of 16 /16
3 6 Fundació FC Barcelona Sandro Rosell inaugura el nou centre solidari XICS Carmel i Entorn barcelona · Edició 211 Sol·licitat el control www.liniahorta.cat · 30 de Març de 2011 · Núm.12 · 15.000 exemplars línia horta Premis de Comunicació ‘Línia Horta’ guanya el guardó de la Diputació de Barcelona Es dignifica la memòria històrica del Turó de la Rovira 7 La plataforma Horta-Guinardó Decideix ultima els darrers detalls de la consulta sobiranista S’habilitaran 35 urnes per votar el 10 d’abril Foto: Cristian Gómez 11 redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 662 943 852 · Fax 93 519 43 98

Línia Horta 12

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Línia Horta 12

Text of Línia Horta 12

  • 3

    6

    Fundaci FC BarcelonaSandro Rosell inaugura el nou centre solidariXICS Carmel i Entorn

    barcelona Edici 211Sollicitat el control

    www.liniahorta.cat 30 de Mar de 2011 Nm.12 15.000 exemplars

    lniahorta

    Premis de Comunicaci Lnia Horta guanya elguard de la Diputacide Barcelona

    Es dignifica la memria histrica del Tur de la Rovira

    7La plataforma Horta-Guinard Decideix ultima els darrers detalls de la consulta sobiranista

    Shabilitaran 35 urnes per votar el 10 dabril

    Foto: C

    ristian G

    mez

    11

    redacci 93 519 44 10 [email protected] administraci 93 519 43 93 publicitat 662 943 852 Fax 93 519 43 98

  • 2 Per a publicitat - 662 943 852 - [email protected]

    201130lniahorta.cat

  • 3En portada lniahorta.catMar201130

    Un cop de m per prevenir la marginaciSinaugura oficialment el centre XICS Carmel i Entorn, un espai que dna suport a aquellsinfants dHorta-Guinard que es troben en una situaci vulnerable social o personalment

    Foto: Obra Social La Caixa

    Avui el Bara ha guanyat la lligadels valors i de la promoci so-cial. Amb aquestes paraules lal-calde de Barcelona, Jordi Hereu,inaugurava la setmana passadael nou centre XICS Carmel i En-torn, una iniciativa de la Fun-daci FC Barcelona que promoula integraci i educaci dadoles-cents en situacions vulnerables.Lequipament, que es troba inte-grat a linstitut Ferran Tallada(Gran Vista, 54), porta des delsetembre donant noves oportu-nitats a infants dentre 10 i 16anys que, per les seves circums-t ncies personals o socials, estroben en una situaci compli-cada, que podria desembocar enla seva marginaci social.

    Es tracta del primer centre dela Xarxa Internacional de CentresSolidaris per a lEducaci i lEs-port (XICS), impulsada per laFundaci del Bara, que sha ubi-cat a la ciutat de Barcelona. A totel mn, per, ja existeixen 13centres solidaris, que donen su-port, formaci i atenci psicoso-cial a ms de 10.000 nens i nenesen una situaci vulnerable socialo personalment.

    TANT SE VAL DON VE-NIMEl programa XICS es va posar enmarxa ara fa quatre anys i, poc apoc, ha anat creixent. A hores da-ra, els 13 centres solidaris es re-parteixen per 10 pasos diferents,de quatre continents. Entre dal-tres, hi ha espais XICS al Senegal,Burkina Faso, Mxic i lndia.Actualment, hi ha dos centresXICS a Catalunya. Un dells estinstallat a Santa Coloma de Gra-manet, i laltre s el del Carmel.

    En la inauguraci de dime-cres passat, es va voler posar de

    manifest el vessant solidari que taquesta iniciativa i el b social querepresentar per als joves tant delCarmel com dels barris del seuvoltant.

    El conseller de Benestar Sociali Famlia de la Generalitat, JosepLlus Cleries, va voler destacar elpaper del Bara i va declarar queaprofita tota la seva capacitat demobilitzaci per fer accions comaquesta. Lalcalde Jordi Hereu vadefinir el club blaugrana com elmillor ambaixador que t la ciu-tat a tot el mn.

    Per la seva banda, el presidentdel FC Barcelona, Sandro Ro-sell, va animar a tots els treballa-dors del nou centre XICS Carmeli als joves que hi assisteixen a se-guir fent aquesta feina. El presi-dent blaugrana va destacar lafunci dintegraci a la societat ca-talana que t el FC Barcelonavers els nouvinguts i va recordarunes lnies de lhimne del Baraque, segons Rosell, defineixenaquest esperit integrador: Comdiu el nostre himne Tant se val

    don venim, si del sud o del nord.AJUDAR-LO A CRIXEREl nou centre XICS Carmel i En-torn est ubicat a les mateixes de-pendncies que lIES Ferran Ta-llada,, tot i que compta amb unesinstallacions independents delcentre educatiu. El centre solida-ri disposa duna aula, dun des-patx i de dos espais polivalents. Ams, aprofita espais de linstitut,com sn la pista poliesportiva i elgimns, entre daltres.

    T una capacitat per a uns 75joves dentre 10 i 16 anys. Elsusuaris sn adolescents provi-nents descoles i instituts del dis-tricte dHorta-Guinard. Les ac-

    Moment de la inauguraci oficial del nou centre XICS Carmel

    tivitats que duen a terme aquestsjoves es realitzen en horari ex-traescolar, de dilluns a diven-dres, a partir de les 16.30 hores.Per, qu shi fa concretament?

    Lobjectiu del centre XICS sdonar un suport global al jove quehi assisteix, ja que per la seva si-tuaci personal, familiar, social ocultural podria trobar-se o caurems endavant en una situaci demarginalitat. Aix doncs, shi fanmoltes activitats i molt diverses.Hi ha diverses activitats esporti-ves, refor escolar, classes dinfor-mtica i altres tipus de tallers ma-nuals o tcnics. A ms, els treba-lladors del centre treballen ambels adolescents altres elements delseu dia a dia. s fa formaci so-cio-laboral, atenci psicosocial iorientaci familiar. En definitiva,es volen treballar tots els aspec-tes de la vida i la personalitat deljove per ajudar-lo a crixer i adesenvolupar tot el seu potencial,tal com assegura el centre.

    Per dur a terme aquesta tascaes necessita un equip docent mul-

    tidisciplinar. Aquest est formatper una terapeuta familiar, unaeducadora, un integrador social idiversos monitors esportius. Lagesti tcnica est encarregada ala cooperativa EDUVIC.

    EN PRCTIQUESEl XICS Carmel i Entorn ha estatpensat per beneficiar als joves ensituaci vulnerable dels barriscolindants, per tamb t lobjec-tiu de fer extensible aquest bene-fici a tot el districte dHorta-Gui-nard. En aquest sentit, el XICSdna la possibilitat a estudiantsde Formaci Professional a fer lesprctiques dins de lequip do-cent. Grcies a aquest pla deprctiques, hi ha quatre alumnesdIntegraci Social i tres alumnesdActivitats Fsiques i Esportivesque estan exercitant els seus co-neixements in situ, amb els usua-ris del centre XICS. Cal destacarque els set estudiants estan ma-triculats a instituts del districtedHorta-Guinard (IES FerranTallada i IES Vall dHebron).

    J. SugraesCarmel

    El centre XICS tcapacitat per a 75infants dentre 10

    i 16 anys, que rebran un refor

    escolar i un suport psicosocial

  • 4Mar

    201130lniahorta.cat Opini

    Ciutadans

    grup comunicaci21Dipsit legal: B-15472-2010

    Redacci: 93 519 44 [email protected]: 93 519 43 [email protected]: 93 519 43 [email protected]

    Lnia Horta agraeix les cartes dels lectors per no es responsabilitza dels seus continguts. s imprescindible que els es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, nmero de DNI i telfon de contacte. Lnia Horta es reserva el dret de reta-llar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrnic a l'[email protected]

    Cartes dels lectors

    lniahorta

    Safata dentradaEDITORIAL

    www.liniahorta.catSollicitat el control

    -Premi Diputaci de Barcelona

    Tasis-Torrent de Comunicaci Local 2010

    Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edici: Jordi Sugraes(Lnia Barcelona), Jos Antonio Pilar (Lnia Valls), Daniel Gutir-rez (Lnia Badalona), Ivana Padierna (Lnia Maresme i webs deproximitat), Pere Gimnez (webs temtics). Caps de redacci:Elisabeth Alfaro, Cris tian G mez, Sara Arroyo. Redacci: NormaCano, David Gonzlez, Montse Lpez, Daniel Sainz, Jordi Alcover.

    Cap de producci i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors grfics: Aida Fonseca, Albert Bald. Fotografia: Eduardo Benito. Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia,Esther Rodrguez, lex Subirats, Ricard Garcia, Jaume Magri, Manel Riera, Manuel Snchez-Villa -nueva, Joan Carles Cuenca. Mrqueting: Eva Serra. Distribuci: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakit, Adri Lpez. Facturaci: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.

    Juan Rodrguez, 29 anysMsic

    Seguim amb una poltica de pro-hibir en lloc densenyar. Em sem-bla que retallar s la mesura me-nys necessria. Si es retalla esperd el valor de coses que hancostat molt daconseguir.

    Oriol Enzina, 38 anysEmpresari

    Si tenim diners, est b invertiren cultura si no, no. Tanmateix jopago per tots els productes cul-turals que consumeixo (teatre, ci-nema...). Ha dhaver-hi cultura,encara que shagi de pagar.

    Virginia Miguez, 20 anysEstudiant

    Precissament no retallaria encultura, no em sembla el llocms prescindible. Es deixaran defer coses i aix no afavorir nin-g. En temps de crisi sempre litoca pagar al mateix.

    Marta Vila, 15 anysEstudiant

    Els joves necessitem cultura perevolucionar i continuar formant-nos i no pot ser que sempre lesretallades repercuteixin en elmateix. No em sembla b que lacultura saturi.

    Elena Garcia, 15 anysEstudiant

    Em sembla fatal la retallada. Su-poso que afectar a les entitats ials equipaments pblics ms quea ning. No em sembla just, emsembla que la meva formaci esressentir amb la mesura.

    Sha de retallar el pressupost en cultura?

    URGNCIES DE NITMhe assabentat que est previsttancar per la nit les urgncies delHospital de lEsperana. Sipasss, haurem danar a lHos-pital de Sant Pau o a la ValldHebron, on ens haurem des-perar moltes hores per ser ate-sos. No podem permetre-ho!

    Aquest ha estat sempre lHos-pital del nostre barr i, on no enshem desperar gaire estona i sem-pre ens han ats molt b. Si hande reduir despeses no pot sertraient un servei tan necessari peral barri i perjudicant latenci ala nostra salut. En tot cas, per es-talviar diners haurien decomenar traient directius ambsous molt alts.

    Des de les Associacions deVens hem de fer fora, recollintfirmes i sortint al carrer, per nopodem permetre que ara ho tan-quin a la nit i, ms endavant, eltanquin tamb durant el dia, jaque en el seu moment ja vantreure el traumatleg, i ho van fersense informar a ning. Ja lany1992 els vens vam aconseguirque no el tanquessin. Ara ho po-dem tornar a fer.

    Eullia DalmauBarcelona

    LA REVOLTA A LBIADeixarem caure la revolta popu-

    lar de Lbia. Els venceran i, des-prs, els massacraran. Un diri-gent, boig des de fa ja molt detemps, ser el llast de la nostraconscincia per molts ms diesdels que duri la revolta.

    Sembla que els nostres go-vernants tenen un ull collocat enels seus interessos electorals i lal-tre en el petroli de Gadafi.

    De qu serveixen la Uni Eu-ropea, lOTAN, lONU i tota laresta de sigles (i de funcionaris

    NIMS I UNA QUEIXA

    Primer de tot, vull justificar aquest correu perqu valoro lesforeditorial de treballar amb una comunicaci peridica i en paperen lmbit ms proper a les persones, i encara valoro ms fer-hodes de la realitat social i comercial dels barris i no des duna ves-sant de propaganda institucional (com els pamflets que edita lA-juntament a nivell de ciutat i de districte, per dir alguna cosa).

    Una vegada dit aix, volia comentar-vos que mha molestat lainfografia de larticle de la pgina 3 del nmero de gener, on ses-cola el titular Barris dHorta en el full enganxat amb un clip alplnol dels districtes on es parla dels diferents percentatges de mals dels contenidors selectius: he de reconixer que en el detall delarticle s que es cita correctament Tots els barris d'Horta-Gui-nard... fent referncia al districte, per cal dir que lerror de fercolar com a barris d'Horta espais que han estat histricamentfins i tot daltres municipis (com el Guinard, per exemple) s prougros com per fer-ho notar. Tampoc he ents -i potser s una ton-teria- amb quin criteri estan ordenats en aquesta llista els diferentsbarris. Moltes grcies per prendren nota.

    Jordi ArtsHorta-Guinard

    empoltronats) si, quan un poblesaixeca demanant llibertat, totsplegats deixem que un assassboig i sense escrpols els esclafii mirem cap a un altre costat.

    Ja van fer-ho amb la Repbli-ca espanyola fa ara ms de 70anys i ara ho repeteixen. Si tole-rem els assassins ens convertimen cmplices dassassinat.

    Jordi SolerBarcelona

    quest diumenge sinaugurava la rehabilitaci de tot el conjunthistric que es pot trobar a dalt del Tur de la Rovira. Enmig

    dels diversos rastres de la histria que shi poden trobar, hi desta-ca lempremta que va deixar lantic barri de barraques de Los Ca-ones. LAjuntament ja ha anunciat que senyalitzar aquests anticsbarris de barraques de la ciutat, uns nuclis urbans que durant msdun segle van coexistir amb la Barcelona del Pla Cerd, per quedes dels anys 60 i fins a la dcada dels 80 es van destrur i, encarams, es van voler oblidar. La ra daquesta amnsia institucional sben bvia; des dels Jocs Olmpics sha volgut vendre la imatge du-na ciutat cosmopolita moderna i que est sempre a lltima.

    Al final, la ciutat ha millorat molt; sha hagut de fer tamb un es-for dinversi en habitatge. Per s ben cert la crtica dels vens da-quests barris de xavoles: Ells tamb sn part de la Barcelona actual;ells tamb han fet gran Barcelona. Shan tardat molts anys en resar-cir la memria dantics barris com el Carmel i el mateix Los Cao-nes, el Somorrostro o la Perona. Amb aquest gest, immens per alsvens, lAjuntament tamb es treu una espina que tenia clavada. Di-ferents plaques expliquen el passat el barri del Carmel i els turistesque visitin el Tur podran conixer la seva evoluci. A ells els im-portar poc, realment; per per als antics vens dels barris de les ba-rraques; aix representa tota una victria.

    El reconeixement a unsvens oblidats fins ara

    A

    l barri del Carmel compta des de finals de lany passat amb unesinstallacions que volen prevenir la marginaci entre els seus jo-

    ves. Es tracta del nou centre XICS Carmel i Entorn, un espai que volformar i desenvolupar tot el potencial dels adolescents del barri i eldistricte que, per diferents circumstncies, tenen dificultats en la sevavida diria. El centre est promogut i impulsat per la Fundaci FCBarcelona i pel propi club. s tot un exemple que un club de futbol,que mou milions i milions deuros diriament, engega aquesta ini-ciativa amb una fi solidria, fomentant els valors de la formaci, les-for i la companyonia. s un ms entre els gestos dun club que re-presenta el sentiment de milions daficionats de tot el mn. s unamanera de fer que ja sha implantat com a exemple a seguir.

    El FC Barcelona obre uncentre solidari al Carmel

    E

  • 5lniahorta.catMar201130Opini

    La lupa

    Jordi SugraesDirector Lnia Horta

    Lagull La Foto

    Semfors

    El mirador

    Passeig Fabra i Puig (Horta)

    Ls de les llengesFa temps es van veure i sentir comentarisvers la utilitzaci al Senat de totes les llen-ges oficials de lEstat. En destaca un co-negut poltic que deia que lhi feia vergo-nya veure com tot lhemicicle era ple depinganillos per escoltar la traducci quantots tenen una llengua comuna.

    A ms de semblar-li un despropsit i unabsurd, li semblava una despesa inneces-sria. Tamb deia que era del tot injusti-ficable la gran despesa que es fa a les au-tonomies en defensa de la llengua local, ique els diners podrien servir per tasquesms necessries com sanitat, educaci ofeina per exemple. Cal dir que estic total-ment dacord amb els seus raonaments.

    Sembla del tot absurd que un grup depoltics tinguin la necessitat dun traduc-tor per escoltar a un altre que no utilitzala llengua comuna de la resta de l'hemici-cle, coneguda per tots. Sembla lgic, doncs,que si tots utilitzen habitualment la matei-xa llengua per comunicar-se, ho facintamb a les sessions de treball.

    Recolzo totalment la tesi daquest pol-tic i suggereixo que en el Parlament Euro-peu sutilitzi la llengua que utilitzen per co-municar-se a diari, langls. , i daquestamanera reduir costos innecessaris.

    Daltra banda, les milionries despesesen defensa de la llengua (la castellana) perpart de lInstitut Cervantes estan del tot in-justificades, ja que s una llengua conegu-da arreu i parlada per milions de persones,sin que a lhora s loficial dun bon gra-pat de pasos de Llatinoamrica. No shade patir que el castell es perdi per culpade les altres llenges de lestat.

    Potser aquest poltic no pensa el mateixdonat que parlem de la seva llengua, ques la que realment li importa. La resta dellenges de lEstat poc limporten i, pertant, no cal tenir-les en compte. El que liimporta s defensar la llengua castellanai ho far a capa i espasa, tot i que tambhauria de pensar que nosaltres tamb te-nim el mateix dret de defensar el que snostre. La llengua castellana tamb s lameva llengua, per mai deixant de costatuna altra del mateix Estat, com el catal.

    No caiguem en el parany de posar unallengua per sobre de laltra. De la mateixamanera que som fills dun pare i dunamare, a casa nostra tenim dues llenges icrec que les hem de defensar a les dues jaque s tan nostra una com laltra.

    A todos aquellos que no puedan o noquieran- entender estos razonamientos, o

    tengan dificultades con el cataln, les di-ra que no caigan en el error de muchos, depreguntar a un nio si quiere ms a papo a mam puesto que es absurdo y le po-nen en un verdadero dilema.

    No pretendan entonces que escoja en-tre castellano o cataln, soy barcelons ypor tanto cataln, espaol y europeo, tam-bin soy bilinge desde pequeo, y conven-cido de que ambas lenguas son muy mas,adems de que como europeo tambin co-nozco alguna otra ms, en el convenci-miento de que cuantas ms conozca,much o mejor. Estoy totalmente seguro quees lo que piensan muchsimos de miscompatriotas bilinges.

    Unmonos todos en defensa de lo nu-estro frente a los verdaderos enemigos denuestra cultura (la lengua inglesa y susneologismos como mountan-bike, e-mailo outlet, que inundan nuestro lenguaje) yno tengamos guerras internas que no be-nefician a nadie. Hemos de defender m-pliamente todas las formas de nuestra cul-tura, y la lengua no debera quedar fuerade nuestras instituciones nacionales. Re-flexionemos pues, ya que si no lo hacemos,en poco tiempo acabaremos todos ha-blando spanglish.

    Aquest diumenge sestrenaven les millo-res fetes al conjunt histric del Tur de laRovira. Un recorregut per la histria querepassa els poblats bers, la Guerra Civili lantic barri de barraques. Un homenat-ge necessari als que han fet la histria.

    Rehabilitaci del Tur de la RoviraDignificaci de la memria histrica

    Nou centre XICS Carmel i EntornUna atenci personal i, sobretot, solidria

    Pla de Millora Urbana al carrer AiguafredaCal un major consens entre els vens

    La Fundaci FC Barcelona ha engegat elcentre XICS Carmel, una aposta per do-nar eines als adolescents amb risc dexclu-si social de trobar camins a la vida. Latasca que fan els educadors, a travs dac-tivitats, pot evitar la marginaci futura.

    Els vens del carrer Aiguafreda senten queno sels ha tingut prou en compte alhoradelaborar la reforma daquesta via. Mal-grat que s un carrer amb un valor hist-ric innegable, cal recordar que es tractaduna via privada.

    Antoni F. Araujo, periodista

    SENSE EMBRUTAR-SE LES MANSDurant aquesta setmana hi ha un super-mercat molt conegut que ofereix, entreles seves ofertes, un Hervidor de agua.Els anuncis de televisi lanuncien comuna oferta nica. Laparell, molt sem-blant a un termo normal i corrent,serveix precisament pel que anuncia, ferbullir laigua. s, doncs, necessari com-prar aquest aparell? Dun temps en,tinc la sensaci que sha esterilitzant idesinfectant tot el tema de la cuina. Mex-plico.

    Fa un temps, tothom qui havia de cui-nar un sofregit, agafava un tomaquet,una ceba, pebrot, sal i pebre. Els picava iels fregia durant uns minuts. Ara, en can-vi, qui lha de cuinar va al supermercat,compra un sofregit envasat que anunciauna coneguda actriu espanyola i laboca di-rectament a la paella. Lanunci del produc-te mostra a una verdulera recomenant auna clienta aquest producte. On sha vistaix? Una botiguera recomenant a unaclienta que no compri els seus productes.

    La meva teoria s que, cada vegada ms,la gent no vol embrutar-se a la cuina i per-dre el poc temps que es tarda en cuinarun sofregit, en aquest cas. Ms exemplesde la meva teoria. Un altre supermercatven un pot amb Salsa de tomate para un-tar el pan. No seria ms senzill, i sobre-tot sa, comprar un bon tomaquet (perdels bons, bons) i una ampolla doli, i ferles llesques de pa amb tomaquet que etvinguin de gust?

    Un altre exemple. A ms de les cpsu-les de caf per a mquina express, ara tam-b es ven una cpsula de caf per installara la cafetera convencional, aquella que shade posar al foc. Estem dacord en que, a ve-gades, cau caf al terra quan omples la ca-fetera, per cal llavors encapsular el caf?

    Potser soc un exagerat. Digueu-me an-ticuat, per, sincerament, prefereixo fer lescoses com es feien fa temps, abans que gas-tar-me diners en productes de dubtosa uti-litat.

    Un bazuca amb llaunes de cervesa com a projectils.La Gurdia Urbana va detenir la setmana passada un grup dejoves que tenien una mena de bazuca construt amb PVC amb el qualdisparaven llaunes de cervesa contra ledifici doficines ubicat al n-mero 111 del passeig de Grcia. Amb limpacte dels primers projec-tils, els vigilants de ledifici van avisar a la policia i aquesta va inves-tigar els fets fins que va descobrir que els misils de cervesa sortien delcinqu pis de la residncia destudiants Nikbor, a tocar dels jardinetsde Grcia. Limprovisat bazuca, que tenia uns 110 centmetres de llar-gada, tenia un aerosol a la part posterior que aconseguia que els pro-jectils arribessin a una distncia prxima als 50 metres.

    Una enemistat que comporta la desaparici dunallengua. LAyapanenco, una de les 364 variacions dialectalsque existeixen a Mxic, est condemat a desaparxer, ja que els dosnics parlants daquesta llengua que queden a Mxic, dos ancians de75 i 69 anys, es van enemistar fa anys i des daleshores ja no es co-muniquen entre ells. LAyapanenco s una llengua indgena que tels seus orgens a lestat de Tabasco i que a mitjans del segle XX comp-tava amb prop de 10.000 parlants. La construcci duna carretera ala zona on vivien la majoria dels seus parlants va fer que aquests emi-gressin a altres parts del pas i la llengua es va anar extingint paulati-nament.

    Un britnic paga 1.040 euros pel primer quilo de ci-reres de Lleida. Sn cireres de la classes Cherrie Glamouri s'han recollectat a Almacelles per part de l'empresa Edoa.

  • La Diputaci guardona Lnia Horta com la millor iniciativa de premsa local

    Centol, qui va agrair als mem-bres del jurat la seva decisi i vaconsiderar que s un premi a laconstncia, a la creativitat i a les-for". El president de la Diputa-ci de Barcelona, Antoni Fogu,va destacar la importncia de laindstria de la comunicaci locali va augurar que aquesta ser ca-pa de sortir enfortida de l'ac-tual conjuntura econmica per-qu la informaci de proximitats un valor en ala".

    Grup Comunicaci21 ja dispo-sa de la major xarxa de peridicsde proximitat de Catalunya, ambms de 400.000 exemplars acu-mulats mensualment, auditatsper OJD-PGD. Totes les capale-res tenen una versi digital i es-tan connectades en xarxa perincentivar la interrelaci delslectors. El grup tamb disposad'una divisi de publicacions te-mtiques sectorials i culturals ondestaquen els portals Comunica-ci21.cat i Cultura21.cat, aixcom la revista cultural de paga-ment Benzina.

    Fotos: Eduardo Benito

    Leditor del grup, David Centol, en el moment de recollir el premi

    RedacciHorta-Guinard

    La 30a edici dels Premis deComunicaci Local de la Diputa-ci de Barcelona ha guardonat elGrup Comunicaci21 amb el Ta-sis-Torrent a la millor iniciativaen l'mbit de la premsa local i co-marcal per la seva xarxa de pe-ridics gratuts de proximitat,entre els que es troba el peridicmensual Lnia Horta i les altresnou capaleres distribudes pelsdistrictes de la ciutat de Barcelo-na. Es tracta d'un projecte singu-lar ats que s la primera vega-da que s'aconsegueix dotar depremsa de proximitat tots elsbarris de la capital. A ms, elgrup tamb edita les capaleresLnia Valls, Lnia Badalona iLnia Maresme.

    La cerimnia dels Premis deComunicaci Local va reunir,divendres passat a la nit, ms de300 persones al Parc Audiovisualde Terrassa. El guard va ser re-collit per l'editor del grup, David

    El premi Tasis-Torrent es va entregar divendres al Parc Audiovisual de Terrassa > Reconeix la innovaci del Grup Comunicaci21 amb la seva xarxa de peridics de proximitat

    Mar

    201130lniahorta.cat Ciutat6

  • 30lniahorta.catHorta

    7

    Mar

    2011

    Tot a punt per al dia D

    Infografia: Horta-Guinard Decideix

    El calendari dels comerciants recapta ms de 4.500 Els comerciants dHorta han recaptat fins ara 4.540 euros amb la venda del calendari soli-

    dari en qu 32 botiguers apareixien lleugers de roba. Aquesta iniciativa, a banda de crearun bon ambient entre els botiguers i clients del barri, ha servit per recaptar una quantiosa

    suma de diners que shan donat al menjador social El Caliu, amb uns 100 usuaris diaris.

    Els vens creuen que la reformadAiguafreda no els t en compteC. G. > El passat 26 de gener esva aprovar inicialment el Pla deMillora Urbana del carrer Aigua-freda, una via protegida pel Pla deprotecci de Patrimoni Arquitec-tnic del districte pel seu intershistric i valor paisatgstic. El ca-rrer Aiguafreda s un dels darrersvestigis de les antigues bugaderesque es van installar en aquestazona degut a labundant volumdaigua que shi troba en el seusubsl. s per aix que a lexteriorde la majoria de cases daquest ca-rrer encara shi conserva un poudon sobtenia laigua necessariaper rentar la roba.

    El Pla de Millora pretn reha-bilitar les faanes i cobertes de lescases i convertir el carrer en unamena de museu a laire lliure querememori el passat daquesta partdel barri dHorta. Els vens, quecompten amb el suport de Con-vergncia i Uni, recorden que estracta dun carrer privat i queshauria de tenir ms en compteles seves opinions i no pas poten-ciar la reforma de la zona com unreclam turstic. Per la seva banda,la regidora del districte, Elsa Blas-co, va assegurar que sestudiarantotes les allegacions que presen-tin els vens del carrer.

    C. GmezHorta-Guinard

    La plataforma Horta-GuinardDecideix est ultimant tots elspreparatius de cara a la consultasobre la independncia de Cata-lunya que es realitzar a tota laciutat el proper 10 dabril, unacita amb les urnes en la qual es-tan cridats a votar 127.468 vensdel districte.

    El proper 10 dabril, aquests127.468 vens dHorta-Guinardpodran votar a un dels 35 puntsque shabilitaran a 10 dels barrisdel districte (la Clota no compta-r amb cap punt de votaci). Lesurnes per a votar es distriburanper alguns dels punts ms transi-tats del districte com el centre c-vic Casa Groga (Sant Gens delsAgudells), la seu de lAssociaci deVens de Montbau (Montbau),lEspai Jove Boca Nord (Carmel),el Pavell de la Repblica (valldHebron), lEscola de MsicaPausa (Font den Fargues), la Pa-rrquia Mare de Du de Montse-rrat (Guinard), la plaa Alfons Xel Savi (Baix Guinard), el centrecvic Teixonera (Teixonera) o elCasal de Barri Pirineus (CanBar). Tota la resta de punts ha-bilitats es poden concultar almapa de lesquerra o al webwww.hortaguinardodecideix.cat.

    GUARNIR ELS BALCONSFins que arribi la cita amb les ur-nes tots els interessats estan cri-dats a guarnir els seus balconsamb pancartes de recolzament ala consulta del 10-A. Aquestes espoden sollicitar a qualsevol de lesfilials que Barcelona Decideix tals deu districtes de la ciutat.

    Redacci > Duns anys en,lAjuntament, per mitj de lIns-titut del Paisatge Urb, sha invo-lucrat en un projecte de suturaurbana per tal dintegrar a la fe-somia de la ciutat aquells mursoblidats. s el que es coneix coma parets mitgeres, aquelles quedivideixen edificis i queden expo-sades a la visi dels vianants, perno tenen cap mena de protago-nisme urb. Una delles es trobaal carrer Pere Pau, 8, (seu de lA-teneu Hortenc) que canviar eltotxo per la inscripci dAteneu.

    Quan les faanesexploten el seuvessant artstic

    Mapa de votacions al districte (a dalt), banderoles als balcons (a baix)

    Horta-Guinard Decideix habilita 35 punts de vot al districte de cara a la consulta sobiranista del 10-A

    Futura imatge del Carrer Pere Pau

    Foto: C.G.

    Imatge actual del carrer Aiguafreda

    Foto: Ajuntament

  • 8Mar

    201130lniahorta.cat Horta

    Parc del Laberint dHorta

    Foto: Arxiu

    Cristian GmezHorta

    Lany 1967 lAjuntament de Bar-celona va comprar el Parc del La-berint dHorta a la famlia Des-valls. Desprs duna srie de re-formes, quatre anys ms tard,concretament el 18 de mar de1971, el parc es va obrir al pblicesdevenint el primer jard hist-ric pblic de la ciutat. Aquestaobertura, per, no va ser comple-ta ja que va quedar pendent la re-modelaci del palau romnic quees troba a linterior del parc, unaremodelaci que, quaranta anysdesprs, encara no sha realitzatja que lAjuntament allega queno disposa dels fons necessaris(entre 15 i 20 milions deuros) perdur-la endavant.

    Dos aspectes fan que calguiuna inversi tan gran; en primerlloc, lestat de degradaci quepresenta el Palau desprs detants anys de deixadesa. Per al-tra banda, la seva condici dedi-fici catalogat com a monumenthistric i artstic de Barcelona im-pedeix qualsevol canvi es la sevadistribuci interior i encareixmolt la possible reforma. Du-rant aquests 40 anys les niquesmillores que shan dut a terme alpalau es van realitzar lany 1994amb una partida econmica pro-vinent de la Uni Europea.

    MESURES ALTERNATIVESDavant la impossibilitat de sufra-gar la reforma, durant tots aquestanys lAjuntament ha estudiatmesures alternatives i ha buscatinversors privats, com funda-cions o embaixades, que vul-guessin installar la seva seu alpalau. Aquesta via, per, tampocha fructificat degut a lalt cost quesuposa reformar ledifici.

    SOS LABERINT DHORTADavant de la passivitat de lAdmi-nistraci i la degradaci que el

    Palau acumulava amb el pas deltemps, una quinzena dentitatsdel districte encapalades pelCollectiu Cultural i EcologistaAgudells van signar lany 2009 elmanifest SOS Laberint dHorta,en el qual reclamaven la restau-raci de ledifici i que es reinver-teixin en aquest tots els dinersque es generen amb la vendadentrades per accedir al parc(es calcula que sen venen180.000 cada any) o amb els be-neficis que genera el parc amb elrodatge danuncis i pellcules.

    Amb 40 anys no nhi ha prouEl Laberint dHorta va obrir al pblic fa 4 dcades >Encara no sha pogut restaurar el Palau de linterior

    Redacci > Lalcaldable dIni-ciativa per Catalunya Verds-Es-querra Unida i Alternativa, Ri-card Gom, va inaugurar a mit-jans de mar lampliaci del Cen-tre dEducaci Especial Carrilet(carrer dHorta, 132), una co-operativa de professionals sensenim de lucre que ofereix serveisde caire educatiu i teraputic a in-fants amb autisme i altres afecta-cions mentals greus.

    Lampliaci ha consistit en laconstrucci dun nou edifici queacollir un Centre de Recerca,Formaci i Tractament que vadestinat principalment per a per-

    sones que pateixen un trastorn delespectre autista. Aquesta novarea comptar amb una superf-cie de 241 metres quadrats i hacostat poc ms dun mili deuros,300.000 dels quals els ha apor-tat lAjuntament.

    El Centre dEducaci EspecialCarrilet actualment atn uns150 usuaris i ofereix serveis comtractaments individuals i engrup, seguiment i suport dels fa-miliars, formaci de professio-nals de la xarxa sociosanitria ieducativa, i a ms, participa entreballs de recerca al voltantdels trastorns mentals greus.

    Gom inaugura els nous espaisdel Centre dEducaci Carrilet

    Sant Gaudenci celebra quatreanys de rumba a la sala ApoloRedacci > El Rumba Club,una iniciativa de lentitat culturalSant Gaudenci arriba als quatreanys de vida. Per celebrar lefe-mride, els seus membres han or-ganitzat una festa daniversari ala sala Apolo del Poble Sec. Lacita ser el proper 20 dabril apartir de les nou del vespre i jaque aquesta data coincideix ambla celebraci de la final de Copadel Rei entre el Bara i el Madrid,la vetllada comenar amb la re-transmissi daquest partit. Se-guidament la msica prendr elrelleu del futbol amb les actua-cions dels Prnceps de la rumbade Matar i de Mkel Makala, i fi-nalment es presentar el debutmusical en forma de CD de Raul

    The Lito. Els que no vulguin es-perar fins el 20 dabril per com-prar lentrada, ja la poden acon-seguir al web Atrapalo.com

    Redacci > Lescriptor valenci,Juan Jos Mills, ser el protago-nista de la propera cita del clubde lectura a la biblioteca CanMariner. Ser el proper 4 dabrila partir de les set de la tarda i lo-bra a a debat ser El Mundo, enuna xerrada que ser condudaper Lourdes Aramburu. El 2 demaig ser el torn dUn home deparaula escrita per lautora cata-lana Imma Mons.

    Juan Jos Millsprotagonitza elclub de lectura

    Redacci > El districte dHorta-Guinard juntament amb els deles Corts i Sarri-Sant Gervasiestan ultimant lelaboraci dunpla per promoure el turisme enaquest tres territoris. Aquestamesura, contemplada en el Pla Es-tratgic de Turisme de Barcelona,t per intenci descentralitzarlactivitat trstica de la ciutat i po-tenciar destins com el LaberintdHorta o lHospital de Sant Pau.

    Horta-Guinardpotencia el seuatractiu turstic

    Redacci > Els Llusos dHor-ta acolliran una doble interpre-taci de lobra teatral Alg va vo-lar sobre el niu del cucut, adap-tada i dirigida per Josep Royue-la. La cita est programada pelsdies 2 i 3 dabril a les 22 i 18 hrespectivament. Lobra, que tam-b t la seva versi cinematogr-fica, s una adaptaci teatral dela novella homnima de KenKesey.

    Redacci > Tot just quan ses-t enllestint la 15a convocatriadel Concurs de Cantautors dHor-ta-Guinard, el districte, ambcollaboraci amb el centre cvicMatas i Ramis, acaba deditar unCD que inclou les canons finalis-tes del certamen de lany passatque va realitzar la seva final elpassat 13 de juny a la plaa San-tes Creus. El treball discogrficconsta dun total de 10 canons.

    Sedita un CDdel 14 Concursde Cantautors

    Alg va volarsobre el niu delcucut, als Llusos

    Cartell de lobra

  • 9lniahorta.catMar201130Horta

    Protegir els fills amb sndrome de Down spositiu, per sobreprotegir-los els anulla

    no podien aprendre res i a mseren una crrega per a la seva fa-mlia. Poc a poc, i amb el treballdentitats com la FCSD, la situa-ci daquest collectiu sha anatnormalitzant i ja ning trobaestrany que nois amb sndrome

    Foto: C. Gmez

    La directora de la Fundaci Catalana de Sndrome de Down, Katy Trias, a lentrada del centre

    Cristian GmezDistricte

    Coincidint amb la celebraci delDia Mundial de la Sndrome deDown (21 de mar), Lnia Hor-ta ha parlat amb Katy Trias, di-rectora de la Fundaci Catalanade Sndrome de Down (FCSD),per conixer de primera m la si-tuaci social daquest collectiu.

    Tot i que existeixen moltsmites i moltes pors, a bandadalgunes anomalies morfolgi-ques i un cert retard mental,pel que fa a lessncia humanano hi cap diferncia entre lespersones que tenen sndromede Down i les que no, asseguraTrias. Malgrat que avui diaaquesta afirmaci pot resultarevident per a molts, suposa ungran aven respecte la percepcique es tenia daquest collectiuno fa gaires anys. Hem avanatmolts quilmetres, afirma ladirectora del centre mentre re-memora una poca en la qualmolts metges creien que les per-sones amb sndrome de Down

    Katy Trias, directora de la Fundaci Catalana de Sndrome de Down, entitat guanyadoradel Premi Reina Sofia, fa balan a Lnia Horta de la situaci que travessa aquest collectiu

    de Down comparteixin aula alescola amb nois que no en te-nen. Katy Trias considera moltpositiu aquest aspecte ja queopina que no sn les personesamb sndrome de Down les quehan de fer lesfor dintegrar-se

    a lescola, sin que s lescola laque ha de ser inclusiva amb totsels seus alumnes.

    MAJOR AUTONOMIAAvui dia les persones amb sndro-me de Down disposen duna ma-

    jor autonomia i malgrat que ne-cessitaran suport en totes les fa-ses de la seva vida, molts dellsfan una vida independent i no ne-cessiten la constant atenci delsseus pares. Precissament enaquest punt, Trias destaca que calajudar als pares a entendre quela protecci dels seus fills sbona, per la sobreprotecci elsanulla i els coarta la seva capa-citat de prendre decisions. Enaquest sentit, segons explicaTrias, els pares han dassimilarque avui dia els fills amb sndro-me de Down tenen moltes msespectatives vitals i han de pren-dre part en la majoria de decis-sions que els hi afecten.

    Ajudar a les persones ambsndrome de Down a trobar elsrecolzaments que ofereix la so-cietat i aconseguir que siguinautogestors de la seva vida sun dels principals reptes de futurque afronta de la FCSD. Tot elsavenos que shan aconseguitdurant els darrers anys han derepercutir en les seves videssentencia Trias.

  • 10

    Guinard Baix Guinard30lniahorta.cat Mar2011

    El Mas Guinard es renovaper ser el nou Casal dentitats

    Foto: Ajuntament

    Reflexions sobre el consumLa cooperativa ecolgica EcoRocaguinarda (Xiprer, 13)

    prepara per al proper 30 dabril les terceres Jornades deConsum. Enguany estan centrades en la influncia del su-permercat, tant en el consum com en la dieta quotidiana.

    Ledifici de lEscola Oficial acullels alumnes de linstitut crematBaix Guinard > El nou edifi-ci de lEscola Oficial dIdiomes, si-tuada a la plaa de la Font Caste-llana, just al costat de lIES JoanBrossa, deixar destar buit alespera duna futura funci. Finsa final daquest curs, almenys,acollir els 400 alumnes de lIESJosep Pla, del districte de NouBarris, que van veure com el seuinstitut tancava fa dues setmanesles portes a causa dun incendique inutilitzava completamentles installacions.

    Daquesta manera, es posasoluci a dos problemes que lesadministracions tenien fa unsdies. Per una banda, es dnaresposta a aquest incident, quedeixava sense escola a 400 joves,a lespera que per al proper se-tembre puguin tornar al seu ins-titut. Per altra banda, es dnauna funci al nou edifici que hadacollir lEscola Oficial dIdio-mes, que no tenia previst obrir lesportes fins el proper mes de se-tembre.

    LIES Josep Pla va tancar pels danys causats per lincendi

    Jordi SugraesGuinard

    Aquest diumenge al mat el barridel Guinard va recuperar undels seus edificis ms emblem-tics: el Mas Guinard. La reforma-da masia (Maspons i Labrs, 2-12), que portava uns tres anys enobres, ha resorgit de les sevescendres, amb una rejovenidaimatge i un reforament en laseva funci.

    AMPLIACI I REFORMAEl cert s que, al llarg dels anys, elMas Guinard havia anat degra-dant-se i necessitava una renova-ci en profunditat. Aprofitant laconjuntura, es va plantejar la sevaampliaci per tal de convertir-loen un Casal dEntitats. Aix doncs,

    deixaria de ser la seu nica de lAs-sociaci de Propietaris i VensMas Guinard, per ser la casa detotes les entitats i vens del barri.

    Lampliaci ha perms cons-truir una sala dactes amb un afo-rament per a 200 persones i unasala polivalent, amb capacitat pera 100 persones ms.

    A ms, sha dut a terme totauna millora dels seus entorns.Shan suprimit les voreres als ca-rrers Feliu i Antic de Guinard,restringint el pas de vehicles.Tamb sha renovat el carrerMaspons i Labrs. La remodela-ci ha servit per soterrar la xarxaelctrica i lenllumenat, aix comper renovar tot el sistema de cla-vegueram.

    A partir dara, el Mas Guinar-d donar serveis a totes les enti-

    Foto: J. S.

    tats dHorta-Guinard, i als seusvens. Per una banda, les associa-cions hi trobaran espais per tro-bar-se o organitzar actes. Els venshi trobaran un espai de relaci ve-nal, que oferir diferents activitats,a ms de ser un lloc de trobada pera tot el venat.

    UNA MASIA HISTRICAEls origens del Mas Guinard esperden en la memria. Ja al segleXIV hi ha els primers escrits quelanomenen. Diu la llegenda queel mas va ser propietat del famsbandoler Perot Rocaguinarda,nascut al 1582. Aix no deixa deser una ancdota, per s hi haconstncia que el Mas Guinardva acollir la primera associaci devens del Guinard, fundada al1901.

    Imatge de lestat ja reformat de Mas Guinard

    La histrica masia va reobrir les portes aquest cap desetmana > El reformat espai recolzar a les entitats

    La 24a edici de la Cursa Plcamaplega quasi 3.000 nens i nenesBaix Guinard > Els carrersdel barri van omplir-se el diu-menge 20 de mar per veure la24a edici de la Cursa Plcam,una prova atltica organitzadaper lescola Plcam que aquestany ha aconseguit reunir quasi3.000 nens i nenes de 35 escolesde la ciutat; tota una fita en les-port juvenil i infantil. En total, esvan celebrar una vintena de cur-ses, degut a la quantitat de cate-gories que hi prenien part. Els iti-neraris, de 800 i 1.800 metres,recorrien diversos carrers delBaix Guinard.

    Foto: Ajuntament

  • 11

    Carmel Font den Fargues Can Bar30lniahorta.cat Mar2011

    Es recupera la histria del TurDiumenge al mat sinaugurava la millora del conjunt histric al Tur dela Rovira, amb una batria antiaria i les restes del barri de barraques

    Jordi SugraesCan Bar / Carmel

    Al llarg de tot aquest diumenge,vens i curiosos van anar desfilantpel Tur de la Rovira, que celebra-va lestrena del seu rentat de cara.El que durant anys havia estat unsolar mig abandonat, ara shaconvertit en un important conjuntmonumental de la ciutat, a msdun mirador privilegiat.

    A ms de 260 metres dalada,el visitant t una vista panormi-ca en 360 graus de tot Barcelona.Malgrat la pluja insistent de pri-mera hora del mat, els visitantsvan poder conixer un nou Turde la Rovira. A partir dara, laccsser obert i els diumenges soferi-ran visites guiades, trucant al93.256.21.22 o enviant un mail [email protected]

    RASTRE DE LA HISTRIADes dels primers pobladors, elTur de la Rovira ha destacat perla seva ubicaci estratgica, elevatenmig duna plana. Per aix, du-

    rant tota la histria shi han ubi-cat al mateix Tur diversos ele-ments. Es poden distingir tant elsrastres dun primerenc poblatibric fins a les runes del barri debarraques Los Caones, que es vaperllongar des de la postguerrafins a lany 1990.

    Les millores que shan realitzatal Tur abarquen dos grans eixos.Per una banda, sha volgut millo-rar els accessos i la seguretat delsmiradors. Shan reformat els ca-mins que pugen el Tur, disposantnoves baranes de seguretat i ele-ments de protecci. La remodela-ci ha tingut en compte la perllon-gaci i millora del car rer Labrnia,que porta directament al conjunthistric del Tur.

    Per altra banda, la millora te-nia lobjectiu de recuperar i reha-bilitar tots aquests elements ambun valor histric. Aix doncs, sharehabilitat la bateria antiariaque, durant la Guerra Civil, va llui-tar contra les tropes franquistes.Tamb shan recuperat elementsdel barranquisme que va esta-

    Fotos: C. G.

    Dues imatges de la jornada inaugural de la reforma del Tur de la Rovira

    blir-se des del final de la Guerrafins a ben entrada la democrcia.

    RECUPERAR LA MEM-RIAEl barri de barraques del Tur,que popularment es coneixia comLos Caones, va arribar a tenirunes 110 barraques i uns 600 ha-bitants. Les seves reivindicacions,al costat de lAssociaci de Vensdel Carmel, van servir primer peraconseguir els serveis bsics decontenidors, aigua cor rent, etc-tera. Ms endavant, van recla-mar un reallotjament just, unalluita venal que va allargar-sefins al 1990.

    La millora del Tur i del seuconjunt patrimonial volia recupe-rar aquesta part de la histria dela ciutat, que fins ara shavia silen-ciat o oblidat. Aquests vens, per,tamb van contribuir a fer crixerBarcelona. Algunes entitats hanreivindicat aquests dar rers anysaquest paper fonamental de lesbarraques en la histria de la ciu-tat. A causa de les seves nombro-

    ses reclamacions, lAjuntamentha iniciat aquesta legislatura unacampanya per recuperar certs in-drets amb una important pre-sncia de barraques en el passat.

    Aix, sha recuperat el nom dela platja del Somorrostro i se sen-yalitzaran alguns antics barris debarraques. En el cas dels bar ris deCan Bar i el Carmel, es colloca-ran plaques commemoratives alscarrers Francesc Alegre i RaimonCasellas.

    DIGNIFICAR LA MEM-RIALobjectiu final de la reforma delconjunt histric del Tur era, endefinitiva, dignificar lespai. Millo-rant-lo i recuperant-lo per a lsquotidi, es recupera la histria i,a ms, es dignifica. Enlloc dama-gar-ho sota lestora, tal com sha-via fet fins ara, sha decidit airejarels records i mostrar-los; una fitaque els vens dels antics barris debarraques portaven anys recla-mant, encara que poca gent selsescoltava.

    Font den Fargues > LescolaFont den Fargues (passeig Fontden Fargues, 65) prepara per alproper dissabte al mat una granfesta adreada a tota la famlia.Es tracta de la celebraci de laFesta de la Primavera. Des de les10.30 hores fins a les 14 del mig-dia, el pati de lescola somplirde diferents activitats. Hi haurla pintada dun mural, una plan-tada de flors, i es podr gaudir dediversos tallers i dun espectacle.

    Lescola celebrauna festa per laprimavera

    Carmel > Dissabte 9 dabrilarriba una proposta artstica in-novadora al Carmel, lOFF Cami-nART. Es tracta duna srie din-tervencions artstiques i perfor-mances que es duran a terme enple carrer. Els artistes interactua-ran amb els vens que, senseadonar-se, passaran de ser sim-ples vianants a ser el pblic delsespectacles. Tindr lloc a lesta-ci de metro del Carmel, a la pla-a Pastrana, durant tot el dia.

    Els espectaclesartstics surten ala plaa Pastrana

    Carmel > Dues escoles del bar -ri es vesteixen de festa durantaquest cap de setmana. LescolaEl Carmel ( Llobregs, 154) faruna festa per celebrar que obri-r el seu pati en horari no lectiuperqu les famlies hi puguinanar a passar una estona de lleu-re. Ser el dissabte d11 a 14 h. Perla seva banda, lescola Coves denCimany (Coves den Cimany, 42-54) far una cercavila amb ge-gants i tabalers diumenge al mat.

    Festes familiarsper a aquest capde setmana

  • 12

    Sant Gens dels Agudells Teixonera La Clota30lniahorta.cat Mar2011

    Cristian GmezSant Gens dels Agudells

    Jardins de Manuel J. Arnalot

    Sinicia la reforma a la plaaPalestina i els seus entorns

    Tal i com es va informar al dar-rer Consell de Barri de Sant Ge-ns dels Agudells, recentmentacaba diniciar-se la remodelacide la plaa Palestina i els seus en-torns, un projecte que tamb in-clou la construcci duna passa-rella per sobre dels jardins deManuel J. Arnalot que unir elscarrers Naim i Lledoner. A laplaa Palestina shi construiruna nova zona de jocs i es substi-tuir part del seu mobiliari urb.Aquest conjunt dobres estavaprogramat dins del projecte quees va presentar a la Llei de Bar-ris 2010 i, malgrat que aquestano va ser concedida a lmbit deSant Gens dels Agudells, lA-juntament es va comprometre atirar endavant el conjunt de refor-

    El projecte tamb contempla la construcci duna passarella que unir el carrer Naim amb Lledoner

    Sant Gens dels Agudells >Aquest cap de setmana el barride Sant Gens se submergir enel tnel del temps per retrocedirun miler danys i traslladar-se alEdat Mitjana per celebrar laseva primera Fira Medieval, unacita que tindr lloc als entorns dela Casa Groga. All es podrgaudir dun mercat replet deproductes dartesania i alimen-taci, aix com duna demostra-ci doficis antics i una sriedactivitats, tallers i jocs medie-vals dirigits al pblic infantil.

    Sortida culturalal Jard Botnicde Barcelona

    Fotos: C. Gmez

    La Clota > Fa pocs dies es va ferpblic que es construir un granparc lineal per sobre del dipsitpluvial de la Clota, situat enmigde lavinguda de lEstatut. Aquestparc tindr una superfcie apro-ximada de 7 hectrees i formarun nexe duni natural entre elsbarris de la Clota i Horta.

    Un parc persobre i un dipsitpluvial per sota

    Sant Gens surt al carrer percelebrar la seva Fira Medieval

    mes que el barri necessitava ambms urgncia. Les obres finalitza-ran pels volts de lestiu.

    RIUADESPer altra banda, les pluges de lasetmana passada i les riuades

    que aquestes van generar vanocasionar una srie de desperfec-tes al Camp de Futbol dels Peni-tents. Lassociaci de vens delbarri est recollint signaturesper aconseguir que el consistoriarregli els desperfectes.

    La Teixonera > El centre cvicTeixonera ha organitzat una sor-tida cultural per visitar el JardBotnic de Barcelona el proper 10dabril. La sortida est programa-da a les 10.30 h a la porta del cen-tre, tot i que tamb hi haur unpunt de trobada a les 11.45 h a laporta dels Jardins.

  • Vall dHebron Montbau13

    30lniahorta.cat Mar2011

    Montbau, un barri de CollserolaAquest s el ttol de la darrera obra de Carlota Gimnez que esva presentar el passat dilluns a la seu de lAssociaci de Vens iVenes de Montbau. Aquest llibre es complementa amb la pu -

    blicaci dun dvd amb imatges histriques de Montbau.

    Foto: Barcelona Ladies Open

    El millor tenis femeni esdna cita a la Vall dHebron

    La cita olmpica de Barcelona 92va ser un dels primers momentsen la histria en qu la ciutat vapoder gaudir duna competici detenis femen de primer ordre.Per revertir aquesta situaci lany2003 es va organitzar el torneigITF Ciutat de Barcelona al Clubde Tenis la Salut, un esdeveni-ment que va comptar amb unabona resposta del pblic i va anarcreixent fins que lany 2007 es vatraslladar a les pistes del CentreMunicipal de Tenis de la ValldHebron i va canviar el seu nompel de Barcelona Ladies Open.

    En la seva novena edicicomptar amb jugadores de la ta-lla de lex nmero 1 mundial,Dinara Safina, la veterana japo-

    El Barcelona Ladies Open ms competitiu de lahistria se celebrar entre els dies 23 i 30 dabril

    Cristian GmezVall dHebron

    Montbau > El proper 1 dabrilla sala KGB (carrer Alegre deDalt, 55) organitza lAcustinficoFestival, una nit de concerts acs-tics que serviran per recaptarfons que es destinaran al projec-te de la Casa dels Xuklis. El fes-tival comptar amb lactuaci degrups com DCallaos, Costo Ricoo Che Sudaka i solistes com Ma-ribel La Canija o Amparo Sn-chez, lalter ego de lartista Am-paranoia.

    Msica solidriaen favor de laCasa dels Xuklis

    Vall dHebron > Un assaig cl-nic liderat per lHospital de la ValldHebron ha demostrat que unnou medicament aconsegueixmillorar fins en un 20% la super-vivncia de les dones que patei-xen un cncer de mama ambmetstasi. A ms a ms, aquestnou frmac, que prov duna es-pcie desponja marina que habi-ta a prop del Jap, provoca unsefectes secundaris ms lleus quealtres que susaven fins al mo-ment. Aquesta nova opci tera-putica, que va sortir publicadaa la prestigiosa revista mdica,The Lancet, acaba de ser aprova-da als Estats Units i es preveu quelAgncia Europea de Medica-ments li doni el vist i plau abansde lestiu.

    Els pares de lEribulina, que sel nom que rep aquest frmac,consideren que els millors trac-taments que saplicaven fins araa les dones que patien metsta-si de cncer de mama podenquedar mpliament superats peraquest nou descobriment.

    La metstasi decncer de mamaminva un 20%

    Imatge de ledici anterior

    nesa Kimiko Date o les espanyo-les Carla Surez, Nria Llagoste-ra o Lourdes Domnguez, un con-junt de jugadores que en opinide la directora del torneig, Arant-xa Snchez Vicrio, conformen el

    quadre ms competitiu que hemtingut en els nou anys dhistriadel torneig. El Barcelona La-dies Open es disputar entre elsdies 23 i 30 dabril i les entradesja estan a la venda.

    Amparo Snchez

  • Mar

    201130

    TELFONS DINTERS

    PE

    NJ

    AT

    -EL

    AC

    AS

    A

    14

    LAgenda

    Propera edici

    Dimecres27 dAbril

    lniahorta

    EMERGNCIES 112BOMBERS 080 CAP El Carmel 93 357 18 53, Murtra, 130 Horta 93 407 27 68, Lisboa, 35 SanRafael 93 428 95 41, Pg Vall dHebron, 107-117 Sardenya 93 567 43 80,Sardenya, 466 Travessera de grcia 93 435 23 00, Trav Grcia, 346 URGNCIES SANITRIES 061MOSSOS DESQUADRA 088 GURDIA URBANA 092 93 274 9840, Av Cardenal Vidal Barraquer 0POLICIA NACIONAL 091 TELFON DINFORMACI 010OFICINA DATENCI CIUTADANA HORTA-GUINARDLepant, 387OFICINA DACCI CIUTADANA DEL CARMEL93 357 56 30, Pl Pastrana, 15OFICINA DATENCI A LES DONES DHORTA-GUINARD93 420 00 08, Santes Creus, 8TELFON DEL CIVISME 900 226 226SNDIC DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CVICS I CULTURALS Casal de Barri Can Bar 93 219 92 24, Josep Serrano, 59-71 Casal deBarri Parc Vall dHebron-Can Travi 93 428 98 48, Av. Cardenal VidalBarraquer, 45 Ateneu Cultural Hortenc - Grup Joves 93 357 30 40, PerePau, 8 Centre Cvic Casa Groga 93 418 65 31, Av Jord, 27 Centre CvicGuinard 93 450 39 87, Rda Guinard, 113-141 Centre Cvic la Teixon-era 93 256 33 88, Arenys, 75 Centre Cvic Matas i Ramis 93 407 23 56,Feliu i Codina, 20 BIBLIOTEQUES Biblioteca del Campus Mundet 93 402 10 35, Pg Vall dHebron, 171 Biblioteca del Pavell de la repblica 93 428 54 57, Jorge Manrique, 9 Biblioteca El Carmel - Juan Mars 93 407 28 70, Murtra, 2135-145 Bib-lioteca Guinard - Merc 93 435 31 70, Camlies, 76-80 BibliotecaHorta - Can Mariner 93 420 82 85, Vent, 1 Biblioteca Montbau - Al-bert Prez Bar 93 427 07 47, ngel Marqus, 4-6

    crifs, una gran riquesa amaga-da, a crrec de Manel Cordn.18 h, biblioteca Can Mariner.

    15 dabrilConte infantil: El volc net,amb Paula Hernndez. 18 h,Can Mariner.

    Fins al 15 dabrilExposici: Anem a Barcelona:mapes antics dHorta-Guinar-d, organitzada pel Grup dEs-tudis de la Vall dHorta i laMuntanya Pelada. Can Mariner.

    GUINARD2 dabrilActivitat infantil: Contes dAn-dersen, a crrec de la compa -nyia La llntia. 12 h, bibliotecaMerc Rodoreda.

    A partir del 8 dabrilExposici de fotografia i vdeo:La prxima eres t! de les ar-tistes Naomi Williams i PetraVan Poelje. Centre cvic Guinar-d.

    LA TEIXONERA31 de marConcert: Duet de violoncelsd:UT amb Gemma Bayod iPaula Snchez. A partir de les19.30 h, centre cvic Teixonera.

    3 dabrilEspectacle infantil: Els contesden Mozart, a crrec del narra-

    HORTA1 dabrilConcert: Alicia Marcel presen-ta el seu treball Conexiones n-timas. 21 h, centre cvic Matasi Ramis.

    4 dabrilClub de lectura amb lobra ElMundo de Juan Jos Mills, acrrec de Lourdes Aramburu.19 h, Can Mariner.

    8 i 9 dabrilTeatre: Linspector de NikolaiGgol, dirigida per ArmandCalafell. 21.30 h, Foment Hor-tenc.

    9 dabrilConcert: The Jazz Preachers. 21h, Llusos dHorta.

    10 dabrilTeatre: Dos mons per desco-brir, a crrec del Grup de Tea-tre Infantil. 12 h, Llusos dHor-ta.

    Fins al 10 dabrilExposici pictrica amb dife-rents obres de lartista XavierArtigas. Caf del Foment Hor-tenc.

    11 dabrilMonleg: Tinguem el sexe enpau, de Daro Fo. 19 h, Can Ma-riner.

    14 dabrilXerrada: Els evangelis ap-

    dor Xavi demelo. 12 h, centre c-vic Teixonera.

    EL CARMEL3 dabrilSac de rondalles: Flors, contesi colors, a crrec de CarmenGonzlez. 12 h, biblioteca JuanMars.

    SANT GENS AGUDELLS2 i 3 dabrilI Mercat i Fira Medieval a SantGens dels Agudells. Tot el dia alentorn de la Casa Groga.

    7 dabrilConcert de msica clssica en elmarc del cicle La Tarima. A par-tir de les 19.30 h al centre cvicCasa Groga.

    VALL DHEBRONEntre el 23 i el 30 dabrilTorneig de tenis Barcelona La-dies Open a les pistes del cen-tre esportiu municipal de laVall dHebron. Consultar preusi horaris.

  • 15lniahorta.catMar201130Per a publicitat - 662 943 852 - [email protected]

  • 16 Per a publicitat - 662 943 852 - [email protected]

    201130lniahorta.cat