha fet llanar la tovallola. En poc

    temps la festa ha perdut tamb Bruniquer i Providncia. La nove-tat positiva, en tot cas, vindr de la m dels homenatges a Salvador Espriu i a Miquel Mart i Pol, en el des aniversari de la seva mort.

    El president de la Fundaci Festa Major anuncia la seva retirada per al 2014

    Dilluns 19. Tiki Phantoms i Los Hermanos Cubero. A lHeliogbal li ha costat qua-tre anys portar els Tikis, pero ja sn aqu. Els Cubero seran teloners de luxe: uns pintes de so Guadalajara-Tennessee.

    Dimarts 20. Mates mates i Vic Godard. Amb Vida ani-mal els Mates van fer un dis-

    carro i ara shan embrancat en un mini de tres temes amb el britnic Vic Godard (exSub-way Sect)

    Dimecres 21. Karaoke Mor-timers i Empty Pocket Jazz Band. Fi de festa amb dues cares de lHelio. S, a lHelio tamb hi fan jazz. I els Morti-mers tamb sn garantia.

    el programa del Festigbal 2013

    guany presidit per unes tisores que ballen. Fins i tot ens han qestionat el color groc de fons [smbol de les protestes en edu-

    caci]; alguns tenen la pell molt fina, etziba Estruch, que defen-sa el paper del jurat com a nica autoritat en la decisi.

    arXiu / JaVi soria

  • de Grcia

    7

    24 de maig de 2013lindependent

    ALEIx VILA

    Esplndid regal el que van fer els Castellers de la Vila de Grcia pel seu XVI aniversari, descarregant per primer cop en el seu historial dos castells de vuit i mig en una mateixa actuaci i el que s ms important, completant duna vegada per totes el dos de vuit amb folre, que perseguien des de lagost del 2011. La torre amb folre es va carregar per primer cop a la Festa Major de 2011 pe-r, en aquella ocasi, a la sortida de la canalla el tronc va cedir.Diumenge els graciencs obrien plaa amb un apamat tres de vuit, el tercer del curs, que donava pas a lobjectiu de la diada, el set de vuit. Desprs dun peu desmun-tat, la poblada estructura es des-carregava de manera molt solvent. I amb el primer set de vuit de lany al sac, els blaus, mostrant una am-bici i valentia sense precedents van plantar un magnfic dos de vuit amb folre a tercera ronda que per fi van aconseguir descarregar. Millor actuaci de la histria dels de la camisa blava que els referma com una de les colles ms en for-ma del mn casteller.

    La torre es resistia des de feia dos anys, quan la van carregar

    Els Castellers descarreguen a la fi la torre de 8 amb folre a la diada

    eLs GraCienCs amB La torre De Vuit amB FoLre CarreGaDa

    El projecte, en exposici pblica desprs de laprovaci inicial, sestrenar al juliol

    El sender forestal que engega a Torrent del Remei/uruguai, passa per darrere de les esco-les Montseny i Bosch i Gimpera i mor al passeig Turull. al barri del Coll, ja s a punt de transformar-se en lanomenada Ronda Verda. El projecte, que engegar obres a finals de juny i estar acabat al juliol, es caracteritza per la col.locaci de grans paviments elevats en un passeig amb bancs, arbres i fanals LED.

    A.B.

    Sis mesos desprs danunciar-se el projecte (vegeu LIndependent nm. 461), la Ronda Verda del Coll ser una realitat en dos me-sos i ja t definit el seu principal element identificatiu: unes peces prefabricades i estampades amb conferes creades expressament per a locasi i batejades com a model Torrent del Remei per

    Jasna HoDzik

    tram DeL Cam que passa per Darrere De Les esCoLes

    La Ronda Verda del Coll ser un pas elevat amb bancs, arbres i fanals LED

    lempresa de mobiliari urb que ha rebut lencrrec daquesta part del projecte. Aquests paviments,

    montserrat torres

    de 2,4 per 0,8 metres segons la memria de ladjudicatari, ani-ran elevades sobre bases de for-

    mig al llarg de 58,5 metres en un pendent dun 4%. El tram urbanitzat no arribar al passeig Turull perqu, en aquest cam a la falda del Park Gell, hi ha una part de propietat privada. Hi ha una previsi de completar-lo quan sigui possible, han apuntat tcnics del Districte.

    Lespai, que no estava ni urba-nitzat ni enllumenat, servir de cam escolar alternatiu, i amb aquest objectiu tamb disposa-r de nou arbrat (deu exemplars entre mimoses de fulla blava, cirerers del jap i ametllers, i un garrofer), nous arbustos (es-parregueres i altres), cinc fanals LED i set bancs. Es dna el cas que els bancs triats sn els ma-teixos que els del tanatori de Sant Gervasi.

    SOcietat

    Caixabank neteja lespai de lermita de la Salut

    A. B.

    Sis mesos desprs dadquirir el solar a Vertix i un cop no-tificat als vens lexecuci dun pla dactuaci que comporti una soluci digna a la mal-mesa ermita de la Salut, la filial immobiliria de Caixabank, Building Center, ha comenat aquesta setmana a desbrossar i netejar el solar de casa Morera, on subica el petit temple, a la Travessera de Dalt amb el car-rer Escorial. La primera acci ha consistit a retirar les tanques publicitries que fins ara pres-sidien la faana principal. Ara com ara, per, al Districte de Grcia no consta que la immo-biliria hagi demanat el perms dobres per executar el projecte dedifici de nou plantes, origi-nal o repensat. En parallel, els vens han iniciat una recollida de signatures com a smbol de pressi perqu es respecti ler-mita en els plans de remodela-ci de lespai.

    Els bancs elegits sn els mateixos

    que els del tanatoride Sant Gervasi

  • de Grcia

    8

    24 de maig de 2013lindependent

  • de Grcia

    9

    24 de maig de 2013lindependent SOcietat

    breus

    LIES Vila fa una recollida dalimentsLalumnat de 3r dESO de lINS Vila de Grcia col.labo-ren amb el Banc dAliments en una recollida i un concert pro-campanya del primer ci-cle dESO que se celebrar el 10 de juny. La recollida dels aliments, destinats a persones que pateixen fam i desnutrici, ha tingut lloc del 22 al 24 de maig. Lentrada pel concert s un paquet dalgun aliment.

    Festa a Virreina del primer any de lEspurnaLesplai LEspurna celebra el primer aniversari amb una festa aquest dissabte a la Virreina. La jornada arrenca a les 10 h per preparar la cursa que comenar una hora desprs pels carrers de la Vila. Pels participants que no vulguin recrrer els tres quil-metres de la cursa shan prepa-rat jocs de taula. Al migdia hi haur dinar popular i a partir de les quatre una gincana. La festa clour amb un concert a les a crrec de The Rayberis, Asterix in Jamaica i Skabories.

    reportatge

    al costat del Liceu, amb el que han treballat molt estretament durant dcades. Els temps canvi-en. La cultura retalla pressupostos i, com explica molt grficament el Francesc, marit de lngels, ma-

    Laia CoLL

    LnGeLs pentina i arreGLa una De Les perruques a La BotiGa Damaret

    Les perruques del Polnia

    quillatge i perruqueria sempre sn els ltims de la cua. La televisi ha substitut part de les comandes i tamb ha obligat a canviar el pro-cs de treball daquests artesans. Sha de ser molt acurat i delicat

    perqu tho exigeixen els pri-mers plans de la televisi, expli-ca lngels. Artesans i creatius. Les perruques estan fetes pl a pl, que es compren a pes en una fbrica de Madrid. I molt rpids. Sovint tens poques ho-res per crear una perruca per un personatge que surt nou en un gag que han escrit els guionistes pel mat, explica el Francesc. Exemple, lAda Colau del Po-lnia. Busca una que sassembli, tenyeix, talla i pentina seguint la foto que envien. Un altre, lAli-cia Snchez Camacho dels anys 80. O Tyrion Lannister. Estan posats en tot. Sn tan perfec-cionistes que per les recreacions dels personatges del Tricentena-ri del 1714, coordinat per Toni Soler, compten amb lassesso-rament dun historiador. Aix s un luxe, explica lngels. En aquella poca es portaven molt les perruques, afegeix el Francesc, per no era el mateix lestil borbnic de francesos i espanyols que laustracista que seguien els catalans.

    La botiga gracienca Damaret pentina els poltics ms meditics de TV3

    Establiment emblemtic i amb una trajectria unida al teatre des dels anys 20 van crixer al costat del Liceu fins que lespeculaci immobili-ria els va expulsar i van emigrar a la Vila fa tres anys- Damaret s un exemple dadaptaci als temps. On no arriben ara les produccions te-atrals ho fa la televisi. Lequip de la botiga de Sant Domnec fa totes les perruques i bigotis dels personatges del Polnia i el Crackvia.

    Silvia Manzanera

    Grans musicals, peres, obres amateurs o la cavalcada de Reis. Programes de televisi o spots publicitaris. Qualsevol repre-sentaci que requereixi de per-ruques per finalitzar com cal la caracteritzaci del personatge t darrere el treball de lequip que encapala lngels, la tercera generaci de la famlia que va obrir Damaret als anys 20, just

  • de Grcia

    10

    24 de maig de 2013lindependent

    DocumentsnOVetat eDitOrial

    Periple, explorant loest americ Ms de cent cinquanta anys abans que lhome arribs a la lluna va haver-hi una altra frontera per conquerir: els inexplorats paratges de loest americ fins el Pacfic. Periple, la darrera novel.la del

    gracienc Josep Full -editada per Stonberg- s un viatge amb retorn, com lOdissea, en qu el personatge central, Jeremy Heines Clark imaginari nebot del tinent Clark, que compart comandament amb el capit Lewis en lexpedici explorativa al Pacfic el 1804- reprn la mateixa ruta el 1833, per sense arribar al

    Pacfic. La novel.la descriu i mostra la conflictivitat daquells territoris: les guerres Intertribals, lamenaa de la llibertat (no sempre idl.lica) dels indis nadius i tamb lextinci del bfal.

    lautor

    Josep Full neix a Barcelona el 1945. El 1970 obt la llicenciatura en Ci-ncies Geolgiques i alterna, durant anys, lensenyament amb altres activi-tats com la descriptor i guia de rutes de natura. El 1997, en ple exercici de la seva ctedra de Cincies Naturals, obt el mestratge en Psicologia Cogni-tiva en Cincies Experimentals, per la Universitat Autnoma de Barcelona. Als anys 80 entra en contacte, a lIns-titut dEstudis Nord-Americans, amb Edward K.Flager, qui li proporciona una informaci acurada i rigorosa so-bre la vida dels indis nord-americans del segle XlX. La seva afecci per la natura lha portat a descobrir en per-sona molts dels paisatges descrits a Periple, com tamb a contactar amb amerindis, arribant a ser-ne un ex-pert. Ja jubilat es dedica, via Escola dEscriptura de lAteneu Barcelons, a la narrativa i a lassaig.

    Lendem al mat, la fredor condens boires a travs de les quals es podien veure alguns corbs. La mala visibilitat feia tmer un atac sorpresa per qualse-vol cant i en qualsevol moment. John i Ull Baix es van apostar sobre el desmunt nord per vigilar aquell flanc i mantenir oculta la posici. Malgrat que Ludovic sembla-va estar pitjor, ats que tenia febre, la moral del grup es mantenia estable.Obeint una lleu indicaci de John, Jem es despla cap a la trinxera nord. Unes gepes herbcies havien aparegut en-tre les bromes de la matinada. Un altre cop! Ja sho sabien. Tot continuava quiet i en silenci. De sobte, les gepes es van transformar en indis xiscladors que disparaven flet-xes i trets amb ms celeritat que mai. Jem i els seus ho-mes es giraren per fer foc. Una vegada, dues i tres!, abans darribar a un cos a cos en qu les culates de les armes de Jem, John i Jean Baptiste van ser tan demolidores com les dues pistoles de Franois.

    Ara resulta que tamb tenen rifles!S, John va respondre Jem. Curts i rpids de carre-gar.Aquells indis es van retirar, per naparegueren daltres pel darrere, a cavall, per travessar el camp de batalla rabents com el vent. Jem vei John ests amb una ferida al cap. El pensament de perdrel lesglai. I Ludovic havia rebut una llana que li penetr la part alta de labdomen. Quan corria per ajudar-los, not una sensaci de cremor al seu costat dret, i en aquell moment els sioux supervivents es con-centraren a la zona nord-est del scol on tenien la resta de cavalls per finalitzar latac. El grup complet, de poc ms de trenta membres, va carregar contra els tres que que-daven dempeus: Jem, Jean Baptiste i Franois. Aquests els van respondre encara amb una descrrega, que hauria de ser lltima. Els indis es van girar a poc ms de cinquanta metres i van tornar a carregar sense deixar-los temps per preparar les armes. La seva fi semblava imminent.

    Pacfic. La novel.la descriu i mostra la conflictivitat daquells territoris: les guerres Intertribals, lamenaa de la llibertat (no sempre idl.lica) dels indis nadius i tamb lextinci del bfal.

  • de Grcia

    11

    24 de maig de 2013lindependent

    recomanem

    Black Box tanca el cicle ART. Lobra de Marc Angelet mostra un moment clau de la vida de quatre controladors aris tancats a una torre de control a Florida que marcar un abans i un desprs en la histria de la humanitat.

    30 i 31 de Maig i 1 de Juliol Jove Teatre Regina (Sneca, 22), a les 21 h

    iBan VaLero

    Centre Cvic El Coll (Aldea, 15-17), a les 19.30 h

    Concert: Pasillo.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 21 h

    Concert: Casimiro Funk + DJ110ST.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Concert: SuperflyParty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

    Concert: Prats.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

    Concert: Deckard.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 22 h

    Divendres 31 de maigxerrada: Poder i mentida a la societat contempornia.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

    Concert: Jordi Montez.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

    Concert: Devian Lynx.Alfa (Gran de Grcia, 36), a es 21.30 h

    Concert: The PlataNotes.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

    Concert: La Pompe Igniti-on Project.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 22 h

    Espectacle: 88 infinits, a crrec dArnau Vilardeb.Ruquera Querub (Perla, 11), a les 22 h

    EXPOSICIOnS

    Del 27 de maig al 10 de junyExposici 24 Mostra de tre-balls dEducaci Viria rea-litzats per lalumnat de les escoles de Grcia.Biblioteca Vila de Grcia (Tor-rent de lOlla, 104)

    Fins el 30 de maigExposici Homenatge al Marroc. Exposici de pin-tura i dibuixos de Miquel Cazaa, recull de lobra que lartista ha fet durant els seus viatges al fantstic pa-s ve. Rutes en camell pel Shara, el mercat dEssaoui-ra, la plaa de Yema el Fna o la medina de Tnger.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321)

    Experincies dautocom-postatge a Catalunya. Mostra de diverses expe-rincies sobre compostat-ge que es realitzen arreu de casa nostra. Cedida per lAgncia de Residus de Ca-talunya. Amb la col.labora-ci de lAssociaci Amics del Bosc de Turull.Centre Cvic El Coll-La Brugue-ra (Aldea, 15)

    Fins el 31 de maig Exposici Animals mal-tractats. Mostra de fotos i textos sobre diferents ca-sos de maltractament dani-mals realitzada per FAADA. A cada imatge lacompanya un text sobre cada cas de maltractament i uns con-sells sobre el que es pot fer per millorar la situaci daquests animals.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321)

    Fins el 15 de juny Exposici We are dogs, de Jaka Babnik. Conjun-tament amb amb lamono magazine, la sala presenta lltima srie de fotografies de leslov -especialitzat en fotografia dskate-, on de-senvolupa un estudi dauto-reflexi sobre la naturalesa humana i la societat.Espai [b] (Torrent de lOlla, 158)

    Fins el 31 de juliolExposici fotogrfica Una vila al cinema. Reps en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaa del diamant, dirigit per Fran-cesc Betriu, i basat en la no-vel.la de Merc Rodoreda. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

    Concert: Hot Stuff.Centre Cvic La Sedeta (Siclia, 321), a les 12.30 h

    Escenari obert: EO! La temp-taci.NunArt (Sol, 8), a les 21 h

    Teatre: Dimecres, dAina Tur.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

    Concert: Llus Coloma & Blas Picn.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 22 h

    Concert: Robert X.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

    Diumenge 26 de maigFesta Major de la Teixonera, Mas Falc i Penitents: Mos-tra de tallers.A. de Dones Mas Falc-Penitents (Veciana, 2), a les 12 h

    Concert vermut: Forasteros del Sabor + Gitano de luz.La Violeta (Sant Joaquim, 12), a les 13 h

    Teatre: Hacia Otntoron, cia Enreda Teatre.Sala Porta 4 (Esglsia, 4-10, Lo-cal 6), a les 18 h

    Concert: Forr Afiado.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 19 h

    Pase i presentaci del curt documental: Si javais une vache (Boogaloo Films).Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 19 h

    Jam On Dejav Quartet.Continental Bar (Providncia, 36), a les 20 h

    Sessi de flamenc: Gandom Garous.Grcia Latina (De lOr, 19), a les 21 h

    Dimarts 28 de maigCicle temtic La discoteca del Rei: la vida dElvis Presley a travs de la msica que va estimar (1935-1977). Confe-rncia a crrec de Teresa Tor-res Villaseca.Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Vall dHebron, 65-69), a les 19 h

    Cicles de conferncies mo-nogrfiques Coses i histries de Barcelona. Presentaci del llibre La Barcelona subterr-nia amb la seva autora Mire-ia Valls directora del Centre dEstudis de Simbologia, jun-

    InFAnTILS

    Diumenge 28 de maigPioneer DJ Kids, el col.lec-tiu que forma nens i adoles-cent en lart del DJ. Espai Jove La Fontana (Gran de Grcia, 190), a les 18 h

    Dijous 30 de maigSac de rondalles: Lesquirol poruc. A crrec dElisabet Alemany. A partir de 4 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Les-seps, 20-22), a les 18 h

    ACTES

    Divendres 24 de maigxerrada amb el filsof i peda-gog argent Carlos Skilar, que parlar del seu nou llibre No tinene prisa las palabras, amb lescriptor Albert Llad.Biblioteca Vila de Grcia (Tor-rent de lOlla, 104), a les 19 h

    xerrada: Yolanda Gon-zlez, en la seva memria i pel nostre present. Amb Car-los Jimnez Villarejo, David Companyon, Jaume Asens, Luis Carlos Gmez-Pintado i Andreu Pags. Ateneu Roig (Ciudad Real, 25), a les 19 h

    Jam session de contes.La casa de los cuentos (Ramn y Cajal, 35), a les 21 h

    Concert: Suburbian.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Concert: Anita Miltoff.El col.leccionista (Torrent de les Flos, 46), a les 21.30 h

    Concert: Doc Scalons Coll Cat Combo.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 22 h

    Concert: Discos Paradiso Crew.Switch Bar (Francisco Giner, 24), a les 23 h

    Dissabte 25 de maigFesta verd del Coll. Diver-ses activitats. Parc de la Creueta, a les 10 h

    Sorteig i concurs de dibuix, amb motiu del 125 aniver-sari del Mercat de la Llibertat.Mercat de la Llibertat, a les 12 h

    Concert Caminant cap a uns barris sostenibles: Trasnoc-ha2.Parc de la creueta del Coll (Pg. M. Du del Coll 77), a les 13 h

    tament amb cinc membres del grup de teatre La Colegi-ata.Finca Sansalvador (Pg. Mare de Du del Coll, 79), a les 19.30 h

    Cicle La memria europea. Teatre: Fragments de con-verses (epistolari Eduard Toldr - Ramon Clausells).Teatre Lliure (Montseny, 47), a les 20.30 h

    Concert: Explicit Content.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.30 h

    Dimecres 29 de maigxerrada: Qu s el turis-me responsable?, a crrec dAnna Rodrguez, dins la 29a Mostra de Turisme Juve-nil de Barcelona.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Lesseps, 20-22), a les 19 h

    Monleg: Ral Alcaraz.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 20.30 h

    Concert: La Viu-viu.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 21.30 h

    Concert: ImproAlfa.Alfa (Gran de Grcia, 36), a les 21.45 h

    Concert: Oriol Cors.Heliogbal (Ramn y Cajal, 80), a les 22 h

    Jam session de jazz, blues i soul.Jazzpetit (Encarnaci, 143), a les 22.30 h

    Dijous 30 de maigDebat: Un consum ms res-ponsable denergia s pos-sible.

  • de Grcia

    12

    24 de maig de 2013lindependent

    Cultura

    Un equip de cinc tcnics ha posat en marxa el protocol per restaurar els documents

    LAjuntament ja ha po-sat en marxa el protocol per restaurar els docu-ments de lArxiu Buch malmesos a causa duna fuita daigua a la Bibli-oteca Jaume Fuster el 12 de maig, tal i com va avanar LIndependent la passada setmana. En una reuni mantinguda aquest dimecres amb el Taller dHistria i el Club Excursionista Grcia, el Districte ha adms que hi ha un total de 100 caixes afectades i que ja t un equip de cinc especia-listes treballant-hi per recuperar gaireb tot el material.

    SILVIA MANzANERA

    Tot i lensurt de la notcia, final-ment es podr recuperar gaireb el 100 per cent del material do-cumental de lArxiu Municipal de Grcia, fet que celebra la fam-lia Buch. Estem contents amb la reacci, explica Marta Buch, fins i tot els treballs de restau-raci que sinicien ara poden mi-llorar alguns dels documents. Les caixes malmeses per laigua ja shan traslladat a lArxiu Inter-mig, al carrer Ciutat Granada del districte [email protected], i una dotaci assig-nada per lAjuntament t a cinc especialistes treballant-hi segons el protocol establert per aquests casos. Molts dels documents mullats sn de lAjuntament ac-tual i tenien data de caducitat, s a dir, es tracta dexpedients que a la llarga shaguessin destrut,

    Laia CoLL

    eLs DoCuments saLVats sHan queDat a La BiBLioteCa Jaume Fuster i eLs aFeCtats sHan trasLLaDat a LarXiu intermiG

    LArxiu registra 100 caixes afectades, sobretot del fons Buch, per les salvar

    afegeix Josep M. Contel, mem-bre del Taller dHistria present a la reuni amb el Districte i el CEG daquest dimecres, convo-cada divendres passat desprs que lIndependent publiqus la not-cia. Segons Contel, aix junta-ment amb que laigua ha afectat algunes de les caixes sense mal-metre el contingut- ha rebaixat els danys totals del fons.Desprs daquest primer informe en el termini dun mes es far un altre-, lAjuntament t uns mesos per procedir al secat del material, on apliquen una venti-laci especial i assecat document per document per eliminar qual-sevol resta de fongs que a la llarga perjudicaria el fons.

    Linforme elaborat pel Distric-te per avaluar els danys causats a lArxiu Municipal de Grcia per la fuita daigua que va pa-tir la Biblioteca Jaume Fuster el passat diumenge 12 de maig recull el nombre de caixes mal-meses, un centenar. A ms dels documents del fons Josep Buch i Parera fundador i primer president del Club Excursio-nista de Grcia- laccident va

    afectar una altra donaci que cont larxiu, el fons Ponsa, provinent de Josep Ponsa, lau-tor teatral ms conegut com a Pep el llauner. Programes de Festa Major de Grcia arxivats a les caixes 43, de la 70 a la 78, la 83-84, i de la 114 a la 122- i programes de Sant Medir dels anys 80 a les caixes 33, 36 i 105- tamb shauran de restau-rar per lequip de tcnics.

    Material del fons Ponsa i de Sant Medir, tamb malms

    breus

    Art a les persianes de lAbaceriaEl col.lectiu Enrotllat tancar la convocatria per a lacci arts-tica que faran el proper 16 de juny al mercat de lAbaceria el 27 daquest mes. Les bases es poden consultar a la seva pgi-na web. Lobjectiu del projecte s dignificar provisionalment la imatge exterior dels tancaments perimetrals del mercat, abans no comencin les futures obres de reforma previstes.

    Experimentaci audiovisual al Forn de VallcarcaAquest cap de setmana lAntic Forn de Vallcarca ha preparat un cartell de cinema, vdeo i msica per posar a provar els sentits dels assistents. Diven-dres es projectaran els curtme-tratges de Sebastian Schmidt-Urzua. I dissabte a partir de les set de la tarde, La silla electr-nica, una instal.laci creada per Der Entertainer, Santicomic, Jose Prieto & Dayneil Nacamu-li. I a les vuit, Rafa Escuin.

    Olokuti acull una la tercera edici de Box PopurriAquest divendres i dissabte la botiga dAstries Olokuti acull la tercera edici de Box Po-purri, una exposici col.lectiva dintervenci plstica en objec-tes quotidians. Enguany cada artista interv sobre un plat inspirant-se en lamor platnic com a tema. Una actuaci a les set de la tarda de Flor de Leto inaugurar la mostra.

    la cartelleraCInEMES

    BOSquE MuLTICInEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42. Fast & Furious 6.Dv i ds, 16.00,

    19.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

    Los croods. Ds i dg, 16.05 i 18.10. Tesis sobre un homicidio. Dv, 16.00,

    18.05, 20.10, 22.15 i 00.45. Ds, 20.10, 22.15 i 00.45. Dg, 20.10 i 22.15. La res-ta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

    Un amigo para Frank. Dv i ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 00.40. La resta, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00.

    Stoker. Dv i ds, 16.05, 18.10, 20.15, 22.20 i 00.45. La resta, 16.05, 18.10, 20.15 i 22.20.

    La gran boda. Dv i ds, 16.05, 18.05, 20.05, 22.05, 00.40. La resta, 16.05, 18.05, 20.05 i 22.05.

    Iron Man 3. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.40. Dg, dm i dc, 16.00, 19.00 i 22.00. Dl i dj, 16.00.

    El gran Gatsby. 19.00 i 22.00. La estrella. Dv i ds, 16.00, 18.05,

    20.10, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.05, 20.10 i 22.15.

    Objetivo: la casa blanca. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

    El gran gatsby. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.45. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00. Dl i dj, 16.00.

    La donna del Lago. Roh (pera en di-recte). Dj, 19.45.

    Tosca- Royal Opera House. Dj, 20.00.

    CInEMES GIROnA. Girona, 175 Una pistola en cada mano. Ds i dg,

    22.00. La nostra vita. Dg, 22.00. Dc, 19.30.

    Dj, 21.30. Festival de cinema i drets humans

    de Barcelona. Dv i ds, 16.03, 18.30, 20.30 i 22.30. Dg, 18.30.

    Un gran equipo. Dg, 16.00. Dl, 17.30.

    Dc, 17.30 i 21.30. Dj, 17.30. Tango libre. Dv, 19.00. Ds i dg, 18.00 i

    20.00. Dl i dc, 19.30 i 21.30. Dj, 21.30. La ltima isla. Dv, 17.00. Ds i dg,

    16.00. Dl, dc i dj, 17.30. Unes altres veus. Dj, 19.30. La estrella. Dv i dl, 17.30, 19.30 i

    21.30. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dc, 17.30, 19.30 i 21.30. Dj, 17.30 i 22.00. 19.30.

    Jordi Sabats presenta El mon m-gic de Georges Mlies. Dv, 21.00.

    LAuREn GRCIA. Carrer Bailn, 205 Sala 1: Fast & Furious 6. 16.15,

    19.15 i 22.10. Sala 2: Objetivo: la casa blanca.

    16.00, 18.10, 20.25 i 22.40. Sala 3: El gran Gatsby. 16.10, 19.10 i

    22.00. Sala 4: La gran boda. 16.30, 18.30,

    20.30 i 22.30.

    VERDI HD. Carrer Verdi, 32

    Sala 1: Un amigo para Frank. 16.05, 18.00, 20.00 i 22.10.

    Sala 2: Maternity blues. 16.00, 18.00, 20.00 i 22.10.

    Sala 3: Rebelde. 16.10, 18.10, 20.00 i 22.10.

    Sala 4: Searching for sugar man. 16.10, 18.00, 19.45 i 21.30. Dv i ds, 23.10.

    Sala 5: La fotgrafa. 16.05, 19.20i 22.35. Tomboy. 17.45 i 21.00.

    VERDI PARk. Torrijos, 49. Sala A: La caza. 15.45, 17.50, 20.00

    i 22.05. Sala B: En otro pas. 16.10, 18.10,

    20.15 i 22.10. Sala C: Stoker. 16.00, 18.00, 20.00 i

    22.10. Sala D: El impostor. 16.10, 18.10,

    20.15 i 22.10.

    TEATRES

    TEATREnEu. Terol, 26 Sala caf teatre. Magia de Cerca dl

    21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acci (infantil) ds 17h. Todo es Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h. Sala del mig. Club de la Magia Junior (infantil) dg 17.15h

    Sala Xavier Fbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7 Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acci (infantil)

    SALA PORTA 4. Esglsia, 4-6 Breus. Dv de maig a les 23 h Estudio 44. Ds de maig a les 20 h 28 dies. Ds de maig a les 22.30 h

  • de Grcia

    13

    24 de maig de 2013lindependent cultura

    crtica dartMirades fotogrfiques

    Ramn Casal

    Lartista veneolana Anabell Guerrero, que viu i treballa a Paris i Caracas, ofereix el seu recent treball fotogrfic a la Galeria H2O (carrer Verdi, 152). Lexposici porta com a ttol Veus del mn / Desloca-litzaci. Aquesta srie la va comenar lany 2004 mentre realitzava una estada a la ciu-tat francesa dEvry, que sha pogut contemplar anterior-ment a Frana i al Per.Anabell Guerrero mostra en aquestes fotografies la sin-gularitat duna proposta que ens evoca a una realitat que no ens s aliena, ja que avui dia lemigraci o lexili sn una constant en qualsevol part del mn. Els rostres i les mans de les dones que apa-reixen indiquen la preocupa-ci existent davant un futur incert i problemtic. Possible-ment, el fet de representar aquestes parts del cos obeeix a que sn les ms atractives i

    emotives a lhora densenyar un mn on la supervivncia s, el principal i potser lnic, motiu de viure. De totes maneres, lartista sap plasmar amb fidelitat i honestedat la fermesa i lorgull de lsser hum, on laparici de mapes cartogrfics situats damunt lull, el front o la palma de la m, demostren que hi ha un llarg recorregut en el devenir daquestes persones, on la identitat s un misteri, on la imatge s un sentiment i on el cos s un fragment de la realitat. Veus del mn recull aspectes i vivncies dalguns personatges dEvry, on len-torn multiracial sesdev ms un atractiu socio-cultural que no pas un problema poltic, malgrat sembli el contrari. Anabell Guerrero aconsegueix a travs de la imatge fotogr-fica que lespectador arribi a emocionar-se i sentir-se part-cip daquesta situaci.

    reportatgeDavid zorraquino

    Violncia en el punt de miraWarcelona, el fotoperiodisme comproms de Jordi Borrs

    eL FotoperioDista GraCienC CoBrint una maniFestaCi Densenyament

    El fotoperiodista Jordi Borrs aconsegueix el 75% del pressupost pel llibre Warcelona. una histria de violncia en noms deu dies. A tra-vs de la plataforma de micromecentage Totsu-ma.cat ha recaptat ms de 4.000 dels 5.500 ne-cessaris i 140 mecenes per encarar un recull de 50 fotografies que con-viden a la reflexi sobre la violncia urbana i la repressi policial entre els anys 2009 i 2013. un material nic dxit que relega del titu-lar fcil i denuncia el tractamet meditic de la brutalitat policial.

    DaViD zorraquino

    En Jordi arriba preparat. s 9 de Maig. #9Mcrtic a les xar-xes socials. Coincideix amb la vaga general densenyament a Barcelona i una marea groga senfila poc a poc cap al centre de la ciutat. Ell va de negre. s per aix que el reconec. Larmi-lla amb butxaques i la maleta amb cmera i objectius em diu que avui s dia per captar ins-tants susceptibles de ser inclosos a Warcelona. Des de la passi per la fotografia i la reivindica-ci ciutadana sha trobat en mig dels continus disturbis agreu-jats per la crisi i les accions del cossos policials. I el fotoperio-disme i la situaci actual lhan dut a especialitzar-se en mani-festacions, violncia urbana i abusos policials que esdevenen ara propis duna guerra social. Quan es parla de violncia so-cial es tendeix a simplificar-ho al titular fcil. T ms fora un contenidor cremat que lEster Quintana sense ull. Proposo una reflexi sobre la violncia.

    Lexposici del mateix nom, que va donar el tret de sortida a lEus-kal Etxea de Barcelona i que fins al setembre anir voltant per tota Catalunya i Balears el porta a em-barcar-se en paral.lel en un llibre fotogrfic gran i a tot color. Les ultimes fotografies sn del desa-llotjament del Casal Popular de Grcia i el 1er de Maig. Realment serveixen els titulars de premsa? Serveixen les mesures repressives? La soluci deu ser un altra, afirma en Jordi. Buscar una soluci suposaria un canvi de model social i econmic on el Govern no est disposat a cedir-hi ni un pam. En una guerra social mig encoberta les bales de goma ja han deixat morts al carrer -en referncia al cas dIigo Cbacas, el jove mort a Bilbao a causa dun dispar. La cosa cada cop va a ms. Socialment i repressivament tam-b. Impunitat total. La vulneraci al dret de la in-formaci i latac a la premsa s

    part de la doble estratgia. Des didentificacions injustificades per agents no identificats la paradoxa, dispars amb pistoles de FOAM, agressions fsiques contra grfics visiblement iden-tificats que acaba amb destros-ses de cmeres i material grfic. En Jordi explica haver viscut en primera persona tamb el des-plom dun noi a causa duna bala de goma propinada per un antiavalot durant el 29M. La que va acabar amb el seu ull. El tenia a un metre i mig. Tant per tant, em podria haver tocat a mi. s en aquest moment que la fotografia de lngelo a facebook tamb qued misteri-osament censurada. He tingut problemes com a periodista i intents de judicis amb agents que tericament mhan de pro-tegir i no he pogut denunciar-los perqu no van identificats tot i tenir totes les proves. Sn coses que em toquen la fibra.

    S. M.

    La companyia Somni al Terrat presentar el proper 21 de juny a la Fontana el seu espectacle 18 fForats amb el sistema de taquilla inversa, una frmula que tamb ha utilitzat la Sala Beckett en al-gunes obres, on lespectador deci-deix el preu de lentrada al final de lobra. Desenvolupar un projecte coral va ser el punt de partida

    LEspai Jove la Fontana acollir lobra el proper 21 de juny

    Somni al Terrat sapunta al sistema de taquilla inversa amb 18 Forats

    per donar continutat al procs creatiu i dexperimentaci que la companyia havia iniciat amb la creaci anterior 100. Aquesta darrera obra combina la direcci collectiva diferenciada per esce-nes, amb una nica direcci esce-nogrfica i de posada en escena.Cada pea t una personalitat pr-pia, una exigncia diferent, amb la qual cosa el conjunt s encara ms heterogeni. Segons els seus impul-

    sors, el projecte 18 Forats sadequa perfectament a aquest concepte de treball al tractar la multiplici-tats dels jos i les seves interpre-tacions. Els ms de 35 personatges que es presenten en el transcurs de 15 escenes escodrinyen la seva identitat fins el moment de desco-brir als altres all que els ha man-tingut alterats, inestables, all que no encaixa amb la identitat que sha construt dells.

    anaBeLL Guerrero

  • de Grcia

    14

    24 de maig de 2013lindependent

    Esports

    LArandina, primer rival dels escapulats en les eliminatries dascens a Segona B

    Tot i esquivar el Com-postela, el rival ms fort, no pot dir que el sorteig de la primera eliminatria dascens a 2B hagi beneficiat lEuro-pa. Els graciencs se les hauran amb la tornada a fora amb lArandina, un equip desconegut per que ja fa dos anys va pujar de categoria i enguany ha acabat tercer noms per darrera del Burgos i la Cultural Le-onesa, dos ferms aspi-rants a pujar a la catego-ria de bronze.

    xAVI TED

    s el pitjor equip que ens podia tocar, encaixa molt pocs gols i ser molt difcil de superar. Daquesta manera, el tcnic de lEuropa, Pe-dro Dlera, destacava la mala for-tuna en el sorteig. Lequip dAran-da de Duero, que es va fundar fa noms 25 anys, va pujar a 2B la temporada 2011-12 i desprs de baixar la passada temporada, en-guany tornar a intentar lassalt. Els seus nmeros tampoc convi-den a loptimisme. LArandina ha sumat 82 punts amb 25 partits guanyats, set empats i sis derro-tes amb 66 gols a favor i noms 22 en contra, sent el segon equip menys golejat del grup de Castella i Lle. De les sis derrotes que ha patit, cinc han estat fora i totes per la mnima. Al seu estadi ha estat capa de derrotar, tamb per la

    mnima, al Burgos, la Cultural i la Segoviana. A fora tan sols han gua-nyat contra els segovians. Malgrat que el partit de tornada es jugara a El Montecillo, Dlera saferra als mals resultats del seu equip al Nou Sardenya per treure ferro a aquest teric desavantatge: La lliga no ens ha dit en els darrers partits que a casa nostra sigui el millor lloc per decidir res, aix que no se sap si tindrem desavantatge o no. Amb lequip fsicament tocat i amb la baixa del seu mxim golejador, Roberto Camacho, lentrenador assenyala que ser clau no encai-xar gols a casa per tenir opcions de superar els quarts de final.

    CeDiDa

    LaranDina ser eL primer riVaL De Leuropa a La promoCi DasCens a 2B

    LEuropa vol mantenir la porteria a zero en el partit danada dels quarts de final

    Amb lobjectiu que el Nou Sardenya sompli i sigui un clam, la directiva de lEuro-pa ha decidit que els socis no paguin en el primer partit de play-off dascens a 2B, que es jugar aquest diumenge a les sis de la tarda. Els socis tamb podran comprar tantes entra-des com vulguin a sis euros,

    per noms fins divendres a les vuit del vespre. La Torcida Escapulada, una de les penyes europeistes, tamb ofereix en-trades a aquest preu prvia sollicitud- i els socis de les principals entitats de la Vila tamb pagaran noms la mei-tat dels dotze euros que costa lentrada general.

    Els socis no paguen i la Torcida t entrades a noms sis euros

    Sorteig, nervis i cafs a la Granja Ye

    El propietaris de la Granja Ye, del carrer Secretari Coloma, es van endur una bona sor-presa dilluns quan un nombrs grup de nois ben plantats va omplir el bar demanant la con-nexi amb Marca TV. Es tractava de la plantilla de lEuropa, pendent del sorteig del play-off dascens a Segona B.

    Dotze anys ha hagut desperar laficionat escapulat per sentir la passi dun sorteig per conixer el rival de la promoci dascens. La cita, el passat dilluns a dos quarts de cinc. Els uns per Marca TV, els altres seguint el Twitter de lEu-ropa i la resta a travs del portal web futbolme.com. Lespai on es van reunir els jugadors i staff tc-nic va ser la Granja Ye, a tocar del Nou Sardenya. Un sorteig que va durar hora i mitja i que va generar eLs JuGaDors De Leuropa seGuint eL sorteiG aL Bar ye

    nGeL Garreta

    ric Lluent #EuroPlayOffespecial tensi als aficionats graciencs: dels 72 equips clas-sificats pel play-off dascens a Segona B, lEuropa va sortir en la penltima bola emparellant-se amb lArandina, de Castella i Lle. Un rival que no ha des-pertat passions, per que s ha fet fora feli a la junta, almenys en la vessant econmica: no ser necessari comprar bitllets davi, amb sis horetes i mitja dautocar nhi haur prou. A les xarxes so-cials, la notcia va crrer com la plvora. El primer duel a camp gracienc. Lentrenador Dlera arenga a Facebook: lestadi ha de ser una olla a pressi!.

    breus

    El passat dilluns es va obrir el perode dinscripcions per als federats que vulguin participar a la XXVI edici de la cursa Grcia-Montserrat, que tindr lloc els dies 29 i 30 de juny. Aquest dilluns sobrir per a la resta de participants, que tin-dran un mes per inscriures. El preu de la inscripci va dels 20 als 30 euros, dos euros dels quals es destinaran a lAFANOC. Les inscripcions es poden fer per internet, omplint el formulari de la pgina web de la FEEC.Si sobren places, el dia abans de cursa es podr fer la inscripci de set a nou del vespre a la UEC de Grcia i el dia de la cursa una hora abans de la sortida.

    El femen del Coll disputa el primer partit pel descens Lequip femen del CB Coll ju-ga aquest dissabte contra lAB Premi B el primer partit de la promoci de descens per man-tenir-se a Segona Catalana. Les gracienques surten tericament com a favorites en un enfronta-ment al millor de tres partits, tot i les nombroses lesions que ar-rosega lequip, que ha passat de tenir dotze jugadores a noms set. Amb el factor camp a favor, el snior femen buscar resoldre per la via rpida leliminatria per no haver-se de jugar la per-manncia en el tercer partit a casa desprs de veures abocades a jugar la promoci de descens perdent el penltim partit con-tra la Font Castellana.

    Tot a punt per a la Grcia-Montserrat

  • de Grcia

    15

    24 de maig de 2013lindependent

  • de Grcia

    16

    24 de maig de 2013lindependent

    la torratxa

    Cadires i taxisA lhospital de lEsperana els pobres han de dormir per terra. s el que t ser un pria en aquesta socie-tat de castes que sorgeix de la crisi. Els pobres cada dia ho sn ms i no sen sortiran daquesta condi-ci, i els qui tenen possi-bles naniran tenint ms i aix tampoc no perdran mai els privilegis exclusius per ra de llinatge, com ara dormir en una cadira reclinable si han dacom-panyar un parent malalt a lhospital.Per tal deixamplar els desequilibris fins fer-los definitivament insalvables, ladministraci accedeix graciosament (per aix s de Grcia) a fer pagar per seure en una cadira hospitalria per, per compensar de lenrenou que socasiona als que la poden pagar, els posaran una parada de taxis per quan desprs vagin a dinar al Botafumeiro, que s un lloc on els pobres no hi van ni a mendicar. Ja no ve daqu; els clients daquest establiment fa anys que gaudeixen del privilegi daparcar els cotxes en doble fila davant del local sense que els multin. I mira que fa anys que protesten els vens. O sigui que uns quants privilegis ms ja no vindran daqu. A canvi, i per compensar lonerosa despesa, la graciosa admi-nistraci podr fer pagar als prosttics pobres per anar a pixar als lavabos de lhospital. s una idea.

    Rafael V

    allbona

    Viure Grcia

    plaa Raspall

    Adu a lltim temple de la rumba catalana

    Adu al Resols.Ja fa ms dun mes que el bar Resols ha tan-cat portes i no puc amagar que sento molta nostlgia. Trobo a faltar el seu propieta-ri, en Joaqun, i trobo a faltar entrar-hi per conversar una estona amb ell. El Resols te molta histria per a nosaltres, per la comunitat gitana. Des que en Joaqun sel va quedar a prin-cipis dels anys seixanta va ser molt frequen-tat pel poble cal del barri.Moltes festes es van fer en linterior daquelles parets on hi havia quadres dels prin-cipals artistes del moment. Perqu molts artistes eren ha-bituals del Resols. Parlo del Pescalla, que vivia ben a la vo-

    A lespera que lesquer-ra independentista de Grcia es quedi amb el Bar Resols per conver-tir-la en la nova Barra-queta, lhistric esta-bliment t la persiana abaixada des de Setma-na Santa, quan el seu propietari es va jubilar. Aquest local, que es va fundar el 1863, ha estat lhistric centre soci-al del barri gitano de Grcia i punt de trobada de personalitats com El Pescalla, Moncho o Gato Prez.

    Manolo Gonzlez Patata

    ra, Lola Flores, Lolita,Gato P-rez o Moncho, i em deixo altres noms illustres que tamb van passar-hi. Va ser el temple de la rumba catalana.Durant molts

    anys msics com en Chan-go, en Sisqato i jo mateix vam crixer a lentorn daquest bar, on salternaven les festes amb les

    reunions i on els ms aficionats a jugar a les cartes es passaven hores i hores fent partides a la botifarra. A la Vila hi havia tres bars on els gitanos hi anvem sovint.

    El Petxina, que ja fa molts anys que va desaparixer i on el Ga-to Prez va descobrir la rumba catalana, el bar Reus, que ac-tualment es diu Can Tosca, i el Resols. Ara ja no tenim cap daquests tres bars histrics. Ens hem que-dat orfes. s per aquest motiu que sentim nos-tlgia. Molta nostlgia.La mateixa que vam sentir quan van enderrocar la sala Cibeles, que estava al carrer Crsega i de la qual guardem grans records encara. Per la vida continua i

    no es pot viure solament de records. El passat ja s passat. Ara diuen que potser el Resols tornar a obrir, que estan negociant el trasps, pe-

    r personal-ment penso que ja no se-r el mateix. No hi haur el feeling que tenem amb en Joaqun.

    Bsicament perqu ell sabia com rem els cals del barri, ens coneixia perfectament. Per qu hi farem!Els temps canvien. Aix que adu Reso-ls! Adu Joaqun! A reveure!

    Laia CoLL

    A la Vila hi havia tres barris on els gitanos hi anvem sovint i ja

    no en queda cap

    El Resols ja no ser el mateix si el reobren, en Joaqun sabia com

    rem els cals del barri