Embed Size (px)
DESCRIPTION
Línia Sants 210
Citation preview
Redacció 93 519 44 10 · [email protected] · administració 93 519 43 93 · publicitat 662 654 727 · Fax 93 519 43 98
barcelona
Operació antidrogaSegon cop policialen un mes contra eltràfic al districte �6
www.liniasants.cat · 17 de Febrer de 2011 · Núm.210 15.000 exemplars
La MarinaAlberto Fernández Díaz(PP) reclama un nou Casal de Barri a Can Clos
�21
líniasants
Foto: Steven
Gu
est. Aju
ntam
ent
Els ocupants de l’immoble preparen una cercavila de protesta el mateix dia a la plaça de Sants
El Paral·lel guanyarà sis noves places La cobertura deles vies no causamolèsties al veïnat
�6 �3
Fot
o: J
ord
i Su
grañ
es
Can Vies i TMB es veuen lescares divendres als jutjats
�6
El Paral·lel guanyarà sis noves places
En portada 3�líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201117
Un eix cultural de referència a tot el mónLa transformació de l’avinguda Paral·lel se sostindrà en la seva reactivació econòmica i enuna remodelació que creï més espais per als veïns > Es preveu construir sis noves places
Foto: Steven Guest / Infografia: Ajuntament
Ja fa anys que es parla de la ne-cessitat d’una revitalització del’avinguda del Paral·lel. Aquestmoment, però, no arribava mai.Fins ara. La inauguració del’Artèria Paral·lel, la reoberturadel Molino i l’adquisició en elspròxims dies de l’antic TeatreArnau per part de l’Ajuntamentdeixen entreveure una reacti-vació de l’oferta teatral i culturala l’avinguda. Precisament,aquest aspecte cultural va con-vertir el Paral·lel en un referenta finals del segle XIX i principisdel XX; però en els darrers anysaquesta esplendor s’ha anatdiluint fins quasi desaparèixer.
PROJECCIÓ A TOT EL MÓNUn dels impulsors més deter-minants d’aquesta regeneraciódel Paral·lel ha estat la FundacióEl Molino (FEM), que des de laseva presentació, ara fa poc mésde dos anys, ha estat sumant es-forços amb l’Ajuntament i lesentitats. “Estem treballant devalent amb la Fundació FEM perestudiar les necessitats actuals delParal·lel, com es pot refer l’espaipúblic i impulsar-ne l’activitateconòmica i cultural”, explica laregidora de Sants-Montjuïc,Imma Moraleda
La regidora del districte vaacompanyar aquest dimarts al’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu,en la seva visita al Teatre Arnaui a l’Artèria Paral·lel. Durant l’ac-te, l’alcalde Hereu va avançaralgunes de les línies bàsiques dela transformació.
“Encara s’ha d’acabar de defi-nir, però tenim clar que volemconvertir el Paral·lel en l’eix cul-tural més important de Barcelo-na, i que s’implanti en l’imagina-ri col·lectiu de tot el món”, des-
taca la regidora Moraleda. Elmateix alcalde va evocar durantl’acte els exemples del Broad-way novaiorquès o el Montmar-tre parisí. “La revitalització delParal·lel és un dels grans projec-tes estratègics de Barcelona”, hadeclarat Jordi Hereu, que va ins-tar a que el futur Paral·lel “ha deprojectar i fer relluir la vida cul-tural de Barcelona a Europa i almón”.
UN ESPAI DE TROBADAUna de les conclusions a les ques’ha arribat és que l’avingudas’ha convertit en les últimes dè-cades en una línia fronterera,un mur de separació entre elsbar ris del Poble Sec, Sant Anto-ni i el Raval. Ja no és el lloc detrobada que va ser a principis delsegle XX, quan els barceloninscreuaven d’una vorera a l’altra,anant d’una bodega, al restauranti acabant la vetllada en un teatre,
gaudint d’una obra teatral o d’unespectacle de cabaret. Actual-ment, no és un fet habitual queels veïns del Poble Sec creuin so-vint per anar a Sant Antoni o alRaval i viceversa.
Un dels objectius del projecteés facilitar el pas a peu d’una vo-rera a una altra. Encara no s’hadefinit com s’aconseguirà, però jas’han avançat algunes mesures. Ala banda del Poble Sec, per exem-ple, s’ampliaran voreres.
SIS NOVES PLACESUna de les propostes més desta-cades de la reforma del Paral·lelés la creació de sis noves placesal cantó de Sant Antoni. La ideaés reconvertir les sis petites ro-tondes que connecten l’avingudaamb els carrers Vilamarí, En-tença, Rocafort, Calàbria, Vilado-mat i Comte Borrell, unint-les auna de les voreres. D’aquestamanera, es crearia un espai pú-
Foto de família de la presentació del projecte de reforma de l’avinguda Paral·lel
blic on es podrien col·locar bancs,jocs infantils o nou arbrat. En de-finitiva, serien petits espais dedescans, trobada i relax per alsveïns i les persones que hi passe-gen.
Aquesta mesura seria un re-clam per a que més gent s’acos-tés al Paral·lel i anessin d’uncantó a l’altre de l’avinguda ambmés naturalitat. Ben al contraridel que passa ara, en que elsvianants quan creuen tenen lasensació de passar per una menad’autopista, amb molts carrils, ide pressa, ja que els semàforscanvien de color de seguida.
AMPLIAR L’OFERTALa transformació física de l’avin-guda anirà acompanyada d’unareactivació de la seva activitateconòmica. L’anunci de l’alcaldeHereu de la compra per part delconsistori del Teatre Arnau ésuna de les primeres accions en
aquest sentit. “La compra del’Arnau, que feia mesos que per-seguíem, és una aposta clara del’Ajuntament pel Paral·lel”, indi-ca la regidora Moraleda. Malgratl’anunci, ahir es va saber que eltràmit definitiu de compra no estancarà fins d’aquí a uns dies.
Tot i així, hi ha tot de símpto-mes que porten a ser optimistesde cara al futur, com l’obertura del’Artèria Paral·lel, el retorn delMolino o la propera obertura delnou establiment del cèlebre xefFerran Adrià, 41º.
Actes més populars com larua del Carnestoltes, la Fira d’En-titats o la Nit Blanca també s’es-tabliran any rere any a l’avingu-da després de comprovar l’èxitd’edicions passades. Així doncs,no només l’activitat econòmica iels grans espectacles teatrals tin-dran el seu espai, també els veïnsi les entitats del Poble Sec podranrecuperar el seu Paral·lel.
J. SugrañesPoble Sec
4� Opinió
Ciutadans
Safata d’entradaEDITORIAL
Cartes dels lectors
líniasants www.liniasants.catFebrer
201117
líniasants grup comunicació21
Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Pere Giménez (webs temàtics), IvanaPadierna (webs de proximitat). Caps de redacció: Elisabeth Al-faro i Cris tian Gó mez. Redacció: Sara Arroyo, Jordi Alcover, Nar-cís Presas. Fotografia: Eduardo Benito.
Dipòsit legal: B.17672-2010
Redacció: 93 519 44 [email protected]: 662 654 [email protected]ó: 93 519 43 [email protected]
Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó.Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia, Esther Rodríguez, Àlex Subi-rats, Eugènia Pujol, Ricard Garcia, Jaume Magrià, David Olivares, Manel Riera i Manuel Sánchez-Vil-lanueva. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Juan Carlos Galceran, Yacouba Diakité.Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.
www.liniasants.cat
Manuel Fernández, 33 anysAturat
No veig bé aquesta setmana in-tersemestral. Crec que les va-cances s’han de fer com s’han fetfins ara: al Nadal, a la SetmanaSanta i a l’estiu. Si es fan més va-cances resulta ser un estorb.
Cristina Sánchez, 29 anys Hostaleria
No ho veig positiu, ens afecta di-rectament als pares, que hemde buscar alternatives a correcui-ta. La meva sogra s’encarregaràdels meus fills perquè les alterna-tives són de pagament.
Leo Moya, 37 anys Cuinera
No ho veig positiu perquè els pa-res hem de recórrer als avis perno haver de pagar casals o es-plais. No li trobo sentit a aques-ta setmana intersemestral perquètalla la dinàmica del curs.
Agustín Pérez, 46 anysElectrònica
La Setmana Blanca es converteixen un problema per als pares. Jotinc la sort que puc cuidar delsmeus fills perquè estic a casa,sinó seria un drama haver de tro-bar qui se n’ocupés.
Gracia Sierra, 65 anysJubilada
No. Jo hauré de cuidar dels meusnéts perquè els meus fills no te-nen amb qui deixar els nens.Aquesta setmana és un problemaper als pares que no saben ambqui deixar-los.
És positiva la Setmana Blanca escolar?
Línia Sants agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que els es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sants es reserva el dret de reta-llar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]
RECOLLIDA DE LABROSSA
Si l’Ajuntament diu que per lanit no es pot sobrepassar els 55dB, per què el mateix Ajunta-ment l’incompleix amb els noussistemes de recollida d’escom-braries?
Cada nit, i gràcies als nous sis-temes i uns horaris incompren-sibles, em desperto a les 3.45 hperquè és en aquesta hora quanrecullen els dos contenidors da-vant de casa meva. Això estradueix en 5 llargs minuts desorolls sota la meva finestra i unallarga estona fins agafar de nou lason.
Realment, no es pot fer aixòabans de la mitjanit? Tan difícilés programar les recollides perevitar que els barcelonins es des-pertin amb el soroll nit rere nit?
José Maria BarrosBarcelona
IMSERSO
Així funciona l’Imserso. Rebouna carta, i faig una cua de 3hores a l'Agència de Viatges.
A l’endemà, una altra cua de 3hores per pagar una bestreta de12 euros.
Quaranta-cinc dies abans haigde pagar l'import del viatge. In-
gresso l’import quan faltaven 38dies per viatjar.
Sense avisar, l’Imserso anul·lael viatge, argumentant que m’heretardat en el pagament 3 dies(donen 4 dies de marge).
Vaig a correus envio un certi-ficat perquè em retornin els di-ners, que serà amb molta sort alcap d’un mes.
Perdo els 12 euros de la benes-treta i els diners del certificat.L’Agència de Viatges Halcon diu
VISCA LA DEMOCRÀCIA!
Davant dels qui recorren a la islamofòbia per restar simpaties ales revolucions democràtiques del món àrab, voldria insistir enuna sèrie d’obvietats sovint oblidades.
Per una banda, l’Islam i la democràcia són perfectament com-patibles, com ho proven els 400 milions de musulmans que s’or-ganitzen en sistemes democràtics.
En segon lloc, la democràcia cristiana als governs d’Alemanyao de Catalunya, per exemple, és tan legítima com la democràciamusulmana que governa Turquia o Indonèsia.
Per una altra banda, els opositors Germans Musulmans d'Egip-te i l’Ennahda de Tunísia fa dècades que lluiten contra la dictadu-ra i el terrorisme per assolir la democràcia.
En quart lloc vull destacar que el poble egipci i tunisià -musul-mà o no- mereix viure en democràcia, més encara quan se l’haguanyada a pols i sense esperar que el dictador mori al llit.
I per últim, la pau entre els pobles es construeix entre demò-crates, mai amb dictadors finançats o sostinguts per Europa, Is-rael i els Estats Units d’Amèrica.
Marc JamalBarcelona
que ells no hi tenen res a veureamb tot això.
Sento una profunda indi-gnació.
Rosa PomaredaLa Bordeta
FE D’ERRADES
La foto de la pàgina 20 de l’ante-rior número és de la Penya blanci blava i no d’arxiu.
l dilluns 7 d’abril un jove era agredit a ganivetades a l’estacióde metro de Tarragona per quatre altres joves. Per sort, l’agres-
sió va acabar sense conseqüències tràgiques i el noi ferit va poder sor-tir poques hores després de l’hospital. Es pensa que tots els joves im-plicats podrien formar part d’algunes bandes llatines, ja que el joveagredit portava una indumentària amb els colors habituals dels La-tin Kings (negre, groc i daurat). Independentment d’aquestes darre-res hipotesis, el cert és que, malgrat que de molt en tant en tant, latranquil·litat que es viu als barris de Sants, Hostafrancs i la resta deldistricte es veu interrompuda per fets violents que esgarrifen. No calrecordar l’adolescent mort a ganivetades al carrer Roser, prop de CanMantega, ara fa uns anys. El parc de Joan Miró, el de l’Escorxador,també ha estat l’escenari de diverses agressions. És clar que la so-lució és difícil d’albirar. No es pot posar un agent policial a cada can-tonada (ni ho admetríem). A més, molts d’aquests fets succeeixenentre membres de determinades comunitats. Però la societat cata-lana no pot mirar cap a una altra banda, sinó que s’ha d’implicar pertal de posar-hi remei. Una educació més inclusiva, unes polítiquesque fomentin la cohesió i, sobretot, una mirada més tolerant per partde tots, són elements imprescindibles.
La cohesió i la tolerància,elements imprescindibles
E
es grans actuacions sovint provoquen danys col·laterals que afec-ten directament als que menys ho han de patir. Parlar de grans
obres ve relacionat amb maldecaps que sovint han d’aguantar els ve-ïns o les persones que més en fan ús d’allò on s’està treballant. Lacobertura de les vies de Sants es va plantejar a les nits per intentarafectar el mínim possible als ciutadans, amb el temor que fos alte-rat el descans dels residents propers a les vies. Doncs bé, lescircums tàncies han estat favorables i també ho ha estat el treball delsoperaris, que encaren la recta final d’una de les fases d’aquest pro-jecte, que ha de servir per millorar la qualitat de vida que dels ve-ïns que viuen als entorns. Ha estat positiva, també, la transparèn-cia amb la qual s’ha treballat, informant periòdicament de l’evolu-ció dels treballs. Tot plegat, resulta un balanç positiu tant per la ra-pidesa i la transparència, com per l’eficàcia.
Una obra sensedanys col·laterals
L
5�Opinió
L’agulló
La lupa
Jordi SugrañesDirector Línia Sants
La Foto
Semàfors
El mirador
Cruïlla dels carrers Magalhaes i Poeta Cabanyes (Poble Sec)
líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201117
El ‘pinganillo’ de vol i dolAssistíem fa uns dies a una sessió històri-ca del Senat, on la presència de les llen-gües de l’estat hi adquirien, totes, un esta-tus de reconeixement. Català, gallec i bascarribaven a fer-se presents amb tota oficia-litat a la cambra alta, al costat del castellà,tot i desencadenar un controvèrsia medià-tica que alguns ja han batejat com la dis-còrdia del pinganillo.
L’arribada del català al Senat sembla ha-ver-se produït a destemps, i amb un petitretard de 30 anys. Els camins que ens pro-posen els polítics espanyols podrien ser detornada, si més no això es publica dia reredia, tot tornant a identificar el que es diua la premsa de Madrid com si fos l’estatd’opinió de tot l’Estat. Madrid i els seus“mentideros” com a únics oracles naturalsdel món.
Però aquesta mateixa classe i periodis-me del cèntric altiplà ibèric, que tant s’es-cuda en la Constitució, oblida massa sovintque l’Estat està de facto intervingut pel di-rectori europeu i que la mateixa Constitu-ció recull en el seu article 3 l’especial re-coneixement de les llengües espanyoles, al-tres que el castellà.
Hem assistit en els darrers anys a unaidentificació d’espanyol amb llengua cas-
tellana, cosa que la Constitució defuig, i deMadrid amb el centre del món. I assistimara, mercès a la frivolitat de la polèmica delpinganillo, a un intent de foragitar-nos delmarc i de la interpretació constitucional,i no cal dir que de voler tornar a temps pre-tèrits i situar el català en un mer folkloris-me.
Un retorn al passat per por i manca decoratge d’assumir el valor de la pluralitat?O bé un foragitar-nos del marc conceptu-al espanyol? Què som doncs? Són tempsper a una serena però seriosa reflexiócom a catalans. Quin és i com ha de ser l’es-tat propici per a Catalunya? Certes polèmi-ques, amb pinganillo o sense, ens aboquennovament a aquests debats.
En aquests temps de crisi econòmica,que alguns voldrien aprofitar per fer pas-sar el ribot pertot, recentralitzar l’estat, ifermar curtes aquestes malagraïdes comu-nitats autònomes, cal estar ben amatentsi prendre bona nota, no pas pel que es diupel broc gros sinó pel missatge que es pre-tén passar subliminalment, per bé que lafinor dialèctica no figura gaire en els an-nals de la tradició més hispànica.
Sigui com sigui, es tracta de posar en or-dre els catalans i les seves dèries, per re-conduir-nos per un suposat camí naturalde les coses, que no és cap altre que el dela visió hispano-madrilenya d’interpretarel món, fent abstracció que el món avui és,precisament, més global que mai, i com siCatalunya i el català fossin invents de faquatre dies, i no de més de mil anys d’his-tòria.
Pere Martínez, Òmnium Cultural
PINTAR LA NOVA CASAAquest cap de setmana ens vam assa -bentar de la caiguda del dictador egipciHosni Mubarak. El que havia estés la pori la mort durant 30 anys ha caigut empèsper la força de voluntat dels seus conciu-tadans. Els egipcis van dir prou, i hanportat la seva reclamació fins a les dar -reres conseqüències. Mubarak haviaanunciat que abandonaria el poder al se-tembre, però era massa temps per a unagent que havia estat esperant aquest mo-ment durant tres dècades. És estrany,però de tant en tant ens trobem ambalgun cas en què les armes no tenen resa fer contra les mans obertes. Ja va pas-sar l’abril del 1974 a Portugal, amb la Re-volució dels Clavells, i ha tornat a ocorreaquest febrer a Egipte.
El dia següent de la fugida de Mubarakels egipcis van sortir al carrer amb pots depintura i pinzells i van començar a pintarles voreres de colors. Anaven tapant el grisde l’asfalt, el gris de trenta anys de dicta-dura, amb els colors blanc, negre, vermell,etc. En definitiva, els egipcis estrenavenun nou país i, tal com faria qualsevol queestrena una casa nova, el primer que vafer va ser pintar les seves parets, enaquest cas les voreres. Les famílies es reu-nien al carrer amb els rodets i passavenun cop i un altre capes de pintura peramagar del tot un calvari que ha durat totauna vida.
Són diverses les imatges que quedarand’aquesta revolució, però crec que cap éstan colpidora com aquest gest d’ajupir-sei pintar la vorera amb un pinzell. Malau-radament, ens hem acostumat massa rà-pid a la sang televisada. Tants anys deconflicte palestino-israelí ens han fet im-munes a l’aparició en pantalla d’un ferito, fins i tot, d’una persona morta. Per con-tra, les imatges de felicitat són cada vega-da menys freqüents, i per això l’instantà-nia de milers d’egipcis rient mentre pin-ten les voreres és commovedora. Tant debo, totes les voreres fossin de colors.
�Una jutgessa triga dos anys en emetre una sentència.El jutjat penal número 1 de Barcelona acaba de fer pública una
sentència amb un retard sense precedent conegut: dos anys des dela data de la celebració del judici. La resolució judicial condemna apenes menors tres responsables de les obres de construcció de la lí-nia 9 del metro a Santa Coloma de Gramenet, on el 19 de gener del2004 es va produir accident laboral amb un treballador mort i unferit greu.
�Retenen un cotxe de la policia perquè l’Ajuntamentno paga el lloguer. L'empresa que fa dos anys va subminis -
trar un parell de turismes a la Policia Local de Sant Feliu de Guí xolsen rènting en té un de retingut perquè diu que l'Ajuntament li deu14.553,82 euros en factures del 2010. No és l'única empresa que lireclama diners a l'Ajuntament: l'empresa que subministra els uni-formes dels agents li demana 8.082,22 euros. Fonts del consistorihan manifestat que no els consta que hi hagi factures pendents depagar de l'exercici anterior.
�El 24 de gener va ser el pitjor dia de l'any. Hi ha diesque més valdria no llevar-nos. Molts d'ells són impossibles de
preveure. Ara, un investigador britànic ha donat un nou motiu mésper al desànim, o per a la previsió, elaborant una fórmula matemàti-ca per assenyalar quin serà el pitjor dia per al nostre estat d'ànim.I per aquest 2011, la fórmula va donar com a resultat el passat 24 degener. L'autor de la fórmula sobre el pitjor dia de l'any per a l'estatd'ànim és el doctor Cliff Arnalls, professor de la Universitat de Cardiff.
Malgrat que comptava amb el factor pis-ta al seu favor, el CE Mediterrani no va po-der alçar el trofeu de la Copa de la Reina.Va perdre la final per 18 gols a 8 contra elCN Sabadell, que va confirmar el paper defavorit amb què arribava a la cita.
CE MediterraniSubcampió de la Copa de la Reina
Cobriment de les vies de trenEls treballs no estan causant gaires molèsties
Plataforma de defensa de Can ViesLes reivindicacions pugen de to
El cobriment de les vies de tren al seu pasper Sants continuen a bon ritme. Malgratque els treballs es realitzen de nit, aquestsno estan causant gaires molèsties als ve-ïns, que a més a més, reben informaciópuntual de l’estat de les obres.
L’imminent judici contra l’ocupació de CanVies ha fet pujar el to de les reivindicacionsdels qui defensen la devolució al barri d’a-quest espai. Fa dos dies alguns dels seusmembres van encadenar-se a la seu de Dis-tricte i anuncien nous actes per divendres.
Febrer
201117
6�
Santslíniasants
Obres a la nit sense queixes
Foto: J. S.
Jordi SugrañesSants
Els operaris que treballen en lacobertura de les vies del tren alseu pas per Sants encaren la rec-ta final d’una de les fases prèviesdel projecte: la construcció d’unsmurs de suport als costats de lesvies, on es recolzarà la llosa quetaparà tot l’entramat ferroviari.Aquestes obres, que van iniciar-se a finals de gener al carrer An-toni de Capmany, entre Sant Jor-di i Jocs Florals, impliquen quees treballi a la nit, com ja va ad-vertir l’empresa constructora alsveïns i a l’Ajuntament.
El temor a que les tasques al-teressin el descans dels residentsmés propers, de moment, s’estàesvaint. “No s’ha rebut cap quei-xa veïnal”, destaca la regidora deldistricte, Imma Moraleda, quedóna algunes possibles raons:“Cal tenir en compte que s’estàtreballant en una zona una micaallunyada de les cases i que, al serhivern, les finestres estan tanca-
Els treballs de cobertura es duen a terme al carrer Antoni de Capmany
Al gener es van iniciar els treballs nocturns per cobrirles vies > Per ara, les obres respecten el son dels veïns
des i amorteixen el soroll que espugui produir”. Malgrat aquestescircumstàncies i els controls de lapròpia constructora, l’Ajunta-ment té activats els sistemes devigilància per evitar alteracionsen la tranquil·litat nocturna.
El president del Centre Socialde Sants, Josep Maria Domingo,coincideix amb la regidora enaquest balanç de les obres que
s’estan duent a terme. “No hemrebut cap queixa per part delsveïns i la veritat és que semblaque ho estan controlant més”, in-dica Domingo. Des del Centre So-cial es percep que l’empresa estàcomplint les promeses fetes alsveïns. “Setmanalment ens infor-men dels treballs que duran a ter-me aquells dies”, afegeix JosepMaria Domingo.
Segon cop dur al tràfic de drogaal districte en tant sols un mesRedacció > Els Mossos d’Es-quadra de la comissaria de Sants-Montjuïc han donat un altre im-portant cop al tràfic de droga.Avui fa una setmana, el 10 de fe-brer, detenien a Oscar V. P., de 37anys, com a pressumpte traficant.
Es van intervenir 6 quilos decocaïna i 16 kg d’haixix, junta-ment amb altres substàncies es-tupefaents i vàries armes i muni-ció. El valor de la droga podria as-cendir al mig milió d’euros. El de-tingut ha ingressat a presó per undelicte contra la salut pública iper tinença il·lícita d’armes.
Des de la comissaria s’ha des-tacat que el detingut utilitzava unmètode peculiar dins del món dela droga, ja que guardava la dro-ga en el seu cotxe en un aparca-ment proper a la plaça de la Far-ga. Normalment, els traficantsprefereixen guardar-la al seu pis.
Els Mossos estan investigantles connexions entre aquest casi la detenció d’una altra personafa dues setmanes al barri de Fontde la Guatlla, ja que ambdóscompartien suministrador. Esdescarta, però, l’existència d’unabanda organitzada.
Aquest divendres es coneixeràla continuïtat o no de Can ViesJ. S. > Divendres tindrà lloc eljudici que enfrontarà TransportsMetropolitans de Barcelona(TMB) i el Centre Can Vies, lacasa ocupada al carrer Jocs Flo-rals que, des de fa 14 anys, par-ticipa de la vida diària de Sants.Per mostrar el seu rebuig a TMB,Can Vies ha organitzat un esmor-zar a la plaça de Sants pel diven-dres, a partir de les 8 h del matí,coincidint amb el judici. Des-prés de l’esmorzar es realitzaràuna cercavila pel barri. Els ocu-
pants de Can Vies, però, ja haniniciat altres actes de protesta,com l’encadenament protago-nitzat dimarts per dos joves a lesportes de la seu del districte.
Cal recordar que TMB argu-menta que Can Vies s’ha de der -rocar per construir-hi la sortidad’emergència de l’estació de Mer-cat Nou, però l’anterior litigi es vadesestimar ara fa tres anys, quanCan Vies va ser declarat un espai“bàsic per a la vida associativa icultural del barri”.
Can Vies s’aixeca al carrer Jocs Florals, al costat de les vies del tren
Foto: J. S.
Sants és un dels punts amb més contaminacióL’últim examen que l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha fet a l’aire de la capi-tal catalana demostra que hi ha cinc punts de la ciutat on se supera el nivell límit de
diòxid de nitrògen (NO2), ocasionat pel trànsit. La carretera de Sants és un d’aquestspunts, juntament amb Gràcia, el Poblenou, Sant Gervasi i el parc de la Ciutadella.
Foto: Mossos d’Esquadra Una festa popular celebra la fide les obres al carrer de SantsSants-Badal > Les obres alcar rer de Sants, entre Riera Blan-ca i la plaça de Sants, ja s’han en-llestit i, per això, l’Ajuntament haorganitzat per aquest diumengeal matí una festa i un vermut po-pular on tots els veïns estan con-vidats. La celebració es durà a ter-me a la carretera de Sants, entreel carrer Sugranyes i la ramblaBadal, pel que tots tres carrers es-taran tallats o tindran restriccionsde trànsit durant tot el matí dediumenge (entre les 7 i les 15 h).Les línies d’autobús 56, 57 i 157també seran desviades. Malgrat
això, l’accés als aparcaments dela zona estarà garantit.
L’obra al carrer de Sants, queha mantingut el vial tot aixecatdurant molts mesos, ha permésla renovació de les voreres i de lesdiferents xarxes de serveis. Amés, s’ha canviat el mobiliariurbà. Una de les actuacions mésdestacades ha estat l’incrementdels passos de vianants, per tal demillorar l’accés dels veïns a unai altra banda del carrer.
Els treballs de l’obra han tin-gut un cost final de més de 3,3milions d’euros.
9�líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201117
Les noies del Mediterrani cauen a la finalEl CN Sabadell revalida el títol de la Copa de la Reina en guanyar 18 a 8 a les santsenques
Les jugadores del CN Sabadell celebren la victòria a la Copa de la Reina
Foto: Federació Espanyola de Natació
Cristian GómezSants
El Club Natació Sabadell Astra-pool va revalidar el títol de laCopa de la Reina guanyat l’anypassat després d’imposar-se perun clar 18 a 8 a les jugadores delCE Mediterrani, que es van haverde conformar amb el subcampio-nat.
Tot i que el torneig es va dis-putar a les instal·lacions JosepVallès del club Mediterrani, lesjugadores locals no van poderaprofitar l’avantatge del factorpista i les vallesanes no van tenirgaires problemes per imposar el
seu ritme de joc i confirmar el seupaper de favorites alçant-se ambla victòria final.
L’inici del partit va estar for-ça igualat i les noies del Medite-rrani fins i tot van arribar a co-mandar el marcador per 2 gols a3 en els primers minuts de par-tit, però només va ser un mirat-ge ja que posteriorment el CN Sa-badell va encadenar un parcial de4 a 0 que el Mediterrani ja no vapoder contrarrestar. A partir d’a-quest moment les sabadellen-ques ja no van treure el peu del’accelerador i van continuar ei-xamplant les distàncies en elmarcador fins al 18 a 8 final.
BON CAMPIONATMalgrat caure derrotades a la fi-nal, les jugadores del Mediterra-ni van realitzar un bon campionati la seva trajectòria fins a la finalva ser força destacada. En quartsde final van derrotar per 8 gols a6 al Cablescom EWZ, mentreque a semifinals es va imposar per6 a 10 al CW Dos Hermanas.
Per la seva banda, el CN Saba-dell va mostrar una gran superio-ritat durant tot el cap de setma-na i va golejar a tots els seus ri-vals; primer al CN Mataró, que vacaure 15 a 4 en quarts, després alSant Andreu per 3 a 9 i posterior-ment al Mediterrani a la final.
Redacció > Mercè Vilalta és lanova presidenta dels Castellersde Sants. Així es va decidir a l’as-semblea que la colla va realitzarel passat 3 de febrer, i on tambées va decidir la continuïtat deMarc Febrer com a cap de colladels Borinots. La nova presi-denta, que ocuparà el càrreccom a mínim durant les dospropers anys, encara reptes im-portants com la inauguració delnou local social de la colla.
Mercè Vilalta,nova presidentadels Castellers
Redacció > Coincidint amb elprimer any de l’inici de la refor-ma del Mercat de Sants, els seuscomerciants i paradistes hanorganitzat una exposició fotogrà-fica que es podrà visitar fins al 2de març al vestíbul del mercatprovisional (rambla Badal entreels carrers Canalejas i Daoíz iValverde).
Actualment s’està finalitzantla primera fase de la reforma delmercat que consisteix en l’ender -roc de les estructures interiors.
La reforma delMercat de Santsen imatges
Redacció > Aquest diumenge laplataforma Sants-Montjuïc Deci-deix ha organitzat una celebracióa les Cotxeres de Sants, que sotael nom de Decidim fer Festa,proposa una jornada lúdica.Aquesta arrencarà a les 10.30 hamb una xocolatada, jocs infan-tils i l’actuació de la Coral de SantMedir. Al migdia es farà un dinara base d’escudella i botifarra.
Sants-MontjuïcDecideix va defesta a Cotxeres
Sants
11�11�Creu Coberta · butlletí 169 líniasantswww.liniasants.catFebrer
201117
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
La fira romana a Creu Coberta
BARCINO·COLONIA·ROMAEEL PROPÒSIT DE LES JONADES
ROMANES DE BARCELONAríem parlar als carrers?, etc.
Així doncs, durant les jornadeses desenvoluparan tot una sèried’actuacions i de recreacions his-tòriques que presenten fets, situa-cions o realitats tal i com deviensucceir fa dos mil anys, a fi de do-nar al visitant la sensació d’anarpels carrers d’aquesta petita ciu-tat o d’entrar dins la domus d’unpotentat ciutadà, de respirar les se-ves olors i els seus perfums, com-prar al seu mercat, d’entrar a lestabernae o de veure legionarispel carrer. Només així es pot en-tendre el que significava realmentviure en una ciutat de l’ImperiRomà.
Naturalment, les escenes quedesfilaran davant dels vostres ullsdurant aquests dies de retorn al’Antiga Roma no són imaginàries,sinó que deriven directament delsresultats d’estudis i investigacionsque han portat a terme especialis-tes en diversos aspectes de la Cul-tura Clàssica romana que van desde la cuina a la medicina passantper la tecnologia militar i l’urba-nisme o el coneixement exhaustiude la vida familiar, entre moltes al-tres coses.
I tot plegat vol fer-nos adonarque la nostra forma de viure és fi-lla directa de la dels romans. Noseríem els mateixos si no haguésexistit una edat romana. Normal-ment la civilització romana s’iden-tifica amb els rostres dels empera-dors, amb les legions en marxa iamb les llargues columnates delstemples. Però la seva autèntica for-ça va ser una altra.
El secret de Roma, com diu An-gela, va ser el seu modus vivendiquotidià: la forma de construir ca-ses, de vestir-se, de menjar, d’in-teractuar amb els altres, dins i forade la família, tot això emmarcat enun precís sistema de lleis i reglessocials. Aquest aspecte va roman-dre essencialment inalterat durantsegles, és clar que amb la seva prò-pia evolució gradual, i va perme-tre a la civilització romana sobre-viure fins als nostres dies. Efecti-vament, l’Imperi romà no ens vadeixar només estàtues i monu-ments extraordinaris. Ens va dei-xar un programari que ens permetviure cada dia. Romà és l’alfabetque utilitzem, fins i tot a internet.El català deriva del llatí, com l’ita-lià, el castellà, el portuguès, elfrancès o el romanès (i fins i tot,com sabem, un tant per cent ele-vat de paraules angleses tenen elseu origen en el llatí). Per no par-lar del sistema jurídic, del viari, del’arquitectura, de la pintura, de
Les Jornades de Recreació i Divul-gació Històrica pretenen difondreel coneixement de la història an-tiga fent que tothom pugui veure,sentir i tocar els elements essen-cials que caracteritzen aquest pe-ríode fonamental de la història dela humanitat, de la nostra història.“Veure” vol dir presentar activi-tats que ens acostin a la realitat delmón antic. “Sentir” significamostrar cada recreació i recons-trucció històrica de la maneramés propera a l’interlocutor per-què desenvolupi l’empatia histò-rica a bastament. I “Tocar” és ferrealitat els objectes, les imatges, leseines, els vestits i altres realitats di-verses de l’antiguitat per acostar-les a l’espectador.
La Recreació Històrica, doncs,vol donar vida al passat en els nos-tres dies i així posar a l’abast detothom la Història de la Culturaamb una perspectiva tant dinàmi-ca com divertida i amb una formadidàctica i propera, amb l’objectiude fer seva la màxima llatina del“docere et delectare” (ensenyar igaudir, ensenyar i fer que quiaprèn es diverteixi, s’ho passi bé,tant o més que aquell qui ense-nya).
I per què Roma? Per què ensinteressa saber com vivien els an-tics romans i què succeïa cada diaals seus carrers? L’estudi, la re-creació i l’actualització de la RomaCaput Mundi ens permet de conèi-xer què s’esdevenia en cadascunade les coloniae, com ara la nostraBarcino, les quals conformaven totel vast Imperi Romà i eren un pe-tit mirall de la gran urbs.
Com assenyala l’erudit investi-gador i divulgador Alberto Ange-la al seu llibre Un día en la anti-gua Roma. Vida cotidiana, secre-tos y curiosidades, La esfera de loslibros, Madrid, 2009 (obra demolt recomanable lectura), totshem trobat a faltar en els cartellsi les guies dels Museus i dels jaci-ments arqueològics aquell encantindescriptible que té el món romài que es pot reviure cada vegadaque ens acostem la seva vida quo-tidiana.
I precisament aquest és l’espe-rit de les jornades: explicar lagran Història a través moltes pe-tites històries quotidianes queconstitueixen el dia a dia d’una pe-tita Barcino fundada entre el 15 iel 10 a. de C.: què se sentia en pas-sejar pels seus carrers? Com erenels rostres de la gent que passavaal costat nostre? Què es veia des deles balconades? Quin gust tenia elmenjar? Quin tipus de llatí senti-
l’escultura, que no serien el mateixsense els romans. Bona part delsistema de vida occidental no ésuna altra cosa que l’evolució mo-derna del sistema romà.
En aquest sentit i com hem as-senyalat a l’anterior article publi-cat, aquestes primeres jornades gi-raran al voltant de la vida civil i elcomerç. Però la nostra intenció ésanar incorporant, any rere any, acada una de les pròximes jornades,un nou àmbit propi del món romà:el militar, l’artístic, l’esportiu, elculinari, el tecnològic, la diversió,...i que, d’aquesta manera, s’acabiconformant una visió, tan comple-ta com sigui possible, però dins lesnostres possibilitats, d’una petitaciutat romana que esdevindràposteriorment la nostra ciutat ac-tual.
I des del punt de vista humà icultural, hem de pensar que el pe-rímetre de les fronteres terrestresde l’Imperi romà mesurava més dedeu mil quilòmetres i reunia po-blacions molt diferents, fins i totfísicament: des dels rossos delnord d’Europa fins a les ètniesd’Orient Pròxim, de les asiàtiquesa les nord-africanes. Totes ellesemmarcades dins d’un equilibriintercultural molt especial de to-lerància i aprenentatge.
És curiós que Florus, escriptorromà del s. II a. de C., referint-seals habitants de l’actual Tarraco,
els defineix com un poble honrat,estalviador, tranquil, que guardaun cert recel del foraster, peròque, un cop provat, el tracta bé.Una descripció que ens acostamolt a alguns tòpics que altres po-bles peninsulars utilitzen per cri-ticar, menystenir i ridiculitzar lapoblació actual de la mateixa zonai que, per extensió, refereix ara atots els catalans. Però Florus en-tenia que aquestes eren qualitats,i les hem d’entendre com un tretd’identitat cultural que ens defi-neix com a poble dins del mare-magnum de cultures que hi ha aHispania, i ara, pel fet de la globa-lització, al món. El coneixementdel món romà, doncs, ens ajudatambé a refermar els nostres tretsculturals, nacionals i diferencia-dors.
I el cor de tot era Roma. Esta-va situada exactament en el cen-tre de l’Imperi. Era un centre depoder, per descomptat, però tam-bé una ciutat rica en cultura lite-rària, jurídica, filosòfica. I, so-bretot, una ciutat cosmopolita,alguna cosa semblant a les NovaYork, Londres o Barcelona actuals.A Roma es reunien persones decultures molt diverses. Caminantpels seus carrers hom podia cre-uar-se amb riques senyores mun-tades al seus palanquins, metgesgrecs, oficials de cavalleria gals, se-nadors itàlics, mariners espanyols,
sacerdots egipcis, prostitutes xi-priotes i gaditanes, comerciantsd’Orient Pròxim, esclaus germà-nics...
Un univers sorprenent i irrepe-tible que es copiava i multiplicavaen totes les colònies romanes aimatge de la gran Roma, i que aravolem reviure a la nostra Barcinoactual.
Hem d’entendre, doncs, i perconcloure, que les jornades de re-creació, reconstrucció i divulgacióhistòrica romanes són, curiosa-ment, el procés invers a com esplanteja l’educació actual. El segleXXI, segle de les tecnologies de lainformació i de la comunicació, delmón digital i en 3D, no pot fer mésque presentar la història del mónde forma virtual, molt acolorida iamb una gran definició d’imatge,però, malauradament, intangible,irreal. En canvi, les jornades ensfan sentir, ens fan viure i ens po-den deixar tocar allò que ensagrada i interessa; ens donen, endefinitiva, allò que realment moul’esser humà: la curiositat per to-car, i en tocar, sentir i viure elmón, fer-lo teu i assumir-lo,aprendre’l i gaudir-ne.
Ricard Llop Altés, Professor de Llatí i
Cultura ClàssicaMembre de la junta de L’As
sociació de ComerciantsCreu Coberta
Creu Coberta · butlletí 16912� líniasants www.liniasants.catFebrer
201117
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
Per a una bona respiracióPer a les afeccions de gola comara irritació, dolor o punxades,així com la tos irritant, lanaturalesa ens ha regalat unameravella a tra vés d’un derivatapícola: l’ano menat pròpoli opròpolis. Aques ta és una subs -tància resinosa que les abellesob tenen de les gemmes dels ar -bres i d’alguns vegetals, i queacaben de processar ellesmateixes més tard al rusc. Lesabelles l’utilitzen per recobrirles parets del rusc i mantenir-lolliure de bacteris, essent a mésantibacterià, antiviral, im m u -no-estimulant, antii n fla ma to ri ,cicatritzant i lleu gerament anal -gèsic.
Vies baixesEn el cas que el problema siguide tos congestiva i, per tant,més ben localitzada a les viesbaixes, s’aconsellaria millor elplantatge. Tal com ens indi quenles enciclo pè dies botà niques elplantatge deu el seu prestigi a la
seva bene ficiosa ac ció contra lesal·lèr gies respi ratò ries, d’aquíque també sigui conegut com laplanta an tial·lèrgica dels pro -blemes res pi ratoris per exce -l·lència. Els componentsfo na men tals del full del plan -tatge són les iridoides, sent elprincipal com ponent l’aucu ba.Aquest té propietats anti -bacterianes, uti litzades percurar les afeccions bronco-pulmonars. Els mucí lags quepresenta afegeixen una acciósuavitzant i emo l·lient, a més defacilitar l’ex pec toració. Grà ciesa la seva com posició el plan -tatge és tam bé anti infla matori ian tial·lèrgic.
AlimentacióTot i ser (excepte excepcions)un trastorn temporal, hi ha al -guns aliments que ens podenajudar a resoldre aquests tras -torns.
Contra la tos i la mucositatCertes verdures, per la seva
particular composició quí mica,destaquen per les seves propie -tats antitussígenes. L’all (cru), per les seves pro pie -tats antisèptiques, es carac te -ritza a més per aug men tar lessecrecions bron quials, per laqual cosa també és expec to rant .
La ceba, rica en compostosde sofre, actua sobre les viesrespi ratòries per les seves
Els secrets del cava, a Creu CobertaEl món del cava
Sistema respiratoriSalut a Creu Coberta
propietats expectorants i mu -col·lítiques.
El rave, el creixen i la bor -ratja. En aquestes últimes ver -dures abunden els mucí lagsque, com explicàvem abans, ésun tipus de fibra amb accióemol·lient, pel que el seuconsum està es pecialment re co -manat en cas d’infeccions res pi -ratòries de les vies altes com els
refredats i encostipats, ja quesuavitza les mucoses, facilital’expec toració i augmenta latrans piració o producció decalor (acció sudo rífica).
Diego Diaz“La Dietetica”
Creu Coberta, 40
El món del cava és d’una grancomplexitat i diversitat. Desdel tipus de raïm que es fa ser-vir, fins a les bótes i el tempsde maduració, el nostre vi es-pumós més internacional me-reix a partir d’ara un espaipropi al suplement de CreuCoberta per a Línia Sants. Iaixò és gràcies a la nostracol·laboradora Núria, secretà-ria de la nostra associació, quededica part de la seva vida pro-fessional i associativa als vins icaves des de la seva botiga.Amb ella, assessorada per laenòloga de Caves Vilarnau Eva
Plaza, ens endinsarem en lesmeravelles dels sabors, lesbombolles, les caves i tot allòque fa del cava un món apas-sionant i que mai s’acaba.
Alguns dies, ens deturarema analitzar els taps de suro, laimportància de la tradició,l’envàs, i també un nou mónque ha sorgit entorn el cava, elcol·leccionisme de xapes i “pi-rules”. No serà tampoc capcurs d’enologia, sinó que elque voldrem serà donar pis-tes i consells per a la degusta-ció d’un bon cava, que siguiuna guia tant per el consumi-
dor habitual, com per les per-sones que procedents d’altresindrets desconeixen aquestabeguda tant nostra. Explicarem què vol dir quanen una etiqueta llegim granreserva, reserva, brut, semi-sec..., que significa cuvé i quèrepresenta per al nostre pala-dar. Aquesta nova secció, “Elssecrets del cava”, vol aproxi-mar-vos doncs, tot allò que su-posa la nostra beguda mésinternacional i reconeguda.Quins son els tipus de raïmque es fan servir per poderportar la denominació Cava ,
quin és el procés que té el raïmdes de que es cull de les vinyesfins que arriba convertit encava a les nostres mans, o comes diferencien segons elstemps que han estat a la cava.També parlarem d’algunsmites: cal que l’ampolla estiguidreta o ajaguda? té caducitat elcava?... “Els secrets del cava”.No t’ho perdis.
Albert TorrasPeriodistaMembre de la junta de L’Associació de Comerciants Creu Coberta
13�Creu Coberta · butlletí 169 líniasantswww.liniasants.cat Febrer
201117
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
DIMAYSc/ Rector Triadó, 3Parlem amb la Maria Teresa
1
VINS I CAVES EL REBOSTc/ Rector Triadó, 8Parlem amb la Núria
2
JOIERIA BALBÀSc/ Creu Coberta, 88Parlem amb la Carme
3
Passejant per Creu Coberta, a l’ex-terior del Mercat d’Hostafrancs, enstopem amb la parada de la MariaHilda, i ens deturem a veure quingènere tenen. Ja ho veus, roba persenyora de totes les edats: noiesjoves, de mitjana edat, i altra robaper senyora més gran.Sobretot jerseis i roba de puntveig.Si, tenim molts jerseis, tambépantalons, jaquetes de primavera,bruses...
I aquesta temporada de pri-mavera que ve, què recomanesa les senyores? Colors pastels esduen bastant: sobretot rosa, gris,perla, i també altres de ben forts,com el taronja.
Deveu tenir un públic fami-liar.Si, sobretot gent de tota la vida,però també gent que va de pas, i al-guns turistes que paren aquí. Pensaque ja fa molts anys que la paradarutlla.
L’heu notada la crisi? Si que esnota, en general. A principis de messempre es ven una mica més, perquèla gent ja ha cobrat, i després vanbaixant les vendes. Però, com hapassat amb les altres crisis, tambéens en sortirem d’aquesta.
HILDA GOMEZ - Mercatd’Hostafrancs - Parada ext. Creu Coberta nº 2, 3 ,4 Parlem amb Maria Hilda
4
La Maria Teresa és la responsabledel centre d’estètica Dimays, al car-rer Rector Triadó. Ens hi a costemper conèixer la seva e x per iència aju-dant les veïnes d’Hos ta francs, i al-guns veïns, en sentir-se millor ambells mateixos.
En el fons és això, oi, sentir-se-millor? Si, som una estètica unisex,i treballem per a que els veïns i ve-ïnes se sentin millors amb ells ma-teixos. A vegades només cal unapetita ajuda.
I quina és l’ajuda? Neteges decutis, tractaments facials i corporals,tractaments anticel·lulítics, depila-cions làser... Per a això treballemamb productes naturals de nova ge-neració.
I aquests productes els veneu?Si, els mateixos productes que femservir en cabina amb els massatges itractaments, també els oferim alsnostres clients.
Com són aquests clients? Hi hade tot, fins i tot vénen noies que ga-irebé les hem vist néixer.
Quan fa que hi ets aquí? Setanys, però ja havia treballat al barria l’anterior centre Yves Rocher, peraixò hi ha moltes clientes que famolts anys que les tracto.
I el que té més èxit de tot? Elstractaments facials. Perquè el rostreés el reflex de l’ànima. I tothom tédret a veure’s millor.
Al carrer Rector Triadó, un oasigastronòmic s’erigeix des de fa 14anys, Vins i Caves El Rebost. Estracta d’una d’aquelles botigues dequeviures de tota la vida, que destaca,per sobre de tot, per la seva qualitaten els productes. La Núria ens atén.El vostre local és com màgic,Núria Ja fa catorze anys que ens hidediquem des de la botiga, i estemmolt satisfets de l’acollida.
I és que hi teniu de tot aquí. D’alimentació toquem una gran va-rietat de productes, però sempre bus-quem aquells que considerem de mésqualitat. I la qualitat no està renyidaamb el preu. Tenim allò que a nosal-tres ens agradaria menjar, perquè ésbo, saludable, ecològic i de la terra.
Molt producte gairebé artesa-nal oi? Si, a més som membres de laXarxa de consum solidari.
Quina és la vostra especialitat?El vi. De vins negres en tenim més de300 referències, i de totes les deno-minacions d’origen espanyoles. Pelque fa als vins blancs en tenim unaseixantena. A més també som espe-cialistes en el licor a granel.
Costa de trobar bótes de vi albarri, ja És el que manté el gust d’a-llò tradicional i d’allò ben fet.
Moltes felicitats Núria, quinsdies obriu? Obrim els matins de 9 a14 i les tardes de 18 a 21. Tanquem elsdilluns al matí, però obrim diu -menges i festius de 9 a 15h.www.rebostriado.com
Fa 27 anys que la joieria Balbàs, aCreu Coberta 88, ens rep per carre-gar-nos els canells de joies. La re-llotgeria i joieria Balbàs és un delsclàssics del nostre carrer. N’hemparlat amb la Carme
Amb aquesta trajectòriadeveu tenir molt client fixe. És gent de tota la vida. Que ens faconfiança, i torna sempre. Sap queel que tenim és de qualitat.
I quin és el vostre gènere, enquè sou especialistes?Sobretot en aliances de casament,en solitaris de compromís, tambétenim aliances de brillants, i diver-ses marques de rellotge
Ens en pots dir alguna?Treballem amb Miss Sixty, TimeForce, The One, Boss, Tommy Hilfi-ger, Viceroy i DKNY.
Hi ha una cosa que em sobta,objectes per nens! Sí, tenim una línia de productes i ar-ticles per a nadons i nens petits. Desde marcs d’argent infantils per a fo-tografies fins a coberts, també d’ar-gent per als més menuts. És unalínia que té molt èxit.
Quins horaris feu?De dilluns a dissabte, de 19 a 13:30 ide 17 a 20:30. Us hi esperem
Creu Coberta · butlletí 16914� líniasants www.liniasants.catFebrer
201117
ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA
“El Petit Comerç”El nostre petit-gran tresor
Sempre és interessant con-trastar les percepcions delsclients, diguem-ne, autòc-tons, amb els que vénen defora: no només es multipli-quen les perspectives sinóque, a arrel d’això, s’enri-queix i es defineix la idea decomerç que volem tenir al’eix. La setmana passada,l’Associació de ComerciantsCreu Coberta va acollir uncop mes un grup de 21 d’es-tudiants Americans per talde que veiessin com es el co-merç de proximitat i el com-paressin amb el comerç delseu país; els alumnes varenpoder conèixer de primeramà, la idea de promocionarel comerç de proximitat, através de l’organització d’ac-tivitats com la fira medieval,la passarel·la de moda o elsorteig de vals de compra perNadal. Les actuacions peraconseguir una major segu-retat dels compradors i co-merços, a través de contactesamb la policia catalana.
Els avantatges que ofereixals comerciants l’associació.La importància a desenvolu-par una mentalitat d’atencióal client a través de targetesque premien la fidelitat delcompradors. L’Assessora-ment per a instal·lar-se a laCreu Coberta, amb nous ne -gocis. Les activitats de Responsabilitat Social cor po -
Visita d’estudiants americans a l’Associació de Comerciants Creu Cobera
rativa, en crear una sensibi-litat cap a la importància delrespecte a la convivència oper promoure la condemnade la violència de gènere
Una de les coses que mésels va cridar l’atenció va serel tracte amb les persones:,“aquí sembla que quan hasentrat dos cops en una bo-tiga, ja et coneixen, són boti-gues petites on de seguidadeixes de ser un estrany”, co-mentava l’Alexa Cussick, dela Illinois Wesleyan Univer-
sity. Des de l’associació es vavoler oferir als joves ameri-cans la visió d’un eix comer-cial a ple carrer que caliaprotegir i que calia poten-ciar; en Jeremy Hursen, deColorado State University –Fort Collins, es sorprenia delfet que “cada botiga té el seupropi encant, la seva pròpiapersonalitat, a més, te n’ado-nes de que és una botiga i unnegoci familiar, que va co-mençar fa molt i que ara jaforma part de la persona quehi treballa; a EEUU no passa
això”. I és precisamentaquest encant, ens atrevi-ríem a dir quasi romàntic, elque cal mimar en els eixoscomercials de la ciutat. Nopodem pretendre ser com elsEEUU, amb les seves granssuperfícies comercials on elsjoves van a prendre un batutde maduixa després d’haverentrat a quatre botigues deroba en menys de vint mi-nuts; no va amb la nostraidiosincràsia: culturalment isociològicament, el nostrecomerç neix amb una volun-
tat social, no només empre-sarial.
Aquesta és la nostra granriquesa i, per tant, el nostrepetit-gran tresor.
Cèsar Duch i MartorellCoordinador Master in
Direcció Estratègica Universitat de VIC
Membre de la junta de l’Associació de
Comerciants Creu Coberta
CARRER DE SANTS - AV. MADRID. ÁTICODE 4 HAB., CON 2 TERRAZAS (17M2 AC-CESO SALÓN, EXTERIOR A CALLE DESANTS CON VISTAS / 14M2 ACCESODESDE HAB. DOBLE CON VISTAS) CALE-FACCIÓN, ASCENSOR, PERMITE ENTRARA VIVIR. 395.000€
BLAI - MARGARIT. PISO DE 4 HAB, COME-DOR, COCINA CON DESPENSA (IDEALPARA HACER OFFICE), 1 BAÑO, GALERÍAY 2 BALCONES. EXTERIOR A C/ Y A P/M.CORRECTO, GRANDES ESPACIOS, IDEALPARA REDISTRIBUIR. TRASTERO PARABICICLETAS EN FINCA. 237.000€
BADAL - CANALEJAS. PISO DE 3 HABITA-CIONES, CON BAÑO Y ASEO, COCINA OFFICE, CALEFACCIÓN, PARKET, TOTAL-MENTE REFORMADO EN FINCA DE OBRAVISTA REHABILITADA CON ASCENSOR.PARKING OPCIONAL. 245.000€
NUMANCIA - TRAVESSERA DE LES
CORTS. PISO DE 3 HABITACIONES, 2BAÑOS, PATIO, EXTERIOR A ZONA VER -DE AJARDINADA, COCINA OFFICE RE-FORMADA, 3 PIEZAS EXTERIORES,CALEFACCIÓN, ALUMINIOS. FINCA DEOBRA VISTA CON FACHADAS REFOR-MADAS Y ASCENSOR. 323.000€
Febrer
201117
16�
Hostafrancslíniasants
Redacció> Tot just quan quedapoc més de dues setmanes per ce-lebrar el carnaval, es comencen aconèixer els primers detalls de lacelebració. Enguany la festa dedisfresses girarà al voltant delmón del futbol i l’entrenador delMadrid, José Mourinho serà elrei carnestoltes. La gran rua decarnaval està fixada pel 5 de marça la tarda. Iniciarà el seu recorre-gut a la rambla Badal i avançaràfins a plaça Espanya.
José Mourinho,serà el rei delcarnaval de Sants
Dario Fo inspira la darrera exposició del CasinetEl Casinet d’Hostafrancs acull a partir del proper 22 de febrer l’exposició On és la
criatura!!! Ah!! ja torno a arribar tard a la feina, organitzada pel Col·lectiu d’Ar-tistes de Sants en el marc del cicle Art i Dona. L’exposició està inspirada en els tex-
tos Dones de casa, llit i església del dramaturg i escriptor italià Dario Fo.
Imatge de l’estació de Tarragona, lloc on van succeir els fets
Un jove rep sis ganivetades al’estació de metro Tarragona
La setmana passada un jove decatorze anys va rebre sis ganive-tades, cinc a la cama i una al pit,a l’estació de metro de Tarrago-na. Els fets van quedar enregis-trats a les càmeres de vigilànciade què disposa aquesta estació iara la policia estudia les imatgesper tal d’identificar els quatreagressors, que a dia d’avui enca-ra es troben desapareguts.
El menor agredit va ingresar al’Hospital Sant Joan de Déu i vaser donat d’alta després de 36 ho-res en observació.
La policia vincula aquest atacamb la violència entre bandes lla-tines i considera que els agressorsformaven part del clan conegutcom a Mara Salvatrucha 13. Algu-
La policia vincula l’atac amb la violència entre bandesllatines > Els quatre agressors es troben desapareguts
Cristian GómezHostafrancs
nes fonts del cas situen al joveagredit en l’òrbita de la banda ri-val, els Latin kings i s’està inves-tigant si aquest mateix jove va servíctima d’una altra agressió fauns mesos. Aquesta hipòtesi esbasa, entre d’altres, en la proxi-mitat del lloc dels fets amb el parc
de l’Escorxador, una zona que sesap que freqüenten aquest tipusde bandes, en la vestimenta de lavíctima, on predominaven elscolors negre, daurat i groc, distin-tius dels Latin kings i en el fet queel jove es negués a denunciarels seus agressors.
La Penya Blanc-i-blava organitzauna calçotadaRedacció > La Penya Blanc-i-blava de Sants-Hostafrancs se-gueix d’actualitat. Si fa poquessetmanes apareixia a les pàginesd’aquest periòdic amb motiu del’acte de col·locació d’una placacommemorativa de l’entitat al’estadi de Cornellà-El Prat, aratorna a estar d’actualitat per lesdiferents iniciatives que estanduent a terme per aglutinar elsentiment perico dels barris deldistricte. Una d’aquestes inicia-tives és la calçotada que hanpreparat aquest diumenge almigdia i que servirà de prèviaper anar escalfant motors decara al partit que l’Espanyol dis-putarà al camp de l’Osasuna apartir de les cinc de la tarda.
La calçotada està reservadatant als socis de la penya com alsdel club perico i la cita arrenca-rà a les dues del migdia a restau-rant La Cova d’Or (carrer Béjar,66), la seu de la penya blanc-i-blava de Sants-Hostafrancs. Elpreu és de 25 euros i es pot reser-var lloc trucant al 93 423 62 69.
Febrer
201117La Bordetalíniasants
17�
Bordeta > Amb el canvi de co-lor al Govern autonòmic i l’anun-ciada retallada en l’àmbit sanita-ri són ja diversos els equipa-ments els quals trontolla la sevacontinuitat. A partir de les decla-cacions del conseller de Salut, BoiRuiz, sembla que la decisió po-dria afectar especialment alsequipaments de nova creació,com és el cas del nou CAP de laBordeta (al districte) i altres 43centres “en perill” a Catalunya, al’espera que l’Institut Català deFinances tanqui el seu finança-ment. En aquest sentit, el presi-dent del Centre Social de Sants,Josep Maria Domingo, ha decla-rat que “no té cap notificació” res-pecte a una possible suspensiódel projecte del CAP La Bordeta.Sí que assegura haver sentit di-verses informacions als mitjansde comunicació que ho apun-ten, pel que mostra “dubtes i te-mença”, i assegura que aquestCAP, que ha de ser bàsic per albarri de la Bordeta ja suma“molts retards incomprensibles”.
El CAP La Bordeta es pot veure afectatper la retallada
Foto: Arxiu
Imatge d’arxiu del recinte industrial
La comissió de seguiment deCan Batlló fa balanç de l’any
La comissió de seguiment deCan Batlló s’ha reunit aquest fe-brer després de gairebé un anysense fer cap trobada. Durant lajornada, en la qual es va fer catà-leg de l’evolució dels projectes, hivan estar presents el gerent d’Ur-banisme, la regidora, el cap de lli-cències i diversos representantsdel Centre Social de Sants, de laComissió de Veïns de la Bordetai de diverses associacions veï nals,entre d’altres. Josep Maria Do-mingo, president del Centre So-cial de Sants, resumeix algunesde les demandes dels veïns, quetambé es van fer públiques du-rant la trobada de la comissió. Perdesencallar ambdós projectes,que la immobiliaria Gaudí ha
No s’havia fet cap reunió des de l’abril > La propostaveïnal és rendibilitzar el projecte amb el de Magòria
Sara ArroyoBordeta
El Sansur se situa penúltimSansur encadenava aquesta setmana la segona derrota consecuti-va en aquesta segona volta. Al camp del Sant Just va perdre per 4a 1 i al del Palleja, per 7 a 2. L’equip de la Bordeta se situa a horesd’ara en penúltima posició amb 8 punts. La propera jornada s’en-
fronten al cuer Inter Sentmenat.
Redacció > Les dues darreresjornades han estat un entrebancen l’ascens de posicions del Mer-cat Nou Magòria. El partit davantl’Herradura de Colòmbia va aca-bar suspès, i el darrer davantl’Arrabal-Calaf de Gramanet va fi-nalitzar en empat a 0, amb pocespectacle al terreny de joc. Els deSants són desens amb 26 punts.
El Mercat NouMagòria s’encallaa la mitja taula
Redacció > La recent presenta-da Associació de Comerciantsdel carrer Olzinelles continua elseu procés de formació. Aquestasetmana han format la Junta di-rectiva, que estarà presidida perMontse Casals. L’Associació va-lora “l’èxit” de la primera troba-da, que cloïa amb “moltes expec-tatives”. Ja es parla de prop de 25socis, aproximadament.
Pas endavant del’Associació deComerciants
paralitzat per manca de pressu-post, els veïns proposen la rendi-bilització del projecte planejat aMagòria per poder hipotecar (iper tant tirar endavant) el deCan Batlló. Domingo lamenta, ennom dels veïns, que el futur de
Can Batlló depengui ara de la vo-luntat de la immobiliaria i quel’Ajuntament hagi perdut poderde decisió. A més, afegeix que elspropietaris es beneficïen del re-cinte, llogant-lo per a la cele-bració de festes i altres activitats.
Febrer
201117Poble Seclíniasants
18�
Un espectador denuncia ‘Hair’ perquè s’hi fumaUn espectador del musical Hair, que actualment omple la graella d’espectacles al
Teatre Apolo, ha denunciat l’obra perquè en una de les escenes els actors fumen. Eldirector de l’obra ha argumentat que no es fa apologia del tabac i que els actors fu-
men una barreja d’herbes com la marialluïsa o les fulles de noguera.
Un cicle reflexionarà sobre lainterculturalitat al Poble SecS.A> Amb motiu del primer ani-versari de la Taula de Convivèn-cia del Poble Sec, del 23 de febreral 5 de maig se celebrarà un ciclede Converses sobre cultures al Po-ble Sec, un seguit de jornades perreflexionar sobre la intercultura-litat al barri. En total, s’han pro-gramat set conferències que abor-daran temes com els costums, lesreligions i la informació que es repper coneixer altres cultures.Aquesta serà la segona de les ini-ciatives per commemorar l’ani-versari d’aquesta entitat. Durantels propers mesos també s’orga-
nitzaran tallers i una exposició te-màtica.
RELIGIONS AL POBLE SECLa primera de les jornades se ce-lebrarà el 23 de febrer i tractaràd’analitzar les diferents religionsexistents al Poble Sec. Obriran elcicle Gabriel Pedralba, de l’esglé-sia evangèlica del Paral·lel; AurelBunda, de la parroquia Sant Jor-di; Mahmood Akhtar, de la mes-quita Fezane Madina; AlbertRiba, de l’Associació d’Ateus; iJordi Yglesias, de les parròquiesdel Poble Sec.
Cartell del cicle
Foto: Ajuntament
Redacció> El Carnestoltes arri-barà aquest divendres al PobleSec, donant el tret de sortida a lesfestes del Carnaval 2011. El Cen-tre cívic El Sortidor acollirà di-vendres (a partir de les 17h) laGran Festa del Carnestoltes pera Gent Gran. Tornarà a El Sorti-dor el proper 3 de març, quan lle-girà el pregó i inaugurarà oficial-ment les festes. Dissabte 5 demarç es farà la rua i un Ball dedisfresses a la nit.
El Carnestoltesarriba divendresal Poble Sec
El Poble Sec millora l’entorndel Passeig de l’Exposició Es destinaran prop de 283.000 euros en urbanitzarPoeta Cabanyes i Tapioles per millorar la mobilitat
Sara ArroyoPoble Sec
Al 2008 la Llei de Barris va per-metre millorar considerable-ment algunes de les mancancespel que fa a la xarxa viària delPoble Sec. Des de llavors, la partbaixa de l’avinguda del Paral·lel,el Passeig de l’Exposició i elscarrers Tapioles i Poeta Ca-banyes han mostrat un nou as-pecte, més adaptat al vianant.Però aquelles millores, ara s’hanquedat en una simple primerafase que es completarà amb unanova intervenció quirúrgica queforma part del projecte de re-modelació del barri del PobleSec, que pretén salvar les carèn-cies que en el seu moment no vapoder salvar la Llei de Barris.Amb l’objectiu de millorar laconnexió viària entre el carrerdel Poeta Cabanyes i el passeigde l’Exposició i renovar la pavi-mentació i acabats d’aquests
Foto: J.S
carrers, l’Ajuntament destinaràprop de 283.000 euros que aju-daran també a millorar la con-nexió del Poble Sec amb lamuntanya de Montjuïc, ara difi-cultada pels desnivells dels seuscarrers. El projecte urbanitzaràels entorns del passeig de l’Ex-posició, entre el carrer del Poeta
Cabanyes i el carrer de Tapioles.L’objectiu és integrar tots els as-pectes al seu entorn, fent ús delsmateixos elements que carac-teritzen els carrers del barri,tant en pavimentació i acabatscom en la nova plantació d’ar-brat, enllumenat i de mobilitariurbà.
Tram final del carrer Poeta Cabanyes
Foto: Accrorap
Imatge de l’espectacle
Redacció > Des d’avui fins al 20de febrer el Mercat de les Florsserà l’escenari de SymphoniaPiésni Zalosnych de la compa -nyia Accrorap. L’espectacle vaser creat al 2010 a partir de laSimfonia de les Lamentacions,escrita pel compositor polonèsHenryk Górecki. El coreògrafKader Attou va quedar impres-sionat per aquesta peça i va lligarper primera vegada la seva expe-riència com a ballarí amb unaobra musical sencera. Aquesta
Hip hop i la música de HenrykGórecki al Mercat de les Flors
nova creació conjuga els aspectescompositius amb el ball, que esdeixa traslladar per la veu i tras-passa la força melòdica.
L’obra està dirigida per KaderAttou i serà interpretada pelsdotze ballarins que formen lacompanyia Accrorap i que fu-sionen les acrobàcies amb la dan-sa de carrer per crear coreogra-fies excepcionals. L’espectacleexplicarà una història alhora quecrearà un diàleg entre el hip hopi la dansa contemporànea.
Redacció> El sorteig de la Lo-tería Nacional, celebrat el 10 defebrer, ha deixat a Barcelonaprop de 300.000. El primer pre-mi es va vendre a l’Establimentdel carrer Creu dels Moler, 2, si-tuat al Poble Sec. El númeroguanyador correspon al 44.753 iva tocar també a Asustias, Bada-joz i a les Illes Balears. El segonpremi va ser 53.316 i suposa60.000 euros que han tocat aTar ragona.
La Lotería Nacional deixa300.000 euros
Febrer
201117
Font de la Guatlla · Montjuïclíniasants
20�El Mobile Congress acaba avui
Avui acaba la sisena edició del Mobile World Congress,una de les cites anuals més destacades de la Fira de Bar-
celona, amb més de 1.300 empreses participants i unaprevisió per aquest any de més de 55.000 visitants.
Montjuïc > Barcelona ha fet ofi-cial la seva candidatura a organit-zar la sortida del Tour de Françade l’any 2014. Si es concretés, laciutat comtal rebria la serp mul-ticolor francesa per segon cop enpocs anys, després que la provaciclista més important del mónvisités Barcelona l’any 2009 ambel final i l’inici de dues etapes.
Barcelona volacollir la sortidadel Tour 2014
Font de la Guatlla > El 3 demarç l’Associació de Veïns cele-brarà el Dijous Gras amb una tar-da plena d’activitats. A partir deles 13.45, el centre cívic obrirà lesportes, on tindrà lloc un dinar po-pular. A les 15.45 es farà una pas-sarel·la de disfresses i a les 16 hihaurà ball. El preu és de 10 eurosi cal inscriure’s al centre cívicabans del 28 de febrer.
El centre cívic repel Dijous Grasamb una festa
Prop d’una cinquantena d’avis iàvies del barri es van acostar di-jous passat al centre cívic Font dela Guatlla per assistir a la prime-ra sessió de les Jornades de Pre-venció de Riscos per a la gentgran, organitzades per FATEC(Federació d’Associacions deGent Gran de Catalunya) i elsMossos d’Esquadra.
En aquesta primera cita, vanpoder assistir a una xerrada a càr -rec d’Eduardo Rojas, membrede FATEC, que va donar consellsals assistents sobre els hàbitsnecessaris per conservar un bonestat de salut. L’exercici diari, unabona alimentació i mantenir l’ac-tivitat mental van ser alguns delsconsells que es van enumerar. Enuna altra part de la xerrada,Eduardo Rojas els va explicarcom deixar plasmades les seves
El centre civic acull una nova xerrada el 24 de febrer
Eduardo Rojas, de FATEC, durant la seva xerrada de prevenció de riscos
RedaccióFont de la Guatlla
darreres voluntats, un tràmit in-còmode, però necessari en mol-tes ocasions.
La segona xerrada va anar acàrrec dels Mossos d’Esquadra,que van advertir als assistents so-bre tècniques de seguretat per tald’evitar els petits furts que, en
ocasions, pateixen al passejarpel carrer o al anar a comprar perculpa d’un descuit.
Les Jornades de Prevenció deRiscos continuaran el proper 24de febrer, a partir de les 17 hores,amb dues xerrades sobre la mo-bilitat i la pèrdua de dignitat.
Montjuïc > La xarxa d’autobu-sos urbans de Barcelona ja té 31vehicles nous que funcionen ambgas natural i que substituiran auns altres 31 que anaven amb die-sel, per tal de reduir la contami-nació. Els nous busos comença-ran a circular a les línies 50(Montjuïc-Trinitat Nova) i 55(Plaça Catalana-Montjuïc).
Autobusos menyscontaminantsper la muntanya
Montjuïc > Des d’aquest dissab-te els visitants de la muntanya deMontjuïc ja poden tornar a utilit-zar el telefèric i el funicular, tan-cats des del passat 24 de gener.La raó d’aquesta aturada tècnicaha estat la realització de les tas-ques anuals de manteniment enquè es revisa i es posa a punt totala maquinària d’ambdues ins -tal·lacions.
El telefèric i elfunicular reobrenles seves portes
Foto: AVV Font de la Guatlla
Consells i advertències per aque la gent gran eviti riscos
Febrer
201117La Marina · Zona Francalíniasants
21�
Nous inquilins a la Torre NissanEl Grup VidaCaixa, propietat de Criteria-La Caixa, començarà
a ocupar durant aquest mes la meitat de les deu plantes dequè consta la Torre Nissan de la Zona Franca. Aquest trasllat
permetrà a la companyia augmentar la seva plantilla.
Foto: PP
El PP vol que l’Ajuntamentcompri i derroqui la Bòbila
El passat dissabte l’alcaldabledel Partit Popular a Barcelona,Alberto Fernández Díaz, va anara fer campanya al barri de CanClos, concretament per les roda-lies de les naus industrials de laBòbila. Allà va aprofitar per de-nunciar que aquest recinte està“ocupat irregularment per grupsde rumanesos” i que això està ge-nerant “importants conflictes deconvivència que converteixen lazona de Can Clos i La Vinya en unfocus de delinqüència i margina-ció”. Per eradicar aquesta situa-ció, el líder popular va reclamarque l’Ajuntament compri la Bò-bila per posteriorment enderro-car-la i així facilitar la connexióentre “Can Clos i la Vinya mitjan-
El líder popular ha denunciat que actualment es trobaocupada > També vol un Casal de Barri a Can Clos
Cristian GómezLa Marina
La Marina > Ja està en marxala catorzena edició del certamenliterari Francesc Candel. La par-ticipació es pot realitzar en tresmodalitats: relat curt, poesia i re-portatge periodístic. Els treballspoden estar escrits tant en cata-là com en castellà i la temàtica éslliure, tot i que el reportatge pe-riodístic ha d’estar basat en unatemàtica real. Els textos s’han depresentar a qualsevol de les bi-blioteques del districte entre el 8de març i el 8 d’abril. Els guanya-dors, que s’enduran un premide 300 euros i un llibre electrò-nic, es coneixeran el dia 26 demaig en un acte que es realitza-rà a la biblioteca Francesc Candel.
NOU PLA DE LECTURAPer altra banda, la mateixa biblio-teca ha iniciat un programa delectura per a persones amb algu-na discapacitat visual, les qualspodran gaudir de tot el fons bi-bliogràfic del centre a través d’unservei de lectura oral per part delsvoluntaris de la biblioteca.
En marxa el 14ècertamen literariFrancesc Candel
çant l’obertura del carrer Diligèn-cies fins al dels Ferrocarrils Ca-talans”.
Per altra banda, FernandezDíaz, també va demanar a l’Ajun-tament que construeixi un Casalde Barri a Can Clos, ja que segons
argumenta “fa 25 anys que es vaenderrocar el que hi havia i a diad’avui només existeix un centreubicat en locals provisionals.
Algunes de les mesures queproposa Fernández Díaz ja lescontempla la Llei de Barris.
Zona Franca > La planta deNissan a la Zona Franca té la in-tenció de contractar 300 noustreballadors ja que preveu unaugment de la producció de10.000 unitats durant el 2011.Aquest augment de produccióes deu principalment a que laplanta de l’automobilística japo-nesa de la Zona Franca va acon-seguir recentment l’adjudicacióper fabricar la nova pick up quela marca nipona comercialitzaràproperament. Els nous treballa-dors, molts dels quals es repesca-ran d’antics EROs de l’empresa,integraran un nou torn de treballnocturn que es durà a terme du-rant tres o quatre hores diàries dedilluns a divendres.
UGT HO CELEBRAEl sindicat UGT ha celebrataquesta decisió i ha recordat queaixò ha estat possible gràcies alreferèndum que va aprovar laplantilla de Nissan per millorar lacompetitivitat de la planta deZona Franca.
Nissan contracta300 treballadorsper a Zona Franca
El líder del PP, Alberto Fernández Díaz, durant la seva visita a Can Clos
Febrer
201117
22�
L’AgendaTELÉFONS D’INTERÈS
Propera edició
Dijous3 de Març
líniasants
EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · Bordeta-Magòria 93 431 65 70, Corral, s/n · Carreras i Candi 93431 00 39, Carreras i Candi, 99-101 · Consell de Cent 93 423 59 35, Con-sell de Cent, 26 · Doctor Carles Ribas 93 223 28 88, Foc, s/n · Poble Sec-Les Hortes 93 324 91 00, Nou de la Rambla, 177 · Numància 93 322 70 61,Numància, 23 · Sants 93 491 51 97, Passatge Vapor Vell, 44-46URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Ulldecona, 35 bisGUÀRDIA URBANA 092 Guàrdia Urbana, 2POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)Creu Coberta, 104 · Foneria, 19TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· Centre cívic Casa del Rellotge 93 432 24 89, Pg. Zona Franca, 116, int ·Centre cívic La Cadena 93 331 34 98, Mare de Déu de Port, 397 · Casinetd’Hostafrancs 93 423 04 40, Rector Triadó, 53 · Cotxeres de Sants 93 29187 01, Sants, 79-83 · Centre Pepita Casanellas 93 256 37 30, Foneria, 19 ·Equipament cultural Antiga Estació de Magòria 93 432 48 01, Gran Viade les Corts Catalanes, 247 · Punt jove de Sants-Casa del Mig 93 291 4262, Muntadas, 5-35 · Espai musical La Bàscula 93 422 43 00, Foc, 132 ·Centre cívic El Sortidor 93 443 43 11, Plaça del Sortidor, 12 · C. cívic Fontde la Guatlla 93 424 85 06, Rabí Rubèn, 22BIBLIOTEQUES· Biblioteca Artur Martorell 93 402 36 44, Pl. Espanya, 5 · Biblioteca del’Institut Botànic 93 325 80 50, Av. Montanyans, 25 · Biblioteca de l’Insti-tut del Teatre 93 227 39 00, Pl. Margarida Xirgu, 1 · Biblioteca FundacióJoan Miró 93 443 94 70, Av. Miramar, 1 · Biblioteca Francesc Candel 93332 53 75, Amnistia Internacional, 10 · Biblioteca Francesc Boix 93 443 0105, Blai, 34 · Biblioteca Vapor Vell 93 409 72 31, Ptge.Vapor Vell, 1
Ball per a Gent Gran. 17 h, Ca-sinet Hostafrancs.
3 de marçConsell Plenari de Sants-Mont-juïc. A partir de les 18.30 h a laseu del districte.
LA BORDETA20 de febrerTeatre: Mamaaa!!!, dirigida iprotagonitzada per Jordi Sán-chez. 18 h, Teatre de Sant Me-dir.
6 de marçFesta de Sant Medir. A partir deles 10.30 h a diferents espais delbarri de la Bordeta.
POBLE SEC20 de febrerV Calçotada popular o jornadacastellera al Poble Sec. A partirde les 12 h al Sortidor.
Fins al 25 de febrerExposició sensibilitzadora:Suma-t’hi. Biblioteca Poble Sec.
26 de febrerCicle gastronònic A taula!: Lacarxofa al Poble Sec. 11.00 h,centre cívic El Sortidor.
FONT DE LA GUATLLA3 de març
SANTS18 de febrerEsmorzar i cercavila a la plaçade Sants a partir de les 8 h. Ac-tivitat paral·lela al judici deCan Vies.
20 de febrerFesta i vermut per celebrar lareurbanització del carrer deSants. A partir de les 11 h, al car -rer de Sants entre rambla Badali carrer Sugranyes.
22 de febrerCinefòrum: Luis II de Baviera,de Luchino Visconti. 19.30 h,seu de l’AVV Badal, Brasil iBordeta (carrer Daoíz i Velarde,30).
24 de febrerPresentació del llibre La jungladel treball en època de crisi i delpoemari Oceans Ignots. 19 h,biblioteca Vapor Vell.
27 de febrer24a Calçotada Popular deSants. A partir de les 12 h, pla-ça de Sants.
HOSTAFRANCSA partir del 22 de febrerExposisició pictòrica: Art iDona, del Col·lectiu d’Artistesde Sants. Casinet.
Dijous gras al centre cívic Fontde la Guatlla. Tota la tarda apartir de les 13 h.
MONTJUÏC27 de febrerInauguració de les Quatre Co-lumnes de Puig i Cadafalch.11.30, al costat de les Fonts deMontjuïc.Dia de les llengües: contes, mú-sica i debats amb represen-tants d’Uzbequistan, Ucraïna ialtres països. A partir de les 11h, Museu Etnològic
LA MARINA28 de febrerConte-taller infantil: Per car-nestoltes, contes poca-soltes,amb Àgata Miquel. 18 h, biblio-teca Francesc Candel.
Fins al 31 de febrerExposició: I on és casa meva?de l’artista Leonardo Fernán-dez. Casa del Rellotge.
