16
redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected] Via Júlia 61, local 08042 Barcelona Tel: 93 350 64 00 barcelona 28 de gener de 2014 · Núm.44 · www.linianoubarris.cat línianoubarris Més pressió ciutadana pàg 10 Equipaments pàg 8 Obren un nou servei d’atenció a les víctimes de violència masclista Demanda pàg 10 Els veïns de Verdum reclamen més serveis i equipaments per al barri Cultura pàg 12 El Casal infantil de les Roquetes torna a obrir Esports pàg 13 La Montañesa perd i surt de les places d’ascens El districte potencia atractius perquè s’hi acostin els turistes Nou Barris participa en els Plans de Turisme de Districte per portar visitants a tots els racons de la ciutat pàg 8 Uns 200 veïns aturen un desnonament al barri de Porta Societat pàg 3 Més de 400 persones es manifesten a favor de l’avortament lliure Cultura pàg 8 Dani Flaco dóna el tret de sortida d’un BarnaSants que farà parada a Nou Barris

Linianoubarris 44

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/linianoubarris/pdf/linianoubarris_44.pdf

Citation preview

Page 1: Linianoubarris 44

redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

Via Júlia 61, local 08042 Barcelona Tel: 93 350 64 00

barcelona 28 de gener de 2014 · Núm.44 · www.linianoubarris.cat

línianoubarris

Més pressió ciutadanapàg 10

Equipaments pàg 8Obren un nou servei d’atenció a les víctimesde violència masclista

Demanda pàg 10Els veïns de Verdumreclamen més serveis iequipaments per al barri

Cultura pàg 12El Casal infantil de lesRoquetes torna a obrir

Esports pàg 13La Montañesa perd i surtde les places d’ascens

El districte potencia atractiusperquè s’hi acostin els turistesNou Barris participa en els Plans de Turisme de Districte per portar visitants a tots els racons de la ciutat pàg 8

Uns 200 veïns aturen un desnonament al barri de Porta

Societat pàg 3Més de 400 personeses manifesten a favorde l’avortament lliure

Cultura pàg 8Dani Flaco dóna el tret desortida d’un BarnaSants que farà parada a Nou Barris

Page 2: Linianoubarris 44

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 28 gener 2014línianoubarris.cat

Page 3: Linianoubarris 44

3 | En Portada 28 gener 2013 línianoubarris.cat

L’1 de febrer Madrid serà l’esce-nari d’una gran mobilització con-tra l’avantprojecte de la nova lleide l’avortament aprovat pel Go-vern de Mariano Rajoy el passatdesembre. Associacions a favordels drets de les dones, moltesd’elles de Catalunya i de Barce-lona, estan posant en marxa unagran concentració a la capitalespanyola amb l’objectiu de reu-nir gent d’arreu de l’estat.

La iniciativa ha rebut el nomd’El tren de la llibertat i ha estatideada per dues associacions fe-ministes d’Astúries. Des que vanfer pública la intenció de fer la ma-cro convocatòria, dia a dia van su-mant suports d’associacions de la

resta de l’estat i, fins i tot, de fora.L’objectiu és lliurar un manifest alregistre del Congrés dels Diputatsamb el lema Perquè jo decideixo.El text exigeix al Govern de Ma-riano Rajoy que no derogui l’ac-tual llei de Salut Sexual i Repro-ductiva i d’Interrupció Voluntàriade l’Embaràs, la qual permetl’avortament dins de les primeres14 setmanes de gestació.

El manifest diu que “com a és-ser humà autònom em nego a sersotmesa a tractes degradants,ingerències arbitràries i tuteles co-actives en la meva decisió de sero no ser mare”. Aquesta cita fa re-ferència a l’avantprojecte de lleide Protecció a la Vida del Conce-but i Drets de la Dona Embaras-sada proposat pel ministre deJustícia, Alberto Ruiz Gallardón,que només permet l’avortamenten cas de violació o de malaltia fí-

sica o psíquica de la mare si aixího certifiquen dos metges.

Les signants també subratllenque “cap majoria política nascu-da de les urnes, per molt absolu-ta que sigui, està legitimada perconvertir els drets en delictes iobligar-nos a seguir principis re-ligiosos mitjançant sanció pe-nal. Com a ciutadana, exigeixo alsque ens governen que no trans-formin el poder democràtic, sal-vaguarda de la pluralitat, en des-potisme”.

TAMBÉ A EUROPALa Llei Gallardón s’ha quedatsense suports a l'Eurocambradurant el debat sobre l’avorta-ment. Fins i tot una eurodiputa-da d’UPM, partit representant dela dreta francesa, ha lamentat elretrocés que suposa l'aprovaciód’aquesta llei a Espanya.

Tot(e)s contra la Llei Gallardón» Més de 400 barcelonins es van manifestar dissabte 18 de gener a favor de l’avortament lliure» L’1 de febrer està convocada una gran mobilització a Madrid de rebuig a la nova llei espanyola

Neus MàrmolNOU BARRIS

REDACCIÓ4Tot i tractar-se d’u-na convocatòria de barri va aca-bar esdevenint, més aviat, unamanifestació de ciutat. Més de400 barcelonins, la majoria do-nes, es van reunir dissabte 18 degener a la plaça de la Virreina,a Gràcia, per mostrar el seu re-buig a la reforma de l’avorta-ment impulsada pel govern es-panyol. La marxa va recórrer di-versos carrers del barri amb elslemes Avortem la contrarefor-ma i Nosaltres parim, nosaltresdecidim, finalitzant a la Diago-nal amb Passeig de Gràcia.

També el consistori ha mos-trat el seu rebuig a la reforma de

la llei de l’avortament plante-jada pel PP. El grup municipald’ICV-EUiA va presentar a lacomissió municipal de Qualitatde Vida una proposició per de-manar la retirada de l’avant-projecte i instar el Parlament deCatalunya a elaborar una lleipròpia en aquesta temàtica.

La proposició va rebre elsvots favorables dels ecosocia-listes, UpB, PSC i CDC. El PP vavotar-hi en contra i els repre-sentants d’Unió es van absen-tar del debat i de la votació. L’e-quip de govern havia demanatque la votació es fes de mane-ra nominal.

Barcelona se suma a la lluita pel dret a decidir

La manifestació de dissabte 18 de gener a Barcelona a favor de l’avortament lliure i gratuït. Foto: Youtube

Page 4: Linianoubarris 44

28 gener 2014

Districte| 4

línianoubarris.cat

Durant aquest mes s’han posaten marxa diferents obres a la ciu-tat que formen part del Pla de Mi-llora Integral de l’espai públic deBarcelona (PMI). Concretamentes tracta de deu actuacions alsdistrictes de Nou Barris, SantMartí, Horta-Guinardó, Les Cortsi Sarrià-Sant Gervasi.

El Pla de Millora Integral del’espai públic de Barcelona con-templa actuacions fins al 2015 derenovació integral a 65 carrers i13 parcs. Hi ha previstes obresper a tots els districtes que su-posaran una inversió total deprop de 45,57 milions d’euros.D’aquests, poc més de 40 milionsd’euros es destinaran a actua-cions integrals i els altres cinc ser-viran per obres en espais verds.

Aquest pla està pensat permillorar l’accessibilitat, la il·lu-

minació, el paisatge urbà, el dre-natge, l’enjardinament i el man-teniment dels barris per aconse-guir una regeneració urbana. Amés es treballa amb materials efi-cients per incentivar l’estalvienergètic. En total, el Pla de Mi-

llora Integral preveu la plantacióde 597 arbres, la renovació demés de 56.000 metres quadratsde voreres i l’asfaltatge de més de79.000 metres quadrats.

MÉS ACCESSIBILITATA Nou Barris s’han posat enmarxa fa pocs dies les obres deremodelació del carrer Llerona.Es tracta de la renovació de les

escales entre aquesta via i el ca-rrer Balenyà, al barri de TorreBaró. Durant els treballs es re-construiran les escales i es re-novarà l’enllumenat. També essoterraran les línies aèries de ser-veis. Es tracta d’una actuacióque ha de millorar l’accessibili-tat al barri i que s’allargarà finsal mes d’abril.

Una altra de les actuacionsprevistes dins del PMI és la quetambé s’ha iniciat al carrer deCampreciós, entre la Via Favèn-cia i el carrer de les Torres, al ba-rri de les Roquetes. Es tracta detreballs d’ampliació i renovacióde les voreres, millora de l’en-llumenat utilitzant tecnologiaLED i seguint els criteris del Plad’Il·luminació de la ciutat, i ins-tal·lació de fibra òptica. Igual queal carrer Llerona, també es so-terraran les línies aèries de ser-veis. Aquestes obres, que s’aca-baran el mes de maig tambéserviran per renovar el mobilia-ri urbà del carrer.

Un Nou Barris més accessible» Comencen diverses obres al districte en el marc del Pla de Millora Integral de l’espai públic

» Les primeres actuacions es fan al carrer Llerona i al de Campreciós, a Torré Baró i les Roquetes

REDACCIÓ4A banda de les ac-tuacions que s’emmarquen en elPla de Millora Integral, durant el2013 es van fer nombroses obresal districte, algunes de les qualsencara estan en marxa i d’altresque han començat recentment.

És el cas, per exemple, de lesobres d’urbanització de l’àmbitcomprès entre els carrers dePlatja d’Aro, Garbí, S’Agaró il’avinguda Meridiana. Aquestaactuació ha de servir per millo-rar l’accés als habitatges d’a-questa zona del barri de la Tri-nitat Nova. Van començar elpassat 20 de gener i estar previstque s’allarguin fins al 20 demaig. Aquestes obres provocaranel tall de trànsit del lateral de laMeridiana entre els carrers de laLlosa i Sa Tuna. Tampoc s’hipodrà aparcar.

Relacionat amb aquesta ac-tuació, una altra de les obres des-tacades a la Trinitat Nova són elsenderrocaments de diversos edi-ficis afectats per l’aluminosi. Aljuliol es va enderrocar el bloc delcarrer S'Agaró, 31, i al novembreel del carrer s’Agaró 41-47. Per alprimer trimestre d’aquest anyestà previst l’enderrocament delbloc 33-37 del mateix carrer.

Encara estan operatives, tam-bé, les obres de la plaça Sóller, albarri de Porta. Les actuacions secentren en la millora dels siste-mes d’evacuació d’aigua per evi-tar les filtracions que es pro-duïen al local que hi ha als bai-xos de la plaça. Altres actua-cions que han començat o acabatel 2013 són les noves pistes depetanca a Verdum i les obres alCasal de Barri de Prosperitat.

Reformes a tots els barris

Les actuacions que ja estan en marxa se centren en els carrers de Campreciós i de Llerona. Fotos: Google Maps

Nou Barris rep partde la inversió del Plade Millora Integral

RedaccióNOU BARRIS

Enderrocament | Nou espai públic per a ús veïnalA finals del mes passat es van iniciar els treballs d’enderrocament de la finca situadaal carrer de la Mare de Déu de les Neus, 29, al barri de Vilapicina i la Torre Llobeta.El resultat serà un nou espai públic d’ús veïnal en un solar de 283 metres quadrats

que està qualificat com a zona verda. Els treballs acabaran el mes de febrer.

Page 5: Linianoubarris 44

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 28 gener 2013 línianoubarris.cat

Page 6: Linianoubarris 44

| 6Opinió28 gener 2014línianoubarris.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@montserrat_tura: Rellegeixo el Codi Èticdel PSC i no l’he contradit, però em sentosuspesa “cautelarment” com @marinageli,@NuriaVentura i @joanignasielena.

@Marc_Amat: Recompto: Marc Mur, 12abaixa a l'executiva de Navarro: 3 dis-crepants, 4 suspesos cautelars, 1 temporalper primàries i 3 imputats. 12/44

@RaholaOficial: Rajoy promete que bajosu mandato no se independizará Cataluña.Todos tranquilos. Rajoy nunca cumple suspromesas.

Yo soy hija de inmigrantes enCataluña, madre de Almería ypadre de Zaragoza, algo de loque me siento muy orgullosa.

Nací en Barcelona y los quevivimos lejanos a nuestras raícesnos hemos hecho a las nuevasautonomías que nos acogieron.Hoy en día muchos nuevos in-migrantes han venido a trabajaraquí en España con una Seguri-dad Social universal que lesacoge. Según el diario 20 Minu-tos del día 11 de enero de esteaño, el pasado 26 de diciembrefue aprobada una enmienda enla que se establece que aquellosespañoles sin contrato, o sin de-recho de prestación o sin subsi-dio de desempleo, perderán au-tomáticamente su derecho a lasanidad pública española si emi-gran tres meses en busca de tra-bajo al extranjero.

Este hecho, más otras leyescomo la del aborto, me provocanun fuerte rechazo hacia esta Es-paña injusta y llena de enmien-das abusivas. Todo ello hace quemis dudas por una Catalunya in-dependiente hayan desapare-cido. Cada vez me siento menosidenti ficada y representada poreste Gobierno Español.

4Española, noPer Maribel Silva

Resulta que s’està movent uncorrent a la nostra societat quereclama que, a tots els nivellseducatius, s’incloguin les dis-ciplines humanístiques. Desde fa molt temps, quan algú faunes reflexions en profunditatsobre cap a on va la nostra so-cietat o altres consideracions seli acostuma a respondre perpart dels seus interlocutors:“Ja estàs filosofant!”, amb un tode mofa i com dient “No m’a-tabalis i deixa’t de bajanades,home”.

Normalment, quedem encitar un parell de frases d’algunfilòsof per quedar bé i que esvegi que som gent “llegida”,però el que cal, en aquests mo-ments històrics en els qualssembla que hi haurà canvisimportants, és reflexionar i in-tentar entendre quin pa s’hidóna per entreveure com po-dem arribar a certes conclu-sions procurant que el xoc, pera la nostra societat, no sigui ca-tastròfic. Podem donar sentit ala nostra existència? Què coi hifem nosaltres en aquest món amés de consumir, fornicar, tre-

ballar, tenir una bona taula ointentar ser els millors de laclasse, de l’empresa o de la fa-mília?

Una vegada la religió hadeixat de ser –per a molts– elmodel a seguir en la nostraexistència per entendre què ésel mal i què és el bé i quins po-den ser els nostres interessosper fer una o altra cosa, com-portar-nos respecte als nos-tres congèneres, perquè he deser honest si no crec en l’infern?Serà per ser just amb el proïs-me, no? I si no crec en el cel, quiem premiarà per haver estatuna bona persona? Serà persentir-me satisfet i en pau ambla meva pròpia consciència.

Pensar i repensar la formad’entendre la vida i les rela-cions entre les persones. Pen-sar! Quants ens diuen que notenen temps per pensar i si par-lem de principis, quins princi-pis? Serà com a regles moralsi com a normes de conducta.No fem mai com digué l’inefa-ble Grouxo Marx: Aquests sónels meus principis, i si no liagraden, en tinc uns altres.

#MurDeMadrid#NoEsRendeixen

L’únic que vull fer és manifes-tar la meva opinió, i semprepenso que puc estar equivocat,perquè no m’he encomanat nia cap Déu ni a cap diable perexterioritzar el meu pensa-ment, el qual m’ha acompa-nyat part de la meva vida, jaque l’altra part d’aquesta haestat regida per la dictadurafèrria d’un colpista. Sempre hecregut que agrupar-se per tenirun objectiu comú és una deci-sió molt correcta i adequada.Allò de la mata de jonc. Lespersones ben nascudes d’a-questa terra, igual que les dequalsevol poble del món, tenenl’objectiu comú de conservar laseva identitat, la seva llengua,la seva cultura… I és molt ne-cessari agrupar-se, sempre quesigui per defensar la pau i laconvivència, objectiu que notenen els mal nats, que cerquenla destrucció de tot quant elsenvolta que no els agrada.

Tant el sistema electoral dellistes tancades com la disci-plina de partit limiten bastantla democràcia. S’ha de tenir encompte que si tot un poble re-sulta governat per un sol partitque ha obtingut majoria parla-mentària absoluta, o serà go-vernat per un sol líder, cosaque el converteix en una dicta-dura, o per un grupuscle a lacúpula del partit, cosa que elconverteix en una aristocràcia.

En cap cas el poble resulta go-vernat democràticament. Sis’aconseguís un sistema electo-ral de llistes obertes, resultariapossible la no existència de ladisciplina de partit. Per co-mençar, els elegits serien per-sones més preparades, mésformades i amb més persona-litat. Ara, amb el sistema ac-tual, qualsevol persona pot serdiputada. Només ha d’enten-dre un senzill senyal convingutper votar en el sentit que li in-diqui el responsable del partit.La vida d’un diputat d’aquestestil és molt pobre, no neces-sita pensar, ni reflexionar, nitenir idees pròpies. Si vol fer al-guna cosa ha de cercar defectesals partits de l’oposició, ha d’a-prendre a insultar subliminal-ment i ha de saber deixar enridícul els adversaris. Si acon-segueix fer aquestes banalitatsi beneiteries rebrà un aplaudi-ment de tots aquells que actuen,simplement, com a ovelles delseu partit.

Se n’ha parlat bastant d’a-questa qüestió, però no se n’haparlat prou, i és que hi ha massapersones que, a més de desitjartenir un poble amb poca forma-ció, perquè formació significacapacitat de crítica, també de-sitgen tenir una tropa de gent alseu voltant que obeeixi sense dirni piu, o repetint com lloros lesseves consignes.

Per Joan Lladonet

4Disciplina de partit 4FilosofantPer Jordi Lleal

#SenseCriteri

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

línianoubarris.catLes cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Dipòsit legal: B.6766-2010

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Page 7: Linianoubarris 44

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] 28 gener 2013 línianoubarris.cat

@miquelcalcada: Tinc un amic a Kabulque, tot i la desgràcia, em demana que elcontinuï informant sobre la consulta men-tre li dic que no perdi mai l'esperança.

@iuforn: El senyor José Bono té raó. Conc-retament l'espanyol està en perill allà ones trobi ell, pròpiament dit. I no nomésl'espanyol...

@clarajordanvila: Jordi Cañas demana pera ell un respecte que moltes vegades ell noha tingut per a altres en situacions similars.Aquí està el problema.

Opinió en 140 caràcters

Darrerament, i des que el Governd’Artur Mas, amb el suport d’ERC,ICV-EUiA i la CUP, ha posat la direc-ta per seguir el full de ruta que ha deportar els catalans i les catalanes a leseleccions del 9 de novembre, el presi-dent Rajoy, setmana rere setmana, en-via els ministres espanyols a Catalunyaper intimidar, pressionar, comprarvoluntats i palesar a les autoritats elpes i la força de l’Estat.

Un d’ell, José Manuel García-Mar-gallo, ministre d’Afers Exteriors, ha es-tat l’encarregat de moure els fils de lesclavegueres de l’estat per pressionarací, allà i més enllà. L’objectiu no és al-tre que evitar a tota costa la interna-cionalització del cas dels catalans i elde passejar-se per terres catalanesamb l’objectiu de fer por. Així ho va ferla setmana passada a Barcelona en uncol·loqui. A la pregunta de la presi-denta d’Òmnium Cultural, MurielCasals, que el més lògic en una de-mocràcia és escoltar la veu del poblecatalà, com a la millor sortida perafrontar la situació actual, el ministreespanyol va tindre la fatxenderia decontestar que “demanar allò possibleés sensat, demanar allò probable és te-merari, demanar allò impossible és al-tament perillós”.

Sensat, temerari i perillós. Heus acíels tres adjectius que defineixen moltclarament el procés que ha seguit Ca-talunya des que s’instaurà aquestasuposada “democràcia”. En fer serviraquests adjectius el ministre sabiamolt bé a què es referia. Els governs deCiU, amb el president Jordi Pujol alcapdavant, allò que se’n digué “el peixal cove”, van donar majories al PSOEi al PP. De segur que per al ministreMargallo aquella fou una etapa sen-sata, és clar.

Comptat i debatut, a hores d’ara idesprés de tot el que hem après al llargd’aquests 35 anys de “democràcia”dirigida, als catalans i catalanes ja noels fa por les paraules del ministreMargallo. Durant uns anys van creu-re en la sensatesa, pensant que tot eraprobable. Però la realitat els ha de-mostrat que aquesta “democràcia” ésuna farsa. Que ni el principi més ele-mental i bàsic, el dret a votar, està ga-rantit. Ara mateix, el poema de Mar-tí i Pol, és més actual que mai. Ara ma-teix, en una Espanya que diu que és de-mocràtica, el més subversiu, incòmo-de… i altament perillós és votar. I el dia9 de desembre els catalans i les cata-lanes votaran, perquè votar és alta-ment democràtic.

4Votar és altament perillósPer Vicent Luna

De vegades es fan preguntes dures, sen-se resposta clara. Potser no sóc el mésadient per parlar-ne, però em qüestio-no què faria si fos una víctima d’un grupterrorista. Si jo hagués patit ferides oalgú conegut per mi hagués mort, po-dria arribar a perdonar-ho?

Com a humà, com a ésser humàamb totes les seves febleses i nervis se-gurament no, segurament dins meu hihauria primer un odi irracional i des-prés un odi seré. Segurament no en vol-dria saber res, del perdó dels botxins,i el simple fet d’haver patit tant em tor-naria sord als arguments d’aquellapersona. Però, si tot i així el meu cor emdiu que no puc perdonar, sí que puc es-coltar, o vulgui o no sabré que ells par-len. El simple fet que el grup terroris-ta d’ETA abandoni les armes, que esvulgui asseure en una taula de nego-ciacions, que vulgui en certa manera de-manar perdó pel que ha fet, això és unavictòria per la pau.

No és la victòria d’uns contra els al-tres, sinó la victòria dels qui volenparlar i arribar als acords que millorconvinguin a un poble. Una victòria pelsarguments de l’alliberament d’un paíssense que calgui que persones alienesmorin. Una victòria de la paraula con-tra l’arma. Un argument més a favorpels que volen la independència d’Eus-kal Herria.

Fins no fa gaires anys, el naciona-lisme i independentisme català se sen-tia emmirallat amb Euskadi i la sevaforça amb el respecte que infonia no-més de paraula amb els governs espa-nyols, però ara passa a l’inrevés, perquèl’independentisme català s’ha fet mul-titudinari gràcies al fet que és un mo-viment de masses pacífic i assenyat, i elsgoverns espanyols tracten el problemacatalà amb un altre prisma.

El poble basc mereix seguir en laseva lluita, però pacíficament. Nomésamb la força de la paraula s’assoleixende debò els objectius, siguin quins si-guin. La lluita és la lluita, i es pot llui-tar de diverses maneres. Un món mésjust, amb un repartiment de la rique-sa més igual, en contra d’un imperia-lisme i globalisme extrem o una socie-tat més humana. Lluitar ho fem cadadia, per exemple des d’arreglar el mónfent un cafè fins anant a manifestacionsi passant per plantar-li cara a l’amo peruna resolució injusta. El simple fetque algú, amb delictes terroristes, de-mani perdó profundament és una vic-tòria per tots dos, per la víctima i pel ma-teix botxí, perquè és un viatge a les es-sències més humanes que tenim. Par-lant la gent s’entén, i és que la màximavictòria és que no hi hagi més morts.Gandhi va aconseguir la independènciade l’Índia sense entrar en guerra.

4La força de la paraulaPer Marc Domènech

4La política com a clau de voltaPer Josep M. Loste

El problema de Catalunya i dels cata-lans no és la pregunta de la consulta,com alguns pretenen insinuar a lesxarxes socials. El problema de debò decasa nostra és la manca de cultura po-lítica dels catalans. En aquest sentit,quan parlo de política no vull vincular-la al partidisme, ni als interessos par-tidistes; vull referir-me a la políticacom a eina (convenció) que tenen elséssers humans civilitzats per regular,democràticament, la societat.

La política, en els països normals,és la clau de volta que permet viure enuna societat, mínimament, cívica ijusta; és l’instrument per lluitar efi-caçment contra la xacra de la corrup-

ció, la qual cosa és la conseqüència delsinteressos econòmics descontrolats,d’una minoria molt minoritària. De fet,la política és la que ha de fer possibleuna justícia social eficaç i independent,que escapci de debò el càncer de la cor-rupció i de les desigualtats.

Malauradament, a Catalunya, du-rant molt temps gairebé tothom s'hadedicat a fer negocis i ha deixat de ban-da la política; ara en paguem les con-seqüències. Ara, si el procés no es con-solida (espero equivocar-me) ens po-dríem quedar sense res de res. Sensepolítica i sense negocis, és a dir, sen-se llengua, sense identitat i amb mol-tíssima corrupció i misèria moral.

Un diari obert

Page 8: Linianoubarris 44

28 gener 2014

Nou Barris| 8

línianoubarris.cat

Un dels objectius estratègics del’Ajuntament per a aquest 2014és potenciar nous punts d’inte-rès turístic a tota la ciutat, ambespecial atenció en aquells dis-trictes que actualment atrauenmenys visites. Per aquest motius’han elaborat els Plans de Tu-risme de Districte, un projecte dedescentralització del turisme aBarcelona que ja s’ha començata implantar. Aquest projecte,que es va presentar a finals del2013, ha permès fer un noumapa del turisme a la ciutat, ambels diferents reclams turísticsde cada districte.

ATRACTIUS DE NOU BARRISAl districte, el repte principal ésatraure els visitants estrangers iautòctons a una zona descone-

guda. Per això, s’ha elaborat unarelació dels principals reclamsturístics i culturals de Nou Barris.

Hi juga un paper fonamentalel Parc de Collserola. El distric-te és ric en zones verdes, i la se-rra n’és el seu màxim exponent.També s’intentarà descobrir ra-cons amagats com el Castell i Mi-rador de Torre Baró, o algunesde les fonts i parcs del districte.

Alguns altres punts de Nou Ba-rris que es volen potenciar són laMeridiana i Can Dragó i la futuraestació de la Sagrera.

Per impulsar el turisme a lazona s’elaborarà un mapa tu-rístic del districte, es posaràsenyalització turística i es crea-rà un punt d’informació i unaaplicació per a mòbils, entred’altres accions.

El Castell de Torre Baró, punt de reclam turístic. Foto: Arxiu

Nou Barris potencia atractiusperquè s’hi acostin els turistes

» El consistori elabora Plans de Turisme per cada un dels 10 districtes» Els espais verds i el castell de Torre Baró són alguns dels reclams

Nou servei d’atenció a lesvíctimes de violència masclistaSOCIETAT4L’Ajuntament deBarcelona va presentar fa unessetmanes un nou servei d’aten-ció integral a les dones víctimesde violència masclista i als seusfills i filles. El SARA (Serveid’Atenció, Recuperació i Aco-llida) es va inaugurar al distric-te de Nou Barris.

Es tracta d’un espai per aten-dre les víctimes de violència degènere que compta amb uns26 professionals de diferentsdisciplines com ara els serveissocials, l’atenció a la infància, lainserció laboral i l’assessora-ment legal.

El centre, que va ser inau-gurat per l’alcalde Xavier Trias,s’ubica a la seu del Districte deNou Barris, on ocupa 800 me-tres quadrats amb diferents es-pais de treball.

Xavier Trias va advertir que“hem de ser capaços de preve-nir els casos, de diagnosticar-loscorrectament i de donar-los unaresposta adequada”. El SARA ésuna aposta per millorar l’aten-ció a les víctimes.

L’any passat a Barcelona esvan atendre 1.345 persones perviolència masclista, un 18% mésque durant l’any 2012.

CULTURA4La cançó d’autor i lesreivindicacions. Aquests són elsdos motors que impulsaran elBarnaSants d’aquest any, el qualarriba a la 19 edició. El festivalva arrencar dijous passat ambDani Flaco com a protagonistai s’allargarà fins al 14 d’abril,amb una parada al districte.

Sota el lema La pàtria és elpoble, el BarnaSants d’aquestany “crida a l’inconformisme” iajunta un centenar de cantantsi grups “que donen protagonis-

me a la paraula, al poble i alsdrets socials”, tal com expli-quen des de l’organització.

El primer a alçar la veu va serDani Flaco, que dijous i diven-dres va emplenar l’Auditori deBarcelona per presentar el seuúltim disc Versos y madera i do-nar el tret de sortida al festival.El cantautor de Bellvitge enca-ra oferirà un altre recital el 6 defebrer.

Just l’endemà, Nou Barrisagafarà el relleu i portarà a l’A-

teneu Popular a Depedro. Pre-senta el seu nou disc La increí-ble historia de un hombre bue-no en el que ha comptat amb lacol·laboració de diversos artistes.

Pel BarnaSants hi passaranartistes d’aquí com Cesk Freixas,Pau Alabajos, Els Catarres, laIaia, Mazoni, Balumut, PedroGuerra, Pau Riba o Marina Ros-sell, però també intèrprets in-ternacionals, amb el cicle Cose diAmilacre de música italianacom a novetat.

RedaccióNOU BARRIS

L’alcalde Trias en la inauguració del centre. Foto: Ajuntament

El BarnaSants para a Nou Barris

Enguany el festival agafa un to reivindicatiu. Foto:Juan Miguel Morales

Consulta | El PP impugnarà la cessió del padró municipalEl líder del PP a Barcelona, Alberto Fernández-Díaz, ha avisat l’alcalde Xavier Trias

que impugnarà immediatament si l’Ajuntament cedeix el padró municipal per realitzarla consulta, tal com va aprovar la Comissió de Presidència del consistori. Per la sevabanda, Trias ha advertit al popular que “no farem res il·legal, no m’he tornat boig”.

Page 9: Linianoubarris 44

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 889 | 28 gener 2013 línianoubarris.cat

Page 10: Linianoubarris 44

| 10Nou Barris28 gener 2014línianoubarris.cat

200 persones aturen un nou desnonament a Porta

SOCIETAT4La Plataforma d’A-fectats per la Hipoteca (PAH) hafet seva aquella màxima que launió fa la força. En una nova de-mostració de solidaritat, uns200 veïns i veïnes del barri dePorta van ajornar dimecres pas-sat un nou desnonament.

Era el tercer intent de des-nonament d’una parella i elsseus dos fills, del número 79-81del carrer Alcúdia. Tal com in-formen diversos mitjans i l’As-sociació 500x20, diversos veïnsde Nou Barris i altres parts de laciutat, així com membres de laPAH, van recolzar els afectats ivan aconseguir ajornar 15 diesmés el desnonament. Tot i que

la comissió judicial i els mossoses van desplaçar fins a l’edifici,van donar una pròrroga a la pa-rella per buscar una solució.

Els afectats només cobrenuna PIRMI i fa dos anys que nopoden fer front al lloguer de 550euros. CatalunyaCaixa i l’Ajun-tament els han ofert el trasllat ados pisos, però la parella asse-gura que estaven en molt malescondicions i no s’hi podia viureamb dos nens petits.

Els manifestants, un copajornat el desnonament, es vandesplaçar fins a la seu del Dis-tricte on van reclamar una reu-nió amb la regidora de Nou Ba-rris, Irma Rognoni.

El Verdum és, probablement,un dels barris més oblidats deBarcelona. No compta amb capzona verda pròpia (tot i que li-mita amb el parc de la Guineue-ta, aquest no pertany al barri), noté cap escola bressol pública nicasal de joves. “Ens vam trobarun barri amb moltes mancan-ces”, explica a Línia Nou BarrisMaría Luisa Serralta, presiden-ta de l’Associació de Veïns delVerdum, en relació amb els tresanys que porta al capdavant,conjuntament amb la nova jun-ta directiva, de l’associació veïnal.

El Verdum és una mola deformigó i pisos, un triangle aco-tat per la Ronda de Dalt, el carrerArtesania i la Via Júlia, on viuenal voltant de 12.500 persones, elque el converteix en un dels ba-rris amb més densitat de Barce-lona. A més, és el barri ambmenys renda i on l’atur està fentmés estralls, segons indiquendes de l’associació.

Una de les darreres fites as-solides per la nova junta del’AAVV del Verdum és l’amplia-ció de la línia d’autobús 11 fins al

CAP de Río de Janeiro, situatmés al sud. “Això permet que lagent gran del barri pugui anarsense dificultats a aquest centrede salut”, afirma Salvaterra, uncentre que, d’altra banda, és elmés proper al barri. Aquestahistòrica demanda dels veïns iveïnes del Verdum va ser satis-feta el passat 10 d’octubre.

Salvaterra, i la seva junta, po-sen èmfasi en la seva “insistèn-cia” a l’hora d’explicar aquesta ialtres fites aconseguides gràciesal treball de l’associació, i es fanseu allò del “Verdum existe”quan han de reivindicar serveis,equipaments i millores diversesen aquest barri.

EL SERIAL DEL CASALLa principal preocupació de l’as-sociació és el Casal del barri, queara per ara el comparteixen ambla Fundació Pare Manel, la qualhi organitza allà un centre per alsinfants amb dificultats durantgairebé tot el dia. L’AAVV delVerdum, en canvi, només el potgaudir de 7 de la tarda a 10 de lanit, quan hi organitzen activitatsdiverses. Tanmateix, tot ho pa-guen del seu pressupost, unasituació que els va arribar a dura una situació “insostenible”,segons afirmen. De moment hiha una reunió convocada per aldijous entre les parts on es de-cidirà el futur del casal.

Panoràmica del barri del Verdum. Foto: Arxiu

Els ciutadans del Verdumreivindiquen un barri millor

F. Javier RodríguezVERDUM

Page 11: Linianoubarris 44

11 |

28 gener 2014

Comerçlínianoubarris.cat

Destinaran 1,2 milions ensubvencions al comerç local

REDACCIÓ4L’Ajuntament des-tinarà enguany un total d’1,2milions d’euros en subvencionsdestinades al comerç local i deproximitat. El període de sol·li-citud de les ajudes es va obrirabans d’ahir, i fins al 6 de febrerles entitats i associacions inte-ressades podran formalitzar laseva petició al consistori.

Aquestes subvencions queatorga l’Ajuntament, a travésde la Direcció de Comerç i Con-sum, tenen com objectiu fo-

mentar la competitivitat i dina-mitzar el comerç urbà a la ciutat.

Segons Raimond Blasi, regi-dor de Comerç, Consum i Mer-cats, aquestes ajudes “són deci-sives per donar impuls i reforçarel model de comerç barceloní,que representa més del 15% delsllocs de treball i que té un paperessencial com a eix vertebradorde la vida social als barris”.

L’any passat un total de 91entitats i 152 projectes es van be-neficiar d’aquestes subvencions.

Ja s’han repartit unes 800targetes Barcelona Solidària

SOLIDARITAT4Des que es vaposar en marxa el passat mes denovembre, ja s’han repartit gai-rebé 800 targetes BarcelonaSolidària, per un import de135.000 euros en total.

En aquesta iniciativa soli-dària estan adherits gremis decomerç, establiments i associa-cions diverses, que estan dis-posats a treballar amb els seusassociats per tal d’establir un mí-nim del 3% de descompte en les

compres d’aliments efectuadesamb la targeta Barcelona Soli-dària. Entre d’altres, participena la iniciativa la Fundació Bar-celona Comerç, l’Associació deMercats de Catalunya o PIMECComerç.

Aquesta targeta funcionacom un moneder on es fan efec-tius els ajuts econòmics per acomprar articles d’alimentaciódestinats a famílies que estanpassant dificultats.

El Parlament aprovarà a finals degener o principis de febrer l’am-pliació de vuit a deu els dies fes-tius en què els comerços podranobrir cada any. Aquesta reco-manació, que va fer el Consell deGaranties Estatutàries a finalsd’any, s’ajusta a l’exigència mar-cada per un Reial Decret del go-vern de l’Estat que indica que elsfestius amb possibilitat d’ober-tura comercial no poden ser in-feriors a 10 durant un any. Peraquest motiu, CiU i ERC pre-sentaran aquesta esmena queinclouran en la proposició dellei d’horaris comercials.

La tria d’aquests dos nousdies d’obertura quedaran enmans dels ajuntaments. “Estàbé que hi hagi més festius oberts,però que es col·loquin en aque-

lles dates que ho requereixin”, ex-plica a Línia Nou Barris VicençGasca, president de la FundacióBarcelona Comerç. Gasca creuque aquests dos nous dies hau-rien de fer-se coincidir ambaquells que tinguin una majorafluència turística o de congres-sos a la ciutat.

Ara per ara, la llei catalana decomerç es troba en suspens per

part del Tribunal Constitucional,que considera que trepitja com-petències a l’Estat. Amb la novallei d’horaris comercials, el Go-vern busca redreçar aquesta si-tuació i dotar Catalunya d’una lleique respecti el model de comerçcatalà i actuar contra la norma-tiva liberalitzadora de Madrid. Lafutura llei d’horaris comercials estroba en fase d’aprovació.

Els consistoris podran escollir els dos nous dies d’obertura. Foto: Ajuntament

Els comerciants podran obrirfins a 10 festius durant l’any

» CiU i ERC inclouran aquesta esmena en la proposició de llei d’horaris» Fins ara només era possible obrir durant vuit festius anualment

RedaccióNOU BARRIS

La compactadora de la Mercès’ubicarà a l’interior del mercat

MERCATS4El problema de lesmales olors que el dipòsit de re-sidus del Mercat de la Mercè pro-vocava als veïns sembla arribara la seva fi. Segons va informarBTV, es construirà una compac-tadora de residus a l’interior delmateix mercat, on els paradistespodran abocar les seves escom-braries perquè el camió se les en-dugui directament.

Els problemes de mala olorvan començar poc després de lacol·locació dels contenidors. Elsveïns del passeig de Fabra i Puig

es queixen des d’aleshores, peròfins al moment no hi havia hagutcap solució al respecte. Una op-ció era soterrar el contenidor,però no hi va haver pressupostper tal d’efectuar les actuacions.

Per tal d’instal·lar la com-pactadora de residus a l’interiorde l’edifici del mercat, caldràenderrocar algunes parades quehan quedat buides. A més, els pa-radistes hauran de gestionar ellsmateixos la sortida dels seus re-sidus, que s’haurà en horari nocomercial.

Els veïns de Fabra i Puig es queixaven de la pudor. Foto: Mercats BCN

Concurs | Entreguen el Renault Clio de l’Eix Nou BarrisJa es coneix el guanyador del concurs del Renault Clio IV, que es va sortejar el passat 22 de

desembre. El passat divendres dia 17, Lorena Cerro, la guanyadora, va rebre de mans de l’Eix Nou Barris les claus del cotxe a la plaça Doctor Pi i Molist. A banda, des de l’eix comercial es

confirma el gran èxit de participació de la Fira de Nadal i Reis de la Marquesina de la Via Júlia.

Page 12: Linianoubarris 44

28 gener 2014

Cultura| 12

línianoubarris.cat

Cada vegada més els mètodesque barregen diversió i educa-ció s’introdueixen en els pro-grames formatius de molts do-cents i educadors. És allò ques’ha anomenat educació en ellleure: una intervenció educa-tiva en el temps lliure dels in-fants, fora dels estrictes horarisescolars i més relacionada ambl’àmbit familiar.

En aquest sentit, a partir dedemà entrarà en funcionamentel Casal infantil de Roquetes alnou local on s’ha traslladat re-centment, un equipament des-tinat al joc i la formació dels pe-tits que forma part de la Xarxade casals infantils i ludotequesdel Districte.

Mitjançant l’adequació delnou local, aquesta instal·laciótindrà capacitat per a aproxi-

madament 30 infants i consta-rà de dues àmplies sales ambfuncions diferenciades, un des-patx i una petita zona exterior.A banda, s’han fet actuacionsper adaptar les instal·lacions ales persones amb discapacitat,

tals com la col·locació d’unarampa d’accés que possibilitaràl’entrada a les persones en ca-dira de rodes. A més, s’ha re-novat la instal·lació elèctrica,s’han acondicionat les finestresi s’hi ha instal·lat una petitacuina. Aquest espai en concretconvidarà els petits a endin-sar-se en el món dels fogonsperquè puguin preparar recep-

tes cassolanes o d’altres païsosamb l’ajut dels seus pares. “Lesfamílies han de tenir un paperactiu, d’aquesta manera pares ifills es poden conèixer millor”,explica a Línia Nou Barris LaraArcaya, membre de l’equip delCasal.

El disseny dels dos espais in-teriors respon a les necessitats delprojecte educatiu que vol im-plementar el casal. En aquesta lí-nia es mou l’habilitació de lasala de joc simbòlic, un espai quepermetrà dur a terme activitatspoc dirigides pels monitors, on lacanalla podrà imaginar i dra-matitzar tot allò que vulgui ambun alt grau de llibertat.

Aquesta reforma del nou lo-cal del Casal tingut un cost de gai-rebé 38.000 euros, als quals calafegir un cost d’aprovisionamentdel mobiliari del casal amb un va-lor total de 10.000 euros. L’equipcontractat per al Casal infantil deles Roquetes es concreta en unresponsable i dos monitors.

Educació i diversió, juntes de la mà» Després de les obres d’adequació del nou local, el Casal infantil de les Roquetes tornarà a obrir» El centre lúdic vol posar èmfasi en la formació en el lleure i vol donar un servei a tot el barri

REDACCIÓ4En la línia del pro-jecte educatiu del Casal infantilde les Roquetes, una de les no-vetats reservades per a la reo-bertura és el programa Sinto-nitza’t l’antena, una iniciativaque acostarà els més petits almón de la comunicació.

“Mitjançant els projectescom aquest es vol treballar elvincle, no només entre els in-

fants sinó també amb el mateixbarri on viuen”, explica Arcaya.La comunicació, en aquest sen-tit, és “una pota més que ajudaa construir vincles de qualitat”.

Aquest espai comptarà, amés, amb noves joguines, dis-fresses i una ambientació queajudaran la canalla a divertir-seamb l’expressió i les relacionsamb els altres infants.

Potenciar el vincle

La demanda de casals infantils ha crescut en els últims anys. Fotos: Arxiu

L’adequació ha tingut un cost

d’uns 38.000 euros

RedaccióNOU BARRIS

Història | Els equipaments infantils a la ciutatActualment hi ha més d’una cinquantena de casals infantils i ludoteques a tots els

districtes de Barcelona, i en els últims anys aquest sector ha mostrat una tendènciacap a l’augment de la demanda. Justament, el primer equipament d’aquest estil quees va obrir a Barcelona va ser a Nou Barris l’any 1981, concretament a la Guineueta.

Page 13: Linianoubarris 44

13 |

28 gener 2014

Esportslínianoubarris.cat

La Montañesa va caure diu-menge a casa del Castelldefelsper 2 gols a 0. Aquesta és la se-gona derrota consecutiva delshomes de Manolo González, quees col·loquen en cinquena posi-ció, fora de les places d’ascens aSegona Divisió.

Dos gols d’Epitié i Àlex Canovan sentenciar els de Nou Barris,que tot i gaudir de les primeresocasions del matx no van acon-seguir convertir-les en gol. ElCastelldefels, en la primera oca-sió de la segona part, va fer el pri-mer gol del partit, mitjançantuna jugada embolicada on elporter visitant va poder fer quel-com més per evitar el gol.

A les acaballes del partit,Àlex Cano faria el segon, desprésde picar de manera excel·lent

una falta des de gairebé el còrner.Aquest resultat, sumat a la de-rrota que la Monta va patir con-tra el Santfeliuenc a casa (1-2),deixa els de González en cin-quena posició. El bon inici decompetició que van protagonit-zar els barcelonins sembla haver-se aigualit una mica, tot i que en-

cara mantenen possibilitats se-rioses d’accedir als playoffs d’as-cens.

Pel que fa als fitxatges, Cris-tian Tomás, procedent de laGramenet B, va fitxar fa dues set-manes per la Montañesa per talde suplir la baixa de Víctor Có-cera, que ha marxat al Badalona.

La Montañesa perd i es col·loca cinquena. Foto: UE Castelldefels

Nova derrota de la Montañesa,que surt de les places d’ascens» Els de Nou Barris cauen a domicili per 2 a 0 contra el Castelldefels » Aquest és el segon partit consecutiu que perden els barcelonins

Barcelona acollirà la final dela Champions de waterpolo

WATERPOLO4Barcelona es con-vertirà durant el 2014 i el 2015 enla seu de la Final Six LEN Cham-pions League, la competició finalde la Lliga europea de waterpo-lo masculí.

En l'acte de presentació i sig-natura del conveni, celebrat a fi-nals de desembre i que va vin-cular aquest esdeveniment a lacapital catalana, hi van assistir latinenta d’alcalde de Qualitat deVida, Igualtat i Esports, MaiteFandos, el director de la LigueEuropéene de Natation (LEN),Marco Birri, i el president de la

Reial Federació Espanyola deNatació, Fernando Carpena, en-tre altres personalitats d’aquestesport aquàtic.

Durant l’acte, Maite Fandosva manifestar la seva satisfaccióper acollir novament un esdeve-niment internacional, desprésde l’èxit d’organització dels Mun-dials de Natació, celebrats durantel passat estiu. “Barcelona és in-discutiblement una capital del’esport, la segona del món”, enreferència al rànquing de ciutatsesportives, on Barcelona figuracom a segona a nivell mundial.

Quatre curses deixen 145.000euros per a les entitats socialsSOLIDARITAT4Els barceloninsvan demostrar durant 2013 laseva solidaritat mitjançant lapràctica esportiva. Els dinersrecaptats a través de les inscrip-cions a les curses de la Mercè, laMitja Marató, la Marató i laCursa dels Nassos van ascendira un total de 145.000 euros. Enaquest sentit, va ser la Cursa dela Mercè la que més diners va re-captar, 87.413 euros en total.

La tinenta d’alcalde de Qua-litat de Vida, Igualtat i Esports,

Maite Fandos, valora molt posi-tivament aquesta dada, i animaa fer-ne ressò d’aquest fet, ja que“és important que els ciutadansi les ciutadanes que participen enaquestes proves sàpiguen que laseva participació ajuda a millo-rar la vida d’altres persones”.

L’obtenció dels ingressos esrealitza mitjançant les inscrip-cions i a través de la campanyade reciclatge de xips d’un sol ús.En aquest segon cas, cada xip re-tornat representa 0,80 cèntims.

Últims dies per inscriure’sal BCN Sports Film

CONCURS4La cinquena ediciódel festival de cinema BCNSports Film ja escalfa motors.De fet, el pròxim 28 de febrer ésla data límit per a l’admissió deles pel·lícules que vulguin formarpart de la selecció oficial delcertamen.

El BCN Sports Film, que tin-drà lloc del 7 al 10 de maig, se ce-lebra des de fa cinc anys ambl’objectiu d’apropar el món au-diovisual sobre l’esport i els seus

valors al gran públic, a la vega-da que pretén oferir un espai dediàleg i intercanvi entre els pro-fessionals del sector. Aquestconcurs està organitzat per laFundació Barcelona Olímpica iNikita Events, i compta amb lacol·laboració de l’Ajuntament i elComitè Olímpic Espanyol.

Les pel·lícules, ja siguin curt-metratges o llargmetratges, hande tractar sobre temàtiques odisciplines esportives.

RedaccióNOU BARRIS

Els Mundials de l’agost van ser un gran èxit d’organització. Foto: BCN2013

Excursionisme | Nou Barris presenta les seves rutes i itineraris saludablesEl Districte ofereix tota una sèrie de rutes i itineraris saludables perquè els veïns puguin fer exercici alhora

que coneixen millor el seu barri. En aquest sentit, el Districte detalla quatre curses al web municipal, algunes amb més desnivell que altres o més curtes. Destaca l’itinerari que, sortint de la Via Favència,

puja al castell de Nou Barris i torna de nou al lloc d’inici de la marxa, una ruta de 4,4 quilòmetres.

Page 14: Linianoubarris 44

| 14Agenda28 gener 2014línianoubarris.cat

DIMECRES 29 DE GENER17:15 Club juvenil de novel·la d’amor. Els joves

entre 14 i 16 anys interessats en la literatu-ra d’amor podran gaudir d’aquest club de lec-tura de la temàtica d’1 hora de duració. / Bi-blioteca Zona Nord.

DIMARTS 28 DE GENER11:00 Els joves de Nou Barris podran gaudir de

les sessions formatives del programa Jo ja m’heactivat, destinat a ajudar-los a trobar feina./ Espai jove les Basses

DEL 8 AL 28 DE FEBRER16:00-21:30 Ets banya del temps o cua de llan-

gardaix?. L’exposició mostra obres realitzadesamb eines informàtiques. Les obres abs-tractes i els haikus, petits poemes japonesos,d’Evarist Rovira, transmeten a través delcolor i la forma la meditació, percepció i vi-sualitat de les obres. / Centre cívic Can Ver-daguer

FINS AL 31 DE GENERMatí-Tarda Exposició Joan Soler Jové, membre

de la Reial Acadèmia Catalana de les BellesArts de Sant Jordi i reconegut artista catalàque ha dedicat una especial atenció al circ,i més concretament als pallassos. / BibliotecaNou Barris

DIMARTS 28 DE GENER18:00Granotes, gripaus i altres trifulques és una

activitat a càrrec de Cesc Serrat, on s’explicaranun conjunt d’històries sobre granotes, gripausi serps llegendàries. / Biblioteca de les Ro-quetes

DIMECRES 12 DE FEBRER17:30 El port de la lluna. Un viatge màgic a tra-

vés de la creativitat i la imaginació tot fentservir el millor vehicle per a la comunicaciói el llenguatge, la música. Activitat a càrrecde Montserrat Dulcet. / Biblioteca Nou Barris

DIUMENGE 9 DE FEBRER12:00 Partit de futbol entre el Canyelles i la Uni-

ficació Llefià, corresponent a la vintena jor-nada de competició de Primera Catalana. / Ca-rretera de les Roquetes

AGENDA MENSUAL

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Aquesta és una proposta adreçada anens i nenes a partir de 4 anys, que re-passarà l’entorn de l’univers literari del’escriptor Miquel Obiols. Aquesta ésuna activitat a càrrec de Roger Casa-dellà.

Un full en blancDim. 4 de febrer a les 18:00

Aquesta peça documental, obra de Ge-reon Wetzel, narra de manera molt ex-plicativa com va sorgir la bombolla im-mobiliària, i de com aquesta va arribara Espanya, fins a arribar a la situació ac-tual de pisos sense persones i personessense pisos. / Biblioteca Vilapicina

Partit de la Montañesa

La Montañesa rep a casa a una ne-cessitada Gramenet, en la que serà la23a jornada de Tercera divisió. Desprésde dues derrotes consecutives, laMontañesa intentarà remuntar el volde nou. / La Bombonera

En el marc del Programa de deteccióprecoç del càncer de mama, el pròximdimarts 11 de febrer tindrà lloc una ses-sió informativa a la seu del Districte deNou Barris. Està adreçada a totes les do-nes entre els 50 i 69 anys.

Detecció del càncer de mamaDm. 11 de febrer a les 17:30

Dg. 2 de febrer a les 12:00

DocumentalCasas para todos

Dm. 28 de gener a les 19:00

E F E M È R I D E S26 de gener de 1939Fa 75 anys, les tropes franquistes van entrar a Barcelonaper la Diagonal. Poc després cauria la resta de Catalunyaque encara en mantenia fidel a la Segona República. A partir d’aleshores, el règim es va dedicar a “fer net”.

Page 15: Linianoubarris 44

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 28 gener 2013 línianoubarris.cat

Page 16: Linianoubarris 44

Pròxima edició: 18 de febrer| 16 28 gener 2014línianoubarris.cat