Embed Size (px)
DESCRIPTION
Línia Gràcia 4
Citation preview
CE EuropaLa derrota de diumengetrenca la ratxa de 13partits sense perdre
�12
líniagràciabarcelona
Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98
www.liniagracia.cat · 25 de Gener de 2011 · Núm.4 · 15.000 exemplars
La pista esportiva de la Creueta delColl ja està totalment coberta
És el tercer districte amb uns pitjors resultats �3
Es posa la primera pedra delfutur Espai Albert MusonsEls veïns reciclen
més del 77% de les escombraries�13
Fo
to:
Mo
vist
ar
Ba
rce
lon
a E
xtre
me
�13
Festival TradicionàriusLa música folk s’allotjaa Gràcia durant elspropers tres mesos
�9
�7
En portada 3�Gener
201125 líniagràciawww.liniagracia.cat
Gràcia, aprovat just en reciclatgeQuan s’ha complert el primer any de la nova contracta de neteja a la ciutat de Barcelona, lesprimeres dades situen aquest districte com el quart territori amb pitjors hàbits de reciclatge
El sistema capitalista necessitarodejar-se de societats de con-sum per tal de poder desenvolu-par-se i créixer. Aquest modelde societat basada en un con-sum constant deixa al seu pasun gran volum de residus i aixòobliga a reciclar i reutilitzarmolts d’ells. Tenint en compteque la majoria dels càlculsapunten que cada habitant es-panyol genera de mitjana alvoltant d’un quilogram debrossa diàriament, si nos’apliquessin mesures de reci-clatge els residus augmentariende manera desproporcionada isense fre. A tall d’exemple,només a la ciutat de Barcelonaels seus ciutadans van generar851.518 tones de residus entrel’1 de novembre de 2009 i el 31d’octubre de 2010.
REPTE DEL SEGLE XXIGestionar els residus d’unamanera més sostenible per al
medi ambient és un dels gransreptes per a les societats delsegle XXI, i ja fa uns anys queles ciutats han incorporat elsdiferents contenidors de reci-clatge al seu paisatge.
En el cas de Barcelona, aques-ta mesura es ve aplicant des de faprop de vint anys, però l’any
passat va rebre l’impuls definitiuamb la implantació d’una novacontracta de neteja i gestió de re-sidus que ha nodrit tota la ciutatamb els cinc principals conteni-dors de què es composa el sis -tema de recollida selectiva; con-tenidor d’orgànica, de paper icartró, d’envasos, de vidre i de rebuig. Aquest pas endavant enmatèria de reciclatge ha de permetre aconseguir la fita de re-collir el 55% del volum de bros-sa orgànica a partir de l’any2012.
BALANÇ POSITIUComplert el primer any ambaquest nou sistema de recollida,el balanç que realitza l’Ajunta-ment és molt positiu ja que larecollida selectiva a Barcelonaha augmentat un 17%. Partd’aquest èxit recau en els veïns iveïnes de Gràcia, que tot i no serun dels districtes que presentenmillors números en matèria dereciclatge, té unes xifres accep -tables. En concret, els con-tenidors de Gràcia presenten un22,46% de residus impropis, és
C. GómezDistricte de Gràcia
a dir, que el 77,54% dels residusque es generen al districte es re-ciclen correctament. Aquestesxifres situen Gràcia com el setèterritori de la ciutat amb unesmi llors pràctiques de reciclatge,tot i que lluny dels districtes queencapçalen la llista; Nou Barris
(14,10%), Sant Andreu (15,46%)i Horta-Guinardó (15,55%). Al’altra banda d’aquest llistat estroben Ciutat Vella (29,43%),Sarrià-Sant Gervasi (27,83%) iSants-Montjuïc (27,22%)
La majoria els barris de Grà-cia presenten un percentatge deresidus impropis inferior al 20%,sent el barri de la Salut el quepresenta unes millors xifres(16,88%), mentre que la Vila deGràcia es troba a la cua amb el27,83%.
TASCA PEDAGÒGICARealitzar aquest trànsit cap aunes bones pràctiques enmatèria de reciclatge supo saque els ciutadans adoptin unsnous hàbits i prenguin cons -ciència de la importància degestionar correctament elsresidus que genera la societat.Amb aquest objectiu l’Ajunta-ment va preparar un grupd’edu cadors ambientals que hanofert informació personalitzadaa un total de 308.612 llars deBarcelona, quasi la meitat de lesexistents a la ciutat.
Gestionard’una maneramés sostenibleper al mediambient els residus que esgeneren és undels grans reptes per a les societatsdel segle XXI
Contenidors de reciclatge
Ciutadans
4�
Safata d’entradaEDITORIAL
líniagràcia grup comunicació21
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Pere Giménez (webs temàtics), IvanaPadierna (webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabeth Al-faro i Cris tian Gó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Nar-cís Presas i Mari ona Sanz. Fotografia: Eduardo Benito.
Dipòsit legal: B.43219-2010
Redacció: 93 519 44 [email protected]: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares, Manel Riera i Manuel Sánchez-Villanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.
www.liniagracia.cat
Línia Gràcia agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Gràcia es reserva el dret de re-tallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]
Cartes dels lectors
Opiniólíniagràcia Gener
201125 www.liniagracia.cat
JUBILAR-SE ALS 65 ANYS
Tinc 64 anys, i em jubilo aquestany. Treballo 8 hores diàries enuna feina vocacional. Jo vullcontinuar treballant més enllàde l’edat establerta, però l’em-presa no ho permet. Penso quela jubilació hauria de ser lliure iindividual, a l’edat que cadascúcreies convenient. No entenc perquè s’ha de posar un temps lab-oral obligat. Som molts els quevolem continuar amb la vocaciófins que decidim deixar-ho perpròpia voluntat.
Rosa PomaredaBarcelona
LA NOTÍCIA DE LA TREVA
Sembla una broma de mal gust,però si un escolta a certspolítics, comentaristes, organit-zacions de víctimes, mitjans decomunicació... es podria pensarque hi hagi hagut un atemptat oalguna cosa pitjor. I per mi ésevident que no desconfien de latreva d’ETA perquè podria seruna trampa, sinó per tot el con-trari, desconfien perquè podriaser cert! ETA ha hagut d'evolu-cionar des de les seves posicionsmaximalistes inicials per acos-tar-se a un possible final de laviolència. I més que li caldrà
evolucionar encara, segur. Peròl'Estat espanyol també haurà demoure's d'una posició estàtica,hereva del franquisme, que creaproblemes amb el terrorisme aEuskadi. I incomoditat a Cata-lunya. I mentre sembla que ETAsí està disposada -pels motiusque siguin- a deixar la violència;en canvi, Espanya sembla que
FUMAR O NO FUMAR
Parlo des de la perspectiva d’una malalta d’asma, no fumadora.Jo opino que no calia canviar la llei del tabac; ja s’han gastat
molts diners en habilitar zones per a fumadors i no fumadors, iara no els serveix de res haver-ho fet. En molts bars i restaurantsde Barcelona existia la possibilitat d’escollir. Actualment no hi haningú dins dels bars, com que s’ha de sortir al carrer per poder fu-mar, les voreres estan plenes de burilles.
A mi, particularment, quan passo per davant d’una colla de fu-madors, em molesta el fum que desprenen dels seus pulmons i deles seves cigarretes. Abans no em molestava, ja que eren dins delsbars i podia passejar tranquil·lament ; si entrava en un bar i quanvolia fer-ho, ja sabia a què m’exposava. Ara en contra m’ho tro-bo a cada pas que faig.
Si havia d’anar a algun bar, escollia la zona de no fumadors. Enalguns barris per no dir tots, hi ha bars cada 15 metres amb ho-mes parats o jubilats prenent cervesa i, ara, per postres, fumanta la porta a peu dret i no pas a la terrassa, que en alguns casos non’hi ha.
La imatge del meu barri ha canviat. No és un barri precisamentben educat, net i polit, cada cosa que sobra es llença a terra i ja no-més faltaven les burilles.
Núria SendraBarcelona
prefereix una situació d’statuquo que, malgrat ser dolorosa, liestalvia haver d'obrir debats po-lítics que vol ignorar a totacosta. És trist, però crec que mésval mirar de front el problema ino marejar la perdiu.
Jordi OriolaBarcelona
ls resultats del balanç de la nova contracta de neteja i gestió deresidus de Barcelona situen el Districte de Gràcia a la zona bai-
xa en el tema del reciclatge respecte a la resta de la ciutat. Es trobaen la setena posició d’una hipotètica taula classificatòria. Només re-ciclen pitjor les seves escombraries els veïns dels districtes de Sants-Montjuïc, Sarrià-Sant Gervasi i Ciutat Vella. Només el 77,54% del seurebuig és susceptible de ser reciclat, ja sigui vidre, cartró o plàstic.
Aquesta xifra, tot i que no és catastròfica, la deixa per sota de dis-trictes molt més exemplars en aquest sentit, com podrien ser l’Ei-xample, amb més del 82% d’escombraries ben reciclades, o Nou Bar-ris, amb quasi el 86%, percentatge que el situa com el districte quemillor recicla. Les xifres de cadascun dels barris difereixen molt en-tre elles. Per una banda, a la Salut es recicla més del 83%; però percontra a la Vila aquesta xifra cau fins a poc més del 72% de residusque es poden aprofitar per a altres usos.
Cal continuar, doncs, amb la tasca de conscienciació per tal d’a-conseguir, any rere any, millorar aquestes xifres. Sobretot, tenint encompte, que millorant-les, també fem un bé al nostre medi ambient.
Gràcia, molt a millorarencara en reciclatge
E
a seva mort ara fa tres anys va marcar un punt i a part en la his-tòria de la Vila de Gràcia. L’Albert Musons havia estat perio-
dista i conseller de Cultura del districte, però sobretot era un graciencconvençut i reivindicatiu. Segur de que la Vila tenia una singulari-tat pròpia, llunyana a la resta de la ciutat, va fer d’aquesta reivindi-cació la seva bandera, afegint-se a totes les aventures que apareixiena l’horitzó, col·laborant amb la gran majoria d’entitats del barri. Desd’un primer moment es va pensar en un homenatge a la seva alça-da. El canvi del nom de la plaça de Rius i Taulet pel de Vila de Grà-cia ja era un petit homenatge, ja que Musons sempre havia propo-sat aquest títol. Aquesta setmana s’ha posat la primera pedra de l’Es-pai Albert Musons, un centre d’entitats que es convertirà en la fu-tura seu de la Fundació Festa Major i dels Castellers de la Vila, duesde les associacions més emblemàtiques de Gràcia. Ja arribarà el diaen què se li dediqui un carrer o una plaça, però de moment el seu re-cord continuarà ben viu a la seva Vila de Gràcia.
Primera pedra del nou Espai Albert Musons
L
Hugo Abad, 20 anysComercial
No fumo i estic totalment a favorde la llei antitabac. Els qui no fu-mem agraïm moltíssim el fetd’entrar en un bar o a qualsevolcentre i no olorar el fum dels quisí fumen.
Marta Navarro, 30 anysAdministrativa
No fumo i estic a favor de la lleiantitabac perquè crec que allibe-ra del fum tant a fumadors coma no fumadors, obligant-los aunes normes concretes que res-pectin a tothom.
Carlos Vicente, 28 anys Infermer
Sóc fumador i estic a favor de lallei antitabac. Crec que mitjan-çant la nova norma els fumadorsprenem altres hàbits, obligats,però favorables per a la nostra sa-lut i la dels demés.
Ana Días, 28 anysAturada
Sóc fumadora i estic a favor de lanova llei perquè així m’obligo afumar lluny dels no fumadors isobretot del meu fill i dels nens.És una bona forma de conscien-ciar-nos.
Mª Dolores López, 39 anysOperaria
No sóc fumadora i estic a favor dela nova llei antitabac perquè elsno fumadors hem estat anys ipan ys empassant-nos el fum delsque fumaven. Als restaurants esnota molt.
Està a favor o en contra de la Llei Antitabac?
5�Opinió líniagràcia
Semàfors
La lupa
Jordi SugrañesDirector Línia Gràcia
El mirador
L’agulló La Foto Carrer Trilla (Vila de Gràcia)
Gener
201125www.liniagracia.cat
La CUP no s’unirà a ERC a les municipalsLa Candidatura d’Unitat Popular de Bar-celona (CUP) no negociarà una coalicióamb ERC de cara a les properes munici-pals. Després de trobar-se amb represen-tants d’aquesta formació, la CUP ha reite-rat la voluntat de treballar per canviar elmodel de ciutat. El qüestionament que faERC de l’actual manera de gestionar el con-sistori i de la idea de ciutat que se’n deri-va, que es podria qualificar d’oposició a lacarta, no és, ni de bon tros, una alternati-va de govern. En aquest sentit, la CUP des-menteix les informacions errònies (i, enocasions, no contrastades) que en les dar-reres setmanes han aparegut en diversosmitjans de comunicació i que, citant ERC,assenyalaven que la CUP veia bé una coa-lició amb la formació de Portabella.
Ja fa mesos que la Candidatura d’Uni-tat Popular reitera que no treballarà ambcap formació que defensi el model actualde Barcelona. Un projecte que fabrica unaciutat artificial, que modifica la realitat delsnostres barris per fer-la funcional a la lò-gica econòmica del turisme o de l’especu-lació davant dels drets de les persones. Elveïnat de Barcelona pateix dia rere dia lesconseqüències d'aquest concepte de ciutati veu com, cada vegada, té menys dret a
participar de les decisions que l’afecten icom es privatitzen els serveis públics en fa-vor d’empreses que els empobreixen iacomiaden treballadors i treballadores. Lavoluntat de la Candidatura és construir unaaltra Barcelona, dinamitzar els barris,atendre les necessitats socials i millorar laqualitat de vida de les persones que hi viu -en.
La CUP de Barcelona considera que elprograma i les prioritats d'ambdues forcesdifereixen profundament, aspecte fona-mental per a la Candidatura d’Unitat Po-pular a l'hora de decidir possibles aliances,per sobre de llistes, persones candidates irepartiment de quotes. La CUP treballa so-bre dos eixos bàsics (un de nacional i unde social) que no coincideixen amb ERC.
Per a la Candidatura d’Unitat Popular ésbàsic fer propostes veritablement alterna-tives i de denúncia permanent de les po-lítiques concretes que alimenten l’actualmodel de ciutat. En aquest sentit, les pro-postes en turisme, habitatge i democràciaparticipativa (tres dels eixos bàsics del pro-grama municipal de la CUP de Barcelona,entre molts d’altres) difereixen molt de lesque s'han aplicat des del consistori. Tantdes de l’equip de govern com des d’aques-ta oposició a la carta, ERC ha demostratuna manca de compromís amb una praxipolítica que s’oposi realment als poders fàc-tics de la ciutat i als seus interessos , i queimpulsi propostes reals de transformació.
Finalment, la Candidatura d’Unitat Po-pular de Barcelona recorda que té elsseus mecanismes de decisió interns, elsseus ritmes i que evitarà supeditar el plade treball tàctic i estratègic a conjunturespartidistes i electoralistes.
D'acord amb aquests principis, la CUPsempre estarà oberta a escoltar i a ser pro-activa per a qualsevol mena de contacte, deproposta de debat, o de treball, ambcol·lectius, entitats i organitzacions que re-dundi en benefici del veïnat de Barcelona,abans, durant i després de les eleccions.
Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Barcelona
A LA SORRA DEL CIRCEs presenta un febrer animat per a lapremsa barcelonina. La irrupció deMontserrat Tura a la cursa per l’alcaldiadóna un punt afegit a les eleccions mu-nicipals del maig, que ja apuntaven altamb la pugna entre l’alcalde Jordi Hereui l’aspirant Xavier Trias. Les primàries alPSC de Barcelona fan sumar enters al’actualitat política en una època en laqual tot baixa.
La veritat és que, si no fos perquè totel que està passant és ben cert, es podriapensar que l’encarregat de la precampan-ya electoral del PSC és un geni. Desprésde la bufetada de les autonòmiques idels baixos índexs de popularitat de Jor-di Hereu, tindrem una bona dosi d’encai-xades de mans i petons a les criatures perpart dels dos precandidats a alcaldablefins al 19 de febrer, quan se celebraràaquesta elecció. Mentrestant, els grups del’oposició s’ho miraran tot des de la tan-ca. L’espectacle estarà a la sorra del circromà, on Hereu i Tura estaran lluitant ala vista de tot el poble, i Trias, Portabella,Gomà i Fernàndez Díaz s’ho miraran desde lluny, sense poder fer-se sentir per so-bre del rugit de la gent, i envejant la glò-ria dels dos gladiadors.
Però és ben cert també que les lluitesde gladiadors acabaven sempre amb unvencedor i un vençut, que hi perdia lavida. Qui caigui a les primàries de Barce-lona, ja es pot acomiadar dels càrrecs deresponsabilitat dins del PSC. Jordi Hereu,per una banda, veuria truncat el seu as-cens a suposades metes més altes. PeròMontserrat Tura que, davant la perspec-tiva d’estar quatre anys al Parlamentfent d’oposició, ha preferit lluitar perl’alcaldia de la capital catalana, veuriatambé esmicolat el seu somni, ser presi-denta de la Generalitat.
Cal pensar, però, que el propi PSC tam-bé es pot veure perjudicat. Si, després deles primàries, el candidat socialista perddavant de Trias, llavors, què farien?
�La que s’endugué els focus de les càmeres. El passat di-lluns l’alcalde Jordi Hereu oferia la conferència “Per superar
la crisi, la millor Barcelona” al Palau de Congressos de la Fira de Bar-celona en el tradicional balanç que cada any fa l’alcalde de Barcelo-na sobre les actuacions de l’any anterior. Minuts després d’arribarHereu, ho feien Miquel Iceta, l’expresident José Montilla i el líderde l’oposició, el convergent Xavier Trias. Tots ells van tenir una bonadosi de flaixos. Pocs minuts abans de l’inici arribava Montserrat Tura,contrincant de l’alcalde Hereu en les primàries del PSC a Barcelo-na. Com a bona estratega que és, Tura va esperar fins al darrer mi-nut, per tal de fer més gran l’expectació. Si després d’ella va arribaralgú, no ho sabem, ja que totes les càmeres i els focus se’n van anardarrere d’ella cap a la sala d’actes del Palau.
�La salutació més esperada. Malgrat el balanç que podiafer l’alcalde sobre aquest mandat, tothom que estava a la con-
ferència d’Hereu anel·lava per sobre de tot veure com ell i Montser-rat Tura se saludaven. La salutació, amb petó i somriure, va ser pres-sa per tots els mitjans gràfics, que esperaven el moment amb can-deletes. De moment, les aigües encara estan tranquiles al PSC. Javeurem d’aquí a unes setmanes.
�El mea culpa entonat a mitges. Durant la conferència, Jor-di Hereu va donar pas a un vídeo. En cert moment, la veu en
off va dir: “Aquest Ajuntament a vegades s’ha equivocat, i molt, comen el tema de la Diagonal”. Els murmuris dels assistents es van gene-ralitzar. Era el morbo de veure un cop més, com l’alcalde Hereu ad-metia que s’havien equivocat. Aquest cop, però, el mea culpa l’en-tonava una veu en off i no l’alcalde de la ciutat.
Diumenge es va posar la primera pedra delfutur Espai Albert Musons, el centre queacollirà la seu de la Fundació Festa Majori dels Castellers de la Vila de Gràcia. AlbertMussons fou un periodista molt vinculatal districte de Gràcia.
Espai Albert MusonsDiumenge es va posar la primera pedra
Club Esportiu EuropaUn entrabanc en la seva sòlida trajectòria
Cobriment de la pista esportiva del CollMés esport i menys fred
Aquest cap de setmana l’Europa va cau-re derrotat per 0 gols a 3 contra la Mon-tañesa al Nou Sardenya. Tot i ser un a der-rota dolorosa, això no suposa cap taca enla trajectòria de l’equip gracienc aquestany. Ara ocupen la tercera posició.
En una setmana en què les temperaturesvan fregar els 0º, aquest divendres s’inau-gurava la nova coberta lateral de les pis-tes esportives del parc de la Creueta delColl. Ara el recinte està totalment tancati no s’exposa a les inclemències del temps.
Fogarons de Sant Antoni a GràciaEls Fogarons de Sant Antoni actuaran el proper dissabte (23 h) a laplaça de la Vierreina. La seva actuació s’emmarca dins la celebració
del festival tradicionàrius, que portarà diferents grups de folk al districte de Gràcia durant les properes setmanes.
Gener
201125
7�
Vila de Gràcialíniagràcia
Comencen les obres per millorarl’estació de Gal·la PlacídiaRedacció > La plaça Gal·la Pla-cídia ja s’ha vist envaïda per lesobres de reforma de l’estació deFGC. Ja han començat els trans-plantaments d'arbres i els treballsde desviaments de serveis de lanova subestació de Gràcia, fet quepermetrà remodelar l'estació.Aquestes obres obligaran a tras-plantar alguns arbres catalogatsexistents a l'interior del parc, re-tirar mobiliari urbà i ocupar partde la zona de jocs infantils. Tot ique les obres intentaran no afec-tar el recorregut dels vianants, síque es modificarà la parada d'o-rigen i final de l'L9, situada ac-
tualment al sentit muntanya deVia Augusta (entre travesseraGràcia i Marià Cubí), i canviartambé la ubicació del Punt Verdque hi ha a la plaça.
MÉS A LA PRIMAVERALa primera fase serà el desvia-ment de la xarxa elèctrica i laconstrucció d’una nova subcen-tral. Les obres de remodelació del’estació no començaran fins a laprimavera, quan s’espera que jaes pugui actuar en la millora dela mobilitat, instal·lant nous as-censors, escales mecàniques ieixamplant voreres.
La plaça de Gal·la Placídia
Redacció> Fins al 28 de febreres realitzaran les obres de remo-delació del carrer Topazi en dostrams: entre els carrers Biada iBetlem i el que enllaça amb Tor -rent de l’Olla. Aquests dos carrersdel districte es reconvertiran enun sol carril de circulació, motiupel qual es faran voreres novesmés amples. Els treballs tindranuna segona fase a partir del març,quan es treballarà en el tram deBiada i Robí. Les obres compor-taran talls de trànsit.
Es posa la primera pedra delnou Espai Albert MusonsL’equipament del carrer Alzina serà la seu del grupcasteller i de la Fundació Festa Major de Gràcia
S. ArroyoVila de Gràcia
La posada simbòlica de la pri-mera pedra del que serà el futurEspai Albert Musons, va teniraquest diumenge una celebracióa l’alçada del caràcter que pren-drà l’equipament un cop cons-truït. El grup de jazz Brams, elscastellers i altres entitats cultu-rals donaven la benvinguda aaquest espai, que es convertiràen la seu permanent de la Fun-dació Festa Major de Gràcia idels castellers de la Vila de Grà-cia. Tot plegat, per homenatjaral periodista, historiador i ex-conseller de cultura del dis-tricte, Albert Musons, un delsmàxims defensors de l’antigaVila de Gràcia i especialment lli-gat a la activitat castellera deldistricte. Durant l’acte, va estarpresent el regidor del districte,Guillem Espriu i els represen-tats de les dues entitats que, apartir de l’abril del 2012 tindranseu conjunta al nou edifici ques’alçarà al carrer Alzina. Els cas-tellers tindran la sala més altade l’espai per poder assajar; laFundació disposarà d’un magat-zem, i una sala de reunions i ex-posicions.
ALS CASTELLERS“D’una torre tan alta com elsdéus, una torre que, en els cors,hi brodi el nom de Gràcia, i elbesi, i l’estimi, i el somiï dolça-ment”. Així s’acaba un dels poe-mes que l’Albert Musons va
Foto: C.G
dedicar als castellers de Gràciaevidenciant l’estreta relació ambel grup casteller, que en moltesocasions també va lloar la tascade Musons al districte.
L’últim gest dels castellers dela Vila ha estat soterrar (juntamb la primera pedra) una còpiadels estatuts de l’entitat, un mo-cador i un exemplar del butlletíintern amb el poema que Mu-sons va dedicar als castellers.
Instantànies de l’acte de diumenge
El carrer Topazi s’adapta perprioritzar el pas del vianant
Foto: C.G
El carrer Topazi
Albert Musonsva tenir unavida lligada a la cultura castellera de laVila de Gràcia
9�Vila de Gràcia líniagràciawww.liniagracia.cat Gener
201125
RedaccióVila de Gràcia
Gràcia Decideix va fer paradaaquest cap de setmana a la plaçade la Virreina i al carrer Alzina,on continua la campanya de re-collida de vot anticipat. Una deles estratègies per captar votsque ha desenvolupat l’entitat haestat la seva presència en esdeve-niments culturals i socials al dis-tricte. Aquest cap de setmana,apareixen prop de la zona on esva donar el toc d’inici a la cons-trucció del Espai Albert Musons.Una fórmula que s’anirà repetintfins a l’abril, quan es tanqui lacampanya.
Gràcia Decideix continua ambla campanya de vot anticipat
VOTACIÓ MASSIVAUn dels objectius a mitjà termi-ni per a Gràcia Decideix és l’or-ganització d’unes jornades devotació massiva els dies 19 i 20 defebrer.
L’entitat treballa actualmenten el disseny d’aquesta jornadaque pretén recollir el màxim devots possibles en només dos dies.Fins al moment, però l’objectiuprioritari està sent el desplega-ment de la campanya de vot an-ticipat, repartint diferents puntsde votació pel districte, sobretotels caps de setmana.
Un dels punts fixes habilitatsentre setmana està ubicat al car -rer Igualada, i obre de 17 a 21 h.
Una de les parades de Gràcia Decideix
Foto: C.G
Redacció > L’Ajuntament deBarcelona ha presentat els resul-tats de l’Anàlisi estadístic de lapoblació, un informe que clouamb les següents conclusions:s’ha mantingut la població, s’e-quilibra la població entre hom-bres i dones (52% femenina i48% masculina), s’ha incremen-tat la població infantil i augmen-ta el nombre de llars uniperso-nals. Precisament en aquest últimpunt és on destaca la Vila deGràcia, capdavanter entre elsbar ris amb menys llars compar-tides. Una altra dada referida aldistricte valora l’augment consi-derable de població amb estudissuperiors, que entre el 2009 i el2010 ha passat del 30,7% al32,5%.
POBLACIÓ ESTRANGERAEn general, la ciutat de Barcelo-na ha reduït el nombre de pobla-ció estrangera. A Gràcia hi ha20.835 extracomunitaris, fet quesitua el districte entre les tres zo-nes on hi ha més població espan-yola. En contraposició, estan elsdistrictes de Ciutat Vella (42,5%)i Sants-Montjuïc (20,6%), tot ique en ambdós casos s’ha reduïtel nombre d’estrangers respectea l’any 2009.
S.A. > Gràcia va donar la benvin-guda, la setmana passada, a la24a edició del festival Tradicionà-rius, organitzat pel Centre Arte-sà. Consolidada com una de lesgrans cites de la música folklòri-ca al districte, el Tradicionàriusd’enguany arriba amb prop d’u-na cinquantena d’actes que s’a-llargaran fins a l’abril i que pro-posaran, tots els caps de setma-na, un repàs per algunes de lesmelodies folk a càrrec de grupsprocedents de diferents indrets.Aquest cap de setmana, perexemple, és el torn de la músicade les Illes Balears. Les activitats
Gràcia serà durant tres mesosla seu del folklore europeu
Nova seu del’Oficina d’Habitatge
Més llarsunipersonals ala Vila de Gràciacomençaran dijous 27 amb la
inauguració d’una exposició a laseu del districte, i acabaran el 29,amb cants mallorquins a la pla-ça de la Virreina.
DIFERENTS PAÏSOSFins a l’abril, cada cap de setma-na els sons folk sonaran pelscar rers del districte. S’espera laparticipació de grups de folk con-temporani (Barcelona), fusionsde jazz i folk (Alemanya), dansesde la regió del Laci (Itàlia), mú-sica siciliana i altres propostesprocedents de Portugal o Irlanda,entre d’altres.
Redacció > L’Oficina d’Habitat-ge del districte de Gràcia s’hatraslladat al carrer Francisco deGiner, número 14, on des de faunes setmanes dóna servei. L’O-ficina continua tenint els matei-xos horaris i els mateixos serveis,i ha guanyat en espai: les novesoficines d’informació comptenamb una superfície de 329 m2(206 a la planta baixa, bona partdels quals aniran destinats a l’a-tenció ciutadana.
Tres premiatsamb el guardóCiutat JoveRedacció > El Consell de Joven-tut de Barcelona ha lliurat els pre-mis Barcelona Ciutat Jove a lanova Colla Castellera Jove deBarcelona, a l’Associació de JovesTEB i a la Fundació Cones delMón. El premi de comunicació haestat per Canal Solidari, i el pre-mi Totxana se l’ha emportat laCorporació Catalana de MitjansAudiovisuals, per reclamar méscontinuts associatius als mitjansde comunicació públics.
Gener
201125
11�
La Salut líniagràcia
Redacció> El Club Natació Ca-talunya va sortir derrotat aquestcap de setmana del seu enfronta-ment contra l’Atlètic Barcelone-ta, el líder intractable de la Divi-sió d’Honor del waterpolo es-panyol. El resultat final va ser de5 gols a 12, però tot i així els ju-gadors del Catalunya van donarla cara i van realitzar un partitdigne, malgrat que la diferènciade potencial entre ambdós equipsva quedar palesa. Amb aquest re-sultat, els jugadors del Catalun-ya encadenen la seva segona de-rrota consecutiva, tot i que enl’any del seu retorn a la màximadivisió del waterpolo nacional,no li estan perdent la cara a lacompetició.
Quan s’ha arribat a l’equadorde la competició, el Catalunyaocupa la penúltima posició de lataula tot i que els dos equipsque el precedeixen, el Mediterra-ni i el Martiánez, es troben noméstres punts per sobre de l’equipamb seu al barri de la Salut.
El CN Catalunyano pot amb elBarceloneta
Portes obertes a les escoles del barriEls centres escolars de Barcelona acaben d’iniciar la campanya de preinscripció de cara alcurs vinent, que inclou diferents jornades de portes obertes. Al barri de la Salut es podranvisitar l’escola Baldiri i Reixach (c/ Olot s/n) els dies 26 (9.30 h) i 27 (15.30 h) de gener, i
l’escola Turó del Cargol (av. Coll del Portell) els dies 26, 27 (18 h) i 29 (10.30 h) de gener.
Foto: Maud Franzén
Imatge de la tanca instal· lada a l’entrada del parc pel Camí de Can Mora
La Coordinadora d’Entitats del ParkGüell anuncia noves mobilitzacions
L’Ajuntament de Barcelona por-ta uns mesos estudiant diferentsprojectes per redefinir el ParkGüell del futur. Una de les princi-pals reformes que planteja el con-sistori és la d’instal·lar una sèriede torns que permetin regularl’entrada de visitants al recinte.Aquesta mesura, que va ser pre-sentada a mitjans de l’any passat,va crear una onada de rebuig en-tre gran part dels veïns i entitatsde la zona que es van unir sota elparaigües de la Coordinadorad’Entitats del Park Güell per plan-tar cara a l’Ajuntament i aconse-guir que aquesta mesura no tirésendavant. Aquest rebuig veïnal,junt amb la proximitat de leseleccions municipals, va fer que
L’entitat ja ha presentat 13.000 firmes en contra del projecte de tornsque vol implantar l’Ajuntament > A l’abril continuaran les protestes
Cristian GómezLa Salut
l’Ajuntament decidís congelaraquest pla fins passats els comicis.Tot i així, a finals de desembre sal-taven totes les alarmes quan l’A-juntament va començar a substi-tuir una sèrie de reixes perimetralsper tanques metàl·liques de mésde dos metres d’alçada. Aquestatanca, segons la Coordinadora, ésla prova que l’Ajuntament conti-nua ferm en la seva voluntat detancar el parc i fer una “presó de16 hectàrees al bell mig de Barce-lona”, segons comenta RodrigoArroyo, membre de l’Associació deVeïns del Coll, una de les quasi cin-quanta entitats que formen part dela Coordinadora.
Davant d’aquest fet, la Coordi-nadora va organitzar una reunió elpassat dijous a la biblioteca JuanMarsé del Carmel per tal de fer ba-lanç de la feina feta fins al moment
i definir l’estratègia a seguir de caraal futur. A la reunió es va decidirque es continuarà recollint signa-tures (ja compten amb més de13.000) en contra d’un projecteque segons opinen vol convertir elPark Güell “en un projecte mer-
cantil i una font de diners que nos’invertiran en el propi parc”.També van anunciar noves mobi-litzacions de cara al mes d’abrilcom concentracions i una exposi-ció sobre el treball realitzat per laCoordinadora fins al moment.
Gener
201125
12�
El Camp d’en Grassot i Gràcia Novalíniagràcia
Un càstig massa sever
L’Europa va jugar bé, però li vafaltar sort i concentració en certsmoments. I d’això se’n va apro-fitar la Montañesa, l’equip sor-presa, ja que tot i que debutaaquest any a Tercera, es troba sò-lidament posicionat en el segonlloc de la taula classificatòria. Elresultat final (0-3), però no refle-xa el joc dels locals.
El Nou Sardenya va presentarla seva millor entrada de la tem-porada, amb 1.250 espectadors.Tot presagiava un gran duel en-tre dos dels equips més en formadel campionat. I des d’un princi-pi, l’Europa va portar el pes deljoc. Però el gol de la Montañesa(minut 19) donava ales a l’equipvisitant, que durant la resta deltemps va dedicar-se a destruir el
La Montañesa derrota a l’Europa per un 0 a 3, que nofa justícia al bon joc desplegat pel conjunt ascapulat
L’Europa no va poder superar el joc de la Montañesa
J. SugrañesCamp d’en Grassot
joc de l’Europa. Tot just comen-çar la segona part, Padilla col·lo-cava el dos gols a zero al marca-dor (minut 47). L’Europa, però,no va llençar la tovallola i vaaconseguir marcar al minut 56. Elgol va ser anul·lat en una polèmi-ca decisió de l’arbitre. Minutsdesprés, xiulava un dubtós penal
a favor de l’equip visitant, que vasentenciar el partit. L’Europa esmanté tercer amb 37 punts.
El resultat d’aquest cap desetmana posa fi a la tercera mi-llor ratxa de partits sense perdrede l’Europa. Des del passat 12d’octubre, els escapulats no per-dien un matx.
Foto: C. E. Europa
S’inicia l’obra per soterrar la línia elèctrica del carrer RomansJ. S. > Fa uns dies que el carrerde Romans es troba en obres. Estracta d’una tasca per soterrar elcable elèctric, que fins ara traves-sava el carrer per l’aire. Els tre-balls no s’han d’allargar més en-llà de finals d’aquest mes.
L’obra s’inclou en el pla de mi-llora dels carrers que formen eltriangle format pels carrers Pi iMargall, Sardenya i travessera deGràcia. Aquest projecte se centraen l’ampliació de les voreres,com ja s’ha fet amb el carrer
Pare Laínez, enllestit fa poquessetmanes, i que ara és de super-fície única, és a dir, amb les vo-reres i la calçada al mateix nivell.
L’Ajuntament i l’empresa elèc-trica Fecsa-Endesa van arribar aun acord per finançar a partsiguals el soterrament de les línieselèctriques sempre que hi haguésuna obra d’aquest tipus. Els tre-balls tenen un pressupost de400.000 euros i es preveu que essoterrin el 90% dels cables elèc-trics de la zona.
Foto: J. S.
Els treballs de soterrament han aixecat bona part del carrer
Gener
201125
13�
Vallcarca i els Penitents · El Colllíniagràcia
La pista esportiva del parcde la Creueta ja està coberta
Foto: C.G.
La Llei de barris finalitzarà lesseves actuacions a mitjan 2012El Coll > El conjunt de reformesque es van projectar al Coll ambmotiu de la inversió realitzadaper la Llei de barris, entren en lafase final d’execució. Està previstque les actuacions que encaraqueden pendents s’enllesteixin amitjans d’aquest any, abans quefinalitzi el mandat municipal.
En global, durant els darrersanys la Llei de barris ha invertital Coll un total de 15,7 milionsd’euros en diferents projectes de
Cristian GómezEl Coll
Divendres passat es va realitzarla inauguració oficial de les millo-res realitzades a la pista esporti-va que s’ubica al parc de la Creue-ta del Coll. Concretament es vaestrenar el nou tancament lateralque resguarda les dues pistes deles inclemències del temps.
Hagués estat difícil escollirun millor dia per dur a termeaquesta inauguració, ja que l’in-tens fred que es va instal·lar aBarcelona a finals de la setmanapassada va posar en evidència lanecessitat d’aquesta reforma. Calrecordar que en una zona tan fre-da com és el Turó de la Creuetadel Coll, fins divendres passat elsusuaris de les pistes havien depracticar esport a l’aire lliure.
FESTA D’INAUGURACIÓL’acte d’inauguració va arrencarpels volts de les sis de la tarda iva comptar amb la presència dedesenes de veïns, un grup de jo-ves jugadors del Club BàsquetColl, entitat inquil·lina de lespistes, i una representació políti-ca encapçalada per l’alcalde deBarcelona Jordi Hereu, i el regi-dor de Gràcia, Guillem Espriu.Després del parlament de l’alcal-de, on va destacar la “importàn-cia” del projecte, tot al·legantque és un pas més en la promo-ció de la pràctica esportiva delsjoves del barri, els nois del CBColl van realitzar diferents exhi-bicions de tir i entrades a cistella,i posteriorment es van sortejar pi-lotes de bàsquet entre els assis-tents. Una xocolatada popular vaposar punt i final a l’estrena.
Vallcarca > Aquest mes de ge-ner s’ha iniciat la reforma delclavegueram a la part alta de l’a-vinguda Vallcarca, concretamententre el carrer Anna Piferrer i elpasseig de la Vall d’Hebron.Aquest projecte de millora, quecomporta la pèrdua d’un carrilde circulació en direcció mun-tanya mentre durin les obres, fi-nalitzarà a mitjans del mes demarç.
Nou claveguerama la part alta del’Av. Vallcarca
La inauguració va rebre la visita de l’alcalde Hereu
S’ha finalitzat el tancament lateral del recinte > Lesinstal·lacions són la seu del Club de Bàsquet Coll
Comencen a aflorar dues pistesde petanca entre solars i runesVallcarca > Després d’anys enquè el triangle de Farigola nomésha vist entrar els operaris muni-cipals i les màquines excavadoresper enderrocar edificis i buidar-los de runa, a finals de la setma-na passada aquesta dinàmica esva veure alterada per l’inici de laconstrucció d’unes pistes de pe-tanca. Aquestes, que segons hancomentat els treballadors d’a-quest projecte al Línia Gràcia es-taran a punt en poc menys d’unmes, es troben situades al carrerFarigola, entre Cambrils i Ar-gentera.
reurbanització, construcció i re-forma.
PRINCIPALS ACTUACIONSLes principals actuacions dutes aterme aquests darrers anys són lainstal·lació d’escales mecàniquesals carrers Móra la Nova i JaumeCabrera, la construcció de la pla-ça Laguna Lanao o l’adequació dela finca Turull, que en el futuracollirà un espai d’aprenentatgemedioambiental.
Gener
201125L’Agenda14�
TELÉFONS D’INTERÈS
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23 · CAP Lar-rard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79 · CAP Vallcarca (Parc sanitariPere Virgili) 93 259 44 22 Av. Vallcarca, 169 - 205 (Edifici Pedraforca) ·Servei d’Urgències de l’Hospital de l’Esperança 93 367 41 00 Av. Santu-ari de Sant Josep de la Muntanya, 12 · Centre de salut mental d’adults 93218 03 02 Mare de Déu del Coll, 41URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Av. Vallcarca, 169 -205 GUÀRDIA URBANA 092 Av. Vallcarca, 205POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC) Pl. Vila de Gràcia, 2.TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226CENTRES CÍVICS I CULTURALSCentre cívic El Coll 93 256 28 77 Aldea, 15-17 · Centre cívic La SedetaSicília, 321 93 207 36 13 · Casal de barri Cardener 93 210 63 91 Carde-ner, 45 · Centre artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant An-toni, 6-8 · Espai Jove La Fontana 93 368 10 05 Gran de Gràcia, 190-192BIBLIOTEQUESBiblioteca Jaume Fuster 93 368 45 64 Pl. Lesseps, 20 · Biblioteca Vila deGràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104 · Biblioteca del centre de tre-ball i documentacio 93 217 95 27 Gran de Gràcia, 126.ALTRES SERVEISPunt d’informació jove 93 284 75 73 Gran de Gràcia, 190-192 · Puntd’informació i atenció a les dones 93 291 43 30 Pl. Vila de Gràcia, 6.· Centre d’informació i recursos per a les dones 93 285 03 57 Camé-lies, 36 · Oficina de rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Vila de Gràcia, 2, 2n· Centre de recursos Barcelona Sostenible 93 237 47 43 Nil Fabra,20. · Arxiu municipal de Districte 93 285 03 57 Pl. Lesseps, 20-22
Propera edició
Dimarts22 de febrer
líniagràcia
VILA DE GRÀCIA 26 de generConcert de Lidia Uve, al barl’Astrolabi (Martínez de la Rosa,14).
27 de generInauguració de l’exposició: Jo-ves artistes de les Illes BalearsInterpreten Chopin. A les 20h,al Centre Artesà Tradicionà-rius. Concert: Qui no plora nomama, a càrrec de Pepet i Ma-rieta. Al bar l’Astrolabi.
28 de generPresentació del llibre de ManelMartorell, a càrrec de ToniRoig. A les 22 h, al Centre Ar-tesà Tradicionàrius. Concert: Xeremiers de Sóller. AlCentre Artesà Tradicionàrius. Concert: Tribut a John Denver,a càrrec de Vicente Solivelles. Ales 20 h, al bar l’Astrolabi. Ballada de sardanes. A la seudels Lluïsos de Gràcia, a partirde les 19.15 h.
29 de generFolk als Mercats. A les 12 h alMercat de l’Abaceria. Actuació dels Foguerons deSant Antoni. A partir de les21.30 h a diferents places deldistricte i, a partir de les 23 h,a la plaça de la Virreina. Concert: Rafa Bocero. Al barl’Astrolabi.
30 de generTitelles: El rusc de la Melinda,a càrrec de la companyia LaClosca. A partir de les 18 h, a laseu dels Lluïsos de Gràcia (Pla-ça del Nord, 7-10). Ballada de sardanes a càrrec del’Anella dels Lluïsos de Gràcia.A Sant Antoni M. Claret, a les 18h.
LA SALUTFins al 18 de febrerExposició: Panxetes. Les corbesde la vida, a càrrec de MartaRicard. Al casal de barri Carde-ner.
26 de generCinema: projecció d’un clàs-sic. A càrrec de l’Associació deGent Gran Pau Casals. A partirde les 16.30 h, al casal de barriCardener.
21 de febrerInauguració de l’exposició Figu-ració dins del paisatge, a càrrecde Carme Girbau. Al casal debarri Cardener.
EL CAMP D’EN GRASSOTI GRÀCIA NOVA28 de generConcert: La Banda del Dr.Far-go. Presentació del seu darrertreball discogràfic, Del revés. Ales 21 h, al centre cívic La Sede-ta.
Fins al 31 de generExposició: Espacio, a càrrecdel col·lectiu Insight (format
per Noemí Maestre, Dani Me-dina, Eli Plaza, Olga Sáez iMarc Viella. Al centre cívic LaSedeta.
VALLCARCA I ELS PENI-TENTS26 de generL’aventura de conèixer: La mo-dernitat de la filosofia. Pensa-ment crític i resistència cultu-ral. A partir de les 19 h, a la bi-blioteca Jaume Fuster. Activitat infantil. Aventura dellegir, a càrrec de Ramon Errai Josep Anton Muñoz. A les 19h, a l’Espai 1.
EL COLL29 de generEspectacle infantil: Mussambaal país dels drets dels infants.A partir de les 18 h, al centre cí-vic El Coll - La Bruguera.
Fins el 6 de febrerExposició fotogràfica: Infànciarobada. La protecció de me-nors en el franquisme. Al cen-tre cívic El Coll - La Bruguera(Aldea, 15)
3 de febrerPresentació del llibre TebeosMutilados. A partir de les 19.30h, al centre cívic El Coll - LaBruguera.
4 de febrerEspectacle infantil: Cul de sac.A partir de les 21.30 h al centrecívic El Coll - La Bruguera. En-trada gratuïta.
