of 20/20
Núm. 15 ABRIL/JUNY 2009 La UPF, segona millor universitat espanyola en qualitat docent El professor Andreu Mas-Colell rep el Guardó d’Honor de la UPF El Barça i els mitjans de comunicació Premi Dècada al Dipòsit de les Aigües Seqüenciat el genoma boví Impuls a la docència i a la recerca sobre l’Alzheimer 15 17 Núm. 26 19 9 Homenatge a Mercè Sala 3 5 La UPF va homenatjar la figura de Mercè Sala i Schnorkowski, presi- denta del Consell Social de la Uni- versitat entre els anys 2004 i 2008, amb l’organització d’un acte en el decurs del qual se li va lliurar, a títol pòstum, el Guardó d’Honor de la UPF, la màxima distinció que atorga la institució. L’acte, que va tenir lloc el 22 de maig a l’auditori del campus de la Ciutadella, va estar presidit pel rector Josep Joan Moreso, i va comptar amb la presència destacada de Felipe González, expre- sident del Govern espanyol, a més de la de Núria Basi, presidenta del Con- sell Social de la UPF. Familiars, amics i nombrosos mem- bres de la comunitat universitària van estar presents en aquest emotiu recordatori, que va començar amb una projecció del parlament de Mer- cè Sala durant l’acte de graduació de la promoció 2006, el darrer al qual va assistir. Felipe González, durant la seva inter- venció, va manifestar el seu profund respecte i admiració per l’expresidenta de Renfe, de qui va destacar “la seva fortalesa emocional i intel·ligència operativa”. Seguidament, i després de visionar una quarantena de fotos representatives de la trajectòria de Mercè Sala a la Universitat —sota els acords de l’Orquestra de Cambra de la UPF—, el seu vidu, Carles Puiggròs, va rebre el Guardó d’Honor de mans del rector, que va tancar l’acte amb unes sentides paraules de record. Butlletí Informatiu UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Línia 14 - Número 26

  • View
    228

  • Download
    8

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Número corresponent al període de abril a juny de 2009

Text of Línia 14 - Número 26

  • Nm. 15ABRIL/JUNY 2009

    La UPF, segona millor universitat espanyola en qualitat docent

    El professor Andreu Mas-Colell rep el Guard dHonor de la UPF

    El Bara i els mitjans de comunicaci

    Premi Dcada al Dipsit de les Aiges

    Seqenciat el genoma bov

    Impuls a la docncia i a la recerca sobre lAlzheimer

    15

    17

    Nm. 26

    19

    9

    Homenatge a Merc Sala

    3

    5

    La UPF va homenatjar la figura de Merc Sala i Schnorkowski, presi-denta del Consell Social de la Uni-versitat entre els anys 2004 i 2008, amb lorganitzaci dun acte en el decurs del qual se li va lliurar, a ttol pstum, el Guard dHonor de la UPF, la mxima distinci que atorga la instituci.

    Lacte, que va tenir lloc el 22 de maig a lauditori del campus de la Ciutadella, va estar presidit pel rector Josep Joan Moreso, i va comptar amb la presncia destacada de Felipe Gonzlez, expre-sident del Govern espanyol, a ms de la de Nria Basi, presidenta del Con-sell Social de la UPF.

    Familiars, amics i nombrosos mem-bres de la comunitat universitria

    van estar presents en aquest emotiu recordatori, que va comenar amb una projecci del parlament de Mer-c Sala durant lacte de graduaci de la promoci 2006, el darrer al qual va assistir.

    Felipe Gonzlez, durant la seva inter-venci, va manifestar el seu profund respecte i admiraci per lexpresidenta de Renfe, de qui va destacar la seva fortalesa emocional i intelligncia operativa. Seguidament, i desprs de visionar una quarantena de fotos representatives de la trajectria de Merc Sala a la Universitat sota els acords de lOrquestra de Cambra de la UPF , el seu vidu, Carles Puiggrs, va rebre el Guard dHonor de mans del rector, que va tancar lacte amb unes sentides paraules de record.

    B u t l l e t I n f o r m a t i u U N I V E R S I T A T P O M P E U F A B R A

  • 2EDITORIAL

    TO

    NI B

    AT

    LL

    OR

    I

    LEXEMPLE DE LA TRAJECTRIA DE MERC SALA

    En el decurs dun senzill i alhora emotiu acte celebrat el passat 22 de maig es va lliurar, a ttol pstum, el Guard dHonor de la UPF a Merc Sala. Latorgament de la mxima distinci de la Universitat va ser un reconeixement pblic a la tasca i els projectes desen-volupats durant els quatre anys en qu Merc Sala va ocupar la presidncia del Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.

    A ligual que moltes altres persones de la seva generaci, que es van formar sota la universitat franquista i que van lluitar activament pel retorn de les llibertats demo-crtiques, Merc Sala va elegir el servei pblic com a cam per construir una societat de persones lliures i iguals. La seva contribuci a la vida democrtica, al progrs social i al desenvolupament de Catalunya i dEspanya es va fer palesa des de lexercici de les seves responsabilitats, en diferents etapes de la seva vida, com a regidora de lAjuntament de Barcelona, presidenta de Transports Metropolitans de Barcelona i de Renfe la primera dona que ho va ser, i en els darrers anys, al capdavant del Consell de Treball, Econmic i Social de Catalunya.

    Durant el temps que va estar entre nosaltres com a presidenta del nostre Consell Social, Merc Sala va contribuir amb entusiasme i dedicaci a millorar les relacions entre la Universitat i la societat i a reforar els vincles entre la innovaci universitria i el teixit social i productiu. I ho va fer amb la convicci permanent que el servei pblic universitari i de recerca ha de ser, com a mnim, de la mateixa qualitat que el servei privat. Aquest mateix pensament el va acompanyar al llarg dels seus trenta anys de servei a la societat des dels crrecs poltics i de gesti que va ocupar.

    Al mateix temps, Merc Sala va dedicar gran part dels seus esforos a impulsar mesures per millorar les actituds i les aptituds dels futurs graduats universitaris. Va estar sempre disponible per aportar desinteressadament els seus coneixements i experincia professio-nal per crear nous mecanismes i eines per ajudar-los en la seva inserci laboral. Tanmateix, alguns dels projectes que va impulsar durant els anys que va estar al capdavant del Consell Social han servit per incentivar, en particular, la cultura emprenedora i la capacitat de lideratge entre els joves universitaris, qualitats que, segons defensava Merc Sala, han de tenir les persones que volen fer progressar la nostra societat.

  • La UPF, segona millor universitat espanyola en qualitat docent

    La UPF se situa al segon lloc en la classificaci duniversitats pbliques espanyoles pel que fa a la qualitat docent, immediatament desprs de la Universitat de Lleida i, igualment, ocupa una posici destacada en la res-ta dindicadors que preveu lInforme CYD 2008, presentat per la Funda-cin Conocimiento y Desarrollo i la Fundaci Cercle dEconomia de Bar-celona, en una jornada conjunta que va estar dedicada a lEspai Europeu dEnsenyament Superior.

    Daltra banda, la nova edici del rnquing 50 carreres, que elabo-ra anualment el diari El Mundo i que recull les 50 titulacions ms demana-des pels estudiants i les cinc millors universitats per cursar-les entre totes les universitats pbliques i privades de lEstat espanyol, situa la UPF entre les deu millors universitats espa nyoles, de manera que es conso-lida la bona lnia endegada ja fa anys i es mant estable en les posicions cap-davanteres. Quatre titulacions de la UPF es troben al primer lloc: Cin-cies Empresarials, Cincies Poltiques i de lAdministraci, Comunicaci Audiovisual i Relacions Laborals.

    Jornada de Portes Obertes dels msters universitaris

    La UPF va organitzar el 9 de maig, al campus de la Ciutadella, la Jorna-da de Portes Obertes dels Msters Universitaris 2009-2010, per donar a conixer a tots els interessats tant loferta de 24 msters que la Univer-sitat impartir el curs vinent com les diferents installacions del campus. Enguany, la sessi va incloure loferta

    formativa del grup UPF, per la qual cosa tamb es va informar sobre les titulacions de mster que es poden seguir a lEscola Superior de Co-mer Internacional (ESCI), la Barce-lona Graduate School of Economics (Barcelona GSE), lInstitut Barcelo-na dEstudis Internacionals (IBEI) i lInstitut dEducaci Contnua (IDEC). El programa de lacte, que va comenar amb una benvinguda a crrec dOlga Valverde, vicerecto-ra de Postgrau de la UPF, va cons-tar duna primera part, de carcter general, en qu els assistents van rebre informaci en catal, caste-ll i angls sobre el funcionament de la Universitat. Seguidament, van tenir lloc una srie de visites guiades, per tal de mostrar les installacions i els serveis a disposici dels estudiants. Una segona part, ms especfica, va tractar dels requisits generals i espe-cfics per ser adms a cadascun dels msters que simparteixen, aix com dels ajuts existents. Finalment, els coordinadors acadmics dels respec-tius ensenyaments van fer una xerra-da informativa dels continguts i dels objectius de cada mster.

    Constituda la ctedra Rafael del Pino

    En virtut dun conveni de colla-boraci, subscrit al Rectorat de la UPF el 30 de mar, es va constituir la ctedra Rafael del Pino, que afa-vorir la contractaci de professo-rat espanyol de reconegut prestigi al Departament dEconomia i Empre-sa de la Universitat, amb lobjectiu datraure talent docent i investigador cap al nostre pas.

    Lacord, que t una durada dun any, prorrogable a tres, va ser signat per Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i per Amadeu Petitb, director de la

    Merc

    LA

    U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    3

    Les prctiques dels estudiants en el marc de lEEES

    La UPF s conscient que els canvis que viu lensenyament universitari en el nou marc de lEspai Europeu dEnsenyament Superior (EEES) afecten tamb de ple lempresa. La docncia dins del nou entorn educa-tiu es basar en les competncies bsi-ques que lestudiant ha dadquirir, i per tant, el perfil del nou graduat que una empresa pugui contractar tindr caracterstiques diferents a les que els estudiants han tingut fins ara. Per tal de debatre i de reflexionar al voltant daquests aspectes, el Centre per la Qualitat i la Innovaci Docent (CQUID) i lOficina dInserci Laboral (OIL) de la UPF van organit-zar la I Jornada Universitat i Empresa, sota el lema Els estudiants en prc-tiques en el marc de lEspai Europeu dEnsenyament Superior, que va tenir lloc el 28 de maig a lauditori de ledifici Merc Rodoreda del cam-pus de la Ciutadella.

    A la Jornada, que es va obrir amb una benvinguda a crrec del rector Josep Joan Moreso, es va generar un debat a diferents bandes, a partir duna con-ferncia a crrec de Josep Eladi Baos, vicerector de Docncia i Ordenaci Acadmica, i de dues taules rodones. Hi van participar diferents professors i crrecs acadmics de la UPF que coneixen b el funcionament de les prctiques, estudiants que van expli-car la seva experincia, aix com tutors de lempresa que han fet el seu segui-ment i experts en formaci i selecci.

    Desquerra a dreta: Mariona Xicoy,

    Emma Rodero, Paola Rovira i Carles

    Martn

  • 4

    LA

    U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    Merc

    Fundacin Rafael del Pino, en presn-cia de Jos Garca Montalvo, direc-tor del Departament dEconomia i Empresa. La despesa anual amb qu la nova ctedra est dotada s de 100.000 euros, que seran finanats a parts iguals entre la Fundacin i la Universitat.

    Nagore Iriberri, professora del Departament dEconomia i Empre-sa de la UPF (que la va proposar) i de la Barcelona GSE, ocupar la ctedra que preveu aquest acord. Una presti-giosa universitat de la costa oest dels Estats Units havia expressat el seu inters per incorporar-la, i grcies al conveni signat, la professora Iriberri podr continuar vinculada a la UPF.

    La UPF ldera el rnquing de la qualitat de la recerca i la productivitat cientfica

    Dos rnquings independents han classificat la Universitat Pompeu Fabra en primer lloc quant a recerca i a productivitat cientfica. Pel que fa al primer aspecte, lempresa espanyo-la Scimago Research Group, a partir de la base de dades holandesa Scopus, va publicar a la revista Magisterio que la millor universitat de lEstat per la seva qualitat en recerca era la UPF i, en lmbit internacional, se situa-va al lloc 107., la primera univer-sitat espa nyola, immediatament per davant de lcole Normale Superieur de Paris (108.) o de les universitats

    de Califrnia als EUA (115.) o de Bristol a Anglaterra (118.). Aquests sn els resultats dun rnquing mun-dial que ha avaluat 1.290 universitats de tot el mn. Daltra banda, la UPF ha passat a liderar el rnquing de productivitat cientfica de les universitats pbliques espanyoles i a situar-se en el segon lloc del rnquing global, considerant tots els indicadors de manera pon-derada, per darrere de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla, segons un estudi realitzat per Gualberto Buela-Casal, professor de la Facul-tat de Psicologia de la Universitat de Granada publicat a Psicothema.

    Acord amb la Fundaci Catalana de la Premsa Comarcal La UPF i la Fundaci Catalana de la Premsa Comarcal (FCPC) van subscriure un conveni marc de collaboraci, en virtut del qual les dues institucions collaboraran en aspectes acadmics, professionals, de recerca, dinfraestructura, socials i culturals, entre daltres. El conveni va ser signat el 3 de juny a ledifici del Rectorat de la Universitat per Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i Esta-nis Alcover, president de lFCPC. Josep Maria Casass i Salvador Alsius, deg de la Facultat de Comunicaci i director dels Estudis de Periodisme de la UPF, respectivament, van ser presents a lacte de signatura.

    Els principals objectius de lacord sig-nat, que pel que fa a la UPF impli-quen sobretot la Facultat de Comu-nicaci, sn organitzar activitats de carcter formatiu dinters per als estudiants de la Universitat, i per als professionals i collaboradors de la premsa comarcal; fomentar el debat i lintercanvi dinformaci i experin-cies, i promoure el coneixement de

    la premsa comarcal i de lFCPC en lmbit acadmic. Altres prioritats que estableix el conveni sn organit-zar conjuntament cursos, seminaris o xerrades, dinters per a ambdues entitats; establir mecanismes per a ls compartit de determinats espais i ser-veis; garantir la presncia dels peri-dics de premsa comarcal a les biblio-teques de la UPF (ja sigui en suport paper o digital), i potenciar les pos-sibilitats que ofereixen les noves tec-nologies en totes aquelles matries dinters com.

    Cinc medalles en els Campionats dEspanya Universitaris

    La UPF ha obtingut aquest curs 2008-2009 un total de cinc meda-lles en les diferents modalitats dels Campionats dEspanya Universitaris, totes en categoria femenina, reparti-des entre les modalitats de Nataci (4) i Atletisme (1). Pel que fa a Nata-ci, Aina Conca va guanyar lor en els 200 metres estils i els 100 metres esquena, i largent en els 100 metres estils; mentre que Jessica Vall va asso-lir largent en els 100 metres braa. En Atletisme, Slvia Riba va aconseguir una tercera posici, en la prova de 100 metres llisos.

    Aina Conca, com a reconeixement previ als excellents resultats daquesta temporada, va guanyar un dels guar-dons del premi Instituto de la Mujer, atorgat pel Consell Superior dEsports (CSD), un organisme dependent del Ministeri dEducaci, Poltica Social

    Josep Joan Moreso i Estanis Alcover

    Desquerra a dreta: Jos Garca

    Montalvo, Josep Joan moreso i

    Amadeu Petitb

  • 5

    i Esport. Concretament, aquesta estudiant dAdministraci i Direc-ci dEmpreses, a proposta de la UPF, va ser distingida com una de les tres estudiants que han obtingut en con-junt els millors resultats acadmics (curs 2007-2008) i mrits esportius (any 2008) dins de les universitats de lestat espanyol.

    Quant als Campionats de Catalunya Universitaris, aquest curs la UPF ha obtingut un total de 8 medalles dor, 12 dargent i 14 de bronze. Destaca el fet que la Universitat va ser lentitat organitzadora del 1r. Campionat de Catalunya Universitari de Futbol Platja, que es va disputar a la plat-ja de la Barceloneta el passat 21 de maig. Lequip mascul de la UPF es va proclamar guanyador, mentre que el femen va finalitzar en la segona posici.

    El curs esportiu de la Universitat es va cloure amb un acte, presidit per Emma Rodero, vicerectora dEstudiants, que va tenir lloc el 17 de juny a lauditori del campus de la Ciutadella. En el seu decurs, es van lliurar els diplo-mes i els trofeus als participants en les competicions interuniversitries i als equips guanyadors de les compe-ticions internes.

    Guard dHonor de la UPF al professor Andreu Mas-Colell

    Merc

    LA

    U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    L

    A U

    NIV

    ER

    SIT

    AT

    Coincidint amb el seu 65. aniversari i a punt de convertir-se en el nou secre-tari del European Research Council, la Universitat Pompeu Fabra va organit-zar un seguit dactes en homenatge al professor Andreu Mas-Colell, catedrtic del Departament dEconomia i Empresa de la UPF i president de la Barcelona Graduate School of Economics.

    El primer dels actes va ser lAndreu Mas-Colell Conference, el 4 de juny a lauditori de Caixa Catalunya. Es va desenvolupar en sis ponncies sobre teo-ria econmica, a crrec de les persones que han estat ms estretament vincula-des al professor Mas-Colell en el decurs de la seva llarga carrera universitria als Estats Units (Berkeley i Harvard) i a la UPF. Hi van intervenir deixebles, companys i coautors dobres i darticles en un acte alhora acadmic i ntim.

    El segon acte, celebrat el 5 de juny, a lauditori del campus de la Ciutadella, va consistir en el lliurament del Guard dHonor, que va rebre a mans del rector de la UPF, Josep Joan Moreso. La mxima distinci de la Universitat li va ser atorgada en reconeixement a la llarga etapa acadmica i investigadora de Mas-Colell i pel seu comproms institucional amb la UPF, el sistema universitari catal i el sistema europeu de recerca.

    Familiars, amics i collegues del guardonat van assistir a lacte, que tamb va comptar amb la presncia de nombroses autoritats acadmiques i poltiques, com ara M. Rosa Virs, exrectora de la UPF; Nria Basi, presidenta del Con-sell Social de la UPF; Carlos Martnez Alonso, secretari dEstat dInvestigaci; Blanca Palmada, comissionada per a Universitats i Recerca; i Jordi Pujol, expre-sident de la Generalitat.

    La sessi va incloure les intervencions de Salvador Barber (UAB); Llus Torner (Institut de Cincies Fotniques [ICFO]) i scar Marn (Institut de Neuro-cincies del CSIC-Universitat Miguel Hernndez), que van exposar limpacte de Mas-Colell en la cincia i la poltica cientfica, i un concert de msica cata-lana del segle xx.

    Finalment, del 5 al 7 de juny es va celebrar al campus de la Ciutadella la XVIII edici del European Workshop on General Equilibrium Theory, un simposi especialitzat organitzat pel Departament dEconomia i Empresa de la UPF, que va comptar amb el suport del Departament dEconomia i Histria Econ-mica de la UAB i de lInstitut dAnlisi Eco- nmica (IAE-CSIC).

    Andreu Mas-Colell rebent el Guard dHonor

    de mans del rector Josep Joan Moreso

    La guanyadora Aina Conca, a la

    primera posici del podi

  • 6Poblenou

    CO

    MU

    NIC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    El 16 de maig, el nou campus de la Comunicaci - Poblenou va obrir les portes per mostrar els estudis i la recerca que es fan als seus departaments i instituts. La visita va incloure algunes de les installacions ms emblemtiques del nou campus, com sn les noves cabines de traducci per als estudis de Traducci i Interpretaci, o el plat de televisi per als ensenyaments de Comunicaci, que els assistents van tenir loportunitat de conixer en directe.

    El Centre de Recursos per a lAprenentatge i la Investigaci (CRAI), un entorn dinmic on sintegren tots els serveis univer-sitaris que donen suport a laprenentatge i a la recerca relacionats amb el mn de la informaci i les noves tecnologies, va formar part de litinerari de la visita. Pel que fa a la recerca i a la innova-

    ci que es fa al campus, diversos grups de recerca de diferents departaments van preparar per a aquesta ocasi una mostra de les activitats que porten a terme, amb carcter divulgatiu i amb uns continguts adequats per a tot tipus de pblic.

    En el decurs de la Jornada es van lliurar els guardons de dos premis atorgats per la Facultat de Traducci de la Universitat: el XI Concurs de Traducci, que enguany va tenir una participaci rcord de 759 nois i noies de Catalunya i el Rossell, estudiants dESO i Batxillerat (o lequivalent francs) i de les escoles didiomes de les institucions que coorganitzen el premi amb la UPF; i el I Premi UPF-Linguamn al millor treball de recerca en lmbit de les llenges i el llenguatge, convocat conjuntament per aquestes dues entitats.

    Els estudiants de lassignatura Histria del Periodisme dels Estudis de Periodis-me (impartida pels professors Jaume Guillamet i Marcel Mauri) van presentar Josep Maria Huertas Claveria. Obra periodstica, una pgina web sobre la trajectria professional de Josep Maria Huertas Claveria. A lacte de presen-taci daquest portal, celebrat el 25 de mar al campus de la Comunicaci - Poblenou, hi va assistir la seva vdua, Araceli Aiguaviva; el deg del Collegi de Periodistes, Josep Carles Rius; el director dels Estudis de Periodisme, Salvador Alsius; aix com companys periodistes i amics.

    La web, un catleg de tota lobra periodstica de Josep Maria Huertas Claveria, est basada en un material dun valor incalculable que la seva vdua va lliurar a la UPF uns mesos desprs de la seva mort, el mes de mar del 2007. Incloa les referncies a tots els articles (prop de 6.000) que el periodista va publicar al llarg de la seva trajectria en 126 publicacions diferents; una extensa biografia professional de Huertas i una contextualitzaci del seu pas per les principals publicacions en les quals va treballar. Destaquen diaris com lAVUI, La Van-guardia, Diari de Barcelona, Correo Cataln o El Peridico de Catalunya i revistes com LAven, Quatre Cantons, Destino o Primera Plana.

    Portes Obertes al campus de la Comunicaci

    El Grup de Lingstica Formal (GLiF) del Departament de Traducci i Cincies del Llenguatge va convidar Deborah Chen-Pichler, professora del Departament de Lingstica de la Universitat de Gallaudet (EUA), a impartir una conferncia a la UPF, que va tenir lloc el 25 de maig a lauditori del campus de la Comunicaci - Poblenou. Entre els assistents (ms dun centenar), shi trobaven diferents persones sordes signants, ja que hi va haver servei dinterpretaci a la llengua de signes catalana.

    La xerrada, sota el ttol Perspectives on sign language acquisition: first, second and bilingual acquisition of American Sign Language (ASL), va girar al voltant de laprenentatge de la llengua de signes, concretament, de ladquisici de la llengua de signes com a primera i segona llengua i de ladquisici bilinge nativa i no nativa en dues llenges de modalitat diferent (signes-oral). Durant la seva intervenci, la professora Chen-Pichler, que imparteix docncia a lnica universitat del mn que funciona amb llengua de signes, va intentar respondre preguntes com ara si s molt diferent ladquisici infantil de llengua de signes de ladquisici duna llengua oral; quins efectes t sobre la competncia lingstica dels infants sords el fet que la majoria tenen pares que hi senten que no saben signar, i com i quan aquests infants adquireixen la llengua de signes.

    Xerrada sobre ladquisici

    de la llengua de signes

    Web dedicada a lobra de Huertas Claveria

  • 7CO

    MU

    NIC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    Poblenou

    Lauditori del campus de la Comunicaci - Poblenou va acollir dos actes en els quals es va debatre al voltant de la situaci del cinema a Catalunya, i en qu van participar representants dels diferents agents implicats en aquest sector, com ara productors, distribudors, exhibidors i membres de lAdministraci i el Govern catal, aix com professors universitaris.

    La Facultat de Comunicaci va organitzar el 20 de maig la Jornada sobre la Llei del Cinema de Catalunya, una iniciativa legislativa del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat, que es preveu que entri en trmit al Parlament properament.La inauguraci va anar a crrec de Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicaci. Les sessions de discussi es van centrar en tres blocs: Presentaci i justificaci de la llei, Implicacions i compromisos, i Poltica cultural i consens.

    Daltra banda, lObservatori de la Producci Audiovisual (OPA), una iniciativa de la Unitat dInvestigaci en Comunicaci Audiovisual del Departament de Comunicaci de la UPF, dirigida per Josep Gifreu, va convocar la taula rodona La producci i els circuits dexhibici del cinema catal, en la qual es va reflexionar al voltant daquests mbits. En el marc daquest acte, que va tenir lloc el 29 dabril, es va presentar linforme La producci audiovisual a Catalunya 2005-2007, un estudi de lOPA que ofereix un balan analtic de la producci i la circulaci de laudiovisual dorigen catal durant aquest perode.

    En el marc del DiBa, festival dirigit per Montse Mart, vicedegana de la Facultat de Comunicaci, va tenir lloc un esdeveniment pioner i nic al mn: la primera representaci en directe amb tecnologia 3D i qualitat cinematogrfica de lpera Fidelio de Beethoven. Lobra, produda per la Metropolitan Opera House de Nova York, es va representar al maig al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 19 de maig, a lauditori del campus de la Comunicaci - Poblenou, es va poder presenciar en directe, amb lespectacularitat que proporciona la tecnologia en tres dimensions i amb una qualitat cinematogrfica amb estndards DCI (Digital Cinema Iniciatives), lassaig de Fidelio que sestava representant al mateix temps al Liceu.

    La filmaci tridimensional requereix quatre parells de cmeres dalta definici. El control estereoscpic es rea-litza mitjanant una compressi en directe de les imatges a format jpeg2000 i una conversi a senyal Internet Protocol

    (IP), un protocol especfic per a les comunicacions de dades a travs de xarxes. Les imatges tridimensionals van ser retransmeses emprant la xarxa i les aplicacions de banda ampla. La Fundaci i2CAT va aportar la infra-estructura i la tecnologia de banda ampla necessria per difondre el senyal tridimen-sional a travs dInternet

    directament a la sala de cinema de lauditori del campus. Les imatges es van projectar des dun projector tridimen-sional amb un sistema dulleres actives Xpand. Unes ulleres de cristall lquid que sobturen a la mateixa freqncia que lemissi de fotogrames grcies al fet que estan sincronit-zades per ones de rdio amb el projector.

    Aquesta primcia suposa un avanament del que sespera que sigui una realitat dins duns anys: la televisi i el cinema en 3D. s una aposta per a la innovaci i la divulgaci dels darrers avenos en tecnologia audiovisual.

    Debats sobre la situaci del cinema a Catalunya

    Primcia mundial, lpera Fidelio en 3D

    Josep Gifreu presentant el nou informe de lOPA

  • 8Poblenou

    CO

    MU

    NIC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    El 8 de maig, en el marc de la setena edici de la fira Les Illusions del Cervell que, entre daltres, va estar organitzada pel Centre de Regulaci Genmica, adscrit a la UPF, van participar-hi investigadors del Grup dExperimentaci en Comunicaci Interactiva (EiC); del Grup de Recerca en Sis-temes Sinttics Perceptius, Emotius i Cognitius (SPECS), i del Grup de Recerca en Cognici i Cervell, nou grup de recerca que dirigeix Nria Sebastin.

    Lequip dinvestigadors de lEiC, coordinats per Narcs Pars, van presentar el projecte SIIMTA, un sistema integrat interactiu de cos sencer i a temps real que, combinat amb musicoterpia, est especialment pensat per estimular persones amb discapacitats com ara lautisme, la sndrome de Down o la parlisi cerebral.

    Carolina Snchez, investigadora del nou Grup de Recerca en Cognici i Cervell, va mostrar com els assistents poden gene-rar de manera interactiva alguns sorprenents efectes visuals i sonors a travs del cervell. El grup SPECS va presentar a la Fira la nova experincia Brain Turner, una interfcie musical interactiva que sadapta i que modula els senyals que provenen de les ones cerebrals generades pels usuaris a temps real. El mateix grup va mostrar un altre projecte ben distint, una superfcie per la qual petits

    robots es despla-cen enregistrant i projectant les percepcions sen-sorials que expe-rimenten en el decurs de la seva trajectria.

    El determinisme s un corrent del pensament que afirma que qualsevol esdeveniment, mental o fsic, respon a una causa i, donades les mateixes circumstncies, lesdeveniment es continuar donant invariablement. Tanmateix, un estudi recentment publicat per Gustavo Deco, inves-tigador ICREA i cap del Grup de Recerca en Neurocincia Computacional, a la revista Progress in Neurobiology, qestiona el determinisme aplicat a les neurocincies.

    Els sistemes neuronals sn dinmics i les fluctuacions els confereixen una major llibertat dacci i capacitat dadaptaci. Aix t rellevants implicacions prctiques. Per exemple, explicaria la capacitat sobtada dextraure de la memria all que es vol recordar en cada moment. Un altre mbit daplicaci del model se centra en la percepci i les emocions. Una aplicaci del model especialment interessant s la que t a veure amb la creativitat. Cert nivell de fluctuacions aleatries del comportament neuronal estimularia la possibilitat dincrementar el nombre didees creatives. Aix funcionaria aix fins a un lmit, ms enll del qual sarribaria a un estat inestable, que els autors relacionen amb estats propers a lesquizofrnia i als trastorns compulsius-obsessius. El fenomen comprn fins i tot linescrutable mn dels somnis. Els continguts onrics podrien estar en relaci amb aquest model funcional proposat pels autors.

    Els sistemes neuronals sn dinmics i aleatoris

    SPECS clausura un acte de la Comissi Europea Lacte de tancament de la Conferncia Europea sobre el Futur de les Tecnologies, un nou frum europeusobre el futur de les tecnologies de la informaci emergents, va convidar el 23 dabril el grup SPECS i el seu projecte Multimodal Brain Orchestra (MBO), que va presentar a Praga una original pea musical: XMotions.

    LMBO s la primera tecnologia que ha aconseguit mostrar com diverses persones alhora controlen instruments virtuals a travs dels seus propis estats mentals, que es recullen i es compilen a partir de les dades obtingudes dels seus electroencefalogrames que controlen la composici musical virtual. Tcnicament, els seus estats fisiolgics es calculen a partir de les constants vitals (pulsacions, respiraci, conductibilitat de la pell), que aporten el contingut emocional a la composici musical.

    Les Illusions del Cervell 2009

  • 9Poblenou

    Premis Miramar a la Creativitat Audiovisual 2009

    Un treball radiofnic de lalumna de Comunicaci Audiovisual de la UPF Elisabeth Lleyda va guanyar la primera edici dels Premis Miramar a la Creativitat Audiovisual 2009 en la categoria de rdio. Amb un estil sincer i actual, Obre la porta, Bilma, ens explica les experincies quotidia-nes de lautora al seu barri. Al llarg de quatre captols, relata com s una nit a la sala de ball de moda, els records de la seva antiga escola o una estada

    purificadora en un centre de ioga.

    Com afirma la guanyadora, vaig proposar-me fer un podcast que tingus com a motiu la meva desesperaci pel fet de viure en un barri que jo no he escollit, com s Sant Gervasi, i el podcast moferia una oportunitat per desempallegar-me de les etiquetes i als tpics que jo mateixa mhavia anat formant del lloc on visc.

    Daltra banda, dels cinc premis finalistes restants en la mateixa categoria, tres ms tamb han estat atorgats a treballs realitzats per alumnes dAudiovisuals de la UPF. Es tracta de Marina Agelet, amb el podcast dedicat a la fotografia

    Fotos per a lorella; Bruna Dinares amb les histries de ficci titulades Lera de les caputxes peludes i La histria dun so; i lespai de ficci histrica sobre Catalunya Em dic Jlia, dAndrea Albeit i Marta Llarden.

    Nou nmero de FormatsFormats. Revista de Comunicaci Audiovisual, dirigida pels professors de Comunicaci Audiovisual de la UPF Josep Gifreu i Xavier Prez, va publicar el seu cinqu nmero, mantenint la intenci desdevenir un obligat punt de referncia per als estudiosos en la matria de tota la comunitat cientfica. Aques-ta nova edici de la publicaci digital inclou un monogrfic titulat Imaginaris de la cincia-ficci, amb articles de diversos docents duniversitats espanyoles, entre ells els professors de la UPF Domnec Font, Ivan Pintor, Manuel Garn i Oliver Prez.

    Daltra banda, Formats dedica la secci Creadors al desaparegut director de cinema Joaquim Jord, professor de Comunicaci Audiovisual i del mster en Documental de Creaci de la UPF. Lespecial cont dos articles signats per Fran Benavente i Glria Salvad, i Nria Bou i Xavier Prez, que repassen diferents facetes de lobra i els mtodes de treball de Jord. La secci La revista de llibres tanca el nmero aplegant un breu conjunt de recensions crtiques dalgunes edicions recents que, a criteri dels autors, constitueixen punts de referncia internacional.

    El Bara i els mitjans

    de comunicaciLa UPF va acollir el 4 de maig la taula rodona

    El Bara i els mitjans de comunicaci, organitzada pel Frum Samitier, que va tenir lloc a lauditori del campus de la Comunicaci -Poblenou. El debat, en el qual van participar diferents responsables de diaris, televisions i programes radiofnics esportius tant de Catalunya com de Madrid, va intentar respondre moltes de les incgnites que planteja lmbit de la comunicaci en la seva relaci amb els grans clubs de futbol, com s el FC Barcelona.

    Al debat, que va ser presentat per Jaume Llaurad, president del Frum Samitier, hi van participar Llus Canut, periodista esportiu de Televisi de Catalunya; Jos Ramn de la Morena, director del programa El Larguero, de la Cadena SER; Miguel Rico, adjunt al director del diari Mundo Deportivo; Pep Riera, director del diari El 9, i Llus Mascar, director adjunt del diari Sport. El moderador va ser Salvador Alsius, director dels Estudis de Periodisme de la UPF.

    Desquerra a dreta: Salvador Alsius,

    Pep Riera, Miguel Rico, Jos R. de la

    Morena, Llus Mascar i Llus Canut

    Desquerra a dreta: Marta Llarden, Andrea

    Albeit, Emma Rodero, Marina Agelet, Elisa-

    beth Lleyda i Bruna Dinares

    CO

    MU

    NIC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

  • 10

    CO

    MU

    NIC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    C

    OM

    UN

    IC

    AC

    I

    I L

    LE

    NG

    E

    S

    Poblenou

    Els jocs interactius combaten el sedentarisme

    Al campus de la Comunicaci - Poblenou es va installar el tobogan interactiu desenvolupat pel Laboratori de Sistemes Interactius, del qual Nar-cs Pars ns investigador i que est vinculat a lInstitut Universitari de lAudiovisual per tal diniciar una srie dexperincies per mesurar i controlar lactivitat fsica que duen a terme els infants mentre juguen de manera interactiva. Una lnia de recerca que busca trobar elements objec-tius per poder ajustar lactivitat fsica dels infants als seus requeriments ptims en termes de salut.

    Al voltant de 150 nens i nenes, de 9 a 15 anys, alumnes de quart curs de Primria, segon i tercer dESO, provinents de dues escoles de Barcelona, van acceptar participar en lexperincia. Mentre els infants jugaven en el tobogan interactiu, els investigadors han quantificat la seva interacci. Lexperincia ha aconseguit una simbiosi molt interessant entre la recerca universitria aplicada a la societat a travs de la participaci activa dels centres densenyament, ha manifestat Narcs Pars, investigador responsable de lestudi.

    La manca dactivitat fsica entre els joves s un tema que preocupa les socie-tats ms desenvolupades pels estralls que el creixent sedentarisme i la manca dexercici causa en termes dexpectativa de vida i salut pblica. A ms, sha vist que aquest problema sovint va associat amb una manca de socialitzaci.

    Els joves participants no noms van gaudir del joc sin que van conixer en directe el plantejament i els objectius dun projecte de recerca concret i la seva possible aplicaci al mn real. Per tant, els ha perms saber qu s i per a qu serveix la recerca i com incideix en la nostra societat.

    Nou manual de redacci en relacions pbliques

    Els professors Jos Fernndez Cavia, del Departament de Comunicaci de la UPF, i Assumpci Huertas, de la Universitat Rovira i Virgili, sn els autors del llibre Redaccin en relaciones pblicas.

    Lobra, publicada per Pearson Prentice Hall, t com a objectiu descriure les caracterstiques bsiques de la redacci per a relacions pbliques i establir un panorama exhaustiu de les tipologies textuals ms freqents a la prctica diria de la professi. Per aquest motiu, s una eina de gran utilitat per als professionals que es dediquen a la comunicaci institucional i als estudiants de comunicaci que vulguin aprendre i exercitar-se en la redacci de textos per a relacions pbliques. Daltra banda, tracta tots els mitjans de comunicaci de masses rellevants i tamb fa referncia a la comunicaci interna i les relacions pbliques financeres, i a daltres mitjans emergents com les pgines web o els blocs.

    Paul Verschure i Sergi Ber-mdez, membres del Grup de Recerca en Sistemes Sinttics Perceptius, Emotius i Cognitius de la UPF, participen en un pro-jecte que desenvolupa sensors qumics artificials inspirats en rgans olfactius biolgics. s la recerca que est duent a terme el consorci Neurochem, un pro-jecte de biologia computacional multidisciplinari que pertany al 7. Programa Marc de la Uni Europea, en qu treballen con-juntament bilegs, enginyers i neurlegs computacionals amb lobjectiu com de desenvolupar nous paradigmes artificials ins-pirats en els sistemes sensitius dels rgans olfactius biolgics.

    Ats que els ssers biolgics superen clarament els procedi-ments qumics coneguts per a la detecci de substncies voltils, lobjectiu de Neurochem s aprofitar el coneixement del processament de la informaci dels sistemes olfactius biolgics de diferents organismes vius per obtenir avantatges en termes de funcionalitat, resistncia i capa-citat dadaptaci dels sistemes sensorials qumics artificials.

    Quan finalitzi el projecte, sespera poder implementar els resultats a un ampli ventall de situacions. Aix, lestructura bsica de computaci desen-volupada per aquest projecte ser aplicable a processos de detecci i didentificaci de substncies, predicci de situacions perilloses, i sis-temes robtics autnoms.

    SPECS participa en el consorci Neurochem

    El tobogan interactiu

  • 11

    Ciutadella

    CI

    NC

    IES

    H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    Un estudi dirigit pel Programa de Poltiques Pbliques i Socials de la UPF, juntament amb lInstitut dInvestigaci en Atenci Primria (IDIAP) Jordi Gol, analitza la situaci actual de latenci primria (AP) a les diferents comunitats autnomes dEspanya i posa les bases per construir un sistema dinformaci que permeti avaluar de forma conjunta lAP a lEstat.

    En aquest projecte han participat una vintena dinvestigadors, molts dels quals metges especialitzats en medicina de famlia i medicina preventiva. Tots ells han estat coordinats per Vicen Navarro, catedrtic emrit de Cincia Poltica i de lAdministraci de la UPF i director del Programa de Poltiques Pbliques i Socials de la Universitat, i Amando Martn-Zurro, especialista en Medicina de Famlia, i actual president del Patronat de lIDIAP Jordi Gol.

    Lestudi, que compta amb la participaci financera de lInstitut Catal de la Salut, ha donat com a resultat el llibre La atencin primaria de salud en Espaa y sus comunidades autnomas, que va ser presentat el 24 dabril a la sala dactes del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb les intervencions de Marina Geli, consellera de Salut, i els dos directors del projecte.

    El Departament i la Facultat dHu-manitats van organitzar conjuntament la jornada Dels trobadors a la poesia actual, en homenatge al profes-sor, poeta i bibliotecari Alfons Serra i Bald, en ocasi del centenari del seu naixement. Lacte, que va tenir lloc el 20 de maig, a lauditori de ledifici Merc Rodoreda, va comptar amb la presncia duna setantena de persones. Hi van intervenir els experts segents: Vicent Beltran (Universitat de Roma); August Rafanell (UdG); Narcs Garolera (UPF i organitzador de la trobada); Jordi Cerd (UAB) i Salvador Oliva (UdG).

    Alfons Serra i Bald (1909), filleg format a les universitats de Barcelona i de Madrid, aix com tamb als Estudis Universitaris Catalans, va impartir docncia a lInstitut-Escola. El 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc, on va exercir com a lector de castell i de catal a la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa i tamb com a bibliotecari. La seva obra comprn la didctica, la crtica i la potica. Va retornar lany 1974 a Barcelona i el seu nom figura al Memorial en homenatge als professors que van ser separats de la universitat catalana a linici de la dictadura del general Franco (1939-1940) que es troba al pati de ledifici Roger de Llria del campus de la Ciutadella.

    Estudi sobre lAtenci Primria a Espanya

    Homenatge a lerudit Alfons Serra i Bald

    Literatura i histria al Seminari dEstudis Eslaus

    LInstitut Universitari de Cultura va organitzar el 20 de maig la IV Jornada del Seminari dEstudis Eslaus al campus de la Ciutade-lla, sota el lema La literatura, matriu de la histria. El progra-ma dactivitats va comenar amb la conferncia La impostura en la tradicin poltica y cultu-ral rusa. De Ivn el Terrible a Putin, a crrec de Claudio Nun Ingerflom, director de recerca al Centre dEtudes sur la Russie, le Caucase et lEurope Centra-le, del Centre National de la Recherche Scientifique, a Pars.

    Seguidament, es va projectar el documental Lhistoire secrete de lArchipel du Goulag de Jean Crpu i Nicolas Miletitch (2008), que es va estrenar en primcia a Espanya amb motiu de la Jornada. El film desvetlla les claus ocultes dun dels llibres ms decisius del segle xx, escrit a partir de lltima entrevista que lautor del llibre, Alexander Soljenitsin, va concedir dos mesos abans de la seva mort.

    Finalment, es va inaugurar lexposici Ivo Andric, grandesa i solitud dun Nobel, comissariada per Tatjana Koricanac, del Museu de la Ciutat de Belgrad, que es va poder visitar fins al 3 de juny. La mostra va exhibir aquest Nobel de literatura ms enll de les seves pgines escrites, aprofundint en les realitats histriques i culturals de zones com Bsnia o Srbia.

    Desquerra a dreta: Vicent Beltran,

    August Rafanell, Narcs Garolera,

    Jordi Cerd i Salvador Oliva

  • 12

    Ciutadella

    CI

    NC

    IES

    H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    Oriol Casanovas i Jess Mara Silva, catedrtics de lrea de Dret Internacional Pblic i de Dret Penal, respectivament, van rebre sengles homenatges organitzats pel seu entorn acadmic, el primer amb motiu de la seva recent jubilaci, i el segon, en ocasi del seu 50. aniversari, que van tenir lloc al campus de la Ciutadella.

    El reconeixement a Oriol Casanovas i La Rosa, que ha exercit de professor a la UPF durant 18 anys, dedicats a la docncia del Dret Internacional Pblic i a la recerca sobre lordenament jurdic internacional, es va articular a partir del simposi Unitat i Pluralisme en el Dret Internacional i en la Comunitat Internacional, que va tenir lloc els dies 21 i 22 de maig. Lenfocament del professor Casanovas pel que fa a la naturalesa i a lestructura de lordenament jurdic internacional, un tema habitual de reflexi de la doctrina espanyola del dret internacional pblic, va ser el punt de partida daquesta trobada.

    Lhomenatge a Jess Mara Silva Snchez va consistir en les jornades internacionals La Situacin Actual del Derecho Penal y la Poltica Criminal en las Sociedades Postindus-triales, que es van celebrar els dies 8 i 9 de juny, amb lobjectiu de debatre a fons sobre temes clssics i actuals del dret penal. Les jornades van comptar amb lassistncia de ms de 60 penalistes de lmbit iberoameric, procedents duniversitats de set pasos diferents, tots ells deixebles de Jess Mara Silva en algun moment de la seva trajectria.

    LEscola Universitria dEstudis Empresarials i lObser-vatori de Recerca sobre les Relacions amb Amrica Llatina(ORLA) de la UPF van organitzar el 19 de maig al campusde la Ciutadella la X Jornada dEconomia Llatinoameri-cana, sota el lema Oportunitats de negoci en la situaci actual dintegraci regional a lAmrica del Sud. La Jornada va valorar la situaci actual i les perspectives de lanomenat nou regionalisme, una estratgia per la qual van optar diferents estats llatinonamericans des de principis de la dcada de 1990, per millorar la seva inserci en el sistema internacional i per donar resposta a diferents reptes econmics, socials, poltics i de seguretat.

    Les ponncies impartides, moderades per Carles Murillo, director dORLA, van ser les segents: Tractament de les asimetries a Sud-amrica i oportunitats de negoci, a crrec dAnna Ayuso (Fundaci CIDOB); Entorn actual dels negocis a lAmrica Llatina en el marc del nou regionalisme americ, per Paola Cobos (IDEC-UPF); Comer i inversi entre la Uni Europea i Sud-amrica: els reptes empresarials, a crrec de Manuel Cienfuegos (ORLA-UPF), i finalment, Els processos dintegraci econmica a lAmrica Llatina: evoluci i perspectives, a crrec de Xavier Ramrez (IQS-URL).

    Ciutadella

    La integraci regional a Llatinoamrica

    Homenatge a dos professors de Dret

    Jess Maria Silva

    Oriol Casanovas

    La Facultat de Dret va organitzar el colloqui La universalitzaci de la justcia dins dels actes previstos sobre justcia global per al curs 2008-2009 i que es va celebrar el 2 de juny al campus de la Ciutadella.

    Lobjectiu del colloqui va ser examinar la necessitat duniversalitzaci de la justcia en la comunitat internacional actual; analitzar les possibilitats que ofereixen els tribunals internacionals per conixer, resoldre i decidir sobre controvrsies entre estats i sobre violacions de normes jurdiques que protegeixen interessos comunitaris; aix com tamb revisar els lmits que les esmentades institucions internacionals tenen per assolir les finalitats per a les quals han estat creades.

    Lacte va estar estructurat en dos blocs, el primer dels quals va versar sobre la Cort Internacional de Justcia com a tribunal de la comunitat internacional, amb dues ponncies que van desenvolupar les seves funcions i lmits. La temtica del bloc segent va estar centrada en els crims internacionals i en la justcia penal.

    Lmits de la justcia en la comunitat internacional

  • 13

    Ciutadella

    CI

    NC

    IES

    H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    Com sortir de la crisi?Lactual crisi econmica ha esdevingut la principal preocupaci per a la ciutada-nia arreu del mn, aix com el ms important mbit dinters per als estudiosos i estudiants de leconomia. La Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials, amb la finalitat de contribuir a la millor formaci dels seus estudiants i de faci-litar-los eines suplementries danlisi de lactualitat econmica, va organitzar durant el mes de maig i principis de juny un cicle de quatre sessions divulga-tives sobre La crisi: com sortir-ne. Les xerrades, en el marc de les Trobades dEconomia i Empresa, van estar impartides o introdudes per professors del Departament, reconeguts experts internacionals en la matria.

    El cicle, celebrat a ledifici Roger de Llria, va incloure les sessions segents: La crisi financera i el seu impacte en la poltica social, pronunciada per Guillem Lpez Casasnovas; projecci del documental Endeuats, presentat pel professor Jos Garca Montalvo; La crisi al mn: una resposta coordinada?, impartida per Andreu Mas-Colell, i finalment, Dangerous History Lessons: 1929 and analogies with the Great Recession of 2008, a crrec de Hans-Joachim Voth.

    Despesa sanitria i evoluci demogrfica

    En el decurs de la celebraci del IV Frum de Debat Social organitzat per la Funda-ci Pfizer, va tenir lloc la presentaci dels resultats de lestudi Impacte de la demo-grafia sobre el futur de la despesa sanitria de les comunitats autnomes, un treball realitzat per Jaume Puig Junoy, professor del Departament dEconomia i Empresa i codirector del Centre de Recerca en Eco-nomia i Salut, que ha estat promogut per la Fundaci Pfizer.

    Aquesta recerca respon a una prioritat per a tots els governs dels pasos desenvolupats: la sostenibilitat del finanament de la despesa sanitria. Els resultats de lestudi dibuixen un mapa comparatiu heterogeni de les diferents comunitats autnomes de lEstat i de les necessitats de creixement regional de la despesa sanitria pblica associada als factors demogrfics. Cada comunitat autnoma haur dadoptar mecanismes de flexibilitat.

    Per exemple, mentre que Balears i Canries podrien convertir-se en les comu-nitats amb un major creixement quant a despesa sanitria, Astries, Castella i Lle serien les que experimentaran una menor despesa relacionada amb el factor demogrfic. Levoluci demogrfica de la poblaci (envelliment i flux migratori), fins a lany 2016, suposar una necessitat de creixement relle-vant: entre un 11,66% i un 16,68%. Aquest fenomen, conjuntament amb els moviments migratoris, ha contribut a modificar lestructura de la poblaci espanyola. Daltra banda, la despesa en serveis sanitaris sha multiplicat per cinc en el darrer mig segle.

    Presentaci del Health

    Impact Fund

    El Health Impact Fund s un inno-vador moviment internacional que proposa una modalitat de patent de medicaments alternativa. Vol fer front a la manca dincentius que t la indstria farmacutica per fer recerca en malalties que afecten amplis sectors de la pobla-ci amb poc poder adquisitiu.

    Thomas Pogge, professor de Filo-sofia i dAfers Internacionals de la Universitat de Yale (EUA), prin-cipal impulsor de lHIF, com a primcia al nostre pas, va fer la presentaci del projecte a la UPF. Va consistir en una sessi oberta al pblic que va tenir lloc al Parc de Recerca Biomdica de Barcelona el 4 de maig, i que va formar part dels actes previstos al voltant de la justcia global a la UPF per a aquest curs acadmic.

    Pogge s un dels ms insignes pensadors contemporanis sobre el concepte de justcia global. Pel que fa a la responsabilitat en la conso-lidaci de la pobresa mundial, ha mantingut un posicionament crtic envers organitzacions internacio-nals com ara les Nacions Unides, el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, proposant alterna-tives per eradicar les desigualtats a travs de la reflexi en temes socials.

    Julin Garca Vargas, Francisco J. Garca

    Pascual, Jaume Puig-Junoy i Juan Oliva

    Thomas Pogge

  • 14

    Ciutadella

    CI

    NC

    IES

    H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    El Grup de Recerca Interdiscipli-nari sobre Immigraci (GRITIM), coordinat per Ricard Zapata-Barrero, professor i director del grup GRITIM, del Departament de Cincies Poltiques i Socials, va organitzar el 24 dabril el seminari Ciudades para la Interculturali-dad. La proposta semmarca en el projecte europeu EMILIE dins el sis programa marc de la UE.

    El seminari va convidar represen-tants de diverses ciutats de lestat espanyol que tenen en com la implementaci de poltiques socials definides com a interculturals. Lobjectiu general de lacte va ser poder intercanviar experincies en la definici i lexecuci dels plans interculturals dels respec-tius consistoris participants.

    Van intervenir-hi els responsables tcnics dels ajuntaments convi-dats aix com els responsables de lrea dimmigraci provinents de diferents institucions: Fundaci Jaume Bofill; Institut Europeu de la Mediterrnia; Centre dEstudis Africans; Institut de Cultura de Barcelona; Diputaci de Barce-lona i Generalitat de Catalunya.

    Lacte es va fer en collaboraci amb lrea de Benestar i Cohesi Territorial de lAjuntament de Bar-celona, amb lobjectiu de contribuir al disseny del Pla dInterculturalitat del consistori, una iniciativa que ja est en marxa i de la qual el professor Zapata-Barrero forma part del seu consell assessor.

    Seminari Ciudades para la Interculturalidad

    Jornades sobre la Setmana Trgica i el conflicte marroqu

    En aquest any 2009 es commemora el centenari de la Set-mana Trgica, i s per aquest motiu que el Departament dHumanitats i lInstitut Universitari dHistria Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) van organitzar unes jornades amb la voluntat de reflexionar sobre alguns aspectes daquest episodi que, malgrat que han estat tractats per la historiografia, romanen encara prou desconeguts. s el cas del conflicte del Marroc, el detonant que va provocar lesclat revolucionari de juliol de 1909, i que caus la cai-guda del govern llarg dAntoni Maura.

    Les I Jornades Internacionals sobre el Conflicte Marro-qu i la Setmana Trgica: Guerra i Revoluci a lEstiu de 1909, van transcrrer els dies 20 i 21 de maig a ledifici Roger de Llria del campus de la Ciutadella. Desprs de lacte dobertura, amb les intervencions de Marici Jan, secretria de lIUHJVV, i Jordi Guiu, deg de la Facultat de Cincies Poltiques i Socials de la Universitat, va tenir lloc la ponncia inaugural La Setmana Trgica; context geopoltic, impartida per Sebastian Balfour, catedrtic emrit de la London School of Economics i un dels grans experts mundials en la matria.

    A les Jornades hi van participar experts i historiadors de diverses universitats catalanes i europees, entre ells els pro-fessors i investigadors del Departament dHumanitats de la UPF Josep Pich, Eloy Martn i Santiago Izquierdo. Durant la trobada es va fer una necessria contextualitzaci de la revolta dins de la conjuntura poltica europea, espanyola i catalana i es va posar mfasi, alhora, en les conseqncies del fet revolucionari de 1909: en grans lnies, la repressi que va tenir lloc en els mesos posteriors.

    Desquerra a dreta: els professors de la UPFJosep

    Maria Delgado (moderador) i Josep Pich (ponent)

    en una de les sessions

  • 15

    Ciutadella

    CI

    NC

    IES

    H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    Les dues guanyadores han estat les professores del Departament de Dret Ana Beln Macho Prez i Slvia Morgades i Gil, autores de les tesis doctorals El prin-cipio de irretroactividad en derecho tributario (2005) i

    Els drets i les garanties dels demandants dasil en lespai jurdic europeu (2006), respectivament.

    La convocatria anava dirigida a tots els estudiants que havien defensat la tesi doctoral entre l1 de setembre del 2005 i el 30 setembre del 2008. El tribunal estava format pels professors del Departament de Dret David Felip, Joan Carles Seuba, Nria Bouza i Jlia Lpez, i pel docent i avaluador extern Francisco Laporta i Sanmiguel.

    Del primer dels treballs, realitzat per la Dra. Ana Beln Macho Prez i dirigit per la Dra. Antonia Agull Agero, el jurat ha destacat el seu gran valor cientfic. I s que, a partir duna anlisi molt rigorosa dun problema tan complex com el principi dirretroactivitat de la llei i de la seva evoluci en la teoria general del dret, El principio de irretroactividad en derecho tributario elabora una

    proposta original i innovadora sobre el significat, labast i la funci de lesmentat principi en lmbit concret del dret tributari.

    En el cas dEls drets i les garanties dels demandants dasil en lespai jurdic europeu, tesi de la Dra. Slvia Morgades i Gil dirigida pel Dr. Oriol Casanovas i La Rosa, la princi-pal caracterstica daquesta recerca, en opini del tribunal, s la quantitat i qualitat del treball que ha estat necessari per dur a terme la sistematitzaci dun nou dret subjectiu dels refugiats i demandants dasil. s una tesi en qu es tracten, amb una forta vocaci garantista, els problemes duna instituci que ha entrat en crisi els darrers anys pel gran increment de la immigraci econmica que ha arribat a Europa. Lautora pretn reconduir i rehabilitar els drets dels demandants dasil mitjanant el restabliment dels estndards del dret internacional i comunitari en les legis-lacions nacionals, les quals, amb finalitats restrictives, estan fragmentat el dret dasil en mltiples estatus subsidiaris. Juntament amb la seva dimensi acadmica, es fa evident lindubtable impacte social i humanitari de lobra.

    El projecte arquitectnic de rehabilitaci de lantic Dipsit de les Aiges per convertir-lo en la seu de la Biblioteca General de la UPF va ser guardonat amb el premi Dcada darquitectura, convocat per la Fundaci scar Tusquets Blanca, que la va distingir com la millor obra realitzada a Barcelona ara fa deu anys. El projecte va ser fet lany 1999 pels arquitectes Llus Clotet i Ignacio Paricio, que van rebre el guard durant una cerimnia celebrada el 30 dabril al Collegi dArquitectes de Barcelona.

    El dissenyador i arquitecte itali Alessandro Mendini, responsable del jurat unipersonal del premi, va qualificar lobra de Clotet/Paricio com un lloc arrodonit i silencis, generador datenci i pensament, que sinscriu en la histria i en les utopies de les ms belles i intenses sales de lectura pblica del segle passat. Larquitecte, que va seleccionar aquest projecte dentre un total de quinze finalistes, va quedar fascinat per el delicat respecte filolgic de la restauraci, que ha convertit aquest espai en un lloc mgic que incita a la concentraci i a lestudi.

    Aquests guardons, que enguany han arribat a la desena edici, reconeixen les obres arquitectniques edificades deu anys enrere, seguint el criteri que la vigncia, ls, lenvelliment i el valor duna obra noms es poden copsar realment al cap dun temps de ser construda.

    III Premi Extraordinari de Doctorat del Departament de Dret

    Premi Dcada al Dipsit de les Aiges

  • 16

    CI

    NC

    IES

    H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    C

    IN

    CIE

    S H

    UM

    AN

    ES

    I

    SO

    CIA

    LS

    Ciutadella

    Janine Pons Carrera, estudiant de lIES Puig-reig daquesta localitat berguedana, va ser la guanyadora de la setena edici del premi Francesc Noy dHumanitats, organitzat per la Facultat dHumanitats de la UPF, pel seu treball titulat La mitologia dins el grup musical Nightwish. Aquesta obra fa una recerca minuciosa i detallada de les arrels mitolgi-ques presents en les canons del grup musical fins Nighwish, i constitueix un estudi humanstic rigors, capa dunir tradici i modernitat, que mostra lactualitat i la contemporanetat dels estudis humanstics.

    La guanyadora va recollir el guard, dotat amb 1.500 euros, un diccionari electrnic Casio i un diploma, de mans de Mireia Trenchs, degana de la Facul-tat dHumanitats, durant un acte que va tenir lloc el 15 de maig a lauditori de ledifici Merc Rodoreda del cam-pus de la Ciutadella, i en el qual la professora de la UPF Victria Cirlot va pronunciar una petita conferncia. El jurat del premi, format per diver-sos docents de la Facultat, va escollir aquesta obra dentre un total de 85 treballs presentats, vuit ms que en ledici de lany anterior.

    El Seminari dHistria de la Cincia del Departament dHumanitats va organitzar, conjuntament amb la Universitat La Sapienza de Roma, la Chemical Heritage Foundation de Philadelphia i el Max-Plank Institut de Berln, el workshop Innovation Economy and History of Science and Technology. The Making of the Contemporary Pharmaceutical Research System, del 21 al 23 de maig al campus de la Ciutadella i al PRBB.

    El simposi partia del fet de limportant paper que la indstria qumica farmacutica ha jugat i continua jugant en la configuraci de la qualitat i lexpectativa de vida dels ssers humans. Un dels aspectes que es van debatre en aquesta trobada va ser la implicaci de lempresa privada en el sistema de recerca i innovaci al llarg de la histria recent. El programa va incloure intervencions dexperts historiadors de la cincia i cientfics de lmbit de les cincies biomdiques nacionals i internacionals.

    Un factor significatiu que va determinar la presncia de la indstria qumica en la recerca al segle xx va ser el canvi que va comportar el pas duna qumica dextracci a una qumica de sntesi, un canvi de paradigma que va influir en la producci industrial dantibitics, analgsics, pndoles contraceptives, i molts dels frmacs comuns emprats actualment per alleugerir les malalties. Un altre factor que el simposi va ressaltar van ser els lligams de collaboraci que hi ha hagut entre el sector pblic i el privat, i el desplegament dimportants infraestructures industrials que van produir al llarg del segle xx institucions i centres de recerca biomdica.

    Indstria farmacutica i innovaci biomdica al segle XX

    La mitologia, tema del premi Francesc Noy dHumanitats

    Janine Pons rebent el guard de mans de Mireia Trenchs

  • 17

    CI

    NC

    IE

    S D

    E L

    A S

    AL

    UT

    I D

    E L

    A V

    ID

    A

    C

    I

    NC

    IE

    S D

    E L

    A S

    AL

    UT

    I D

    E L

    A V

    ID

    A

    Mar

    Els dies 15 i 16 dabril va tenir lloc a La Pedrera de Caixa Catalunya la setena edici de la fira Recerca en Directe, una mostra adreada al pblic en general que cada any organitza el Parc Cientfic de Barcelona per tal de contribuir a la millora de la cultura cientfica i obrir al pblic la recerca que sest desenvolupant actualment a Barcelona amb els trets caracterstics del mtode cientfic explicats en directe a travs dels mateixos investigadors.

    A ligual que en edicions anteriors, grups de recerca de la UPF van participar en aquesta iniciativa de divulgaci cientfica. Enguany, va ser la Unitat de Biologia Evolutiva del CEXS la que va explicar als visitants en qu consisteix i qu significa el projecte internacional que est duent a terme: el projecte Genographic; i els membres del Grup de Recerca en Imatge Computacional i Tecnologies de Simulaci en Biomedicina van mostrar com ser la medicina del futur basada en la simulaci dimatges mdiques per ordinador: el projecte @neurIST.

    Seqenciat el genoma bov

    La revista Science va publicar el 24 dabril lestudi que presenta la seqenciaci del genoma bov. Lequip dinvestigadors internacional que lha dut a terme espera que aquest treball proporcioni noves claus per entendre levoluci dels mamfers, aix com tamb aporti ms informaci sobre la biologia especfica dels bovins. Alhora, daquesta troballa en podrien derivar resultats com ara una explotaci ramadera ms sostenible i eficient.

    El projecte de seqenciaci del genoma bov ha implicat a uns 300 cientfics de 25 pasos diferents. Investigadors del Centre de Regulaci Genmica (CRG) i de la Universitat Pompeu Fabra han tingut un paper destacat en aquest projecte.

    Francisco Cmara, Tyler Alioto i Roderic Guig, del CRG, han contribut a la identificaci dels gens en el genoma bov, mentre que Roderic Guig ha liderat lequip internacional que ha dut a terme la verificaci experimental.

    Mireya Plass i Eduardo Eyras, del Grup de Recerca en Informtica Biomdica (GRIB) de la UPF, han collaborat en lestudi de la conservaci de lestructura dels gens entre el genoma bov i els genomes hum, de ratol i de gos. Eduardo Eyras ha liderat lequip internacional que ha dut a terme la verificaci daquest estudi de genmica comparativa.

    Fira la Recerca

    en Directe

    Un estudi realitzat pel Grup de Recer-ca en Mecanismes Moleculars de Tumorignesi de lInstitut Municipal dInvestigaci Mdica (IMIM-Hos-pital del Mar), centre adscrit a la UPF, conjuntament amb investigadors del Departament de Cincies Experimen-tals i de la Salut, i en collaboraci amb daltres institucions estatals i euro-pees, ha identificat un nou mecanisme molecular relacionat amb la prolife-raci i invasi de les cllules tumo-rals en ladenocarcinoma pancretic ductal, el tipus de cncer de pncrees ms com (90% de casos) i letal que ocupa el quart lloc entre les causes de mort per cncer al mn.

    En aquest estudi publicat al Gastroente-rology, els investigadors revelen un nou receptor del tPA (activador tissular del plasminogen): una protena denomina-da galactina-1, que tamb sexpressa en alts nivells en els tumors de pncrees. Lestudi conclou que la identificaci de la galactina-1 com a receptor del tPA s un nou mecanisme molecular pel qual el tPA enviaria senyals de proliferaci i invasi tant a les cllules tumorals pancretiques com als fibroblasts que les envolten, contribuint amb aix a la progressi tumoral. Un cop identificat aquest nou mecanisme, la galactina-1 podria constituir una nova diana tera-putica per a aquest tumor tan agressiu.

    Avenos per combatre el cncer de pncrees

  • 18

    Mar

    CI

    NC

    IE

    S D

    E L

    A S

    AL

    UT

    I D

    E L

    A V

    ID

    A

    C

    I

    NC

    IE

    S D

    E L

    A S

    AL

    UT

    I D

    E L

    A V

    ID

    A

    El 15 de maig va tenir lloc el lliurament de premis de la IV edici del Premi PRBB de Recerca en Cincies Biolgiques. Aquest premi, que satorga als millors treballs de recerca presentats per alum-nes de batxillerat, s una iniciativa conjunta de la Facultat de Cincies de la Salut i de la Vida de la UPF i el Parc de Recerca Biomdica de Barcelona (PRBB), amb lobjectiu dincentivar la recerca entre els ms joves en lmbit de la Biologia.

    Per a aquesta edici shan presentat cinquanta-vuit treballs, tots ells duna gran qualitat. El jurat, integrat per membres de cadascun dels centres

    residents al PRBB, va designar com a guanyadors Jlia Fernndez i Andreu Sala, alumnes de lIES Lacetnia de Manresa, pel treball titulat La ITV de laigua. Estudi de la qualitat de les aiges estancades de la comarca del Bages.

    El segon premi va ser per a Rosa Martnez i Nria Pedreo, alumnes del Collegi Casp de Barcelona, pel treball Els bacteris del iogurt beneficien el nostre organisme?, i el tercer premi, per a Alejandro Garca i Ldia Canillas, de lIES Alsina de Barcelona pel treball Gentica, epigentica i cncer.

    La ponncia Evoluci i diver-sitat del genoma hum de David Comas, investigador de la Unitat de Biologia Evolutiva del Departa-ment de Cincies Experimentals i de la Salut de la UPF, va inaugurar a labril la desena edici dExpo-recerca Jove, que va estar ubicada els dies 2, 3 i 4 dabril a la seu del CosmoCaixa.

    La mostra va aplegar un centenar de treballs de recerca elaborats per ms de 200 joves estudiants procedents de diferents nivells acad-mics, des de lESO fins al tercer cicle universitari, tant nacionals com internacionals. Aquest any la mostra compta amb 29 participants estrangers provinents del Brasil, Frana, Blgica i Eslovquia.

    La conferncia inaugural va versar sobre les diferncies existents entre les diferents poblacions dhumans. David Comas va explicar a la jove audincia la metodologia que se segueix per determinar els llinatges gentics dels quals provenen els humans actuals. Mitjanant aquestes tcniques danlisi, se sap que tota la poblaci humana actual prov de lfrica, que t una antiguitat duns 200.000 anys i que s un continu de diversitat gentica.

    Els processos migratoris humans per millorar les condicions de vida i de treball, constitueixen a lactualitat un determinant de salut molt impor-tant. El 26 de mar, en el decurs dun seminari organitzat pel Cen-tre dInvestigaci en Salut Laboral (CISAL), es van presentar els resultats ms rellevants de lestudi Immigra-ci, treball i salut, un projecte que ha coordinat Fernando G. Benavi-des, director del CISAL, en qu han intervingut diferents equips de recerca espanyols i que ha estat promogut pel Fons dInvestigacions Sanitries de lInstitut de Salut Carlos III.

    Els resultats han posat de manifest que els treballadors estrangers tenen un risc incrementat de patir una lesi deguda a un accident laboral, fins i tot ms gran del que shavia estimat

    fins ara. Aquest risc s encara major en dones i persones de ms edat. La precarietat laboral i social a la qual es veuen abocades les persones immi-grants, les converteix en un collectiu de treballadors especialment vulne-rable. Per tant, la salut laboral dels treballadors estrangers ha de ser un tema prioritari.

    A lEstat, dels 350.000 estrangers cen-sats al 1991 sha passat en poc ms de quinze anys a ms de 4.500.000, una xifra que tot i que varia segons les diferents comunitats autnomes, significa un 10% de la poblaci total espanyola. A la llum dels resultats obtinguts, lestudi posa de manifest la necessitat de realitzar estudis espe-cfics i independents per a cada comu-nitat autnoma i per a cada activitat econmica.

    La salut laboral dels treballadors immigrants

    David Comas participa en lExporecerca Jove

    Jordi Cam; Jlia Fernndez; Jordi

    Prez i Andreu Sala

    David Comas

    Premi PRBB de recerca en Biologia

  • 19

    Mar

    Impuls a la docncia i a la recerca sobre la malaltia dAlzheimer

    Josep Joan Moreso, rector de la UPF, i Pasqual Maragall, president de la Fundaci privada Pasqual Maragall per a la Recerca sobre lAlzheimer, van signar el 4 de juny a ledifici del Rectorat un conveni amb la finalitat dimpulsar la recerca cientfica en la prevenci i el tractament de la malaltia dAlzheimer i daltres malalties neurodegeneratives relacionades. Atenent als termes del conveni, aquest acord permetr la collabo-raci conjunta en lorganitzaci dactivitats formatives, particularment en lmbit del postgrau, que seran impartides per la UPF, i la creaci dun futur Institut Universitari de Recerca adscrit a la UPF, amb lobjectiu de ser un centre de referncia cientfica internacional sobre malalties degeneratives del sistema nervis.

    El rector Josep Joan Moreso va destacar que aquest acord suposa linici duna collaboraci ms intensa amb la Funda-ci Pasqual Maragall i obre noves vies de collaboraci conjunta. Per la seva banda, Pasqual Maragall va expressar la seva satisfacci perqu el projecte de la Fundaci tingui, a partir dara, un segell acadmic grcies a lacord amb la UPF.

    La Fundaci Pasqual Maragall es va constituir el 20 doctubre del 2007. Sota la direcci de Jordi Cam, catedrtic de Farmacologia de la UPF i director general del Parc de Recerca Biomdica de Barcelona, la Fundaci va nixer amb la finalitat de donar suport a la recerca cientfica i amb lobjectiu de ser decisius en la prevenci i la cura de la malaltia dAlzheimer, aix com tamb daltres malalties que hi estan relacionades.

    Coordinades per Mar Carri, membre del Grup de Recer-ca Educativa en Cincies de la Salut (GRECS), el Depar-tament de Cincies Experimentals i de la Salut (CEXS) va organitzar quatre sessions dEscoLab 2009, dues al mes de mar i dues ms a labril. Investigadors dels grups de Bio-logia del Desenvolupament, Neurofarmacologia i tcnics del Servei de Microscpia Confocal del CEXS van preparar activitats especfiques adreades a alumnes de secundria, batxillerat i cicles formatius.

    La sessi del 25 de mar va apropar un grup dalumnes de primer de batxillerat de lIES Enric Borrs de Badalona a la recerca que es duu a terme al Laboratori de Neuro-farmacologia. Olga Valverde, cap del Grup de Recerca de Neurobiologia del Comportament (GNRC) i vicerectora de Postgrau i Doctorat, va rebre els alumnes i, seguidament, Jessica Ruz, investigadora postdoctoral del Laboratori, conjuntament amb Helena Silva, estudiant en prctiques de cinqu curs de la llicenciatura en Biologia de la UPF, i

    Neus Toro, tcnica del grup, van exposar diferents aspectes de les tasques de recerca que desenvolupen a diari.

    Els visitants van passar als laboratoris de Biologia del Desenvo-lupament per veure com sobtenen mostres per ser observades al microscopi. Clara Tourio, investigadora postdoctoral del Laboratori de Neurofarmaco-logia, els va ensenyar com es preparen els teixits de cervell de ratol per estudiar-los.

    El Servei de Miscroscpia Confocal va ser presentat per Xavi Sanjuan, que els va preparar un vdeo, elaborat expressament per a locasi, amb imatges reals de cllules dividint-se per mitosi.

    El CEXS organitza quatre sessions EscoLab

    Jordi Cam, Pasqual Maragall i Josep Joan Moreso

    CI

    NC

    IE

    S D

    E L

    A S

    AL

    UT

    I D

    E L

    A V

    ID

    A

    C

    I

    NC

    IE

    S D

    E L

    A S

    AL

    UT

    I D

    E L

    A V

    ID

    A

  • FINAL DE TRAJECTE

    Redacci, producci i edici: Gabinet del Rectorat. Universitat Pompeu Fabra / Plaa de la Merc, 10-12. 08002 Barcelona / Tel.: 93 542 20 00 / Fax: 93 542 20 94 / http://www.upf.edu / A/e: [email protected]ies: Frederic Camallonga i Eva Guillamet / ISSN: 1696-0181 / DL: B-17.089-2003.

    Nria Sebastin ha estat catedrtica de Psicologia a la Universitat de Barcelona i sha incorporat al Departament de Tecnologies de la Informaci i les Comunicacions de la UPF el mar del 2009. Ha fet recerca al Laboratori de Cincies Cognitives i Psicolingstica a Pars i a lInstitut Max-Planck als Pasos Baixos. s investigadora ICREA Acadmia i dirigeix el grup de recerca sobre Adquisici i Percepci del Llenguatge.

    Entrevista a Nria Sebastin Responsable del grup de recerca Adquisici i Percepci del Llenguatge de la UPF

    Qu fa que traslladi la seva vida aca-dmica i investigadora a la UPF?Un munt de casualitats. Potser la ms important va ser que el professor Gus-tavo Deco era a la UPF i que, des de fa molt de temps, tenem plans per treba-llar en un mateix entorn. Lequip recto-ral, conjuntament amb la direcci del Departament, van crear molt rpida-ment un espai vital per fer aix pos-sible i tamb per fer que altres inves-tigadors, que tant en Gustavo com jo volem tenir a la UPF, sincorporessin al nostre equip. Em refereixo a Albert Costa, Salvador Soto i Luca Bonatti, tots tres investigadors ICREA snior.

    Daltra banda, quan em van proposar venir a la UPF, vaig entrar a la pgi-na web i mhi vaig passejar una mica. Hi ha un enlla a una breu presenta-ci de la Universitat que quan descriu el Model UPF, desprs de Quali-tat, hi diu: mbits de coneixement: a lentorn de lsser hum. Quan ho vaig llegir vaig pensar que era un lloc excellent on anar perqu, per a mi, lsser hum s tamb el meu mbit de coneixement.

    En quines lnies de recerca treballa lequip que dirigeix?Intentem comprendre com els ssers humans poden aprendre i utilitzar el llenguatge. Com que aquest s un objectiu massa ampli (i inabastable en una nica vida) intento entendre com ens ho fem per aprendre i processar els sons de la parla. Quan naixem, i

    durant els primers sis mesos de vida, som capaos de distingir tots els sons de totes les llenges del mn, fins i tot sons que els nostres pares no perceben.

    Al final del primer any de vida ja ens hem especialitzat en els sons de la nostra llengua. Aix implica una millo-ra en la percepci de la prpia llengua i una prdua en la capacitat de percebre sons daltres llenges. Si ja s increble que un beb ho pugui fer per a una ni-ca llengua, encara ho s ms si creix en un ambient bilinge. De fet, els estu-dis que fem mostren que crixer en un ambient bilinge implica mecanismes daprenentatge diferents, ni millor, ni pitjor; senzillament adaptats al mitj.

    I en els adults, qu determina la capa-citat daprendre una segona llengua?Certament tamb ens interessa estu-diar per qu algunes persones sn millors que altres a lhora daprendre una segona llengua. Ens centrem a estudiar laprenentatge dels sons nous. De fet, la pronncia s una de les coses ms difcils daprendre duna llengua nova. Els nostres tre-balls, mitjanant lestudi de lactivitat elctrica cerebral, mostren que hi ha una correlaci entre la percepci dels sons de la llengua nativa i la capacitat per percebre b (o malament) els sons duna segona llengua. En aquests moments estem realitzant un estudi emprant un protocol semblant per veure el comportament epigentic daquestes diferncies individuals.

    Quins canvis ms significatius des-tacaria en el camp de les neurocincies cognitives en els darrers anys?La neurocincia cognitiva s una dis-ciplina molt nova, aix que si parlem dels darrers anys parlem de tota la seva histria. La part apassionant de treballar en aquest mbit no s el passat, sin totes les coses noves que tenim per davant. Els exemples que he citat anteriorment illustren molt b la interdisciplinarietat de la neurocincia cognitiva. Per una ban-da, les descripcions que els lingistes han fet sobre les propietats dels sons ens donen un marc de referncia; per altra banda, els coneixements i les tcniques que els epigenetistes estan desenvolupant majuden a poder entendre qestions sobre les difern-cies individuals. El ms encoratjador s poder parlar i collaborar amb un ventall tan ampli dinvestigadors.

    Quins trets innovadors li agradaria desenvolupar en aquesta nova etapa a la UPF?Laterratge a la UPF va estar motivat per linters a crear una estructura que ens permets desenvolupar pro-jectes sobre diferents temtiques i amb diferents estructures al voltant de la relaci entre la cognici i el cer-vell. Encara que sembli increble, en tot lEstat no hi ha ni un sol centre sobre aquesta temtica i crec que la UPF t tots els ingredients per liderar un projecte com aquest.

    Els nadons, durant els primers mesos de vida, sn capaos de distingir els sons de totes les llenges del mn.

    UPF

    GRE

    C

    3490

    -9/I