�6

HostafrancsLes torres de plaça Espanya milloraranla seva imatge �15

Redacció 93 593 70 11 · liniasants@comunicacio21.com · administració 93 593 93 39 · publicitat 93 570 88 96 · Fax 93 570 87 74

Xifres d’audiència‘Línia Sants’ arribaals 23.000 lectorsquinzenals

www.liniasants.cat · 3 de juny de 2011 · Núm.217 · 15.000 exemplarsSol·licitat el control

barcelona

La 10a edició del Firentitatsunirà unes 150 associacionsEl carrer de Sants s’omplirà demà d’activitats i parades en la trobada associativa anual

Foto: E

l3

Primer any deCan Bandarra

�9

�18 �3

Fot

o: C

rist

òfol

Cas

anov

as

Els veïns entraran a Can Batlló l’11 de juny

Els veïns entraran a Can Batlló l’11 de juny

líniasants

2� Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.comJuny201103líniasants.cat

En portada 3�líniasants.catJuny201103

Foto: El 3

Es va desplegar una pancarta gegant al campanar de Sant Medir

Can Batlló serà per als veïns l’11 de junyLa Plataforma Can Batlló és pel barri ultima els detalls de l’ocupació pacífica, lúdica, peròreivindicativa, del recinte industrial > Es durà a terme el dissabte 11 de juny a les 11 hores

Foto: Plataforma Can Batlló és pel barri

Queden vuit dies, i ja no hi hacamí de retorn. Els veïns i lesentitats de la Bordeta, peròtambé de Sants i d’altres barrisdel districte, ocuparan CanBatlló el proper dissabte 11 dejuny d’una forma pacífica i enun acte lúdic i festiu, però a lavegada reivindicant de formacontundent la recuperació delrecinte industrial per als veïnsde Sants-Montjuïc. Denuncienque han estat 35 anys de reivin-dicació i paciència amb els esta-ments institucionals. Unapaciència que se’ls ha acabat.

El dissabte 11 de juny, a les 11del matí, es reuniran a les portesdel recinte, l’obriran i hi entra-ran. Han preparat tota una sèried’activitats i actes festius. Defet, entitats culturals, com ara elsCastellers o els Diables, ja hanconfirmat la seva presència pertal de convertir aquesta entradaa Can Batlló en una gran festa po-pular. A partir d’aquell moment,els assistents podran gaudir adins del recinte de diferents es-pectacles, tallers, etcètera.

“Ja tenim totalment comple-

ta la programació d’actes de totel dia, molts dels quals estanorganitzats per veïns del barri”,explica Josep Maria Domingo,president del Centre Social deSants i membre de la PlataformaCan Batlló és pel barri, l’associa-ció que dóna aixoplug a totes lesentitats i veïns que donen suporta aquesta iniciativa. Des d’avui,ja es pot consultar a la pàginaweb canbatllo.bordeta.org la pro-gramació d’activitats que es du-ran a terme els dies 11, 12 i 13 aCan Batlló.

La intenció de la Plataformaés, a partir del dia següent, ges-tionar l’espai amb els seus propismitjans i, d’aquesta manera,aconseguir la transformació deCan Batlló que tants cops han re-clamat.

35 ANYS REIVINDICANT“Hem estat negociadors, pacientsi educats, però també lluitadors,combatius i persistents. És peraixò que creiem que la nostra his-tòria ens avala per entrar el pro-per 11 de juny al polígon, ocuparles naus, crear zones verdes i fer,en definitiva, tot allò que l’Ajun-tament, el districte i els políticsque ens han governat ens deuendes de fa 35 anys”. Aquest frag-ment extret d’un dels darrers

Vista aèria del recinte industrial de Can Batlló

terme l’última activitat reivindi-cativa, a la placeta de Sant Medir,amb el desplegament d’una pan-carta gegant al campanar de laparròquia de Sant Medir i laprojecció del vídeo Can Batlló,una realitat; una cinta que resu-meix els diversos actes que s’handut a terme i que mostra testimo-nis de veïns del barri, fent pale-sa la seva reivindicació. “La pla-ceta feia goig, ja que s’hi va acos-tar molta gent, devíem ser més de100 persones”, indica el presi-dent del Centre Social, JosepMaria Domingo.

Demà, amb motiu de la Firen-titats, la Plataforma continuaràexplicant als veïns i als barris deSants-Montjuïc la seva reclama-ció. La raó d’aquesta difusió estàplasmada en el comunicat de laPlataforma: “Som molta genttreballant-hi, però en volem sermolts més encara. Perquè elsveïns, amb les nostres accions,seguirem escrivint la història i elfutur del nostre barri”.

J. SugrañesLa Bordeta

comunicats de la plataforma as-senyala els motius d’aquesta ac-ció d’ocupació de Can Batlló.

Només tenint en compte queels veïns reivindiquen l’oberturadel recinte industrial des de fa 35anys i que el projecte ha anat pa-tint retards continuus, es pot en-tendre que les concessions perpart del districte de Sants-Mont-juïc i els avenços en el projecte dereforma de Can Batlló no servei-xin per aturar el pla d’ocupar pa-cíficament les instal·lacions.

AVANÇA, PERÒ NO PROUPer una banda, l’Ajuntament vaproposar a mitjans de maig fer-se càrrec de les indemnitzacionspendents als veïns i industrialsafectats, si la propietat del sòl nose’n pot responsabilitzar. La Pla-taforma Can Batlló és pel barri sesorprèn que no hagin donataquest pas mesos abans, i te-men que fos només un intent perguanyar vots, de cara a les elec-cions municipals del 22 de maig.

Per altra banda, el districte haaprovat la cessió a la Plataformad’una nau industrial, situada alcarrer Amadeu Oller i que haviaestat la seu de la firma MargaretAstor. Aquest local acolliria la bi-blioteca popular que es planejahabilitar a Can Batlló. Les entitats

i els veïns, però, han criticataquest gest. L’edifici no té cap va-lor arquitectònic destacat i, amés, està ubicat a sobre d’una fu-tura zona verda, pel que aquestanau industrial cedida serà ender -rocada tard o d’hora.

Segons la Plataforma, és unmalbaratament arranjar aquestespai que, en el futur, s’haurà detirar a terra. Des del districtes’afirma que els costos per habi-litar la biblioteca són mínims, de-gut al bon estat de manteniment,però no ha estat suficient per can-viar d’idea als integrants de laPlataforma, que tal com resa elseu comunicat, estan decidits a“entrar i obrir el polígon alsveïns”.

ESCRIVINT LA HISTÒRIAPer tal de motivar a tots els inte-grants del barri i per fer-los par-tícIps de les seves reivindica-cions, la Plataforma ha organit-zat diferents actes informatius.Dimecres al vespre es va dur a

4� Opinió

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

Cartes dels lectors

líniasants grup comunicació21Dipòsit legal: B.17672-2010

www.liniasants.cat

Línia Sants agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que els es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sants es reserva el dret de reta-llar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreçaliniasants@comunicacio21.com

Sol·licitat el control

-

líniasants.cat

Premi Diputació de BarcelonaTasis-Torrent de Comunicació Local 2010

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Ivana Padierna (Línia Maresme i webs deproximitat), Pere Giménez (webs temàtics). Caps de redacció:Elisabeth Alfaro, Cris tian Gó mez, Sara Arroyo. Redacció: DavidGonzález, Montse López, Daniel Sainz, Jordi Alcover.

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó. Fotografia: Eduardo Benito. Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia,Esther Rodríguez, Àlex Subirats, Ricard Garcia, Manel Riera, Manuel Sánchez-Villa nueva, Joan Car-les Cuenca. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, OriolFreixa, Nico de Tullio, Freddy Blanco, Yacouba Diakité, Adrià López. Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.

Redacció: 93 593 700 11liniagracia@comunicacio21.comPublicitat: 93 570 88 96publicitat@comunicacio21.comAdministració: 93 593 93 39administracio@comunicacio21.com

Juny201103

A cop de tinta per Ricard Soler

Ricard

soler.blogspot.com

PUIG COM EXEMPLE

L’acampada a plaça Catalu-nya té molta cura de la neteja i,si al conseller Puig li preocupavala seva salubritat, només haviad’oferir l’ajuda dels serveis deneteja. Diu que no va avisar del’operatiu del divendres perquèno sabia amb qui negociar, peròtothom sap que cada dia hi hauna assemblea amb qui es potdialogar. I si un exèrcit de poli-cies ve custodiant a un servei de“neteja” que s’endú pancartes,tendes, ordinadors, estris decuina..., no és neteja sinó des-allotjament.

Si també li preocupava un hi-potètic conflicte entre seguidorsdel Barça i acampats, només ca-lia que posés un cordó policial perprotegir els acampats. Tampocpot dir que vam ser violents,perquè l’assemblea havia treba-llat i decidit fer resistència pací-fica i tothom es va deixar pegarsense respondre perquè no es po-gués manipular l’opinió públicaprecisament dient el que final-ment ha dit, tot i que òbviamenthi va haver, per simple estadísti-ca i diversitat, alguna personaque individualment va triar de-fensar-se activament. Això nomésper esmentar algunes de les men-tides de la persona que treballaper garantir la seguretat de tots.

El senyor Felip Puig, polític ex-perimentat, demostra que no haentès res de tot plegat, o potsermillor dir que ho ha entès mas-sa bé. Ell mateix representa per-què els indignats exigim canvisprofunds. Ell és un exemple delsgovernants que ens menteixenperquè acceptem coses de cara aaconseguir objectius econòmicsi socials que no ens exposenobertament. I no és un exempleaïllat, en tenim molts.

En Trias deia entendre els in-dignats i el dia després de guany-ar les eleccions ja demanava undesallotjament exprés. L’Hereus’autoproclamava indignat tam-bé, i ara no piula sobre el tema nil’hem vist per la plaça. En contra-partida, vaig veure, a la concen-

DUBTES AL CARRER ROSÉS

El dissabte, 14 de maig, els tècnics van asfaltar el carrer Rosés. Jatocava! Van pintar les ratlles verdes de l’aparcament. Van quedarmolt bé, però em pregunto com, les persones que hi aparquen,saben on han d’aparcar. A la vorera esquerra del carrer, mirantdes de Galileu, hi ha una senyalització vertical que indica que,durant aquests mesos, no s’hi pot aparcar. Per la seva banda, a lavorera dreta, es pot aparcar com indica un altre senyal vertical,però no s’hi han pintat les línies al terra. És que els admin-istradors dels diners públics no són capaços de fer un bon acabata la primera? O és un truc per posar multes?

Dolores ColladoSants

tració de repulsa a les càrreguespolicials, un dels alcaldables queera coherent, que havia procla-mat en període preelectoral en elsentit de compartir la protesta in-dignada i de sentir-se interpel·latpel moviment com a polític queés.

També està bé adonar-se queno tots els polítics són iguals. Detotes maneres, per canviar la so-cietat hem de prendre la inicia-tiva des de baix, i seguir apretant.L’experiència d’aquesta mobi-lització ens està ensenyant quel’esperança i el treball concret se-ran decisius per impulsar elscanvis que necessitem.

Jordi OriolaBarcelona

l recinte de Can Batlló serà per als veïns l’11 de juny. Almenys,d’una manera simbòlica, quan ocupin les antigues fàbriques amb

activitats lúdiques i culturals. Se’ls ha acabat la paciència, després de35 anys de negociació, acords i projectes que s’han anat retardant, pos-posant i replantejant. A la pàgina web del Centre Social de Sants (cen-tresocialdesants.org), hi ha publicat un plànol que mostra els recin-tes de Can Batlló i Magòria dins de la Bordeta. És interessant com-provar que totes dues àrees, pendents d’aquesta important transfor-mació, representen més de la meitat de l’extensió de tot el barri. Elpropi text expressa que el plànol serveix per “apreciar el que repre-senta Can Batlló pel barri”. Can Batlló representa una oportunitat pos-posada un cop rere l’altre, una esperança vers un futur que no arri-ba mai. Can Batlló és el pas que falta en l’evolució de la Bordeta. Elseu entramat urbà, els seus edificis, els seus carrers i, per tant, estanarrelades encara al segle XIX, quan ja som al segle XXI. El recinte tan-cat de Can Batlló ha condemnat a la Bordeta a ser un barri deficita-ri des de fa més d’un segle. Can Batlló representa un ambulatori, pi-sos protegits, equipaments per al barri, que el col·locarien al nivell dequalsevol altre barri de Barcelona. Però abans el projecte de transfor-mació s’ha de desencallar. Davant la lentitud o desidia de les admi-nistracions, els veïns donaran el primer pas d’aquesta transformació.

Donar el primer pas de latransformació de Can Batlló

E

Jaume Pérez, 42 anysTècnic

Si el moviment del 15-M no aca-ba convertint-se en un partit po-lític, no crec que serveixi. S’hacreat l’estructura i la filosofiaperò per actuar, s’ha de fer des dedins del sistema.

Irene Sánchez, 31 anysEstudiant

Pot ser que sí que serveixin d’al-guna cosa, està molt bé que lagent s’hagi ajuntat per reclamar.Estic d’acord amb el movimentd’indignats i m’agradaria que hihagués una resposta.

Evelyn Sánchez, 21 anysEstudiant

Crec que sí que hi ha la possibi-litat de que els polítics escoltin elque la gent reclama a través deles acampades. Tot i que ho veigdifícil. Igualment, dono suportals acampats.

Marta Comas, 20 anysEstudiant

Crec que si la gent s’uneix i con-tinuen les acampades si que s’a-conseguirà alguna cosa. Feiamolt de temps que la gent no s’u-nia per una causa així. Dono su-port i acamparé.

Manuel Rojo, 39 anysMaquinista

La veritat és que m’agradariaque servissin d’alguna cosa tot ique no sé si els polítics faran caso no de les mobilitzacions. Hau-rem de restar a l’espera del quepassi.

Les acampades d’indignats, serviran?

5�Opinió

L’agulló

La lupa

Jordi SugrañesDirector Línia Sants

Semàfors

El mirador

líniasants.catJuny201103

La Foto Gran Via (La Bordeta)

La recuperació de Can Batlló per al barride la Bordeta és una de les reivindicacionsveïnals més antigues de Barcelona. Des-prés de molts anys de retard, i amb el pro-jecte ja aprovat, el proper 11 de juny els ve-ïns recuperaran cívicament l’espai.

Can BatllóDesprés de molts anys sʼacosta el dia clau

Unió Esportiva SantsA falta dʼun partit sʼassegura la permanència

Camp de futbol d’Eduard AunósUn estat de decadència que sʼallarga

L’any del seu retorn a Primera Catalana,la Unió Esportiva Sants ha realitzat unacampanya un tant irregular però al finalha assolit l’objectiu marcat al principi dela temporada: assegurar-se la permanèn-cia i no haver de patir fins l’últim partit.

El camp de futbol d’Eduard Aunós al bar-ri de la Marina presenta un estat de dete-riorament preocupant; als seus voltants s’a-cumulen runes, brutícia i males herbes. Amés, aquesta situació de decadència s’ha es-tès també a alguns carrers adjacents.

Codi ètic? Que no ens enganyinEl passat 27 de maig em vaig aixecar ambun missatge al mòbil de la meva companya“Estan desallotjant plaça Catalunya”. Rà-pid, em dirigeixo cap allà. Mentre hi vaig,recordo les declaracions de Felip Puig, con-seller d’Interior, en les que afirmava que“patia per la seguretat dels acampats”. Emtrobo a diferents amics i amigues, treba-lladors d’ajuntaments, de cooperatives,d’organitzacions socials, com podeu com-provar, uns antisistema. Jo mateix treba-llo en una empresa pública de la Genera-litat, sóc un antisistema. Gent gran emo-cionada fent parlaments, i agraïnt el queestem intentant fer pels seus néts i netes.

Ens asseiem a terra, la gent està nervio-sa, ningú es pot creure aquell dispositiuamb l’excusa de netejar. Mentalitzats perfer resistència pacífica no violenta, assegutsa terra, braços amunt o agafats amb elscompanys. A partir d’aquí el resum ja el sa-beu, 121 ferits; en el meu cas, 8 punts desutura: 4 al cap, 2 al llavi i 2 al colze. La for-ça bruta i irracional no ha pogut amb la res-posta pacífica de la ciutadania. La mobi-lització continua, seguim debatent, fentpropostes i articulant un moviment inte-grador on tothom hi té cabuda.

No em canso de repetir que això ha de

continuar, el camí és llarg i complicat, peròtenim el deure moral d’actuar, pels nostresfills, filles, nebodes, nebots, netes i néts.Sorprès, rebo un missatge pel facebook, del’alcalde de Figueres, Santi Vila. Em diu “EiJaume, he sabut que aquest matí a BCNt’han fet mal. Estàs bé? Em sap greu”. Emsorprèn que m’escrigui, tot i això li agrai-xo per la part humana.

Aprofito aquest article per donar-li lesgràcies públicament i, com a figura polí-tica rellevant de Figueres i de la provínciade Girona, demanar-li diferents cosescom a polític i membre del partit que go-verna a la Generalitat. A partir dels fets quevàren succeir a Barcelona, cal que Conver-gència i Unió impulsi un debat intern. Undebat intern que ha de començar per l’as-sumpció d’errors, ja que en tota la políti-ca se’n cometen i aquests errors s’han depagar en dimissions, per tant en nom del’ètica que pregona, espero que exigeixi ladimissió del conseller d’Interior FelipPuig. En el marc d’aquesta ètica que par-lava, ja que és partit de Govern, li toca po-sar fi a l’absència de números identifica-tius dels Mossos d’Esquadra que varen ac-tuar a plaça Catalunya, un fet massa habi-tual. Cap, però cap anava identificat com

estableix la llei, i espero que pel bé de la èti-ca en la política que pregonava ho exigei-xi i es compleixi la Llei.

Recordo que CiU va abolir el codi èticdels Mossos, que potser s’havia de refor-mar, però no eliminar. El seu partit va eli-minar les càmeres de les comissaries.Aquestes donaven garanties als detingutsi als mateixos agents, iniciatives, ambdu-es iniciatives, pioneres a Europa. Per con-tra com a partit i Govern heu donat una deles pitjors imatges que es pot donar al móndel nostre estimat país: prepotència, bru-talitat i desconeixement de la realitat.

Les trobades i la mobilització continu-en. Per sort, trobem cares noves a les re-unions. Aquest moviment ha aconseguitsumar noves persones, on tots i totes hiparticipem com a simples ciutadans i ciu-tadanes, aportem el nostre coneixement iexperiència, cadascú des del seu camp iaprenent dels altres. Animo a tothom a as-sistir a les assemblees del seu municipi, asumar, a construir un moviment que arreudel món està mirant amb il·lusió i alegria.Som milions les persones compromesos enaquesta lluita. Aquest moviment està pled’esperança. Hem començat a fer caminarla PARAULA i això ja no es pot aturar.

Jaume Delclòs i Ayats

VOT D’ANADA I TORNADA?El convergent Xavier Trias serà el properalcalde de Barcelona. El propi JordiHereu, alcalde en funcions, ho va re-conèixer en la mateixa nit de les eleccions.Des de fa anys, la diferència entre els so-cialistes i els convergents s’ha anat retal-lant. I ha estat en aquesta ocasió que s’hadonat la volta a la truita, i CiU ha aconse-guit esgarrapar Barcelona al PSC, unbastió que fins ara era inexpugnable. Apartir d’ara, però, Xavier Trias haurà deser prudent i coherent, i complir les sevespromeses electorals, costi el que costi, en-cara que això l’enfronti als seus com-panys, els que es troben a l’altra banda dela plaça Sant Jaume. La raó és ben senzi-lla. Malgrat la bona feina i la perseveràn-cia dels convergents, aquestes eleccionsles han perdut els socialistes. Tal com vareconèixer el mateix president Artur Mas,l’invent del tripartit i l’estela de RodríguezZapatero (Retallada de l’Estatut, inclosa)els van afavorir i els van fer guanyar leseleccions de novembre. En el cas de Bar-celona, se li ha de sumar a aquests factors,un altre encara més destacat: el cansa-ment de l’elector després de més de 30anys d’un govern socialista que no ilu-siona, sinó que repeteix les mateixes fòr-mules i deixa a la cuneta moltesreivindicacions veïnals que es van acumu-lant legislatura rere legislatura. Que enprengui nota el futur alcalde Xavier Trias,ja que molts dels vots que ha rebut sónd’esperança, de prèstec per a aquesta le-gislatura, amb possibilitat de renovació,però també amb el perill d’una revocacióper sempre més. Mentrestant, la Genera-litat està anunciant retallada rere reta-llada. Per tant, si algun projecte no potdur-se a terme, simplement per falta depressupost, els socialistes se li llançaranal coll acusant-lo de connivència amb lesretallades. En definitiva, Xavier Triashaurà d’aprendre a ser alcalde i entomarles crítiques de l’oposició, després d’anysde ser ell qui llençava les crítiques i ser l’o-posició.

�Beneïda dentadura. Zacaries Pacheco de Moraes, unhome brasiler de 81 anys d’edat va ser tirotejat per un desco-

negut mentre treballava al bar de la seva propietat en una petita ciu-tat de l’oest de Brasil. Els metges que el van tractar van assegurarque Zacaries continuava viu gràcies a la seva dentadura ja que aques-ta va desviar la bala cap a la gola i va evitar que aquesta impactés con-tra el seu cervell.

�Exigeix 15.000 euros per haver-se clavat una espinade rosa. Un home que va comprar una rosa a un supermer-

cat a Florida ha demandat al comerç i a la companyia proveïdora per15.000 dòlars per haver-se punxat amb una de les seves espines, vainformar el divendres un diari local. Charles Imwalle, un guia de pes-ca de 41 anys, reclama aquesta indemnització per pagaments com-pensatoris i danys, i afirma que la punxada li va causar forts dolorsi inflor en una mà, per la qual cosa va haver de pagar per atenció mè-dica i perdre dies de treball. Imwalle va comprar la rosa, importa-da de Colòmbia, tres mesos enrere i dilluns va demandar per negli-gència a aquesta companyia i a la importadora de flors Passion Gro-wers, amb seu a Miami.

�Alcalde veterà. Licinio Prieto, del PP, és l’alcalde més velld’Espanya. Va complir 89 anys pocs dies després de revalidar

el pasat 22 de maig la majoria absoluta al capdavant de l’ajuntamentdel municipi avilès de Cuevas del Valle (537 habitants censats) i araes troba a l’espera de tornar a prendre possessió del càrrec el prò-xim 11 de juny.

03líniasants.cat

6�

SantsJuny2011

Les obres de cobertura deles vies arriba a Jocs Florals

Infografia: Ajuntament

La construcció de l’aparcamentdel Mercat començarà al juliolJ. S. > La reforma del Mercat deSants està a punt d’iniciar la sevasegona fase. Aquesta començaràel proper mes de juliol i ha estatadjudicada a l’empresa UTE Dra-gados-Tau Icesa per 1.314.964euros.

Aquest mateix dilluns es co-neixia aquesta decisió i alguns de-talls dels treballs de remodelació.Es preveu, per exemple, que lestasques durin uns set mesos apartir de juliol, pel que aquestapart de l’obra s’acabarà previsi-blement a principis del 2012.L’obra completa de rehabilitació

del Mercat de Sants quedarà en-llestida per a l’any 2013.

APARCAMENT SOTERRATL’empresa adjudicatària, l’UTEDragados-Tau Icesa, s’encarrega-rà de fer els fonaments del futurmercat i de construir-hi tota l’es-tructura subterrània, fins arribara la cota zero. Per tant, dissenya-rà l’aparcament soterrat per alsclients del nou Mercat de Sants.A més, també s’habilitarà la zonade càrrega i descàrrega, que mi-llorarà la feina dels propis para-distes del mercat.

Jordi SugrañesSants

Les obres per cobrir les vies deltren al seu pas per Sants conti-nuen, i a bon ritme. Si fins ara elstreballs s’havien centrat sobretota la part muntanya de les vies,aquesta darrera setmana les tas-ques de cobertura s’han traslla-dat a la banda mar, en el tram en-tre els carrers Finlàndia i JocsFlorals. Precisament, aquest es-pai de carrer restarà tallat altrànsit fins al mes de novembre,quan està previst enllestir lesobres de cobertura en aquestsector.

ACCÉS AL PÀRQUINGPer tal de no crear més molèstiesals veïns de les estrictament ne-cessàries i permetre’ls accedirals seus aparcaments sense pro-blemes, s’ha canviat el sentit decirculació tant al carrer Jocs Flo-

El tram de carrer entre Finlàndia i Jocs Florals estaràtallat al trànsit fins al novembre a causa dels treballs

rals com a Finlàndia. Així, eltram de Jocs Florals, des de lesvies fins al carrer Burgos, serà dedoble sentit. Per altra banda, elcarrer Finlàndia, que era de pu-jada des de Burgos fins a carre-tera de Sants, ara passa a ser debaixada.

COBERTURA DE LES VIESEl tall del carrer permetrà cons-truir-hi escales mecàniques, ram-pes i ascensors que permetran ac-cedir al futur passeig que trans-correrà per sobre de les vies, amés de renovar l’asfalt i la conne-xió amb l’estació de Mercat Nou.

Desarticulen una xarxa delictivaque ha robat varis pisos a SantsRedacció > Els Mossos d’Es-quadra han desarticulat una xar-xa delictiva, acusada d’assaltar di-versos domicilis a Sants-Mont-juïc. L’operatiu policial ha permésdetenir sis homes, tres d’ells acu-sats de comprar les mercaderiesrobades. Els Mossos no descartenla seva implicació en altres casos.

XARXA BEN TRAMADAEls encarregats d’entrar als pisoseren Ricardo Antonio S.G., 53anys, Eduardo R.A., 26, i Leon -ardo Exequil L.V., 62, xilens iveïns de Sants, acusats de roba-

tori amb força a domicili. Dosd’ells han ingressat a presó i l’al-tre ha quedat lliure amb càrrecs.

També han estat detingutsAdolfo S. S., peruà de 41 anys, iAndrés Felipe R. A., colombià de34 anys. Ambdós regenten esta-bliments de compra-venda d’or ise’ls acusa d’adquirir les joies ro-bades, per fondre-les i posar-lesun altre cop a la venda. Per últim,s’ha detingut a l’algerià Moha-med C., de 40 anys, acusat decomprar la resta de mercaderiarobada, sobretot els elementselectrònics per revendre’ls.

La pèrdua de vots enfonsa la força socialista a Sants-Montjuïc

J. S. > Han passat quasi duessetmanes de les eleccions muni-cipals i ja s’especula en la forma-ció del futur govern encapçalatpel convergent Xavier Trias. Elnom d’Eduard Freixedes, finsara president del plenari deSants-Montjuïc, té números perconvertir-se en el proper regidordel districte de Sant Martí, ja queés una persona molt vinculada iveïna del Poblenou. Per la sevabanda, la regidora d’UDC adscri-ta a Sants, Sònia Recasens, tam-bé sóna amb molta força dins delgovern de Trias. De moment,però, tot són especulacions.

Els resultats de les eleccions

van ser un gerro d’aigua freda peral Partit Socialista a Sants-Mont-juïc, l’únic districte on va perdrela majoria, a causa dels 6.000vots que se li van escapar vers elspassats comicis. Hi ha perdutun conseller, quedant-se ambsis. Els mateixos que té ara CiU,que n’ha guanyat un. El PSC no-més ha mantingut la majoria alsbarris de la Marina i a Badal, a laresta s’hi ha imposat la federaciócatalanista. El PP ha mantingutels seus 3 consellers. ICV-EUiAtambé en té 3 ja que n’ha guan-yat un, i UxB en perd un, i es que-da amb un sol representant. Mésinformació, a www.liniasants.cat

Infografia: Aida Fonseca

Redacció > El carrer Vallespires va vestir de festa aquest dissab-te. El motiu era la celebració dela Mostra de Comerç al carrer,que va servir per a que els boti-guers poguessin exhibir els seusproductes durant tot el dia. L’EixComercial Sants-Les Corts hainnovat enguany el format de laMostra, ja que aquest any cadacarrer de l’eix l’està celebrant endies diferents. Així, es vol donarmés força i protagonisme alsmateixos comerciants.

Les botigues de Vallespir surten al carrer

La indignació ocupa la plaça de SantsLa indignació també ha arribat a la plaça de Sants i, tal com ha passat a la plaça Catalu -

nya, un grup de joves hi ha acampat. Els indignats, tal com se’ls anomena, critiquen elsistema econòmic actual i reivindiquen un canvi de valors. Cada vespre realitzen una cas-

solada, seguida d’una assemblea on es proposen alternatives i activitats pel dia següent.

‘Línia Sants’ té 23.000 lectors quinzenalsatorgaven 21.000 lectors per acada edició.

BONES XIFRESPer altra banda, altres capçaleresdel Grup Comunicació 21 a la ciu-tat de Barcelona també han acon-seguit o mantenen destacadesxifres d’audiència.

Una publicació que manté elseu creixement és Línia NouBar ris, que augmenta la sevaaudiència fins als 19.000 lectorsmensuals (1.000 més que enl’anterior onada del Baròmetre).

Redacció > Línia Sants aconse-gueix 23.000 lectors quinzenalsi es manté com la publicació deproximitat líder a Barcelona alsuperar els 13.000 lectors del’històric Independent de Gràcia.

Així ho certifica l'últim estudide l’audiència dels mitjans decomunicació, presentat aquestdimarts pel Baròmetre de la Co-municació i la Cultura.

Aquesta xifra representa unincrement de 2.000 lectors res-pecte l’anterior onada, publicadaara fa dos mesos, en la qual se li

Línia Sant Andreu tambécreix, passant de 12.000 a 16.000lectors cada mes. Per la sevabanda, Línia Les Corts s’estabi-litza i manté 12.000 lectors.

En aquesta ocasió, han apare-gut les xifres d’audiència d’una al-tra capçalera del grup a Barcelo-na, Línia Horta, que arriba finsals 15.000 lectors.

Línia Vallès, capçalera de re-ferència del grup, certifica unaugment sostingut en els darrersanys i ja assoleix 44.000 lectorssetmanals.

7�Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.com líniasants.catJuny201103

8� Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.comlíniasants.cat Juny201103

9�Sants líniasants.catJuny201103

Prop de 150 entitats surten al carrer de SantsDissabte se celebra la 10a edició del Firentitats > Diumenge la cirera pren el protagonisme

Imatge del Firentitats de l’any passat

Foto: El3

C. GómezSants

Bona part del teixit associatiudel districte sortirà aquest dissab-te al carrer de Sants en el marc dela desena edició del Firentitats.Sota l’eslògan de Firentitats, viuel barri, un total de 148 entitats,34 més que l’any anterior, delsbar ris de Sants, Hostafrancs i laBordeta envairan el carrer deSants per mostrar la tasca queduen a terme durant tot l’any.

L’acte inaugural, però, serà

divendres a la nit, quan el Casinetacollirà la presentació del nou discde Fums Projects, una bandaapadrinada pel Col·lectiu d’Artis-tes de Sants. Dissabte a partir deles onze del matí i fins a les noudel vespre, es duran a terme elgran gruix de les activitats previs-tes a diferents escenaris ubicats apunts neuràlgics del barri com lesCotxeres, el parc de l’EspanyaIndustrial, la plaça Bonet i Mui-xí o la seu del districte. En total se-ran una quarentena d’activitats onno hi faltaran concerts, activitatsesportives i colles emblemàti-ques com els Diables o els Gegan-ters de Sants.

FIRA DE LA CIRERAEl diumenge continuaran les ac-tivitats al carrer amb la celebra-ció de la segona edició de la Firade la Cirera i Productes de la te-rra de Sants, que s’instal·larà a laplaça de Sants i el passeig de SantAntoni. L’edició d’enguanyarrencarà a les 10.30 h amb unaactuació del grup de Tabalers deSants i continuarà amb una de lesactivitats més esperades: el con-curs infantil d’escopir pinyols decirera el més lluny possible. Lafira, que clourà a les 19.45 h,també comptarà amb actuacionsmusicals, concursos infantils idemostracions de gimnàstica.

Redacció > El parc de l’Espa-nya Industrial va tenir aquest capde setmana uns nous inquil·lins;els prop de 200 participants del’AcampaSants. Es tracta d’unaactivitat que aglutina els princi-pals caus i esplais del districteque organitzen una sèrie d’acti-vitats lúdiques durant el dia i perla nit realitzen una acampada pera passar la nit. El diumenge,l’AcampaSants va cloure ambuna xocolatada i una sèrie d’es-pectacles.

L’AcampaSantscongrega propde 200 persones

Redacció > El Club de Petancade Sants va participar aquestcap de setmana en el Campionatd’Espanya sènior disputat a lamalaguenya ciutat de Calahon-da. L’equip integrat per JoséLuis Navarro, Sito, Tonin i Ser-gi, va aconseguir passar la pri-mera ronda del torneig, però avuitens de final va perdre elsseus dos enfrontaments contra elTxingudi i el Son Veri respecti-vament i no va poder passar dela 13a posició final.

El CP Sants cau asegona ronda deltorneig estatal

Redacció > Ho diuen les mate-màtiques. La UE Sants conti-nuarà a Primera Catalana la tem-porada vinent, després queaquest cap de setmana derrotésal Tàrrega per 3 gols a 1 i s’apro-fités de la desfeta del seu imme-diat perseguidor, el Blanes. Afalta d’una jornada per cloure lacompetició, els santsencs sumen4 punts més que els de la Selva.

La UE Sants vençal Tàrrega i salvala categoria

10� Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.comlíniasants.cat Juny201103

11�Creu Coberta · butlletí 176 líniasants.catJuny201103

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

Ave! Ja és aquí la Fira Romana!

Per primera vegada els romans arri-ben a Creu Coberta els propers 18 i19 de juny. La Fira Romana “Barci-no Colonia Romae” s’instal·larà alcarrer Consell de Cent (entre Tarra-gona i Creu Coberta) per acostar-nosel món del comerç i la cultura del’Imperi Romà.

El nostre barri va ser en època romanaun enclavament important dels camins ro-mans, ja que precisament per la Creu Co-berta passava un dels ramals de la Via Au-gusta. A l’entorn de la Plaça d’Espanya, allòque anomenaren Inforcatos o Coll d’Enfor-cats, on existia una cruïlla de diversos ca-mins que es dirigien un cap a la costa i unaltre cap a l’interior, fins arribar a la Via Au-gusta que creuava el Vallès.

Al llarg del nostre eix, doncs, hi ha cons-tància de presència romana, com els cone-guts mil·liaris, un dels quals es troba al Mu-seu d’Història de Barcelona, o un gran príap(Déu de la fecunditat), que es troba al Mu-seu Arqueològic, entre altres peces que in-diquen la presència dels romans a l’entornde Creu Coberta. Queda perfectament jus-tificat, doncs, que Creu Coberta sigui l’eixcomercial que proposi, per primera vega-da a Barcelona, una fira romana com ja hiha arreu de Catalunya i d’Europa.

“Barcino Colonia Romae”, que és elnom que han rebut aquestes PrimeresJornades Romanes de Barcelona noes limiten a una mostra comercial i prou.S’ha tingut molt en compte la fidelitathistòrica a l’hora de recrear les vestimen-tes i les activitats que tindran lloc al llargdels dies 18 i 19 de juny al mig del carrer,però també els dies anteriors al nostre bar-ri. Organitzades per l’Associació de Comer-ciants Creu Coberta, la Fundació CulturalHostafrancs i el grup Barcino Oriens, lesjornades tindran com a plat fort la fira co-mercial que omplirà el carrer, i al llarg de

la qual podrem assistir a diversos esdeve-niments que no hem presenciat a Barcelo-na des de fa dos mil anys: una venda pú-blica d’esclaus, una lluita de gladia-dors, o un espectacle de música idansa romana. Tot intentant recrear deforma fidedigna la realitat de fa dos mil·len-nis.

Entre les activitats a les que podreu as-sistir durant la setmana hi ha una mostrade cinema pèplum, conferències sobregastronomia i perfums romans, un banquetromà i moltes altres activitats que tindranel plat fort en la mostra comercial. A mésal carrer Rector Triadó s’instal·larà una car-pa d’exposició de baners on es podrà llegiri veure com eren els oficis o la vida quoti-diana a Barcino.

Per al 18 i 19 de juny s’instal·larà al migdel carrer Consell de Cent (entre el carrerTarragona i el de Creu Coberta) una fira enque els veïns i visitants podran trobarproductes d’artesania, mostra de comerçosde l’època romana (ferrers, cistellers...) amés de productes de degustació i gastrono-mia, com si ens haguéssim traslladat a fados mil anys.

Els nostres comerciants i col·laboradors,a més, aniran vestits amb túniques, togu-es i altres vestimentes que recreen exacta-ment la imatge que tenien els nostresavantpassats en el moment. El programageneral de les activitats el podreu trobar ala pàgina web de l’Associació de Comer-ciants Creu Coberta www.creucoberta.com.A més, el proper dissabte 4 de juny podreutrobar el programa a la carpa que l’associa-ció tindrà a la mostra d’entitats de Sants,Hostafrancs i la Bordeta, el FirEntitats.

Albert Torras - PeriodistaMembre de la junta de

L’ass. de Com. Creu Coberta

12� Creu Coberta · butlletí 176líniasants.cat Juny201103

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

tal és que la gent conegui el comerçque hi tenim, a través d’un esdeve-niment concret i que atreu moltagent. El que volem és que ens co-neguin a la fira, i la setmana segü-ent tornin a comprar als nostres co-merços.

Serveix per a que la gent cone-gui el seu barri, doncs.Si, però també per la gent de fora,perquè recordi que pot venir acomprar a Creu Coberta. A més undels objectius de les fires al carrerés promoure la convivència i el bonús de l’espai. La convivència ciuta-dana és fonamental per tenir unsbarris cohesionats i que avancin.Tenim previst precisament fer unsopar popular romà per a que vin-gui la gent i ens retrobem.

Hi ha comerços que veuenles fires un inconvenient?Les fires no ho són un inconve-nient. És clar que el dia de la fira esnecessita molta coordinació, i quea més aquell dia el trànsit rodatqueda afectat. És veritat. Però calveure més enllà de tot això. Les fi-res permeten atraure molts possi-bles clients que potser no vindrienmai, permet que els veïns i clientshabituals ens coneguin millor, ipermet fomentar el comerç alsbarris, per a que creixin en ofertai en qualitat. I a més, fem cultura.Crec que són una oportunitat moltimportant que no hem de deixarperdre.

Si hi ha quelcom en què a Creu Co-berta som especialistes és en les fi-res al carrer. Al llarg de l’any s’hicelebren la fira medieval i la mos-tra de comerç, i a més participemen la mostra d’entitats, la festa ma-jor i altres moments importantsper sortir a l’espai públic. Ara,s’hi suma la Fira Romana. Hemvolgut parlar amb el presidentLluis Llanas per saber-ne els mo-tius.

Perquè tantes fires, Lluís?Les fires són fonamentals per di-namitzar el carrer. En aquest casde la Fira Romana, o el cas de laFira Medieval, per apropar no no-més el comerç als nostres veïns,sinó també la cultura d’aquellaèpoca. Pensa que la mostra de co-merç no deixa de ser una activitatmés de totes les que es fan per a lesJornades romanes.

En aquest cas, al carrer Con-sell de Cent?Si, perquè l’associació tot i que du-gui el nom de Creu Coberta, tam-bé té associats a la resta de carrersdel barri. I calia dinamitzar tambéaltres carrers, en aquest cas Con-sell de Cent. L’objectiu fonamen-

“Les fires al carrer promouen la convivència i el bon ús de l’espai”Entrevista amb Lluís Llanas, president de l’Associació

Lluís LlanasPresident de

l’Associació deComerciants Creu Coberta

13�Creu Coberta · butlletí 176 líniasants.catJuny201103

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

La fira romana a Creu Coberta

18 i 19 de JunyBARCINO·COLONIA·ROMAE

PRIMERES JORNADES ROMANES DE BARCELONAVESTITS, COMPLEMENTS, SABATES I PENTINATS

A L’ANTIGA BARCINO (II)cap amb caputxes (cuculus).Ventalls i ombrel·la (flabellum /umbella): D’origen oriental, van arri-bar a Roma a través de Grècia. Erende grandària important i sovint erenel esclaus (flabrarius / flabrarii) elsencarregat de ventar les mestresses.Eren força variats pel que fa als ma-terials (papir, pell, roba, metall, etc.)i colors (verds, blau cel, amb decora-ció de fulles de palma, etc.).Agulles (uitta / mitra) i cintes(acus crinalis / comatoria): Empradesfonamentalment per a subjectar elspentinats femenins.

EL CALÇATQuatre tipus de calçat bàsics: espar-denyes (soleae > sola [de sabata]),sandàlies (sandalia), socs (socci) i sa-bates (calcei). Entre el calçat i el peuni els homes ni les dones duien capprotecció; en cas de necessitat (ma-laltia, fred, etc.) s’embenaven elspeus i/o les cames.

ELS CABELLSEls nombrosos retrats conservatsque els romans van fer a totes les èpo-ques permeten, juntament amb lesfonts textuals, tenir un coneixementforça exacte sobre els costums, lesmodes i les maneres de tenir cura delscabells de tot el cos tant en homes

com en dones.Barba i cabells masculinsAls romans antics els agradava dur ca-bells i barba llargs i descurats.

El tallat de la barba podia ser detres maneres:• strictim ‘arran, fins a la rel’• ad cutem ‘a pell’• ad pectinem ‘a pinta’.Tenia tres fases:• Tallat (llat. tonsus ‘tallat del cabell’/ in-tonsus ‘intons’ > ‘imberbe’).• Rapat amb ganivet (llat. culter / cul-tellus) o navalla (llat. nauacula).• Eliminació del pels rebels amb pin-ces (llat. uolsellae)

Com ara, barbers i barberies feientambé la manicura.

La consideració social dels barbersi del seu instrumental era terrible jaque podien desgraciar la fesomia dequalsevol amb els seus estris.

Segons la tradició, el primer aafaitar-se la barba fou Escipió Emilià,però a les monedes és Claudi Marcel(268-208 aC).

El costum d’afaitar-se es va gene-ralitzar entre els homes romansadults, perquè els joves sí que duienbarba fins aproximadament els 22anys, moment en què s’oferia a unadivinitat (a Apol·lo, a Júpiter o a Ve-nus). Va ser moda deixar-se barba desde Trajà fins a Constantí. Si la modaera anar afaitat, en senyal de dol esduia barba, més o menys curta; si lamoda era dur barba, a l’inrevés. Ambindependència de la moda, els filòsofssón representats sempre amb barbaper a simbolitzar, segons sembla,que no es preocupaven de foteses.També les estàtues dels déus, ambl’excepció d’Apol·lo, fins al punt quehi havia barbes postisses d’or, a ma-nera d’exvot, la llargada de les qualsdepenia de la ‘pietat’ de qui l’oferia.Els cabells femeninsLes dones tenyien els seus cabells de

tots colors. De fet, trobaven un certencant en l’exotisme a l’hora d’esco-llir el color: ros daurat, vermell i finsi tot blau.

Els cabells eren sempre llargs,però, per al sortir al carrer i en els ac-tes públics, anaven sempre recollitsdeixant la nuca descoberta. Però cre-iem que és millor llegir la descripciódel pentinat femení que fa Ovidi al seuArs Amandi i que ens acosta a la re-alitat del dia a dia de les dones roma-nes i els seus pentinats:

L’elegància ens captiva: que elsvostres cabells no estiguin embu-llats; les mans que els pentinen els do-nen o els treuen bellesa. No hi ha unsol tipus de pentinat: que cadascunaesculli el que l’afavoreixi, i que con-

sulti abans davant el mirall. A unacara allargada li escau una simpleclenxa als cabells. [...] Les cares rodo-nes requereixen fer-se un petit monyoa dalt de tot del cap perquè es veginles orelles. Que els cabells d’una altracaiguin sobre ambdues espatlles [...].Que una altra se’ls lligui al darrere[...]. A aquesta li escau que els cabellsli caiguin lliurement bufats. Aquella,en canvi, ha de portar els cabells bencenyits [...]. Però ni tu podràs comp-tar mai els aglans de la frondosa al-

zina, [...], ni jo abastar tan gran nú-mero de pentinats. Cada nou dia afe-geix un nou pentinat. També a mol-tes els escau una cabellera deixada:sovint creuries que porta el pentinatd’ahir quan s’acaba de pentinar. L’art

s’assembla a l’atzar [...] Quant afavo-reix la natura el vostre encant! Tenimmolts mitjans per reparar els vostresdefectes! Nosaltres ens anem quedantal descobert i ens cauen els cabells ar-rencats [...]. La dona, en canvi, teny-eix els seus cabells blancs amb herbesde Germània i amb aquest artificiaconsegueix un color millor que el na-tural. La dona es passeja amb la sevacabellera espessíssima comprada iamb diners fa seva la cabellera d’unaaltra. l no li fa vergonya comprar-la:veiem que es venen obertament da-vant els ulls d’Hèrcules i del cor dedonzelles.

Amb cadascuna de les paraules iles indicacions que hem anat recollinten els nostres estudis i que hem ex-perimentat en les nostres recrea-cions històriques, esperem haver-vos explicat de manera planera compodeu vestir-vos a la manera de les ro-manes i els romans de l’antiga Barci-no. Que així pugueu gaudir de l’expe-riència estètica, de l’empatia històri-ca, de sentir-vos com els vostresavantpassats en la vostra ciutat.

Ricard Llop AltésMembre de la Junta de

l’Associació de Comerciants Creu Coberta

I aquest article esdevé la segona partdel repte que vàrem proposar-vos el29 de maig. Recordeu que us sugge-ríem que us vestíssiu com feien els an-tics romans de Barcino, però sempresota la premissa de la difusió cultural,atès que no volem que tot plegat esconverteixi en una vulgar festa de dis-fresses, un tronat mercat romà o unaconvenció de “ridículs frikies”. L’ar-ticle finalitzava amb els consells so-bre com s’havien de vestir els homes,tot seguint les indicacions de la Doc-tora Esperança Borrell, professora ti-tular de la Facultat de Filologia Clàs-sica de la UB.

Ara continuarem parlant dels ves-tits de les dones, els complements, lessabates i els pentinats tot seguint lesindicacions de la Dra. Borrel, però afe-gint-hi les idees que ens donen Fran-çois Gilbert i Danielle Chastenet al seullibre La femme romaine.

VESTIT DE LES DONES• Stola: Equival a la toga dels homes,però és el vestit generalment de lesdones casades o matrones.

Es tracta d’un vestit ampli, llargfins als peus tot formant plecs, i ambmànigues que cobrien totalment elsbraços o, com a mínim, fins als colzes.La seva forma és similar a la de la tú-nica, encara que més ampla i llarga.Al voltant del coll porta un brodat (pa-tagium) i se cenyeix a la cintura ambun cinturó.• Palla: Vestit més ampli, d’influèn-cia grega, era una peça de roba solem-ne. Es pot comparar a un gran xal queva sobre de l’estola i quan surt la ma-trona al carrer serveix per cobrir-li elcap (símbol de dona casada).

COMPLEMENTSBarrets: Solament els homes porta-ven barret i només de viatge (petasus‘barret d’ala’); altrament cobrien el

14� Creu Coberta · butlletí 174líniasants.cat Juny201103

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

ÒPTICA OLIVER - Expertsen òptica submarinac/ Creu Coberta, 97 -

1 2 3

Hi ha coses que no canvien. I no és

que la perruqueria Gómez no hagicanviat mai, sinó que les seves formestradicionals, el regust de la bona feinapausada, és la tònica quan hom entraa deixar-se prendre el pèl: en el bonsentit del terme.

Quants anys fa que hi sou aquí?Doncs uns 115 anys

Renoi. Deveu ser dels més anticsdel barri.De fet som una de les perruqueriesmés antigues de Barcelona, som mésantics que el Barça i tot.

I sempre perruqueria d’homes?Si, només d’homes.

Com han canviat les coses entots aquests anys?Doncs ha canviat substancialment.Abans els senyors venien cada quinzedies a arreglar-se el cabell, a afaitar-sebé. Ara el 90% de les perruqueriesd’homes ja no afaiten. Nosaltres tam-poc, ja ho vam deixar de fer.

Que és més còmode afaitar-se acasa?Si, a més tot va començar a anar dedavallada en el moment en que alsmitjans apareixien notícies de les ma-lalties de transmissió sanguínia. Vahaver gent que agafà por. Tot i això,cal sempre confiar en els bons profes-sionals de la perruqueria i en els bar-bers.

Com tenen el cabell els senyorsd’Hostafrancs?Doncs la majoria molt bé, suposo quecom a tot arreu.

N’hi ha algun que haureu pelatdes de fa anysHi ha un senyor que fa setanta-cincanys que ve a la perruqueria Gómez.Això no tothom ho pot dir.

Quin horari feu?De nou del matí a dos quarts de dues ide les quatre a dos quarts de vuit.

4Els establiments del nostre barri estan

especialitzats en infinitat de productes iserveis, però si n’hi ha un que només espot trobar a Creu Coberta, i quan diemnomés és que no en trobareu de cap mésa prop, és l’Òptica Oliver. N’hem parlatamb en Lucas.

Quina és la vostra història? Es vafundar el 1918 i avui el sr. Francesc Oli-ver ja és la tercera generació d’òptics i es-pecialistes en òptica. Ell, de jove, eramiop, i a la vegada també era esportista,un dels fundadors del Mediterrani, itambé feia submarinisme.

I va voler arreglar el problema. Ésclar. A sota l’aigua la vista és l’únic sentitque no perdem. Així que el seu interès erapoder-hi veure bé. Per això el que va fer ésinnovar, crear, pensar i veure de quinaforma, primer rudimentària, podia corre-gir la visió per les persones amb miopia.

I com ho va fer? Els primers passosvan ser amb pròtesis dins de les màsca-res de submarinisme, però poc a poc vaanar perfeccionant el sistema. L’any1968, després de diverses proves, vaaconseguir un sistema que el va permetrecomençar a fabricar-ne no només per ell,sinó pels seus clients.

Ningú més s’hi ha dedicat? Arreu delmón hi ha algunes empreses. Però a l’es-tat espanyol només hi som nosaltres, queho fem de forma continuada. Hi ha un pa-rell d’establiments a Madrid i La Lagunaque ho fan alguna vegada, però no deforma sistemàtica com nosaltres.

Suposo que llavors teniu clientsd’arreu. Exacte. Però no ens oblidemdels clients del nostre barri, ja que l’Òp-tica Oliver, a més a més d’ulleres per sub-marinistes, també som especialistes enulleres clàssiques i modernes, en qualse-vol servei optomètric i també en audífons.Som a la vostra disposició.

Qui no ha tastat mai un entrepà del

Conesa, a la Plaça de Sant Jaume?Aquest establiment, que des de l’any 1951ofereix qualitat i bon servei, es vainstal·lar fa uns tres anys al barri d’Hos-tafrancs, i per això hem volgut parlar-neavui amb el seu propietari.

Tota una institució oi?Nosaltres vam néixer a la plaça SantJaume el 1951. El meu pare va ser un delsintroductors de l’entrepà de frankfurt aBarcelona. Abans no hi havia tantescoses. La gent sortia a passejar, anava ala Catedral, a passejar pel centre, i eranormal passar pel Conesa a menjar unentrepà. Després, tot va anar canviantpoc a poc.

I un establiment tan petit, peròamb tan reconeixement.Si, només dotze metres quadrats. Això haestat així per la qualitat del producte, peltipus d’entrepà que era únic, i sobretotpel tracte amb el client, que hem anatmantenint aquests seixanta anys que femenguany. Per això hem aconseguit quetinguem clients dels quals ja servim a laquarta generació.

Perquè us vau decidir perinstal·lar al nostre barri?Per que és el meu barri, i pensava queaquí podriem tenir una continuïtat, uncreixement del negoci. De fet són clientsmolt diferents, aquí servim més refrescosi cervesa, més cafès i brioixeria, i a PlaçaSant Jaume seguim tenint l’entrepà comal valor d’èxit.

Després de tres anys de ser albarri, com us hi trobeu?Molt bé, són mals anys per als negocis,però hem obert una nova via de negoci iseguirem servint als veïns ’Hostafrancs

El Centre Bucodental Arfelís fa 20

anys i per això ho volen celebrar alllarg de l’any amb diverses activitatsculturals i lúdiques de les que ens n’a-nirem fent ressò puntualment. Avui elque hem volgut és parlar amb el Dr.Arfelís per fer una breu valoració d’a-quests 20 anys de presència al barrid’Hostafrancs.

Com és que van decidir-se pelbarri d’Hostafrancs, doctor?Vam trobar que era un lloc interes-sant, que tenia possibilitats i que el ne-goci podria prosperar. A més, una deles persones que va formar part delsinicis de l’empresa tenia vinculacionsamb el nostre barri, i ens van recoma-nar que ens instal·léssim al barri.

Quines són les especialitats de laseva clínica?Tractem totes les especialitats. Enshem especialitzat, però, en odontolo-gia mínimament invasora. Això signi-fica que les intervencions siguin elmenys visibles i que incideixin elmínim en l’entorn bucal i facial de lespersones. A això, hi hem afegit un ser-vei de suport a l’odontologia. Això ésacupuntura i teràpies manuals perafavorir l’entorn bucal i que les inter-vencions siguin menys traumàtiques.

Expliqui’ns com han anataquests vint anys.Vam començar de zero, amb capitalfamiliar i amb moltes il·lusions i feina.I després de vint anys tenim un volumde fitxes de clients molt important iuna molt bona posició dins del barri.Això ha estat gràcies a l’esforç, al dia adia, a la passió per la feina ben feta, isobretot a tenir un tracte bo i positiuamb la gent que ens visita. El tracteamb el client és fonamental.. Tota lafeina que han fet els treballadors alllarg d’aquests vint anys ha donataquests fruits.

Què tenen previst per celebrar-ho?Doncs al llarg de l’any realitzarem di-verses activitats que ja anirem anun-ciant puntualment. Havíem decomençar el Nadal passat, però hofarem ara. Seran activitats que tindrancom a fons la nostra professió, l’entornodontològic, però que seran tan per apetits com per a grans.

Moltes felicitats!

CONESA ARTESANS DEL’ENTREPÀc/ Creu Coberta, 80

CENTRE BUCODENTALDr. ARFELÍSGran Via de Les CortsCatalanes, 333

PERRUQUERIA GÓMEZc/ Creu Coberta, 88

Juny201103

15�

líniasants.cat

Hostafrancs La ‘Always drinking marching band’ al CasinetEn el marc del cicle musical Vermut Jazz, el Casinet d’Hostafrancs acollirà

aquest dissabte a partir de les dotze del migdia un concert a càrrec de la Alwaysdrinking marxing band, una formació de funk amb vocalista femenina que

s’autodenomina com la primera battery band de la Península Ibèrica

Foto: C.Gómez

Torres Venecianes de la plaça Espanya

Les torres de plaça Espanyamilloraran la seva imatge

Les dues torres d’estil veneciàque coronen la plaça Espanya imarquen l’inici del passeig deMaria Cristina es rehabilitaran enbreu. Segons apunten fonts deldistricte, actualment s’està redac-tant el projecte de reforma de lestorres, i quan s’enllesteixi aquesttràmit només quedarà licitar elprojecte i començar les obres. Eldistricte calcula que aquest pro-cés podria Allargar-se durant elspròxims dos o tres mesos. La fi-nalitat d’aquest projecte és tornara les torres el seu aspecte origi-nal ja que durant els darrersanys aquestes s’havien anat de-teriorant. Actualment, i des de jafa uns mesos, les torres es trobenenvoltades per unes xarxes per

Actualment s’està redactant el projecte de reforma iles obres podrien arrencar en els pròxims dos mesos

Cristian GómezHostafrancs

evitar que pugui haver algundespreniment.

Conegudes com a Torres Ve-necianes ja que imiten el modelde les torres del campanar de la

catedral de Sant Marco de Venè-cia, les dues estructures van cons-truir-se de cara a l’Exposició In-ternacional celebrada a Barcelo-na l’any 1929.

Redacció > Per tercer any con-secutiu, aquest diumenge se cele-brarà una nova edició de la bici-cletada solidària, una iniciativaque servirà per recaptar fons quees destianran al projecte Apadri-na una bicicleta, que permet eldesplaçament a l’escola en aquestvehicle a més de 200 infants deBurkina Faso. La bicicletada, or-ganitzada per l’ONG Burkina FasoTambé i la Federació d’Associa-cions, Entitats i Comisionsd’Hostafrancs (Faech), arrencaràa les onze del matí des del Casineti tindrà una durada aproximadad’una hora. El preu d’aquestA ac-tivitat és de 5 euros que inclouenuna samarreta de regal. Les ins-cripcions poden realitzar-se alweb pedalejaperafrica@faech.cat,a la seu de la Faech (carrer SantRoc, 26) o als poliesportius de laBordeta i l’Espanya Industrial.

Per altra banda, el mateix diaa les 11 h, el Casinet organitzal’activitat La fàbrica de somnisballa per Àfrica, que servirà perrecaptar més fons per a la causa.

Redacció > Quan es parla decamps de concentració, persecu-cions nazis i holocaust, hom pen-sa en l’eliminació sitemàtica queel règim liderat per Hitler va ferdel poble jueu. Però els jueus nova ser l’únic col·lectiu perseguitpels nazis, ja que aquesta perse-cució també va afectar a gitanos,homosexuals i persones amb al-guna discapacitat intel·lectual,entre d’altres.

Per conèixer de primera mà lapersecució i l’holocaust que vapatir el poble gitano en els campsde concentració nazis durant laSegona Guerra Mundial, el Casi-net d’Hostafrancs acull fins alproper 12 de juny, l’exposicióEl Porrajmos. El Genocidi nazidel poble gitano. Aquesta mos-tra, que recull fotografies i testi-monis d’aquella època, està or-ganitzada per la Federació d’As-sociacions Gitanes de Catalunyaamb el recolzament de la TaulaIntercultural del Secretariatd’Entitats de Sants, Hostafrancsi la Bordeta.

La persecució delpoble gitano pelsnazis, al Casinet

La bicicletadasolidària tornaaquest diumenge

Juny201103

16�

líniasants.cat

La Bordeta Cinc pantalles gegants ofereixen el triomf del BarçaEls veïns van poder gaudir dissabte del gran triomf (3 a 1) del Barça a la final de la Cham-

pions davant del Manchester United en bona companyia, ja que es van instal·lar fins acinc pantalles gegants on s’oferia el matx. N’hi havia a la placeta de Sant Medir, a les pla-

ces del Fènix i de la Farga, a Cotxeres i al carrer Vallespir, davant del local dels Castellers.

La ludoteca surt al carrer

Un bon nombre de persones es vaacostar a la plaça Celestina Vig-neaux el dissabte 28 de maigper celebrar el Dia Internacionaldel Joc. La trobada, organitzadaper la Ludoteca Olzinelles, comp-tava amb tot de jocs per als mésmenuts. Hi havia jocs de taula,d’enginy, etcètera. N’hi haviad’altres tradicionals, com arauna cursa de sacs. A més, es vapoder participar d’un taller demaquillatge. Molts dels jocs ha-vien estat dissenyats per la prò-pia ludoteca, que els havia elabo-rat amb materials reciclats.

DRET DELS INFANTSEl Dia Internacional del Joc se ce-lebra des del 1998 a iniciativa del’Associació Internacional de Lu-doteques. Jugar és un dret reco-negut per la convenció dels dretsdels infants.

Pel Dia Internacional del Joc, la Ludoteca Olzinellesva celebrar una jornada plena de jocs a l’aire lliure

Els infants van poder gaudir dels jocs a la plaça Celestina Vigneaux

RedaccióLa Bordeta

Foto: El 3

Redacció > El cicle d’especta-cles familiars al carrer Art i Hu-mor a la Bordeta presenta diu-meng e 5 de juny un homenatgeal famós pallasso Charlie Rivel.Serà a les 12 del migdia a la pla-ça de la Farga a càrrec de DandyClowns. Diumenge següent, dia12, la rambla Badal acollirà l’es-pectacle Flash de la companyia+Tumàcat, també a les 12 h.

L’Art i Humor recorda al clownCharlie Rivel

Redacció > La Sala Nova deSant Medir (Constitució, 17) aco-llirà demà la Marató de Terror ala Bordeta. Organitzada pel GrupJove de Sant Medir, el cicle co-mençarà a les 18 h amb El pro-yecto de la Bruja de Blair. A les20 h, es gaudirà de Reflejos, se-guida pel clàssic El resplandor(22 h). Els preus oscil·len entre3 € (un film) i 5 € (les tres cintes).

Arriba a SantMedir la primeraMarató de Terror

La brutícia i les botigues són elpitjor i el millor de la BordetaRedacció > La brutícia és elproblema que més preocupa a lamajoria de les entitats i els veïnsde la Bordeta. Així ho constatal’estudi El barri, espai de convi-vència, realitzat per la Federaciód’Associacions de Veïns de Bar-celona (FAVB). L’objectiu és as-senyalar les seves grans man-cances a partir de 16 entrevistesfetes a entitats, comerciants iagents claus del barri, com ara lagent gran, a més de 25 tallers a

centres de primària i secundàriade la Bordeta. L’estudi detecta al-guns problemes principals, comla manca d’enllumenat, insegu-retat, vandalisme, manca d’espaisverds, mal estat de carrers i malfuncionament de semàfors, xe-ringuers al terra i venda de subs-tàncies il·lícites, entre d’altres.Per altra banda, l’estudi assenya-la que el que més agrada de laBordeta és el seu comerç i les se-ves zones verdes.

TINENT FLOMESTA - ANTONI DE CAP-MANY. PISO CON COMEDOR, 2 DORMI-TORIOS (ANTES 3), COCINA, BAÑO YGA LE RÍA. PARA ENTRAR A VIVIR, 2º REALSIN ASCENSOR, EXTERIOR A PATIO DEMANZANA ORIENTADO A TARRAGONA,CALEFACCIÓN, AIRE ACONDICIONADO,ALTILLO, HALÓGENOS. 182.000€

REGENT MENDIETA, ENTRE RIERABLANCA Y COMTE GÜELL. PISO CONCOMEDOR, 4 DORMITORIOS, COCINA YBAÑO, BALCÓN, PERFECTO PARA EN-TRAR A VIVIR, ALTO, CON ASCENSOR,EXTERIOR A PATIO DE MANZANA.256.000€

NUMANCIA - TRAVESSERA DE LESCORTS. PISO DE 3 HABITACIONES, 2BAÑOS, PATIO, EXTERIOR A ZONAVERDE AJARDINADA, COCINA OFFICEREFORMADA, 3 PIEZAS EXTERIORES,CALEFACCIÓN, ALUMINIOS. FINCA DEOBRA VISTA CON FACHADAS REFOR-MADAS Y ASCENSOR. 299.000€

CARRER DE SANTS - AV. MADRID. ÁTICODE 4 HABITACIONES, CON DOS TER-RAZAS (UNA DE 17M2 CON ACCESODESDE SALÓN EXTERIOR A CALLE DESANTS CON VISTAS Y OTRA DE 14M2CON ACCESO DESDE HABITACIÓNDOBLE CON VISTAS), CALEFACCIÓN,AIRE ACONDICIONADO, ASCENSOR,PERMITE ENTRAR A VIVIR. 395.000€

17�Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.com líniasants.catJuny201103

03

18�

líniasants.cat

Poble SecJuny2011

Can Bandarra, any 11er aniversari del local dels Castellers del Poble Sec

Cristian GómezPoble Sec

Aquest diumenge els Castellersdel Poble Sec van celebrar elprimer aniversari del seu local,Can Bandarra. Per commemo-rar l’efemèride es va organitzaruna diada on, a més dels cami-ses blau cel, hi van participarels veïns Castellers de Sants iels Margeners de Guisona.

Foto: Cristòfol Casanovas

Els integrants de la colla durant el dia de celebració

La diada castellera va cons-tar de tres rondes en les qualsels locals van alçar un 3 de 7 iun 4 de 7 amb agulla, així comun 4 de 7 i un ventall de 5. Perla seva banda, els Castellers deSants, que són la colla més ex-perimentada, van aconseguiralçar un pilar de vuit, i diferentscastells de 7, mentre que el mi-llor castell dels Margeners fouun 4 de 7.

INICI DE TEMPORADALa temporada castellera per alscamises blau cel va arrencar amitjans d’abril amb una actua-ció a Esplugues del Llobregat ones va anar escalfant motors ambdiferents pilars de 6. Posterior-ment van actuar a inicis de maiga la Festa Major de Sagrada Fa-mília, una cita on els del PobleSec van aixecar el primer castellde 7 de la temporada.

Redacció > Entre els dies 3, 4 i5 de juny se celebrarà la quartaedició de Thalia, la Mostra d’ArtsEscèniques del Poble Sec, unainciativa impulsada des del centrecívic El Sortidor. En total la mos-tra presentarà un total de 22 es-pectacles, amb la dansa com a au-tèntica protagonista, que es durana terme tant a l’interior del centrecívic com a la plaça del Sortidor.Seran 14 espectacles de dansa, 6de teatre, un concert i un especta-cle infantil. Es poden consultarhoraris al web del centre cívic.

La dansa serà laprotagonista dela mostra Thalia

Redacció > A finals de mes demaig, una dona de 80 anys vamatar al seu company de 81 alseu pis del barri del Poble Sec. Ladona va estrangular la seva pare-lla, que patia Alzheimer, i aques-ta va caure al terra on va morirpoc després. L’autòpsia hauràde determinar si l’estrangula-ment va ser la causa de la mort oaquesta es va produir al caure alterra. Els Mossos d’Esquadrahan obert una investigació per es-brinar si es tracta d’un cas de vio-lència domèstica ja que prèvia-ment s’havia produit una discu-sió entre la parella.

Una anciana de80 anys mata laseva parella de 81

1er Campus de Futbol Sala de l’Atlètic Poble Sec El club Atlètic Poble Sec organitza aquest estiu el seu primer Campus de Futbol

Sala destinat a nois i noies d’entre 5 i 14 anys que vulguin iniciar-se o perfeccionarla seva tècnica en aquest esport. El campus es realitzarà entre el 27 de juny i el 15 de

juliol al pavelló de les Tres Xemeneies. Per inscriure’s cal trucar al 627 969 478.

19�Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.com líniasants.catJuny201103

20�

Maig201105líniasants.cat

Font de la Guatlla · Montjuïc

Elisabeth Ventura, de l’escolaJam Session, serà la pregonera

Font de la Guatlla > Un anymés, el mes de juny ve acompan-yat de la Festa Major de Font dela Guatlla, la primera festivitat detot el districte. Les festes co-mençaran el proper cap de set-mana, 11 i 12 de juny, amb duesactivitats preliminars. Es tractende la Mostra d’Entitats Juvenilsque es durà a terme dissabte alpati de l’IES XXV Olimpíada id’una jornada esportiva al mateixcentre, que es farà el diumenge.

Però serà a partir del diven-dres 17 de juny quan començaràel gran gruix dels actes de FestaMajor. A partir de les 21 h, la di-rectora de l’Escola Oficial deMúsica Moderna Jam Session,Elisabeth Ventura, durà a termeel pregó a l’escenari del carrerMontfar. Aquella nit acabaràamb la Nit Musical a càrrec de laBig Band Sants Montjuïc (22.30h) i la Nit Jove, a partir de la mit-janit, amb el concert de Tabalo-ko; tots dos al carrer Montfar.

La tarda del dissabte es dedi-carà als menuts de la casa, ambdiferents jocs i una xocolatada al

pati de l’escola La Muntanyeta. Ala nit, serà el torn del Sopar deGermanor (21.30 h) i del ball, acàrrec de l’orquestra Saturno(23 h). Diumenge, 19 de juny, tin-drà lloc la botifarrada popular (13h). El preu del tiquet és de 2 €. Alvespre, a partir de les 20.30 h, leshavaneres seran les protagonis-tes, amb el concert del Grupd’havaneres Montjuïc.

La Festa Major posarà el colo-fó el 23 de juny amb la revetlla deSant Joan.

Foto: AVV Font de la Guatlla

Cartell promocional de la Festa Major

Les bruixes, a CatalunyaDiumenge, a les 11 h, es presenta al Museu Et-

nològic (passeig Santa Madrona, 16-22) el llibreBruixes a la Catalunya interior, de Jordi Tor-

res i Sociats. L’acte comptarà amb un col·loqui.

Montjuïc > El camp de la Foi-xarda acollirà diumenge vinent,5 de juny, un partit de rugby en-tre el RCD Espanyol i la SocietéPatrie, per commemorar el cen-tenari del primer partit de rugbydisputat en terres catalanes i queva enfrontar als mateixos dosequips. El partit serà a les 12 delmigdia i l’entrada valdrà 3 euros.

Es commemorael centenari del rugby català

Montjuïc > Fins avui, 3 de juny,els indignats de plaça Catalunyapoden recollir els objectes quese’ls va incautar la setmana pas-sada i que es guarden al Sot delMigdia. Els afectats critiquen,però, la manera com la GuàrdiaUrbana custodia els objectes,deixats enmig d’un solar i sensecap tipus de protecció contra lesinclemències climatològiques.

El Sot del Migdiaacull els objectesdels ‘indignats’

Més de 340 assistents a la festadel 16è aniversari del centre cívicFont de la Guatlla > L’audito-ri del Caixafòrum es va omplir elpassat dissabte 28 per assistir ala festa d’aniversari del centre cí-vic de Font de la Guatlla, que en-guany celebra 16 anys com a llocde trobada del veïnat. “Volíem re-tre homenatge a tots els veïns quevan lluitar durant anys per tenirel centre que tenim actualment”,comenta Jordi Tarradell, vicepre-sident de l’Associació de Veïns,entitat gestora del casal.

Les 339 butaques de l’audito-

ri es van omplir per gaudir del’actuació dels diferents grupsque realitzen tallers al centre cí-vic. “Vam fer un tast del que es facada dia al centre”, indica Tarra-dell. Així es va poder veure actua-cions d’aeròbic, dansa clàssica,bollywood i tai-txí, entre d’altres.

La regidora en funcions deldistricte, Imma Moraleda, va re-bre la Guatlla d’honor i, en el seuparlament, va exalçar “l’encert”que l’Associació de Veïns gestio-nés el centre cívic.

Foto: El 3

L’auditori del Caixafòrum es va omplir de gom a gom per assistir a l’acte

Juny201103

21�

La Marina · Zona Francalíniasants.cat

Cristina Alonso coordinaràel Graner de l’Illa Philips

Foto: Arxiu

El PP vol que s’enderroqui elcamp de futbol d’Eduard AunósLa Marina > El Partit Populara Sants-Montjuïc ha demanatque s’ender roqui el camp de fut-bol d’Eduard Aunós, ubicat en-tre els carres Ulldecona, Acer iArnes, i acusa l’Ajuntament de“deixadesa” per haver permèsque aquestes instal·lacionss’hagin anat degradant. Els po-pulars afirmen que el camp “faanys que no s’utilitza, està aban-donat, ple de runa i brutícia pelsseus voltants i és un focus de de-gradació del barri”. Per aquestmotiu consideren necessari en-

derrocar el camp, fer un bontancament del solar i netejar elsvoltants.

ARRANJAR ELS VOLTANTSA banda, el PP també consideraque s’hauria d’arranjar els car -rers que envolten el camp de fut-bol, ja que molts d’ells es trobenen una situació “lamentable”.En concret els populars assenya-len els carrers Ulldecona, Torto-sa i Sovelles, així com l’interiorde la plaça d’habitatges d’E-duard Aunós.

RedaccióLa Marina

La nova fàbrica de creació dedansa de Barcelona, el Graner del’Illa Philips, ja té coordinadora:la creadora artística i producto-ra Cristina Alonso serà l’encarre-gada de vetllar perquè els crea-dors de dansa de la ciutat tingu-in l’oportunitat de desenvoluparels seus projectes de forma pro-fessional i l’equipament s’integrial barri de la Marina.

25 CANDIDATURESL’elecció d’Alonso, cofundadorai codirectora de la plataformaÀREAtangent, ha estat fruit d’unprocés de selecció al qual es vanpresentar un total de 25 candida-tures. El contracte és per dosanys i amb l’opció de prorrogar-se dos anys més.

La que va ser l’antiga factoriade l’empresa Philips està gestio-

nada pel Mercat de les Flors,que comptarà amb el consell deles associacions de professionalsi les companyies de dansa.

El Graner s’inclou dins del

programa de Fàbriques de Crea-ció de l’Ajuntament de Barcelo-na juntament amb altres espaiscom l’Escocesa del Poblenou o laFabra i Coats a Sant Andreu.

Imatge virtual del Graner de l’Illa Philips

Aquesta productora i creadora artística ha firmat un contracte per dos anys amb dos més prorrogables

Foto: Partit Popular

Basf invertirà més a la Zona FrancaEl grup químic Basf destinarà aquest any 21 milions d'euros a

augmentar la capacitat productiva de dues de les seves plantescatalanes, una d’elles repartida entre la Zona Franca i Castell-

bisbal, que rebrà una inversió extra de 9 milions d’euros.

La Marina > Passi el que pas-si durant la darrera jornada dePrimera Catalana que es dispu-tarà aquest diumenge, la Gim-nástica Iberiana finalitzarà latemporada com el millor equipde Sants-Montjuïc, per sobre dela UE Sants i el Poble Sec. A fal-ta del partit d’aquest cap de set-mana que l’equip de la Marinajugarà com a local contra l’I-gualada, la Gimnástica ocupa lasetena plaça amb 55 punts. ElSants és divuitè amb 41 i el Po-ble Sec ha quedat últim amb 13.

La Iberiana cloul’any com el millorequip del districte

La Marina > L’escriptor i perio-dista Màrius Serra, va ser el mes-tre de cerimònies de l’acte de lliu-rament de la 20a edició del Cer-tamen Literari Francesc Candel,que es va celebrar el passat 26 demaig a la biblioteca que porta elnom de l’autor del barri. En la ca-tegoria de relat curt juvenil vaguanyar Martí Casal mentre queRodlfo Olluelos i Aina Bosch hovan fer a la del relat curt adult.Pilar Mercadé es va imposar a lacategoria de reportatge perio-dístic i Rafa Basuli a la de poesia.

La Marina > El barri de la Ma-rina ja disposa d’un nou aparca-ment públic i de lliure accès.Aquest està ubicat a la plaça deles Matemàtiques fent cantona-da amb el carrer Química i va en-trar en funcionament a mitjansde maig després que l’Ajunta-ment condicionés la zona ambuna nova pavimentació i mésil·luminació. El resultat és unaparcament amb 61 places habi-litades per a cotxes, 2 per a mi-nusvàlids i 19 destinades a lesmotocicletes.

Nou pàrquing ala plaça de lesMatemàtiques

Màrius Serralliura els premisFrancesc Candel

Imatge del nou aparcament

Foto: C. Gómez

Imatge recent del camp de futbol d’Eduard Aunós

Juny201103

22�

L’AgendaTELÉFONS D’INTERÈS

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP Bordeta-Magòria 93 431 65 70, Corral, s/n · Carreras i Candi 93 43100 39, Carreras i Candi, 99-101 · Consell de Cent 93 423 59 35, Consell deCent, 26 · Doctor Carles Ribas 93 223 28 88, Foc, s/n · Poble Sec-LesHortes 93 324 91 00, Nou de la Rambla, 177 · Numància 93 322 70 61,Numància, 23 · Sants 93 491 51 97, Passatge Vapor Vell, 44-46URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Ulldecona, 35 bisGUÀRDIA URBANA 092 Guàrdia Urbana, 2POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)· Creu Coberta, 104 · Foneria, 19TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS Centre cívic Casa del Rellotge 93432 24 89, Pg. Zona Franca, 116, int · Centre cívic La Cadena 93 331 34 98,Mare de Déu de Port, 397 · Casinet d’Hostafrancs 93 423 04 40, Rector Tri-adó, 53 · Cotxeres de Sants 93 291 87 01, Sants, 79-83 · Centre PepitaCasanellas 93 256 37 30, Foneria, 19 · Equipament cultural AntigaEstació de Magòria 93 432 48 01, Gran Via de les Corts Catalanes, 247 ·Punt jove de Sants-Casa del Mig 93 291 42 62, Muntadas, 5-35 · Espaimusical La Bàscula 93 422 43 00, Foc, 132 · Centre cívic El Sortidor 93443 43 11, Plaça del Sortidor, 12 · C. cívic Font de la Guatlla 93 424 85 06,Rabí Rubèn, 22BIBLIOTEQUES Biblioteca Artur Martorell 93 402 36 44, Pl. Espanya,5 · Biblioteca de l’Institut Botànic 93 325 80 50, Av. Montanyans, 25 · Bib-lioteca de l’Institut del Teatre 93 227 39 00, Pl. Margarida Xirgu, 1 · Bib-lioteca Fundació Joan Miró 93 443 94 70, Av. Miramar, 1 · BibliotecaFrancesc Candel 93 332 53 75, Amnistia Internacional, 10 · BibliotecaFrancesc Boix 93 443 01 05, Blai, 34 · Biblioteca Vapor Vell 93 409 72 31,Ptge.Vapor Vell, 1

SANTS3 de junyDebat obert: Les energies reno-vables. A les 19 h, a la bibliote-ca del Vapor Vell.Sardanes al Vapor Vell. A les19.30 h, al carrer Joan Güellamb Vapor Vell.

4 de juny10a edició de Firentitats. Du-rant tot el dia, al carrer deSants i a Creu Coberta, entre laplaça de Sants i el carrer Moia-nès.

5 de junyPrimera Jornada Esportiva In-tercultural. A les 9 h, al CentreEsportiu Municipal EspanyaIndustrial.2a Fira de la Cirera i Productesde la Terra. A partir de les10.30 h, a plaça Sants i passeigSant Antoni.

Fins a l’11 de junyExposició: A qualsevol lloc /Vincles, de Paco Escoriza. A lesCotxeres.

Fins al 23 de junyExposició de dibuixos: La Bor-deta, un barri amb ulls d’in-fant. A la seu del Centre Socialde Sants (Olzinelles, 30).

HOSTAFRANCS5 de junyLa fàbrica de somnis balla perÀfrica. A les 11 h, al Casinetd’Hostafrancs. Entrada: 2 €.Bicicletada solidària 2011. Apartir de les 12 h, sortida des delCasinet. Participació: 5 euros.

9 de junyPresentació del llibre Ficció i re-alitat a l’Espill, de Josep Guia.A les 19 h, a l’Abacus Coopera-tiva.

10 de junyNit de poesia. A les 21 h, al Ca-sinet.

Fins al 12 de junyExposició: El Porrajmos. Elgenocidi nazi del poble gitano.Al Casinet.

12 de junyVermut Jazz: Pullup Orchestra.A les 12.30 h, al Casinet.

LA BORDETA4 de junyMarató de Terror a la Bordeta.A partir de les 18 h, a la SalaNova de Sant Medir.

5 de junyArt i Humor: Antologia de

Charlie Rivel. A les 12 h, a laplaça de la Farga.

12 de junyArt i Humor: Flash. A les 12 h,a la rambla de Badal.

15 de juny8a Festa de l’Esport. A les 20.30h, al Teatre de Sant Medir.

POBLE SECDel 3 al 5 de juny4a Mostra d’Arts Escèniques alPoble Sec - THALIA. Al centrecívic El Sortidor.

4 de junyVine i belluga’t! al Poble Sec. Ales 11.30, a l’escola Carles I.

FONT DE LA GUATLLADe l’11 al 23 de junyFesta Major. A diferents es-pais del barri.

MONTJUÏC5 de junyPresentació del llibre Bruixes ala Catalunya interior. A les 11h, al Museu Etnològic.Partit de rugby entre l’Espanyoli el Société Patrie, pel centena-ri del primer partit de rugby ca-talà. A les 12 h, a l’estadi de laFoixarda.

23�Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.com líniasants.catJuny201103

24� Per a publicitat - 93 570 88 96 - publicitat@comunicacio21.comlíniasants.cat Juny201103