Embed Size (px)
DESCRIPTION
Línia Sants 209
Citation preview
Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 662 654 727 · Fax 93 519 43 98
barcelona
Baròmetre‘Línia Sants’ té32.000 lectorsmensuals
�13
líniasantswww.liniasants.cat · 3 de Febrer de 2011 · Núm.209 · 15.000 exemplars
CE MediterraniEl club acull aquest capde setmana la Copa dela Reina de waterpolo
�12
Entrevista a Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
“Malgrat la crisi, s’haurà de prioritzar la transformació de Can Batlló”
“Malgrat la crisi, s’haurà deprioritzar la transformació de Can Batlló”
Foto: D
avid C
amp
os
Entrevista a Jordi Hereu, alcalde de Barcelona
Una gran festa estrena la novaimatge del casc antic de SantsLa reformada plaça Bonet i Muixí acull una escultura d’homenatge als Castellers de Sants
�3
�8
En portada 3�líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201103
Entrevista a l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu
“Els veïns tenen tot el seu dret a reclamarque, malgrat la crisi, Can Batlló no s’aturi”
Fotos: David Campos
Fa un mes s’inaugurava unaparcament provisional dins delrecinte industrial de Can Batlló.Aquell dia, l’alcalde de la ciutat,Jordi Hereu (1965) definiaaquell gest com un pas simbòlicdins de la transformació de totaquest gran espai, ja que “perprimera vegada s’entrava mésenllà dels seus murs”. Durantaquest mandat, s’han fet moltsavenços per tal de fer realitat lareforma que fa anys que s’es-pera.
Els veïns insisteixen en quèno n’hi ha prou amb elpàrquing, i demanen que lareforma del recinte s’ac-celeri. Què els pot dir pertranquil·litzar-los?L’obertura de l’aparcament téun valor simbòlic que, senzilla-ment, dóna una solució a curt ter-mini. La transformació de CanBatlló, però, és un programa perals propers deu anys. El que sí ésveritat és que tota la tramitació jaestà feta i encarada. Ara nomésqueda apretar per a que es facintots els equipaments, ja que en al-guns casos és responsabilitatnostra, però en molts casos sónprojectes que ha de desenvoluparla Generalitat. Jo expresso elcompromís per part de l’Ajunta-ment d’impulsar els equipamentsque depenguin de nosaltres, ihaurem d’apretar perquè laGene ralitat faci els seus. Creu que el canvi de color ala Generalitat afectarà alprojecte?En aquest i altres projectes, a par-tir d’ara haurem d’apretar alsd’aquí al davant [Generalitat]. Peravançar, hem d’avançar tots
junts. Ja els hi he explicat: ajustpressupostari, sí, però no em pa-reu la realitat. Hem de fer l’esforçde seguir impulsant projectes, deno parar malgrat la crisi. El mis-satge de parar és nefast. A més,jo no l’admeto. Jo, enlloc de pa-rar, accelero en tot allò que depènde mi. Considero que els veïns te-
nen tota la legitimitat a reivindi-car que, malgrat les dificultats,Can Batlló s’ha de prioritzar. Hitenen tot el dret. Pressionaran perquè esdugui a terme?Haurem de prioritzar Can Batlló,perquè porta tants anys esperantque és una de les obres on hau-rem d’apretar entre tots. Com quesón processos que en si ja no sóncurts, se li ha de posar energia.Aquest és una de les posicionsque haurem d’aplicar, és a dir,fes-t’ho [per a la Generalitat]com vulguis, però no em deixistemes empantanegats. I hauremd’exercir aquest missatge, ambbona voluntat, però no podemdeixar que hi hagi temes ques’allarguin més del compte. Com millorarà el barri ambl’obertura del recinte?Permetrà l’obertura d’unes noveslínies de comunicació i es gene-
rarà la Bordeta del futur, la queens ha de connectar el barri ambel gran eix de Gran Via. Ens hihem de posar ara, ja que està totpreparat per entrar. Hi hauremde posar voluntat pública perimpulsar-ho, crec que a la Gene-ralitat li va mancar en els darrersanys capacitat per activar alguns
temes, i esperar que el mercat esrea nimi per aconseguir inversióprivada, que la transformaciótambé necessita. També vull dirque no ens hem quedat amb elsbraços creuats a la Bordeta.Es refereix a la renovaciódels carrers Olzinelles iRossend Arús?Sí, i altres inversions, com l’apli-cació de la Llei de Barris. La re-forma d’aquests carrers ens per-meten que de Sants a Gran Via hihagi tot de nous recorreguts quesón importants ja que permetranuna revitalització social i comer-cial. La Bordeta té força i fons,però si li podem donar més inte-rés i capacitat, millor. El mur delcarrer Constitució sempre ha fetde barrera i fa pensar que mésenllà no hi ha vida. Jo crec que hihaurà una vida magnífica, peròara cal que l’anem a conquerir.La Llei de Barris s’ha aplicata molts barris de Barcelona,a la Bordeta, al Poble Sec i,darrerament, a barris comCan Clos o la Vinya.La Llei de Barris és una de les mi-llors aportacions del govern de laGeneralitat en els darrers anys. Idemano que no es pari. S’ha demantenir, perquè mobilitza moltsrecursos. Nosaltres l’hem aprofi-tat totalment. És important, amés, perquè permet resoldre te-mes d’habitatge, ens permet se-guir millorant des d’un punt devista urbanístic, i reforçar elsmecanismes de cohesió social.A més de la Llei de Barris,quins altres mecanismess’han utilitzat a favord’aquesta cohesió social?Hi ha una acció molt valuosaque hem emprat durant el man-dat. Es tracta de les ajudes eco-nòmiques per tal d’instal·lar as-censors als edificis antics. S’haconvertit en una de les mesuresmés efectives i eficients de cohe-sió social que hem dut a terme.
J. SugrañesSants-Montjuïc
“Impulsarem els equipamentsque depenguinde l’Ajuntament,però hauremd’apretar perquèla Generalitatfaci els seus ”
“Les ajudes perinstal·lar ascensors ha estat la mesuramés inteligent i eficient delmandat vers lacohesió social”
4� En portadalíniasants www.liniasants.catFebrer
201103Fotos: David Campos
rilat, només queda controlar el rit-me d’obra. L’estació de la Sagre-ra permetrà l’aparició d’una novagran centralitat. Per això, sempreli he donat tanta importància.Ens ho jugàvem tot. Si no haguésestat per l’estació, el barri s’ha-gués quedat igual durant dècades,amb ferides urbanes, li faltarienmotors de transformació. És deles coses de les que em sentomés orgullòs. Haver-ho tirat en-davant en el marc de la crisi, ha-ver lluitat i aconseguir-ho.Es mantindran els terminisprevistos malgrat la crisi?No admetria mai que s’aturès. En-tre altres coses, perquè no es potparar massa. Si es vol que al2012 els Trens d’Alta Velocitatarribin fins a Perpinyà, s’ha de te-nir enllestit. I aquesta obra permetrà unamillor connexió entre SantAndreu i Sant Martí?La Sagrera és una peça estratègi-ca fonamental no només de Bar-celona, sinó de tot el nord del’Àrea Metropolitana. És una con-nexió directa entre Montcada i elFòrum, mitjançant el Besós, peròtambé hi ha una gran penetraciói transformació que experimenta-rà la Sagrera, fent d’eix entreTrinitat Vella i el Clot. Aquest
Sense que el Barça renunciï a lesseves propietats, la reforma delsterrenys del club han de tendir aobrir les instal·lacions al barri. Ahores d’ara, sembla Can Batlló,tancat sobre si mateix. Com pot canviar el barriarran l’obertura de les ins-tal·lacions blaugranes.La normalitat urbana s’ha d’anarimposant als voltants de les ins-tal·lacions del Barça, ja que des desempre ha estat una part rara dela ciutat, anòmala. Tant el campuscom el Camp Nou i les instal·la-cions del FC Barcelona eren dosespais molt tancats en si matei-xos, sense cap tipus de qualitat ur-bana, a vegades inclús sense ur-banitzar, que feien de tap. Totaixò es va normalitzant i la ten-dència ha de ser aquesta, que lagent pugui anar cap amunt i capavall amb tota normalitat.I poc a poc, la tuneladoraBarcino, encarregada de ferel túnel del Tren d’Alta Velo-citat, entre la Sagrera iSants, va avançant.En aquest sentit, s’ha de recordarque el famós túnel que havia dedestrossar mitja Barcelona és eltúnel més ràpid i normal que hevist mai. Ja no hi ha tema sobreel túnel. I cal descarta que el tú-nel ha permés l’estació de la Sa-grera. Sense el túnel no hi haguéshagut Sagrera. Malgrat que deienque tiraria moltes coses, doncs noha passat res, tal com jo semprehe defensat. Però ho dic amb sa-tisfacció, som un país capaç de fertúnels per si algú ho posava endubte.El túnel enllaçarà Sants-Es-tació amb la Sagrera. Però, amés, representa el canvi d’i-matge d’aquest barri?És de l’obra de transformació ur-bana de la que més orgullós emsento. Fa quatre anys era una tesihipotètica, i avui en dia és unarea litat en marxa. Està tot encar -
també és un projecte per a deuanys, però és un procés de reequi-libri de les noves centralitats quela igualarà a l’Estació de Sants.Els barris estaran molt més benconnectats, però a més, millora-rà l’activitat econòmica, hi hauràl’estació intermodal més impor-tant de tot Europa... Això sónmoltes coses a la vegada. Davant tota aquesta accióde govern i la baixa reper-cussió que se li otorga enalguns sondejos, creu queel barceloní és desa graït ambel seu govern? I com ho viupersonalment?Jo estic orgullós i convençut delque estem fet. A mi no em senti-ràs mai dir: “Quins desagraïts.”.No. Clar que aspirem i ambicio-nem guanyar la batalla democrà-tica del convenciment, però estemorgullosos del que estem fent pera la gent. Ho fem per ells, i ambells. La crisi econòmica té unsefectes descomunals, i són mo-ments complicats per a qualsevolque tingui responsabilitats polí-tiques, però a la vegada les exer-ceixes amb convenciment, ambganes, amb passió. El sentimentd’agraïment mai ha estat el prin-cipal. Conec gent de Barcelonaque fa moltes coses per als seusveïns i per a la ciutat, i no esperenmai l’agraïment dels altres, ho fanperquè hi creuen. Personalment,aquest és el meu motor. En totcas, és al contrari, sóc jo qui had’estar agraït a la gent, que són elsqui ens acompanyen en les polí-tiques. Les entitats veïnals, les se-ves reivindicacions i queixes, ensajuden en la nostra feina. Aques-tes persones [i assenyala a JosepMaria Domingo, president delCentre Social de Sants en una edi-ció anterior de Línia Sants] nosón gent desagraïda, tot el contra-ri, és gent magnífica. Només tincagraïment, és un plaer estar ambells i treballar amb ells cada dia.
bo d’això és que ja saps cap a onvas, és com Can Batlló, són temesque ja sabem com seran i ara ésnomés qüestió de que es faci. I es-tem en aquesta fase.Els equipaments que hanquedat una mica enlaire sónels que s’havien compromésa construir al solar que ocu-pa el Miniestadi. Quins pas-sos faran a partir d’ara?En el cas del Miniestadi, hi ha ha-gut un canvi de plantejament es-tratègic per part del FC Barcelo-na totalment legítim decidit per lanova junta directiva. Ells no vo-len perdre patrimoni. En l’altrepacte, el club cedia una part de lapropietat perquè en fessim un úspúblic, a canvi de fer dins del seurecinte algunes transformacions.Però la junta actual vol la totali-tat de la superfície. És un plante-jament que ens canvia l’acordanterior. Haurem de treballar al-tres plantejaments, sempre teninten compte que la ciutat no renun-ciarà a certes coses. Quines seran aquestes con-dicions?No renunciarem, per exemple, aobrir més les parcel·les del club ala resta del barri. I crec que hemd’aconseguir que, a més, algunsequipaments es puguin construir.
una revolució. Em sembla since-rament que és una de les mesuresmés inteligents que hem fet enaquest mandat. És un dels granstemes de ciutat, ja que permet,per exemple, que la gent gran pu-gui continuar a casa seva.A la Zona Franca hacomençat la construcció dela nova presó que substi-tuirà a un altre gran espai dela ciutat, la Model. Què enspot avançar?La veritat és que ja està totalmentdefinit. Ho tenim clar i aprovat, al’espera de començar la transfor-mació com passa amb Can Batlló.És cert que en aquest mandat hacomençat l’inici de la fi de la Mo-del de l’últim segle. Perquè s’haposat la primera pedra de l’alter-nativa. És un tema llarg, però ésen aquest mandat que s’ha donatel pas definitiu per poder cons-truir el que serà la gran illa d’equi-paments de l’Esquerra de l’Ei-xample. El disseny preveu manteniralgunes de les galeries de lapresó.Serà un espai públic meravellós,amb unes estructures que fins arahan estat molt tancades i queara estaran obertes, amb immen-sos espais públics verds al seu vol-tant. Això és un canvi abismal al’Esquerra de l’Eixample. De laModel se n’ha parlat molt des defa més de deu anys, però ha estatara quan s’ha fet realment el can-vi. Jo he tingut molt d’interés enque la Generalitat fes l’adjudica-ció dels espais. En molts temes, apartir d’ara haurem de fer unaapretada aquí al davant [a la Ge-neralitat], perquè són projectesque s’han de tirar endavant. Hau-rem d’empènyer en la construc-ció de la nova presó de la ZonaFranca, perquè sinó mai tindremels equipaments de la Model.Crec que són projectes magnífics,però és qüestió de perseverar. El
“La Sagrera esconvertirà enuna gran centralitat, és el procés de transformaciódel que emsento més orgullós”
“Les queixes de les entitats veïnals ens ajuden en lanostra feina;aquesta gent noés desagraïda,en tot cas, ésgent magnífica”
6� Opinió
Ciutadans
Safata d’entradaEDITORIAL
grup comunicació21
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Pere Giménez (webs temàtics); IvanaPadierna (webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabeth Al-faro i Cris tian Gó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Nar-cís Presas i Ma riona Sanz. Fotografia: Eduardo Benito.
Dipòsit legal: B-42777-2005líniasantsRedacció: 93 519 44 [email protected]: 662 654 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Albert Baldó, Aida Fonseca.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares, Manel Riera i Manuel Sánchez-Villanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixes, Acant Canet, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.
www.liniasants.cat
Línia Sants agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que els es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sants es reserva el dret de reta-llar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]
Cartes dels lectors
líniasants www.liniasants.catFebrer
201103
PROBLEMES PER APARCAR
Sóc un veí de Sants-Montjuïc,visc al costat de l’Estació deRenfe Barcelona-Sants i tincproblemes per aparcar el cotxe auna distància raonable de casameva. Em correspon la zonaverda número 11 i estic interes-sat en què l’Ajuntament auto-ritzi a que l’aparcament que hiha entre els carrers Puiggarí,Enric Bargés i Guitard, que ac-tualment es correspon a la zonaverda número 12, pugui sercompartida per les zones 11 i 12.Això mateix és el que succeeixamb l’aparcament situat al cos-tat de la plaça de Sants, entre elscarrers Finlàndia i Jocs Florals,que en l’actualitat està compar-tit per les dues zones verdes. Hedemanat a l’Ajuntament ja fa untemps l’autorització, però no herebut cap tipus de resposta.
Llorenç CotsSants
SOBRE “JUBILAR-SE ALS65 ANYS”
Respecte a la carta publicada enl’anterior edició de Línia Santstitolada Jubilar-se als 65 anys dedata 25 de gener, m’agradariaaclarir que no existeix cap llei que
obligui a jubilar-se als 65 anys. Cadascú é s lliure de jubilar-se
a l’edat que vulgui, sempre queestigui en condicions de rea-litzar la seva feina. Si el seu em-presari l’obliga a jubilar-se als 65anys, aquest l’haurà d’indem-nizar com si es tractés d’un aco-miadament. El millor que potfer, si vol un assessorament mésacurat, és consultar-ho amb un
TRASLLAT DEL CAP CONSELL DE CENT A NUMÀNCIA
Malauradament jo sóc un del perjudicats d’aquest trasllat. És unallàstima que hagin decidit aquesta calamitat, ara que la Sanitat hacanviat molt cap al bon servei i és elogiable que sigui així. Gràcies,però un fet com l'esmentat és digne del Tercer Món. Vàrem rebreun avís per correu i llestos. Ara heu d’anar cap a Numància (comsi fóssim “borregos”) i calla perque ells es creuen que fan el quehan de fer, se suposa, i aquesta solució infàme és la que fan servirels règims dictatorials. ¡No hi ha dret! Quan s'espatlla el Metro oel tren, de seguida posen un autobús. Tan difícil i costòs és posarun autobús del CAP Consell de Cent a Numància per pal·liar lasotregada que rebem els usuaris? El personal, cosa merescuda, síque ha quedat bé i és encomiable i s’ha d’aplaudir la seva tasca.Però sembla que nosaltres no tenim dret a ser tractats dignamenti hem de passar les de “Caín” per arribar a Numància, essent unaquestió que, per poc que hi pensis, és injusta.
Els que fan i desfan, al tenir la paella pel mànec, de vegades nopensen en el mal que fan involuntàriament i més en aquest cas,ja que som gent malalta en més o menys intensitat, que el que esnecessita és ajut i no imposicions mal forjades. I prou, he de repe-tir: No hi ha dret!
Antoni AngladaHostafrancs
advocat.
Roberto JusmetBarcelona
FE D’ERRADESEl subtítol de la pàgina 21 de l’an-terior edició de Línia Sants, en lanotícia titulada “Nissan diu sí a lapick-up” no es correspon al textde la notícia.
quest dissabte la plaça Bonet i Muixí estrenava la seva remo-delació, una renovació de la seva imatge, que feia temps que es
necessitava. Tant Bonet i Muixí com la plaça Ibèria mostraven en elsdarrers anys una imatge desfasada i amb importants carències, unpaviment antic, aixecat en alguns punts i una plaça Ibèria impossi-ble de disfrutar per culpa del pas constant dels vehicles. Ara, amb-dós espais són més agradables de passejar-hi, amb una imatge mésmoderna i amb un menor pas de cotxes i, per tant, són unes placesmés tranquiles. La regidora Imma Moraleda ha recalcat que l’obrabuscava mantenir i millorar el caràcter de centre antic que té aques-ta zona. S’ha aconseguit, i amb escreix.
La renovació d’aquesta part del barri coincideix a més amb la re-forma de tot el carrer Olzinelles, que també ha millorat sostensible-ment. Era inqüestionable que la reforma del carrer Olzinelles haviade significar, per força, la millora dels carrers i places del seu entorn.Molt encertada també ha estat la instal·lació d’una escultura en ho-nor als Castellers de Sants. La colla, que està vivint una temporadade somni, amb els seus millors resultats, posa la cirereta a un anyple d’èxits i entra a formar part, definitivament, de forma íntegra iper sempre, del barri de Sants.
Una nova imatge més dignaper al casc antic de Sants
A
‘alcalde Jordi Hereu ha manifestat en l’entrevista concedida aLínia Sants que els veïns tenen dret a reclamar que la transfro-
mació de Can Batlló no s’aturi, però ha avisat que alguns equipamentsdepenen de la Generalitat. És cert, però igual de cert que en els úl-tims vuit anys el govern va ser del seu mateix partit i, com sempreque es tracta de Can Batlló, es va avançar a batzegades segons bu-fava el vent. L’alcalde aprofita per recordar que s’han fet moltes co-ses a la Bordeta, com la Llei de Barris o la reforma de carrers. To-talment d’acord, de segur que els veïns també ho tenen en compte.Però cal tenir en compte que Can Batlló representa el símbol a dinsdel barri de l’oportunitat per tenir equipaments que, per una raó oaltra, mai s’acaba d’aprofitar per al veïnat. És normal, doncs, que mal-grat totes les aprovacions de projectes i l’aparcament acabat d’estre-nar, els veïns no només no aturin les seves reivindicacions, sinó que,ben al contrari, en plantegin encara més.
L’alcalde admet el dret delsveïns a reclamar Can Batlló
L
David Tan da Silva, 27 anysAturat
Que s’hagi retardat l’edat de ju-bilació no em sembla bé. Si ésuna reforma ha de ser per a bé noper a què ens facin treballar en-cara més anys. No estic d’acordamb el que s’ha aprovat.
Mónica Ausejo, 38 anysAdministrativa
No em sembla bé la reforma delsistemes de les pensions. Valoropositivament algunes excepcions,com que els qui tinguin treballsmolt durs puguin jubilar-se als 65anys.
J.G, 73 anysJubilada
No pot ser aquesta reforma. Noestà bé que no deixin a la gent ju-bilar-se abans. Són molts elsanys que s’han de cotitzar perdesprés tenir molts problemesamb les pagues.
Pedro F.M, 73 anysJubilat
A la gent gran els haurien de dei-xar jubilar-se als 65 anys. No éspossible que després de tantsanys treballant s’hagin d’esperarencara dos anys més per poderser pensionista.
Ioana M. Petreus, 25 anysCambrera
No em sembla bé la reforma deles pensions. No poden fer treba-llar tants anys a la gent per acon-seguir una pensió. Crec que po-der jubilar-se als 65 anys ja esta-va bé.
Què li sembla la reforma de les pensions?
7�Opinió
L’agulló
La lupa
Jordi SugrañesDirector Línia Sants
La Foto
Semàfors
El mirador
Plaça de Sants (Sants)
líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201103
Aquest cap de setmana es va inaugurar lanova plaça Bonet i Muixí junt amb la mi-llora de diferents carrers de l’entorn. Des-prés de mesos el barri de Sants va recupe-rar un dels seus punts neuràlgics amb unafesta popular
Plaça Bonet i MuixíLa plaça estrena renovada imatge
Can ViesCal trobar alguna solució de consens
Plataforma Can Batlló és per al barriNo es conformen amb el pàrquing i volen més
�Festa popular... i reivindicativa. El passat dissabte al matí,centenars de veïns dels barris de Sants i la Bordeta es van re-
unir per celebrar la inauguració d’un dels punts neuràlgics i amb méstradició de Sants, la plaça Bonet i Muixí. A l’acte hi va assistir unanodrida representació política encapçalada per l’alcalde de Barce-lona Jordi Hereu, la regidora de Sants-Montjuïc, Imma Moraleda,el líder de l’oposició municipal i candidat de CiU al consistori, Xa-vier Trias, o el tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania, RicardGomà. Davant d’una comitiva de polítics com aquesta alguns veïnsvan voler aprofitar l’acte per fer sentir les seves reivindicacions. Unpetit grup de simpatitzants de Can Vies i alguns altres, tot i que mésreduïts, de Can Batlló van rebre els discursos d’Hereu i Moraleda alcrit de “Can Vies és del barri, polítics feu pudor”. Per deixar ben clara quina mena de pudor es referien, aquest grup va acompanyar elsseus crits amb el llançament de diferents bombes fètides al pas delspolítics
�Hi ha gana, hi ha gana. La festa d’inauguració de la plaçaBonet i Muixí incloïa un bon nombre d’actes com activitats in-
fantils, una petita demostració de la colla dels Castellers de Sants iuna butifarrada que culminava amb tota la sèrie d’actes. L’acte es de-bia allargar més del previst ja que quan els polítics encara no havienfet el seu discurs, desenes de persones ja feien cua davant de les bras-es per tal d’aconseguir el seu tros de botifarra. Mentre l’alcalde lloa-va les meravelles de la nova plaça i els mèrits dels Castellers de Sants,un bon nombre de veïns esperava, a que un bon tros de butifarra fescompanyia al tros de pa que duien a les mans.
Can Vies allotjarà en un futur la sortida d’e-mergència de la parada de Mercat Nou. Elpropietari de l’immoble, TMB, ha tornat adenuciar l’ocupació de l’edifici. Caldria tro-bar una solució de consens per un col·lec-tiu que porta 14 anys al servei del barri.
La plataforma ‘Can Batlló és per al barri’no han baixat el llistó de les seves deman-des. Tot i la recent inauguració del primerequipament del recinte, l’aparcament, elsmembres de la plataforma continuen de-manat que s’acabi el conjunt de projecte.
32.000 GRÀCIES!!El Baròmetre de la Comunicació ha re-flexat per primera vegada l’audiènciaque té aquest pèriòdic, Línia Sants. Des -prés de vuit anys sortint al carrer i mésde 200 números a les nostres espatlles,se’ns ha otorgat un total de 16.000 lec-tors quinzenals, o el que és el mateix32.000 lectors mensuals acumulats.Això, per suposat, omple d’orgull a l’e-quip que dia rere dia fan possible la pu-blicació d’aquest periòdic.
Aquesta xifra, però, no seria possiblesense l’ajuda de vostès, de cadascuna deles persones que cada dues setmaness’acosta a les Cotxeres, a la seu del distric-te, o a qualsevol dels altres punts de dis-tribució i fa el simple, i a vegades tan im-portant, gest d’agafar un exemplar de Lí-nia Sants. En els temps que corren no dei-xa de ser una heroicitat. En un momenten el qual la lectura no està devaluada,sinó que està enfonsada a favor de la imat-ge que inunda els televisors d’aquestpaís, és un honor i un mèrit que 16.000persones llegeixin un quinzenal que basala seva feina en l’actualitat i la informa-ció.
Ahir mateix apareixien unes dadessegons les quals el canal que emet 24 ho-res seguides del programa televisiu GranHermano ja supera en audiència al canalCNN+, al qual va substituir. Sense volercriticar el producte d’aquest programa, ésinqüestionable que no tracta l’actualitatde les persones. I aquesta és la tendènciapredominant arreu, un monopoli de laimatge i de la pseudoinformació, com hodemostra la quantitat de programes delcor que inunden les graelles de programa-ció dels canals televisius. Però, com si estractés dels irreductibles gals, encaraqueden mitjans de comunicació que esti-men la informació i la transmeten amb elmajor rigor possible. No estan sols, però.A darrera hi ha els seus lectors, que elsacompanyen en aquesta travessia. Aixídoncs, gràcies per aquest viatge!
Falten 117 dies per recuperar Can BatllóDavant les informacions erronies, par-
cials i esbiaixades aparegudes als mitjanssobre la inauguracio del pa rquing provi-sional de la Bordeta dins el recinte de CanBatllo del passat 29 de desembre de 2010i en les que es podia interpretar que elsveins i vei nes de la Bordeta ja havien as-solit els seus objectius la Plataforma CanBatllo e s pel Barri volem aclarir i mani-festar els segu ents punts:
- El parquing no es la recuperacio deCan Batllo pel Barri: Nomes es un dels ob-jectius que els vei ns i veines de la Borde-ta en hem marcat per considerar que hemrecuperat Can Batllo .
- El pa rquing e s una proposta vei nalpresentada per la Plataforma Can Batllo e s pel Barri a finals del mes de gener de2010 i destinada a solucionar, de formaprovisional, la mancanc a d’espais onaparcar al barri de la Bordeta.
- Que vol dir recuperar Can Batllo pelBarri?: Recuperar Can Batllo vol dir quel’1 de juny de 2011 s’hauran complert elsseguents punts que venim demanant desde la primavera de l’any 2009:
- Veins i veines afectats, indemnitzatsi reallotjats.
- Industrials afectats, indemnitzats i
reallotjats.- Pa rquing provisional adequat i en
funcionament (assolit).- Parc i zona verda provisional dins
l’actual recinte industrial.- Habitatges socials previstos en
construccio .- Dues naus del recinte industrial re-
cuperades com a equipaments necessarispel barri: una biblioteca popular i un ca-
sal de joves.El barri de la gran reserva entitats i
veins del barri ens hem aglutinat en la Pla-taforma Can Batllo e s pel Barri i enshem marcat el 1 de juny de 2011 com ladata en que ocuparem i recuperareml’espai.
La lluita continua !!!Plataforma Can Batllo e s pel Barri
Plataforma Can Batlló és per al Barri
Febrer
201103
8�
Santslíniasants
Sants recupera el seu cascantic amb una festa popular
Els desperfectes els pagarà la productoraL’empresa Cementiris de Barcelona ha enviat als jutjats un escrit segons el qual la pro-
ductora Mod S.L., encarregada del film Biutiful, admet la responsabilitat dels desperfec-tes que es van produir al Cementiri de Sants durant el rodatge. Una usuària del cementi-
ri ha demandat l’empresa per danys morals al trobar el sepulcre de la seva mare pintat.
Can Vies reclama el seu espai albarri amb una nova manifestacióRedacció > El Centre SocialCan Vies ha sortit un altre cop alcarrer per reclamar la seva con-tinuïtat. La manifestació es varea litzar divendres passat i, comsempre, hi ha ball de xifres departicipants. Segons els Mossos,la concentració va aplegar 300persones. Un total de 1.500 ma-nifestants, segons l’organització.
La protesta arriba arran d’unademanda de Transports Metro-politans de Barcelona per des-allotjar l’edifici del carrer Jocs
Florals, que està ocupat des de fa14 anys. TMB vol construir-hi lasortida d’emergència de l’estacióde Mercat Nou.
Amb lemes com “Can Vies ésdel barri” o “No ens deixaremdesallotjar”, la manifestació varecorre els carrers de Sants i laBordeta. El seu desig, però, es po-dria veure esmicolat d’aquí pocsmesos, ja que si la sentència ju-dicial afavoreix TMB, Can Vies espodria desallotjar de cara a l’abrilo al maig.
Can Vies també es va fer escoltar a la festa popular de dissabte
Jordi SugrañesSants
La plaça Bonet i Muixí es va om-plir de gom a gom aquest dissab-te al matí de veïns que van volerassistir a una gran festa popular.El motiu era celebrar el final deles obres que han millorat tant laplaça com els seus entorns, po-sant al dia aquesta zona. Ambuna inversió de més de 5 milionsd’euros, s’han millorat el pavi-ment, així com els bancs i les xar-xes de serveis, com l’enllumenat.“Hem volgut tractar la plaça i elsseus entorns com el casc anticd’una vila, restringint el pas delsvehicles i fent-la més còmoda iagradable per als veïns”, destacala regidora del districte, ImmaMoraleda.
La reforma comença al passat-ge Fructuós Gelabert, entrantper la carretera de Sants. El pas-satge arriba a una plaça Bonet iMuixí totalment renovada. Elsveïns podran gaudir, a més, d’u-na millor connexió amb la plaçaIbèria que, a més de restringir elpas de cotxes, ha recuperat laseva font ornamental. Els veïnspodran llavors enllaçar amb elnou carrer Rossend Arús, tambémillorat. En definitiva, es tractad’una millora no només en laqualitat de vida dels seus veïns itranseünts, sinó també en la mo-bilitat i connexió entre Sants i laBordeta.
A la festa popular, que va aco-llir una cercavila, una butifarra-da i diferents tallers infantils, hivan assistir una bona representa-ció política de la ciutat. A més, del’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu,i la regidora Moraleda, hi eren elpresident del Consell de distric-
te, Eduard Freixedes, el líderconvergent Xavier Trias, i el ti-nent d’alcalde Ricard Gomà.
HOMENATGE CASTELLERDurant la reforma, s’ha afegit a laplaça Bonet i Muixí un monu-ment d’homenatge a la colla delsCastellers de Sants. Es tractad’una obra plana, situada al terra,
Foto: C. G.
al bell mig de la plaça, creada perl’artista Josep Peraire. L’escultu-ra està feta amb pedra de Mont-juïc i té forma de circumferència,tal com la pinya envolta el castell.Els propis Castellers van partici-par en la configuració de l’obra,ja que van deixar a la base l’em-premta dels seus peus quan pu-gen un quatre de vuit.
La plaça Bonet i Muixí es va omplir dissabte al matí >S’hi ha construït una escultura dedicada als Castellers
La plaça Bonet i Muixí es va omplir de gom a gom
Foto: C. G.
Els Castellers de Sants van ser els protagonistes de la jornada
Foto: C. G.
Al mes de maig es completarà laxarxa de Serveis Socials al barriJ. S. > Aquest dissabte al matí,aprofitant la festa popular d’inau-guració de la plaça Bonet i Mui-xí, es va organitzar també unajornada de portes obertes delnou centre de Serveis SocialsCotxeres de Sants. Les noves ins-tal·lacions, ubicades a la cantona-da de Sants amb el passatgeFructuós Gelabert, portaven uns9 mesos d’obres, per tal de reno-var l’espai i modernitzar-lo.
Ahir mateix, el nou centre deServeis Socials obria les sevesportes. A partir d’ara, hi haurà 17professionals que oferiran els
seus serveis a la part sud deSants i Hostafrancs (per sota dela carretera de Sants), i a la Bor-deta. Representa una població to-tal de 37.195 persones.
EL NOU CENTRE, AL MAIGLa reforma del centre de ServeisSocials de Cotxeres ha permés eldesdoblament de l’equip i la cons-trucció d’un nou edifici de ServeisSocials al carrer Numància, 7. Espreveu que el nou centre estiguienllestit al maig, donant cobertu-ra a la part nord del districte, és adir a més de 67.500 persones.
11�11�Sants líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201103
El dispositiu Grèvol redueix els delictesEl desplegament especial iniciat al Nadal ajuda a protegir els eixos comercials dels furts
Sara ArroyoSants
Sants-Montjuïc és un dels terri-toris on per Nadal es va desple-gar el dispositiu Grèvol, un plade col·laboració estreta entre elsMossos d’Esquadra i la GuàrdiaUrbana amb l’objectiu d’incre-mentar la seguretat als eixoscomercials. Un cop passades lesfestes, s’ha fet balanç del pla, de-tectant la disminució del 3% delsfurts respecte a l’any passat.També s’han reduït un 21% elsrobatoris amb violència o intimi -dació, i un 44% els que es pro-dueixen a les entitats bancàries i
Foto: Arxiu
L’operatiu nadalenc ha disminuit els robatoris vers l’any passat
a les joieries. Durant el períodede Nadal, les patrulles mixteshan fet 10 detencions i 220 iden-tificacions a tot Barcelona. Tot ique hi ha hagut un descens enels fets delictius, l’Ajuntamentsegueix valorant negativamentl’increment dels robatoris ambviolència: “Això genera alarmasocial”, va explicar la tinent d’al-calde de Prevenció, Seguretat iMobilitat, Assumpta Escarp.
Mitjançant el dispostiuGrèvol, els cossos de seguretatvan començar una campanya di-vulgativa: augmentat la presèn-cia als eixos comercials iorganitzant tot un seguit de
Redacció > El districte de Santsés un dels més rentables per llo-gar un pis, segons un estudi delportal d’ofertes immobiliarisIdea lista.com. L’estudi comparaels preus de compra i lloguerper detectar les zones on llogar ésmés barat que comprar, segons elrendiment de renta mensual.D’aquesta manera, Sants- Mont-juïc, Ciutat Vella i Nou Barris sónels territoris amb més rentabili-tat, tot i que Nou Barris continuasent el més barat.
Sants és una de les zones mésbarates per llogar
Redacció > El proper 17 de fe-brer s’inaugura a la Creperie Xu-bulut (Papin, 8) l’exposiciócol·lectiva Il·lustra un poemade mps, un recull d’obres de dis-set artistes, basat en el llibre depoemes Sexe Mòbil Singular,SMS, de Marta Pérez. L’exposi-ció mostra els poemes visuals dediferents artistes que s’han ins-pirat en els poemes eròtics de Pé-rez. El conjunt de l’obra la for-men 27 peces treballades amb di-ferents tècniques i impreses enpaper fotogràfic.
Disset artistes plasmen poemesvisuals eròtics
Una imatge de la mostra
trobades amb els comerciantsper tal d’aconsellar-los.
REDUCCIÓ DE DELICTESEl balanç del dispositiu Grèvolevidencia una disminució en elnombre de delictes. Com a con-seqüència del treball preventiu idissuassiu s’han reduït 63 fetsrespecte a l’any passat.
Pel que fa al patrullatge dirigiten les principals zones comer-cials, s’ha reduït una mitjana de5 robatoris al dia: al 2009 es vanproduir 423, aquest Nadal, 234.En total, es calcula que s’hagidisminuït un 332 fets respecte al’any anterior.
12� Santslíniasants www.liniasants.catFebrer
201103
ROGER - PORTBOU. PISO AMPLIO DE 4DORMITORIOS (3 DOBLES), 1 BAÑO, BAL-CÓN, ALTO, CON ASCENSOR, EXTERIORA CALLE Y A PATIO DE MANZANA. COR-RECTO PARA ENTRAR A VIVIR. 259.000€
BADAL - CANALEJAS. PISO DE 3 HABITA-CIONES, CON BAÑO Y ASEO, COCINA OFFICE, CALEFACCIÓN, PARKET, TO TAL -MEN TE REFORMADO EN FINCA DE OBRAVISTA REHABILITADA CON ASCENSOR.PARKING OPCIONAL. 249.000€
FONERIA - PG. ZONA FRANCA. PISO DE3 HABITACIONES, REFORMADO, BAL-CÓN, ALTO, ASCENSOR. 249.000€
BLAI - MARGARIT. PISO DE 4 HABITA-CIONES, COMEDOR, COCINA CON DES -PENSA (IDEAL PARA HACER OFFICE), 1BAÑO, GALERÍA Y 2 BALCONES. EXTE-RIOR A C/ Y A P/M. CORRECTO, GRAN -DES ESPACIOS, IDEAL PARARE DIS TRI BUIR. TRASTERO PARA BICI-CLETAS EN FINCA. 237.000€
La gran cita del waterpolo femení, al CE Mediterrani
el CN Sant Andreu, el CN Mataró,el CN La Latina, el EWZ Cable-scom, el CW Dos Hermanas i elCN Moscardó.
La Copa de la Reina és una deles cites del waterpolo femenímés esperades de l’any, que en les
Foto: Arxiu
El CE Mediterrani i el CN Sabadell
Sara ArroyoSants
La gran festa del waterpolo es-panyol femení, la Copa de laReina, es disputarà a la seu delCE Mediterrani els dies 4, 5 i 6 defebrer. Durant aquests dies, vuitdels millors equips de la Divisiód’Honor es donaran cita aBarcelona. El president del CEMediterrani, Jaume Roca, hamostrat la satisfacció del fet quela Real Federació Espanyola deNatació hagi atorgat al club l’or-ganització d’aquest esdeveni-ment.
ELS VUIT MILLORSJaume Roca també ha destacatl’esforç que el Club EsportiuMediterrani està fent per poten-ciar i promocionar l’esport fe-mení. Una categoria que “aportacada cop més triomfs a nivell na-cional i internacional”, segonsexplica. Entre el cartell d’equipsclassificats per a la competició es-tan els millors de la Divisiód’Honor, com són el CN Sabadell,
Els propers 4, 5 i 6 de febrer se celebra la Copa de laReina, que acollirà als 8 millors equips de la categoria
seves 14 edicions s’han disputatentre el CE Mediterrani i el CNSabadell.
Els de Sants fa vuit anys queno guanyen aquesta competicióperò enguany tenen l’oportunitatde fer-ho a casa.
Redacció > El centre cívic Cot-xeres de Sants ha presentat laprogramació de febrer amb unaagenda farcida d’activitats cultu-rals. Entre el 10 i el 16 de febrerse celebrarà gran part del gruixd’actes. El dia 10, a les 19.30 h, esfarà una tertúlia entorn L’art dela paraula, a càrrec de MontseSorribes i Rafael Soteras. Dissab-te 12 (d’11 h a 14 h) es presenta-rà la Mostra d’Art Fructuós deGelabert, on participen diferentsartistes; i dimecres 16, es farà unrecital poètic a les 19.30 h.
Poesia, art i tertúlies aCotxeres de Sants
S.A. > Aquest 27 de gener se ce -lebraven 66 anys de l’allibera-ment del que fou el major campd’extermini durant el períodedel nazime, el d’Auswichtz. Peraquest motiu, la Taula Intercul-tural del Secretariat d’Entitats deSants, Hostafrancs i la Bordeta,dedicarà tot un cicle de conferèn-cies per retre homenatge a lesvíctimes. Participaran diversesveus expertes com Laurent Coen,Khalli Himno, Miquel Torres iSalvador Vinardell.
La Taula Intercultural recordal’holocaust amb veus expertes
Redacció > Amb motiu del Diade l'Implant Coclear (25 de fe-brer), la Federación AICE i Ad-vanced Bionics conviden a l'obrade teatre Dansa d'agost, un delstítols més reconeguts de l'autorirlandès Brian Frie. La històriamostra la vida de les germanesMundy l’estiu del 1936, a Bally-beg, al comtat irlandès de Done-gal. Serà representada en catalài serà subtitulada en directe encastellà per a fer-la accessible enambdues llengües i per a les per-sones amb discapacitat auditiva.
Una obra deteatre subtituladaen directe
Sants líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201103 13�
Línia Sants té 32.000 lectors mensuals
tren les virtuts del nostre model:periodisme de qualitat sumat agrans tiratges, el que permet sos-tenir un creixement com el que laGeneralitat ens ha certificat". Iaixí continuarà al llarg del 2011,gràcies a l'impacte de la versió di-gital del periòdic (liniasants.cat )i a l'esforç que es farà en desen-
Foto: Arxiu
El periòdic Línia Sants obté una audiència de 32.000 lectors mensuals segons dades del Baròmetre
RedaccióSants-Montjuïc
Línia Sants se situa entre els 10periòdics gratuïts de proximitatmés llegits de tot Catalunya, se-gons es desprén de l'última cer-tificació d'audiències feta públi-ca dilluns passat pel Baròmetrede la Comunicació i la Cultura dela Generalitat. Amb 16.000 lec-tors quinzenals i 32.000 mensu -als acumulats, Línia Sants apa-reix per primera vegada enaquest òrgan que mesura les au-diències dels diferents mitjans decomunicació del país. Les dadescertificades mostren que el Barò-metre atorga més d’un lector percada exemplar del periòdic i l’i-guala amb un mitjà històric de laciutat, L’Independent de Grà-cia, que ostenta el mateix nom-bre de lectors. Això fa pensar algrup editor que, en properesonades, Línia Sants té un llarg re-corregut per incrementar la sevaaudiència. El periòdic espera do-blar la xifra de lectors en les se-güents certificacions.
Per l'editor de Línia Sants,David Centol, "les dades demos-
Per primera vegada, el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura es fa ressó de la seva audiència i el col·loca com el 8è periòdic gratuït de proximitat més llegit de tot Catalunya
volupar les xarxes socials i poten-ciar la lectura de la publicació através de canals fins ara inexplo-rats per l'editora.
Aquesta dada apareix pocsmesos després que Línia Santscelebrés el seu 200è número.Amb vuit anys d’experiència, Lí-nia Sants és l’edició més antiga
de les deu que el Grup Comuni-cació 21 està editant a la ciutat deBarcelona. Aquest any ha supo-sat la gran expansió de la firma,que ha aconseguit implantar unperiòdic de proximitat per a ca-dascun dels districtes. Tanmateix,Línia Sants és l’únic de tots ellsque surt amb una periodicitat
quinzenal, símbol de l’arrela-ment que manté amb el territo-ri, les entitats i els ve ïns.
En les properes onades delBaròmetre està previst que vaginapareixen les diferents dadesd’audiència de les altres nou edi-cions del grup a Barcelona.
LÍNIA VALLÈS, LÍDERLa bona notícia per a Línia Santscoincideix amb el fet que una al-tra publicació del grup Línia Va-llès, del Vallès Oriental, s’ha con-vertit en el periòdic setmanalgratuït de proximitat més llegit detot Catalunya amb 38.000 lectorssetmanals. Les dades mostrenque el rotatiu ha crescut 16.000lectors en nomès un any. Es trac-ta de la capçalera que ha viscut unmajor increment de lectors en elsúltims dotze mesos. L’objectiu del’editora a assolir abans que fina-litzi aquest any és sumar nouslectors i arribar als 50.000.
A més, enguany, el rotatiu hapresentat la seva candidatura alsPremis de la Comunicació de laDiputació de Barcelona que s'a-torgaran al Parc Audiovisual deTerrassa el proper 25 de març.
15�15�Creu Coberta · butlletí 168 líniasantswww.liniasants.catFebrer
201103
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
Creu Coberta · butlletí 16816� líniasants www.liniasants.catFebrer
201103
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTALa fira romana a Creu Coberta
1es JORNADES ROMANES DE BARCELONAEl Mercat Romà de la Creu Coberta
MMXI, ara sí!!
tothom pugui veure, sentir i to-car els elements fonamentalsque caracteritzen aquest perío-de de la història de la humani-tat, de la nostra història. I la Re-creació Històrica, en la mateixalínia, vol donar vida al passat enels nostres dies i així posar a l’a-bast de tothom la Cultura Clàs-sica Romana, ja que aquesta ésl’essència i les arrels de la nos-tra civilització, la qual, òbvia-ment, té una pervivència real enels nostres dies. Recordem quemolts elements que fem servirquotidianament o que caracterit-zen la nostra societat ja els vaninventar els romans -des de lespinces de les celles a l’extirpacióde cataractes-, que el món clàs-sic és present en l’Art, el Dret, elMenjar (la dieta mediterrània),i, fonamentalment, en la Llen-gua...
Fruit de la col·laboració i ente-sa entre la Fundació CulturalHostafrancs, el Grup de Re-creació i Reconstrucció Històri-ca Barcino Oriens i l’Associacióde Comerciants Creu Coberta hanascut el projecteBARCINO·COLONIA·RO-MAE, les 1es JORNADESROMANES DE BARCELO-NA i El Mercat Romà de laCreu Coberta, que celebra-rem durant la tercera setmanade juny de 2011 i tancarem l’es-deveniment el cap de setmanadel 18 i 19 amb el Macellum Ro-manum o “Mercat Romà”, totocupant la llargada del carrerConsell de Cent de Creu Cober-ta al carrer de Tarragona.
Les Jornades Romanes pretenendivulgar el coneixement de lahistòria antiga romana fent que
I el punt àlgid d’aquestes Bar-cino Colonia Romae, en laseva primera edició, serà l’orga-nització d’un Macellum Roma-num o “Mercat Romà”, com jahem assenyalat.
La idea de començar per la re-creació un mercat romà sorgeixdel fet que la Fundació, El Grupi l’Associació vivim i formempart de l’eix comercial més llargd’Europa (el Carrer de la CreuCoberta i Sants...) i l’essència delcomerç, tal i com la coneixem, vanéixer pràcticament a la RomaClàssica. Per tant, som un clarexemple i mostra de la pervivèn-cia del Món Clàssic Romà, con-cretament en l’aspecte que re-flecteix el comerç al detall, talcom succeïa a les Tabernae delscarrers romans i als Forum(s) deles seves ciutats.
Per altra banda, estem vivintun temps que, entre moltes al-tres perspectives, s’ha definitdes de la globalització. Cadadia, la mescla de cultures i d’i-dentitats és més forta i, per a al-guns, intolerable, atès que veuendiluir-s’hi la seva comprensió delmón, la seva identificació delmón, i es veuen desdibuixatsentre moltes altres identifica-cions i comprensions del món.Però això és la interculturalitat:trobar-se un mateix en un ma-remàgnum d’identitats.
El primer procés de Globalitza-ció es va donar en el món romà.Ens agradi o no, i havent de re-conèixer les connotacions nega-tives i militaristes, la primeragran barreja cultural entre elnord i el sud i l’orient i l’occidentes va produir amb l’Imperi
Romà. Però els romans sabienamb claredat qui eren, com ereni quin era el seu paper en el món.També sabien, potser incons-cientment, que l’única manerade superar-se i de ser cada vega-da més grans i admirats era te-nir la capacitat d’assimilar, d’a-doptar tot allò que fos positiu deles altres cultures amb les qualsentraven en contacte. Per això,ara, l’eclecticisme romà és unfactor important per entendrequè està succeint al món i enspot ajudar a valorar positiva-ment tot allò que ens aporten elsaltres pobles. La nostra esplèn-dida dieta mediterrània, per ex-emple, inventada i popularitza-da si més no pels romans, nomésés la suma, la conjunció i la uti-lització de tots els productes ali-mentaris de la riba del MareNostrum, de totes les seves cos-
17�Creu Coberta · butlletí 168 líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201103
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTAtes, des de Fenícia a Hispània,des de la Gàl·lia a Egipte. I és ladieta mediterrània el paradigmad’equilibri d’aliments que fa queel cos funcioni correctament...Podríem interpretar-ho com unametàfora de la nostra civilització,de l’antiga, de l’actual i de la d’unfutur proper.
I aquesta interculturalitat la tro-bem en el nostre dia a dia quananem a comprar, quan entrem ales diverses botigues, als restau-rants, al mercat, etc.
Per aquest motiu creiem que ésforça escaient iniciar les nostres1es Jornades Romanes de Bar-celona intentant recrear de lamillor manera possible com eraun mercat romà en el qual tro-barem els mateixos productesbàsics que actualment consu-mim, les mateixes botigues detota la vida abans de la revolu-ció industrial i tecnològica i lapresència de botiguers de mol-tes cultures diferents que inter-canvien experiències i productesque provenen de Germània, dela Gàl·lia, de Fenícia, d’Anatòlia,de Síria, de la Dàcia, d’Àsia,d’Aràbia, de la Pàrtia, etc. Nomsque en època romana indiquenprocedències que coincideixenclarament amb les actuals. El“mercat”, per tant, esdevé un mi-crocosmos que reflecteix la reali-tat global del planeta i ens acos-ta els uns als altres. És aquí onhem de focalitzar la clau de la re-creació del Mercat Romà alsnostres dies.
Buscarem, també, que les jorna-des tinguin una bona planifica-ció d’activitats que reflecteixin almàxim l’historicisme i la fiabili-tat de la recreació: cercaremapropar tant com sigui possibleel comerç actual al d’època ro-mana amb els productes quoti-dians, un vestuari i una ambien-tació escaient i històrica i donar
bon menjar i bon beure. Peraquesta raó, demanarem a As-sociacions i Grups de Recons-trucció Històrica, consolidats iamb llarga tradició, provinentsde Tarragona i Badalona, quecol·laborin a les nostres Jorna-des i estiguin presents el cap desetmana per, amb les seves re-creacions plenes de certesa his-tòrica, presentar-nos dos dies dela vida quotidiana d’una ciutatromana que no s’allunyen gairede la nostra vida diària barcelo-nina.
La nostra voluntat és que laparticipació i la implicació delsveïns en les activitats de les jor-nades sigui ben palesa, que les
visquin amb plenitud i queaprenguin tot sentint, veient itocant.
I com sempre, ens mou lail·lusió, la tenacitat, l’entu-siasme, la innovació i la inicia-tiva, que ens permeten, detant en tant, crear una novaaventura, en aquest cas, roma-na. Ricard Llop Altés
Creu Coberta · butlletí 16818� líniasants www.liniasants.catFebrer
201103
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
Escoltar al Clientamb molta major facilitat. Elque escolta el venedor pot do-nar-li la pista del que el compra-dor necessita i ajudar-lo a deter-minar quines parts de l’argu-mentació del producte o servei,poden resultar de major utilitat.
Això sembla relativament senzill,però no ho és tant, especial-ment quan li han ensenyat a unque el venedor deu ocupar unpaper actiu i que deu parlar pera vendre. Investigacions realit-zades entorn del tema mostrenque per terme mig, el nivell d’e-ficàcia amb el qual escoltem éssols d’un 25%, és a dir, assimi-lem unicament la quarta partdel que escoltem.
Cap de les fases del procés devenda adquireix sentit fins quela venda es tanca. Poc importa larecerca del client, la presentaciódel producte, o la decoraciódel local .Res serveix fins que lavenda es tanca.
La venda exigeix el tancament,el que equival a obtenir un “si”com resposta quan inicialmentaquesta era “no” o “potser”.
La major part dels llibres devenda constaten que el tanca-ment és el punt dèbil de la ma-joria de les persones.
Si s’escolta atentament al com-prador, es pot tancar la venda
Imaginem quant més fàcil ensseria tancar les vendes si incre-mentesim el nostre nivell d’efi-càcia el doble,la qual cosa és pos-sible mitjançant una pràcticaadequada.
Ara bé l’escolta va molt lligadaamb el sistema de venda per aixòcal que recordem el següentprincipi:
ESCOLTAR I SISTEMES DE VENDA
Una de les majors barreres a lacapacitat creativa en les vendesés l’hàbit, tant físic com mental.Els hàbits físics es desenvolupentractant clients de la mateixa for-
El racó del Mercat
Fideus amb Llamàntol
ma un dia després d’un altre. Elshabits mentals es fixen també enpart per aquesta rutina de lespràctiques de tractament dià-ries als clients, actuals o poten-cials.
Més concretament, els hàbitsmentals són establerts pel siste-ma del venedor per a vendre, ésa dir, la seva actitud de ser po-sitiu o negatiu. Cada venedor had’orientar-se a noves situacions,concepte que indica que tot con-tacte que té amb el seu client im-plica un problema o situació di-ferent.
Cal ajustar, modificar i canviarl’estructura de vendes a mesura
que sorgeixin noves situacions.
El venedor ha de pensar de for-ma creativa i amb espontaneïtatper a poder desenvolupar novesidees en qualsevol moment de lavenda, per a això es requereixl’estudi de les estratègies devendes i les seves tècniques in-corporant principis de psicolo-gia, resolució de problemes, pre-sa de decisions i comunicació.
Cèsar Duch i MartorellCoordinador Master enDirecció EstratègicaUniversitat de Vic
- 400 gr. de fideus del nº2- 1 culleradeta de pebre ver-mell dolç- oli d’oliva- sal i pebre blanc.
ElaboracióEn una paella fregirem tresgrans d’all fins que estiguindaurats, llavors posem el lla-màntol que prèviament hau-rem trossejat, la cua en ro-danxes, el cap per la meitat iles pinces soles, i esperaremque es fregeixi, ens adonaremque ja està fet quan canvií decolor, i el retirarem en una sa-fata a part.En el mateix oli fregim unaceba i un pebrot tallats petit,un cop sofregits afegirem elstomàquets ratllats i sense
Aprofitant que ja han passatles festes i els preus de moltsaliments tornen a ser els ha-bituals, per fer aquest plat, fa-rem servir un llamàntol, queara el trobarem al mercat aun preu força accessible, icuinarem una deliciosa com-binació de mar (llamàntol) iterra (fideus de blat i horta-lisses).
Ingredients:(per a 4 persones)- Un llamàntol mitjà.- 3 grans d’all- 1 ceba- 1 pebrot verd- 4 tomàquets ratllats- 1’5 litre de brou de peix (espot fer amb una pastilla debrou concentrat)
deixar de remenar espera-rem que redueixi eltomàquet fins que canviï decolor.Posarem els fideus a la pae-lla i remenarem fins a enros-sir-los, afegint-hi una cullera-deta de pebre vermell sensedeixar de remenar.Quan siguin rossos hi posa-rem el brou de peix (es pot feramb una pastilla de brouconcentrat) fins que cobreixiel fideus.I esperarem que comenci abullir, a les hores hi afegiremel llamàntol que prèviamenthavíem retirat.Salpebrarem al nostre gust, ianirem sacsejant la paella,esperant que passi el temps
de cocció dels fideus, que esbeuran el brou, ( si fa faltaafegirem més brou o bé ai-gua)Una vegada cuits, apagaremel foc i deixarem reposar lapaella dos o tres minuts.I ja ho podem portar a lataula.
Bon profit!!M. Carme Parramon
Per a publicitat - 93 519 43 85 - [email protected] 19�19�líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201103
Febrer
201103
20�
Hostafrancslíniasants
Espectacle de màgia al CasinetEl Casinet d’Hostafrancs ha iniciat l’any amb un cicle d’activitats dirigides als més me-nuts de la casa. La propera cita serà el 13 de febrer amb la proposta Espectacle de Mà-
gia a càrrec de la Cia. Màgia Magia. Aquest espectacle involucrarà als espectadorspresents i els convidarà a participar en els diferents trucs màgics que es realitzin.
Foto: Ajuntament
La parada de bus de plaçaEspanya dobla la capacitat
La parada d’autobús de la plaçaEspanya que fa cantonada amb lacarretera de la Bordeta ha patituna sèrie de canvis per tal de mi-llorar el servei i facilitar el trànsitde passatgers. La millora mésdestacable és la seva conversió enparada doble, és a dir, que a par-tir d’ara hi haurà dues parades,una a l’emplaçament habitual iuna altra 20 metres més endavant.
ATURADA SIMULTÀNIAAmb aquest canvi, a partir d’arapodran aturar-se dos autobusossimultàniament a la mateixa pa-rada i així s’evitaran, o si més nos’alleugeran, les aglomeracions
Hi haurà 2 parades en un interval de 20 metres > Lamesura possibilitarà agilitzar la pujada de passatgers
C. GómezHostafrancs La Penya blanc i blava de Sants-
Hostrafrancs ja llueix a CornellàC.G.> Si fa dues setmanes aquestperiòdic informava sobre la pla-ca commemorativa que la penyablaugrana de Sants-Hostafrancshavia instal·lat a la façana exte-rior del Camp Nou, en aquestaedició és de justícia parlar del’agrupació perica del barri, lapenya blanc i blava de Sants-Hostafrancs, que s’ha fundat re-centment i ha establert la sevaseu social al restaurant La Covad’Or (carrer Béjar, 66).
Ha estat un final de genermolt agitat per als integrants dela penya blanc i blava de Sants-
Hostafrancs; el passat 22 de ge-ner, un grup de socis de l’entitatperica junt amb una representa-ció de la Federació de penyes del’Espanyol van realitzar l’acte decol·locació de la placa distintivade l’entitat a l’estadi de Cornellà-El Prat.
Pocs dies després, el 28 de ge-ner, es va inaugurar oficialmentla penya en un acte que va comp-tar amb la regidora d’Esportsdel districte, Núria Garcia, i elconseller i el coordinador del’Espanyol, Francesc Ciprés iJaume Martínez, entre d’altres.
Foto: Arxiu
Membres de la Penya a les graderies de Cornellà-El Prat
que se solen produir en aquestaestació degut a l’alt nombre de lí-nies que hi conflueixen (la 9, la 37,la 79, la 91 i la 109) . D’aquestamanera, si els dos punts de para-da estan lliures, el primer autobúsque arribi podrà aturar-se a la pri-mera mentre que el segon nohaurà d’esperar a que aquestaquedi lliure i podrà anar a la sego-na, millorant així la velocitat i laregularitat de les línies de trans-port públic.
Aquesta mesura, a banda dedoblar la capacitat de càrregadels autobusos, també agilitzarà lapujada i baixada de passatgers iconseqüentment es reduirà eltemps d’estacionament dels vehi-cles.
PARADA MOLT USADACom ja s’ha dit, la parda de plaçaEspanya-carretera de la Bordeta,
és un punt on conflueixen ungran nombre de línies de bus, iaquest nombre encara va créixerel dimecres passat, dia en quètambé van començar a aturar-seles línies 46, 65 i 165.
22�
Febrer
201103La Bordetalíniasants
Mala ratxa pel SansurL’ACE Sansur encadenava aquest dissabte la segona derrota conse-
cutiva d’aquesta segona volta de lliga. L’equip de Preferent Catalanase situa en desena posició amb 16 punts. La propera jornada jugarà
al camp del Sang Culé, un dels cuers de la classificació.
Foto: Arxiu
L’alcalde Hreu durant la inauguració de l’aparcament de Can Batlló
La Plataforma per Can Batlló no abaixala guàrdia per aconseguir els objectius
La Plataforma Can Batlló és pelbarri continua la seva lluita al dis-tricte sense abaixar la guàrdia araque s’ha aconseguit un dels pri-mers objectius: la consecuciód’un pàrquing provisional. LaPlataforma ha tornat a actualit-zar el seu compte enrere que jamarca 117 dies i que suposa un ul-timatum abans d’entrar al re-cinte si no comencen a prendreforma les seves demandes: la in-demnització o reallotjament delsveïns i industrials afectats, laconstrucció d’habitatges, l’habi-litació d’un parc i una zona ver-da provisional i la recuperació dedues de les naus com a equipa-ments públics. Tot plegat formaun catàleg al qual els membres de
L’entitat segueix la lluita amb un catàleg de demandes que van des delreallotjament i indemnització dels afectats a les obres dels habitatges
Sara ArroyoBordeta
la Plataforma passen llista diaria-ment, veient l’evolució i valo-rant les previsions i la predispo-sició del districte.
Paral·lelament la regidora deldistricte, Imma Moraleda ha as-
segurat a aquest periòdic que laconsecució del pàrquing és no-més “un passet d’una gran cami-nada” i defineix la inauguració delnou espai com un “gest simbòlic”que només ha de marcar el full de
Bordeta > A partir de l’1 demarç quedarà suprimida la li -mitació a 80 km/h a tots els ac-cessos de la ciutat. Es dibuixaràun nou escenari de velocitats: lesvies que fins ara estaven li -mitades, seran de velocitat varia -ble, indicada amb plafons; les develocitat variable tindran la limi -tació corresponent a aquella via.
S’elimina el límit de 80 km/h als accessos
Bordeta > El Mercat Nou Magò-ria va fer un espectacle de golsaquest cap de setmana a casa, fentfins a 7 dianes davant del Pomar,que va respondre amb 3. Una vic-tòria que va fer agafar embranzi-da als de Sants, que aquesta set-mana s’enfronten a un rival direc-te a la classificació. Depenent dela propera jornada, l’equip podriaavançar fins a 3 posicions.
EL Mercat NouMagòria guanyaper 7 a 3 al Pomar
ruta a seguir. “Ara comença lapart més dura, que ha de servirper a construir els habitatges i elsequipaments”, diu Moraleda.
Mentrestant, el compte enre-re continua.
Febrer
201103Poble Seclíniasants
24�
Vuit equips prenen part del I Torneig BàsquetUn total de 8 equips van prendre part de l primer Torneig de Bàsquet del Poble Sec
que es va celebrar a mitjan gener al Poliesportiu de les Tres Xemeneies. L’organit-zació, que anava a càrrec de la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec, el CB Sant
Antoni i INMACO, es va mostrar molt satisfeta amb la participació obtinguda.
Foto: Endesa
Endesa fa pedagogia sobre elmón que rodeja l’electricitat
L’any 1994 la companyia elèctri-ca Endesa va endegar el seu pro-jecte Educa, una iniciativa nascu-da amb la voluntat de mostrar elfuncionament de l’empresa aalumnes de primària, secundàriai altres cursos acadèmics, aixícom donar respostes als dife-rents interrogants que s’origi-nen al voltant del món de l’elec-tricitat. Durant l’any passat, untotal d’11.371 alumnes van parti-cipar en alguna de les 457 activi-tats que es van realitzar, des devisites a la central elèctrica deSant Adrià del Besòs fins a jocseducatius, tallers i altres activitatsdidàctiques que es van realitzara la seu social de la companyia(Av. Paral·lel, 51).
Més d’11.000 persones han participat al seu programaEduca > La seu del Paral·lel, un dels punt neuràlgics
Cristian GómezPoble Sec
Redacció > La sala d’actes de labiblioteca Francesc Boix acolliràel proper 8 de febrer a partir deles set de la tarda la presentacióde la novel·la La detective miope,escrita per l’autora catalana afin-cada a Alemanya Rosa Ribas. Estracta d’una novel·la policíacaamb una protagonista, Irene Ri-cart, que s’allunya totalment delscànons que estableix el gènere
Presentació delllibre ‘La detectiveMiope’ a la Boix
Redacció > La UE Poble Seccontinua acumulant derrotes a laPrimera Divisió Catalana i neces-sita reaccionar si no es vol veuredescendit de categoria dos mesosabans de finalitzar la lliga. Aquestcap de setmana l’equip del PobleSec va patir una dolorosa derro-ta al camp de Tàrrega, d’on vamarxar amb una derrota per 5 a0, un resultat massa abultat pelsmèrits realitzats per cada equip.El Poble Sec s’enfonsa a la clas-sificació i continua últim ara a 8punts del penúltim.
La UE Poble Secsurt golejada delcamp del Tàrrega
Un grup d’alumnes del programa
Redacció > La colla castelleradel Poble Sec es va desplaçaraquest cap de setmana fins aValls per participar a les festesDecennals que cada deu anys esrealitzen a la capital de l’AltCamp. Gràcies a aquestes festes,la ciutat de Valls aconsegueixreunir totes les colles castelleresestablertes als Països Catalans enuna mateixa diada.
Els Castellers delPoble Sec actuena les Decennals
Febrer
201103
Font de la Guatlla líniasants
25�Es forma la Comissió de Festa Major
Divendres passat es va constituir la Comissió de la Festa Major deFont de la Guatlla. El grup, format per 18 persones, afrontarà un
any més l’organització de les festes “amb enginy a falta de diners”,tal com destaca el president de l’Associació de Veïns, Lluís Maté.
Redacció > Més de 120 perso-nes van omplir la sala d’actes delcentre cívic del barri en el primerconcert de l’any, que es va cele-brar el passat diumenge 30 de fe-brer. L’actuació va anar a càrrecdel conjunt acústic format perl’Esther Justel a la veu i la Tabat-ha Puig al teclat, que van fergaudir a tot el públic assistent.
El primer concertaplega a més de120 persones
Un ‘supermercat’ de droga
El barri de Font de la Guatlla escaracteritza, normalment, per laseva tranquil·litat de la qual elsseus veïns en pressumeixen i,en ocasions, otorguen a la proxi-mitat de la muntanya de Montju-ïc i la natura que hi creix.
El passat divendres 21 de ge-ner, però, el barri va viure un suc-cés gens habitual. Els Mossosd’Esquadra entraven a un pisdel carrer Trajà per a detenir a unpressumpte traficant de droga.En l’immoble, però, es va trobaruna quantitat de sustàncies prò-pies d’un autèntic professionaldel món de l’hampa. En el mo-ment de la detenció de l’individu,Carlos S. F., de 33 anys, es va tro-bar en el seu pis fins a 20 kgd’haixix, 2,5 kg de cocaïna i 800pastilles d’èxtasi, amb un valord’uns 300.000 €. El propi cap dela comissaria de Sants-Montjuïc,
El detingut tenia al seu pis del carrer Trajà fins a 20quilos d’haixix, 2,5 de cocaïna i 800 pastilles d’èxtasi
Els Mossos han trobat al carrer Trajà un autèntic jaciment de droga
Jordi SugrañesFont de la Guatlla
Jordi García, va qualificar el pisd’un “supermercat” de drogues,on el detingut suposadament tra-ficava amb consumidors i petitstraficants. Carlos S. F. ha ingres-sat a presó per ordre judicial.
Ja fa temps que els Mossosd’Esquadra investigaven l’acu-sat i el seu pis, on s’havia detec-
tat un important tràfec de perso-nes. De fet, també es va deteniruna altra persona que sortia delpis en aquell precís moment amb50 grams de cocaïna.
Durant el registre de la casa, esva trobar a més un revòlver ambmunició, i un total de 85.000 eu-ros en efectiu.
J. S. > En el Consell Ciutadà dedimarts passat es va informar delprojecte per ordenar la muntanyade Montjuïc. Segons Lluís Maté,president de l’AVV Font de laGuat lla, no va aportar res denou, ja que es manté la intenciód’instal·lar-hi la gossera munici-pal, es continua sense definirper on passarà l’ampliació de laLínia 2 del metro i es confirma laintenció d’eliminar alguns equi-paments, com el camp de rugbyde la Foixarda, però es reserval’opció d’ampliar-ne altres. “Ésil·lògic que es traslladi el camp dela Foixarda, que no contamina decap manera, però a la vegada esvulgui construir la gossera, quanresulta un equipament anòmaldins de la muntanya; i quanaquestes operacions represen-ten un sobrecost per a les arquesmunicipals”, indica Maté. El pre-sident de l’entitat lamenta que elsveïns usin el seu temps com a vo-luntaris en comissions i després,segons el seu parer, no es tinguien compte la seva opinió.
L’entitat veïnaltorna a carregarcontra la gossera
Foto: Mossos d’Esquadra
Foto: AVV Font de la Guatlla
26�
Febrer
201103
Montjuïclíniasants
Trobada de rabecs al Museu EtnològicEl Museu Etnològic organitza aquest diumenge una jornada musical que introduirà els as-sistents en el món dels rabecs. El rabec és un antic instrument músic, una mena de violí detres cordes que se sol tocar amb un arquet curt i corbat. Sota el títol de Trobada de rabecs:
rabec viu a la Mediterrània s’organitzarà una sèrie d’activitats durant tot el dia.
L’Ajuntament de Barcelona haimpulsat una nova mesura me-diambiental que permetrà regarels jardins de Montjuïc amb aiguaregenerada provinent de la depu-radora del Prat, que facilitaràuns 400.000 metres cúbics d’ai-gua l’any. Això serà possible grà-cies a la finalització de les obresd’una canonada de titularitatmunicipal que uneix la citadadepuradora amb un dipòsit d’ai-
Imatge dels recent estrenats jardins Costa i Llobera
Cristian GómezMontjuïc
gua situat a la cruïlla del carrerdel Foc amb el passeig Olímpic iel carrer Pierre de Coubertain.L’aigua provinent d’aquesta cano-nada, que té 3,4 quilòmetres dellarg i ha suposat una inversió dequasi 2 milions d’euros, tambés’utilitzarà per a netejar carrers iper a usos industrials tant delport com de la Zona Franca.
L’aigua regenerada, a bandadel procés de depuració, ha pas-sat per un tractament biològicamb una sèrie de bacteris quen’eliminen la matèria orgànica.
Redacció > Les tasques de ne-teja i manteniment de les bassesubicades als jardins de MossènCinto Verdaguer inclouen tambéuna sèrie de treballs encaminatsa rescatar els amfibis que habitenen aquest petit ecosistema.
Aquests jardins de la muntan-ya de Montjuïc són un espaiverd amb una gran riquesa ibiodiversitat d’espècies d’amfi-bis, insectes i larves de libèl·lula,i per aquest motiu enguany s’hainiciat aquesta iniciativa encami-nada a protegir-los i resguardar-los dels inconvenients que po-drien patir derivats de les tas-ques de neteja i manteniment deles basses.
Un cop buidades les basses, elsdiferents exemplars es recullenmanualment del fang i els tollsd’aigua restants que s’acumul·lenal seu fons i es tornen a dipositaral seu lloc un cop finalitza la tas-ca de neteja.
Aquests treballs de neteja i res-cat de fauna es van realitzar en-tre el 24 de gener i l’1 de febrer.
Rescat d’amfibisper mantenir labiodiversitat
El reg dels jardins de Montjuïces farà amb aigua regenerada
El telefèric tancarà fins l’11 defebrer per fer la revisió anualRedacció > El telefèric i el funi-cular de Montjuïc, que durant l’a-ny passat van rebre més d’un mi-lió de passatgers, romandranfora de servei fins al proper 11 defebrer. El tancament es deu a lestasques de manteniment i revisióque es realitzen anualment enaquestes instal·lacions.
REFORÇ D’AUTOBUSOSMentre durin aquests treballsTMB habilitarà un servei especiald’autobusos entre l’avinguda Pa-ral·lel i la de Miramar que segu-irà el mateix horari que el funicu-
lar (de 7.30 a 20 h). A banda, percobrir el recorregut que traça eltelefèric entre el Parc deMontjuïc i el Castell de Montju-ïc es reforçarà el servei de la línia193 de bus.
A banda de la possibilitat d’a-gafar la citada línia 193, des deTMB se suggereix una sèrie d’iti-neraris alternatius per tal d’acce-dir al Parc de Montjuïc. Aquestssón la línia 50, que cobreix l’iti-nerari entre Trinitat Nova i elParc, o la línia 55 que surt des dela plaça Catalana (Guinardó) itambé finalitza trajecte al Parc.
Foto: Ajuntament
Febrer
201103La Marina · Zona Francalíniasants
Carrers restringitsDes de la setmana passada s’ha restringit el pas de vehi-
cles als carrers Arnes, Tortosa, Pontils i Serrat de la Mari-na del Prat Vermell. La restricció es deu a normes de se-
guretat entorn a la Comissaria dels Mossos.
Foto: Generalitat
Infografia: Ajuntament
La línia de bus ja arriba finsa la Marina del Prat Vermell
La línia de bus 125 que recorre laMarina ja dóna servei als veïns dela Marina del Prat Vermell. D’a-questa manera, es dóna un pasendavant en la integració d’a-questa zona al districte de Sants-Montjuïc. Durant els darrersdies hi ha hagut una modificacióen el recorregut, que des del 28de gener ha eliminat les paradesal carrer Estany i Foc. A canvi,s’han afegit sis noves paradesque modifiquen l’últim tram deltrajecte de la línia de bus. Si finsara el 125 no s’endinsava al bar-ri, ara recorrerà alguns dels prin-cipals carrers, amb parada a laplaça del Nou, al carrer Plom, alcarrer Acer, al carrer Motors i alcar rer Metal·lúrgia fins a repren-
S’han afegit sis noves parades als principals carrers
Sara ArroyoLa Marina
Els trens d’ample europeu jacirculen des de la Zona FrancaZona Franca > Els trens d’am-ple europeu ja circulen des de laterminal ferroviària del Port deBarcelona, fet que converteixaquesta estació en la primera del’Estat espanyol que permetrà laconnexió directa amb Lió, sensela necessitat de que els trens demercaderies s’hagin d’aturar aPortbou. Aquest fet és una fitahistòrica que permetrà connectarla xarxa de mercaderies espanyo-la amb Europa tot reduïnt enprop de sis hores el trajecte i ca-
rregar 300 tones més. Els pri-mers trens van començar a circu-lar el 20 de gener, quan el presi-dent de la Generalitat, Artur Masi el conseller de Territori i Soste-nibilitat, Lluís Recoder, van pre-sidir l’acte de sortida del primertren. El cap de l’Executiu catalàva destacar la importància d’a-questa nova infraestructura, “queservirà per deixar l’Estat menysaïllat i més connectats amb laUnió Europea”. De la terminalsortiran dos trens per setmana.
El president Artur Mas va presidir la sortida del primer tren
dre el trajecte anterior al carrerFoc per pujar al carrer de l’Alu-mini. La línia 125 de bus es vacrear al 2002 i funciona els setdies de la setmana amb horaris fi-xes. El nou recorregut significa laintegració del barri de la Marina
del Prat Vermell al districte. Elsveïns d’aquesta zona tindran con-nexió directe des del nucli delbarri (al carrer Metal·lúrgia), capal bell mig de Montjuïc, al PalauSant Jordi i l’avinguda de l’Esta-di, entre d’altres.
Les noves parades de la Marina del Prat Vermell
28�
30�
Febrer
201103L’AgendaTELÉFONS D’INTERÈS
Propera edició
Dijous17 de Febrer
líniasants
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · Bordeta-Magòria 93 431 65 70, Corral, s/n · Carreras i Candi 93 431 0039, Carreras i Candi, 99-101 · Consell de Cent 93 423 59 35, Consell deCent, 26 · Doctor Carles Ribas 93 223 28 88, Foc, s/n · Poble Sec-LesHortes 93 324 91 00, Nou de la Rambla, 177 · Numància 93 322 70 61,Numància, 23 · Sants 93 491 51 97, Passatge Vapor Vell, 44-46URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Ulldecona, 35 bisGUÀRDIA URBANA 092 Guàrdia Urbana, 2POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)· Creu Coberta, 104 · Foneria, 19TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· Centre cívic Casa del Rellotge 93 432 24 89, Pg. Zona Franca, 116, int ·Centre cívic La Cadena 93 331 34 98, Mare de Déu de Port, 397 · Casinetd’Hostafrancs 93 423 04 40, Rector Triadó, 53 · Cotxeres de Sants 93 29187 01, Sants, 79-83 · Centre Pepita Casanellas 93 256 37 30, Foneria, 19 ·Equipament cultural Antiga Estació de Magòria 93 432 48 01, Gran Viade les Corts Catalanes, 247 · Punt jove de Sants-Casa del Mig 93 291 4262, Muntadas, 5-35 · Espai musical La Bàscula 93 422 43 00, Foc, 132 ·Centre cívic El Sortidor 93 443 43 11, Plaça del Sortidor, 12 · C. cívic Fontde la Guatlla 93 424 85 06, Rabí Rubèn, 22BIBLIOTEQUES· Biblioteca Artur Martorell 93 402 36 44, Pl. Espanya, 5 · Biblioteca del’Institut Botànic 93 325 80 50, Av. Montanyans, 25 · Biblioteca de l’Insti-tut del Teatre 93 227 39 00, Pl. Margarida Xirgu, 1 · Biblioteca FundacióJoan Miró 93 443 94 70, Av. Miramar, 1 · Biblioteca Francesc Candel 93332 53 75, Amnistia Internacional, 10 · Biblioteca Francesc Boix 93 443 0105, Blai, 34 · Biblioteca Vapor Vell 93 409 72 31, Ptge.Vapor Vell, 1
SANTS4, 5 i 6 de febrerIX edició de la Fira del Disc.Durant tot el dia a les Cotxeresde Sants.
5 de febrerConcert d’hivern a càrrec de laCoral Estel del Centre Catòlic deSants. 20.45 h, Parròquia deSanta Maria de Sants.
9 de febrerHomenatge a Joan Maragallamb motiu del 150 aniversaridel seu naixament i el 100 ani-versari de la seva mort. Diver-ses activitats. 19 h, bibliotecaVapor Vell.
11 de febrerSac de rondalles: Qui menja so-pes se les sap totes, a càrrec d’E-lisenda Llansana. 18 h, biblio-teca Vapor Vell.
12 de febrerAperitius musicals: Un país defesta, a càrrec de Laia Torres iCarla Móra. 12 h, bibliotecaVapor Vell.
Fins al 19 de febrerExposició pictòrica: Un recullde 50 anys, a càrrec de ConxaIbáñez. Cotxeres de Sants.
19 i 20 de febrerTeatre: Un mal dia, a càrrec delGrup AC Mil·lenium Teatre.Dia 19 a les 21.30 h, dia 20 a les18.30 h, Centre Catòlic deSants.
A partir del 22 de febrerExposició pcitòrica: Art i dona,homenatge a Rosa Leveroni, acàrrec del Col·lectiu d’Artistesde Sants. Cotxeres de Sants.
HOSTAFRANCS11 de febrerDivendres de Faràndula. Espec-tacle de circ: Cabaret Incívic. 21h, Casinet d’Hostafrancs.
13 de febrerEspectacle de màgia a càrrec dela Cia. Màgia Màgia. 12 h, Ca-sinet d’Hostafrancs.
Fins al 20 de febrerExposició pictòrica: Uncover, acàrrec del Col·lectiu Nemoni-des. Casinet d’Hostafrancs.
LA BORDETA20 de febrerTeatre: Mamaaá, dirigida iprotagonitzada per Jordi Sán-chez. Consultar horaris. Teatrede Sant Medir.
POBLE SEC5 de febrerProjecció de la pel·lícula Laciutat cremada, dirigida perAntoni Ribas. 17.30 h, centre cí-vic el Sortidor.Titelles: El gall Frederic i la ga-llina Caterina, a càrrec de laCia. Pengim Penjam. 12 h, cen-tre cívic el Sortidor.
7 de febrerXerrada: Històries del judais-me, a càrrec de Jorge Burdman.
19 h, biblioteca Francesc Boix.
8 de febrerPresentació del llibre La detec-tive miope de Rosa Ribas. 19 h,biblioteca Francesc Boix.
17 de febrerConcert: El capullo de Jerez. 21h, Sala Apolo.
19 de febrerTeatre musical: La trompetahipnòtica, a càrrec de PableGalak i companyia. 12 h, centrecívic el Sortidor.
FONT DE LA GUATLLA22 de febrerXerrada: Descobreix els secretsdel iogurt, a càrrec de nutricio-nistes de Danone. 18 h, centrecívic Font de la Guatlla.
MONTJUÏCFins al 27 de febrerTeatre audiovisual: El camí deWasahali, a càrrec de FanatikVisual. Cada diumenge de fe-brer a les 12.30 a l’Espai teatredel Poble Espanyol.
LA MARINA17 de febrerXerrada: Com afavorir l’auto-estima dels nens, a càrrec delpsicòleg Josep Muñoz. 18 h,biblioteca Francesc Candel.
23 de febrerNarració de contes infantils:L’illa d’en Martí Tacó, a càrrecde Cesca Vadell. 18 h, bibliote-ca Francesc Candel.
