Visita del president de laRepública Dominicana

Graduació de la dotzenapromoció

Comunicació Audiovisualconvida Isabel Coixet

El primer home del tempsvirtual del món

El Financial Times es faressò del projecte del PRBB

Descobert un nou sistemaantiopioide

M. Rosa Virós, novapresidenta del CESB

Núm. 1122

UPFeina, la primerafira d’ocupació

3

Lín

ia

14 OCTUBRE/DESEMBRE 2005

5

8

13

14

La UPF va celebrar el 23 de novem-bre la primera edició d’UPFeina, unafira d’ocupació que va ser un punt detrobada entre els estudiants universi-taris, els graduats, la Universitat i lesempreses i institucions. La fira, queva ser tot un èxit de participació, vacomptar amb l’organització de l’Ofi-cina d’Inserció Laboral (OIL) i l’As-sociació d’Antics Alumnes de la UPF,la col·laboració del Consell Social dela UPF i el patrocini de Deloitte,Cuatrecasas, Telefónica, Grupo San-tander i La Vanguardia.

UPFeina va ser inaugurada pel rectorJosep Joan Moreso; la presidenta delConsell Social, Mercè Sala, i el presi-dent de l’Associació d’Antics Alum-

nes, Joan Planas. Seguidament, Mi-quel Roca, advocat i professor de laUniversitat, va pronunciar la confe-rència “El repte de la integració delsllicenciats en el món professional”.

La sala d’exposicions i el pati de l’e-difici Roger de Llúria del campus dela Ciutadella van ser l’escenari al llargde tot el dia del Fòrum d’Empreses,en el qual una trentena d’entitats vanhabilitar els seus estands informatius,que van permetre als visitants inter-actuar de manera directa i presentarles seves candidatures davant delmón empresarial. A més, van tenirlloc un seguit de presentacions d’em-preses, adreçades als estudiants dediferents titulacions de la UPF.

15

17

Bu t l l e t í I n fo rma t i u

2

EEDDIITTOORRIIAALLT

ON

I B

AT

LL

OR

I

UNA ÀMPLIA I SÒLIDA OFERTA DE MÀSTERS BOLONYA

La implantació definitiva de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), que hade ser una realitat el 2010, continua cobrint les etapes previstes. La darrera d’elles vaconcretar-se el novembre passat, quan les universitats catalanes van presentar al DUR-SI la seva proposta de Programes Oficials de Postgrau (POP) que desitgen impartir apartir del curs 2006-2007.

El procés d’elaboració de la proposta de programació de la UPF ha estat fet amb elmàxim consens i s’ha produït en un marc de debat i de discussió a l’entorn de grups detreball interns constituïts al si dels departaments. Aquest intens treball ha permèsdibuixar les línies mestres del disseny del mapa dels POP a la UPF, que busquen dotarla Universitat de perfil propi i diferenciat en el conjunt del sistema universitari catalàmitjançant una articulada i sòlida oferta de postgraus públics. Així, la conclusió delprocés va donar com a resultat que la UPF aprovés una oferta global de dinou màstersBolonya, dels quals sis són en col·laboració amb altres universitats.

L’origen de la proposta que la Universitat ha elaborat és l’actual oferta de programes dedoctorat —dotze programes amb 920 estudiants matriculats—, que han evolucionat is’han reformat per adequar-se als requeriments estructurals del nou format del títol demàster que preveu l’EEES. Enguany, la nostra oferta de doctorat es caracteritza pel seualt grau d’internacionalització —el 43,86% dels estudiants són estrangers i quatre pro-grames s’imparteixen en anglès—, i per haver assolit un bon nivell d’excel·lència acadè-mica, ja que nou programes tenen la Menció de Qualitat de l’ANECA.

Les característiques principals de la programació aprovada són: una oferta àmplia de sisPOP, que integra els actuals programes de doctorat i els màsters corresponents a les àre-es temàtiques de la Universitat; una oferta sòlida de postgraus, que es divideix en unconjunt de dinou màsters —sis d’especialització professional, vuit d’iniciació a la recer-ca, quatre de formació acadèmica i professional i un de formació acadèmica avançada—;la col·laboració amb altres universitats per poder oferir uns postgraus més sòlids i con-tribuir així a la creació de l’Espai Català de Postgrau, ja que dels dinou màsters pro-gramats, sis són interuniversitaris; i l’aprofitament màxim del potencial acadèmic iinvestigador del professorat de la Universitat.

El Consell de Direcció aposta fermament per aquesta clara i decidida orientació cap alpostgrau, que ha de permetre la vinguda d’estudiants de fora de Catalunya i ha d’esde-venir una de les vies de creixement del nombre d’estudiants matriculats, fins a repre-sentar aproximadament el 30% del total d’aquí a uns anys.

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AL

A U

NIV

ER

SIT

AL

A U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

3

Mercè

Jornada del Consell SocialEl Consell Social de la UPF va orga-nitzar la jornada científica Els Des-afiaments Actuals a la Seguretat en laComunitat Internacional, que vatenir lloc el 28 d’octubre a l’auditoride l’àgora Jordi Rubió i Balaguer. Esva tractar d’una proposta de debatpluridisciplinari sobre la seguretatinternacional, una qüestió cabdal perals estats i la societat civil.

La inauguració de la jornada va anara càrrec de Mercè Sala, presidentadel Consell Social de la Universitat,i de Caterina García i Àngel Rodri-go, coordinadors acadèmics de l’actei professors del Departament deDret de la UPF. Reconeguts expertsvan analitzar els elements bàsics pera un nou concepte de seguretatcol·lectiva.

La conferència de cloenda va serpronunciada per Mary Kaldor, di-rectora i professora del Centre per al’Estudi del Govern Global de laLondon School of Economics andPolitical Science (LSE). Des d’aques-ta institució, Kaldor s’ha especialit-zat en les intervencions humanità-ries, les noves formes de guerra i enla seguretat civil europea.

Víctor Muñoz i CarlesCheca, a l’Aula d’EsportL’Aula d’Esport de la UPF, un fòrumde debat sobre temes relacionats ambl’esport i l’activitat física, organitzatpel Servei d’Atenció a la ComunitatUniversitària (SACU), va iniciar laprogramació d’enguany amb duessessions que van tenir lloc el 17 d’oc-tubre i el 24 de novembre. Van assistir-hi com a convidats especials, respecti-vament, Víctor Muñoz, exjugador delFC Barcelona i actual entrenador delSaragossa, i Carles Checa, pilot pro-fessional de MotoGP.

Víctor Muñoz, en una sessió titulada“Noves tecnologies i esport”, varepassar el desenvolupament d’unpartit d’alta competició, així com elsavantatges que les noves tecnologiesi el software esportiu li proporcio-nen en la seva tasca d’entrenador. Laxerrada, en la qual també va partici-par Ernesto M. Pascual, director del’empresa de software esportiu Digi-tal Video Sport, va comptar amb lacol·laboració del diploma de post-grau Direcció i Gestió d’EntitatsEsportives de l’IDEC-UPF.

Carles Checa, conjuntament ambMario Lloret, cap de la Unitat d’Es-port i Salut de la Secretaria General del’Esport, i Pep Font, psicòleg esportiu,van protagonitzar la sessió “Prepara-ció psicològica de l’esportista”, que vatenir com a objectiu analitzar elsaspectes psicològics implicats en l’altrendiment dins de l’àmbit esportiu.

Èxit dels grups de recerca de la UPF

En la darrera convocatòria de l’A-gència de Gestió d’Ajuts Universita-ris i de Recerca (AGAUR) de suporta les activitats dels grups de recerca,un 98% de les sol·licituds presenta-des per la UPF (53 dels 54 grupsparticipants) van obtenir el reconei-

xement de Grup de Recerca de laGeneralitat de Catalunya. La convo-catòria, resolta recentment, anavaadreçada als centres públics i privatsde Catalunya sense ànim de lucreque tinguin com a activitat principalla investigació i la transferència deconeixement.

Els 53 grups de recerca de la UPFque han vist resolta favorablement laseva sol·licitud, es distribueixen en lesmodalitats següents: quatre d’emer-gents (menys de dos anys d’existèn-cia), 45 de consolidats (més de dosanys d’existència) i quatre de singu-lars (treballen en temes d’interès enrecerca per la Generalitat, tot i nocomplir els criteris exigibles).

D’una altra banda, 39 dels 53 grupshan obtingut finançament (un73,5%), amb unes quantitats queoscil·len entre els 33.000 i els 50.600euros, i 14 s’han quedat sense (un26,5%). Pel que fa a la proporcióentre els projectes finançats i el totalde personal docent i investigador enplantilla de la Universitat (que és unreflex de l’esforç investigador realit-zat), l’índex és d’un 0,083%. Totsaquests percentatges, en termes rela-tius, situen la UPF al capdavant de lesuniversitats de l’àrea de Barcelona.

Visita del president dela República Dominicana

El president de la República Domi-nicana, Leonel Fernández, va visitarel 17 d’octubre el campus de la Ciu-tadella de la UPF durant la seva esta-da oficial a Barcelona, on va arribardesprés d’haver assistit a la XVCimera Iberoamericana, celebrada aSalamanca. El dignatari, que anavaacompanyat de les secretàries d’Estatd’Educació i d’Educació Superior,entre d’altres autoritats i assessorsdel govern, va ser rebut a l’entrada delcampus pel rector i per diferentsvicerectors de la Universitat.Mary Kaldor

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AL

A U

NIV

ER

SIT

AL

A U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

4

Mercè

Després d’un recorregut per l’edificiRoger de Llúria, va tenir lloc unareunió de treball durant la qual eldirector de la Fundació BarcelonaMedia Universitat Pompeu Fabra,Vicente López, va presentar els pro-jectes del nou Campus de la Comu-nicació i del Parc Barcelona Media.Posteriorment, la comitiva va visitarel Dipòsit de les Aigües.

Leonel Fernández és doctor en Dreti professor de la Facultat Llatinoame-ricana de Ciències Socials.

La Biblioteca arribaals 500.000 llibres

El passat mes de setembre el fons dela Biblioteca de la UPF va arribar almig milió d’exemplars de monogra-fies, un nombre assolit al llarg d’unatrajectòria de quinze anys, els matei-xos que té la Universitat. El llibreque fa el número 500.000 és, concre-tament, un recull de poesies de l’au-tor alemany Weiss Konrad, anome-nat Gedichte i que forma part de ladonació feta pel professor Alois M.Haas a la Universitat.

El fons bibliogràfic de la UPF té unaprocedència diversa, ja que una parts’adquireix a través de la compra isubscripció; però també, i de maneramolt significativa (al voltant d’un40% del total) s’ha consolidat gràciesa la cessió d’algunes col·leccions i ales donacions, anònimes o públiques.

En la constitució del fons també s’hitrasllueix l’evolució en l’àmbit de l’e-

dició i la transmissió de la informaciói el coneixement, i en són una mostraels diferents suports i mitjans queavui aplega el fons de la Biblioteca:des dels documents en paper fins a lespublicacions en suport digital, pas-sant per altres suports com són lesmicroformes, els documents audiovi-suals en suport electromagnètic (cas-sets i cintes de vídeo) o els discoscompactes (CD-ROM o DVD).

Estudi sobre el mercat immobiliari

L’empresa d’intermediació immo-biliària Tecnocasa i l’Escola deComerç Internacional (ESCI) de laUPF han elaborat un estudi sobreels preus dels habitatges a Espanya,dirigit per Jaume García Villar, pro-fessor del Departament d’Econo-mia i Empresa de la Universitat.

La recerca, que analitza un total desetze poblacions de l’estat espanyol,s’ha fet a partir de les dades de12.000 habitatges venuts per aquestafranquícia immobiliària durant l’any2004 i el primer semestre del 2005,així com dels préstecs hipotecarisconcedits per la financera Kiron, unafilial del grup Tecnocasa.

El treball analitza tres aspectes dife-renciats del mercat immobiliariespanyol: els preus de l’habitatge,l’evolució de la demanda i el finan-çament de la compra de l’habitatge.

Algunes de les conclusions de l’estu-di, encarregat per Tecnocasa, són lagran desigualtat existent pel que fa alpreu de l’habitatge segons la provín-cia o ciutat espanyola; que el preu devenda final d’un immoble representamés del 90% del preu de sortida queté al mercat; i que la proporció que lahipoteca concedida representa sobreel valor de l’habitatge se situa al vol-tant del 85% de mitjana.

Distincions a la qualitat docent

La UPF va obtenir tres dels vuit pre-mis a títol col·lectiu de la DistincióJaume Vicens Vives a la qualitatdocent universitària, que concedeix elgovern de la Generalitat de Catalunyaa proposta del DURSI, en reconeixe-ment al treball en equip i la col·labora-ció d’un ampli nombre de professorsde la Universitat. Aquests guardons—que la Universitat ja ha obtingut enedicions anteriors—, a més de lamodalitat col·lectiva, també n’in-clouen una d’individual, i estan dotatscadascun d’ells amb 20.000 euros.

Un primer guanyador va ser el grupdocent de la Facultat de Ciències dela Salut i de la Vida, pel treball “Itine-raris professionals específics delsEstudis de Biologia”, un projecteeducatiu innovador amb la voluntatde millorar la inserció professionaldels estudiants i alhora contribuir a laimplantació de l’EEES. Així, durantel darrer curs de la carrera, els alum-nes desenvolupen l’activitat docenten centres públics o privats relacio-nats amb tres itineraris previstos:Indústria Sanitària, Recerca Biomè-dica i Laboratoris d’Anàlisis. Josep E.Baños, José Aramburu i MarianoSentí, respectivament, en són els res-ponsables docents.

El segon projecte guardonat, “Lesjornades de simulació professionaldels Estudis de Periodisme” —quees porten a terme des del curs 1992-1993—, és fruit del treball de tot elprofessorat dels Estudis, amb CarlesSingla i Salvador Alsius com a res-ponsables acadèmics. Les jornadesfaciliten als alumnes la possibilitatde realitzar una pràctica professio-nal a partir d’una experiència directai real, en dues ocasions al llarg delprimer curs acadèmic.

El tercer treball premiat, realitzat perprofessors de l’Escola Superior Poli-

L. Fernández i Josep Joan Moreso

visitant el campus de la Ciutadella

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AL

A U

NIV

ER

SIT

AL

A U

NIV

ER

SIT

AT

LA

U

NIV

ER

SIT

AT

5

Mercè

G rraadduuaacc ii óó ddee llaa

ddoottzzeennaa pprroommoocc ii óó

El 17 de desembre va tenir lloc l’ac-te acadèmic de graduació de la UPF,que es va celebrar per primera vega-da al pati de l’edifici Roger de Llú-ria, del campus de la Ciutadella.Amb aquest canvi d’escenari —elPalau de la Música Catalana haviaacollit les onze edicions anteriors—,prop de 1.000 graduats correspo-nents a la dotzena promoció de laUniversitat van recollir el diplomaacreditatiu de l’acabament dels seusestudis, entre els quals hi ha la pri-mera promoció d’alumnes de ladoble diplomatura en CiènciesEmpresarials i en Relacions Labo-rals i dels Estudis de l’Àsia Oriental(segon cicle).

L’acte, al qual van assistir unes 3.500 persones, es va dividir en tres sessions(12.00, 16.00 i 19.30 hores), la primera conduïda per Salvador Alsius, degàdels Estudis de Periodisme, i les altres dues per Eduard Boet, professor delDepartament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual. Cada sessió vaconstar de les parts següents: lliçó de graduació; lliurament dels premisextraordinaris de fi d’estudis i dels diplomes als diferents graduats; interven-ció de la presidenta del Consell Social de la UPF, Mercè Sala, i del rector,Josep Joan Moreso; i cloenda, amb l’actuació del Cor de la Universitat.

Antònia Agulló, Miquel Berga i Xavier Freixas, degans de les facultats deDret, Humanitats i Ciències Econòmiques i Empresarials, respectivament,van pronunciar les tres lliçons de graduació.

tècnica, es titula “Adaptació a l’EEESde les assignatures de l’àrea de Gestiód’Empreses: un model d’aprenentatgebasat en problemes. El cas dels Estudisd’Enginyeria de Telecomunicació”.S’ha realitzat al llarg de dos cursosacadèmics (2003-2004 i 2004-2005), ies planteja com a objectiu l’adequaciód’un conjunt d’assignatures de l’àreade Gestió d’Empreses, en l’àmbit delsEstudis d’Enginyeria Tècnica de Tele-comunicació, als paràmetres de l’EEES.El responsable acadèmic del treball ésel professor Francesc Miralles, i hacomptat amb la col·laboració d’onzedocents més.

La ministra d’Habitatgeinaugura el màster enDret Immobiliari

La ministra d’Habitatge, M. Anto-nia Trujillo, va impartir el 25 d’octu-bre la lliçó inaugural del curs 2005-2006 del màster en Dret Immo-biliari, Urbanístic i de l’Edificacióde l’Institut d’Educació Contínua(IDEC) de la UPF. L’acte va estarpresidit pel rector de la UPF i presi-dent de l’IDEC, Josep Joan Moreso,i en el seu decurs es van lliurar elsdiplomes als graduats de la darreraedició del curs.

La intervenció de la ministra va por-tar per títol “El Ministerio deVivienda y la Sostenibilidad Urba-na” i va versar sobre la reforma delsòl i la política d’habitatge. Trujillova posar èmfasi en els nous valorsque afecten l’edificació urbana i queva definir com una triple visió soste-nible: ambiental, social i econòmica.

M. Antonia Trujillo

Mònica Figueras Maz (Olesa de Montserrat, 1970) és llicenciada en Ciències de la Informació (1993) i en Sociologia (1995) per la UAB. Des del 1998 és professora dels Estudis de Periodisme de la UPF, dels qualsactualment és cap d’estudis. Recentment va llegir al Departament dePeriodisme i de Comunicació Audiovisual de la Universitat la tesi doctoral“Premsa juvenil femenina i identitat corporal”. El treball, que va obtenir lamàxima qualificació acadèmica, analitza el paper que ocupa la bellesa físicafemenina, i concretament tot allò que fa referència a la imatge corporal, enles revistes juvenils d’informació general You, Ragazza i Mujer 21, i el sentitque les noies atorguen a la lectura.

A la seva tesi afirma que a Espa-nya no hi ha estudis de comunicaciósobre la premsa juvenil femeninad’informació general. A què ésdeguda aquesta mancança?En el món de la comunicació hi hauna clara tendència a estudiar totel que pertany a l’esfera pública, ladimensió comunitària de la comu-nicació (que engloba tot el quepubliquen els mitjans de comunica-ció per generar opinió sobre ladimensió col·lectiva, el rol d’aquestsmitjans en la societat...). Peròsovint s’oblida la recerca en l’esferaprivada, que és on s’emmarquenles revistes juvenils, que inclou totel que és important de portesendintre, i que construeix la reali-tat d’allò que fa referència a temesde la vida personal. Acadèmica-ment i institucionalment no estàtan legitimat estudiar aquest tipusde publicacions, tot i que hi hagiun interès social.

La seva formació com a llicenciadaen Ciències de la Informació i Socio-logia l’ha ajudat a comprendre millorel fenomen de les revistes juvenils ?Gràcies a la meva formació i al fetque he treballat molt amb joves

6

Rambla

Entrevista a Mònica Figueras, autora de la tesi doctoral “Premsa juvenil femenina i identitat corporal”

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

em va semblar que tenia un bagat-ge prou ampli per fer front a unarecerca que demanava una visiópluridisciplinària, i de fet és el quemés va valorar el tribunal de latesi: que s’havien pogut aplegar lesaportacions en els camps periodís-tic i sociològic, utilitzant tècni-ques quantitatives i qualitativesprocedents de l’anàlisi del contin-gut i la recepció.

Per què aquestes publicacionstenen una audiència tan àmplia?Els joves, avui en dia, formen partd’una cultura audiovisual, en què elcodi alfabètic està en desús i la capa-citat d’abstracció d’un text escritse’ls fa difícil. Tot i això, les revistespràcticament són catàlegs d’imat-ges, amb poc text, i redactades uti-litzant un registre implicatiu. Peròen termes generals, el consum demitjans de comunicació dels jovesespanyols és baix, i, a part de lesrevistes, bàsicament es limita a radio-formules, sèries de ficció televisives, iara, fins i tot, a sèries que només espoden veure per mòbil. A més, totaquest món està compost per pro-ductes que es retroalimenten i quees consumeixen alhora: la sèrie, la

web de la sèrie, la revista, que tornaa parlar dels protagonistes... És comun món molt endogàmic i moltatractiu a efectes publicitaris.

Les revistes han suplantat altresàmbits tradicionals de socialització?Els agents tradicionals de socialitza-ció al nostre país han estat l’església,l’escola, la família i el treball, queeren els grans eixos que articulavenla nostra manera de ser, els nostresvalors i la nostra identitat, en defini-tiva. Avui en dia ja no hi ha aquestsagents únics; hi ha un gran ventallde possibilitats per als joves, quereben inputs des d’àmbits molt diver-sos, entre ells les revistes. Principal-ment tot el que fan durant el tempslliure pot arribar a ser més socialitza-dor que allò que passa a l’escola, perexemple, ja que durant aquestesestones d’oci estan més oberts arebre estímuls. A més, això s’afegeixa un entorn en què els joves cada copsón més independents, amb la incor-poració de la dona al mercat laboral.

En el seu treball destaca que lesrevistes transporten a les joves a unmón irreal, i que no fomenten elsentit de la responsabilitat, capacitat

Tothom busca caps de turc, i und’ells és el dels mitjans de comuni-cació. Però es tracta d’un missatgehegemònic, omnipresent, legitimatsocialment i prestigiat. El discursde la salut, metges, nutricionistes,la indústria de la moda..., tothoms’omple la boca dient que salutequival a estar prim. Encara queles joves llegeixin revistes (i això hohe comprovat entrevistant noiesno lectores) el discurs hegemònicés el mateix. I això vol dir que nonomés la pressió ve dels mitjans decomunicació, sinó de tota unasocietat on prima el cànon estèticde l’esveltesa, i en la qual no esvaloren les idiosincràsies personals.Mentre que la personalitat pottenir mil matisos, el cos ha de serúnic i universal. Com sortir-ne? Elfenomen és complex, perquè no hiha un únic culpable: tots els quitenen la seva parcel·la de poder enla societat hi haurien d’intervenird’alguna manera. El que sí que calés ensenyar a ser crítics, saber dis-tanciar-se d’aquest discurs.

A què es refereix quan afirmaque faria falta una orientació peda-gògica en tot el procés d’elaboracióde les revistes?Parlo de la teoria del periodismeespecialitzat: formació dels profes-sionals en les qüestions específi-ques del que s’està parlant. O sino, muntar equips interdisciplina-ris en les redaccions, amb assesso-rament pedagògic, o nutricionis-ta, si es parla de dietes. D’unaaltra banda, cal contrastar la

crítica o implicació social. Per con-tra, afirma que ajuden a la reflexiópersonal, a la construcció d’identitati a crear noves formes d’interaccióamb la societat. Són els dos vessantscontradictoris d’aquest fenomen?Són les dues cares de la mateixamoneda. Jo no culpabilitzaria lesnoies, per llegir aquestes publica-cions, ja que és un fet necessari en elseu moment evolutiu. Troben infor-mació sobre allò que no obtenen enaltres àmbits, com ara aspectes rela-tius al sexe. Les noies són conscientsque les revistes molts cops poden serun engany, però les llegeixen, per-què és una manera de creure’s for-tes, construir-se una identitat emo-cional sòlida, i està preparades per, siun dia, cal tenir recursos i idees onagafar-se. A les revistes poden llegiraltres experiències, plantejar-secoses sense haver de comprometre’s,i llavors comentar-ho amb el grupd’amigues, que és on realmenttenen efecte.

Una de les conclusions de la tesiés que les noies segueixen aquestmodel estètic amb la finalitat de lli-gar i tenir èxit amb els nois...En el meu treball he pogut com-provar que la majoria de noiesentrevistades afirmen que se sen-ten bé amb el seu cos. Però, real-ment, no és cert. A més, tant el queelles pensen com el que publiquenles revistes és que sempre és el noiel qui les ha d’aprovar. Sí que ésveritat que és un discurs construït,ja que és allò que elles pensen queels nois valoren. És molt interes-sant com elles sublimen aquestabaixa autoestima pel fet de no tenirun cos perfecte: “jo no tinc èxitamb els nois, però això és tempo-ral. Quan creixin, ja em valoraranper la meva personalitat”. És comun mecanisme alliberador.

Quin marge tenen les joves derelativitzar aquest discurs basat en elcànon estètic, quan és el que predo-mina en la societat actual?

7

Rambla

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

informació, citar les fonts, dife-rents punts de vista sobre untema; que les fonts siguin qualifi-cades... I no que alegrement esdonin consells i que ni se signin elsarticles. Però una revista és unaempresa, més que un mitjà decomunicació, la finalitat bàsica dela qual és vendre, i no té una preo-cupació per oferir un servei públic.

Creu que aquestes publicacionsfomenten l’aparició de trastorns ali-mentaris en les noies?Els mitjans són una de les causesdels trastorns, però això no vol dirque si els llegeixes estiguis malalta,perquè hi ha unes xifres de lecturaaltíssimes i llavors totes les noiesestarien malaltes. Buscar culpablesés difícil, és impossible aïllar el pesd’un factor concret de la globalitat.Sí que les revistes són un elementmés, que si la noia és vulnerable is’ajunta amb certes condicionsfamiliars, de personalitat, genèti-ques..., formen el còctel definitiu.De fet, la majoria de noies ambtrastorns de la conducta alimentà-ria llegeixen aquestes publicacions.

Les revistes tracten correctamentaquests trastorns alimentaris? Les revistes parlen a vegades delstrastorns en si, però no serveix deres, perquè al costat publiquenconstantment exercicis físics i die-tes, quan s’haurien de tractar sem-pre sota prescripció mèdica. Però al’adolescència encara és més peri-llós, perquè en aquesta etapa s’estàcreixent, i no només es menja per ladespesa energètica, sinó per formarels òrgans vitals, l’esquelet... Unaaltra qüestió molt important ésdefinir què és trastorn de la con-ducta alimentària, perquè si anem al’extrem, la majoria de dones estanmalaltes, ja que la preocupació pelcos i pel que mengen està molt este-sa. Tot i que hi ha uns diagnòsticsclars d’aquests trastorns, els límitsentre una persona normal i unamalalta són molt difusos.

“Les revistes parlen a vegades dels

trastorns alimentaris,però no serveix de res, perquè al costat publiquen

exercicis físics i dietes”

La UPF va acollir entre el 29 de novembre i el 2 de desembre l’onzena ediciódel festival Miniput, que va projectar els programes més destacats i innovadorsproduïts al llarg de l’any per televisions públiques de tot el món, i que vatenir lloc a l’auditori de l’Institut d’Educació Contínua (IDEC).

El festival, organitzat conjuntament per la UPF, la Universitat de Lleida,Televisió de Catalunya, Televisió Espanyola a Catalunya i BarcelonaTelevisió, va ser l’escenari de debats i de trobades entre professionals iestudiosos de la televisió pública d’àmbit internacional, amb l’assistència de molts dels autors dels programes emesos.

La trobada es va estructurar al voltant de quatre apartats temàtics:“Teleurnes, o el teleimperi contraataca”, dedicat als vincles que posen encontacte política i televisió; “Els documentals, poden curar?”, centrat en els límits de la càmera benefactora i la càmera espectacle; “Perles del’INPUT”, un recull de produccions que utilitzen un format de manera poc convencional; i “Mirades personals”, basat en la relació que s’estableixentre el personatge que és observat per la càmera i la persona que filma.

Un dels programes que va aixecar més expectació va ser Vote for me, unconcurs de la cadena britànica ITV tipus Operación Triunfo, en el qual elsaspirants a polítics han de fer la seva campanya particular.8

Rambla

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

Onzena edició del Miniput

Comunicació Audiovisualconvida Isabel Coixet

La polifacètica directora de cinema Isabel Coixet va visitar els Estudisde Comunicació Audiovisual el 24 d’octubre per parlar del seu darrer filmLa vida secreta de las palabras, del qual és directora i guionista. L’acte,que va obrir conjuntament el curs de les llicenciatures en ComunicacióAudiovisual i Publicitat i Relacions Públiques, va estar presidit pel rectorde la Universitat, Josep Joan Moreso.

La sessió es va iniciar amb la presentació de la cineasta per part deDomènec Font, degà dels Estudis. Seguidament, Coixet va parlarextensament de La vida secreta de las palabras, de la qual es va projectarel reportatge de rodatge (making of). Finalment, va tenir lloc un debat-col·loqui amb el nombrós públic que omplia l’auditori de Rambla.

Isabel Coixet (Barcelona, 1962) es va llicenciar en Història per laUniversitat de Barcelona i seguidament va treballar com a periodista pera la revista Fotogramas. El 1988 va estrenar el seu primer llargmetratge,Demasiado viejo para morir joven, al qual van seguir Cosas que nunca tedije (1995), A los que aman (1998) i Mi vida sin mí (2002). També destacaen l’àmbit de la indústria publicitària i de l’audiovisual —dins dels quals haestat fundadora i directora creativa de diferents agències i productores—, i darrerament ha estrenat el seu primer muntatge teatral.

Fotograma de Vote for me

Isabel Coixet

Olivia de Miguel obté elpremi Ángel Crespo

Olivia de Miguel, professora del Departament de Traducció i Filologia, vaguanyar el VIII Premi de Traducció Ángel Crespo, per la seva traducció del’Autobiografia de Chesterton, publicada a l’editorial El Acantilado l’any 2004.

El guardó, convocat per l’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya(ACEC), el Gremi d’Editors de Catalunya i el Centro Español de DerechosReprográficos (CEDRO) estava dotat amb 12.000 euros i es va lliurar el 30de novembre a l’Ateneu Barcelonès. S’atorga a la traducció al castellà d’unaobra publicada a Catalunya durant els dos anys anteriors a la convocatòria,que tingui com a llengua d’origen qualsevol de les llengües modernes dinsde l’àmbit de la Unió Europea, a més del llatí i el grec clàssic.

Olivia de Miguel es va doctorar en Teoria de la Traducció per la UAB l’any 1997. Les seves principals línies d’investigació se centren en l’anàlisidel discurs en la traducció de la literatura nord-americana i anglesa.

Aquest premi vol retre homenatge a la figura del gran traductor, poeta ihumanista Ángel Crespo, que va ser professor emèrit de la UPF, impartintdocència a la Facultat de Traducció i Interpretació des del 1992 fins al 1995,any de la seva mort.

9

Rambla

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

Entre el dictador i jo, un documentalrealitzat per sis joves directors quepertanyen a la primera generaciónascuda en democràcia, en el qualrecreen els seus records i la sevarelació amb Franco i la dictadura,es va exhibir el 23 de novembrea l’auditori de l’edifici Rambla.

L’acte, organitzat pels Estudisde Comunicació Audiovisual dela Universitat —que han estat undels promotors del projecte— vacomptar amb la presència de tresdels directors del treball (RaúlCuevas, Guillem López i MònicaRovira), que van participar en uncol·loqui amb el públic assistent. Els altres tres (Sandra Ruesga, JuanBarrero i Elia Urquiza) no hi van serpresents per diversos compromisos.

El film, que es va estrenarsimultàniament el 20 de novembrea més de 150 municipis catalans,espanyols i europeus, coincidintamb el trentè aniversari de la mortde Franco, consta de sis peces de nouminuts cadascuna (una per director).Està produït per Barcelona EstudiPlaytime, en coproducció ambTelevisió de Catalunya, i a més dela UPF, també ha rebut el suportde la Generalitat de Catalunya.

Mònica Rovira i Raúl Cuevases van llicenciar en ComunicacióAudiovisual a la UPF i posteriormentvan estudiar el màster en Documentalde Creació de l’IDEC, que tambéva cursar Juan Barrero. GuillemLópez és graduat superior enCinema i Audiovisuals per l’ESCAC,i Sandra Ruesga i Elia Urquiza hanestudiat màsters de documental aaltres universitats espanyoles.

Reconeixement

per a dos films

14 apóstoles i A munt i a vall, dos films realitzats per alumnes dels Estudisde Comunicació Audiovisual de la UPF com a treballs de fi de carrera, vantenir un paper destacat als festivals de cinema de Sitges i del Zoom Iguala-da 2005, respectivament.

14 apóstoles, un documental obra dels estudiants Xavi Martínez i MaialenSarasua —i música composta per Oier Sarasua— va guanyar el premi a lamillor música original dins de la secció “Nova autoria” de la 38a. edició delFestival Internacional de Cinema de Sitges, celebrat del 9 al 18 d’octubre. Eltreball parteix de la història personal de l’avi de l’autora, Iñazio Sarasua, unremer de traineres basc que va servir a l’escultor Oteiza per modelar un delscatorze apòstols que coronen el fris de la basílica d’Arantzazu (Guipúscoa).

D’una altra banda, el curtmetratge A munt i a vall, elaborat per CarlosMarquès, es va exhibir a Zoom Igualada, Festival Europeu de Telefilms iMostra de Cinema, que va tenir lloc del 4 al 13 de novembre, inclòs en lasecció Zoom Jove. El protagonista de la història és un nen, que torna del’escola tot passejant pel barri barceloní de Vallcarca, en ple procés de can-vi urbanístic. La projecció de la pel·lícula és fruit d’un conveni de col·labo-ració entre els Estudis de Comunicació Audiovisual i el festival igualadí,que preveu l’emissió d’un curtmetratge elaborat pels alumnes de darrercurs dels Estudis com a treball de final de carrera, escollit d’entre els mésben qualificats per un tribunal de professors.

Entre eldictador i joes presenta

a la UPF

10

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

CO

MU

NIC

AC

IÓ

I L

LE

NG

ÜE

S

Narcís Comadira obre

el curs de Traducció

i Interpretació

Narcís Comadira, una de les figuresmés destacades de la cultura catalanaactual i autor en disciplines tan diver-ses com ara poesia, prosa, traducció opintura, va impartir la lliçó inauguraldel curs acadèmic 2005-2006 de laFacultat de Traducció i Interpretació,sota el títol “Traduir per llegir i altresreflexions sobre la traducció, sobre-tot de poesia”. L’acte, que va tenirlloc el 7 de novembre a l’auditori del’edifici Rambla, va estar presidit perJosep Joan Moreso, rector de la UPF,i va comptar amb la presència deldegà de la Facultat, Luis Pegenaute.

Narcís Comadira (Girona, 1942) és autor, entre d’altres, de les obres poèti-ques Enigma (1985) i Formes de l’ombra (2002). Com a prosista, destaquenFórmules magistrals (1997) o Camins d’Itàlia (2005). Recentment ha obtin-gut els premis Ciutat de Barcelona de traducció, i el Cavall Verd-Rafael Jau-me de traducció poètica, per la traducció dels Canti, del poeta Leopardi.

Després d’un parèntesi de quatre anys, Formats-Revista de ComunicacióAudiovisual (www.upf.edu/formats) ha editat el número quatre, dedicat a pre-sentar les darreres aportacions realitzades per investigadors de la UPF i d’altresuniversitats d’àmbit internacional. S’inicia així una nova etapa d’aquesta publi-cació en xarxa, que manté la intenció d’esdevenir un obligat punt de referènciaper als estudiosos en comunicació audiovisual de tota la comunitat científica.

La revista, amb un nou disseny que facilita la lectura i la navegació, està diri-gida per Josep Gifreu i Xavier Pérez, professors dels Estudis de Comunica-ció Audiovisual. Es publica en català, castellà i anglès, i s’hi podran llegir arti-cles sobre cinema, televisió, teoria de la imatge i comunicació interactiva.

El nou número de Formats inclou un article sobre els videojocs, de Mark J. P.Wolf i Bernard Perron, professors de les universitats de Concordia (Wisconsin)i Montreal, respectivament; un treball del grup de recerca Experimentació enComunicació Interactiva, de l’Institut Universitari de l’Audiovisual (IUA),sobre el projecte europeu MEDIATE; i diferents estudis de professors delDepartament de Periodisme i de Comunicació Audiovisual de la UPF sobreimatge gràfica, cinema i televisió. També destaca la inauguració d’una nova sec-ció, “L’aparador”, destinada a donar visibilitat a treballs de joves investigadors.

Rambla

RobertRodergasengega AulaOberta

La llicenciatura en Publicitati Relacions Públiques delsEstudis de ComunicacióAudiovisual va organitzarel 28 de novembre unaconferència-col·loqui, ambla participació del publicistai director creatiu RobertRodergas, sota el títol “Lavida de les marques”. Aquestaxerrada és la primera activitatque es programa dins d’AulaOberta, un cicle de conferèn-cies que acostarà al llarg delcurs professionals del món dela publicitat i les relacionspúbliques als estudiants.

L’acte va estar presentat per Ignasi Murillo, professordels Estudis, i va comptaramb la presència de XavierRuiz Collantes, vicedegài delegat del rector per aldesplegament de la llicen-ciatura en Publicitat i RR. PP.Rodergas, expresident delGremi de Publicitat deCatalunya, va fer una exposicióen la qual va referir-seespecialment a la trajectòriad’Avecrem Gallina Blanca,de la qual ha estat creador deles campanyes que hanimpulsat la marca en elsdarrers quaranta anys.

Nova etapa de Formats

Narcís Comadira

Robert Rodergas

11

França

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

Un estudi que revisa els models per-ceptuals i cognitius, sobretot centratsen l’estudi del camp visual, i la sevaaplicació a la neuropsicologia, haestat portada de la revista Progress inNeurobiology. Els autors del treball,“Attention, short-term memory, andaction selection: A unifying theory”,són Gustavo Deco, investigadorICREA del Departament de Tecno-logia, conjuntament amb Edmund T.Rolls, del Departament de PsicologiaExperimental de la Universitat d’Ox-ford (Regne Unit).

L’estudi descriu un marc teòric capaçde donar raó dels processos implicatsen les complexes tasques realitzadespel cervell humà, com per exempleels processos que intervenen en l’a-tenció visual. El treball posa de mani-fest que el comportament cognitiudepèn del context en el qual es dóna.En bona mesura depèn principal-

ment de tres factors que actuen con-juntament: de la informació provi-nent de la memòria, de l’atenció, i dela pròpia avaluació de la recompensaobtinguda de les accions realitzades.A més, es demostra com el còrtexprefrontal del cervell té un paper pri-mordial en l’atenció a les entradessensorials que condueixen cap a res-postes motores, és a dir, en processosque acaben repercutint en la presa dedecisions. Es demostra que l’absènciade la recompensa esperada actua com

a senyal a l’hora de prestar atenció,podent alterar l’acte cognitiu.

Per a aquest treball s’han integrat unmunt de dades experimentals, a totsels nivells possibles de concreció.Així doncs, s’han tingut en compteles dades a nivell microscòpic, comper exemple la resposta de les cèl·lulesnervioses davant diferents situacions;dades a nivell mesoscòpic, com lesque donen les més actuals tecnologiesaplicades a l’estudi experimental de laneurologia, com ara la ressonànciamagnètica funcional o fMRI, fins aconsiderar també els resultats provi-nents de l’estudi del comportament ode la psicofísica. Els models teòricsdesenvolupats en aquesta investigaciós’espera que siguin capaços d’antici-par els efectes de determinats agentsfarmacològics o de preveure i simularels efectes produïts per possiblesdanys en el sistema nerviós central.

Ezio Biglieri, professor del Departament de Tecnologia de la UPF, va obrir el curs 2005-2006 dels Estudis d’Enginyeria de Telecomunicació de la Universitat, amb la lliçó “Living with uncertainty: how learningstatistics makes us live better”.

L’acte, que va tenir lloc el 9 d’octubre, va estar presidit pel vicerectord’Infraestructures i Fundacions de la UPF, Jaume Guillamet, i va comptaramb la presència de Francesc Miralles, sotsdirector dels Estudisd’Enginyeria de Telecomunicació.

La xerrada del professor Biglieri va versar sobre el que s’ha anomenat “Principi de Benjamin Franklin”, queestableix que “hi ha només dues certeses a la vida: els impostos i la mort”, i en el seu corol·lari immediat, que totesles coses estables a la vida són incertes. En aquesta situació, els fets i els esdeveniments de la vida han de ser tingutsen compte utilitzant un mètode científic.

Ezio Biglieri es va doctorar en Enginyeria Elèctrica al Politecnico de Torí (Itàlia) l’any 1967 i ha impartit classes a diverses universitats europees, nord-americanes i australianes. Els seus àmbits de recerca són la teoria de lainformació i els sistemes de comunicació.

L’atenció i la memòria

intervenen en l’acte cognitiu

Enginyeria inaugura elcurs amb Ezio Biglieri

Ezio Biglieri

El DURSI de la Generalitatde Catalunya ha deciditimpulsar el projecte CLAMconcedint un ajut significatiuper als anys 2005 i 2006.CLAM, acrònim de Llibreriaen C++ per a Àudio i Música,és més que una aplicacióinformàtica; és un entorn de treball o frameworkque permet crear aplicacionsdiverses en un camp concret,com ara el de l’àudio.

El projecte ha estatdesenvolupat per un equipd’investigadors del Grup deTecnologia Musical,coordinat per XavierAmatriain, actualmentdirector de recerca delCREATE (Center forResearch in Electronic Artsand Technology) de laUniversitat de Califòrnia aSanta Bàrbara (EUA). Desprésde quatre anys de treball, elprojecte ha arribat a un puntmolt proper a la versióestable, la CLAM 1.0.

CLAM permet crearaplicacions completes ieficients en el domini del’àudio i de la música, capacesde funcionar, com a mínim,amb les plataformes mésemprades —GNU/Linux,MS Windows i Mac OSX—,i és a més un entorn flexibleque permet crear qualsevoltipus d’aplicació relacionadaamb el món de l’àudio i de la música.

12

França

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

L’Institut de Recerca per al Desenvolupament (IRD) és una institució públi-ca que està sota la tutela dels ministeris de recerca i de cooperació del governfrancès. Té com a objectiu principal conduir programes de recerca que tenena veure amb la relació de l’home amb el seu entorn als països del sud, per laqual cosa disposa d’un pressupost global de més de 190 milions d’euros;2.172 membres entre investigadors, enginyers, tècnics i d’altres, repartits per83 unitats de recerca. La institució ofereix també borses d’estudis, bequesdoctorals i afavoreix l’intercanvi científic i la formació continuada.

Un dels seus òrgans consultius és el Comitè Consultiu de Deontologia i Ètica(CCDE), del qual el professor associat dels Estudis de Periodisme, i director del’OCC, Vladimir de Semir, ha estat convidat a formar part. El CCDE vetlla peldesenvolupament de l’ètica i el compliment dels codis deontològics en la recer-ca duta a terme en el si de l’IRD.

Organitzada per l’Observatori de la Comunicació Científica (OCC) i la Fun-dació Dr. Antonio Esteve, es va celebrar els dies 6 i 7 d’octubre una reunió detreball sobre el present i el futur del periodisme biomèdic. Va tenir lloc a l’Hos-tal La Gavina de S’Agaró (Girona) i va aplegar un grup de més de 25 expertsprovinents d’àmbits molt diferents (editorials, gabinets de comunicació, indús-tria farmacèutica, metges, etc.), tots ells de l’àmbit de la medicina i la salut.

El director de l’OCC, Vladimir de Semir, va presentar i moderar la jorna-da, que va girar al voltant de tres eixos principals: les fonts d’informació,la comunicació de les dades en mitjans especialitzats i la transmissió delconeixement a través de les noves tecnologies de la informació. La ponèn-cia de Gemma Revuelta va obrir el debat entre tots els assistents.

Una de les conclusions de la jornada va ser que el periodisme biomèdic s’had’adaptar als nous requeriments d’un públic emergent, actiu, cada cop més exi-gent i coneixedor de les possibilitats que s’obren amb les noves tecnologies al’hora d’obtenir informació biomèdi-ca. Aleshores, qüestions com la segu-retat i la fiabilitat dels contingutsesdevenen fonamentals en unmoment en el qual “estem davantd’una plena eclosió de la segmentacióde mitjans en què els joves s’estanseparant dels mitjans de comunicacióconvencionals com la televisió i, encanvi, esdevenen partidaris de la lec-tura ràpida que permet la premsa gra-tuïta o la recerca a Internet”, va mani-festar Vladimir de Semir.

Importantajut delDURSI per

a l’entornCLAM

V ladimir de Semir,

membre de l’IRD

Elperiodisme biomèdic, a debat

Gemma Revuelta

13

França

TE

CN

OL

OG

IA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

T

EC

NO

LO

GIA

El projecte Foafing the Music ha estat desenvolupat pelGrup de Recerca en Tecnologia Musical (GTM) de la UPF.És el primer sistema que recomana música basat en perfilsd’usuari. Per tant, tenint en compte allò que li agrada a l’in-teressat, la música que escolta i, fins i tot, la ciutat on viu, elsistema fa recomanacions personalitzades per a cadascú.

El sistema s’ha desenvolupat dins del projecte europeuSIMAC, que està integrat per empreses de renom dinsl’àmbit musical, com per exemple Philips, i diverses uni-versitats i centres de recerca d’arreu d’Europa que tenen encomú la investigació relacionada amb la tecnologia i lamúsica. Foafing the Music es va anunciar públicament el 30de setembre i, segons ha manifestat Oscar Celma, membredel GTM i un dels responsables del projecte, “ja és utilitzatper més d’un miler de persones”.

Foafing the Music selecciona la informació disponible adiferents llocs web, com ara Amazon, iTunes i Yahoo-Music, per recomanar música a l’usuari. El sistema utilit-za el vocabulari creat per la iniciativa “Friend of a Friend”(FOAF), que té com a principal objectiu la creació depàgines personals que puguin ser llegides i processadespels ordinadors. Foafing the Music té en compte la músi-ca que escolta l’usuari (emprant les eines proporcionadesper Audioscrobber). El sistema recomana d’altres artistesi grups de música, de manera que l’usuari va descobrintnova música en funció del que escolta en cada moment.També és capaç de notificar els nous llançaments disco-gràfics amb enllaços a iTunes, Amazon, Yahoo-Music,etc., els concerts que se celebraran més propers a la ciutaton viu l’usuari o les notícies relacionades amb els artistespreferits o recomanats a l’interessat.

El Grup de Tecnologies Interactives (GTI) ha col·laboraten la creació d’un personatge tridimensional virtual quesimula un home del temps amb veu i moviments propis,un presentador del temps capaç de donar les previsionsmeteorològiques de qualsevol ciutat del món a travésd’Internet, televisió i telèfon mòbil.

El seu nom és SAM, sigles que fan referència als ServeisAudiovisuals de Meteorologia, i va néixer al Laboratoride Recerca i Desenvolupament d’Activa-Multimèdia.És fill d’un projecte d’investigació de la CCRTV, lideratper la seva marca tecnològica Activa-Multimèdia,amb la participació del GTI, del Centre d’InnovacióBarcelona Media (CIBM) i Enginyeria La Salle de laUniversitat Ramon Llull.

El GTI i el CIBM han estat els responsables de laconstrucció anatòmica del personatge, l’esquelet delqual està format per 21.000 polígons que simulen mésde 78 ossos virtuals que permeten visualitzar-lo enmoviment. Així doncs, Sam és capaç de generar nousmoviments segons sigui la informació que està donanten cada moment. El projecte ha estat el resultat d’unaestreta col·laboració de la recerca audiovisual i larecerca informàtica. Representa no tan sols una ideainnovadora, sinó també un avenç tecnològic queobre la porta a moltes altres possibilitats.

El GTM ha desenvolupat el foafing

El primer home del temps

virtual del món

El Financial Times es faressò del projecte del PRBB

El Financial Times (FT) posa el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) coma exemple de l’important creixement que el sector biotecnològic està tenint a Espanya.Segons aquest influent diari econòmic, el sector està naixent del no-res i sense cap tra-dició anterior de col·laboració entre la recerca i la indústria.

L’article “Great oaks from little acorns grow” es va publicar el 26 d’octubre i forma partd’un reportatge més extens sobre les possibilitats d’inversió a Espanya. Precisament, eldiari presenta el sector biotecnològic com un dels més emergents i del qual s’espera quecontribueixi a reduir el tradicional allunyament entre el món investigador i l’econòmic.

L’article recull les opinions del director general i del director de projectes del PRBB,Jordi Camí i Reimund Fickert, respectivament, que destaquen que el nou centre forma part d’un ambiciós projecteper crear un clúster biotecnològic català i que quan s’inauguri, al llarg de l’any 2006, acollirà seixanta grups de recer-ca internacionals que desenvoluparan una recerca d’avantguarda en ciències de la salut, amb projectes d’investigacióen cèl·lules mare i medicina regenerativa i de seqüenciació genòmica.

D’una altra banda, el 13 d’octubre va tenir lloc l’acte constituent del consell rector del consorci del PRBB, format pel DUR-SI i el Departament de Salut de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la UPF. Les funcions del nou ens seran la gestiópatrimonial i dels serveis científico-tècnics de l’edifici; la promoció de la coordinació científica dels grups de recerca dels dife-rents centres; el desplegament d’instruments per a la transferència de tecnologia i la participació en la projecció externa.14

Mar

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

Premi a una

de “Les millorsidees de l’any”

La innovadora experiència formativa organitzada el passat mes de setembre per Infobiomed, xarxad’excel·lència coordinada pel GRIB (IMIM-UPF), ha estat considerada com la millor iniciativa en lasecció “Política Professional”, del premi que atorgaDiario Médico a “Les millors idees de l’any” i que va ser lliurat el 28 de novembre al Teatre Nacional de Catalunya.

L’experiència Infobiomed Training Challenge es va organitzar al voltant de la farmacoinformàtica i va consistir en un curs en el qual dos grups de cincestudiants cadascun, provinents de diferents països i amb múltiples trajectòries acadèmiques—bioinformàtics, biòlegs, metges, químics, etc.—,van intercanviar els seus coneixements i van treballarconjuntament sobre un determinat cas pràctic.Posteriorment, els participants van poder gaudird’una beca de quinze dies per fer una estada en undels centres de recerca de la xarxa Infobiomed.

La natura oculta“guerres secretes”

L’obra Contra Natura. L’essència conflictiva del món viu,presentada per l’investigador Arcadi Navarro, va ser fina-lista de l’onzena edició del premi Europeu de DivulgacióCientífica “Estudi General”, promogut per la Universitatde València i l’Ajuntament d’Alzira. L’obra analitza lanatura mitjançant tècniques de biologia evolutiva.

Arcadi Navarro (Sabadell, 1969), professor del Departa-ment de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS), hadit que amb aquest llibre ha “intentat analitzar, mitjan-çant les eines de la biologia evolutiva actual, que en sónmoltes i diverses, algunes de les idees sobre el món viuque més insistentment ens repetim”.

Així mateix, Navarro comenta que “m’agradaria queels lectors se sentissin tan fascinats com jo per l’enormequantitat de conflictes —veritables guerres secretes—que s’oculten sota les aparents harmonia, bondat i sos-tenibilitat de la mare natura. Són precisament aquestsconflictes els que han mogut l’evolució i han dotat lavida de la diversitat i la bellesa que tant admirem”.

Emprant alguns dels més recents mètodes d’anàlisi genè-tica i basant-se en el cas d’un nen canadenc de deu anys,un estudi científic ha identificat una regió en el cromoso-ma 7 humà que conté gens implicats en el correcte fun-cionament del llenguatge expressiu. Els resultats d’aquesttreball conclouen que les dificultats d’aprenentatge i elsproblemes en el llenguatge que presenta aquest nen esdeuen a una anomalia genètica. Els professors Luis A.Pérez Jurado i Miguel del Campo, de la Unitat de Genè-tica del Departament de Ciències Experimentals i de laSalut (CEXS), han col·laborat amb l’equip internacionald’investigadors que ha dut a terme la descoberta, i que haestat dirigit per Lucy R. Osborne, del Departament deGenètica de la Universitat de Toronto (Canadà). Aquesttreball, titulat: “Severe Expressive-Language Delay Rela-ted to Duplication of the Williams-Beuren Locus”, es vapublicar l’octubre passat a la revista The New EnglandJournal of Medicine.

Els resultats de l’estudi han permès conèixer que un tras-torn sever en el llenguatge expressiu parlat o apràxia,sense estar afectada la capacitat de comprensió, està rela-

cionat amb la duplicació d’una regió del cromosoma 7,concretament la 7q11.23, d’unes 1,5 megabases(15.000.000 bases nucleiques), la qual cosa significa unaugment del nombre de còpies —tres en lloc de dues queseria el normal— d’aproximadament uns 27 gens.

Fins ara només es coneixia un gen implicat en el llenguat-ge, el FOXP2. Una de les conclusions importants d’aquesttreball és que s’ha identificat una nova regió implicada,fins ara desconeguda. El nombre de còpies de la regió enquè es troben aquests 27 gens en el cromosoma 7 té a veu-re amb l’origen del llenguatge humà. A partir d’aquestsresultats, el pas següent serà intentar determinar quin oquins dels 27 gens identificats són realment essencials pera l’adquisició del llenguatge i quines són les seves fun-cions, la qual cosa obre el camí cap a un millor coneixe-ment dels mecanismes biològics reguladors del llenguatge.En la majoria dels casos de trastorn de llenguatge (6-7%de la població), les causes són múltiples i n’hi ha de genè-tiques i també d’ambientals. Des d’ara es disposa d’einesmoleculars per confirmar el diagnòstic en aquells casos enquè el cromosoma 7 hi estigui involucrat.

Els investigadors Rafael Maldonado i Olga Valverde, de la Unitat de Neurofarmacolo-gia del CEXS, han descobert en el cervell un nou sistema antiopioide que mitiga elsefectes addictius als opiacis i pot millorar la tolerància analgèsica als fàrmacs opiacis.Les conclusions de l’estudi es recullen en l’article “The prolactin-releasing peptideantogonizes the opioid system through its receptor GPR10”, i es va publicar el novem-bre passat a la revista Nature Neuroscience.

El sistema opioide humà (endogen) s’activa de manera transitòria sempre que l’orga-nisme ho necessita, amb la finalitat de controlar funcions fisiològiques relacionadesamb el control del dolor i la recerca del plaer. Un cop el sistema opioide ha actuat, esdesactiva gràcies a la posada en marxa d’un conjunt de sistemes complementaris denaturalesa antiopioide que tenen la funció de contrarestar els efectes produïts pel siste-ma opioide i que permeten que l’organisme torni al seu estat d’equilibri inicial. Arrandel treball dels investigadors amb ratolins modificats genèticament (sense el receptorGPR10) s’ha evidenciat que l’acció sobre aquest receptor representa un potent sistemaque permet contrarestar l’activitat opioide endògena.

Una aplicació d’aquest treball serà dissenyar fàrmacs capaços d’activar el sistema i dis-minuir els efectes d’addicció als opiacis, i també la de produir fàrmacs sense tolerànciaals efectes analgèsics dels opiacis. La tolerància és un efecte farmacològic que limita enmoltes ocasions l’eficàcia clínica dels opiacis en el tractament del dolor.

15

Mar

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

Les causes genètiques

del llenguatge expressiu

Descobert un nou sistema antiopioide

El catedràtic de Farmacologia delCEXS, Rafael Maldonado, va ini-ciar el curs dels Estudis de Biologiaamb la lliçó “Potencial addictiu delscannabinoides”, en la qual va res-saltar el preocupant alt consum decannabis entre els joves espanyols.Segons les estadístiques, més d’un50% de joves d’entre els 16 i els 18anys ha consumit alguna vegadacannabis i, a més, cada cop s’iniciena edats més precoces. Un delsobjectius de la lliçó va ser posar demanifest el potencial addictiu queté aquesta substància.

Al llarg de la conferència el professor Maldonado vadefinir, caracteritzar i explicar el mecanisme d’acciódels cannabinoides, mecanisme que és comú tant perals cannabinoides naturals procedents de Cannabissativa (cànam) i els sintètics, com els propis de l’orga-nisme o endògens. El potencial addicctiu d’aquestessubstàncies és indubtable, tal com es desprèn delsdiferents experiments duts a terme en models animals(primats, ratolins, etc.). A més, aquests estudis hanevidenciat els mecanismes que hi ha implícits en elprocés de l’addicció.

D’altra banda i segons els resultats d’un estudi científicen el qual ha participat la investigadora de la Unitat deNeurofarmacologia, Olga Valverde, la pèrdua de deter-minades capacitats per a l’aprenentatge i la memòria queapareix progressivament amb l’edat de les persones té aveure amb el receptor cannabinoide CB1. Se sabia queel sistema cannabinoide controlava diverses funcions del’organisme, però ara es té evidència experimental que laseva funció és indispensable per evitar que el deteriora-ment cognitiu aparegui de manera prematura. La nove-tat que aporta aquest estudi, realitzat en ratolins modi-ficats genèticament, ha estat mostrar que quan elsreceptors cannabinoides CB1 són deficients es produeixuna pèrdua de neurones directament implicades en laformació de la memòria. Els resultats de la investigacióes van publicar el mes d’octubre als PNAS, amb el títol“Early age-related cognitive impairment in mice lakingcannabinoid CB1 receptors”.

16

Mar

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

CIÈ

NC

IE

S

DE

L

A

SA

LU

T

I

DE

L

A

VID

A

Des del passat mes de setembre,dos grups de recerca del CEXSvan passar a formar part de la xar-xa d’Innovació Tecnològica (IT)del Centre d’Innovació i Desen-volupament Empresarial (CIDEM).Es tracta, d’una banda, de la Uni-tat de Neurofarmacologia, quedirigeix Rafael Maldonado, i d’al-tra banda, del grup de Proteòmicai Química de Proteïnes, encapçalatper David Andreu, grup de recer-ca que conjuntament amb la Uni-tat de Recerca en Farmacologia del’IMIM, dirigida per Jordi Segura,s’han incorporat a la xarxa sota ladenominació de BioAnalytics,Pharmacology and Proteomics(BAPP).

La xarxa IT té com a objectiu afa-vorir l’intercanvi d’activitats entreels grups de recerca universitaris iles empreses, acció que repercutiràen benefici d’ambdues parts. ElCIDEM, mitjançant la xarxa IT,identifica grups de recerca ambmajor potencial de transferènciade tecnologia, amb la finalitat defomentar el proveïment tecnològica les empreses, i a més col·laboraper apropar els llenguatges i elsestils de treball d’ambdós móns,l’acadèmic i l’empresarial.

Altres centres de suport a lainnovació tecnològica acreditatspel CIDEM que pertanyen a laUPF són: el Grup de TecnologiaMusical (GTM), dirigit perXavier Serra, que s’hi va incor-porar el 2001, i el Grup de Tec-nologies Interactives (GTI),liderat per Josep Blat, que ho vafer l’any 2003.

El CIDEMacredita

nous grups

de recerca

Cannabis,

aprenentatge

i memòria

Rafael Maldonado

M. RosaVirós, novapresidentadel CESB

M. Rosa Virós i Galtier,catedràtica de Ciència Política i del’Administració i exrectora de laUPF (2001-2005), va ser nomenadael 10 de novembre presidenta delConsell Econòmic i Social deBarcelona (CESB), un òrganconsultiu i de participació decaràcter general integrat pelsagents econòmics i socials deBarcelona més representatius.

M. Rosa Virós, que va ser escollidaper presidir aquest organisme peral període 2005-2008, substitueixen el càrrec Ángel Crespo, de Co-missions Obreres. El nomenamentva produir-se durant la sessió delple extraordinari del CESB, celebrata l’Ajuntament de Barcelona i queva presidir l’alcalde Joan Clos.

El CESB està compost per tresgrups, formats, respectivament,per representants de les organitza-cions sindicals, empresarials, ipersonalitats destacades de laciutat (de l’àmbit polític, social,econòmic i cultural). Algunes deles funcions d’aquest òrgan sónelaborar estudis i propostes deresolucions sobre matèrieseconòmiques i socials o impulsaraccions orientades a la millora dela vida econòmica, social iciutadana de Barcelona.

La Jove Empresa Fabra (JEF), l’associació d’estudiants de la UPFconstituïda com a júnior empresa, va ser guardonada amb el premi al“major esforç”, en el marc del XXII Congrés Nacional de Júnior Empresacelebrat a Santiago de Compostel·la. El guardó reconeix les activitats quel’entitat ha realitzat al llarg del darrer any, així com el seu esperitemprenedor, professionalitat, proactivitat, creativitat i innovació.

El Congrés, que es va celebrar del 17 al 19 de novembre, va tenir la voluntatde fomentar el contacte entre universitat i empresa. Va estar presidit per laConfederació Espanyola de Júnior Empreses (CEJE) i va comptar ambl’assistència de la major part de les federacions de joves empresesespanyoles i de júnior empreses del país.

La Jove Empresa Fabra és una associació sense ànim de lucre, que reuneixjoves universitaris emprenedors, i que vol ser un pont entre la UPF i elmón empresarial. D’una banda, organitza cursos i seminaris per alsestudiants de la Universitat, i de l’altra, dóna servei a les empreses,elaborant estudis de mercat i projectes.

Del 22 al 24 de setembre va tenir lloc a l’edifici Jaume I la novenaedició de la conferència anual de la Internacional Society for NewInstitucional Economics (ISNIE), sota el títol “Les institucions del’economia de mercat”. El professor Benito Arruñada, catedràticd’Organització d’Empreses de la UPF i president electe de l’IS-NIE, va presidir el comitè organitzador.

Enguany, el tema principal al voltant del qual es va emmarcar laconferència va estar relacionat amb el paper que juguen les institu-cions en una economia de mercat, perspectiva des de la qual es vaabordar una anàlisi històrica, política, legal i organitzativa de lesinstitucions. A banda de les conferències plenàries, aquesta convo-catòria va aplegar més de 300 professionals i acadèmics, que vanpresentar un total de 170 comunicacions.

Alguns dels experts més destacats que van participar en la confe-rència van ser Henry Hansmann, doctor en Econòmiques i profes-sor de Dret de la Universitat de Yale (EUA); Ernst Fehr, directorde l’Institut de Recerca Empírica en Economia de la Universitat deZuric i professor del Departament d’Economia del MassachusettsInstitute of Technology (MIT); i Gary Libecap, president de l’IS-NIE i també director del Karl Eller Center. 17

Ciutadella

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

La JEF,

guardonada en un congrésde júnior empreses

Conferència ISNIE 2005

M. Rosa Virós

18

Ciutadella

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

La Facultat d’Humanitats i elSeminari d’Estudis Eslaus del’Institut Universitari de Culturade la UPF van organitzar el 16 denovembre la conferència “ShouldPoets Have Strong Opinions”, acàrrec del poeta polonès AdamZagajewski.

Adam Zagajewski es va donar aconèixer al món quan el dia des-prés dels atemptats de l’11 desetembre de Nova York va publi-car l’article “Trata de cantar almundo mutilado”, a la contra-portada del setmanari The NewYorker.

Expressant-se fonamentalment envers, Zagajewski crea una poesiaèpica, narrativa, de to melanco-niós, però plena de força i opti-misme. Autor compromès amb lanostra època, la intervenció deZagajewski a la Universitat es vasituar en la línia del seu darrertreball En defensa del fervor (ElAcantilado, 2005), obra en què fauna singular crítica a la societatactual.

El Seminari d’Estudis Eslaus del’Institut Universitari de Cultura(IUC) de la UPF, coordinat per laprofessora Tamara Djermanovic,tracta diferents àmbits que s’em-marquen dins dels anomenats“estudis eslaus”, fonamentalmentels que fan referència al pensa-ment, la literatura i l’art, però tam-bé a la història, l’antropologia i lacultura eslava en general. El seuobjectiu és crear a la UPF un cen-tre d’estudis eslaus que es conver-teixi en un punt de referència enl’àmbit nacional i internacional.

Distingits cincprofessors d’Econòmiques

Kalyan Talluri, Diego Puga, Josep Maria Colomer i Andreu Mas-Colell, tots ells professors del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat, han estat notícia recentment per haver obtingut senglesguardons i reconeixements.

Kalyan Talluri va rebre el premi Lanchester 2005, que anualment atorgal’Institute for Operations Research and the Management Sciences (INFORMS)a la millor contribució escrita en anglès en els àmbits de la investigació opera-tiva i de l’administració de la producció. El jurat va reconèixer el llibre TheTheory and Practice of Revenue Management (Kluwer Academic Publishers,2004), obra del professor Talluri, en col·laboració amb G. van Ryzin.

Diego Puga va obtenir el guardó Geoffrey J. D. Hewings, que concedeix el North American Regional Science Council (NARSC), dels Estats Units, i que distingeix anualment la contribució més rellevant en l’àmbit de larecerca en economia regional.

Josep Maria Colomer va ser el guanyador del IX Premi Fundació RamonTrias Fargas, amb el treball Grans imperis, petites nacions. L’obra distingidapresenta una anàlisi profusament documentada de les opcions de futur quetenen les petites nacions i aporta un nou enfocament de les relacions entreCatalunya, Espanya i Europa.

Finalment, Andreu Mas-Colell va ser investit el 24 de novembre doctorhonoris causa per l’École des Hautes Études Commerciales (HEC) de París.

L’escriptor rus Igor Zolotusski,guanyador de l’edició 2005 del pre-mi Solzhenitsin —considerat comel més prestigiós guardó de críticaliterària del seu país— va impartiruna xerrada a la Universitat, sota eltítol “Literatura y religión”. L’acte,organitzat per la càtedra UNESCOd’Estudis Interculturals i el Semi-nari d’Estudis Eslaus de l’InstitutUniversitari de Cultura de la UPF,va tenir lloc el 21 de setembre.

Zolotusski va estudiar a la Facul-tat de Filologia de la Universitat de

Kazán en una època que va coinci-dir amb la mort de Stalin. Aquestfet va permetre una tímida “ober-tura” del món intel·lectual i litera-ri, del qual es converteix en un delsseus protagonistes. És autor denombrosos llibres, principalmentde crítica literària sobre els gransautors clàssics russos. La seva obramés coneguda internacionalmentés un llibre sobre Gógol. També ésautor de diferents documentalsdedicats a grans figures de la litera-tura russa, com Tolstoi, Thèkhov,Nabokov, Platonov, Bulgakov.

Igor Zolotusski parla

de literatura i religió

Xerradad’Adam

Zagajewski

Paul Slovic, un dels principalsexperts mundials en psicologia delrisc, va impartir el 19 d’octubre lalliçó inaugural del nou curs de laFacultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la Universitat.“Exploring the Psychological Foun-dations of Judgement and DecisionMaking” va ser el títol de la xerrada,que es va centrar en com influeixenl’afectivitat i les reaccions emocio-nals als diferents estímuls a l’horad’emetre judicis i prendre decisions.

L’acte, que va tenir lloc a l’audito-ri de l’àgora Jordi Rubió i Bala-guer, va estar presidit pel vicerec-tor d’Economia i Promoció de laUniversitat, Daniel Serra. Tambéva comptar amb la presència de

19

Ciutadella

CIÈ

NC

IES

H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

C

IÈN

CIE

S H

UM

AN

ES

I

SO

CIA

LS

Salvador del Rey, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de laUPF, va ser nomenat president del Comitè de Dret de Relacions Laborals iTreball de la International Bar Association (IBA), una organització jurídicad’àmbit mundial formada per col·legis d’advocats i professionals del dret.

L’IBA és una xarxa que proporciona una plataforma per aldesenvolupament professional i educatiu en l’àmbit jurídic i que promoul’intercanvi d’informació, així com la independència de la judicatura i elsdrets dels advocats.

Salvador del Rey és doctor en Dret per la Universitat de Sevilla i màster enRelacions Laborals i Industrials per la Universitat de Cornell (Nova York).Ha impartit docència com a professor visitant en aquesta darrera universitati també a la London School of Economics.

Del Rey, soci del bufet d’advocats barceloní Cuatrecasas, ha format part dediversos comitès d’experts designats pel Ministeri de Treball per dictaminarsobre diferents aspectes de l’entorn laboral a Espanya. És membre delComitè Internacional de l’Associació Americana d’Arbitratge, entre d’altresòrgans de conciliació.

Salvador del Rey,

president d’un comitè de l’IBA

Xavier Freixas, degà de la Facultatde Ciències Econòmiques i Em-presarials, així com d’Albert Este-ve, de Laboratoris Esteve, S.A., iAlejandro Miquel de Garrigues, deJ&A Garrigues, S.L, empresespatrocinadores.

Doctor en Psicologia per la Univer-sitat de Michigan (1964), Paul Slovicés des del 1986 president de l’institutDecision Research d’Eugene (Ore-gon, EUA), i professor del Departa-ment de Psicologia de la Universitatd’Oregon. De la seva trajectòria enel món de la recerca, destaquen lescontribucions que ha fet en l’estudide la presa de decisions i de la valo-ració i percepció del risc, tant anivell teòric, empíric i pràctic.

Paul Slovic imparteix

la lliçó d’Economia

Salvador del Rey

Paul Slovic

en què apareixen tecnologies mèdiques iquirúrgiques impensables fa tan sols unsquants anys, quan es progressa en elconeixement del genoma humà, quanapareixen nous fàrmacs. Per què la salutde tothom no és igual o almenyssemblant? Tot i que sabem que els qui sónmolt pobres viuen pitjor i moren abansque els ciutadans socialment millorsituats, les diferents cares de la desigualtatsón una cosa que no sabem veure, que ensdeixa indiferents. Ja ho diu el refranyer:“ulls que no veuen, cor que no sent”.

Quines en són les principals explicacionsd’aquesta situació? La resposta no esbasa en diferències de la biologiahumana, els serveis sanitaris, o dels malanomenats “estils de vida” sinó,sobretot, en les desigualtats socials quees generen. En efecte, per camins encarano sempre ben coneguts, aquestes“s’incorporen” al cos humà i “s’expressen”de manera diferent en la salut humana.Darrere de la globalització neoliberalcapitalista i d’un gran nombre dedecisions comercials, financeres i socialsque tendeixen a defensar els privilegiats,el que està en joc és, doncs, la salut i elbenestar de milions d’éssers humans.

Reduir la desigualtat en salut no és un fetutòpic o inassolible sinó factible, en quèles principals solucions no arriben gràciesa la tècnica o a l’economia sinó a la política.Aquesta evident desigualtat no és encarani una matèria d’actuació en el camp de lapolítica sociosanitària, ni una matèria dedebat en les eleccions polítiques; ni tampocés coneguda. Prendre consciència del fetque un problema és important és el primerrequisit per actuar. Això sí, la reducció dela desigualtat en salut no pot dependre de fer promeses buides, sinó que demanacompromisos reals pel que fa a la recerca,l’establiment de prioritats i, sobretot, laposada en marxa d’intervencions socials,econòmiques i sanitàries efectives. Elsinvestigadors han d’explicar la seva recerca;els ciutadans, sindicats, partits i grupscívics han de participar i mobilitzar-se; els governs i les administracions han deprendre decisions. Comencem?

Conèixer els indicadors de salut d’unacerta classe social, d’un barri o d’un paísdeterminat és una de les millors maneresde valorar el seu progrés social. Fa ja mésd’un quart de segle, l’OrganitzacióMundial de la Salut va enunciar per alnou segle un objectiu de salut que desgra-ciadament estem lluny d’haver assolit:“Aconseguir salut per a tothom”. Elsdiferents informes i estudis científics hodeixen prou clar: milions d’infants iciutadans emmalalteixen i moren degut acauses injustes i evitables. Veiem-ne algunsexemples. Si la mortalitat infantil dels

països pobres fos igual que la dels païsosdesenvolupats, cada any més de 10milions d’nfants no moririen permalalties evitables com la diarrea o lamalària. Pensem que un infant nascut aSierra Leona té, quan neix, com a mitjana,quaranta anys menys d’esperança de vidaque un infant nascut a Suècia. Ras i curt:en els països pobres, la població hi viusolament mitja vida. Ara bé, la ciènciatambé ensenya que els pobres dels païsosrics no es troben en una situació massafavorable. Fa ja anys un article va mostrarque era menys probable que els negrespobres de Harlem a Nova Yorkarribessin als seixanta-cinc anys que elshabitants d’un país tan pobre comBangladesh. Pel que fa a l’estat espanyolsabem, per exemple, que cada hora quatreciutadans moren degut a causes associadesamb la desigualtat social i a Catalunyasabem que els municipis tenen unadiferència de més de set anys en l’esperan-ça de vida. Pitjor encara, sabem tambéque a mesura que empitjora la situaciód’un grup social o territori també empitjorala seva salut i, que la desigualtat en salutno es redueix, sinó que sovint augmenta.

Els resultats de la recerca científica sóncontundents: la desigualtat en salut ésl’epidèmia més greu que avui pateix lahumanitat. Com pot ser? En un moment

FFIINNAALL DDEE TTRRAAJJEECCTTEE

La desigualtat ensalut és la pitjor

de les epidèmies

Redacció, producció i edició: Gabinet del Rectorat. Universitat Pompeu Fabra / Plaça de la Mercè, 10-12.08002 Barcelona / Tel.: 93 542 20 00 / Fax: 93 542 20 94 / http://www.upf.edu / A/e: gabinet.rectorat@upf.eduFotografies: Frederic Camallonga i Eva Guillamet / ISSN: 1696-0181 / DL: B-17.089-2003.

Joan BenachInvestigador de la Unitat de Recerca enSalut Laboral de la UPF i coautor d’Aprender amirar la salud (Edicionesde IntervenciónCultural/El Viejo Topo, 2005)