11 de Gener de 2011 · Núm.7 · 15.000 exemplars · www.liniasantmarti.cat

Redacció 93 519 44 10 · liniasantmarti@comunicacio21.com · administració 93 519 43 93 · publicitat 93 519 43 85 · Fax 93 519 43 98

PoblenouAbans d’estiu s’obrirancinc nous trams de carril bici al districte

�7 Mitja Marató Sant Martí acollirà bonapart del recorregut del’emblemàtica cursa

�9

líniasantmartíEls veïns reciclen més del80% de les escombrariesSant Martí se situa com el cinquè districte amb uns millors hàbits de reciclatge de la ciutat

Foto: Sara A

rroyo

Les obres a Xifréocupen el carrer

�3

La Vila Olímpica ja té Casal de Barri

�11

�10

La Vila Olímpica ja té Casal de Barri

barcelona

Fot

o: J

ord

i Su

grañ

es

líniasantmartí Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com2 � Gener

201111 www.liniasantmartí.cat

En portada 3 �líniasantmartíGener

201111www.liniasantmarti.cat

Sant Martí sap reciclarEl Districte és el cinquè territori de la ciutat amb uns millors hàbits de reciclatge > Malgrataquesta dada Diagonal Mar i el Front Marítim és el barri que pitjor recicla a tot Barcelona

El sistema capitalista necessitarodejar-se de societats de con-sum per tal de poder desenvolu-par-se i créixer. Aquest modelde societat basat en un consumconstant deixa al seu pas ungran volum de residus i aixòobliga a reciclar i reutilitzarmolts d’ells. Tenint en compteque la majoria dels càlculsapunten que cada habitant es-panyol genera de mitjana alvoltant d’un quilogram debrossa diàriament, si nos’apliquessin mesures de reci-clatge els residus augmentariende manera desproporcionada isense fre, especialment a lesgrans urbs com Barcelona. A talld’exemple, només a la ciutat deBarcelona els seus ciutadans vangenerar 851.518 tones deresidus entre l’1 de novembre de2009 i el 31 d’octubre de 2010.

REPTE DEL SEGLE XXIGestionar els residus d’unamanera més sostenible per al

medi ambient és un dels gransreptes per a les societats delsegle XXI, i ja fa uns anys queles ciutats han incorporat elsdiferents contenidors de reci-clatge al seu paisatge.

En el cas de Barcelona, aques-ta mesura es ve aplicant des defa prop de vint anys, però l’anypassat va rebre l’impuls defini-tiu amb la implantació d’una

nova contracta de neteja i gestióde residus que ha nodrit tota laciutat amb els cinc principalscontenidors de què es composael sistema de recollida selectiva;contenidor d’orgànica, de pa-per i cartró, d’envasos, de vidrei de rebuig. Aquest pas endavanten matèria de reciclatge ha depermetre aconseguir la fita de re-collir el 55% del volum de bros-sa orgànica a partir de l’any2012.

BALANÇ POSITIUComplert el primer any ambaquest nou sistema de recollida,el balanç que realitza l’Ajunta-ment és molt positiu ja que larecollida selectiva a Barcelonaha augmentat un 17%. Partd’aquest èxit recau en els veïnsi veïnes de Sant Martí, que es elcinquè districte que presentauns millors números en matèriade reciclatge. En concret, elscontenidors de Sant Martí pre-senten un 19,46% de residusimpropis, és a dir, que el80,54% dels residus que esgeneren al Districte es reciclencorrectament. Aquestes xifres

C. GómezDistricte Sant Martí

situen Sant Martí com el cinquèterritori de la ciutat amb unesmillors pràctiques de reciclatge,només superat per Nou Barris(14,10% d’impropis) Sant An-dreu (15,46%), Horta-Guinardó(15,55%) i l’Eixample (17,47%).A l’altra banda d’aquesta es-tadística es troben Ciutat Vella

(29,43%) i Sarrià-Sant Gervasi(27,83%).

La majoria dels 10 barris deSant Martí presenten un percen-tatge de residus impropis inferioral 20%, amb l’excepció de Proven-çals del Poblenou (23,57%), laVila Olímpica del Poblenou(29,56%) i Diagonal Mar i elFront Marítim (39,48%) que és elbarri amb pitjors hàbits de reci-clatge de Barcelona. La llista la li-dera el Besòs i el Maresme on no-més es troben un 15,03% de resi-dus impropis als contenidors.

TASCA PEDAGÒGICARealitzar aquest trànsit cap aunes bones pràctiques enmatèria de reciclatge suposa queels ciutadans adoptin uns noushàbits i prenguin consciència dela importància de gestionar cor-rectament els residus que gen-era la societat. Amb aquestobjectiu l’Ajuntament vapreparar un grup d’educadorsambientals que han ofert infor-mació personalitzada a un totalde 308.612 llars de Barcelona,quasi la meitat de les existents ala ciutat.

Gestionard’una maneramés sostenibleper al mediambient els residus que esgeneren és undels grans reptes per a les societatsdel segle XXI

Contenidors de reciclatge

Ciutadans

4 �

Safata d’entradaEDITORIAL

Opinió

grup comunicació21

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Pere Giménez (webs temàtics), IvanaPadierna (webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabeth Al-faro i Cris tian Gó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Nar-cís Presas i Mari ona Sanz. Fotografia: Eduardo Benito.

Dipòsit legal: B.28126-2010

Redacció: 93 519 44 10liniasantmarti@comunicacio21.comPublicitat: 93 519 43 85publicitat@comunicacio21.comAdministració: 93 519 43 93administracio@comunicacio21.com

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares, Manel Riera i Manuel Sánchez-Vil-lanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixes, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.

www.liniasantmarti.cat

Línia Sant Martí agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible queels escrits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sant Martí es reserva el dretde retallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreçaliniasantmarti@comunicacio21.com

Cartes dels lectors

líniasantmartí

líniasantmartí Gener

201111 www.liniasantmartí.cat

RES DE NOU SOTA LACAPA DEL SOL

Després de les eleccions al Par-lament de Catalunya per elegirels actors de la gran companyiade teatre còmic de la Generali-tat, queda palès que els resultatshan estat agredolços.

Sembla que al final s’inter-canviaran els papers l’actorprincipal i el secundari.

Alguns diuen que ja era hora,que amb aquest canvi, l’especta-cle que es representa tindrà méstrempera, que el que fins ara haestat el primer actor era moltensopit, sense esma, però altrestambé diuen que entre les horesque es passarà a la perruqueria,al saló d’estètica, sauna, mirant-se al mirall i el melic, no tindràtemps per aprendre’s el seupaper tot i que l’obra que repre-senta té molts anys.

El que ara ha de ser actor se-cundari no hi està d’acord i diuque o és la primera estrella o ja lipoden buscar un lloc amb moltapaga i poca feina fora de la com-panyia.

Quant als actors secundaris,els que formen part dels 135 es-collits s’han quedat tranquils.Els que s’han quedat fora (po-brets!) hauran de treballar, cosamolt dura quan no s’hi està acos-tumat.

El problema no són els actors.El que cal és crear un foc nou quecremi tot el guió que s’ha seguita l’obra antiga, canviar tambél’escenari i començar una altravegada amb una obra seria, nouna comèdia.

DES DE L’ESQUIZOFRÈNIA

Voldria referir-me a la meva experiència personal ambl’esquizofrènia:

Vaig ser educat en una família catòlica practicant. Durant lameva vida m’ha mogut i m’ha fet tirar endavant l’esperança del’existència d’un lloc on es deixi de patir. Vaig tenir el primer brotde la malaltia —els psiquiatres l’han batejat com autoreferencial—just abans d’incorporar-me al servei militar. Tot i així vaig seguiri vaig estar prop de quinze mesos a una caserna de l’exèrcit deterra espanyol.

He parlat amb altres persones amb esquizofrènia que hantingut episodis similars al que jo vaig tenir: han tingut una pu-jada en què estaven convençuts que eren els escollits per algunadivinitat per dur a terme alguna acció heroica, i tot seguit hantingut una baixada en què s’han cregut que no podrien fer-la re-alitat perquè eren massa dèbils i s’han sentit totalment desam-parats, motiu pel qual han buscat refugi en la seva família i en lagent que ells estimaven.

Jo no he perdut mai l’esperança i he trobat en l’escriptura unmitjà per expressar-me. L’associació Ressorgir de Barcelona,m’ha facilitat les eines per poder seguir escrivint, i, a tots els meuscompanys de l’associació, també els ha facilitat mitjans per poderexpressar-se d’una manera socialment acceptada.

Xavier MartíBarcelona

Per cert, quan es cremi tot elmaterial antic, alerta! Que no sesocarrimi l’actor principal. Noguanyaríem per pomades.

Josep CabedoBarcelona

ls resultats del balanç de la nova contracta de neteja i gestió deresidus de Barcelona situen el Districte de Sant Martí a la mei-

tat de la taula classificatòria dels territoris que millor reciclen de laciutat. Per darrere de Nou Barris, Sant Andreu, Horta-Guinardó i l’Ei-xample, el Districte de Sant Martí se situa en la cinquena posició, de-mostrant tenir consciència ecològica i aconseguint que més del 80%del seu rebuig sigui susceptible de ser reciclat, ja sigui vidre, cartróo plàstic. La mitjana general del Districte és positiva quant a que sesitua lleugerament per sobre al d’altres zones de Barcelona. Però hiha alguns barris que fan caure la mitjana. En concret, Diagonal Mari el Front Marítim té el dubtós honor d’encapçalar la classificació delsbarris de Barcelona que pitjor reciclen. Quasi el 40% de les seves es-combraries no es poden reciclar. Altres barris, com la Vila Olímpi-ca o Provençals de Poblenou enregistren unes dades dolentes, en com-paració a la resta de la ciutat i el Districte. Cal, doncs, fer una pro-funda reflexió i treballar més en la conscienciació per tal de millo-rar les dades i, a la vegada, el medi ambient.

El cinquè Districte que millor recicla

E

a uns mesos s’estrenava el Casal de Barri del Poblenou, un nouespai a la rambla que acollia diferents entitats i a tots aquells

veïns que busquessin un lloc on trobar-se i fer activitats. El Casal deBarri es converteix en un punt de trobada del veïnat, on poden re-alitzar cursos, visitar exposicions, o dur a terme reunions d’entitatsque no tenen prou espai a la seva seu. Durant l’acte inaugural, el re-gidor del Districte, Francesc Narvàez, va admetre que els veïns dela Vila Olímpica devien estar vivint aquell moment amb ‘enveja’, jaque és una de les seves reivindicacions més destacades. La Vila Olím-pica és un barri relativament jove, que va nèixer amb els Jocs Olím-pics i que, encara avui, està formant-se. Té, doncs, un important dè-ficit d’equipaments. Les fàbriques que havien poblat àntigament elseu territori han fet que el barri estigui ple de solars o naus indus-trials buides. Això provoca que la sensació de buïdor i llunyania delbarri vers la ciutat sigui encara més gran. La recent inauguració delCasal de Barri de la Vila Olímpica-Can Gili Nou, al carrer Taulat, ésun pas endavant per dignificar el barri de la Vila Olímpica i pal·liar,encara que sigui de manera simbòlica, la manca d’equipaments, ambun punt de trobada per als seus veïns i les seves entitats.

La Vila Olímpica ja té el seu Casal de Barri

F

Núria Calatrava, 35 anysAdministrativa

No vull que es prohibeixin leswebs de descàrregues perquè elpreu de les pel·lícules i discos ori-ginals és molt alt. Si s’han de pro-hibir, primer que baixin els pre-us.

Francisco Cáliz, 38 anysOperari químic

S’ha de valorar perquè és cert queels artistes haurien de tenir unacompensació per cada descàrre-ga que es fa del seu producte. Ésuna bona opció per a què no hihagi perjudicats.

Gabriel del Toro, 34 anysMuntatge

No em sembla bé que es vul guinprohibir les pàgines webs dedescàrregues. Són útils, sobretot,per baixar-se pel·lícules i músi-ca antiga dels quals els artistesencara volen viure.

Jorge Gallardo, 30 anysManteniment

No veig bé que el Govern vulguiprohibir les webs per descarre-gar-se cinema i música. Són websútils que econòmicament estan alservei de tothom, no com elsDVD’s i CD’s.

José Luis Illibarri, 41 anysTècnic

No s’han de prohibir perquè elsartistes tenen altres alternativesa banda de la venda de discos iDVD’s. Crec que dels concerts i deles presentacions en treuen unabona partida.

S’han de prohibir els webs de descàrregues?

5 �Opinió

Semàfors

L’agulló La Foto Plaça del Mercat del Clot (El Clot)

líniasantmartíGener

201111www.liniasantmarti.cat

La lupa

Jordi SugrañesDirector Línia Sant Martí

El mirador

Qui no vol caldo, dues tassesFer una recopilació dels esdevenimentsmés importants del passat 2010 no és gensfàcil. Ens podríem preguntar: importantsper a qui? Des de quin punt de vista? Perquè és clar, hauríem de fixar un criteri: es-deveniments positius, negatius, cientí-fics, culturals, socials, econòmics, de totamena?

Sens dubte un dels més impactants i quegariebé va inaugurar l’any va ser el terra-trèmol que el 12 de gener va provocar cen-tenars de milers de morts a Haití i que vacol·lapsar el país.

Va ser impactant l’accident d’avió on vamorir gran part de la cúpula dirigent de Po-lònia, i la pujada de partits ultradretans agran part de països europeus, inclosa casanostra, en les eleccions a la Generalitat.També hem tingut fets positius en la mi-llora de les relacions bilaterals d’EEUU iRússia desprès de signar un acord de re-ducció d’armaments ofensius. I, com no,el terratrèmol mediàtic de Wikileaks po-sant en evidència les mentides de la polí-tica dels EEUU i molts països, entre ells Es-panya.

A Catalunya va ser important que el Par-lament votés una Iniciativa LegislativaPopular per l’abolició de les curses de

braus, i que el deu de juliol més d’un mi-lió de persones, sota el lema “Som una Na-ció, nosaltres decidim”, es manifestessina Barcelona demanant el dret a decidir.També va ser valuosa per als nacionalis-tes la victòria de la selecció espanyola defutbol per diferents motius, uns perquè ha-via guanyat Espanya, els altres perquè ha-via guanyat Catalunya ja que era evidentque el joc de la selecció era el del Barça.

Trista notícia la violència de gènere que,en comptes de remetre, augmenta.

Però sens dubte l’esdeveniment més im-portant i de més transcendència a nivell in-

ternacional i particular és la crisi finance-ra. Una crisi que ha posat en evidència quimana veritablement: els mercats financers.Un poder davant el qual s’agenollen els go-verns siguin del signe que siguin. Retalla-des de sou, desaparició de l’ajuda extraor-dinària per l’atur de 426 euros, jubilació als65, 67...? I sempre, a darrera de tot, la porcom instrument del “tràgala”. Doncs això:si no vols caldo, dues tasses.

Me n’adono que en aquest període d’a-ny estic una mica pessimista, per això pro-meto que per l’any vinent demanaré unamica més d’optimisme, i tu?

�Mosso amb pressa. Un agent dels Mossos d’Esquadra forade servei va ser caçat circulant a 191 km/h en un tram de l’au-

tovia A-7, al terme municipal de Tarragona, limitat a 100 km/h,segons van informar fonts de la policia catalana. L’agent infrac-tor, que és un sergent dels Mossos destinat a Reus, està acusat d’undelicte contra la seguretat del trànsit per circular a una velocitatpenalment punible.

�Prohibició d’un acte amb trabucaires. La comandàn-cia de la Guàrdia Civil de la ciutat de Barcelona ha prohib-

it a l'Ajuntament de Castellar del Riu, al Berguedà, que doni labenvinguda al patge reial (el dia de Sant Esteve) i als Reis d'Ori-ent (el dia de Reis) amb una actuació de la Colla de Trabucairescreada recentment.

�Drogues amagades a les llaminadures. La policia haintervingut gairebé 5 quilos de cocaïna que amagava un ciu-

tadà colombià a l'interior de llaminadures, torrons, confits i altresdolços per evitar els controls de seguretat a l'aeroport de Barajas.

�Un xip a la mà per deixar de fer servir claus. Fartd'haver de portar un munt de claus a la butxaca i usar-les

per a tot, Joe Woollen, un ciutadà d’Austràlia de 28 anys ha de-cidit implantar-se a la seva mà dreta un xip d'identificació per ra-diofreqüència per posar fi al problema. Segons recull el diari TheSydney Morning Herald, el xip no requereix bateries, pot durarmolts anys i es comunica amb un receptor connectat a les portes.

Enrique Collado, president d’Amalgama

INICI D’ANY SENSE FUMSóc exfumador, sí. Des de fa un any. Hoafirmo sense vergonya, ni penediment,ni vanitat. És, simplement, un fet. Comque tinc el cabell negre, o que calço unnúmero 41. Ho dic perquè, amb les dar-reres lleis del tabac, em dóna la sensacióque s’ha volgut demonitzar al fumador.Jo ja no fumo, però durant els darrersanys havia notat la mirada vigilant i acu-sadora de desconeguts quan encenia unacigarreta en qualsevol bar. Aquesta sen-sació la continuen patint els meus amicsfumadors.

Crec que, en aquest tema, s’estan tras-passant les fronteres de la bona convivèn-cia i l’educació, legislant el comportamenthumà fins a límits insospitats. És veritatque els fumadors ‘contaminen’ amb elfum, però considero que tenen el mateixdret que jo a seure en qualsevol bar aprendre un café. És de lògica que no es potfumar a un hospital, però és absurd queel fumador hagi de creuar el carrer per-què no es pot fumar a l’entrada d’un cen-tre mèdic. Sé que, en aquesta qüestió, hiha moltes opinions contraposades i, en al-guns casos, aquestes opinions són inamo-vibles.

Però si s’utilitza el sentit comú i la ra-cionalitat, moltes d’aquestes normes noserien necessàries. Però és igual de certque, en moltíssimes ocasions, hom dub-ta de que encara la gent utilitzi el sentitcomú. Si no és així, es fa difícil d’enten-dre que el mateix govern que fa uns anysva obligar als restaurants i bars majors de100 metres quadrats a habilitar una zonaespecífica per a fumadors, ara prohibei-xi fumar a qualsevol establiment, tinguio no aquest espai reservat. Ara qui elscompensarà la despesa que va suposarinstal·lar les mampares i les sortides defum? Ningú. És indiferent ser fumador ono per adonar-se que aquestes coses noes fan. No hi haurà cap compensacióeconòmica per aquells que van seguir lallei. Això és donar exemple.

Barcelona ja compta amb 180 quilòmetresde carril bici, i es preveu que aquesta xi-fra pugui arribar als 200 en els propersmesos. Al districte de Sant Martí s’ha ha-bilitat un nou tram al carrer Ramon Tur-ró entre Àlaba i rambla del Poblenou.

Carril biciContinua la seva extensió a Sant Martí

Obres carrer XifréNecessària però incòmoda

Diagonal Mar i Front Marítim del PoblenouSuspens en matèria de reciclatge

Malgrat que les obres del carrer Xifré dei-xaran un vial més ample i espaiós, sem-bla que es podrien haver plantejat d’unaaltra manera. El tram afectat disposa a diad’avui d’una visibilitat mínima i s’han per-dut places d’aparcament.

El barri de Diagonal Mar i el Front Marí-tim del Poblenou és el que pitjor recicla detota la ciutat. Mentre que el percentatgede residus impropis és del 20,4% a Barce-lona i del 19,46% a Sant Martí, en aquestbarri arriba fins al 39,48%.

6 � Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.comlíniasantmartí Gener

201111 www.liniasantmartí.cat

districte fins a 12 taules informa-tives mòbils i dos punts fixes.Això va permetre recollir mésd’un miler de vots.

La tasca de recollida de vots,però, continuarà d’ara fins al 10d’abril. A més dels punts fixes(Orfeó Martinenc, Can Felipa iCentre de Barri Bac de Roda-Po-blenou), hi haurà taules informa-tives demà mateix, per exem-ple, 12 de gener, de 9 a 11 h, alcar rer Fluvià, 211. Per saber la lo-calització concreta de cada dia, espot visitar la pàgina web sant-martidecideix.blogspot.com.

bana, els acusats suposadamentcompraven objectes robats, sa-bent el seu origen fraudulent, iels venien a tercers.

En l’operació d’escorcoll dutaa terme pels cossos de seguretates van trobar molts objectessostrets, sobretot ordinadorsportàtils, telèfons mòbils i apa-rells electrònics. Al trobaraquests objectes, els Mossos vandur a terme la detenció de lesdues persones. La Guàrdia Ur-bana ha aixecat acta, a més, perun gran nombre d’infraccionsadministratives.

Gener

201111Poblenou

líniasantmartí

7 �

Les bicis guanyen més espai

Foto: Arxiu

Jordi SugrañesPoblenou

La bicicleta està guanyant ter renya Barcelona vers altres vehiclesmés contaminants, com els cot-xes o les motocicletes. Al distric-te de Sant Martí s’està duent aterme des de fa temps una impor-tant inversió en creació de nouscarrils bici, així com a la milloradels existents. L’any 2010 s’aco-miadava veient el final de l’obradel nou carril bici del carrer Ra-mon Turró, al barri del Poblenou,entre el carrer Àlaba i la rambladel Poblenou.

Aquest nou espai reservat pera les bicis només és el principid’una nova xarxa de carril bici aSant Martí. Durant aquest primertrimestre del 2011 s’inaugura-ran fins a quatre nous vials per abicicletes. Es crearan nous carrilsbici al carrer Ciutat de Granada,entre la Diagonal i el carrer Tau-lat; al carrer Pujades, entre Sel-va de Mar i Bac de Roda; a l’avin-guda Icària, al barri de la Vila

Els carrils bici esta augmentant a Sant Martí

Per a la primavera, Ramon Turró, Ciutat de Granada,Pujades, Àlaba i avinguda Icària tindran nou carril bici

Olímpica, i el carril bici del carrerÀlaba, entre Ramon Turró i elpasseig Marítim.

4,4 MILIONS D’INVERSIÓLa inversió que s’està fent a SantMartí només és una part de totala injecció vers els carrils bici a laresta de la ciutat. En total s’inver-tiran durant aquest mandat finsa 4,4 milions d’euros en la crea-

ció i millora dels carrils bici.Amb aquesta inversió s’aconse-guirà augmentar per al propermes de maig en un 33% el nom-bre de quilòmetres de carrils pera bicicletes, passant de 151 a 201quilòmetres. La inversió tambéha permés la millora dels carrilsexistents, senyalitzant-los de ma-nera més clara, com és el cas delvial de la rambla Guipúscoa.

Sant Martí Decideix aconsegueixmés de 1.000 vots anticipatsJ. S. > Els voluntaris de la pla-taforma Sant Martí Decideix vandemostrar just abans de festes seruns dels més actius de tota la ciu-tat. L’entitat, que treballa perorganitzar el proper 10 d’abril ala ciutat comtal una consulta po-pular sobre la independència deCatalunya, va iniciar a mitjans dedesembre la recollida de votsanticipats per a la consulta ambuna força inaudita.

Durant la primera setmanade recaptació d’aquest vot antici-pat (del 12 al 19 de desembre) vainstal·lar a diferents punts del

Detinguts els propietaris d’unatenda per vendre objectes robatsRedacció > Els Mossos d’Es-quadra de l’Àrea Bàsica Policialde Sant Martí van detenir elpassat dimarts 4 de gener alspropietaris d’un establiment dequeviures del districte de SantMartí, acusats de comercialitzaramb objectes robats.

Els dos detinguts són Yurdi-na, PC, de 38 anys, i Juan Anto-nio FS, de 39, ambdós veïns deBarcelona i copropietaris d’unabotiga de queviures a Sant Mar-tí. Segons les investigacions delsMossos d’Esquadra, amb lacol·laboració de la Guàrdia Ur-

Foto: Mossos d’Esquadra

L’atur és el tema que més preocupa als barceloninsMés del 50% dels veïns de Sant Martí creu que el seu barri ha millorat. Aquest és, si més no,el resultat de l’Enquesta de Serveis Municipals 2010 que cada any duu a terme l’Ajuntamentper conèixer les inquietuts dels seus conciutadans. L’atur i la crisi s’alcen com les preocupa-cions més destacades (28,3%), molt per davant del segon problema, la inseguretat (17,4%).

Ja són 14 centres educatius elsque gaudeixen del camí escolar Redacció > Els camins escolarss’estan imposant al Poblenou apoc a poc. Després de quatreanys d’intens treball, s’estanveient ara els resultats. Aquestscamins escolars serveixen perdonar més seguretat als infants ials joves en el seu recorregutcap als centres educatius. D’a-questa manera, es potencia laseva emancipació i se’ls anima aanar sols a l’escola.

Abans de festes, es va inaugu-rar el segon grup de camins esco-lars del barri del Poblenou. Enaquesta segona fase, s’implicaven

en aquest camí segur a les esco-les els CEIP Acàcies, l’Arenal deLlevant, Fluvià, la Llacuna, laMar Bella, Pere IV, Grèvol, Vora-mar, a més de l’escola bressol ElXalet de la Paperera.

Aquests nou centres educatiusse sumen a les escoles Vila Olím-pica, Antoni Brusi, Bogatell, al’Institut Icària i a l’escola bres-sol La Mar Xica, que fins ara jagaudien d’aquest itinerari. Araper ara, són 14 centres educatiusal Poblenou els que permeten undesplaçament més segur i autò-nom per als seus alumnes.

Foto: Sant Martí Decideix

8 � Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.comlíniasantmartí Gener

201111 www.liniasantmartí.cat

9 �En portada líniasantmartíGener

201111www.liniasantmarti.cat

La Mitja recorrerà mig Sant MartíLa cursa transcorrerà per bona part del districte el 30 de gener al matí

Jordi SugrañesPoblenou

El diumenge 30 de gener tindràlloc a Barcelona la Mitja Ma-rató, una prova emblemàtica dela ciutat que recorre molts delsseus carrers. El districte deSant Martí serà un dels queveurà una major part de lacursa, ja que bona part del seurecorregut travessa els seus ba-rris.

La Mitja Marató de Barcelo-na, amb un itinerari de 21,097quilòmetres, començarà a les8.45 del matí i sortirà des delpasseig Lluís Companys. Des

Infografia: Mitja Marató / Aida Fonseca

d’allà els corredors passaran perbona part del casc antic de Bar-celona, pel Paral·lel, la Gran Viai les Rambles, entre d’altres car-rers.

Després de rodejar el parcde la Ciutadella, els participantsagafaran l’avinguda Icària, puja-ran per Marina, Pallar, Àlaba,Bolivia i Ciutat de Granada finsque arribin a l’avinguda Diago-nal. Baixaran per Selva de Mari agafaran l’avinguda Litoral,per tornar a Marina i a l’avingu-da Icària, des d’on enfilaran eltram final fins a la meta, al pas-seig Lluís Companys, sota l’Arcde Triomf.

J. S. > L’any 2011 ha portat asota del braç la nova llei del tabac,molt més restrictiva que l’anteriornormativa i que comporta la pro-hibició de fumar a qualsevol es-pai públic tancat i importants res-triccions en alguns espais oberts,com l’entrada d’hospitals, d’esco-les o a parcs infantils.

Paral·lelament a la nova llei,l’Ajuntament de Barcelona hacomençat la incorporació de cen-drers a les papereres de la ciutat.La intenció del consistori és quedurant els propers mesos totes lespapereres barcelonines tinguinun cendrer incorporat. Actual-ment, la ciutat compta amb mésde 23.000 papereres.

A més, des del 7 de gener, lavintena d’educadors ambientals,que consciencien als joves quesurten de nit perquè rebaixin elvolum de les seves converses irespectin el descans dels veïns,repartirà gratuïtament cendrersde butxaca. En total es donaranfins a 15.000 cendrers portàtils.

També es repartiran cendrersportàtils a través dels estancs,dels establiments de restaura-ció i les mostres de comerç. Esdonaran fins a 50.000 cendrers.

Aquestes mesures volen mini-mitzar els residus provocats perles cigarretes i, de pas, facilitar elcompliment de la llei.

Les papereresde la ciutat tindran cendrer

Redacció > Acaba el Nadal i co-mença la campanya de recollidad’arbres de Nadal, que cada anyengega l’Ajuntament. A tota laciutat hi ha un total de 222 puntsque estaran oberts fins al proper17 de gener. Al districte de SantMartí, es podrà deixar l’arbre deNadal d’enguany fins a 20 puntsdiferents. Entre ells, hi desta-quen tres punts a la rambla Prim,dos a l’avinguda Icària, als parcsde Poblenou, Sant Martí i delClot, entre molts d’altres. Perconèixer tots els punts de recolli-da, visitar el web bcn.es.

S’habiliten vintpunts de recollidad’arbres de Nadal

Foto: J. S.

10 �

Gener

2011

Vila Olímpica · El Parc i la Llacuna11líniasantmartí

La farinera es reconverteixen el Casal de Can Gili Nou

S. Arroyo

L’artista Oriol Jolonch proposa‘Realitats Inventades’ al NiuS.A. > L’espai artístic Niu (Almo-gàvers, 28) acull a partir del 19 degener l’exposició Realitats In-ventades, a càrrec de l’artistaOriol Jolonch. La mostra consis-teix en un recull de muntatges fo-tografics “fruit de la imaginació,meditats i estudiats”, tal i comafirma l’autor. El Realitats Inven-tades plantegen la ficció en esce-naris reals, sense fugir del realis-me. La mostra s’inaugurarà elproper 19 de gener amb l’ambien-tació musical de Xavi Moll Dj.

S. ArroyoParc i Llacuna

L’antiga Farinera de Can GiliNou ja s’ha vist reconvertida enel que serà el Casal de barri de re-ferència a la zona: un nou equi-pament de 1.030 m2 que posaràles seves instal·lacions al serveidels veïns. A final de desembreconcloïa la seva edificació, untreball que ha respectat l’estruc-tura de l’antiga fàbrica (1877)tot adaptant els elements defini-toris al seu ús futur. D’aquestamanera, els arquitectes AntoniVilanova i Eduard Simó –princi-pals encarregats de l’obra– hanvolgut reflectir la unitat del recin-te de Can Gili Nou a partir de laconservació dels valors originals

de la tanca perimetral comuna. Elprojecte ha respectat els ele-ments tipològics de la nau, comles biguetes metàl·liques i els re-voltonts ceràmics. Quant a laseva distribució, s’han planejatespais polivalents que es posarana disposició d’associacions icol·lectius.

ZONA EN TRANSFORMACIÓEl projecte s’emmarca dins elPla General Metropolità per al22@ que pretén la transformaciói reaprofitament de tot el recin-te fabril (prop de 5.800 m2). ElCasal és una part d’aquest projec-te que també preveu la cons-trucció d’habitatges i altres equi-paments socials i culturals. La re-conversió de Can Gili Nou sesuma a altres projectes a la zona

com la reconversió de l’antiga fà-brica de Can Ricard o la Torre deles Aigües, totes dues ubicades albarri del Poblenou.

Redacció> La biblioteca Xa-vier Benguerel repassarà avui(19 h) les idees de Marx i Nietzs-che en la xerrada La modernitatde la filosofia. A càrrec del doc-torand Ferran Garcia Querol, laconferència pretén transportarles idees dels dos filòsofs fins al’actualitat. L’activitat s’emmar-que dins un mateix cicle queabordarà la història de la filoso-fia fins a l’actualitat, fent debatamb els assistents.

Redacció > La torre Agbar vaser l’espai triat per prop de 1.200persones per acomiadar l’any2010. La nit de cap d’any, tot iaixò, va desenvolupar-se tran-quil·la al Districte. La tinent d’al-calde de Prevenció, Seguretat iMobilitat, Assumpta Escarp, vavalorar positivament l’actituddels conductors durant aquellanit, ja que dels 89 controls d’al-cohòlemia fets, només quatrevan donar resultat positiu.

1.200 personesacomiaden l’anya la torre Agbar

La filosofia deMarx i Nietzsche, a la Benguerel

El recinte de Can Gili Nou

L’equipament s’emmarca dins la reconversió totaldel recinte fabril, que té prop de 5.800 m2 edificables

Aprendre a restaurar objectesvells, al centre cívic SandaruS.A. > Millor que nou és unacampanya per fomentar el reci-clatge dels objectes antics. Dife-rents professionals en la tècnicade la restauració, proposen les di-verses alternatives que un mateixobjecte pot donar de sí només perallargar-li la vida. Els responsa-bles de la campanya han organit-zat un desplegament que ja no no-més s’estén fins als barris de laciutat, sinó també a Internet, onel web www.millorquenou.cat co-ordina diferents entitats i punts

de trobada per ensenyar l’art derestaurar. Aquesta vegada, lacampanya s’atura al barri, on elcentre cívic Sandaru dedicarà di-ferents activitats a la iniciativa.Aquest dijous s’inaugura l’expo-sició que ret homenatge als pro-fessionals de la reparació a tra-vés d’un recull de fotografies de latrajectòria de la campanya. En pa-ral·lel a la mostra, el 19 de generse celebrarà un taller de transfor-mació de roba, per introduir-se enel món de l’ofici reparador.

La reformaha contemplatla conservaciódels elementsdefinitoris de la nau, com lesbiguetes, elsrevoltonts i latanca comuna

Gener

201111El Clot · El Camp de l’Arpa

líniasantmartí

11 �Nit Valenciana a la FarineraEl Centre Cultural la Farinera del Clot celebraràel proper 22 de gener una nit dedicada als grups

de les comarques del Sud i València. Participa-ran Arthur Caravan, Senior i el Cor Brutal.

Foto: J.Sugrañes

Aspecte actual de la cruïlla del carrer Xifré amb Provença

Les obres al carrer Xifré escomencen a notar al barri

Les obres del carrer Xifré conti-nuen al barri del Clot, on es pla-neja el canvi d’imatge d’aquestazona, àrteria que enllaça ambels carrers Roselló i València. Faprop d’un mes que s’han iniciatles obres i ja es comença a notara la zona les problemàtiques de-rivades d’una transformació quefarà del carrer un espai “privile-giat per al vianant”, tal i com jainformen els plafons informa-tius. Però per a que això arribi en-cara resten prop de 7 mesos d’ac-tuació a la via i conseqüentmentles restriccions de trànsit deriva-des dels treballs, que actualmentafecten a la part baixa de la via,que creua Mallorca, Provença iRoselló, entre d’altres.

Ja fa prop d’un mes que va començar l’actuació que permetrà ampliar voreres i arranjar desnivells

Sara ArroyoEl Clot

Al carrer Xifré, l’actuació per-metrà ampliar voreres i reno-var-les íntegrament per reconver-tir la via en peatonal. Per al tràn-sit rodat, s’habilitaran prop de 2

metres d’ample per a l’aparca-ment de vehicles i zones de càrre-ga i descàrrega. Tot plegat s’exe-cutarà en prop de 8 mesos, quanla via lluirà aspecte renovat.

El Clot > El Districte ha dedicatuna placa conmemorativa al veíManuel Pérez pel seu paper fona -mental en la lluita veïnal per lamillora dels barris del Clot i elCamp de l’Arpa. La placa s’ha ubi-cat al carrer Rogent (a l’alçada delcarrer Mallorca). Per a la pre-sentació de la placa van assistir fa-miliars i amics del veí.

Una placarecorda el veíManuel Pérez

El Clot / Camp de l’Arpa > Elbarri del Clot i el Camp de l’Ar-pa ha vist formar-se a molts ar-tistes que van fer les primerespasses a l’Associació d’Artistes dela zona. Amb l’objectiu de retrehomenatge a aquests professio-nals i recuperar les seves obres,fins al 19 de febrer s’uniran denou al Centre Cultural La Farine-ra del Clot.

Els artistes delbarri s’ajuntendurant un mes

El Clot > Com a homenatge alsminers xilens atrapats, un bar dela plaça del Mercat del Clot haobert les seves portes amb elnom “El Refugio los 33”. El res-taurant forma part de la cadenaHugo que s’especialitza en men-jar xilè i català. D’aquesta mane-ra, la cadena dirigida per HugoBórquez s’estén fins als districtesde Gràcia, on té un; a Ciutat Ve-lla (al carrer Llibreteria i al Born)i ara, a Sant Martí. Tots quatreofereixen un ventall ampli demenjar típic de Xile i especialitatscatalanes.

Un bar ret homenatge als 33miners xilens

Foto: S.Arroyo

Gener

201111

12 �

Sant Martí · Verneda i la Paulíniasantmartí

Deu anys sense alçar el teló

Foto: Arxiu

El límit de 80 km/h a l’entradade la ciutat té els dies comptatsVerneda i la Pau > El límit de80 km/h a les diferents vies ràpi-des d’entrada a Barcelona semblaque tenen els dies comptats. Jadurant la campanya electoral,l’aleshores candidat de Conver-gència i Unió i actualment presi-dent de la Generalitat, Artur Mas,va mostrar les seves reticències amantenir aquesta mesura que vaaplicar l’anterior govern tripartitencapçalat per José Montilla. Laidea del nou govern no és supri-mir aquesta normativa però sí es-tudiar la possibilitat de fer que lavelocitat sigui variable i es puguinsuperar els 80 km/h en determi-

Cristian GómezSt. Martí de Provençals

Quan l’any 2001 es va tancarper problemes estructurals elgran teatre d’inspiració italianaque comparteixen els instituts In-fanta Isabel d’Aragó i Joan d’Àus-tria, pocs podien imaginar que aprincipis de 2011, una dècadadesprés, el teatre encara roman-dria clausurat.

Mentre va estar obert i en fun-cionament, aquest teatre era undels equipaments estrella del bar -ri, ja que es tracta d’un espaiamb capacitat per a més de 400persones, dotat d’un gran escena-ri i un fossat per ubicar l’orques-tra. Els problemes van sorgirl’any 1990 quan un projecte de re-habilitació del teatre va detectarque el recinte patia diferents pro-blemes estructurals derivats del’aluminosi, un mal que pateixenaquests dos instituts construïtsl’any 1962. La partida econòmicaque la Generalitat havia destinat

a la rehabilitació del teatre, final-ment es va haver d’usar per rea-litzar un estudi que determinésl’abast de l’aluminosi i es va haverde postposar la reforma del recin-te. Malgrat això, el teatre va con-tinuar funcionant fins l’any 2001,moment en què es van detectarproblemes de seguretat i es va de-cidir tancar-lo fins que no arribes-sin els diners necessaris per reha-bilitar-lo. Aquests diners van arri-

bar l’any 2005 i l’empresa muni-cipal Gisa va iniciar les obrespertinents, però en el transcursd’aquestes van tornar a sorgir elsproblemes; la retirada del falssostre va deixar al descobert queles bigues del mateix estaven fe-tes malbé i es necessitarien mésdiners per reparar-les. Des d’a-quell moment el teatre està tan-cat malgrat que la seva reformaestà pràcticament enllestida.

Institut Joan d’Àustria

El teatre que comparteixen els instituts Infanta Isabeld’Aragó i Joan d’Àustria porta una dècada clausurat

Un repàs per la història del barri El periodista Néstor Borrajo i el president de l’AVV de

Sant Martí de Provençals, Manuel Martínez, han escrit elllibre Sant Martí de Provençals, de la vila al barri, una

obra on es repassa la història recent d’aquest barri.

nades franges horàries del dia enquè la circulació de vehicles es re-dueix ostensiblement com la nito la matinada. Fer variable la ve-locitat segons el moment del diaés també la proposta que recolzael RACC.

DECISIÓ A FINALS DE MESEn aquest sentit, el presidentMas, va declarar aquest diumen-ge en una entrevista concedida aLa Vanguardia, que ha emplaçatal conseller d’Interior, Felip Puig,a realitzar una proposta sobre eltema abans que finalitzi el mes degener.

El Júpiter venç 1 a 2 i continuaa les posicions capdavanteresSant Martí de Provençals >El CE Júpiter continua amb unabona marxa al grup segon de lacategoria Territorial Preferent.Actualment ocupa la quarta po-sició de la taula, gràcies a la vic-tòria per 1 a 2 obtinguda aquestcap de setmana al camp de Ma-rianao Poblet. Aquest triomf,que ha fet ascendir una posició alJúpiter, permet l’equip de SantMartí entrar de ple en la lluita pelliderat, ja que els 27 punts sumatsfins al moment el deixen empa-tat amb el segon i tercer classifi-cats (Torreforta i Cerdanyola) i

set punts per darrera del líder, elVista Alegre, que amb 34 puntss’ha distanciat una mica delsseus tres immediats persegui-dors. Aquest triple empat a la se-gona posició es podria trencar lasetmana vinent, quan s’arribaràa l’equador de la temporada i estancarà la primera volta ambl’enfrontament entre el Júpiter iel Cerdanyola, dos equips que ac-tualment sumen 27 punts.

Precisament per aquesta sego-na volta, el Júpiter comptarà ambel reforç de David Valverde, re-centment fitxat de l’Adrianense.

Verneda i la Pau > Des delpassat 28 de desembre i fins elproper 4 de febrer, l’Espai ViaTrajana (passeig de la Verneda,113) acull la mostra Noms delbar ri, on es repassen els nomsdels diferents carrers i espais dela Trajana. “Amb aquesta expo-sició podrem conèixer d’on pro-vé el nom de Via Trajana o quieren Safo o Santa Sempronia iSanta Júlia”, ha declarat el comi-sari d’aquesta mostra, José LuisMuñoz.

L’Espai Trajanaacull l’exposició‘Noms del barri’

Cartell de l’exposicióImatge d’arxiu del Júpiter

Foto: Arxiu

Gener

201111

13 �

Besòs i Maresme · Diagonal Mar · Provençalslíniasantmartí

Primera dècada d’un 22@ optimistaActualment hi ha més de 7.000 empreses a la zona, el doble que a l’any2.000 > L’Ajuntament proposa als veïns una guia i diversos itineraris

Infografia: Aida Fonseca

Sara ArroyoBesòs i Maresme

Al desembre es complien 10 anysdes que Barcelona planegés unespai “productiu per a la concen-tració estratègica de talent i inno-vació”. El projecte va néixer gai-rebé com una idea surrealistaper a la gent de carrer, que poc apoc ha anat assimilant el concep-te de Districte tecnològic batejatcom a 22@Barcelona.

El balanç és prou esperança-dor: més de 7.000 empreses, co-merços i establiments estan ubi-cats actualment en aquesta zonaque s’estén en prop de 200 hec-tàrees industrials del costat lito-ral de Sant Martí. Pel que fa a l’o-cupació, l’estimació és que eldistricte hagi crescut en prop de50.000 llocs de treball.

Han estat 10 anys de creixe-ment continu a la zona, que fa

que els empresaris mirin el futuramb bons ulls. Segons el censd’empreses de desembre de2009, el 67% dels treballadors va-loraven positivament el futur deles seves empreses, només el13% culpaven la situació econò-mica general a una possible da-vallada.

CIUTAT DE LA CIÈNCIAEl 21 de desembre es commemo-raven els 10 anys del 22@. En unacte a l’edifici Media Tic, l’alcal-de Jordi Hereu i la ministra deCiència i Innovació, Cristina Gar-mendia, feien catàleg dels anysd’evolució d’aquest districte queja ha estat distinguit com a Ciu-tat de la Ciència i la Innovació. A l’actualitat, el districte del 22@compta amb 83.640 locals, un42% més que l’any 2002. El pe-ríode prolífic va ser entre el 2003i el 2006. Fins al 2010, però, s’ha

augmentat fins al doble d’empre-ses a la zona (4.500). Del total,gairebé la meitat es dediquen alconeixement i la tecnologia.

EL FUTUREl projecte del 22@ va nèixer enl’època de Joan Clos. Llavors, jaes parlava de prop de 4 milionsde m2 de superfície a edificar,dels quals 3,2 es destinaran a ac-tivitats productives i 800.000 ahabitatges i serveis. Fins a l’actua-litat, s’ha iniciat la renovació d’a-proximadament el 68% de lesàrees industrials del Poblenou.Pel que fa a l’habitatge, ja s’hanconstruir 1.000 i hi ha gairebé600 en construcció.

CONÈIXER EL 22@Les dades indiquen que el 22@ éscada vegada més conegut pelsciutadans. Segons recull l’en-questa Òmnibus municipal, el

Besòs > Fins al 15 de gener elcentre cívic Besòs celebra la set-mana de la cultura urbana on hiparticiparan joves creadors i ar-tistes del barri. Durant aquestsdies se celebren diverses activi-tats, com una exposició de grafitsde Camil Escruela, un recull defotografies d’Alma Libre o laMostra Dance (dimarts, a les19h). Les jornades clouran ambun concert de The Spartants, di-mecres; i d’Akaraperros, dijous.

Setmana de laCultura urbanaal centre cívic

Diagonal Mar > El Fòrum Uni-versal de les Cultures 2016 se ce-lebrarà per primera vegada adues ciutats alhora: a Amman(Jordània) i a Québec (Canadà).Així ho va decidir el Patronat dela Fundació Fòrum Universal deles Cultures , que es va reunir ensessió extraordinària per deli-berar i escollir la seu. La junta hareiterat que no es tracta de dosFòrums separats, sinó d'un sol es-deveniment.

El Fòrum 2016tindrà dues seus: Québec i Amman

Balanç dels 10 anys del districte 22@

57% dels barcelonins han sentitparlar del projecte, i set de cadadeu l’han valorat positivament.Per millorar encara més aquestesdades, l’Ajuntament proposadues iniciatives: una guia per vi-sitar i descobrir el districte, i di-versos itineraris per alguns delsedificis que acullen noves empre-ses i institucions vinculades al co-neixement i la innovació.

Provençals > Com a regal deReis, la Primitiva ha deixat propde 1.300.000 euros al barri delsProvençals. En el sorteig co-rresponent al dia 8 de gener, hi vahaver dues butlletes encertants,de les quals una es va vendre enl’establiment situat al carrer Sel-va de Mar número 142. Cada en-certant de primera categoria (6encerts) ha tingut un premi de1.286.706 euros per butlleta.

La Primitivadeixa un milió imig al barri

El districte té la distincióde Ciutat dela Ciència i laInnovació per la tascadesenvolupada

Tanaka Teatre. 12 h, Farineradel Clot.

CAMP DE L’ARPA13 de generExposició pictòrica: Hiperacti-vitat, d’Anna Comas. 20 h, Es-pai Antoni Miró Peris.Contacontes per a infants. 17.30h, Espai Antoni Miró Peris.

17 de generXerrada: El misteriós origen del’alfabet manual espanyol, acàr rec del Taller d’Història delClot-Camp de l’Arpa. 19 h, Es-pai Antoni Miró Peris.

A partir del 3 de febrerExposició fotogràfica: Índia, acàrrec de Montse Romero. Es-pai Antoni Miró Peris.

EL PARC I LA LLACUNA13, 14 i 15 de generEmergenza Festival (dedicaten exclusiva a bandes emer-gents). Diferents actuacions.Sala Razzmatazz.

4 de febrerConcert de Murfila. A partirde les 21 h, Sala Razzmatazz.

POBLENOU13 de generSac de rondalles: Les paraulestussen i ballen, a càrrec de Pa-trícia McGil. 18 h, bibliotecaManuel Arranz.

15 de generTeatre: Atolon, a càrrec d’IBACol·lectiu d’Improvisació. 21 h,centre cívic Can Felipa.

18 de generXerrada: Els nens i internet.Observatori Europeu de la Te-levisió Infantil. 18 h, bibliotecaManuel Arranz.

20 de generConte-taller infantil: Vols quet’expliqui un conte?, a càrrec dela Tabola. 17.30 h, bibliotecaManuel Arranz.

28 de generTeatre: T-Atrapats, a càrrecd’El Timbal Centre de Forma-ció i Creació Escènica.

30 de gener21a edició de la Mitja Marató deBarcelona. Diferents carrersdel barri.

CLOTDes del 12 de generExposició: Torre Jusana casavostra. Mostra informativa so-bre els serveis que ofereixaquest equipament. Farineradel Clot.

Des del 14 de generExposició a càrrec de l’Associa-ció d’Artistes del Clot-Campde l’Arpa. Farinera del Clot.

14 i 15 de generTeatre: Els Justos, a càrrec del’AT Partiquí. 22 h, Farinera delClot. Entrada 6,5 euros.

16 de generTeatre infantil: Racons. Mésenllà d’un viatge, a càrrec de

Gener

201111L’Agenda14 �

TELÉFONS D’INTERÈS

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · Vila Olímpica 93 221 37 85, Joan Miró, 17 · Poblenou 93 433 77 00, Lopede Vega, 132 · Besòs 93 278 82 35, Alfons el Magnànim, 57 · El Clot 93 30373 00, Concili de Trento, 25 · Sant Martí 93 307 04 12, plaça Infància s/n ·La Pau 93 278 86 60, Pere Vergés, 3 · Passeig Maragall 93 446 29 50, pas-seig Maragall, 52-54 · Ramón Turró 93 446 57 00, Ramon Turró, 337-339· Paraguai 93 314 73 19, Paraguai 17-19 URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Carrer Bolívia, 30-32GUÀRDIA URBANA 092 Carrer Espronceda, 146POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ SANT MARTÍPlaça de Valentí Almirall, 1.CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA93 352 24 14, carrer Clot, 228, 1erTELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDIC DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· La Farinera del Clot 93 291 80 80, Gran Via de les Corts Catalanes, 837· Besòs 93 266 39 36, Rambla Prim, 87-89 · Poblenou-Can Felipa 93 25638 40, Pallars, 27 · Sant Martí 93 308 97 31, Selva de Mar, 215 · La Palmera93 305 37 05, Douda s/n · Sandaru 93 309 06 35, Bonaventura Muñoz, 21· Centre de barri La Pau 93 278 05 35, Pere Vergés, 1 · Centre de barriBesòs 93 313 29 42, Cristibal Moura, 230 · Centre de barri Diagonal Mar,93 498 24 46, Selva de Mar 22-32 · Centre de barri de Poblenou 93 309 1960, Rambla del Poblenou 49 · Casal de barri Vila Olímpica - Can GiliNou, Carrer Taulat 3-5BIBLIOTEQUES· Biblioteca Xavier Berenguel 93 225 18 64, Av. Bogatell, 17 · BibliotecaAlòs-Moner 93 266 39 36, Rambla Prim, 87-89 · Biblioteca Sant Martí deProvençals 93 308 68 03, Selva de Mar, 215 · Biblioteca Poblenou 93 48566 22, Joncar, 35 · Sala de lectura Clot 93 246 39 28, Clot, 21-25

Propera edició

Dimarts15 de Febrer

líniasantmartí

VILA OLÍMPICA11 de generXerrada: Filosofia i democràciaa partir de Marx i Nietsche, acàrrec de Ferran garcia Querolde la UB. 19 h, biblioteca XavierBerenguel.

12 de generClub de lectura: xerrada deMònica Zgustova al voltant delseu llibre Jardí d’Hivern. Apartir de les 19 h, biblioteca Xa-vier Berenguel.

14 de generSac de rondalles: El secret de lesmines de sal, a càrrec de Tere-sa Saladich. 18 h, bibliotecaXavier Berenguel.

29 de generAperitius musicals: Peix espa-sa, peix violí, a càrrec de LaiaTorres i Carla Móra. A partir deles 12 h, biblioteca Xavier Be-renguel.

LA VERNEDA I LA PAUFins al 4 de febererExposició fotogràfica: Nomsdel barri. De 16 a 19 h, EspaiVia Trajana (passeig de la Ver-neda, 113).

BESÒS I MARESMEDel 10 al 15 de generSetmana de la cultura urbana alBesòs. Diferents activitats, cen-tre cívic Besòs.

13 de generConcert amb The Spartans. 19h, centre cívic Besòs.

15 �Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com líniasantmartíGener

201111www.liniasantmarti.cat

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com16 � líniasantmartí Gener

201111 www.liniasantmartí.cat