Embed Size (px)
DESCRIPTION
Línia Badalona 22
Citation preview
Dijous, 7 dʼabril de 2011 · Núm. 22 · 30.000 exemplars setmanals · www.liniabadalona.cat
Acaba el mandatsense escalesmecàniques
[email protected] · administració 93 593 93 39 · publicitat 93 570 88 96 · Fax 93 570 87 74
Foto: S.Ll.
�16
�19
Sol·licitat el control
�3
Eleccions MunicipalsCarles Sagués (ICV-EUiA):“Som el partit antiretallades”
�13
La Generalitat garanteix lainversió a Badalona SudEl conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, assegura 340.000 euros per al Consorci
La retallada en Sanitat ja es nota
Can ClarisLes Noces d’Or celebren les sevesnoces de plata
líniabadalona�18
Badalona no s’escapa de les retallades en Sanitat que vol aplicar el nou govern
Can Ruti i l’Hospital Municipal ja estan tancant quiròfans i no cobreixen baixes >Experts qualifiquen de barbaritat la retallada i proposen reduir en gerència i no en metges
Fotos: D.G.
Al gener, el nou titular del De-partament de Salut, Boi Ruiz, varecomanar a tots els catalansque es fessin una assegurançamèdica privada. Aquestes decla-racions entronquen directamentamb l’anunci fet fa pocs dies peldepartament que dirigeixi: re-duir en un 10% la despesa delshospitals catalans, entre els ques’hi compten el Germans Trias iPujol i els centres gestionats perBadalona Serveis Assistencials(BSA): la meitat dels ambulato-ris, l’Hospital Municipal i laCentre Sociosanitari El Carme.
CAN RUTIEls treballadors i l’equip direc-tiu de l’Hospital Germans Trias iPujol coneixeran divendres 8d’abril quina és la proposta de-finitiva que els demana Salut, noobstant això ja fa setmanes ques’ha començat a aplicar un plade xoc per contenir la despesa.Per exemple, ja s’han eliminatguàrdies i s’han tancat llits desuport a les urgències, molt ne-cessaris per exemple en èpocade contagi per la grip. Segons eldelegat dels metges en aquestcentre sanitari, Pedro López deCastro, mantenir l’excel•lència ila qualitat de la sanitat públic téun cost i a Can Ruti ja estan “allímit de l’esforç i del treball”. Pera López de Castro la mateixaconselleria és conscient que sis’aplica “es danyarà el sistema”.Per als professionals sanitaris ésmolt important que el nucli noes vegi afectat, és a dir, la rela-ció pacient-metge. On potser síés pot ajustar el pressupost, se-
gons aquest delegat sindical, ésen serveis perifèrics, com ara eltransport o l’hostaleria del cen-tre. Altres mesures que s’hau-rien d’aplicar abans de retallaren metges o quiròfans són re-duir l’estructura burocràtica(sobretot els alts càrrecs) i laprecepció d’alguns medica-ments; evitar la duplicitat en al-gunes proves i les visites in -necessàries o impulsar l’histo-rial mèdic compartit.
BSAEl BSA, que gestiona tant l’Hos-pital Municipal (HM) com lameitat d’ambulatoris de la ciutati el Centre Sociosanitàri ElCarme, ja té sobre la taula unaproposta per reduir el seu pres-supost per aquest 2011 fins a un8% (prop de 5 milions d’euros).Segons fonts de la direcció deBSA, aquesta quantitat és “inas-
sumible” sense acomiadar per-sonal o reduir la qualitat delsserveis. Es lamenten que exigei-xin el mateix esforç d’estalvi atots els centres sanitaris de Ca-talunya sense tenir en comptel’eficiència (l’HM és el segonamb menys llista d’espera delpaís). Aquest centre continuaràamb la política de reducció decostos que ve aplicant des de jafa uns mesos, i quan arribi l’es-tiu s’hi faran menys operacions itancaran unitats d’hospitalitza-ció durant algunes setmanes.Tot i que properament hi hauràmés retallades, ja han començata reduir intervencions quirúrgi-ques fora de l’horari laboral delsprofessionals. Segons RosaMaria Famadas, delegada delsindicat d’infermeres SATSE,des de l’1 d’abril ja no es cobrei-xen les baixes i no s’opera 3 tar-des a la setmana, cosa que ja
L’Hospital Germans Trias i Pujol tancarà més quirófans dels habituals per Setmana Santa
està fent augmentar la llistad’espera. Tot i que els treballa-dors fixes tenen assegurada lafeina, a gran part del personalsuplent (alguns porten més de 4anys treballant-hi) no se’ls reno-varà el contracte. BSA té un 18% de la seva plantilla temporal(230 treballadors), i l’any passatva dur a terme 12.956 opera-cions.
LA OPINIÓ DELS EXPERTSJaume Puig i Junoy, catedràticdel Centre de Recerca en Econo-mia i Salut de la UniversitatPompeu Fabra, afirma que la si-tuació financera de Salut es deua un mal tracte crònic del sis-tema de finançament i a un crei-xement demogràfic molt fort idesigual entre les comunitatsque no s’ha tingut en compte.“És el servei públic que més va-loren els contribuents i és força
eficient”, assegura Junoy. Pro-posa aplicar una retallada medi-tada i no discriminada i evitarcastigar els hospitals i ambula-toris que han fet els deures i hangastat menys. La despesa en sa-nitat pública catalana és inferiora la mitjana de la resta de les co-munitats (un 33% menys que lade la Rioja, per exemple).
D’altra banda, el doctor Fran-cesc Planas i Comes, exdirectormèdic de l’HM, titlla de “disba-rat” l’anunci i qualifica les reta-llades com “injustes i ineces -sàries”. Per a Planes, la sanitatcatalana (1.200 euros / habitant/ any) no és cara, i mai s’ha mal-gastat en aquest sector. “Que esretalli el pressupost del Consorcid’Hospitals de Catalunya; allà sique s’hi llencen calers”, afirmaaquest professional sorprès perla decisió del govern de la Gene-ralitat.
D. GutiérrezRedacció
3�En Portada líniabadalona.catAbril
201107
El Grup La Pau exposa el seutreball solidari a GàmbiaEl Viver acull una selecció de fotografies del poblatde Garawoll > El grup lamenta que no rep suport
David GonzálezRedacció
Fa un any i mig que el Grup LaPau va començar a treballar alpoblat gambià de Garawoll. Allàja ha destinat 6 ambulàncies, unautocar i material sanitari per re-habilitar l'hospital, que donaràassistència a unes 10.000 perso-nes. Així va néixer la Fundació LaPau Solidària, amb l’objectiu derealitzar accions sanitàries i edu-
Foto: Pere Jiménez
Solidaritat >El passat dissabtedos d'abril va tenir lloc el tradi-cional Sopar de Gala de la Fun-dació Badalona Contra el Càncer.Gràcies a les donacions dels nor-anta assistents i a la subhasta d'o-bres d'art i joies es van poder re-captar al voltant de 21.000 euros,una mica menys que durant el so-par de l’any passat.
En aquesta ocasió van sortir asubhasta 16 objectes, entre ellsuna escultura de Lorenzo Quinn,una litografia i un dibuix delsGermans Santilari, un quadredel pintor sevillà Antonio Ba-rragán de las Cuevas, lots deperfumeria i joies cedides perdiferents botigues de la ciutat.
Aquest sopar de gala serveix
El sopar de gala contra el càncerrecull 21.000 euros tot i la crisi
per finançar inversions concretesen favor de la investigació delcàncer. La fundació, però, cons-cients “que la crisi afecta tambéels donatius”, valorarà en funcióde la recaptació a quin projectededicar la quantitat aconseguidaenguany. De fet, ara mateix els in-vestigadors de l’Hospital Ger-mans Trias i Pujol han posat so-bre la taula de la fundació sis pro-postes diferents.
El proper acte de la Marató Ba-dalona Contra el Càncer, el DinarPopular, estarà emmarcat perprimera vegada dintre de la Fes-ta Medieval, i es farà a la Masiade Can Canyadó. El donatiu seràde 10 euros i ja es poden fer lesreserves.
El Dinar Popular tindrà lloc enguany durant la Festa Medieval
Una de les ambulàncies del Grup La Pau
Foto: Badalona Contra el Càncer
catives pels col·lectius necessitats.A més, la fundació construiràproperament cinc pous d'aigua aprop de les escoles del poblat. LaFundació La Pau Solidària, però,lamenta que encara no ha rebutsubvencions ni ajuda d’altres en-titats, ni ha vist cap avantatge fis-cal pel fet de constituir-se com afundació.
Ara, la planta baixa del Viveracull una exposició fotogràfica so-
bre Garawoll. Les instantànies,del fotògraf badaloní Pere Jimé-nez, es poden veure fins el proper15 d'abril. Són imatges de l’hos-pital, de les ambulàncies i delsmembres de la fundació al poblat.Però també són imatges delsprotagonistes, els habitants deGarawoll, molts d’ells nens en si-tuacions precàries. Fotos d’unarealitat que no coneix l’estat delbenestar.
Ensenyament > La Federaciód’Associacions de Mares i Paresde Badalona (FAMPAS) ha xifraten 5000 les persones que es vantrobar el passat 3 d’abril al Pas-seig Marítim per manifestar “elseu rebuig i malestar vers el De-partament d’Ensenyament de laGeneralitat i l’Ajuntament deBadalona”. Aquesta ha estat latercera activitat organitzada perla plataforma “Badalona es mou”,després de distribuir més de6000 samarretes grogues amb lainscripció “SOS, ensenyamentpúblic de qualitat”.
La FAMPAS rebutja la retalla-
Les escoles públiques mostrenel seu rebuig contra la tisorada
da del Departament d’Educaciói l’insta a construir tots els centresprogramats. Demana la conti-nuïtat del programa Art a l’Esco-la, els Plans Educatius d’Entorn,i el Badasport. Alerta que les re-duccions de personal afectaranals plans de formació del profes-sorat, les activitats per combatrel’absentisme escolar, l’acollidadel nouvingut i altres progra-mes per a la millora integral delscentres educatius. Finalment laFederació reclama que la Gene-ralitat reconegui el treball que fanles AMPAS per l'educació, formali no formal, dels infants.
Serveis > L’Institut Municipalde Promoció de l'Ocupació(IMPO) ha posat en servei un nouweb sota el domini www.impo.catque substitueix el que existia desde l’any 1996. El nou dissenydel portal s’ha fet amb l'objectiude disposar d’una eina dinàmica,intuïtiva, de fàcil navegació, àgili actualitzada. El nou web preténser un referent informatiu i de di-fusió externa per donar a conèi-xer l’activitat que duu a termel’IMPO, de forma constant i ac-tualitzada.
El nou portal, orientat especial-ment al ciutadà, es distribueix en
L’IMPO modernitza el seu webper fer-lo més útil i accesible
tres eixos principals: orientació,formació i treball i foment empre-sarial. En cadascun d'aquestsblocs es despleguen els diferentsprogrames, accions i cursos, queestan en marxa o que comença-ran en breu.
En aquest web l'usuari pot ferpreinscripcions en línia als dife-rents cursos, descarregar docu-ments, consultar horaris, dema-nar dia i hora per quedar amb elsdiferents tècnics de l'IMPO i re-alitzar consultes a mida refe-rents a la situació actual del mer-cat laboral o l'economia a Bada-lona.
Treball > L’atur ha tornat apujar aquest març a Badalona, ise situa en 2500 persones, 536més que la xifra fixada el passatmes de febrer.
L’atur també ha pujat a altresmunicipis del cinturó com Barce-lona, Santa Coloma de Gramenet,Sant Adrià de Besòs i l’Hospita-let de Llobregat.
Per primera vegada, el Depar-tament d’Empresa destaca com agrup de risc aquelles personesque no han treballat mai i ara handecidit apuntar-se a l’atur.
Al març, torna a pujar l’atur a Badalona
Ciutat4�Abril
201107líniabadalona.cat
ERC proposa un pacte de totsels partits contra el PP d’Albiol
Política > L’empresària RosaBertran s’incorpora a la candida-tura que el Partit Popular de Ba-dalona presenta per a les prope-res eleccions municipals del 22 demaig. El candidat popular, XavierGarcía Albiol, té la intenció queBertran, que formarà part de a lallista com a independent, assu-meixi la responsabilitat de l’àreade Promoció Econòmica i Co-merç en el futur govern de la ciu-tat. Segons Albiol, “l’experiènciaque té en el món de l’empresa i elcomerç converteixen Rosa Ber-tran en una candidata idònia perafrontar els reptes als que s’had’enfrontar el sector del comerçi el sector empresarial en elspropers quatre anys, donat eldifícil moment econòmic”.
Foto: PP
La badalonina Rosa Bertran
llat com a dreta “carca i xenòfo-ba”.
Oriol Lladó, líder del grup d'in-dependents Accent, ha remarcatla importància de portar la feinadel teixit associatiu de la ciutat ala política municipal. Entre les se-ves propostes, destaca la creaciód'un comissionat per treballarper la cohesió social o la gestiócompartida d’alguns equipa-ments públics.
El president d’Esquerra Re-publicana a Barcelona, OriolAmorós, va posar el pacte d’ERCamb els independents a Badalo-na com l’exemple a seguir peraturar la dreta. Durant l’actetambé van intervenir membresde Reagrupament i de les JERC,un acte que es va poder seguir perd'Internet.
Política > El PP d’Albiol no dei-xa d’estar en boca de tothom enaquesta carrera cap a les prope-res municipals. També ha estataixí en la presentació de la coali-ció formada per ERC, Accent,Reagrupament i les JERC, elpassat dilluns 4 d’abril al CírcolCatòlic. El seu cap de llista, Mi-quel Estruch, va demanar al can-didat de Convergència i Unió, Fe-rran Falcó, que no posi com acondició obtenir l'alcaldia perarribar a una entesa entre tots elspartits per evitar que governi elPartit Popular a Badalona. Els in-dependentistes ja havien anun-ciat abans que estan disposats aarribar a un acord de governampli sense comptar amb el PP.Estruch ha alertat del perill quearribi a l'ajuntament el que ha tit-
El PP fitxa l’empresàriaRosa Bertran
CiU exhibeix el suport dels seusvint ciutadans independents
ment s’integren en qualitat d’in-dependents a les llistes de CiU.Són Anna Pruneda, expresiden-ta del Círcol Catòlic, i Núria Puig-neró, de l'Associació de Veïnsde Sant Roc. La resta de personesque han subscrit el documentsón Umaïr Dar, Pedro Muñoz,Lorenzo Merchán, Pedro Cáno-vas, Jordi Casas, Montserrat Mu-ñoz, Ángel Mendoza, Àngel Ven-drell, Eduardo Gómez, DiegoJusticia, Abdesalam Benajiba,Luis Feria, Àngel Crisol, MartaSerra, Gonzalo Déu, Josep Valls,Hilario Macias i Esperanza Gon-zález.
Política > Una vintena de perso-nes independents vinculades alteixit associatiu de la ciutat handonat el seu suport públicamenta Ferran Falcó, candidat de CiUa les properes eleccions munici-pals. Els vint s’han adherit altext “Per un canvi de cicle polític:el de la Badalona que suma”, enel qual manifesten que la ciutat téimportants reptes en matèriaeconòmica, de seguretat, de be-nestar i d’educació. Afegeixen“que el projecte polític més vàlidper a encarar aquests reptes (...)és el que encapçala Ferran Falcó”.
Dos de les signants del docu-Foto: CiU
Els vint que donen suport a Falcó
Foto: D.G.
Estruch, durant el míting
Ciutat6�Abril
201107líniabadalona.cat
Ciutadans
Safata d’entradaEDITORIAL
grup comunicació21Dipòsit legal: B.43222-2010
Publicitat: 666 65 63 [email protected]ó: 93 593 93 [email protected]
liniabadalona.cat
Línia Badalona agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Badalona es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 570 87 74 i per correu electrònic a l'adreça liniaba-
Cartes dels lectors
La Foto
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Jordi Sugrañes (Línia Barcelona), José Anto-nio Pilar (Línia Vallès), Ivana Padierna (Línia Maresme i webs deproximitat), Pere Giménez (webs temàtics). Caps de redacció:
Elisabeth Alfaro, Cris tian Gó mez, Sara Arroyo. Redacció: NormaCano, David González, Montse López, Daniel Sainz, Jordi Alcover.
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca. Fotografia: Eduardo Benito. Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia,Esther Rodríguez, Àlex Subirats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, Manel Riera, ManuelSánchez-Villanueva, Joan Carles Cuenca. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López. Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.
Sol·licitat el control
President Companys amb la C-31, 12 pm.
Premi Diputació de Barcelona
Tasis-Torrent de Comunicació Local 2010
issortadament, tot i que des de petits ens ensenyen que les nú-meros són objectius i les paraules són interpretables, quan ens
fem grans ens adonem que les xifres també accepten diferents lec-tures, sobretot en política. El ciutadà de carrer mai sabrà si el go-vern de la Generalitat encapçalat per Montilla va deixar un forat ne-gre pressupostari o si es va endeutar amb la mesura que ho acostu-men a fer els governs d’esquerres. Ni tampoc sabrà si l’executiu deMas té raó quan exclama que al calaix no en queda ni cinc. Si no enscreiem ni uns ni els altres, podríem concloure que tenim un dèficit,però que potser no és tant greu com alguns denuncien. En tot cas,sembla ser que calen retallades en molts àmbits. Ara bé, que el nougovern de la Generalitat vulgui aplicar la mateixa tisorada en totesles conselleries no sembla del tot encertat. No és el mateix Culturao Agricultura, Ramaderia i Pesca que Ensenyament o Sanitat, perposar uns exemples. I és que l’educació i el benestar (físic i psíquic)de la població és, segons afirma tothom, primordial. Per tant, no tégaire sentit que es vulgui fer aprimar un 10% tant a hospitals commuseus. Cada element té una funció important, però no ens enga-nyem, un satisfà unes necessitats més bàsiques que l’altre. Retallemen Sanitat? Potser sí, però menys que en d’altres conselleries. I so-bretot en alts càrrecs i gerents abans que en metges i quiròfans.
Tisores sanitàriesD
QUI HA BUIDAT LABOSSA?
L’amic Oliveras escriu en undiari comarcal el passat di-umenge, 27 de març, que ara labossa dels ajuntaments estanbuides i que la ciutadaniahaurà de renunciar a les sevesdemandes ja que els pressupos-tos “donen pel que donen” is’han acabat les alegries. Lameva mare deia que l’alegriadura poc a casa del pobre.
Semblava que, per fi, ambl’estat del benestar teníem ga-rantides la igualtat d’oportuni-tats en l’accés a l’educació, lasanitat, l´habitatge, el treball...Però alguns, amb nom i co-gnoms, van decidir posar fi aaquesta situació i van generaruna crisi d’abast mundial que,si bé alguns vam pensar queera una crisi del sistema capi-talista, de seguida va quedardemostrat que els poders eco-nòmics i els corruptes respon-sables d’aquesta crisi, hotenien tot estudiat i controla-ven la situació. De res va servirdenunciar la responsabilitat debancs i caixes i dels especula-dors urbanístics en la nostraparticular crisi.
El nostre Govern, com a bonadministrador dels interessosdels poderosos, va buidar les
arques públiques amb escanda-loses ajudes milionàries alsbancs, mesura que ha provocatel creixement del dèficit estatali les contínues mesures de reta-llades, amb la complicitat delsdirigents dels sindicats majori-taris, de l’estat del benestar. Ésmés fàcil enfrontar-se amb elsdèbils que amb els poderosos.Millor ignorar la corrupció i elfrau fiscal dels qui tenen més iestrènyer el cinturó als de sem-pre que, sembla ser, ho aguan-ten tot i les seves protestesnomés són testimonials, ja queels seus dirigents han renun-ciat des de fa molt de temps alluitar per canviar aquesta so-cietat i només volen mantenir-se en la seva privilegiada si -tuació, recompensa del poderde torn pels seus serveis. Ésevident que aquestes actua-cions, entre altres, ens expli-quen per què són buides lesbosses de les institucions pú-bliques, no les demandes demillores urbanístiques o mésserveis de la ciutadania. Amb lacrisi financera passa el mateixque amb la crisi alimentària.No és la manca de producciód’aliments la causa de la fam enel món -més de mil milions depersones no tenen accés almenjar- sinó la seva distribu-ció, el repartiment.
Avui, mentre que des delsanys seixanta la població no -més s’ha duplicat, la producciód’aliments s’ha multiplicat pertres. Per tant, de menjar, n’hiha. Ningú no nega els sous ver-gonyosament escandalosos delsdirectius dels bancs, dels bene-ficis que continuen tenint lesgrans empreses... És a dir, dediners n’hi ha.
El problema, com sempre, éscom es distribueix la riquesa enaquest món o millor, com acon -seguir que pagui més qui mésté, eliminant els paradisos fis-cals i la corrupció, i així totspodríem viure una mica millor,encara que possiblement hau-ríem de renunciar a moltescoses d’aquesta societat consu-mista nostra, prescindibles iinnecessàries, per garantir elbenestar de la majoria dels és-sers humans.
Mentrestant continuaremreclamant millores per als nos-tres barris i lluitant per millo-rar les nostres condicions devida, de tots i cadascun delsque vivim en aquest món. Ésaixí com aquesta societat avan -ça i no pas renunciant a la sevatransformació.
Pedro Jesús FernándezCanyadó
Antonio LópezJubilat
Esto no puede ser. Creo que haymucha gente que está mal, y haytambién muchas cosas más don-de recortar que no sea Sanidad,que es un bien público, de todoslos ciudadanos.
Lídia CànovasVenedora
Trobo molt malament, horrible,que es retalli en sanitat, ja queconsidero que és bàsica. S’hi hade destinar encara més recursosi no pas retallades, i es pot treu-re del pressupost d’altres llocs.
Jéssica CabelloCaixera
És una vergonya. Hauríem desortir tots al carrer, treballadorsi usuaris. Al cap i a la fi ens per-judica a tots plegat aquesta reta-llada. Mai havia pensat que arri-baríem a aquest extrem.
José PeriraMoldeador sintètic
Ho trobo fatal. No tothom potanar al metge privat. Aquí por-tem pagant tota la vida la Segu-retat Social i després ve gent defora i se n’aproifta. A més les llis-tes d’espera s’allargaran.
Andreu PuigdollersPrejubilat
És una mica dur, però si s’ha defer, tal i com afirma el govern, en-davant. Penso que portarà mol-ta cua, i que es pot retallar en al-tres sectors, com per exemple enels canals públics de televisió.
Què li sembla que es retalli en sanitat?
8� OpinióAbril
201107líniabadalona.cat
L’agulló
El mirador La lupa
Daniel GutiérrezDirector
La Tira Còmica
�ALBIOL A THE ECONOMIST. The economist ha fet unreportatge sobre la radicalització de la percepció del feno-
men migratori arreu d’Europa, tampoc és immune, a l’Estat espa-nyol i ha posat d’exemple “una ciutat treballadora del nord de Bar-celona”. El candidat del PP de Badalona, Xavier García Albiol, haaconseguit el suport local i el suport del seu partit “pels seus plan-tejaments de fer fora alguns col·lectius d’immigrants [els gitano ro-manesos]” i en recull aquestes paraules: “quan la gent em para pelcarrer el 80% de les ocasions té a veure amb la immigració o els de-lictes”.
�ARA SÍ, ARA NO. La flamant nova incorporació a la llis-ta dels populars, Rosa Bertran, ha estat durant tot el cap de
setmana desfullant la margarida sobre si ha fet bé o no de sumar-se al projecte del PP de Badalona. Amics, coneguts i saludats s’hanposat la mà al cap al veure-la de regidora 1) del PP 2) de comerç i3) de promoció econòmica. Potser per això dilluns a les deu del matíel PP convocava una roda de premsa per anunciar que Rosa Ber-tran abandonava la llista i una hora més tard anul·lava la mateixaconvocatòria perquè finalment anirà de número 7 d’Albiol.
�LES NOCES D’OR NO ES RETALLEN. La opul·lència deles XXV Noces d’Or de l’Ajuntament de Badalona contrasten
amb les mesures d’austeritat que s’estilen a l’administració. Un di-nar de gala amb 154 parelles, i un berenar per a 350 més amb unpastís gegant, orquestra, regals i fotos per a tothom. Quant ha cos-tat la festa? Per on es retalla en una crisi econòmica. Etern debat.
Democracia pervertidaAún resacosos de las pasadas eleccionesen Catalunya (las cuales supuestamentehan acontecido un giro que, como de cos-tumbre, ciudadanos de a pie no notare-mos), y una vez pasadas las inminenteselecciones municipales de mayo, dudosa-mente podremos darnos un respiro en loque a avasallamiento marketiniano-elec-toralista se refiere, pues se nos avecinanlas elecciones generales para el próximo2012 en las que iluminados con deliriosde salvadores se prestan a ser guías de supueblo, cometido para el cual no escati-marán en lo que a métodos de captaciónde votos se refiere, si bien, además, ten-emos la impresión y certeza de que dichospartidos políticos basan su oficio exclusi-vamente en hacer campaña permanente.Para ello, no contentos con acaparar losmedios de comunicación, se encargaránde volvernos a llenar los buzones de pan-fletos y las calles y el mobiliario urbanocon sus mejores fotos, entre otros recur-sos. Todo ello financiado por el ciu-dadano, sin que a éste se le haya pregun-tado. El mismo que debe encargarse dedesechar en su correspondiente contene-dor de reciclaje (últimamente éstos enmisteriosa extinción en muchas locali-
dades de Badalona) los panfletos que noha solicitado en su buzón, como tambiénrespetar carteles y opis que contaminanlas calles en campañas y precampañas, in-dependientemente de que exista si quieraempatía, y evidenciando el espectáculoque el derroche electoral supone.
Y es que a muchos nunca nos han conven-cido promesas panfletarias, pues quizápondere más el coleccionable de sus he-chos y deshechos, a saber:
- Desigualdad y discriminación haciadistritos de “la periferia”: el puerto deBadalona ha recibido desde su inaugu-ración en 2005 más privilegios que el bar-rio de Sto. Cristo en toda su existencia.
- Desatención a propuestas culturalesautóctonas: abogamos, por ejemplo, porsustituir cada gigantesco cartel de prop-aganda electoral por plafones dondeartistas del grafiti e ilustradores expon-gan su obra libre, pues en Badalona(muy a su pesar, señores aspirantes a al-calde), de talento artístico en multitud dedisciplinas no vamos faltos, aunque sí deapoyos; si pudieren ser desinteresados,
como las intenciones de los artistas,mejor que mejor, aunque he aquí la fron-tera entre los que necesitan crear y los quenecesitan poder.
- Carencia de políticas sociales a favor deminorías, como a la tercera edad, inmi-gración, desfavorecidos, etc.
- Total distanciamiento y frialdad en loque a la relación mandatario-ciudadanose refiere, sin que sean habituales refer-éndums ni información transparente ac-erca de, por ejemplo, proyectos de obras,gastos y gestiones, etc.
Concluyendo, podemos decir que pese avivir en “democracia”, los antiguos grie-gos padres de ésta se removerían en sustumbas de saber el uso propagandísticoy proxeneta que se le ha dado a la mismapor parte de mandatarios populistas y as-pirantes a gobernar, usándola para per-fumar un sistema que desde hace muchotiempo ya huele a podrido.
En Memoria de Roberto.
IRREVERENCIAS
La Fundació La Pau Solidària torna deGàmbia (Àfrica) amb la satisfacció d’ha-ver millorat les condicions sanitàries delpoble de Garawoll. Malauradament, ho hahagut de fer sense l’ajut d’altres entitats nicap subvenció.
Grup dʼambulàncies La PauPer ser solidaris tot i la crisi
Govern de la GeneralitatPer les retallades indiscriminades
Ajuntament de BadalonaIncomplir promeses electorals
S’ha de ser valent per aprimar el pressu-post de totes les conselleries, i el governd’Artur Mas ho està sent. Però pretén re-tallar amb el mateix patró Sanitat i altresdepartaments que no ofereixen serveis deprimera necessitat.
Els tres partits polítics que formen govern(PSC, CiU i ERC) es van comprometre el2007 a millorar la mobilitat en zones ondesplaçar-se és un autèntic calvari. Aca-bem la legislatura i a barris com Sant Cristla situació és prácticament la mateixa.
Semàfors
Irrevencias
PREGUNTI’M, SI US PLAUEls polítics representen a la ciutadania. Oa bona part d’ella, ja que en totes les de-mocràcies hi ha qui no se sent partícip niper les estructures governamentals nipels propis funcionaris públics. Aquestnostre sistema, el menys dolent de tots,com s’acostuma a dir, està establert aixíja que no seria viable un parlament ambcapacitat per a tots els ciutadans, on es vo-tés cada dia com volem que evolucioni lanostra societat. Per tant, els representantspolítics (en parlaments i ajuntaments) ensfan la feina bruta de debatre i aprovar leslleis. Queda clar doncs que la democràcianomés és viable delegant el vot, però empregunto si el sistema actual -eleccionscada quatre anys- és prou participatiu idemocràtic. Quan volem emmirallar-nosamb països que funcionen bé acostu-mem a mirar cap al nord: Suècia, Dina-marca, Noruega...Doncs bé, també alnord però molt més a prop es troba Su-ïssa, un dels estats més rics i amb millorqualitat de vida. El país helvètic és un delsestats on més referèndums s’hi fan, i laseva població pot escollir, pas a pas, comvol que sigui la seva nació. No demanoque a casa nostra votem tant sovint (de fetdubto que aquí aixequéssim el cul del sofàamb tanta assiduïtat), però sí m’agrada-ria que s’organitzessin més consultes, ique els súbdits tinguéssim l’última parau-la en més ocasions, encara que fos de ma-nera simbòlica. Tot això ho dic perquè re-sulta que els veïns de Barcelona podranparticipar lliurement en un referèndumsobiranista no vinculant aquest diumen-ge dia 10, un acte que ha nascut de la ciu-tadania i que no compta ni amb la com-plicitat ni l’ajuda del cap administració(amb comptades i testimonials excep-cions). I què fa la majoria de polítics?Doncs no només posar traves, sinó me-nystenir el procés i criticar els seus com-panys d’ofici que participen de la festa.Vista la situació, és aquesta la democrà-cia que volem?
Opinió 9�líniabadalona.catAbril
201107
Cartells i concertsArrel de col·laborar en l’exposició 40anys de rock a Badalona que es pot visi-tar al vestíbul del Metro Pompeu Fabra, hetingut el privilegi d’accedir a un munt decartells de concerts de tot tipus, tant d’ar-tistes internacionals de renom que han ac-tuat a Badalona, com d’altres cartells depropostes musicals locals, que formenpart també de la nostra història. És unasort que molta d’aquesta producció gràfi-ca s’hagi conservat al Museu de Badalona,o a l’arxiu barceloní d’en Quique Albare-da, en el llibre de Ferran Amado La mú-sica del dimoni, o les entrades de concertsmítics que conserva el Club Joventut Ba-dalona, i sobretot trobo molt valuós queno hagin desaparegut aquests testimonisgràfics, sovint en format fotocòpia, de l’ac-tivitat musical dels grups que ha anat do-nant la ciutat en aquests darreres quatredècades. Segur que més d’un músic guar-da també gelosament en alguna carpetamolts més com a testimoni del seu itine-rari musical. El cartell per a la difusió cul-tural és per als dissenyadors un dels rep-tes gràfics més suggerents, i és encara unelement de difusió valorat i exposat a lacrítica alhora. En el cas dels cartells his-tòrics de concerts de producció local, sónsovint la cara visible darrera de la qual esresumiexen hores i hores d’assaig, depassió per la creació musical i l’empenyd’un grup de gent que s’organitza per a ti-rar endavant un projecte artístic, donar-lo a conéixer i compartir-lo. Els diversosespais escènics als que tenien accés elsgrups, els festivals i alguns patrocinissón també un retrat diferenciador d’unadècada o un altre. Molts dels cartells delsanys 70, 80 i 90 que s’han conservat, llu-eixen l’espontaneïtat de la gràfica “fanzi-nera” o l’atreviment en l’ús de tipografiessorolloses fetes a mà o les transferibles lle-tra a lletra, o d’altres il·legibles a peu decarrer que els fan peces úniques i tot i el
pas del temps igualment atractives. Al’exposició 40 anys de rock a Badalona,s’en poden veure alguns lluint amb orgulli alguna arruga, al costat de cartells degrans figures del rock internacional. Elsrecursos gràfics que permet l’informàticaavui ha permès millorar en molts casos,però també caldria que els músics es fés-sin amb un dissenyador/a de confiançaper a dignificar els seus reclams. El car-tellisme associat a la música amateurque ens continua sovint fent senyals desde racons diversos i incerts de la ciutat de-mant-nos ser llegits i convidant-nos, te-nen sovint una vida massa reduïda, doncsen pocs minuts poden venir cartells ins-
titucionals o grans llençols provinentsde parcs aquàtics o macro-discoteques(que mai passen desapercebuts) ambofertes terrorífiques, que converteixen laconfiança informativa del cartell petit enun esforç efímer. Per sort aquest formatde difusió tradicional conviu avui senserencor amb l’altaveu que suposa la infor-mació d’actes a les xarxes socials d’inter-net igualment efectiva i amb les que s’a-fegeixen més possibilitats d’assistència aun concert i a la voluntat de no passar des-apercebuts. Dins l’anarquia de llocs on po-dem ensopegar amb els cartels musicals,ja que la ciutat no ha acabat d’encertar elsespais de cessió per aquest tipus de difu-
sió, cal agrair la col•laboració de molts bo-tigures que cedeixen els seus aparadors pera exposar aquests missatges impresos, aixícom els nous escenaris que mica en micala ciutat va emergint per a donar sortidaa tota la producció i diversitat musical dela ciutat. Ben aviat però, els cartells queens assaltaran ens agradi o no a peu decarrer fent més soroll, seran els de perso-nes amb somriures assajats que cercaranla nostra complicitat per a confiar-los elgovern del municipi i marcar un ritme i uncolor determinat a l’evolució de la ciutat.
Albert NavarroDissenyador gràfic
La fragilitatAquest article, contra el que podria sem-blar, no parla de cristalleries ni delicadaceràmica grega. Parla de quelcom moltmés fràgil, que sovint adopta una aparen-ça de perfecta fortalesa si ho mirem enperspectiva. Parlo de la cultura com a se-diment civilitzador, parlo de la constel·la-ció de valors que sota formes diverses hanacompanyat a l’home des de temps re-mots, però que s’haurien concentrat i di-fós a partir de la Il·lustració fins a produ-ir el model de societat en què ens trobemara mateix. Ara mateix? L’Europa deldrets humans, la societat del benestar, delsEstats imbuïts del sentit d’allò públic(edu cació, sanitat, treball ), existeix enca-ra? Al llarg de les darreres dècades hem as-sistit a un llarg eclipsament del discurs po-lític a l’entorn del qual orbitaven els valorsde l’Europa social, tant pel que fa a l’es-querra, com fins i tot als grups conserva-dors de la llarga tradició liberal europea.
Durant les darreres dècades, quan elstreballadors, en termes generals, vivien en-cara raonablement bé, l’esquerra mantin-gué sovint un discurs massa lligat a con-cepcions heretades del marxisme queevocaven un món que ja no reflectia exac-tament el del treballador contemporani.L’esquerra fa molt i molt de temps que viuarreu un procés d’autodisgregació cons-tant, nascut d’una voluntat crítica ben lloa-
ble, però incapaç de crear un nou relatconvincent, que no pot sostenir-se nomésamb el difús ecologisme i les polítiques d’i-gualtat, tot sovint afectades d’un bonismeben ineficient. La dreta, pel contrari, desdels temps de Margaret Thatcher, haanat guanyant cada cop més força, espe-cialment quan els seus triomfs es presen-ten “apolíticament” com a pur realismed’una societat exclusivament abocada aldéu indiscutible del consum delirant i l’an-tiecologisme de facto. Un poder, el del dis-
curs ultraconservador, que amb l’afegitóde la crisi ha tombat sense escrúpols to-tes les conquestes socials, atorgant plenalegitimitat a mesures laborals i socials queanys enrere hauríem considerat dignes dedenúncia als tribunals sense dubtar ni uninstant. Un discurs que fins i tot el Psoe haacabat fent seu, no pas a nivell oficial, peròsí, com resulta evident, arran de les me-sures adoptades sota la pressió dels lob-bys financers internacionals. La feblesadels actuals treballadors, la pressió con-
sumista incessant, amb el seu correlat deresidus infinits, el procés de desvergonyi-da privatització de tot el que abans perta-nyia a l’esfera pública, conquerida ambl’esforç de tantes generacions anònimes;el discurs antiil·lustrat, que accentua lapresumpta preeminència de l’ascendènciajudeocristiana d’Occident, en detrimentdels seus orígens greco-llatins... són qües-tions que fa temps que ressonen des d’es-feres diverses, però és ara que la destruc-ció de l’herència il·lustrada (cultura críti-ca i diversa, laïcisme, pluralitat democrà-tica, política de drets, conquestes socials)està arribant al seu punt culminant, ambla perfecta coartada d’una crisi real peròno inexorable.
Hi ha lloc per a l’esperança, malgrattot? Qui escriu això té una fe il·limitada enl’afartament humà com a font de transfor-mació social i de recuperació de la fràgili elevada noció d’una civilització plena-ment democràtica. Potser encara hau-rem de davallar uns quants graons més enaquest pou de concessions al primitivismesocial perquè algú encengui el primercrit d’una nova era on el més fràgil esde-vingui de nou el més fort. Esperem-lodoncs.
Ramon Surroca i NouvilasEscriptor i professor de filosofia
10� OpinióAbril
201107líniabadalona.cat
Especial eleccionsAbril
201107líniabadalona.cat
13�
Presentació de candidaturaDiumenge 10 d’abril ICV-EUiA presentarà
oficialment la seva llista electoral. El lloc escollit és el Parc de Nova Lloreda
(Rambla Sant Joan s/n), i l’hora d’inici, les 12
una promoció econòmica, so-cial i cultural lligada a totsaquests elements.
Com s'aconsegueix?Modificant la maquinaria muni-cipal. Si ho aconseguim, canvia-rem la ciutat. Les àrees i regido-ries estan massa compartimen-tades, i això representa un per-judici per la ciutadana. S'han defer programes transversals, quees treballin en totes les regido-ries. Cal aprimar l'administració,però sense privatitzar ni reduirserveis públics. Nosaltres som laformació política antiretallades.
Ens podem permetre no fercap retalla?Es poden seguir donant els ser-veis, però haurem de prioritzar iracionalitzar. S'ha de tenir un cri-teri general a l'hora d'aplicar re-tallades. Hem de tenir molt clarels objectius i saber què hem demantenir i de què prescindir.Alguns serveis s'hauran fins itot d'incrementar.
Què és prescindible?Es pot prescindir, per exemple,de personal directiu. Crec que espot treballar igual de bé ambmolts menys dels actuals. Nocal que els 15 regidors del governtinguin una responsabilitat degovern. És millor retallar peraquí que en la socialització de lli-bres, per exemple.
I en polítiques públiques,per on retallaria? S'ha de fomentar l'atenció a lespersones, beques menjador, ajutsper a persones en exclusió social,els que no poden pagar submi-nistraments elèctrics etc. Això és
En les darreres eleccionsvan perdre més vots que ales anteriors, però van acon-seguir el mateix nombre deregidors: 5. Temen que con-tinuï aquesta tendència?No, al contrari, som optimistes.Invertirem la tendència, i con-fiem que hi hagi un augment dela participació. A les municipalstraiem millors resultats que a laresta dels comicis.
Considera que ha fet unabona oposició?Sí. Valorem el mandat molt po-sitiu des del punt de vista de lanostra feina. Ens hem convertiten el referent de molta gent queens ha vist com la seva veu al PleMunicipal.
Què no han aconseguit?Que el govern municipal tingu-és una actitud menys partidistai hagués consensuat més propos-tes amb la oposició, que ens hemofert en diferents ocasions. El go-vern no ens ha merescut capconfiança, i per fer el que s’ha fetmillor estar a la oposició.
Vostès tenen aquesta visióglobal, un full de ruta?Volem anar cap a una Badalonainclusiva en tots els sentits: queno hi hagi discriminació per nai-xement, de gènere, edat, per si-tuació econòmica etc. Això vol direliminar barreres arquitectòni-ques, un pla de gènere global perla ciutat, considerar els jovescom a ciutadans de ple dret i fer
prioritari per a nosaltres. Nosempre és amb una aportacióeconòmica municipal, es pot ne-gociar amb les entitats bancà-ries.També cal revisar la políticade subvencions de festes que secelebren actualment, claramentreduïbles. Apostem per fer mésconvenis amb entitats i menyssubvencions.
Com incentivaran la parti-cipació ciutadana?Creiem en la descentralització. Laciutat ja té processos participa-tius per donar i vendre, cal pas-sar de lo formal a lo real, però peraixò és necessària voluntat polí-tica, i actualment no hi és. A ga-irebé cap districte s'ha activat elsconsell d'entitats. Utilitzarem
aquests mecanismes si obteniml'alcaldia, i forçarem a que tot elgovern actuï d'aquesta manera.Els regidors de districte han detenir més poder del que tenenara, i no només prendre nota deles queixes que tenen els veïns.
Pactaria amb CiU per evitarque governés el PP?Donarem suport a aquell governque no retalli socialment. A par-tir del 22 de maig estarem obertsa parlar amb la resta de partits.Serem el referent clar de l'esquer-ra a la ciutat.
Hi ha problemes de convi-vència en alguns barris?Hi tant que n’hi ha. Se’ns acusade no acceptar que hi ha proble-mes. Creiem que són problemeseconòmics, d’igualtat, i això sesoluciona evitant les retalladessocials, amb paciència, inversiói amb l’actuació de programes in-tegrals: formació, creació de llocsde treball...
Cal més policia?N’hi ha d’haver la suficient. Nopot haver ningú que reclami laseva presència i no la tingui, iaixò actualment passa. Proposemoficines de proximitat oberturesles 24 hores del dia per donaruna resposta immediata.
Quin paper ha de tenir l’a-juntament amb la Penya?L’ajuntament ha d’ajudar totesles entitats que fan feina a la ciu-tat. El cas de la Penya, però, és di-ferent, ha de tenir un tracte es-pecial. Cal treballar plegats i re-flexionar conjuntament què re-presenta el Joventut i què volemque sigui.
Sagués al Gorg, on anirà el canal i on fa anys que Iniciativa reclama un CAP
Foto: D.G.
Entrevista a Carles Sagués, candidat d’ICV-EUiA a les properes eleccions municipals
“Hem de modificar la maquinaria municipal. Si ho aconseguim, canviarem la ciutat”
D. GutiérrezRedacció
Centre15�
Abril
201107líniabadalona.cat
Aprendre meteorologia a la Torre del Rellotge En el marc de les activitats organitzades per la regidoria de Medi Ambient els dies 17 d’abril, 15 de maig i
19 de juny s’ofereix la possibilitat de participar en un taller didàctic d’experiments de física de l’atmosfera ila construcció d’aparells meteorològics en un lloc centenari com és la Torre del Rellotge del pac de Can So-
lei i Ca l’Arnús. Per a més informació al telèfon de la regidoria: 93 256 22 20.
La platja es posa guapaEl llaurat de la sorra aplana el camí per a un estiu que sembla haver-se avançat
Centre > El llaurat de la sorra ésel ritual previ a la inauguració dela temporada de platges que si béno és fins el mes de juny la setma-na santa serà un preàmbul del’estiu. Enguany, però, les mà-quines garbelladores estan treba-llant a la sorra de dos terços de lesplatges de Badalona, degut a lesobres del passeig marítim entre elcarrer de Mar i fins i el port. Du-rant aquesta setmana s’està fent elllaurat biològic una operació queconsisteix en voltejar la sorra
Foto: Ajuntament
La garbelladora treballant a la platja del Pont d’en Botifarreta
amb màquines i remoure la capasuperficial 50 centímetres dei-xant-la de nou al descobert perquèla calor del sol durant el dia actuïde fungicida natural. El treball esrealitza amb tractors que portenarades i és una ampliació comple-mentària del que es porta a termedurant l’hivern. Aquesta operacióes repetirà durant el mes de maigi s’intentarà extendre per tot el li-toral quan les obres del passeigmarítim hi permetin l’accés a lesmàquines.
Centre > Intermón Oxfam cele-brarà entre el 3 d'abril i el 8 demaig en 46 ciutats d’arreu de l’Es-tat espanyol i Andorra, entreelles Badalona, la 17ª edició de“Un Dia per a l'Esperança”, queaquest any, mitjançant el lema“Que no paguin els de sempre”insta a la ciutadania i al Governa impulsar una sortida de la cri-si que no penalitzi als que menystenen. A Badalona se celebraràaquest diumenge durant tot el diaa la plaça Roca i Pi. Després dela lectura d’un manifest es grava-rà una flashmob lúdico-reivindi-cativa que portarà per títol “Finsal capdamunt d'injustícies!” alqual un Robin Hood convidarà asumar-se a tots els presents enaquell moment.
Robin Hood ensporta “Un diaper l’esperança”
Foto: Intermón Oxfam
El príncep dels lladres, imatge de la festa
16�
Sant CristAbril
201107líniabadalona.cat
Tot i les promeses, acaba el mandatsense escales mecàniques a Sant Crist
Fotos: Montse López
Can Cabanyes acull “La Guerra Civil a Catalunya”L’exposició, que es podrà veure al Centre Cívic fins el 29 d’abril, és un recull de foto-
grafies que vol homenatjar aquelles persones que van lluitar defensant Catalunya du-rant la Guerra Civil. Creada per l’Associació Cultural Baetulo, l’exposició s’acompan-
yarà d’activitats com una xerrada a càrrec d’Emili Ferrando el proper dia 13.
Montse LópezSant Crist
Una de les principals caracterís-tiques del barri de Sant Crist, a ni-vell orogràfic, són les pendents dediversos carrers com Montserrat,Empordà, Pallaresa, Cuba o Milài Fontanals. La dificultat per cami-nar per aquests carrers ha provo-cat que molts veïns de Sant Cristreclamin solucions. A través de laplataforma “Sant Crist tambéexisteix”, els veïns del barri s’hanunit per demanar que s’instal·linescales o rampes mecàniques a al-guns carrers amb molta pendent,de la mateixa manera que s’hanposat a diverses zones de SantaColoma de Gramenet.
La diagnosi del Pla de Mobili-tat Urbana de Badalona, que es vapresentar fa un mes a la ciutat, es-tableix Sant Crist com un dels ba-
rris “amb una necessitat més ele-vada de millora de la mobilitat apeu”, junt amb Montigalà i Dalt laVila. El Pla de Mobilitat mostracom un 30,9% dels trams analit-zats al barri de Sant Crist presen-ten pendents superiors al 10%,mentre que a nivell general de laciutat només es registra un 6%. Lasegona categoria estableix elstrams amb una pendent d’entre el6 i el 10%, on s’hi troben un20,2% dels carrers analitzats aSant Crist. D’aquesta manera, elPla de Mobilitat Urbana proposaper al barri el “disseny d’escales irampes” per millorar-ne la mobi-litat.
PROMESES DE 2007La millora de la mobilitat a la ciu-tat en general sempre ha estat undels objectius per als partits quees presenten a les eleccions muni-
cipals. El cas concret de SantCrist, a més, ha estat en el punt demira de diverses formacions.
Si analitzem els programeselectorals del 2007 dels tres par-tits que actualment es troben algovern (PSC, CiU i ERC), compro-vem que, per al PSC, partit majo-ritari al consistori, l’objectiu enl’àmbit de la mobilitat era “conti-nuar impulsant el pla d’accessibi-litat i promovent l’eliminació debarreres arquitectòniques” en ba-rris com Sant Crist, Lloreda oMontigalà. I el Pla d’Accessibilitatsí que el van crear, de fet es va pre-sentar el febrer del 2008. Lesmesures que es durien a terme,però, només feien referència aampliar voreres, construir guals oreubicar el mobiliari urbà.
Convergència i Unió encarava anar més enllà en les seves pro-postes electorals. Un dels pro-
Els carrers Montserrat o Cuba són dos exemples de vials amb una pendent pronunciada
PP i ICV-EUiA inclouen la millora de la mobilitat al barri en les seves propostes electorals
jectes que volia dur a terme era lainstal·lació d’escales mecàniquesals carrers amb més pendent. Eltambé aleshores candidat de CiU,Ferran Falcó, va anunciar que elprimer barri on s’instal·larien se-ria Sant Crist. Comparant aques-ta situació amb la de Santa Colo-ma, Falcó deia: “no pot ser quetambé en aquest aspecte esti-guem més endarrerits que elsnostres veïns”. Però les escalesmecàniques no han arribat.
Pel que fa al tercer grup del go-vern, ERC, la seva proposta enl’àmbit de la mobilitat no citavaSant Crist, només feia referènciaa “aconseguir la plena supressióde barreres arquitectòniques quedificulten l’accés a les personesamb disminucions físiques alsequipaments municipals, aixícom la lliure circulació per l’espaipúblic”.
PROPOSTES PEL 2011L’oposició es prepara per aquest2011. Des d’ICV-EUiA donen su-port als veïns de Sant Crist en laseva reivindicació per aconseguirescales mecàniques al barri. Defet, els ecosocialistes van elaboraruna enquesta ciutadana on vaquedar palès que aquesta qüestióera una de les prioritats delsveïns.
El PP també se suma a satisferla demanda dels veïns. Els popu-lars asseguren que, si governen,començaran posant escales mecà-niques al carrer Cuba. El candidatdel PP, Xavier Garcia Albiol, creuque és “una necessitat social” re-soldre la mobilitat a Sant Crist. Al-biol no entén com “no s’ha desti-nat cap inversió del Pla Zapatero”a millorar aquesta situació i con-sidera una prioritat la instal·laciód’escales mecàniques.
Abril
201107líniabadalona.cat
17�
Pomar BonavistaCanyetBufalà
Badalona acull la diada de pneumòlegs catalansDel 7 al 9 es faran conferències sobre aquesta especialitat > Visitaran espais emblemàtics
Elisabeth AlfaroMollet
Badalona acull, per primera ve-gada, la Diada anual de Pneumo-logia creada per la Societat Cata-lana de Pneumologia. Des de di-jous i fins dissabte, professionalsd’arreu de Catalunya es trobaranper compartir experiències i par-ticipar en conferències i taules ro-dones sobre aquest àmbit. Entred’altres qüestions, es tractarà la
Foto: Arxiu
El BCIN acollirà la Diada de Pneumologia
diagnosi del càncer de pulmó, elsuport psicològic al malalt onco-lògic o malalties respiratòriescom la síndrome d’apnea. Les jor-nades estan organitzades per l’e-quip de pneumologia de Badalo-na Serveis Assistencials.
A més, els professionals sani-taris podran visitar alguns espaisde la amb interès turístic de laciutat, com la Fàbrica de l’Anísdel Mono o el Museu de Badalo-na.
Votació popular a l’aula hospitalàriaEls nens de l’aula hospitalària del Germans Trias elaboren, cada any, punts de lli-
bre per Sant Jordi. El guanyador s’edita i es reparteix entre tots els usuaris delcentre. Aquest any, com a novetat, podran valorar els punts de llibre i votar a tra-vés d’internet, totes aquelles persones que ho vulguin. Hi ha temps fins el dia 11.
Art per ajudara restaurarSant Jeroni
Foto: Arxiu
L’escultura de Pedro José Rodríguez
Canyet > Dissabte a les set de latarda, l’escultor gallec afincat aBadalona, Pedro José RodríguezÁlvarez, inaugura una exposicióde la seva obra al Monestir deSant Jeroni de la Murtra. Lamostra forma part del ClaustreObert, el cicle que acull diversesdiscplines culturals per donar aconèixer la història del Monestir.En aquesta ocasió, l’escultor mos-trarà alguns dels seus darrerstreballs fets en pedra, materialamb el qual va començar a treba-llar ara fa 11 anys. Tot i que hatreballat en diversos àmbits, araes troba confeccionant la sevaobra, ja sigui per a espais públics,com és el cas de Sant Jeroni de laMurtra, o peces per a àmbitsprivats.
La presentació de l’obra del’escultor anirà acompanyadad’un concert del pianista MiguelÁlvarez. L’entrada té un cost desis euros i serveix com a aporta-ció per finançar la restauració delMonestir de Sant Jeroni.
18�
Gorg-ProgrésAbril
201107líniabadalona.cat
Tot a punt per a la gran pedalada L’Associació de Veïns Front Marítim de Badalona, l’Associació Esportiva
Badalonès (AEB), i l’AMPA del Col·legi Badalonès han organitzat la Sego-na Gran pedalada popular del Front Marítim de Badalona, l’acte multitu-
dinari tindrà lloc aquest diumenge dia 10 d’abril a les 11h del matí.
Foto: Ajuntament.
L’acte va aplegar a més de 1.200 persones al Palau Municipal d’Esports
Reuneixen 600 matrimonisamb 50 anys de casats
606 parelles, de les quals 156 ce-lebren els 50 anys de convivènciaaquest any per primera vegada,han participat aquest dimarts, alPalau Municipal d’Esports deBadalona, a la XXV edició de lesNoces d’Or per celebrar el cin-quanta anys, o més, de vida encomú.
L’acte va aplegar, primer, a lesque celebraven les noces d’orenguany en un dinar de gala idesprés les va reunir totes ambun berenar i ball amb orquestra.Va acabar amb un pastís geganti sortejos per als assistents. L’ac-te també va servir d’homenatge ala Regidoria d’Acció Social, Pa-quita Terual, que es jubila i ja norepetirà com al consistori a par-tir del 22 de maig.
L’ajuntament celebra les XXV Noces d’Or senseestar-se de res> Teruel es va acomiadar de regidora
Jordi AlcoverGorg
La cursa de l’UGE, tot un èxit departicipació al port de la ciutatGorg > Ho tenien tot en contra.Una cursa de pagament, la pri-mera que es feia a la ciutat i, pera més inri, coincidia amb la Cur-sa del Corte Inglés. Però no va serimpediment perquè l’esdeveni-ment de la Unió Gimnàstica Es-portiva de Badalona. En totalvan ser 850 els inscrits com a co-rredors, segons explica ha expli-cat el president de l’entitat, Da-vid Gallego. Gallego ha asseguratque n’esperaven 500. “Els V deBadalona” ha estat una cursa
atlètica amb un circuit innovadora la ciutat: el recinte portuari pera les categories mitjana i mini; iel port i diversos carrers de la fa-çana marítima per al circuit pera adults de 5 quilòmetres. Elpreu per participar ha estat de 10euros els adults i 1 euro els nens,uns diners que serviran per fi-nançar el club que cada vegada témés desplaçaments degut el seuelevat nivell de competició itambé per els nous equipamentsdels corredors.
Foto:UGE.
La cursa va acollir diferents categories de participació
19�
Abril
201107líniabadalona.cat
Sant Roc El Consorci celebra el Dia de l’Activitat FísicaLa plaça de Sant Elies ha acollit Diferents activitats de Tai-txi, una gimcamina-
da, futbol gegant, bitlles i jocs cooperatius. L’acte s’ha emmarcat en el programa“Fem Salut”, de la Regidoria de Salut. El programa com a objectiu promoure els
hàbits saludables i prevenir malalties.
El conseller de Benestar Social iFamília de la Generalitat de Ca-talunya, Josep Lluís Cleries, havisitat la ciutat per a conèixer deprimera mà els projectes socialsque es desenvolupen a la zonasud de la ciutat. El conseller vagarantir que la Generalitat con-tinuarà apostant per l’ens sociali en aquest sentit va garantir elsprop de 340.000 euros que vaaportar l’any passat. Cleries ha vi-sitat en primer lloc l’espai Ciber-caixa que hi ha al barri de SantRoc, un dels projectes més reco-neguts impulsats pel ConsorciBadalona Sud, ja que és el fruit dela col•laboració entre aquest or-ganisme públic i l’Obra Social “laCaixa” i, a més, té com a objectiutreballar per combatre la fractu-ra digital en sectors socials ambmés dificultats per a accedir a les
El conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, visita Badalona Sud >Garanteix els 340.000 euros que la Generalitat ja va aportar al Consorci l’any passat
La sala d’actes del Consorci Badalona Sud va acollir una reunió amb el conseller
Jordi AlcoverSant Roc
noves tecnologies. Després de la visita a aquest es-
pai, el conseller, que ha estatacompanyat de la directora delsServeis Territorials del Departa-ment de Benestar Social i Famí-lia a Barcelona, Carme Canela,del primer tinent d’alcalde i regi-dor del districte, Ferran Falcó, i
dació Casal d’Infants, Entorn,Fundació Fias, Progess, i la Fun-dació Obra Social “la Caixa”.
Durant la trobada, s’han ana-litzat diversos d’aquests projec-tes, i s’han plantejat les accions defutur que cal impulsar de mane-ra més urgent.
El conseller Cleries ha manifes-
del gerent del Consorci, MiquelDosta, s’ha reunit amb l’equip detreball de l’organisme i represen-tants de diferents entitats queparticipen en l’impuls de diversosprojectes socials a la zona comsón la Fundació Carles Blanch,Associació Casal La Formiga,Fundació Salut i Comunitat, Fun-
tat que “ara és una època on lesadministracions han de sumar ibuscar totes les possibilitats decooperació i col•laboració en totsels sectors i més encara en l’àm-bit social, del treball per la infàn-cia, del treball associatiu” pertirar endavant projectes com elsdel Consorci.
El primer tinent d’alcalde i re-gidor del districte, el convergentFerran Falcó, ha agraït la visitadel conseller pel suport que im-plica a la tasca que el Consorci iles entitats estan desenvolupanta la zona. Falcó ha manifestat queel Consorci Badalona Sud entraara en una “nova etapa” que se-gons el regidor consistirà ambuna millora de la gestió “fentque hi entri iniciativa privadade caràcter social per intentarcontinuar fent la mateixa presta-ció de serveis sobretot en l’edu-cació dels nens i les nenes delbarri perquè tinguin activitatsextraescolars, i reforç escolar..
Foto: Ajuntament
Bombona d’oxigen per al Consorci
20�
Lloreda · MontigalàAbril
201107líniabadalona.cat
L’IKEA no podrà créixer de momentLa Generalitat de Catalunya ha rebutjat l’expedient de la Trama Urbana Consoli-
dada (TUC) que va aprovar l’ajuntament de Badalona el passat juliol, un pas previper ampliar les zones susceptibles d’acollir nous espais comercials a la ciutat. IKEA,
que vol ampliar la seva superfície, haurà d’esperar doncs a una propera reunió
Centre Comercial Montigalà remunta la crisi
Fa un any, l’ocupació comercialdel Centre Comercial Montigalàera del 75%. Cada cop era méshabitual veure botigues tancadesi aparadors buits; una imatgeque ha estat recorrent en tempsde crisi. Però la crisi no ha estatl’únic motiu. La competència fe-rotge de complexos més grans imés moderns, com La Maquinis-ta o Diagonal Mar, han provocatque durant la darrera dècada elcentre de Montigalà deixés de serutilitzat com una zona d’oci perpassar a ser simplement un su-permercat. Les darreres manio-bres del centre comercial, però,van encaminades a redreçar la si-tuació i tornar a atreure als clientsque s’han acostumat a marxar deBadalona.
L’aposta més forta per reeixiren aquesta empresa ha estat la in-auguració d’una botiga de la fir-
Vol atreure gent jove i tornar a ser una zona d’oci > L’ocupació comercial del complexpassa en un any del 75% al 91% > La nova botiga de Worten dóna feina a 45 treballadors
Unes 350 persones van fer cua el dia de la inauguració de la nova botiga de Worten al Centre Comercial Montigalà
David GonzálezMontigalà
ma Worten, líder en el mercatportuguès de l’electrònica deconsum i d’oci. Amb una relaciócalitat-preu ajustada, Worten essitua com a competència directede Media Markt i com alternati-va de l’Fnac, que tenen botiguestant a La Maquinista com a Dia-gonal Mar. De fet, l’objectiu deWorten és donar-se a conèixer i
quantena es van quedar fora dela promoció.
La botiga de Worten a Monti-galà ha donat feina a 45 treballa-dors, i aterra a la ciutat ambl’objectiu de revitalitzar la zona deMontigalà. I és que tot i que la fir-ma ofereix productes per a tota lafamília, espera atreure un clientjove, informat tecnològicament i
començar a implantar-se a Cata-lunya amb aquesta segona boti-ga, (té 26 a la resta de l’estat).Amb l’objectiu de fer bullir l’olla,el dia de la seva inauguració, elpassat 31 de març, Worten vabescanviar bitllets de cinc eurosper bitllets de 50 als seus 300 pri-mers clients, que van fer cua desde les 7 del matí. De fet, una cin-
consumidor de productes comordinadors, videojocs o cinema.
A dia d’avui, l’ocupació delCentre Comercial Montigalà haarribat al 91 %. Abans de la boti-ga Worten, es van inaugurar unade roba i una altra de calçat, queocupen l’espai dels antics cine-mes. I el centre comercial hapromès més novetats en breu.
Fotos: Worten
LlefiàAl barri es fa esportDesenes de veïns van citar-se puntualment dimecres al matí a la PLaçaTrafalgar. L’objectiu? Fer un passeig per la riba del Besòs i acabar a la plat-ja. L’acte, emmarcat en el programa Fem Salut, de la regidoria de Salut, haservit per celebrar el Dia Mundial de l’Activitat Física.
Foto: D.G..
rència als derivats pel procésmigratori que ha patit la ciutat)tenen solucions.
A la pràctica, però, i a tan solsmes i mig per les properes elec-cions municipals, un dels objec-tius d’aquesta ‘festa’ va ser con-
Trafalgar es converteix en l’escenarion els partits medeixen la seva força
Al setembre, el Partit Popular vareunir prop de 1.000 persones enuna botifarrada a la Plaça Trafal-gar; i diumenge passat dia 3 d’a-bril va tenir lloc una altre acte,menys multitudinari i de cairediametralment oposat. Es va pre-sentar el Pacte per al Inclusió So-cial a Badalona, un document im-pulsat per l’Associació per a laCultura i la Inclusió Social i al queli donen suport diverses entitatsveïnals i representants munici-pals, com l’alcalde, Jordi Serra.Segons el president d’aquestaassociació, Fermín Casquete (pre-sident de TUSGSAL i home fortdel PSC a Badalona), l’objectiu del’acte va ser promoure polítiquesde solidaritat activa i recordarque tots els problemes (fent refe-
L’ Associació per la Cultura i la Inclusió Social, sota l’òrbita del PSC, organitza un acte a la plaça on els populars van aglutinar 1.000 persones
Daniel GutiérrezLlefià
Les botiguestornen a sortir al carrer
GOEBBELS I EL PP“Badalona és molt intel•ligent, iel missatge negatiu, catastrofis-ta i corrosiu no quallarà”, vaafirmar Casquete, en al•lusió al’estratègia plantejada pel PP.Per a Casquete, que va compararla política que fan els populars dela ciutat amb la que feia el minis-tre de propaganda de l’Alemanyanazi, Joseph Goebbels, “les men-tides no van enlloc”, i va afirmarque els problemes se solucionenamb accions polítiques, no pasamb “porres” ni amb “més il•lu-minació.
D’altra banda, el president d’a-questa associació va insistir en re-cordar que Badalona fa 160 anysque creix gràcies a la immigració.El pacte pretén fer efectius els es-forços que ja realitzen moltesentitats de Badalona.
Llefià > Prop de trenta botigu-es de Pérez Galdós i carrers delvoltant instal·laran unes taules alcarrer durant tot el dissabte. Lajornada, que pretén esgotar al-guns estocs de temporada i co-mençar a vendre productes deprimavera, es veurà complemen-tada amb la presència de dife-rents artesanals, com ara for-matgers, pintors o ceramistes. Amés, els comerciants de la zonahan contractat uns talleristesperquè entretinguin la canalla.
Foto:DG
Pérez Galdós s’omplirà de vianants
trarestar el missatge negatiu queha estat realitzant el Partit Popu-lar en matèria d’immigració enels darrers mesos, sobretot enbarris molt poblats i que registrenun alt índex de població nouvin-guda com Llefià.
Els organitzadors de l’acte durant els parlaments
Esports21�
Abril
201107líniabadalona.cat
David Jané: “No volem feroposició a l’actual directiva”
Foto: D.S.
Belmonte imparable, de Madrid a XangaiLa nedadora badalonina Mireia Belmonte ha estat la gran protagonista del campionat
estatal celebrat a Madrid. Belmonte va aconseguir 4 medalles d’or (800 lliures, 400estils, 200 papallona i estils) i va batre tres rècords d’Espanya. A més, el dilluns es va
saber que encapçalarà la selecció espanyola als mundials de Xangai.
La derrota més àmplia de l’ACBBàsquet> El Unicaja Màlagava endossar-li al DKV Joventutuna pallissa que va fer història. Elresultat, 111-55, no només és laderrota més gran que hagi patitqualsevol equip des de que l’ACBva començar a funcionar l’any 83,sinó que també ha batut el rècordde derrotes més estrepitoses de laPenya.
Poca cosa es pot dir del joc enun partit així. Només que van co-mençar força igualats i que al des-cans ja guanyava el Unicaja 47-30. Les diferències es van comen-çar a ampliar exponencialmentfins que els jugadors verd-i-ne-
gres ja no podien fer res més queobservar el festival de Garbajosai companyia. Aquesta derrotadol més que qualsevol altra, prin-cipalment per la imatge que es vadonar. A més, el Joventut segui-rà sent l’equip que va perdre permés punts en l’historia de l’ACBfins qui sap quants anys més.Però també dol perquè en els da-rrers partits vam veure a unaPenya lluitadora, que amb esforçpodia guanyar a les adversitats.Esperem, però, que aquest espe-rit no s’hagi diluït, perquè enca-ra queden possibilitats de lluitarpels play-offs.
La Penya bat, lamentablement, un rècord de l’ACB
Daniel Sainz de AjaBàsquet
L’acte de presentació de Gentde la Penya va ser un èxit. No perla gent que va aplegar, sinó per-què es va demostrar que la pen-ya està viva. Entre el públic hi ha-via la voluntat de mirar què es potfer per ajudar al club i per sortirendavant. Aquest és l’objectiude Gent de la Penya, segons ex-plica el seu portaveu David Jané.
En què creieu que ha fallat lagestió de la entitat?No és el nostre objectiu posar eldit a la ferida, però el fet que laSAE estigui en concurs de credi-tors ja diu que alguna cosa ha fa-llat. Des del primer moment hemtingut molt clar que el modelactual està caducat i hem posattots els esforços en mirar en po-sitiu, en mirar què es pot fer. Pen-sem que qualsevol cosa que espugui fer passa per tenir el recol-zament de la massa social.
És a dir, ara no proposeu so-lucions, només voleu mobi-litzar...Les solucions vindran en unasegona fase, ara, tot i que som ac-cionistes, estem fora. Evident-ment sí hem treballat en propos-tes i models alternatius, però calser molt respectuosos amb la si-tuació per la que està passant elclub. Ara no és el moment de pro-posar, això seria si poguéssim feroposició, però és una cosa que te-nim molt clar que no volem. Lapenya, actualment, no és prouforta per suportar un grup d’opo-sició.
Aquesta primera etapa s’a-
llargaria fins que duri la si-tuació concursal?Exacte. Mentre estigui en aquestprocés respectem la situació.L’objectiu en aquesta primeraetapa és mobilitzar i escoltar a lagent de la penya. Prenem el com-promís de catalitzar tota la opinióque ens pugui arribar dels socisi simpatitzants. Seguirem treba-llant per si arriba la situació enque puguem donar un pas enda-vant, tinguem el màxim suport dela gent de Badalona i de la Pen-ya.
Quin paper jugaríeu enaquesta segona etapa?Si les circumstàncies ho perme-ten i el club està en una situacióestable, serem valents i estaremdisposats a fer el pas endavant. Elque volem és que això no ens aga-fi per sorpresa i quan més ha-guem pogut treballar abans, mésfàcil serà donar aquest pas.
Perquè creieu que s’han per-dut els valors tradicionalsdel club?Crec s’ha d’analitzar l’ACB engeneral, no només la penya. Alsdarrers anys s’ha estirat més elbraç que la màniga. Per podercompetir la penya ha hagut de fer
Foto: Penya
un esforç extra amb pressupostosque potser no podia admetre. Elresultat ha estat el que ha estat,ens hem vist arrossegats per unadinàmica de gastar més del ques’estava generant.
Ara sembla que això ha decanviar: la mateixa ACB s’està re-plantejant la competició i diver-sos clubs es troben en situacióconcursal. Aquí és on pensem quela penya té un valor competitiuespecial. Podem competir ambun pressupost més baix que altresequips perquè part del primerequip són jugadors de casa.
També dieu que el soci ha detornar a sentir el club comseu. En quin moment va dei-xar de sentir-lo?Possiblement en el pas del AusiàsMarch al Palau Olímpic. Els pri-mer anys van ser molt bons es-portivament, però d’alguna ma-nera la sensació que nosaltres te-nim, i que ens ha transmès mol-ta gent amb la que hem parlat, ésque el club ha anat donant l’es-quena a la ciutat. Que no hi haaquesta relació que sempre hatingut la penya amb la gent deBadalona. Pensem que aquí hi hamolt camí per millorar i moltafeina per fer.
El portaveu de Gent de la Penya explica que el primerpas de la nova plataforma és mobilitzar als aficionats
El Badalona torna a empatar un partit que estava guanyatFutbol> El Badalona es va que-dar amb la mel als llavis un altrecop. El conjunt escapulat va em-patar 1 a 1 contra l’Sporting Mao-nés. Els locals van igualar el mar-cador al final d’un partit on els deManolo Márquez es van mante-nir tota l’estona per davant iamb opcions de sentenciar. Tot il’empat, el Badalona es manté se-gon gràcies a l’empat de l’Alcoiài la derrota de l’Oriola.
Després d’uns primers minutsintranscendents, Santi Villatransformava en gol un llança-ment de falta al 22’. Amb l’1 a 0,la defensa escapulada va tancarfiles i l’equip va jugar més amantenir el resultat que a buscarel segon gol. Quan semblava queels tres punts se’n anaven cap aBadalona, al 86’ Raúl Capó, ambla sort com aliada, donava l’em-pat al seu equip.
Dos dels impulsurs de Gent de la Penya durant la seva presentació
Cultura22�
Abril
201107líniabadalona.cat
El Premi de Dansa Clàssica d’Orel, per a BadalonaLa jove badalonina Júlia Hernández Serra, de l’Escola de Dansa Marisa Yudes, ha
guanyat el Premi de Dansa Clàssica de la ciutat d’Orel, a Rússia. És la 5a vegada que lacompanyia participa en aquest certamen i, a banda del primer premi en categoria jú-
nior, el segon premi també l’ha guanyat una badalonina, Mar Escoda.
Un desembarcament pirata,novetat de la Festa MedievalBadalona imita la tradició d’altres poblacions de lacosta > Les activitats seguiran aquest fil argumental
Montse LópezCultura
La Festa Medieval de Canyadódóna el tret de sortida aquest di-vendres i enguany ho fa amb no-vetats. Una d’elles és l’expansióde la festa a altres zones de laciutat com Dalt la Vila o la platjade Badalona. I és que al litoralacollirà una de les activitatsnoves, un desembarcament pi-rata teatralitzat. De fet, moltespoblacions de la costa van serinvadides per pirates ara famolts anys, per això és una tra-dició recorrent imitar un atacamb l’arribada dels pirates a laplatja. A municipis com Premiàde Maro Castelldefels també esdu a terme i és una de les activi-tats amb més èxit de la festamajor. El desembarcament ba-daloní tindrà lloc dissabte a les10.30h a la platja dels Pescadorsi a la d’en Botifarreta se simu-larà un combat entre pirates i vi-
Foto: Arxiu
latans. Durant tot el dia, a més,es faran tallers medievals queseguiran el fil conductor de l’a-tac dels pirates a la ciutat. Dis-sabte a les nou del vespre es faràla cremada de la masia a CanCanyadó, un espectacle pirotèc-nic que donarà pas a la “nit delspirates” a la Plaça de la Baixa-deta.
De cara a diumenge, continua-ran els tallers infantils i les dan-ses medievals i al migdia es faràun dinar medieval solidari, or-ganitzat per la Fundació Bada-lona contra el Càncer queaquest any s’afegeix a la Festa.Com cada any, un trenet recor-rerà des del Centre fins la Masiade Canyadó.
Desembarcament pirata a Castelldefels
Foto: Arxiu
Noventa y cuatro y Samueliko y los Guailers, dos dels simifinalistes
Música > Aquest dissabte, elClub Estraperlo oferirà la prime-ra semifinal del Concurs de Mú-sica de Badalona, organitzat perla Rotllana. L’organització estàmolt satisfeta de la participació jaque aquest any s’han rebut un to-tal de 242 maquetes, 91 més quel’any passat i més que en les 12edicions anteriors. I és que cadavegada més, el concurs de músi-ca local serveix per promocionarles bandes badalonines. Aquestdissabte actuaran Noventa y cua-
El Concurs de Música rep 91maquetes més que el 2010
tro, Saudade, Samueliko y losGuailers, Vrademargk, Jiggy ySotadepalos. El proper 16 d’abrilserà el torn de Rapgenoma, Tu-navo, Sons of Meteora, Kill meLater, Hyde Abbey i Abeja Reina.D’aquests, sortiran sis finalistes,tres badalonins i tres d’arreu deCatalunya que passara a la finaldel 21 de maig. Els premis són1.500 euros per la millor banda,1.000 per al millor grup de Bada-lona i la possibilitat d’actuar enles Festes de Maig del 2012.
Cultura> La fàbrica de la Focusés l’espai on s’està construint eldimoni de la crisi mundial.Aquests dies es troba en la mei-tat del procés de construcció,ara faltarà folrar-lo i pintar-lo perser traslladat a la platja. L’estruc-tura del dimoni s’ha dividit enquatre parts i tot el procés, desdel plantejament del constructorfins que és a punt per ser cremat,té una durada d’un mes i mig. Se-gons el constructor Ramon de losHeros, aquest any, trigarà a cau-re ja que l’estructura “és més con-sistent”.
La construcció del dimoni, al50% del procés
Ballet > El Teatre Zorrilla ofe-reix la possibilitat de veure, dis-sabte i diumenge, l’adaptacióque el coreògraf David Camposha fet del clàssic “Giselle”. El co-lomenc Campos converteix laprotagonista en una adolescentvíctima de la violència de gènere.El coreògraf s’ha inspirat en lesDones d’aigua, per això, Giselletorna del més enllà per venjar-sede la traïció que va patir. En l’a-daptació de Giselle, David Cam-pos manté la música creada perAdolphe Adam però amb algunaadaptació per quadrar la història.L’obra s’emmarca en el projectePavlova amb el qual els ajunta-ments contracten dos especatclesanuals de la companyia sensecap cost. Badalona és un dels mu-nicipis que hi forma part.
La violència de gènere en lanova “Giselle”
Música> Els Pets tornen aquestdivendres a Badalona amb unaactuació que forma part de la gira“Els Pets fan més teatre”. Faquatre anys que van engegar elprimer projecte de concerts en te-atres, amb què van recórrer elsequipaments de diverses ciutatscatalanes. Per aquesta gira hanpreparat un repertori diferent alde les gires d’estiu. Tocaran sis oset cançons del seu darrer disc‘Fràgil’ i la resta del concert seràdels àlbums anteriors. Els Petssón conscients de l’espai on to-quen i volen deixar de banda “l’e-nergia” per donar importànciaals arranjaments o els petits de-talls. Serà divendres al Principal.A més, aquest 2011 els Pets com-pleixen 25 anys d’història i volencommemorar-los editant un discen directe de la gira de teatresque van fer al 2007.
Els Pets torneni“fan més teatre”al Principal
Foto: D. G.
Així quedarà el dimoni en pocs dies
23�
L’Agenda
PE
NJA
ʼT-E
LA
CA
SA�
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 112 AMBULÀNCIES · Creu Roja 93 464 06 09 · La Pau 93 395 50 61HOSPITALS (emèrgencies mèdiques 061)Hospital Municipal de Badalona 93 464 83 00 Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol 93 465 12 00 MOSSOS D’ESQUADRA 088 GUARDIA URBANA 092 93 483 29 01POLICIA NACIONAL 091 93 497 24 60 ATENCIÓ CIUTADANAInformació 93 483 29 20 Defensa del consumidor 93 483 27 43 Ofi-cina de Matriculació escolar 93 483 29 97 Gestió Tributària 93 483 2813 Oficina de Turisme 93 483 29 90 Grua / Dipòsit municipal 93 46009 00 CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre Cívic La Colina 93 383 36 61 Centre Cívic La Morera 93 395 4457 Centre Cívic Torre Mena 93 399 03 11 Centre Cívic Can Cabanyes93 399 35 11 Centre Cívic Dalt la Vila 93 384 44 44 Centre Cívic CanCanyadó 93 464 18 57 Centre Cívic Sant Roc 93 387 06 12 Casal de So-lidaritat Can Pepus 93 460 23 78 BIBLIOTEQUESBiblioteca Can Casacuberta 93 464 34 00 Biblioteca Lloreda 93 387 3175 Biblioteca Pomar 93 395 35 07 Biblioteca Sant Roc 93 460 12 57 Bi-blioteca Llefià "Xavier Soto" 93 383 29 70ALTRES SERVEISConservatori Professional Música 93 389 39 57 Engestur 93 460 84 15Escola de Natura 93 395 01 05 Escola del Mar 93 384 36 74 Institut Mu-nicipal Serveis Personals 93 384 79 79 Institut Municipal PromocióOcupació 93 460 52 00 Museu Municipal 93 384 17 50 Badalona Co-municació SA 93 497 40 00 Reactivació Badalona SA 93 464 80 00 En-llumenat públic-SECE(Avaries) 93 398 76 61 Oficina de Rehabilitaciód'Habitatges 93 483 27 17 Servei de recollida de mobles 901 114 115
TELÉFONS D’INTERÈS
Abril
201107
EXPOSICIONS
Joan Ponç. Capsetes secre-tes 1975-1980Una mostra que permet descobrirel món misteriós i esotèric d'a-quest artista català, un dels mésrepresentatius de la postguerra alnostre país. Museu Badalona
40 anys de Rock a Badalona:La música del dimoniFins al 17 d’abril Un recorregut per la història delrock en aquesta ciutat.Parada de Metro Pompeu Fabra
Transvasaments. Cinema i lit-eratura.Fins al 30 d’abrilAproximació didàctica a modelsoriginats a partir de la convergèn-cia entre totes dues formes d’ex-pressió artística.Espai Betúlia
ESPECTACLES
Nieves y Cia7 d’abril, a les 23.30hConcert de flamenc i ball.Els genis
Concert Els Pets8 d’abril, 21.30hEls Pets tornen a després de quatreanys de la primera gira de teatres.Teatre Principal
The Bares Band (Hip-hop,reggae funk)8 d’abril, a les 22hEstraperlo Club del Ritme
Wadalupe8 d’abril, a les 23.30h
Concert en directe de la cantant deflamenc.Els genis
Concurs Badalona Sona9 d’abril, a les 22hEstraperlo club del Ritme
Giselle9 i 10 d’abril, 21hUna visió contemporània del clàs-sic ‘Giselle’ amb la qualitat técnicahabitual de les produccions de laCompanyia de dansa de DavidCampos.Teatre Zorrilla
No som res12 i 13 d’abril, 21hRoad movie caregada d’humor i in-terpretada per Carles Xuriguera iRafel Faixedas. Teatre Zorrilla
CULTURAL
Presentació del llibre ‘L’homede la maleta’7 d’abril, a les 19hÒmnium Cultural de Badalona pre-senta el llibre guanyador del PremiSan Jordi 2010.Espai Betúlia
L’hora del conte: ‘Hansel i Gre-tel’7 d’abril, a les 18 hEl conte dels Germans Grimm rep-resentat per a nens a través d’un con-tacontes.Biblioteca Sant Roc
L’hora del conte: ‘Kamishibai:teatre de paper7 d’abril, a les 18hLa companyia de teatre Katalakas-ka porta una història basada en els
contes tradicionals.Biblioteca Can Casacuberta
Festa Medieval Sant Jordi 2011Del 8 al 10 d’abrilUna seixantena d’associacions par-ticiparan a la Festa Medieval portanta terme diferents activitats, entre lesque es troben balls de gegants icapgrossos, tallers infantils i anima-cions.Al Centre Cultural de Can Canyadó
Divendres a la biblioteca8 d’abril, a les 17.30hContes, dibuixos i jocs a la bibliote-caBiblioteca Pomar
Taller d’Opendata9 d’abril, a les 18hCom aprofitar els serveis de la in-fraestructura informàtica municipal.Gratuït. Els genis
Taller de Gospel, percussió ijam session10 d’abril, a les 11hTaller de gospel i percussió de LluísMolas i Sonia MorenoEls genis
ESPORTS
DKV Joventut Vs Gran Ca-naria10 d’abril, a les 12.30hPartit de l’ACB entre el DKV joven-tut i el Gran Canaria.Olímpic de Badalona
CF Badalona - CF Benidorm10 d’abril, a les 17hPartit de Segona B entre el CFBadalona i CF Olímpic de Badalona
