Línia Badalona 02

redacció 93 519 43 96 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98

líniabadalonaDijous, 11 de novembre de 2010 · Núm. 2 · 30.000 exemplars setmanals · www.liniabadalona.cat

CulturaQuatre escultures perexplicar la refundacióconstant de la ciutat

�28MontigalàL’Institut Gaudí proposarà cursosper als ‘ni-nis’ �25

Els empresaris alerten de la dificultat per obtenir permisos d’obres i llicències d’activitats �3

Les patronals reclamenagilitat per obrir negocis

Foto: A

jun

tamen

t de B

adalon

a

Un nou pont sobre el canal ‘Badalona somTotes i Tots’ es consolida �22

�4El projecte dinamitzarà el barri del Gorg

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]

2010112� líniabadalona

En portada 3�líniabadalonaNovembre

201011

Badalona no dóna llicències d’activitatsni permisos d’obres amb prou agilitat

El consistori és més lent comparat amb ciutats com Barcelona, L’Hospitalet o Cornellà,mentre les patronals demanen rapidesa a l’Ajuntament per evitar la fuga d’empresaris

A poc més de mig any per les elec-cions municipals, diferents patro-nals empresarials reclamen mésdiligència en els tràmits a l’Ajun-tament de Badalona. Ho fan ambla mirada posada a l’economia lo-cal. Asseguren que l’espera en se-gons quins permisos ratlla a ladesesperació de molts que o aca-ben desistint o s’acaben arruï-nant. En el cas de les obres, perexemple, el Gremi de Construc-tors de Badalona ha explicat queper obtenir un permís d’obresmajors, aquell que requereix mo-dificar l’estructura d’un edifici, elstràmits es poden allargar mésd’un any seguint tots els passosque requereix el consistori men-

tre que en ciutats com Barcelona,Cornellà o l’Hospitalet la demo-ra no arriba a superar als 5 mesos.En el cas del permís d’obres me-nors per realitzar, per exemple,una reforma integral a un habitat-ge, Urbanisme triga dos mesos endonar el vist-i-plau, mentre queen aquestes altres ciutats de la co-rona metropolitana els tràmits nos’allarguen més d’una setmana.

LA QUEIXAEl president del Gremi de Cons-tructors, Enric Garí, asseguraque fa més de 8 anys que dema-na al govern municipal un pasferm en agilitzar els tràmits. Garíexplica que moltes promotoresimmobiliàries “han fugit per po-tes” cansades d’esperar mentre elsseus treballadors estaven de bra-ços plegats. El testimoni més fla-grant l’ha donat el Gremi d’Hos-taleria i Turisme del Barcelonès

Nord i el Maresme Sud. Els seusrepresentants expliquen quemuntar un negoci de restauracióa Badalona és una autèntica“odissea” que es pot arribar aallargar dos anys, mentre que enciutats veïnes com Sant Adrià oSanta Coloma o, fins i tot, Barce-lona no se sol trigar més de tresmesos. Relaten que en tràmitscom un canvi de nom, en el casdel traspàs d’un local, triga el

triple i s’ha de pagar una taxa de300 euros, mentre que, per exem-ple, a la ciutat comptal és total-ment gratuït.

HOSTALERS PREOCUPATSLa gerent del Gremi d’Hostaleria,Núria Garriga, s’ha mostrat deso-lada per la normativa de la Singu-laritat. Segons Garriga, aquestallei municipal “insòlita” obligaqualsevol persona que vulguiobrir un bar o un restaurant en uncarrer de menys de 8 metresd’ample (la majoria dels carres delcentre tenen aquesta dimensió) apassar uns controls exhaustiusd’urbanisme que ratllen “l’ab-surd”. “He tingut agremiats quehan volgut muntar un restau-rant al centre de Badalona, hanpagat un dineral perquè un engin-yer elabori un informe d’usos i,després de mes d’un any d’espe-ra, la seva proposta ha estat des-

Jordi AlcoverBadalona

estimada. Mentrestant, l’empre-sari ha estat pagant un altre dine-ral de lloguer pel qual no ha ob-tingut cap retorn”, explica la ge-rent del Gremi. La també mem-bre de la Federació intercomarcalde Gremis d’Hostaleria asseguraque no hi ha cap altre ciutat cata-lana on es trigui “tant”.

També els empresaris es quei-xen de tràmits tan elementalscom la llicència d’activitats perobrir una nova empresa a Bada-lona. El president de la Federaciód’Empresaris de Badalona, Joa-quim Padrós, coneix casos d’untemps d’espera de sis anys. Pa-drós lamenta que moltes d’a-questes empreses, per estalviar-se el mal de cap, acaben treballantsense llicència o s’acaben traslla-dant a altres ciutats de la rodaliade Barcelona. Padrós asseguraque rep queixes sobre la lentituden l’obtenció de tràmits.

Les patronalsdemanen mésdiligència a l’Ajuntamentper revifar l’economia local

Ciutat4�Novembre

201011líniabadalona

“Hem obert una nova etapa”Dolors Sabater explica el model de cohesió social de ciutat impulsat per ‘Badalona som totes i tots’

Marc UstrellBadalona

No se sent incòmoda en el paperde catalitzadora d’un movimentque defineix com a “transver-sal”, però admet que el projectede la plataforma ‘Badalona somtotes i tots’ va molt més enllà delsnoms i les jerarquies. Dolors Sa-bater encapçala un movimentque en poc més d’un any i mig haaconseguit agrupar més de 5.000ciutadans i un centenar d’entitatsde Badalona. N’hi ha de tots co-lors: associacions de veïns, cen-tres educatius, comunitats reli-gioses i clubs esportius, entred’altres. “Fins i tot hem incorpo-rat alguns comerços”, destacaDolors Sabater, conscient de ladificultat històrica de crear unaeina de consens a la ciutat. Totsells han signat el manifest presen-tat l’abril del 2009 en el qual esreclama “obrir una etapa de con-certació social, institucional i po-lítica per tal d’assolir la cohesiósocial i la ciutadania, entesa comun espai comú de convivència i dereferència per a tothom”.

EL MODEL CATALÀSabater és conscient de la dificul-tat que suposa el desenvolupa-ment d’un procés que “malgratrequerir un cert temps per con-solidar-lo, és necessari generaractivitats per dinamitzar i enri-quir el nou model de cohesió so-cial”. En aquest sentit, la porta-veu de la plataforma ‘Badalonasom totes i tots’ defensa el cas ca-talà davant altres països on s’haapostat per un espai de convivèn-cia ben diferent. D’una banda, elmodel francès ha volgut que lacohesió social s’assolís obligantels nouvinguts a adaptar-se a lesnormes “sense tenir en compte lacultura, la llengua ni els orí-gens”. D’altra banda, el model an-glosaxó ha apostat per la creacióde petites comunitats que man-tenen la seva identitat, però queresten aïllats de la població autòc-tona. El model de cohesió social

Foto: Arxiu.

Dolors Sabater davant l’IES Júlia Minguell, al barri de Llefià

català -pel qual lluita ‘Badalonasom tots’- es coneix com el de la“plaça pública” i està recolzatper un element troncal com és elmodel d’immersió lingüística quees duu a terme als centres educa-tius. En aquest sentit, la pro-posta combina elements anglosa-xons i francesos i consisteix enrespectar la diferència de totes lescultures, però agrupar-les sota elparaigües de la llengua catalana.

EVITAR LES TRAMPES“A Badalona hi ha moltes situa-cions de desigualtat i de precarie-tat a la ciutat i la majoria d’ellesestan relacionades amb la gestiódels recursos”, destaca DolorsSabater, qui no nega l’existènciade determinats col·lectius d’im-migrants que tenen una activitatdelictiva específica. Tot i això,considera que relacionar immi-gració i delinqüència és “fer tram-pes” i fa una comparació amb el‘cas Palau’: “Fèlix Millet ha robatmolts diners i no s’ha qualificat atots els catalans de lladres”.

En un context social on la pobla-ció immigrant és qui més pateixels efectes de la crisi econòmicaa la nostra ciutat, la portaveu de‘Badalona som totes i tots’ asse-gura que “cal treballar de mane-ra conjunta i complementàriaper afavorir la integració de lespersones nouvingudes”. Tal comvan exposar al Ple del 27 d’abril,en aquest procés es defugirà dedebats frontistes i demagogs “perseguir amb la feina tenaç i posi-tiva”.

NOVA ESTRUCTURACoincidint amb el primer aniver-sari de la presentació dels reptes,oportunitats i prioritats per a lacohesió social a la ciutat, ‘Bada-lona som totes i tots’ ha acordatla creació de tres grups de treballper donar agilitat i operativitat ala seva Permanent. Un primergrup serà el d’Organització i Co-municació i vetllarà per assegu-rar el funcionament de la plata-forma i fer-la visible. Un altregrup s’encarregarà d’elaborar unFull de Ruta Reactiu per contra-rrestar possibles atacs xenòfobsamb mecanismes àgils. El tercergrup desenvoluparà un full deruta proactiu i fixarà els objectiusi prioritats marcats a les Jorna-des de Can Cabanyes, i fer segui-ment i dinamitzarà la resta depropostes per trencar prejudicisi millorar la convivència.

Redacció > La ciutat ha celebratl’arribada de ‘Línia Badalona’ almunicipi i s’ha mostrat sorpresaamb el nou punt de vista que ofe-reix el setmanari, el qual distri-bueix la informació per barris ideixa de banda la tradicional di-visió temàtica. La intenció de‘Línia Badalona’ era aconseguirdes del seu primer número unapresència molt forta a tots els ra-cons de la ciutat, gràcies als30.000 exemplars setmanals dis-tribuïts arreu dels 34 barris.

Una de les primeres impres-sions que van tenir els lectors delnúmero 1 de ‘Línia Badalona’ vaser l’arribada d’un producte “con-

sistent” a la ciutat i amb prou es-pai per tractar amb força profun-ditat tota la informació local. Enaquest sentit, el director del set-manari, Marc Ustrell, destaca“la irrupció del primer número”tot i que assegura que “el projec-te ha sortit amb molta força peròcal treballar molt per millorar-locada setmana”.

Els usuaris també han pogutestrenar el nou portal del setma-nari www.liniabadalona.cat, queja està interconnectat amb les ca-torze publicacions que edita elgrup Comunicació 21 i que con-formen el primer hub temàtic demitjans temàtics i de proximitat.

La jutgessa admet la querella deSOS Racisme contra AlbiolRedacció > El jutjat d’instruc-ció número 2 de Badalona ha ad-mès a tràmit la querella presen-tada per SOS Racisme i la Fede-ració d’Associacions Gitanes deCatalunya (FAGIC) contra el pre-sident del PP de Badalona, XavierGarcía Albiol.

Aquesta acció obliga al fiscald’Odi i Discriminació, inhibir-seen la investigació per la publica-ció d’uns díptics on els popularsvinculaven delinqüència i immi-gració. García Albiol ja va decla-rar davant el fiscal el passat 20

d’octubre per aclarir si va incórreren un delicte d’incitació a l’odi ra-cial. Fons del grup popular a Ba-dalona consideren “oportunis-ta” la querella de SOS Racisme.Per la seva banda, el grup muni-cipal d’ICV-EUiA ha anunciatque es presentarà com a acusaciópopular en el nou procés que hainiciat la jutgessa. Segons el pre-sident dels ecosocialistes badalo-nins, Carles Sagués, la decisiós’ha pres amb “coherència” res-pecte la denúncia presentada elmes d’abril.

“Sembla que laciutat ha trobatuna eina útil per crear projectestransversals”

Els primers 30.000 exemplars, a punt de ser repartits.

‘Línia Badalona’ s’estrenairrompent a la ciutat

5�Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] líniabadalonaNovembre

201011

6� Opinió

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

grup comunicació21Dipòsit legal: B.43222-2010líniabadalonaRedacció: 93 519 43 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]

www.liniabadalona.cat

Novembre


Línia Badalona agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Badalona es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreça liniaba-

[email protected]

Cartes dels lectors

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Marc Ustrell(Línia Badalona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), Pere Giménez (webs temàtics); Ivana Padierna(webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabet Alfaro i CristianGó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcís Presas iMari ona Sanz. Fotografia: Eduardo Benito.

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares i Manuel Sánchez-Villanueva.Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, AcantCanet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Controller: Manel Riera. Facturació: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.

Manel Ruiz(Estudiant)

Prefereixo els Centres Comer-cials. Em resulta més còmode iràpid anar-hi perquè totes les bo-tigues estan juntes en un mateixlloc sense desplaçar-me.

Júlia Sanz(Farmacèutica)

M’agrada comprar a zones de pe-tit comerç com per exemple elcarrer de Mar, perquè entre bo-tigues estas a l’aire lliure i no t’a-gobies tant.

Dolors Frigola(Educadora)

Acostumo a comprar als CentresComercials. Allà tinc moltes mésfacilitats per aparcar i em permetcomprar més ràpid perquè hotinc tot a mà.

Nicolás Mallenco(Transportista)

La roba i el menjar fresc com lafruita o la carn prefereixo com-prar-los a les botigues del barri,però per altres compres vaig alsCentres Comercials.

Andrea Martínez(estudiant)

Normalment vaig a comprar a lesbotigues del barri. Allà sol haver-hi menys gent i i molta més tran-quilitat que l’habitual al CentreComercial.

Compra als petits comerços de Badalona?

ncara falta més de mig any per les properes eleccions munici-pals, però la proximitat dels comicis al Parlament de Catalu-

nya no ha aturat la cursa per aconseguir l’alcaldia de Badalona. ElPartit Popular, centre de moltes mirades des del mes d’abril, té pre-vist presentar la imatge corporativa per a les properes eleccions mu-nicipals en les properes setmanes.

El temps i els resultats diran si l’estratègia que adopti cadascu-na de les formacions de Badalona ha estat la més adequada, però ladecisió del PP de començar aquesta marató indica que hi haurà molta debatre i explicar durant els pròxims sis mesos.

Durant tot aquest temps, la nostra tasca serà informar als lectorssobre les propostes dels partits polítics en un procés que comptaràamb un element que haurem de tenir molt en compte: les xarxes so-cials. Aquest nou espai que ja va irrompre en les eleccions nord-ame-ricanes del 2008, ha arribat amb força a la campanya electoral ca-talana. En aquest sentit, el paper d’una publicació com la nostra nonomés consistirà en informar amb el màxim rigor possible, sinó tam-bé ordenar-vos l’allau d’informació electoral d’aquí al maig del 2011.

Tret de sortida de la marató electoral

E

a crisi econòmica ha demostrat que el creixement de les gransciutats no va lligat únicament al desenvolupament urbanístic.

La febre constructora i la ja rebentada bombolla immobiliària hanacabat amb un model de prosperitat del qual només en queden elsfonaments. Com l’esquelet de formigó que es pot veure a la part mésalta de la rambla de Gorg.

Una vegada s’ha demostrat que el creixement vertical no ha com-plert amb les esperances generades, és el moment de buscar alter-natives i potenciar les iniciatives de molts emprenedors que espe-ren la seva oportunitat.

Cal passar del copet a l’espatlla a l’empenta i donar garanties alpetit i mitjà empresari. Esgotades les possibilitats de créixer en el ter-ritori, cal reaprofitar els espais existents, potenciar el comerç de pro-ximitat i apostar per un model productiu basat en el coneixement.Tenir les persianes avall és un mal negoci per la ciutat.

Treballar a Badalona no ha de ser un mal negoci

L

A LÍNIA BADALONA

Enhorabona a tots els que heu fetpossible que un nou aparadorben representatiu de la nostraCiutat, arribi a les nostres mans.Badalona estava mancada d’unrotatiu gratuït on primi tota la in-formació sortida dels diferentsbarris i espais del seu territori.

‘Línia Badalona’ ve a ompliraquest buit. El primer exemplar,acabat de sortir de l’impremta, esun joia digne de conservar en lesnostres hemeroteques. El seuvariat contingut, i la participacióde plomes ben conegudes, de-mostra un exquisit respecte perla diversitat d’opinions que apa-reixen en la seva posada de llarg.

Desitjo que aquest projecteque heu encetat, es vegi afavoritper l’èxit i la participació dels ciu-tadans. La joventut del seu Direc-tor és demostratiu de l’empentai coratge necessari per tirar en-davant projectes difícils, peròprou vàlids per oferir-los a tota laciutadania.

Vicenç Esteban Pastor

ELS SOLARS DEL GORG

Qualsevol que passegi pel nouparc del Gorg pot veure que elssolars que hi ha a banda i bandadel nou parc estan plens de por-queria i s’enfanguen cada vegadaque hi ha pluges. Entenc queaquests terrenys són privats, peròno es podria fer alguna cosa per-què les empreses propietàriesnetegessin aquests espais?

Ara que el barri comença a te-nir cara i ulls després d’unsquants anys en què els veïns te-míem quedar-nos aïllats, no es-taria de més preservar-lo de labrutícia i evitar que es torni a de-gradar ara que molts passegenpel Gorg o hi arriben utilitzant leslínies 2 i 10 del metro.

És veritat que l’obertura delsponts del carrer Indústria i Pro-grés faciliten la circulació dels ve-hicles, però no s’ha d’oblidar queels que hi passegem a peu o ambbicicleta no ens conformem ambtenir una rambla construïda. Vo-lem que tingui vida.

Albert Izquierdo

PASSOS SOTERRANIS

Aquest estiu Badalona ha estatdistingida amb la bandera blavaper la qualitat de la platja delsPescadors. La seva proximitatamb el pas soterrani adaptat a lespersones amb mobilitat redu-ïda, situat a la cruïlla entre el car-rer de Mar i la Rambla la fa acces-sible a tots els usuaris, però quanhi ha persones que arriben a laplatja baixant pel carrer d’enPrim, la situació canvia.

En aquest sentit, no tenen capaltra opció que no sigui anar finsaquest pas situat a tocar del car-rer de Mar o bé anar fins el passoterrani del pont d’en Butifarre-ta, just davant de les pistes d’Iris.La resta de passos soterranis si-tuats entre aquests dos punts noestan adaptats a les personesamb mobilitat reduïda i nomésdisposen d’escales força estretes,per cert.

Espero que dins els programeselectorals els grups municipals hipensin.

Joana Riera

FE D’ERRATESEn la informació publicada lasetmana passada en relació a lesadhesions que havia aconseguitel manifest ‘Ens agrada Badalo-na’, es va dir per error que més de

mig centenar de persones ha-vien donat suport a la iniciativa,quan en realitat ja s’havia supe-rat el mig miler d’adhesions.

D’altra banda, l’article d’opinió‘Viure és conviure’, està signat per

Pedro Jesús Fernández, qui éspresident de l’Associació de Ve-ïns de Canyadó i no del barri deCanyet, com va sortir publicat ala pàgina 8 del primer número de‘Línia Badalona.

Opinió líniabadalonaNovembre

201011 7�

La FotoL’agulló

El mirador La lupaMarc Ustrell

Director de Línia BadalonaEn construcció. Fent país

Fa uns dies Òmnium Cultural de Badalo-na vam inaugurar el cicle de diàlegs d’a-questa tardor que obrim a tots els socis iciutadans. Quan planificàvem l’activitat delcurs teníem molt clar que en la qüestió na-cional era on havíem de posar el centre deldebat. Després de la manifestació del 10 dejuliol i del treball iniciat amb Badalona re-flexiona sobre una possible consulta sobrela independència a la nostra ciutat, vamveure que l’aportació d’Òmnium a aquestprocés era oferir arguments, discurs i es-pai de diàleg que posés sobre la taula aque-lles pors, aquelles mancances i aquells rep-tes que com a ciutat de l’àrea metropolita-na tenim davant el moment constituentque està vivint el nostre país, i alhora do-tar-nos d’arguments i estratègies d’acció.Així doncs, vam programar el cicle Enconstrucció. Fent país, amb tres diàlegssubtitulats context, debat i anàlisi.

En el primer van venir a presentar elsresultats de l’estudi realitzat pel Centred’Estudis Contemporanis de la Generali-tat de Catalunya i la UOC sobre “Diagno-si percepcions Catalunya-Espanya” sota lamà dels seus autors, l’historiador i direc-tor del centre, Alfred Bosch, i la politòlo-ga Eunice Romero. És un document que

s’allunya d’identificacions emocionals -comsí aborden moltes de les clàssiques enques-tes sobre aquestes qüestions- i preguntasobre l’elecció de futur davant d’un esce-nari concret i possible. Aquest enfocamentés nou dins els estudis sobre la indepen-dència de Catalunya i permet veure reflec-tides certes percepcions que a voltes po-den quedar amagades. Tot i que l’estudin’abarca molts, em centraré només en Ca-talunya.

Els enquestats catalans, a la preguntasobre el sentit de vot en un possible refe-rèndum sobre la independència de Cata-lunya, més d’un 50% respon afirmativa-ment, és a dir, una majoria absoluta; i ga-irebé un 18% en contra; es contempla l’abs-tenció per tal de ser més fidels a un pos-sible escenari de referèndum, amb un re-sultat d’un 24,6%. Una altra de les pregun-tes que es van fer va ser sobre el dret a l’au-todeterminació, una majoria aclaparado-ra respon que tots els pobles del món hi te-nen dret. En el cas català, el percentatgebaixa una mica, però una gran majoriapensa que els catalans tenim en el dret adecidir el nostre futur polític, fins i tot lamajoria d’aquells que votarien en contraen un futur referèndum. Un dels resultats

que més reflecteix la manera de ser dels ca-talans és el que surt de la pregunta ‘Creuvostè que la majoria de ciutadans de Ca-talunya estan més aviat a favor o més aviaten contra de la seva independència?’, un43,4% creu que més aviat a favor i un34,4% creu que més aviat en contra, aixòvol dir que la percepció generalitzada so-bre la independència subestima els favo-rables i exagera els contraris, si ho compa-rem amb els resultats sobre el sentit de vot.I quan es pregunta ‘Creu vostè que Cata-lunya arribarà a ser independent algun dia?El 58% pensa que no i el 31% que sí. El graude confiança en l’assoliment de la indepen-dència està molt per sota del que indica elcomportament en un futur referèndum.Per tant, som pessimistes. El segon bloc adestacar són els motius de votar a favor enun referèndum, i són els motius racionalsels que augmenten l’adhesió a la indepen-dència: els econòmics o el procés democrà-tic pesen més que els motius de convicció,culturals o de cansament amb Espanya. Encanvi, els motius contraris a la independèn-cia són molt més emocionals que racionals.Així doncs, els autors conclouen que elsplantejaments emotius i irracionals aug-menten el rebuig a la independència.

Tot i la necessitat de ser cada vegada mésinternacional, la nova denominació no hadesvirtuat en absolut el veritable esperitdel Filmets. Les retallades en el pressupostsemblen no afectar el prestigi del festivalque celebra deu edicions al teatre Zorrilla.

Filmets Badalona Film FestivalCanvi de nom, mateixa filosofia

Ràdio PomarDinou anys fent ràdio de proximitat

Ens agrada Badalona1.200 firmes

�Les branques de Montserrat Tura. No patiu per la in-tegritat física de la consellera Montserrat Tura després

d’haver llegit el número 1 de ‘Línia Badalona’. En una informaciósobre l’esporga d’arbres apareguda a la pàgina 11 del nostre primerexemplar, la imatge no correspon amb la fotografia i no és Tura quis’encarrega d’esporgar arbres a la ciutat. D’altra banda, en Joan Oli-veras i en Joaquim Sabater no s’han intercanviat la identitat comnosaltres vam reproduir per error. Els errors del primer dia...

�Piulant sobre la visita del Papa. Els polítics de Badalo-na són presents a les xarxes socials i en algunes ocasions, po-

dem llegir ‘microdebats’ entre ells. El d’aquest diumenge a la tar-da entre Ferran Falcó (CiU) i Miquel Estruch (ERC) sobre la visi-ta de Benet XVI va ser prou interessant. El primer tinent d’alcaldeva dir: “Si fem ciris per la Gay Parade, el Carlinhos Brown o el Bar-ça, per què no hem de fer el que convingui per la visita del Papa, irespectar l'acte?”. Estruch va respondre al cap d’una hora: “Per lafactura, Ferran, per la factura! Perquè la pagarem entre tots i maien sabrem el cost real”. Ferran Falcó va tornar a replicar: “Que nopaguen impostos els creients? O ells han de pagar-los només per lesfestes dels altres?”.

�Un número, 30.000 lectures. Tot i ser a la ciutat des defa tan sols una setmana, ‘Línia Badalona’ ja ha estat objecte

de debat en diversos fòrums ciutadans. Fins i tot ens han qualifi-cat d’aparell de diversos partits polítics per ajudar-los a guanyar elec-cions. El projecte de ‘Línia Badalona’ va més enllà del maig del 2011.

Cal felicitar als treballadors i col·labora-dors de Ràdio Pomar pels seus dinou anysen antena al 101.2 de l’FM. Enhorabonaa tots els que fan i han fet possible una rà-dio de proximitat des del 7 de novembrede 1991. No és fàcil.

El que havia de ser la lectura d’un mani-fest, ha esdevingut un nou movimentciutadà que gràcies als il·lustres badaloninsha aconseguit prop de 1.200 adhesions desque els seus impulsors van posar en mar-xa la iniciativa a mitjans d’octubre.

Semàfors

Pilar Vallès, Òmnium Cultural al Barcelonès Nord

BIRMÀNIAEstic preocupat. El ball d’enquestes sobreles eleccions al Parlament de Catalunya noreflecteix el que passarà el 28 de novem-bre. I no parlo de la fiabilitat que oferei-xen les empreses les quals es dediquen aoferir aquest tipus de serveis. Amb el quearriben a cobrar –i els mitjans de comu-nicació o els partits paguen– vull pensarque fan bé la seva feina, però poques en-questes elaboren un pronòstic sobre l’abs-tenció. I això em preocupa en una setma-na on Birmània va celebrar les seves pri-meres ‘no eleccions’ en vint anys. Allà, lajunta militar que governa amb un règimencobert va cancel·lar les votacions en3.500 pobles argumentant raons de segu-retat i va privar el vot a 600.000 birmansque viuen en campaments de refugiats ales fronteres amb Bangladesh, l'Índia iTailàndia. Allà, la líder del principal par-tit de l'oposició, la premi Nobel de la PauAung San Suu Kyi continua en arrest do-miciliari. És indignant.

Exemples com el de Birmània hauriende ser suficients perquè tots aquells des-encantats amb la política no deixin d’anara votar. He tingut converses amb moltespersones que m’han dit: “No m’agrada capcandidat i no penso anar a les urnes”.Amb to graciós els responc que opcions noels faltaran perquè només a la circums -cripció de Barcelona hi concorreran 29candidatures –114 arreu de Catalunya–.Amb un to més seriós torno a pensar ambels ciutadans de Birmània o Corea delNord que no només se’ls priva del dret alvot, sinó que se’ls empresona per dirquè o qui no els agrada. A vegades pen-so que no valorem prou la llibertat d’ex-pressió; un d’aquells drets essencials peral que tantes persones han lluitat a casanostra i del qual se’n deriva la llibertatd’impremta.

Veieu la diferència? No crec que la ma-nera més contundent de castigar als po-lítics sigui abstenir-nos. Fer-ho ens treu-ria la veu i ens censuraria pàgines.

Carrer de la Indústria

Opinió8�Novembre


La Badalona Jove: 30 anys del Consell de Joventut de Badalona

És molt fàcil en el context que vivim eti-quetar la població jove. Si se'n parla és pelsNi-Ni, per l'emancipació, per l'abandóescolar, pel botellón, pels indiferents po-líticament, per l'apatia vers la seva ciutati el seu barri... Els i les joves, però, real-ment, tenim molt a dir.

La nostra ciutat té, des de fa ja unes dè-cades, un fort moviment associatiu lide-rat per joves de tots els barris dedicats ala ciutadania i a la seva ciutat. Parlem deJoves que es passen setmanes organitzantquè faran a les seves entitats dedicades al'associacionisme educatiu, com els esplaisi casals de joves, de joves que s'impliquenpolíticament i defensen els seus drets, elsdels ciutadans en general, la seva ciutat,el seu país. Joves que promouen la cultu-ra, els valors. Joves que treballen peruna ciutat i un món millor.

Ara fa 30 anys, amb voluntat d'aglutinartot aquest conjunt d'entitats amb implica-ció juvenil, es va crear el Consell de la Jo-ventut de Badalona (CJBdn).

Un Consell de Joventut és una xarxad'associacions juvenils; una plataforma in-dependent, crítica, plural i democràticaque fomenta l'associacionisme juvenil,promou les relacions entre entitats i fa de

pont entre la gent jove i l'administració permillorar la situació dels primers.

A Badalona va ser constituït l'any 1979,època de gran moviment associatiu, peròaquests 30 anys no han sigut ininterrom-puts, sinó que a principis dels 80, per dife-rents problemes, el Consell es va dissoldre.Després d'això, a finals dels 90 hi va haverun nou grup impulsor, que va fallar de nou,i es va alçar finalment al 2003, que és el queens ha portat al què és ara el Consell.

Actualment el Consell de Joventut deBadalona compta amb unes 30 entitats dediferent caire: hi ha joventuts polítiques,sindicals, educatives, entitats culturals, so-cials i esportives.

Així doncs, per commemorar els 30 anysque porta el Consell fent feina, el dia 23d'Octubre es va dur a terme un acte al Cen-tre Cívic de Dalt la Vila, actual local delConsell, on van assistir persones de les di-ferents entitats juvenils que componen elConsell així com ex membres del secreta-riat del mateix i diferents representants del’Ajuntament i partits polítics.

L’acte va consistir en diverses interven-cions de persones que han treballat pelConsell al llarg d’aquests trenta anys d’e-xistència. Persones com la Dolors Sabater,

en Ramón Oña i en Francesc Duran quehan treballat desinteressadament per aque el CJBdn sigui l'entitat forta i recone-guda que és avui dia. Aquest Consell,però, té molt camí per fer: manca reconei-xement en molts àmbits de la ciutat, cal unlocal que sigui un referent i un finança-ment digne que permeti tirar endavant laimportant tasca de fomentar la participa-ció juvenil a la nostra ciutat. A més a més,aquesta setmana el CNJC ha atorgat alConsell de Joventut de Badalona el Premia la Trajectòria Associativa pels seu ani-versari de 30 anys, juntament amb el Con-sell de Joventut de Barcelona, que celebra-va el mateix aniversari, en el IX Sopar del'Associacionisme Català, amb la presèn-cia de la consellera de Treball Mar Sernai el secretari de Joventut Eugeni Villalbí.

La participació, la de veritat, és el garantdel tarannà integrador i democràtic de lanostra ciutat del futur. És per això que desde les entitats juvenils i des del Consell se-guirem treballant per a que la veus de tantsi tantes joves badalonines sigui escoltada.Visca la joventut!

Consell de la Joventut de [email protected]

Creure en BadalonaEl complex d’inferioritat és un dels tretscaracterístics de Catalunya. Un dels nos-tres trets diferencials, fins i tot. Qualsevolpoble del món sent orgull del que és. Llu-eix els seus èxits i intenta minimitzar elsfracassos. A Catalunya, no. Fem tot el con-trari. Si podem ser punters i referents a ni-vell fins i tot mundial no ens n’adonem. Noens creiem que podem ser bons en matè-ria cultural, econòmica, fins i tot esporti-va. Ens fa por fer front a debats sobre laconstrucció nacional com a poble, perquèno creiem ser capaços de gestionar elnostre propi futur. Quan tenim una victò-ria o despuntem en algun àmbit, en lloc degaudir del moment, sempre serem capa-ços de trobar un “però” o algun petit as-pecte que falla que n’acabarà eclipsant lapart positiva. I ens convertim en fre denosaltres mateixos. Un abaixar el cap ipensar que no som dignes de competir enigualtat de condicions. Que estem, i sem-pre estarem, per sota dels altres.

En aquest sentit, Badalona és la ciutatmés catalana del país. Al nostre vell poblemariner, el complex d’inferioritat és unmal endèmic que portem al nostre ADN.No creiem en Badalona. I molt menys enles seves potencialitats. Tenim un dels mi-llors conservatoris. Un dels milllors hos-

pitals. Un centre de recerca biomèdica re-ferent a nivell estatal. Un excel·lent insti-tut de la construcció. Però no ens ho cre-iem. I no en sabem treure profit.

Primer, no ens ho creiem. No creiem enla nostra ciutat. Un dia podríem pensarque som bons. No perdre de vista que hiha coses a millorar, perquè n’hi ha, peròque Badalona pot ser, o és, la número u.Que pot ser model i exemple. Perquè hopot ser. Adonar-nos que a Can Ruti i al seuentorn biomèdic hi treballen alguns delsmillors professionals, referents a nivellmundial. Que alguns dels millors artistesdel país s’han format al Pau Gargallo. Queno és d’estranyar veure pujar pel carrer delCarme joves carregats amb instruments al’esquena, que venen de molt lluny per po-der rebre una classe al Conservatori. Queen plena crisi econòmica una de les espe-rances que té el país per superar-la és laformació en l’àmbit de la construcció i aixòté un nom: institut Gaudí. Que estem apunt d’inaugurar el jaciment romà soter-rat més important de Catalunya. Hi hamolts municipis que deuen tenir enveja deBadalona i donarien el que fos per poderdir una sola d’aquestes frases.

I aquí és on entra el segon punt. No ensabem treure profit. No explotem Bada-

El veïnat i la Casa Gran

A la nostra ciutat –i a moltes altres- l’a-juda a les Associacions de Veïns es potconvertir en compra-venda de favorsmutus. Sona molt fort i és una afirmacióexagerada, però no per això menys real.

A Badalona, de forma general, hi hatres vies de subvenció: la primera està des-tinada a vertebrar la vida del barri, les re-lacions entre veïns i la seva articulacióamb la ciutat, i depèn de la ParticipacióCiutadana; una segona correspon a festesi s’associa a Cultura, tot i que de vegadesno ho sembla –pot ser el cas d’una cursao un campionat de petanca. La tercera ésper al que no es pot englobar dins de capdels dos grups anteriors, i depèn de l'al-caldia. Creiem que manca claredat quanes parla dels ajuts econòmics a les Asso-ciacions de Veïns, i a qui i a què s’atorgu-en.

Proposem que l’Ajuntament promoguiuna Comissió Paritària de Festes de Ciu-tat on participin amb veu i vot tant les re-gidories pertinents com representacionsde les AVV de cada districte, on puguin de-batre i consensuar un sistema de conven-cions clar, concret i públic.

Aquests ajuts haurien de cobrir diver-sos punts: per començar, el tema del lo-cal social: no pot haver-hi cap Associacióde Veïns legalment constituïda que no entingui un. Les despeses de manteniment,llum, aigua i telèfon correrien parcialmenta càrrec de l’AVV. Pel que fa a les tasquesd’assistència social, que supleixen moltesvegades a l’Administració (assistència agent gran) i els cursos de formació (infor-màtica, català, altres llengües integrado-res, tallers de memòria, gimnàstica, cos-tura, etc.), les despeses es repartirienentre els associats, l'AVV i una ajuda del'Administració. La contractació d'asses-sors per ajudar els veïns en diferentsconflictes i reivindicacions, que també téun cost econòmic i suposa una activitat so-cial, aniria parcialment a càrrec de l'Ad-ministració, igual que les activitats festi-ves. Quant als grans esdeveniments fes-tius que congreguen veïns de tots elsbarris i donen nom i prestigi a la ciutat(com la Festa del Badiu, la Fira de l'Arropo la Festa Medieval), l'Administracióhauria de garantir que no hi haguessinpèrdues, atorgant les ajudes en funció delcost, el ressó de l'acte per la ciutat, la pre-visió de persones que hi assistiran i l'apor-tació que realitzaran.

El que pretenem no és que s'incremen-tin els recursos a aportar per l'Adminis-tració, ans al contrari: del que es tracta ésd'administrar-los bé. Tots hem de ferpedagogia, evitant sopars multitudinarisi festes gratuïtes a càrrec de les subven-cions, i deixant de mantenir la discreciói la manca d'informació en el repartimentdels ajuts.

Ara és el moment, entre tots podemcorregir anomalies i evitar actituds de lli-gams. Volem que els partits polítics es de-fineixin respecte aquests punts en els seusprogrames. És moment de "fer neteja" ireordenar les coses. La crisis i les eleccionsho poden facilitar.

Equip editorial d’El Veïnat

lona, probablement per què hi ha qui creuerròniament que la ciutat no pot interes-sar. Però és fals. Si fóssim capaços de ven-dre la marca Badalona de ben segur des-pertaríem l’interès de molta gent que vol-dria venir a la ciutat a conèixer l’Anís delMono. A passejar per Dalt la Vila. A escol-tar un concert al Teatre Blas Infante. A co-nèixer els secrets de la Serralada de Ma-rina. A descobrir els jaciments ibers i ro-mans. A banyar-se a la platja. A fer el ver-mut a la Rambla. A trepitjar els carrers deLlefià i la Salut sense els quals no s’enten-dria la història dels nostre país dels dar-rers cinquanta anys. A veure i viure el Fil-mets.

Però abans, els badalonins ens hem decreure Badalona. I sobretot ho han de ferels polítics. S’han de creure que Badalonapot actuar realment com a capital dels mu-nicipis de l’entorn. Que pot ser un pol d’a-tracció pel turisme, perquè hi pot havergent interessada en Badalona. Els de foraconfiaran en Badalona, quan els badalo-nins se la creguin. I perquè els badaloninses creguin Badalona, primer ho han de ferels polítics.

Jordi GonzaloPeriodista


201011

Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected]�Novembre


Centre11�

Novembre


El servei de SMS pel civisme canvia de número L’Ajuntament de Badalona es posarà en contacte en els propers dies

amb les persones que han fet servir aquest servei durant l’any que porta actiu per informar que a partir del 30 de novembre, el número

passarà del 5010 actual al 215010 per adaptar-se a la legislació estatal

La segona edicióde les trobadesd’escoles de bàsquet viuràuna vintena de partits

donar un caràcter de circuit per-manent a aquesta trobada. Du-rant l’edició d’aquest 2010 espreveu que hi participin l’EscolaCultural, l’Associació EsportivaMin guella, el Club de BàsquetSant Josep, el Sant Andreu deNat zaret, l’Associació EsportivaBa dalonès, el Club Joventut Ba -dalona i l’Agrupación DeportivaRonda.

El repte de les Escoles deBàsquet ha assolit el seu objec-tiu: convertir una activitat delleure o extraescolar en un ele-ment que potenciï la vessantedu cativa de l’esport.

Les escoles de bàsquet potencienla vessant educativa de l’esportComencen les jornades organitzades pel Badalona Bàsquet Base

Mariona SanzCentre

Més enllà dels dos anys dauratsque marquen la història del bàs-quet a Badalona, amb la cele-bració dels Jocs Olímpics i laconsecució de la Copa d’Europaper part del Joventut entre 1992i 1994, la ciutat ha forjat la sevahistòria sempre amb un deno -mi nador comú: el bàsquet. Permolt que aquest vincle tinguiforts llaços verd-i-negres, l’ac-tivitat basquetbolística de la ciu-tat és evident a qualsevol racóde Badalona.

Haver aconseguit un lligamtan fort entre aquest esport i laciutat -fins i tot nomenada cap-ital europea del bàsquet- es deu,en gran part, a la nombrosa pre -sència de clubs federats a Bada -lona i la presència de les escolesde bàsquet tant d’aquestes enti-tats com dels centres educatiusde Badalona.

LA TROBADAFent honor a la seva condició deciutat bressol del basquetbol,Badalona viurà tots els caps desetmana, fins al 29 de maig de2011, la II Trobada d’escoles debàsquet. Aquestes jornades, or-ganitzades pel Badalona Bàs-quet Base (BBB) i la regidoriad’Esports i Joventut de l’Ajunta-ment de Badalona, van iniciar-se el diumenge 7 de novembre. A les trobades d’enguany hi par-ticipen jugadors amb edatscompreses entre els cinc i els setanys, dividits en tres categoriesesportives. D’aquesta manera,es fomenta i reivindica entre elsmés petits l’esport de la cistella,emblema d’aquesta ciutat. Laidea de les trobades és incidir en

L’emblemàtica pista del C.B. Sant Josep, diumenge.

la vessant educativa de l’esport,i inculcar als petits conceptescom el companyerisme, el jocnet i l’esportivitat a tota com-petició.

Els partits es disputaran al Cen-tre Parroquial Sant Josep, a lapista poliesportiva de la plaçadel Gas i a les pistes de bàsquetdel centre comercial Màgic Ba -dalona. El regidor d’Esports iJoventut, Albert Tomàs, destaca“l’esforç realitzat per totes lesescoles de bàsquet per continuarpotenciant aquest esport a laciutat”, i assegura que aquestacol·laboració ha permès “tripli -car” el nombre de participants.

En l’edició d’enguany, lestroba des superaran la vintena–l’any passat només se’n vancelebrar quatre– i permetran

Jordi Pujol, acompanyat d’uns joves

Centre > L’ex President de laGeneralitat, Jordi Pujol, va visi-tar Badalona per segona vegadaen un mes. El dia 7 d’octubre varecórrer els carrers de Sant Roci va visitar diverses entitats i as-sociacions del barri acompanyat,en aquesta ocasió, pel primertinent d’alcalde de la ciutat, Fe-rran Falcó. L’ex President va feruna conferència adreçada alsalumnes de primer i segon debatxillerat de l’escola Cultural.Una estona abans, Jordi Pujol vaser a la Torre Vella, una edifica-ció urbana del segle XII que vaser residència dels grans propie-taris de la Badalona feudal.

Pujol s’està convertint en unafigura amb força presència du-rant la campanya de les eleccionsal Parlament de Catalunya tantpels actes als quals participa,com per les referències que moltspolítics fan en els seus discursos.Sense anar més lluny, l’actualpresident de la Generalitat, JoséMontilla, va alertar la setmanapassada del “perill” d’una Con-vergència i Unió d’Artur Masque “no té res a veure amb el par-tit que va deixar Pujol quan es varetirar de la política”.

Jordi Pujol tornaa Badalona perparlar amb joves

Foto: Mariona Sanz.

Centre12�Novembre


80 anys d’escola a CanyadóEl centre Lola Anglada celebra divendres una granfesta per celebrar el seu 80è aniversari de l’escola.

RedaccióCanyadó

Inaugurada poc abans deproclamar-se la II República,l’Escola Lola Anglada va comen -çar a desenvolupar la seva activ-itat docent durant el cursescolar 1929-1930 amb el nomd’Escuela Graduada Mar tínezAnido. Durant aquell primerany d’ensenyament, el consis-tori va demanar la substituciódel nom pel de Jaume Balmes,tot i que finalment el nom escol-lit va ser el de Ramon Mun -taner.

Durant la dictadura, el centreva recuperar el nom de Mar -tínez Anido, però amb l’arribadade la democràcia, l’Ajuntamentva proposar el nom de la il·lus -tradora i narradora Lola Angla -da, filla adoptiva de Tiana i queencara avui està molt present alcentre amb un dels seus un delsseus dibuixos del llibre ‘El méspetit de tots’.

Abans d’aquest fet, hi ha totun seguit d’esdeveniments quecal recordar com per exemplel’article publicat a ‘El Eco’ el 23de juliol de 1927 recollit en el lli-bre ‘Badalona, l’escola d’ahir’,on s’hi podia llegir: "Pel que fa ala adjudicació de les obres delGrup Escolar Canyadó, l'alcaldeva dir que per fi, s'ha solucionatel litigi existent entre el Sr. Or-riols i un contractista de Ter-rassa, ha tingut efecte lasu bhasta (...) s'ha adjudicat de-finitivament al propi Sr. Orriols,que comptant com compta ambgran angoixa de materials, lasetmana que ve començarà lesobres amb gran activitat, demanera que s'ha desistit deposar la primera pedra i com nohi ha acord per a això, es posaràen comptes de la primera, l'úl-tima, és a dir quan les obres es-tiguin ja acabades.”

El mes de setembre de 1967va arribar a l’escola un jovemestre de Múrcia que acabavad’aprovar les oposicions i que

Foto cedida per Pedro Jesús Fernández

L’escola Lola Anglada, en una imatge recent

L’escola tambéesdevindrà unnou institut apartir de l’any2014

La casa desocupada

Foto: Arxiu.

Redacció> Agents de la Guàr-dia Urbana de Badalona van de-tenir dilluns a la matinada trespersones com a presumptes au-tores d’un delicte d’ocupaciód’immobles. Es tracta de treshomes, d’edats que oscil·len en-tre els 19 i 22 anys, veïns de Bar-celona i Terrassa, que van entrardins un edifici d’habitatges tapiat,al número 181 del carrer de Bal-domer Solà.

El desallotjament immediatva ser possible gràcies a la truca-da d’un veí, que va informar a laGuàrdia Urbana sobre la pre-sència d’un grup de tres individusque estaven foradant la portatapiada d’accés a l’edifici. Duespatrulles de la Guàrdia Urbanavan intentar accedir a l’interior del’immoble i malgrat que en unprimer moment els ocupants vanimpedir l’accés dels agents, final-ment van ser detinguts. Als ocu-pes se’ls va intervenir l’eina em-prada per a foradar la porta tapia-da, una cadena i diversos objec-tes utilitzats per a accedir i mou-re’s per l’immoble, format per di-versos pisos deshabitats. Als tresdetinguts se’ls imputa un delicted’ocupació il·legal d’immoble.

El primer tinent d’alcalde del’Ajuntament de Badalona, Fe-rran Falcó, va voler agrair espe-cialment la col·laboració ciutada-na “perquè el fet de rebre una tru-cada en el moment en què es pro-dueix l’ocupació permet que elsagents puguin intentar el des-allotjament dins el termini que lallei permet”. Falcó ha recomanatals ciutadans trucar ràpid alsagents en aquestes ocasions.

La GuàrdiaUrbana deté tres ocupes

mai havia pensat com canviariala seva vida en aquesta acolli-dora ciutat. Aquell any, malgratdestinar-se a l’educació primà -ria, la planta baixa de l’edificiencara acollia nens que ateniendones de l’Auxili Social, organ-ització de d’ajut humanitari con-stituïda durant la Guerra Civil idesprès gestionada per la Sec-ción Femenina.

Segons el president de l’Asso-ciació de Veïns de Canyadó,Pedro Jesús Fernández, “durantaquells anys, a Badalona ex-istien poques escoles públiquesi la majoria dels que anaven enaquest centre arribaven en di-versos autocars d’altres barrisde Badalona”. I és que els pisosSant Jordi tot just es comen -çaven a construir. De fet, durantel franquisme els i les alumnesestudiaven separats –les nenesa la primera planta i els nens ala segona– i feien l’esbarjo enllocs diferents.

Molts mestres han deixatbons records a l’escola i per ex-

tensió a tot el barri de Canyadó:don Manuel, doña Vicenta, donNiceas, doña María Jesús, doñaLuz... Els més joves eren laseñorita Conchita, don Santi-ago... Mestres admirats i respec-tats els quals també vivien albarri.

Amb el temps, l’escola estrans formava en el centre edu-catiu del barri i moltes genera-cions de canyatencs han passatper les seves aules. Per això, en-cara avui els veïns es fan sevesles instal·lacions de l’escola LolaAnglada i tothom a Canyadól’estima a traves dels seus rè-cords i les històries viscudes du-rant la seva etapa d’infantesa.

També directors i directorescom en Josep, la Marisol i enl’actualitat en Toni Soriano i elsdiferents equips de mestres, hanaconseguit donar-li a l’escolaLola Anglada el prestigi neces-sari per seguir prioritzant unauna formació integral als seusalumnes.

Actualment, el centre és unaescola oberta al barri i col·labo-radora amb les diverses entitatsque hi ha a Canyadó.

Segons el president de l’Asso-ciació de Veïns de Canyadó,Pedro Jesús Fernández, “hemd’estar orgullosos d’una escolaque treballa per aconseguir unaciutadania més formada, mésresponsable i més arrelada”.

La platja dels Pescadors

Redacció> El balanç de la plat-ja de Badalona d’aquest 2010ha estat marcat pels dos sistemesde qualitat atorgats a la ciutat. Enaquest sentit, les platges de Ba-dalona van rebre el distintiu “Q”de Qualitat Turística i la Bande-ra Blava a la platja dels Pesca-dors. Entre les millores ambien-tals destaquen la instal·lació dereductors d’aigua a les dutxes i eltancament i desmuntatge d’a-questes un cop acabada la tem-porada.

Com a millores en infraes-tructures, la temporada ha estatmarcada per l’inici de les obresdel passeig Marítim, la reformade l’entorn de la Barca Maria i laremodelació del passeig de laRambla a principis de maig.

Pel que fa al residus a la sorraaquest any s’han recollit 34 tonesmés que l’any passat. En total, degener a setembre, s’han recollit232,5 tones de residus a la sorradavant les 198,5 tones de l’any2009. Cal tenir en compte quedurant l’operatiu extraordinariorganitzat amb motiu de la revet-lla de Sant Joan es van recollir 12tones de residus, 3 menys quel’any passat.

D’altra banda, el servei desalvament i socorrisme, ha atèsdurant aquest 2010 prop de4.000 persones, tot i que la ma-joria de les accions realitzades enaquest àmbit han estat en accionspreventives.

Les platgesgeneren 232tones de residus

Foto: Arxiu.

13�Centre líniabadalonaNovembre

201011

La residència Horitzó fa 25 anys El centre va celebrar un dinar de germanor amb residents i familiars

Jordi AlcoverCentre

L’Ajuntament de Badalona hahomenatjat els 25 anys de vidade la residència geriàtrica Ho-ritzó, situada al carrer SantaMadrona, 47, a tocar a la Ram-bla. La residència, gestionadaper la Fundació Privada Ho-ritzó, compta actualment amb24 places, la majoria de les qualssón d’ancianes badaloninesd’entre 70 i 90 anys.

Dissabte passat, el centre vacelebrar un dinar de germanoramb els residents i els seus fami-liars. Tant la directora del cen-

Foto: Arxiu.

La residència Horitzó se situa a tocar de la Rambla.

tre, Anna Maria Vives, com elpresident del patronat de la fun-dació, Llorenç Caballeria, vanremarcar el caràcter familiar dela residència. Un centre que maiha volgut créixer i ha apostat perla relació propera amb les famí-lies i els mateixos residents fenttrobades i celebracions conjun-tes en les èpoques més assenya-lades de l’any.

El centre Horitzó ofereix alsseus residents els serveis de fi-sioteràpia, serveis sociosanita-ris, teràpia ocupacional, igim nàs adaptat a les necessitatsde cada persona i, en especial, ales limitacions de mobilitat.

Redacció > Els municipis llati-noamericans de Peñalolén (Xile),Rosario i Godoy Cruz (Argenti-na), Medellín (Colòmbia) i Mon-tevideo (Uruguai) participen finsdivendres en el III Seminari deSeguretat Ciutadana i CohesióSocial, que s’emmarca dins les re-lacions de cooperació internacio-nal del municipi. Durant la pri-mera jornada del seminari, cele-brada a l’Espai Betúlia, es vapresentar la Declaració de Bada-lona en la qual els municipisparticipants es van comprometrea treballar en xarxa.

III Seminari de SeguretatCiutadana

Redacció > El pantalà, obert alpúblic des del maig del 2009 haestat un dels exteriors escollitsper la campanya publicitària d’u-na companyia elèctrica a nivellestatal. No és la primera vegadaque el Pont del Petroli apareix alsanuncis i fa pocs mesos ja va serprotagonista de les promocionsde Transports Metropolitans deBarcelona per anunciar la inau-guració de Pompeu Fabra.

El Pont del Petrolitorna a ser unreclam publicitari

Redacció > Els tres grups decontenidors soterrats instal·latsal carrer de Francesc Layret vanentrar en servei el 5 de novembreper substituir els que hi havia desuperfície, que ja han estat reti-rats. Els nous contenidors, fi-nançats a través del Fons Estatalper a l’Ocupació i la Sostenibili-tat Local (FEOSL), són de polie-tilè i tenen una capacitat de3.000 litres amb doble ganxoper obertura inferior. D’aquestgrup de sis contenidors, dos sónper la fracció de resta i els quatrerestants per a la brossa orgànica,el paper, el vidre i els envasos.

Francesc Layretestrena nouscontenidors

La Salut14�

Novembre


La plaça Trafalgar es converteix en un espaide convivència amb ‘Els colors de la tardor’

Foto: Mariona Sanz

Banksy i el dret a decidirFa pocs dies va aparèixer en una de les escales de la plaça

Trafalgar un graffiti artístic que relaciona l’obra de l’artistaurbà de reconegut prestigi, Banksy,

amb la temàtica del dret a decidir molt present.

Mariona SanzLa Salut

La plaça Trafalgar de Badalonava centrar les activitats d’unanova proposta del programa ElsColors de la Tardor, que aquestcap de setmana va oferir als par-ticipants diverses activitatsentre les quals destacava latrobada Fils del Món, on es vandonar a conèixer els diferentspunts de costura, teixits i vestitsregionals d’arreu. A banda desaber com es confeccionen lespeces de roba, els assistents vangaudir d’un taller de Tabal (per-cussió tradicional), conduït perPedro Hidalgo, un dels mem-bres de l’Asociación Cultural delFolklore i las Músicas Afri -canoides. D’altra banda, laCobla Baix Llobregat i l’AteneuCultural de Llefià van oferir unaballada de sardanes.

Per tercer any consecutiu, unconjunt de veïns i veïnes, enti-tats, artistes, centres educatius ireligiosos dels barris de La Saluti Llefià han fet possible unanova edició d’Els Colors de laTardor. Aquesta és una inicia-tiva de caire social que apostaper una Badalona integradora iintegrada, esforçant-se perquètots els seus barris, cada vegadamés variats i plurals, creixin encohesió social, en respecte i con-vivència.

Els objectius dels Colors de laTardor estan ben definits perpart dels seus impulsors: fo-mentar la convivència a través

de les festes populars i el diàlegtreballant amb altres veïns iveïnes, siguin de l’edat i l’origenque siguin, afavorir la interacció

entre tradicions i lluitar contral’exclusió socioeconòmica i perla igualtat d’oportunitats. Tot elque avui són objectius, es pre-veu que evolucionin en tretsidentitaris de tots els barris deBadalona. Els Colors de la Tar-dor forma part del projecte“Teixint Cultures- Teixint Barri”del programa “Serra d’enMena”, amb la col·laboració delPla de Desenvolupament Comu-nitari de Salut i Llefià i amb elsuport de l’Ajuntament de Ba -dalona.

Les properes activitats se ce -le braran aquest dissabte 13 denovembre i se centraran en de-batre els reptes de futur de laciutat. D’aquesta manera, a par-tir de les 10:00 del matí tindràlloc la xerrada ‘Avançant en un

Una cobla de sardanes a la Plaça Trafalgar, dissabte passat

Entitats de La Salut i Llefià col·laboren en la tercera edició d’aquesta iniciativa >Els barris aposten per l’interculturalitat i la cohesió amb diversos actes

nou model de convivència:Badalona som tots’. La propostaconsisteix en un debat d’Inter-culturalitat, on es parlarà d’a -

quest tema des del respecte il’ànim de cooperar entre veïns.A partir de les 11:30h tindrà llocel Badaground, un acte jove onhi haurà actuacions, masterclassi un bon concert.

Els Colors de la Tardor vaacompanyat d'un manifest quesubscriuen la gran majoria d'en-titats, centres educatius i reli-giosos d'aquests dos barrisbadalonins i pretén difondre lacultura de la pau com a eix perresoldre o prevenir conflictes.En aquest sentit, els organit -zadors pretenen que la trobadaveïnal els ajudi a desfer rumors iestereotips, a superar prejudicisi a créixer en estimació mútua ien noves amistats, segons ex-plica el document.

Segons el regidor del dis-tricte, Pablo Hernán (PSC), “ElsColors de la Tardor signifiquenun pas més per fonamentar allòque ja s'està fent des de fatemps”. En aquest sentit, Her -nán assegura que el projectepretén “apropar-se a les dife -rents cultures i de pacificar unazona que a vegades no és com-presa, i que, moltes vegades, ésassenyalada amb el dit ambmales intencions”.

Per la seva banda, el regidorde Ciutadania i Convivència,Josep Pera (CiU), ha qualificatel projecte d’Els Colors de laTardor com una “oportunitat,sobretot per a La Salut perquède - mos tri que no és el barri quediuen que és”. Pera, qui no volocultar la situació que viu lazona, admet que “La Salut téproblemes i té molts conflictes,però el barri és molt més queaquests conflictes”.

La iniciativa ésuna oportunitatperquè els barris mostrin a la ciutat queels seus carrerstambé són un exemple de cohesió

El proper dissabte es debatrà sobre el nou model de convivènciapel qual lluitenles entitats que organitzenles activitats


201011

La Salut16�Novembre


Set detinguts per atracaments i furtsUn dels arrestats està acusat de tres robatoris en establiments del barri de la Salut

RedaccióLa Salut

Operació policial al Barcelonèsnord contra la delinqüència co-muna. Agents dels Mossos d’Es -quadra de la comissaria deBa da lona han resolt les darreressetmanes un total de 23 roba-toris i atracaments comesos enestabliments i a la via pública deBadalona i Sant Adrià del Besòs.Les investigacions s’han saldatamb la detenció de 7 persones,d’entre 21 i 26 anys i veïnes deBadalona i Santa Coloma deGramenet, per la seva pre-sumpta participació en els fets.

Foto: Arxiu

Els Mossos d’Esquadra, en una recent operació policialL’operació policial ha permès

arrestar al presumpte autor detres robatoris amb intimidacióperpetrats a l’octubre en establi-ments del barri de la Salut. Eldetingut, de 22 anys i veí deBadalona, hauria intimidat ladependenta amb una arma defoc simulada quan els clients jahavien marxat del comerç. Eljutge en funcions de guàrdia deBadalona n’ha decretat la presóprovisional.

Un altre dels detinguts és unveí de Santa Coloma de Gra -menet, de 22 anys, que acumulafins a 97 detencions al seu expe-dient. En aquest cas, hauriacomès set robatoris amb forçaentre agost i octubre en establi-ments de la zona centre deBadalona. L’autor actuava dematinada i accedir als comerçosde matinada forçant els panysde les entrades o trencant elsvides exteriors.

Els mossos de la comissariade Badalona també han detinguta un altre presumpte delin-qüent, de 26 anys i veí de la ciu-tat, acusat de set robatoriscomesos des de l’agost a la viapública als municipis de Bada -lona i Sant Adrià del Besòs.L’autor, de gran corpulència,s’acostava a les víctimes amb elpretext de preguntar-los peralgun gimnàs, seguidament lesagafava per la cintura o el cin-turó i les sacsejava fins queaconseguia els seus objectespersonals.

D’altra banda, les indaga-cions dels Mossos també hanpermès resoldre sis robatorisamb força més al municipi veíde Sant Adrià del Besòs. Les in-vestigacions policials han culmi-nat amb la detenció per part dela policia el passat 4 de novem-bre de quatre persones, d’entre21 i 24 anys, veïnes de SantaColoma de Gramenet, quan pre-sumiblement fugien d’un roba-tori amb força. Les diligènciesposteriors han permès rela-cionar els quatre detinguts ambrobatoris perpetrats mitjançantel mètode del butró (perforacióa la paret o al sostre) a empresesdel polígon industrial Montsolís.

Del total de robatoris a Badalona iSant Adrià, 10 d’ells eren violents o amb intimidació i 13 amb força


201011

18�

LlefiàNovembre


Set mesos de la Línia 10 a LlefiàEs compleixen set mesos de l’arribada del metro als barris de La

Salut i Llefià amb una afluència de passatgers que se situa pro-pera als 9.000 usuaris diaris mentre continuen les obres per

fer-la arribar al Polígon Pratenc.

Foto: Ajuntament

La Xarxa ciutadana Llefi@net desenvolupaun nou model de barri amb la tecnologia

Foto:: arxiu

Marc UstrellLa Salut

Llefi@Net, Xarxa Ciutadana deLlefià, va néixer l’any 1999 en unmoment en el que l’accés a lestecnologies de la informació es-tava acotat a les comunitats uni-versitàries i empresarials i pocaccessible al ciutadà, amb l’ob-jectiu de fomentar i popularitzarel coneixement i l'ús de lesnoves tecnologies al barri per tald'integrar-lo a la societat de lainformació, i de retruc pro-moure la vida associativa delbarri. “Vam detectar que com amínim havíem de trencar duesbarreres, en primera instància”,assegura un dels portaveu deLlefi@net, Óscar Sanz.

D’aquesta manera, el col·lec-tiu es qüestiona en quin sentites repartirà la propietat de lesinfraestructures i el seu poten-cial comercial una vegada lesoperadores de comunicacionsvan veure que podien explotarcontroladament per augmentarles seves taxes de beneficis.Aquest fet dificultava enorme-ment l’accés de la majoria degent que havíem i encara avuihem de pagar un peatgeeconòmic important per fer úsde les infraestructures. Val a dir,que originalment el movimentde xarxes ciutadanes, freenets,va sorgir focalitzat en replicarinfraestructures de connexió,per exemple, mitjançant la dis-posició de bateries de mòdemsque possibilitaven compartir les

poques connexions existents aInternet i fer-les més asse-quibles als ciutadans. En la sevaevolució posterior amb la popu-

larització de l’accés, motivadaen gran mesura per convertirInternet en un canal comercial,les xarxes ciutadanes van passara treballar aspectes més ampliscom la democratització en l’ac-cés, disseny de noves formes decooperació i participació ciu-tadana, foment i difusió delconeixement i l’activitat local.

En l’actualitat, la propietatdel mitjà físic és a dir, de lesxarxes de connexió en les sevesdiferents variants: adsl, fibraòptica, wifi, wimax, satèl·lit...,per part de grans companyies detelecomunicacions que tenenun comportament d’oligopoli,continua essent un factor d’ex-clusió, doncs la gran majoria so-cial no son els propietaris delmitjà, creuen que és necessari

L’aplicació que ha posat en marxa Llefi@net per detectar incidències a la via pública

El col·lectiu ja ha estrenat una eina per localitzar incidents a través de Google >Diversos empresaris de les telecomunicacions col·laboren amb el projecte

que es consideri com un dretciutadà l’accés gratuït a les in-fraestructures (a l’estat espanyolel 51% de les llars tenen accés a

Internet enfront al 96% de Fin-làndia on és considerat un dretbàsic), garantit per les adminis-tracions públiques o per alterna-tives autogestionades o amb laparticipació dels ciutadans i lesseves organitzacions, com perexemple alternatives incipientscom el projecte guifi.net per abastir xarxes sense fils de caràc-ter lliure.

L’altra barrera fa referènciaal procés d’alfabetització digital,on lleis de propietat intel·lectualamenacen greument la llibertat,l’accés i la difusió de les idees iconeixements i dificulten encaramés les tasques per minimitzarl’analfabetisme digital. A mésd’escapçar la creativitat, la reuti-lització de coneixements i ame-naçar els pocs espais departicipació, trobada, transfer-ència de coneixements i novesiniciatives, intentant que elsmoments de socialització es-tiguin contínuament mercantil-itzats.

Tot i tenir dispositius ambmoltes capacitats tecnològiques,que s’abarateixen els costos delsmateixos, i que potencialmentsón eines que ens poden ajudara tenir un nivell general més altde coneixements i informació ala vegada que ens faciliten la co-operació, la realitat mostra quel’ús al que s’indueix en un granpercentatge, és unidireccionalen l’àmbit de l’entretenimentcomercial i individualitzat queva inundant la xarxa i els hàbitsdels usuaris, com si es volguésretornar el coneixement al mon-estir o a l’acadèmia però no a lapública, si no a en l’ambient mésacadèmic.

El col·lectiu esqüestiona quinaés la distribucióde la tecnologiaara que lesgrans empresess’han apoderatd’aquestselements

La meitat de lesllars catalanesencara no disposen deconnexió a internet i queden un pasenrera dels internautes


201011

Llefià20�Novembre


Felipe González inaugura aLlefià els mítings electorals

sar els “perills” que suposariauna Generalitat on Artur Masfos el president.

Felipe González va fer una ex-tensa exposició de la situació eco-nòmica actual i no va estalviar-secrítiques a José Luís RodríguezZapatero. “El Govern no explicaprou bé els canvis econòmics”, vaassegurar González després d'ad-metre que l'esquerra viu sumidaen un desconcert, “aquí i l'altre

RedaccióLlefià

El Pavelló Poliesportiu de Llefiàva acollir la primera gran convo-catòria de la precampanya electo-ral per a les eleccions al Parla-ment del proper 28 de novembre.

2.500 persones van ompliraquest equipament el qual va es-devenir l’escenari d’una conferèn-cia amb l’alcalde de Badalona,Jordi Serra, el president de la Ge-neralitat, José Montilla i l’expre-sident del govern Felipe González.

El míting de Serra es va centraren la integració i la cohesió sociala Badalona i a fer un repàs de to-tes les accions en positiu ques’han desenvolupat a la ciutatdurant el govern del tripartit.L’alcalde va assegurar que elsque eren allà presents van poderarribar-hi “gràcies a una de les in-fraestructures de major projecciórealitzades mai a Badalona”, re-ferint-se a la Línia 10 del metroinaugurada l’abril passat. Per laseva banda, el president de la Ge-neralitat, José Montilla va expo-

L’expresident del govern espanyol visita el pavelló deLlefià, acompanyat de José Montilla i Jordi Serra

costat de l'Atlàntic”. Això sí, perals que, fins i tot en els cerclespropers al PSOE, comparen lesretallades de Zapatero amb les deDavid Cameron (referent de Ma-riano Rajoy) a Gran Bretanya, vasentenciar: “Tallar cal tallar, peròuns ho fan d'una banda i altresd’una altra”. Els pensionistes deBadalona el van entendre. O ambels seus aplaudiments ho va sem-blar.

Felipe González.

Foto: Mariona Sanz.

Foto: Mariona Sanz.

L’alcalde Serra.

21�

Sant RocNovembre


Reunió de la permanent de Badalona som totsL’Ateneu de Sant Roc acollirà el proper dimecres dia

17 de novembre una nova reunió de la permanent de la plataforma Badalona som tots per continuar definint els grups

de treball amb els quals s’estructurarà.

250 famílies de Sant Roc encara esperen les claus del seu pis de protecció oficial

Foto: Arxiu

Narcís PresasSant Roc

La iniciativa de renovació de lamajor part del barri de Sant Rocs’inicia els anys 90 després deconstatar l’existència de patolo-gies estructurals en forma d’alu-minosi a una bona part delsedificis del barri, construïts elsanys 60. El Pla Especial com-prèn en un inici la substitució de918 habitatges compresos entreels carrers Alfons XIII, VélezRubio, Anselm Turmeda i Mà -laga, i s’amplia posteriorment al’avinguda del Marquès delMont-roig, amb 144 unitatsmés. La primera fase dels nouspisos es va lliurar el 2001, i l’úl-tim lliurament data del juliold’enguany, amb un nou bloc de68 unitats construït a tocar delcamp de futbol. En total, ja s’hacompletat el 75 per cent de la re-modelació del barri i s’han lliu-rat 785 pisos dels 1.035pre vistos de nova construcció,se gons dades del departamentde Medi Ambient i Habitatge.

Des de l’Incasòl, David Com-panyon, director de comunicaciói relacions externes, afir ma quela Generalitat manté la previsióinicial i confia que abans d’a-cabar l’any es pugui licitar ja elbloc L i les obres puguincomençar, com estava previst,l’any 2011. L’Incasòl admet certsajustaments com a conseqüènciade la crisi però garanteix que elprograma de remodelacionstirarà endavant i més després

que el passat 25 d’octubre sig-nessin amb l’antic ministerid’Habitatge el conveni que dónacontinuïtat a tots els processosde remodelació oberts.

Diferent ho veu Diego Justi-cia, president de l’Associació deVeïns de Sant Roc. Alerta que lasituació ara està bloquejada al’espera de que les administra-

cions tinguin el finançamentnecessari per abordar les obres.Explica que els solars on haurand’anar els futurs edificis O i Lestan ja a punt des del passatmes de novembre però que lesobres no comencen per mancade diners.

FRUSTRACIÓ VEÏNALJusticia expressa la seva frus-tració perquè, diu, mai havia fal-lat cap remodelació a Sant Roc isempre s’havien dut a termetotes seguint els terminis i cal-endaris previstos. Destaca, amés, el contacte correcte i satis-factori amb la Generalitat iAjuntament i que sempre haprevalgut el consens en les re-unions que ha mantingut ambambdues administracions. Con-

Blocs de pisos al barri de Sant Roc.

Són les que falten per completar el programa de remodelació del barri de Sant Roc > Els terminis es compleixen i abans que acabi l’any es preveu licitar un nou bloc

clou, per tant, que és un pro -blema de diners, i no de voluntat.

Això no deixa, però, que desde l’Associació de veïns de SantRoc es plantegin convocar al-guna manifestació de protestaque comptaria, en principi, ambel suport d’altres associacions deveïns d’habitatge social deCatalunya.

Mentrestant, les personesque esperen que es construexinels nous pisos de protecció ofi-cial continuen vivint als pisosamb patologies estructurals. Lasituació és diferent entre els queencara falten de la primera fasei les 144 famílies de l’avingudaMarquès de Mont-roig. Segonsdenuncia Diego Justicia, elsegon grup es troba en unasituació més delicada ja que nopot vendre els seus actuals pisosa la Generalitat de manera quees troba entre l’espasa i la paretperquè, diu, no poden vendre elsseus actuals habitatges a ningúmés que a especuladors i pertant no poden marxar dels seusactuals pisos.

MODEL PACTATEl procés de remodelació deSant Roc, en el qual hi par-ticipen Estat, Generalitat i Ajun-tament, s’està portant a termeseguint un model d’integraciópactat amb els representantsveïnals que procura mantenirels veïns a la mateixa comunitaton vivien i seguint criteris de co-hesió social. Els veïns són cons -cients, a més, que els primers amarxar a un nou pis eren elsprimers que generaven terrenys.

Amb tot, els nous blocs O i Lseran de 56 habitatges cadascuni acolliran els veïns pendentsd’anteriors fases de remod-elació, i els primers de la novade l’avinguda Marquès de Mont-roig. Seguiran el mateix modelportat a terme fins ara, ambpisos de tres dormitoris i d’ar-quitectes diferents, per trencarla imatge de polígon i l’apostad’incrementar l’espai públic.

L’Associació deVeïns alerta deproblemes de finançament perabordar lesobres pendents

La Generalitatgaranteix queles previsionsinicials no hanvariat i iniciaràtreballs el 2011

Gorg-Progrés22�

Novembre


Obres al carrer Guifré després de NadalL’alcalde de Badalona, Jordi Serra, va aprofitar la inauguració del noupont del carrer Progrés per anunciar l’inici d’obres al carrer Guifré en

el tram comprès entre Ponent i Anselm Clavé. El consistori ja ha acor-dat el calendari amb els comerciants d’aquesta via

Redacció> El Port de Badalonaestarà present en la 49 edició delSaló Nàutic Internacional de Bar-celona, que se celebra del 6 al 14de novembre amb un estand pro-pi, ubicat en el recinte firal deGran Via, a L'Hospitalet de Llo-bregat. La principal novetat quepresenta la societat per a aquestcertamen és el pla de comercia-lització d'amarradors i pallolsque posa en mercat un centenard'unitats, de diferents eslores,entre els que hi ha la incorpora-ció de l'oferta de la dàrsena dePonent. I especialment l'entradaen funcionament de la marinaseca de 211 places per a embarca-cions de fins a 8 metres sense palequipament que estarà a ple ren-diment a primers de desembre.També s'informarà de l'ofertadel varador i dels tallers i l'àreatècnica, que destaca per una mo-derna nau de pintura que com-pleix al màxim tots els requisitsambientals i l'entrada en funcio-nament al gener de l'Escola Mu-nicipal de Vela.

Un centenard’amarradorssurten a la venda

Foto: Arxiu

Vista del nou pont del carrer Progrés

Pas endavant en la dinamitzaciódel port i el barri del Gorg

Els barris del Gorg i el Progrés re-cuperen mica en mica la sevanormalitat a mesura que finalit-zen el conjunt d’obres incloses enel pla especial del port de Bada-lona. Dilluns al matí es va tornara obrir al trànsit el carrer deProgrés, entre Ponent i AntoniBori, un cop enllestida la cons-trucció del pont que salva el des-nivell de la rambla del Gorg. D’a-questa manera, els vehicles tam-bé poden tornar a circular pel car-rer d'Antoni Bori, entre Progrési Marquès de Mont-roig, i pel car-rer de Ponent, entre Guifré i Pro-grés.

La circulació es reprèn i tam-bé entra en servei la segona fasede la Rambla del Gorg, en eltram que va del carrer Guifré aProgrés, que manté les caracterís-

El nou pont del carrer Progrés permet recuperar la circulació habitual

Marc UstrellGorg

tiques del primer tram inauguratel mes d'abril, coincidint ambl'entrada en funcionament de lalínea 9 i 10 del metro en aquestsector. A partir d’ara, la ciutatguanya un parc de 80 metresd'amplada, amb mobiliari i enllu-menat renovat i vegetació linealper potenciar espais de passeig ide connexió de ciutat en sentitmar-muntanya, amb elementsd'il·luminació i plantació d'arbresordenats en filera i també con-centració d'arbrat i zones de ges-pa per aconseguir espais d'ombrai estada, en la vorera del carrerPonent. Durant la inauguració delnou pont, l’alcalde de Badalona,Jordi Serra va recordar que “famolt pocs anys, on molts noméshi veien destrucció, ara hi hauna rambla amb moltes possibi-litats”. D’altra banda, el conselld'administració de Marina Bada-lona ha aprovat un primer projec-

te del pont que anirà per sobre elcanal d'aigua i sobre el qual cir-cularà el tren i segurament eltramvia. D’aquesta manera, elconsistori aconsegueix tirar enda-

vant un projecte que malgrat su-peditar-se al desenvolupament del’activitat econòmica i construc-tiva de l’entorn, acabarà desenvo-lupant-lo amb un pressupost queno arriba a la meitat del ques’havia previst inicialment (uns20 milions d’euros).

Un altre dels projectes de l’en-torn del port que podrien concre-tar-se en els propers mesos ésl'hotel de quatre estrelles ubicata tocar del futur canal i que hau-ria de posar-se a licitació quan laGeneralitat hi doni el vistiplau.

La recent inauguració de laLlotja dels Pescadors i la futuraEscola de Vela són dues de les ac-tuacions que han d’ajudar a dina-mitzar un entorn que necessita-rà, tal com reconeix l’Ajunta-ment, la injecció del sector immo-biliari. Els solars situats a bandai banda del canal continuen espe-rant edificis i equipaments.


201011

24�

Patrulles ciutadanes a Sant CristL’Ajuntament es mostra preocupat per la seguretat però considera que les xifres de delictes són les normals pel nombre d’habitants

Foto: Ajuntament

Narcís PresasSant Crist

L'increment de la sensació d'in-seguretat al barri de Sant Crist hamotivat que alguns veïns es co-mencin a plantejar la possibilitatd'organitzar patrulles ciutada-nes per garantir la seguretat delsnens i joves que tornen el vesprequan ja és fosc del centre de laciutat. Ho ha explicat Juan Bení-tez, de l'Associació de Veïns SantCrist de Can Cabanyes, que de-nuncia que “a partir de les nou elsveïns no poden sortir al carrer”.Per tot, i sobretot de cara a la se-guretat dels més petits, Benítezdiu que alguns veïns del barri hancomençat a parlar de muntarpatrulles ciutadanes per garantirel retorn a casa dels més petits.

Des de l'Associació de VeïnsSant Crist de Can Cabanyes man-

tenen que el barri té un problemad’inseguretat i demanen a l'Ajun-tament que millori la il·lumina-ció i incrementi les patrulles deguàrdia pels carrers perquè asse-guren “hi ha dies que ni es veuenels efectius policials”.

L’Ajuntament, per la seva part,mostra la seva total atenció i

preocupació per la seguretat albarri i assegura que hi destinatots els recursos disponibles. Entot cas, també deixa clar que elsíndexs de delictes que es registrena Sant Crist són els normals perla seva població i per una ciutatgran com Badalona.

A més, des del consistori man-tenen reunions per tractar espe-cíficament la seguretat a SantCrist. L’última, el dilluns, va reu-nir a Ajuntament, Guàrdia Urba-na i veïns i va arrancar el compro-mís de celebrar una reunió men-sual entre totes les parts per ferun seguiment del tema.

ESTADÍSTIQUESSegons fonts policials els últimsquatre mesos Sant Crist va regis-trar un total de 27 delictes i fal-tes, tant robatoris com furts, quefa una mitjana de gairebé 7 delic-

N.P.> Les entitats organitzado-res de l’enquesta per la milloradel barri de Sant Crist van orga-nitzar el dissabte una jornada fes-tiva per explicar i repartir enques-tes a tots els veïns del barri. En-tre les diverses activitats, desta-ca una cercavila, una xocolatadai una batucada, tot per fer difu-sió d’unes enquestes que pre-gunten als veïns quines milloreshan de ser prioritàries per al ba-rri.

Fins ara ja s’han repartit un to-tal de 4.000 butlletes a comerços,entitats, escoles i instituts delbarri. Segons un primer recomp-te, fins la setmana passada les en-titats ja havien recollit un total de500 enquestes omplertes.

Iniciativa per Catalunya Verdsés una de les entitats promotores.El seu líder municipal, CarlesSegués, destaca la bona predispo-sició de tothom, veïns i entitats,per tirar endavant la iniciativa. Iuna bona mostra d’això, diu, vaser la jornada festiva de dissab-te passat, el dia en què ha notatuna millor acollida per part de to-thom.

Segués valora positivamentles 500 enquestes recollides, iconfia incrementar aquest núme-ro abans de finalitzar el procés.La idea inicial era fer un acte decloenda i presentació de resultatsl’11 de desembre, però al coinci-dir amb el Consell de Ciutat elmés probable és que es posposifins a mitjans gener.

Jornada festivad’enquestesparticipatives

Vista panoràmica del barri de Sant Crist.

tes i faltes cada mes, essent el ju-liol el mes amb més actes delic-tius.

Atenent a aquestes dades ofi-cials, i tenint en compte que aSant Crist hi viuen 10.515 perso-nes (el 4,8% de la població de Ba-dalona) podem concloure quecada mes es produeix un delicteper cada 1.500 habitants.

Des de l’Associació de VeïnsSant Crist de Can Cabanyes, JuanBenítez relativitza aquestes dadesja que afirma que alguns comer-ciants del barri han desistit depresentar denúncies per la qualcosa “alguns delictes ja no cons-ten a les estadístiques”. Assegu-ra que perden molt temps ananta presentar la denúncia i que noels surt a compte, de maneraque no hi van i per tant, diu Be-nítez, els delictes que pateixen nosurten comptabilitzats.

Col·loqui electoral a Sant CristEl passat dimecres 10 de novembre a la seu de

l’Associació de Veïns de Sant Crist es va realitzar un col·loqui amb representants munici-

pals dels sis partits amb representació parlamentària

Els veïns esplantegen crear patrulles i el consistoridiu que hi destina els recursos disponibles

Sant Crist · SistrellsNovembre


Lloreda · MontigalàNovembre


25�

L’institut Gaudí vol fer cursos als ‘ni-nis’Presentarà als Ajuntaments del Barcelonès Nord una nova proposta de formació

Jordi AlcoverMontigalà

L’Institut Gaudí de la Construc-ció de Badalona està elaborantun pla que proposarà al llarg deles properes setmanes als Ajun-taments de Badalona, Santa Co-loma i Sant Adrià de Besòs perdonar una sortida laboral als“ni-nis”. Tot i que la propostaencara no està del tot acordada,segons ha pogut saber Línia Ba-dalona, el centre de formaciópretén oferir cursos subvencio-nats a joves que ni estudien nitreballen. A canvi, segons pro-posaran les administracionsmunicipals, hauran d’oferir uncontracte laboral temporal perla rehabilitació de façanes o re-formes d’edificis públics. De fet,precisament, aquesta és la sor-tida per la qual aposta l’InstitutGaudí, tal i com ha explicat elseu cap d’estudis, Jaume Cana-dés: la rehabilitació. Segons Ca-nadés, la mala conjunturaeco nòmica actual lligada a l’ex-

Foto: Arxiu

Els alumnes de l’Institut Gaudí, a la nova seu de Montigalà

plosió i, posterior paràlisi, de labombolla immobiliària obliga atot el sector a reinventar-se. I ésque, segons explica, el futur nopassa tan per l’obra nova sinóper les reformes integrals a lallar o en edificis.

A PLE RENDIMENTLa recent inaugurada seu del’Institut Gaudí de la Construc-ció al barri de Montigalà de Ba-dalona, el passat 6 d’octubre,amb més de 4.000 metres qua-drats ja funciona, pràcticamenta ple rendiment. El nou edificidisposa de 17 aules i tallers queserviran per impartir cursos pera aturats i per a professionalsque necessiten continuar la sevaformació. També s’hi duen aterme tallers específics destinatsa treballs de paleta, enrajolats,guix, pintura i formació especia-litzada en l’àmbit de la maqui-nària de la construcció. L’anypassat el centre va acollir més de3.000 alumnes en 160 cursos deformació diferents. Aquest any,

amb el nou edifici, i amb unnombre creixent d’aturats quevolen continuar formant-se es-peren sumar un 60% més d’es-tudiants.

Aquest mes d'octubre ha tor-nat a pujar l'atur a Badalona i sesitua a les 20.760 persones. L'in-crement ha estat moderat, jaque, respecte al mes de setem-bre, hi ha una cinquantena depersones més sense feina. L'aug-

Nova guia de literatura fantàstica a Lloreda Conscients de l’auge que ha experimentat aquest gènere,la biblioteca de Lloreda posa en marxa una nova sèrie de

guies de lectura amb la intenció que els usuaris descobreixin l'oferta de la Biblioteca d'aquest tipus de literatura.

ment de l'atur, però, ha estat mésimportant en les poblacions veï-nes, com Santa Coloma o SantAdrià de Besòs. En concret, hi hauns 200 colomencs més a l'aturrespecte el mes passat, i pel quefa a Sant Adrià de Besòs, el nom-bre d'aturats ha pujat en unes 90persones. Precisament, l’atur sesitua a la preocupació número 1dins la població i, per tant, és undels mal de caps més urgents

que les administracions públi-ques volen frenar. De fet, el pas-sat 2 de novembre la Generalitatva anunciar un nou programa deformació per 5.000 dels 150.000joves que ni estudien ni treballenperquè aprenguin un ofici a canvid’un contracte de feina temporalde sis mesos. Un anunci, a lesportes de les eleccions al Parla-ment, que l’oposició va criticarper electoralisme.



27�

Ràdio Pomar celebra el seu 19è aniversariL’emissora va néixer l’any 1991 i continua apostant per continguts de proximitat

Marc UstrellPomar

En un context econòmic queestà acabant amb milers dellocs de treball i amb la mort dediversos mitjans de comunica-ció és important destacar pro-postes que han sobreviscutmalgrat les dificultats gràciesal treball i l’esforç de totsaquells que l’han impulsat i lasegueixen fent possible.

Aquest diumenge 7 de no-vembre, la ràdio de proximitatestava de festa amb el 19è ani-versari de Ràdio Pomar. Elsseus continguts, basats amb lafeina de diversos col·labora-dors i el voluntariat, ofereixuna programaciío diària ba-sada en l’entreteniment quel’ha situat com un mitjà localde referència. Durant els anys90 van ser molts els districteso municipis amb un nucli re-duït d’habitants els que vanapostar per una informació i

entreteniment local per expli-car allò més interessant quepodia succeir als carrers del’entorn.

Una vintena de col·labora-dors treballen actualment aRàdio Pomar per fer possibleuna graella de producció prò-pia que té la músicai els pro-grames temàtics entre els seusprincipals referents.

És indiscutible que l’apariciói generalització d’Internet hacreat tot un panorama de novestendències que canviarà la dinà-mica de funcionament de lesemissores locals i del mitjà ra-diofònic en general. Tot i això,Ràdio Pomar s’ha adaptat aaquests canvis i a banda de se-guir-se escoltant a travé del101.2 de l’FM, també es pot es-coltar a través de la xarxa. Enaquest sentit, els mitjans localsja no són estrictament el canal;desapareix l’edició i s’actualitzapermanentment el flux infor-matiu; el receptor deixa de sergrupal per convertir-se en indi-

vidu. Amb això la informació espersonalitza, es fracciona i s’a-proxima per territori i per inte-ressos; la relació entre infor -mació, servei i entreteniment esfa més promíscua que mai, iaugmenta la interactivitat entreemissor i receptor. El nou mitjàtrenca també la linealitat de lainformació, que es jerarquitza ies desestructura. En aquest nou

Trobada de la Xarxa IniciaL’Institut Municipal de Promoció de l’Ocupació va acollir el dilluns

la segona trobada territorial de Som Inicia Badalona entre tècnicsque conformen la Xarxa Inicia per la creació d’empreses. A més deBadalona, es faran taules territorials a Tarragona, Lleida i Girona.

panorama es creen espais deconvivència entre diferentsfonts amb una inestabilitat em-presarial i programà tica impen-sable en els mitjans ana lògics.Internet acaba sent el primermitjà de la història que aglutinatots els altres mitjans.

Però més enllà de la teoria,encara queden petits reducteslocals disposats a oferir tots els

punts de vista que pot donaruna ciutat de 220.000 habi-tants com és Badalona. Un delsespais estrella de Ràdio Pomarno és altre qua la tertúlia diàriaon diverses personalitats deba-ten dels temes més rellevantsdel de la ciutat. Els oients dis-posen, doncs, d’una plataformacomplementària als mitjansaudiovisuals públics

Estudis de Ràdio Pomar.

Foto: Arxiu.

Bufalà PomarMoreraCanyetNovembre


Cultura28�

Novembre


Escultures per explicar larefundació de BadalonaEl projecte Primeres Pedres instal·la quatre noves escultures als punts cardinals de la ciutat

Foto: Marc Ustrell

Alícia en un món realEl Centre de documentació de la dona acull aquestatarda la presentació del llibre d’Isabel Franc ‘Alícia

en un món real’, la divertida i valenta història d’unadona que ha superat el càncer de mama.

Mariona SanzBadalona

Amb una escultura a cada puntcardinal de la ciutat, el projectePrimeres Pedres es pregunta so-bre quins valors s’hauria de cons-truir una nova Badalona i plan-teja una refundació permanentde la ciutat. Quatre escultures, enquatre barris situats als quatrepunts cardinals de la ciutat, totsells de naturaleses ben diferentsi integrant una proposta artísti-ca única.

Són quatre pedres comple-mentàries, necessàries totes ellessegons la filosofia de l’obra peraconseguir la unitat de la novaBadalona, una “ciutat diversaperò, en definitiva, única”. Lesquatre escultures reflexionen, enla seva globalitat, sobre temes es-sencials de la ciutat d’una mane-ra transversal a través de l’art fentun maridatge cultural, social,urbà, històric i turístic.

Per aconseguir donar globali-tat al conjunt de l’obra i concebre-la com un conjunt d’escultures, hiha, un element apareixerà repe-tit a cada escultura i els identifi-carà com a conjunt: el CUB, laprimera pedra ja col·locada d’u-nes dimensions i materials simi-lars. En els quatre casos hi hau-rà una placa identificativa al peud’obra que contindrà el títol del’obra, el nom de l’artista, el ba-rri a on es col·loca i una referèn-cia del conjunt en un mapa de laciutat.

En aquest sentit, els artisteshan concebut quatre escultures

que es localitzen en els quatrepunts cardinals de la ciutat.

NORDL’escultura Nord, que es referiràal futur, porta per títol “Insoste-nible”, tot denunciant la pocasostenibilitat de les activitats queels humans provoquen a la natu-ra. L’obra s’ubicarà al barri deCanyet, que encara conserva elseu caràcter i un valuós entornnatural i mediambiental, cadacop més amenaçat, però, pelsnous plantejaments urbanístics.“Insostenible”, de Joan Sansa, ésuna figura cúbica d’acer del colorde la terra i diversos elementsmetàl·lics que medeix 3 metresd’alçada. S’inspira en un acte tí-pic de posada de primera pedracom a llavor del que es converti-rà en un nou edifici. L’obra esta-rà col·locada de manera que hihagi una relació visual entre l’es-pectador, l’escultura i el Turód’en Boscà, lloc escollit pels ibersper establir-se a la nostra ciutatfa més de vint segles.

SUDDionís Orrit és l’autor de l’obraSud, que es situarà a Dalt la Vila.Es referirà al passat, ja que aquestés el barri llavor del que avui co-neixem i que ha sobreviscut alcreixement urbà preservant lariquesa del seu subsòl, amb el cu-riós resultat de comptar amb lamajor superfície arqueològicasoterrada de tot Catalunya. L’es-cultura, que s’anomena “Cap fe-rit”, representa un cap entremolts caps, anònim, jove i proper.

Està feta de ciment i ferro, elsmaterials per excel·lència de laconstrucció actual. D’aquestamanera es reivindica que l’orgullpel passat no implica una re-núncia a un present i un futurben dignes. Estarà situada a laPlaça Manel Valls, ubicació clauque permet que el cap abastiamb la mirada tot el barri.

ESTL’Est es marcarà amb l’escultura“Arrelar”, de Paco Fanés i JoanPuche, consistent en un reci-pient hermètic que farà les fun-cions de càpsula del temps, on espodran guardar missatges desti-nats a les generacions futures.D’aquesta manera es connecta elpresent amb el futur, enterrantmetafòricament l’esperit del ba-rri perquè pugui arrelar i se’n pu-guin recollir els fruits en el futur.

OEST“Cada Barri”, del col·lectiu Este-nent el Desastre, són quatre mursde totxo formant un cub al quales podrà entrar per admirar unsegon cub, metàfora de la prime-ra pedra dels fonaments de la ci-vilització. L’obra se situarà alpunt on s’uneixen els barris de LaSalut, Llefià, Sant Roc i el Con-grés, simbolitzant l’encreuamentdels seus camins. S’ha construïta través d’un procés participatiuon han participat diferents AAVV,i es vol homenatjar la gent anò-nima que va fer créixer aquestsbarris, la seva multiculturalitat ila humanitat d’aquestes perso-nes.

Redacció> La 36ª edició del Fil-mets va inaugurar-se amb l’èxitque caracteritza aquest festival elpassat divendres dia 5. Un Tea-tre Zorrilla ple de gom a gom vaser testimoni del tret de sortidad’aquest esdeveniment, que unany més permetrà la ciutat gau-dir de moltes i bones produccionsaudiovisuals en forma de curtme-tratges de les més variades temà-tiques i estils. Concretament, desd’aleshores fins al proper dissab-te 13 de novembre s’hauran pro-jectat 232 curts, en representacióa 57 països. Totes les sessions sóngratuïtes i de lliure accés, ex-cepte la sessió de cloenda, queigual que la sessió inaugural exi-geix invitació.

Aquest cap de setmana han si-gut 2000 les persones que hanassistit als actes del Festival.Suècia, país convidat d’enguany,va veure en la sessió de diumen-ge la projecció dels treballs quepresentava. El Zorrilla es va tor-nar a omplir per no perdre’n de-tall, ja que era una de les sessionsmés esperades, i no va decebre elsseus espectadors.

NOVES ACTIVITATSPels interessats en Cinema His-tòric, el proper dijous 11 de no-vembre, a les 19 hores al TeatreZorrilla de Badalona se’n podràveure la novena edició, oferidapel Museu de Badalona dins elmarc del Filmets. Aquest anyl’edició de Cinema Històric estàdedicada al fons d’Agustí ArgelichGironès, conformat per una selec-ció de pel·lícules de ficció, d’ani-mació i documentals gravadesentre els anys 1970 i 1980. Algunsd’aquests films han estat pre-miats en diversos festivals. Arge-lich, que és responsable d’ad-quisicions a Televisió de Catalun-ya, serà qui presentarà l’acte. Latrista vida d’un home modern,Turk çay (Te Turc), Kiron i Bon

Filmets reuneix 2.000 personesdurant el cap de setmana

L’escultura ‘Insostenible’, de Joan Sansa

Foto: Arxiu.

dia són les produccions progra-mades per aquest acte, enregistra-des totes quatre sota la direcciód’Argelich i tocant diversos gène-res, com són el documental expe-rimental, la ficció i l’animació enstop motion.

El Filmets, que recordem queenguany ha adaptat el seu nomper fer-lo més internacional –laseva denominació oficial és, ac-tualment, Filmets Badalona FilmFestival- va camí d’assolir, unany més, un èxit rotund. Aquestesdeveniment és cada cop méspopular a la nostra ciutat, ja quepermet als badalonins conèixertastets d’altres cultures senseanar gaire lluny de casa i de for-ma totalment gratuïta i accessible.

El Filmets 2010 tindrà com aseus oficials els teatres Zorrilla iCírcol Catòlic i comptarà amb elCor de Marina i la FNAC de Dia-gonal Mar com a seus col·labora-dores. Entre els nombrosos actesparal·lels a les projeccions tambéhi haurà una Master Class gratuï-ta que es titularà Dels Lumière alYoutube, el qual versarà sobre elgènere documental i que substi-tueix el taller de guions que s’ha-via ofert en edicions anteriors. ElFilmets Badalona Film Festivalinclou també el ja habitual Fil-mets Corner, un punt de trobadaper a professionals de països comel Brasil o Corea del Sud i totesaquelles persones interessadesen la indústria cinematogràfica.En aquest punt de trobada, totspodran debatre sobre el tema Elscurtmetratges i la televisió.

El Filmets Badalona Film Fes-tival inclou també el ja habitualFilmets Corner, un punt de troba-da per a professionals de païsoscom el Brasil o Corea del Sud i to-tes aquelles persones interessadesen la indústria cinematogràfica.En aquest punt de trobada, totspodran debatre sobre el tema Elscurtmetratges i la televisió.

29�Cultura líniabadalonaNovembre

201011

Òmnium reuneix els candidats badaloninsper debatre sobre les eleccions del 28-N

Marc UstrellCultura

El proper dimarts 16 de novem-bre tindrà lloc la segona de lestres sessions del cicle organitzata Badalona per Òmnium Cul-tural al Barcelonès Nord sobreel procés de construcció na-cional de Catalunya. Faltaranmenys de dues setmanes per lacita amb les urnes i diversosbadalonins de les formacionspolítiques presents a les elec-cions del 28 de novembre, par-ticiparan en una conversa ques’emmarca dins el cicle de con-verses de tardor i que porta per

Foto: Arxiu.

Òmnium, a la bandera del país.

nom ‘En construcció. Fent país’.La proposta dóna continuitat ales xerrades iniciades el 3 de no-vembre pel director del Centred'Estudis de Temes Contempo-ranis, Alfred Bosch, i lapolitòloga i assessora del Depar-tament de Vicepresidència, Eu-nice Romero, qui van difondreels resultats obtinguts d’una en-questa sobre les percepcionsque hi ha a Catalunya i a l’Estatespanyol respecte a la inde-pendència. Segons els dos ex-perts, els ciutadans de fora deCatalunya confien més en la so-birania del país que no pas elspropis catalans

Redacció> Un centenar d’estu-dis de disseny de cinquanta paï-sos d’arreu del món participen enla exposició ‘Baetulona, que s’i-naugura el proper diumenge a laplaça de l’Assemblea de Catalun-ya. La mostra consisteix en plas-mar gràficament, amb referènciaactuals del disseny i la il·lustra-ció, el centenar de moments his-tòrics més importants de la ciu-tat de Badalona.

Entre els fets i personatgesmés destacats representats s’hipodrà trobar la repressió de lallengua catalana, la primera xar-xa ferroviària d’Espanya, la cre-ació del Diccionari de la llenguacatalana de Pompeu Fabra o la fi-gura de l’actriu Margarida Xirgu.

L’objectiu de ‘Baetulona’ éscapitalitzar i potenciar la culturacatalana i Badalona en un dels ac-tes més internacionals de la Ca-pital de la Cultura Catalana 2010.

La història de Badalona en100 moments

El cicle de xerrades reflexionarà ianalitzarà lasituació del paísdesprés de les eleccions alParlament deCatalunya

L’exposició‘Baetulona’ haestat ideada pelsjoves de l’estudide disseny Brrothers

30�

L’Agenda Novembre

201011 PE

NJA

ʼT-EL

AC

AS

A�

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 112 AMBULÀNCIES · Creu Roja 93 464 06 09 · La Pau 93 395 50 61HOSPITALS (emèrgencies mèdiques 061)Hospital Municipal de Badalona 93 464 83 00 Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol 93 465 12 00 MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUARDIA URBANA 092 93 483 29 01POLICIA NACIONAL 091 93 497 24 60 ATENCIÓ CIUTADANAInformació 93 483 29 20 Defensa del consumidor 93 483 27 43 Ofi-cina de Matriculació escolar 93 483 29 97 Gestió Tributària 93 483 2813 Oficina de Turisme 93 483 29 90 Grua / Dipòsit municipal 93 46009 00 CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre Cívic La Colina 93 383 36 61 Centre Cívic La Morera 93 395 4457 Centre Cívic Torre Mena 93 399 03 11 Centre Cívic Can Cabanyes93 399 35 11 Centre Cívic Dalt la Vila 93 384 44 44 Centre Cívic CanCanyadó 93 464 18 57 Centre Cívic Sant Roc 93 387 06 12 Casal de So-lidaritat Can Pepus 93 460 23 78 BIBLIOTEQUESBiblioteca Can Casacuberta 93 464 34 00 Biblioteca Lloreda 93 387 3175 Biblioteca Pomar 93 395 35 07 Biblioteca Sant Roc 93 460 12 57 Bi-blioteca Llefià "Xavier Soto" 93 383 29 70ALTRES SERVEISConservatori Professional Música 93 389 39 57 Engestur 93 460 84 15Escola de Natura 93 395 01 05 Escola del Mar 93 384 36 74 Institut Mu-nicipal Serveis Personals 93 384 79 79 Institut Municipal PromocióOcupació 93 460 52 00 Museu Municipal 93 384 17 50 Badalona Co-municació SA 93 497 40 00 Reactivació Badalona SA 93 464 80 00 En-llumenat públic-SECE(Avaries) 93 398 76 61 Oficina de Rehabilitaciód'Habitatges 93 483 27 17 Servei de recollida de mobles 901 114 115

TELÉFONS D’INTERÈSEXPOSICIONSFins al 13 de novembre'Itinerari Pompeu Fabra', a cà-rrec de Joan Soler i Amigó i Co-loma LlealEspai Betúlia

Fins al 30 de novembre“Quítxues i Catalans, els bene-ficis de la relació intercultural”,exposició documental i gràficaCentre Cultural Tradicional CanCanyadó

Fins al 22 de novembre“Cercant Nanuq” Daniel Taus-te ens explica a través d’aques-ta exposició la seva experiènciaa les Rocoses, viscuda ambl’empenta d’un exploradorCentre Cívic Dalt la Vila

Fins al 31 de gener‘El reportatge social’, treballs fo-togràfics dels alumnes de 3rcurs d'Estudis Superiors enDisseny Gràfic de l’Escola d’ArtsPau GargalloCentre Sociosanitari El Carme

Fins al 21 de novembre'Animal mecànic, La imposicióde la mirada', del cineasta Ma-ximilano VialeA la sala d’exposicions El Refu-gi

TEATRE14 de novembre

A les 18:30h“El club de la corbata”, de Fa-brice Roger-Lacan. A càrrecdel grup GespaCírcol Catòlic

20 de novembreA les 21h.“El desarrollo de la civiliza-ción”, de Daniel Veronese. Ésuna versió de “La Casa de Ni-nes”, d’Isben.Teatre Zorrilla.

CULTURAL13 de novembre. A les 10:00h.Xerrada i col·loqui: “La Multiculturalitat”.Centre Cívic La Salut.

11 de novembreA les 18:00hL'hora del conte Aquesta setma-na s’explica el conte “La Mario-na i el Sol trist”, de Neus Escu-dero i Roser GenoverBiblioteca Can Casacuberta

4 de novembreA les 18:00h.Cinema en català 'Shrek: Feli-ços per sempre'. Infantil.Cinemes del Màgic Badalona

12 de novembreA les 21:30h.Concert Marc Vila i GuillemAguilar Concert de “world mu-

sic” Centre Cívic Dalt la Vila

ESPORTS13 de novembreA les 18:00h.Club Joventut Badalona-RealMadrid C.F. Partit de bàsquetLliga ACBPalau Olímpic de Badalona

12 de novembreA les 18:00h.Jornada esportiva Diverses ac-tivitats esportivesCamp Municipal de Badalona

12 de novembreA les 10:00h.Jornada esportiva Diverses ac-tivitats esportivesPoliesportiu Casagemas

13 de novembreA les 16:00h.Jornada esportiva Partit derugbiPistes d’Atletisme Paco Àguila

12 de novembreA les 8:30h.Jornada esportiva Diversos par-tits de futbol i futbol americàCamp Municipal de BadalonaF7

13 de novembreA les 9:00h.Jornada esportiva Diversos par-tits de bàsquetPoliesportiu de Bufalà


201011



Documents

Línia Badalona 02