L’informatiu d’almoster 15

JULIOL 2010

AVEL

·LÍ P

ÉREZ

CreixLa famíLia festiva

aDreCes i teLÈfONsD’iNterÈsAJUNTAMENTTel: 977 85 51 10 · Fax: 977 88 57 02C/ Pare Aymamí, 14e-mail: aj.almoster@altanet.orgweb: http://www.almoster.orgHORARI D’ATENCIÓ AL PUBLICde 07:30 a 14:00 h. de dilluns a divendresTelèfons d’urgències:667 775 442 - 637 826 153

FARMÀCIA Plaça Josep Roselló, 3Tel: 977 76 20 52

ESCOLA RAMON SUGRAÑES Carrer de Reus, 2 - Tel: 977 76 20 20

ESCOLA BRESSOL ELS MUSTERETS Carrer Joan Bertran, 6 - Tel: 977 76 10 10

CASA DE CULTURA - BIBLIOTECAPlaça Josep Roselló, 1, 1rTel: 977 76 25 08

ESPAI JOVECarrer de la Font, 20

TEATRECarrer de la Font, 22

CORREUS I TELÈGRAFSCamí de la Font, 2 - casa 4Dilluns a divendres de 09:30 a 10:30 h.

INFORMACIÓ: 012

EMERGÈNCIES: 112

MOSSOS D’ESQUADRA: 977 30 50 50

BOMBERS: 085

EMERGÈNCIES MÈDIQUES: 061

ESGLÉSIA SANT MIQUELPlaça de l’Esglèsia, 4

SOCIETAT DE CAÇADORS AGRÍCOLAPlaça de l’Esglèsia, 1 Baixos

ATENEU AGRÍCOLA D’ALMOSTERPlaça Josep Roselló, 1

GRUP DE DONES STA. ÀGATACarrer Abadia, 1donesdalmoster@gmail.com

FUTBOL CLUB ALMOSTERPlaça Josep Roselló, 1

COOPERATIVA AGRÍCOLACarrer Quarter del Sud, 10

ASSOCIACIÓ GENT GRANPlaça Josep Roselló, 1

COLLA DE DIABLES D’ALMOSTERdiablesdalmoster@gmail.com

COLLA GEGANTERA D’ALMOSTERCarrer de la Font, 20gegantsalmoster@hotmail.com

CLUB DE TENNIS TAULA D’ALMOSTERcctalmoster@gmail.com

2

L’informatiu d’almoster

PisCiNa DesCOBerta

CamP De fUtBOL i Pista POLiesPOrtiva

CONsULtOri mÈDiC

BiBLiOteCa

esCOLa BressOL eLs mUsterets

esCOLa ramON sUGraÑes

AUTOCARS PLANA

Tel. Informació977 21 44 75977 54 72 90

http://www.autocarsplana.com

Reus-Almoster Almoster-Reus

Reus-Almoster08:1513:45

Almoster-Reus08:3514:50

Dissabtes feiners

De juny a setembreHORARI: de les 11:00 a 20:30 horesPer accedir cal renovar l’abonament de temporada otreure l’entrada diària. Cursos de natació dirigits anens i adults.

Pista poliesportiva: Disposa d’enllumenat i permetpracticar-hi el futbol-sala.

Cal demanar-ne les condicions a l’ajuntament.

Matins: dimarts, dimecres i divendresTardes: dilluns, dijous i divendresTel. 977 85 56 46Urgències: CAP de la Selva del CampTel. 977 84 57 17

La biblioteca es troba a la plaça Josep Roselló, a la salaque hi ha a sobre de l’Ateneu Agrícola.Horari: dimarts, dimecres i dijous de 17 a 19 h. de latarda.Servei de Telecentre977 76 25 08

Gestionada per el Grup SAGESSA. Amb 30 places per in-fants fins a 3 anys. Oberta de setembre a juliol amb horaride dilluns a divendres de 9 a 12 h. i de 15 a 17 h., serveid’acollida de 8 a 9 h i menjador. Al mes de juliol, Nadal iSetmana Santa horari intensiu.Tel. 977 76 10 10. E-mail: elsmusterets@hotmail.com

Escola d’educació infantil i primària d’una linia amb un tutorper nivell i mestres especialistes en llengües estrangeres (an-glès/francès), educació musical, educació física, educació es-pecial, religió i educació plàstica. Equip d’assessoramentpsicopedagògic (EAP), Servei de menjador, guarderia i acti-vitats extraescolars gestionat per l’AMPA.Tel. 977 76 20 20. E-mail: e3005327@centres.xtec.es

traNsPOrt - Horari d’autobús entre almoster i reus

7:20

8:30

9:30

11:20

13:10

14:20

16:10

17:30

19:20

20:20

7:50

9:00

10:00

11:50

13:40

14:50

16:50

18:00

19:50

20:50

íNDex

L’informatiu d’Almoster és la revista municipal amb l’objectiu de ser el mitjà decomunicació entre l’Ajuntament i els vilatans, recollint també les opinions i ac-tivitats dels habitants i les entitats. Si voleu participar-hi envieu els vostres escritsa la nostra adreça electrònica: informatiudalmoster@gmail.com o bé per escrital mateix Ajuntament. I hi podeu incloure fotografies i il·lustracions.

ALCALDIA: Crisi... És l’hora dels emprenedors!

EDITORIAL

LES VEUS POLÍTIQUES

- ERC

- CIU

REGIDORIA D’HISENDA: L’actual economia municipal

REGIDORIA DE SALUT I PROMOCIÓ ECONÒMICA:

Pren-te la salut esportivament

REGIDORIA D’EDUCACIÓ I AFERS SOCIALS:

5 anys d’escola bresol a Almoster

REGIDORIA D’URBANISME: Viure al poble II

REGIDORIA DE CULTURA, ESPORTS I JOVENTUT:

Un vespre al Picarany amb Gabriel Ferrater

REGIDORIA DE MEDI AMBIENT I VIA PÚBLICA: Recordatori

ENTITATS

- Ball de Diables d'Almoster

- Colla Gegantera d’Almoster

LA NOSTRA GENT: Jaume Bartolí i Armand Llauradó

TERRITORI I MEDI AMBIENT: La riquesa hídrica d’Almoster

SALUT: Els aventatges de l’activitat físic

RECORDANT EL PASSAT: Canalització d’aigua potable i aigua sanitària a Almoster

ECONOMIA EN MINÚSCULES: Gabriel Guitart Rubió

TOTS FEM REVISTA: Els altres Almosters i Juli Vilarrubí-Pintor

LA CUINA QUE TORNA: Llenguado amb pols d’ametlles i espinacs i Teules d’ametlla

NOTÍCIES BREUS

3

L’informatiu d’almosteríNDex

AJUNTAMENTALCALDE I REGIDOR D’HISENDA

Àngel Xifré i ArroyoVisites: dimecres de 09:00 a 11:00 hores(Cal demanar cita prèvia a l’Ajuntament)

REGIDORS

Josep Maria Trabalón i DomínguezPrimer Tinent d’Alcalde i Regidor de Salut, i Promoció Econòmica

Coia del Rio i VallsSegona Tinent d’Alcalde i Regidora d’Ensenyamet i Afers Socials

Albert González i SanzTercer Tinent d’Alcalde i Regidor d’Urbanisme

Josep Canals i AnglèsRegidor de Medi Ambient i Via Pública

Pere Borràs i ObradóRegidor de Cultura, Esports i Joventut

Elisa Canals VilafrancaMarc Frigola CapafonsManuel Poyato Poyato

SECRETÀRIA - INTERVENTORA

Gemma Dilla MartínLes visites es concerten trucant a l’Ajuntament

SERVEIS TÈCNICS MUNICIPALS

Arquitecte: Olga Tarragó PàmiesArquitecte Tècnic: Josep Maria Descarrega CastellvíLes visites es concerten trucant a l’Ajuntament

EDITA: Ajuntament d’AlmosterCarrer Pare Aymamí, 14 · 43393 · ALMOSTERTel.: 977 85 51 10 · Fax: 977 85 57 02aj.almoster@altanet.org · www.almoster.org

Maquetació: Cop d’Ull · www.copdull.net

4

5

6

8

9

10

11

12

13

14

16

18

20

22

24

26

28

30

4

L’informatiu d’almosteraLCaLDia

Al nostre poble, en els darrers anys, i més últimament,estan apareixent iniciatives de creació de negocis, so-bretot dins l’àmbit dels serveis.

Ja fa un parell d’anys que el nostre país està immers en una profundacrisi econòmica, una crisi d’abast global. Alguns economistes expres-sen en la frase “pensa en local, actua global; pensa en global, actualocal”un mètode per als innovadors que busquen idees per crear ne-gocis. La recepta té tres parts, i una és el fet de pensar. La gent hade tornar a pensar, a reinventar-se. És l’hora de la gent emprenedoraamb idees i amb ganes de tirar-les endavant. La segona és no tan-car-te en pensar que el teu negoci és només per donar servei al teuentorn més immediat, sinó que s’ha d’anar més enllà. I la tercera ésaplicar a nivell local les innovacions vàlides per a reptes globals.

En definitiva, per sortir de la crisi cal un canvi de cultura, passar depensar en trobar una feina a sou a pensar en crear el teu negoci. Notothom està preparat per fer-ho, però els que ho facin estaran creantl’economia productiva, que és la que realment crea llocs de treball.

Al nostre poble, els darrers anys, i més últimament, estan apareixentiniciatives de creació de negocis, sobretot dins de l’àmbit dels serveis.És la millor recepta per trobar una solució a la situació personal, peròde pas, ajuda a la vitalitat del poble.

En els darrers dos anys, la farmàcia ha canviat d’ubicació i ha ajudata revitalitzar la Plaça Josep Rosselló, s’ha creat una botiga de que-viures, el Rebost, que s’afegeix a l'única que teníem, el Bon Pollastre;un quiosc, i Ca la Pantana, que passa a omplir un buit comercial im-

Crisi...És l’hora dels emprenedors!

5

portant que teníem. També una nova perruqueria, que ajudaa diversificar els serveis personals que es poden trobar alpoble, i un nou bar restaurant, El Bosquet, que s’afegeix alsja existents com són l’històric Les Quatre Taules i el bar del’Ateneu.

I entre els projectes d’iniciativa privada que s’estan definintcal destacar la creació d’un petit hotel, amb poques habi-tacions però ple d’encant, i que per les nostres característi-ques segur que tindrà èxit.

L’Ajuntament també mira de contribuir amb actuacions perpromocionar el nostre municipi i crear condicions perquèsorgeixin aquests petits negocis.

Dins de l’àmbit turístic, s’ha fet la ruta del Mas d’En Víctor,que segueix un itinerari per elements patrimonials i naturalsd’Almoster. Formem part de la marca Muntanyes de la CostaDaurada creada pel Consell Comarcal del Baix Camp, i ambaquesta marca s’han senyalitzat els principals edificis delnucli antic. També està prevista, durant els propers tres anys,la promoció turística conjunta de la marca.

A la tardor, l’Ajuntament té previst senyalitzar un nou itine-rari turístic per les nostres muntanyes; el recorregut portaràel visitant fins al barranc de l’Aiguasana.

Seguint amb els projectes, el més important és el Viure elPoble, finançat amb fons FEDER de la Unió Europea, i ambl’objectiu de revitalitzar el nucli antic, a partir de la renova-ció dels carrers i espais públics.

Tot plegat, ha d’ajudar a consolidar l’oferta comercial d’Al-moster, a que surtin noves iniciatives que generin economiaproductiva i nous llocs de treball amb el turisme com amotor, sense oblidar tampoc la importància que tenen alnostre municipi la resta de sectors econòmics com el de l’a-gricultura i ramaderia, i els industrials que tenim.

Voldria donar molts ànims i força als emprenedors locals,als que fa anys que ho són i als nous que s’hi afegeixin, ellscontribueixen amb la seva empenta a canviar el cicle eco-nòmic, ja que per la seva valentia davant de la situació eco-nòmica contribueixen a fer gran Almoster.

Àngel Xifré i ArroyoAlcalde d’AlmosterGrup Municipal ERC

editorial

L’informatiu d’almostereDitOriaL

Quelcom està passant al nostre poble

Feia goig assistir a l’homenatge de Monsenyor Miquel Barbarào al sopar de l’AMPA al Teatre, o al sopar de la revetlla de SantJoan. Totes les entitats estan planejant fer activitats extraordi-nàries durant l’estiu, fora de les que ja fan habitualment durantl’any. Quelcom està passant a Almoster.

En trobades de carrer, es comenta que fa anys que no hi haviatanta predisposició a participar i organitzar activitats pel purplaer de fer-ho, i no pel que s'havia de fer, ni pel què diran opel que altres havien fet. Estem entrant en una espiral positivai agafant una direcció que ens ha de donar moltes satisfaccions.

No és mèrit d’uns pocs, que no se’ls ha de treure, sinó que ésun ambient, una desinhibició, d'un sentiment de poble i d'undesig de compartir i oferir.

El poble vol tenir personalitat pròpia!

Això ho gaudim també a l’Informatiu d’Almoster. Cada vegadala revista és més variada, obrim més seccions, més apartats denotícies breus; hi ha prou material per comunicar què passa alpoble. D’aquesta manera, tots fem revista.

Al final, tots som voluntaris per fer que Almoster visqui amb elsseus vilatans. Encoratgem tothom a aportar el seu gra de sorra,organitzant o participant. Per la revista l’Informatiu d’Almosterserà un plaer poder recollir i publicar tot el que es fa al poble.

6

La brusca retallada de la despesa pública aprovada per decret pel governde Rodríguez Zapatero ha posat en evidència que la crisi a Espanya ésmés contundent del que ens deien i que la gestió del govern estatal haestat pèssima. El govern del PSOE ha estat repartint diners a tort i a dretcom si sortissin de la butxaca del President del govern, quan realmentsortien de les nostres butxaques, de les de tots, però especialment, i desdel juny, dels pensionistes i funcionaris. Els 400 € de Zapatero, el xecnadó de Zapatero, el Pla E de Zapatero, etc. Tot ha estat una política po-pulista i demagògica en què es buidava la caixa de l’Estat amb un objectiuelectoral. Però aquesta mesura, que contradiu tot el discurs anterior delpresident Zapatero (si tingués vergonya reconeixeria els seus errors greusi dimitiria), està més dirigida a tranquil·litzar el que ara en diuen “els mer-cats” que a solucionar el problema estructural econòmic d’Espanya. Undels problemes més greus és el deute, però no només el deute de les ad-ministracions, que també ho és, sinó el deute de les famílies, dels bancs,de les empreses... El deute total d’Espanya és aproximadament d’un400% del PIB. Això vol dir que hauríem de treballar 4 anys exclusivament,sense gastar en res més, per tornar els diners que es deuen.

Com s’informava al darrer butlletí municipal, el deute de l’Ajuntamentd’Almoster és molt baix. La bona gestió dels darrers anys permet en-carar el futur amb un cert optimisme, però els pressupostos estan moltajustats i si l’Estat reduís substancialment els diners que transmet alsajuntaments també ens podríem trobar amb algun problema.

A diferència de molts ajuntaments, el d’Almoster no ha tingut els da-rrers anys grans previsions d’ingressos per qüestions urbanístiques. Enaquesta legislatura i en l’anterior no s’ha impulsat cap nova urbanit-zació. A diferència d’Almoster, molts ajuntaments han basat la sevadespesa ordinària en uns ingressos extraordinaris, com són els de ma-tèria urbanística, sotmesos a les tendències del mercat, i en el cas d’Es-panya, en la bombolla immobiliària, que no només ha fet endeutar-semolt a moltes famílies sinó que també ha donat molt pa a molts ajun-taments... que ara esdevé gana...

Esquerra Republicana de Catalunya d’Almoster

L’informatiu d’almosterLes veUs POLítiQUes

erCtallar pa amb tisores

7

Aquest escrit és un escrit que no hauria vist la llum, un escrit avortat,un “no paga la pena respondre”.

Però vet aquí que ens trobem amb un fet que el justifica: l’ús il·legítimde la identitat d’una persona que no ha donat cap permís perquè el seunom i cognom surtin publicats al butlletí d’una Agrupació política local.

Deixant a banda la cronologia dels fets als quals ens referim i el què-qui-com de la pel·lícula, perquè a hores d’ara els usuaris coneixen inosaltres també com s’han desenvolupat els esdeveniments que, alcap i a la fi, ells són els únics facultats per a donar opinions de valor,volem constatar el nostre posicionament.

Estem acostumats i no ens sorprenen les actituds matusseres i poc èti-ques, però no per això deixarem de combatre-les, de defensar als nos-

tres militants contra els intents de vulnerar la seva intimitat i el seudret a la privacitat, i d’expressar el nostre rebuig a la informació es-biaixada, tendenciosa i pobrament treballada que els afecti. La resta,no paga la pena, i més quan un no té clar a qui s’ha de dirigir real-ment.

Aquí passa el contrari, que quan un va a viure a un pis nou i observantles normes bàsiques d’educació, es presenta a la resta de veïns per fersaber qui es. En el nostre cas, el pis és de desnonament i encara éshora que algú dels que l’habita ens truqui a la porta i es presenti. El“talante” no es veu per enlloc. Una altra oportunitat perduda per prac-ticar el “fair play”.

Grup Municipal CIU

L’informatiu d’almosterLes veUs POLítiQUes

CiUanotacions al marge

8

L’informatiu d’almosterreGiDOria D’HiseNDa

En els propers anys, els municipisque no hagin fet una correcta adap-tació econòmica a la nova situaciótindran, i alguns ja tenen, seriosesdificultats per mantenir els serveiscreats en èpoques d’opulència, in-clús per mantenir el personal.

Els darrers mesos no han deixat d’aparèixernotícies al voltant de la situació econòmicadels ajuntaments, de les retallades que hande fer mantenir els serveis i poder pagar lesnòmines del personal al seu càrrec.

El cert és que, amb la crisi econòmica en laqual estem immersos, els ajuntaments hanviscut una baixada important dels ingressos.La majoria tenien el pressupost captiu delsingressos per impostos i taxes generats perla construcció. L’aturada de forma sobtadadel sector immobiliari, acompanyada de la si-tuació econòmica de l’Estat i de la Generali-tat, ha provocat un canvi en la culturaeconòmica municipal.

També ha estat freqüent aquests darrersanys l’endeutament financer de les hisendeslocals per finançar inversions. Diferents dia-

ris han publicat les xifres dels deutes delsmunicipis, amb indicadors com el deute perhabitant per facilitar la interpretació del lec-tor.

L’Ajuntament acabarà l’any amb un deute de75.000 €, que correspon a un crèdit bancaria deu anys, demanat ara en fa cinc per finan-çar l’ampliació de l’escola feta l’any 2005.Això suposa un deute per habitant de 55,26€, molt lluny dels 1.099,74 € de Reus, dels1.701,07 € de la Selva i dels 416,23 € deCastellvell del Camp. Cal dir que és dels mésbaixos dels municipis de Catalunya, on eldeute mitjà per habitant se situa en 776 €per habitant.

El tancament pressupostari del 2009 s’ha fetamb un balanç de 2.290,05 € negatius perdespesa corrent, i 931.984,51 € positius pera inversions. És a dir la despesa corrent té unmínim saldo negatiu, que es preveu eixugaraquest mateix any 2010, però amb un saldopositiu per a poder seguir invertint els pro-pers anys en els projectes que tenim.

Els propers anys els municipis que no haginfet una correcta adaptació econòmica a lanova situació tindran, i alguns ja tenen, se-rioses dificultats per mantenir els serveis cre-ats en èpoques d’opulència, inclús permantenir el personal. L’expansió econòmicahavia provocat que estiressin més el braç quela màniga.

Almoster està fent els deures i afrontaaquesta nova etapa amb tranquil·litat, ambuna economia municipal sanejada, i sobretot,pel bé dels ciutadans, sense necessitat d’aug-mentar la pressió fiscal.

Àngel Xifré i ArroyoAlcalde i Regidor d’HisendaGrup Municipal d’ERC

L’actual economia municipal

9

L’informatiu d’almosterreGiDOria De saLUt i PrOmOCiÓ eCONÒmiCa

Quan us arribi aquesta revista, pos-siblement molts de vosaltres ja sereuconeixedors de la campanya ‘Pren-tela salut esportivament’, impulsadades de la regidoria de Salut, Promo-ció Econòmica i Turisme.

La pretensió de la campanya no és altra quela de promoure i fomentar els hàbits salu-dables entre els vilatans mitjançant la pràc-tica d’activitats físiques, la difusió de pautesalimentàries, etc., que contribueixin a la mi-llora del seu benestar físic, mental i anímic.

Obrir aquesta escletxa implica, d’altrabanda, mobilitzar les persones cap a unamillor cohesió social, i donar l'oportunitatde conèixer nous veïns amb coincidènciad’aficions que faciliten l’establiment de vin-cles, que permeten aconseguir l’objectiu deser un poble sa, robust i trempat.

Una de les preocupacions a l’hora de dissen-yar la campanya fou la de programar equili-bradament els tipus d’activitats per a donarcabuda a tots els col·lectius (canalla, joves,adults i gent gran) amb el condicionant d’unpressupost molt ajustat. Al final, i després deveure l’èxit de participació en les activitatsrealitzades fins ara, crec que la planificaciórespon a les expectatives inicials.

Tot seguit, us mostrem un quadre amb lesdades de les activitats programades, on s'in-

dica quines s’han fet, el número de partici-pants i quines resten pendents a l’hora de re-dactar aquest article, així com la dataprevista.

Cal dir que les xerrades són fruit de la col·la-boració del Consell Comarcal del Baix Campi de l’aplicació del PAFES de l’Àrea Bàsica deSalut de La Selva del Camp. També cal dir quedes de l’Organització Mundial de la Salut hanreconegut, amb un certificat, la nostra con-tribució a la millora de la salut.

I per acabar, unes paraules del Dr. MarioAlonso Puig, distingit cirurgià i expert desta-cat en control de l’estrès:

"Fins ara ho deien els il·luminats, els pen-sadors i els savis; ara també ho diu la cièn-cia: són els nostres pensaments els que, en

gran mesura, han creat i creen, contínua-ment, el nostre món. Avui sabem que laconfiança en un mateix, l'entusiasme i lail·lusió tenen la capacitat d'afavorir les fun-

cions superiors del cervell. La zona prefron-tal del cervell, el lloc on succeeix elpensament més avançat, on s'inventa elnostre futur, on valorem alternatives i estra-tègies per solucionar els problemes i pren-dre decisions, està tremendament influïdapel sistema límbic, que és el nostre cervellemocional. Per això, el que el cor vol sentir,la ment l'hi acaba mostrant. Cal entrenaraquesta ment".

Josep Maria Trabalón DomínguezRegidor de Salut i Promoció EconòmicaGrup Municipal CIU

Pren-te la la salut, esportivament

Data

5 de maig Instal·lació d’aparells degimnàstica al carrer

Fet

6 de maig Xerrada: L’impuls de l’autoestima Fet50

Activitat Participants Estat

16 de maig Esmorzar saludable + Caminada Fet100

13 de juny Sortida BTT Almoster - Vallmoll-Almoster

Fet

Per assignar Xerrada: “Pares i l’adolescència” Pendent

Per assignar Xerrada: ”Menjar quan som grans” Pendent

Per assignar Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES): Programa “Anar a Caminar”

Pendent

18 d’abril AlmosTREK 10 Fet: www.tretzesports.com/almostreck10/

350

Setembre Cursa BTT Pendent

23 de setembre Xerrada: “Habilitats socials per a la Gent Gran”

Pendent

4 de novembre Xerrada: “Hàbits alimentaris saludables”

Pendent

Octubre Xerrada: “Habilitats socials per a la Gent Gran”

Pendent

El temps passa molt ràpid i, encara que per al-guns sembli que fa quatre dies que Almosterté escola bressol, ja fa cinc anys que Els Mus-terets va esdevenir una realitat, ja que el 19 desetembre de 2005 la nostra escola bressol mu-nicipal va començar la seva activitat lectiva.

Des de l’equip de govern teníem molt clar quela construcció d’una escola bressol en el nostremunicipi era una de les prioritats socials ques’havien de resoldre. Vàrem fer tot el possibleper obtenir el finançament per poder dur aterme la seva construcció i posada en funcio-nament. Fruit de les gestions realitzades, al se-tembre de 2004 vàrem aconseguir unasubvenció de 90.000 € dels fons europeusFEDER i una subvenció de la Generalitat de Ca-talunya per un import màxim de 60.750 € queens ajudarien a fer front a gran part del costtotal de l’obra, que pujava fins a 180.000 €.En poc més d’un any es va licitar i es van dur aterme les obres.

Els Musterets és una escola bressol de titulari-tat municipal gestionada per la Fundació Pri-vada FASS del grup SAGESSA, amb unacapacitat de 30 places que es distribueixen se-gons ràtio en una aula de 12 places per infantsd'1 a 2 anys, en una aula de 18 places per in-fants de 2 a 3 anys i en una aula de psicomo-tricitat.

Durant aquest 5 anys de funcionament, 96 in-fants han passat per les seves aules i 85 fa-mílies ens han donat confiança i han portatals seus infants a Els Musterets. No cal dir queel mèrit del bon funcionament i de la qualitateducativa és de l’equip docent que durantaquests anys ha fet que el nostre centre siguiun referent per a d'altres. Estem molt orgu-llosos de tenir una escola bressol que enaquests cinc anys de vida ha guanyant diver-sos premis:

• Projecte reciclatge Papallona Nona: PremiMedi Ambient 2007, Premi Sagessa 2007 i se-leccionat com a Projecte d'Innovació Educativa2007 pel Departament d'Educació.

• Projecte Menjador escolar: Premi Sagessa2009.

Per celebrar aquest 5è aniversari, l’escola bres-sol i l’Ajuntament estem preparant conjunta-

ment una sèrie d’actes per al proper mes desetembre, on reunirem el personal docent,alumnes i famílies que han passat per Els Mus-terets durant aquest 5 anys de vida.

Coia del Rio VallsRegidora d’Educació i Afers Socials Grup Municipal d’ERC

Cinc anys d’escola bressol a almoster

10

L’informatiu d’almosterreGiDOria D’eDUCaCiÓ i afers sOCiaLs

Com dèiem en la darrera revista, el fet d’haveraconseguit la subvenció especial del programa‘Viure al poble’ permetrà que l’any 2011 esfacin les obres de millora i modernització delcasc antic d’Almoster.

El resultat més visible d’aquest projecte serà elcanvi de paviment dels carrers. L’elecció del noupaviment ha estat una decisió difícil per la granvarietat de materials que ofereix el mercat.

La idea principal amb la qual hem treballat desde l’inici ha estat la de substituir el ciment perun paviment de peces, recordant una mica elspaviments de llambordes. El paviment de ci-ment és el més econòmic, però resulta fred itrist i té un problema afegit: en fer reparacionsal subsòl acaben quedant marques de les obres

que s’han fet, com passa actualment, deixantcarrers plens de taques de diferents grisos.

Finalment el material que hem escollit ha estatel que ja es va posar a la plaça de la taula de lamitja lluna: unes peces de diferents mides, d’unmaterial molt resistent i d’un aspecte càlid, ver-mellós, que inclou unes tonalitats que van del’ocre al negre. Aquestes peces, com es potcomprovar a la imatge, aniran a la calçada delscarrers. Als laterals, les voreres es faran ambunes peces més grans del mateix color, i entreles unes i les altres hi haurà una tercera peça,estreta i més llarga, d’un color més fosc. Les vo-reres no seran més elevades, i quedaran al ma-teix nivell que la calçada. Com es pot observara la imatge extreta del projecte, la calçada man-tindrà una amplada regular i la vorera s’anirà

adaptant segons els carrers, desapareixent enels casos dels que són més estrets. La reproduc-ció que es mostra correspon a la Plaça de l’Es-glésia i, com podem veure en la foto queacompanya el plànol, es farà una circumferèn-cia amb cercles concèntrics amb el material dela calçada. Aquesta mateixa circumferènciatambé es farà a les places de l’Era i la Bomba.

A part del paviment, però, també hi destaquenimportants millores com el soterrament de ser-veis, la instal·lació d’arbres, jardineres, bancs,etc.

Albert GonzálezRegidor d’UrbanismeGrup Municipal d’ERC

11

L’informatiu d’almosterreGiDOria D’UrBaNisme

viure al poble ii

En els darrers set anys, l’activitat cultural d’Al-moster ha estat intensa, i hem procurat que fosde qualitat: actuacions musicals de diversos es-tils, cultura tradicional, arts escèniques, exposi-cions d’arts plàstiques... Però probablement lagran oblidada ha estat la literatura, i molt es-pecialment la poesia.

El passat diumenge 23 de maig vàrem organit-zar, a proposta i direcció de l’escriptora reu-senca Isabel Olesti, l’activitat ‘Un vespre alPicarany amb Gabriel Ferrater’, la combinacióde la poesia de Gabriel Ferrater amb l’entorndel Mas Picarany -on va viure durant llarguesèpoques de la seva vida i on va escriure bonapart de la seva obra. Va ser tot un èxit, desbor-dant les previsions més optimistes dels propisorganitzadors.

A l’acte hi assistiren afeccionats ferraterians vin-guts de fora vila, però també, i en la seva majorpart, musterencs, potser atrets per la novetatd’accedir a un indret que es podria titllar demàgic. El còctel de la poesia de Ferrater narradaper quatre rapsodes, amb un fons musical d’unvioloncel, una viola i un parell de violins, a l’en-torn del bosc del Mas Picarany, va ser una ex-periència encisadora. Després, la projecció dela pel·lícula ‘Metrònom Ferrater’, a l’interior delMas, va tancar una vetllada rodona.

Activitats com aquesta ens fan reflexionar itocar de peus a terra, ja que encara hi ha moltescoses per fer i per recordar, i moltes vegades lestenim ben a prop. Recordar els personatges in-teressants que han tingut relació amb Almostero són del poble és probablement una obligacióque tenim des de la vessant cultural. Per cert,enguany tindrem una altra activitat enfocada arecordar un musterenc i la seva obra: l’exposicióque es farà durant la Festa Major sobre l’artistaJuli Vilarrubí.

De part de tots els musterencs i musterenques,em queda ara agrair, en primer lloc, a IsabelOlesti, que hagi tingut i desenvolupat aquestaidea que, sens dubte, ha estat tot un èxit al nos-tre municipi; en segon lloc, agrair molt since-rament a la família Pujol que ens hagi obert lesportes del Mas Picarany.

Enguany, un vespre solejat del mes de maig, enFerrater va tornar a trepitjar la pinassa del boscdel Picarany.

Pere BorràsRegidor de Cultura, Esports i JoventutGrup Municipal d’ERC

12

L’informatiu d’almosterreGiDOria De CULtUra, esPOrts i JOveNtUt

Un vespre al Picarany amb Gabriel ferrater

13

L’informatiu d’almosterreGiDOria De meDi amBieNt i via PÚBLiCa

Properament, amb l'execució de les obres alscarrers Pompeu Fabra, Pau Casals i Jaume I,s'instal·laran noves bateries de contenidorssoterrats. Així, doncs, de mica en mica ensapropem a l'objectiu que ens proposàrem faun temps: anar soterrant, a mesura que es po-gués, totes les bateries. No obstant, encaraen queden unes quantes de vistes (a peu deterra), i és aquí on ens agradaria fer un petitrecordatori.

La Brigada Municipal és l'encarregada, cadadia a primera hora, de passar per tots els con-

tenidors a endreçar i netejar tot allò que lagent, de manera errònia, deixa fora quan nopot dipositar-ho a l'interior.

Normalment, aquests objectes són volumino-sos o restes vegetals de poda. És per això quecal recordar que l'Ajuntament, a la finca delcostat del cementiri, ha disposat uns grans re-cipients per tal de poder-hi abocar aquests re-sidus.

Les principals zones on s'ha observat unamajor quantitat de material fora dels conte-

nidors són les urbanitzacions, a causa sobre-tot a l'existència de més jardins. Molta gentque hi viu ja porta les restes de poda a lazona del cementiri, però agrairíem a qui noho fa que contribuís a millorar l'aspecte salu-dable i visual de les zones on s'ubiquenaquests serveis.

Josep Canals AnglèsRegidor de Medi Ambient i Via Pública Grup Municipal de CIU

recordatoriBateria de contenidors

14

L’informatiu d’almostereNtitats - BaLL De DiaBLes D’aLmOster

Ja el tenim aquí: ‘el sokarrat’!La bèstia de foc de la Colla de DiablesReportatge de la Festa del Foc deSant Joan i presentació i bateig d’ElSokarrat, una bèstia de foc feta defibra de vidre i resines, amb 16 puntsde foc.

El passat dia 23 de juny, dins dels actes deles Festes de Sant Joan d’Almoster, va tenirlloc la presentació i el bateig d’El Sokarrat,la nova bèstia de foc de la Colla de Diables,en el punt culminant del que ha estat un llargcamí.

Tot va començar fa uns quants mesos quan,una vegada consolidades la Colla de Diables,la Colla de Diablons i el Grup de Timbalers,els membres de la colla ens vam proposar unnou repte: la creació d’una bèstia de foc. Lesbèsties de foc formen part de la tradició fes-

tiva del nostre país i aquest element, a mésde completar el nostre espectacle, s’afegiriaa la imatgeria festiva popular d’Almoster.

Primer, quadrar els números

Era un repte prou important, donat que repre-sentava, per una banda, un gran esforç eco-nòmic per l’entitat i, per altra, necessitava laimplicació d’un grup de persones important:des dels que havien de dedicar temps a pensarcom havia de ser la bèstia, fins als que haviende fer de portadors.

El primer, doncs, va ser quadrar els números,ja que no es pot tirar endavant un projected’aquesta magnitud sense uns números clars.Una vegada quadrats i veient que ens podíempermetre aquesta inversió, vam decidir tirarendavant el projecte.

Disseny i creació de la Bèstia de Foc d’Almoster

L’escultor reusenc Manel Llaurador va ser l’ar-tista triat perquè es fes càrrec del nostre pro-jecte. És un gran artista i encara millor persona,creador de moltes bèsties i d'altres elementsfestius populars com la Víbria i el Basilisc deReus o la Morena de Salou. També té relacióamb el nostre poble, ja que va ser el creadordels gegants d’Almoster, l’Àgata i el Miquel.

Uns quants membres de la colla ja feia setma-nes que donàvem tombs a quin tipus de bèstiade foc volíem, i quan vàrem quedar amb enManel ja ho teníem clar: volíem que fos meitatdiable i meitat drac.

La veritat és que la sintonia amb en ManelLlaurador va ser instantània, de seguida vàremcoincidir i les ganes de tots plegats va fer quetot fos molt fàcil i anés prou ràpid. Va ser alcap d’unes setmanes que en Manel ja ens valliurar la maqueta del que havia de ser El So-karrat; tot seguit, es va convocar una reunióamb tots els membres de la colla per presentarla maqueta, i no cal dir que la proposta vatriomfar de forma unànime.

Creació del grup de diables de la Bèstia defoc d’Almoster

La creació d’El Sokarrat comportava, paral·le-lament a la seva construcció, la creació dins del’entitat d’un grup específic de diables enca-rregats de la Bèstia de Foc, amb les següentsfuncions: portadors de la bèstia, acompan-yants, encenedors, i bossers de la pirotècnia.

La colla es va crear ràpidament amb un grupde gent molt il·lusionada, uns de veterans id'altres de nous, fet que ha permès ampliar en-cara més el número de membres actius de la

La nova imatge de l’esplaiJove aposta per la modernitatDesprés d’alguns mesos de treball, els jovesdels Gegants d’Almoster han aconseguitrentar la cara a l’Esplai Jove del poble. Ambfons de la pròpia colla gegantera per lacompra de material, amb la cessió d’algunsobjectes (armaris, equip de música i alta-veus) per part de particulars i, sobretot,amb les manetes dels més agosarats ge-ganters -que han fet de paletes, de pintorsi de fusters- han creat en un espai acollidorque esdevé el punt de reunió i d’esbarjod’una vintena de nois i noies.

Ara, els promotors de l’acció fan unacrida als joves d’Almoster a fer ús de l’Es-plai Jove per jugar a cartes, al billar, al

futbolí; per veure partits de futbol enpantalla gran, per prendre’s un refresc oper fer petar la xerrada. I ja anuncienque, de cara a la Festa Major, organitza-ran una jornada de portes obertes percommemorar la festa i servir begudes atothom. D’aquesta manera, faran calaixper afrontar les despeses de la colla ge-gantera, que en els propers mesos té pre-vistes nombroses sortides a municipisque celebren trobades geganteres.

De cara a la propera temporada, els ge-ganters informen que s’abonaran a unaplataforma digital per veure els partitsdel F. C. Barcelona.

15

L’informatiu d’almostereNtitats - COLLa GeGaNtera

Colla. Una vegada creat el grup, varen comen-çar els assajos i les suades.

Bateig d’El Sokarrat

Un cop confirmat el projecte amb en Manel,varen anar passant els mesos ràpidament i ElSokarrat anava agafant forma, fins que final-ment va arribar el dia tant esperat: la Festadel Foc de Sant Joan i, amb la festa, la pre-sentació i bateig d’El Sokarrat, una bèstia defoc feta de fibra de vidre i resines amb 16punts de foc.

La celebració va ser del tot completa i hi par-ticipà tota la Colla: els Diables, la colla infan-til dels Diablons i el Grup de Timbalers;posteriorment, es va fer un correfoc a la plaçade Josep Rosselló com a final de festa.

La nova bèstia de foc serà, a partir d’ara, unelement més a afegir a la imatgeria festivadel poble d’Almoster, que en els últims anysha experimentat una recuperació significativade les figures festives tradicionals i populars.

Ara ja ho podem dir; ja el tenim aquí!

Colla de Diables d’Almoster

16

L’informatiu d’almosterLa NOstra GeNt

Realment, el que els atrau és el con-tacte amb la natura, la lectura delsseus canvis i el seguiment dels ma-teixos. Amb una visió més moderna iamb mètodes més automàtics, s’hanconvertit en observadors semiprofes-sionals que mesuren i registren lesdades bàsiques de meteorologia.

A les estadístiques d’audiència televisiva, tanten informatius com en canals monotemàtics,surten cada vegada més aficionats a les pre-visions del temps. Però hi ha persones quehan fet d’això una passió, com és el cas delJaume Bartolí i l'Armand Llauradó, veïns d’Al-moster, que compten amb una pàgina webpròpia on pengen la situació actual i històricadel temps al poble: www.3ksoft.net/temps(web de l’Ajuntament) i www.meteoalmos-ter.net

Qui són Jaume Bartolí i Armand Llauradó?

Són dos professionals la feina dels quals noté gaire a veure amb les prediccions del tempsni amb la meteorologia en general.

Jaume Bartolí és professor de matemàtiquesde l’Institut Narcís Oller de Valls. És llicenciaten Física i enginyer tècnic en Informàtica. Laformació universitària que va adquirir en ferla carrera de Física el va enganxar a la mete-orologia. Viu a Almoster des de l'any 2001, al’Aubareda II.

Armand Llauradó treballa com a enginyer deprojectes i millores a Dow Chemical Ibérica,multinacional química ubicada al polígon sudde Tarragona. És llicenciat en Química, espe-cialitat industrial, i viu a Almoster des del2005, a Mas Carreras.

Com s’aficiona un a aquest hobby?

En fer aquesta pregunta, surt la passió delJaume i de l’Armand. A la conversa saltemd’un tema a un altre, des de com van ser elscomençaments als símbols amb què la naturaens indica els canvis meteorològics, i fins i totals refranys que ho recullen.

L’Armand ens explica que de petit (8-9 anys)ja anava apuntant a una llibreta la tempera-tura màxima i mínima obtinguda d’un termò-metre de mercuri clàssic, i també li agradavaescoltar a la gent gran, sobretot a pagesoscom el seu oncle Joan, per aprendre dels seuscomentaris sobre com del vent, dels núvols odel comportament de plantes i animals espoden arribar a predir els canvis que cal es-perar en cada estació de l’any.

El Jaume, per la seva banda, va sentir un in-terès més científic en estudiar física i conèixerde fons les causes i els efectes físics del quenosaltres només apreciem com pluja o vent,per exemple.

Al final, independentment dels inicis quehagin tingut, el que els atrau realment és elcontacte amb la natura, la lectura del seuscanvis i el seguiment dels mateixos. Amb unavisió més moderna i amb mètodes més auto-màtics s’han convertit en observadors semi-professionals que mesuren i registren lesdades bàsiques de meteorologia (tempera-tura, humitat, vent [força i direcció], pressióatmosfèrica, radiació solar, pluja, temperaturade sensació [xafogor], punt de rosada...) i laseva evolució i/o comparació al llarg deltemps.

Jaume Bartolí i armand Llauradóels ‘meteoròlegs’ d’almoster

17

L’informatiu d’almosterLa NOstra GeNt

Avui dia, les mesures es poden fer de formaautomàtica amb estacions meteorològiques,amb un valor de compra que oscil·la entre600 i 700 € les de gamma mitjana -les pro-fessionals són molt més cares-, fet que de-mostra que aquesta pot ser una afició cara,però que dóna moltes satisfaccions als que lasegueixen. En qualsevol cas, es pot obtenir lamateixa o fins i tot més recompensa fent ser-vir instruments manuals i, de fet, aquests sónsempre imprescindibles per a validar i/o co-rregir les dades que proporcionen les esta-cions automàtiques. A Catalunya hi ha unaimportantíssima xarxa d’Observadors Meteo-rològics registrats que ofereixen diàriamentles seves dades i observacions al Servei Me-teorològic de Catalunya (SMC), i que són unafont molt valuosa d’informació per a l’anàlisidel clima del nostre país.

Les estacions com les que tenen el Jaume il’Armand prenen les mesures de forma auto-màtica amb una certa periodicitat (cada 5 mi-nuts o cada minut, respectivament) i despréses bolquen a l’ordinador directament (Jaume)o es poden guardar durant un temps en me-mòria abans de traspassar-ho a l’ordinador(Armand).

La relació entre el Jaume i l'Armand ve delluny, ja que a més de veïns, són amics i com-panys d’estudis des de Primària. De fet, elJaume va ser el primer en tenir l’estació me-teorològica, i va ser ell qui va recomanar al’Armand la que finalment es va comprar fentrealitat un vell somni de la infància, quan ano-tava les dades a la llibreta i feia les gràfiquesamb llapis de colors.

Canviant de tema, l’Armand ens comentatambé que arran de les ventades dels dos úl-tims anys, va passar de registrar dades cada5 minuts a fer-ho cada minut, per tal de per-dre’s la mínima informació possible en situa-cions excepcionals com les que varen passaral 2008, amb ratxes puntuals màximes de 147km/h. Ho va fer seguint la recomanació d’unaltre amic i bon aficionat a la meteorologiaque va compilar i estudiar les dades de les es-tacions de la zona per intentar explicar-ne l’o-rigen. Tant el Jaume com l’Armand ens

comenten que l’element que els falta per acompletar les seves estacions és la webcam,que permet visualitzar la situació real de l’ac-tualitat. Ens diuen, per exemple, que les ne-vades d’aquest hivern eren uns momentsideals per poder-ho enregistrar. Ja arribarà!

Com a curiositats, ens comenten també la di-ferència de temperatura i fins i tot de pluvio-metria que hi ha en la poca distància entreReus i Almoster (fins a 2º C inferiors a Almos-ter) o els diferents microclimes que es donenen barrancs, fons de valls o inclús en tombsen la carretera cap a Reus. Són petites curio-sitats entre les moltes que la peculiar orogra-fia del nostre país regala als qui estimen lameteorologia.

Treball en xarxa?

Tant el Jaume com l’Armand varen estar dinsde la xarxa Meteoclimàtic, encara que aranomés hi continua l’Armand. Aquesta xarxad’observadors aficionats cobreix la penínsulaibèrica, el sud de França i les illes Balears i Ca-nàries. Hi ha homes del temps a TV3 com elDani Ramírez, o la Mònica López -que de TV3va passar a TVE-, que recullen i utilitzen lesdades d’aquesta xarxa per incloure-les a lesseves emissions als informatius. Ells i d’altres,com per exemple el Jordi Carbó de la CadenaSER, participen en fòrums de meteorologiaque es poden trobar a la xarxa.

Hi ha també altres xarxes a nivell internacio-nal, com per exemple Awekas o Weather Un-derground, que acullen milers d’aficionatsd’arreu del món. L’estació de l’Armand estàinclosa a ambdues.

Per poder entrar a aquestes xarxes de bolca-ment de dades, existeix un sistema intern devalidació de les estacions meteorològiquesque té cura de la instal·lació, la qualitat i elmanteniment de les mateixes per part delsseus responsables, de forma que es puguinassegurar la fiabilitat i l’homogeneïtat de lesdades en tots els equips. Com anècdota, l’Ar-mand explica que en una ocasió el seu sis-tema detectava una pluviometria estranya ala seva estació automàtica, amb una discre-

pància anormal respecte el pluviòmetre ma-nual que fa servir com a contrast. En revisarl’equip, va descobrir que una aranya havia fetla seva teranyina al pluviòmetre i ocasionavaun contacte erroni. De fet, és habitual queentre els membres de la xarxa Meteoclimàtics’enviïn avisos quan un detecta que les dadesque dóna un altre company poden ser dubto-ses, i aquesta és una altra mostra de la bonarelació que hi ha entre els aficionats.

Val a dir que els observadors catalans enaquestes xarxes són, amb diferència, els mésnombrosos del territori espanyol, gràcies, entred'altres coses, al fet que tenim una cultura me-teorològica molt arrelada, possiblement pelque dèiem abans respecte a les especials ca-racterístiques del clima del nostre país. Noméscal comparar, per exemple, la importància il’audiència que tenen els espais televisius deltemps a Catalunya respecte als de la restad’Espanya. Aquí podem apreciar no nomésmolta més dedicació a la divulgació del queha passat i del que passarà, sinó també expli-cacions tècniques de per què passen.

El Jaume Bartolí i l'Armand Llauradó ens pro-porcionen la possibilitat de poder gaudir i lluiren primera persona l’observació de la mera-vellosa natura des de la tribuna d’honor deles observacions meteorològiques que bol-quen de forma contínua a la xarxa.

Gràcies, Jaume, i gràcies, Armand, per la vos-tra desinteressada contribució al poble d’Al-moster.

Redacció

18

L’informatiu d’almosterterritOri i meDi amBieNt

Tenim una presa natural subterràniaque fa que l’aigua subterrània es quediretinguda. Aquesta presa fa que les es-querdes naturals de la pedra es conver-teixin en fonts i mines disperses alsbarrancs i marquin, mentre ragen, el ni-vell de la capa freàtica de l'aigua sub-terrània retinguda.

En aquest article, com a continuació del de lapedra blava, farem un petit recull de per què Al-moster té una gran riquesa hídrica: pous i minesque manen dels barrancs i es concentren alnucli urbà.

Vàrem descobrir que a Almoster hi tenim lapedra blava i d'altres esquists que formen la ca-racterística geologia del terme. La gran diferèn-

cia entre la pedra blava i els altres tipus d’es-quists i pissarres és que la primera és totalmentimpermeable, mentre que les altres no ho són.I aquesta pedra blava forma una gran falla queva des de l'Hospitalet de l’Infant fins al Pontd’Armentera.

Amb tot plegat, tenim una presa natural sub-terrània que fa que l’aigua es quedi retinguda.Això fa que les esquerdes naturals de la pedraes converteixin en fonts i mines disperses alsbarrancs i marquin el nivell de la capa freàticade l'aigua subterrània retinguda, mentre ragen.

Al plànol s’observen les diferents capes tectò-niques i la falla on s’ubica Almoster, i al dibuixs’esquematitza la circulació de l'agua subterrà-nia del Baix Camp. Les aigües pluvials es filtrena través de les capes de pissarra de la part alta

de les muntanyes d’Almoster i segurament con-flueixen amb les aigües subterrànies que pro-venen del macís de Prades. Això ho podemcomprovar després dels dies de pluja quan, albarranc del Picarany, al barranc de les Llengua-deres i a la riera d’Almoster hi raja aigua durantdies, perquè la capa freàtica natural puja de ni-vell i en ocasions plou prou com perquè triguidies, després de la pluja, en parar de rajaraigua. Fins i tot al nucli del poble comprovem,aquests dies de pluja abundant, com a la minade la plaça de la parada o al carrer camí del Pi-carany hi baixa aigua.

Les diferents posicions i plegaments de lapedra blava fan que la capa freàtica tingui di-ferents nivells, i ho comprovem perquè ondeixa de rajar primer és a la part baixa delterme, mina de la plaça i carrer del Camí del

La riquesa hídrica d’almosterestudi geològic de l’entorn (2a part)

L’informatiu d’almosterterritOri i meDi amBieNt

Picarany, mentre que als barrancs del Picaranyi de les Llenguaderes triguen uns quants diesmés en parar.

Aquesta situació temporal de les fonts i minesdels barrancs contrasta amb l’abundància delspous extractius del poble. La Falla de Desgarre,que és com s’anomena, es troba per damuntdel camp de futbol, de manera que la majorpart de l’aigua acumulada es concentra just alnucli, raó per la qual Almoster es troba on estroba. De tots els pous del terme, el que méscapacitat té és el del carrer de Pompeu Fabra,que té una columna d’aigua estable de 35 me-tres a una profunditat de 37 metres de la su-perfície del carrer. Durant tot el temps que s’haestat controlant el nivell del pou, fins ara no habaixat mai el seu nivell freàtic, indicant possi-blement que aquesta acumulació d’aigua téuna aportació contínua i que no existeix unaactivitat extractiva massiva. Existeixen altrespous al terme, fora del nucli, però cap amb elcabal que té aquest. Com a dada tècnica, en laperforació del pou es va trobar la següent es-tratificació litològica des de la superfície fins a

72 metres de profunditat: pissarres arenoses(25 m.), arenisques (20 m.), aigua, conglome-rats (4 m.), arenisques silícies (9 m.), conglome-rats (8 m.) i pissarres exfoliables (6 m.).

El primer pou públic que es va fer a Almosteres va perforar l'any 1955 com a requisit del Mi-nisterio de Educación per construir l’EscolaRamon Sugrañes (veure article de Recordant elpassat: Canalització d’aigua a Almoster).

La necessitat d’aigua dels termes veïnals, comCastellvell i La Selva, fa pensar que potser la re-serva d’aigua d’Almoster no està del tot comu-nicada amb els pous extractius d’aqueststermes. És curiós com els pous més productiuses troben a un pam de terra, pràcticament entrela partida de les vinyes i el mas Picarany i el masCarreras.

Per completar aquesta informació, recomanofer un passeig pel camí de les Aixetones (veurearticle de l’Entorn de la revista número 11) i lle-gir el cartell informatiu que hi ha a la font deles Aixetones, on es comenta l’aprofitament de

l’aigua per canalitzar-la a diferents pobles, es-pecialment a Reus, i tot un recull de les fontsmés importants de l’entorn.

Possiblement els pous encara es trobin actius,però les mines i fonts s’han anant perdent perfalta de conservació i ús. Una altra curiositat dela naturalesa són les formes que fa l’aigua enel seu pas en el transcurs del temps; això seràun altre article, però cal avançar que el pobleestà farcit d’avencs.

Germán Ordóñez

19

Al voltant del 40% de la poblacióadulta és sedentària; problemes desalut com l'obesitat, el sobrepès i elsedentarisme han anat augmentantnotablement en la nostra societat enels últims anys. Aquesta inactivitat ésun dels 10 factors de risc que contri-bueix a malalties cròniques com lescardiovaculars (hipertensió, coleste-rol, arteriosclerosi, infarts de mio-cardi…), el càncer, la diabetis il'obesitat.

Si aquest article l'hagués escrit el meu avi,probablement parlaria de consells per conduirde forma segura el tractor per evitar que bol-qués, de portar barrets per evitar insolacions,de posar-se faixes per evitar herniar-se, de vi-gilar que les escales per pujar als arbres esti-guessin en condicions, de vigilar els dies devent a l'hora de fer focs… els riscos de l'estilde vida de llavors eren uns i ara en són unsaltres: no tenien cotxes, no tenien la ‘sort’ detenir un ascensor a la porta de casa; el tempsno comptava, i podien trigar minuts, inclúshores en arribar al destí, desenvolupaven lesseves tasques sense ajuts de tractors, màqui-nes recol·lectores, segadores, toros, cotxes, co-rreu electrònic, trucades telefòniques… totrequeria un esforç físic molt més notable.

La civilització i el desenvolupament ens hanpermès fer molta més feina en el mateixtemps, en detriment, això sí, del nostre tempsde lleure i de l'activitat física.

És un compromís meu com a metge que esti-gueu informats dels avantatges de l'activitatfísica, que la vegeu com la base del control dela vostra malaltia (hipertensió, diabetis, disli-pèmia, arteriosclerosi, depressió…), o bé del

manteniment d'un cos sa. Hem de saber queels medicaments són un pas més en el controlde les malalties quan la dieta i l'activitat físicano han estat suficients, però mai han de ser elfonament d'aquest tractament, i vull aprofitaraquesta plataforma que se m'ha ofert perquètingueu la informació que necessiteu.

Al voltant del 40% de la població adulta éssedentària; problemes de salut com l'obesitat,el sobrepès i el sedentarisme han anat aug-mentant notablement en la nostra societat alllarg dels últims anys. Aquesta inactivitat és undels 10 factors de risc que contribueixen a ma-lalties cròniques com les cardiovaculars (hiper-tensió, colesterol, arteriosclerosi, infarts demiocardi...), el càncer, la diabetis i l'obesitat.

Potser hauríem de recordar tots els beneficisque s'obtenen amb la pràctica regular de l'ac-tivitat física:

• Millora del control de la glucosa.• Millor control de la tensió arterial.• Millora del perfil dels colesterols.• Millora de la imatge corporal i de la qualitatde vida.• Disminueix l'estrès.• Millora el ritme circadiari (dia/nit) i, per tant,ajuda a dormir millor.• Estimula la secreció d'endorfines (les hor-mones del plaer), millorant així la sensació debenestar.• Ajuda al manteniment de la densitat mineralòssia.• Disminueix la sensació de gana i ajuda a se-leccionar aliments menys greixosos• Ajuda a perdre pes: penseu que caminarcrema 0,5 kcal/kg, pes/km, perdent greix cor-poral i augmentant el percentatge de massamuscular.

Qui pot realitzar activitat física?

Tothom qui vulgui practicar alguna activitatfísica i no tingui cap contraindicació explícitadel seu metge.

Els podem trobar tant en espais oberts coma l’aire lliure.

En articles successius anirem parlant de lesparticularitats de l'activitat física en cadagrup de pacients segons les seves patologiescròniques, però és important no oblidar queno parlem d'exercici físic, sinó d'activitat fí-sica (activitat aeròbica i exercicis de força).L'activitat aeròbica seria caminar inicialmentuns 20 minuts diaris uns 3 dies a la setmana.El ritme a seguir és el suficient perquè encarapermeti poder parlar i respirar normalment(test de la conversa); posteriorment aniremaugmentant el temps de l'activitat (en frac-cions de 10 minuts) i finalment incrementa-rem la intensitat i la freqüència (endies/setmana). Els exercicis de força són permantenir la massa muscular, donat que, enperdre pes, fins un 25% és massa muscular:es tracta de l'exercitació de diferents grupsmusculars (de braços, tronc i cames), realit-zant de 8 a 20 repeticions en sèries que esvan incrementant d'1 a 5 amb el temps, se-gons la resistència i tolerància, molt progres-sivament.

En el nostre municipi tenim vàries rutes ja es-tablertes que ens podrien servir per comen-çar a establir una rutina. També tenim alcostat del nou consultori una sèrie d'aparellsper musculació que poden complementarperfectament aquesta activitat. Cal recordarque sempre que revisem la nostra salut, jasigui perquè tinguem alguna malaltia crònicao no, entre els consells del personal sanitarihi ha l'activitat física i la dieta.

els avantatges de l’activitat físicaanem a caminar?

L’informatiu d’almostersaLUt

20

Consells especials

En el cas dels pacients amb diabetis:

• Haurien de portar placa identificativa (reco-manable encara que no realitzin activitat fí-sica), i suplements de glucosa (caramels ambsucre, sucre, sucs…). També seria adient ferels minuts abans un aport de glucosa (enforma de peça de fruita, suc, etc., per evitardavallades en els nivells de glucosa en sang).• És recomanable fer activitats en grup (els

companys haurien de saber que és diabètic ien què consisteix la malaltia).

Precaucions generals

• Ús de roba i calçat adient.• Aplicar en tot moment el test de conversa.• Reduir el ritme o parar davant de símptomescom mareig, dolor toràcic, palpitacions, ram-pes, cefalea…• Progressió molt lenta: primer incrementant

la durada i, més tard, la intensitat i la freqüèn-cia de l'activitat física.• Sempre que tingueu dubtes sobre si podeuo no realitzar algun tipus d'activitat física, pre-gunteu al vostre metge.

Doctora M. José Rabadà QuílezMedicina Familiar i ComunitàriaABS La Selva del CampConsultori Almoster

L’informatiu d’almostersaLUt

21

22

L’informatiu d’almosterreCOrDaNt eL Passat

Canalització d’aigua potable i aigua sanitària a almosterL’obra de canalització d’aigües alpoble va trigar un any i va ser unaobra 100 % comunal, és a dir, no vacostar ni un ral, ni a l’Ajuntament nials veïns. Els treballs van començaral desembre de 1958 i, sense podercontrastar la data d’inauguració, escreu que la cerimònia es va fer elsprimers mesos de 1960.

Parlar de fa 50 anys sembla molt lluny en eltemps, però va ser la data de naixement dela major part de la població d’Almoster: fa 50anys van néixer els que avui es diu que estana la mitjana edat. Doncs fa 50 anys es va ferla inauguració de l’aigua corrent a les casesd’Almoster i la canalització de les aigües ne-gres. La gent gran del poble va haver de viuredurant anys un sistema de vida que depeniade la recerca diària d’aigua a la font i de laretirada periòdica de les aigües sanitàriesacumulades a les cases als pous negres o'pous mura', com es deien llavors. Quanaquest pou s’omplia, es buidava amb galledesque anomenaven portadores i es duia al tros.

Hem fet un recull de la memòria d’alguna deles persones que ho va viure, d’altres quen'han sentit parlar i del batlle Josep MariaRoig, que ho va fer realitat. També de l’expe-dient de l’Ajuntament d’Almoster.

Donem d’entrada les gràcies a tots els col·la-boradors en aquest recull històric i gràfic.

A l’any 1958 hi havia algunes cases amb poupropi, d’altres amb avencs on rajava aiguaquan plovia i ho feien servir com a rebost,però la majoria del poble havia d'anar ambel càntir a la font ubicada als rentadors (onactualment hi ha el Teatre d’Almoster). Enaquesta època, el poble estava format pel queavui coneixem com a nucli antic (limitant a lapart alta per l’antiga pedrera i a la part baixaper la plaça de la bomba, a l’est per la partde darrera de l’església i a l’oest per les es-coles, que quedaven fora del nucli). Tot plegatamb una població que estaria al voltant dels400 habitants.

A l’any 1955, es va perforar un pou al terrenyon avui hi ha la pista blanca, al costat d'on

són les escoles, perquè era un requisit del Mi-nisterio de Educación de l’època per tal depoder construir-les. Aquest, s’anomenava alpoble com el 'pou del motor', i és un pou ar-tesià de 12 metres de fondària. Va ser el pri-mer pou públic amb el mandat del batlleMiquel Anglès, però d'ús exclusiu per les es-coles.

L’obra de canalització d’aigües al poble va tri-gar un any i va ser una obra 100 % comunal,és a dir, no va costar ni un ral ni a l’Ajunta-ment ni als veïns. Els treballs van començar aldesembre de l'any 1958 i, no podent contras-tar la data d’inauguració, es creu que la ceri-mònia es va fer els primers mesos del 1960.Quan Josep Maria Roig era batlle, Almosterva rebre la subvenció de la Diputació de Ta-rragona que va consistir en l’aportació delprojecte d’obra i de tot el material.

A l’expedient de l’Ajuntament hi consta unacarta amb data del 17 de setembre de 1954de la Diputació de Tarragona on s’extrau tex-tualment el text que reproduïm a continua-ció:

23

L’informatiu d’almosterreCOrDaNt eL Passat

Explicados estos fundamentos de cuanto te-nemos la satisfacción y el honor de proponer,al Pleno de la Corporación ruego tenga a bienaprobar los siguientes extremos:

1. Por la Excma. Diputación Provincial de Ta-rragona, se crea el DÍA DEL MUNICIPIORURAL, cuya finalidad es la ejecución de todaclase de obras y servicios, por la propia Cor-poración y otros organismos que las pudieransubvencionar, al objeto de elevar el nivel cul-tural y de vida, del Municipio elegido....Amb data del 23 de juliol de 1955 i, poste-riorment rectificat, al 1957, es va presentar lasol·licitud de subvenció proposada per la Di-putació amb un pressupost de 200.000 pes-setes, i amb Miquel Anglès com a batlle.

Finalment, al març de 1958, l’enginyer indus-trial de la Diputació de Tarragona, E. VentosaSerra, va entregar a l’Ajuntament el dossierdel projecte ‘Proyecto de aguas y alcantari-llado de Almoster’.

El finançament de l’obra no va ser mitjançantcontribucions, sinó mitjançant el treball propii personal de tot el poble en torns de feina. Eltotal de 3.200 metres de canonades d’aiguapotable i d’aigua sanitària en rases d'1 metrede fondària es va distribuir en jornals propor-cionals als metres de façana de cada casa. Elpropietari de cada habitatge podia gestionar

com li semblés aquesta adjudicació de jornals,llogant a treballadors per complir amb el queli corresponia o pagant a l’Ajuntament el costcorresponent.

Cadascú aportava els coneixements que teniaper facilitar l’obra (ens comenten que hi haviaun barrinador per fer les rases sobre la pedrablava a qui anomenaven 'el francès’), i hi ha-vien pocs paletes. L’obra va estar dirigida perl’aparellador Sr. Ferrer de l’empresa tarrago-nina Veciana.

Les canalitzacions es van fer amb el materialque en l’època era d’ús: de fibrociment lesd’aigua potable i de formigó les d’aigua sani-tària.

Després de fer les canalitzacions es va haverde construir un dipòsit a una cota superior ala del nucli urbà. El dipòsit encara és útil i enpeu, podeu gaudir de l’obra d’art que es va ferpels mateixos veïns al costat de les 3 creus.Però l’aigua es trobava a la part baixa delpoble, de manera que s'havia de bombejar desdel pou de les escoles fins al dipòsit, amb unabomba d’aigua de 3 CV de la marca Dina quees va comprar a la fira de mostres de Reus.L’aigua pública del poble als rentadors no espodia aprofitar per bombejar perquè no erade pou, sinó de mina, i rajava de forma contí-nua sense possibilitat d’emmagatzematge perbombejar.

A la plaça de la bomba també hi havia un pouque servia com alternativa al pou del motorde les escoles per subministrar aigua al poble.No hi ha gaires dades sobre aquest pou, peròse sap que fins aquesta època era un poud’extracció mitjançant una sínia d’aigua -al’Ajuntament encara es conserven la cadenade la sínia. Llavors, es va canviar per unabomba centrífuga de 2 CV per extreure l’ai-gua. En l’època de la qual estem parlant, noexistia la font que hi ha ara a la plaça de laparada, sinó que era una font amb 3 sortidesque aportaven aigua a l’abeurador del bestiar(on ara hi ha el banc d’obra sota la plaça dela bomba).

No es va fer la inauguració fins que, aprofitantla canalització d’aigua corrent, no es van ferles fonts del carrer Badia i del carrer Raval.Totes les obres de canalització, dipòsit i fons,van ser dirigides per l’aparellador Sr. Ferrer.

A l'acte d'inauguració de les obres d’aigua co-rrent a Almoster, celebrada a principis del1960, hi van assistir el Sr. Governador i sa emi-nència, el Cardenal de Tarragona, juntamentamb el batlle, J.M. Roig. La cerimònia va con-sistir en una missa commemorativa i una pro-cessó fins a la font del carrer Raval, on es vafer la benedicció per part del Sr. Cardenal

Josep Maria Altes i Germán Ordóñez

24

L’informatiu d’almostereCONOmia eN miNÚsCULes

És a Almoster on té la seva major cre-ació artística, i on pràcticamentabandona la seva tasca d’operarijoier per la d’artesà joier, com liagrada anomenar-se.

Gabriel, o Gabi, com l’anomena tothom, viua Almoster des de fa més de 20 anys, i el co-neixem perquè és una persona molt partici-pativa, que hi és sempre que es necessita i facostat a qualsevol activitat que es realitzi alpoble. És una persona molt sociable que sem-pre que intervé en converses hi aporta la sevagran experiència. Pot tenir l’aparença detímid, però és un llibre obert quan començauna relació.

El Gabi va néixer a Barcelona, i des dels 14anys està involucrat en l’art de la joieria. Desde bon començament no volia ser un simpleoperari joier, sinó que portava a la sang unacorrent artística que el va dur a estudiar du-rant set anys Belles Arts a l’Escola d’Art San-tuàries Massana, obtenint el títol superior deBelles Arts. Els seus inicis en l’ofici van ser aBarcelona, passant d’aprenent de joier a ope-rari de joieria i acabant com a professional enla prestigiosa Casa Octavi Sardà de Barcelona,on estava al càrrec de disseny de joies i nousprojectes.

Però als 25 anys, ja casat, es trobava estancata Barcelona, necessitava descobrir nous horit-zons i viure noves experiències, conèixer novestendències i formes de vida diferents a les quellavors teníem al país. I va marxar a Suïssa, onva viure com a joier durant 20 anys. Al poctemps d’instal·lar-se a Ginebra, va constituir elseu propi taller joier, on compartia la feina d’o-perari joier amb la de creador i dissenyador deles seves obres. Els diners no eren la seva ob-sessió i anava intercalant feines rutinàries dejoier amb la de creador artístic.

Finalment, cap els anys 70, mitjançant fami-liars que vivien a Reus, es va comprar la fincadel carrer de la Font d’Almoster, on viu actual-ment, i als baixos de la casa hi va instal·lar eltaller on treballa -o treballava, perquè diu queestà retirat; però un artista no es retira mai.És a Almoster on té la seva major creació ar-tística i on pràcticament abandona la sevatasca d’operari joier per la d’artesà joier, comli agrada anomenar-se.

Quan el 99,9 % dels joiers treballen sobremotllos de resina o d’altres materials per ferles joies, i s’especialitzen en oficis per cadas-

cuna de les fases d’elaboració d’una joia (elsque fonen el metall i entreguen lingots d’a-liatges, els que solden peces, els que encastenpedres o els gravadors i, al final, el que fa eljoier és retocar la peça acabada), l’artesà joierho fa tot ell, sense fer servir cap motllo.

L’artesà Gabi fon el metall, or o plata, amb di-ferents metalls, per tal de fer els aliatges quenecessita en funció de la duresa, mal·leabili-tat, color, etc.; els solidifica en planxes o lin-gots, els dóna forma, els talla, els grava i elsencasta pedres de forma artesanal amb moltd’art. És a dir, fent una comparativa artística,

Gabriel Guitart rubióartesà joier

ve a ser un escultor de joies: sobre una ideaque té al cap, transforma un tros de metallsde forma manual i artesana en una creació or-namental.

El Gabi, en arribar a Reus i amb la motivacióde l’artesà joier que creu en la seva obra, varecórrer totes les joieries de la ciutat oferintla seva capacitat, el seu coneixement i la sevaoriginalitat artística. No va trigar massa enrebre els primers encàrrecs, fins al punt que,amb el temps, va haver de rebutjar o desviarencàrrecs a altres artesans perquè no podiaamb tots. Va arribar la consolidació de GabiGuitart com artista joier reconegut, obtenintuns quants premis nacionals concedits perIberjoya Madrid, guardons que es lliuren percreacions artístiques de joies. La participacióen aquest concurs de reconeixement dins delmón joier va ser de forma peculiar: amb laconsolidació com artesà joier, i després d’unaexperiència personal a Tahití amb perles de lazona, va treballar en el seu taller fent diferentsobres que finalment va acabar obtenint el pri-mer premi del prestigiós concurs joier.

En el seu portafolis (book per als artistes) hiha milers de peces creades per ell. Peces úni-ques, en les quals el seu valor no es calculapel pes en or o per la quantitat de pedres pre-cioses que pugui portar la joia, sinó que es va-lora com a obra d’art -que la sent l’artista i lapersona que la valora la llueix amb orgull. Hetingut l’oportunitat de veure aquest portafolii, essent jo un ignorant en aquest aspectes, hequedat bocabadat de l’enginy, de la traça i labellesa de les obres del Gabi.

Una joia del tipus que fa el Gabi no té untemps d’entrega, perquè el seu procés no estàindustrialitzat ni automatitzat, com he explicatabans, sinó que té un procés calmat. Davantd’un encàrrec, el Gabi primer dibuixa sobre unpaper el projecte de la joia (amb la forma, elcolor, la grandària, les combinacions, etc.),amb el client es treballa sobre el paper el dis-seny final, i fins aquí l’artista Gabi. A partird’aquest moment, comença l’artesà Gabi, per-què només un professional que fa totes lesfases ell mateix sap com processar tota laconfecció de la joia amb la complicació tèc-

nica que normalment acompanya el procés. Hiha peces que, sense comptar el temps neces-sari per imaginar i plasmar en paper l’obra, esrequereixen fins a quatre setmanes per amuntar la joia final.

El Gabi ens explica diferents qüestions tècni-ques que fan interessant aquest ofici quan hiprofunditzes una mica. Com a curiositat, lamesura de quilats no és la mateixa per orfe-breria -or-, que per a pedres precioses o per-les. El quilat d’orfebreria es refereix a lapuresa del metall, és a dir, un quilat d’or re-presenta una part de 24 de la massa total.

Mentre que el quilat en pedres precioses i per-les és una mesura de pes equivalent a 0,2grams, i el seu nom ve de la llavor del garrofer,ja que en grec, garrofer es diu Keration.

Entre els joiers es diu que l’orfebreria és l’oficimés antic del món, ja que va ser un dels pri-mers símbols que va fer diferenciar-se els hu-mans dels micos. L’autodefinició que es fa elmateix Gabi és que ell és un artesà joier quefa creacions artístiques amb disseny harmò-nic.

Redacció

25

L’informatiu d’almostereCONOmia eN miNÚsCULes

No fa tants anys que els amics s’escriviencartes, les famílies s’enviaven postals perqualsevol motiu, ja fos per felicitar les festesde Nadal, els sants i aniversaris o per fer arri-bar mostres de condol. Quan s’anava deviatge, també s’escrivien postals amb algunaimatge ben representativa dels llocs visitats.Fer bona lletra estava ben considerat i era unsenyal de distinció. Es mantenien les formesi totes les cartes començaven i acabavenamb unes expressions fetes que denotavenrespecte cap al destinatari, encara que es

tractés d’un familiar proper. Tot i que semblaque parlem d’èpoques molt llunyanes, fanomés uns 20 anys que escriure cartes erauna pràctica del tot habitual.

Això s’ha anat perdent, i el correu postal hadeixat pas al correu electrònic que, junt ambles anomenades xarxes socials, configura elsnous mitjans de comunicació escrita.

Tot i amb això... ai! com enyoro aquella olorde paper, la il·lusió de rebre felicitacions na-

dalenques, la postal inesperada d’aquell amicdel que feia temps que no en sabíem res...

Però la meva intenció no és parlar de la his-tòria de la comunicació escrita, sinó d’unacarta que vaig rebre fa una colla d’anys. Norecordo quants, però ni tan sols existien elscodis postals. En aquell sobre hi constava elmeu nom i anava adreçat a la plaza del Ge-neralísimo d’Almoster, l’actual plaça de l’Es-glésia.

Quan la missiva va arribar a les meves mans,i després de desxifrar la data del mata-se-gells, resulta que feia ben bé 7 o 8 mesosque rodava per aquests mons de Déu. Abansd’arribar, havia anat fins a Almoster, però noal ‘nostre’ Almoster, sinó a un Almoster loca-litzat a Portugal. Em va picar la curiositat,però poca cosa vaig poder esbrinar, i la cartava quedar oblidada en un calaix.

Aquella informació que no vaig ser capaç detrobar llavors, uns anys després em va sermolt fàcil d’aconseguir. Remenant una micaper la xarxa, vaig descobrir alguna cosa méssobre l’Almoster portuguès.

Es tracta d’una petita localitat que pertany ala comunitat de Santarém, a mig camí entreLisboa i Fàtima. Santarém està constituïdaper 28 freguesies, i Almoster n’és una d’elles.Una freguesia -que traduït literalment vol dirfeligresia- pot significar, segons cada cas: pa-rròquia, pedania, districte o barri. Els païsosde parla portuguesa anomenen així a les or-ganitzacions administratives en què es divi-deix un municipi. Almoster té una extensióde 40.84 km2, i hi viuen uns 2000 habitants.

Almoster de Santarém és conegut, sobretot,pel convent de Santa Maria d’ Almoster, fun-dat al segle XIII. La seva església és d’estilgòtic, i el van habitar les monges de l’ordedel Císter. Hi destaquen les imatges, les pin-tures, els altars barrocs i les rajoles (azulejos)del segle XVIII. L’any 1920 es va declarar

26

L’informatiu d’almostertOts fem revista

els altres almosters

27

Monument Nacional, i es poden visitar tantl’església com les ruïnes de l’antic claustre.

El Patrimoni del poble també inclou l’esglésiade Santa Maria no Casal da Charneca.

Qui vulgui més informació sobre aquest con-vent pot consultar el web:http://pt.wikipedia.org/wiki/Convento_de_Santa_Maria_de_Almoster

També la Ceràmica d’Almoster és força reco-neguda, i fins i tot trobem que hi ha una Ba-talla d’Almoster (Batalha de Almoster). LaBatalla d’Almoster va tenir lloc el 18 de fe-brer de 1834 i va ser una de les últimes ba-talles de la guerra civil portuguesa (de 1832a 1834) entre les tropes absolutistes o legi-timistes comandades pel General Lemso i lesvictorioses tropes lliberals encapçalades pelMariscal Saldanha. Aquesta batalla va signi-ficar l’enfonsament de les esperances delgermà de D.Pedro IV de Lisboa de guanyar laguerra.

Per més informació de la batalla, consultar: http://pt.wikipedia.org/wiki/Batalha_de_Almoster

Per saber més coses de la vida d’aquestsmusterencs es pot consultar la web del’ARCFA (ASSOCIAÇÃO RECREATIVA E CUL-TURAL DA FREGUESIA DE ALMOSTER –ARCFA) http://arcfa-almoster.blogspot.com/

El cas és que, remenant una mica més, troboque hi ha encara un altre Almoster, també aPortugal. El Districte de Leiria consta de 16municipis. Un d’aquests és el municipi d’Al-vaiázere, una freguesia del qual també es diuAlmoster.

Potser seria una bona idea iniciar contactesamb els nostres veïns portuguesos per talque algun dia ens poguéssim agermanaramb aquestes localitats que es troben aquasi 1.200 kilòmetres de casa nostra.

Maria Teresa Trilla

L’informatiu d’almostertOts fem revista

28

L’informatiu d’almostertOts fem revista

Juli vilarrubí, pintorL’any 1970 es va presentar a la con-vocatòria de la Medalla Tapiró, queva seleccionar la seva obra de pin-tura i la d’escultura a la Medalla deJulio Antonio.

Ja que tots els musterencs disposem d’unespai a l’Informatiu d’Almoster per poder ex-plicar i comentar anècdotes, jo vull aprofitar-lo per recordar un fill del poble que, malgratser molt humil com a persona, va arribar a serun gran artista.

Recordo amb molta enyorança el temps que,juntament amb el meu cosí germà, Josep Lle-vat Altès, i la seva família, anàvem molts diu-menges a la finca Els Matets a fer una cassolad’arròs. Va ser en aquestes reunions familiarson em vaig adonar que tindríem un artista alpoble, ja que també ens acompanyava el seucunyat: Juli Vilarrubí Llebaria.

En Juli ja tenia idees d’artista, i era un apas-sionat de l’art. Sempre ens explicava històriessobre monuments, escultures, pintura... i totsescoltàvem bocabadats. A mi em deia moltesvegades: “Escolta Josep Maria, vosaltres, elspaletes, també sou artistes!”.

És cert que ens manca informació o coneixe-ment de molts artistes de les nostres contra-

des i, en el cas del Juli, a causa de la seva mo-dèstia.

Per aquest motiu, i amb el previ permís de laseva família, voldria explicar-vos la vida artís-tica d’en Juli.

Va néixer a Almoster l’any 1947 i, realitzatsels primers estudis, aviat va contactar amb laseva afició. Pels volts de l’any 1964, va entrara formar-se al taller de l’escultor NicolauOrtiz, a Reus.

Integrat ben aviat a l’equip artístic d’Ortiz, vacol·laborar directament amb la decoració delvestíbul de la Llotja de Reus, concretamentesculpint uns plafons de pedra artificial.També va participar en la creació del SantSopar de l’església de Gandesa (Terra Alta),esculpit en fusta l’any 1966. Del mateix anysón els baixos relleus d’alumini de la Caixad’Estalvis Provincials de Tarragona.

Després de treballar amb esgrafiats a l’esglé-sia de Sant Andreu de la Fatarella, es va en-dinsar en una nova experiència, buscant noushoritzons, i va experimentar textures amb ma-terials com poden ser terra o sorra.

Entrant a l’any 1969, va prendre part del pro-jecte pel monument a Santiago Rusiñol , a Sit-ges. També fou l’autor del relleu d’alumini de

l’edifici de Salou Stella Maria, i d’altres ubi-cats a Barcelona, Tarragona i Flix.

L’any 1970, es va presentar a la convocatòriade la Medalla Tapiró, que va seleccionar laseva obra de pintura i la d’escultura a la Me-dalla de Julio Antonio.

Tres anys després, va presentar les seves cre-acions a Honoria i Toledo, on va obtenir el pri-mer premi de la fase nacional. Temps abans,ja havia aconseguit el segon premi de la faseprovincial de la Universitat Laboral.

L’any 1975 se li va encarregar un medalló pelParc d’Atraccions de Montjuïc.

Es va produir un canvi interior i, a partir d’a-quest moment i fins al 1980, va ser a Madrid,visitant el Museo del Prado, on va copiar i vafer intents d’estudi anatòmic, va reproduir alsclàssics i va perfeccionar nous materials.També va assistir a l’escola Sant Lluc de Bar-celona i, posteriorment, va retornar a Almos-ter.

Una vegada assentat a Almoster, va dissenyarmedalles, una pel C.N. Reus Ploms i l’altra pelCol·legi La Salle de Reus.

L’any 1985, va exposar les obres a Marburg(R.F.A), a Berlín i a Valls, entre d’altres ciutats.Totes les mostres van tenir molt d’èxit.

Però, com tots ja sabem, la vida és molt durai, víctima d’una llarga malaltia, el 22 de maigdel 1992, en Juli Vilarrubí Llebaria ens va dei-xar. La mort el va sorprendre massa jove, als44 anys, i no va tenir temps de demostrar laseva vàlua artística, però a Almoster, quan esparla d’ell, es té la certesa que hauria arribatlluny, molt lluny.

El teu poble, encara que calli, pensa en tu.

Josep Maria Altés

29

L’informatiu d’almosterLa CUiNa QUe tOrNa

Llenguado amb pols d’ametlles i espinacs Paquita Llussà

ingredients:(Per a 4 persones)

• 4 llenguados

• 25 gr. d’ametlles en pols

• 4 manats d’espinacs

• 10 cebetes franceses

• 25 gr. de pinyons torrats

• 50 gr. de panses

• Un got de vinagre de Mòdena

Preparació:

Posar les panses amb el vinagre perquè s’hidratin. Netejar elsllenguados (pell, cap i budells). Netejar els espinacs. Escórrer lespanses i saltejar-les amb els pinyons. Afegir-hi el vinagre i deixarque es redueixi fins a la meitat.

Posar-hi els espinacs i saltejar-ho una mica. Fer els llenguadosa la planxa o en una paella amb una mica d’oli. Treure les espi-nes.

Tirar l’ametlla en pols pel damunt i gratinar-ho al forn (amb elgrill). Posar els llenguados al plat, els espinacs al mig, i posar-hila salsa que ha quedat dels espinacs.

teules d’ametlla Paquita Pàmies

ingredients:(Per a 24 teules)

• 75 grs. de farina

• 25 grs de mantega

• 2 ous

• 75 grs d’ametlla filatejada otrossejada

• 1 culleradeta de vainilla ensucrada

• 125 grs. de sucre en pols

Preparació:En un bol, barrejar amb la batedora de barnilla el sucre en pols,la vainilla i la farina. Afegir els ous batuts. Desfer la mantega iafegir-la a la massa. Incorporar les ametlles esmicolades.

Preescalfar el forn a 275ºC. Cobrir una plàtera amb paper ve-getal, per tal que no s’enganxi, i col·locar petites quantitats demassa ben separades entre sí, que anirem aplanant amb unacullera, mullant-la cada vegada amb aigua freda. Ho courem alforn uns 5 minuts. (El contorn ha de quedar d’un marró daurati el centre groc pàl·lid).

Agafarem un corró i ho untarem generosament amb oli. Des-enganxarem les eules, amb l’ajuda d’una paleta metàl·lica, i lescol·locarem immediatament ‘a cavall’ sobre el corró (per a donarla forma de teula). Quan s’hagin refredat, i ja tindran forma deteula, les treurem del corró i les guardarem en una caixa her-màtica.

Suggerència: Coure les teules a fornades petites (5 o 6 quecaben en el corró) per facilitar el moldejat.

30

L’informatiu d’almosterNOtíCies BreUs

Sortida de l’AMPA al Jungle Park

El diumenge dia 9 de maig, l’AMPA del’Escola Ramon Sugrañes va fer una sor-tida a Tamarit, concretament al JunglePark. A l’activitat s’hi van apuntar uncentenar de persones, entre pares i fills.Tot i el risc dels circuits, ningú va prendremal. Després del dinar, es va fer un pas-seig fins al castell de Tamarit per un en-torn natural de molt interès.

El Grup de Dones Santa Àgata va inaugurar el dia 15 de maig l’Exposició de Flors i Ceràmica Primavera 2010.La mostra, que ha tingut molt d'èxit, i ha comptat amb molta participació.

Homenatge a Monsenyor Barbarà

L'Ajuntament d'Almoster en plenari ha apro-vat l'inici dels tràmits per nomenar a Monsen-yor Miquel Barbarà i Anglès fill predilecte delnostre municipi. Amb motiu d'aquest fet, elpoble d'Almoster va fer, el passat dia 13 dejuny, una diada d'homenatge a MonsenyorMiquel Barberà. Els actes van començar ambuna missa celebrada a l'Església de Sant Mi-quel, van continuar amb un dinar al Teatre,posteriorment va signar al llibre d'honor del'Ajuntament, i es va descobrir una placa com-memorativa al Carrer de la Sardana. Final-ment, es va tancar la jornada amb un actemolt emotiu al Teatre on va rebre diferentsobsequis, entre d'altres un pin de plata ambl'escut d'Almoster, i es va cloure amb un con-cert.

pendent

Inauguració Bar ‘El Bosquet’

El passat dia 29 de maig es va inaugurar el bar restuarant ElBosquet, ubicat a la zona esportiva municipal. La inauguracióva anar a càrrec de Jean-Marc Segarra, coordinador de Joventutde la Generalitat de Catalunya a Tarragona, i d'Angel Xifré, al-calde d'Almoster. Tots dos van desitjar molts èxits als joves em-presaris que han tirat endavant el negoci.

31

L’informatiu d’almosterNOtíCies BreUs

Almoster i el Tennis Taula

Tot i la recent creació del CTT Almoster, els que hem viscut des delseu inici la implantació al nostre poble, tenim la seguretat que elnom del Tennis Taula anirà lligat a Almoster en els propers anys.

La feina feta en aquests dos anys per el club ha estat impressio-nant. No cal escriure més paraules, només amb el llistat de resul-tats d’aquesta segona temporada ens podem fer tots una idea:

Resultats per equips:Ascens a la tercera estatal (La temporada vinent tindrem partitsels diumenges)Sots-campions de la lliga de primeraCampions de la lliga de segonaTercers a la lliga infantilCampions provincials de +40 per equips

Resultats individuals:Tercer al top de primera (Marc Piñol)Primer al top de segona (Manel Padilla)Segon al top de segona (ALBERT BASORA)Tercer veterans +40 (J.C.Virgili)Sots-campió infantil (Manel Padilla)També hem fet dos ingrats 4ats llocs (Pablo Padilla a Benjamins, iOriol Gebellí a Alevins)

A més, si l’any passat, l’Ajuntament d’Almoster rebia una distincióde la Federació Catalana de Tennis Taula en reconeixement a latasca realitzada en promoure aquest esport, enguany és el propiClub de Tennis Taula Almoster el que rebrà la distinció com a millorclub de promoció de la província de Tarragona.

Bé, sobren les paraules, només donar la nostra més sincera felici-tació a tots els que formen part del CTT Almoster.

Pere BorràsRegidor d’Esports

Pàdel a Almoster?

No descobrim res de nou si diem que cada vegada som mésels que practiquem l’esport del pàdel. Més que una moda pas-satgera, s’ha convertit en un esport consolidat en què s’hi potjugar en diversitat d’edats i de condició física: tant els quevénen d’esports de raqueta com els que s’inicien poden jugar-hi de forma ràpida. Hem pensat que seria bo disposar d’unequipament de pàdel a la zona esportiva d’Almoster per conti-nuar revitalitzant aquesta zona, i per això ens constituïm coma grup promotor del Pàdel Almoster.

La nostra idea és arribar a ser un nombre suficient de promo-tors, i que, realitzant una petita aportació econòmica que eslliurarà a l’Ajuntament, es pugui desenvolupar el projecte com-pletant-lo amb subvencions. La intenció és que el cost per almunicipi sigui zero o el menor possible.

Aquests promotors tindran unes condicions millors per a llogarles instal·lacions per jugar-hi durant els primers anys, i així com-pensar aquesta quantitat avançada. Si t’agrada i practiquesl’esport del pàdel, i si voldries tenir pistes a Almoster, a la zonaesportiva, col·labora amb nosaltres, fes-te promotor/a de lespistes de Pàdel d’Almoster.

Per més informació; padelalmoster@gmail.com

Grup Promotor del Pàdel Almoster