Escultura de la VictòriaBarcelona retira l’últimgran símbol franquistadels seus carrers �8

Festival BarnasantsJorge Drexler i sis músicsmés homenatgen elpoeta Mario Benedetti

barcelonalíniaeixample

www.liniaeixample.cat · 8 de Febrer de 2011 · Núm.5 15.000 exemplars

�9

Entrevista a Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

“La transformació de la Modelsuposarà un canvi abismal per a l’Esquerra de l’Eixample”

“La transformació de la Modelsuposarà un canvi abismal pera l’Esquerra de l’Eixample”

Foto: D

avid C

amp

os

Entrevista a Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

L’entorn de la Sagrada Famílias’envolta de més espais verdsLa vegetació de la renovada plaça del carrer Sardenya canviarà de color segons l’època de l’any

�3

�14

Redacció 93 519 44 10 · liniaeixample@comunicacio21.com · administració 93 519 43 93 · publicitat 672 003 461 · Fax 93 519 43 98

líniaeixample Per a publicitat - 672 003 461 - publicitat@comunicacio21.com2�Febrer

201108 www.liniaeixample.cat

En portada 3�Febrer

201108 líniaeixamplewww.liniaeixample.cat

Entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu

“És durant aquest mandat que s’ha donatel pas definitiu per acabar amb la Model”

Fotos: David Campos

Ja fa molts anys que se sap quela presó Model marxarà de l’Ei-xample, i que el seu recinte s’o-brirà al veïnat. De fet, el governencapçalat per Jordi Hereu(1965) ja ha avançat que s’apro -fitaran algunes de les galeries dela presó per habilitar-hi equipa-ments per al barri. El propi al-calde Jordi Hereu, que vaaccedir al càrrec l’any 2006,destaca que durant aquests dar-rers quatre anys s’han donat lespasses definitives al projecte dereforma i desaparició del’històric penitenciari de laModel.

A la Zona Franca ja hacomençat la construcció dela nova presó que substi-tuirà la Model. Què ens potavançar?La veritat és que ja està totalmentdefinit. Ho tenim clar i aprovat,a l’espera de començar la trans-formació de l’espai. És cert que enaquest mandat ha començat l’ini-ci de la fi de la Model de l’últimsegle. Perquè s’ha posat la prime-ra pedra de l’alternativa. És untema llarg, però és en aquestmandat que s’ha donat el pas de-finitiu per poder construir el queserà la gran illa d’equipaments del’Esquerra de l’Eixample. El disseny preveu manteniralgunes de les galeries de lapresó.Serà un espai públic meravellós,amb unes estructures que fins arahan estat molt tancades i que araestaran obertes, amb immensosespais públics verds al seu vol-tant. Això és un canvi abismal al’Esquerra de l’Eixample. De laModel se n’ha parlat molt des de

fa més de deu anys, però ha estatara quan s’ha fet realment elcanvi. Jo he tingut molt d’interèsen què la Generalitat fes l’adjudi-cació dels espais. En molts temes,a partir d’ara haurem de fer unaapretada aquí al davant [a la Ge-neralitat], perquè són projectesque s’han de tirar endavant. Hau-

rem d’empènyer en la construc-ció de la nova presó de la ZonaFranca, perquè sinó mai tindremels equipaments de la Model.Com millorarà el barri ambaquesta transformació?Crec que és un projecte magnífic.Precisament, aquesta setmanahe visitat un altre gran edifici d’e-quipaments, al carrer Urgell enaquest cas. Allà ha començat l’i-nici d’una nova illa d’equipa-ments, que és una edificació queens permet moltes coses. Però ésqüestió de perseverar per a queaquests canvis no s’aturin. Sembla que les obres de l’i -l la d’equipaments delGuinardó sí que s’han atu-rat. És el que denuncienaquests darrers dies elspara distes del Mercat?No sé si s’han aturat o no lesobres. Però el que puc assegurarés que allò que depengui de l’A-

juntament segur que no. Pertant, si alguna cosa s’ha aturat,serà del govern de la Generalitat.Els veïns tenen tot el dret a dirque allò no pari, ja que venimd’un procés que ha costat molt,molts anys. Com que són proces-sos que en si ja no són curts, se liha de posar energia. Aquest és

una de les posicions que hauremd’aplicar, és a dir, fes-t’ho [per ala Generalitat] com vulguis, peròno em deixis temes empan-tanegats. I haurem d’exerciraquest missatge, amb bona vo -luntat, però no podem deixarque hi hagi temes que s’allarguinmés del compte. No sé si s’hanatu rat les obres, però em preocu-paria que així fos. Creu que el canvi de color ala Generalitat afectarà alprojecte?En aquest i altres projectes, a par-tir d’ara haurem de pressionar ala Generalitat. Per avançar, hemd’avançar tots junts. Ja els hi heexplicat: ajust pressupostari, sí,però no em pareu la realitat.Hem de fer l’esforç de seguir im-pulsant projectes, de no pararmalgrat la crisi. El missatge deparar és nefast. A més, jo nol’admeto. Jo, enlloc de parar, ac-celero en tot allò que depèn demi. Espero, per tant, que siguinomés una atu rada tècnica.Un altre projecte que enaquest mandat ha rebut unfort impuls és la transforma-ció del recinte industrial deCan Batlló, a Sants.La transformació de Can Batllóés, com en el cas de la Model, unprograma per als propers deuanys. Però tota la tramitació jaestà feta i encarada. Ara nomésqueda apretar per a que es facintots els equipaments, ja que en al-guns casos és responsabilitatnostra, però en molts casos, comja he explicat, són projectes queha de desenvolupar la Generali-tat. Jo expresso el compromís perpart de l’Ajuntament d’impul-sar els equipaments que depen-guin de nosaltres, i hauremd’apretar perquè la Gene ralitatfaci els seus. En aquest cas, com millo-rarà el barri de la Bordeta?Permetrà l’obertura d’unes noves

J. SugrañesEixample

“Serà un canviabismal i meravellós per a l’Esquerra de l’Eixample, amb immensosespais públicsoberts al veïnat”

“Cal recordarque el túnel del’AVE, que haviade destrossarmitja ciutat, no ha provocat cap dany; ja no hi ha tema”

4� En Portadawww.liniaeixample.catlíniaeixample Febrer

201108

sento més orgullòs. Haver-ho ti-rat endavant en el marc de la cri-si, haver lluitat i aconseguir-ho.Es mantindran els terminisprevistos malgrat la crisi?No admetria mai que s’aturès.Entre altres coses, perquè no espot parar massa. Si es vol que al2012 els Trens d’Alta Velocitatarribin fins a Perpinyà, s’ha de te-nir enllestit. I aquesta obra permetrà unamillor connexió entre SantAndreu i Sant Martí?La Sagrera és una peça estratègi-ca fonamental no només de Bar-celona, sinó de tot el nord de l’À-rea Metropolitana. És una conne-xió directa entre Montcada i elFòrum, mitjançant el Besós, peròtambé hi ha una gran penetraciói transformació que experimen-tarà la Sagrera, fent d’eix entreTrinitat Vella i el Clot. Aquesttambé és un projecte per a deuanys, però és un procés de reequi-libri de les noves centralitats quela igualarà a l’Estació de Sants.Els barris estaran molt més benconnectats, però a més, millora-rà l’activitat econòmica, hi hau-

Batlló, tancat sobre si mateix isense estar obert a l’ús dels seusveïns. I aquesta setmana s’ha co-mençat a construïr el pou desortida de la tuneladora Bar-cino, encarregada de fer eltúnel del Tren d’Alta Veloci-tat entre la Sagrera i Sants.En aquest sentit, s’ha de recordarque el famós túnel que havia dedestrossar mitja Barcelona és eltúnel més ràpid i normal que hevist mai. Ja no hi ha tema sobreel túnel. I cal destacar que el tú-nel ha estat vital per a l’estació dela Sagrera. Sense el túnel no hihagués hagut Sagrera. Malgratque deien que tiraria moltes co-ses, doncs no ha passat res, talcom jo sempre he defensat. Peròho dic amb satisfacció, som unpaís capaç de fer túnels, per sialgú ho posava en dubte.El túnel representarà uncanvi d’imatge del barri de laSagrera.És l’obra de transformació urba-na de la que em sento més orgu-llós. Fa quatre anys era una tesihipotètica, i avui en dia és unarea litat en marxa. Està tot encar -rilat, només queda controlar elritme d’obra. L’estació de la Sa-grera permetrà l’aparició d’unanova gran centralitat. Per això,sempre li he donat tanta impor-tància. Ens ho jugàvem tot. Si nohagués estat per l’estació, el bar -ri s’hagués quedat igual durantdècades, amb ferides urbanes, lifaltarien motors de transforma-ció. És de les coses de les que em

rà l’estació intermodal més im-portant de tot Europa... Això sónmoltes coses a la vegada. Amb aquestes accions i labaixa repercussió que se liatorga en alguns sondejos,creu que el barceloní ésdesa graït amb el seu go-vern? I com ho viu personal-ment?Jo estic orgullós i convençut delque estem fet. A mi no em senti-ras mai dir: “Quins desagraïts”.No. Clar que aspirem i ambicio-nem guanyar la batalla democrà-tica del convenciment, però es-tem orgullosos del que estemfent per a la gent. Ho fem per ells,i amb ells. La crisi econòmica téuns efectes descomunals, i sónmoments complicats per a qual-sevol que tingui responsabilitatspolítiques, però a la vegada lesexerceixes amb convenciment,amb ganes, amb passió. El senti-ment d’agraïment mai ha estat elprincipal. Conec gent de Barcelo-na que fa moltes coses per alsseus veïns i per a la ciutat, i no es-peren mai l’agraïment dels altres,ho fan perquè hi creuen. Perso-nalment, aquest és el meu motor.En tot cas, és al contrari, sóc joqui ha d’estar agraït a la gent, quesón els qui ens acompanyen. Lesentitats veïnals, les seves reivin-dicacions i queixes, ens ajuden enla nostra feina. Aquestes perso-nes no són gent desagraïda, tot elcontrari, és gent magnífica. No-més tinc agraïment, és un plaerestar amb ells i treballar amb ellscada dia.

En el cas del Miniestadi, hi ha ha-gut un canvi de plantejamentestratègic per part del FC Barce-lona totalment legítim deciditper la nova junta directiva. Ells novolen perdre patrimoni. En l’al-tre pacte, el club cedia una partde la propietat perquè en fessimun ús públic, a canvi de fer dinsdel seu recinte algunes transfor-macions. Però la junta actual volla totalitat de la superfície. És unplantejament que ens canvia l’a-cord anterior. Haurem de treba-llar altres plantejaments, sempretenint en compte que la ciutat norenunciarà a certes coses. Quines seran aquestes con-dicions?No renunciarem, per exemple, aobrir més les parcel·les del cluba la resta del barri. I crec que hemd’aconseguir que, a més, algunsequipaments es puguin cons-truir. Sense que el Barça renun-ciï a les seves propietats, la refor-ma dels terrenys del club han detendir a obrir les instal·lacions albarri. A hores d’ara, és un recin-te molt semblant a la presó Mo-del o al recinte industrial de Can

línies de comunicació i es gene-rarà la Bordeta del futur, la queens ha de conectar el barri ambel gran eix de Gran Via. Hi hau-rem de posar voluntat pública perimpulsar-ho, crec que a la Gene-ralitat li va mancar en els darrersanys capacitat per activar algunstemes, i esperar que el mercat esrea nimi per aconseguir inversióprivada que la transformació ne-cessita. També vull dir que no enshem quedat amb els braçoscreuats a la Bordeta, ja que hemaplicat la llei de barris, el que ensha permés fer una forta injeccióde diners als barris. A més de la Llei de Barris,quins altres mecanismess’han utilitzat a favord’aquesta cohesió social?Hi ha una acció molt valuosaque hem emprat durant el man-dat. Es tracta de les ajudes eco-nòmiques per tal d’instal·lar as-censors als edificis antics. S’haconvertit en una de les mesuresmés efectives i eficients de cohe-sió social que hem dut a terme.En la instal·lació d’ascensors,hem fet una revolució. Em sem-bla sincerament que és una de lesmesures més inteligents que hemfet en aquest mandat. És un delsgrans temes de ciutat, ja quepermet, per exemple, que la gentgran pugui continuar a casa seva.La transformació de la Mo-del permetrà obrir les ins -tal·lacions al barri. El pro-jecte del Miniestadi, però,s’ha aturat. Quins passosfarà l’Ajuntament?

“El projecte dela Sagrera és elprocés de transformaciódel que esticmés orgullós”

“Les queixes dels veïns ens ajuden; aquestagent no és desagraïda; és gent magnífica”

5�Per a publicitat - 672 003 461 - publicitat@comunicacio21.com líniaeixamplewww.liniaeixample.cat Febrer

201108

6�

Ciutadans

grup comunicació21

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Pere Giménez(webs temàtics), Ivana Padierna (webs de proximitat). Caps de

redacció: Elisabeth Alfaro i Cris tian Gó mez. Redacció: Sara Ar-royo, Jordi Alcover, Narcís Presas i Mari ona Sanz. Fotografia:

Eduardo Benito.

Dipòsit legal: B.43221-2010líniaeixampleRedacció: 93 519 44 10liniaeixample@comunicacio21.comPublicitat: 93 519 43 85publicitat@comunicacio21.comAdministració: 93 519 43 93administracio@comunicacio21.com

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares, Manel Riera i Manuel Sánchez-Vil-lanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixes, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.

www.liniaeixample.cat

Línia Eixample agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Eixample es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreça liniaei-

xample@comunicacio21.com

Cartes dels lectors

Safata d’entradaEDITORIAL

Opiniólíniaeixample Febrer

201108 www.liniaeixample.cat

‘estàtua de la Victòria ja no pot contemplar la ciutat des del seualtar de la plaça Joan Carles I. Ja no mirarà des de la part més

alta de l’Eixample la ciutat que va subjugar ara fa més de 60 anys.Ha caigut un dels símbols franquistes que encara subsistien a Bar-celona, descaradament, vergonyosament. Sovint es parla de la Me-mòria Històrica i de la retirada d’aquest tipus de símbols, que l’ú-nic que transmeten és totalitarisme, submissió i por. I, per fi, es vanretirant, l’escultura de la Victòria és l’última d’una llarga llista de mo-numents retirats a la ciutat comtal. El Monument als Caiguts o el mo-nument a José Antonio Primo de Rivera ja han desaparegut dels seuscarrers. Encara, però, queden un munt de plaques amb les fletxes iel jou al costat de porteries d’edificis. S’ha de fer un gest fort i valentper tal de treure-les, d’una vegada per totes, del dia a dia de la ciu-tat. El pla per retirar-les preveu que els veïns siguin els encarregatsd’avisar l’Ajuntament per tal que les retirin. Per què no ho fa el go-vern municipal d’ofici, tal com ho marca la Llei de la Memòria His-tòrica? És important, també, que aquestes escultures i plaques, toti desaparèixer dels carrers, no es destrueixin. L’escultura de la Vic-tòria formarà part de la col·lecció del Museu d’Història de la ciutat.Això és bàsic per tal de reforçar la recuperació històrica. Malgrat eldolor que puguin transmetre aquests símbols, cal exposar-los i ex-plicar-ne el seu origen. Per a que els joves sàpiguen la veritat, per unabanda, i per a que la societat no s’oblidi dels errors del passat.

Cal treure els símbolsfascistes, però no oblidar-los

L

questes darreres setmanes ha obert les seves portes la nova SalaAtrium, un nou espai escènic que vol donar l’alternativa a aque-

lles propostes que no són comercials i necessiten d’un cop de mà. Ala vegada, aquests dies l’alcalde Hereu va visitar les obres de la fu-tura biblioteca Agustí Centelles, una de les més complertes de la ciu-tat, que s’ha de convertir en un lloc de referència en matèria foto-gràfica. Durant la Festa Major de Sant Antoni, a més, es va inaugu-rar el nou centre de Serveis Socials i l’Arxiu Municipal al carrer Ca-làbria. És la mostra que últimament el districte de l’Eixample estàguanyant nous espais per al veïnat. Ara només queda gaudir-los.

L’Eixample guanya diversosequipaments en l’últim mes

A

David Tan da Silva, 27 anysAturat

Que s’hagi retardat l’edat de ju-bilació no em sembla bé. Si ésuna reforma ha de ser per a bé noper a què ens facin treballar en-cara més anys. No estic d’acordamb el que s’ha aprovat.

Mónica Ausejo, 38 anysAdministrativa

No em sembla bé la reforma delsistemes de les pensions. Valoropositivament algunes excepcions,com que els qui tinguin treballsmolt durs puguin jubilar-se als 65anys.

J.G, 73 anysJubilada

No pot ser aquesta reforma. Noestà bé que no deixin a la gent ju-bilar-se abans. Són molts elsanys que s’han de cotitzar perdesprés tenir molts problemesamb les pagues.

Pedro F.M, 73 anysJubilat

A la gent gran els haurien de dei-xar jubilar-se als 65 anys. No éspossible que després de tantsanys treballant s’hagin d’esperarencara dos anys més per poderser pensionista.

Ioana M. Petreus, 25 anysCambrera

No em sembla bé la reforma deles pensions. No poden fer treba-llar tants anys a la gent per acon-seguir una pensió. Crec que po-der jubilar-se als 65 anys ja esta-va bé.

Què li sembla la reforma de les pensions?

JUBILAR-SE ALS 65 ANYS

Tinc 64 anys, i em jubilo aquestany. Treballo 8 hores diàries enuna feina vocacional. Jo vullcontinuar treballant més enllàde l’edat establerta, però l’em-presa no ho permet. Penso quela jubilació hauria de ser lliure iindividual, a l’edat que cadascúcreies convenient. No entenc perquè s’ha de posar un temps lab-oral obligat. Som molts els quevolem continuar amb la vocaciófins que decidim deixar-ho perpròpia voluntat.

Rosa PomaredaBarcelona

LA NOTÍCIA DE LA TREVA

Sembla una broma de mal gust,però si un escolta a certspolítics, comentaristes, organit-zacions de víctimes, mitjans decomunicació... es podria pensarque hi hagi hagut un atemptat oalguna cosa pitjor. I per mi ésevident que no desconfien de latreva d’ETA perquè podria seruna trampa, sinó per tot el con-trari, desconfien perquè podriaser cert! ETA ha hagut d'evolu-cionar des de les seves posicionsmaximalistes inicials per acos-tar-se a un possible final de laviolència. I més que li caldrà

evolucionar encara, segur. Peròl'Estat espanyol també haurà demoure's d'una posició estàtica,hereva del franquisme, que creaproblemes amb el terrorisme aEuskadi. I incomoditat a Cata-lunya. I mentre sembla que ETAsí està disposada -pels motiusque siguin- a deixar la violència;en canvi, Espanya sembla que

FUMAR O NO FUMAR

Parlo des de la perspectiva d’una malalta d’asma, no fumadora.Jo opino que no calia canviar la llei del tabac; ja s’han gastat

molts diners en habilitar zones per a fumadors i no fumadors, iara no els serveix de res haver-ho fet. En molts bars i restaurantsde Barcelona existia la possibilitat d’escollir. Actualment no hi haningú dins dels bars, com que s’ha de sortir al carrer per poder fu-mar, les voreres estan plenes de burilles.

A mi, particularment, quan passo per davant d’una colla de fu-madors, em molesta el fum que desprenen dels seus pulmons i deles seves cigarretes. Abans no em molestava, ja que eren dins delsbars i podia passejar tranquil·lament ; si entrava en un bar i quanvolia fer-ho, ja sabia a què m’exposava. Ara en contra m’ho tro-bo a cada pas que faig.

Si havia d’anar a algun bar, escollia la zona de no fumadors. Enalguns barris per no dir tots, hi ha bars cada 15 metres amb ho-mes parats o jubilats prenent cervesa i, ara, per postres, fumanta la porta a peu dret i no pas a la terrassa, que en alguns casos non’hi ha.

La imatge del meu barri ha canviat. No és un barri precisamentben educat, net i polit, cada cosa que sobra es llença a terra i ja no-més faltaven les burilles.

Núria SendraBarcelona

prefereix una situació d’statuquo que, malgrat ser dolorosa, liestalvia haver d'obrir debats po-lítics que vol ignorar a totacosta. És trist, però crec que mésval mirar de front el problema ino marejar la perdiu.

Jordi OriolaBarcelona

7�Opinió

El mirador

Semàfors

La lupa

L’agulló La Foto Cantonada Sepúlveda amb Urgell (Sant Antoni) Foto: Daniel Gutiérrez

Jordi SugrañesDirector Línia Eixample

líniaeixampleFebrer

201108www.liniaeixample.cat

Aquest mes ha obert les seves portes laSala Atrium, un nou espai de les arts es-cèniques que fuig dels grans espectacles.La Sala Atrium donarà l’alternativa als jo-ves creadors i, a més, potenciarà la forma-ció en totes les disciplines escèniques.

Sala AtriumUna alternativa als grans espectacles

Equip d’arquitectes de la Sagrada FamíliaUna nau central amb premi

La reforma dels cinemes WaldorfUn retard sobre un altre

El disseny de la nau central del templecreat per Gaudí ha estat guardonat ambun dels Premis Ciutat de Barcelona d’ar-quitectura. És tot un reconeixement a l’e-quip d’arquitectes, encapçalat per JordiBonet, que l’ha fet possible.

Per fi, s’han inaugurat el nou centre de Ser-veis Socials, l’Arxiu Municipal i l’interiord’illa al carrer Calàbria, on s’ubicaven elsantics cinemes Waldorf. Després de vuitanys esperant la reforma, les obres s’hanretardat encara més, durant uns 18 mesos.

LA CADENA ALIMENTÀRIATots els animals tenen el seu lloc a lanatura, per molt que ens costi trobar-neel motiu. Els lleons, per exemple, escruspeixen els antílops que, al seu torn,mengen l’herba de la sabana; una herbaque no hagués crescut sense l’ajuda del’adob natural, provinent de les restesputrefactes dels antílops morts pelslleons. La putrefacció, per cert, està pro-duïda pels cucs i les mosques. Aixímateix, l’aranya és un animal que sem-pre m’ha tirat enrera. Sense patir arac-nofòbia, sempre he pensat que no teniacap altra funció que l’ha d’espantar a lagent poruga com jo. Això ho pensava finsun dia en què vaig veure com una abellaque m’estava atemorint amb una picadad’aquelles que fan mal queia a la sevaxarxa mortífera. Mai he estat tan agraït aun insecte, que com la resta tenen el seulloc al món.

Hi ha, però, un cas que encara no he sa-but desxifrar. Un animal, un insecte enconcret, al que encara no li he trobat unautilitat dins del funcionament de la natu-ra. Es tracta del mosquit, un èsser viu que,com els virus, només s’aprofita de la res-ta d’animals. Ataca de nit, amb traïdoria,i s’endú la teva sang sense demanar per-mís i deixant com a record un dolor agut,en aquell moment, i una sensació de pi-cor, que dura unes quantes hores.

Suposo que hi ha animals que no tenencap funció... que simplement existeixen ique, per tant, cal entendre-ho i respectar-ho. Però costa. Com costa acostumar-seque certs individus, com el presidentegipci Hosni Mubarak, facin el que fan ies comportin com acostumen. No nomésha estès la por i la mort pel seu país du-rant 30 anys, sinó que, davant la possibi-litat d’una revolta, va manar als soldatssortir al carrer i acabar amb la revolucióa trets. Per sort, en aquesta ocasió, les for-migues no van fer cas de la Reina, i hanpres la seva pròpia decisió. No s’entén queexisteixin animals així.

�Una jutgessa triga dos anys en emetre una sentència.El jutjat penal número 1 de Barcelona acaba de fer pública una

sentència amb un retard sense precedent conegut: dos anys des dela data de la celebració del judici. La resolució judicial condemna apenes menors tres responsables de les obres de construcció de la lí-nia 9 del metro a Santa Coloma de Gramenet, on el 19 de gener del2004 es va produir accident laboral amb un treballador mort i unferit greu.

�Retenen un cotxe de la policia perquè l’Ajuntamentno paga el lloguer. L'empresa que fa dos anys va subminis -

trar un parell de turismes a la Policia Local de Sant Feliu de Guí xolsen rènting en té un de retingut perquè diu que l'Ajuntament li deu14.553,82 euros en factures del 2010. No és l'única empresa que lireclama diners a l'Ajuntament: l'empresa que subministra els uni-formes dels agents li demana 8.082,22 euros. Fonts del consistorihan manifestat que no els consta que hi hagi factures pendents depagar de l'exercici anterior.

�El 24 de gener va ser el pitjor dia de l'any. Hi ha diesque més valdria no llevar-nos. Molts d'ells són impossibles de

preveure. Ara, un investigador britànic ha donat un nou motiu mésper al desànim, o per a la previsió, elaborant una fórmula matemàti-ca per assenyalar quin serà el pitjor dia per al nostre estat d'ànim.I per aquest 2011, la fórmula va donar com a resultat el passat 24 degener. L'autor de la fórmula sobre el pitjor dia de l'any per a l'estatd'ànim és el doctor Cliff Arnalls, professor de la Universitat de Cardiff.

La CUP no s’unirà a ERC a les municipalsLa Candidatura d’Unitat Popular de Bar-celona (CUP) no negociarà una coalicióamb ERC de cara a les properes munici-pals. Després de trobar-se amb represen-tants d’aquesta formació, la CUP ha reite-rat la voluntat de treballar per canviar elmodel de ciutat. El qüestionament que faERC de l’actual manera de gestionar el con-sistori i de la idea de ciutat que se’n deri-va, que es podria qualificar d’oposició a lacarta, no és, ni de bon tros, una alternati-va de govern. En aquest sentit, la CUP des-menteix les informacions errònies (i, enocasions, no contrastades) que en les dar-reres setmanes han aparegut en diversosmitjans de comunicació i que, citant ERC,assenyalaven que la CUP veia bé una coa-lició amb la formació de Portabella.

Ja fa mesos que la Candidatura d’Uni-tat Popular reitera que no treballarà ambcap formació que defensi el model actualde Barcelona. Un projecte que fabrica unaciutat artificial, que modifica la realitat delsnostres barris per fer-la funcional a la lò-gica econòmica del turisme o de l’especu-lació davant dels drets de les persones. Elveïnat de Barcelona pateix dia rere dia lesconseqüències d'aquest concepte de ciutati veu com, cada vegada, té menys dret a

participar de les decisions que l’afecten icom es privatitzen els serveis públics en fa-vor d’empreses que els empobreixen iacomiaden treballadors i treballadores. Lavoluntat de la Candidatura és construir unaaltra Barcelona, dinamitzar els barris,atendre les necessitats socials i millorar laqualitat de vida de les persones que hi viu -en.

La CUP de Barcelona considera que elprograma i les prioritats d'ambdues forcesdifereixen profundament, aspecte fona-mental per a la Candidatura d’Unitat Po-pular a l'hora de decidir possibles aliances,per sobre de llistes, persones candidates irepartiment de quotes. La CUP treballa so-bre dos eixos bàsics (un de nacional i unde social) que no coincideixen amb ERC.

Per a la Candidatura d’Unitat Popular ésbàsic fer propostes veritablement alterna-tives i de denúncia permanent de les po-lítiques concretes que alimenten l’actualmodel de ciutat. En aquest sentit, les pro-postes en turisme, habitatge i democràciaparticipativa (tres dels eixos bàsics del pro-grama municipal de la CUP de Barcelona,entre molts d’altres) difereixen molt de lesque s'han aplicat des del consistori. Tantdes de l’equip de govern com des d’aques-ta oposició a la carta, ERC ha demostratuna manca de compromís amb una praxipolítica que s’oposi realment als poders fàc-tics de la ciutat i als seus interessos , i queimpulsi propostes reals de transformació.

Finalment, la Candidatura d’Unitat Po-pular de Barcelona recorda que té elsseus mecanismes de decisió interns, elsseus ritmes i que evitarà supeditar el plade treball tàctic i estratègic a conjunturespartidistes i electoralistes.

D'acord amb aquests principis, la CUPsempre estarà oberta a escoltar i a ser pro-activa per a qualsevol mena de contacte, deproposta de debat, o de treball, ambcol·lectius, entitats i organitzacions que re-dundi en benefici del veïnat de Barcelona,abans, durant i després de les eleccions.

Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona

8�

Febrer

201108Eixample Dreta

líniaeixample

Barcelona esborra el darrergran símbol del franquisme

Foto: C.Gómez i Ajuntament

Nova escola bressol al districteEl Consorci d’Educació de Barcelona ha iniciat les obres de cons-trucció d’una escola bressol al costat dels Jardins Carme Biada, a

l’illa dels carrers Roger de Llúria, Còrsega, Bruc i Rosselló. Serà de81 places amb 6 aules i tindrà 672 m2.

Tura tria l’Eixample per iniciarla campanya de les primàriesEixample Dreta > Jordi Hereui Montserrat Tura han triat dosdels eixos socialistes més multi-tudinaris de la ciutat per iniciarla seva campanya cap a les elec-cions primàries. Tos dos, vaniniciar el seu camí el 4 de febrer:Hereu va optar per Sant Martí, onhi ha el nombre més alt de sim-patitzants socialistes (1464); Turava escollir l’Eixample, on més de500 persones són militans delPSC. En total, 12.042 afiliats hanestat cridats a les urnes el proper19 de febrer per decidir finalment

qui dels dos encapçalarà la llistasocialista de les municipals. TantHereu com Tura han ensenyat laseva millor versió, l’un més prò-xim i l’altra més ferma, tot i queno han faltat els gestos de respec-te recíprocs, fins al punt queHereu proposès a la seva rival fertàndem en el cas de guanyar. Du-rant el seu acte a l’Eixample,Tura va visitar els llocs emblemà-tics del barri i va insistir en quèl’Ajuntament de Barcelona hade continuar el llegat dels alcal-des socialistes.

S. ArroyoEixample Dreta

Barcelona ha esborrat del mapael darrer vestigi franquista a l’es-pai públic que fins ara coronavauna de les cruïlles més emblemà-tiques de la ciutat, passeig deGràcia amb Diagonal. L’estàtuade la Victòria, erigida l’any 1939per commemorar l’entrada deles tropes de Franco a la capitalcatalana, s’ha retirat per formarpart de la col·lecció contemporà-nia del Museu d’Història de laCiutat. D’aquesta manera, “s’a-compleix al 100% els objectius dela Llei de Memòria Històrica dela ciutat”, tal i com va assegurarl’alcalde Jordi Hereu durant l’ac-

te de retirada d’aquesta escultu-ra, davant la mirada de desenesde ciutadans. L’estàtua de la Vic-tòria va substituir al 1939 unmonument erigit a la Republica,actualment situat a la plaça Lluc-major (Nou Barris). Creada perl’escultor Frederic Marès, incor-porava detalls que exaltaven elfranquisme, com un escut d’Es-panya i una dedicatòria a l’exèr-cit nacional.

PLAQUES I CARRERSLa retirada d’aquest gran símbolfranquista tanca el pla d’actuacióque l’Ajuntament ha desenvolu-pat per aniquil·lar qualsevol sím-bol que exaltès la Dictadura o laGuerra Civil i que ha permèsdesmuntar o demolir cinc monu-ments públics, com el Monu-

ment als Caiguts o el de José An-tonio Primo de Rivera; més de336 plaques, i rebatejar el nomd’alguns dels vials de la ciutat queFranco ja va canviar en el seu mo-ment, com és el cas del carrer delsPirineus Espanyols, ara anome-nat Pirineus, o el General Almi-rante, que s’ha batejat amb JuanGris.

Eixample Dreta > El canvi ales targetes de crèdit amb xip, queles entitats bancàries desenvolu-pen darrerament, ha estat el se-cret de l’estafa de dues parelles denuvis, que han pogut estafar gai-rebé 200.000 euros a 150 resi-dents de l’Eixample. Els estafa-dors agafaven les targetes noves(que els bancs envien per correu)de les bústies i trucaven als pro-pietaris fent-se passar pel de-partament de seguretat, i conven-cent-los de que els facilitessin lanumeració del PIN.

Prop de 150 veïns estafats per elcanvi a les targetes de crèdit amb xip

L’abans i el després de la retirada

L’estàtua que commemora l’entrada de les tropes deFranco s’ha retirat al Museu d’Història de la ciutat

Foto: Ajuntament

Montserrat Tura a l’Eixample

També s’hanretirat plaquesi el nom delscarrers queexaltaven elFranquisme Les targetes decomissades

9�Eixample Dreta líniaeixamplewww.liniaeixample.cat Febrer

201108

La Sala Atrium ja puja el teló als ‘petits’ espectaclesS’estrena un nou teatre que fa des de la producció finsa l’exhibició d’obres fora de les propostes comercials

Sara ArroyoEixample Dreta

La xarxa d’espais escènics deBarcelona ja compta amb un nouequipament: la Sala Atrium, unespai pensat per a la producció,creació i exhibició dels especta-cles propis. La nova sala es vainau gurar el 26 de gener i formapart del projecte Atrium que co-ordina la formació, la gestió exe-cutiva i ara, l’exhibició de lesarts escèniques. La Sala de Tea-tre és ja el darrer esgraó per a laconsecució de les infraestructu-res del projecte Atrium, una salapolivalent amb una programacióestable d’espectacles.

El tret diferenciador de l’A-trium és que donarà cabuda alsespectacles de petit format de tea -tre, dansa, música i audiovisualsque queden fora del circuit co-mercial. Es combinaran propos-tes d’autors clàssics i de drama-turgs actuals. També, des de laSala es cobreix el procés artísticcomplet, des de la creació fins ala formació i l’exhibició davantdel públic.

Foto: Agència Comèdia

Les instal· lacions de la nova Sala Atrium

INICI DE TEMPORADAAmb una capacitat per a unavuitantena d’espectadors, ambequipament tècnic ajustat a lesnecessitats i un reduït equip degestió, la nova sala ja ha pujat elteló amb l’obra Huis Clos (A por-

ta tancada) que dirigeix Rai-mon Molins, coordinador gene-ral del projecte i que ha inaugu-rat la primera temporada de l’A-trium. L’obra es podrà veure finsal 27 de febrer al nou teatre, al ca-rrer Consell de Cent, 435.

Redacció > Els Mossos d’Es-quadra han detingut a un atraca-dor que relacionen amb prop de24 robatoris produïts a l’Eixam-ple, Horta-Guinardó, Nou Ba-rris i Gràcia. Es tracta de MiguelL.N, de 23 anys i de Barcelona, aqui la policia va agafar in fragan-ti quan atracava a una noia al ca-rrer. Miguel L.N va fer prop de 16robatoris amb violència al car rer,i altres 8 a farmàcies, supermer-cats i altres establiments comer-cials.

Redacció > Un tall de llum haafectat aquest diumenge a propde 3.000 abonats d’Endesa, ques’han quedat sense llum entre les12 i les 14 h. Fonts de la compan-yia han explicat que hi ha hagutuna avaria a causa de la manipu-lació de cables per persones al·lie-nes a l’empresa i que ha afectatprincipalment als carrers Dipu-tació i Gran Via. En el momentdel tancament d’aquesta edicióencara hi havia sense llum propd’un centenar de veïns.

Una avaria deixasense llum a 3.000 abonats

Detingut unatracador acusatde 24 robatoris

Set artistes uruguaians cantenper homenatjar Mario BenedettiRedacció > Set representats dediverses generacions d’artistesuruguaians reten homenatge,fins al 18 de febrer, al seu compa-triota Mario Benedetti. El cicle deconcerts s’emmarca dins el pro-grama de cançó d’autor Barna-sants 2010. Alqyuns d’aquestsconcerts es duran a terme a laCasa Amèrica (Còrsega 299). Elsdarrers dies han tocat SamanthaNavarro, Diego Kuropatwa i Da-niel Drexler; i durant els propersdies serà el torn de Rossana Tad-dei, Jorge Drexler, Daniel Vi-glietti i Ana Prada.

Jorge Drexler

10� Per a publicitat - 672 003 461 - publicitat@comunicacio21.comwww.liniaeixample.catlíniaeixample Febrer

201108

11�Eixample Dreta líniaeixamplewww.liniaeixample.cat Febrer

201108

El dispositiu Grèvol redueix els delictesEl desplegament especial iniciat al Nadal ajuda a protegir els eixos comercials dels furts

Sara ArroyoEixample Dreta

L’Eixample és un dels territorison per Nadal es va desplegar eldispositiu Grèvol, un pla decol·laboració estreta entre elsMossos d’Esquadra i la GuàrdiaUrbana amb l’objectiu d’incre-mentar la seguretat als eixoscomercials. Un cop passades lesfestes, s’ha fet balanç del pla, de-tectant la disminució del 3% delsfurts respecte a l’any passat.També s’han reduït un 21% elsrobatoris amb violència o intimi -dació, i un 44% els que es pro-dueixen a les entitats bancàries i

Foto: Arxiu

L’operatiu nadalenc ha disminuit els robatoris vers l’any passat

a les joieries. Durant el períodede Nadal, les patrulles mixteshan fet 10 detencions i 220 iden-tificacions a tot Barcelona. Tot ique hi ha hagut un descens enels fets delictius, l’Ajuntamentsegueix valorant negativamentl’increment dels robatoris ambviolència: “Això genera alarmasocial”, va explicar la tinent d’al-calde de Prevenció, Seguretat iMobilitat, Assumpta Escarp.

Mitjançant el dispositiuGrèvol, els cossos de seguretatvan començar una campanya di-vulgativa: augmentat la presèn-cia als eixos comercials iorganitzant tot un seguit de

Cinc entitats del’Eixample rebenuna subvenció

Redacció > L’Obra Social laCaixa ha destinat 103.300 eurosper impulsar cinc projectes pre-sentats per entitats sense ànim delucre de l’Eixample. Aquestesiniciatives intenten donar respos-ta a les necessitats de les perso-nes que es troben en situació devulnerabilitat, com les víctimesde la violència de gènere, elsmalalts sanables o les personesamb una minusvalia, entre d’al-tres.

La Plataforma Unitària contrales Violències de Gènere rebrà21.000 euros per a continuardesenvolupant el projecte Tren-quem el silenci, que treballa ambla sociabilització preventiva i l’e-ducació. També ha rebut la sub-venció de 12.600 euros l’Associa-ció de Dones Separades i Divor-ciades de Catalunya, que desen-volupa programes d’atenció i as-sistència psicològica gratuïta;l’Associació de Voluntaris per aMalalts Sanables disposarà de24.000 euros per a continuar laseva iniciativa amb infants i ado-lescents que han de superar lespèrdues i els processos de dol.L’associació Dones per la lliber-tat i Democràcia rebran un ajutde 17.700 euros i la Federaciód’Entitats Col·laborades amb elMinusvàlid, 28.000 euros per aseguir el programa Posa’t al meulloc.

Imatge d’una de les entitats

trobades amb els comerciantsper tal d’aconsellar-los.

REDUCCIÓ DE DELICTESEl balanç del dispositiu Grèvolevidencia una disminució en elnombre de delictes. Com a con-seqüència del treball preventiu idissuassiu, s’han reduït 63 fetsrespecte a l’any passat.

Pel que fa al patrullatge dirigiten les principals zones comer-cials, s’ha reduït una mitjana de5 robatoris al dia: al 2009 es vanproduir 423, aquest Nadal, 234.En total, es calcula que s’hagidisminuït uns 332 fets respectea l’any anterior.

12�

Febrer

201108Eixample Esquerra

líniaeixample

La nova biblioteca AgustíCentelles obrirà aquest maig

Foto: J. Sugrañes

La Barcino abandonarà el subsòlper un pou del carrer EntençaRedacció > La setmana passa-da va arrencar la construcció delpou per on sortirà la tuneladoraBarcino. Ho farà desmuntadaquan finalitzi els poc més de dosquilòmetres que manquen per fi-nalitzar el túnel per on passaranels tren d’Alta Velocitat. El pou,que s’ha començat a construir ala cruïlla dels car rers Entença iProvença, tindrà més de 25 me-tres d’ample, 17,4 d’ample i qua-si 27 de fondària i serà la darre-ra obra en superfície que compor-ti la construcció d’aquest túnel.

TALLS DE TRÀNSITAquesta obra s’havia de realitzarel passat mes de juliol i havia designificar el tall total de la citadacruïlla i el propi carrer Entença,però finalment Adif, l’ens encarre-gat de realitzar les obres, s’ha re-plantejat el projecte per mini-

C. GómezEixample Esquerra

L’Eixample ultima els detalls pera l’obertura d’un dels seus nousequipaments culturals: la novabiblioteca Agustí Centelles, queobrirà les seves portes el mes demaig vinent. Aquesta s’ubicarà alnúmero 145 de carrer Urgell, enun edifici nou que antigament fouun aparcament i part de l’interiord’una illa de cases.

La biblioteca no serà l’únicainquilina d’aquest edifici, i defet, només ocuparà quatre de lesseves sis plantes. Les dues res-tants s’habilitaran per acollir unaludoteca infantil, un centre cívicque comptarà amb dos accessosindependents i una escola bres-sol que disposarà d’un total de 65places lectives.

FONS FOTOGRÀFICA l’igual que moltes altres biblio-teques de la ciutat, aquesta s’es-pecialitzarà en una temàtica con-creta. Com no podia ser d’una al-tra manera portant el nom d’A-gustí Centelles, la seva especiali-tat serà la fotografia, una temà-tica que predominarà entre els65.000 documents amb quècomptarà inicialment aquest cen-tre.

A banda de completar la xar-xa de biblioteques de l’Esquerrade l’Eixample, aquest nou equi-pament homenatjarà la figurad’Agustí Centelles, un dels fotò-grafs catalans (així es considera-va ell malgrat haver nacut a Va-

L’edifici del carrer Urgell on s’ubicarà la biblioteca

S’especialitzarà en fotografia > Compartirà l’edificiamb una escola bressol, un centre cívic i una ludoteca

L’Hospital Clínic prova ambèxit una vacuna contra la sidaRedacció > L’Hospital Clínic deBarcelona ha experimentat ambèxit la que podria ser en un futurpròxim la vacuna definitiva con-tra la sida, una de les malaltiesmés mortals durant la dècadadels noranta.

SIS ANYS D’INVESTIGACIÓDesprés d’uns sis anys d’inves-tigacions, els experts de l’Hiva-cat, el programa català per aldesenvolupament de vacunescontra el Virus d’Immunodefi-ciència Humana (VIH), han de-terminat que els efectes d’aques-ta vacuna redeueixen la càrregaviral d’aquesta malaltia en lamajoria de pacients que l’hanprovat. Malgrat que la vacuna vatenir un resultat satisfactori en 22dels 24 pacients a qui se’ls va sub-ministrar, els experts considerenque aquesta vacuna suposa un

mitzar les afectaccions de trànsiti el nou pla preveu tallar nomésdos dels quatre carrils del carrerEntença mentre durin les obres,que encara no tenen una data definalització concretada.

lència) més prestigiosos del segleXX que va deixar com a llegat undels arxius fotogràfics més deta-llats sobre la guerra civil espan-yola i l’exil·li republicà a França.

DISTRICTE LÍDERTradicionalment sempre s’haconsiderat l’Eixample com undistricte amb grans mancancesen matèria d’equipaments cultu-rals, però sembla que el pas dels

anys ha anat revertint aquesta si-tuació. A tall d’exemple, amb lafutura obertura de la bibliotecaAgustí Centelles, l’Eixample esconvertirà amb l’únic territoride Barcelona que disposi de finsa set biblioteques ja que actual-ment ja donen servei la bibliote-ca Sofia Barat, la Joan Miró, laLola Anglada, la de Sant Antoni,la de Sagrada Família i la deFort Pienc.

Una de cabaret al centre cívic GolferichsAquest proper divendres dia 11, el centre cívic Golferichs acull una proposta

de cabaret musical d’humor i sentiment. Es tracta de l’obra Tómate una kopla,un espectacle de l’artista cordovesa Fina La Ina amb l’acompanyament d’Oscar

Machencoses al piano, que es representarà a partir de les nou del vespre.

Tuneladora Barcino

pas més en la lluita contra la sida,però en cap cas és la cura defini-tiva, ja que no s’aconsegueix era-dicar totalment la càrrega viraldels malalts. Tot i així, es tractade la vacuna contra la sida que haobtingut un major èxit fins al mo-ment.

ESTALVI ECONÒMICA banda de la gran notícia que su-posa l’avenç en la cura d’unamalaltia tan mortal fa pocs anys,aquesta vacuna també suposaràun estalvi econòmic per a les ar-ques de la seguretat social, ja quementre que un tractament ambantiretrovirals costa uns 9.000euros anualment i pot durar 50anys o més, la vacuna testada al’Hospital Clínic tindria un costde 2.000 euros i hauria de sersubministrada només en una odues ocasions.

13�

Febrer

201108Sant Antoni

líniaeixample

S’inaugura un nou interiord’illa ‘de pel·lícula’ al barri

Foto: J. S.

Una obra infantil per saltar barreresEl 27 de febrer el centre cívic Cotxeres Borrell acollirà a les 12 del migdia

l’espectacle infantil Junts podem, de la companyia TransformArte. L’obra,per a infants d’entre 6 i 12 anys, tindrà un preu de 3,10 €, i està basada en el

llibre Som capaços, aprenem de les discapacitats, de Txiqui Trepax.

La Cursa de Sant Antoni superala barrera dels 4.000 corredorsRedacció > El barri va gaudir dela seva Festa Major, la primera del’any a la ciutat malgrat el fredque la va acompanyar.

Com cada any, l’acte principalde les festes va ser la tradicionalCavalcada dels Tres Tombs, queenguany ha arribat a la seva 186aedició. Una bona munió d’es-pectadors ha acompanyat a laprocessó, formada per 50 car-ruatges i 76 genets. Un altre delsesdeveniments de la Festa Majorha estat la benedicció dels ani-

mals a davant de l’Escola PiaSant Antoni.

RÈCORD DE CORREDORSUn dels actes destacats de la fes-ta de Sant Antoni és la seva Cur-sa, també la primera de l’any. En-guany, s’han aconseguit dues fi-tes. Per una banda, s’ha superatla barrera dels 4.000 partici-pants. Per l’altra, el guanyador encategoria masculina, Driss La-khouaja, ha marcat el rècord dela prova (29 minuts, 46 segons).

El guanyador de la prova, Driss Lakhouaja, ha va batre el rècord de la Cursa

Jordi SugrañesSant Antoni

Coincidint amb la Festa Major delbarri, s’ha inaugurat oficialmentla transformació dels antics cine-mes Waldorf. L’antiga sala deprojeccions, que va tancar lesseves portes l’any 2003, s’haconvertit en unes modernes ins-tal·lacions que acullen el centrede Serveis Socials del barri, l’Ar-xiu Municipal del districte i un in-terior d’illa obert al veïnat. És elpunt i final d’una obra que s’haallargat més del compte, fins a 18mesos, i que han tingut un pres-supost de 3,5 milions d’euros. Elretard estava basat en la degrada-ció que havia patit l’edifici en elsdarrers anys i en les tasques perreforçar la seva estructura.

NOU ESPAI DE TROBADAUn dels aspectes més atractius dela reforma dels antics cines Wal-dorf és l’obertura del seu pati in-terior. Es tracta d’un petit espai(uns 350 metres quadrats) semia-jardinat, amb bancs i un racó dejocs infantils.

Es tracta del vuitè interior d’i-lla que s’obre per a que el veí deSant Antoni el pugui utilitzar. Tél’entrada pel carrer Calàbria, 38,i el seu objectiu és el de conver-tir-se en un lloc tranquil, de tro-bada i d’esbarjo per als infants iles seves famílies.

NOVES INSTAL·LACIONSLa remodelació de l’antiga salaWaldorf ha permés instal·lar-hidos equipaments nous. Es tracta,per una banda, del nou centre de

Foto: www.cursasantantoni.cat

Serveis Socials de Sant Antoni i,per l’altra, de l’Arxiu Municipal.

El trasllat dels Serveis Socialsa les oficines del carrer Calàbrias’emmarquen en el pla de l’Ajun-tament de modernitzar la xarxade centres. La intenció final és as-segurar un millor servei al ciuta-dà que hi acudeix, ja sigui per unaurgència social o en busca d’as-sessorament jurídic. El centreatendrà a una població de 38.450persones.

El túnel que dóna accés a l’in-terior de l’illa també serveix d’en-trada a l’últim equipament: l’Ar-xiu Municipal. Aquesta nova ins-tal·lació permet unificar tots elsdocuments que es generen aldistricte de l’Eixample, i que finsara es trobaven diseminats en setdipòsits diferents.

Redacció > La jornada del capde setmana de 15 i el 16 de generde la Lliga de futbol va ser fàcil depredir, o almenys això es despréndel nombre d’encertants de laQuiniela d’aquella setmana. Hi vahaver un total de 23 persones quevan aconseguir el Ple al 15. Unad’aquestes persones encertantshavia validat la seva butlleta al’establiment de la Gran Via, nú-mero 492, al barri de Sant Anto-ni. Aquesta persona s’ha endut unpremi de 100.575,13 euros.

Redacció > Durant la FestaMajor es va presentar el vídeo do-cumental Sant Antoni, el meubar ri, obra de Joan Vàzquez.Tots aquells que el vulguin adqui-rir ho poden fer ja adreçant-se ala seu de l’Associació de Veïns delbarri (av. Mistral, 30). L’horari ésde 17 a 20 hores, de dilluns a di-vendres, i el preu del DVD és de4 euros. El vídeo conté entrevis-tes amb veïns i vivències del pro-pi autor respirant durant tot unany el dia a dia de Sant Antoni.

El vídeo ‘SantAntoni, el meubarri’, en venda

Un encertant delPle al 15 guanya100.500 euros

L’interior d’illa s’ha convertit en un espai de tranquil· litat i trobada per a les famílies del barri

Acaba la reforma dels cinemes Waldorf, que acull elsServeis Socials, l’Arxiu i un nou espai d’interior d’illa

14�

Febrer

201108Sagrada Família · Fort Pienc

líniaeixample

La Sagrada Família guanyazona verda al seu voltant

Foto: Ajuntament

Barcelona premia l’arquitecturainterior de la basílica de GaudíSagrada Família > El dissenyinterior de la Sagrada Família varebre aquest cap de setmana elPremi Ciutat de Barcelona 2010en l’apartat d’arquitectura. Enconcret, el jurat del certamen vavoler destacar la nau central deltemple, una obra estrenada elpassat mes de novembre ambmotiu de la visita del Papa aBarcelona. La candidatura de laSagrada Família es va imposarper majoria als seus competi-dors, i els cinc membres del juratvan coincidir en destacar “lamagnificència de l’espai”, que

segons ells “s’imposa per sobredels detalls”. El guardó anirà aparar a mans de l’equip d’arqui-tectes que lideren aquest projec-te; Jordi Bonet, Jordi Faulí, Car-les Buxadé, Jordi Coll, JosepGómez Serrano i Joan Margarit.

MÉS GUARDONATSEls Premis Ciutat de Barcelonapremien diferents camps del co-neixement i la cultura. Altresguardonats van ser el cantautorJoan Manel Serrat, el directortea tral Calixto Bieito o a l’actorPere Arquillué.

Nau central de la Sagrada Família

Cristian GómezSagrada Família

La Sagrada Família segueix d’ac-tualitat ja que aquest cap de set-man l’alcalde de Barcelona Jor-di Hereu va inaugurar la remode-lació de la plaça que se situa alseu davant, a tocar del carrerSardenya. Aquest projecte, que esva iniciar a mitjans del juny pas-sat, ha tingut un cost aproximatde 730.000 euros i s’ha realitzatamb el consens majoritari delsveïns de la zona.

Les obres de millora han inclòsdiferents actuacions com la reno-vació del seu mobiliari urbà, lamillora de la xarxa de reg o enllu-menat, la construcció de nous es-pais com una àrea de jocs infan-tils o la reubicació de l’espai per

a l’esbarjo de mascotes. Les mi-llores més importants, però, fanreferència a la vegetació ambque comptarà aquesta plaça; elstècnics municipals han projectatun espai on hi predominen les zo-nes verdes. Aquestes presentaranuna peculiaritat inèdita: la plan-tació d’un total de 53 espècies di-ferents d’arbres i diversos tipusde plantes i arbusts permetranque la plaça canviï de color imodifiqui el seu paisatge ambcada estació de l’any.

NOU PULMÓ VERDLa finalització de les obres deixenun nou pulmó verd d’11.608 me-tres quadrats al cor de l’Eixample,en una zona transitada pels mi-lers de turistes que s’acosten agaudir del temple dissenyat per

Antoni Gaudí. Durant l’estrenad’aquesta remodelació, l’alcaldeHereu va voler agrair la pacièn-cia que els veïns de la Dreta del’Eixample han tingut darrera-ment amb la visita del Sant Pon-tífex i les obres del túnel de l’A-VE.

Fort Pienc > El centre cívicAteneu Fort Pienc ha iniciat elmes de febrer amb un cicle de ci-nema que repassa alguns dels tí-tols més interessants que ha do-nat el cinema espanyol en els dar -rers anys. El cicle va arrencar di-jous passat amb la projecció delfilm El petit indi del director ca-talà Marc Recha. Aquest properdijous dia 10 serà el torn de Las2 vidas de Andrés Rabadan,mentre que el vinent es clourà elcicle amb La mujer sin Piano deJavier Rebollo. Totes les pel·lícu-les es passaran a les 20 h.

Sagrada Família > Fins alproper 13 de febrer encara hi hatemps per participar a l’onzenaedició del Premi de Relats Curtsque organitza el centre cívic Sa-grada Família, un certamen queté la peculiaritat d’anar dirigit ex-clusivament a les dones majorsde 16 anys ja que s’organitzaamb motiu del Dia de la dona (8de març). Els relats han de seroriginals i no superar l’extensióde dues pàgines de DIN-A4 ambun interliniat senzill. El guanya-dor, que s’endurà 300 euros, esconeixerà el proper 10 de març.

Clou el terminide l’11è Premi deRelats Curts

Cinema espanyolcontemporani alFort Pienc

L’Alcalde Hereu va inaugurar la plaça aquest cap de setmana

Finalitza la remodelació de la plaça > Aquesta tindràuna vegetació que cambiarà de color amb cada estació

El projecte hacostat uns730.000 eurosi ha comptatamb un granconsens entreels veïns

Inici de l’Escola Serrat L’Escola de Música Joan Manel Serrat iniciael febrer amb una programació de concerts.

Els dijous a les 19.30 h hi haurà una proposta principalment de música instrumental.

Foto: Jesica Herrera

Febrer

201108L’AgendaTELÉFONS D’INTERÈS

15�

Propera edició

Dimarts8 de Març

líniaeixample

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · CAP Roger de Flor 902 500 179 Roger de Flor 194 · CAP Carles I 93 23177 05 Marina, 168 · CAP Sagrada Família 93 507 25 80 Còrsega, 643 ·CAP Eixample 93 227 98 00 Rosselló, 161 · CAP Manso 93 325 28 00Manso, 19 · CAP Sant Joan 93 232 97 67 Pg. Sant Joan, 20 · Dispensari delcarrer València 93 227 93 00 València, 184 URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Gran Via, 456GUÀRDIA URBANA 092 Nàpols, 42-62POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC) Aragó, 328,pl. baixaTELÈFON DEL CIVISME 900 226 226CENTRES CÍVICS I CULTURALSCasa Golferichs Gran Via de les Corts Catalanes, 491. 93 323 77 90 Cen-tre cívic Ateneu Fort Pienc Ribes, 14. 93 232 78 27 Centre cívic Cotxe-res Borrell Viladomat, 2-8. 93 324 83 50 Centre cívic Sagrada FamíliaProvença, 480. 93 450 89 17 Centre cultural Casa Elizalde València, 302.93 488 05 90 Centre de Cultura Popular i Tradicional de la SagradaFamília Ptge. Sant Pau, 16. Centre sociocultural Espai 210 Padilla, 210.93 265 36 45 Espai jove de l’Eixample Ali Bei, 120. 93 232 06 13 AulaAmbiental Lepant, 281. 93 435 05 47BIBLIOTEQUESBiblioteca Sagrada Família Provença, 480. 93 450 87 33 Biblioteca FortPienc Ribes, 12. 93 265 24 35 Bibl. inf. i juvenil Lola Anglada Rocafort,236. 93 439 41 90 Biblioteca pública Joan Miró Vilamarí, 61. 93 426 3657 Biblioteca pública Sofia Barat Girona, 64. 93 231 77 67 Bibliotecapública Sant Antoni Comte Borrell, 44-48. 93 329 72 16ALTRES SERVEISPunt d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) Mallorca, 425. 93 25628 19 Of. de l’habitatge de l’Eixample Ali Bei, 13-15

EIXAMPLE DRETA13 de febrerTeatre: L’elefant i l’aranya, acàrrec de la companyia TeatreImaginari. A partir de les 12 h,a la casa Elizalde (València,302).

Fins el 27 de febrerTeatre: Huis Clos (A porta tan-cada), dirigida per Raimon Mo-lins. A la Sala Atrium (Consellde Cent, 435)

20 de marçTitelles: El Llop i les 7 cabretes,i la caputxeta?... i els porquets?i...? A càrrec de la companyia T-Gràcia. A partir de les 12 h, a lacasa Elizalde.

EIXAMPLE ESQUERRA11 de febrerEspectacle: Tómate una kopla,a càrrec de Fina la Ina i OscarMachencoses. A partir de les 21h, al centre cívic Golferichs.

13 de febrerConcert de Rafael Dengrà (vio-lí) a l’església de Sant Gaietà(Consell de Cent, 293). A partirde les 18 h.

17 de febrer Concert: Sonates per a violí ipiano, tres èpoques, tres es-tils. A càrrec d’Òscar Vilaprin-yó i Jordi Vilaprinyó. A les19.30 h, a l’Escola Municipal deMúsica Joan Manuel Serrat(Sardenya, 348)

Fins el 19 de febrerExposició: Les 30 millors foto-grafies de Frederic Balell, mos-tra cedida per l’Arxiu Fotogrà-fic de Barcelona. Al centre cívicCasa Golferichs.

24 de febrerConcert: Duo Vela, a càrrecd’Eulàlia i Ester Vela, piano aquatre mans. A les 19.30 h, al’Escola Municipal de MúsicaJoan Manuel Serrat

25 de febrerEspectacle de música: Trio Ca-lidoscopi, a càrrec de TeresaGalceran (flauta), Joan Cerve-ra (violí) i Marion Peyrol (vio-loncel). A partir de les 19 h, alcentre cívic Casa Golferichs.

27 de febrerConcert de piano i contrabaix acàrrec d’Álvaro Rosso. A partirde les 18 h, a l’església de SantGaietà.

Fins al 6 de marçTeatre: Íncubo, a càrrec d’ÀlexMañas. A Villaroel Teatre (Vi-llaroel, 87).

SANT ANTONIFins al 12 de febrerFotografia interactiva. Cam-paments dels refugiats sah-rauís a Algèria. A càrrec delsfotògrafs Mili Barea, Fran Ved-ma i Sergi Pérez. Al centre cívicCotxeres Borell.

5 de marçEl teatre i els sentits, a càrrec deLaura Settecase de Trastero delas Artes. A partir de les 10.30h, a Cotxeres Borrell.

SAGRADA FAMÍLIA14 de febrerConferència: Cicle Fem en fe-mení: Romia, mujeres gita-nas. A partir de les 20 h, al cen-tre cívic Sagrada Família.

17 de febrerCicle de poesia: Poetesses /Poe tisas. A partir de les 20 h, alcentre cívic Sagrada Família.

22 de febrerConferència: Hi havia una ve-gada el món al revés: repen-sant els contes, a càrrec de l’A-ranya Creació. A partir de les 19h, al centre cívic Sagrada Famí-lia.

24 de febrerTeatre: L’amor no fa mal, a càr -rec de la companyia SusannaBarranco. A partir de les 20 h,al centre cívic Sagrada Família.

FORT PIENCFins al 12 de febrerExposició de l’artista tunisiàMohamed Ben Soltane: fotogra-fia, vídeo i instal·lacions. Orga-nitzada per l’associació àrabJiser. Al centre cívic Fort Pienc.

Fins al 3 de marçTeatre: Mogwli, l’infant de lajungla, a càrrec del Centre deTirelles de Lleida. Al TeatreNacional de Catalunya.

Per a publicitat - 672 003 461 - publicitat@comunicacio21.com16� www.liniaeixample.catlíniaeixample Febrer

201108