Embed Size (px)
DESCRIPTION
Línia Maresme 4
Citation preview
[email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98
líniamaresmeDimarts, 29 de març de 2011 · Edició Baix Maresme · Núm. 4 · www.liniamaresme.cat 15.000 exemplars setmanals
Sol·licitat el control
TeiàL’exalcalde Castantorna com a cap de llista de Gent de Teià
�9
�9
14 municipis acullen la VI JornadesGastronòmiques del Vi d’AlellaMig centenar de restaurants del Maresme i del Vallès protagonitzen durant quinze dies la festa
�4
�11
La plaça dels Països Catalans de Premià tornarà a lluir aquest estiu
Es presenta el projecte que vol fer del mar un motor econòmic
Premis de Comunicació ‘Línia Maresme’ guanya el guardó de laDiputació de Barcelona
�8
3�En PortadaMarç
201129 líniamaresme.cat
“El Maresme que vaig viure ja no hi és”27 personalitats de l’àmbit de la cultura, la comunicació i la política del Maresme
protagonitzen la minisèrie “Nosaltres, els maresmencs”, sobre l’existència de la comarcaFotos: DM / Ajuntament d’Alella
El canal M1tv ofereix des d’ahiri fins el proper dimecres els tresepisodis, d’una hora de duradacadascun, de ‘Nosaltres els ma-resmencs’, una minisèrie deClack i Claraboia a partir delmón del periodista i escriptorAlbert Calls. Aquesta aventuratelevisiva, que es va rodar du-rant tres dies consecutius delmes de setembre de 2010, entreMontgat i Calella, compta ambentrevistes a 27 personalitats del’àmbit de la cultura, la història,la comunicació i la política de lacomarca del Maresme. Parlemamb els protagonistes del tre-ball, Albert Calls (periodista) iEloi Aymerich (productor).
Com va sorgir la inspiracióper dur a terme el projecte?Volíem parlar del Maresme i dela gent que ha ajudat a crear laseva identitat. A més, la pro-posta neix del ‘pique’ amb el pe-riodista Joan Salicrú, que té unaperspectiva molt mataronina ijo, a l’inrevés, molt maresmen -ca. Al final, durant el rodatge esvan apropar les dues posicions.Després d’uns anys de parlar-nede tot plegat i esbossar diversesidees, vam acabar de perfilaraquest projecte per mostrar queera possible fer un viatge a peuper la comarca i rodar-lo, par-lant amb les persones que vancontribuir a dotar-la d’identitat,especialment a finals dels 80 ifins al 2000.
Amb quines complicitatsheu comptat?Moltes, moltíssimes... la tren-tena de persones que entrevis-tem o amb qui ens trobem,alguns a l’atzar. Els membres deles productores Clack i Clara-
boia, gent jove, amb molta em-penta, capaços d’enfrontar-seamb impediments com són lamanca de recursos. Durant elstres dies del rodatge anàvemamb transport públic, cotxesd’altres, a peu, menjàvem a lescases de la gent: a Can Jordi Bil-beny ens van fer unes llenties amida, a casa del periodista Ra-fael Vallbona, sopar per a sispersones de l’equip, a més d’unsopar memorable amb els artis-tes d’Els Dimarts del Llimoner aMataró. Especialment no vulloblidar que sense la sensibilitatde m1tv, la televisió pública co-marcal, no hauria estat possible,ells van acollir el projecte i ensvan ajudar a fixar l’horitzó.
Què buscàveu a través de‘Nosaltres, els maresmencs’?El projecte va començar dient-se‘Maresme. Low Cost’. Voliemanalitzar si aquella força que hi
va haver-hi cap als anys 80, ambla nova democràcia i el naixe-ment dels consells comarcals,encara té vigència. Van ser unsanys en els quals els escriptors ila gent de la comunicació vacontribuir a crear la identitat decomarca i en els quals jo em vaigforjar com a periodista i com aescriptor, com a persona quecreu en el Maresme i l’estimacom el seu lloc en el món. I hovolíem fer amb economia demitjans, tot molt natural, comsom nosaltres. Com que és unviatge en el temps i en l’espai,comença a la rotonda de Mont-gat i acabem en un futur que jaés present, parlant a Calella ambel periodista Saül Gordillo,sobre les noves tecnologies i lavigència del Maresme, actual-ment, a la xarxa, on sí que témolta identitat tangible, on enshi trobem i relacionem. Pel camíd’aquest viatge, però, les perso-
A dalt Calls Aymerich durant el rodatge i a baix, la presentació a Can Lleonart
nes amb qui parlem ens diuen sicreuen o no en la identitat co-marcal i apunten idees per mi-llorar-la i crítiques.
Com vàreu escollir les per-sones entrevistades?Ens vam marcar un itinerari i enels municipis on ens aturàvemvam buscar persones vinculadesa les meves peripècies vitals.D’altres, van aparèixer pel camí,com el diputat Manuel Mas quevam trobar fent esport a la platjai aprofitem per reflexionar ambell. Aquest és un producte moltpersonal: neix del meu entorn ila meva percepció. Sé que hi hamolta més gent que hauria desortir i no surt, però amb algunsno vam poder contactar en eltermini fixat i d’altres ens els gu-ardem per si repetim l’experièn-cia. Els temps i els mitjanstambé limiten.
Preguntar si el Maresmeexisteix, sobta; però encarasobta més alguna respostaque sosté que el Maresmeno existeix.Les persones que afirmen aixòho fan des d’una seriositat abso-luta i els arguments que donen
ens han de fer reflexionar. Ambel documental, nosaltres volemoferir una mirada, respectanttotes les opinions i que serveixinper millorar, alhora que per des-cobrir que tenim una gran co-marca, carregada d’oportunitatsi valors i que depèn de nosaltresque sigui així. De fet, la gent quejo vaig conèixer a finals dels 80feia comarca sense adonar-se’n,hem de recuperar aquests espe-rit en temps de globalitzacions.La identitat depèn només denosaltres. Hem buscat grans re-flexions, però també alguns tocsd’humor i contacte entre duespersones de generacions dife-rents.
‘Nosaltres, els maresmencs’podria tenir continuïtat enun futur?Podria ser, el format és interes-sant. Persones per entrevistarn’hi ha més i Maresme per recór-rer, també. De fet no el traves-sem tot en aquesta minisèrie.L’Alt Maresme, especialment,dóna per molt. I algun dia m’a-gradaria fer l’N-II d’una punta al’altra, com si fos un riu, entemps real i rodant, segur que hitrobem moltes històries pel camí.
R. TexidóBaix Maresme
Ciutat4�Març
201129líniamaresme.cat
RedaccióMaresme
Els empresaris maresmencs sónpessimistes respecte a la crisi.Aquesta és una de les conclusionsque es pot extreure dels resultatsdel Termòmetre Advisoria, l’en-questa mensual dirigida a empre-saris i autònoms del Maresme.De l'enquesta se'n desprèn que el20% dels empresaris mares-mencs creuen que l'economiamaresmenca millorarà al llarg delpresent any. Les dades tambéreflecteixen que un 50% creuque el context econòmic de la co-marca empitjorarà i un 25% creuque no experimentarà cap canvi
Els empresaris de la comarcasón pessimistes davant la crisi
substancial. La majoria d’em-presaris de la comarca són méspessimistes en relació a la mitjacatalana, ja que a Catalunya un30% dels empresaris enquestatscreuen que l’economia sí millora-rà al llarg d’aquest 2011. Adviso-ria és una companyia de Serveisintegrals d'advocacia, assessoriaeconòmica, fiscal i laboral ambseus a Mataró, Granollers i Bar-celona. Es tracta d'una de lescompanyies de serveis jurídics ieconòmics més grans de l'eixeconòmic Vallès-Maresme, ambuna àrea d'influència que en-guany s'ha estès fins el Barcelo-nès, oferint servei a més de 1.800entitats, empreses i particulars.
Foto: Arxiu
Maresme Marítim: el marcom a motor econòmicEs presenta el projecte que vol aprofitar el potencialdel mar per impulsar estratègies que generin ocupació
RedaccióMaresme
La Sala de Juntes de la Confrariade Pescadors Sant Elm d’Arenysde Mar ha acollit aquest dimarts22 de març la presentació delprojecte Maresme Marítim da-vant d’un auditori representatpel teixit empresarial, els ports iels clubs esportius i nàutics, il’administració local.
Aquesta iniciativa, que neix dela col·laboració entre nou enti-tats i organismes públics de lacomarca, presenta com a princi-pal objectiu l’impuls del sectormarítim del Maresme com “aglu -tinador d’un conjunt d’activitatsemergents de gran valor”.
GENERAR OCUPACIÓEl impulsors del projecte des -taquen que l’any 2010 els cincmunicipis amb ports del Ma -resme concentraven més del
Foto: Joan Sol
Una imatge del port del Masnou
50% de l’atur de la comarca.Partint d’aquesta realitat es creael projecte Maresme Marítimper a potenciar el desenvolupa-ment econòmic del sector i perimpulsar línies estratègiquesque generin ocupació. És a dir,“aprofitar el potencial del mar iconvertir-lo en un nou motoreconòmic per a la comarca delMaresme”, han assenyalat.
PROJECTE AMBICIÓSAixí, la iniciativa no es limita al’àmbit local sinó que pretén su-perar fronteres i actuar en elconjunt de la comarca. Segonsels seus promotors, “es tractad’un projecte complex i ambi-ciós, que compta amb multiplic-itat d’entitats d’àmbits geo grà-fics i sectorials diferents, i quevetlla per la cooperació i l’asso-ciació per tal d’assolir un esce-nari d’actuació econòmica demàxima competitivitat“.
PRESSUPOSTEl projecte té un cost total deprop de 460.000 euros, delsquals un 70% han estat cofi-nançats pel Servei d’Ocupació deCatalunya (SOC) i el Fons SocialEuropeu. La quantitat restant elsaportarà cada soci en proporcióa la seva participació en les líniesd’activitat. El projecte té una du-rada d’un any i es desenvoluparàfins al 31 de desembre de 2011.
Maresme > L’auditori del Tec-noCampus Mataró-Maresme vaacollir des de dimecres fins diven-dres, el Congrés Recuwatt: Reci-clatge i Energia. La trobada, queva tenir tres dies de durada, hacomptat amb l’assistència de mésde 300 persones vinculades alsector dels residus a tota Europa,en unes sessions on han partici-pat 28 ponents i 7 moderadors de10 països diferents. Segons l’or-ganització, el Congrés neix ambla voluntat de convertir-se enuna trobada internacional de re-ferència entre professionals delsector públic i privat vinculat a lagestió dels residus i la valoritza-ció energètica. El programa hatractat sobre el nou marc legal ila gestió dels residus, el canvi cli-
El TecnoCampus rep el CongrésRecuwatt de Reciclatge i Energia
màtic, la perspectiva energèticade la gestió de residus, les dife-rents situacions a Europa, lacomplementarietat de la valo-rització energètica i la seva efi-ciència.
CENTRE INTEGRALDesprés de les conclusions i clo-enda, els participants al Congrésvan poder fer una visita tècnica alCentre integral de valoritzacióde residus del maresme, situat aMataró. Van participar: l’alcaldede Mataró, Joan Antoni Baron; eldirector de l’Agència de Residusde Catalunya, Josep Maria Tost;i la sotsdirectora General de Pro-ducció i Consum Sostenible delMinisteri de Medi Ambient i MediRural, Ana Rodríguez.
La iniciativa neixde la col·laboracióentre nou entitats
i organismes públics de la
comarca ambl’objectiu
d’impulsarel sector marítim
6� Opinió
Ciutadans
Safata d’entradaEDITORIAL
grup comunicació21Dipòsit legal: B.11948-2011
Publicitat: 93 519 43 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
liniamaresme.cat
Línia Maresme agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que elsescrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Maresme es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreça liniama-
Cartes dels lectors
Sol·licitat el control
-
La Foto
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Ivana Padierna(Línia Maresme i webs de proximitat), José Antonio Pilar (Línia Va -llès), Daniel Gutiérrez (Línia Badalona), Jordi Sugrañes (LíniaBarcelona), Pere Giménez (webs temàtics). Caps de redacció:
Elisabeth Alfaro, Cris tian Gó mez, Sara Arroyo. Redacció: NormaCano, David González, Montse López, Daniel Sainz, Jordi Alcover.
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca. Fotografia: Eduardo Benito. Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia,Esther Rodríguez, Àlex Subirats, Ricard Garcia, Jaume Magrià, Manel Riera, Manuel Sánchez-Vil-lanueva, Joan Carles Cuenca. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López. Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.
Març
201129líniamaresme.cat
ENERGIA NUCLEAR, NOGRÀCIES
Ara es comença a veure el granperill de l'energia nuclear. Aixònomés es la punta de l'iceberg.Darrera unes centrals nuclearsque no s'haguessin mai d'haverconstruït, i menys en un territoritant sensible als desastres natu-rals, hi ha els magatzems deresidus nuclears (per cert, hi haqui en vol posar un a Ascó), comtambé hi ha qui vol allargar lavida de centrals nuclears obso-letes... Primer van dir que alJapó no passava res, desprèsque augmentava la radioactivi-tat i ara, probablement ens en-caminem cap a un dels majorsdesastres de la humanitat. S'hade potenciar definitivamentl'estalvi energètic i lá major efi-ciència energètica, i triar final-ment per energies renovables. Sino, el que passa avui al Japó esrepetirà per altres circumstàn-cies a d'altres països.
Natura Maresme
TOT VA BÉ A LÍBIA
Els exèrcits occidentals estan ata-cant les posicions de l’exèrcit deGaddafi en una operació tan “hu-manitària” com les que ja s’han feta l’Irak o a Afganistan. A l’Irak elmotiu eren les armes de destruc-
ció massiva que ningú ha sabuttrobar -senyal que no s’ha cercatadequadament-, a l’Afganistanera per tal de salvar a les dones del’obligació de portar la burka. Elresultat ha estat que els iraquianshan perdut el control i els bene-ficis del petroli repartit entre lesdiferents multinacionals i queles armes de destrucció -les detota la vida- han servit per matarcentenars de milers de personesi empobrir indefinidament elpaís. A l’Afganistan les donescontinuen portant burka, la po-blació civil mor a mans dels exèr-cits ocupants -però només com adanys col·laterals que com tothomsap fa menys mal que si es morcom a conseqüència d’un danyfrontal-, les plantacions d’opicontinuen augmentant i la cor-rupció electoral s’ha disparat finsal punt de ser denunciada per lapròpia ONU. Vist els bons resul-tats obtinguts a l’Irak -petroli- i al’Afganistan -control geoestratè-gic- ara toca salvar al poble libi demassacres que la premsa no enshan ensenyat malgrat estar lazona plena de càmeres i de perio-distes.Ja que els exèrcits occiden-tals estan tan ben organitzats i co-ordinats espero que quan acabinla feina a Líbia continuïn fent ne-teja en la zona. Com que el règimautocràtic que queda més properés el Marroc proposo que els ata-quin amb uns quants vaixells i
avions de guerra. De la invasióterrestre ja ens podem encarregarnosaltres que per això tenim unparell de colònies al nord delMarroc plena de militars i moltaexperiència bèl·lica a la zona ad-quirida al Barranco del Lobo o aAnnual, per exemple. Quan l’exèr-cit del rei-dictador estigui vençut,Occident podrà democratitzar elpaís i organitzar un referèndumal Sàhara Occidental tal i com amanat l’ONU per tal que el seupoble s’autodetermini decidintsi vol seguir al Marroc o vol inde-penditzar-se. Més tard podriencontinuar la feina amb la desco-lonització de Palestina fent fora al’exèrcit sionista, reconeixent elseu Estat i deixant que els pales-tins decideixin per qui volen sergovernats, sempre i quan no s’e-quivoquin i tornin a votar a Ha-màs, faltaria més. Després podriatocar el torn a les monarquies me-dievals “amigues” de Jordània,Bahrain, Kuwait , Emirats Àrabsi, sobre tot, Aràbia Saudí. De tanamigues que són segur que ambbons arguments de seguit lesconvenceran de la necessitat dedemocratitzar els seus països.Aconseguit tot això encara nos’haurà acabat la feina a la regió.En fi, que als “bons” de la pel·lí-cula se’ls acumula la feina. I a so-bre hi haurà algú que els critica-rà!
Argemir González
C/ Mestre J.Jambert (Cabrils)
Facilitada per Veïns Independents de Cabrils
Premi Diputació de Barcelona
Tasis-Torrent de Comunicació Local 2010
Esther Rodríguez, 44 anysComercial
Estic d’acord amb la intervenciómilitar espanyola sempre i quansigui en protecció de la poblaciócivil i per enderrocar tiranies. Elspaïsos de la OTAN haurien d’ha-ver estat més durs amb Gadafi.
Maria.V López, 68 anysMestressa de casa
Aprovo la intervenció militar del’exèrcit espanyol a Líbia, crecque Gadafi necessitava que laOTAN li parés els peus i que haestat una missió en favor de lapoblació civil.
José Gázquez, 67 anys Aturat
No estic d’acord amb que l’exèr-cit espanyol hagi intervingut a Lí-bia. Hi ha altres països amb méspotencial econòmic que Espanyaper implicar-se en el conflicte.Zapatero s’ha contradit.
Manuel González, 57 anysInvalidesa
Sí que estic d’acord amb que l’e-xèrcit espanyol hagi intervinguta Líbia malgrat el cost econòmicque això suposi. Ha estat perprotegir la població i aturar l’as-setjament de Gadafi.
Guillermo Martínez, 56 anysManyà
Si és per defensar els civils sí queaprovo la intervenció espanyolaen el conflicte. No m’agradaria sihi hagués raons amagades, comes diu. Llavors ho rebutjo total-ment.
L’exèrcit espanyol ha d’intervenir a Líbia?
ls maresmencs ja tenen un debat televisat sobre l’identitat dela seva comarca. Un total de 27 personalitats del món de la cul-
tura, la comunicació, la història i la política del Maresme protago-nitzen la minisèrie ‘Nosaltres els maresmencs’, de les productoresClack i Claraboia, que aquests dies emet el canal de televisió comar-cal m1tv. Els tres episodis, d’una hora de durada cadascun, garan-titzen grans reflexions i diferents opinions al voltant de la pregun-ta de si el Maresme existeix o no. Per tal de buscar respostes inte-ressants al tema plantejat, els amos del projecte, el periodista AlbertCalls i el productor Eloi Aymerich, i l’equip tècnic van recórrer el Ma-resme de dalt a baix en tren, en cotxe, en vaixell, en autobús i a peu.Segons explica Calls, l’objectiu d’aquesta road-movie de Montgat aCalella ha estat “analitzar si aquella força que hi va haver-hi cap alsanys 80, amb la nova democràcia i el naixement dels consells comar-cals, encara té vigència”. Encara que el dilema quedi sense resoldre,el punt de vista casolà i el gran sentit de l’humor fan de la discussióuna obra, si més no, divertida.
El Maresme, en pantalla
E
Opinió 7�
La lupaEl mirador
L’agulló A cop de tinta per Ricard Soler (DM)
Març
201129 líniamaresme.cat
Ivana PadiernaDirectora
Ricardsoler.blogspot.com
Japó, quan n’aprendrem?A principis dels anys 80, l’arri-bada de les primeres centralsnuclears a Catalunya a Ascó iVandellòs va propiciar l’apari-ció de la campanya –Nuclears,no gràcies!- promoguda perl’organització Greenpeace i perdiversos moviments ecologistes.
Aleshores molts de nosal-tres encara érem joves i no en-tenien gaire –i ara tampoc, totsigui dit- de Centrals Nuclears,energies nuclears i cementirisde residus nuclears. Però certa-ment allò que sentíem dir de les fusions nu-clears no ho veiem gens clar i quan ens par-làvem de les fusions dels àtoms ens veniaal cap Hiroshima i Nagasaki i tot allò re-lacionat amb l’energia atòmica o nuclearens feia molta por.
Quan protestàvem i ens manifestàvemcontra les centrals nuclears, els governs, elgran capitalisme i els dirigents d’Hiberdro-la i Endesa i altres companyies elèctriquesdeien: “Sense les centrals nuclears, en unfutur la humanitat haurà de viure amb es-pelmes perquè no hi haurà electricitatper a tothom”. També ens deien que lescentrals nuclears eren d’allò més segures
i que mai hauria de passar res de , tot ex-posant teories, arguments, balls de núme-ros i estadístiques que només entenien ells.Així ells quedaven davant de tota la opiniópublica com uns “sants i savis senyors pro-tectors del benestar mundial” i nosaltresquedaven com uns protestadors crònics iingenus, i com uns burros ignorants.
Van arribar els desastres nuclears deTxernòbil, i Harrisbourg i els poders vanfer passar aquests desastres de puntetes,sense fer soroll, com si no hagués passatres o molt poca cosa. I la realitat és evident,milers de persones afectades per aquellesradiacions radioactives, amb terribles de-
formacions i morint-se a poc apoc de càncer. Però no n’hi vahaver prou, i el capitalisme fo-mentant el consum desmesurati innecessari en benefici propi,és el poderós i les personessón… simplement persones fe-bles per desinformació i desor-ganització, per l’individualismei pels mil i un problemes queuna persona ha d’anar solucio-nant al pas de la seva vida. I en-cara ara hem de veure poblesbarallar-se entre ells per a po-
der aconseguir tenir en el seu terme un ce-mentiri de deixalles nuclears.
Ara un tràgic Terratrèmol amb Tsuna-mi inclòs, ha afectat el Japó i el perill nu-clear es fa palès més que mai. On són aratots aquells savis defensors de l’energia nu-clear? Potser són a Tokio fent números percalcular quants diners caldrà per a recons-truir el Japó o potser han après la lliçó dela natura i estan reunits en algun lloc mi-rant de desenvolupar noves fonts d’ener-gia com ara la solar o la eòlica? Bàsicament,perquè no haguem de viure tota la nostravida i la dels nostres fills, no amb espelmes,sinó dins de refugis antinuclears.
Durant la darrera setmana, l’equip degovern de Premià de Mar va reiterar el“bon ritme” de l’actuació a la plaça dels Pa-ïsos Catalans. La previsió és que es pugu-in enllestir al juliol i així complir amb elsterminis marcats des de l’inici.
Ajuntament Premià de MarBon ritme de les obres
CE PremiàSituació complicada
Consell Comarcal del MaresmeTreballs comunitaris a la Challenge
�La plaça dels Països Catalans, entre festa i festa. Du-rant la darrera setmana, l’equip de govern de Premià de Mar
va reiterar el “bon ritme” de l’actuació a la plaça dels Països Cata-lans. Si es compleixen els terminis previstos, la plaça s’haurà remo-delat entre festa i festa. Al juliol de l’any passat, un cop acabada laFesta Major d’estiu, les màquines entraven a l’espai per començarles obres; ara, es fixa el juliol com el termini en el que poden estarenllestides, per poder gaudir de les festes a aquest espai, que s’haconsolidat com un dels principals espais de relació entre els ciuta-dans.
�Bon menjar al Maresme. Fins al maig diversos restaurantsde la comarca participaran en la novena edició del certamen
la Fira del Pèsol, que posarà a prova les estratègies culinàries delsrestaurants maresmencs amb aquest peculiar ingredient. Paral·le-lament se celebra se celebren les sisenes Jornades Gastronòmiquesdel vi DO d’Alella. Els maresmencs tenen assegurat un mes de bonmenjar i bon vi.
�Els empresaris maresmencs, pessimistes. Un 50% delsempresaris i autònoms del Maresme creu que el context eco-
nòmic de la comarca anirà a pitjor al llarg d’aquest any degut a la cri-si. Així ho mostren els resultats del Termòmetre Advisoria, l’enques-ta mensual dirigida a aquest col·lectiu. L’estudi també avisa que elsempresaris de la comarca són més pessimistes en relació a la mit-jana catalana, ja que un 30% dels empresaris catalans enquestats creuque l’economia sí millorarà durant aquest 2011.
En l’àmbit esportiu, el Club Esportiu Pre-mià continua cuer de la classificació deTercera Divisió. En l’àmbit econòmic, elclub afronta demandes per impagaments,un judici i un embargament de 5.200 eu-ros. Els jugadors no cobraràn fins al juny.
El Consell Comarcal del Maresme ha ar-ribat a un acord amb el Departament deJustícia per a que els condemnats per de-lictes contra la seguretat vial fagin de vo-luntaris de la prova esportiva de la Cha-llenge. Contarà com a treball comunitari.
Semàfors
Lluis M. Panyella, diarimaresme.com
L’Oscar del 5%Sarah Lane, ballarina de l’American BalletTheatre, va ser en un 95% la Natalie Port-man que ballava a la pel·lícula Black Swan(Cigne negre). En declaracions al diari bri-tànic Daily Mirror, la doble ha asseguratrecentment que la famosa actriu israelitanomés va realitzar un 5% de les escenes deball de la pel·lícula que l’ha portat a gua-nyar un Oscar.
En una entrevista, Lane va deixar anarque el públic havia estat víctima d’una en-ganyifa ja que el film mostra una Portmande qualitats tècniques inexistents amb l’ob-jectiu –finalment assolit– de fer-se amb elpreuat guardó de l’Acadèmia. La ballarinade 27 anys va afirmar que, en alguns casos,es va arribar a sobreimpressionar digital-ment el rostre de Portman al seu. Les de-claracions de la professional de la dansa nohan estat gratuïtes. El coreògraf de Cignenegre, Benjamin Millepied, promès de l’ac-triu, manifestava amb orgull que la seva es-timada havia protagonitzat el 85% deltreball artístic, comentari que va treureLane de polleguera. Tant ella com la restadel món del ballet saben que la convincentactuació de la Portman com a cigne no s’as-soleix en any i mig de preparació i una es-tricta dieta, tal i com han volgut insinuarels productors de la cinta.
La ballarina té dret a sentir-se menys-preada com a professional de la dansa clàs-sica. Sé per experiència què dura ,sacrificada i moltes vegades poc valoradaresulta aquesta professió. Una professióque, sens dubte, no ens podem permetresilenciar.
Ens podem imaginar que la senyoretaLane seria un cigne molt més perfecte quel’oscaritzada intèrpret i és d’admirar quesurti en defensa de tots els ballarins, del’esforç i del sacrifici que es troben amagatsdarrera tantes hores d’assaig. Però NataliePortman dóna una classe magistral d’inter-pretació a Black Swan. I això és una cosaque no s’hauria d’intentar eclipsar. Ni tansols la mateixa Sarah Lane.
La Diputació guardona ‘Línia Maresme’com la millor iniciativa de premsa local
importància de la indústria de lacomunicació local i va augurarque aquesta serà capaç de sortir"enfortida" de l'actual conjuntu-ra econòmica "perque la informa-ció de proximitat és un valor enalça".
Grup Comunicació21 ja dispo-sa de la major xarxa de periòdicsde proximitat de Catalunya, ambmés de 400.000 exemplars acu-mulats mensualment, auditatsper OJD-PGD. Totes les capçale-res tenen una versió digital i es-tan connectades en xarxa per in-centivar la interrelació dels lec-tors. El grup també disposa d'u-na divisió de publicacions temà-tiques sectorials i culturals, entreles quals destaquen els portals Co-municacio21.cat i Cultura21.cat,així com la revista d’excepcionsculturals de pagament Benzina.
Foto: Eduardo Benito
L’editor del grup, David Centol, en el moment de recollir el premi
RedaccióBaix Maresme
La 30a edició dels Premis de Co-municació Local de la Diputacióde Barcelona ha guardonat elGrup Comunicació 21 amb el Ta-sis-Torrent a la millor iniciativa enl'àmbit de la premsa local i comar-cal per la seva xarxa de periòdicsgratuïts de proximitat, entre elsque es troba Línia Maresme, amés de Línia Vallès, Línia Bada-lona i les deu capçaleres de Bar-celona, una per cada districte dela ciutat.
La cerimònia dels Premis deComunicació Local va reunir, di-vendres passat a la nit, més de300 persones al Parc Audiovisu-al de Catalunya, a Terrassa. El gu-ardó va ser recollit per l'editor delgrup, David Centol, qui va agra-ir als membres del jurat la sevadecisió i va considerar que aquest"és un premi a la constància, a lacreativitat i a l'esfoç". El presi-dent de la Diputació de Barcelo-na, Antoni Fogué, va destacar la
El premi Tasis-Torrent es va entregar divendres al Parc Audiovisual de Terrassa > Reconeixla innovació del Grup Comunicació21 amb la seva xarxa de periòdics de proximitat
David Centol: “és un premi a la
constància”
Ciutat8�Març
201129líniamaresme.cat
9�
líniamaresme.cat Març
201129El Masnou Alella
Teià
L’exalcalde Castan torna com acap de llista de Gent de TeiàTeià> Dotze anys després deser alcalde de Teià, Joan Castantorna a la política al capdavantdel nou grup polític Gent de Teià.Castan, encara militant de CiU,s’haurà d’enfrontar, entre d’al-tres, a la seva ex formació políti-ca, situació que el propi Castanassegura que és perfectamentcompatible. Gent de Teià va pre-sentar la candidatura el passatcap de setmana amb el membrede la plataforma organitzadoraTeià Decideix, Uri Ribera, com anúmero 2 i amb Núria Andiñachcom a número 3. El nou grup, de
“marcat caràcter municipalista”,segons Castan, va nèixer fa mésd’un any amb la clara intenciód’unir forces davant el descon-tentament de la gestió econòmi-ca del govern local, actualmentformat per CiU i ERC. L’exalcal-de lamenta que s’hagin portat aterme equipaments “desmesu-rats” i innecesaris pel municipi is’hagi “desatès les entitats i elsclubs”. A més, Castan critica lapujada del rebut de l’IBI i asse-gura que el govern “no ha com-pensat el gravament per fer méslleu la pressió fiscal”.
El Masnou> Josep Maria Mar-tínez, exmilitant de Convergènciai Unió, serà, segons han deciditels seus militants, el nou cap dellista de Solidaritat Catalana perla Independència (SI) al Masnou.Martínez, consultor informàtic de51 anys, va ser membre de Con-vergència Democràtica de Cata-lunya (CDC) a Barcelona i vaanar a les llistes municipals del2003 com a vicepresident del’Esquerra de l’Eixample.
El Masnou> L’Ajuntament delMasnou ha posat en marxa lacampanya Cuida’t el cor! amb unclar objectiu: evitar el risc de te-nir un accident cardiovascular. Lacampanya, engegada amb lacol·laboració del CAP municipali recolzada pel reconegut car-diòleg Valentí Fuster, va especial-ment adreaçada a les personesd’entre 34 i 75 anys. El materialinformatiu es distribuirà en es-pais públics i per correu postal.
Un impuls perevitar els ensurtscardiovasculars
Un exmilitantde CiU, cap dellista de SI
Quinze dies de bon beure i bon menjar al MaresmeMés de 50 restaurants i 14 municipis participen a lesVI Jornades Gastronòmiques del VI DO Alella
Ivana PadiernaAlella
Bon pa, bon vi, bona taula ibona brasa, és senyal de bonacasa. Si la dita no falla, catorzemunicipis del Maresme i delVallès Oriental seràn durantdues setmanes una acollidorallar pels amants del bon beure iel bon menjar. Des del passat 25de març fins al 10 d’abril, elConsorci DO Alella organitza lesVI Jornades Gastronòmiquesdel Vi DO Alella.
Prop d’uns cinquanta restau-rants d’Alella, Cabrils, El Mas-nou, Montgat, Montornès delVallès, Premià de Mar, Pinedade Mar, Sant Fost de Campsen-telles, Teià, Tiana, Vallromanes,Vilanova del Vallès, Vilassar deDalt i Vilassar de Mar proposenles seves millors propostesculinàries per acompanyar elsvins que s’elaboren a la Denom-inació d’Origen Alella.
La presentació de les jornadesva tenir lloc el passat dijous 24de març de la mà del presidentdel Consorci organitzador, An-dreu Francisco, al restaurant ElPaller de Premià de Mar. Du-rant l’acte, Francisco i els presi-dents del Consorci de PromocióTurística Costa del Maresme,Josep Maria Juhé, i del Consorcide Turisme del Vallès Oriental,
Joan Castaño, van signar unconveni de col·laboració en l’or-ganització de les jornades.
A més a més, amb l’objectiude crear una forta xarxa derestaurants promotors del vi dela DO, aquest any l’esdeveni-ment ofereix als locals partici-pants formació i assessoramentper a con seguir millorar la qual-itat dels maridatges.
.
Alella> Alella serà, durant onzedies, terra de poetes. Fins al 3 d’a-bril el municipi podrà gaudir dela quarta edició d’Espais de Po-esia, que comporta la celebraciód’una vintena d’actes progra-mats per difondre la creació lite-rària a partir de múltiples disci-plines. Recitals, dansa, pintura,circ, teatre, itineraris poètics o au-dicions musicals són algunes deles vies per fer aflorar rimes i ver-sos. No era lluny ni difícil, del po-eta Joan Margarit, va ser el llibre
‘Espais de Poesia’ fa d’Alella terra de poetes durant 11 dies
Cartell promocional de Gent de Teià
Foto: Gent de Teià
Un moment de la presentació de les Jornades al restaurant ‘El Paller’
Foto: Ajuntament d’Alella
xxxx
protagonista del recital que elpassat dijous va donar el tret desortida a la festa de les lletres.
Sis poetes maresmencs ambuna trajectòria consolidada pro-tagonitzaràn, el 2 d’abril, la 2ªTrobada de Poetes del Maresme,un recital coordinat per AlbertCalls i presentat per Sílvia Tarra-gó. Laura Dalmau, Eduard Miró,Guillem Vallejo, Anna Maluquer,Jordi Bilbeny i el mateix Calls, esdonaràn cita a les 18 hores aCan Lleonart.
Homenatge als mestres del Masnou El passat 25 de març, l'edifici Els Vienesos va acollir l'acte d'homenatge als i
les mestres del Masnou. Durant l’event es va lliurar als centres escolars delmunicipi una placa de reconeixement de la tasca educativa dels mestres Al
mateix acte es va impartir la conferència Mestres: entre l'escola i el món.
11�
Premià líniamaresme.cat Març
201129Premià de MarPremià de Dalt
La plaça dels Països Catalanstornarà a lluir aquest estiu
Foto: Ajuntament
Més del 86% del Pla d’ActuacióMunicipal ja s’han finalitzatPremià de Mar > Més del 86%dels projectes del Pla d’ActuacióMunicipal (PAM) ja han estat fi-nalitzats. Aquesta és una de lesdades principals que l’equip degovern va exposar la darrera set-mana durant el balanç del Plad’Actuació Municipal desenvolu-pat durant els anys 2007-2010.Dels 150 projectes que es van pre-sentar, el 94% ja estan en marxa,un 2% han estat desestimats, i un4% estan pendents.
Entre els projectes que ja han
estat finalitzats o bé continuen enmarxa, destaca l’aprovació delPOUM, el pla d’intervenció perresoldre els dèficits de la via pú-blica, la reurbanització del nucliantic o la construcció de la novabiblioteca i el teatre l’Amistat.
En total, es comptabilitzenfins a 26 projectes, la majoria delsquals són nous equipaments, re-modelacions, i projectes socials,com un pla de suport a emprene-dors o la consolidació de la GranVia com a principal eix comercial.
L’equip de govern fa balanç del PAM
Sara ArroyoPremià de Mar
Els ciutadans podran celebrar laFesta Major del municipi a la pla-ça dels Països Catalans. Com amínim, aquesta és la intenció del’equip de govern, que va reiteraraquesta previsió la setmana pas-sada durant una visita per com-provar el desenvolupament deles obres de remodelació de l’es-pai. L’alcalde de Premià, MiquelBuch, acompanyat dels regidorsMarisa Ferreras, Vicenç Yarto iJordi Penalva van assistir a lazona on a hores d’ara continual’actuació.
APARCAMENTLa remodelació d’aquesta emble-màtica plaça premianenca per-
metrà salvar un dels problemesendèmics del municipi respectea l’aparcament. El nou espaicomptarà amb un pàrquing sote-rrat per a 378 vehicles, dels qualsmés del 60% tindran un règim deconcessió administrativa per unperíode de 40 anys.
El mateix alcalde ha repetit endiverses ocasions “el rentat decara” que necessitava aquest es-pai, que històricament ha estat uneix de relació ciutadana.
PER AL VIANANTUna altra de les avantatges de larenovació de la plaça serà la prio-rització del pas peatonal vers elde vehicles. La nova plaça estaràintegrada amb els carrers delseu entorn, especialment ambJoan Prim i Unió, que esdevin -drrà de prioritat invertida. Tam-bé s’habilitarà una zona de gra-
Foto: Ajuntament
des amb un espai per a especta-cles i activitats, jocs infantils i unaaltra amb taules de ping-pong ipetanca.
Per potenciar la socialització,s’obrirà una zona d’espectaclesamb ombra, s’instal·larà nou mo-biliari urbà i es crearà un petitbosc amb ombra i paviment tou.Tot plegat, quedarà integrat ambGran Via, on també s’habilitaranzones d’ombra.
Premià de Dalt > L'expresidentde la Generalitat Jordi Pujol vafer a Premià de Dalt una inaugu-ració multitudinària de la que ésla primera estàtua amb la sevaimatge. La plaça i l'estàtua JordiPujol estan situades a Can Verbo-om, en un parc urbà públic sotael qual hi ha el dipòsit d'aigua dePremià. El parc consta d'unafont d'aigua potable, una fontdecorativa en forma de cascada,una graderia, diversos jardins iuna plaça pavimentada.
Premià de Mar> Dimecres, vamorir Joan Pineda, membre his-tòric de l’Agrupació Coral l’Amis-tat, als 77 anys d’edat. Pineda eraespecialment conegut per la sevaimplicació amb el Centre l’Amis-tat, entitat de la qual era presi-dent. Al 1992, va reorganitzar elsCors del Clavé per fer el concertcentenari de l’Amistat i actual-ment col·laborava a Ràdio Pre-mià com a integrant del progra-ma La Taverna, juntament ambJoan Botey i Jaume Romaguera.
Mor Joan Pineda, històric dels Cors del Clavé
S’inaugura a Premià l’esculturade Jordi Pujol
Imatge de la visita a les obres de la plaça dels Països Catalans
Durant una visita a les obres, l’alcalde reitera que laprevisió és acabar les obres per a la Festa Major
Si es compleixenels terminis previstos, la
plaça s’hauràremodelat entreles dues festesmajors d’estiu
Sol·licitud d’inscripció de La Fàbrica IIDissabte es van presentar els primers 20 pisos públics de lloguer al
Pavelló Esportiu Municipal. Fins a l’1 de juliol estaran obertes les inscripcions d’aquesta nova promoció, que compta amb habitatges de
dos dormitoris amb un mínim de 55m2 i amb un màxim de 61m2 útils.
12�
Vilassar de Mar Vilassar de DaltCabrilsCabreralíniamaresme.cat Març
201129
La Mostra Literària bat rècordsLa Mostra Literària de Vilassar de Mar, organitzada per la
Regidoria de Cultura, ha tornat a batre rècord de participació amb un total de 383 treballs rebuts, 84 més que l’any passat. Les
categories amb un augment més significatiu són la del grup B i C.
Antoni Fogué visita l’Escola deMúsica i l’Arxiu MunicipalCabrils > El president de la Di-putació de Barcelona , Antoni Fo-gué, va visitar la setmana passa-da el recent estrenat Museu Ar-xiu Municipal i l’Escola de Músi-ca de Cabrils, durant una visita detreball. Fogué va estar acom-panyat per l’alcalde del munici-pi, Joaquim Colomer, i els regi-dors de Gent Gran i Educació,Jordi Serra i Miquel Riera.
Fogué va atendre atentamentles explicacions del director delMuseu, Jaume Tolrà, i va mostrarla seva admiració per Can Ventu-ra del Vi, l’edifici que acull el Mu-seu, que va titllar d’idoni com a
seu d’un museu històric d’aques-ta mena. Fogué va constatar laimportància d’aquests nous equi-paments pel municipi, destacantla qualitat. El president també vainsistir en que equipaments d’a-quests tipus es poden tirar enda-vant malgrat la crisi econòmica imitjançant la bona gestió de re-cursos. De fet, va aclarir que desde la Diputació es procura selec-cionar amb criteri les inversions.L’Escola de Música, per exemple,ha tingut un cost de prop de430.000 € dels quals la corpora-ció provincial ha aportat més de150.000.
Antoni Fogué a Cabrils
Foto: Diba
L’actuació a l’illa de Can Bisafinalitza els darrers detallsS’enllesteixen els treballs de reconversió de l’edificique acollirà diversos equipaments i 14 habitatges
RedaccióVilassar de Mar
L’actuació urbanística a l’illa deCan Bisa a Vilassar de Mar, en-cara, a hores d’ara a la rectafinal, ha de suposar la reconver-sió d’aquest espai en un edificique unifiqui la seu de les depen-dències municipals, una salad’exposicions, un nou centrecultural i 14 pisos de promociópública. L’espai comprès entrela carretera de Cabrils i els car-rers Rector Batrina, Montserrati de la Pau s’han rehabilitat perdins i per fora, manifestant l’a-venç de l’actuació, que es va pro-nosticar que finalitzaria per amitjans d’abril.
L’edifici de Can Bisa, consi-derat Bé Cultural d’InterèsLocal, compta amb 250m2 onencabirà dependències munici-pals i una sala de mostres de fo-tografies. Just al costat, i in -tegrat a Can Bisa mitjançant un
Foto: Ajuntament
gran finestral, s’ha erigit l’edificiRoser Carrau, que acollirà es-pectacles de petit format ambcapacitat per a 160 persones. Ala segona i la tercera planta,s’han construït 14 pisos de pro-moció pública.
UN SOL ESPAIL’edifici adjacent a Can Bisas’ha construït simulant les nausindustrials que s’aixecaven aCan Bosch. Tot el conjunt que-darà com un sol edifici amb unaspecte unitari.
L’edifci de Can Bisa
Foto: Arxiu
Cartel de l’edició 2011
Cabrils > Cabrils va rebre la set-mana passada, l’acte de presen-tació de la IX Cuina del Pèsol delMaresme, amb la presència del’alcalde del municipi, JoaquimColomer. Durant l’acte, represen-tants dels 12 restaurants cabri-lencs participants en aquestaedició, Axol, Ca l’Estrany, CalGras, Can Rin, L’Hort de lesMonges, Hostal de la Plaça, Ho-tel Mas de Baix, La Mossegada,Sal i Pebre, Spla, Xaret i Xe -flis,van oferir uns tasts de cuina
Dotze restaurants cabrilencsparticipen a la Cuina del Pèsol
del pèsol a tots els assistents. L'e-dició 2011 de la Cuina del Pèsoldel Maresme ha batut una vega-da més rècords de participacióamb més d'un centenar de res-taurants procedents de 13 muni-cipis de la comarca que oferiran,fins el proper 3 de maig, menúsi plats especials amb aquest pro-ducte de la terra com a ingre-dient principal. Aquest any des-taquen especialment els 12 res-taurants de Cabrils que hi parti-cipen.
Llibertat amb càrrecs per al marit de la dona assassinada Vilassar de Dalt > El marit dela dona assassinada a Vilassar deDalt el novembre passat, detingutfa dues setmanes, ha quedat enllibertat amb càrrecs després depassar a disposició judicial i ne-gar-se a declarar, però amb lacondició de presentar-se cadadilluns al jutjat. El jutjat d’ins-trucció número 3 de Mataró l’hadeixat en llibertat perquè encaraes disposa de proves “poc consis-tents”, tot i que l’instrucció con-tinua el seu curs. El jutge, però,
ha ordenat mesures cautelarscom la retirada del passaportdel sospitós o la prohició de sor-tir del territori espanyol. L’acu-sat, Juan P.F, de 50 anys, va serdetingut fa dues setmanes a Ma-taró per Agents de l’àrea territo-rial d’Investigació de la regiópolicial metropolitana. Tot i queen un principi es va creure que ladona va morir durant un robato-ri violent, fonts properes a la in-vestigació asseguren que el ma-rit es mostrava “massa fred”.
14�
Esportslíniamaresme.cat Març
201129
Inaugurades les pistes de pàdel a VilassarEl passat dissabte a les 12h es van inaugurar les quatre noves pistes depàdel a l’edifici annex de la Piscina Municipal de Vilassar de Mar. Les
noves pistes tenen una superfície aproximada de 900 m2, tancament devidre, paviment de gespa artificial i sistema d’il·luminació.
Premià de Mar > Ja estan dis-ponibles les inscripcions per par-ticipar a les Nits Esportives al Pa-velló Esportiu Municipal. En la 3 ª edició de l’activitat recolzadaper la Diputació de Barcelona, elsparticipants podràn escollir en-tre futbol sala o bàsquet les nitsdels dissabtes d’abril i maig comuna alternativa d’oci nocturn.
Arriba la 3ªedició de les Nits Esportives
Premià> Després de deixar es-capar 3 punts contra el Gavà enla 3a jornada de la Tercera Divi-sió, el CE Premià estava quasi ob-ligat a guanyar a l’AE Prat perlluitar per la permanència. Peròdiumenge passat els de JaumeCreixell van encaixar 4 gols encontra (Jaime, David Haro, Igna-cio, Mechi) i segueixen cuers dela classificació amb 20 punts.
El CE Premiàcontinua en zonade descens
El Premià no surt del pou
El Club Esportiu Premià no estroba ensorrat només en la sevavessant esportiva. La seva situa-ció econòmica sembla també for-ça preocupant. Segons el presi-dent de la junta, Miguel ÁngelVerdejo, el club ha de fer front adues demandes per impaga-ments interposades per dos ex-jugadors del primer equip. Endeclaracions al programa Plane-tari de Ràdio Premià de Mar elpassat dimarts, Verdejo va expli-car que una de les demandes eral’interposada per Joel Marín,actualment a les files de l’UECastelldefels. Davant la difícilsituació, el Premià esperava, se-gons va dir Verdejo, una subven-ció de l’Ajuntament que no arri-barà fins al mes de juny. Peraquest motiu, els jugadors i tre-balladors del club no podràn co-brar fins a final de temporada.
El president del CE Premià Miguel Àngel Verdejo explica la complicada situació econòmica del club
Una imatge del CE Premià contra l’UE Cornellà
Ivana PadiernaPremià
EMBARGAMENT AFEGITA banda de les reclamacionsmonetàries, Verdejo va decla-rar que el club havia patit un em-bargament de 5.200 euros quevenia des del 2009 quan encarahi havia l’anterior junta i delqual ell no en tenia constància.
Però aquí no acaben els proble-mes de finançament de la casapremianenca. El club afrontatambé dues demandes pendentsde judici fruit de la reclamaciód’una quantitat econòmica d’u-na empresa propietat de l’expresident del CE Premià, JoséAntonio Alonso.
Baix Maresme> El Consell Co-marcal del Maresme es troba apunt de tancar un conveni amb eldepartament de Justícia per aque els condemnats per delictesde trànsit puguin excercir de vo-luntaris durant la prova esporti-va de la Challenge, la triatló inter-nacional que es celebra tots elsanys a la comarca. Aquesta inicia-tiva resoldria la manca de perso-nes voluntaries que va haver d’a-frontar la competició durant lapassada edició i que va esdevenirun dels principals problemes del’event.
El gerent del Consell Comar-cal, Eladi Torres, ha explicat queja existeix un acord per a que lespersones condemnades que vul-guin, puguin col·laborar durantla prova com una forma de tre-balls comunitaris. Independent-ment de la novetat, l’organitza-ció també seguirà comptant ambel personal d’ADF, que fins arafeia aquesta feina, per realitzarles tasques amb un pes més es-pecífic.
La Challenge,amb voluntariscondemnats
Foto: UE Cornellà
15�
L’Agenda
PE
NJA
ʼT-E
LA
CA
SA�
TELÉFONS D’INTERÈS
Març
201129
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 93 540 04 61CAP I CONSULTORIS LOCALS· Servei d’Atenció Primària Mataró Maresme c/ Verge de Guadalupe 93798 90 11 · El Masnou c/ de Sant Miquel 93 555 70 61 · Premià de Marc/ de la Plaça 93 547 711 · Vilassar de Mar c/ Santa Maria 93 754 06 42· CAP Vilassar de Dalt Pl. de la Vila 93 750 88 64 · Consultori LocalNucli Urbà Premià de Dalt 93 752 48 84 · Consultori Local de Premiàde Dalt Barri Cotet 93 752 44 54 · Consultori Local Cabrils c/ de CalBatlló 93 750 74 10 · Consultori Local Cabrera Nucli urbà 93 754 04 42· Consultori Local Cabrera Pla de l’Avellà 93 759 78 36 ·HOSPITALS Hospital de Mataró Carretera Cirera 93 741 77 00 · Hos-pital Municipal de Sant Jaume 93 766 59 50 MOSSOS D’ESQUADRA 088 Premià de Mar 93 741 81 85 · Mataró 93 741 81 00GUÀRDIA CIVILPremià de Mar 93 752 48 55 POLICIA LOCAL 092 El Masnou 93 555 22 44 · Alella 93 555 24 12 · Teià 666 53 58 58 · Pre-mià de Mar 93 741 74 22 · Premià de Dalt 617 438 788 · Vilassar de Mar610 273 256 · Vilassar de Dalt93 753 98 38 · Cabrils 689 993 256 · Cabrera667 438 533POLICIA NACIONAL 091 Mataró 937 577 744TAXI El Masnou 93 555 86 86 · Alella 639 134 403 · Teià 666 53 58 58 · Pre-mià de Mar 937 525 757 · Premià de Dalt 93 751 42 66 · Vilassar de Mar937 592 384 · Vilassar de Dalt 93 753 98 38 · Cabrils 93 753 01 52 · Ca-brera 93 754 04 01CREU ROJAAssemblea Local El Masnou - Alella - Teià 93 555 21 21 OFICINA ATENCIÓ CIUTADÀEl Masnou 93 542 47 00 · Teià 93 555 61 03 · Premià de Mar 93 741 7400 · Premià de Dalt 93 754 80 19 · Vilassar de Mar 93 754 24 00 · Ca-brera de Mar 93 759 00 91FEDERACIÓ AGRUPACIONS DEFENSA FORESTAL93 737 509 863
EL MASNOU29 de marçPresentació del projecte: In-tervencions murals a l’espaiurbà. A partir de les 19.30h, alaCasa de Cultura.
30 de marçDocumental: Rembrant’s j’a-cusse, de Peter Greenaway. Ales 19h, al Museu Municipalde Nàutica del Masnou
1 d’abrilDocumental: Miradas velada,d’Alba Sotorra. A partir de les20h, a Can Malet.
2 d’abrilFira d’artesania. A partir deles 10h, als carrers Barcelona,Roger de Flor i plaça Catalun-ya.Dissabtes d’acció: Dissabte dePlaystation. A Ca n’Humet.Recollida de menjar per a Càri-tes. Al carrer Roger de Flor.
TEIÀ29 de marçReunió de corresponsals deprimer d’ESO. A partir de les17.30h, al Casal de Joves ASAC.
31 de marçTècniques de relaxació. A par-tir de les 18h, al Casal d’avis deGent Gran.
2 d’abrilFira Verda. A partir de les 10h,a la plaça de la Cooperativa.
5 de marçEspecial Hora del Conte. A par-
tir de les 18h, a la Biblioteca deCan Llaurador.
ALELLA30 de marçItinerari: Geografies i poemes.A partir de les 10h, al CentreCultural de Can Lleonart
31 de marçClub de lectura: La flor negra.A partir de les 21h, a la biblio-teca muncipal Ferrer i Guàrdia.
1 de abrilEspais de Poesia 2011: Triomfi Les places d’Ulises. A partir deles 12h, al Centre Cultural deCan Lleonart.
2 de abrilEspais de Poesia 2011: SegonaTrobada de poetes del Maresmea Alella. A partir de les 18h, alCentre Cultural de Can Lleo-nart.
PREMIÀ DE MAR30 de marçPresentació del llibre Curvaspeligrosas de Susana Hernán-dez. A partir de les 19.30h, a labiblioteca Martí Rosselló.
2 i 3 d’abrilMostra Jordi Planas: Blanca-neus. A partir de les 17h, al Pa-tronat de Teatre.
7 d’abrilXerrada amb Xavier Traïd icomentari de l’obra Nacional330. A partir de les 19h, a la Bi-blioteca Martí Rosselló.
PREMIÀ DE DALT1 d’abril Cinquena Nit de la Poesia: ambels poetes Maria Rosa Font,Jordi Julià i jazz en directe deGeni Barry (vibràfon) i XaviSánchez (contrabaix). A partirde les 21h, a la parròquia deSant Pere.
VILASSAR DE MAR30 de marçNascuts per llegir: Trobada defamílies. A partir de les 17.30ha la Biblioteca Municipal.
1 d’abrilInici de les Terceres jornadesdel pèsol a Vilassar de Mar. Par-ticipen: la Nova Atlàntida, l’A-tlàntida 2, el Club Nàutic de Vi-lassar de Mar, el Sot, el Terral,Can Finestretes i Botavara; i labotiga de plats cuinats: can Po-curull.
CABRILS29 de marçTertúlia en francès. A partir deles 18.45h, a la Biblioteca Públi-ca.
31 de marçTallem la Pota a la Vella Qua-resma. A partir de les 17.45h ala Biblioteca Pública.
10 d’abrilBall am Pere Vila. A ppartir deles 18h, a La Fàbrica.
CABRERA31 de marçTertúlia literària:Digueu-neson, de Henry Roth. A partir deles 20h a la Biblioteca Ilturo.
