Linialescorts 85

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona 23 de juliol de 2014 · Núm.85 · www.linialescorts.cat

“El turisme generaincomoditats, però

també llocs detreball: seria un

error oposar-s’hi”

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona

pàgs 8 i 9 Ensenyament pàg 10

Divendres acaba elcinquè Campus Científicd’Estiu de la Politècnica

Polèmica pàg 11

El pla urbanísticd’Europa i Anglesolasegueix sense avançar

Comerç pàg 20

Es confirma la frenada de la caiguda de les vendes

Esports pàg 21

Els Mamuts, campions d’Espanya de futbol sala

Música pàg 11

Paul Anka clausura el FestivalJardins de Pedralbes amb un recital d’energia i vitalitat

Les Corts és el segon districtemés segur en opinió dels veïnsEls cortsencs puntuen amb un 7,1 sobre 10 la percepció de seguretat, que millora respecte a l’any passat pàg 10

Ciutat pàg 3

El ‘running’ es consolidamentre els cardiòlegsalerten dels seus riscos

línialescorts

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 23 juliol 2014línialescorts.cat

3 | En Portada 23 juliol 2014 línialescorts.cat

En els darrers anys qualsevolbarceloní que trepitgi el carrerhaurà detectat que per la ciutatvolta una nova ‘espècie urbana’:és el runner o, com se n’ha ditsempre, el corredor. La febre peraquest esport s’ha estès de ma-nera espectacular i ara mateix aBarcelona es viu com una au-tèntica moda.

La dimensió que està aga-fant la pràctica d’aquest esportno para de créixer i es pot veu-re fàcilment. La gent que escalça les vambes i surt a entre-nar per diferents zones de la ciu-tat també té l’oportunitat degaudir durant els caps de set-mana d’un altre fenomen a l’al-

ça lligat a aquesta pràctica es-portiva: les curses populars. Elcalendari d’aquestes proves, enalgunes ocasions no tan popu-lars pel creixent nivell dels par-ticipants, també ha experimen-tat una crescuda notable. Quanaquest 2014 finalitzi, només aBarcelona s’hauran celebratmés d’una cinquantena de cur-ses de diferents distàncies.

L’OPINIÓ D’UN REFERENTPer tenir un diagnòstic precís del’expansió d’aquest esport, unade les veus més autoritzades ésla del veterà atleta Domingo Ca-talán. Aquest barceloní d’ori-gen aragonès, guanyador de laprimera Cursa d’El Corte In-glés, campió del món de 100 qui-lòmetres i integrant a finals dels70 del primer equip català que vacórrer la primera marató de

Nova York, atribueix el boomd’anar a córrer al fet que “lagent hi veu una forma de fer sa-lut més barata que anar al gim-nàs”. Catalán creu que no estemdavant d’una moda passatgera,ja que “es tracta d’una pràcticamolt saludable. Això ja no para,es consolidarà”, apunta.

Sobre les curses que durantmolts caps de setmana es pro-gramen, el veterà atleta troba“molt bé” que se’n facin, peròtambé avisa que molts dels seusclients –Catalán té una botiga aSants– li diuen que són cares.“Defenso els organitzadors per-què organitzar curses és car,però també cal vigilar que no mo-rin d’èxit”, adverteix. Per últim,insisteix a remarcar la impor-tància de les revisions mèdiquesque, a parer seu, “se n’hauria depassar una a l’any”.

El ‘running’ envaiex la ciutat » La moda de córrer es consolida gràcies a les facilitats que ofereix aquest esport per practicar-lo

» El calendari de curses de diferents distàncies que acull enguany Barcelona supera la cinquantena

Albert RibasBARCELONA

AVÍS4La cardiòloga Marta Sit-ges, coordinadora del Grup detreball de Cardiologia Esporti-va de l’Hospital Clínic, formatper 17 metges, explica que “elscardiòlegs estem preocupatsperquè som els primers inte-ressats en què es faci activitat fí-sica però ara, en alguns casos,hem passat a l’altre extrem. Devegades sembla que, si no fasuna ultramarató, no ets ningú”.

Tot i que Sitges remarca queés molt diferent una prova d’ul-traresistència que una cursapopular de 10 quilòmetres, ex-plica que “de vegades quedemesgarrifats perquè la gent va a la

brava i no pren precaucions”.“Hem notat un augment consi-derable de problemes cardíacsi cal ser conscients que un delsefectes que produeix l’exercicicontinuat de resistència és eldels canvis en el cor, que en al-gunes persones acaben essentuna malaltia”, afegeix.

Aquesta especialista en car-diologia esportiva insisteix queel més important, més que es-tablir l’obligatorietat d’una re-visió mèdica perquè “és un temaque es pot debatre molt”, ésque “la gent disposi d’informa-ció sobre els riscos perquè ara ladesinformació és absoluta”.

Els cardiòlegs, preocupatsper alguns comportaments

Imatge de la sortida de l’edició 90 de la cursa degana de Barcelona, la Jean Bouin, disputada el novembre de l’any passat. Foto: Arxiu

| 4Opinió23 juliol 2014línialescorts.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Anem a pams. És cert, tot ha de te-nir un ritme. Fixar la data a unany vista ha perllongat el patimentde molta gent, però, és cert, haprovocat també un importantefecte de decantació. Tant és aixíque, fins i tot, conec qui, haventvotat Ciutadans, ara no descartafer-ho a Esquerra si Espanya im-pedeix votar el pròxim 9-N. Tard od'hora, cadascú des del seu lloc iencarant-se als seus, especialmentdurant aquestes setmanes d'estiui, sobretot, a l'entorn de la Diada,cal que obliguem tots els partits, fi-nalment, a definir-se sobre el sen-tit del seu vot. I aleshores, quan elsqui defensen la Consulta i els quies decanten finalment pel Sí-Sí si-guin els mateixos, potser hauràarribat el moment de canviar lapregunta.

És el debat d'aquests dies: laproposta intermèdia del Sí-No,responia a la voluntat dels fede-ralistes i confederalistes (als qualsconvenia sumar a la majoria in-equívocament sobiranista) d'o-brir una finestra d'oportunitatd'uns quants mesos a Espanyaper tal que oferís alguna cosa. Undarrer intent d'entesa. A horesd'ara, gràcies a la insistència deDuran i Lleida i a la inoperància(renovada amb el "canvi" de lide-ratge) del PSC, ja ha quedat prouclar que el govern de Madrid nofarà cap mena de proposta a migcamí abans del 9-N. Del Sí-Nopossible, doncs, cal passar defini-tivament al Sí o No. Un nou acordper a una pregunta clara i binàriaentre les forces polítiques com-promeses amb el Dret a Decidir,just en el precís moment de laconvocatòria, seria un cop d'e-fecte extraordinari.

4Sí o Noper Joan Granollacs

#QuartaEstrella#NoVolenVotar #UnPasMés

4Una trampaper Jordi Lleal

Sens dubte el salari i els costoslaborals en el seu conjunt sónelements claus del tarannà delmercat laboral. Però ho és en-cara més l'estructura d'aquestssalaris, és a dir, el guany brutanual per treballador/a classi-ficat per tipus de jornada, sexe,contracte, activitat econòmica,tipus d'ocupació, edat o nacio-nalitat.

Intentarem analitzar demanera breu i concisa la re-centment publicada EnquestaAnual d'Estructura Salarial. Lacomplexitat d'aquesta en-questa provoca que les dadesens arribin amb un considera-ble retard. Tant és així que ladarrera publicació, a finals delmes passat, fa referència adades de l'any 2012.

Val a dir que cada vegadasón més els organismes inter-nacionals que es preocupenpels efectes de l'estructura delssalaris en la desigualtat. A mésde l'Organització Internacionaldel Treball, que és un clàssic enl'anàlisi d’aquest assumpte, re-centment l'Organització per a la

Cooperació i el Desenvolupa-ment Econòmic (OCDE) haafirmat que “l'increment de ladesigualtat està bàsicament de-terminat per canvis en la distri-bució dels salaris”.

De fet, l'OCDE calcula queels salaris representen el 75%de la renda de les llars a l'àreaeuro, i que el 10% de treballa-dors i treballadores millor pa-gats han augmentat molt elsseus guanys, mentre que els sa-laris del 10% pitjor remuneratshan retrocedit. Aquesta majordesigualtat salarial és conse-qüència de la globalització deltreball, l'estirabot del treball atemps parcial i temporal, espe-cialment de les dones, l'aug-ment de l'autoocupació, moltsuperior en les rendes més bai-xes, i el major increment de lesrendes del capital en el total deles rendes.

Per tant, es pot afirmar queels salaris més desiguals són laconseqüència de la crisi de l'es-tabilitat en l'ocupació. O sigui,que a major flexibilitat precà-ria, més desigualtat salarial.

per El Periscopi

4Desigualtat salarial

Cada dia surt el tema del diàlegque s’ha de produir entre els go-verns de Catalunya i d’Espanya,entre Artur Mas i Mariano Ra-joy. Sembla oportú, el que noqueda gens clar és que es posincondicions ja d’entrada. Diàlegsí, però no parlarem de refe-rèndum; diàleg sí, però no par-larem de la nació catalana; dià-leg sí, però no acceptem dife-rències entre autonomies; capparticularitat que no sigui ambtotes les autonomies alhora.

Així es pot iniciar un diàleg?Que es prepari el president Ar-tur Mas, que amb l’excusa de feruna trobada pública, el porten avendre o, com diria algú mésagosarat, serà allò del silenci delsanyells que els porten al sacrifi-ci i no diuen ni piu (millor, sen-se ni belar). Salvant les distàn-cies, em recorda la immolaciópública d’en Thomas More de-cretada per Enric VIII, allà da-vant del populatxo perquè ser-

vís d’exemple i es prengués notade qui té el poder i qui mana. Caldeixar clar que portar la contraal poder comporta l’anorrea-ment.

Artur Mas, com l’autor d’U-topia on es relata l’organitzaciód’una nació amb una societatideal assentada en una illa, esplanta (en sentit figurat, és clar)allà al patíbul de genolls posantel cap sobre la pilona a punt deser sacrificat. Esperem que quanli preguntin si vol dir alguna cosaabans del seu linxament, pro-clami ben alt que ell representala gran majoria del poble cata-là, que vol votar democràtica-ment i pacíficament i que ambel seu sacrifici no morirà la vo-luntat de tot un poble que li facostat. Emergiran nous lídersque agafaran el testimoni i con-tinuaran la lluita per la plena lli-bertat. Que no es pensin que elpresident Artur Mas està sol. Totel contrari.

@HiginiaRoig: En fi. La diferència entre'Better Together' escocès i 'Libres e iguales'espanyol és que els primers volen votar. Elssegons, prohibir-ho.

@joanaortega: La llei de consultes avançaperquè el 9N tots puguem expressar lanostra opció de futur. Que ningú s'au-toexclogui. #volemvotar.

@xlemus: Alemanya campiona. Justguanyador del Mundial. És la selecció méscompleta, malgrat que Argentina també hatingut opcions per vèncer.

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Les Corts no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línialescorts.cat Dipòsit legal: B.33380-2005

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 23 juliol 2014 línialescorts.cat

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected] juliol 2014línialescorts.cat

4Empresaris per la independència

Opinió en 140 caràcters

Un diari obert

He tingut accés en aquest discurs pro-nunciat amb motiu de l’acte dels Em-presaris per la Independència al MontSant Benet. Una dosi d’optimisme, quecrec que cal. Com a mínim no torna aparlar ni de les infraestructures ni del dè-ficit fiscal. És un discurs enfocat al futur,que déu n’hi do amb la que està caient,aquí us el deixo:

Fer visible el compromís personalamb la llibertat de Catalunya dins del’àmbit empresarial és complicat, simés no perquè l’unionisme, i els seustertulians i mitjans de comunicació,l’han convertit en el principal cavall debatalla en nom de l’estabilitat, omplintel futur d’incerteses i de càstigs bíblicsque cauran a sobre de Catalunya en ge-neral, i de les empreses catalanes en par-ticular.

Fa una mica de mandra tornar a des-muntar els arguments de sempre. So-bretot perquè sou gent amb criteri pro-pi i prou intel·ligent per saber dues co-ses fonamentals:

La primera que això que el diner éscovard i que vol estabilitat no és més queun parany. En èpoques de crisi, de can-vi, s’han fet fortunes immenses al ma-teix temps que persones i companyiesque dominaven l’anterior status quo des-apareixien de l’escenari.

L’estabilitat és beneficiosa? Diríemque ho és per a aquells que han trobatla manera que el seu diner visqui en sim-biosi amb el poder establert fins ara.

Però si mirem la història, resulta enca-ra més evident que els emprenedors, elsempresaris, portem a la sang l’esperit decanvi, i que hauríem de donar la ben-vinguda a la independència com unaoportunitat de trobar nous camins,nous projectes de futur que poguéssimrecollir més endavant en forma deprosperitat per a tota la societat. Que ésel que hauríem de fer, de natural, els em-presaris.

La por és el segon gran argument es-panyol. Ens cauran mil plagues al da-munt a resultes d’esdevenir indepen-dents? La resposta és un NO rotund.

Les amenaces que ens envolten notenen res a veure amb el fet de ser un es-tat sobirà en el concert internacional,sinó que són el resultat de tot allò que diuEspanya que estarà disposada a fer pertal de fer-nos la vida impossible si as-solim la independència.

Aquesta actitud de l’estat no parlagens a favor de trobar terceres vies. Comens volen convèncer de res si estan dis-posats a castigar el nostre ancestralpactisme, la nostra voluntat de trobar so-lucions, amb els set inferns i l’exili sideralpels segles dels segles?

Sóc partidari del pacte. D’un únicpacte. El que farà referència a com ensrepartim els actius i el passiu resultantde la nostra irrenunciable voluntat decrear un país nou, un estat nostre, lle-ial als catalans, al servei del poble de Ca-talunya.

per Carles Savalls

Tot un país pendent de l’esdevenimentesportiu de l’any, oblidant-se de tot percentrar tots els sentits en venerar i em-pènyer metafòricament la ‘seleçao’ a as-solir el títol de campiona del món a casa.Aquest és l’escenari que hem pogutanar veient durant aquests dies a Bra-sil. Les mancances futbolístiques, mol-tes i molt greus per a un conjunt com elbrasiler que sempre s’ha caracteritzat pelseu ‘jogo bonito’, anaven quedant si-lenciades per l’eufòria que donava a l’e-quip el fet d’anar passant rondes.

Es veia el títol cada vegada més prop,i això era motiu suficient d’il·lusió pera tot el país, que no volia desestabilit-zar els seus entrant en debats sobre elpèssim joc desplegat o sobre l’alar-mant dèficit de qualitat de la Brasil ac-tual. Tot d’una, però, en uns quarts definal molt disputats contra una selecciócolombiana que ha estat una de les sor-preses agradables de la competició, elsbrasilers van començar a veure les ore-lles al llop. Malgrat que van aconsegu-ir passar a semifinals, la brutal acció delcolombià Zuñiga sobre Neymar va cau-sar un clima de pànic inesperat. La in-certesa sobre l’estat del seu jugador re-ferència, que va ser retirat del camp enllitera i que per moments no sentia lescames, va ser molt intensa i colpidoraper a la ‘torcida’ i fins i tot per als seuspropis companys.

Un cop es va tranquil·litzar tothomsabent que Neymar no tenia cap lesiógreu i que en unes quantes setmanes po-drà tornar a jugar, semblava que això do-

naria més força als brasilers i els fariaconjurar-se per a arribar a la final i gua-nyar-la. Ni la baixa per sanció del seu mi-llor defensa, Thiago Silva, havia de serprou important com per no imposar-sea l’Alemanya de Low en l’aparellamentde ‘semis’. Els germànics arribaven aaquest partit amb una aposta molt lloa-ble pel futbol de toc, però amb l’inter-rogant de saber si suportarien la pres-sió ambiental de tot un país i la seva prò-pia, per la responsabilitat d’accedir a unafinal mundialista des del 2002. Preci-sament en aquell partit de fa 12 anys ha-vien sucumbit davant de la ‘canarinha’.I certament, ningú podia esperar que lavenjança perpetrada en les semifinalsd’aquest any seria tan desmesurada.

Un resultat per a la història del fut-bol (1-7) i amb una víctima tan il·lustrecom Brasil és quelcom extraordinària-ment inoblidable. La generació de Ney-mar, tot i que mai podrem saber si lescoses haguessin anat de la mateixamanera amb ell i Thiago Silva al terre-ny de joc, ha rebut un cop descomunali de ben segur els costarà moltíssim re-fer-se’n. Es podrà dir que Scolari hamassacrat futbolísticament la seva se-lecció amb uns plantejaments porucs id’equip petit, però la realitat és que ex-ceptuant els esmentats absents en l’es-candalosa golejada, la Brasil d’avui és unconjunt vulgar, no només per com jugasinó per la preocupant manca de talent.S’imposa una regeneració en què pos-siblement el blaugrana Neymar serà delspocs supervivents.

per Sergi Villena

4Naufragi històric del Brasil

@Iaia_Toneta: #Libreseiguales On anirana fer la campanya amb aquest nom? Alscamps de cotó de Louisiana als EUA? #No-VolenVotar.

@rubiokarim: Gracias a Dios que en laportada de Mundo Deportivo explican porqué Luis Enrique usa gafas de sol, no podíadormir sin saber el porqué!

@txapadillo La propaganda de conspira-cions usada per justificar els bombardeigscontra Gaza, idèntica a l'emprada per justi-ficar la guerra siriana.


| 8 23 juliol 2014línialescorts.cat

Darrerament, l’actualitat barce-lonina ha girat entorn de CanVies. S’ha gestionat bé aquestconflicte?No. Un espai que ha estat ocupatdurant 17 anys és un error. El queha passat a Can Vies és una equi-vocació acumulada de molts anys.Cal recordar que alguns que araem critiquen són els que van anaral jutjat a demanar que es des-allotgés aquest espai. I cal lamen-tar també la lentitud excessiva dela justícia, que ha tardat set anys adictaminar que s’havia de des-allotjar. Tot plegat ha generat unasituació estranya que no tenia ga-ires solucions. La sentència s’haviad’executar i crec que el que s’hafet és el que s’havia de fer. I si estornés a produir aquesta situació,tornaria a prendre la mateixa de-cisió.

Com acabarà tot plegat?No ha de perquè acabar malament.Si és per part de l’administració,acabarà bé. Però ha d’imperar elsentit comú en ambdues parts. La

voluntat de l’Ajuntament és col·la-borar amb els col·lectius que volenfer coses. Així ho demostren altrescasos, com la Flor de Maig o l’Har-monia, per exemple. Coses que nohavien fet anteriors governs, nosal-tres les estem fent. Però hi ha d’ha-ver un mínim d’ordre.

No va ser un error iniciar l’en-derroc per després aturar-lo?No ho crec, sincerament. Cadascúha de complir les seves obliga-cions. Tothom ha de fer el seupaper. I utilitzar tots els mecanis-mes per afavorir el diàleg mai noés una equivocació. Hi ha qui no hiestà d’acord, és cert. Però jo crecque la gestió de la ciutat no passanomés per l’ordeno y mando, sinóque s’ha de tenir capacitat per ma-niobrar. Jo el que vull és carregar-me de raons, perquè acabi comacabi tot plegat, pugui tenir laconsciència tranquil·la. La mevaaposta és pel diàleg. Ara caldràveure quina és l’aposta dels dife-rents col·lectius de Can Vies, per-què en aquest espai s’hi barregencauses de malestar diverses.

Una d’elles és la crisi i els seusefectes, com l’atur i la precarie-tat. L’oposició el critica perquè

diu que no ha fet una política deplans d’ocupació...El que m’he trobat és una situació,provocada pels que ara estan a l’o-posició, d’un atur insuportable.Això és molt greu, perquè els queara diuen això són els que ens hanportat a aquesta situació. Crec queestem a la punta de llança de sor-tida de la crisi econòmica. Barce-lona és, amb l’àrea metropolitana,la que ens traurà d’aquesta realitat.Estem fent moltes coses: ajuts a l’a-tur juvenil, les bonificacions perdonar feina als majors de 40 anys...La nostra obsessió és generar llocsde treball amb el turisme, la gas-tronomia, el comerç, el tercer sec-tor i amb les noves tecnologies,que són un àmbit molt important.Aquí és on apostem fort i això creallocs de treball. I hi ha una altracosa que fem i que de vegadescosta d’entendre: anar pel món ivendre Barcelona.

La crisi també ha fet augmentarles desigualtats entre els barrismés rics i els barris més pobres.Què s’està fent per revertir la si-tuació?La crisi s’ha produït perquè hi hahagut un malbaratament de re-cursos amb un model de creixe-

ment econòmic absolutamentequivocat. La primera cosa ques’ha de fer és quadrar els números,no fer dèficit. Segona, que hi hagiactivitat econòmica i que es creïocupació. I tercera, que hi hagi ha-bitatge. Si Barcelona està una micamillor, això és perquè hem creatactivitat econòmica. També hemaugmentat les prestacions socialsun 30% en els últims tres anys ifem coses que no ens tocaria fer.Hem cobert l’atenció als menja-dors escolars, les emergències so-cials han tingut atenció prioritària,hem intentat buscar les màximessolucions possibles amb els des-nonaments, ara farem habitatgede lloguer social... Són mesures acurt i a llarg termini.

Una altra de les queixes delsbarcelonins és el preu del trans-port públic. Es podria haver evi-tat l’augment de les tarifes?És difícil d’evitar. L’Estat ha dismi-nuït la seva participació i, en els úl-tims anys de govern socialista id’Iniciativa, també es va reduir l’a-portació de l’Ajuntament. Això haportat el transport públic de la ciu-tat a una situació d’un deute acu-mulat de 560 milions d’euros. Entemps de crisi, una solució és

l’augment moderat de les tarifes itambé la necessitat que l’Ajunta-ment, la Generalitat i l’Estat hiaportin més diners. Si no és així,anem cap a la catàstrofe del trans-port públic. Quan alguns partitsque han estat governant diuenque no s’han d’augmentar les ta-rifes, la meva pregunta és: Per quèvostè va disminuir l’aportació del’Ajuntament durant dos anys?

Barcelona també pateix el pro-blema de la contaminació. Espot frenar aquest fenomen?Barcelona té graus de contamina-ció importants quan l’anticicló ge-nera condicions atmosfèriquesmolt perjudicials per a la ciutat. Enels últims 30 anys la situació hacanviat molt. Ha disminuït la con-taminació per partícules però ésveritat que, segons quines condi-cions es generen, hi ha graus decontaminació. Per lluitar contraaixò s’ha de pacificar el trànsit, po-tenciar el transport públic, anar apeu i en bicicleta i fer una apostaper l’energia elèctrica.

L’altre gran tema de debat és elturisme. La ciutat s’hi està en-tregant en excés?No. El turisme és una sort per a Bar-

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Pamela Martínez

“El turisme genera incomoditats, però tambéllocs de treball: seria un error oposar-s’hi”

Entrevista

9 | 23 juliol 2014 línialescorts.cat

celona. Si no fóssim una ciutat tu-rística, ho passaríem molt mésmalament i la crisi seria molt mésgran. Cada cop tenim un turismede més qualitat. És evident queaquest sector també genera inco-moditats, però també llocs de tre-ball. Ens equivocaríem si ens hiposéssim en contra. El que hemde fer és estendre’l per tota la ciu-tat i que tothom se’n puguin be-neficiar.

A mesura que ha crescut el tu-risme ho ha fet també la polèmicadels horaris comercials. Final-ment hi ha hagut acord entre CiUi PP i els comerciants estan satis-fets. És la solució definitiva?És la d’aquest any. Hi ha gent quepensa que això és la solució de

moltes coses, però jo no ho com-parteixo. Alguns asseguren queobrir els diumenges és com elmannà, però això no és veritat.Veurem què passa i quina expe-riència en traiem. Crec que aquestés un bon acord, però per a aquestany. Després ja ho veurem.

Els acords de govern havienavançat, fins ara, gràcies al su-port del PP. Malgrat aquest pactepels horaris comercials, semblaque la tendència s’havia trencatúltimament. Per què?Nosaltres estem en minoria i go-vernem amb qui ens dóna suport.Jo he ofert dos cops al PSC entraral govern i ambdues vegades hoha rebutjat. En canvi, el PP ha vol-gut formar-ne part i li he hagut de

dir que no, perquè sabia com evo-lucionaria el clima polític. Amb elPP discrepem en certs aspectes,però és veritat que aquesta forma-ció, en molts temes, ha pres deci-sions de col·laborar per fer go-vernable la ciutat, i jo li agraeixosincerament. Què ens passarà apartir d’ara? Doncs és un misteri,perquè entrem en un any electo-ral i diversos partits estan canviantels seus líders. La situació políticaactual és complicada.

Veu alguna possibilitat de pactaramb el PSC de Jaume Collboni?Sí, i tant. Jo sóc capaç de pactaramb tothom. Però les línies d’ac-tuació ja estan marcades. Aquestany que queda serà d’execuciód’un conjunt de mesures que ja

estan en marxa. No es produirangaires canvis.

Fins a quin punt Can Vies i l’auged’ERC li poden complicar la pos-sibilitat de revalidar l’alcaldia elmaig del 2015?La gent que em vota sap com sóc ino espera un comportament gairediferent del que he tingut en el casde Can Vies. Si no és que em coneixpoc, i és bo que la gent et conegui.I respecte a Esquerra, què ens pas-sarà? No ho sé, ja ho veurem.

El preocupa la possible atomit-zació del Ple després de les elec-cions de l’any que ve?No em preocupa, però és veritatque segurament hi haurà unacerta atomització del vot i aparei-

xeran nous partits que generaranmés competència. Això és bo o do-lent? D’entrada, crec que el fet que l’Ajuntament tingui la representa-ció que ha de tenir és bo. I, ensegon terme, cal analitzar si aixòpot perjudicar-te o beneficiar-te.Jo sempre dic que em beneficiarà,perquè si torno a guanyar les elec-cions, l’any que ve segur que tro-baré alguna formació que voldràentrar al govern.

Es refereix a Esquerra?Depèn dels resultats que obtinguicadascú. Pot ser ERC, però també elPSC, perquè en funció de com livagin les eleccions, la seva actitudpot canviar molt. Però, de moment,el que he de fer és seguir treballantcom fins ara per a la meva ciutat.

“Si torno a guanyar, l’any que ve segur que trobaré alguna formació que voldrà entrar al govern”

“Alguns asseguren que obrirels diumenges és com el mannà,però això no és veritat”

El districte està pendent de laremodelació del Camp Nou, laqual diversos col·lectius titllend'ambigua i en reclamen mésinformació. L'alcalde en té la su-ficient per afirmar que serà bonaper a les Corts?El Barça ha treballat fins ara por-tes endins i això és fins a certpunt lògic, perquè era una qües-tió pròpia del club si es feia o nola reforma. Cal tenir clar, però,que encara no hi ha cap projectesobre la taula. De moment, s’ha

constituït un grup de treballamb els tècnics de l’Ajuntamenti jo mateix m’he vist amb el pre-sident del Futbol Club Barcelonaper concretar unes condicionsque, com a alcalde, considerobàsiques: el Camp Nou i l’entorns’han d’obrir a les Corts, solucio-nar els problemes de mobilitat,fer aparcaments, i el que estàclar és que tot el que es faci hade ser a favor del barri. Emconsta que el president Barto-meu vol el mateix.

“El Camp Nou i l’entorn s’han d’obrira les Corts i hem de solucionar

els problemes de mobilitat”

LES CORTS

Entrevista

23 juliol 2014

Les Corts| 10

línialescorts.cat

L’’Enquesta de Victimització’que elabora anualment l’Ajun-tament mostra com les Corts ésel segon districte amb una per-cepció de seguretat més alta se-gons els seus veïns.

Aquest indicador mostracom el districte obté la segonamillor nota –amb un 7,1– i ex-perimenta un augment de duesdècimes respecte a l’any passat.L’únic districte on la sensació deseguretat és més alta és a Sarrià-Sant Gervasi, que està una dè-cima per sobre (7,2). Per sota,amb només una dècima menys,s’hi troba Gràcia. El districteon la percepció és més baixa ésa Ciutat Vella, on els veïns pun-tuen la sensació de seguretatamb un 5,4. Les dades tambémostren com tots els districtes

milloren la percepció de segu-retat respecte a l’any anterior. En7 dels 10 districtes (Ciutat Vella,l’Eixample, les Corts, SarriàSant-Gervasi, Gràcia, Sant Mar-tí, Sant Andreu), s’assoleix la mi-llor nota dels darrers sis anys.

VÍCTIMES DE DELICTEL’enquesta també presenta da-des sobre l’índex global de bar-celonins que diuen que van servíctimes d’un delicte durant

l’any passat. Aquí la dada de lesCorts no és tan bona com en elcas de la percepció de seguretat,ja que es troba lleugeramentper sobre de la mitjana de la ciu-tat. Si en el conjunt de la ciutatsón un 20,8% els ciutadans quediuen haver patit un delicte, a lesCorts són el 21%. Tot i milloraren 2,3 punts, continua lluny deles xifres d’Horta-Guinardó(16,6%) o Nou Barris (18,9),que lideren aquesta llista.

La percepció de seguretat a la ciutat ha millorat. Foto: Arxiu

Les Corts és el segon districtemés segur segons els veïns

» Així ho demostra l’’Enquesta de Victimització’ que fa l’Ajuntament» Només té per sobre Sarrià-Sant Gervasi i supera per poc Gràcia

Recta final del CampusCientífic d’Estiu de la UPC

ENSENYAMENT4Demà passatfinalitza la cinquena edició delCampus Científic d’Estiu que vacomençar el passat 30 de juny ique durant 25 dies ha reunitmés de 120 estudiants d’ESO iBatxillerat d’arreu de l’Estat alCampus d’Excel·lència Inter-nacional (CEI) de la UniversitatPolitècnica d’Estiu.

Coordinat per l’Institut deCiències de l’Educació (ICE) dela UPC, els estudiants del Cam-pus han estat repartits durantaquests dies en quatre torns de28 persones cadascun. Les ac-

tivitats que han dut a termehan estat dividides en tres blocs:tallers a la universitat en grupsreduïts, visites complementàriesi sessions de presentacions detreballs l’últim dia del campus.

Durant el curs els estudiantstambé han realitzat aquestsquatre projectes per conèixer demés a prop el món científic:‘Matemàtiques visibles i ocultesen el món tecnològic’, ‘Els robotsal nostre servei’, ‘El vehicle elèc-tric: un nou repte tecnològicen automoció’ i ‘Energies reno-vables pel futur’.

La Festa Major de les Cortsd’enguany ja té cartell

TRADICIÓ4Les entitats que for-men part de la Comissió de Fes-ta Major de les Corts, juntamentamb diferents representants delConsell Municipal del Districtede les Corts i de l’Escola Groc,van escollir la setmana passadael cartell que identificarà la Fes-ta Major d’enguany.

El cartell és obra del dis-senyador gràfic Jonathan Cen-teno, alumne del cicle formatiude grau superior de gràfica pu-

blicitària de l’Escola Groc. Elcartell proposa una contraposi-ció entre la silueta d’un diable,símbol de la faceta de la cultu-ra tradicional més identificativade les Corts, sobreposada enuna imatge difuminada de l’es-glésia de la Mare de Déu del Re-mei, que apareix delicadamental fons. L’obra ha sorgit d’un tre-ball pedagògic de l’Escola Grocon hi han participat 40 alumnesd’arts gràfiques.

Celebració | El Col·legi Major Penyafort-Montserrat fa 50 anysEl Col·legi Major Penyafort-Montserrat celebra enguany mig segle del seu naixement. Tot i que

l’edifici Montserrat “va ser inaugurat el curs 1959-1960 i va començar amb la gestió de les teresianes,l’edifici Penyafort va començar a funcionar el curs 1963-1964”, explica la seva directora, Montse

Lavado. Des del passat mes de maig es pot visitar al mateix col·legi una exposició commemorativa.

RedaccióLES CORTS

Neix Línia Barcelona Turisme, la publicació per als turistes

COMUNICACIÓ4El passat 1 dejuliol es va distribuir la prime-ra edició de Línia BarcelonaTurisme, una publicació tri-mestral orientada als turistes(forans i nacionals) que visitenla ciutat. Amb un tiratge de100.000 exemplars gratuïts ésel primer periòdic de la ciutatque s’imprimeix en quatre idio-mes (català, castellà, anglès ifrancès).

Aquest diari s’ha editat ambel suport publicitari de la Fun-dació Barcelona Comerç, l’Ajun-tament de Barcelona i la Gene-

ralitat de Catalunya. El seu ob-jectiu és informar els turistes so-bre indrets poc coneguts (elMonestir de Pedralbes, l’Hos-pital de Sant Pau, la zona del22@...), així com contribuir adescentralitzar de turistes elcentre de la ciutat.

La primera edició també fauna mirada al moment políticque viu el país, amb la qüestiósobiranista al centre del debat,i compta amb una entrevista al’alcalde Xavier Trias. La prò-xima edició de la publicacióserà el 23 de setembre.

Les Corts11 | 23 juliol 2014 línialescorts.cat

Tretze anys després del seu ini-ci, el pla urbanístic Europa-An-glesola continua encallat i elsveïns afectats pel reallotjamentencara estan a l’espera de co-nèixer el seu futur, ja que enca-ra falten tres edificis per cons-truir. D’aquests tres, un és per ales cinc famílies pendents del re-allotjament i un per un nou ins-titut, segons informa BTV.

Actualment el pla urbanístictambé té un altre problema:l’entrada de l’aparcament d’a-quests pisos que s’havia de cons-truir pel carrer del Doctor Ibá-ñez. L’obra, però, està aturadafins que no es construeixi l’edi-fici del costat.

BLOQUEIG POLÍTICEn la sessió plenària del Consellde Districte de principis de julioles van rebutjar –amb el votcontrari de CiU i l’abstenció delPP– les dues proposicions del

PSC i ICV-EUiA on es demana-va un impuls al pla a través del’agilització de la construcciódel bloc de reallotjats. L’objec-tiu dels socialistes i ecosocialis-tes era evitar la solució provi-sional per la qual ha apostat l’A-juntament, que és la construcciód’una rampa soterrada pel carrerVilamur i per la qual el consis-

tori ha tirat endavant una con-cessió de subsòl per 50 anys.Aquesta solució, però, topa ambel rebuig frontal dels veïns i delPSC i ICV-EUiA, ja que recordenque l’accés a la rampa s’obririaen una àrea que hauria de serzona verda i reclamen que la so-lució és respectar i començar lesobres dels altres dos blocs.

Imatge del bloc de pisos gairebé acabat. Foto: Google Maps

El pla urbanístic d’Europa iAnglesola continua encallat

RedaccióLES CORTS

MÚSICA4El ‘crooner’ canadencde 72 anys Paul Anka va clau-surar el passat dia 10 de juliol lasegona edició del Festival Jar-dins de Pedralbes i ho va fer de-mostrant que continua estant enplena forma fent tota una de-mostració de vitalitat i energia.

Anka va fer un extens repàsdurant dues hores del reperto-ri que l’ha acompanyat durantels seus 50 anys de carrera mu-sical al costat d’una banda de 14músics i va aconseguir fer gau-dir de valent el públic amb te-mes com ‘Diana’, ‘My way’, ‘Putyoru head on my shoulder’ o‘You are my destiny’. El cana-

denc es va ficar el públic a la but-xa només començar, ja que vainiciar el concert apareixent en-tremig de la gent, saludant i ex-clamant el següent: “Bona nit atothom. És un plaer ser a Bar-celona!”. Anka va demostrar entot moment la seva professio-nalitat i la seva capacitat d’ofe-rir un espectacle i conectar ambel públic. Va baixa de l’escena-ri en diverses ocasions, es va fo-tografiar amb la gent i, fins i tot,va ballar amb unes quantes do-nes que li van demanar. Tambéva tenir temps per oferir la sevaversió més íntima quan va con-fessar que a la seva edat el més

important és la salut, la famíliai els amics.

BALANÇ SATISFACTORIUn cop finalitzada la segonaedició del festival, el seu direc-tor, Martín Pérez, es va mostrarsatisfet per haver aconseguitpassar dels 7 concerts de l’anypassat als 13 d’enguany i haverrebut la visita de 9.000 espec-tadors més, ja que l’any passatvan ser 13.000 i aquest any22.000. Tot i això, també calapuntar el percentatge d’ocu-pació d’aquesta segona edició haestat del 77%, mentre que el2013 va ser del 93%.

El ‘crooner’ canadenc Paul Ankaclausura el Jardins de Pedralbes

Paul Anka va demostrar durant dues hores la seva capacitat de seduir el públic. Foto: www.paulanka.com

| 12 23 juliol 2014línialescorts.cat

Amb el suport de

EIX COMERCIAL SANTS-LES CORTSwww.eixsantslescorts.com

Un any de feina de l’Eix en imatges

Segueix-nos a la web de l’Eixwww.eixsantslescorts.com

Per nosaltres, com per als nens, l’any comença dues vegades: algener i al setembre. Per aquest motiu, ara que som a l’estiu i haarribat el moment de tancar les persianes i descansar uns dies,volem fer un repàs de la feina que hem fet al llarg d’aquest “cursescolar”., de setembre de 2013 a juliol de 2014. Per molt que

cada mes us trobem a aquestes pàgines i us expliquem els nos-tres projectes, creiem que és una bona idea, un cop l’any reunir-los tots i fer un recull per mostrar-vos la nostra feina, sempre alservei de comerciants i empreses amb l’objectiu de la satisfac-ció dels clients, els nostres veïns i les veïnes.

2013Tornem de va-cances i al se-tembre ensposem de ple al’organització dela Mostra de co-merç al carrerJoan Güell, quetindrà lloc a l’oc-tubre. Un anymés, èxit d'expo-sitors i d’afluèn-cia de veïns iveïnes quevénen a passejari a conèixer mi-llor el comerçdel seu barri.

NovembreFormem part dela Gimcana PauFarinetes per talque els alumnes

de català elpractiquin fora

de les aules.Lúdic i, alhora,

cultural.

DecembreFestes de Nadal!

Il·luminem els carrers,

i muntem unafesta espectacu-lar al Jardí de les

Infantes pel Cagatió, entred’altres activi-

tats que fem.

2014Acabem les fes-tes recollint lescartes pels ReisMags i, comcada gener, iniciem les re-baixes. Al barri,sempre hi ha lesmillors opcions.

Febrer i MarçLes rebaixes

continuen. Cele-brem Sant

Valentí i carnes-toltes, amb

actuacions alcarrer pels méspetits i al març,

un especialdona i empresa.

AbrilLlibres i rosessón els símbolsd’aquest mes.Al’Eix treballemde valent prepa-rant la properamostra de co-merç que serà almaig.

MaigEl carrer Galileus’omple de ten-dals on els nos-

tres comerciantsfan un pas per

mostrar-se i co-nèixer millor els

seus clients. L’es-forç ha valgut la

pena

JunyLa darrera mostra de comerç al ca-rrer abans de les vacances d’estiu haestat la de Vallespir, amb gran parti-cipació de públic i de paradetes decomerços associats a l’Eix.

Participem a la II edició de IntenzDiagonal, versió estiuenca de la nitdel comerç, la cultura, la gastrono-

mia i la moda, que va tenir el circcom a eix central.

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 025

13 | 23 juliol 2014 línialescorts.cat

Carme Gallardo, empresària d’assegurances a Sanitas

“Atendre les necessitats dels clients és essencial”

EL NOSTRE COMERÇ DE PROXIMITAT

“Nosaltres només venem Sanitas”, ensprecisa la Carme Gallardo al començar aparlar. Per molt que el rètol blau de Sani-tas de la porta ho deixi ben clar, no està demés aclarir-ho. A la seva oficina es dedi-quen en exclusiva a informar i vendre elsproductes d’un dels primers grups d’asse-gurances mèdiques del país.

En aquest temps, que molts serveises poden comprar per telèfon o per Inter-net, tenir una oficina a peu de carrer ofe-reix avantatges clars als clients o futursclients: “Si hom vol informació, aquí elshi podem donar molta més, podem de-dicar més estona, oferir una atenciómés personalitzada”. A més, els assegu-rats cliens de Les Corts poden apropar-se al’oficina per recollir volants i actualitzacionsque necessitin, “atendre les necessitatsdels clients és essencial”, remarcaaquesta empresària, amb una valuosa ex-

periència. Fa quinze anys, la Carme Capa-rrós treballava d’administrativa. Unaamiga, agent d’assegurances de Sanitas, lava animar a posar-se pel seu compte i vacomençar en aquest negoci, “amb asse-gurances sempre de salut, i sempre ambSanitas; és una molt bona companyia,compta amb centres i hospitals propis i pertany al grup BUPA”, líder mundial enassegurances de salut internacionals.

Els productes que venen a l’oficinade Les Corts abasten a particulars, empre-ses i autònoms. Ofereixen diversos com-plements, com cobertura de farmàcia,reemborsament d’una part de la facturad'ulleres i lents de contacte, medicina al-ternativa... però el millor és apropar-se aveure la Carme Gallardo o la Nuria Balboa,la seva sòcia. Qualsevol de les dues us re-comanaran el producte Sanitas que milloradapti a les vostres necessitats.

Josep Escofet, president de l’Eix comercial Sants-Les Corts

“Es poden aconseguir més cosessi sumem esforços”

Per començar, quina valoració fas de les activitats d’aquesta temporada?Encara que, en línies generals, el comerç hagi seguit la tònica de l’economia,des de l’Eix comercial Sants-Les Corts hem procurat per tots els mitjans pos-sibles, tant des d’un vessant econòmic com d’il·lusió, tirar endavant tot allòque teníem previst per tal que els nostres comerços se sentin recolzats en eldia a dia.

Després del parèntesi d’estiu, quins projectes té l’Eix que presideixesde cara a la temporada vinent?Per començar, mantenir tot el que estem fent, sumant noves accions i pro-mocions comercials en les quals ja estem treballant. Per nosaltres, un fetmolt important serà l’ampliació del territori del nostre Eix: allargarem l'àm-bit d’influència dels carrers Joan Güell i Galileu des de Travessera de Les Cortsfins al carrer Europa. Estem convençuts de què tots els comerciants d’a-questa zona s’adonaran de la importància i el benefici que comporta per-tànyer a un eix comercial. Sempre hem considerat que es poden aconseguirmés coses, amb més criteri i més importants si sumem esforços. De forma in-dividual, quedaríem molt limitats i, com diu la dita, la unió fa la força.

Les administracions us ajuden?Hem de dir que, pel que fa a les administracions públiques, sempre tenim eldiàleg obert, tant en l’acord com en la discrepància. Per fer honor a la veri-tat, sempre hem comptat amb el suport i el recolzament de les administra-cions per la majoria d’activitats que duem a terme. Concretament, en elprojecte de l'ampliació de l'Eix per la part de Les Corts, el Districte ens estàdonant tota classe de suport i col·laboració perquè també entenen la importància del comerç de proximitat en els nostres carrers.

Teniu relació amb els altres eixos comercials?Per descomptat. A Barcelona, el comerç s’organitza en disset eixos i dintre depoc s’afegiran tres més. Pràcticament, tot el comerç de la ciutat està repre-sentat a Barcelona Comerç, l’entitat que els aglutina. Els representants man-tenim reunions periòdiques per tractar les inquietuds que genera el dia adia del comerç.

Fes-nos cinc cèntims de la pròxima temporada.El més immediat és la Mostra de comerç al carrer Joan Güell. Serà el 4 d’oc-tubre coincidint amb la festa major de Les Corts. Al novembre celebrem unafita important: el desè aniversari de la nostra entitat.

Serà un aniversari “sonat”?Només puc avançar que estem preparant accions i treballant per tal que elscomerços associats a l’Eix i la ciutadania que viu a la nostra zona gaudeixid’una celebració especial.

Carmen Gallardo i Nuria Balboa, a l’oficina de Sanitas Les Corts.

Eix Comercial Sants-Les Corts - Butlletí nº 025


15 | Les Corts 23 juliol 2014 línialescorts.cat

Redescobrir el verd urbà a través de vint itineraris

Grans parcs i racons verds méspetits, jardins més coneguts i es-pais menys visitats. Això és elque proposa descobrir, a travésde vint itineraris –entre els qualsdestaquen alguns jardins de lesCorts–, el nou llibre Passejadesper la Barcelona verda, que haeditat fa poc l’Ajuntament deBarcelona.

Amb textos de Xavier Mu-niesa i fotografies de Jordi Play,el llibre posa a l’abast dels lectors

una vintena de rutes que prenencom a eix vertebral els parcs, jar-dins i espais verds que hi ha re-partits per tota la ciutat, ambl’objectiu de donar a conèixer elpatrimoni verd poc conegut deBarcelona, a través d’unes pas-sejades que, alhora, permeten re-descobrir parcs i espais moltmés visitats.

Muniesa assegura, en la in-troducció del volum, que “tot iser generosa i compartir la sevabellesa amb el món sencer, laciutat es reserva petits secretsamb la capacitat de seguir sor-prenent fins i tot els qui creienque la coneixien perfectament”.

Cadascun dels vint itinerarisque presenta el llibre té un mo-tiu específic d’acord amb el re-corregut que es proposa i un es-pai destacat de la ruta. Al prin-cipi de cada itinerari s’especifi-ca el nivell de dificultat i per aquin tipus de persones està es-pecialment recomanat: si per aamants de l’arqueologia indus-trial, o si per a botànics amateurso per als qui els agrada la histò-ria o l’ornitologia, per exemple.

Cada ruta acaba amb un fulld’informació pràctica que in-clou un mapa amb els puntsdestacats. Tot plegat per fer mésfàcil i aprofitosa la passejada.

RedaccióLES CORTS

NATURA4Els tres barris deldistricte, les Corts, Pedralbes i laMaternitat, disposen de diversosespais verds que omplen el te-rritori d’un atractiu especial.N’hi ha que formen part d’un re-cinte amb pavellons modernis-tes, com és el cas de la Materni-tat, que dóna nom al barri. N’hiha de centenaris, com els del Pa-lau de Pedralbes, que amaguendues obres d’Antoni Gaudí: unumbracle cobert amb plantesenfiladisses i la font d’Hèrcules.

A tocar del veí municipi del’Hospitalet de Llobregat hi ha elparc de Can Rigal, força nou i,per tant, poc conegut malgratl’encant que té. Al districte s’hipot trobar també un parc espe-cialitzat, el de Cervantes, on hi haun esplèndid roserar, que cadaprimavera acull el Concurs deRoses Noves de Barcelona.

Per tot plegat, les Corts té unapresència destacada en aquestnou llibre que convida a redes-cobrir el verd urbà d’aquest dis-tricte i de tota la ciutat.

Les Corts,districtedestacat


17 |

23 juliol 2014

Districtelínialescorts.cat

Cultura | Música als Parcs, també a les CortsEn el marc del cicle Música als Parcs, una activitat que ofereix música clàssica a la

fresca en diferents parcs de la ciutat, les Corts acollirà dos concerts el pròxim divendres 25 i dijous 31: un del Xavi Torres Trio –una proposta de jazz–, als jardins d’Ernest

Lluch, i un altre del Duet Milà, als jardins Josep Goday i Casals, respectivament.

Honor de districtePREMIS4El procés de selecció i elecciódel Cortsenc d’Honor ja ha començat.Aquest guardó suposa un reconeixe-ment públic de la tasca que realitzen di-versos veïns i veïnes o entitats de lesCorts, un premi per la seva implicació enla vida dels barris del districte.

Als guardons podran presentar pro-postes –tres com a màxim– les entitatsregistrades en el Directori de les Corts icadascun dels grups polítics amb repre-sentació al Consell Municipal. El perío-de de presentació de propostes va fina-litzar el passat diumenge, i fins al pròximdia 28 la Comissió de Govern les validarài eliminarà les que consideri poc apro-piades. Abans del dimecres 30 de juliol,es farà pública al web municipal la llis-

ta de propostes validades, especificant-hi les admeses i les seves argumenta-cions, a més de les no admeses i la mo-tivació de la seva negativa.

Ja al setembre, les entitats registra-des al Directori seran les encarregadesd’elegir 3 candidatures de la llista. Se-guidament, serà la Comissió de Governdel Districte la que validarà el recomp-te d’eleccions emeses, i decidirà el nom-bre de candidatures a nominar –un mà-xim de 2–. El nomenament efectiu delCortsenc d’Honor es formalitzarà en elConsell Plenari, en la sessió del pròximmes d’octubre.

L’entrega del premi tindrà lloc durantel concert final de Festa Major a l’octu-bre, a l’Auditori AXA.

La documentació històrica de les Corts, en un llibre

LITERATURA4Tot i la seva an-nexió a Barcelona l’any 1897, lesCorts manté en l’actualitat unapersonalitat marcada i pròpia.En aquest sentit, els serveis edi-torials de l’Ajuntament han edi-tat i publicat Les Corts i la pre-servació de la memòria històri-ca, un llibre obra de Daniel Ven-teo que repassa la història social,política i cultural d’aquest pecu-liar barri de Barcelona.

Aquest llibre fa un recull detot el que es pot trobar a l’ArxiuMunicipal del districte de les

Corts, un ens que compta ambun fons que atresora la memòriaviva de la trajectòria històrica del’antic municipi i posterior barribarceloní, i que va quedar cons-tituït ara fa tres dècades. La pre-sentació oficial d’aquest llibre s’e-fectuarà a l’octubre, durant laFesta Major, tot i que ja pot seradquirit a les llibreries.

Daniel Venteo és un histo-riador i museòleg barceloní queha centrat les seves investigacionsen la història de les institucionssocials i culturals de la ciutat.

Amb l’objectiu de fer participarla ciutadania en els projectesmunicipals, el web Go Coinno-vació, Govern Obert va iniciar ainicis de mes un ‘repte’ on es pre-gunta els cortsencs quina és lamanera de millorar la qualitat devida i la sostenibilitat per al pro-jecte de superilles de la Mater-nitat i Sant Ramon.

Fins al moment, s’han pre-sentat 10 idees que cobreixen di-ferents aspectes i actuacions perdesenvolupar en el projecte desuperilles de la Maternitat i SantRamon. Alguns exemples són lacreació d’una aplicació mòbilamb informació sobre equipa-ments i punts d’interès del dis-tricte, propostes de consciencia-ció sobre el consum d’energia, lareducció del trànsit rodat i la pa-cificació dels carrers i la supres-sió de barreres arquitectòniques,

entre altres. Aquestes proposteses van treballar als tallers parti-cipatius sobre el programa de lessuperilles de la Maternitat i SantRamon celebrades al Centre Cí-vic Riera Blanca, amb la partici-pació de prop de 70 persones, en-tre veïns i entitats.

Les superilles de les Cortss’estan implantant en l’àrea de-limitada per la Travessera de les

Corts, l’avinguda de Madrid, laGran Via de Carles III i el carrerRiera Blanca. Les superilles sónunitats urbanes més grans queuna illa però més petites que unbarri, que se sustenten en ob-jectius concrets de mobilitat sos-tenible, revitalització de l’espaipúblic, foment de la biodiversi-tat, cohesió social i autosufi-ciència energètica, entre altres.

Al portal ‘Go Innovació’ els veïns poden fer aportacions. Foto: Ajuntament

Les superilles de la Maternitat i Sant Ramon: un repte de tots

RedaccióLES CORTS

23 juliol 2014

Ciutat| 18

línialescorts.cat

Redescobrint Barcelona» L’Ajuntament treballa per descentralitzar el turisme i fomentar noves rutes pels diferents districtes

» D’aquesta manera, els ingressos i la riquesa generada pels visitants es redistribuirà per tota la ciutat

CIUTAT VELLA4Aquest districterepresenta el nucli històric de laciutat, amb elements com SantaMaria del Mar o el Born CentreCultural.

EIXAMPLE4Centre neuràlgic dela ciutat, l’Eixample aplega ele-ments tan característics com laSagrada Família o la Pedrera.

GRÀCIA4La Vila de Gràciacompta amb estructures moder-nistes com la Casa Vicenç, a lavora de la plaça Lesseps.

HORTA-GUINARDÓ4Un distric-te que barreja carrerons anticsamb les millors vistes de la ciutat.

LES CORTS4Una zona allunyadadel centre de la ciutat que comp-ta amb zones verdes com el Parcde Cervantes.

NOU BARRIS4Del Parc Centralal castell de Torre Baró, aquestdistricte barreja el passat amb lamodernitat.

SANTS-MONTJUÏC4Barris tra-dicionals com el Poble-sec o Santsconviuen amb zones turístiquescom la plaça Espanya.

SANT ANDREU4Aquí, fàbriquesque recorden un passat industrialsón ara centres culturals impor-tants, com la Nau Ivanow o la Fa-bra i Coats.

SANT MARTÍ4La modernitat re-presentada pels edificis del 22@contrasta amb la tradició delsbarris del Poblenou o el Clot.

SARRIÀ-SANT GERVASI4Unabona manera de conèixer aquestdistricte és el Tramvia Blau.

Alguns indrets d’interès de la ciutat: El Laberint d’Horta (esquerra), la nòria del Tibidabo (a dalt) i el parc del Fòrum (a sota). Fotos: Ajuntament i Arxiu

Barcelona és molt més que elcentre i els grans monumentsque apareixen a totes les guiesturístiques. Barris singulars iracons amb una gran càrregahistòrica s’amaguen a diversosindrets de la ciutat. Llocs quemolt sovint són desconeguts finsi tot pels mateixos barcelonins.En aquest sentit, Barcelona ésuna ciutat encara per descobrirpels seus veïns i veïnes.

Per aquest motiu, l’Ajunta-ment vol promoure el trànsitde barcelonins i visitants entreels diversos barris amb l’objec-tiu de redistribuir per tot el te-rritori els ingressos i la riquesagenerada pel turisme. Cada dis-tricte i cada barri és un món ambla seva personalitat pròpia, elsseus monuments, les seves fes-tes i la seva configuració urba-

nística característica. Tanma-teix, quan un barceloní ha d’en-senyar la ciutat a una personaque ve de visita, cau en el tòpicde mostrar el seu barri i el cen-tre de la ciutat. Per trencar ambaquest vici, el consistori vol quetant barcelonins com visitantss’endinsin en els diferents dis-trictes per descobrir les Barce-lones més amagades.

D’aquesta manera, els dis-trictes podran atraure el turismeper tal de dinamitzat l’economiadel territori. En aquesta línia, elcomerç de proximitat i la res-tauració seran dos sectors que espodran beneficiar de l’arribada

de visitants, tant barceloninscom de fora de la ciutat, alhoraque es contribuirà a la millora dela imatge del territori entre elsciutadans.

NOUS ATRACTIUSLa marca Barcelona ofereix unselements que són coneguts in-ternacionalment. Tot i això, la re-descoberta d’indrets i elementsamagats als districtes barceloninsincorpora nous atractius a l’ofertaturística barcelonina i fomentaque els turistes repeteixin la sevavisita a la capital catalana.

En aquest sentit, l’Ajunta-ment està treballant per fer pos-sible aquesta descentralitzaciódel turisme a la ciutat, una accióque contribueix a descongestio-nar algunes zones tradicional-ment turístiques que reben unagran afluència de visitants i fo-mentar que els barcelonins co-neguin degudament la seva ciu-tat i en redescobreixin els seussecrets més ben guardats.

10 districtes, 10 Barcelones

Barcelona és moltmés que el centrei els monuments

RedaccióBARCELONA

Líders | Catalunya, destinació turística per excel·lènciaSegons les dades de l’Enquesta de Moviments Turístics a la Frontera (Frontur),

Catalunya es manté líder a l’Estat com a destinació principal del turisme internacional, ja que allotja 1 de cada 4 estrangers que viatgen a Espanya.

Entre els mesos de gener i maig, Catalunya va rebre 5,4 milions de turistes.


23 juliol 2014

Comerç| 20

línialescorts.cat

A poc a poc el comerç va veientla llum al final del túnel. Segonsles dades de l’Indicador de Co-merç de Barcelona (IcoB) pre-sentades dijous passat, la caigu-da de les vendes durant el segontrimestre de l’any va ser inferiora l’1% –0,8%–, un aspecte queconfirma la disminució de la cai-guda dels resultats que ja es va re-gistrar durant el primer trimes-tre de l’any –d’un 1,4%, inferiora la que es va produir l’any pas-sat durant les mateixes dates–.

Aquestes dades esperança-dores fan que els comerciants es-perin que els resultats millorin amolt curt termini i que les vendesdurant aquest estiu i el següenttrimestre puguin millorar. En elmarc d’aquest panorama, desta-ca la dinàmica del sector de l’a-

limentació, que ha registrat du-rant els últims tres mesos un aug-ment de vendes de l’1%, el primersaldo positiu de tots els sectorsdes del 2010.

Vicenç Gasca, president de laFundació Barcelona Comerç, in-dica que la disminució de la cai-guda de les vendes per sota del’1% i la millora dels resultats du-rant la primera setmana de re-

baixes “semblen augurar el co-mençament de la recuperació”.

L’INTERÈS PER LES REBAIXESL’IcoB també mostra que les re-baixes han deixat de ser un fe-nomen de vendes, a causa que elsclients poden trobar avui diadescomptes i ofertes especials percanals diferents i en qualsevolèpoca de l’any.

Els botiguers, esperançats amb els resultats de venda de l’estiu. Foto: Arxiu

Es confirma la frenada de lacaiguda de vendes del comerç» La facturació cau només un 0,8%, una xifra que dóna esperances

» L’ interès per les rebaixes descendeix pel canvi d’hàbits dels clients

Sancionen 3 botigues per noseguir els horaris comercials

NORMATIVA4L’Ajuntament haposat una denúncia a tres co-merços del centre de la ciutat i hafet una advertència a 26 més du-rant aquest passat cap de set-mana per no respectar els hora-ris d’obertura establerts per alsdiumenges d’estiu.

L’amenaça que el regidor deComerç, Raimond Blasi, va eme-tre el passat dijous –”a qui nocompleixi amb els horaris se liobrirà un expedient”, va asse-gurar– s’ha acabat complint,després que els establimentssancionats decidissin obrir mésenllà de les 6 de la tarda, l’horamàxima d’obertura decretadadurant els diumenges i festius de

juliol i agost. Des de l’Ajuntaments’ha assegurat que es continuaràadvertint i sancionant a aquellsque incompleixin els horaris d’o-bertura de les botigues barcelo-nines.

La nova regulació dels hora-ris comercials a l’estiu afecta 17barris de la ciutat, unes zonesque reben a priori més afluènciade turistes. El seguiment d’a-quests nous horaris ha estatdesigual durant els dos diu-menges que s’han implementat,el 13 i el 20 de juliol. Mentre queal centre de la ciutat han obertmolts establiments, als barrismés perifèrics gairebé no s’haobert.

PROJECTE4La novena ediciódel programa El Comerç i les Es-coles ja està en marxa. L’Ajun-tament va presentar fa uns diesal Cosmo Caixa aquesta inicia-tiva que té com a objectiu afa-vorir el coneixement de l’en-torn cultural, històric i socialde Barcelona mitjançant el co-merç de proximitat.

Durant la presentació, elstècnics van explicar els contin-guts del programa, que estanadreçats a alumnes d’educació

infantil, primària i secundària.Les escoles interessades a parti-cipar poden inscriure’s fins alpròxim 11 d’octubre.

Una de les activitats que mésinterès aixeca són les visitesguiades als comerços de la ciu-tat, que enguany arriben al seuquart any de vida. En aquestanova edició, un total de 46 esta-bliments obriran les seves por-tes als joves. Des que es va in-corporar aquesta iniciativa alprograma, ara fa quatre edi-

cions, el nombre de botiguesparticipants ha crescut expo-nencialment. Una altra de les ac-tivitats pel curs vinent són els ta-llers sobre consum i publicitat acàrrec d’experts en la matèria.Necessito el que compro o Pu-blicitat dins la xarxa són algunsdels títols d’aquestes activitatsamb les quals els alumnes de ci-cles superiors aprendran quècal saber per exercir un consumcrític i responsable, un altre delsobjectius del programa.

RedaccióLES CORTS

Les botigues han de tancar els diumenges a les 6 de la tarda. Foto: Arxiu

L’escola fa comerç un any més

Les escoles interessades poden inscriure’s-hi fins a l’octubre. Foto: Arxiu

Innovació | Creixen els inscrits a la guia ‘Tot descompte’La guia comercial Tot descompte, una iniciativa que aplega establiments de les Corts,

Sants, Badal i Hostafrancs, ja arriba als 127 registrats. Aquesta guia, que va nèixer el passat mes de febrer, té com a objectiu potenciar el comerç de proximitat a través

d’ofertes als clients del barri que es poden consultar al seu web: www.totdescompte.com.

21 |

23 juliol 2014

Esportslínialescorts.cat

La primera edició del Torneig In-ternacional Copa Barcelona, or-ganitzat pel Club Voleibol Barçaa finals de juny, va ser tot un èxitde participació, amb 27 equips fe-menins de tot el món inscrits.

El campionat va comptar ambcategories infantil, cadet i juvenild’equips provinents d’Holanda,Àustria, Bèlgica, Finlàndia, Por-tugal, Itàlia i de la resta de l’Estat,entre altres. En categoria infan-til el guanyador va ser l’equip fin-landès de l’Olimpic Training Cen-ter Kuortaire, que va vèncer a lafinal a les austríaques del BrueklHotvolleys, mentre que les inte-grants del CV Barça van acabarsent terceres en derrotar a les se-ves homònimes del CVB BarçaBlau en la final de consolaciódel torneig (25-13 i 25-15).

En categoria cadet i juvenil elCVB Barça va endur-se la victò-ria després de derrotar el RTCGroningen a la final, mentre queen la categoria juvenil, el clubcortsenc va vèncer el PallavoloPontecagnano en una final moltdisputada que es va resoldre en eltie-break per 19 a 17.

A l’entrega de premis hi vanassistir diverses autoritats mu-nicipals i del món de l’esport, quevan fer entrega dels premis alsmillors jugadors i equips d’un tor-neig que de ben segur es reeditaràl’any que ve, segons assegura elCVB Barça, l’entitat organitza-dora.

Les juvenils del CVB Barça triomfen al torneig. Foto: CVB

Prop de 30 equips juguen elprimer Torneig Copa Barcelona » Conjunts femenins d’arreu d’Europa participen en el campionat

» L’organitzador, el CVB Barça, guanya en les categories cadet i juvenil

Barcelona prepara una prova pels túnels del metro

CURSA4Anar del centre de Bar-celona fins a Badalona senseveure el cel en cap moment.Aquesta proesa serà possible lapròxima nit del 28 al 29 d’agost,quan tingui lloc a Barcelona unacursa atlètica inèdita a Catalun-ya: la Discovery Underground,una cursa de 10 quilòmetres quetranscorrerà pel túnel de la Línia2 de metro, des de plaça Uni-versitat fins a Gorg.

Aquesta experiència, quel’any passat va celebrar-se almetro de Madrid, s’emmarcadins dels actes de celebració del

90è aniversari de la construcciódel metro de Barcelona, entre elsquals hi haurà una exposició,conferències diverses i un acteinstitucional.

La cursa tindrà lloc desprésde la mitjanit, un cop finalitzat elservei del 28 d’agost, i transco-rrerà pel túnel de metro. L’acordper a la celebració de la cursa en-tre el canal Discovery Max iTransports Metropolitans deBarcelona (TMB) preveu quetots els costos de muntatge de laprova vagin a càrrec de l’empre-sa promotora.

La Cursa Barça se celebrarà el pròxim mes de setembre

ATLETISME4Barcelona tornaràa viure una jornada atlètica elpròxim dia 7 de setembre amb laprimera edició de la Cursa Bar-ça, una prova de caràcter popu-lar que travessarà gran part deldistricte de les Corts.

El recorregut de la cursa,que serà de 10 quilòmetres, tin-drà la sortida i l’arribada a l’es-tadi del Futbol Club Barcelona.La prova, organitzada pel clubblaugrana, amb la col·laboració

de la Federació Catalana d’Atle-tisme i l’Ajuntament, està ober-ta a tots els atletes majors de 16anys i es dividirà en les catego-ries absoluta general femenina,absoluta general masculina, ca-dira de rodes, i discapacitat sen-sorial i intel·lectual. La prova for-marà part del calendari de la Lli-ga Social de curses populars delFC Barcelona i de la ChallengeBCN 10k de l’Ajuntament i la Fe-deració Catalana d’Atletisme.

Els Mamuts de les Corts,campions d’Espanya

FUTBOL SALA4L’esforç dónaels seus fruits. Aquesta és la mà-xima que recordaran sempre elsintegrants de l’Infantil A mascu-lí de l’Associació Esportiva lesCorts, que enguany han estatcampions de la Lliga Catalunya idel Campionat d’Espanya.

És la segona vegada que l’en-titat cortsenca aconsegueix un tí-tol en l’àmbit estatal. Fa unsdies, els joves jugadors de l’AE lesCorts van derrotar a la final la

Penya Madridista Melilla, l’am-fitrió d’aquest torneig disputat ala ciutat espanyola, per un con-tundent 1 a 5. El conjunt infan-til, que havia començat la tem-porada el passat mes d’agost,aconseguia d’aquesta manera elreconeixement “al treball, es-forç, patiments, somriures, gols,cops, lesions i absències” de latemporada, segons recull l’enti-tat en una nota publicada al seuweb oficial.

RedaccióLES CORTS

Una imatge de l’edició de Madrid de l’any passat. Foto: Metro Madrid

Tennis | El Laietà celebra la seva Nit del TennisEl Club Esportiu Laietà de les Corts celebrarà aquest pròxim divendres

la Nit del Tennis, a la pèrgola de l’entitat. L’acte festiu començarà apartir de les 9 de la nit i comptarà amb un sopar pels socis i integrants

del club i una entrega de premis als seus millors esportistes.

| 22Agenda23 juliol 2014línialescorts.cat

DIJOUS 24 DE JULIOL21:00 Vespres musicals al Monestir de Pedral-

bes: Música vocal a la Catalunya Medieval. Or-ganitza el Monestir de Pedralbes.

DIJOUS 4 DE SETEMBRE11:00-13:00 Jornada de portes obertes a l’Hort

de Can Deu, on els participants comprovaranl’estat de les hortalisses d’aquest hort desprésde l’estiu i es prepararà un projecte d’hort ver-tical. / Centre cívic Can Deu.

DIMARTS 9 DE SETEMBRE20:00-21:30 Taller de coaching on per mitjà d’e-

xercicis pràctics es transformaran aquellspensaments o creences que afecten negati-vament l’estat anímc d’una persona. / Cen-tre cívic Joan Oliver.

FINS AL 31 DE JULIOLMatí-Tarda Els Price dels Poetes. De la poesia en

temps de misèria. Exposició comissariadaper Sebastià Alzamora, guanyador del pre-mi Carles Riba de poesia, sobre l’esperitcompromès dels moviments poètics quevan tenir lloc a principis dels anys 70. / Seudel Districte.

FINS AL 20 DE SETEMBRE9:00-22:00 Les papallones del mar és una

mostra on es descobriran tots els secrets delfons marí mitjançant 30 fotografies de granformat realitzades per diferents col·labora-dors del GROC. / Centre cívic Can Deu.

DIVENDRES 25 DE JULIOL18:00 ParaNorman. Cicle de cinema infantil del

Centre cívic Joan Oiver que ofereix aquesta his-tòria d’animació nord-americana de terror icomèdia.

DIMECRES 9 DE SETEMBRE18:00 Videofòrum ambiental infantil sobre la

pel·lícula Buscant en Nemo, que a més de pro-jectar-la ensenyarà curiositats sobre la vidadels peixos i del mar en general. / Centre cí-vic Can Deu.

DIVENDRES 25 JULIOL21:00 Nit del Tennis del CE Laietà a la pèrgola

de l’entitat. Actuacions, lliurament de guar-dons i un sopar per als socis i amics del clubcortsenc. / CE Laietà.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Activitat dirigida a tots els nens, ne-nes i acompanyants amb esperit artísticque vulguin passar-s’ho bé pintant ambmans i peus, mentre ballant al ritmede la música. / Centre cívic Joan Oliver.

Oci en famíliaMúsica i color a la fresca

Dj. 24 de juliol a les 11:00

Taller que ensenya a planificar lessortides anti-crisi, assequibles, per lapenínsula Ibèrica. Es tracta d’un mo-nogràfic per donar idees d’on anar i quèvisitar per Espanya. / Centre cívic CanDeu.

Taller de vacancesculturals per EspanyaDc. 23 de juliol a les 11:00

En el marc del cicle de Música alsParcs, el districte de les Corts acolliràun concert del Xavi Torres Trio, una pro-posta de jazz formada per Xavier To-rres, Vic Moliner i Joan Terol. / Jardinsd’Ernest Lluch.

Música als Parcsa les Corts

Dv. 25 de juliol a les 21:00

Aprenentatge de tècniques d’allibe-rament de la tensió per recuperar la fle-xibilitat, la força i la calma d’una ma-nera fluïda i senzilla. / Centre cívic JoanOliver.

Taller de relaxació ibenestar psicofísic

Dc. 23 de juliol a les 17:00

[email protected]

AGENDA MENSUAL


| 24 23 juliol 2014línialescorts.cat Pròxima edició: 9 de setembre

Documents

Linialescorts 85