redacci 93 519 43 96 liniabadalona@comunicacio21.com administraci 93 519 43 93 publicitat 93 519 43 85 Fax 93 519 43 98

lniabadalonaDijous, 11 de novembre de 2010 Nm. 2 30.000 exemplars setmanals www.liniabadalona.cat

CulturaQuatre escultures perexplicar la refundaciconstant de la ciutat

28MontigalLInstitut Gaud proposar cursosper als ni-nis 25

Els empresaris alerten de la dificultat per obtenir permisos dobres i llicncies dactivitats 3

Les patronals reclamenagilitat per obrir negocis

Foto: A

jun

tamen

t de B

adalon

a

Un nou pont sobre el canal Badalona somTotes i Tots es consolida 224 El projecte dinamitzar el barri del Gorg

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.comNovembre

2010112 lniabadalona

En portada 3lniabadalonaNovembre201011

Badalona no dna llicncies dactivitatsni permisos dobres amb prou agilitat

El consistori s ms lent comparat amb ciutats com Barcelona, LHospitalet o Cornell,mentre les patronals demanen rapidesa a lAjuntament per evitar la fuga dempresaris

A poc ms de mig any per les elec-cions municipals, diferents patro-nals empresarials reclamen msdiligncia en els trmits a lAjun-tament de Badalona. Ho fan ambla mirada posada a leconomia lo-cal. Asseguren que lespera en se-gons quins permisos ratlla a ladesesperaci de molts que o aca-ben desistint o sacaben arru-nant. En el cas de les obres, perexemple, el Gremi de Construc-tors de Badalona ha explicat queper obtenir un perms dobresmajors, aquell que requereix mo-dificar lestructura dun edifici, elstrmits es poden allargar msdun any seguint tots els passosque requereix el consistori men-

tre que en ciutats com Barcelona,Cornell o lHospitalet la demo-ra no arriba a superar als 5 mesos.En el cas del perms dobres me-nors per realitzar, per exemple,una reforma integral a un habitat-ge, Urbanisme triga dos mesos endonar el vist-i-plau, mentre queen aquestes altres ciutats de la co-rona metropolitana els trmits nosallarguen ms duna setmana.

LA QUEIXAEl president del Gremi de Cons-tructors, Enric Gar, asseguraque fa ms de 8 anys que dema-na al govern municipal un pasferm en agilitzar els trmits. Garexplica que moltes promotoresimmobiliries han fugit per po-tes cansades desperar mentre elsseus treballadors estaven de bra-os plegats. El testimoni ms fla-grant lha donat el Gremi dHos-taleria i Turisme del Barcelons

Nord i el Maresme Sud. Els seusrepresentants expliquen quemuntar un negoci de restauracia Badalona s una autnticaodissea que es pot arribar aallargar dos anys, mentre que enciutats venes com Sant Adri oSanta Coloma o, fins i tot, Barce-lona no se sol trigar ms de tresmesos. Relaten que en trmitscom un canvi de nom, en el casdel trasps dun local, triga el

triple i sha de pagar una taxa de300 euros, mentre que, per exem-ple, a la ciutat comptal s total-ment gratut.

HOSTALERS PREOCUPATSLa gerent del Gremi dHostaleria,Nria Garriga, sha mostrat deso-lada per la normativa de la Singu-laritat. Segons Garriga, aquestallei municipal inslita obligaqualsevol persona que vulguiobrir un bar o un restaurant en uncarrer de menys de 8 metresdample (la majoria dels carres delcentre tenen aquesta dimensi) apassar uns controls exhaustiusdurbanisme que ratllen lab-surd. He tingut agremiats quehan volgut muntar un restau-rant al centre de Badalona, hanpagat un dineral perqu un engin-yer elabori un informe dusos i,desprs de mes dun any despe-ra, la seva proposta ha estat des-

Jordi AlcoverBadalona

estimada. Mentrestant, lempre-sari ha estat pagant un altre dine-ral de lloguer pel qual no ha ob-tingut cap retorn, explica la ge-rent del Gremi. La tamb mem-bre de la Federaci intercomarcalde Gremis dHostaleria asseguraque no hi ha cap altre ciutat cata-lana on es trigui tant.

Tamb els empresaris es quei-xen de trmits tan elementalscom la llicncia dactivitats perobrir una nova empresa a Bada-lona. El president de la FederacidEmpresaris de Badalona, Joa-quim Padrs, coneix casos duntemps despera de sis anys. Pa-drs lamenta que moltes da-questes empreses, per estalviar-se el mal de cap, acaben treballantsense llicncia o sacaben traslla-dant a altres ciutats de la rodaliade Barcelona. Padrs asseguraque rep queixes sobre la lentituden lobtenci de trmits.

Les patronalsdemanen msdiligncia a lAjuntamentper revifar leconomia local

Ciutat4Novembre

201011lniabadalona

Hem obert una nova etapaDolors Sabater explica el model de cohesi social de ciutat impulsat per Badalona som totes i tots

Marc UstrellBadalona

No se sent incmoda en el paperde catalitzadora dun movimentque defineix com a transver-sal, per admet que el projectede la plataforma Badalona somtotes i tots va molt ms enll delsnoms i les jerarquies. Dolors Sa-bater encapala un movimentque en poc ms dun any i mig haaconseguit agrupar ms de 5.000ciutadans i un centenar dentitatsde Badalona. Nhi ha de tots co-lors: associacions de vens, cen-tres educatius, comunitats reli-gioses i clubs esportius, entredaltres. Fins i tot hem incorpo-rat alguns comeros, destacaDolors Sabater, conscient de ladificultat histrica de crear unaeina de consens a la ciutat. Totsells han signat el manifest presen-tat labril del 2009 en el qual esreclama obrir una etapa de con-certaci social, institucional i po-ltica per tal dassolir la cohesisocial i la ciutadania, entesa comun espai com de convivncia i dereferncia per a tothom.

EL MODEL CATALSabater s conscient de la dificul-tat que suposa el desenvolupa-ment dun procs que malgratrequerir un cert temps per con-solidar-lo, s necessari generaractivitats per dinamitzar i enri-quir el nou model de cohesi so-cial. En aquest sentit, la porta-veu de la plataforma Badalonasom totes i tots defensa el cas ca-tal davant altres pasos on shaapostat per un espai de convivn-cia ben diferent. Duna banda, elmodel francs ha volgut que lacohesi social sassols obligantels nouvinguts a adaptar-se a lesnormes sense tenir en compte lacultura, la llengua ni els or-gens. Daltra banda, el model an-glosax ha apostat per la creacide petites comunitats que man-tenen la seva identitat, per queresten allats de la poblaci autc-tona. El model de cohesi social

Foto: Arxiu.

Dolors Sabater davant lIES Jlia Minguell, al barri de Llefi

catal -pel qual lluita Badalonasom tots- es coneix com el de laplaa pblica i est recolzatper un element troncal com s elmodel dimmersi lingstica quees duu a terme als centres educa-tius. En aquest sentit, la pro-posta combina elements anglosa-xons i francesos i consisteix enrespectar la diferncia de totes lescultures, per agrupar-les sota elparaiges de la llengua catalana.

EVITAR LES TRAMPESA Badalona hi ha moltes situa-cions de desigualtat i de precarie-tat a la ciutat i la majoria dellesestan relacionades amb la gestidels recursos, destaca DolorsSabater, qui no nega lexistnciade determinats collectius dim-migrants que tenen una activitatdelictiva especfica. Tot i aix,considera que relacionar immi-graci i delinqncia s fer tram-pes i fa una comparaci amb elcas Palau: Flix Millet ha robatmolts diners i no sha qualificat atots els catalans de lladres.

En un context social on la pobla-ci immigrant s qui ms pateixels efectes de la crisi econmicaa la nostra ciutat, la portaveu deBadalona som totes i tots asse-gura que cal treballar de mane-ra conjunta i complementriaper afavorir la integraci de lespersones nouvingudes. Tal comvan exposar al Ple del 27 dabril,en aquest procs es defugir dedebats frontistes i demagogs perseguir amb la feina tena i posi-tiva.

NOVA ESTRUCTURACoincidint amb el primer aniver-sari de la presentaci dels reptes,oportunitats i prioritats per a lacohesi social a la ciutat, Bada-lona som totes i tots ha acordatla creaci de tres grups de treballper donar agilitat i operativitat ala seva Permanent. Un primergrup ser el dOrganitzaci i Co-municaci i vetllar per assegu-rar el funcionament de la plata-forma i fer-la visible. Un altregrup sencarregar delaborar unFull de Ruta Reactiu per contra-rrestar possibles atacs xenfobsamb mecanismes gils. El tercergrup desenvolupar un full deruta proactiu i fixar els objectiusi prioritats marcats a les Jorna-des de Can Cabanyes, i fer segui-ment i dinamitzar la resta depropostes per trencar prejudicisi millorar la convivncia.

Redacci > La ciutat ha celebratlarribada de Lnia Badalona almunicipi i sha mostrat sorpresaamb el nou punt de vista que ofe-reix el setmanari, el qual distri-bueix la informaci per barris ideixa de banda la tradicional di-visi temtica. La intenci deLnia Badalona era aconseguirdes del seu primer nmero unapresncia molt forta a tots els ra-cons de la ciutat, grcies als30.000 exemplars setmanals dis-tributs arreu dels 34 barris.

Una de les primeres impres-sions que van tenir els lectors delnmero 1 de Lnia Badalona vaser larribada dun producte con-

sistent a la ciutat i amb prou es-pai per tractar amb fora profun-ditat tota la informaci local. Enaquest sentit, el director del set-manari, Marc Ustrell, destacala irrupci del primer nmerotot i que assegura que el projec-te ha sortit amb molta fora percal treballar molt per millorar-locada setmana.

Els usuaris tamb han pogutestrenar el nou portal del setma-nari www.liniabadalona.cat, queja est interconnectat amb les ca-torze publicacions que edita elgrup Comunicaci 21 i que con-formen el primer hub temtic demitjans temtics i de proximitat.

La jutgessa admet la querella deSOS Racisme contra AlbiolRedacci > El jutjat dinstruc-ci nmero 2 de Badalona ha ad-ms a trmit la querella presen-tada per SOS Racisme i la Fede-raci dAssociacions Gitanes deCatalunya (FAGIC) contra el pre-sident del PP de Badalona, XavierGarca Albiol.

Aquesta acci obliga al fiscaldOdi i Discriminaci, inhibir-seen la investigaci per la publica-ci duns dptics on els popularsvinculaven delinqncia i immi-graci. Garca Albiol ja va decla-rar davant el fiscal el passat 20

doctubre per aclarir si va incrreren un delicte dincitaci a lodi ra-cial. Fons del grup popular a Ba-dalona consideren oportunis-ta la querella de SOS Racisme.Per la seva banda, el grup muni-cipal dICV-EUiA ha anunciatque es presentar com a acusacipopular en el nou procs que hainiciat la jutgessa. Segons el pre-sident dels ecosocialistes badalo-nins, Carles Sagus, la decisisha pres amb coherncia res-pecte la denncia presentada elmes dabril.

Sembla que laciutat ha trobatuna eina til per crear projectestransversals

Els primers 30.000 exemplars, a punt de ser repartits.

Lnia Badalona sestrenairrompent a la ciutat

5Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniabadalonaNovembre201011

6 Opini

Ciutadans

Safata dentradaEDITORIAL

grup comunicaci21Dipsit legal: B.43222-2010lniabadalonaRedacci: 93 519 43 96liniabadalona@comunicacio21.comPublicitat: 93 519 43 85publicitat@comunicacio21.comAdministraci: 93 519 43 93administracio@comunicacio21.com

www.liniabadalona.cat

Novembre

201011lniabadalona

Lnia Badalona agraeix les cartes dels lectors per no es responsabilitza dels seus continguts. s imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, nmero de DNI i telfon de contacte. Lnia Badalona es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrnic a l'adrea liniaba-dalona@comunicacio21.com

Cartes dels lectors

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edici: Marc Ustrell(Lnia Badalona), Jos Antonio Pilar (Lnia Valls), Jordi Sugraes(Lnia Barcelona), Pere Gimnez (webs temtics); Ivana Padierna(webs de proximitat). Caps de redacci: Elisabet Alfaro i CristianG mez. Redacci: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Narcs Presas iMari ona Sanz. Fotografia: Eduardo Benito.

Cap de producci i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors grfics: Albert Bald, Aida Fonseca.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodrguez, lex Subi-rats, Eugnia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magri, David Olivares i Manuel Snchez-Villanueva.Mrqueting: Eva Serra. Distribuci: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, AcantCanet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakit.Controller: Manel Riera. Facturaci: Teresa Aguela. Auxiliar: Maria Reyes.

Manel Ruiz(Estudiant)

Prefereixo els Centres Comer-cials. Em resulta ms cmode irpid anar-hi perqu totes les bo-tigues estan juntes en un mateixlloc sense desplaar-me.

Jlia Sanz(Farmacutica)

Magrada comprar a zones de pe-tit comer com per exemple elcarrer de Mar, perqu entre bo-tigues estas a laire lliure i no ta-gobies tant.

Dolors Frigola(Educadora)

Acostumo a comprar als CentresComercials. All tinc moltes msfacilitats per aparcar i em permetcomprar ms rpid perqu hotinc tot a m.

Nicols Mallenco(Transportista)

La roba i el menjar fresc com lafruita o la carn prefereixo com-prar-los a les botigues del barri,per per altres compres vaig alsCentres Comercials.

Andrea Martnez(estudiant)

Normalment vaig a comprar a lesbotigues del barri. All sol haver-hi menys gent i i molta ms tran-quilitat que lhabitual al CentreComercial.

Compra als petits comeros de Badalona?

ncara falta ms de mig any per les properes eleccions munici-pals, per la proximitat dels comicis al Parlament de Catalu-

nya no ha aturat la cursa per aconseguir lalcaldia de Badalona. ElPartit Popular, centre de moltes mirades des del mes dabril, t pre-vist presentar la imatge corporativa per a les properes eleccions mu-nicipals en les properes setmanes.

El temps i els resultats diran si lestratgia que adopti cadascu-na de les formacions de Badalona ha estat la ms adequada, per ladecisi del PP de comenar aquesta marat indica que hi haur molta debatre i explicar durant els prxims sis mesos.

Durant tot aquest temps, la nostra tasca ser informar als lectorssobre les propostes dels partits poltics en un procs que comptaramb un element que haurem de tenir molt en compte: les xarxes so-cials. Aquest nou espai que ja va irrompre en les eleccions nord-ame-ricanes del 2008, ha arribat amb fora a la campanya electoral ca-talana. En aquest sentit, el paper duna publicaci com la nostra nonoms consistir en informar amb el mxim rigor possible, sin tam-b ordenar-vos lallau dinformaci electoral daqu al maig del 2011.

Tret de sortida de la marat electoral

E

a crisi econmica ha demostrat que el creixement de les gransciutats no va lligat nicament al desenvolupament urbanstic.

La febre constructora i la ja rebentada bombolla immobiliria hanacabat amb un model de prosperitat del qual noms en queden elsfonaments. Com lesquelet de formig que es pot veure a la part msalta de la rambla de Gorg.

Una vegada sha demostrat que el creixement vertical no ha com-plert amb les esperances generades, s el moment de buscar alter-natives i potenciar les iniciatives de molts emprenedors que espe-ren la seva oportunitat.

Cal passar del copet a lespatlla a lempenta i donar garanties alpetit i mitj empresari. Esgotades les possibilitats de crixer en el ter-ritori, cal reaprofitar els espais existents, potenciar el comer de pro-ximitat i apostar per un model productiu basat en el coneixement.Tenir les persianes avall s un mal negoci per la ciutat.

Treballar a Badalona no ha de ser un mal negoci

L

A LNIA BADALONA

Enhorabona a tots els que heu fetpossible que un nou aparadorben representatiu de la nostraCiutat, arribi a les nostres mans.Badalona estava mancada dunrotatiu gratut on primi tota la in-formaci sortida dels diferentsbarris i espais del seu territori.

Lnia Badalona ve a ompliraquest buit. El primer exemplar,acabat de sortir de limpremta, esun joia digne de conservar en lesnostres hemeroteques. El seuvariat contingut, i la participacide plomes ben conegudes, de-mostra un exquisit respecte perla diversitat dopinions que apa-reixen en la seva posada de llarg.

Desitjo que aquest projecteque heu encetat, es vegi afavoritper lxit i la participaci dels ciu-tadans. La joventut del seu Direc-tor s demostratiu de lempentai coratge necessari per tirar en-davant projectes difcils, perprou vlids per oferir-los a tota laciutadania.

Vicen Esteban Pastor

ELS SOLARS DEL GORG

Qualsevol que passegi pel nouparc del Gorg pot veure que elssolars que hi ha a banda i bandadel nou parc estan plens de por-queria i senfanguen cada vegadaque hi ha pluges. Entenc queaquests terrenys sn privats, perno es podria fer alguna cosa per-qu les empreses propietriesnetegessin aquests espais?

Ara que el barri comena a te-nir cara i ulls desprs dunsquants anys en qu els vens te-mem quedar-nos allats, no es-taria de ms preservar-lo de labrutcia i evitar que es torni a de-gradar ara que molts passegenpel Gorg o hi arriben utilitzant leslnies 2 i 10 del metro.

s veritat que lobertura delsponts del carrer Indstria i Pro-grs faciliten la circulaci dels ve-hicles, per no sha doblidar queels que hi passegem a peu o ambbicicleta no ens conformem ambtenir una rambla construda. Vo-lem que tingui vida.

Albert Izquierdo

PASSOS SOTERRANIS

Aquest estiu Badalona ha estatdistingida amb la bandera blavaper la qualitat de la platja delsPescadors. La seva proximitatamb el pas soterrani adaptat a lespersones amb mobilitat redu-da, situat a la crulla entre el car-rer de Mar i la Rambla la fa acces-sible a tots els usuaris, per quanhi ha persones que arriben a laplatja baixant pel carrer denPrim, la situaci canvia.

En aquest sentit, no tenen capaltra opci que no sigui anar finsaquest pas situat a tocar del car-rer de Mar o b anar fins el passoterrani del pont den Butifarre-ta, just davant de les pistes dIris.La resta de passos soterranis si-tuats entre aquests dos punts noestan adaptats a les personesamb mobilitat reduda i nomsdisposen descales fora estretes,per cert.

Espero que dins els programeselectorals els grups municipals hipensin.

Joana Riera

FE DERRATESEn la informaci publicada lasetmana passada en relaci a lesadhesions que havia aconseguitel manifest Ens agrada Badalo-na, es va dir per error que ms de

mig centenar de persones ha-vien donat suport a la iniciativa,quan en realitat ja shavia supe-rat el mig miler dadhesions.

Daltra banda, larticle dopiniViure s conviure, est signat per

Pedro Jess Fernndez, qui spresident de lAssociaci de Ve-ns de Canyad i no del barri deCanyet, com va sortir publicat ala pgina 8 del primer nmero deLnia Badalona.

Opini lniabadalonaNovembre201011 7

La FotoLagull

El mirador La lupaMarc Ustrell

Director de Lnia BadalonaEn construcci. Fent pas

Fa uns dies mnium Cultural de Badalo-na vam inaugurar el cicle de dilegs da-questa tardor que obrim a tots els socis iciutadans. Quan planificvem lactivitat delcurs tenem molt clar que en la qesti na-cional era on havem de posar el centre deldebat. Desprs de la manifestaci del 10 dejuliol i del treball iniciat amb Badalona re-flexiona sobre una possible consulta sobrela independncia a la nostra ciutat, vamveure que laportaci dmnium a aquestprocs era oferir arguments, discurs i es-pai de dileg que poss sobre la taula aque-lles pors, aquelles mancances i aquells rep-tes que com a ciutat de lrea metropolita-na tenim davant el moment constituentque est vivint el nostre pas, i alhora do-tar-nos darguments i estratgies dacci.Aix doncs, vam programar el cicle Enconstrucci. Fent pas, amb tres dilegssubtitulats context, debat i anlisi.

En el primer van venir a presentar elsresultats de lestudi realitzat pel CentredEstudis Contemporanis de la Generali-tat de Catalunya i la UOC sobre Diagno-si percepcions Catalunya-Espanya sota lam dels seus autors, lhistoriador i direc-tor del centre, Alfred Bosch, i la politlo-ga Eunice Romero. s un document que

sallunya didentificacions emocionals -coms aborden moltes de les clssiques enques-tes sobre aquestes qestions- i preguntasobre lelecci de futur davant dun esce-nari concret i possible. Aquest enfocaments nou dins els estudis sobre la indepen-dncia de Catalunya i permet veure reflec-tides certes percepcions que a voltes po-den quedar amagades. Tot i que lestudinabarca molts, em centrar noms en Ca-talunya.

Els enquestats catalans, a la preguntasobre el sentit de vot en un possible refe-rndum sobre la independncia de Cata-lunya, ms dun 50% respon afirmativa-ment, s a dir, una majoria absoluta; i ga-ireb un 18% en contra; es contempla labs-tenci per tal de ser ms fidels a un pos-sible escenari de referndum, amb un re-sultat dun 24,6%. Una altra de les pregun-tes que es van fer va ser sobre el dret a lau-todeterminaci, una majoria aclaparado-ra respon que tots els pobles del mn hi te-nen dret. En el cas catal, el percentatgebaixa una mica, per una gran majoriapensa que els catalans tenim en el dret adecidir el nostre futur poltic, fins i tot lamajoria daquells que votarien en contraen un futur referndum. Un dels resultats

que ms reflecteix la manera de ser dels ca-talans s el que surt de la pregunta Creuvost que la majoria de ciutadans de Ca-talunya estan ms aviat a favor o ms aviaten contra de la seva independncia?, un43,4% creu que ms aviat a favor i un34,4% creu que ms aviat en contra, aixvol dir que la percepci generalitzada so-bre la independncia subestima els favo-rables i exagera els contraris, si ho compa-rem amb els resultats sobre el sentit de vot.I quan es pregunta Creu vost que Cata-lunya arribar a ser independent algun dia?El 58% pensa que no i el 31% que s. El graude confiana en lassoliment de la indepen-dncia est molt per sota del que indica elcomportament en un futur referndum.Per tant, som pessimistes. El segon bloc adestacar sn els motius de votar a favor enun referndum, i sn els motius racionalsels que augmenten ladhesi a la indepen-dncia: els econmics o el procs democr-tic pesen ms que els motius de convicci,culturals o de cansament amb Espanya. Encanvi, els motius contraris a la independn-cia sn molt ms emocionals que racionals.Aix doncs, els autors conclouen que elsplantejaments emotius i irracionals aug-menten el rebuig a la independncia.

Tot i la necessitat de ser cada vegada msinternacional, la nova denominaci no hadesvirtuat en absolut el veritable esperitdel Filmets. Les retallades en el pressupostsemblen no afectar el prestigi del festivalque celebra deu edicions al teatre Zorrilla.

Filmets Badalona Film FestivalCanvi de nom, mateixa filosofia

Rdio PomarDinou anys fent rdio de proximitat

Ens agrada Badalona1.200 firmes

Les branques de Montserrat Tura. No patiu per la in-tegritat fsica de la consellera Montserrat Tura desprsdhaver llegit el nmero 1 de Lnia Badalona. En una informacisobre lesporga darbres apareguda a la pgina 11 del nostre primerexemplar, la imatge no correspon amb la fotografia i no s Tura quisencarrega desporgar arbres a la ciutat. Daltra banda, en Joan Oli-veras i en Joaquim Sabater no shan intercanviat la identitat comnosaltres vam reproduir per error. Els errors del primer dia...

Piulant sobre la visita del Papa. Els poltics de Badalo-na sn presents a les xarxes socials i en algunes ocasions, po-dem llegir microdebats entre ells. El daquest diumenge a la tar-da entre Ferran Falc (CiU) i Miquel Estruch (ERC) sobre la visi-ta de Benet XVI va ser prou interessant. El primer tinent dalcaldeva dir: Si fem ciris per la Gay Parade, el Carlinhos Brown o el Bar-a, per qu no hem de fer el que convingui per la visita del Papa, irespectar l'acte?. Estruch va respondre al cap duna hora: Per lafactura, Ferran, per la factura! Perqu la pagarem entre tots i maien sabrem el cost real. Ferran Falc va tornar a replicar: Que nopaguen impostos els creients? O ells han de pagar-los noms per lesfestes dels altres?.

Un nmero, 30.000 lectures. Tot i ser a la ciutat des defa tan sols una setmana, Lnia Badalona ja ha estat objectede debat en diversos frums ciutadans. Fins i tot ens han qualifi-cat daparell de diversos partits poltics per ajudar-los a guanyar elec-cions. El projecte de Lnia Badalona va ms enll del maig del 2011.

Cal felicitar als treballadors i collabora-dors de Rdio Pomar pels seus dinou anysen antena al 101.2 de lFM. Enhorabonaa tots els que fan i han fet possible una r-dio de proximitat des del 7 de novembrede 1991. No s fcil.

El que havia de ser la lectura dun mani-fest, ha esdevingut un nou movimentciutad que grcies als illustres badaloninsha aconseguit prop de 1.200 adhesions desque els seus impulsors van posar en mar-xa la iniciativa a mitjans doctubre.

Semfors

Pilar Valls, mnium Cultural al Barcelons Nord

BIRMNIAEstic preocupat. El ball denquestes sobreles eleccions al Parlament de Catalunya noreflecteix el que passar el 28 de novem-bre. I no parlo de la fiabilitat que oferei-xen les empreses les quals es dediquen aoferir aquest tipus de serveis. Amb el quearriben a cobrar i els mitjans de comu-nicaci o els partits paguen vull pensarque fan b la seva feina, per poques en-questes elaboren un pronstic sobre labs-tenci. I aix em preocupa en una setma-na on Birmnia va celebrar les seves pri-meres no eleccions en vint anys. All, lajunta militar que governa amb un rgimencobert va cancellar les votacions en3.500 pobles argumentant raons de segu-retat i va privar el vot a 600.000 birmansque viuen en campaments de refugiats ales fronteres amb Bangladesh, l'ndia iTailndia. All, la lder del principal par-tit de l'oposici, la premi Nobel de la PauAung San Suu Kyi continua en arrest do-miciliari. s indignant.

Exemples com el de Birmnia hauriende ser suficients perqu tots aquells des-encantats amb la poltica no deixin danara votar. He tingut converses amb moltespersones que mhan dit: No magrada capcandidat i no penso anar a les urnes.Amb to gracis els responc que opcions noels faltaran perqu noms a la circums -cripci de Barcelona hi concorreran 29candidatures 114 arreu de Catalunya.Amb un to ms seris torno a pensar ambels ciutadans de Birmnia o Corea delNord que no noms sels priva del dret alvot, sin que sels empresona per dirqu o qui no els agrada. A vegades pen-so que no valorem prou la llibertat dex-pressi; un daquells drets essencials peral que tantes persones han lluitat a casanostra i del qual sen deriva la llibertatdimpremta.

Veieu la diferncia? No crec que la ma-nera ms contundent de castigar als po-ltics sigui abstenir-nos. Fer-ho ens treu-ria la veu i ens censuraria pgines.

Carrer de la Indstria

Opini8Novembre

201011lniabadalona

La Badalona Jove: 30 anys del Consell de Joventut de Badalona

s molt fcil en el context que vivim eti-quetar la poblaci jove. Si se'n parla s pelsNi-Ni, per l'emancipaci, per l'abandescolar, pel botelln, pels indiferents po-lticament, per l'apatia vers la seva ciutati el seu barri... Els i les joves, per, real-ment, tenim molt a dir.

La nostra ciutat t, des de fa ja unes d-cades, un fort moviment associatiu lide-rat per joves de tots els barris dedicats ala ciutadania i a la seva ciutat. Parlem deJoves que es passen setmanes organitzantqu faran a les seves entitats dedicades al'associacionisme educatiu, com els esplaisi casals de joves, de joves que s'impliquenpolticament i defensen els seus drets, elsdels ciutadans en general, la seva ciutat,el seu pas. Joves que promouen la cultu-ra, els valors. Joves que treballen peruna ciutat i un mn millor.

Ara fa 30 anys, amb voluntat d'aglutinartot aquest conjunt d'entitats amb implica-ci juvenil, es va crear el Consell de la Jo-ventut de Badalona (CJBdn).

Un Consell de Joventut s una xarxad'associacions juvenils; una plataforma in-dependent, crtica, plural i democrticaque fomenta l'associacionisme juvenil,promou les relacions entre entitats i fa de

pont entre la gent jove i l'administraci permillorar la situaci dels primers.

A Badalona va ser constitut l'any 1979,poca de gran moviment associatiu, peraquests 30 anys no han sigut ininterrom-puts, sin que a principis dels 80, per dife-rents problemes, el Consell es va dissoldre.Desprs d'aix, a finals dels 90 hi va haverun nou grup impulsor, que va fallar de nou,i es va alar finalment al 2003, que s el queens ha portat al qu s ara el Consell.

Actualment el Consell de Joventut deBadalona compta amb unes 30 entitats dediferent caire: hi ha joventuts poltiques,sindicals, educatives, entitats culturals, so-cials i esportives.

Aix doncs, per commemorar els 30 anysque porta el Consell fent feina, el dia 23d'Octubre es va dur a terme un acte al Cen-tre Cvic de Dalt la Vila, actual local delConsell, on van assistir persones de les di-ferents entitats juvenils que componen elConsell aix com ex membres del secreta-riat del mateix i diferents representants delAjuntament i partits poltics.

Lacte va consistir en diverses interven-cions de persones que han treballat pelConsell al llarg daquests trenta anys de-xistncia. Persones com la Dolors Sabater,

en Ramn Oa i en Francesc Duran quehan treballat desinteressadament per aque el CJBdn sigui l'entitat forta i recone-guda que s avui dia. Aquest Consell,per, t molt cam per fer: manca reconei-xement en molts mbits de la ciutat, cal unlocal que sigui un referent i un finana-ment digne que permeti tirar endavant laimportant tasca de fomentar la participa-ci juvenil a la nostra ciutat. A ms a ms,aquesta setmana el CNJC ha atorgat alConsell de Joventut de Badalona el Premia la Trajectria Associativa pels seu ani-versari de 30 anys, juntament amb el Con-sell de Joventut de Barcelona, que celebra-va el mateix aniversari, en el IX Sopar del'Associacionisme Catal, amb la presn-cia de la consellera de Treball Mar Sernai el secretari de Joventut Eugeni Villalb.

La participaci, la de veritat, s el garantdel tarann integrador i democrtic de lanostra ciutat del futur. s per aix que desde les entitats juvenils i des del Consell se-guirem treballant per a que la veus de tantsi tantes joves badalonines sigui escoltada.Visca la joventut!

Consell de la Joventut de Badalonaconsell@badalonajove.cat

Creure en BadalonaEl complex dinferioritat s un dels tretscaracterstics de Catalunya. Un dels nos-tres trets diferencials, fins i tot. Qualsevolpoble del mn sent orgull del que s. Llu-eix els seus xits i intenta minimitzar elsfracassos. A Catalunya, no. Fem tot el con-trari. Si podem ser punters i referents a ni-vell fins i tot mundial no ens nadonem. Noens creiem que podem ser bons en mat-ria cultural, econmica, fins i tot esporti-va. Ens fa por fer front a debats sobre laconstrucci nacional com a poble, perquno creiem ser capaos de gestionar elnostre propi futur. Quan tenim una vict-ria o despuntem en algun mbit, en lloc degaudir del moment, sempre serem capa-os de trobar un per o algun petit as-pecte que falla que nacabar eclipsant lapart positiva. I ens convertim en fre denosaltres mateixos. Un abaixar el cap ipensar que no som dignes de competir enigualtat de condicions. Que estem, i sem-pre estarem, per sota dels altres.

En aquest sentit, Badalona s la ciutatms catalana del pas. Al nostre vell poblemariner, el complex dinferioritat s unmal endmic que portem al nostre ADN.No creiem en Badalona. I molt menys enles seves potencialitats. Tenim un dels mi-llors conservatoris. Un dels milllors hos-

pitals. Un centre de recerca biomdica re-ferent a nivell estatal. Un excellent insti-tut de la construcci. Per no ens ho cre-iem. I no en sabem treure profit.

Primer, no ens ho creiem. No creiem enla nostra ciutat. Un dia podrem pensarque som bons. No perdre de vista que hiha coses a millorar, perqu nhi ha, perque Badalona pot ser, o s, la nmero u.Que pot ser model i exemple. Perqu hopot ser. Adonar-nos que a Can Ruti i al seuentorn biomdic hi treballen alguns delsmillors professionals, referents a nivellmundial. Que alguns dels millors artistesdel pas shan format al Pau Gargallo. Queno s destranyar veure pujar pel carrer delCarme joves carregats amb instruments alesquena, que venen de molt lluny per po-der rebre una classe al Conservatori. Queen plena crisi econmica una de les espe-rances que t el pas per superar-la s laformaci en lmbit de la construcci i aixt un nom: institut Gaud. Que estem apunt dinaugurar el jaciment rom soter-rat ms important de Catalunya. Hi hamolts municipis que deuen tenir enveja deBadalona i donarien el que fos per poderdir una sola daquestes frases.

I aqu s on entra el segon punt. No ensabem treure profit. No explotem Bada-

El venat i la Casa Gran

A la nostra ciutat i a moltes altres- la-juda a les Associacions de Vens es potconvertir en compra-venda de favorsmutus. Sona molt fort i s una afirmaciexagerada, per no per aix menys real.

A Badalona, de forma general, hi hatres vies de subvenci: la primera est des-tinada a vertebrar la vida del barri, les re-lacions entre vens i la seva articulaciamb la ciutat, i depn de la ParticipaciCiutadana; una segona correspon a festesi sassocia a Cultura, tot i que de vegadesno ho sembla pot ser el cas duna cursao un campionat de petanca. La tercera sper al que no es pot englobar dins de capdels dos grups anteriors, i depn de l'al-caldia. Creiem que manca claredat quanes parla dels ajuts econmics a les Asso-ciacions de Vens, i a qui i a qu satorgu-en.

Proposem que lAjuntament promoguiuna Comissi Paritria de Festes de Ciu-tat on participin amb veu i vot tant les re-gidories pertinents com representacionsde les AVV de cada districte, on puguin de-batre i consensuar un sistema de conven-cions clar, concret i pblic.

Aquests ajuts haurien de cobrir diver-sos punts: per comenar, el tema del lo-cal social: no pot haver-hi cap Associacide Vens legalment constituda que no entingui un. Les despeses de manteniment,llum, aigua i telfon correrien parcialmenta crrec de lAVV. Pel que fa a les tasquesdassistncia social, que supleixen moltesvegades a lAdministraci (assistncia agent gran) i els cursos de formaci (infor-mtica, catal, altres llenges integrado-res, tallers de memria, gimnstica, cos-tura, etc.), les despeses es repartirienentre els associats, l'AVV i una ajuda del'Administraci. La contractaci d'asses-sors per ajudar els vens en diferentsconflictes i reivindicacions, que tamb tun cost econmic i suposa una activitat so-cial, aniria parcialment a crrec de l'Ad-ministraci, igual que les activitats festi-ves. Quant als grans esdeveniments fes-tius que congreguen vens de tots elsbarris i donen nom i prestigi a la ciutat(com la Festa del Badiu, la Fira de l'Arropo la Festa Medieval), l'Administracihauria de garantir que no hi haguessinprdues, atorgant les ajudes en funci delcost, el ress de l'acte per la ciutat, la pre-visi de persones que hi assistiran i l'apor-taci que realitzaran.

El que pretenem no s que s'incremen-tin els recursos a aportar per l'Adminis-traci, ans al contrari: del que es tracta sd'administrar-los b. Tots hem de ferpedagogia, evitant sopars multitudinarisi festes gratutes a crrec de les subven-cions, i deixant de mantenir la discrecii la manca d'informaci en el repartimentdels ajuts.

Ara s el moment, entre tots podemcorregir anomalies i evitar actituds de lli-gams. Volem que els partits poltics es de-fineixin respecte aquests punts en els seusprogrames. s moment de "fer neteja" ireordenar les coses. La crisis i les eleccionsho poden facilitar.

Equip editorial dEl Venat

lona, probablement per qu hi ha qui creuerrniament que la ciutat no pot interes-sar. Per s fals. Si fssim capaos de ven-dre la marca Badalona de ben segur des-pertarem linters de molta gent que vol-dria venir a la ciutat a conixer lAns delMono. A passejar per Dalt la Vila. A escol-tar un concert al Teatre Blas Infante. A co-nixer els secrets de la Serralada de Ma-rina. A descobrir els jaciments ibers i ro-mans. A banyar-se a la platja. A fer el ver-mut a la Rambla. A trepitjar els carrers deLlefi i la Salut sense els quals no senten-dria la histria dels nostre pas dels dar-rers cinquanta anys. A veure i viure el Fil-mets.

Per abans, els badalonins ens hem decreure Badalona. I sobretot ho han de ferels poltics. Shan de creure que Badalonapot actuar realment com a capital dels mu-nicipis de lentorn. Que pot ser un pol da-tracci pel turisme, perqu hi pot havergent interessada en Badalona. Els de foraconfiaran en Badalona, quan els badalo-nins se la creguin. I perqu els badaloninses creguin Badalona, primer ho han de ferels poltics.

Jordi GonzaloPeriodista

9Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniabadalonaNovembre201011

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com10Novembre

201011lniabadalona

Centre11

Novembre

201011lniabadalona

El servei de SMS pel civisme canvia de nmero LAjuntament de Badalona es posar en contacte en els propers dies

amb les persones que han fet servir aquest servei durant lany que porta actiu per informar que a partir del 30 de novembre, el nmero

passar del 5010 actual al 215010 per adaptar-se a la legislaci estatal

La segona edicide les trobadesdescoles de bsquet viuruna vintena de partits

donar un carcter de circuit per-manent a aquesta trobada. Du-rant ledici daquest 2010 espreveu que hi participin lEscolaCultural, lAssociaci EsportivaMin guella, el Club de BsquetSant Josep, el Sant Andreu deNat zaret, lAssociaci EsportivaBa dalons, el Club Joventut Ba -dalona i lAgrupacin DeportivaRonda.

El repte de les Escoles deBsquet ha assolit el seu objec-tiu: convertir una activitat delleure o extraescolar en un ele-ment que potenci la vessantedu cativa de lesport.

Les escoles de bsquet potencienla vessant educativa de lesportComencen les jornades organitzades pel Badalona Bsquet Base

Mariona SanzCentre

Ms enll dels dos anys dauratsque marquen la histria del bs-quet a Badalona, amb la cele-braci dels Jocs Olmpics i laconsecuci de la Copa dEuropaper part del Joventut entre 1992i 1994, la ciutat ha forjat la sevahistria sempre amb un deno -mi nador com: el bsquet. Permolt que aquest vincle tinguiforts llaos verd-i-negres, lac-tivitat basquetbolstica de la ciu-tat s evident a qualsevol racde Badalona.

Haver aconseguit un lligamtan fort entre aquest esport i laciutat -fins i tot nomenada cap-ital europea del bsquet- es deu,en gran part, a la nombrosa pre -sncia de clubs federats a Bada -lona i la presncia de les escolesde bsquet tant daquestes enti-tats com dels centres educatiusde Badalona.

LA TROBADAFent honor a la seva condici deciutat bressol del basquetbol,Badalona viur tots els caps desetmana, fins al 29 de maig de2011, la II Trobada descoles debsquet. Aquestes jornades, or-ganitzades pel Badalona Bs-quet Base (BBB) i la regidoriadEsports i Joventut de lAjunta-ment de Badalona, van iniciar-se el diumenge 7 de novembre. A les trobades denguany hi par-ticipen jugadors amb edatscompreses entre els cinc i els setanys, dividits en tres categoriesesportives. Daquesta manera,es fomenta i reivindica entre elsms petits lesport de la cistella,emblema daquesta ciutat. Laidea de les trobades s incidir en

Lemblemtica pista del C.B. Sant Josep, diumenge.

la vessant educativa de lesport,i inculcar als petits conceptescom el companyerisme, el jocnet i lesportivitat a tota com-petici.

Els partits es disputaran al Cen-tre Parroquial Sant Josep, a lapista poliesportiva de la plaadel Gas i a les pistes de bsquetdel centre comercial Mgic Ba -dalona. El regidor dEsports iJoventut, Albert Toms, destacalesfor realitzat per totes lesescoles de bsquet per continuarpotenciant aquest esport a laciutat, i assegura que aquestacollaboraci ha perms tripli -car el nombre de participants.

En ledici denguany, lestroba des superaran la vintenalany passat noms sen vancelebrar quatre i permetran

Jordi Pujol, acompanyat duns joves

Centre > Lex President de laGeneralitat, Jordi Pujol, va visi-tar Badalona per segona vegadaen un mes. El dia 7 doctubre varecrrer els carrers de Sant Roci va visitar diverses entitats i as-sociacions del barri acompanyat,en aquesta ocasi, pel primertinent dalcalde de la ciutat, Fe-rran Falc. Lex President va feruna conferncia adreada alsalumnes de primer i segon debatxillerat de lescola Cultural.Una estona abans, Jordi Pujol vaser a la Torre Vella, una edifica-ci urbana del segle XII que vaser residncia dels grans propie-taris de la Badalona feudal.

Pujol sest convertint en unafigura amb fora presncia du-rant la campanya de les eleccionsal Parlament de Catalunya tantpels actes als quals participa,com per les referncies que moltspoltics fan en els seus discursos.Sense anar ms lluny, lactualpresident de la Generalitat, JosMontilla, va alertar la setmanapassada del perill duna Con-vergncia i Uni dArtur Masque no t res a veure amb el par-tit que va deixar Pujol quan es varetirar de la poltica.

Jordi Pujol tornaa Badalona perparlar amb joves

Foto: Mariona Sanz.

Centre12Novembre

201011lniabadalona

80 anys descola a CanyadEl centre Lola Anglada celebra divendres una granfesta per celebrar el seu 80 aniversari de lescola.

RedacciCanyad

Inaugurada poc abans deproclamar-se la II Repblica,lEscola Lola Anglada va comen -ar a desenvolupar la seva activ-itat docent durant el cursescolar 1929-1930 amb el nomdEscuela Graduada Mar tnezAnido. Durant aquell primerany densenyament, el consis-tori va demanar la substitucidel nom pel de Jaume Balmes,tot i que finalment el nom escol-lit va ser el de Ramon Mun -taner.

Durant la dictadura, el centreva recuperar el nom de Mar -tnez Anido, per amb larribadade la democrcia, lAjuntamentva proposar el nom de la illus -tradora i narradora Lola Angla -da, filla adoptiva de Tiana i queencara avui est molt present alcentre amb un dels seus un delsseus dibuixos del llibre El mspetit de tots.

Abans daquest fet, hi ha totun seguit desdeveniments quecal recordar com per exemplelarticle publicat a El Eco el 23de juliol de 1927 recollit en el lli-bre Badalona, lescola dahir,on shi podia llegir: "Pel que fa ala adjudicaci de les obres delGrup Escolar Canyad, l'alcaldeva dir que per fi, s'ha solucionatel litigi existent entre el Sr. Or-riols i un contractista de Ter-rassa, ha tingut efecte lasu bhasta (...) s'ha adjudicat de-finitivament al propi Sr. Orriols,que comptant com compta ambgran angoixa de materials, lasetmana que ve comenar lesobres amb gran activitat, demanera que s'ha desistit deposar la primera pedra i com nohi ha acord per a aix, es posaren comptes de la primera, l'l-tima, s a dir quan les obres es-tiguin ja acabades.

El mes de setembre de 1967va arribar a lescola un jovemestre de Mrcia que acabavadaprovar les oposicions i que

Foto cedida per Pedro Jess Fernndez

Lescola Lola Anglada, en una imatge recent

Lescola tambesdevindr unnou institut apartir de lany2014

La casa desocupada

Foto: Arxiu.

Redacci> Agents de la Gur-dia Urbana de Badalona van de-tenir dilluns a la matinada trespersones com a presumptes au-tores dun delicte docupacidimmobles. Es tracta de treshomes, dedats que oscillen en-tre els 19 i 22 anys, vens de Bar-celona i Terrassa, que van entrardins un edifici dhabitatges tapiat,al nmero 181 del carrer de Bal-domer Sol.

El desallotjament immediatva ser possible grcies a la truca-da dun ve, que va informar a laGurdia Urbana sobre la pre-sncia dun grup de tres individusque estaven foradant la portatapiada daccs a ledifici. Duespatrulles de la Gurdia Urbanavan intentar accedir a linterior delimmoble i malgrat que en unprimer moment els ocupants vanimpedir laccs dels agents, final-ment van ser detinguts. Als ocu-pes sels va intervenir leina em-prada per a foradar la porta tapia-da, una cadena i diversos objec-tes utilitzats per a accedir i mou-res per limmoble, format per di-versos pisos deshabitats. Als tresdetinguts sels imputa un delictedocupaci illegal dimmoble.

El primer tinent dalcalde delAjuntament de Badalona, Fe-rran Falc, va voler agrair espe-cialment la collaboraci ciutada-na perqu el fet de rebre una tru-cada en el moment en qu es pro-dueix locupaci permet que elsagents puguin intentar el des-allotjament dins el termini que lallei permet. Falc ha recomanatals ciutadans trucar rpid alsagents en aquestes ocasions.

La GurdiaUrbana det tres ocupes

mai havia pensat com canviariala seva vida en aquesta acolli-dora ciutat. Aquell any, malgratdestinar-se a leducaci prim -ria, la planta baixa de ledificiencara acollia nens que ateniendones de lAuxili Social, organ-itzaci de dajut humanitari con-stituda durant la Guerra Civil idesprs gestionada per la Sec-cin Femenina.

Segons el president de lAsso-ciaci de Vens de Canyad,Pedro Jess Fernndez, durantaquells anys, a Badalona ex-istien poques escoles pbliquesi la majoria dels que anaven enaquest centre arribaven en di-versos autocars daltres barrisde Badalona. I s que els pisosSant Jordi tot just es comen -aven a construir. De fet, durantel franquisme els i les alumnesestudiaven separats les nenesa la primera planta i els nens ala segona i feien lesbarjo enllocs diferents.

Molts mestres han deixatbons records a lescola i per ex-

tensi a tot el barri de Canyad:don Manuel, doa Vicenta, donNiceas, doa Mara Jess, doaLuz... Els ms joves eren laseorita Conchita, don Santi-ago... Mestres admirats i respec-tats els quals tamb vivien albarri.

Amb el temps, lescola estrans formava en el centre edu-catiu del barri i moltes genera-cions de canyatencs han passatper les seves aules. Per aix, en-cara avui els vens es fan sevesles installacions de lescola LolaAnglada i tothom a Canyadlestima a traves dels seus r-cords i les histries viscudes du-rant la seva etapa dinfantesa.

Tamb directors i directorescom en Josep, la Marisol i enlactualitat en Toni Soriano i elsdiferents equips de mestres, hanaconseguit donar-li a lescolaLola Anglada el prestigi neces-sari per seguir prioritzant unauna formaci integral als seusalumnes.

Actualment, el centre s unaescola oberta al barri i collabo-radora amb les diverses entitatsque hi ha a Canyad.

Segons el president de lAsso-ciaci de Vens de Canyad,Pedro Jess Fernndez, hemdestar orgullosos duna escolaque treballa per aconseguir unaciutadania ms formada, msresponsable i ms arrelada.

La platja dels Pescadors

Redacci> El balan de la plat-ja de Badalona daquest 2010ha estat marcat pels dos sistemesde qualitat atorgats a la ciutat. Enaquest sentit, les platges de Ba-dalona van rebre el distintiu Qde Qualitat Turstica i la Bande-ra Blava a la platja dels Pesca-dors. Entre les millores ambien-tals destaquen la installaci dereductors daigua a les dutxes i eltancament i desmuntatge da-questes un cop acabada la tem-porada.

Com a millores en infraes-tructures, la temporada ha estatmarcada per linici de les obresdel passeig Martim, la reformade lentorn de la Barca Maria i laremodelaci del passeig de laRambla a principis de maig.

Pel que fa al residus a la sorraaquest any shan recollit 34 tonesms que lany passat. En total, degener a setembre, shan recollit232,5 tones de residus a la sorradavant les 198,5 tones de lany2009. Cal tenir en compte quedurant loperatiu extraordinariorganitzat amb motiu de la revet-lla de Sant Joan es van recollir 12tones de residus, 3 menys quelany passat.

Daltra banda, el servei desalvament i socorrisme, ha atsdurant aquest 2010 prop de4.000 persones, tot i que la ma-joria de les accions realitzades enaquest mbit han estat en accionspreventives.

Les platgesgeneren 232tones de residus

Foto: Arxiu.

13Centre lniabadalonaNovembre201011

La residncia Horitz fa 25 anys El centre va celebrar un dinar de germanor amb residents i familiars

Jordi AlcoverCentre

LAjuntament de Badalona hahomenatjat els 25 anys de vidade la residncia geritrica Ho-ritz, situada al carrer SantaMadrona, 47, a tocar a la Ram-bla. La residncia, gestionadaper la Fundaci Privada Ho-ritz, compta actualment amb24 places, la majoria de les qualssn dancianes badaloninesdentre 70 i 90 anys.

Dissabte passat, el centre vacelebrar un dinar de germanoramb els residents i els seus fami-liars. Tant la directora del cen-

Foto: Arxiu.

La residncia Horitz se situa a tocar de la Rambla.

tre, Anna Maria Vives, com elpresident del patronat de la fun-daci, Lloren Caballeria, vanremarcar el carcter familiar dela residncia. Un centre que maiha volgut crixer i ha apostat perla relaci propera amb les fam-lies i els mateixos residents fenttrobades i celebracions conjun-tes en les poques ms assenya-lades de lany.

El centre Horitz ofereix alsseus residents els serveis de fi-sioterpia, serveis sociosanita-ris, terpia ocupacional, igim ns adaptat a les necessitatsde cada persona i, en especial, ales limitacions de mobilitat.

Redacci > Els municipis llati-noamericans de Pealoln (Xile),Rosario i Godoy Cruz (Argenti-na), Medelln (Colmbia) i Mon-tevideo (Uruguai) participen finsdivendres en el III Seminari deSeguretat Ciutadana i CohesiSocial, que semmarca dins les re-lacions de cooperaci internacio-nal del municipi. Durant la pri-mera jornada del seminari, cele-brada a lEspai Betlia, es vapresentar la Declaraci de Bada-lona en la qual els municipisparticipants es van comprometrea treballar en xarxa.

III Seminari de SeguretatCiutadana

Redacci > El pantal, obert alpblic des del maig del 2009 haestat un dels exteriors escollitsper la campanya publicitria du-na companyia elctrica a nivellestatal. No s la primera vegadaque el Pont del Petroli apareix alsanuncis i fa pocs mesos ja va serprotagonista de les promocionsde Transports Metropolitans deBarcelona per anunciar la inau-guraci de Pompeu Fabra.

El Pont del Petrolitorna a ser unreclam publicitari

Redacci > Els tres grups decontenidors soterrats installatsal carrer de Francesc Layret vanentrar en servei el 5 de novembreper substituir els que hi havia desuperfcie, que ja han estat reti-rats. Els nous contenidors, fi-nanats a travs del Fons Estatalper a lOcupaci i la Sostenibili-tat Local (FEOSL), sn de polie-til i tenen una capacitat de3.000 litres amb doble ganxoper obertura inferior. Daquestgrup de sis contenidors, dos snper la fracci de resta i els quatrerestants per a la brossa orgnica,el paper, el vidre i els envasos.

Francesc Layretestrena nouscontenidors

La Salut14

Novembre

201011lniabadalona

La plaa Trafalgar es converteix en un espaide convivncia amb Els colors de la tardor

Foto: Mariona Sanz

Banksy i el dret a decidirFa pocs dies va aparixer en una de les escales de la plaa

Trafalgar un graffiti artstic que relaciona lobra de lartistaurb de reconegut prestigi, Banksy,

amb la temtica del dret a decidir molt present.

Mariona SanzLa Salut

La plaa Trafalgar de Badalonava centrar les activitats dunanova proposta del programa ElsColors de la Tardor, que aquestcap de setmana va oferir als par-ticipants diverses activitatsentre les quals destacava latrobada Fils del Mn, on es vandonar a conixer els diferentspunts de costura, teixits i vestitsregionals darreu. A banda desaber com es confeccionen lespeces de roba, els assistents vangaudir dun taller de Tabal (per-cussi tradicional), condut perPedro Hidalgo, un dels mem-bres de lAsociacin Cultural delFolklore i las Msicas Afri -canoides. Daltra banda, laCobla Baix Llobregat i lAteneuCultural de Llefi van oferir unaballada de sardanes.

Per tercer any consecutiu, unconjunt de vens i venes, enti-tats, artistes, centres educatius ireligiosos dels barris de La Saluti Llefi han fet possible unanova edici dEls Colors de laTardor. Aquesta s una inicia-tiva de caire social que apostaper una Badalona integradora iintegrada, esforant-se perqutots els seus barris, cada vegadams variats i plurals, creixin encohesi social, en respecte i con-vivncia.

Els objectius dels Colors de laTardor estan ben definits perpart dels seus impulsors: fo-mentar la convivncia a travs

de les festes populars i el dilegtreballant amb altres vens ivenes, siguin de ledat i lorigenque siguin, afavorir la interacci

entre tradicions i lluitar contralexclusi socioeconmica i perla igualtat doportunitats. Tot elque avui sn objectius, es pre-veu que evolucionin en tretsidentitaris de tots els barris deBadalona. Els Colors de la Tar-dor forma part del projecteTeixint Cultures- Teixint Barridel programa Serra denMena, amb la collaboraci delPla de Desenvolupament Comu-nitari de Salut i Llefi i amb elsuport de lAjuntament de Ba -dalona.

Les properes activitats se ce -le braran aquest dissabte 13 denovembre i se centraran en de-batre els reptes de futur de laciutat. Daquesta manera, a par-tir de les 10:00 del mat tindrlloc la xerrada Avanant en un

Una cobla de sardanes a la Plaa Trafalgar, dissabte passat

Entitats de La Salut i Llefi collaboren en la tercera edici daquesta iniciativa >Els barris aposten per linterculturalitat i la cohesi amb diversos actes

nou model de convivncia:Badalona som tots. La propostaconsisteix en un debat dInter-culturalitat, on es parlar da -

quest tema des del respecte ilnim de cooperar entre vens.A partir de les 11:30h tindr llocel Badaground, un acte jove onhi haur actuacions, masterclassi un bon concert.

Els Colors de la Tardor vaacompanyat d'un manifest quesubscriuen la gran majoria d'en-titats, centres educatius i reli-giosos d'aquests dos barrisbadalonins i pretn difondre lacultura de la pau com a eix perresoldre o prevenir conflictes.En aquest sentit, els organit -zadors pretenen que la trobadavenal els ajudi a desfer rumors iestereotips, a superar prejudicisi a crixer en estimaci mtua ien noves amistats, segons ex-plica el document.

Segons el regidor del dis-tricte, Pablo Hernn (PSC), ElsColors de la Tardor signifiquenun pas ms per fonamentar allque ja s'est fent des de fatemps. En aquest sentit, Her -nn assegura que el projectepretn apropar-se a les dife -rents cultures i de pacificar unazona que a vegades no s com-presa, i que, moltes vegades, sassenyalada amb el dit ambmales intencions.

Per la seva banda, el regidorde Ciutadania i Convivncia,Josep Pera (CiU), ha qualificatel projecte dEls Colors de laTardor com una oportunitat,sobretot per a La Salut perqude - mos tri que no s el barri quediuen que s. Pera, qui no volocultar la situaci que viu lazona, admet que La Salut tproblemes i t molts conflictes,per el barri s molt ms queaquests conflictes.

La iniciativa suna oportunitatperqu els barris mostrin a la ciutat queels seus carrerstamb sn un exemple de cohesi

El proper dissabte es debatr sobre el nou model de convivnciapel qual lluitenles entitats que organitzenles activitats

15Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniabadalonaNovembre201011

La Salut16Novembre

201011lniabadalona

Set detinguts per atracaments i furtsUn dels arrestats est acusat de tres robatoris en establiments del barri de la Salut

RedacciLa Salut

Operaci policial al Barcelonsnord contra la delinqncia co-muna. Agents dels Mossos dEs -quadra de la comissaria deBa da lona han resolt les darreressetmanes un total de 23 roba-toris i atracaments comesos enestabliments i a la via pblica deBadalona i Sant Adri del Bess.Les investigacions shan saldatamb la detenci de 7 persones,dentre 21 i 26 anys i venes deBadalona i Santa Coloma deGramenet, per la seva pre-sumpta participaci en els fets.

Foto: Arxiu

Els Mossos dEsquadra, en una recent operaci policialLoperaci policial ha perms

arrestar al presumpte autor detres robatoris amb intimidaciperpetrats a loctubre en establi-ments del barri de la Salut. Eldetingut, de 22 anys i ve deBadalona, hauria intimidat ladependenta amb una arma defoc simulada quan els clients jahavien marxat del comer. Eljutge en funcions de gurdia deBadalona nha decretat la presprovisional.

Un altre dels detinguts s unve de Santa Coloma de Gra -menet, de 22 anys, que acumulafins a 97 detencions al seu expe-dient. En aquest cas, hauriacoms set robatoris amb foraentre agost i octubre en establi-ments de la zona centre deBadalona. Lautor actuava dematinada i accedir als comerosde matinada forant els panysde les entrades o trencant elsvides exteriors.

Els mossos de la comissariade Badalona tamb han detinguta un altre presumpte delin-qent, de 26 anys i ve de la ciu-tat, acusat de set robatoriscomesos des de lagost a la viapblica als municipis de Bada -lona i Sant Adri del Bess.Lautor, de gran corpulncia,sacostava a les vctimes amb elpretext de preguntar-los peralgun gimns, seguidament lesagafava per la cintura o el cin-tur i les sacsejava fins queaconseguia els seus objectespersonals.

Daltra banda, les indaga-cions dels Mossos tamb hanperms resoldre sis robatorisamb fora ms al municipi vede Sant Adri del Bess. Les in-vestigacions policials han culmi-nat amb la detenci per part dela policia el passat 4 de novem-bre de quatre persones, dentre21 i 24 anys, venes de SantaColoma de Gramenet, quan pre-sumiblement fugien dun roba-tori amb fora. Les dilignciesposteriors han perms rela-cionar els quatre detinguts ambrobatoris perpetrats mitjanantel mtode del butr (perforacia la paret o al sostre) a empresesdel polgon industrial Montsols.

Del total de robatoris a Badalona iSant Adri, 10 dells eren violents o amb intimidaci i 13 amb fora

17Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniabadalonaNovembre201011

18

LlefiNovembre

201011lniabadalona

Set mesos de la Lnia 10 a LlefiEs compleixen set mesos de larribada del metro als barris de La

Salut i Llefi amb una afluncia de passatgers que se situa pro-pera als 9.000 usuaris diaris mentre continuen les obres per

fer-la arribar al Polgon Pratenc.

Foto: Ajuntament

La Xarxa ciutadana Llefi@net desenvolupaun nou model de barri amb la tecnologia

Foto:: arxiu

Marc UstrellLa Salut

Llefi@Net, Xarxa Ciutadana deLlefi, va nixer lany 1999 en unmoment en el que laccs a lestecnologies de la informaci es-tava acotat a les comunitats uni-versitries i empresarials i pocaccessible al ciutad, amb lob-jectiu de fomentar i popularitzarel coneixement i l's de lesnoves tecnologies al barri per tald'integrar-lo a la societat de lainformaci, i de retruc pro-moure la vida associativa delbarri. Vam detectar que com amnim havem de trencar duesbarreres, en primera instncia,assegura un dels portaveu deLlefi@net, scar Sanz.

Daquesta manera, el collec-tiu es qestiona en quin sentites repartir la propietat de lesinfraestructures i el seu poten-cial comercial una vegada lesoperadores de comunicacionsvan veure que podien explotarcontroladament per augmentarles seves taxes de beneficis.Aquest fet dificultava enorme-ment laccs de la majoria degent que havem i encara avuihem de pagar un peatgeeconmic important per fer sde les infraestructures. Val a dir,que originalment el movimentde xarxes ciutadanes, freenets,va sorgir focalitzat en replicarinfraestructures de connexi,per exemple, mitjanant la dis-posici de bateries de mdemsque possibilitaven compartir les

poques connexions existents aInternet i fer-les ms asse-quibles als ciutadans. En la sevaevoluci posterior amb la popu-

laritzaci de laccs, motivadaen gran mesura per convertirInternet en un canal comercial,les xarxes ciutadanes van passara treballar aspectes ms ampliscom la democratitzaci en lac-cs, disseny de noves formes decooperaci i participaci ciu-tadana, foment i difusi delconeixement i lactivitat local.

En lactualitat, la propietatdel mitj fsic s a dir, de lesxarxes de connexi en les sevesdiferents variants: adsl, fibraptica, wifi, wimax, satllit...,per part de grans companyies detelecomunicacions que tenenun comportament doligopoli,continua essent un factor dex-clusi, doncs la gran majoria so-cial no son els propietaris delmitj, creuen que s necessari

Laplicaci que ha posat en marxa Llefi@net per detectar incidncies a la via pblica

El collectiu ja ha estrenat una eina per localitzar incidents a travs de Google >Diversos empresaris de les telecomunicacions collaboren amb el projecte

que es consideri com un dretciutad laccs gratut a les in-fraestructures (a lestat espanyolel 51% de les llars tenen accs a

Internet enfront al 96% de Fin-lndia on s considerat un dretbsic), garantit per les adminis-tracions pbliques o per alterna-tives autogestionades o amb laparticipaci dels ciutadans i lesseves organitzacions, com perexemple alternatives incipientscom el projecte guifi.net per abastir xarxes sense fils de carc-ter lliure.

Laltra barrera fa refernciaal procs dalfabetitzaci digital,on lleis de propietat intellectualamenacen greument la llibertat,laccs i la difusi de les idees iconeixements i dificulten encarams les tasques per minimitzarlanalfabetisme digital. A msdescapar la creativitat, la reuti-litzaci de coneixements i ame-naar els pocs espais departicipaci, trobada, transfer-ncia de coneixements i novesiniciatives, intentant que elsmoments de socialitzaci es-tiguin contnuament mercantil-itzats.

Tot i tenir dispositius ambmoltes capacitats tecnolgiques,que sabarateixen els costos delsmateixos, i que potencialmentsn eines que ens poden ajudara tenir un nivell general ms altde coneixements i informaci ala vegada que ens faciliten la co-operaci, la realitat mostra quels al que sindueix en un granpercentatge, s unidireccionalen lmbit de lentretenimentcomercial i individualitzat queva inundant la xarxa i els hbitsdels usuaris, com si es volgusretornar el coneixement al mon-estir o a lacadmia per no a lapblica, si no a en lambient msacadmic.

El collectiu esqestiona quinas la distribucide la tecnologiaara que lesgrans empresesshan apoderatdaquestselements

La meitat de lesllars catalanesencara no disposen deconnexi a internet i queden un pasenrera dels internautes

19Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniabadalonaNovembre201011

Llefi20Novembre

201011lniabadalona

Felipe Gonzlez inaugura aLlefi els mtings electorals

sar els perills que suposariauna Generalitat on Artur Masfos el president.

Felipe Gonzlez va fer una ex-tensa exposici de la situaci eco-nmica actual i no va estalviar-secrtiques a Jos Lus RodrguezZapatero. El Govern no explicaprou b els canvis econmics, vaassegurar Gonzlez desprs d'ad-metre que l'esquerra viu sumidaen un desconcert, aqu i l'altre

RedacciLlefi

El Pavell Poliesportiu de Llefiva acollir la primera gran convo-catria de la precampanya electo-ral per a les eleccions al Parla-ment del proper 28 de novembre.

2.500 persones van ompliraquest equipament el qual va es-devenir lescenari duna confern-cia amb lalcalde de Badalona,Jordi Serra, el president de la Ge-neralitat, Jos Montilla i lexpre-sident del govern Felipe Gonzlez.

El mting de Serra es va centraren la integraci i la cohesi sociala Badalona i a fer un reps de to-tes les accions en positiu queshan desenvolupat a la ciutatdurant el govern del tripartit.Lalcalde va assegurar que elsque eren all presents van poderarribar-hi grcies a una de les in-fraestructures de major projeccirealitzades mai a Badalona, re-ferint-se a la Lnia 10 del metroinaugurada labril passat. Per laseva banda, el president de la Ge-neralitat, Jos Montilla va expo-

Lexpresident del govern espanyol visita el pavell deLlefi, acompanyat de Jos Montilla i Jordi Serra

costat de l'Atlntic. Aix s, perals que, fins i tot en els cerclespropers al PSOE, comparen lesretallades de Zapatero amb les deDavid Cameron (referent de Ma-riano Rajoy) a Gran Bretanya, vasentenciar: Tallar cal tallar, peruns ho fan d'una banda i altresduna altra. Els pensionistes deBadalona el van entendre. O ambels seus aplaudiments ho va sem-blar.

Felipe Gonzlez.

Foto: Mariona Sanz.

Foto: Mariona Sanz.

Lalcalde Serra.

21

Sant RocNovembre

201011lniabadalona

Reuni de la permanent de Badalona som totsLAteneu de Sant Roc acollir el proper dimecres dia

17 de novembre una nova reuni de la permanent de la plataforma Badalona som tots per continuar definint els grups

de treball amb els quals sestructurar.

250 famlies de Sant Roc encara esperen les claus del seu pis de protecci oficial

Foto: Arxiu

Narcs PresasSant Roc

La iniciativa de renovaci de lamajor part del barri de Sant Rocsinicia els anys 90 desprs deconstatar lexistncia de patolo-gies estructurals en forma dalu-minosi a una bona part delsedificis del barri, construts elsanys 60. El Pla Especial com-prn en un inici la substituci de918 habitatges compresos entreels carrers Alfons XIII, VlezRubio, Anselm Turmeda i M -laga, i samplia posteriorment alavinguda del Marqus delMont-roig, amb 144 unitatsms. La primera fase dels nouspisos es va lliurar el 2001, i ll-tim lliurament data del julioldenguany, amb un nou bloc de68 unitats construt a tocar delcamp de futbol. En total, ja shacompletat el 75 per cent de la re-modelaci del barri i shan lliu-rat 785 pisos dels 1.035pre vistos de nova construcci,se gons dades del departamentde Medi Ambient i Habitatge.

Des de lIncasl, David Com-panyon, director de comunicacii relacions externes, afir ma quela Generalitat mant la previsiinicial i confia que abans da-cabar lany es pugui licitar ja elbloc L i les obres puguincomenar, com estava previst,lany 2011. LIncasl admet certsajustaments com a conseqnciade la crisi per garanteix que elprograma de remodelacionstirar endavant i ms desprs

que el passat 25 doctubre sig-nessin amb lantic ministeridHabitatge el conveni que dnacontinutat a tots els processosde remodelaci oberts.

Diferent ho veu Diego Justi-cia, president de lAssociaci deVens de Sant Roc. Alerta que lasituaci ara est bloquejada alespera de que les administra-

cions tinguin el finanamentnecessari per abordar les obres.Explica que els solars on haurandanar els futurs edificis O i Lestan ja a punt des del passatmes de novembre per que lesobres no comencen per mancade diners.

FRUSTRACI VENALJusticia expressa la seva frus-traci perqu, diu, mai havia fal-lat cap remodelaci a Sant Roc isempre shavien dut a termetotes seguint els terminis i cal-endaris previstos. Destaca, ams, el contacte correcte i satis-factori amb la Generalitat iAjuntament i que sempre haprevalgut el consens en les re-unions que ha mantingut ambambdues administracions. Con-

Blocs de pisos al barri de Sant Roc.

Sn les que falten per completar el programa de remodelaci del barri de Sant Roc > Els terminis es compleixen i abans que acabi lany es preveu licitar un nou bloc

clou, per tant, que s un pro -blema de diners, i no de voluntat.

Aix no deixa, per, que desde lAssociaci de vens de SantRoc es plantegin convocar al-guna manifestaci de protestaque comptaria, en principi, ambel suport daltres associacions devens dhabitatge social deCatalunya.

Mentrestant, les personesque esperen que es construexinels nous pisos de protecci ofi-cial continuen vivint als pisosamb patologies estructurals. Lasituaci s diferent entre els queencara falten de la primera fasei les 144 famlies de lavingudaMarqus de Mont-roig. Segonsdenuncia Diego Justicia, elsegon grup es troba en unasituaci ms delicada ja que nopot vendre els seus actuals pisosa la Generalitat de manera quees troba entre lespasa i la paretperqu, diu, no poden vendre elsseus actuals habitatges a ningms que a especuladors i pertant no poden marxar dels seusactuals pisos.

MODEL PACTATEl procs de remodelaci deSant Roc, en el qual hi par-ticipen Estat, Generalitat i Ajun-tament, sest portant a termeseguint un model dintegracipactat amb els representantsvenals que procura mantenirels vens a la mateixa comunitaton vivien i seguint criteris de co-hesi social. Els vens sn cons -cients, a ms, que els primers amarxar a un nou pis eren elsprimers que generaven terrenys.

Amb tot, els nous blocs O i Lseran de 56 habitatges cadascuni acolliran els vens pendentsdanteriors fases de remod-elaci, i els primers de la novade lavinguda Marqus de Mont-roig. Seguiran el mateix modelportat a terme fins ara, ambpisos de tres dormitoris i dar-quitectes diferents, per trencarla imatge de polgon i lapostadincrementar lespai pblic.

LAssociaci deVens alerta deproblemes de finanament perabordar lesobres pendents

La Generalitatgaranteix queles previsionsinicials no hanvariat i iniciartreballs el 2011

Gorg-Progrs22

Novembre

201011lniabadalona

Obres al carrer Guifr desprs de NadalLalcalde de Badalona, Jordi Serra, va aprofitar la inauguraci del noupont del carrer Progrs per anunciar linici dobres al carrer Guifr en

el tram comprs entre Ponent i Anselm Clav. El consistori ja ha acor-dat el calendari amb els comerciants daquesta via

Redacci> El Port de Badalonaestar present en la 49 edici delSal Nutic Internacional de Bar-celona, que se celebra del 6 al 14de novembre amb un estand pro-pi, ubicat en el recinte firal deGran Via, a L'Hospitalet de Llo-bregat. La principal novetat quepresenta la societat per a aquestcertamen s el pla de comercia-litzaci d'amarradors i pallolsque posa en mercat un centenard'unitats, de diferents eslores,entre els que hi ha la incorpora-ci de l'oferta de la drsena dePonent. I especialment l'entradaen funcionament de la marinaseca de 211 places per a embarca-cions de fins a 8 metres sense palequipament que estar a ple ren-diment a primers de desembre.Tamb s'informar de l'ofertadel varador i dels tallers i l'reatcnica, que destaca per una mo-derna nau de pintura que com-pleix al mxim tots els requisitsambientals i l'entrada en funcio-nament al gener de l'Escola Mu-nicipal de Vela.

Un centenardamarradorssurten a la venda

Foto: Arxiu

Vista del nou pont del carrer Progrs

Pas endavant en la dinamitzacidel port i el barri del Gorg

Els barris del Gorg i el Progrs re-cuperen mica en mica la sevanormalitat a mesura que finalit-zen el conjunt dobres incloses enel pla especial del port de Bada-lona. Dilluns al mat es va tornara obrir al trnsit el carrer deProgrs, entre Ponent i AntoniBori, un cop enllestida la cons-trucci del pont que salva el des-nivell de la rambla del Gorg. Da-questa manera, els vehicles tam-b poden tornar a circular pel car-rer d'Antoni Bori, entre Progrsi Marqus de Mont-roig, i pel car-rer de Ponent, entre Guifr i Pro-grs.

La circulaci es reprn i tam-b entra en servei la segona fasede la Rambla del Gorg, en eltram que va del carrer Guifr aProgrs, que mant les caracters-

El nou pont del carrer Progrs permet recuperar la circulaci habitual

Marc UstrellGorg

tiques del primer tram inauguratel mes d'abril, coincidint ambl'entrada en funcionament de lalnea 9 i 10 del metro en aquestsector. A partir dara, la ciutatguanya un parc de 80 metresd'amplada, amb mobiliari i enllu-menat renovat i vegetaci linealper potenciar espais de passeig ide connexi de ciutat en sentitmar-muntanya, amb elementsd'illuminaci i plantaci d'arbresordenats en filera i tamb con-centraci d'arbrat i zones de ges-pa per aconseguir espais d'ombrai estada, en la vorera del carrerPonent. Durant la inauguraci delnou pont, lalcalde de Badalona,Jordi Serra va recordar que famolt pocs anys, on molts nomshi veien destrucci, ara hi hauna rambla amb moltes possibi-litats. Daltra banda, el conselld'administraci de Marina Bada-lona ha aprovat un primer projec-

te del pont que anir per sobre elcanal d'aigua i sobre el qual cir-cular el tren i segurament eltramvia. Daquesta manera, elconsistori aconsegueix tirar enda-

vant un projecte que malgrat su-peditar-se al desenvolupament delactivitat econmica i construc-tiva de lentorn, acabar desenvo-lupant-lo amb un pressupost queno arriba a la meitat del queshavia previst inicialment (uns20 milions deuros).

Un altre dels projectes de len-torn del port que podrien concre-tar-se en els propers mesos sl'hotel de quatre estrelles ubicata tocar del futur canal i que hau-ria de posar-se a licitaci quan laGeneralitat hi doni el vistiplau.

La recent inauguraci de laLlotja dels Pescadors i la futuraEscola de Vela sn dues de les ac-tuacions que han dajudar a dina-mitzar un entorn que necessita-r, tal com reconeix lAjunta-ment, la injecci del sector immo-biliari. Els solars situats a bandai banda del canal continuen espe-rant edificis i equipaments.

23Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniabadalonaNovembre201011

24

Patrulles ciutadanes a Sant CristLAjuntament es mostra preocupat per la seguretat per considera que les xifres de delictes sn les normals pel nombre dhabitants

Foto: Ajuntament

Narcs PresasSant Crist

L'increment de la sensaci d'in-seguretat al barri de Sant Crist hamotivat que alguns vens es co-mencin a plantejar la possibilitatd'organitzar patrulles ciutada-nes per garantir la seguretat delsnens i joves que tornen el vesprequan ja s fosc del centre de laciutat. Ho ha explicat Juan Ben-tez, de l'Associaci de Vens SantCrist de Can Cabanyes, que de-nuncia que a partir de les nou elsvens no poden sortir al carrer.Per tot, i sobretot de cara a la se-guretat dels ms petits, Bentezdiu que alguns vens del barri hancomenat a parlar de muntarpatrulles ciutadanes per garantirel retorn a casa dels ms petits.

Des de l'Associaci de VensSant Crist de Can Cabanyes man-

tenen que el barri t un problemadinseguretat i demanen a l'Ajun-tament que millori la illumina-ci i incrementi les patrulles degurdia pels carrers perqu asse-guren hi ha dies que ni es veuenels efectius policials.

LAjuntament, per la seva part,mostra la seva total atenci i

preocupaci per la seguretat albarri i assegura que hi destinatots els recursos disponibles. Entot cas, tamb deixa clar que elsndexs de delictes que es registrena Sant Crist sn els normals perla seva poblaci i per una ciutatgran com Badalona.

A ms, des del consistori man-tenen reunions per tractar espe-cficament la seguretat a SantCrist. Lltima, el dilluns, va reu-nir a Ajuntament, Gurdia Urba-na i vens i va arrancar el compro-ms de celebrar una reuni men-sual entre totes les parts per ferun seguiment del tema.

ESTADSTIQUESSegons fonts policials els ltimsquatre mesos Sant Crist va regis-trar un total de 27 delictes i fal-tes, tant robatoris com furts, quefa una mitjana de gaireb 7 delic-

N.P.> Les entitats organitzado-res de lenquesta per la milloradel barri de Sant Crist van orga-nitzar el dissabte una jornada fes-tiva per explicar i repartir enques-tes a tots els vens del barri. En-tre les diverses activitats, desta-ca una cercavila, una xocolatadai una batucada, tot per fer difu-si dunes enquestes que pre-gunten als vens quines milloreshan de ser prioritries per al ba-rri.

Fins ara ja shan repartit un to-tal de 4.000 butlletes a comeros,entitats, escoles i instituts delbarri. Segons un primer recomp-te, fins la setmana passada les en-titats ja havien recollit un total de500 enquestes omplertes.

Iniciativa per Catalunya Verdss una de les entitats promotores.El seu lder municipal, CarlesSegus, destaca la bona predispo-sici de tothom, vens i entitats,per tirar endavant la iniciativa. Iuna bona mostra daix, diu, vaser la jornada festiva de dissab-te passat, el dia en qu ha notatuna millor acollida per part de to-thom.

Segus valora positivamentles 500 enquestes recollides, iconfia incrementar aquest nme-ro abans de finalitzar el procs.La idea inicial era fer un acte decloenda i presentaci de resultatsl11 de desembre, per al coinci-dir amb el Consell de Ciutat elms probable s que es posposifins a mitjans gener.

Jornada festivadenquestesparticipatives

Vista panormica del barri de Sant Crist.

tes i faltes cada mes, essent el ju-liol el mes amb ms actes delic-tius.

Atenent a aquestes dades ofi-cials, i tenint en compte que aSant Crist hi viuen 10.515 perso-nes (el 4,8% de la poblaci de Ba-dalona) podem concloure quecada mes es produeix un delicteper cada 1.500 habitants.

Des de lAssociaci de VensSant Crist de Can Cabanyes, JuanBentez relativitza aquestes dadesja que afirma que alguns comer-ciants del barri han desistit depresentar denncies per la qualcosa alguns delictes ja no cons-ten a les estadstiques. Assegu-ra que perden molt temps ananta presentar la denncia i que noels surt a compte, de maneraque no hi van i per tant, diu Be-ntez, els delictes que pateixen nosurten comptabilitzats.

Colloqui electoral a Sant CristEl passat dimecres 10 de novembre a la seu de

lAssociaci de Vens de Sant Crist es va realitzar un colloqui amb representants munici-

pals dels sis partits amb representaci parlamentria

Els vens esplantegen crear patrulles i el consistoridiu que hi destina els recursos disponibles

Sant Crist SistrellsNovembre

201011lniabadalona

Lloreda MontigalNovembre

201011lniabadalona

25

Linstitut Gaud vol fer cursos als ni-nisPresentar als Ajuntaments del Barcelons Nord una nova proposta de formaci

Jordi AlcoverMontigal

LInstitut Gaud de la Construc-ci de Badalona est elaborantun pla que proposar al llarg deles properes setmanes als Ajun-taments de Badalona, Santa Co-loma i Sant Adri de Bess perdonar una sortida laboral alsni-nis. Tot i que la propostaencara no est del tot acordada,segons ha pogut saber Lnia Ba-dalona, el centre de formacipretn oferir cursos subvencio-nats a joves que ni estudien nitreballen. A canvi, segons pro-posaran les administracionsmunicipals, hauran doferir uncontracte laboral temporal perla rehabilitaci de faanes o re-formes dedificis pblics. De fet,precisament, aquesta s la sor-tida per la qual aposta lInstitutGaud, tal i com ha explicat elseu cap destudis, Jaume Cana-ds: la rehabilitaci. Segons Ca-nads, la mala conjunturaeco nmica actual lligada a lex-

Foto: Arxiu

Els alumnes de lInstitut Gaud, a la nova seu de Montigal

plosi i, posterior parlisi, de labombolla immobiliria obliga atot el sector a reinventar-se. I sque, segons explica, el futur nopassa tan per lobra nova sinper les reformes integrals a lallar o en edificis.

A PLE RENDIMENTLa recent inaugurada seu delInstitut Gaud de la Construc-ci al barri de Montigal de Ba-dalona, el passat 6 doctubre,amb ms de 4.000 metres qua-drats ja funciona, prcticamenta ple rendiment. El nou edificidisposa de 17 aules i tallers queserviran per impartir cursos pera aturats i per a professionalsque necessiten continuar la sevaformaci. Tamb shi duen aterme tallers especfics destinatsa treballs de paleta, enrajolats,guix, pintura i formaci especia-litzada en lmbit de la maqui-nria de la construcci. Lanypassat el centre va acollir ms de3.000 alumnes en 160 cursos deformaci diferents. Aquest any,

amb el nou edifici, i amb unnombre creixent daturats quevolen continuar formant-se es-peren sumar un 60% ms des-tudiants.

Aquest mes d'octubre ha tor-nat a pujar l'atur a Badalona i sesitua a les 20.760 persones. L'in-crement ha estat moderat, jaque, respecte al mes de setem-bre, hi ha una cinquantena depersones ms sense feina. L'aug-

Nova guia de literatura fantstica a Lloreda Conscients de lauge que ha experimentat aquest gnere,la biblioteca de Lloreda posa en marxa una nova srie de

guies de lectura amb la intenci que els usuaris descobreixin l'oferta de la Biblioteca d'aquest tipus de literatura.

ment de l'atur, per, ha estat msimportant en les poblacions ve-nes, com Santa Coloma o SantAdri de Bess. En concret, hi hauns 200 colomencs ms a l'aturrespecte el mes passat, i pel quefa a Sant Adri de Bess, el nom-bre d'aturats ha pujat en unes 90persones. Precisament, latur sesitua a la preocupaci nmero 1dins la poblaci i, per tant, s undels mal de caps ms urgents

que les administracions pbli-ques volen frenar. De fet, el pas-sat 2 de novembre la Generalitatva anunciar un nou programa deformaci per 5.000 dels 150.000joves que ni estudien ni treballenperqu aprenguin un ofici a canvidun contracte de feina temporalde sis mesos. Un anunci, a lesportes de les eleccions al Parla-ment, que loposici va criticarper electoralisme.

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com26Novembre

201011lniabadalona

27

Rdio Pomar celebra el seu 19 aniversariLemissora va nixer lany 1991 i continua apostant per continguts de proximitat

Marc UstrellPomar

En un context econmic queest acabant amb milers dellocs de treball i amb la mort dediversos mitjans de comunica-ci s important destacar pro-postes que han sobreviscutmalgrat les dificultats grciesal treball i lesfor de totsaquells que lhan impulsat i lasegueixen fent possible.

Aquest diumenge 7 de no-vembre, la rdio de proximitatestava de festa amb el 19 ani-versari de Rdio Pomar. Elsseus continguts, basats amb lafeina de diversos collabora-dors i el voluntariat, ofereixuna programacio diria ba-sada en lentreteniment quelha situat com un mitj localde referncia. Durant els anys90 van ser molts els districteso municipis amb un nucli re-dut dhabitants els que vanapostar per una informaci i

entreteniment local per expli-car all ms interessant quepodia succeir als carrers delentorn.

Una vintena de collabora-dors treballen actualment aRdio Pomar per fer possibleuna graella de producci pr-pia que t la msicai els pro-grames temtics entre els seusprincipals referents.

s indiscutible que laparicii generalitzaci dInternet hacreat tot un panorama de novestendncies que canviar la din-mica de funcionament de lesemissores locals i del mitj ra-diofnic en general. Tot i aix,Rdio Pomar sha adaptat aaquests canvis i a banda de se-guir-se escoltant a trav del101.2 de lFM, tamb es pot es-coltar a travs de la xarxa. Enaquest sentit, els mitjans localsja no sn estrictament el canal;desapareix ledici i sactualitzapermanentment el flux infor-matiu; el receptor deixa de sergrupal per convertir-se en indi-

vidu. Amb aix la informaci espersonalitza, es fracciona i sa-proxima per territori i per inte-ressos; la relaci entre infor -maci, servei i entreteniment esfa ms promscua que mai, iaugmenta la interactivitat entreemissor i receptor. El nou mitjtrenca tamb la linealitat de lainformaci, que es jerarquitza ies desestructura. En aquest nou

Trobada de la Xarxa IniciaLInstitut Municipal de Promoci de lOcupaci va acollir el dilluns

la segona trobada territorial de Som Inicia Badalona entre tcnicsque conformen la Xarxa Inicia per la creaci dempreses. A ms deBadalona, es faran taules territorials a Tarragona, Lleida i Girona.

panorama es creen espais deconvivncia entre diferentsfonts amb una inestabilitat em-presarial i program tica impen-sable en els mitjans ana lgics.Internet acaba sent el primermitj de la histria que aglutinatots els altres mitjans.

Per ms enll de la teoria,encara queden petits reducteslocals disposats a oferir tots els

punts de vista que pot donaruna ciutat de 220.000 habi-tants com s Badalona. Un delsespais estrella de Rdio Pomarno s altre qua la tertlia diriaon diverses personalitats deba-ten dels temes ms rellevantsdel de la ciutat. Els oients dis-posen, doncs, duna plataformacomplementria als mitjansaudiovisuals pblics

Estudis de Rdio Pomar.

Foto: Arxiu.

Bufal PomarMoreraCanyetNovembre201011lniabadalona

Cultura28

Novembre

201011lniabadalona

Escultures per explicar larefundaci de BadalonaEl projecte Primeres Pedres installa quatre noves escultures als punts cardinals de la ciutat

Foto: Marc Ustrell

Alcia en un mn realEl Centre de documentaci de la dona acull aquestatarda la presentaci del llibre dIsabel Franc Alcia

en un mn real, la divertida i valenta histria dunadona que ha superat el cncer de mama.

Mariona SanzBadalona

Amb una escultura a cada puntcardinal de la ciutat, el projectePrimeres Pedres es pregunta so-bre quins valors shauria de cons-truir una nova Badalona i plan-teja una refundaci permanentde la ciutat. Quatre escultures, enquatre barris situats als quatrepunts cardinals de la ciutat, totsells de naturaleses ben diferentsi integrant una proposta artsti-ca nica.

Sn quatre pedres comple-mentries, necessries totes ellessegons la filosofia de lobra peraconseguir la unitat de la novaBadalona, una ciutat diversaper, en definitiva, nica. Lesquatre escultures reflexionen, enla seva globalitat, sobre temes es-sencials de la ciutat duna mane-ra transversal a travs de lart fentun maridatge cultural, social,urb, histric i turstic.

Per aconseguir donar globali-tat al conjunt de lobra i concebre-la com un conjunt descultures, hiha, un element apareixer repe-tit a cada escultura i els identifi-car com a conjunt: el CUB, laprimera pedra ja collocada du-nes dimensions i materials simi-lars. En els quatre casos hi hau-r una placa identificativa al peudobra que contindr el ttol delobra, el nom de lartista, el ba-rri a on es colloca i una refern-cia del conjunt en un mapa de laciutat.

En aquest sentit, els artisteshan concebut quatre escultures

que es localitzen en els quatrepunts cardinals de la ciutat.

NORDLescultura Nord, que es referiral futur, porta per ttol Insoste-nible, tot denunciant la pocasostenibilitat de les activitats queels humans provoquen a la natu-ra. Lobra subicar al barri deCanyet, que encara conserva elseu carcter i un valus entornnatural i mediambiental, cadacop ms amenaat, per, pelsnous plantejaments urbanstics.Insostenible, de Joan Sansa, suna figura cbica dacer del colorde la terra i diversos elementsmetllics que medeix 3 metresdalada. Sinspira en un acte t-pic de posada de primera pedracom a llavor del que es converti-r en un nou edifici. Lobra esta-r collocada de manera que hihagi una relaci visual entre les-pectador, lescultura i el Turden Bosc, lloc escollit pels ibersper establir-se a la nostra ciutatfa ms de vint segles.

SUDDions Orrit s lautor de lobraSud, que es situar a Dalt la Vila.Es referir al passat, ja que aquests el barri llavor del que avui co-neixem i que ha sobreviscut alcreixement urb preservant lariquesa del seu subsl, amb el cu-ris resultat de comptar amb lamajor superfcie arqueolgicasoterrada de tot Catalunya. Les-cultura, que sanomena Cap fe-rit, representa un cap entremolts caps, annim, jove i proper.

Est feta de ciment i ferro, elsmaterials per excellncia de laconstrucci actual. Daquestamanera es reivindica que lorgullpel passat no implica una re-nncia a un present i un futurben dignes. Estar situada a laPlaa Manel Valls, ubicaci clauque permet que el cap abastiamb la mirada tot el barri.

ESTLEst es marcar amb lesculturaArrelar, de Paco Fans i JoanPuche, consistent en un reci-pient hermtic que far les fun-cions de cpsula del temps, on espodran guardar missatges desti-nats a les generacions futures.Daquesta manera es connecta elpresent amb el futur, enterrantmetafricament lesperit del ba-rri perqu pugui arrelar i sen pu-guin recollir els fruits en el futur.

OESTCada Barri, del collectiu Este-nent el Desastre, sn quatre mursde totxo formant un cub al quales podr entrar per admirar unsegon cub, metfora de la prime-ra pedra dels fonaments de la ci-vilitzaci. Lobra se situar alpunt on suneixen els barris de LaSalut, Llefi, Sant Roc i el Con-grs, simbolitzant lencreuamentdels seus camins. Sha construta travs dun procs participatiuon han participat diferents AAVV,i es vol homenatjar la gent an-nima que va fer crixer aquestsbarris, la seva multiculturalitat ila humanitat daquestes perso-nes.

Redacci> La 36 edici del Fil-mets va inaugurar-se amb lxitque caracteritza aquest festival elpassat divendres dia 5. Un Tea-tre Zorrilla ple de gom a gom vaser testimoni del tret de sortidadaquest esdeveniment, que unany ms permetr la ciutat gau-dir de moltes i bones produccionsaudiovisuals en forma de curtme-tratges de les ms variades tem-tiques i estils. Concretament, desdaleshores fins al proper dissab-te 13 de novembre shauran pro-jectat 232 curts, en representacia 57 pasos. Totes les sessions sngratutes i de lliure accs, ex-cepte la sessi de cloenda, queigual que la sessi inaugural exi-geix invitaci.

Aquest cap de setmana han si-gut 2000 les persones que hanassistit als actes del Festival.Sucia, pas convidat denguany,va veure en la sessi de diumen-ge la projecci dels treballs quepresentava. El Zorrilla es va tor-nar a omplir per no perdren de-tall, ja que era una de les sessionsms esperades, i no va decebre elsseus espectadors.

NOVES ACTIVITATSPels interessats en Cinema His-tric, el proper dijous 11 de no-vembre, a les 19 hores al TeatreZorrilla de Badalona sen podrveure la novena edici, oferidapel Museu de Badalona dins elmarc del Filmets. Aquest anyledici de Cinema Histric estdedicada al fons dAgust ArgelichGirons, conformat per una selec-ci de pellcules de ficci, dani-maci i documentals gravadesentre els anys 1970 i 1980. Algunsdaquests films han estat pre-miats en diversos festivals. Arge-lich, que s responsable dad-quisicions a Televisi de Catalun-ya, ser qui presentar lacte. Latrista vida dun home modern,Turk ay (Te Turc), Kiron i Bon

Filmets reuneix 2.000 personesdurant el cap de setmana

Lescultura Insostenible, de Joan S