redacci 93 519 43 96 redacciovalles@comunicacio21.com administraci 93 519 43 93 publicitat 93 519 43 85 Fax 93 519 43 98

lniavalls14 doctubre de 2010 Nm. 324 Any X 19.000 exemplars

Valls OrientalUGT denuncia que laprecarietat del mercatlaboral augmenta 3

Sant FostLAjuntament, contrala nova B-500 i elpeatge de la Conreria

34

LEsglsia vol forar que lHospitalde Granollers no faci avortaments

Foto: E

du

ardo B

enito

El Bisbat dna per feta una proposta presentada pels dos representants catlics del Patronat

La residncia de la Vinyota, a finals dany

18

4

13

Mollet

Un miler de manifestants contra el Quart Cintur a Lli

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.comOctubre

2010142 lniavalls

En portada 3lniavallsOctubre201014

388 EROs al Valls OrientalUn estudi presentat per la UGT assegura que entre els anys 2006 i 2010 shan perdut11.138 llocs de treball a la comarca > El 36,4% dels aturats ho sn des de fa ms dun any

Foto: Eduardo Benito Infografia: Albert Bald

Entre el 2006 i el 2010, latur shaincrementat a la comarca en18.721 persones. Aquesta xifra re-presenta un 58% de desocupacims que fa qua tre anys, segonslestudi Anlisi de lactivitat eco-nmica i perfil dels aturats alValls Ori en tal, presentat dime-cres a la seu de la UGT a Grano-llers. Dacord amb aquest docu-ment, la destrucci ms fortadocupaci es va produir entre el2008 i el 2009, dos exercicis queen conjunt van registrar la pr -dua d'11.318 llocs de treball. Latendncia negativa no es va de-tenir el 2009 i ha continuat en-guany amb una marxa desigual iuna pujada de 2.777 aturats.

Segons la UGT, la destruccid'o cupaci est estretament lliga-da a la desaparici d'empresesque ha patit el Valls Oriental enels ltims quatre anys. Aquest fetha comportat que en l'actualitatla comarca se situ per sota delsnivells de l'any 2006 pel que fa altotal dindstries.

El treball realitzat pel sindicatadverteix que no es pot passarper alt lelevat nombre dexpedi -ents de regulaci docupaci(ERO) formalitzats a la comarca,ja siguin de suspensi de contrac-tes o d'extinci. Aquesta prcti-ca va arribar al seu punt mximl'any 2009, amb ms de 334 ex-pedients. El fenomen, per, nos'ha aturat: des de comenamentdany en ja se nhan formalit-zat ms de 119.

PROLIFERACI DEROsLa major part dels expedients deregulaci d'ocupaci presentatsels ltims quatre anys es localit-za principalment al sector in-dustrial. Dels 388 registrats enaquest mbit productiu des de

l'any 2006, el 2009 va ser unexercici de rcord, amb 324; al2010 ja es contabilitzen 62. En elsserveis shan presentat durant elperode estudiat un total de 129expedients, dels quals 72 corres-ponen al 2009; des de principisdany, ja sumen 40. I en l'mbitde la construcci, shan presen-tar 52 expedients, 28 dels qualscorresponen a l'any 2009 i 17, al2010.

Si sanalitza la destrucci dellocs de treball per sectors econ-mics durant el perode que abas-ta lestudi (2006-2010), lafecta-ci ms forta en nombres abso-luts ha estat al de serveis, amb10.527 aturats nous. L'augmentms significatiu, per, es troba ala construcci, amb 3.306 nous

aturats. En lmbit industrial, lapujada ha estat de 3.022 per so -nes de socupades, i a l'agricultu-ra, de 333.

PERFIL DELS ATURATSSegons la UGT, s un fet cons-tatable que a Catalunya es for-malitzen cada cop menys con-tractes. Dels signats cada mes alpas (en tre 150.000 i 200.000),gaireb nou de cada deu han tin-gut la qualificaci de temporals.Segons ha apuntat el sindicat,aquesta s una evidncia que hiha una rotaci de treballadorsmolt elevada.

Una de les grans preocupa-cions del sindicat expressadesen lestudi s que no tota la pobla-ci entra en aquesta rotaci decontractes. Hi ha un collectiuque va encadenant perodes d'a -tur amb contractes temporals, pe -r que sempre sn els ma -teixos, matisa UGT. Aix vol dirafegeix que aquestes personessn a l'atur des de fa fora mesos,s a dir, sn desocupats de llar-ga durada.

Pel que fa al Valls Oriental, el

perfil de la persona aturada no di-fereix excessivament del de la res-ta de Catalunya, tot i que la taxade desocupats de llarga durada sesitua a la comarca dos punts persobre de la mitjana catalana. Dela totalitat de persones menors de29 anys sense feina, el 8% est ensituaci datur des de fa ms de12 mesos, mentre que al seg-ment dentre 30 i 39 ho est el19%.

Aquests percentatges sincre-menten entre les persones des-ocupades dentre 40 i 49 anys(23%), entre 50 i 59 anys (38%)i entre 60 i 64 anys (44%). Laconclusi s que el 36,4% datu-rats de la demarcaci estan enaquesta situaci des de fa msdun any.

La destruccidocupaci est lligada a la desaparicidempreses

Estrangers, joves i majorsde 45 anys snels collectiusms castigats

PROPOSTES DE LA UGT Davant daquest panorama, elsin dicat ha donat a conixer unabateria de propostes que comen-cen per una reforma laboraljusta que contribueixi a crearms llocs de treball de qualitat,que ajudi a sortir de la crisi i quepenalitzi aquells que actuen demanera irresponsable tant entemps de crisi com en temps debonana econmica. Des de laUGT tamb es defensa el desen-volupament de poltiques activesd'ocupaci adreades als collec-tius ms castigats, com les elsestrangers, els joves i els majorsde 45 anys.

El sindicat tamb proposa mi-llorar la intermediaci pblica enel mercat de treball, tant enquantitat com en qualitat, i nodonar via lliure a les ETT o agn-cies privades de collocaci; gene-rar confiana i incentivar el con-sum fent que el crdit arribi a fa-mlies i empreses; i la posada enmarxa diferents plans renoveper incentivar el consum. LaUGT en concreta tres en aquestsentit: un per al moble, un per ala rehabilitaci d'habitatges i unper a pro ductes de la llar.

Pel que fa al Valls Oriental, laUGT demana de forma urgentque savanci en l'impuls d'unesveritables poltiques de concer-taci, que han de ser liderades pelConsell Comarcal. El sindicattamb proposa analitzar la posi-ci de la comarca en lmbit me-tropolit i catal, impulsar laim plantaci de nous sectors pro-ductius que cobreixin la desapa-rici del teixit industrial que s'haregistrat en els ltims anys i pla-nificar l'oferta formativa amb elsagents socials del territori teninten compte les necessitats del tei-xit productiu.

Les propostes del sindicat permillorar la situaci del mercat detreball tamb inclouen impulsarpoltiques d'ocupaci unitries anivell comarcal i la concertaci deprojectes i objectius.

Jos A. Pilar Valls Oriental

scar Riu, secretari de la UGT. Grfiques que demostren lempitjorament del mercat de treball.

Comarca4Octubre

201014lniavalls

Entre la reivindicaci i la festaGaireb un miler de persones tallen durant una hora la C-17 a Lli dAmunt per protestarcontra el traat del Quart Cintur > La marxa va superar les expectatives, segons lalcalde

Jos Antonio PilarValls Oriental

Prop dun miler de persones esvan manifestat dissabte passatper la carretera C-17 a l'alada deLli d'Amunt per protestar con-tra el traat que el Ministeri deFoment ha proposat per al QuartCin tur. La mobilitzaci va serconvocada pels partits poltics re-presentats al consistori daquestmunicipi de la Vall del Tenes, iposteriorment shi van adherirentitats lo cals i vens del poble idaltres afectats per la nova auto-via. Cap a les 12 del migdia es vatallar el carril en direcci Barce-lona i, durant prcticament unahora, no va poder circular cap ve-hicle.

Els manifestants es van reuniral Pinar de la Riera a les 10 delma t i van enfilar la marxa cap ala C-17 mitja hora ms tard. Vanrecrrer a peu el tram de gairebun quilmetre i mig que hi ha en-tre el barri Can Xicota (on lor -ganitzaci va servir un esmorzara base de coca i sucs de fruita) ila benzinera de Can Pedrals, si-tuada poc desprs de l'enllaamb la carretera de Lli d'A-munt a Granollers (BV-1432).Tretze tractors es van afegir a lamarxa i es van encarregar detransportar les persones grans ila mainada des del Pinar de laRie ra.

Al costat de la benzinera, a les13 hores, es va llegir el manifestunitari de rebuig al traat delQuart Cintur que els cinc grupspoltics del consistori (PSC, CiUi PP (al govern) i ERC i ICV (a lo-posici) van signar el 8 de setem-bre passat i van apro var per una-nimitat en un ple extraordinarivuit dies ms tard. Tamb hi ha-via el coordinador general dEUiAi diputat al Parlament, Jordi Mi-ralles.

Lalcalde, Ignasi Simn, vaser lencarregat de llegir el mani-fest on es qualifia el Quart Cintu-r com una agressi inaccepta-

Foto: Eduardo Benito

Diferents imatges de la manifestaci de dissabte passat.

ble al territori. No preserva elsvalors patrimonials, paisatgs-tics ni mediambientals que hemheredat dels nostres avantpassatsi volem llegar als nostres fills, vadir. Simn va explicar que el tra-at destrossa lespai natural delbosc de Palaudries (un dels cor -redors biolgics ms importantsde la comarca), passa arran debarris i monuments (al costatde lermita de Santa Justa, del se-gle XI), talla la xarxa de caminscareners i separa el municipi endues parts.

El manifest denuncia que laproposta del Ministeri de Fo-ment respon a un model dauto-

pista obsolet i molt agressiu ambel paisatge, que fa que saixequinen el recorregut talussos de gai-reb 0 metres, o b que es facintrinxeres de prop de 25 metres defondria i viaductes de ms de 15metres dalada. El documentremarca que la proposta no res-pecta ni la normativa ambientalni el planejament territorial deCatalunya, i menysprea el debati la inquietud ciutadana que sem-pre ha generat al Valls Orien-tal aquesta carretera.

Simn ha reconegut que lamanifestaci va superar les ex-pectatives que s'havien fixat elsorganitzadors de l'acte i ha des-

tacat que la manifestaci haviapres un caire reivindicatiu pertamb festiu, amb la participacide gent de tots els colors. Tam-b ha explicat que esperen reac-cions de la Generalitat i del Mi-nisteri Foment, i ha afegit quehan demanat una reuni amb elministre de Foment, Jos Blan-co, per parlar de l'estudi.

TRACTORS I PAGESOSA la manifestaci de dissabtevan participar diversos sindicatsagraris, com Uni de Pagesos oASAJA, i tractors i remolcs. Tam-b hi van assistir persones de di-ferents municipis afectats pel

Quart Cintur, com vens de Lle-rona, Marata, Corr d'Amunt oCanovelles, entre d'altres

INCIDNCIES DE TRNSITLa marxa, va provocar cues ensentit Barcelona i tamb reten-cions en sentit Vic per l'efecte ta-faner que feia que els cotxes re-dussin la velocitat en veure elsmanifestants. Durant uns mi-nuts no es va poder circular perl'autovia en direcci Barcelonamentre els Mossos desviaven elsvehicles per la carretera de Gra-nollers a Caldes i per la rondaNord, a l'alada de l'enlla del Ti-bidabo, a Canovelles.

5Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

Comarca6Octubre

201014lniavalls

La Lnia Orbital, ms a propFoment ha encarregat un estudi informatiu > El document fixar el traat i les estacions de la xarxa

Jos Antonio PilarValls Oriental

La connexi ferroviria entreGranollers i Mollet i la resta deciutats de la segona corona me-tropolitana sense passar per Bar-celona s ms a prop. El Ministe-ri de Foment ha adjudicat per 1,3milions deuros a lempresaEquip de Tcnics en Transport iTerritori Projecte la redacci delestudi informatiu de la futura L-nia Orbital. Entre altres qes-tions, el document haur de fixaramb exactitud el traat i definirles estacions per atendre la de-manda actual i futura. Lanuncies va publicar dijous de la setma-na passada al Butllet Oficial delEstat (BOE).

La futura lnia est concebudacom un enlla ferroviari entre lesciutats de Matar, Granollers,Mollet, Sabadell, Terrassa, Mar-torell i Vilafranca del Peneds iVilanova i la Geltr sense passarper Barcelona. L'estudi informa-tiu determinar els trams de laxarxa existent que s'integraran iels que hauran de ser nous.

Foto: Google Maps

Traat de la lnia.

Foto: L. V.

Imatge dun tren de lAVE.

Jordi Turull.

Lobjectiu de lestudi s selec-cionar una alternativa per dotara la regi metropolitana dunnou servei de transport pblic in-tegrat en la xarxa de Rodalies queafavoreixi la connexi entre lesciutats de la segona corona me-tropolitana, mit janant lanliside les diferents opcions exis-tents, tenint en compte criteriseconmics, am bientals o de de-manda soci al.

El treball inclour un estudi dedemanda que servir per decidir

lemplaament on subicaran lesfutures estacions.

La Generalitat ja havia redac-tat un complet Pla director urba-nstic de la lnia que definia untraat que, pel que fa a la comar-ca, passava per la Roca, Grano-llers, Montmel, Parets i Mollet.Les estacions es fixaven Grano-llers-Centre, Parets, Mollet-San-ta Rosa, que ja existeixen. Tam-b n'hi havia de noves a la Roca,a la Torreta, i a Montmel, a to-car del Circuit de Catalunya.

Els usuaris de lAVE opten peltransport pblic fins a SantsValls Oriental > El 54% delsusuaris de l'AVE provinents de lasegona corona metropolitanaprefereixen desplaar-se fins al'estaci de Sants amb el servei derodalies, mentre que els resi-dents en la primera corona ho fansobretot en taxi (el 29%) i en me-tro (29%), segons un estudi del'A grupaci de Municipis ambTrans port Urb (AMTU). L'sdel cotxe privat representa el26% dels residents en la segonacorona metropolitana, mentreque en la primera corona s del15%. Tot i aix, en els dos casosla gran majoria (el 94%) utilitzenun sol mitj de transport perarribar fins a l'estaci.

Per a la tornada als municipis

de residncia, el transport pbliccontinua sent la primera opcidels usuaris. El 57,9% dels queviuen a la zona AMTU prefereixel servei de Rodalies, mentreque el 28,3 dels viatgers de la pri-mera corona utilitza el metro, i el25%, el taxi.

Ms de la meitat dels usuarisenquestats sn residents fora deCatalunya, sobretot de Madridamb el 34,5% dels viatgers quefan servir l'AVE des de Sants iSaragossa, amb el 7,3 %. Els re-sidents a Barcelona suposen el19,9% del total, un 27,2% d'ellsprovinents de la segona coronametropolitana, sobretot homes(57,1%) i persones d'entre 35 i 44anys (23,5%).

Els Bombers fan un centenar de sortides per la pluja i el ventValls Oriental > Els Bom-bers van fer, entre la nit de dillunsi dimarts passat, 83 sortides, acausa del fort temporal de ventque va afectar la comarca. D'a-questes, 18 intervencions es vanfer a Mollet, que va ser el muni-cipi que va concentrar el majornombre de sortides.

Al carrer Feliu Tura, on esvan desprendre elements d'unafaana que van caure sobre unafurgoneta i un turisme aparcats;a la ronda de la Farinera, a l'avin-guda Llibertat i als carrers SantRa mon, Joaquim Blume, Ga-llecs, Pompeu Fabra i Onze de Se-tembre van retirar branques o ar-bres caiguts. Tamb es van reti-rar cartells a punt de caure o as-

segurar unes planxes del sostredel mercat municipal.

Els Bombers tamb van fer setintervencions a Granollers i SantCeloni, Santa Maria de Palautor-dera i Sant Antoni de Vilamajor,entre d'altres municipis.

EFECTES DE LA PLUJADaltra banda, els Bombers vanfer, entre dissabte i diumenge,una quinzena de sortides per in-cidncies relacionades amb apluja. A tota la comarca es van re-gistrar problemes derivats de lesabundants precipitacions. A Cal-des de Montbui van caure ms de67,1 litres per metre quadrat; aTagamanent, 57,4; a Vilanova,36,5; i a Parets, 35,8.

Turull critica la manca dinverside la Generalitat a la comarcaValls Oriental > Els set anysde Govern tripartit han suposatlo blit inversor cap al Valls Ori -ental. Aquest s el missatge queel diputat de CiU Jordi Turull vadeixar fa uns di es en una compa-reixena davant dels mitjans decomunicaci. Per avalar les sevesparaules, el convergent va asse-gurar que, en el darrer pressu-post, aquesta demarcaci t unaconsignaci prevista inferior a lainversi liquidada lany 2003amb un govern de CiU.

La conclusi de Turull s que,tot i lincrement dels pressupos-tos de la Generalitat, que shanms que duplicat, i tamb els des-tinats a inversi, a la comarca esdestinar menys diners que ara faset anys. Com a exemple, vaafe gir que el 2003 es van inver-tir 94,8 milions sobre un total de1.818 milions a tot Catalunya,mentre que al 2010 shi destina-ran 91,7 milions sobre un globalde 3.160.

Amb dades a la m, Turull vaapuntar que dels set pressupos-tos del Tripartit noms tres (elscorresponents als anys 2004,2007 i 2008) han superat la xifrainvertida pel govern de CiU el2003. El diputat paret va lamen-tar aquest fet sobretot per qu la

Generalitat va disposar els anys2005, 2006 i 2009 del doble oms del doble de recursos per po-der destinar a inversi.

Turull va assenyalar que elVa lls Oriental s una comarcaen constant creixement, i aixvol dir noves necessitats en ma-tria dequipaments, especial-ment educatius i sanitaris. Perla nostra situaci i per la presside la mobilitat que comportava afegir, aix requeriria du-na poltica decidida en matriadinfraestructures viries. Mal-grat tot aix, i malgrat aquestesnecessitats, la tendncia del tri-partit s anar reduint la inversi,fet que comporta un greu ofec iuna saturaci i prdua de quali-tat de molts serveis.

L'estudi es va fer entre el 22 iel 24 de mar d'aquest any, pero -de en el qual el servei de llargadistncia amb origen a l'estacide Sants va registrar ms de30.300 passatgers. 18.800 d'ellsvan viatjar en AVE.

7Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

8 Opini

grup comunicaci21

Controller: Marga Moreno

Administraci: Teresa Anguela

Cap de producci grfica: Albert Bald

Lnia Valls agraeix les cartes dels lectors per no es responsabilitza dels seuscontinguts. s imprescindible que els escrits estiguin signats amb nom i cog -noms, nmero de DNI i telfon de contacte. Lnia Valls es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 iper correu electrnic a l'adrea redacciovalles@comunicacio21.com

Cartes dels lectorsEditor: David Centol i Lozano

Director: Jos Antonio Pilar

Cap de redacci: Eli Alfaro

Edita: Cultura Planning SLDipsit legal: B-22581-2001

lniavallsRedacci: 93 519 43 96Publicitat: 93 519 43 85

31.000 lectors setmanals(onada 30-09-2010)

Ciutadans

Safata dentradaEDITORIAL

Octubre

201014lniavalls

REDUCCI DE LA DESPESA PBLICA

La situaci de crisi que estemtravessant est provocant serio-sos problemes econmics a mol-tes famlies. Des delAjun ta ment sha dajudar a quiho necessiti i no retallar cap ser-vei social. Cal retallar aquellesdespeses no necessries i fercontenci en altres partides.Una delles sn les indemnitza-cions que perceben els regidors.Els membres de lequip de go-vern (IUSF-CIU-ERC) rebenmensualment un import supe-rior al salari mnim interprofes-sional (633,30 euros/mes) i nohan renunciat a la seva feina ha-bitual per una dedicaci parcialo total a lAjuntament (aquestsregidors cobren al mes 1.000,1.100, 1.200 euros).

En el ple celebrat al juliolGent per Sant Fost vam propo-sar una rebaixa de sous del 30%,per lequip de govern va dir queno.

Aix hauria suposat un es-talvi de 14.373 .

Hem de ser conscients de lasituaci econmica del nostreAjuntament: tenim un deuteamb lEstat de 128.958 , shahagut de fer un Pla EconmicFinancer per una necessitat definanament de 2.556.464,72 i,a data d1 doctubre de 2010 elnostre Ajuntament tenia obertscrdits per valor de 7.570.312 .

Lequip de govern no estfent una bona gesti dels dinerspblics.

Montserrat Armengol Gent per Sant Fost

FE DERRATES

A ledici 323 daquest peridicsassegurava que el tanatori deLli dAmunt estaria finalitzat

APARCAMENT A GRANOLLERS

Sc ciutad de Barcelona i em moc per raons de treball per di-verses ciutats de lrea metropolitana de Barcelona i provnciaamb moto, doncs s un mitj de transport til i prctic per a tot-hom, doncs no pollueix com el cotxe, donat que en totes les ciu-tat i viles on em moc, excepte unes poques, aparcar s unveritable problema i s mes gil i econmic que lautombil. Jam'agradaria utilitzar el transport pblic, per donat el nmerode visites i contactes que faig al dia, no seria possible arribar atot arreu el mateix dia, tal i com ho tinc programat actualment.

L'altre dia vaig tenir un ensurt amb un ve del carrer Girona157, lloc situat abans d'arribar al carrer de l'hospital venint de laGarriga, que m'ha fet posar-me en contacte amb vosts, autori-tats d'aquest consistori, el de Granollers, per denunciar i dema-nar-vos, la vostra intervenci en leducaci ciutadana per alrespecte a la mobilitat.

Paro davant d'un gual d'aparcament privat, baixo de la moto ila pujo amb el motor apagat a la vorera per situar-la a uns 50cmdels cotxes aparcats a un dels dos costats del gual sense obstruirlentrada o sortida de vehicles.

Doncs b, aquest ve i un altre que el va recolzar em pregun-taven perqu aparcava la moto all; si vivia en el bloc de pisos deldavant on havia aparcat; i em deien que ells vivien en aquell blocde pisos i els hi molestava la moto.

La moto no estava 50cm de la porta d'entrada, sin dels vehi-cles aparcats al costat de la vorera que dna al carrer. El carrerGirona disposa dunes voreres per a vianants prou amples comper molestar els vianants. I en aquest lloc on vaig aparcar, els ac-cessos a les habitatges estan retirats de 3 a 5 metres de la partper on caminen els vianants, per sota d'uns balcons volats, de talforma que per aparcar davant les seves portes daccs als habitat-ges la moto hauria de baixar per un gra d'uns 30 cm, cosa queno vaig fer.

Caldria un toc d'alerta als seus ciutadans per educar-los en de-terminades actituds amb els altres habitants de Catalunya.

Jordi Lloret EscarnillaBarcelona

a principis dany. Les obres en-cara no estan adjudicades i espreveu que es pugui fer al gener,motiu pel qual, lactuaci no sa-cabar fins a mitjans del 2011.

om si es tracts duna revelaci, el Bisbat de Terrassa sha pre-cipitat en difondre que lHospital General de Granollers havia

resolt deixar de practicar avortaments. No obstant, la illuminacidivina va fallar: la direcci del centre mdic va matisat que sest tre-ballant, per la decisi encara no est presa. El cert de tot aix s queles pressions han posat contra lespasa i la paret al Patronat de la Fun-daci del centre, que ara treballa en laplicaci de la nova llei davor-tament.

Els dos representats de lEsglsia al Patronat han aconseguit mou-re les aigues i malgrat ser minoria volen imposar la seva doctrina comun absolut. Amb tot, la Conselleria de Salut ha recordat que nomspodran apellar a lobjecci de conscincia els professionals impli-cats. Aix ja obre la porta a que la prctica sigui realitzada volunta-riament pels metges, per lEsglsia no t prou. En aquest assump-te, a ms a ms, sha implicat la Conferencia Episcopal Espaola. Totplegat fa pensar que lEsglsia aprofita qualsevol assumpte per pren-dre protagonisme i voler imposar una doctrina que no s compar-tida per tothom. Igual que la fe.

La fe pretn abolir elsavortaments a lHospital

C

n estudi de la UGT assegura que entre el 2006 i el 2010 shanperdut 11.138 llocs de treball a la comarca. En total, un 58% de

desocupats ms que evidencien els problemes actuals del mercat la-boral: lelevat nombre dexpedients de regulaci docupaci (ERO),la desaparici dempreses, la disminuci de contractes o les condi-cions precries sn noms una part daquest gui que castiga ambms fora els joves. A les noves generacions els hi ha tocat un marcpssim per promocionar-se per el sindicat proposa remeis optimis-tes per acabar amb les desorbitades xifres de latur. Qualsevol con-sell, no obstant, acaba per apellar a la reforma laboral que vol im-posar el Govern. De fet, UGT diu que caldria una reforma laboraljusta per contribuir a crear ms llocs de treball.

A la comarca, la UGT proposa la implantaci de nous sectors pro-ductius per solventar la prdua del teixit industrial registrada durantels ltims anys. Malgrat que el nombre daturats a la comarca, a lac-tualitat, segueix sent superior a 30.000; la setmana passada les xi-fres deien que 636 persones sense feina tornaven a treballar.

El mercat laboral, en crisi permanent

U

Faust Pags, 33 anysTcnic (Granollers)

No crec que hagin canviat mas-sa per s que s necessari un re-estructurament per reduir elnombre daturats a lEstat. No potser que les xifres pugin el dobleque a altres pasos europeus.

Pere Clap, 34 anys Cooperativa agraria (Parets)

El mercat laboral ha canviat engeneral. Ni les condicions sn lesmateixes ni els aspirants a un tre-ball tenen les mateixes inquie-tuds. La gent jove no vol treballa-r per 800 euros.

Javier Iglesias, 23 anys Cooperativa agraria (Grano-llers)s cert que les condicions labo-rals han empitjorat respecte aanys enrere. Es nota en uns tre-balls ms que en uns altres perni les condicions ni laccs son f-cils.

Maribel Bermdez, 31 anysAdministrativa (Parets)

Les condicions laborals actualshan empitjorat molt. Les ofertesde treball han rebaixat els sousque ofereixen i laccs, a ms, smolt dificil perqu hi ha moltacompetncia.

Alba Castell, 30 anysEducadora infantil (Parets)

Penso que s que han empitjoratles condicions de feina. Els sousi la jornada laboral no tenen resa veure amb anys enrere. Laccsal mercat laboral s molt dificul-ts.

Han empitjorat les condicions laborals?

Opini 9

La Foto

La lupa

Jos Antonio PilarDirector de Lnia Valls

El mirador

Lagull

lniavallsOctubre201014

APRENDRECaminar pel mn amb humiltat. Sense lapretensi de voler ensenyar als altres,sin amb la voluptuosa missi daprendrede tothom i de tot. Dels amics i dels en-emics, dels indgenes de les selves amaz-niques i dels nadius de les ciutats, delsnouvinguts i dels que mai no vindran, delsque van marxar per sempre i dels que esvan quedar per mai ms, dels vens mspropers i dels que viuen a laltra banda delplaneta, dels illetrats i dels que han de ferfront a un munt de lletres cada final demes. Dels autnoms i dels autmates,dels presoners i dels butxins, dels escrip-tors i dels lectors, del dolor i de la digni-tat, de la corrupci i dels incorruptibles,dels abusos de les grans companyies i deles companyies que resulten abusives,dels advocats, dels fiscals, dels jutges i deles violacions dels drets humans. De lamarginaci, de la imaginaci, de la nit i deldia, de la llum i de la fuscor, del calor i delfred. Tamb de lamic Fred, de la deessaHollythgay i del gat sense nom. Dels de-junis severs i dels pats pantagrulics. Delsllpios sense punta i dels qu tenen unasegona, tercera o quarta residncia a Pun-ta Cana. Dels triomfs i dels fracasos, delsque venen la seva nima al Diable i delsque confien el seu cos a les dehesses de la-mor. Dels cavalls de batalla, de les bata-lles a cavall i del cavall de Troia, immbili tant ple de vida per dins. De lobelisc dela piazza di Sant Pietro, del Codi Da Vin-ci i de Dan Brown; tamb de CharlyBrown, de Bobby Brown i de tots elsBrown del mn. De la princesa Leia msque de Leticia, de Luke Skaywalker msque de Juan Carlos, de Han Solo ms quede Felipe. Dhomes, de dones i viceversa.Aprendre de tot. Dels discursos triomfa-listes, dels triomfs sense discurs, de les mo-ralines inspides, del contacte entre llavis,de la pell nua i suau. De la salut i de la ma-laltia, de la riquesa i de la pobresa. Apren-dre. Tots els dies de la nostra vida. Fins quealguna cosa ens allunyi del cam de lapre-nentatge. De tu.

El Valls que sexclou de la ConstituciSant Quirze del Valls, Rellinars, Vilade-cavalls, la Garriga, Lli dAmunt, Tagama-nent, Sant Pere de Vilamajor, Sant Anto-ni de Vilamajor, Vacarisses, Castellar delValls. Sn poblacions que tenen en commoltes coses. Geogrficament estan envol-tades per les valls i els turons del Valls, laserra d'Obac i per la Mola de sant Llorendel Munt. Un territori encisador i alhoraamenaat.

Encara que un illustre fill seu, en JoanOliver-Pere Quart, l'immortalitzs plane-rament dient que no hi havia res com totall (En ma terra del Valls tres turons fanuna serra, quatre pins un bosc esps, cincquarteres massa terra, com el Valls no hiha res... ), avui les autopistes, les urbanit-zacions legals i les illegals, els polgons in-dustrials i les pilones amenaadores delQuart Cintur de ronda volen convertir-loen tot menys en el paratge singular i tran-quil que en molts llocs s. Ofegats pels deu-tes de la mateixa gesti quotidiana i la pre-cria poltica financera cap als petits ajun-taments, molts regidors i regidores muni-cipals ja no saben qu fer ms enll de ma-nifestar-se, tallar carreteres o escriure alsdiaris.

La recent retallada de l'Estatut va por-

tar el passat juliol a fer que dos consisto-ris catalans donessin un cop de puny sim-blic sobre la taula, davant la impossibi-litat de poder fer recular una decisi pre-sa per un tribunal a ms de cinc-cents qui-lmetres, sobre la minsa capacitat de de-cidir el seu futur del poble catal. Com agest de protesta la majoria de regidors deSant Pere Pescador i de Vilafranca del Pe-neds van decidir declarar-se oficialmentexclosos de la Constituci que laminava lesja minses aspiracions del poble catal, re-tallades per endavant a Madrid i per duesvegades (a la Moncloa i al Congrs de di-putats).

A aquesta declaraci s'hi sum la de laciutat de Solsona que feu una declaraciprpia, reclamant al Parlament de Catalun -ya la convocatria d'un referndum d'au-todeterminaci. Fins a la data d'avui, msde cent poblacions del pas ja s'han sumata aquesta iniciativa amplificada des delweb de la Comissi del centenari de l'es-telada. Les poblacions del Valls no hanvolgut ser menys i ja s'han afanyat a adhe-rir-s'hi.

Contrriament al que molts els porta-r a pensar que aquest gest no s ms quepaper mullat, cal dir que hi ha una difern-

cia entre l'opci pel silenci i la protesta. Iaquesta diferncia s la capacitat d'illusio-nar.

Resignar-se a callar com a tota respos-ta, o encara pitjor, dissimular o mentir i dirque el qu conv s intentar revertir l'acordd'uns jutges que no faran altra cosa que fercomplir all acordat sense miraments,noms t la clara intenci de donar un noupas de rosca a tancar la nostra capacitat dedecidir com a poble.

Quan Manuel de Pedrolo deia que ca-lia protestar fins i tot quan no servia pera res no ho deia com un dret a l'enrabia-da intil, sin que ho expressava amb unaclara voluntat de convidar a mantenir elcap alt, despert i imaginatiu a reaccionarcontra tota injustcia amb la revolta, la pa-raula i el gest.

El futur del Valls amb totes les sevesparticularitats i problemtiques tamb eldecidiran la voluntat dels catalans i cata-lanes que no es conformen amb l'estafa queels hi ofereixen com a forma de vida.Aquesta declaraci dels ajuntaments tam-b protesta contra all que afecta en par-ticular a la nostra comarca. Per aix con-videm a que tots aquells que encara no s'hihagin afegit ho facin.

Joan-Marc Passada, Comissi Cent Anys d'Estelada

Plaa Espanya. Bellavista. (Les Franqueses del Valls)

Semfors

Tcnics dEducaci visitaran dilluns lesinstallacions del CEIP les Pruneres per sa-ber com millorar el sistema de calefaccidel centre. Una bona notcia per als nens,que no passaran ms fred. Sobretot teninten compte que el passen des de fa 10 anys.

Departament dEducaci de la GeneralitatDeu anys de fred sn ms que suficients

Jos OriveAlcalde de Canovelles

EMFO30 alumnes amb futur la Casa dOficis

Moviments a la plantilla del Geritric de lHospital Ge-neral de Granollers. Corre el rumor que la direcci del cen-tre podria estar preparant un pla doptimitzaci dels recursos humansque passaria per lacomiadament de la plantilla dauxiliars de geria-tria per a la posterior contractaci en el mateix nmero dauxi-liars dinfermeria. La ra s que els professionals, com a treballadorsespecialitzats, no poden ser destinats a altres rees del centre hos-pitalari i el seu mbit de treball es limita al geritric. Per contra, els/lesinfermers/eres poden exercicir en qualsevol departament.

Nou format de mting. El PSC de Mollet va oferir dimecresun mting innovador. Montserrat Tura no va oferir un mon-leg sobre els projectes del partit sin que va ser la moderadora ladinamitzadora, en paraules de Mireia Dionisio, la socialista que vapresentar lacte de les intervencions de tres ciutadans que van vo-ler explicar la seva experincia. Hi havia molta gent present, entreells lalcalde de Martorelles, Romuald Velasco, del grup independentUnits per Martorelles i exmembre de CiU. Volia prendre nota de nousformats o dalguna cosa ms?

A la prpia pell. LAjuntament de Montorns ara pot sen-tir a la prpia pell el que han patit els vens durant ms dunany: la passivitat del Ministeri de Foment. Les obres de lAVE hanestat una molstia per les restriccions de trnsit a les quals no hanposat remei ni lAjuntament ni el Ministeri. Si aquest ja era un su-plici, ara Foment vol castigar lAjuntament valorant a la meitat elcost duns terrenys que ha dexpropiar.

Canovelles ha posat en marxa un serveique pretn facilitar a la poblaci i als pro-fessionals instrumets per resoldre i gestio-nar conflictes i aix afavorir la convivn-cia amb la immigraci del municipi. Ja hodiuen: ms val prevenir que curar.

Avui sinaugura oficialment la Casa dO-ficis Gallecs Emergent, un centre quepermetr facilitar la inserci laboral a 30joves, que sespecialitzaran en agricultu-ra, en construcci o com a agents forestals.Una sortida ms, i molt necessria.

Opini10Octubre

201014lniavalls

Contra el frau immobiliari, pel dret a lhabitatgeEl passat diumenge 22 de febrer es va cons-tituir a Barcelona la Plataforma d'Afectatsper la Hipoteca. Aquesta Plataforma denun-cia que:

1. Hi ha milers de famlies en situacionsdramtiques, sense poder pagar la hipote-ca o a punt de deixar de pagar-la. Moltes es-tan ja en fase d'execuci hipotecria, de ma-nera que temen ser desnonades en elspropers mesos. La mala regulaci del sis-tema bancari espanyol fa que no noms cor-rin el risc de perdre les seves cases i que-din al carrer, sin tamb que mantinguinpart del deute, ja que ara els bancs estan ta-xant els mateixes habitatges a preus infe-riors.

2. L'administraci no est proposantcap soluci. La moratria ICO, anunciadapel govern, no noms no resol el problemasin que l'ajorna i complica en augmentarels interessos. A ms, els criteris d'aplica-ci deixen fora a les famlies en situaci demajor vulnerabilitat i en molts casos elsbancs es neguen a aplicar-la, ja que no es-tan obligats.

3. Les persones hipotecades denun-ciem que som vctimes d'un frau hipoteca-ri generalitzat i d'unes clusules contractu-als abusives. Van ser els bancs els que vanfacilitar i atorgar hipoteques tot i quemolts de nosaltres no rem subjectes de cr-dit i tenem uns ingressos baixos. Sobreva-lorant la taxaci de l'habitatge, inflant elpreu i augmentant aix el deute contret.Per la llista d'irregularitats no acaba aqu:comissions abusives, contractaci obli -gada d'assegurances cares i intils; interes-sos variables referenciats a l'Eurbor msuns diferencials desorbitats, informaci es-biaixada, quan no enganyosa, sobre possi-bles augments de la hipoteca, etc. Tot aixamb una finalitat inequvoca: optimitzar be-neficis i sortejar els controls de risc que totsistema creditici raonable hauria de tenir.

No neguem la nostra part de responsa-bilitat en haver signat un contracte que adia d'avui no podem mantenir, tot i les con-dicions fraudulentes en qu es van pactarmoltes d'aquestes hipoteques. No obstantaix fins ara l'ndex de morositat de les fa-mlies ha estat increblement baix. A dife-rncia dels bancs, que davant l'esclat de lacrisi no han dubtat a exigir diners pblics,les famlies endeutades han complert elscompromisos adquirits mentre han dispo-sat d'una ocupaci i els interessos li ho hanperms. Ara que ja no poden fer-ho, la res-

posta de les entitats creditcies ha estat in-tentar renegociar a favor de l'entitat o el re-curs fulminant a l'execuci hipotecria.Amb un agreujant: donada la desvaloriza-ci soferta pels pisos s possible que qui elsperdi segueixi devent diners a l'entitatque astutament el va endeutar.

A ms d'aquest cmul d'irregularitats idespropsits, no hem d'oblidar la respon-sabilitat de les diferents administracionspbliques que han desenvolupat una legis-laci que noms ha promogut l'accs a unhabitatge en rgim de propietat com a ni-ca forma d'accs a un habitatge estable i se-gura i que en la prctica ha significat el so-breendeutament de les famlies, marginantaltres formes d'accs a l'habitatge com ellloguer. La desgravaci fiscal de la compra,la inestabilitat i inseguretat dels inquilinsdavant una llei d'arrendaments urbansque defensa els interessos del propietari,la desregulaci del mercat hipotecari quepermet hipoteques a 50 anys, la inexistn-cia d'un parc pblic de lloguer i la falta decontrol i restricci sobre el crdit, han em-

ps a milers de famlies a endeutar-se persobre de les seves possibilitats per accedira un habitatge.

A ms, els bancs, juntament amb immo-biliries, administracions i els mitjans decomunicaci, durant molts anys van repe-tir que llogar era llenar els diners, que eramolt millor comprar i que els preus dels pi-sos mai baixarien. Sota aquestes condi-cions, immobiliries, bancs i caixes vanaprofitar aquest context objectiu i dedicartot el seu aparell propagandstic a incenti-var la compra i el sobreendeutament.

Per tot aix l'assemblea d'afectats per lahipoteca exigeix solucions. Solucions quesn justes, possibles i que ja que s'estanaplicant en altres llocs:

a) Aturar els desnonaments, tant de lesfamlies hipotecades com dels avalistes, finsque s'hagi trobat una soluci a la seva si-tuaci. I garantir als afectats l'accs a jus-tcia gratuta per poder defensar-se en elsprocessos d'execuci. En qualsevol cas ga-rantir que cap persona es quedi en situa-ci de desemparament habitacional: un es-tat democrtic respectus dels drets hu-mans no pot permetre que milers de fam-lies es quedin al carrer al mateix temps quemilions de pisos romanen buits a l'esperade ser un negoci rendible.

b) Regular la daci en pagament, de ma-nera que si el banc executa la hipoteca i esqueda l'habitatge, el deute queda liquidat,com succeeix en altres pasos de la UE o alsEUA. s un abs bancari que estiguin ex-pulsant a la gent de casa i a sobre els exi -geixin el pagament de 20, 50 o fins i tot 100mil euros.

Associaci educativa i formativa a les FranquesesEn temps de crisi no hi ha res com em-prendre iniciatives que tinguin com aprioritats leducaci i formaci dels ms jo-ves ja que aquests seran els que constitu-iran les generacions del futur i, per tant,no shan descatimar esforos en el seuaprenentatge i creixement personal. Ambaquesta filosofia obre les seves porteslAssociaci Educativa i FormativaTBCLASS, tenint en compte que la situa-ci actual obliga a plantejar alternatives pelque fa referncia al model deducaci quevolem a casa nostra.

Lassociaci t la seu a les Franquesesdel Valls i el seu mbit dactuaci s totel territori catal. Els principals beneficia-ris de les seves activitats i projectes sn elsalumnes que es troben cursant letapa dePrimria, Secundria i Batxillerat. s a dir,

alumnes amb edats compreses entre els 6i 18 anys. Aquests constituiran les gene-racions del futur i per tant no hem des-catimar esforos en la seva formaci coma persones i futurs treballadors del teixitempresarial catal. Per aix, s de vital im-portncia confiar en el seu potencial aca-dmic tot oferint-los la gran oportunitatdeducar-se i formar-se en un ambientadequat a laprenentatge.

Les Associacions de Pares i Mares(AMPES) i centres escolars tamb sen be-neficiaran de les activitats que es portin aterme ja sigui a travs de conferncies, de-bats, organitzaci de concursos i premis,treballs dinvestigaci i altres relacionadesamb els seus fins fundacionals. Aix ma-teix, lassociaci est oberta a la participa-ci dels ciutadans i escoltar les propostes

en matria deducaci i formaci que li ar-ribin.

La voluntat de posar un granet de sor-ra en la millora del sistema educatiu i enlaprenentatge dels alumnes, encoratjales persones que han engegat aquest pro-jecte perqu lassociaci sigui un punt dereferncia per les famlies que confien enel seu treball. Jo, Antoni Argent, com apresident, professor de secundria i eco-nomista, us convido a ser-ne partceps jaque leducaci s cosa de tots (pares i ma-res, docents, institucions, empreses...). Po-den demanar ms informaci al telfon663.934.961 o b per correu electrnic atbclass@tbclass.com.

Antoni ArgentPresident AEF TBCLASS

c) Conversi del parc d'habitatges hipo-tecats de primera residncia en parc pblicde lloguer social. Que l'administraci for-ci a les entitats financeres a assumir els pre-us reals dels habitatges fent que els bancsrenuncin a un percentatge significatiudel deute hipotecari perqu, a continuaci,l'administraci compri l'habitatge a preud'habitatge protegit de rgim general i elantic propietari pugui estar-s'hi com inqui-l d'habitatge protegit, sempre que complei-xi els requisits establerts per ser beneficia-ri de la mateixa. Aix no noms ajudaria ales famlies hipotecades, sin que guanya-ria tota la societat en augmentar el parcd'habitatge pblic de lloguer. Una versid'aquesta mesura s'est aplicant ja al PasBasc, de manera que es tractaria d'esten-dre'l a la resta de comunitats autnomes.

d) Realitzaci d'una auditoria socialsobre el funcionament del mercat hipote-cari. Hi ha indicis fundats que ens indiquenque la ciutadania ha estat objecte d'un granfrau que ha de ser investigat per poder es-tablir les responsabilitats d'entitats empre-sarials, bancries, aix com de les institu-cions pbliques. La mateixa auditoriahauria d'aclarir on han anat a parar els be-neficis milionaris que es van generar du-rant el boom immobiliari.

e) Establir els mecanismes, les reformesi les poltiques necessries per a qu l'ac-cs a un habitatge adequat no torni a sermai un negoci per a uns pocs i una escla-vitud per a les famlies treballadores. En elcas del mercat hipotecari, establir per lleique el pagament de la quota mensual hi-potecria en cap cas sigui superior al 30%dels ingressos de la persona o unitat fami-liar, a un termini mxim de 20 anys.

Convidem a les persones afectades a su-mar-se a aquesta Plataforma: la uni s lamillor manera que tenim ara per vncer lapor, les amenaces i els abusos dels bancs.

Tamb convidem a entitats i collectiussocials a donar suport a aquest manifest,perqu s una tasca de tota la societat el for-ar un canvi de model: de la bombolla im-mobiliria al dret a l'habitatge.

Aix mateix, convidem a les administra-cions a establir un dileg per avanar en l'a-plicaci d'aquestes mesures. Mentre aques-tes no s'apliquin, anunciem que iniciaremmobilitzacions i les accions necessries perfer respectar els nostres drets.

Toni Garcia FAV Mollet

La uni s la millor manera quetenim per vncerla por, les amenaces i elsabusos dels bancs

La voluntat de posar un granetde sorra en la millora del sistema educatiu ien laprenentatgede lalumne encoratja a qui ha engegat aquest projecte

11Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.comOctubre

20101412 lniavalls

GranollersOctubre

201014lniavalls

13Des de dilluns, lentrada dUrgncies estar tancada

Com a conseqncia de les obres de millora i acondicionament de lrea dadmissions, lHospitalGeneral de Granollers tancar el proper dilluns lentrada principal del servei dUrgncies i habilita-

r un accs provisional. Tant els usuaris com les ambulncies hauran daccedir a travs de laccsposterior de ledifici on es troba el moll de crrega. Es preveu que les obres durin una setmana.

Redacci > El centre de salutmental de Granollers, gestionatper la Fundaci Benito Menni, haates fins a 2.000 noves visites du-rant lltim any. El servei, que el2009 va atendre gaireb 5.000pacients, ha patit un allau de pri-meres visites en coordinaci amblatenci primria. Els psiquiatresfan reunions setmanals amb elsmetges de capalera dels CAP pertractar casos especfics que po-den necessitar assistncia espe-cialitzada.

La fundaci Benito Menni,que pertany a les Germanes Hos-pitalries del Sagrat Cor de Jess,gestiona el Centre de Salut Men-tal de Granollers des de lany2000. A lespera dniciar lesobres del nou centre amb capa-citat per a 200 llits al costat delmateix hospital, el servei funcio-na a la segona planta de lequipa-ment sanitari.

2.000 nous casosal Centre de SalutMental el 2009

Redacci > Entre els dies 11 i 18d'octubre de 2010, ambds in-closos, es podr consultar el censelectoral amb la finalitat de poderformular reclamaci sobre pos-sibles errors, inclusions o exclu-sions al cens. La consulta es po-dr fer a lOficina dAtenci alCiutad, situada al carrer deSant Josep, nm. 7, baixos. Lho-rari datenci al pblic s de di-lluns a dijous, de 8.30 a 19 i el di-vendres, de 8.30 a 14 h. La con-sulta es podr fer de dues formes:personalment a lOAC, prviaidentificaci de linteressat, oamb certificat digital a la pginaweb de l'Instituto Nacional de Es-tadstica.

La consulta del cens electoralfinalitza el dia 18

Redacci > Simn Rosado, se-cretari dAcci Sindical i PolticaSectorial de CCOO i membre delConsell Nacional dIniciativa perCatalunya (ICV), va morir defor ma sobtada la matinada de di-lluns, vctima dun atac de cor.

Nascut l'11 de mar de 1957 aHervas (Cceres), va treballar aDer bi entre el 1974 i el 1984, i vaser-ne president del Comitd'Empresa des del 1979. El 1974va ingressar a CCOO dins de laCoordinadora de ComissionsObreres del Valls Oriental. Del1980 al 1988 va ser secretari ge-neral de la Uni Local de CCOOde Mollet del Valls. Entre el1984 i el 1988 va ser secretari ge-neral de la Uni Comarcal deCCOO del Valls Oriental i pos-teriorment, va ocupar el crrec desecretari general de la Federacidel Metall i la Mineria de CCOOde Catalunya.

Rosado tamb va tenir una in-tensa trajectria poltica. El 1974va ingressar a les Joventuts Co-munistes del PSUC. El 1989 vaformar part del comit central delPCE i del comit executiu delPSUC. Com a dirigent del PSUCva jugar un paper decisiu en laconstituci d'ICV. Va anar a lesllistes de la formaci a Granollersen diferents eleccions locals.

El sindicalistaSimn Rosado mor sobtadament

La direcci del centre negaque ja hagi presuna decisi

LHospital es planteja deixarde practicar avortamentsDos membres del Patronat vinculats a lEsglsia Catlica ho han proposat > El Bisbat ho dna per fet

Jos Antonio PilarGranollers

LEsglsia Catlica, tan lentaper a algunes coses i tan rpidaper a daltres. El Bisbat de Ter-rassa ha obert una polmica di-fonent una nota de premsa en laqu as segura que el Patronat delHos pital General de Granollersha re solt unnimement deixarde practicar avor ta ments sotacap su psit. Per la seva banda,la direcci del centre ha hagutde desmentir rpidament la no -tcia amb un altre comunicat enqu assenyala que la decisi noest presa, sin que sest ana-litzant i valorant la possibilitaten base a les modificacions de lanova llei.

El futur de les intervencionsdin terrupci de lem bars alHospital de Granollers est enjoc. Mentre el Bisbat ha anun-ciat precipitadament la notciade que els avortaments volun-taris tenen els dies comptats alcentre, la direcci ha desmentitla notcia i ha aclarat que tre-balla de manera "conjunta" ambla Conselleria de Salut de laGeneralitat per "estudiar l'apli-caci del contingut" de la llei desalut sexual i reproductiva i dela interrupci voluntria del'em bars, al mateix temps queanalitza i valora el contingut dela norma aprovada el mar d'a -quest any.

L'hospital ha aclarit que "nohi ha cap decisi presa respectea la futura aplicaci de la llei". Ien aquest sentit matisa que en lareuni es va debatre la qesti"sense cap acord definitiu, i esva emplaar a seguir treballantamb el Departament de Salut".

El Patronat de la fundaci es troba entre lespasa i la paret.

Simn Rosado.

Foto: E. B.

NOTA DEL BISBATEn una breu nota de premsa, elBisbat de Terrassa va fer pblicla setmana passada que el Pa-tronat de lHospital General deGrano llers havia acordat per"una nimitat" que al centre no espracticaria cap avortament ms"en cap supsit". El comunicat,per, anava ms enll i deia queen aquella reuni del 29 de se -tem bre tamb es va decidir sol-licitar a la Generalitat convertirl'hospital en un centre "exemptd'aquestes prctiques".

En la seva breu nota, el Bis-bat intenta apuntar el mrit delacord a lEsglsia Ca t lica, totassegurant que la decisi de dei -xar de practicar avor taments es

va prendre a ins tncies dels dosmembres que re pre senten elsin teressos cristians dins del pa-tronat: el rector de la parrquiade Sant Esteve, Llus Pou (vo -cal), i Jaume Sala (vicepresidentdel mxim rgan de decisi delcentre hospitalari).

La mesura sha donat a co ni -xer desprs de la polmica susci-tada per informacions a pa re gu-des el mes dagost a alguns mit-jans de co municaci d'abast es-tatal so bre prctiques avor tivesen hospitals catalans amb par-ticipaci de l'Esglsia Ca t li caentre els seus rgans de govern,i entre els quals es troba l'Hos -pital de Granollers. La polmicava ser mpliament difosa entresectors conservadors, claramentcontraris a aquest tipus de prc-tiques. La pri me ra reacci delBis bat de Terrassa, del qual de -pn la parrquia de Sant Estevede Granollers, va ser plantejar laqes ti a la Conferncia Episco-pal.

Granollers14Octubre

201014lniavalls

LEMT oferir formaci de transport sanitariEls alumnes tindran preferncia quan lempresa VL Transport Sanitari hagi de contractar personal

Jos Antonio PilarGranollers

LEscola Municipal de Treball(EMT) impartir un cicle for-matiu de grau mitj demergn-cies sanitries. Enguany no mshi haur el primer curs (amb 30places), per lany que ve hihaur primer i segon. Laula desi mulaci demergncies de le-quipament educatiu va acollirdimarts la presentaci daquestainiciativa, possible grcies a unconveni de collaboraci entre elcentre i lempresa VL Trans portSanitari, S. L.

COLLABORACIEl nou cicle de grau mitj delEMT semmarca en un acordde collaboraci que tindr vi -gncia fins al final del curs esco-lar 2012/2013. Duna ban da, elcentre educatiu, a ms de posara disposici dels participantsaules, espais i equipaments, fa-cilitar laccs dels treballadorsdel sector del transport sanitaria aquesta formaci, adequarcontinguts formatius a les ne-cessitats del sector, orientar al'empresa collaboradora sobrel'organitzaci i el desenvolupa-

Oncovalls organitza el 19 un acte sobre el cncer de mama

Imatge de la presentaci del conveni, dimecres passat.

Foto: Ajuntament

Cartell de la jornada.

Foto: Oncovalls

Redacci > Coincidint amb elDia Mundial del Cncer de Ma -ma, la Fundaci Oncovalls haor ganitzat el proper dia 19 unajornada per difondre la preven-ci daquesta malaltia. Durant totel dia hi haur installades taulesinformatives a lHospital Generalde Granollers, els centres dassis-tncia primria (CAPs) Grano-llers Centre i Sant Miquel, laM tua, el carrer Anselm Clav ila plaa Maluquer i Salvador.

A la tarda, a les 17 hores, la

plaa de la Porxada acollir lac-te central de la jornada: la GranLlaada Humana. Lentitat de-mana la participaci de tothomper tal de formar un lla gegantque es vegi des de laire (es faruna foto aria). Tamb hi hauractuacions i espais ldics per alsinfants. La Fundaci Oncocallstamb installar taules infor-matives a altres municipis comMollet, lAmetlla, la Garriga, laRoca (tant al centre com a San-ta Agns) i a tots els CAPs.

Promovent la lactncia maternaamb un concurs de fotografiaRedacci > Coincidint amb lacelebraci el passat 7 doctubredel Dia Mundial de la LactnciaMaterna, la Comissi de Lactn-cia de lHospital General de Gra-nollers, amb al suport de lempre-sa Play S.A, va organitzar unconcurs de fotografia obert a totsels usuaris i professionals delHospital per promoure i sensi-bilitzar els futurs pares i maressobre els beneficis de la lactnciamaterna.

Lequip de lrea maternoin-fantil i pediatria de lHospitalGe neral de Granollers promoula lactncia materna des de lany1999, tasca que ha estat reco ne -guda amb el guard de lIHAN(Iniciativa per a la Hu ma nit -zaci de lAssistncia al Naixe-ment i la Lactncia).

Els pro fessionals van aprofi-tar la diada de Lactncia Mater -na per explicar a aquelles ma resque tenen dubtes sobre si donarel pit als seus fills els beneficisque aquest tipus de lactncia ten la salut del nad: augmentdel vincle mare-nad, immedi-atesa i comoditat de lalimen ta -ci, estalvi econmic, elementsnutritius que noms es troben ala llet materna i afavoreixen eldesenvolupament del nad, pre-venci dinfeccions i augment deles defenses del nad, prevencidhemorrgies i anmia postpart(normalitzaci de lter), retornms aviat a la figura habitual,prevenci de losteoporosi i pre-venci del cncer de pit i ovari.

EL CONCURS En total es van presentar 45 fo-tografies al concurs, que van serexposades al vestbul de ledificide Consultes Externes. Per taldes collir les imatges guan ya do -res el jurat va valorar la ori gi na -li tat daquestes aix com laca pacitat per sensibilitzar i ani-mar a la promoci dels beneficisde la lactncia. El certamen vacomptar amb la collaboraci dela firma Play S.A, que va fer ellliurament dels obsequis.

El primer premi, dotat ambun cotxet Vintage 3 match 2Playxtrem, una motxilla por ta -bebs Play i una cadireta, va ser

per a Pa tricia Ramrez, per la fo-tografia titulada Mmame mu -cho. El segon, amb motxillapor tabebs Play i cadireta Playdire, va ser per a Andrea Canelo,per la imatge La lactncia desdel primer al de vida. I el ter-cer, amb motxilla portabebsPlay i cadireta Play dire, va serper a Pilar Pereira, per la instan-tnia Arraulit.

A ms a ms, totes les per-sones que es van acostar alstaulells informatius van poderparticipar en el sorteig de cadi-retes i motxilles portabebs. Elsguanyadors van ser Gemma Val -d, Esteve Par do, Emilio Len iAlbert Llobet.

ment de la formaci bsica ne -ce ssria per accedir a cicles for-matius de grau mitj, reservar6 places d'aquest nou cicle for-matiu a treballadors de l'em-presa i desenvolupar me todo- lo gies formatives i d'avaluaciper facilitar l'aprofitament for-matiu a aquests treballadors.

Per la seva banda, l'empresaVL Transport Sanitari, SL, apor-tar vehicles, equipaments i ma-terials necessaris per contribuira un aprenentatge ptim de l'a -lumnat d'aquest cicle forma tiu;cedir l's de les seves installa-cions per a qu les persones que

participin en aquest cicle del'EMT desenvolupin la part d'a -prenentatge que cal fer en unentorn d'activitat laboral real;facilitar llocs de prctiques enels seus centres de treball perafavorir la inserci laboral del'alumnat d'aquest cicle forma -tiu; donar prioritat a les per-sones que hagin rebut aquestaformaci de grau mitj quan ha -gi de contractar personal tcnicper a serveis de transport sani-tari; i facilitar assessorament icollaboraci en la formaci pro-fessional permanent del profes-sorat d'aquest cicle.

1

2

3

15Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

Granollers16Octubre

201014lniavalls

Cap de setmana teatral de drama i dansaEl Teatre Auditori presenta lobra Electra i el de Ponent, lespectacle Prima persona

Jos Antonio PilarGranollers

Drama i dansa. Aquesta s lofer-ta que plantegen el Teatre Audi-tori i el Teatre de Ponent per aaquest cap de setmana.

DRAMA A LAUDITORI...La companyia Q-Ars Teatre pre-senta al Teatre Auditori (diu-menge a les 19 hores) Electra,amb Clara Segura, Merc Angls,Borja Espinosa, Anna Gell, MarUlldemolins i Pau Soler. Di -rigida per Oriol Broggi, el mun -tatge s una adaptaci de JeroniRubi de la coneguda tragdia

Foto: TAG

Lactriu Clara Segura, a Electra.

grega de Sfocles: Electra, que viupresa del dolor per l'assassinatdel seu pare Agammnon, rei deMicenes, planeja junt amb el seugerm Orestes venjar-se de l'as-sassina, la seva mare Clitemnes-tra. Com una lleona ferida, deba-tent-se entre la llei dels homes ila llei de la sang, la protagonista,l'arquetipus perfecte de l'heronatrgica, prepara una venjanaque l'oracle d'Apollo fatalment jahavia predit.

Es tracta d'un text cannic id'una fora extraordinria tradutdirectament del grec i dun repar-timent que acostar els especta-dors fins al mateix cor de la tra-

Dimecres que ve, a les 19.30 h,Can Jonch. Centre de Cultura perla Pau acollir la presentaci delllibre Els marges de la moral.Una mirada tica a l'educaci, untreball que ha coordinat la profes-sora Agns Boixader, juntamentamb Joan-Carles Mlich, doctoren cincies de l'educaci. En elvolum es defineix la moral com aconcepte pblic i cultural.

Els marges de la moral, a CanJonch, dimecres

Avui divendres, a les 22 hores, elmadrileny Depedro (Jairo Za-vala) ofereix a la sala Buks unconcert acstic de presentacidel seu segon disc, Nubes de pa-pel. El preu de lentrada en taqui-lla s de 10 euros, i lanticipada(K2, IBEX 37 i UME Granollers),de 8 euros. Aquest treball ha es-tat composat com si es tractsdun puzzle, on les peces semsan-blen amb tant de tacte que ha re-sultat ser una obra coherent.

Depedro presentael seu segon disc a la sala Buks

Dijous que ve, a les 19 h i al Mu -seu de Granollers, es re prendrel cicle de conferncies per mi-llorar el coneixement so bre lesafec cions i malalties ms ha bi tu -als: l'Aula de la Salut. La pri me -ra conferncia de la nova ediciser a crrec de Nolasc Acarn,doctor en Medicina i especia-lista en Neurologia. El ttol, Qus l'Alzheimer? s una malaltiamental que invalida les personesafectades al cap de sis o set anysde patir-la i, a ms, s la que ca -u sa ms anys d'incapacitaci.

Una confernciasobre lAlzheimera lAula de Salut

gdia. Ingredients que fan d'a-questa obra la primera tragdiagrega que el TNC ha produt, unespectacle indispensable.

... I DANSA A PONENTEl Teatre de Ponent, per la sevabanda, proposa un espectacle dedansa contempornia. La com-panyia italiana Sanpapi repre-sentar Prima persona (Prime-ra persona) divendres i dissabtea les nou del vespre i diumengea les set de la tarda. Amb la inter-pretaci de Lara Guidetti, Fran-cesco Pacelli i Marcello Gori, suna oportunitat nica de poderveure una companyia que, des de

la seva creaci a Mil al 2006, noha parat d'actuar a diferents ca-pitals europees, com per exemplePars, Edimburg, Madrid i Itlia.

Prima persona s l'ltim es-pectacle produt per aquesta jo -ve companyia. Per a ells sig ni -fica prendre una posici, agafaruna responsabilitat i crrer elrisc de ser jutjat. No s una au-tobiografia, no s un examen decons cincia, no s un lament, nos un penediment; no s la his -tria d'un personatge. Sn co re -o grafies, per no s tan solsdan sa; sn paraules, per no stan sols teatre; s msica i tam -b soroll.

17Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.comOctubre

20101418 lniavalls

MolletOctubre

201014lniavalls

19

La residncia de la Vinyotaestar acabada a finals dany

Foto: Eduardo Benito

La Casa dOficis Gallecs Emergent sinaugura avui La Casa dOficis Gallecs Emergent sinaugura oficialment avui al centre cvic de CanBorrell. Aquest projecte formativo-laboral que permetr a 30 alumnes iniciar la for-

maci prctica en lespecialitat per a la qual han estat triats (agricultura ecolgica, tre-balladors forestals o paleta de manteniment). Lacte tindr lloc a les 13 hores.

El PSC s lnic que garanteixla igualtat i la defensa nacional

La presidenta del PSC de Molleti consellera de Justcia, Montser -rat Tura, va fer una defensa afr -rima del socialisme davant delnacionalisme conservador i ra-dical que practiquen altres partitsi que noms pensen en un sectormolt redut de Catalunya, segonsva dir durant lacte que el PSC vaorganitzar dimecres pasast alMercat Vell, que va aplegar unes200 persones. El PSC s lnicque garanteix la igualtat dopor-tunitats convertida en serveispblics de qualitat i fa una defen-sa nacional de Catalunya enigualtat de fora i fermesa, va ex-plicar, alhora que asseguravaque sortir de la crisi s ms fcilamb el PSC, un partit que ha fetmoltssimes coses: No hi hapunt de comparaci amb el quees feia abans, explicava, fentreferncia als avenos en Roda-lies, Eduaci, Sanitat i Justcia,entre daltres. Imaginem lactualcrisi econmica sense aquest tei-xit social..., va dir.

Tura tamb va criticar les acu-sacions de CiU, que asseguraque els socialistes no han fet resen els darrers anys i han destrut

el pas, una ofensa quan portes20 anys treballant 20 de 24 ho-res al dia, explica la consellera.Va citar alguns projectes engegatsa Mollet, com Can Besora, CalMusic, lalliberament parcial delpeatge, lHospital i ledifici judi-cial, entre daltres.

NOU FORMATEl PSC va oferir un nou formatdacte dimecres. Tura va mode-rar les intervencions de tres jovesque van explicar com les polti-ques socialistes els havien ajudata tirar endavant. El primer en in-tervenir va ser Albert Alonso,un llicenciat en Psicologia ambdos fills que va sortir de laturgrcies al sector de la logstica, alqual ha aconseguit un contracteindefinit. En segon lloc, GerardCarrero va explicar com haviaaprofitat la Llei de Dependnciaper obrir un negoci dedicat alassistncia de persones depe-nents. I, per ltim, Slvia Fernn-dez, una jove regidora de Dona iIgualtat a Canovelles que es de-dica als estudis de mercat.

Lacte va ser presentat perMireia Dionisio, i que va assegu-rar que la dreta aturar el pro-grs que ha tingut Catalunya enels darrers anys.

Montserrat Tura, durant lacte del PSC al Mercat Vell.

E. AlfaroMollet

La residncia i centre de dia pera persones amb discapacitat ps-quica que la Generalitat estconstruint al barri de la Vinyotaestar enllestida a finals dany.Aix ho han confirmat fonts delDepartament dAcci Social i Ciu-tadania, que asseguren que lesobres estan molt avanades. Defet, la regidora de Serveis So-cials, Ana Maria Daz, explicaque, un cop construda lestructu-ra, ara lAjuntament est a lespe-ra que sadjudiqui el contracte perequipar ledifici.

La residncia de Can Flequer,tal i com ha estat batejada, tindr60 places de residncia i 15 decentre de dia. Sest construint a

uns terrenys que lAjuntamentde Mollet va cedir i que estan a to-car de la comissaria dels MossosdEsquadra. El pressupot de lo-bra s duns sis milions deuros.

AMB RETARDLa seva construcci ha estat pro-blemtica. El mes de febrer de2009 el Departament d'Acci So-cial i Ciutadania va comunicar alAjuntament la paralitzaci pro-visional de les obres, ja que l'em-presa constructora adjudicatriadel projecte, Tiferca, havia fetfallida. No va ser fins a tres me-sos desprs, al maig, quan la Ge-neralitat va anunciar que es repre-nien els treballs. Lempresa pbli-ca GISA va tramitar la subrogacide lexecuci de les obres daquestequipament a lempresa EMCO-FA. Tot va provocar un endarre-riment de la data de finalitzaci:la previsi era que les obres esti-

Foto: E.B

guessin enllestides al segon qua-drimestre del 2010, per no serpossible fins a finals dany.

LAjuntament considera que estracta dun equipament molt ne-cessari per a la ciutat.

Estat de les obres de la residncia i centre de dia per a discapacitats psquics de la Vinyota.

El centre per a discapacitats psquics tindr 60 placesde residncia i 15 de centre de dia > Costa sis milions

E. A.Mollet

Arriba amb retard, ja queles obres es vanaturar fa un anyi mig perqulempresa va ferfallida, i es vanreprendre almaig del 2009

Mollet20Octubre

201014lniavalls

El traat de lAVE sompliramb 75.000 tones de grava

Foto: Eduardo Benito

Imatge recent de les obre de lAVE entre la Llagosta i Mollet.

Elisabeth AlfaroMollet

El tram la Sagrera-Mollet de laLnia dAlta Velocitat sompliramb 74.00 tones de grava. Adifha donat un pas ms en el projec-te i ha adjudicat el contracte desubministrament i transport debalast, la grava que sutilitza desuport dels rails de les vies. Elpressupost s d1,37 milions deu-ros. Aquests diners sn cofinan-ats pel Fons de Cohesi.

El tram entre la sortida deBarcelona i Mollet de la lniaMadrid-Barcelona-frontera fran-cesa t una logitud de 12,8 quil-metres, dels quals 5,4 seran de viaen placa i 7,4, sobre balast. Lo-peraci consisteix en la fabrica-ci de 75.000 tones de balast peral muntatge de la via en aquesttram, aix com laplec i emmagat-zematge del material i el seutransport, laprovisionament iles bases de treball.

La inversi total de la lnia en-tre Madrid i Frana s de 4.200milions deuros.

Adif ha adjudicat el contracte entre la Sagrera i Mollet per un import de gaireb 1,4 milions deuros

LAjuntament sha sumat a lacelebraci del Dia Mundial Con-tra el Cncer de Mama. Per a di-marts, juntament amb lHospitali lAssociaci Espanyola Contra elCncer de Mollet, ha organitzatla xerrada Evoluci del diagns-tic per la imatge amb el cncer demama, a crrec del Dr. XavierPruna. Tamb tindr lloc unataula informativa (Plaa de Cata-lunya, de 17 a 19.30 h) i, per t-lim, la illuminaci de la faanade lAjuntament en color rosa percommemorar el Dia Mundialcontra el Cncer de Mama (Pla-a Major, de 20 a 22 h).

Activitats contrael cncer demama, dimarts

Juan Carlos Snchez send eldarrer campionat de lEndroitRedacci> Juan Carlos Sn-chez, de Santa Coloma de Grama-net, va aconseguir el seu primerttol en el 84 Campionat de Bi-llar Americ de lEndroit, celebratel passat cap de setmana, desprsde vncer 3-2 a Jaume Grau i 3-1 a Germn Blasco. Tot i ser no-vell a la final, Snchez ja portavatemps demostrant un alt nivell iara send el campionat ambtot mereixement davant de dos

excellents contrincants, segonsels organitzadors. Germn Blac-so, ve de Mollet, va quedar segondesprs de guanyar 4-1 a JaumeGrau, per no va tenir la matei-xa sort en la darrera partida,que el va enfrontar al campi.Grau, tamb de Mollet, s consi-derat el millor judador dels cam-pionats de lEndroit. En aquestaedici del certamen hi han par-ticipat 56 jugadors.

LAssociaci de Dones i Homesemprenedors de Catalunya segleXXI ha organitzat per al proper21 doctubre el curs TrabajadoresAutnomos EconmicamenteDependientes. Tindr lloc a ElLledoner entre les deu del mat iles set de la tarda i es tractaranaspectes com la legistaci regu-ladora daquest tipus de treballa-dors, els seus drets i obligacions,els contractes, la negociacicollectiva dels autnoms depen-dents i la jurisprudncia en ma-tria de regulaci, a ms de la re-visi de sentncies o comentarisjurisprudencials.

Nous cursos de lassociacidemprenedors

21Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

Mollet22Octubre

201014lniavalls

Homenatge a Llus CompanysLacte est organitzat per lAjuntament i Pro-Memria als Immolats

Elisabeth AlfaroMollet

LAjuntament i lAssociaciPro-Memria als Immolats perla Llibertat a Catalunya han or-ganitzat per a avui una ofrenafloral per commemorar el 70aniversari de lafusellament deLlus Companys. Lacte tindrlloc a les sis de la tarda al parcde Llus Companys, davant elmonument en record a tots elshomes i a les dones que vanmorir per defensar la democr-cia.

Llus Companys va ser presi-dent de la Generalitat de Cata-

Foto: Arxiu

Moment de lofrena de lany passat.

E.A.> Finalment ser avui 15doctubre, dues setmanes desprsdel previst, quan Juan Castillo es-trenar la seva darrera mostra aLa Marineta. Lartista utilitzauna tcnica exclusiva a nivell in-ternacional, en paraules seves: es-quina el guix i les plaques des-caiola amb diversos instrumentsi els cobreix amb capes de pintu-ra acrlica per aconseguir relleuso baixos relleus en funci decom es mirin. Seran una de senadobres de les series Seales de lavida i Personatges. Lexposicisinaugurar avui a les vuit delvespre i es podr visitar fins al 13de novembre.

Lexposici deJuan Castilloobre portes avui

Redacci> La Bombeta pre-senta dues noves propostes per aaquest cap de setmana. Demdissabte (19.30 h) tindr lloc elconcert de Plouen Estpida Eri-kah. Els primers, que acaben depublicar el seu tercer disc, Anco-ratge, han passat per diversosfestivals a Berlin, Texas, el Sen-glar Rock, el Mercat de la Msi-ca Viva de Vic, lAcampada Jove,etc. Per la seva part, Estpida ri-kah portar canons sota unabase de folk, rock i pop contem-porani. Daltra banda, diumengeser el torn de DJ Txarnego, quepromet parranda, rumba, boo-galoo i son.

Pop-rock i msicamestissa, aquestsdies a la Bombeta

lunya entre el 1934 i el 1940,durant la Segona Repblica Es-panyola. El 6 doctubre de 1934va proclamar l'Estat Catal desdel balc de la Generalitat,motiu pel qual va ser empreso-nat fins a la victria electoraldel Front Popular a les elec-cions de febrer del 1936. Du-rant tota la Guerra Civil vaencapalar el Govern deCatalun ya. El 13 d'agost de1940 va ser detingut per la Ges-tapo i traslladat al Castell deMontjuc a Barcelona per fer-liun consell de guerra sumars-sim. Va ser condemnat i afuse-llat el 15 d'octubre de 1940.

E.A.> La plaa de lEsglsia aco-llir diumenge la Fira de lEspel-ta, en la qual es podr tastar lacervesa ecolgica de Gallecs iconixer els cereals ecolgics queshi conreen: lespelta, la xeixa, elsgol, el blat Montcada i el blat deSria. La festa comenar a lesdeu del mat amb lesmorzar depa de Gallecs, elaborat amb fari-nes ecolgiques, amb oli. Du-rant el mat, a ms, es podr vi-sitar lexposici sobre les varietatsde blats antics i altres cereals delespai ecolgic, a ms de la mos-tra i intercanvi de llavors de va-rietats locals i tradicionals. Tam-b es vendran productes de lazona. La cervesa Toc lespelta espresentar a les onze del mat,moment en el qual es podr co-nixer de primera m el seu pro-cs delaboraci a crrec dArtCervesers. A les 12h hi haurcontes per a tota la famlia, men-tre que a la una es podr degus-tar la paella despelta amb verdu-res i bolets. En aquest cas ser alrestaurant la Plaa de Mollet.

Gallecs celebradiumenge la Firade lEspelta

23Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com24Octubre

201014lniavalls

25Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

26

ParetsOctubre

201014lniavalls

La farmacutica suecaRecipharm compra Solvay

Foto: E.Benito

La Cooperativa i lEsglsia estrenaran vitrallsEl En el marc de la celebraci del 1006 aniversari de la parrquia de Sant Esteve

de Parets, aquest cap de setmana se celebraran un seguit dactes festius. A ms,lartista paretana Maria Puig ha dissenyat uns nous vitralls que sestrenaran

aquest cap de setmana a lEsglsia i a la sala Cooperativa.

El Consell Escolar repassa lesprincipals problemtiquesS.A.> El primer Consell Escolardel curs va estar marcat pel debatsobre el nou Calendari Escolarimposat pel Departament dEdu-caci. Ni pares ni professors es-tan dacord amb la definici delprograma per al nou curs. De fet,linici del curs tamb ha estatafectat pels canvis que shan fet.La principal queixa dels pares srespecte a la setmana blanca delmar. Tot i aix, la coordinado-ra dAMPA del municipi ja estatreballant en lorganitzaci decursos i tallers per ocupar elsnens durant aquella setmana devacances. El regidor dEducaci,

Antonio Toro, ha assegurat quelAjuntament tamb hi collabo-rar.

EL NOU INSTITUTAltra de les problemtiques queha detectat el regidor Toro s lamassificaci de lalumnat alscentres de secundaria: El segoninstitut s necessari, afirma. Elsterrenys de Can Fradera ja estana disposici del DepartamentdEducaci per a la tramitaci dela construcci del nou institut.Desprs de laprovaci de lAREde Can Fradera, la construcci delinstitut s la principal prioritat.

Lnic institut de secundaria que hi ha a Parets.

Sara ArroyoParets

Lempresa Solvay Pharma de Pa-rets cedir dilluns la propietat dela planta paretana a Recipharm,una de les principals companyiesde la indstria farmacutica a Eu-ropa. Ni els treballadors ni lesinstallacions es veuran afectatspel canvi de propietari: els 85 em-pleats conservaran el seu lloc detreball i els 21.000 m2 dextenside la fbrica seguiran tenint elmateix s.

La compra de Solvay es fa justun any desprs que lempresaconfirms la seva intenci devendre la planta. Recipharm lhacomprada per xifres no desvetlla-des i ja ha fet el canvi de denomi-naci de la fbrica, que ara es dir

Recipharm Parets S.L. Lempre-sa continuar en la mateixa lniaproductiva de medicaments dshum entre els quals destaquensolucions orals, aerosols i produc-tes tpics, assolint una produccianual de 16 milions dunitats.

Ladquisi de la planta a Pa-rets marca lentrada de Reci-pharm al mercat espanyol. Ambseu a Sucia, la farmacutica ja hadeclarat la seva voluntat de posi-cionar-se entre els tres principalsmercats dEuropa en els prximstres anys. De fet, la compra deSolvay s la segona que es fa peraconseguir aquest objectiu.

CESSI SIMBLICAAquest dilluns (13h) dos respon-sables de lantiga planta Solvay,Jess Gmez i Francesc Junyent

Foto: E.B.

faran lentrega simblica de lafactoria als nous propietaris: re-presentats pels mxims executiusde Recipharm, Thomas Elderedi Lars Backsell. A partir de dillunsoficialment Recipharm agafar elrelleu a Solvay, que des de lany1970 ha tingut la seu productivaa Parets.

Redacci> Endesa invertir enels propers mesos prop de130.000 euros per installar dis-positius electrnics que serviranper controlar a distncia les lnieselctriques i per agilitzar la loca-litzaci de les possibles avaries.Parets s un dels quinze munici-pis que sen beneficiaran da-quest nou servei. Aix, sestalvia-r temps en la localitzaci dava-ries i, conseqentment es reuirel temps dinterrupci del servei.

Redacci>El grup de ProtecciCivil de Parets del Valls ha inau-gurat una pgina web on apareixinformaci exhaustiva de la sevaentitat. Aquest grup, dirigit perJos Mndez i format noms pervoluntaris, realitza una tascamolt destacada en la intervencidemergncies. Protecci civil sun servei pblic orientat a prote-gir les persones, els bns i elmedi ambient davant de situa-cions de greu risc.

Protecci Civilestrena novapgina web

Un dispositiucontrolar lesavaries de Renfe

Lempresa est situada a lEixample Industrial.

Ni els 85 treballadors ni les installacions es veuranafectats pel canvi > Dilluns es fa una cessi simblica

Lempresaseguir fentla mateixa lnia de productesfarmacutics

27Parets lniavallsOctubre201014

El nou flamenc arriba a Can RajolerEl grup barcelon Las Migas presentar el seu primer disc diumenge

Sara ArroyoParets

El grup Las Migas presentaaquest diumenge (18.30h) aCan Rajoler el seu primer disc,Las reinas del Matute. Les qua-tre integrants proposen una mi-rada prpia al nou flamenc. Lesbarcelonines Slvia Prez, Isa-belle Laudenbach, Marta Ro-bles y Lisa Bause recreen el seubagatge musical amb el flamenccom a punt de partida. Tot iaix, la seva msica sinspiratamb en altres temes popularsque els hi permeten construiruns sons joganers. Slvia Prez,

Foto: Las Migas

El grup est format per quatre barcelonines.

vocalista, s qui guia les can-ons amb la seva veu malgratque la caixa acstica, la guitarrai lacordi de les altres inte-grants creen una marca prpia.Reinas del Matute s el seu pri-mer disc desprs duna llargatrajectria de concerts. Produti retocat per Ral Fernndez(Refree), el disc del quartet in-clou fado, bolero, rondenya itanguillos, entre altres regis-tres.

Can Rajoler va inaugurar lanova temporada despectaclesla setmana passada amb lobraElectra, de la companyia Q-arsde Teatre.

La Regidoria dEsports de lAjun-tament ha donat suport al Pro-gram dActivitat Fsica Esport iSalut que impulsen el Departa-ment de Salut i la Secretaria Ge-neral de lEsport de la Generali-tat. Lobjectiu de lAjuntament scoordinar les administracions iles rees bsiques de salut.

Daquesta manera, des delCAP es tractar de coordinar pera qu alguns pacients puguinformar part dalguna de les acti-vitats dirigides que es fan al mu-nicipi. A ms a ms, es programa-ran diverses caminades durantlany.

La setmana passada es va pre-sentar aquest programa al muni-cipi. El PAFES s una campanyaper augmentar el nivell de lapractica dactivitat fsica de la po-blaci. Parets sha adherit a lanova edici daquesta iniciativa ija sn 174 els pobles que pro-mouen les seves activitats.

Lobjectiu final del programaPAFES s millorar la salut i laqualitat de vida de les personessedentries, tot augmentant elsnivells dactivitat fsica dels adultsmitjanant la capacitaci de pro-fessionals sanitaris i dactivitat f-sica, i facilitant la prctica alsusuaris de l'atenci primria.

Nou programa per millorar lasalut dels adults

El Centre Excursionista de Parets(CEP) ja organitza na nova edicidEl Piolet, la marxa popular quecelebra cada any. La properaedici, segons ha confirmat elCEP, se celebrar el diumenge 21de novembre. Ser ja la sisenaedici daquesta caminada, quecoincidir tamb amb lestrenadel rocdrom de Parets. A ms,la marxa popular coincidir ambla primera Festa de la Muntanyade Parets.

El prxim Pioletse celebrar el21 de novembre

Lobservatori del CEIP Pau Vilarep avui (20h) la primera sessidastronomia desprs de les va-cances destiu, amb lestrena delnou equip dobservaci. Els pris-mtics astronmics permetranlobservaci del cmuls i galxiesamb una altra perspectiva. Ams, amb el telescopi es podrobservar la Lluna, el planeta J-piter i la galxia Andrmeda. Apartir dara els interessats encollaborar amb el grup dastro-nomia de lEscola de la Naturapoden sollicitar-ho a la sevaweb.

Nova sessidastronomiaal CEIP Pau Vila

Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com28Octubre

201014lniavalls

29Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

Santa PerptuaOctubre

201014lniavalls

30

El passeig de la Florida aculldiumenge la Fira de Comer

Foto: Arxiu

Tot a punt per als Concerts de TardorLAssociaci dAmics de Santiga ja ho t tot a punt per al nou Ci-cle de Concerts de Tardor, que se celebrar a lermita de Santiga

a partir del 24 doctubre. Lestrenar el Duet Jazz, format perCarme Canela (veu) i Joan Monn (piano)

E.A.Santa Perptua

Una quarantena de comerosparticiparan, aquest diumenge 17doctubre, en la Fira de Comer.Se celebrar al passeig de la Flo-rida, en el tram comprs entre lesavingudes de Barcelona i de lOn-ze de Setembre, entre les deu delmat i les vuit del vespre. El cer-tamen, de carcter biennal, retor-na desprs dun parntesi dequatre anys. Enguany es recupe-ra amb un caire diferent, ms l-dic i festiu amb activitats per atota la familia, segons ha mani-festat la regidora de Comer.Carmen Garrido tamb ha recor-dat que, malgrat lajornament,durant aquest perode shan or-ganitzat fires comercials de petit

format en diferents barris delmunicipi amb la voluntat dapro-par el comer local arreu delmunicipi. Lobjectiu daquestcertamen s potenciar el comerlocal, assegura. En aquest sen-tit, la presidenta de lassociaciEls Comerciants, Jorgina Maj,afegeix que el comer local ha detreballar per a qu la ciutadaniael reconegui i aquesta fira s unagran oportunitat.

La Fira de Comer sinaugura-r oficialment a dos quarts dedotze del migdia de la m de lal-calde de Santa Perptua, Ma-nuel Ruiz; la regidora de Co-mer, Carmen Garrido; la presi-denta dEls Comerciants, Jorgi-na Maj, i el president de Comeri Turisme de la Cambra de Co-mer de Sabadell, Carles Marls.

ACTIVITATS PARALLELESSegons la presidenta dEls Co-merciats, Jorgina Maj, la dediumenge ser una jornada ambmoltes activitats, sortejos entreels assistents. Lorganitzaci haprevist la realitzaci dactivitatsper a grans i petits que tambocuparan el recinte firal.

LAjuntament de Santa Perp-tua i Els Comerciants, els organit-zadors, han programat diversesactivitats ldiques populars comuna botifarrada al migdia i xoco-lata desfeta a la tarda. En aques-ta edici tampoc faltar una des-filada de moda a partir de les 12del migdia. Els infants podrangaudir de passeigs en carruatgestirats per cavalls, i dinflables, en-tre daltres activitats familiars iesportives.

Moment de la darrera edici de la Fira de Comer, que es va celebrar lany 2006.

Hi participaran una quarantena destabliments amblobjectiu de potenciar el comer local al municipi

Redacci > LAssociaci de fa-mlies amb nens/adults afectatsamb TDAH i TGD, Espiral, inau-gurar dem dissabte el seu noulocal, situat al centre cvic laCreueta (Parc del Doctor Mirs/n). Lacte tindr lloc entre les 10les 14 hores i comptar amb lapresncia de la Dra. MontserratPmies, Directora de Salut Men-tal del Parc Taul i del seu equipde professionals.

Espiral inaugurala seu del CentreCvic la Creueta

Redacci > La Comissi de laFesta Major es reunir per prime-ra vegada, desprs de la darreracelebraci, el prxim dimecres 20doctubre, quan no fa ni un mesi mig de la finalitzaci del progra-ma. Lacte, que tindr lloc a laGranja Soldevila a les vuit del ves-pre, s obert a tota la ciutadaniaque vulgui treballar en la progra-maci de la festa grossa del pro-per any.

La Comissi deFesta Major esreuneix el dia 20

Redacci > El mercat ambulantdels dijous obrir novament lestardes dels dijous del mes dede sembre. LAjuntament ha duta terme una prova pilot per am-pliar lhorari el primer dijous demes fins a les nou del vespre queja ha finalitzat. Ara la Regidoriade Comer valorar els resultatsi decidir si es mant. De mo-ment, el mercat obrir les tardesdel 23 i del 30 de desembre.

LLIBRE DE RECEPTESDaltra banda, els paradistes delMercat Municipal estan distri-

El mercat ambulant tornar aobrir dues tardes del desembre

bunt entre els clients el llibre dereceptes Del mercat a la taula,que inclou les 20 receptes parti-cipants al primer concurs orga-nitzat pel Mercat i la Diputaci.Croquetes de Santa Teresa, escu-della fresca, escudella i carn do-lla; bacall amb mussolina dall,crema de pastanaga, pur depoma, mousse de xocolata ambnous, medallons de filet de vede-lla amb cabernet saugvignon;peres amb vi amb gelatina, cabritrostit, canelons de salm fumatdalbergnies o tripa de la iaia snalguns dels plats presents.

Redacci > Per primer cop laPolicia Local de Santa Perptuade Mogoda celebrar la seva dia-da. Lacte se celebrar aquestdissabte i tindr com a objectiuel reconeixement a la tasca delsseus integrants i en particulardaquelles actuacions destaca-des que han ajudat a millorar elservei a la ciutadania i la imatgedel propi Cos, segons explica laPolicia Local. El cos ha anunciat

Dissabte se celebra a El Vaporla diada de la Policia Local

que aquest homenatge i la cele-braci neix amb voluntat de con-tinutat. Lacte siniciar a lesdotze del migdia al centre cvic ElVapor. Hi assistiran, a ms delscomandaments i agents, lalcal-de, Manuel Ruiz; la regidora deSeguretat Ciutadana, Nria Co-nesa; i representants del Cos deMossos dEsquadra i daltrescossos policals i autoritats localsi comarcals.

31Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

LEspai 3 de la Granjarecorda els bombardeigs

Civil pretn recuperar la mem-ria dels bombardeigs per partde laviaci feixista italiana quevan patir ms de 140 poblacionscatalanes entre 1937 i 1939, ique van causar prop de 5.000 vc-times. Aquests atacs van inaugu-rar lanomenada guera total: el

Foto: CREM

La mostra es podr visitar fins al 28 de novembre.

Elisabeth AlfaroSanta Perptua

Santa Perptua no va ser bom-bardejada durant la Guerra Civilper s va ser un centre importantde refugiats, tant al Castell deMogoda (Centre de RefugiatsApelles Mestres) com a les llarsparticulars, per on es van repar-tir ms de 300 persones. Aquestsfets es recullen en lexposicique sinaugura avui a lEspai 3 dela Granja, Espai Cultural, i queorganitzen el Centre de Recer-ques i Estudis Mogoda (CREM)i el Memorial Democrtic. Lamostra, segons Ernest Vils, sun recull de plafons i imatges delsbombardeigs que es van produ-ir durant la Guerra Civil no no-ms a Barcelona sin tamb a lescomarques del Valls (Grano-llers, Mollet, la Garriga i Sabadell,entre daltres).

ENTRE 1937 I 1939L'exposici Quan plovien bom-bes. Els bombardeigs i la ciutatde Barcelona durant la Guerra

Lexposici est organitzada pel Centre de Recerquesi Estudis Mogoda (CREM) i el Memorial Democrtic

bombardeig sistemtic sobre lapoblaci civil, que desprs es re-petirien a diverses poblacionsdarreu del planeta.

Lhorari de la mostra s dime-cres, dijous i divendres, de 18 a20.30 h; dissabtes, d11 a 13.30 h,i diumenges, de 12 a 14 hores.

El gall Frederic i la gallina Caterina, al Teatre del Centre

El gall Frederic i la gallina Ca-terina s el ttol de lobra quedna continutat a la programa-ci de lentitat Xarxa Santa Per-ptua. Anir a crrec de la com-panyia Pengim-Penjam i tindrlloc diumenge a les vuit del ves-pre al Teatre del Centre Parro-quial.

Al Mas Serrat hi viu el gall Fre-deric. Cada dia es lleva de mati-nada, canta quan surt el sol i totala natura es desperta. Per un diaes troba malament, li fa mal la

gola de cridar massa i no pot can-tar. Aix desencadena tot un se-guit de conseqncies: el sol s'a-maga, les flors es tanquen? Sortde la gallina Caterina, que ambl'ajuda de les seves canons i larecepta del doctor Carbass faque tot torni a rutllar. Segons lacompanyia s un espectacle sim-ptic, on la part visual, musical ila barreja d'actors i titelles sn lestcniques per captivar el pblic.

El proper espectacle tindrlloc el 21 de novembre i vindr dela m dels pallasos en Xumet i laXinxeta, que representaran Bar -rambum!

RedacciSanta Perptua

Foto: Pengim-Penjam

Imatge de lobra que representar la companyia Pengim-Penjam.

Santa Perptua32Octubre

201014lniavalls

33Per a publicitat - 93 519 43 85 - publicitat@comunicacio21.com lniavallsOctubre201014

34

La LlagostaOctubre

201014lniavalls

La Llagosta vol tenir 200pisos protegits en sis anys

Foto: E. Benito

Les llistes electorals, fins dillunsDilluns s lltim dia per consultar les llistes del cens electoral per

poder participar a les eleccions al Parlament de Catalunya que se ce-lebraran el 28 de novembre. Es poden veure a lAjuntament de dosquarts de nou a dos quarts de dues, i a les tardes, de quatre a vuit.

Elisabeth AlfaroLa Llagosta

LAjuntament donar a coni-xer avui les necessitats de la Lla-gosta en matria dhabitatge.Presentar les conclusions ini-cials del Pla Local dHabitatge, undocument que determina les ne-cessitats futures tant de pisosde venda lliure com de proteccioficial a la Llagosta. Segons el re-gidor dHabitatge, Ral Valero, laprioritat en els propers sis anyss crear habitatge protegit demanera que sarribin a tenir 200,desprs de 15 anys en els quals nose nha construt cap.

Aquest s un dels projectes en-degats per lAjuntament per aju-dar a definir el futur de la Llagos-ta com a ciutat i el seu desenvo-lupament estratgic a nivell social

i ter ritorial; unes propostes quehauran de dibuixar collectiva-ment un horitz en el que s im-prescindible la participaci i lacomplicitat de la ciutadania i elsagents locals, segons lAjunta-ment.

DEBAT DE CIUTATEl procs es va iniciar amb el De-bat de Ciutat, un espai de refle-xi i debat ciutad i institucionalque, amb el lideratge de lAjunta-ment de la Llagosta, ha tingutcom a missi fonamental el po-tenciar i donar suport a la defini-ci dels projectes de futur quetransformaran el municipi. Fruitde les propostes obtingudes en elDebat de Ciutat ara es presentalavan del Pla dHabitatge en unacte obert a la ciutadania.

Lacte davui suposa la pri-

mera fase del pla, desprs de larecopilaci de dades inicial i feruna radiografia del municipi te-nint en compte les projeccionsdemogrfiques. Es presentaranles primeres lnies estratgiquesa seguir, que passen, a ms de lapromoci de lhabitatge social,per promoure la rehabilitacidels pisos que no tinguin ascen-sor, a ms de donar una empen-ta a lOficina Local dHabitatge.

La presentaci tindr lloc ados quarts de vuit del vespre a laSala de Plens del consistori. Hiintervindran lalcalde, AntonioRsquez: el regidor dIndstria,Habitatge i Urbanisme, Ral Va-lero; David Mongil, del serveide Planificaci dHabitatge i Mi-llora Urbana de la Diputaci;larquitecta Lina Llorente i el so-cileg Jordi Pujol.

Tamb es promour la rehabilitaci dhabitatges i la installaci dascensors en aquells que no en tinguin.

Avui es presenta lavan del Pla Local dHabitatge >Lhabitatge social de compra i de lloguer, la prioritat

El president de Justcia i Pau, Ar-cadi Oliveres, inau