16
466 11 de gener de 2013 L’Hospital de l’Esperança cobra 10 euros per butaca d’acompanyament sumari 12 música Els Quicos i la Carrau, estrelles del Tradicionàrius 14 futbol L’Europa iguala la millor puntuació en una primera volta ISSN - 1695-4793 a l’Esperança amb la instal·lació d’una màquina expenedora de targetes a 10 euros amb 20 ho- res d’utilització ininterrompuda. L’empresa contractada, Decam, té seu a Sant Feliu de Guixols i Laia CoLL La proposta de nou reglament que la Fundació Festa Major ha posat a debat del patronat ha obligat els carrers i les en- titats a sotmetre a discussió el document. Verdi ja s’ha ma- nifestat a favor del canvi del dia del pregó, però plaça de la Vila hi està en contra i Mozart troba més “preocupants” altres aspectes del text. Pàgina 7 Festa Major, dividida pel dia del pregó L’Hospital de l’Esperança ja és el primer centre assistencial de Barcelona que cobra per les bu- taques que utilitzen els acompa- nyants dels malalts. El sistema s’ha inaugurat aquest dimecres està dirigida per l’exalcalde Mi- quel Lobato. A l’empresa també hi treballa Manuel Olivas Veray, cosí de l’exlíder del PP de Girona, Concepció Veray. Pàgina 6 aLbert baLanzà

L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

  • Upload
    others

  • View
    4

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

466

11 d

e ge

ner

de

20

13

L’Hospital de l’Esperança cobra 10 euros per butaca d’acompanyament

sumari

12música

Els Quicos i la Carrau, estrelles del Tradicionàrius

14futbolL’Europa iguala la millor puntuació en una primera volta

ISSN - 1695-4793

a l’Esperança amb la instal·lació d’una màquina expenedora de targetes a 10 euros amb 20 ho-res d’utilització ininterrompuda. L’empresa contractada, Decam, té seu a Sant Feliu de Guixols i

Laia CoLL

La proposta de nou reglament que la Fundació Festa Major ha posat a debat del patronat ha obligat els carrers i les en-titats a sotmetre a discussió el document. Verdi ja s’ha ma-nifestat a favor del canvi del dia del pregó, però plaça de la Vila hi està en contra i Mozart troba més “preocupants” altres aspectes del text.

Pàgina 7

Festa Major, dividida pel dia del pregó

L’Hospital de l’Esperança ja és el primer centre assistencial de Barcelona que cobra per les bu-taques que utilitzen els acompa-nyants dels malalts. El sistema s’ha inaugurat aquest dimecres

està dirigida per l’exalcalde Mi-quel Lobato. A l’empresa també hi treballa Manuel Olivas Veray, cosí de l’exlíder del PP de Girona, Concepció Veray.

Pàgina 6

aLbert baLanzà

Page 2: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

2

11 de gener de 2012l’independent

adreCeu Les vostres Cartes, amb un màxim de 15 Línies, indiCant eL vostre nom, adreça, teLèfon i dni a: L’IndependentC/ La perLa, 31 baixos - 08012 bCno bé a [email protected]. també Les podeu fer arribar a través deL nostre portaL www.independent.cat/gracia

editorial ull de donacartes al director

L’Hospital de l’Esperança ha estrenat aquesta setmana un ser-vei pel qual cobrarà per les butaques que utilitzen els acom-panyants dels malalts. El sistema no és estrany a Catalunya però sí a Barcelona -ja funciona des de l’abril a altres centres catalans com els hospitals de Blanes i Campdevànol- i s’ha materialitzat a la vista dels pacients amb la instal•lació al costat de la recepció d’una màquina expenedora de targetes a 10 euros amb 20 hores d’utilització ininterrompuda de les cadires, que són reclinables. L’Hospital de l’Esperança, amb aquest servei, fa un nou pas cap a l’optimització de serveis, un concepte que en els últims anys a la sanitat pública ha estat sinònim de reduir serveis i horaris i d’acabar amb el sistema del tot gratis.El més sorprenent del nou servei és la certa nocturnitat amb què s’ha fet públic, amb un anunci que només han pogut veure els treballadors que tenen accés a la intranet del Parc de Salut Mar, i que ha arribat a tothom gràcies a les xarxes

socials. També han estat els particulars, en aquest cas mitjans com l’Independent que, fent trucades i contrastant da-des, han pogut comprovar com aquest servei té un preu a Bla-nes i a Campdevànol i un altre

a Gràcia. Com el pa que té un preu al centre de Barcelona i un altre a Gràcia, com la carpinteria d’alumini que té un preu a Sant Martí i un altre a Gràcia. Ja n’estem acostumats. A pagar més. A pagar per tot. També hem apuntat com a dada d’inte-rès el color polític de l’empresa contractada: l’empresa Decam té seu a Sant Feliu de Guixols i està dirigida per l’exalcalde Mi-quel Lobato (CiU). A l’empresa també hi treballa Manuel Olivas Veray, cosí de l’exlíder del PP de Girona, Concepció Veray. La conclusió d’aquest nou pas cap a l’externalització de serveis de l’Hospital de l’Esperança, en qualsevol cas, és que res s’ha fet pensant en la recuperació d’un servei que ajudi a remuntar totes les derrotes que el centre assistencial ha anat acumulant des que ara fa deu anys va començar a ser mala notícia per a la premsa local: des del número 2 de l’Indepen-dent en què dues mil signatures li demanaven a l’alcalde de Barcelona que aclarís el futur d’un centre que el 1993 ja va veure traslladats alguns dels seus serveis a l’Hospital del Mar fins al número 466 gairebé tot han estat retallades. Per tant, si volem parlar de colors polítics, que aquests també constin en l’historial. L’Hospital de l’Esperança és l’hospital de Gràcia, i els graciencs volem seguir tenint una sanitat pública i de qualitat.

Aquests dies cal que di-guem ben fort que rebut-gem que es desmantelli el nostre model d’escola catalana, que durant més de trenta anys ha demos-trat el seu èxit, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua (tant catalana com castellana), com per ser una eina imprescindible per a la igualtat d’oportunitats i la inclusió social. Cal que rebutgem i aconseguim que es retiri l’avantprojecte de llei del ministre Wert, ja que representa un pas cap a la privatització i mercantilitza-ció de l’ensenyament públic i perquè ens retorna a un model d’escola segregador i reaccionari, ja que volen també tocar el tema de con-tinguts des de la seva òp-tica. Com pot ser ministre, i d’educació a més, aquest home! Hem de demanar la seva dimissió, ja. Pel que fa a la Generalitat, els hem de dir que rebutgem totes les retallades i exigim uns pressupostos que facin pos-sible una educació pública i de qualitat per a tot l’alum-nat i que no es facin noves retallades. Cal que en els propers pressupostos de la Generalitat de Catalunya es doni prioritat a l’Educació Pública. Ens haurem de plantejar seriosament posar en pràctica la Desobedièn-cia Civil!

Educació i llengua

Pagar per totConxa Garcia

el dependenttota la modernor musical va acomiadar l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del nou disc dels mine!, La fi del món (Global, 2012), a l’antic refugi antiaeri del Palauet del marquès de santa isabel, al barri de l’Eixample, a iniciativa de la revista Enderrock. Però poca gent sap que la primera opció dels promotors era el refugi de la plaça del Diamant. “Era massa petit”, han explicat. a l’altre gran refugi visitable de la ciutat, el famós 307 del Poble-sec, ja ni s’ho van plantejar: l’ajuntament fa pagar...

Res del que ha passat a l’Esperança s’ha fet pensant en la recuperació del servei

A L’Independent, núme-ro 465 del 4 de gener de 2013, es publica a la Tribuna un escrit de la Coordinadora de Músics de Gràcia (CMG), donant resposta a una carta al di-rector enviada pel Sr. Juan M. Pérez. No entraré a discutir els arguments que aporta la CMG reivindicant la celebració de concerts als carrers i places del nostre barri, però sí que en vull comentar un de ben poc encertat. Opinen que: “... els comentaris d’aquest lector al respecte d’aquestes músiques tin-guin probablement un ori-gen en la seva ignorància i mediocritat musical que en qualsevol altre raó”. M’he tingut d’empassar molt xivarri fins a altes hores de la matinada, perquè visc ben a prop

de la plaça del Diamant. Per això comparteixo l’opinió del Sr. Pérez, i considero absoluta-ment fora de lloc que la CMG gosi titllar-lo d’ignorant i de mediocre des del punt de vista musical. Aquest veí només vol reivindicar un dret natural que

sembla que a Gràcia se’ns nega: poder dormir. Ja tenim massa soroll, només ens faltarien els concerts al carrer encara que fos de manera esporàdica. Per molt agradables, ballables i tradicionals que siguin les me-lodies que s’interpreten, quan es vol dormir sonen a música infernal. Em permeto suggerir als responsables de la CMG, com també als del Districte de Gràcia, que pensin que a Barcelona hi ha un espai certa-ment desaprofitat, el Fòrum, on s’han organitzat actes festius i concerts. Hi cap molta gent, no molestarien ningú, gaudirien de la música i de la gresca i la CMG podria dur a terme la seva missió cultural i socialitzadora. I els veïns del barri que no vul-guem ser socialitzats podríem dormir tranquils. Em sembla que a Gràcia ja ens socialitzem prou, només amb la setmana de la Festa Major.

m. concepció matute Girau

la m

úsic

a i

Grà

cia, en

s u

nei

xen

?

Page 3: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

3

11 de gener de 2012l’independent Opinió

Estàs d’acord amb quE El prEgó dE FEsta major Es traslladi al dia 15 d’agost? Entra a www.indEpEndEnt.cat/gracia i vota

Textos i fotos: Xavi Tedó

el bloc

Diputats

Ara fa quinze dies vaig tor-nar-me a trobar amb un dels meus amics diputats -bé, ja exdiputat al Parlament- i la tarda ens va esclatar compar-tint projectes i informació. Ha tornat a fer de professor en un institut del Poblenou i té bons i mals records de la se-va etapa com a professional de la política. Ell, sobretot, és un activista. Però hi ha qües-tions molt llamineres en això de la política, sobretot per als nouvinguts. Els viatges ofici-als, per exemple, i el contrast d’actituds que s’estableixen entre colors polítics diferents quan estàs lluny de casa. Els parlamentaris, fora dels focus, tenen la seva activitat. I això s’accentua encara més en el cas dels diputats al Con-grés. Al Parlament tot és més atemperat, però les dietes i els sous ajuden a saber que pertanys a un país normal. Ara bé, el meu amic diputat admetia que el seu sou fix de 4.800 euros nets li havia permès de portar un ritme de vida més accelerat. I ell, que és un amant empedernit del tango, va poder viatjar a la seva estimada Argentina. Ara no pot. Ho poden fer els nous diputats. I ho podrien continuar fent si en lloc de 4.800 euros es rebaixessin el sou fins a 4.000. Oi?

Alb

ert Balanzà

què en penseu...staff

la pErla, 31, 08012 - barcElona

tEl. 93 217 44 10

Edita: debarris, sCCL

dirEctor: aLbert baLanzà

amb eL suport de:

És una iniciativa dE: avv viLa de Grà Cia, debarris i GràCiaWeb. consEll di rEctiu: aLbert baLanzà, Joan Lou. dirEctor lo-cal: aLbert baLanzà dirEctora adjunta: síLvia manzanera. rEdactor En cap: xavi tedó. rEdacció: anaïs barnoLes, Carina beLLver, anna buJ, Cristina Casaprima, CLa-ra darder, meritxeLL díaz, núria faLCó, Lídia Haro, èriC LLuent, Laura miLLan, pa-triCia monGe, marta narberHaus, Ginebra vaLL. col.la boracions: àLex bosCH, pep boateLLa, LLuís bou, miqueL CabaL Guar-ro, aLfred Cano, GuiLLem Cifré, artur estrada, ànGeL Garreta, manoLo GonzáLez ‘patata’, pep GorGori, sebastià Jovani, pere martí, Joan miLLaret, víCtor nubLa, roGer rofín, tristram, rafaeL vaLLbona, voCaLia de La dona de L’avv. FotograFia: Laia CoLL, Joan perramon. maquEtació: serGi L. bofiLL. dissEny wEb: maria viLarnau. publicitat: montse fiGueroLa (692 601 263). distribució: Cet Labor-90. impri-mEix: induGraf offset, s.a.

dipòsit lEgal: b-32.478-00distribució controlada pEr pgd

núm. 466

núm. 466

tribunaJordi Oriola, realitzador audiovisual i activista

Primer cop de la cuP

El discurs de David Fernàndez de la CUP en el debat d’inves-tidura va despertar l’admiració tant entre els que havien votat el partit com els que no. I va ser degut al contingut i al to. El David no és un bon orador, en el mal sentit de la paraula, perquè no s’expressa amb virtuosisme per amagar un discurs buit, però sí és un bon orador, en el bon sentit de la paraula, perquè s’expressa suficientment bé i té molt a dir. Va ser un discurs amb una mirada intel.ligent, clara i compromesa amb els proble-mes que viu la gent del carrer. També el to del David es feia escoltar, perquè no arengava amb la cantarella dels mitings polítics, sinó que conversava tranquil.lament, sabent que te-nia coses a dir. Va ser una bo-na primera intervenció de les moltes que pressumiblement hi haurà en una legislatura que es preveu il.lusionant. Fins i tot vaig sospitar que les intervencions de la CUP influiran a pujar el nivell de la “conversa” parlamentària. Però sobretot em pregunto com veuran ICV-EUiA i ERC la presència de la CUP? Alguns analistes apunten que aquests partits senten la nova candida-tura com una amenaça. I això deu ser-hi en part, perquè aquests dos partits han estat -i aquest és un dels seus mals- massa temps hostatges del funcionament partidista ple d’interessos propis de partit i deslligats del carrer -tot i que

intentant analitzar l’impacte en el Parlament del discurs de la CUP, m’arrisco i ho dic: Crec que, l’altre dia, amb aquest discurs, es van començar a posar les bases d’una futura coalició d’es-querres a l’estil Bildu o també Syriza. Això només serà possible si tots tres partits es reconeixen mútuament defensant posicions d’esquerra, cadascú des de la

seva singula-ritat, posició i, sobretot, rol (i aquí ERC, com a segona força del Parlament, amb un decisiu i res-ponsable pacte

amb CiU per fer la consulta i for-çar un gir social, haurà de suar al llarg de la legislatura per fer valdre que és un veritable partit d’esquerres i CUP i ICV-EUiA hauran de comprendre el paper d’ERC i no condemnar-la, d’en-trada, per això). També caldrà

generositat per adonar-se que una incidència màxima només serà possible renunciant a fer resultats propis. Però sobre-tot caldrà comprendre com funciona el sistema electoral que serveix per escollir el Parlament que redacta les lleis que condicionen, com poques altres coses, la vida d’un país. El que cada persona o grup és i fa, en la seva singularitat, no s’ha de confondre amb el que cal fer per aconseguir grans majories que puguin superar el llindar del 3% de vots per accedir a l’hemicicle i, a través de la llei d’Hondt, traduir-se en escons. Ho exposaré amb números: ERC, ICV-EUiA i CUP han tret 21, 13 i 3 escons res-pectivament, i això suma 37 escons. Però si haguessin anat en coalició haguessin ajuntat 981.368 vots (només 130.000 vots menys que CiU!) que haguessin representat uns 48 escons! Per no dir que segur que la quantitat de papere-tes experimentaria un gran increment per la il.lusió que generaria una aposta d’aquest tipus. Per tant, finalment, una societat d’esquerres com la ca-talana, podria tenir un govern veritablement d’esquerres. És fer volar coloms? Crec que no, crec que és la única proposta possible si no ens volem re-signar a seguir sent marginals pel que fa a la redacció de les lleis que ordenen la realitat política, social i econòmica del nostre país, i crec que el poble ho exigirà a aquests partits.

sembla que últimament ten-deixen a corregir-se-, i llavors sí que poden haver sentit una mica d’enveja del discurs de la CUP o una mica de por que els pugui “robar” votants. Però sobretot, i degut al to del David i a que confio que tant ICV-EUiA com ERC són partits amb un punt de vista d’esquerres, m’he imaginat que, en escoltar el discurs del Da-vid Fernàndez, han sentit més aviat admiració i coincidència... I presenteixo que, si aconseguei-xen superar la competitivitat visceral i inmadu-ra, podran desplegar una acció parlamentària amb sinèrgies que sigui més plural i efectiva. I ja se que això que ara diré és massa prematur i que dependrà, en tot cas, de com evolucionin les coses, però com que estic

Els partits d’esquerra podran desplegar una acció parlamentària amb sinèrgies i plural

... de la victòria de l’Europa davant del líder?

miquel Riverofuncionari

andrés fernández francesc torregrossaJoan casajoanajubilat

Són nois joves i estan funcio-nant bé, estic convençut que aquest any jugarem la lligueta d’ascens, acabar primers serà complicat, però hi ha opcions.

Encara queda la segona volta, però penso que serà a la pro-moció d’ascens a 2B, l’equip està fort, molt millor que no pas altres anys perquè es veu molt més segur defensivament parlant.

Ara ja som a la segona posició després de no començar massa bé, si seguim amb aquesta pro-gressió, no tinc cap dubte que lluitarem per pujar a 2B.

Queda molta lliga, però feia anys que no veia aquest ambi-ent, hi havia molta animació. Penso que hi ha equip per ser a la promoció d’ascens a 2B, tot i que serà difícil perquè hi ha grans equips a la categoria.

Page 4: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

4

11 de gener de 2012l’independent Opinió

Puc ser lliure?

Cada 31 de desembre quan menjo els raïms, penso que m’agradaria aconseguir durant els pro-pers 365 dies. I la fita per aquest dos mil tretze va ser: sentir-me lliure. Aquest any si, aquest és l’objectiu per crèixer un xic més cada dia. I com es fa? Em pre-guntava, després de no ennoegar-me amb els 12 grans del gotim. Ho aconseguiré? I com serà? Difícil, fàcil, un gran repte o només una possible sensació mental? El dia de Reis va caure a les meves mans un article on deia que el 65% del nostre cor està format per cèl.lules que pensen. Els científics han descobert que les cèl.lules del cor són neuronals i no musculars, per tant, pensen igual que el nostre cervell. També que la nostra intel.ligència i força emocionals surten directament del cor. Podem recordar, pensar i sentir des del que fins ara es considerava un pur múscul. Quin descobriment ha estat per mi aquest concepte. I com m’ha ajudat en el meu objectiu d’aquest 2013. Si el que vull és sentir-me lliure

i per aconseguir-ho compto amb la raó i l’emoció segur que em serà més fàcil assolir la meva fita. El cor m’ajudarà, ja que sentir-se bé, sentir-se lliure, és una sensació produïda per les emocions més bàsiques. Ara el dilema és per on començar? Una de les maneres per

on crec que podria començar és positivitzant el que em passi, i ac-ceptar allò que vingui com una experiencia única. Ja que si aquest fet ha arribat a la meva vida es per què algun aprenentatge haig de fer-ne. I sobretot està molt atenta als meus canvis emocionals. Ja porto cinc dies practicant i els primers fruits han aparegut. He començat per no enfadar-me i acceptar no només les accions que em venen sinó les persones que les porten. M’estic tornant més empàtica que abans i el meu voltant només em torna coses bones. Avui sense anar més lluny m’ha vingut la sensació de llibertat, ja que després de parlar amb una amiga he sentit que la força que ens unia no era visceral ni obligatòria sinó simplement voluntària. Que cap de les dues depenia de l’altre, i que si podiem estar juntes era per gaudir i no per compromisos preestablerts. L’amistat amb ella m’ha donat sensació de llibertat. I he pensat que quan no exigeixes, tampoc et poden exigir i per tant parteixes d’un vincle espontani. De mica en mica vull anar trobant espais de llibertat en les diferents aspectes del meu cor i la meva ment. I així sense presses ni pressions crec que assoliré la llibertat total. Serà abans del 2014? Potser. Les intencions positives m’han de permetre asso-lir el meu objectiu sense cap imposició, fins i tot sense la pròpia.

Podem recordar, pensar i sentir des del cor, considerat fins ara només múscul

Clara Darder la setmana

L’indEpEndEnt no Es fa rEsponsabLE ni té pEr què compartir LEs opinions ExprEssadEs a La sEcció d’opinió d’aquEst sEtmanari

Telefons d’interès

Bombers de Barcelona 080

Urgències Sanitàries 061

Telèfon d’emergències 112

Informació ciutadana 010

Guàrdia Urbana 092 / 93 237 32 20

Mossos d’Esquadra 088 / 93 306 23 20

Atenció ciutadana 93 402 70 00

Telèfon del civisme 900 226 226

Serveis Socials i Atenció Primària (pl. de la Vila)

93 291 43 25

Serveis Socials i Atenció Primària (El Coll)

93 285 72 67

l’enquesta

raconsPep Boatella

Hi ha moltes protestes per la privatització de la Sanitat a la Comunitat de Madrid (CM) però a Catalunya no se sent tant de soroll. Tot i que la privatització a Catalunya està igual o potser més avançada que a la CM en alguns aspec-tes. Aquí ens passa com a la granota del conte que van tirar a l’olla amb l’aigua freda i es va deixar cuinar després de escalfar-la poc a poc. Cal recordar que hem arribat aquí pas a pas amb progressius canvis legislatius. Des de la promulgació de la Llei Gene-ral de Sanitat (LGS) l’any 86 que ja permetia la duplicitat de serveis pels funcionaris de l’Administració Civil de l’Estat (MUFACE) i les mútues laborals, per exemple. A Cata-lunya no es va aprofundir en el principi de subsidiarietat en la compra de serveis no públics que establia la LGS i es va legalitzar la “competèn-cia” (l’any 90) entre proveï-dors, ja que es va separar la financiació (tota ella pública) de la provisió de l’assis-tència sanitària que podria fer-se també per la compra

No som tan diferentsde serveis a proveïdors no públics. Aquest canvi es va consolidar després en la Llei 15/97 a nivell estatal. Un dels últims “retocs” ha estat la Llei de l’Institut Ca-talà de la Salut (ICS) aprovada l’any 2006 que convertí el ICS en empresa pública (obrint el pas a la gestió “privada” i a la col.laboració públic/privada). Ja en aquest moment el Consell de Treball Econòmic i Social (CTESC) va emetre un dictamen (01.2006) en que deia que: “la transformació d’alguns serveis sanitaris en empreses públiques com l’Institut Oncològic de Ca-talunya, entre d’altres, no han suposat una millora de la seva gestió respecte de l’actual ICS en termes d’eficiència i eficàcia, ni tampoc en el nivell de satis-facció dels usuaris.. aquests canvis són també possibles en el marc de la Llei actual.” A Ca-talunya gran part de la despesa pública de sanitat (el 54% l’any 2010 i això són molts diners), va a la compra de serveis en formes diverses (contractes, concerts, concessions…) a múltiples entitats privades amb o sense ànim de lucre però amb

difícil control eco-nòmic entre altres cau- ses perquè s’aplica el dret admi-nistratiu privat. Les dades que han sortit a la llum fins ara fan sospitar que els conflic-tes de interès i la corrupció estan repartides entre les quatre privincies perquè entre altres raons, aquestes lleis ho faciliten. Hem de tornar a proclamar la universalitat de l’atenció sanitària i la gestió totalment pública dels diners públics. És indispen-sable perquè aquesta gestió sigui transparent, revertir les modificacions legislatives que permeten l’actual pèrdua de sobirania sobre el control dels nostres diners i deixar de pen-sar que nosaltres “som molt diferents”.

amics de l’independent

laia, la irene i l’ÀlexDonatiu: 500 euros

En record del meu avi que va ser una perso-na independent tota la vida, va néixer i va mo-ror als 84 anys al carrer Verdi, que es deia bar-

tolomé i que l’anomenaven el titet de GràciaDonatiu: 50 euros

Marta Carrera, metgessa jubilada i membre de l’Associació Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública tribuna

aquest és l’espai amics de l’inde-pendent de Gràcia, que hem creat per totes aquelles per-sones que vulguin donar-nos suport econòmic per tal d’assegurar el fu-tur de la publica-ció. a totes elles, moltes gràcies.

Page 5: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

5

11 de gener de 2012l’independent

Política

Presidència aprova per unanimitat una petició d’ICV que CiU a Gràcia no veia prou clara

la comissió de Presi-dència de l’ajuntament de barcelona ha aprovat aquest desembre una proposició que resol una pugna política a Gràcia que en els últims mesos ha enfrontat l’equip de govern de ciu sobretot amb un dels partits de l’oposició, icV-Euia, i que finalment s’ha aca-bat amb l’adopció d’un acord per unanimitat. El Districte, en la pròxima ronda de consells de barri, haurà de donar explicacions del resultat final del Pla d’actuació del Districte.

ALBERT BALANzà

“Podríem haver estat els primers de la ciutat a aplicar aquesta ini-ciativa i CiU va ignorar-nos”, explica el portaveu d’ICV-EUiA, Roger Amigó, en declaracions a L’Independent. La proposició, que en la sessió de la comissió de Presidència i Règim Interior del passat desembre va acabar sent recolzada per tots els paryits sen-se excepció, ha format part de la picabaralla habitual entre la fe-deració nacionalista i la coalició roig-verda al Districte en aquest primer any de mandat. Segons l’acord de la comissió, en la propera convocatòria de ca-dascun dels 73 consells de bar-ri, l’ordre del dia haurà de con-templar “la devolució del procés participatiu del Pla d’Actuació

arxiu

La reGidora deL distriCte maite fandos, en un aCte reCent

El Districte haurà d’explicar el resultat del PAD als pròxims consells de barri

Municipal 2012-2015 aprovats definitivament” i “la devolució dels PAD aprovats definitiva-ment”. Traduït al llenguatge no administratiu, això significa que el Districte haurà de donar ex-plicacions del resultat final del pla de navegació política dels pròxims quatre anys i exposar als veïns les raons per les quals ha tancat d’una manera o altra el PAD després d’un procés par-ticipatiu i d’una negociació amb els partits. “És una oportunitat per al lluïment de l’equip de go-vern que no entenc per què no s’ha acceptat fins ara”, ha con-clòs Amigó.

El comissionat de Participació de l’Ajuntament de Barcelona i exdirigent local de CDC, Carles Agustí, va trobar-se di-mecres a l’espai d’entitats de Vallcarca amb una represen-tació d’associacions del barri preocupats per l’estat del pla Vallcarca a l’espera que es con-voqui la primera reunió de la

comissió de seguiment de la reforma. Convidat per l’AV Gràcia Nord-Vallcarca, Agustí va repassar les actuacions pen-dents i les que estan en marxa, i els veïns es van comprome-tre a participar en el concurs d’idees que servirà per arranjar els solars buits després de l’es-tiu d’aquest 2013.

El comissionat de Participació calma les entitats de Vallcarca

breus

Barberà estrena blog propi amb l’“orsai” del PSC

L’exportaveu del grup muni-cipal del PSC i conseller del districte, Xavier Barberà, ha estrenat ‘Qualsevol nit pot sortir un blog’, el seu blog per-sonal en el qual entra de ple en el debat intern del PSC i parla de la “línia divisòria” que s’ha obert després de l’11 de se-tembre i que per als socialistes ha suposat caure en “un orsai fatal”. “No importa tant qui vagi al capdavant ni qui vagi a la rereguarda. Importa el ca-minar, el pas, l’avenç. Cadascú amb el seu ritme i amb el seu tempo”, adverteix el dirigent socialista.

El pròxim ple es farà la primera setmana de març

La comissió de govern de l’Ajuntament de Barcelona ha determinat que el pròxim ple del Districte de Gràcia se celebri la primera setmana de març i es fixi un dia un cop es resolguin les qüestions d’agen-da de la regidora, Maite Fan-dos. Els treballs de la comissió de govern també establiran un calendari definitiu de plens per a tots els districtes de la ciutat per a la resta de l’any, amb l’ob-jectiu que els consellers puguin tenir una programació definiti-va i a llarg termini dels princi-pals compromisos presencials en aquest 2013. A Gràcia el ple de març ha tingut tradicional-ment la dificultat afegida d’evi-tar la coincidència amb Sant Medir, però enguany la festa cau en diumenge.

Barbet i Soley cauen de la llista i el relleu es tria entre dues dones

arxiu/èriC LLuent

david Compayon, davant deL distriCte, en una imatGe d’arxiu

EUiA cedeix a l’assemblea el canvi de Companyon per manca d’acord

A. B.

El relleu de David Companyon com a conseller de Gràcia s’està allargant més del previst i, tot i que ja fa un mes i mig que el dirigent d’EUiA va ser elegit di-putat al Parlament i ell mateix va posar el càrrec a disposició de l’assemblea local, el grup co-ordinador de Gràcia encara no ha trobat un únic candidat per al canvi i aquesta setmana ha

acabat determinant que sigui l’assemblea qui ho decideixi. A última hora els noms de l’excon-seller Eusebi Barbet, que ha asse-gurat a l’Independent que “algú volia que ho fos i jo no he vol-gut”, i d’Isabel Soley, han caigut de la llista curta de candidats, on es mantindran ara per ara fins al final dues candidates, tal com va analitzar aquest dimecres el grup coordinador. L’assemblea previs-ta per a aquest divendres 11 s’ha

hagut d’endarrerir vuit dies fins al 19 de gener.En tant que cap del grup coordi-nador, l’ara diputat David Com-panyon ha argumentat aquest endarreriment simplement a “una formalitat” perquè tots els militants estiguin assabentats amb temps de la celebració de l’elecció. “Hi ha un procés de deu dies per informar a tothom, per arribar a un consens i per trobar el candidat, i jo crec que el troba-

rem”, ha apuntat Companyon en conversa amb aquest setmanari. El grup coordinador d’EUiA ha informat també d’aquests movi-

ments l’assemblea local d’ICV, que ara per ara mantenen una postura de respecte pel procés intern dels seu soci de coalició.

Page 6: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

6

11 de gener de 2012l’independent

Societat

L’acord amb els propietaris d’un dels 3 números afectats costarà 900.000 euros a l’erari

l’ajuntament de barcelo-na, quinze dies després d’anunciar que desem-butxacarà 9,5 milions d’euros d’un sol cop per comprar l’antiga Quirón al banc santander, ha fet pública una forta despesa novament a Gràcia per seguir expropiant i avan-çánt en el pla Vallcarca. l’acord té a veure amb el fantasmagòric bloc d’ha-bitatges que, esfondrat per la meitat, s’aguanta encara dempeus i amb gent vivint-hi als núme-ros 111, 113 i 115 de l’avinguda Vallcarca.

ALBERT BALANzà

Gairebé ningú no hi para atenció i, de fet, el 23 de novembre fins i tot hi va haver una roda de premsa del tinent d’alcalde d’Hàbitat Ur-bà, Antoni Vives, just al davant, on l’Ajuntament està arranjant un solar buit amb sembrat i una pista de bàsquet. Però alguna cosa s’ha mogut al bloc fantasma que hi ha pujant l’avinguda de Vallcarca a mà esquerra, abans del pas sota el pont i on arrenca el carrer Gomis. L’Ajuntament de Barcelona, amb l’acord que es va fer públic di-vendres al Butlletí Oficial de la Província, pagarà 900.000 euros a Hermesinda Rodríguez Losada, la propietària del número 113 de l’avinguda, la part del bloc més es-fondrada, en concepte d’expropia-ció forçosa. Fonts municipals han explicat que la finca està ender-

xavi tedó

eL bLoC en ruïnes de vaLLCarCa amb Gent vivint a dins deL número 111

L’Ajuntament desencalla l’expropiació a Vallcarca de la finca habitada en ruïnes

breus

Al barri de la Catalana, tal com explica l’escriptor Javier Pérez Andújar, hi ha una reproducció molt fidedigna del que passa a Vallcarca. “Son ya muy pocas las casas que quedan en pie, pues hace tiempo que el Ayun-tamiento las está tirando para (algún día) levantar bloques de pisos”, deia. A Vallcarca, sortint del metro, un sij surt al balcó

-amb estelada- de l’única casa que queda on hi havia el bar La Parada, uns paletes acaben la pista de bàsquet del solar arranjat però tothom passa de llarg per davant del bloc mig es-fondrat de l’avinguda Vallcarca amb el carrer Gomis. Un lloga-ter del número 115 ens facilita el telèfon de Fincas Viñamata i una noia del 111 no vol parlar.

‘Aquí vivimos gente’, pintada de Sant Adrià per a Vallcarca

L’escola Farigola, per la insubmissió davant la llei Wert

L’AMPA de l’escola Farigola ha deixat ben clara aquesta setmana la seva posició davant la llei Wert en la darrera en-questa realitzada a la pàgina web de les famílies d’aquesta escola de Vallcarca. El 90,9 per cent dels participants opi-na que en el cas que s’aprovi, el govern de la Generalitat ha de ser insubmís i no aplicar la normativa proposada pel ministre espanyol. Només el 9 per cent dels participants a l’enquesta creu que una llei és per complir-la.

rocada perquè la seva propietària l’any 2011 va autoritzar l’enderroc i ocupació anticipada de l’immo-ble, acceptant que l’expropiació es fes en un moment posterior.La finca, que segons l’expedient cadastral està inclosa a l’actuació aïllada número 4 de la modificació del PGM del pla Vallcarca i afec-tada de zona verda de nova crea-ció, té costat per costat una part okupada al número 111 i una part d’inquilins en règim de lloguer i dependents de Fincas Viñamata al número 115. L’Ajuntament consi-dera “prioritària” l’expropiació de la resta de parcel·les, però tot que-da supeditat al nou pressupost que encara no s’ha aprovat.

Canvi a la gestió del punt d’atenció a les dones

A.B.

El Punt d’Informació i Aten-ció a les Dones (PIAD), el servei municipal ubicat al nú-mero 2 de la plaça de la Vila i que atèn principalment a do-nes víctimes de violència do-mèstica, ha canviat de gestors des del desembre i se n’ha fet càrrec la fundació Salut i Co-munitat. El servei està exter-nalitzat des de la seva creació, l’any 2002, i fins l’any passat estava instal·lat al número 6 de la plaça, al pis principal, també en unes dependències municipals.

X. TEDó / A. BALANzà

L’Hospital de l’Esperança ja és el primer centre assistencial de Barcelona que cobra per les bu-taques que utilitzen els acompa-nyants dels malalts. El sistema, que ja funciona des de l’abril a al-tres centres catalans com els hos-pitals de Blanes i Campdevànol, s’ha inaugurat aquest dimecres a l’Esperança amb la instal·lació al costat de la recepció d’una mà-

quina expenedora de targetes a 10 euros amb 20 hores d’utilit-zació ininterrompuda. Es dóna la circumstància que el preu a Gràcia no és el mateix que als dos centres gironins, on es cobren 5 euros per butaca estirada i res si l’acompanyant només s’asseu. L’Hospital Josep Trueta de Gi-rona i l’Hospital de Figueres van rebutjar el sistema, que comer-cialitza l’empresa Decam de llits abatibles, amb seu a Sant Feliu de

L’empresa contractada està dirigida per un exalcalde de CiU

Guixols i dirigida per l’exalcalde Miquel Lobato. A l’empresa tam-bé hi treballa Manuel Olivas Ve-ray, cosí de l’exlíder del PP de Gi-rona, Concepció Veray. Decam també ha aconseguit col·locar uns díptics de propaganda a sobre de la màquina expenedora de targe-tes de l’Hospital de l’Esperança. L’anunci del nou servei de paga-ment, que segons expliquen els treballadors de l’Esperança “abans només es cobria amb butaques no

L’Hospital de l’Esperança ja cobra les butaques per als acompanyants

a.b.

imatGe de L’HospitaL de L’esperança, aquest diJous

abatibles”, s’ha fet públic també a través d’un tuit del compte @in-dignats on es reprodueix el missat-ge de la intranet del Parc de Salut i que afegeix més informació: la

targeta per a butaques a nla unitat de pal·liatius tindrà un cost i un ús diferent: 7 dies al preu de 30 euros, i es poden adquirir al servei d’admissions.

Page 7: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

7

11 de gener de 2012l’independent SOcietat

L’eliminació de grans activitats el dia 15 tampoc genera consens

La promotora és propietària de les naus desallotjades al Poblenou

la proposta de nou re-glament que la fundació festa major ha posat a debat del patronat ha obligat els carrers i les entitats a sotmetre a discussió el document abans de la convocatòria de l’assemblea, prevista a finals d’aquest mes. Verdi ja s’ha manifestat públicament a favor de la mesura més cridane-ra, el canvi del dia del pregó, però plaça de la Vila hi està en contra i mozart troba més “preo-cupants” altres aspectes del text.

SILVIA MANzANERA

Les comissions de Festa Major han tornat de vacances amb deu-res extres, després de la proposta de reglament que la direcció de la Fundació va lliurar a la trentena de membres del patronat el pas-sat 20 de desembre (vegeu L’In-dependent núm. 466). Fraterni-tat de Baix o Plaça de la Vila ja han discutit el document a la seva

arxiu

a.b.

eL Cuiner isma prados LLeGint eL preGó de L’any 2010

a La dreta, portaL deL Carrer Gran 75 on Hi Ha La seu deL Grup padas

Divisió entre els carrers de Festa Major pel canvi de dia del pregó

comissió de carrer i altres diri-gents de Festa Major com Sergi Font de Verdi o Berta Carreras s’han manifestat a títol personal. A banda del canvi de dia del pre-gó, que passaria a celebrar-se del dia 14 a les set del vespre al dia 15 a les 12.30 hores, hi ha al-tres elements de canvi profund com l’elimina-ció d’activitats el dia 15 o el consens sobre un dia concret per fer els sopars de germanor. Martí Urgell, membre de la co-missió de la Plaça de la Vila, diu que la primera impressió sobre el canvi de dia del pregó és ne-gativa. “No ens sembla bé, per la concentració d’activitats de cultura popular el matí del 15 i perquè molta gent que treballa en el guarnit tota la nit se’n va a dormir”, explica Urgell. El pre-sident de la comissió de Verdi, Sergi Font, defensa el canvi en un missatge a la web de L’Inde-pendent perquè “així els carrers podran ultimar els guarniments

amb tranquil.litat, sense l’allau de gent”.Hi ha molts altres punts que també són motiu de debat entre els carrers. Berta Carreras, del la comissió del carrer Mozart, pre-

cisa que el canvi de dia del pregó “gairebé és el te-ma que menys ens preocupa”, tot i que a priori tampoc ho veu amb bons ulls

ni “gaire encertat”. Altres veus, que han preferit mantenir-se en l’anonimat, han apuntat que l’eliminació d’activitats el dia 15, a excepció de jocs de taula i mos-tres gastronòmiques, serà perju-dicial econòmicament “si cau en dissabte” i que fer coincidir els sopars de germanor en un mateix dia perjudicarà els representants polítics o socials que tenen diver-sos compromisos.

malgrat tot, debat positiu

Sense voler posicionar-se a favor o en contra de cap de les mesu-res, la Coordinadora de Colles de

El soci d’una empresa del carrer Gran, investigat per corrupció

A. B.

El soci principal de la promoto-ra Front Gràcia SL, integrada al grup Padas, Carlos José Vives de Arpe, amb despatx al carrer Gran de Gràcia 75, està sent investigat per un presumpte cas de corrup-ció a Menorca en l’anomenat cas Nerer. Aquest cas investiga la va-

loració d’uns terrenys permutats per l’ajuntament de Ciutadella, governat pel Partit Popular, a la societat immobiliària Nerer, que manté Vives de Arpe com un dels administradors. La seu de l’empresa també es troba al pis principal primera del número 75 del carrer Gran, al mateix bloc mixt d’oficines i veïns, per

sobre de la Travessera i entre el Banc Santander i la botiga Adol-fo Domínguez. El soci principal del grup, i més conegut pels ve-ïns, és Xavier Pedret Nadal. A la porta del despatx només hi figu-ra el nom de Grup Padas. Tal com explica aquesta setma-na el portal Poblenou.org, Front Gràcia SL és també propietària

Cultura Popular sí que ha volgut reconèixer que el debat obert a Festa Major sempre és benvin-gut. “Que tinguem l’oportunitat de debatre sobre possibles canvis

en la Festa Major demostra que la cultura és viva i que es vol posar en comú les necessitats de tots els sectors implicats”, ha explicat el seu president, Arnau Solaní.

de les naus que la Guàrdia Urba-na i el Cos Nacional de Policia van desallotjar dilluns al carrer

Zamora del Poblenou, on vivien 47 persones i sis van ser detingu-des perquè no tenien papers.

“De tots els canvis, el menys preocupant és el dia del pregó”, diu la Berta, de Mozart

Page 8: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

8

11 de gener de 2012l’independent SOcietat

Periodistes de renom obren un taller de periodisme

REDACCIó

Sota el paraigües de la revista electrònica Bauab, un grup de periodistes de renom de Barcelona, entre els quals hi ha Kim Amor com a coordina-dor i col·laboradors com Enric González, Eugeni Madueño, Jordi Pérez Colomé, Jaume Reixach, Pere Rusiñol, Lali Sandiumenge i Sebastián Ser-rano, presentaran el pròxim 17 de gener el seu projecte de taller de periodisme indepen-dent i d’investigació amb seu al carrer Congost 9,a tocar de la plaça de la Virreina. La re-vista donarà sortida a les expe-riències que es desenvolupin en el taller, que engegarà el 4 de febrer per a un públic res-tringit a quinze persones. Les classes es faran a la mateixa seu de la revista i comptaran amb les col·laboracions d’altres pe-riodistes d’altres mitjans com Mongolia, Cafeambllet i Oba-maworld.

entrevista

I els reptes del futur?Integrar encara més la gent i les entitats gracienques i estar més inserits en el dia a dia de Gràcia, tot i que ja som a tots els esdeve-niments. Potser ens hem d’adap-tar a la seva dinàmica.

La pàgina web és la gran assig-natura pendent?Ràdio Gràcia hauria de sentir-se per internet perquè des de qual-

xavi tedó

CarLes saLat, aLs estudis de ràdio GràCia

“Ràdio Gràcia s’hauria de sentir per internet”

sevol punt del món es pugui es-coltar. És una tasca que hauria de fer Gràcianet, tot i que ma-lauradament la iniciativa no ha quallat.

Els conflictes amb Ludic3, l’em-presa que gestiona l’emissora, es poden donar per tancats?Amb diàleg hem solucionat els conflictes que hi havia, estem en diàleg permanent.

Què destacaries de la progra-mació?La constància dels voluntaris que realitzen programes des de fa una pila d’anys, com ara Al-fons Casas, Conxa Garcia o els mateixos Castellers de la Vila.

Fer programes de llarga durada en emissores locals costa i no-saltres ho hem aconseguit.

Encara us plantegeu el tras-llat a un lloc més cèntric?Sí, però aquí tenim uns grans estudis que no tindríem al centre de la Vila. Costa pu-jar el primer dia, però després t’hi acostumes, com ho fan els 90 voluntaris que venen cada setmana. Tenim una xarxa de col·laboradors que ens permet estar a tot arreu.

Entrevista a Carles Salat, director de Ràdio Gràcia des de fa deu anys

ara fa deu anys que carles salat (1959) dirigeix Ràdio Gràcia, una emissora que pot presumir de tenir una vintena de programes i un centenar de volun-taris. El periodista té molt clar que el repte més imminent és ser a la xarxa.

Xavi Tedó

Quin balanç fas d’aquests deu anys al capdavant de Rà-dio Gràcia?En primer lloc hem pacificat l’emissora perquè quan vaig aterrar hi havia en marxa la campanya “Salvem Ràdio Grà-cia”. Durant aquesta dècada la ràdio ha adquirit un gran presti-gi gràcies a la tasca dels volunta-ris, però sobretot vull destacar la normalització, Ràdio Gràcia és l’emissora de la Vila, com l’In-dependent és el diari de Gràcia. Vull fer una crida a la societat civil perquè respongui i ajudi l’independent perquè és el nos-tre diari.

“Estem en diàleg permanent amb

Lúdic3 després dels conflictes sorgits”

Page 9: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

9

11 de gener de 2012l’independent

Page 10: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

10

11 de gener de 2012l’independent

DocumentsnOvetat editOrial

Les carteres que no fallen maiMarta Mulet, Núria Legaz i Núria Osorio són les tres dones que enguany han protagonitzat la

Cavalcada de les carteres reials, una tradició organitzada per la Fundació Festa Major que representa el preludi a la gracienca de l’arribada de Ses Majestats els Reis Mags. De nou, la tarda del dia 4 es va

viure de manera especial pels carrers de la Vila. A més del recorregut, els infants van poder participar a diversos tallers a la plaça de la Vila. Fotografies: Josep Maria Contel

Page 11: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

11

11 de gener de 2012l’independent

recomanem

Xavi murcia presenta a contrapeu al tradicionàrius. Xavi Murcia mostrarà el seu treball més recent, A contrapeu, un retorn cap a un ambient més orgànic des d’una tímbrica electroacústica. La mateixa nit inclou el ball folk amb La Cobla Catalana dels Sons Essencials.

Divendres 18 de generCAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22 h

Cedida

Concert Porompopero: Parti-do + The Trees.AlmodoBar (Grassot, 36), 20.55

Concert: El sobrino del di-ablo. Recital de les cançons que més agraden al cantant.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 21 h

Teatre: Los pastorcillos en Belén. Els Lluïsos recuperen aquest any una tradició que ha estat més de 30 anys que no es feia. Juntament amb el Centre Moral, un grup de so-cis i sòcies han arrencat de nou la tradició.Lluïsos Teatre (Pl. Nord, 7-10), a les 21 h

La otra navidad: Kitty’s Ca-baret ens ofereix aquest es-pectacle de dansa on la il.lusió i la màgia poden convertir els teus somnis en realitat.Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 21.30 h

Inauguració de l’exposició: Moi Rojo.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 21.30 h

Concert: Celesta.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Lluís Coloma & Blas Picon.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits, a càr-rec d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22 h

Concert: Carles Belda + La canya borda.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 22.30 h

Dissabte 12 de gener Concert: Thomas Aussenac.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: Animalanima.Cara B (Torrent de les Flors, 46), a les 21.30 h

Concert: Flow Fanatics Hu-man Beats.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Concert: Andreu Roca.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 22 h

Espectacle: 88 infinits, a càr-rec d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 22

EXPosicioNs

fins el 12 de generGraphic Work’12. Exposi-ció d’obra gràfica original dels principals autors tant nacionals com internaci-onals que provenen de la col.lecció particular que la galeria ha anat fent al llarg dels darrers vint anys. Són obres dels anys 60’s 70’s d’autors com: Claes Olden-burg, Clavé, Chillida, Dalí, Equipo Crónica, Guinovart, Hartung Henry Moore, Her-nández Pijuan, Millares, Mi-ró, Picasso (gràfica i cerà-miques), Plensa, Ràfols Ca-samada, Saura i Tàpies Galeria Atelier (Plaça Rovira i Trias, 9)

fins el 14 de generCol.lectiva de Nadal. Mos-tra dels artistes de la gale-ria: Roughattitude, Sebas-tian Boesmi, Markus Haub, Valeria Pesce, Juan Canals, Vanesa Linares, Lluís Cada-falch, Pilar Valeriano, Kym Ly, Amada suero, Mª Antò-nia Hernàndez i Subirachs, Jordi Comes, Nuria Duràn, Andrea Peña Bello, Claudia Espinoi, Marc Badia, Friedel Scholten, Jessica von Hel-molt, Lluís Cadafalch, Ra-mon Vila i Xavier Teixidó.Espai [b] (Torrent de l’Olla, 158)

fins el 30 de generExposició La Patum i al-tres patrimonis. Recull de fotos i textos cedida pel Mu-seu Etnològic de Barcelona.Centre Cívic la Sedeta (Sicília, 321)

fins el 31 de generExposició Músics de fes-ta, del Museu Etnològic. Exposició itinerant del Mu-seu Etnològic de Barcelona organitzada en el marc de les Cases de la Festa amb motiu del Festival Tradi-cionàrius 2013. L’exposi-ció presenta imatges de músics tradicionals d’ar-reu dels Països Catalans. S’acompanya d’una selec-ció objectual d’instruments musicals de tradició catala-na, provinents de col.lecci-ons particulars dels autors de la mostra.CAT (Pl. Anna Frank, s/n)

fins l’1 de febrerExposició: Quan no tení-em televisor i llegíem tebeos. Una aproximació al món de les publicaci-

ons que van alegrar la vida de molts nens i nenes, quan l’entreteniment no estava vinculat a la televisió. de ge-ner. L’exposició ha estat ce-dida per l’arxiu familiar Joan Mayoral.Centre Cívic El Coll-La Bruguera (Aldea, 15)

fins el 2 de febrerCoses de Nadal. Repàs fotogràfic sobre les dife-rents activitats que se cele-bren durant les festes nada-lenques. Produït pel Taller d’Història i la Fundació Festa Major de Gràcia. Fundació Festa Major de Gràcia (Alzina, 9)

fins el 31 de juliolExposició fotogràfica Una vila al cinema. Repàs en 60 imatges del rodatge el 1981 del film La plaça del di-amant, dirigit per Francesc Betriu, i basat en la novel.la de Mercè Rodoreda. Una experiència en la qual es va implicar una bona part de graciencs i que va deixar un munt de records. Bar del Lliure (c. Montseny, 47)

iNfaNtils

Diumenge 13 de generCinema El meu primer Verdi: Una nina a la neu. A partir de dos anys.Verdi Park (Torrijos, 49), a les 11.30 h

Dimarts 15 de generLletra petita. Primeres passes. Bla, bla, bla. Sorolls, ritmes, cançons i paraules inventades que conviden a jugar amb les històries. A càrrec de Patrícia McGill. Per a infants de 6 me-sos a 3 anys.Biblioteca Jaume Fuster (Pl. Les-seps, 20-22), a les 11 h

Dijous 17 de generTaller de descoberta. Viat-gem a l’espai. Construïm diferents figures relaciona-des amb l’espai, els planetes i els seus habitants. Per a nens i nenes a partir de 4 anys. A càrrec d’Olga Barrio .Biblioteca M. Antonieta Cot i Mi-ralpeix (Pg. Vall d’Hebron, 67), a les 18 h

actEs

Divendres 11 de generConcert: Julieta Jones.Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 19 h

Diumenge 13 de gener L’Elisir d’Amore, òpera de Gaetano Donizetti. Projecció del DVD musical comentat per M. Dolors Luis. Interpretat per Rolando Villazón, María Bayo i Bruno Praticò, orques-tra simfònica i cor del Gran Teatre del Liceu. Oratori Sant Felip Neri (Sol, 8), a les 17 h

Concert acústic. La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 17 h

Contes narrats per Andrea Ortúzar: A batallas de amor, campos de plumas.La casa de los cuentos (Ramón y Cajal, 35), a les 20 h

Espectacle: 88 infinits, a càr-rec d’Arnau Vilardebò.Ruqueria Querubí (Perla, 11), a les 18 h

Dilluns 14 de gener Conferència: Relaxació i re-ducció d’estrès. Facilita: An-drés Martín. Gratuït.Institut Gestalt (Verdi 94, bai-xos), a les 20 h

Dimarts 15 de gener Cicle Els dimarts em sentiràs: Xarim Aresté.Sala Beckett (Alegre de Dalt, 55), a les 21.30 h

Concert: Mercy Mercy.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Dimecres 16 de generJam session de jazz, blu-es i soul.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: La Brigada. Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Dijous 17 de gener2a sessió del Cicle de Xer-rades “Perspectives”: Es-cola (passat, present i futur): ara parlen ells. Amb Dídaz Díaz, universi-tari recent llicenciat en la titulació d’Enginyeria Tèc-nica Industrial, format en energies renovables a la UPC. Espai Jove La Fontana (Gran de Gràcia, 190), a les 17.30 h

CAT Tradicionàrius: El riu que ens porta. Tradicio-nàrius 25 anys. Presenta-ció del documental.CAT (Pl. Anna Frank, s/n), a les 20 h

Concert: Juke Movie.Jazzpetit (Encarnació, 143), a les 21 h

Concert: Superflyparty.El col.leccionista (Torrent de les Flors, 36), a les 21 h

Concert: Patch. Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Concert: La Brigada.Heliogàbal (Ramón y Cajal, 80), a les 22 h

Divendres 18 de generConcert: Anita Miltoff.Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321), a lese 21 h

Concert: Coriolà.Alfa (Gran de Gràcia, 36), a les 21.30 h

Page 12: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

12

11 de gener de 2012l’independent

Cultura

La 26a edició inclou la presentació d’onze treballs discogràfics i set espectacles nous

a més d’incloure el pri-mer homenatge que el cat farà a al tall -avan-çar a l’independent 462-, que s’acomiada dels escenaris després de 38 anys de trajectòria, el festival tradicionàrius arrenca aquest divendres amb moltes novetats, tot i la retallada en el pressupost, per oferir un programa amb la presèn-cia de noves bandes, com Els laietans o taverners, i de grups històrics; els Quicos celebraran 20 anys en una nit dedicada a les terres de l’Ebre.

SILVIA MANzANERA

L’espectacle Petita Festa, de Carles Belda, donarà aquest divendres el tret de sortida a la programació de concerts i balls folk de la vint-i-sisena edició del Tradicionàrius, un festival que fins el 22 de març torna a incloure les Matinals al CAT, amb sessions de folk per a tots els públics, el cicle de folk als mercats o el cap de setmana de les illes. Artistes com Xavi Múrcia, Bruel o 21 Boutons, entre molts d’altres, presentaran els seus nous treballs discogràfics. Tot i que el plat fort d’enguany és l’espectacle Al Tall per sempre, el comiat que el mític grup farà el 14 de febrer a l’Auditori, la celebració del vintè aniversari del Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries és un dels reclams destacats del cartell. Una programació “atractiva i co-ral” que, segons Jordi Fàbregas, director del festival, és resultat,

siLvia manzanera

eLs Laietans, Guanyadors deL sons amb La seva proposta de GraLLa 2.0, animen La presentaCió deL festivaL aL Cat

El Tradicionàrius celebrarà 20 anys de Quico el Cèlio i tancarà amb La Carrau

“malgrat les èpoques tristes” de la il.lusió i imaginació dels im-plicats i de la complicitat amb els músics. En una nit dedicada a les Terres de l’Ebre, dissabte 9 de fe-brer, els Quicos repassaran la seva trajectòria artística, recordant al-guns dels seus millors moments i presentaran cançons del que serà el seu pròxim CD del 20è aniver-sari, amb nous temes i noves ver-sions del clàssics del grup tortosí.Enguany també s’han programat tres monogràfics dedicats a dife-rents instruments: el violí, prota-gonista del Violinàrius, la cançó, i la gralla. Tancarà el festival La Carrau amb el seu espectacle en què faran participar les Colles de Cultura de Gràcia.

Tot i no haver inclòs cap acte específic al cartell del Tradici-onàrius 2013, els impulsors d’aquest festival de folk inter-nacional que comença aquest divendres faran un homenatge pòstum a dues persones molt vinculades al Centre Artesà i a la música d’arrel, com eren Traudel Jungbauer, dona d’Ar-tur Blasco i gran activista de l’Associació Arsèguel i els Acor-

dionistes del Pirineu, i Carles Valero, dedicant-los l’edició d’enguany. Així, el llibre que s’editarà un cop finalitzat el festival servirà per recordar aquests dos col.laboradors im-prescindibles del CAT. Carles Valero, militant d’ERC d’ERC i una de les persones més esti-mades de Gràcia, va morir el passat 25 de desembre a l’edat de 61 anys.

El CAT dedicarà el festival a Carles Valero i a Jungbauer

SILVIA MANzANERA

El muntatge Plou a Barcelona, de Pau Miró, és l’obra que donarà aquest divendres el tret de sortida al projecte Teatrejove on-out, im-pulsat pel Cercle Catòlic. Es tracta d’una iniciativa que permet donar cabuda i sortida a la creativitat teatral dels joves i engegar idees i il·lusions de manera autogestiona-

da (on), i fer-les sortir de l’àmbit del Cercle i expandir-se (out), tal i com expliquen els seus impulsors. La iniciativa creada per Mercè Sesé i Sonsoles Santís, actrius i directores del Teatre del Cercle, també contempla la inserció labo-ral per a joves desfavorits, a més de la difusió d’obres teatrals que permeten l’intercanvi d’iniciatives artístiques entre grups de joves i

Teatrejove on-out arrenca divendres amb una obra de Pau Miró

seccions de teatre amateur i pro-fessionals del barri. Des de fa anys, el grup de directores de l’entitat organitzen tallers de teatre, oberts també a l’exterior, amb la intenció de formar teatralment els infants i joves. Ara tenen uns 130 nois i noies entre 7 i 20 anys i apleguen un grup d’uns 10 directors adults i uns 8 nois s ajudants de direcció, sortits dels mateixos tallers.

El Cercle impulsa un nou projecte per recolzar el teatre fet per joves

breusEl Centre endega el XXVIè concurs de teatre català

El Centre Moral arrenca el proper 20 de gener a les sis de la tarda el XXVIè concurs de teatre català a Gràcia amb Les amors de Tirant i Carmesina. El certamen inclou un total de vuit representacions i el lliu-rament de premis que tindrà lloc el 28 d’abril. Un any més, l’entitat gracienca ofereix una oportunitat a grups de teatre de diverses ciutats d’arreu del país que representaran dife-rents textos.

La Beckett estrena text de Nick Payne

Si existeix, encara no ho he tro-bat, de Nick Payne, dirigida per Marilia Samper és l’estre-na d’aquesta setmana de la Sala Beckett. Un espectacle interpretat per Patricia Garcia, Montse Germán, Carles Gila-bert i Pau Roca.

Vada Retro estrena ‘Okupes de segona’

El grup de teatre gracienc Vada-Retro estrena els propers 19 i 20 de gener al Centre Cívic la Se-deta l’obra Okupes de segona, una comèdia escrita per l’Albert Capel que explica la història d’Eugeni i Piti, dos okupes que s’instal.len al pis d’un empresari que ha mort fa poc sense deixar-hi descendència. El grup conti-nua imparable i portaran el 18 de gener Vermut Maritrini, una altra comèdia estil la Cubana, al Centre Comarcal Lleidatà.

Doble concert de cristina Rosenvinge i alejandro si-mó a l’Helio. La parella musical Rosenvinge Simó presentaran el 5 i 6 de febrer a les 22 h Antagonista, un espectacle on interac-cionen i es confronten la música exquisida i valenta d’una amb els versos afilats i la veu descarnada de l’altre. Ell acaba de publicar el poemari Nódulo Noir i ella La joven dolores i Tu labio superior.

Cedida

Page 13: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

13

11 de gener de 2012l’independent cultura

entrevistaSilvia Manzanera

“Gràcia experimenta amb gustos”Sophie Ruggles presenta a la Vila ‘Barcelona Kitchen’

La Cuinera i esCriptora austraLiana sopHie ruGGLes

Quan va trepitjar per primer cop la Vila sabia que vindria a viure-hi tarda o d’hora. Després va muntar l’Emu, el primer bistrot austra-lià. fa unes setmanes sophie Ruggles tornava a Gràcia, a la llibreria Pequod, amb el seu llibre acabat de sortir del forn, my barcelona Kitchen. Per ella la Vila no deixa d’experimen-tar amb els gustos. bon profit...

Cedida

Llibres de cuina n’hi ha in-finitat... Però aquest no és només una compilació de receptes. Què té el món de la cuina que atrau tant? Quan era jove volia ser actriu i després em vaig treure el títol en lingüístiques a la universitat però és la cuina que ha estat la meva passió més consistent. Malgrat tot el que faig sempre torno a ella. Crec que és una manera d’explorar el món i entendre altres cultures. Quan viatjo, la primera cosa que faig és visitar el mercat i intento cuinar amb gent d’allà i enca-ra que no parli la llengua local no importa perquè el món de la gastronomia és una llengua universal i sempre sorprenent.

Té un públic concret el llibre? Quan l’escrivia pensava que el públic seria bàsicament tu-ristes a qui els agrada la cuina i que volen un record bonic de les vacances. Però ara veig quepot atreure un públic més ampli. No sé si es traduirà al català o castellà, espero que sí. Acabo d’assabentar-me que My Barcelona Kitchen ha guanyat el premi Gorumand a Austràlia per el millor llibre mediterrani per 2012. Estic molt emoci-

onada, qui sap el que ofereix el futur?

Barcelona ha anat adquirint importància culinària amb els anys. Com creus que el món veu a la ciutat des del punt de vista gastronòmic? Barcelona és una destinació molt “sexy”. Crec que cada país té la seva fama, com als suïssos per la seva xocolata i als francesos pel vi i els formatges, i encara que Es-panya en general és coneguda a l’estranger per la cultura de tapes, gràcies a xefs com Ferran Adrià, Catalunya està guanyant una re-putació pròpia per una cuina di-ferent, complexa i innovadora pe-rò amb arrels antingues i humils.

I com veus Gràcia en aquest sentit? Quan vaig arribar a Barcelona, no hi havia cap dubte d’on aniríem a viure. Des del moment que vaig

anar a Gràcia per passejar una tarda em vaig sentir com a casa. En aquesta època, parlant de cuina, no hi havia molta elec-ció fora d’un shawarma o una pizza. Ara l’esquema ha canviat completament i sembla que ha abraçat el concepte d’experi-mentar amb gustos. Crec que és aquest intercanvi culinari el que està passant a Catalunya en general que seria la clau per una cuina més emocionant encara en el futur.

Quins projectes més tens en ment? Molts. Sempre estic pensant en un llibre nou i tinc diverses idees en ment per distreure’m. Mentre segueixo fent les me-ves classes de cuina i les meves guies gastronòmiques –en això puc gaudir el més bo que hi ha, compartir i menjar bé amb els demés.

contes d’hivern obre El meu primer Verdi. Dues històries tendres i boniques, Una nina a la neu (Co Hoedeman, Canadà, 1998, 14’) i El ninot de neu (Dianne Jackson, Regne Unit, 1982, 26’) són els films encarregats d’inaugurar la nova proposta de programació estable pels més petits feta pels Verdi, aquest diumenge a les 11.30 h.

Cedida

crítica de cinema

una pistola a cada mà

Elisabet de Loreto

Una pistola a cada mà és el nou film del cineasta català Cesc Gay. Aquesta pel.lícula ens porta cinc històries de de-samor/infidelitats, explicades d’un manera molt natural i te-atral, sense complicar-se molt en les localitzacions, que no deixarà gens indiferent.M’atreviria a dir que estem davant un dels millors films espanyols de l’any, amb una producció petita però amb un missatge profund.Tota la força de les cinc històries que formen la pel.

lícula, cadascuna situada en una localització diferent de la màgica ciutat Barcelona-com la Rambla Catalunya, el Portal de l’àngel, les Glòries, etc- recau en un excel.lent guió que ens recorda un mica a l’estil de Woody Allen on se’ns va explicant cadascu-na d’aquestes cinc històries relacionades totes entre sí i centrades totes en el mateix tema (però sense entrar molt en detalls de la vida dels personatges) d’una manera molt natural i realista a través dels girs de trama que es van desenvolupant en un perfecte

guió, amb la companyia d’una gran ciutat. Gay ha comptat amb un gran elenc d’actors espanyols: Javier Cámara, Eduard Fernández, Jordi Mo-llà, Eduardo Noriega, Alberto San Juan, Leonardo Sbaraglia, Luis Tosar, Cayetana Guillén Cuervo, Candela Peña, Clara Segura i Leonor Watling, i amb l’actor argentí Ricardo Darín. Cada un ens delecta amb una gran interpretació, això sí: curta però intensa.Cadascuna d’aquestes cinc petites històries estan centra-des en un mateix tema: la in-fidelitat o desamor. Un tema tan dur o trist com aquest, Gay ha sabut tractar des d’un punt de vista molt diferent, un punt còmic, regalant-nos un film molt lleuger i agrada-ble amb el què l’espectador fàcilment es podrà sentir identificat.

film: ‘Una pistola a cada mà’.Direcció: Cesc Gayintèrprets: Javier Cámara, Ricardo Darín, Eduard Fer-nández, Jordi Mollà, Eduardo Noriega, Alberto San Juan.

la cartelleraciNEmEs

bosQuE multiciNEmEs. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• The master. Dv i ds, 16.05, 19.05,

22.05 i 00.50. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• Los miserables. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Jack Reacher. Dv i ds, 16.05, 19.05, 22.05 i 00.40. La resta, 16.05, 19.05 i 22.05.

• Amor. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

• La noche más oscura. Dv i ds, 16.00, 19.00, 22.00 i 00.50. La resta, 16.00, 19.00 i 22.00.

• Volver a nacer. Dv i ds, 16.15, 19.15, 22.15 i 00.40. La resta, 16.15, 19.15 i 22.15.

• Una pistola en cada mano. Dv i ds, 16.00, 18.10, 20.15, 22.15 i 00.40. La resta, 16.00, 18.10, 20.15 i 22.15.

• El capital. Dv i ds, 16.10, 19.10, 22.10 i 00.40. La resta, 16.10, 19.10 i 22.10.

ciNEmEs GiRoNa. Girona, 175• Una pistola en cada mano. Dv,

17.00. Ds i dg, 18.15 i 22.15. Dm, dc i dj, 17.00 i 21.00.

• Jordi Sabatés presenta Sherlock Junior de Buster Keaton. Dv, 21.30.

• El Bosc. Dv, 19.00 i 23.00. Ds i dg, 18.10 i 22.10. Dc i dj, 19.00 i 23.00.

• Phenomena: la invasión de los la-drones de cuerpos. Dv, 22.00.

• El muerto y ser feliz. Dv, 17.00 i 19.00. Ds i dg, 16.00, 18.00, 20.00 i 22.00. Dm, dc i dj, 17.00, 19.00 i 21.30.

• Fènix 11.23. Dv, 17.00 i 21.00. Ds i dg, 16.10 i 20.10. Dm, 17.00. Dc i dj, 17.00 i 21.00.

• Blancanieves. Dv, 19.00 i 23.00. Ds i dg, 20.15. Dm, dc i dj, 19.00 i 22.45.

• Tadeo Jones. Ds i dg, 16.00.

lauREN GRÀcia. Carrer Bailén, 205.• sala 1: El Hòbbit: un viatge ines-

perat. 16.00 i 19.10. La vida de Pi. 22.20.

• sala 2: !Rompe Ralph! Dv, ds i dg, 16.45. Los miserables. Ds i dg, 19.00 i 22.00. Dv, dl, dm, dc i dj, 16.00, 19.00 i 22.00.

• sala 3: Volver a nacer. 16.40, 19.30 i 22.20.

• sala 4: The master. 16.20, 19.10 i 22.00.

VERDi HD. Carrer Verdi, 32 • sala 1: Amor. 16.00, 18.30 i 20.55.• sala 2: Volver a nacer. 16.00, 18.30

i 20.55.• sala 3: El capital. 15.45, 17.50,

20.00 i 22.05.• sala 4: Amor. 19.15 i 21.45. En la ca-

sa. 16.30. • sala 5: El páramo. 16.00, 18.00,

20.05 i 22.10.

VERDi PaRK. Torrijos, 49. • sala a: Las sesiones. 20.15 i 22.10.

De óxido y hueso. 15.45 i 18.00.• sala b: Los miserables. 15.45 i 18.45

i 21.45.• sala c: The master. 15.45, 18.40 i

21.35. • sala D: La noche más oscura. 15.45,

18.45 i 21.45.

• Verdi Kids. Amics per sempre. Ds i dg, 16.10 i 18.00. Dg i festius, 11.30. El meu primer Verdi: Contes d’hi-vern. Dg, 11.30.

tEatREs

tEatRENEu. Terol, 26• sala cafè teatre. Magia de Cerca dl

21h. El Club de la Magia 2 dc22h i ds 20.30h. Peyu: Tinc un amic que... dv 20h. Animales: Juanra Bonet dv i ds 22h. Blancaneus i Campaneta en Acció (infantil) ds 17h. Todo es

Mentira o no ds 19h. Los Martinez ds 23.30h. Club de la Magia Junior (infantil) dg 12h. Alvaro Carmona dg 19h.

• sala del mig. Club de la Magia Juni-or (infantil) dg 17.15h

• sala Xavier fàbregas. Impro-Show dj 21h ds 22h i dg 19 h. 7º Campe-onato Impro Fighters div 21h i 23.30h. El Club de la Magia Junior (infantil) ds 18.30h. Blancaneus i campaneta en acció (infantil) dg 17h Impro Horror Show ds 23.30.

sala bEcKEtt. Alegre de Dalt, 55• Rampoines, de Mikhaïl Durnenkov. Di-

recció, Glòria Balañà i Altimira. 17/12.

tEatRE lliuRE. Montseny, 47• Blackbird, de David Harrower. Del

16/01 fins el 10/02.• La sonata del espectres / El Pelicà,

d’August Strindberg. 16 de febrer.

Page 14: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

14

11 de gener de 2012l’independent

EsportsEl Catalunya rep la visita del Barcelona, quart a la lliga

X. T.

Després de quedar fora de la disputa de la Copa del Rei per pitjor goal average amb el Sant Andreu, el CN Cata-lunya reprèn la lliga rebent dissabte a les set de la tarda el CN Barcelona, quart clas-sificat de la Divisió d’Honor. La victòria contra el Montju-ïc, últim classificat, per 16 a 5 a la darrera jornada de lliga situa els graciencs en la nove-na posició, empatats a tretze punts amb els andreuencs, que són vuitens, i el Mataró, que ocupa el desè lloc. Amb el Montjuïc ja sentenciat a baixar de categoria després de no haver estat capaç de sumar cap punt i l’Helios com a ferm candidat a jugar la promoció de descens amb tan sols tres punts, l’equip del Coll busca-rà escalar posicions en l’inici d’aquesta segona volta, però sobretot que la jove plantilla que integra enguany l’equip adquireixi experiència en la màxima competició estatal. No ho tindrà fàcil contra el CN Barcelona, que només ha perdut quatre dels onze par-tits que ha disputat. L’equip entrenat per Jose Montero confia, però, a fer un bon pa-per i a jugar amb la mateixa intensitat dels darrers partits que li ha permès instal.lar-se en la zona tranquil.la de la classificació, sense la pressió d’haver de guanyar per evitar la sempre temuda promoció de descens.

Els graciencs poden superar el registre si puntuen al camp de La Pobla de Mafumet

Després d’encadenar nou partits sense per-dre amb quatre victòries consecutives, l’Europa ha aconseguit igualar el número màxim de punts aconseguits en una pri-mera volta. El conjunt escapulat podria incre-mentar aquests 38 punts i batre el rècord de la temporada 1997/98, quan l’equip es va pro-clamar campió de cata-lunya, si puntua aquesta propera jornada al camp de la Pobla de mafumet en la darrera jornada de l’equador de la lliga.

XAVI TEDó

No serà una empresa fàcil. L’equip tarragoní és un dels equips més forts de la categoria, tot i que aquestes últimes jornades ha pun-xat i ha caigut fins al setè lloc. A cinc punts de la quarta plaça, el filial del Nàstic necessita la victò-ria per no quedar despenjat de la promoció d’ascens a 2B. L’Euro-pa haurà de tornar a demostrar perquè és el tercer equip menys golejat de la lliga. Una solidesa defensiva que ja va mostrar aquest dissabte davant el líder en la vic-tòria ajustada per 1 a 0, quan va anul•lar el davanter olotí, Carlos Martínez, màxim golejador de la categoria amb quinze gols. El tècnic de l’Europa, Pedro Dólera, sentenciava “no els hem deixat fer res” a la roda de premsa posteri-or al partit. La muralla formada per Victor Duran, León, Edgar i Cano està resultant inexpugna-

ble. Les altres línies també estan donant un gran rendiment. Al mig del camp, Guzmán controla el tempo del partit i el mitjapun-ta Javi Lara, l’autor del gol de la victòria contra l’Olot amb un magistral llançament de falta, no només nodreix d’ocasions la da-vantera gracienca, sinó que ja s’ha convertit en el pitxitxi amb qua-tre gols. A dalt, Òscar Muñoz ha reemplaçat de la millor manera possible Cebri, que es va lesionar quan estava en el seu millor mo-ment de forma, i ja ha anotat tres gols. Aquest és el bloc que ja treu vuit punts al cinquè classificat i que va treure els colors al líder de la categoria.

david Grau (remimaGes)

eLs JuGadors de L’europa envoLten Javi Lara després d’anotar eL GoL de La viCtòria

L’Europa derrota el líder i iguala la millor puntuació en una primera volta

Feia anys que el camp de l’Eu-ropa no presentava una entra-da com la de dissabte contra l’Olot. Concretament 1.630 persones es van acostar al Nou Sardenya per veure el duel en-tre el primer i el segon classi-ficat, fet que va provocar cues a l’exterior un quart d’hora abans del començament del partit, en una imatge inèdita

els darrers anys. La imatge que oferia la tribuna principal de l’estadi demostra, com subrat-llen des del club, que l’Europa té molts més seguidors i sim-patitzants dels que han seguit l’equip aquesta darrera dècada d’irregulars resultats i que no-més necessiten il·lusionar-se per respondre. El club espera que les cues es repeteixin.

Cues inèdites per la visita de l’Olot al Nou Sardenya

Page 15: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

15

11 de gener de 2012l’independent

Activitat econòmicareportatgeXavi Tedó

La revolució arriba al seu finalEls propietaris del Revoluciona’t posen en traspàs el local

en poLo i L’edu Conversant a L’interior deL revoLuCiona’t

la finalització del contracte, el tancament d’un cicle personal i la crisi econòmica han empès els responsa-bles del Revoluciona’t a posar el bar en tras-pàs, que esperen que es faci efectiu abans de finals de mes. tot i que no tenen la sensació que els facin fora, reco-neixen que no s’espe-raven rebre un burofax avisant-los que no se’ls renovava el contracte.

xavi tedó

L’Edu i en Polo, amos d’aquest emblemàtic bar que ha estat un punt de trobada de gent del rotllo des què es va obrir fa deu anys, s’han beneficiat tot aquest temps d’una renda anti-ga, però ara els hi volien pujar

el preu del lloguer el doble, fins als 1200 euros. “Si acceptéssim aquest lloguer, ens podríem que-dar, però hem decidit traspassar-lo per iniciar una nova etapa” ex-plica l’Edu, que només ha estat fora de Gràcia vint dies durant tot aquest temps. Com afirma en Polo, “la clientela ha baixat un 30%, però sobretot el consum entre setmana”. L’Edu es mostra taxatiu: “L’oci nocturn ha baixat molt a Gràcia per la criminalitza-ció que patim bars i restaurants”. Una persecució que el seu com-pany contraposa a la permisivitat de què gaudeixen els llauners: “Aquí ha vingut la Guàrdia Ur-bana perquè hi havia llaunes fora i en canvi tenim llauners al cos-tat als quals no els hi diuen res”. L’Edu afegeix que “quan veus que tornar a estar a dalt és complicat, perds la il•lusió”. I més amb les

despeses que tenen des què van decidir ara fa uns anys ser també un restaurant “per créi-xer amb el nostre públic”. Tots dos lamenten que l’adminis-trador de la finca no els comu-niqués abans que la intenció dels propietaris era no renovar el contracte perquè “aleshores no haguéssim demanat un crè-dit per fer les darreres obres”. Després del sotrac de l’anunci de no renovació del contracte, ara només pensen en signar el traspàs. “Tampoc tenim ganes de buscar clientela nova per-què la gent de la nostra edat ja no ve tan sovint i volem plegar amb dignitat” explica en Polo. Mentre no arriba aquest espe-rat, però alhora trist dia, el Re-voluciona’t seguirà obrint cada vespre a la recerca d’una utopia que han fet realitat.

Page 16: L'Independent de Gràcia | Tota la informació de Gràcia - 12 a b …independent.cat/gracia/Independent_466.pdf · 2018-05-03 · l’any parlant de la sorprenent presenta-ció del

de Gràcia

16

11 de gener de 2012l’independent

la torratxa

simulacres emocionals

La campanya de Nadal ha posat de manifest un parell de coses que m’han cridat l’atenció. En primer lloc, l’aparició d’un distintiu a la porta de diversos comer-ços amb l’advertència: “Espai lliure de nadales”. Potser tenen raó. Avui dia qualsevol pot transportar en un petit llapis digital milers de peces musicals, i obligar els soferts ciuta-dans a escoltar durant du-es setmanes les mateixes trenta cançons, sovint en les seves versions més ho-micides, potser es podria considerar contaminació acústica, i no precissament pel volum. I, en tot cas, posar música per a desco-neguts no és més que una acció reflexa socialitzado-ra, com quan en els minuts de silenci, en lloc de silen-ci, sona El cant dels ocells o quan els discjockeys fan l’acompanyament de la fes-ta. Simulacre emocional és tambéel missatge llençat amb la més bona intenció pels mitjans i les institu-cions, per conscienciar els pares que conscienciïn els nens que no tots els nens poden tenir joguines i que els reis ja no poden portar-ne a tothom, de ma-nera que els nens han de demanar un màxim de tres o quatre perquè els nens pobres en puguin tenir... Deixin-se de reis i de mà-gia i expliquin als nens que no tots els nens tenen ni tindran els mateixos drets i que la crisi són els pares. Si us plau.

Vícto

r Nubla

Pau Vallvé: “No necessito anar a més a la vida; només vull estar content”treballa en un miniestu-di a tocar de la plaça Ro-vira i acaba de parir ‘De bosc’ (amniòtic Records), el seu tretzè disc en múl-tiples bandes. “tothom es pensa que només he tret dos discos”, diu Pau Vallvé (barcelona, 1981), artista total, músic, pro-ductor, promotor, editor, veu de la consciència d’un món cultural que sovint no es mulla. al seu nou lliurament parla d’un món “de merda i promoció” però conclou que “tot va molt millor si estem contents”.

ALBERT BALANzà

Ja no estàs tant de mala llet.És veritat. Continuo pensant que hi ha motius per queixar-se, però s’ha de reaccionar i estar empre-nyat només va en contra nostra. Enfadar-se és perdre el temps.

Cal protestar fins i tot quan no serveix de res, que diria Pedrolo. Sí. Si hi ha coses a canviar, s’ha d’apretar fins a canviar-les.

Has pensat que opinaves massa? No. Però he passat molt de temps opinant de política o del que no m’agrada i he pensat ara que no vull ser un puto incordio.

Els músics sovint no es mullen. Sí, i em sembla trist, en un país on la cultura ha estirat la corda del canvi social. I ara només s’ha mo-gut quan li han tocat l’IVA, lo seu.

La independència et motiva?Votaré que sí en una consulta, pe-rò no tot és culpa d’Espanya i sota aquest paraigües no tot s’hi val.

Potser era inevitable retallar...Que retallin l’exèrcit, el rei, els seus sous o que es retallin els ous! Però educació o sanitat és l’últim.

irena visa

pau vaLLvé, en una imatGe promoCionaL

Has retallat fent el disc? M’ho he pres amb més calma i m’ho he fet tot més jo, però no amb la idea d’estalviar despeses.

Vas començar a Facebook però ja et fas promo per tot arreu, to-ques i edites per tu i per altres. Ja ets autosuficient? En el sentit artístic, sí. Però neces-sito editorial, mànagers, distribuï-dora, botigues de discos, progra-madors, i sobretot públic.

Cap a on vas? Vaig a disfrutar més del procés i a esperar menys del resultat. I ‘De bosc’ és això, el camí, una actitud d’anar fent. Potser no cal fer milers d’entrevistes promo-cionals i concerts de qualsevol manera, i fer més el que a mi m’agrada. No necessito anar a més, només vull estar content.

Ets part interessada en ‘Pau Va-llvé’. I amb Maria Coma, Nico

Roig, Inspira, Ferran Palau... Et tempta influir-hi més? No. Compartim segell, però ca-dascú té clar el que fa, i no tenim res a veure estilísticament. He fet 30 temes per al ‘De bosc’ i si un tema no hi entra, no es reaprofita.

Jo escolto Inspira als matins i a tu a les nits. És un efecte de l’ambient que crees a cada disc? Sí. Jo vaig caure en un pou de ma-lenconia i quan composo ja no sé discernir si és de dia o de nit. Pe-rò ara veig més llum, ‘De bosc’ és més de dia i ‘2010’ era més de nit.

‘Nits que són dematins tota la tarda’, dius...També parles que si tinguessis un poder...Sí, pararia el temps. Però no fore-ver young, si no per estar tranquils i anar fent. Estem malament però millor quedar-nos com estem.

Què faràs el 7 de març al CAT?Anem cinc, tots drets, jo ja sen-se tocar bateria. L’estem assajant aquests dies i és emocionant. Més canyero del que em pensava.

amb Gràcia...

Amb Gràcia... Vaig néixer al carrer Escorial però sóc del Guinardó. Ara fa quatre anys que sóc aquí i ja se m’ha pas-sat aquella ràbia que fan els de Gràcia vistos de fora. M’hi he tornat. M’agrada la proximitat i anar caminant a tot arreu. Tinc tot l’ecosistema que necessito: esmorzo i dino a casa, però el Celentano de Rovira fa bona pasta fresca. De bars, el Vinil, el bar del meu amic Jordi Lanuza,

sobretot en dilluns i dimarts. Per a concerts hi ha l’Helio però també el CAT, sense bar-ra de bar que faci soroll. Ah, i per sort tenim tres botigues de discos que estan molt bé: Disco 100 a Escorial, Surco a Matil-de, davant del Vinil, i BCore a Montmany.

Un desig... Hi ha gent que em matarà, però m’agradaria que Gràcia fos peatonal.