16
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] Via Júlia 61, local 08042 Barcelona Tel: 93 350 64 00 barcelona línianoubarris 25 de juliol de 2014 · Núm.50 · www.linianoubarris.cat “Sóc plenament conscient de la situació que estan patint molts veïns de Nou Barris” Entrevista a Xavier Trias Alcalde de Barcelona pàgs 6 i 7 Polèmica pàg 9 Alerten que les obres a la Casa de l’Aigua estan causant danys a l’edifici Agenda Nacional pàg 8 Els geganters de Nou Barris, protagonistes de les festes del Tricentenari Comerç pàg 13 Neixen dues associacions de botiguers al districte Esports pàg 14 La Monta ja prepara aquesta temporada amb cares noves Nou Barris és el segon districte amb menys víctimes de delictes Un 18,9% dels veïns afirma haver patit algun delicte, mentre que la mitjana de la ciutat és del 20,8% pàg 8 Música pàg 9 Drew Davies, protagonista del Festival de Blues per partida doble a Nou Barris Ciutat pàg 3 El ‘running’ es consolida mentre els cardiòlegs alerten dels seus riscos

Linianoubarris 50

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/linianoubarris/pdf/linianoubarris_50.pdf

Citation preview

Page 1: Linianoubarris 50

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Via Júlia 61, local 08042 Barcelona Tel: 93 350 64 00

barcelonalínianoubarris

25 de juliol de 2014 · Núm.50 · www.linianoubarris.cat

“Sóc plenamentconscient de la

situació que estanpatint molts veïns

de Nou Barris”

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona

pàgs 6 i 7 Polèmica pàg 9

Alerten que les obresa la Casa de l’Aigua estancausant danys a l’edifici

Agenda Nacional pàg 8

Els geganters de NouBarris, protagonistes deles festes del Tricentenari

Comerç pàg 13

Neixen dues associacionsde botiguers al districte

Esports pàg 14

La Monta ja prepara aquestatemporada amb cares noves

Nou Barris és el segon districteamb menys víctimes de delictesUn 18,9% dels veïns afirma haver patit algun delicte, mentre que la mitjana de la ciutat és del 20,8% pàg 8

Música pàg 9

Drew Davies, protagonista del Festival de Blues perpartida doble a Nou Barris

Ciutat pàg 3

El ‘running’ es consolidamentre els cardiòlegsalerten dels seus riscos

Page 2: Linianoubarris 50

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 25 juliol 2014línianoubarris.cat

Page 3: Linianoubarris 50

3 | En Portada 25 juliol 2014 línianoubarris.cat

En els darrers anys qualsevolbarceloní que trepitgi el carrerhaurà detectat que per la ciutatvolta una nova ‘espècie urbana’:és el runner o, com se n’ha ditsempre, el corredor. La febre peraquest esport s’ha estès de ma-nera espectacular i ara mateix aBarcelona es viu com una au-tèntica moda.

La dimensió que està aga-fant la pràctica d’aquest esportno para de créixer i es pot veu-re fàcilment. La gent que escalça les vambes i surt a entre-nar per diferents zones de la ciu-tat també té l’oportunitat degaudir durant els caps de set-mana d’un altre fenomen a l’al-

ça lligat a aquesta pràctica es-portiva: les curses populars. Elcalendari d’aquestes proves, enalgunes ocasions no tan popu-lars pel creixent nivell dels par-ticipants, també ha experimen-tat una crescuda notable. Quanaquest 2014 finalitzi, només aBarcelona s’hauran celebratmés d’una cinquantena de cur-ses de diferents distàncies.

L’OPINIÓ D’UN REFERENTPer tenir un diagnòstic precís del’expansió d’aquest esport, unade les veus més autoritzades ésla del veterà atleta Domingo Ca-talán. Aquest barceloní d’ori-gen aragonès, guanyador de laprimera Cursa d’El Corte In-glés, campió del món de 100 qui-lòmetres i integrant a finals dels70 del primer equip català que vacórrer la primera marató de

Nova York, atribueix el boomd’anar a córrer al fet que “lagent hi veu una forma de fer sa-lut més barata que anar al gim-nàs”. Catalán creu que no estemdavant d’una moda passatgera,ja que “es tracta d’una pràcticamolt saludable. Això ja no para,es consolidarà”, apunta.

Sobre les curses que durantmolts caps de setmana es pro-gramen, el veterà atleta troba“molt bé” que se’n facin, peròtambé avisa que molts dels seusclients –Catalán té una botiga aSants– li diuen que són cares.“Defenso els organitzadors per-què organitzar curses és car,però també cal vigilar que no mo-rin d’èxit”, adverteix. Per últim,insisteix a remarcar la impor-tància de les revisions mèdiquesque, a parer seu, “se n’hauria depassar una a l’any”.

El ‘running’ envaiex la ciutat » La moda de córrer es consolida gràcies a les facilitats que ofereix aquest esport per practicar-lo

» El calendari de curses de diferents distàncies que acull enguany Barcelona supera la cinquantena

Albert RibasBARCELONA

AVÍS4La cardiòloga Marta Sit-ges, coordinadora del Grup detreball de Cardiologia Esporti-va de l’Hospital Clínic, formatper 17 metges, explica que “elscardiòlegs estem preocupatsperquè som els primers inte-ressats en què es faci activitat fí-sica però ara, en alguns casos,hem passat a l’altre extrem. Devegades sembla que, si no fasuna ultramarató, no ets ningú”.

Tot i que Sitges remarca queés molt diferent una prova d’ul-traresistència que una cursapopular de 10 quilòmetres, ex-plica que “de vegades quedemesgarrifats perquè la gent va a la

brava i no pren precaucions”.“Hem notat un augment consi-derable de problemes cardíacsi cal ser conscients que un delsefectes que produeix l’exercicicontinuat de resistència és eldels canvis en el cor, que en al-gunes persones acaben essentuna malaltia”, afegeix.

Aquesta especialista en car-diologia esportiva insisteix queel més important, més que es-tablir l’obligatorietat d’una re-visió mèdica perquè “és un temaque es pot debatre molt”, ésque “la gent disposi d’informa-ció sobre els riscos perquè ara ladesinformació és absoluta”.

Els cardiòlegs, preocupatsper alguns comportaments

Imatge de la sortida de l’edició 90 de la cursa degana de Barcelona, la Jean Bouin, disputada el novembre de l’any passat. Foto: Arxiu

Page 4: Linianoubarris 50

| 4Opinió25 juliol 2014línianoubarris.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Anem a pams. És cert, tot ha de te-nir un ritme. Fixar la data a unany vista ha perllongat el patimentde molta gent, però, és cert, haprovocat també un importantefecte de decantació. Tant és aixíque, fins i tot, conec qui, haventvotat Ciutadans, ara no descartafer-ho a Esquerra si Espanya im-pedeix votar el pròxim 9-N. Tard od'hora, cadascú des del seu lloc iencarant-se als seus, especialmentdurant aquestes setmanes d'estiui, sobretot, a l'entorn de la Diada,cal que obliguem tots els partits, fi-nalment, a definir-se sobre el sen-tit del seu vot. I aleshores, quan elsqui defensen la Consulta i els quies decanten finalment pel Sí-Sí si-guin els mateixos, potser hauràarribat el moment de canviar lapregunta.

És el debat d'aquests dies: laproposta intermèdia del Sí-No,responia a la voluntat dels fede-ralistes i confederalistes (als qualsconvenia sumar a la majoria in-equívocament sobiranista) d'o-brir una finestra d'oportunitatd'uns quants mesos a Espanyaper tal que oferís alguna cosa. Undarrer intent d'entesa. A horesd'ara, gràcies a la insistència deDuran i Lleida i a la inoperància(renovada amb el "canvi" de lide-ratge) del PSC, ja ha quedat prouclar que el govern de Madrid nofarà cap mena de proposta a migcamí abans del 9-N. Del Sí-Nopossible, doncs, cal passar defini-tivament al Sí o No. Un nou acordper a una pregunta clara i binàriaentre les forces polítiques com-promeses amb el Dret a Decidir,just en el precís moment de laconvocatòria, seria un cop d'e-fecte extraordinari.

4Sí o Noper Joan Granollacs

#Rebel·lióBellvitge#BalancesAMida #NomésAMitges

4Benvinguts a la colla!per Jordi Lleal

El diccionari de la RAE ens diuque assassinar és “matar a al-guien con premeditación, ale-vosía, etc”. Del verb morir ensconfirma que consisteix en “lle-gar al término de la vida”. Ésevident que quan t’assassinen,és a dir quan et maten ambpremeditació o traïdoria, arri-bes al final de la vida. No cal serSherlock Holmes per aconse-guir aquesta conclusió. El pro-blema de tot això és quanescollim determinades parau-les, o bé per atorgar determi-nants subtexts al missatge, o béper certs prejudicis que viuenlatents al nostre cervell.

Hom mor bàsicament pertres raons: assassinat, accidento per motius biològics. En unaguerra, i el conflicte entre is-raelians i palestins s’assemblabastant a una guerra, les perso-nes sobretot moren per la pri-mera causa. I no importa si ésper un coet de Hamàs o per unraid aeri realitzat per ultramo-derns avions de guerra. Tot-hom assassina. A partir d’aquí,es pot parlar de tots els condi-cionants polítics, filosòfics i

morals que es trobin per justi-ficar el que sigui, però tots elsmorts tenen una característicaen comú: són éssers humans.

Durant l’època dels actesterroristes d’ETA em fastigue-javen molt els minuts de silencique es realitzaven per tot elpaís. Era evident que calia ex-pressar el rebuig per la violèn-cia d’aquell grup terrorista quetant mal va fer. Però, per quèno es feien minuts de silenciper cada víctima de la violènciade gènere, només per posar unexemple? Hi ha morts de pri-mera o de segona divisió? Unseren assassinats i altres mo-rien?

El periodisme té una res-ponsabilitat social enorme i,com a ciutadans, crec quepodem exigir que els redactorssiguin més curosos amb l’elec-ció del lèxic. Perdoneu-me queciti a Camilo José Cela en unafrase una mica grollera, però ellva dir que “de la misma ma-nera que no es lo mismo estardormido que estar durmiendo,tampoco es lo mismo estar jo-dido que estar jodiendo”.

per Àlex Ribes (@alexsocietat)

4El periodisme trampós

@iuforn: Segons el Gobierno, la Comu-nidad de Madrid és la més perjudicada enel càlcul de les balances fiscals. Per tant... Madrid es roba!

@encampanya: La prova que la dimissióde Duran és de broma és que ni es veuenfocs artificials a les seus de CDC ni elsd'ERC estan tristos.

@Ahyrun: Directores, gestores, supervisoresque piensan que heredarán un pedazo dehospital y no dejan de ser otro asalariadomás. #RebelionBellvitge.

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nou Barris no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianoubarris.cat Dipòsit legal: B.6766-2010

En pocs dies, m’he assabentatque dues persones amb certa re-llevancia s’han passat al bandoldels independentistes. Una, lasenyora Montserrat Nebredacatedratica de dret Constitu-cional, que havia militat al PP,havia estat diputada al Parla-ment i excandidata a la presi-dencia de la Generalitat. Ara estadecebuda del partit en el qual vamilitar i declara: “Els companysdel PP m’estan tornant inde-pendentista”. A mes, es pre-senta com a alcaldable per Con-vergencia i Unio a la ciutat desant Just Desvern.

L’altre es el senyor MiquelCasas, catedratic de psiquiatriade la UAB, que explica comsense haver estat mai catalanistade la “ceba” –que en el seutemps ho veia com un movi-ment romantic–, a poc a poc haanat veient com molts dels seuscol·legues i amics espanyolss’han anat apartant d’ell quan ha

volgut parlar del proces a Cata-lunya i com de mica en mica haanat prenent consciencia sobreque no hi ha res a fer i que el mi-llor es separar-nos i desprespotser fem entre tots, d’igual aigual, una confederacio iberica.

Casas també afirma que l’ar-rel de tot plegat es la mentalitatcastellana, no espanyola; la delsgrans imperis de secaque no sa-ben produir, que viuen de l’es-poli com van fer amb America,que mentre rajaven l’or i la pla-ta tot anava sobre rodes perpoder pagar la soldadesca ambguerres per Europa, America iles Filipines. Proclama que no esindependentista “pota negra”,dels de sempre i ho reconeix sen-se embuts. Continua: “Ara pas-sa el mateix, els mediterranis flo-reixen i els castellans volen con-tinuar dominant, estimo Espa-nya i l’endema de la indepen-dencia ens hem d’obrir”. Ben-vinguts a la colla!

Page 5: Linianoubarris 50

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 25 juliol 2014 línianoubarris.cat

Page 6: Linianoubarris 50

| 6 25 juliol 2014línianoubarris.cat

Darrerament, l’actualitat barce-lonina ha girat entorn de CanVies. S’ha gestionat bé aquestconflicte?No. Un espai que ha estat ocupatdurant 17 anys és un error. El queha passat a Can Vies és una equi-vocació acumulada de molts anys.Cal recordar que alguns que araem critiquen són els que van anaral jutjat a demanar que es des-allotgés aquest espai. I cal lamen-tar també la lentitud excessiva dela justícia, que ha tardat set anys adictaminar que s’havia de des-allotjar. Tot plegat ha generat unasituació estranya que no tenia ga-ires solucions. La sentència s’haviad’executar i crec que el que s’hafet és el que s’havia de fer. I si estornés a produir aquesta situació,tornaria a prendre la mateixa de-cisió.

Com acabarà tot plegat?No ha de perquè acabar malament.Si és per part de l’administració,acabarà bé. Però ha d’imperar elsentit comú en ambdues parts. La

voluntat de l’Ajuntament és col·la-borar amb els col·lectius que volenfer coses. Així ho demostren altrescasos, com la Flor de Maig o l’Har-monia, per exemple. Coses que nohavien fet anteriors governs, nosal-tres les estem fent. Però hi ha d’ha-ver un mínim d’ordre.

No va ser un error iniciar l’en-derroc per després aturar-lo?No ho crec, sincerament. Cadascúha de complir les seves obliga-cions. Tothom ha de fer el seupaper. I utilitzar tots els mecanis-mes per afavorir el diàleg mai noés una equivocació. Hi ha qui no hiestà d’acord, és cert. Però jo crecque la gestió de la ciutat no passanomés per l’ordeno y mando, sinóque s’ha de tenir capacitat per ma-niobrar. Jo el que vull és carregar-me de raons, perquè acabi comacabi tot plegat, pugui tenir laconsciència tranquil·la. La mevaaposta és pel diàleg. Ara caldràveure quina és l’aposta dels dife-rents col·lectius de Can Vies, per-què en aquest espai s’hi barregencauses de malestar diverses.

Una d’elles és la crisi i els seusefectes, com l’atur i la precarie-tat. L’oposició el critica perquè

diu que no ha fet una política deplans d’ocupació...El que m’he trobat és una situació,provocada pels que ara estan a l’o-posició, d’un atur insuportable.Això és molt greu, perquè els queara diuen això són els que ens hanportat a aquesta situació. Crec queestem a la punta de llança de sor-tida de la crisi econòmica. Barce-lona és, amb l’àrea metropolitana,la que ens traurà d’aquesta realitat.Estem fent moltes coses: ajuts a l’a-tur juvenil, les bonificacions perdonar feina als majors de 40 anys...La nostra obsessió és generar llocsde treball amb el turisme, la gas-tronomia, el comerç, el tercer sec-tor i amb les noves tecnologies,que són un àmbit molt important.Aquí és on apostem fort i això creallocs de treball. I hi ha una altracosa que fem i que de vegadescosta d’entendre: anar pel món ivendre Barcelona.

La crisi també ha fet augmentarles desigualtats entre els barrismés rics i els barris més pobres.Què s’està fent per revertir la si-tuació?La crisi s’ha produït perquè hi hahagut un malbaratament de re-cursos amb un model de creixe-

ment econòmic absolutamentequivocat. La primera cosa ques’ha de fer és quadrar els números,no fer dèficit. Segona, que hi hagiactivitat econòmica i que es creïocupació. I tercera, que hi hagi ha-bitatge. Si Barcelona està una micamillor, això és perquè hem creatactivitat econòmica. També hemaugmentat les prestacions socialsun 30% en els últims tres anys ifem coses que no ens tocaria fer.Hem cobert l’atenció als menja-dors escolars, les emergències so-cials han tingut atenció prioritària,hem intentat buscar les màximessolucions possibles amb els des-nonaments, ara farem habitatgede lloguer social... Són mesures acurt i a llarg termini.

Una altra de les queixes delsbarcelonins és el preu del trans-port públic. Es podria haver evi-tat l’augment de les tarifes?És difícil d’evitar. L’Estat ha dismi-nuït la seva participació i, en els úl-tims anys de govern socialista id’Iniciativa, també es va reduir l’a-portació de l’Ajuntament. Això haportat el transport públic de la ciu-tat a una situació d’un deute acu-mulat de 560 milions d’euros. Entemps de crisi, una solució és

l’augment moderat de les tarifes itambé la necessitat que l’Ajunta-ment, la Generalitat i l’Estat hiaportin més diners. Si no és així,anem cap a la catàstrofe del trans-port públic. Quan alguns partitsque han estat governant diuenque no s’han d’augmentar les ta-rifes, la meva pregunta és: Per quèvostè va disminuir l’aportació del’Ajuntament durant dos anys?

Barcelona també pateix el pro-blema de la contaminació. Espot frenar aquest fenomen?Barcelona té graus de contamina-ció importants quan l’anticicló ge-nera condicions atmosfèriquesmolt perjudicials per a la ciutat. Enels últims 30 anys la situació hacanviat molt. Ha disminuït la con-taminació per partícules però ésveritat que, segons quines condi-cions es generen, hi ha graus decontaminació. Per lluitar contraaixò s’ha de pacificar el trànsit, po-tenciar el transport públic, anar apeu i en bicicleta i fer una apostaper l’energia elèctrica.

L’altre gran tema de debat és elturisme. La ciutat s’hi està en-tregant en excés?No. El turisme és una sort per a Bar-

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Pamela Martínez

“El turisme genera incomoditats, però tambéllocs de treball: seria un error oposar-s’hi”

Entrevista

Page 7: Linianoubarris 50

7 | 25 juliol 2014 línianoubarris.cat

celona. Si no fóssim una ciutat tu-rística, ho passaríem molt mésmalament i la crisi seria molt mésgran. Cada cop tenim un turismede més qualitat. És evident queaquest sector també genera inco-moditats, però també llocs de tre-ball. Ens equivocaríem si ens hiposéssim en contra. El que hemde fer és estendre’l per tota la ciu-tat i que tothom se’n puguin be-neficiar.

A mesura que ha crescut el tu-risme ho ha fet també la polèmicadels horaris comercials. Final-ment hi ha hagut acord entre CiUi PP i els comerciants estan satis-fets. És la solució definitiva?És la d’aquest any. Hi ha gent quepensa que això és la solució de

moltes coses, però jo no ho com-parteixo. Alguns asseguren queobrir els diumenges és com elmannà, però això no és veritat.Veurem què passa i quina expe-riència en traiem. Crec que aquestés un bon acord, però per a aquestany. Després ja ho veurem.

Els acords de govern havienavançat, fins ara, gràcies al su-port del PP. Malgrat aquest pactepels horaris comercials, semblaque la tendència s’havia trencatúltimament. Per què?Nosaltres estem en minoria i go-vernem amb qui ens dóna suport.Jo he ofert dos cops al PSC entraral govern i ambdues vegades hoha rebutjat. En canvi, el PP ha vol-gut formar-ne part i li he hagut de

dir que no, perquè sabia com evo-lucionaria el clima polític. Amb elPP discrepem en certs aspectes,però és veritat que aquesta forma-ció, en molts temes, ha pres deci-sions de col·laborar per fer go-vernable la ciutat, i jo li agraeixosincerament. Què ens passarà apartir d’ara? Doncs és un misteri,perquè entrem en un any electo-ral i diversos partits estan canviantels seus líders. La situació políticaactual és complicada.

Veu alguna possibilitat de pactaramb el PSC de Jaume Collboni?Sí, i tant. Jo sóc capaç de pactaramb tothom. Però les línies d’ac-tuació ja estan marcades. Aquestany que queda serà d’execuciód’un conjunt de mesures que ja

estan en marxa. No es produirangaires canvis.

Fins a quin punt Can Vies i l’auged’ERC li poden complicar la pos-sibilitat de revalidar l’alcaldia elmaig del 2015?La gent que em vota sap com sóc ino espera un comportament gairediferent del que he tingut en el casde Can Vies. Si no és que em coneixpoc, i és bo que la gent et conegui.I respecte a Esquerra, què ens pas-sarà? No ho sé, ja ho veurem.

El preocupa la possible atomit-zació del Ple després de les elec-cions de l’any que ve?No em preocupa, però és veritatque segurament hi haurà unacerta atomització del vot i aparei-

xeran nous partits que generaranmés competència. Això és bo o do-lent? D’entrada, crec que el fet que l’Ajuntament tingui la representa-ció que ha de tenir és bo. I, ensegon terme, cal analitzar si aixòpot perjudicar-te o beneficiar-te.Jo sempre dic que em beneficiarà,perquè si torno a guanyar les elec-cions, l’any que ve segur que tro-baré alguna formació que voldràentrar al govern.

Es refereix a Esquerra?Depèn dels resultats que obtinguicadascú. Pot ser ERC, però també elPSC, perquè en funció de com livagin les eleccions, la seva actitudpot canviar molt. Però, de moment,el que he de fer és seguir treballantcom fins ara per a la meva ciutat.

“Si torno a guanyar, l’any que ve segur que trobaré alguna formació que voldrà entrar al govern”

Entrevista

“Alguns asseguren que obrirels diumenges és com el mannà,però això no és veritat”

Nou Barris és la zona de la ciu-tat que més està patint els efec-tes de la crisi: desnonaments,atur, pobresa... Els veïns estan"cabrejats", en paraules delnom d'una de les plataformesque s'ha format per fer sentir lesseves reclamacions. Què elspot dir, alcalde?Com a alcalde, els puc dir quesóc plenament conscient de lasituació que estan patint moltespersones d’aquest districte deBarcelona. Per aquest motiu,estem destinant molts recursosa intentar pal·liar aquesta situa-ció. En aquest sentit, treballemintensament per resoldre elsproblemes d’habitatge i neces-sitats d’alimentació, que són es-

sencials per tal que les personespuguin viure amb dignitat. Pelque fa a l’habitatge, s’està fentuna important tasca de segui-ment i acompanyament a lespersones en risc de desnona-ment. Estem treballant amb elsbancs per aturar desnonamentsi duem a terme una importanttasca de mediació. En relacióamb l’alimentació, estem treba-llant molt intensament, a travésde la creació de comissions so-cials, per detectar possiblescasos d’infants que puguin ne-cessitar recursos alimentaris du-rant el curs escolar. També hemampliat el reforç en temes d’ali-mentació i oferta de lleure perals períodes no escolars.

“Sóc plenament conscient dela situació que estan patint moltes

persones de Nou Barris”

NOU BARRIS

Page 8: Linianoubarris 50

25 juliol 2014

Nou Barris| 8

línianoubarris.cat

L’‘Enquesta de Victimització’que elabora anualment l’Ajun-tament mostra com Nou Barrisés el segon districte de la ciutatamb menys víctimes de delictes.

Així es pot observar a la clas-sificació per districtes, que as-senyala que un 18,9% dels seushabitants afirmen que van servíctimes d’un delicte durant el2013. La xifra mostra com el dis-tricte se situa dos punts per sotade la mitjana de la ciutat, que tél’índex global al 20,8%. És adir, un de cada cinc barceloninsva ser víctima de delicte. A l’al-tre extrem, amb gairebé vuitpunts percentuals més, s’hi tro-ba Ciutat Vella (26,3%).

Tot i liderar aquest rànquing,l’enquesta també mostra com lapercepció de seguretat és força

baixa si es compara amb els de-lictes que s’hi acaben produint,ja que Nou Barris ocupa la pe-núltima posició –empatat ambSants-Montjuïc i només ambmillor nota que Ciutat Vella– deltotal de 10 districtes, amb unanota d’un 5,9 sobre 10, quan lavaloració mitjana és d’un 6,4.

MILLORA GENERAL La xifra de l’índex global de bar-celonins que van ser víctimes

d’un delicte (20,8%) durant el2013 mostra una caiguda dequatre punts i mig respecte alsanys 2009, 2010, 2011 i 2012, enels quals va oscil·lar entre el24,2% i el 25,6%.

El primer tinent d’alcalde, Jo-aquim Forn, ha valorat de formapositiva aquestes dades desprésde considerar que estar al voltantd’un índex del 20% és “raona-ble”. Tot i això, ha remarcat quecal treballar per reduir la xifra.

La percepció de seguretat a la ciutat ha millorat. Foto: Arxiu

Nou Barris és el segon districteamb menys víctimes de delictes

» Així ho demostra l’‘Enquesta de Victimització’ de l’Ajuntament» Les xifres al conjunt de la ciutat experimenten una millora

Guanyem es presenta al barri de la Prosperitat

POLÍTICA4La plataforma Guan-yem va aterrar el passat dia 16 albarri de la Prosperitat, a la pla-ça Àngel Pestaña, per presentarel seu projecte polític que apos-ta per aglutinar diferents forcesd’esquerra de cara a les eleccionsmunicipals de l’any que ve.

A la trobada, que va reunirmig miler de persones, hi van in-tervenir veïns del barri per rei-vindicar la lluita veïnal que desde fa dècades ha dut a termemolta gent de Nou Barris. Du-rant la seva intervenció, la capvisible de la plataforma, Ada Co-

lau, va fer un discurs contun-dent: “Ens han declarat la gue-rra. Sense bales, d’acord. Peròqui té el poder cada vegada envol més a costa dels drets socialsi de portar-nos a una versiócontemporània de l’esclavitud”.“Ara sabem que no és una crisi,és una estafa”, va sentenciar.

20.000 FIRMESA Guanyem ja només li queden10.000 firmes per arribar al seuobjectiu de recollir-ne 30.000.Aquesta setmana ja han arribata les 20.000.

Els geganters de Nou Barris,protagonistes del TricentenariAGENDA NACIONAL4Els ge-gants del Tricentenari, creats perla Colla Gegantera de Nou Ba-rris, van ser apadrinats a prin-cipis de mes pel president de laGeneralitat, Artur Mas, en unacte al Palau de la Generalitat ones va presentar públicament lageganta Agustina d’Urríes. Urrí-es, juntament amb Josep Gal-ceran de Pinós, són els mar-quesos de Santa Maria de Bar-berà que els gegants creats a

Nou Barris representen. En aca-bar l’apadrinament, els gegan-ters de Nou Barris van fer ballarels gegants al Pati de Carruatgesdel Palau de la Generalitat i, acontinuació, van sortir en cer-cavila per la plaça de Sant Jau-me fins al Fossar de les Moreres.

A l’acte també hi van inter-venir el president i el secretari dela Colla Gegantera de Nou Ba-rris, Àlex Muñoz i Edgar Colla-do, respectivament.

RedaccióNOU BARRIS

Neix Línia Barcelona Turisme, la publicació per als turistes

COMUNICACIÓ4El passat 1 dejuliol es va distribuir la prime-ra edició de Línia BarcelonaTurisme, una publicació tri-mestral orientada als turistes(forans i nacionals) que visitenla ciutat. Amb un tiratge de100.000 exemplars gratuïts ésel primer periòdic de la ciutatque s’imprimeix en quatre idio-mes (català, castellà, anglès ifrancès).

Aquest diari s’ha editat ambel suport publicitari de la Fun-dació Barcelona Comerç, l’Ajun-tament de Barcelona i la Gene-

ralitat de Catalunya. El seu ob-jectiu és informar els turistes so-bre indrets poc coneguts (elMonestir de Pedralbes, l’Hos-pital de Sant Pau, la zona del22@...), així com contribuir adescentralitzar de turistes elcentre de la ciutat.

La primera edició també fauna mirada al moment políticque viu el país, amb la qüestiósobiranista al centre del debat,i compta amb una entrevista al’alcalde Xavier Trias. La prò-xima edició de la publicacióserà el 23 de setembre.

Joc | La grossa de l’ONCE, al Turó de la PeiraEl premi gros de la loteria ONCE, el ‘Cuponazo’, va tocar fa dues setmanes al barri delTuró de la Peira. La venta del número, un únic cupó premiat amb nou milions d’euros

i nou més amb 30.000 euros cadascun, el va repartir el quiosc del carrer de Sant Iscle. El mateix quiosc també va repartir 300.000 euros entre nou cupons premiats.

Page 9: Linianoubarris 50

Nou Barris9 | 25 juliol 2014 línianoubarris.cat

La remodelació de la Casa del’Aigua per transformar aquestedifici històric en un equipamentper al barri no està anant en ladirecció que esperaven els veïns.Així almenys ho ha denunciatl’Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris, que ha alertat queles obres que s’estan duent a ter-me en aquest edifici històricl’estan malmetent.

Aquesta entitat, fundadal’any 1983, denuncia que “s’haenderrocat un dels murs de lacasa i s’ha obert una gran portareforçada amb una estructura deferro”. Aquesta actuació, re-marquen, “hauria d’estar expli-cada, ben documentada i argu-mentada, ja que s’ha malmès imodificat un edifici modernistade 1916 que consta al Catàleg delPatrimoni Arquitectònic de Bar-celona”. L’entitat afegeix que elproblema no s’acaba amb la fa-çana i assegura que “el projecte

hauria d’incloure necessària-ment la rehabilitació del túnel,ja que forma part del complex i,a més, hi ha un tram recentmentdestruït”.

L’Ajuntament, per la sevabanda, assegura que noméss’han retirat parts de l’edifici queno formen part de la construc-ció original i afegeix que les

obres són de “reparació de les le-sions i d’ adequació constructi-va”. Unes obres que preveuen laconstrucció de dues ram-pes –una interior i una exte-rior–, la rehabilitació del pavi-ment exterior, la impermeabi-lització del mur exterior del di-pòsit i la reparació d’esquerdesi altres patologies de l’edifici.

La Casa de l’Aigua, motiu de polèmica. Foto: Ajuntament

Alerten que la Casa de l’Aiguaestà patint danys amb la reformaRedaccióNOU BARRIS

MÚSICA4El Parc Central deNou Barris va ser l’escenariprincipal els passats 11 i 12 de ju-liol del Festival de Blues deBarcelona, que va fer el seu tretde sortida una setmana abans,el dia 4, al Poble Espanyol.

Un dels grans protagonistesd’aquest festival va ser el can-tant i saxofonista del RegneUnit Drew Davies, que va tenirl’oportunitat de mostrar el seutalent per partida doble. Primerva ser el dia 10, quan va oferiruna Màster Class de Saxo al Ca-sal de Barri de Prosperitat i,posteriorment, l’endemà ma-teix, amb el seu concert al Parc

Central de Nou Barris. Daviesva presentar el seu recentmentpublicat quart àlbum You MakeEm Shake, que inclou 10 nú-meros originals i un parell deversions. El britànic va fer gal·ladel seu estil enèrgic i dinàmic iva fer gaudir de valent el públicamb la seva música inspirada enel swing dels 40 i també en elRhythm’n’Blues dels 50.

Divendres 11 també van ac-tuar al Parc Central de Nou Ba-rris Miguel Talavera Power Trio,Barcelona Big Blues Band i San-tos Puertas. L’endemà ho van fertres bandes més: The Black Re-sonators, Room 69 i Joseph

Brown & The Roomful of Swing.Tot plegat, un cartell complet.

VESSANT SOLIDARIEl certamen va mantenir unany més el seu vessant solidarii va omplir la programació ambconcerts a hospitals i presonscom els de Mancuso a les pre-sons La Model i Wad Ras i el deBig Mama Montse i Little Jor-di a l’Hospital Vall d’Hebron.

El festival va néixer el 2003com a iniciativa de l’associaciósense ànim de lucre CapibolaBlues. Deu anys després, s’haconvertit en tot un referent delblues a la ciutat.

Drew Davies, protagonista delFestival de Blues de Barcelona

Una imatge d’arxiu de Drew Davies (a l’esquerra, amb el saxo). Foto: Arxiu

Page 10: Linianoubarris 50

25 juliol 2014

Districte| 10

línianoubarris.cat

Sovint l’estiu, tot i poder gaudirde les vacances escolars, és un pe-ríode amb fases d’avorrimentper als nens i nenes. Pràctica-ment tres mesos de vacances esfan molt llargs i sempre va bé, es-pecialment per als pares i els avis,que la mainada estigui distreta.

És per aquest motiu, i tam-bé pel component social queapareix en un districte espe-cialment colpejat per la crisieconòmica, que els nens i nensde Nou Barris estan gaudintd’un estiu farcit d’activitats quetambé porten incorporada unaestratègia social. L’Ajuntament,conscient de la situació, ha ela-borat una campanya de vacan-ces d’estiu que està desenvolu-pant una proposta d’activitats fo-namentades en cinc estratègies.La primera busca “garantir la

continuïtat del treball educatiui social amb les famílies i amb elsinfants durant els mesos d’estiu”i ho fa des de les comissions so-cials (escoles, serveis socials i en-titats de promoció social). La se-gona és “assegurar la suficiència

alimentària del col·lectiu d’in-fants en risc” durant les vacan-ces d’estiu i així evitar “situa-cions d’exclusió”. La tercera fareferència a “oferir una expe-riència educativa treballant através dels jocs valors com laconvivència, l’autoestima o el fetde compartir”. Pel que fa a laquarta estratègia, vol “prioritzarels territoris amb més necessi-

tats socials com són els de CanPeguera, Ciutat Meridiana, Ro-quetes, Trinitat Nova i Porta” i,finalment, la cinquena apostaper “la concertació “, que esbasa en el fet que siguin elsagents socials de Nous Barris qui“desenvolupin els seus projectesper donar respostes a aquestesnoves necessitats”.

ACTIVITATS TEMÀTIQUESLes activitats que estan perme-tent desenvolupar aquestes es-tratègies s’han dividit en quatreàmbits: el lleure, que inclou ac-tivitats educatives de temps lliu-re centrades en l’aprenentatgede valors; esportives, amb unmarcat contingut social; educa-tives, amb classes de reforç pera aquells que ho necessiten, i lessocials, focalitzades en l’atencióalimentària. Algunes de les zo-nes on s’estan duent a terme sónel camp de futbol de Ciutat Me-ridiana, els casals esportius deTrinitat Nova i Porta.

Un estiu farcit d’activitats» Nou Barris cobreix l’estiu dels més petits amb propostes d’oci que també tenen contingut social

» L’ aposta vol treballar, a partir dels jocs i l’esport, “la convivència, l’autoestima i el fet de compartir”

AJUDES4 El Districte de NouBarris ha arribat a acords ambdiferents entitats que permetenpoder subvencionar activitatsd’estiu per als infants més enllàd’aquest juliol. Així doncs, hihaurà casals d’estiu amb men-jador inclòs durant l’agost i la pri-mera quinzena de setembre enalguns barris del territori (els 3barris de la Zona Nord –Ro-quetes, Verdun, Trinitat Nova–i els 4 de la Zona Sud).

Per altra banda, el consisto-ri també porta a terme dife-rents accions de suport, com perexemple al barri de Can Pegue-ra, on des de Serveis Socials esgaranteix que la infància queparticipa en el Casalet CosaNostra (70 infants de 5 a 12anys) puguin disposar d’un be-renar suficient i equilibrat.

Alimentació infantil

Les activitats esportives són un dels pilars de les vacances d’estiu i també són una eina bàsica per combatre realitats socials complicades. Fotos: Arxiu

Les activitats tambébusquen evitar

situacions d’exclusió

RedaccióNOU BARRIS

Sol·licituds | Una cobertura molt àmpliaEn el conjunt de la ciutat hi ha hagut un total de 8.394 famílies que han sol·licitat

poder formar part d’aquest programa d’estiu de l’Ajuntament, que n’ha atorgat 7.668.Una xifra que significa una despesa superior al milió cent mil euros. En el cas de Nou

Barris, el total de sol·licituds ha estat de 1.216, de les quals se n’han atorgat 1.125.

Page 11: Linianoubarris 50

Districte11 | 25 juliol 2014 línianoubarris.cat

Imatge aèria de la nova plaça de l’Eucalitpus. Foto: Ajuntament

La plaça de l’Eucaliptus, un nouespai per als veïns de Torre Baró

Els veïns de Torre Baró ja podengaudir des de fa unes setmanesde la nova plaça de l’Eucaliptus.

Aquest nou indret de NouBarris permetrà millorar la qua-litat de l’espai públic del barri deTorre Baró i dinamitzar l’acti-vitat comercial de la zona. Laplaça, que és un espai obert alscarrers Escolapi Càncer i SantFeliu de Codines, està princi-palment pavimentada ambllambordes de formigó i estrena

arbrat (amb alguns exemplarsd’eucaliptus a les voreres enhomenatge al nom de la plaça),papereres, bancs, una font i unazona de jocs infantils.

Les obres van començar elsetembre de l’any passat i elprojecte també ha servit perdur a terme la urbanització de lazona verda que es troba a la sor-tida del metro de Torre Baró-Vallbona i dels accessos a l’Ins-titut Picasso, des de l’avingudaEscolapi Càncer i des de la ma-teixa plaça. Pel conjunt de lesobres, que han permès urbanit-zar més de 6.000 metres qua-drats, ha fet falta un pressupost

de més d’un milió dos-centsmil euros.

MÉS CANVISLes obres de la plaça de l’Euca-liptus s’emmarquen en un pa-quet de mesures que ha tirat en-davant l’Ajuntament per tal depoder regenerar la part baixa delbarri de Torre Baró. El paquet in-clou polítiques per fer assequiblel’habitatge de la zona, dinamit-zació social i comercial i milloresen el transport públic. D’altrabanda, el Districte i l’Àrea deQualitat de Vida, Igualtat i Es-ports han dut a terme un dispo-sitiu d’acollida per als nous veïns.

Redacció NOU BARRIS

URBANISME4La regidora deldistricte de Nou Barris, IrmaRognoni, ha explicat que “desdel govern municipal estem des-envolupant diverses iniciativesper a la millora del barri de To-rre Baró, tant pel que fa a la partalta com a la part baixa del ma-teix, i això repercutirà directa-ment en la qualitat de vida delsveïns i veïnes”.

Rognoni ha recordat que “ala part baixa del barri estemdesenvolupant el pla de rege-neració que compta amb la pla-ça de l’Eucaliptus com a elementclau”. Finalment, la regidora hadestacat que “volem que tots elsveïns i veïnes de la zona facinseva aquesta plaça i l’aprofitincom a punt de trobada i per des-envolupar-hi activitats que om-plin de vida aquest àmbit”.

D’altra banda, pel que fa a lesmesures per millorar la mobili-tat i l’accessibilitat per als via-nants, ja s’ha executat la cons-trucció de la nova rotonda delcarrer Castellfollit amb el carrerLliçà.

“Volem quesigui un puntde trobada”

Page 12: Linianoubarris 50

25 juliol 2014

Ciutat| 12

línianoubarris.cat

Redescobrint Barcelona» L’Ajuntament treballa per descentralitzar el turisme i fomentar noves rutes pels diferents districtes

» D’aquesta manera, els ingressos i la riquesa generada pels visitants es redistribuirà per tota la ciutat

CIUTAT VELLA4La Rambla ésun dels carrers emblemàtics d’a-quest districte farcit d’història dela ciutat.

EIXAMPLE4Centre neuràlgic dela ciutat, l’Eixample aplega ele-ments tan característics com elMercat de Sant Antoni o el Qua-drat d’Or.

GRÀCIA4Els barris de la Vila deGràcia i del Camp d’en Grassotacullen un bon nombre de placeson descansar i passar una bonaestona amb la família o amics.

HORTA-GUINARDÓ4Aquest dis-tricte compta amb joies com elcomplex modernista de Sant Pau.

LES CORTS4La zona Università-ria acull una de les zones méstranquil·les de la ciutat.

NOU BARRIS4Un districte rela-tivament nou però que comptaamb elements tradicionals comla masia de Can Carreras.

SANTS-MONTJUÏC4El passatOlímpic d’aquest districte ha dei-xat un element símbol de l’esportcatalà: l’Anella Olímpica.

SANT ANDREU4Un districte quebarreja l’art contemporani ambelements històrics, com la CasaBloc, símbol del racionalisme.

SANT MARTÍ4Sant Martí és moltmés que platja, ja que comptaamb amables barris popularscom el Clot i edificis futuristescom els del 22@.

SARRIÀ-SANT GERVASI4Casessenyorials i d’estil modernista om-plen de dalt a baix el districte.

Alguns indrets d’interès de la ciutat: El Laberint d’Horta (esquerra), la nòria del Tibidabo (a dalt) i el parc del Fòrum (a sota). Fotos: Ajuntament i Arxiu

Barcelona és molt més que elcentre i els grans monumentsque apareixen a totes les guiesturístiques. Barris singulars iracons amb una gran càrregahistòrica s’amaguen a diversosindrets de la ciutat. Llocs quemolt sovint són desconeguts finsi tot pels mateixos barcelonins.En aquest sentit, Barcelona ésuna ciutat encara per descobrirpels seus veïns i veïnes.

Per aquest motiu, l’Ajunta-ment vol promoure el trànsitde barcelonins i visitants entreels diversos barris amb l’objec-tiu de redistribuir per tot el te-rritori els ingressos i la riquesagenerada pel turisme. Cada dis-tricte i cada barri és un món ambla seva personalitat pròpia, elsseus monuments, les seves fes-tes i la seva configuració urba-

nística característica. Tanma-teix, quan un barceloní ha d’en-senyar la ciutat a una personaque ve de visita, cau en el tòpicde mostrar el seu barri i el cen-tre de la ciutat. Per trencar ambaquest vici, el consistori vol quetant barcelonins com visitantss’endinsin en els diferents dis-trictes per descobrir les Barce-lones més amagades.

D’aquesta manera, els dis-trictes podran atraure el turismeper tal de dinamitzat l’economiadel territori. En aquesta línia, elcomerç de proximitat i la res-tauració seran dos sectors que espodran beneficiar de l’arribada

de visitants, tant barceloninscom de fora de la ciutat, alhoraque es contribuirà a la millora dela imatge del territori entre elsciutadans.

NOUS ATRACTIUSLa marca Barcelona ofereix unselements que són coneguts in-ternacionalment. Tot i això, la re-descoberta d’indrets i elementsamagats als districtes barceloninsincorpora nous atractius a l’ofertaturística barcelonina i fomentaque els turistes repeteixin la sevavisita a la capital catalana.

En aquest sentit, l’Ajunta-ment està treballant per fer pos-sible aquesta descentralitzaciódel turisme a la ciutat, una accióque contribueix a descongestio-nar algunes zones tradicional-ment turístiques que reben unagran afluència de visitants i fo-mentar que els barcelonins co-neguin degudament la seva ciu-tat i en redescobreixin els seussecrets més ben guardats.

10 districtes, 10 Barcelones

Barcelona és moltmés que el centrei els monuments

RedaccióBARCELONA

Líders | Catalunya, destinació turística per excel·lènciaSegons les dades de l’Enquesta de Moviments Turístics a la Frontera (Frontur),

Catalunya es manté líder a l’Estat com a destinació principal del turisme internacional, ja que allotja 1 de cada 4 estrangers que viatgen a Espanya.

Entre els mesos de gener i maig, Catalunya va rebre 5,4 milions de turistes.

Page 13: Linianoubarris 50

13 |

25 juliol 2014

Comerçlínianoubarris.cat

A poc a poc el comerç va veientla llum al final del túnel. Segonsles dades de l’Indicador de Co-merç de Barcelona (IcoB) pre-sentades dijous passat, la caigu-da de les vendes durant el segontrimestre de l’any va ser inferiora l’1% –0,8%–, un aspecte queconfirma la disminució de la cai-guda dels resultats que ja es va re-gistrar durant el primer trimes-tre de l’any –d’un 1,4%, inferiora la que es va produir l’any pas-sat durant les mateixes dates–.

Aquestes dades esperança-dores fan que els comerciants es-perin que els resultats millorin amolt curt termini i que les vendesdurant aquest estiu i el següenttrimestre puguin millorar. En elmarc d’aquest panorama, desta-ca la dinàmica del sector de l’a-

limentació, que ha registrat du-rant els últims tres mesos un aug-ment de vendes de l’1%, el primersaldo positiu de tots els sectorsdes del 2010.

Vicenç Gasca, president de laFundació Barcelona Comerç, in-dica que la disminució de la cai-guda de les vendes per sota del’1% i la millora dels resultats du-rant la primera setmana de re-

baixes “semblen augurar el co-mençament de la recuperació”.

L’INTERÈS PER LES REBAIXESL’IcoB també mostra que les re-baixes han deixat de ser un fe-nomen de vendes, a causa que elsclients poden trobar avui diadescomptes i ofertes especials percanals diferents i en qualsevolèpoca de l’any.

Els botiguers, esperançats amb els resultats de venda de l’estiu. Foto: Arxiu

Es confirma la frenada de lacaiguda de vendes del comerç» La facturació cau només un 0,8%, una xifra que dóna esperances

» L’ interès per les rebaixes descendeix pel canvi d’hàbits dels clients

Moda urbana a la segonaRoquetes Fashion Week

DESFILADA4Els veïns i veïnesdel barri de les Roquetes van viu-re a finals de juny una jornadafestiva en comunitat amb la se-gona edició de la Roquetes Fas-hion Week, una desfilada demoda ideada al cent per cent a lazona. Aquest esdeveniment vaposar el punt final a les festes delbarri de les Roquetes.

Després de mesos de treballi preparació, un grup de perso-nes de les Roquetes es van con-vertir en models durant unes ho-

res, desfilant amb els vestits imodels preparats especialmentper a la cita. L’acte s’emmarca enels tallers de costura del projec-te del Pla Comunitari, Més perMenys, una iniciativa que técom a objectiu ensenyar els par-ticipants a arranjar peces deroba o reciclar-les per convertir-les en una altra cosa. En l’ediciód’enguany van predominar lesteles estampades amb flors, quehan estat cedides per la Funda-ció Pare Manel.

Presenten la nova edició del Começ i les Escoles

PROJECTE4La novena ediciódel programa El Comerç i les Es-coles ja està en marxa. L’Ajun-tament va presentar fa uns diesal Cosmo Caixa aquesta inicia-tiva que té com a objectiu afa-vorir el coneixement de l’en-torn cultural, històric i social deBarcelona mitjançant el comerçde proximitat.

Durant la presentació, elstècnics van explicar els contin-guts del programa, que estanadreçats a alumnes d’educacióinfantil, primària i secundària.Les escoles interessades a par-

ticipar poden inscriure’s fins alpròxim 11 d’octubre.

Una de les activitats que mésinterès aixeca entre els partici-pants són les visites guiades alscomerços de la ciutat, que en-guany arriben al seu quart anyde vida. En aquesta nova edició,un total de 46 establiments detota la ciutat obriran les sevesportes als joves clients. Des quees va incorporar aquesta inicia-tiva al programa, ara fa quatreedicions, el nombre de botiguesparticipants ha crescut de ma-nera exponencial.

Neixen dues associacions de botiguers al districte

INAUGURACIÓ4El comerç deproximitat del districte s’orga-nitza. Aquest dilluns passat va te-nir lloc al carrer Fosca l’acte depresentació de l’Associació delcomerç i les empreses de Trini-tat Nova, una nova agrupacióque neix amb l’objectiu de de-fensar els interessos del sectorcomercial i empresarial del ba-rri. A més, aquesta associació téla voluntat de representar aquestcol·lectiu davant de l’adminis-

tració i fomentar la seva cohesió. Per altra banda, fa pocs mesostambé va aparèixer una nova as-sociació de comerciants a laZona Nord de Nou Barris, queaplega una quarantena de boti-guers dels barris de Torre Baró,Ciutat Meridiana i Vallbona.

Amb el naixement d’aquestesnoves associacions, el comerç lo-cal dels barris més al nord deldistricte intentarà ampliar i di-namitzar la seva oferta.

RedaccióNOU BARRIS

Imatge | Un nou logotip per als comerciants de RoquetesL’Associació de comerciants de les Roquetes, creada ara fa pocs mesos, busca un logotip que els hi identifiqui. Per aquest motiu han organitzat un concurs

obert a tothom per dissenyar una imatge corporativa. Per participar cal enviar les propostes a l’adreça [email protected]. El guanyador rebrà una tauleta tàctil.

Page 14: Linianoubarris 50

25 juliol 2014

Esports| 14

línianoubarris.cat

[email protected]

AGENDA MENSUAL

Les vacances han arribat a la sevafi per als jugadors de la Monta-ñesa, que des d’abans-d’ahir japrepara la pròxima temporada.Durant aquest primer entrena-ment, els integrants de la plantillavan poder conèixer el nou en-trenador de l’equip, Toni Escu-dero; el substitut de ManoloGonzález, que ha fitxat pel CFBadalona.

El primer enfrontament de lapretemporada serà contra elsjuvenils de la Damm, aquestdiumenge a les 7 de la tarda alCamp de l’Horta. El primer rep-te al qual s’enfrontarà el conjuntd’Escudero serà el Torneigd’Històrics del futbol català, quecomença d’aquí a pocs dies alMunicipal del Guinardó. Allà,els de Nou Barris, es veuran lescares en primera ronda amb elMartinenc –l’organitzador deltradicional torneig– i el Cornellà,

un grup que molts considerencom el més difícil de la competi-ció. El Cornellà, rival directe dela Monta la passada temporada,ja és equip de Segona B, mentreque el Martinenc ha assolit en-guany l’ascens a Tercera i, pertant, jugarà al mateix grup de lli-ga que la Monta. El Torneigd’Històrics serà la primera opor-tunitat pel nou equip tècnic perdemostrar que les bones sensa-cions que va deixar la passadatemporada no van ser puntuals.

Després de les importantsbaixes de l’equip de cara a la prò-xima temporada com Poves –queha fitxat per l’Europa–, Amanti-ni –que marxa juntament ambGonzález al Badalona– o Ro-land –al Prat–, la Monta s’estàreforçant. Destaca la contracta-ció de Marc Esteban, migcam-pista procedent de l’Europa, Pe-dro García, punta del Terrassa, iAnselmo Eyegue, davanter in-ternacional amb Guinea Equa-torial que aportarà gol a l’equip.

Amantini és una de les baixes importants de l’equip. Foto: CE Europa

La Monta ja prepara la pròximatemporada amb cares noves

RedaccióNOU BARRIS

DIVENDRES 25 DE JULIOL22:00 En el marc de la Nit Jove, els grups mu-

sicals Mateolika –punk– i El sobrino deldiablo –rock–oferiran un concert al Centrecívic Torre Llobeta.

DIVENDRES 25 DE JULIOL19:00-20:00 Taller de flamenc nivell 1, adre-

çat a persones que s’acaben d’iniciar enaquest art. / Centre cívic Can Verdaguer.

DISSABTE 6 DE SETEMBRE11:00-13:00 Taller Cuinem en família, una

bona oportunitat per aprendre tècniques cu-linàries i compartir-les amb la resta de parentsi poder realitzar-les de manera conjunta. /Mercat de la Guineueta.

FINS AL 26 DE JULIOLMatí-Tarda El Circ. Exposició que mostra el món

del circ, on la realitat i la fantasia es barregen.Aquesta exposició està formada per fotografiesa càrrec d’Ull de Peix. / Centre cívic Torre Llo-beta.

FINS AL 26 DE SETEMBREMatí-Tarda Consume hasta morir és una refle-

xió sobre la societat de consum actual, quepretén mostrar el visitant fins a quin punt espot morir consumint. Aquest és un projected’Ecologistes en acció. / Centre cívic Torre Llo-beta.

DIVENDRES 25 DE JULIOL17:30-18:30 Taller de dansa i de teatre musi-

cal adreçat a nens i nenes d’entre 4 i 7 anys./ Centre cívic Can Verdaguer.

DEL 28 AL 31 DE JULIOL18:00-19:00 Surt a la terrassa: activitat que acull

torneigs de videojocs. Del 28 al 31 d’aquestmes, els participants jugaran al Crash NitroKart. / Biblioteca Zona Nord.

DIMARTS 29 DE JULIOL10:00-11:00 Nova sessió del cicle Activa’t als

parcs, aquesta vegada orientada a les artsorientals del txi-kung i el tai txí. / Parc de laGuineueta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

En Centre cívic de Torre Llobeta obre lesseves portes per oferir a les famílies deldistricte una zona per poder jugar enfamília, una activitat que recomanenels experts per enfortir els llaços de pa-rentiu. / Centre cívic Torre Llobeta.

Dissabtes familiarsTarda de jocs

Ds. 26 de juliol a les 18:00

La nova temporada de cursos de l’Au-la digital ja escalfa motors de cara a latardor. El pròxim dia 15 de setembrecomençarà el període d’inscripció enels tallers que ofereix el programa a lesbiblioteques municipals.

Aula digital:inici inscripcions

A partir del 15 de setembre

La nova Monta de Toni Escudero jugaràel seu primer partit de pretemporadacontra els juvenils de la Damm alcamp de futbol d’Horta.

Partit de futbolMontañesa-Damm

Dg. 27 a les 19:00

Cloenda del cicle de música a la fres-ca Música als Parcs, a càrrec del pianistaAlbert Guinovart. Entrada gratuïta. /Parc de Josep Maria Serra Martí.

Concert de cloendaMúsica als Parcs

Dv. 28 d’agost a les 21:00

Barcelona organitzarà una cursa pels túnels del metro

ATLETISME4Anar del centre deBarcelona fins a Badalona senseveure el cel en cap moment.Aquesta proesa serà possible lapròxima nit del 28 al 29 d’agost,quan tingui lloc a Barcelona unacursa atlètica inèdita a Catalun-ya: la Discovery Underground,una cursa de 10 quilòmetres quetranscorrerà pel túnel de la Línia2 de metro, des de plaça Uni-versitat fins a Gorg.

Aquesta experiència, quel’any passat va celebrar-se almetro de Madrid, s’emmarcadins dels actes de celebració del

90è aniversari de la construcciódel metro de Barcelona, entre elsquals hi haurà una exposició,conferències diverses i un acteinstitucional.

La cursa tindrà lloc desprésde la mitjanit, un cop finalitzat elservei del 28 d’agost, i transco-rrerà pel túnel de metro. L’acordper a la celebració de la cursa en-tre el canal Discovery Max iTransports Metropolitans deBarcelona (TMB) preveu quetots els costos de muntatge de laprova vagin a càrrec de l’empre-sa promotora.

Una imatge de l’edició de Madrid de l’any passat. Foto: Metro Madrid

Jornada | Esport en família a VallbonaEn el marc del Programa per al suport familiar a l’èxit educatiu de l’escola Ciutat

Comtal, ahir va tenir lloc una jornada d’activitats esportives per a tota la família alcamp de futbol Racing Vallbona durant la tarda. Una jornada activa que va oferir

la possibilitat de practicar diversos esports i jugar a diferents jocs tradicionals.

Page 15: Linianoubarris 50

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 25 juliol 2014 línianoubarris.cat

Page 16: Linianoubarris 50

| 16 25 juliol 2014línianoubarris.cat Pròxima edició: 30 de setembre