16
redacció: 93 458 87 80 - [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected] línia nord Martorell pàg 7 La plantilla de Seat, preocupada per la crisi dels motors trucats Esparreguera pàg 9 L’humorista Berto Romero portarà el seu polifacètic espectacle a La Passió Collbató pàg 12 Jordi Serra abandona el GiC per discrepàncies amb el partit Sant Esteve pàg 12 El Ple de setembre aprova l’adhesió del municipi a l’AMI Comerç pàg 13 El Vimart rep més de 4.000 visitants i es consolida com una fira vinícola de referència Esports pàg 14 L’Esparreguera derrota el Martorell en el derbi comarcal de futbol sala baix llobregat linianord.cat · 7/10/2015 · Núm. 28 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Linia nord 28

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/linianord/pdf/LINIA_NORD_28.pdf

Citation preview

Page 1: Linia nord 28

redacció: 93 458 87 80 - [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

línianord

Martorell pàg 7La plantilla de Seat, preocupada per la crisidels motors trucats

Esparreguera pàg 9L’humorista Berto Romero portarà el seu polifacèticespectacle a La Passió

Collbató pàg 12Jordi Serra abandonael GiC per discrepànciesamb el partit

Sant Esteve pàg 12El Ple de setembreaprova l’adhesiódel municipi a l’AMI

Comerç pàg 13El Vimart rep més de 4.000visitants i es consolida comuna fira vinícola de referència

Esports pàg 14L’Esparreguera derrota el Martorell en el derbi comarcal de futbol sala

baix llobregat linianord.cat · 7/10/2015 · Núm. 28 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Page 2: Linia nord 28

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 línianord.cat 7 octubre 2015

Page 3: Linia nord 28

“Junts pel Sí (JxS) s’ha imposata totes les comarques, fins i tot alBaix Llobregat”. D’aquesta ma-nera iniciava Josep Rull, coordi-nador general de CDC, la sevaanàlisi dels resultats del 27S l’en-demà dels comicis. I no era pera menys. La candidatura inde-pendentista, formada per CDC,ERC i les entitats sobiranistes, vaser la força més votada a la co-marca, amb el 26,15% dels su-fragis –119.391 vots–. “Aquesteseleccions han servit per ende-rrocar mites espanyolistes”, diuJosep Lluís Abad, coordinadorcomarcal de l’ANC, desmentintque “al Baix Llobregat no podriaguanyar mai una formació inde-pendentista”.

Ara bé, llegint el resultat enclau plebiscitària, és a dir, en

vots, la situació és diferent. I ésque el Baix Llobregat és la sego-na comarca amb menys vot in-dependentista, un 32,6% –fruit dela suma de JxS i la CUP, que en vatreure el 6,45%–. Per contra, elbloc unionista, format per PSC, PPi Ciutadans, va superar lleugera-ment la barrera del 50%.

DINÀMIQUES DIFERENTSEl 27S va servir per remarcar lespeculiaritats sociològiques i ide-ològiques del Baix Nord respectede la resta de la comarca. Si en elglobal del Baix Llobregat JxS i laCUP van quedar 18 punts per sotadels unionistes, al nord la situacióva diferir lleugerament. Als mu-nicipis que integren aquesta sub-comarca, els independentistesvan millorar els resultats, arribantal 37,8%, mentre que els unio-nistes van baixar fins al 46%.

Per altra banda, si al sud de lacomarca el taronja de C’s es va es-tendre com una taca d’oli, al nord

només va aconseguir triomfar ados municipis: a Abrera –amb el25,14%, un punt per sobre deJxS– i a Sant Andreu. Aquest úl-tim, però, va marcar la nota dis-cordant del Baix Nord, ja que vaser el poble que va concentrar mésvot anti-independentista: un58,4% davant d’un 24% sobira-nista. A l’altre cantó de l’espectrees va situar Collbató, el poble onla CUP i JxS van treure millor re-sultat de tot el Baix Nord i de la co-marca en conjunt, superant el60%, mentre que l’unionisme esva quedar en el 29%.

ALTA PARTICIPACIÓEl conjunt de la comarca va re-gistrar una participació rècord, enla línia de la resta del país i fins itot superant-la en tres dèci-mes –77,72%–. Aquesta dada vaafavorir, tanmateix, les candida-tures contràries a la indepen-dència, com ara Ciutadans, que vaprotagonitzar el sorpasso de la

jornada col·locant-se com a se-gona força al Baix Llobregat ambel 23,48% dels vots, a tres puntsde JxS. “Hem aconseguit el nos-tre objectiu: transformar el cinturóroig en un de taronja”, explica Jor-ge Mulet, regidor de C’s a Corne-llà i integrant de la seva llista peral 27S. I és que al sud de la co-marca, d’Esplugues a Castelldefelsi del Prat a Sant Boi, el mapa hacanviat de vermell a taronja.

Per la seva banda, el PSC, an-tic amo i senyor de la comarca, vacaure a la tercera posició amb el18,21% dels vots. Malgrat el re-sultat, José Manuel Parrado, se-cretari d’organització del PSC aCornellà, es mostra “moderada-ment optimista”, i assegura queno estan gens “preocupats” perl’ascens de C’s, el qual justifi-quen per la “polarització de lacampanya”. Uns socialistes que,tot i haver estat sobrepassats pelpartit d’Albert Rivera, només per-den 3.000 vots respecte del 2012

i deixen enrere la candidaturad’esquerres Catalunya Sí que esPot (CSQP), que va finalitzarquarta tant a la comarca com a laresta del país. “La nostra era unaaposta arriscada, perquè vam in-tentar trencar el marc del Sí-No ala independència, però tot i així hatingut acollida”, comenta al res-pecte Joan Giner, número vuit dela candidatura de CSQP i futur di-putat al Parlament.

Un dels grans perjudicats vaser el PP, que va veure com per-dia prop de 20.000 vots i queda-va relegat a la cinquena posició,per sobre d’una CUP que, per con-tra, va pujar exponencial-ment –20.000 vots més–. “L’in-dependentisme ha obtingut moltbons resultats al Baix”, proclamaAlbert Botran, número cinc de lacandidatura cupaire i futur dipu-tat, que creu que tant la seva for-mació com l’independentisme engeneral “encara té marge de crei-xement a la comarca”.

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

3 | línianord.cat7 octubre 2015

Pulmó independentista» Junts pel Sí i la CUP treuen bons resultats al Baix Nord, que es confirma com un territori sobiranista

» Ciutadans arrasa al sud de la comarca i el PSC cau fins a la tercera posició en xifres globals

Resultats electorals al Baix Llobregat Nord. Infografia: Línia Nord

Page 4: Linia nord 28

| 4Opiniólínianord.cat 7 octubre 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianord.cat

Dipòsit legal: B 12314-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Serà per la distància de 600 km,que hi ha entre Barcelona i Ma-drid, o per la diferència de pressióatmosfèrica pel desnivell que hiha de 622 m en números rodons,que allà tot és diferent i semblaque les eleccions del 27-S no són elmateix en un lloc que en l’altre. ACatalunya, s’han fet unes elec-cions, amb uns resultats que escompten clarament amb vots i es-cons i en canvi a Madrid surtenuns resultats totalment diferents,es tracta de la quantificació devots a favor, en contra, els que noes defineixen, els en blanc, els nulsi els que no han anat a votar. Sem-bla que això no té discussió, peròno, els mitjans d’informació i par-tits polítics han fet malabarismesper canviar-ho tot a la seva con-veniència i tergiversar els resul-tats. Mariano Rajoy comptant elpercentatge dels vots a favor de laindependència amb la totalitat dela població catalana que podia vo-tar, fa pena, n’hi ha com per tor-nar-los a classes de recuperacióde matemàtiques o repetir curs.Com diu el refranyer, tot plegatsón “Vuits i nous i cartes que nolliguen” tracten d’embolicar latroca i que no s’analitzi el que re-alment ha passat el 27-S, com mésenrenou millor i així posant el capsota l’ala, enrocant-se en les lleis iels tribunals, anar allargant l’ago-nia d’un Estat que està en crisi i noho volen reconèixer. Així no ésgens estrany, que cada vegada hihagi més catalans que vulguin laindependència. Serà questió dedemanar ajut a la NASA i que en-viïn urgentment una sonda d’a-quelles que han enviat a Mart, onhan descobert aigua, a veure si hidescobreixen algun rastre de vidaintel·ligent.

4A 600 KMper Jordi Lleal

#Matemàtiques#27S #Imputat

4Partitura socialistaper Mari Carmen Lozano

Josep Antoni Duran Lleida pas-sarà a la història per haver-se en-fonsat amb Unió Democràtica deCatalunya, partit fundat l’any1931 i d’ideologia democristianao socialcristiana. L’aportaciód’Unió, des de la seva fundació,ha consistit a aplicar uns princi-pis cristians a l’acció política. I hoha fet de manera respectuosa,sense imposicions, i sense capmena de nacionalcatolicisme.

Ara Duran i el seu col·labo-rador Ramon Espadaler, queencapçalava la candidatura d’U-nió a les eleccions del 27S, hanfracassat. Trencant amb l’im-pecable historial del partit, Uniós’ha posat al mateix bàndol delPP, del PSOE i de Ciudadanoscontra el procés sobiranista im-pulsat per Junts pel Si i la CUP.S’han convertit en partit extra-parlamentari. L’enfonsamentdel tàndem Duran/Espadalerva començar el dia que endega-ren una operació de l’anomena-da tercera via, que també hafracassat, que va culminar ambla divisió d’Unió per la meitat iamb la ruptura de la coalició Con-vergència i Unió.

Duran i Espadaler diuen quehan posat el seu càrrec a dispo-sició de la cúpula del partit. Hopresenten com un gest demo-cràtic, però només ho fan de caraa la galeria. Ells dominen la cú-pula del partit i saben que aques-ta els hi demanarà que continu-

ïn en els seus càrrecs. Espadalerfins i tot ha expressat la seva con-vicció que Duran encapçalarà lacandidatura d’Unió en les elec-cions espanyoles del pròxim mesde desembre. Si la intenció deDuran i Espadaler fos de debò lade plegar haurien de dimitir deforma irrevocable.

El fracàs electoral d’Unió hacomportat que els cent mil votsque ha rebut hagin anat a les es-combraries. Són cent mil votsque haguessin pogut anar a so-cial cristians com Joan Rigol, Nú-ria de Gispert, Antoni Castellà,Josep Martorell que han for-mat part de la candidatura deJunts pe SI. Duran i Espadalers’enfonsen intentant que el so-biranisme s’enfonsi. Però aquestobjectiu no l’han aconseguit.

Rigol, de Gispert, Castellà,Martorell i tants altres han posaten marxa una nova formaciópolítica que es fa seu l’esperit fun-dacional d’Unió Democràtica.Es tracta de Demòcrates de Ca-talunya (DC). Es defineixen així:“Som demòcrates, personescompromeses amb la llibertat, lafraternitat, la justícia social i l’as-soliment d’un estat català inde-pendent amb una majoria par-lamentària. Un partit del segleXXI que neix amb voluntat decontribuir en el procés de rege-neració democràtica del país,amb voluntaris i amb un finan-çament transparent”.

per Oriol Domingo

L’ésser humà és un animal sim-bòlic. Una de les seves caracte-rístiques és la capacitat de sim-bolització, així ens trobem quela paraula tres és el resultat de launitat de l’un i del dos, la sumadel cel i la terra.

Històricament entre els an-tics pobladors el tres era el méssagrat dels números. Encaraque sigui una figura aritmètica,se li va atribuir algunes virtutsmístiques, com ara a la filosofiade Plató, on era considerat labase dels signes de la perfeccióen les seves tres personalitats: lamaterial, l’espiritual i la intel·lec-tual, que és allò que determinaa la Unitat de l’home. Potser peraixò Aristòtil va arribar al con-venciment que l’home conté ensi mateix el principi, el mitjà i lafi, mostrant-nos que l’home és elsímbol de la perfecta harmonia.També a la mitologia grega i ro-mana el número tres va serconsiderat com el principal atri-but dels successos llegendaris,com per exemple, que l’Astre Reitenia tres noms: Sol, Apolo i Li-ber. El tres representa l’equili-bri. Pitàgores considerava que el

tres era el número ideal perquèaconseguia l’equilibri de totes lespartes; el triangle “complet” delgran matemàtic, qui va creure enla relació dels números i el des-tí dels homes.

En la seva representació nu-merològica el tres és auto ex-pressiu en moltes vessants iamb capacitat comunicativa; ésel signe de l’expressió artística, dela sociabilitat, de la simpatia, i dela comunicació. També està as-sociat amb el sentit de l’humor,de la inspiració i de la intel·li-gència imaginativa amb capaci-tats especials capaces de generarles idees més importants que po-den arribar a ser clau en l’esferadels pensaments, de les empre-ses i de les institucions.

La nova distribució del Par-lament situa al PSC com la ter-cera força política. Aquells quees van mostrar escèptics amb elball socialista, que vagin prenentnota i comencen a aprendre aballar, perquè Miquel Iceta s’haconsolidat com líder al capda-vant del PSC i ha deixat ben pa-lès que a la partitura socialistasona una nova melodia.

@eudald31: La meva valoració reposadadels resultats de les eleccions de diu-menge: ens hem guanyat el dret moral aforçar la màquina fins que rebenti.

@enricvd: Com a president, Mas pot fer elprimer acte real de sobirania preguntant alParlament si s'ha de sotmetre o no a la justí-cia espanyola.

@XavierGLuque: Arrimadas demananoves eleccions. Ho entenc. Amb 25 da-vant de 62+10 no té res a fer a part d'anara La Sexta cada setmana.

4Duran i Unió s’enfonsen

Page 5: Linia nord 28

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] línianord.cat7 octubre 2015

@encampanya: Baños diu que la CUP novol Mas de president. La CUP és decisivaper investir Mas. Segur que Mas fa un pasenrere per Catalunya.

@g_quadri: Los renglones torcidos de lapolítica internacional: Obama, Putin y to-dos terminarán apoyando al régimen Siriocontra el Estado Islámico...

@Iaia-Toneta: Troben aigua a Mart.Comença l'edificació massiva de segonesresidències al planeta vermell. MARTina d'or,ciudad de vacaciones.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Analitzant en general els fets polítics de lasetmana passada, constato que aquesta vaser molt reveladora. Tota la campanya dela por engegada per l’Estat es va anar des-muntant com un castell de cartes. Va cau-re la carta de Juncker, que va resultar seruna potinera manipulació. Va caure el cor-ralito de la Catalunya independent pro-fetitzat dilluns dia 21 pel governador delBanc d’Espanya, i negat el dimecres 23 perell mateix. Va caure l’amenaça de lespensions, reiterada fins a l’extenuació, peròque quatre dies abans dels comicis Rajoyva admetre que no corrien cap risc. I vacaure l’amenaça de l’expulsió d’Europa,gràcies a una insospitada entrevista en quèRajoy va evidenciar que les lleis espanyolesi europees ho impossibiliten.

Totes les amenaces s’han demostratfalses. L’estat espanyol ha quedat com elque és, un estat franquista que, malgrat te-nir unes formes aparentment homolo-gables, en el fons està molt lluny, molt, dela democràcia. Però això no és cap nove-tat. Els estudis, llibres i reportatges que faanys que denuncien l’essència franquis-ta i autoritària de l’estat espanyol escompten per centenars. Només els obtu-sos o els còmplices neguen aquesta evi-dència. Però la duresa de la guerra brutaengegada durant aquesta campanya elec-toral ha provocat alguns danys col·laterals,com la caiguda en picat de la credibilitatdels grans mitjans de comunicació espa-nyols.

Tal com passa avui després de la con-tundent victòria independentista de di-umenge, només cal fer un recull de les por-tades d’El Mundo, l’ABC, La Razón i ElPaís per constatar el gran espai donat a lamentida i el minúscul espai dedicat a lesrectificacions. Tot això en contraposiciódels titulars i les notícies de la premsa eu-ropea. De fet, sembla que expliquin elec-cions diferents. L’espai de rectificaciódels mitjans espanyols ha estat tan mi-núscul que en alguns casos no ha ni exis-tit. I així ha passat també a les ràdios i te-levisions estatals. Tots els grans mitjanshan fet de portaveus de la mentida, sen-se manies, sense escrúpols. La traïció alscodis deontològics del periodisme ha es-tat antològica. S’han publicat informes po-lítics fent-los passar per tècnics, s’han fal-sejat declaracions i s’ha entrat en una es-piral de magnificació dels posiciona-ments contraris a la independència i si-lenciament dels posicionaments favora-

bles que ha acabat convertint les infor-macions en paròdies.

La premsa espanyola sempre ha estata la cua en credibilitat i prestigi. Així hoconstata, per exemple, l’última anàlisi delThe Nation de principis de setembre, queafirma que els mitjans espanyols “són elspitjors d’Europa”. Una sentència que ara,un cop passada la campanya, encara se-ria més contundent. I per què els mitjansespanyols han decidit suïcidar-se d’a-questa manera? Per què han abandonatqualsevol intenció de fer periodisme perpassar a ser pamflets d’usar i llençar?

La resposta la va donar Clinton el 1992:“És l’economia, estúpid!”. Actualment, al’estat espanyol hi ha entre 80 i 90 cap-çaleres. Però resulta que, en realitat, elsamos de totes elles els podem comptaramb els dits de dues mans: no arriben adeu grans grups. I resulta que tots aquestsgrans grups, tots, o bé han començat a in-corporar els bancs als seus consells d’ad-ministració o bé han acabat venent-los lesseves accions. És a dir, que entre elsamos dels grans grups mediàtics espanyolsara hi ha Caixa Bank, Banc Sabadell, Ban-co Santander, BBVA o HSBC.

I quina ha estat l’actitud de la bancadurant la campanya electoral? Doncs lad’afegir-se a la guerra bruta, vet aquí. Ésa dir, que a l’espai mediàtic espanyol s’hiha gestat una combinació explosiva: lagana (l’anticatalanisme endèmic del fran-quisme) i el menjar (les servituds econò-miques bancàries). Si tens molta gana itens molt menjar, t’acabes empatxant, queés el que els ha passat als grans mitjans es-panyols.

Afartar-se inicialment pot ser plaent,però sempre acaba en mal de panxa. Des-prés d’aquesta campanya electoral i elsposteriors grans resultats pels partits fa-vorables de la independència, l’empatxmediàtic espanyol ja és irreversible. Hanfet de portaveus de la mentida i s’hi hanrecreat, intentant que tothom s’empassésmanipulació rere manipulació. Però lesmentides s’han descobert (i es continua-ran descobrint perquè qui més qui menyssap llegir i contrastar fets) i totes lesgrans capçaleres de paper, ràdio i televi-sió han quedat vergonyosament delatades.Després d’això, passi el que passi en elspròxims 18 mesos, sembla clar que l’es-pai comunicatiu espanyol i la realitat ca-talana trigaran molt temps a menjar a lamateixa taula.

4Portaveus de la mentidaper David Bassa

Hem passat hores sota un tendal ofe-rint il·lusió i informació.Hem somrigut davant de la indiferèn-cia, el menyspreu i l'insult.Hem cregut quan ningú hi creia.Hem cregut en el que ningú creia.Hem imaginat un munt de victòriessustentades en un munt de derrotes.Hem superat les nostres idees per unade tots.Hem convocat a milers a places i car-rers sense preguntar d'on venien.Hem estat més revolucionaris que elmés revolucionari de tots ells.Hem fet petits els qui abusaven de laseva grandesa.Hem fet grans els qui no sabien que hoeren.Hem descobert que érem alguna cosaque sempre havíem estat.Hem parlat del que ningú havia parlat,on ningú ho havia fet.Hem desafiat a qui mai havia estat des-afiat.Hem destapat enormes mancancesdemocràtiques.Hem demostrat el que eren els quisempre s'amagaven.Hem vist il·lusió on només hi haviapena.Hem fet creure a qui ja no creia en res.Hem vist auditoris amb enemics as-seguts junts.Hem vist a desconeguts dir exactamentel mateix.Hem vist paradetes plenes sota la plu-ja.

Hem buidat a grans partits i omplertpetites assemblees.Hem escoltat a Mas, Junqueras, Rull,Romeva i Tardà en un mateix acte.Hem vist a Baños fer posar vermells a"grans revolucionaris". Hem vist aRajoy fent el ridícul. Una altra vegada.Hem vist a qui mai es preocupa, pre-ocupar-se molt.Hem despertat odis que dignificavenaquesta causa.Hem ignorat una enorme maquinàriamediàtica.Hem vist cues immenses davant d'ur-nes.Hem vist bastons i cadires de rodes en-trar en col·legis.Hem vist votar pels que hi són i pels quivindran.Hem estat dignes de tota una història.Hem fet de la fe un compromís inelu-dible.Hem fet del dolor transformació polí-tica.Hem interpel·lat a tots. Hem parlatd'independència en castellà.Hem transcendit els nostres orígens.Hem enorgullit a milers amb l'orgull fe-rit.Hem dignificat milers de derrotes.Hem respost a milers d'amenaces.Hem honrat milers de records. Hemassumit milers d'anhels.Hem recordat milers d'abraçades.Hem guanyat.On mai. Amb qui mai. I com mai.Enhorabona.

4Hemper Gabriel Rufian, membre de Súmate

Page 6: Linia nord 28

| 6

línianord.cat 7 octubre 2015

Martorell

El cap de setmana passat Mar-torell va ser el centre neuràlgicdel Baix Nord amb motiu de lacelebració de la Festa del Roser,que va reunir més de 15.000 per-sones i una setantena d’activitats.

Del 2 al 4 d’octubre la ciutatva esclatar de vitalitat amb es-deveniments entorn de la tradi-ció vinícola. Tot i que el gruixd’activitats es van centrar en lafira de vi i cava, Vimart, i la Fes-ta del Most, la música, el teatrei esdeveniments d’altres àmbitstambé van tenir el seu protago-nisme.

Per començar, el divendres 2d’octubre a la tarda l’Escola Mu-nicipal de Música va oferir unaJam Session a l’Ateneu. Des-prés, es va celebrar la XX Tro-bada d’Entitats a El Progrés i

més tarda, The Lobsters va ac-tuar a la pista del Jardí d’ElProgrés.

L’endemà dissabte es va ce-lebrar la fira del Disc de Marto-rell i una acció artística de par-ticipació ciutadana, Sirenes. Elmateix dia el CN Martorell va ce-lebrar una festa en commemo-ració dels seus 85 anys.

A la tarda, va ser el torn del

pregó, a càrrec de Jordi Bort, i esva fer la ballada final i trepitja-da de raïm. A la nit, es va celebrarla mostra de música O-Kàliafins ben entrada la matinada.

L’últim dia va tancar amb elmercat del trasto, la trobada depuntaires, l’aplec del Roser i di-versos espectacles, com Tot Ple-gat, de la companyia Mòbil iSomriures i Llàgrimes.

Els carrers es van omplir de gom a gom per la festa. Foto: Carles Porta

Més de 15.000 persones participen en la Festa del Roser» Martorell s’omple d’actes per a tots els públics del 2 al 4 d’octubre» La música i la cultura popular omplen els carrers de visitants

Compromís de l’Estat persolucionar el cas de Solvay

EMPRESA4Fa uns dies tots elsgrups parlamentaris de la co-missió d’Indústria i Energia delCongrés dels Diputats –PP, PSC,IU-IC, CDC, UDC i ERC– esvan comprometre a trobar unasolució per a la planta martore-llenca d’Inovyn Solvay.

Ho van fer en una reunió alCongrés a Madrid amb l’alcaldeXavier Fonollosa; el primer ti-nent d’alcalde, Adolf Bargués, iel president del comitè d’em-presa, Jordi Calvo.

L’objectiu de la trobada eragarantir el manteniment de la in-versió a la planta i els llocs de tre-ball. Segons va explicar Fonollosadesprés de la trobada, hi ha“una postura unànime dels grupsparlamentaris a favor de l’em-

presa” i, segons l’alcalde, té “elcompromís personal del porta-veu de la comissió”.

Fonollosa va afegir que“aquest compromís implica bus-car alternatives perquè l’em-presa no hagi de suportar ungran cost econòmic i, per tant, nohagi de prescindir dels treballa-dors i tancar les portes”.

2.500 LLOCS DE TREBALL EN JOCDesprés de quedar fora de la sub-hasta del contracte elèctric per al2015 i 2016, l’empresa va anun-ciar fa unes setmanes que hau-rà d’acomiadar 500 treballadorssi no hi ha una resolució més fa-vorable. A més, segons el con-sistori, es veurien afectats uns2.000 llocs de treball indirectes.

SANITAT4L’Hospital Sagrat Corha estat reconegut amb el certi-ficat AMED, que premia els cen-tres promotors de l’alimentaciómediterrània.

El centre assistencial mar-torellenc, que depèn de les Ger-manes Hospitalàries, ofereixservei de menjador per a unaquarantena de treballadors itreballadores diàriament.

En l’oferta del menú del’hospital hi ha una àmplia gam-ma d’àpats mediterranis que es

basen en la gastronomia varia-da i saludable.

Qui atorga l’acreditacióAMED és l’Agència de Salut Pú-blica de Catalunya, que s’enca-rrega d’identificar i donar visi-bilitat als establiments del sec-tor de la restauració que pro-mouen la dieta mediterrània.

Des de l’Agència sobretotreconeixen aquells qui ofereixenun menú diari, ja que segons lainstitució, gairebé un 31% de lapoblació adulta catalana menja

fora de casa més d’una vegadaper setmana.

FOMENT DE L’ALLETAMENTPer la seva banda, la FundacióHospital Sant Joan de Déu deMartorell està duent a terme unacampanya a favor de l’alletamentmatern que finalitzarà el 10d’octubre. La iniciativa s’ha pro-gramat en el marc de la Setma-na mundial de la lactància ma-terna, la qual compta amb unaquinzena d’activitats.

RedaccióMARTORELL

Premien el Sagrat Cor

Moment d’entrega de l’acreditació AMED. Foto: Sagrat Cor

Cultura | Nou curs d’escriptura a la BibliotecaLa Biblioteca de Martorell oferirà un curs d’escriptura narrativa de

l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Es tracta d’un curs de 20 hores d’introducció a les tècniques narratives i les inscripcions estan obertes fins al8 d’octubre. Les classes es repartiran en deu sessions fins al 22 de desembre.

Page 7: Linia nord 28

7 | Martorell línianord.cat7 octubre 2015

Els treballadors de Seat van de-manar fa uns dies més implica-ció als governs català i espanyolpel que fa a la crisi de la mani-pulació de vehicles dièsel deVolkswagen.

Des que va esclatar l’escàn-dol, la plantilla està preocupadaper com pot afectar la compan-yia i el futur de la planta de Mar-torell. Per aquest motiu, el pre-sident del comitè d’empresa,Matías Carnero, va exigir fa unsdies que les institucions com-petents en aquest àmbit, és a dir,els ministeris d’Indústria i MediAmbient i la Generalitat, s’im-pliquin en aquesta problemàti-ca. Carnero va dir que ambaquest tema es juga amb el fu-tur de moltes famílies, i va re-cordar que a la planta de Seat deMartorell hi treballen 14.000persones, i 540.000 en totesles fàbriques de la companyia,les quals podrien patir-ne lesconseqüències a llarg termini.

Per la seva banda, el presi-dent de Volkswagen, MatthiasMueller, va declarar ahir que re-visaran totes les inversions a les

seves plantes i paralitzaran oajornaran les que no siguin “ab-solutament necessàries”, tot ique dies abans l’empresa haviaassegurat que la partida com-promesa de 3.300 milions a laplanta martorellenca “no corriaperill”.

L’empresa va admetre que laplanta de Martorell havia mun-tat motors trucats, tot i que noen va donar una xifra. Tanma-teix, segons va publicar el diariEl País, Seat hauria muntat mésde mig milió de motors mani-pulats.

El ministre d’Indústria, Ener-gia i Turisme, José Manuel So-

ria, va dir que el govern centralexigiria a Seat els ajuts rebuts enconcepte de vehicle eficient delsmodels venuts i afectats pel frauen les emissions contaminants.

Davant d’aquest anunci, elsindicat UGT ha exigit al governespanyol que rectifiqui aquestpropòsit i es comprometi amb laplantilla. El sindicat considera“deplorable” que l’Estat, “en llocde fer costat a l’empresa i als tre-balladors, centri els seus esfor-ços a agreujar-la encara més”.Segons el sindicat, això por po-sar “en risc milers de llocs de tre-ball directes i indirectes arreu deCatalunya”.

A Martorell hi treballen 14.000 persones. Foto: Volkswagen

La plantilla de Seat, preocupadaper la crisi dels motors trucats

RedaccióMARTORELL

Guardonen 150 associacions locals a la Trobada d’EntitatsSOCIETAT4El passat divendres2 d’octubre més de 150 asso-ciacions i 2.000 persones delmunicipi van ser homenatjadesdurant la celebració de la vin-tena edició de la Trobada d’En-titats de Martorell.

L’escenari que va acollir lapresentació va ser el teatre d’ElProgrés. L’esdeveniment, peraltra banda, va tenir lloc en elmarc de la Festa del Roser.

La jornada tenia l’objectiu dereconèixer la dedicació de lesentitats martorellenques i els

ciutadans i ciutadanes en di-versos àmbits de la societat.

L’alcalde Fonollosa va in-tervenir durant l’esdevenimenti va dir que “Martorell és avui unpoble de gran vitalitat gràcies alseu teixit associatiu”. Segonsl’edil, les entitats “fan possiblela cohesió social”.

Segons el consistori, mésde 10.000 martorellencs i mar-torellenques participen en lesactivitats que organitzen i co-ordinen les associacions delmunicipi.

Creen un segell dels 150 anysdel tren Tarragona-MartorellHISTÒRIA4Des del pròxim di-vendres 9 d’octubre circularà unnou segell de la Fábrica Nacionalde Moneda y Timbre (FNMT)que commemora els 150 anys dela línia de ferrocarril Tarragona-Martorell.

Es tracta d’un segell de 0,90euros que té un ús d’àmbit in-ternacional en cartes de fins a 20grams. Es tracta d’un exemplarque formarà part de la sèrie de-dicada a efemèrides. La imatgeque apareix al segell és la loco-motora Martorell amb el núme-

ro 168 a la seva sortida dels tallersdel Clot de Barcelona. El 1929 lalocomotora va ser present a l’Ex-posició Universal de Barcelona.És la més antiga que es conser-va i es troba al Museu del Ferro-carril de Catalunya.

UNA LÍNIA DEL 1865La línia va començar a circularentre Barcelona i Molins de Reii més tard es va ampliar fins aMartorell. L’abril de 1865 es vaallargar el recorregut fins a Ta-rragona.

Page 8: Linia nord 28

| 8

línianord.cat 7 octubre 2015

Sant Andreu de la Barca

Fa uns dies el primer tinent d’al-calde Luis Felipe Nieto va pre-sentar la seva renúncia en unacarta en la qual s’adreça a l’al-calde Enric Llorca.

Nieto ha renunciat als seuscàrrecs al consistori –en el noumandat va ser nomenat regidord’Urbanisme i portaveu munici-pal– de manera voluntària i per“motius estrictament personals”.

L’exregidor, de 67 anys, haexercit com a tal a l’Ajuntamentdurant 16 anys per al grup mu-nicipal del PSC.

En la carta que adreça a l’al-calde, Nieto agraeix haver-se po-gut dedicar “durant tants anys atreballar pel bé del meu poble, onvaig arribar fa més de 50 anys”.“La voluntat de servei ha estatl’únic motiu que m’ha portat a

dedicar-me a la política”, ex-pressa en la seva carta de comiat.“Marxo abans que arribi el diaque em falti la motivació suficientque exigeix el servei a la ciutatque tant estimo”, conclou.

L’ÚLTIM PLE DE NIETOL’exregidor es va acomiadar de laseva etapa política durant el Ple

municipal celebrat el passat 24 desetembre.

Durant la sessió la resta degrups polítics municipals vandedicar-li diversos parlaments enhomenatge a la seva figura.

A partir d’ara el substituiràcom a portaveu municipal JuanPablo Beas, l’actual regidor deCultura.

Luis Felipe Nieto (foto) serà substituït per Juan Pablo Beas. Foto: Ajuntament

El primer tinent d’alcalde, LuisFelipe Nieto, renuncia al càrrec

» El polític, fins ara també regidor d’Urbanisme i portaveu municipal, ha pres la decisió per motius “estricament personals”

El consistori posa fil a l’agulla a les polítiques socials

SOCIETAT4L’Ajuntament haimpulsat un paquet de mesuresd’àmbit social des de l’inici delmandat. Destaquen les accionsper millorar la conciliació labo-ral i familiar, la garantia d’ali-ments per als infants, l’accés abéns de primera necessitat, i elmanteniment dels serveis sa-nitaris.

L’objectiu del consistori és“minimitzar els efectes de lacrisi econòmica i millorar laqualitat de vida dels ciutadans”,expliquen. En concret, s’hanpres decisions com l’acord ambla companyia FCC Aqualia per

evitar possibles talls de submi-nistrament a les famílies que nopuguin fer front al pagament dela factura de l’aigua.

El consistori també ha desti-nat 179.000 euros a ajudar a pa-gar els rebuts de llum, gas i aiguaa les famílies amb dificultats. Amés, s’han aplicat bonificacionsa la tarifa de l’aigua per a les ren-des més baixes, s’ha garantit unàpat al dia per als infants més ne-cessitats i s’han ampliat els ho-raris de les escoles bressol peruna millor conciliació laboral.També hi ha nous ajuts per a lacompra de material escolar.

SOLIDARITAT4L’Ajuntamentva aprovar fa uns dies la creaciód’un registre de famílies quetinguin la voluntat d’acollir re-fugiats que fugen del conflictebèl·lic a Síria.

El consistori s’ha mostratfavorable i assegura que col·la-borarà amb la problemàtica deles persones desplaçades. Enaquest sentit, durant el passatPle municipal del 24 de setem-bre es va aprovar una moció a fa-vor del registre de famílies i de

la creació d’una Taula de Suporta Refugiats per dur a terme untreball estable i permanent queposi en marxa les mesuresadients per millorar l’atenció i elsuport als refugiats.

La declaració institucionaltambé insta a les administra-cions supramunicipals a “pren-dre les accions necessàries ambl’objectiu de facilitar l’acollidadels refugiats sirians”.

A més, el Ple insta al Governde la Generalitat a emprendre

mesures per dur a terme unacampanya de sensibilitzacióadreçada a la ciutadania sobre lanecessitat de tenir “una políticad’asil com a part essencial de lademocràcia, el respecte a la dig-nitat humana i als drets hu-mans, i que procuri prevenirl’aparició d’actituds racistes o xe-nòfobes”.

La moció per crear un regis-tre de famílies per acollir refu-giats va ser presentada pel grupmunicipal del PSC.

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

Gestionar l’acollida de refugiats

L’Ajuntament crearà un registre de famílies d’acollida. Foto: Ajuntament

Societat | Sol·licituds d’horts ecològicsEl consistori ha obert la convocatòria de sol·licitud per optar

als horts urbans ecològics fins al 8 d’octubre. Les parcel·less’adjudicaran proporcionalment en tres trams d’edat: menors

de 35 anys, persones d’entre 35 i 65 anys i majors de 65.

Combatre la pobresa energètica és un objectiu del consistori. Foto: Arxiu

Page 9: Linia nord 28

9 |

línianord.cat 7 octubre 2015

Esparreguera

Esparreguera s’està preparantper a l’arribada aquest cap de set-mana del nou festival de músi-ca Spàrrek TR. La primera edi-ció se celebrarà el pròxim dis-sabte 10 d’octubre a la plaça delCentre. Durant la jornada puja-ran a l’escenari una desena degrups musicals emergents quetenen en comú la joventut delsseus membres, que tenen menysde 25 anys.

El festival de música emer-gent oferirà les actuacions deLula Long, Camí de l’Est, XudithRose, Generació3, Love of mylife, Marcos i Pol, Slowly i CarlaMorillo, entre altres. Al final del’esdeveniment hi haurà músicadels anys setanta, vuitanta i nor-anta a càrrec d’un punxadiscosi després serà el torn del PD Ca-rrillo.

L’aforament és limitat i les en-trades es poden adquirir a la sa-

bateria l’Avi Miquel, a ticke-tea.como a través del correu elec-trònic [email protected].

IDEAT PER DOS ALUMNESEl nou festival de música emer-gent té l’origen en el treball de re-cerca de Batxillerat de dos alum-nes de l’IES El Cairat, GerardSancho i Sheila Amezcua. És peraquest motiu que les sigles delfestival són TR, tot i que els seusorganitzadors van dir durant lapresentació de l’esdeveniment

que també poden significar “te-rritori rítmic”.

L’acte de presentació del fes-tival va tenir lloc el passat 26 desetembre a Cal Sant. A la terras-sa d’aquest establiment es va ferla roda de premsa i van actuardos dels grups que formen partde l’Spàrrek TR.

Primer va ser el torn de Mar-cos i Pol –Marcos González, gui-tarra i veu, i Pol Haro, a la bate-ria i percussió– i Lula Long, unajove cantant de 17 anys.

Cartell del festival. Foto: Ajuntament

Esparreguera escalfa motorsper al nou festival Spàrrek TR

Formació | Economia solidària a Can Pasqual Can Pasqual va acollir el passat divendres 2 d’octubre a la

tarda un taller participatiu i gratuït que tractava sobre economia solidària. L’activitat va estar dirigida per Xavier

Rubio, conegut cooperativista i activista d’aquest àmbit.

RedaccióESPARREGUERA

Berto Romero portarà el seu espectacle a La Passió

CULTURA4Berto Romero ésuna de les cares més conegudesque protagonitzen la nova tem-porada de La Passió.

El 6 de novembre serà eltorn de l’humorista amb l’es-pectacle Berto Romero siguecon nosotros. La representaciótindrà lloc a les deu de la nit a lasala gran de La Passió.

L’obra és tota una declaraciód’intencions carregada d’hu-mor en la qual Romero canta,balla, explica experiències per-sonals i anècdotes d’altres. Du-rant l’obra reflexiona sobre lapaternitat, la responsabilitat,

la família, la salut, la mort i l’ac-tualitat, entre altres temes quo-tidians.

LA TRAJECTÒRIA DE ROMERORomero va començar la sevacarrera com a humorista el 1998,amb un petit show que va idearamb un grup d’amics. Això vadesembocar amb la creació de lacompanyia El Cansancio, amb laqual encara puja als escenaris.

Una de les representacionsamb més èxit de Berto Romerova ser La apoteosis necia, que vaestar més de deu anys a sobredels escenaris.

Page 10: Linia nord 28

| 10

línianord.cat 7 octubre 2015

Olesa de Montserrat

L’esperat pavelló esportiu del’escola Sant Bernat va obrir lesportes fa uns dies. El nou espaija és una realitat després d’anysdurant els quals els alumnes delcentre educatiu han patit la man-ca d’espai per desenvolupar lesactivitats esportives.

El nou espai és polivalent, ésa dir, s’hi poden desenvolupar di-verses activitats físiques. A mésde l’escola, diverses entitats es-portives del municipi també enfaran ús.

Així ho han acordat les di-verses associacions amb el con-sistori, que ha elaborat un ca-lendari on queda reflectit l’horarid’ús de cada equipament muni-cipal per a les entitats i clubs es-portius. A més del pavelló SantBernat, les entitats estan repar-tides entre el pavelló SalvadorBoada i el pavelló municipal debàsquet.

El nou pavelló també per-metrà que altres entitats que notenien accés als equipamentsmunicipals, ara puguin fer ús delnou espai de l’escola Sant Bernat.

BENEFICI DE TOTSAmb l’obertura del nou pavellós’assoleix “una fita llargament es-perada”, i s’arriba a la fi “d’uncamí que ha estat ple d’entre-bancs”, explica el regidor d’Es-

ports, Jordi Martínez. “Ara el po-ble sencer disposa d’un nouequipament polivalent del quales beneficiaran un gran nombred’entitats”, afegeix.

El nou equipament es va in-augurar el passat dissabte 19 desetembre. Aquest dia es va cele-brar una jornada de portes ober-tes de quatre a vuit de la tardaperquè tots els olesans el po-guessin visitar.

Els primers usuaris del pavelló de l’escola Sant Bernat. Foto: Ajuntament

Inauguren l’esperat pavelló de l’escola Sant Bernat

Medi ambient | Un nou Pla de poda per al municipiLa Diputació de Barcelona ha entregat al consistori recentment l’inventari de

l’arbrat i el Pla de poda per al municipi. L’ens supramunicipal ha identificaten aquest document les espècies d’arbres de tots els carrers amb el qual

ha pogut planificar la poda de l’arbrat per als pròxims cinc anys.

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Trenta infants de la FundacióCruyff visiten ‘Fang i Setge’

SOCIETAT4Una trentena denens i nenes de la FundacióCruyff van assistir a la repre-sentació del musical Fang i Set-ge, el musical de 1714 a La Pas-sió d’Olesa fa uns dies. Abans del’obra, els infants van poder vi-sitar l’interior del teatre, viure elsmoments previs a l’inici de l’es-pectacle i conèixer els actors i ac-trius del musical.

L’espectacle és un musical degran format que ha acollit el te-atre de La Passió fins al 4 d’oc-tubre passat. Hi participen uncentenar d’actors i actrius i na-

rra la vida a dins dels murs de laBarcelona assetjada de 1714.

Entre el repartiment desta-quen cares conegudes com LlollBertran, Oriol Genís, FerranFrauca, Frank Capdet, Xavier Ri-bera Vall, Albert Gràcia i NeusPàmies, entre altres.

AJUTS A DISCAPACITATSLa Fundació Cruyff va ser crea-da per l’exentrenador blaugranaJohan Cruyff i ajuda cada any a250.000 infants mitjançant elsuport a projectes esportius pera nens discapacitats.

Page 11: Linia nord 28

11 |

línianord.cat 7 octubre 2015

Abrera

El municipi se suma aquestsdies a la celebració de la Setma-na mundial de la lactància ma-terna. Ho fa amb una mostra fo-togràfica, que porta per títolMaternitats, que es va inaugu-rar el passat diumenge i estaràoberta al públic fins al pròxim 10d’octubre.

L’exposició es pot visitar a laBiblioteca Josep Roca i Bros i haestat produïda pel Programa deCooperació Internacional de l’O-bra Social La Caixa.

Maternitats és un recull defotografies de mares amb elsseus infants i que ha realitzat elperiodista Bru Rovira a diversosindrets del món.

EL LEMA: ‘ALLETAR I TREBALLAR’La celebració de la Setmana dela lactància materna és una ini-ciativa que lidera l’Hospital SantJoan de Déu de Martorell i el

Banc de Llet Materna, i agluti-na altres municipis del BaixNord, com Olesa i Sant EsteveSesrovires.

El programa enguany té coma lema Alletar i treballar. Femque sigui possible i se centra es-pecialment en les mares treba-lladores. La campanya inclou di-verses activitats entorn de l’a-lletament matern, com ara xe-

rrades, tallers, exposicions iconcerts.

BENEFICIS DE LA LLET MATERNALa llet materna conté proteï-nes, anticossos i greixos que ga-ranteixen el creixement i preve-nen malalties freqüents, com ladiarrea i la pneumònia. Tambéés beneficiosa per al desenvolu-pament neurològic i visual.

Abrera ofereix una mostra sobre la maternitat fins al 10 d’octubre. Foto: Arxiu

Abrera reivindica l’alletament amb la Setmana de la lactància

Salut | Caminada ‘blava’ intergeneracionalDiumenge passat es va celebrar una marxa intergeneracional en el marc de la

Caminada de la Gent Gran, en què els participants vestien una samarreta blava.Hi van assistir 461 persones que van recórrer 4,5 quilòmetres. El recorregut vapassar pel Casal d’Avis, el Rebató, el polígon Sant Ermengol i pel Torrent gran.

RedaccióABRERA

Orientació laboral per a donesamb el nou BiblioexperiènciesFORMACIÓ4La Biblioteca Jo-sep Roca i Bros ha engegat unanova activitat sota el títol deBiblioexperiències, que consis-teix en tres tallers relacionatsamb el món laboral i les dones.

Durant les formacions lesassistents rebran assessoramentsobre aspectes pràctics com pre-parar una entrevista de feina, co-nèixer les seves aptituds i dis-senyar el seu perfil professional.

Els tallers van començar aprincipis d’aquest mes i sónuna iniciativa del Departamentde Promoció Econòmica de l’A-

juntament. D’aquesta manera,la Xarxa de Biblioteques Muni-cipals de la Província de Barce-lona treballa perquè les biblio-teques siguin un referent i unaeina de suport per a la recerca defeina.

TREBALL CONJUNTAquests equipaments munici-pals treballen en col·laboracióamb la tasca que es realitza desdels departaments de promocióeconòmica dels ajuntaments dela província en l’àmbit d’orien-tació laboral.

Biblioteca Josep Roca i Bros. Foto: Google Maps

Page 12: Linia nord 28

| 12

línianord.cat 7 octubre 2015

Sant Esteve Sesrovires

CollbatóSolidaritat | Collbató col·labora amb ‘Un dia de nassos’Collbató va participar el passat diumenge 4 d’octubre amb la campanya Un diade nassos. Es tracta d’una iniciativa solidària de l’associació Pallapupas, que recapta diners per portar pallassos als hospitals amb infants. Ho va fer cedint la meitat de la recaptació de les visites a les Coves del Salnitre.

Subvencions | Ajuts per a les escoles esportivesEl consistori sesrovirenc ha obert una convocatòria d’ajuts a alumnes de les

escoles esportives municipals fins al pròxim 31 d’octubre. Les beques cobreixendes de la meitat fins a la totalitat de l’import de l’activitat i té com a objectiu

que els infants amb famílies amb dificultats també puguin fer esport.

Jordi Serra, actual regidor deMedi ambient, Patrimoni i Tu-risme, ha abandonat elGIC –Grup d’Independents deCollbató– per discrepàncies en elseu sistema de funcionament.

Serra es va presentar com acap de llista a les eleccions mu-nicipals del maig passat i ha presaquesta decisió perquè, segons haexplicat a Línia Nord, creu queno s’està respectant l’essènciadel grup, el qual és “un punt detrobada” de diverses sensibilitats.“Al partit hi ha gent que és mili-tant d’altres formacions i no hi hahagut mai cap problema”, afe-geix.

Serra també diu que, “desde fa un temps”, sobretot des del’inici de la campanya de les elec-cions al Parlament, “el grup s’haposicionat a favor d’uns partits”.“La junta de la formació ha for-

çat un acord per donar suport adues candidatures en concret,sense tenir en compte l’assem-blea”, lamenta. En aquest sentit,Serra ha recordat que l’any pas-sat es va aprovar un acord a fa-vor del dret a decidir i de la “de-claració de Catalunya com a Es-tat independent i sobirà”, com a“única opció” per assegurar eldesenvolupament del país.Aquest acord es va votar a l’as-semblea i va tirar endavant. “El

grup ha de ser una àgora de de-bat, i si serveix d’altaveu d’algunspartits, aleshores és una altracosa”, sentencia Serra.

LA POSTURA DEL GICDes del GIC encara no s’hanpronunciat respecte a la marxa deJordi Serra, tot i que fonts de laformació han explicat a LíniaNord que es reuniran immi-nentment per tractar aquestaqüestió i emetre un comunicat.

El regidor Jordi Serra seguirà com a independent. Foto: GIC

Jordi Serra abandona el GIC per discrepàncies amb el partitNeus MarmolCOLLBATÓ

Fa unes setmanes el Ple muni-cipal va votar a favor de l’adhe-sió de Sant Esteve a l’Associacióde Municipis per la Indepen-dència (AMI).

La moció va ser presentadapels grups municipals de CDC iERC i va ser aprovada pels votsa favor de set regidors: ERC (3),ARAses (2), Convergència (1) iLocos por Sanes (1). La moció vacomptar amb l’abstenció del re-gidor d’Entesa i el PSC va votar-hi en contra (5).

Al Ple van assistir ciutadansque van ovacionar la decisió quevan prendre la majoria de grupsmunicipals.

Es tracta de la segona temp-tativa d’aprovació de la moció, jaque la primera vegada va ser pro-posada per ERC, el febrer de

2012 i no va prosperar. El docu-ment es remet als inicis del mo-viment popular iniciat el 2009 aArenys de Munt.

L’associació reivindica el dreta l’autodeterminació dels po-bles i recull l’adhesió de l’ajun-tament de Sant Esteve a l’AMI,de la qual en serà representant

l’actual alcaldessa del municipi,Carme Rallo.

Amb aquesta adhesió, el 50%dels pobles del Baix Llobregat jaformen part de l’AMI. En el casde Sant Esteve Sesrovires, és lasetzena localitat del Baix Llo-bregat en adherir-se a aquestaassociació.

És la segona vegada que es presenta una moció així al Ple. Foto: Ajuntament

El Ple municipal aproval’adhesió de Sant Esteve a l’AMIRedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Albert Urrutia subtitueixl’exregidor Joan Galceran

POLÍTICA4Albert Urrutia vaprendre possessió com a regidorde Sistemes i Tecnologies iImatge i Divulgació i quart ti-nent d’alcalde durant el darrerPle municipal del mes de se-tembre. Ho va fer en substitucióde l’exregidor Jordi Galceran,que va deixar el seu càrrec el ju-liol passat. Tots dos formenpart del grup municipal d’ARASant Esteve.

Galceran va ser alcalde deSant Esteve pel PSC durant 23anys, del 1983 al 2006. Des del2011 va ser regidor del grup mu-nicipal ARA Sant Esteve, for-mació que ell mateix presideix in’és el fundador.

L’exalcalde ha informat que,tot i que es retira com a regidor,es mantindrà actiu en políticamunicipal i seguirà al capda-vant de la formació.

La colla gegantera celebra el seu trentè aniversari

TRADICIÓ4La colla geganterade Collbató va celebrar els seustrenta anys el passat dissabte 26de setembre. Ho va fer en unajornada festiva que va tenir lloca la plaça de l’Era a partir de lescinc de la tarda.

A les sis de la tarda es va do-nar el tret de sortida a una cer-cavila que va recórrer diversoscarrers del municipi. En el reco-rregut van participar altres colles,com els Gegants del Bruc, Ge-

gants de Castellolí, Gegants deMasquefa, Drac d’Or d’Hospita-let, Gegants de Castelldefels, Ge-gants de La Palma, Gegants deSant Andreu de la Barca, Gegantsde Sant Feliu de Llobregat i elsGegants de Castellbisbal.

Després es van fer els balls fi-nals i l’entrega d’un objecte de re-cord a les colles participants i alsantics membres. Finalment, esva fer un sopar i una batucada acàrrec dels diables Salnitrats.

La celebració va tenir lloc el 26 de setembre. Foto: Ajuntament

Urrutia (esquerra) substituirà Galceran (dreta). Fotos: Ajuntament

Page 13: Linia nord 28

13 |

Comarcalínianord.cat 7 octubre 2015

Successos | Detingut per robar cotxes a la comarcaA finals de setembre els Mossos d’Esquadra van detenir, en una actuació conjunta amb laPolicia Local de Castelldefels, un home de 32 anys com a presumpte autor de 29 robatoris

amb força a l’interior de vehicles. Els automòbils accidentats es van registrar a Viladecans,Gavà, Castelldefels i Sitges. Segons els agents, l’home tenia antecedents per fets similars.

En el marc del projecte CiutatsDefensores dels Drets Humans,des del passat 30 de setembrefins al pròxim 10 d’octubre noumunicipis del Baix Llobregat es-tan rebent diversos activistes enaquest àmbit.

L’objectiu de les jornades ésdonar a conèixer a la ciutadaniala tasca dels defensors dels dretshumans. La idea és conscienciarsobre “la necessitat d’integrar ladefensa dels drets humans a lavida quotidiana”.

Entre els municipis que estanacollint la iniciativa hi ha SantBoi, El Prat, Castelldefels, Vila-decans, Gavà, Esplugues, SantJoan Despí, Molins de Rei i SantVicenç dels Horts.

La localitat que ha impulsatel projecte ha estat Sant Boi, que

va donar la benvinguda oficial alssis activistes.

Els defensors que estan par-ticipant en el projecte són el sa-cerdot mexicà Pedro PantojaArreola; la cooperant espanyolaHelena Maleno; Andrés Kra-kenberger, activista contra lapena de mort; l’activista kenia-na Ruth Mumbi; la guatema-lenca Yolanda Oquelí, activista

mediambiental; i Maryam alKahawaja, de Bahrain.

Durant les jornades s’estàduent a terme una campanyaper demanar l’alliberament dedues persones empresonades acausa de la seva lluita en defen-sa dels drets humans. Es tractade Victoire Ingabire Umuhoza,de Ruanda, i Wafae Charaf, deMarroc.

L’activista Yolanda Oquelí, una de les convidades. Foto: YouTube

El Baix Llobregat rep activistespels drets humans de tot el mónRedaccióBAIX LLOBREGAT

L’AEBALL s’integra a la xarxa de Catalunya Emprèn

EMPRENEDORIA4L’AssociacióEmpresarial de l’Hospitalet i elBaix Llobregat (AEBALL) s'haincorporat recentment a la xar-xa Catalunya Emprèn de la Ge-neralitat.

Ho ha fet en el marc d’unprograma centrat en l’impuls ila promoció d'actuacions pú-bliques i privades de valor alllarg de tot el procés de creació,

creixement i èxit dels projectes.El pla està adreçat a emprene-dors, empreses i autònoms.

L’AEBALL s’ha adherit aaquesta xarxa que compta amb150 organitzacions a tot el te-rritori català i que dóna suporta projectes de proximitat.

D’aquesta manera, la patro-nal reforça el seu servei d’as-sessorament a emprenedors.

Nou alcaldes del Baix alertensobre retallades en sanitat

SALUT4Diversos municipis dela comarca han mostrat el seu re-buig a les noves retallades de per-sonal previstes per la Generali-tat als CAP del Baix Llobregat.

Ho han fet després que elpassat 25 de setembre el Governanunciés que a partir de l’1 d’oc-tubre no renovaria el personaleventual de molts dels ambula-toris de la comarca. Nou alcaldes

van signar un comunicat on de-nuncien que aquestes retalla-des “s’afegeixen a les que el Go-vern d’Artur Mas ha aplicat demanera continuada en el sistemapúblic de salut del nostre país elsúltims anys”. Els signants són elsedils dels municipis de Sant Boi,Cornellà, Sant Joan, Viladecans,Gavà, Sant Feliu, Esplugues,Sant Just i el Prat.

ComerçOlesa | El comerç celebra la Fira de tardorEl passat diumenge 4 d’octubre els comerços olesans van sortir al carrer percelebrar la Fira de tardor. Durant tot el dia, els estands dels establimentsdel municipi es van instal·lar a la plaça de Catalunya. És una activitat que organitza l’Associació de botiguers i comerciants d’Olesa.

Martorell va celebrar el passatdissabte dia 3 la fira de vins i ca-ves de la ciutat, el Vimart, en elmarc de la Festa del Roser (mésinformació a la pàgina 6).

Enguany el Vimart ha arribata la seva cinquena edició i hacomptat amb més de 4.000 visi-tants que han fet 13.000 degus-tacions, un 30% més que en lapassada edició. Així, el Vimarts’ha consolidat com una de les fi-res vinícoles referents de Cata-lunya i també ha acollit un am-pli ventall d’activitats, a part dela fira, que es va celebrar del 30al 4 de setembre.

El programa paral·lel al Vi-mart ha portat el nom de Raconsdel Vimart i es tracta d’un con-junt d’activitat que van tenircom a objectiu descobrir espaisrelacionats amb el món del vi i elcava de la història de Martorell.

El programa també va in-cloure espectacles de petit formati activitats formatives al voltantde l’enologia. Es van programartastos, maridatges, tallers rela-cionats amb la gastronomia, iconferències, entre altres.

Entre els actes, destaca el so-par-espectacle que es va celebraramb la companyia Tramateatrei que portava per títol Gastrò-noms, una història imprevista.

En alguna d’aquestes activi-tats van participar reconeguts

professionals del món de l’eno-logia, com Marcel Gorgori, Jor-di Alcover o Josep Sucarrats.Alcover va presentar el seu llibreescrit a sis mans, Vi Català, unareivindicació històrica, i Suca-rrats, l’obra Teoria, Pràctica i de-gustació del vermut.

Paral·lelament al Vimart, dis-sabte 3 també es va celebrar laFesta del Most, ja que les jorna-des tenien la finalitat d’exaltar latradició i la cultura vinícola mar-torellenca.

Els Vimart omple cada any els carrers del nucli antic. Foto: Ajuntament

El Vimart es consolida com una fira vinícola de referència

RedaccióMARTORELL

El Baix Nord fomental’obertura de nous negocis

EMPRESA4Avui, dimecres 7d’octubre, es presentarà la se-gona edició del projecte Femxarxa, fem empresa. Es tractad’una iniciativa dels set munici-pis del Baix Nord –Martorell,Olesa, Abrera, Collbató, Espa-rreguera, Sant Andreu de la Bar-ca i Sant Esteve Sesrovires–.

La finalitat del projecte d’em-prenedoria i empresa és, princi-palment, incidir i potenciar l’es-perit emprenedor d’aquesta zonade la comarca.

La idea és aconseguir unaàmplia dinamització del teixitempresarial i reforçar les capa-

citats dels empresaris del BaixLlobregat Nord.

Això es farà a través de cur-sos formatius amb sessions decoaching i altres tècniques in-novadores que s’apliquen enl’àmbit empresarial. Per tant,es tracta de formacions pràcti-ques i dinàmiques, amb les qualss’amplia l’oferta de serveis a lesempreses al territori.

El projecte es duu a terme desdels departaments de PromocióEconòmica dels ajuntaments iestà finançat pel Fons SocialEuropeu, la Diputació i els con-sistoris que hi participen.

Page 14: Linia nord 28

Esports| 14

línianord.cat 7 octubre 2015

Dissabte passat es va viure undels partits més esperats de latemporada del futbol sala a la co-marca. Sala 5 Martorell i CFS Es-parreguera es van enfrontar alPavelló Municipal de Martorellen un dels millors partits que espoden veure al grup català de Se-gona Divisió B del futbol sala es-tatal. Els esparreguerins vanmostrar la seva millor versió i esvan imposar al derbi (2-5).

Els martorellencs arribaveninvictes al partit, però al minutdos de partit es van veure sor-presos per un gol de Cantón.Tots dos equips van tenir oca-sions per marcar, però el 0-1 esva mantenir fins al descans.

Els visitants van saltar a lapista molt forts a la represa, i vanaconseguir el segon gol al primer

minut, aquest cop gràcies a Mu-ñoz. Un inspirat Madureira des-esperava el Sala 5 i aconseguiaaturar tots els atacs locals, i al mi-nut set Albacete feia el tercer.

La reacció local va ser donarentrada al porter-jugador, tàcti-ca que va funcionar quan, alminut 16, Fouad feia l’u a tres. ElMartorell volia creure en l’empati en la remuntada, però tot ple-

gat va ser un miratge. Albaceteva tornar a marcar i el partit vaentrar en una espiral de bogeria.Fouad va fer el dos a quatre, peròAllende, a un minut per al final,va establir el resultat definitiu.

Aquest cap de setmana, elMartorell visitarà l’Esportiu CCRde Castelldefels, mentre quel’Esparreguera rebrà el FSC Bar-celoneta al Municipal El Castell.

Els esparreguerins van sumar 3 punts importants. Foto: S5M

El CFS Esparreguera s’endú elderbi contra el Sala 5 Martorell» Els dos equips són a la zona alta de la taula amb tres victòries i unaderrota i són candidats a l’ascens a Divisió de Plata de futbol sala

El Martorell Solvin comença la lliga amb dues victòries

MARTORELL4Després de patirmés del compte la temporadapassada, el BC Martorell Solvinestà protagonitzant un inici de lli-ga excel·lent.

Els blaus han guanyat elsdos partits que han disputat, aLleida contra el Pardinyes (70-82) i a casa contra el Miramar(76-67), i estan empatats amb elCB l’Hospitalet i el filial del Mo-rabanc Andorra al capdavant dela classificació del seu grup de la

lliga EBA. El club s’ha reforçatper afrontar amb garanties latemporada, i les cares noves dela plantilla estan oferint un bonrendiment. El club espera moltde Guillem Jou i dels cedits perl’ICL Manresa Nil Sabata, DengMayot i Jordi Clotet.

El Martorell buscarà conti-nuar amb aquesta bona dinàmi-ca en la tercera jornada. Elsblaus visitaran la pista del CBCastellbisbal dissabte a les sis.

Uns 400 atletes participen en la sisena Collbatonina

COLLBATÓ4Dissabte 19 de se-tembre es va celebrar la sisenaedició d’una de les cites emergentsde l’ultraesport català, Collbato-nina, una cursa que des de l’any2010 organitza el Club AtletismeCollbató. Uns 400 atletes vanparticipar en les tres categories dela prova.

Enguany els guanyadors de lacursa de 15’5 quilòmetres –que esconeix com Collbató-El Bruc–van ser Carme Ballesteros, delCIES Domingo Catalán, que vacompletar la prova en una hora,14 minuts i 48 segons, mentre

que Xavier Tomasa, de l’AtlèticClub Barcelona, va imposar-se enla seva categoria, aturant el cro-nòmetre en 58 minuts i 28 se-gons. Per la seva banda, JavierAreña, de l’AREC Terrassa, es vaimposar a la prova dels 10 quilò-metres amb un temps de 39 mi-nuts i 24 segons, mentre queMireia Cano va ser la millor enaquesta distància amb un tempsde 53 minuts i 28 segons.

Per últim, Miguel Nocelo iMarta Llagostera van aconseguiradjudicar-se la victòria en la cur-sa més curta, de 5 quilòmetres.

RedaccióBAIX LLOBREGAT

El Martorell va sumar la primera victòria al Barris Nord de Lleida. Foto: BCM

Sant Esteve | Mal començament de lliga per al CH Sant Esteve Dues derrotes en dos partits. Fins ara, el començament de lliga del sènior masculí del

CH Sant Esteve no està resultant el que l’afició esperava. Sant Martí Adrianenc i UESarrià han aconseguit imposar-se als del Baix Nord, de manera que els homes de DaniAriño buscaran la primera victòria aquest dissabte a la pista del Salicru Palautordera.

Olesa aposta pels esportsurbans i ampliarà l’skate parkOLESA4Sis anys després de laseva inauguració, l’skate parkd’Olesa és un dels punts on esconcentren els amants dels es-ports urbans del Baix Nord.

Amb el pas dels anys, cadacop més persones fan servir lesseves instal·lacions, de maneraque l’Ajuntament ha anunciatque ha arribat a un acord per re-modelar i ampliar aquest equi-pament. El consistori invertiràuns 80.000 euros en les obres,

que incrementaran els aparellsi els espais per als skaters i re-pararan els que ja existeixenque hagin patit els efectes de l’úsi dels pas del temps.

Molts dels usuaris d’aquestainstal·lació han tingut conversesamb l’Ajuntament, de maneraque els treballs que es faran s’a-justaran als gustos i a les neces-sitats dels skaters.

Els treballs podrien comen-çar el mes que ve.

Page 15: Linia nord 28

15 | Agenda línianord.cat7 octubre 2015

[email protected]

AGENDA MENSUAL

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

100.20015.02511.025

Total 404.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200104.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

404.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

DIUMENGE 11 D’OCTUBRE10:00 Exposició i itinerari per Sant Genís de Ro-

cafort, un monestir benedictí del segle XI aMartorell. Sortida: Centre d'Interpretaciódel Patrimoni Històric La Caserna.

DIVENDRES 9 D’OCTUBRE10:30 Sessions grupals d'orientació laboral: Xar-

xes socials professionals per a la recerca de fei-na (Facebook, twitter, currículum vitae 2.0,identitat digital...). Durada: dues hores,aproximadament. Lloc: Escoles Velles.

DIUMENGE 11 D’OCTUBRE08:00 VI Cursa de tardor de 10 quilòmetres de

Sant Andreu de la Barca. Informació i ins-cripcions al web www.cursalatardor.com.Organitza: Club Atletisme Sant Andreu de laBarca.

FINS AL 12 D’OCTUBREMatí-Tarda Exposició que porta el títol de Re-

torn als orígens, viatge a la Vall de l’Omo. Del21 de setembre al 12 d’octubre. Lloc: Biblio-teca Municipal L'Ateneu. Organitza: BibliotecaMunicipal L'Ateneu.

FINS AL 10 D’OCTUBRE22:00 Teatre: Santa Joana dels Escorxadors.

Dia i hora: Del 3 al 10 d'octubre. Lloc: Sala Pe-tita de La Passió. Organitza: Bohèmia i la com-panyia de teatre de La Passió.

DIJOUS 8 D’OCTUBRE18:00 Sortida guiada i visita al torrent de l'O-

romir. Distància: 1,5km i dificultat molt bai-xa. Lloc: Sortida i arribada a la Plaça de Fè-lix Figueras i Aragay.

DIUMENGE 11 D’OCTUBRE18:30 Concurs de teatre amateur de la Vila d'O-

lesa. Kbarret, amb el grup Filagarsa de Mo-lins de Rei. Lloc: UEC Olesa. Organitzador: UECOlesa amb la col·laboració de l'Ajuntamentd'Olesa i la Diputació de Barcelona.

DIJOUS 8 D’OCTUBRE18:00 Cine Fòrum Cinema Català. Es projecta la

pel·lícula Xtrems d'Abel Folk i Joan Riedweg.Ens acompanyarà el director Joan Riedwegi l'actor Dafnis Balduz. Lloc: Casal de Cultu-ra de Collbató. Preu: Activitat gratuïta.

MARTORELL OLESA COMARCAESPARREGUERASANT ANDREU

Acte final del Correllengua. Taller dedanses del País Valencià i entregadels premis del Dictat català. Hora: de20.00 h a 21.30 hores. Lloc: Plaça deles Fonts. Organitzador: CAL Olesa.

Correllengua 2015 i entrega de premis del Dictat català

Dv. 9 d’octubre a les 20:00

Premi MAX a l'espectacle revelació2014. Durada: 1 hora i 10 minuts. Preu:entrada anticipada, 12 euros, i a ta-quilla, 15 euros (una hora abans del co-mençament de l'espectacle). Lloc: Te-atre Núria Espert.

‘The Funamviolistas’, al Teatre Núria EspertDg. 17 d’octubre a les 21:00

Nit Curta de Cinema a l'Ateneu. Mos-tra de curtmetratges amateurs a cà-rrec de l'Associació de Cinema deMartorell, Cinema del Diable. Col·la-bora el Taller de Cinema.

Nit curta. Mostra de curtmetratges amateurs

Del 5 al 10 d’octubre

Adreçat a infants de 4t, 5è i 6è de pri-mària. Modera Joan de Boher. Més in-formació i inscripcions a la biblioteca.Lloc: Casa de Cultura d’Abrera. Orga-nitza: Ajuntament d’Abrera i BibliotecaJosep Roca i Bros.

Inici del club de lectura infantil

Dm. 13 d’octubre a les 17:30

Page 16: Linia nord 28

| 16 línianord.cat 7 octubre 2015 Pròxima edició: 16 de novembre