16
redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 [email protected] | administració: [email protected] línia santandreu 30 de juliol de 2014 · Núm.49 · www.liniasantandreu.cat barcelona Entrevista a Xavier Trias Alcalde de Barcelona pàgs 6 i 7 “No ha estat fàcil, però al final hem aconseguit un acord amb l’Harmonia. Estic molt satisfet” Ciutat pàg 3 El ‘running’ es consolida mentre els cardiòlegs alerten dels seus riscos Urbanisme pàg 9 CiU i PP pacten tres actuacions per millorar el barri de la Trinitat Vella Societat pàg 9 Volen solucions per a una família que ocupa un pis municipal Entitats pàg 12 L’Arep celebra 35 anys ajudant els malalts mentals Esports pàg 14 Es presenta la nova UE Sant Andreu de l’exdona d’Alves Estudien portar a la justícia l’ampliació de la Maquinista La plataforma contrària al projecte analitzarà si hi ha escletxes legals per intentar frenar el projecte pàg 13 Música pàg 8 Andrea Motis, un dels noms del primer festival de jazz de Sant Andreu

Liniasantandreu 49

Embed Size (px)

DESCRIPTION

http://comunicacio21.cat/images/liniasantandreu/pdf/liniasantandreu_49.pdf

Citation preview

Page 1: Liniasantandreu 49

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniasantandreu30 de juliol de 2014 · Núm.49 · www.liniasantandreu.catbarcelona

Entrevista a Xavier TriasAlcalde de Barcelona

pàgs 6 i 7

“No ha estat fàcil,però al final hem

aconseguit un acordamb l’Harmonia.

Estic molt satisfet”

Ciutat pàg 3

El ‘running’ es consolidamentre els cardiòlegsalerten dels seus riscos

Urbanisme pàg 9

CiU i PP pacten tresactuacions per millorarel barri de la Trinitat Vella

Societat pàg 9

Volen solucions per auna família que ocupaun pis municipal

Entitats pàg 12

L’Arep celebra 35 anysajudant els malalts mentals

Esports pàg 14

Es presenta la nova UE SantAndreu de l’exdona d’Alves

Estudien portar a la justícial’ampliació de la Maquinista

La plataforma contrària al projecte analitzarà si hi ha escletxes legals per intentar frenar el projecte pàg 13

Música pàg 8

Andrea Motis, un delsnoms del primer festivalde jazz de Sant Andreu

Page 2: Liniasantandreu 49

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 30 juliol 2014líniasantandreu.cat

Page 3: Liniasantandreu 49

3 | En Portada 30 juliol 2014 líniasantandreu.cat

En els darrers anys qualsevolbarceloní que trepitgi el carrerhaurà detectat que per la ciutatvolta una nova ‘espècie urbana’:és el runner o, com se n’ha ditsempre, el corredor. La febre peraquest esport s’ha estès de ma-nera espectacular i ara mateix aBarcelona es viu com una au-tèntica moda.

La dimensió que està aga-fant la pràctica d’aquest esportno para de créixer i es pot veu-re fàcilment. La gent que escalça les vambes i surt a entre-nar per diferents zones de la ciu-tat també té l’oportunitat degaudir durant els caps de set-mana d’un altre fenomen a l’al-

ça lligat a aquesta pràctica es-portiva: les curses populars. Elcalendari d’aquestes proves, enalgunes ocasions no tan popu-lars pel creixent nivell dels par-ticipants, també ha experimen-tat una crescuda notable. Quanaquest 2014 finalitzi, només aBarcelona s’hauran celebratmés d’una cinquantena de cur-ses de diferents distàncies.

L’OPINIÓ D’UN REFERENTPer tenir un diagnòstic precís del’expansió d’aquest esport, unade les veus més autoritzades ésla del veterà atleta Domingo Ca-talán. Aquest barceloní d’ori-gen aragonès, guanyador de laprimera Cursa d’El Corte In-glés, campió del món de 100 qui-lòmetres i integrant a finals dels70 del primer equip català que vacórrer la primera marató de

Nova York, atribueix el boomd’anar a córrer al fet que “lagent hi veu una forma de fer sa-lut més barata que anar al gim-nàs”. Catalán creu que no estemdavant d’una moda passatgera,ja que “es tracta d’una pràcticamolt saludable. Això ja no para,es consolidarà”, apunta.

Sobre les curses que durantmolts caps de setmana es pro-gramen, el veterà atleta troba“molt bé” que se’n facin, peròtambé avisa que molts dels seusclients –Catalán té una botiga aSants– li diuen que són cares.“Defenso els organitzadors per-què organitzar curses és car,però també cal vigilar que no mo-rin d’èxit”, adverteix. Per últim,insisteix a remarcar la impor-tància de les revisions mèdiquesque, a parer seu, “se n’hauria depassar una a l’any”.

El ‘running’ envaiex la ciutat » La moda de córrer es consolida gràcies a les facilitats que ofereix aquest esport per practicar-lo

» El calendari de curses de diferents distàncies que acull enguany Barcelona supera la cinquantena

Albert RibasBARCELONA

AVÍS4La cardiòloga Marta Sit-ges, coordinadora del Grup detreball de Cardiologia Esporti-va de l’Hospital Clínic, formatper 17 metges, explica que “elscardiòlegs estem preocupatsperquè som els primers inte-ressats en què es faci activitat fí-sica però ara, en alguns casos,hem passat a l’altre extrem. Devegades sembla que, si no fasuna ultramarató, no ets ningú”.

Tot i que Sitges remarca queés molt diferent una prova d’ul-traresistència que una cursapopular de 10 quilòmetres, ex-plica que “de vegades quedemesgarrifats perquè la gent va a la

brava i no pren precaucions”.“Hem notat un augment consi-derable de problemes cardíacsi cal ser conscients que un delsefectes que produeix l’exercicicontinuat de resistència és eldels canvis en el cor, que en al-gunes persones acaben essentuna malaltia”, afegeix.

Aquesta especialista en car-diologia esportiva insisteix queel més important, més que es-tablir l’obligatorietat d’una re-visió mèdica perquè “és un temaque es pot debatre molt”, ésque “la gent disposi d’informa-ció sobre els riscos perquè ara ladesinformació és absoluta”.

Els cardiòlegs, preocupatsper alguns comportaments

Imatge de la sortida de l’edició 90 de la cursa degana de Barcelona, la Jean Bouin, disputada el novembre de l’any passat. Foto: Arxiu

Page 4: Liniasantandreu 49

| 4Opinió30 juliol 2014líniasantandreu.cat

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Sant Andreu no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniasantandreu.cat Dipòsit legal: B.11298-2010

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Anem a pams. És cert, tot ha de te-nir un ritme. Fixar la data a unany vista ha perllongat el patimentde molta gent, però, és cert, haprovocat també un importantefecte de decantació. Tant és aixíque, fins i tot, conec qui, haventvotat Ciutadans, ara no descartafer-ho a Esquerra si Espanya im-pedeix votar el pròxim 9-N. Tard od'hora, cadascú des del seu lloc iencarant-se als seus, especialmentdurant aquestes setmanes d'estiui, sobretot, a l'entorn de la Diada,cal que obliguem tots els partits, fi-nalment, a definir-se sobre el sen-tit del seu vot. I aleshores, quan elsqui defensen la Consulta i els quies decanten finalment pel Sí-Sí si-guin els mateixos, potser hauràarribat el moment de canviar lapregunta.

És el debat d'aquests dies: laproposta intermèdia del Sí-No,responia a la voluntat dels fede-ralistes i confederalistes (als qualsconvenia sumar a la majoria in-equívocament sobiranista) d'o-brir una finestra d'oportunitatd'uns quants mesos a Espanyaper tal que oferís alguna cosa. Undarrer intent d'entesa. A horesd'ara, gràcies a la insistència deDuran i Lleida i a la inoperància(renovada amb el "canvi" de lide-ratge) del PSC, ja ha quedat prouclar que el govern de Madrid nofarà cap mena de proposta a migcamí abans del 9-N. Del Sí-Nopossible, doncs, cal passar defini-tivament al Sí o No. Un nou acordper a una pregunta clara i binàriaentre les forces polítiques com-promeses amb el Dret a Decidir,just en el precís moment de laconvocatòria, seria un cop d'e-fecte extraordinari.

4Sí o Noper Joan Granollacs

#Rebel·lióBellvitge#BalancesAMida

4Benvinguts a la colla!per Jordi Lleal

El diccionari de la RAE ens diuque assassinar és “matar a al-guien con premeditación, ale-vosía, etc”. Del verb morir ensconfirma que consisteix en “lle-gar al término de la vida”. Ésevident que quan t’assassinen,és a dir quan et maten ambpremeditació o traïdoria, arri-bes al final de la vida. No cal serSherlock Holmes per aconse-guir aquesta conclusió. El pro-blema de tot això és quanescollim determinades parau-les, o bé per atorgar determi-nants subtexts al missatge, o béper certs prejudicis que viuenlatents al nostre cervell.

Hom mor bàsicament pertres raons: assassinat, accidento per motius biològics. En unaguerra, i el conflicte entre is-raelians i palestins s’assemblabastant a una guerra, les perso-nes sobretot moren per la pri-mera causa. I no importa si ésper un coet de Hamàs o per unraid aeri realitzat per ultramo-derns avions de guerra. Tot-hom assassina. A partir d’aquí,es pot parlar de tots els condi-cionants polítics, filosòfics i

morals que es trobin per justi-ficar el que sigui, però tots elsmorts tenen una característicaen comú: són éssers humans.

Durant l’època dels actesterroristes d’ETA em fastigue-javen molt els minuts de silencique es realitzaven per tot elpaís. Era evident que calia ex-pressar el rebuig per la violèn-cia d’aquell grup terrorista quetant mal va fer. Però, per quèno es feien minuts de silenciper cada víctima de la violènciade gènere, només per posar unexemple? Hi ha morts de pri-mera o de segona divisió? Unseren assassinats i altres mo-rien?

El periodisme té una res-ponsabilitat social enorme i,com a ciutadans, crec quepodem exigir que els redactorssiguin més curosos amb l’elec-ció del lèxic. Perdoneu-me queciti a Camilo José Cela en unafrase una mica grollera, però ellva dir que “de la misma ma-nera que no es lo mismo estardormido que estar durmiendo,tampoco es lo mismo estar jo-dido que estar jodiendo”.

per Àlex Ribes (@alexsocietat)

4El periodisme trampós

@iuforn: Segons el Gobierno, la Comu-nidad de Madrid és la més perjudicada enel càlcul de les balances fiscals. Per tant... Madrid es roba!

@Ahyrun: Directores, gestores, supervisoresque piensan que heredarán un pedazo dehospital y no dejan de ser otro asalariadomás. #RebelionBellvitge.

En pocs dies, m’he assabentatque dues persones amb certa re-llevancia s’han passat al bandoldels independentistes. Una, lasenyora Montserrat Nebredacatedratica de dret Constitu-cional, que havia militat al PP,havia estat diputada al Parla-ment i excandidata a la presi-dencia de la Generalitat. Ara estadecebuda del partit en el qual vamilitar i declara: “Els companysdel PP m’estan tornant inde-pendentista”. A mes, es pre-senta com a alcaldable per Con-vergencia i Unio a la ciutat desant Just Desvern.

L’altre es el senyor MiquelCasas, catedratic de psiquiatriade la UAB, que explica comsense haver estat mai catalanistade la “ceba” –que en el seutemps ho veia com un movi-ment romantic–, a poc a poc haanat veient com molts dels seuscol·legues i amics espanyolss’han anat apartant d’ell quan ha

volgut parlar del proces a Cata-lunya i com de mica en mica haanat prenent consciencia sobreque no hi ha res a fer i que el mi-llor es separar-nos i desprespotser fem entre tots, d’igual aigual, una confederacio iberica.

Casas també afirma que l’ar-rel de tot plegat es la mentalitatcastellana, no espanyola; la delsgrans imperis de secaque no sa-ben produir, que viuen de l’es-poli com van fer amb America,que mentre rajaven l’or i la pla-ta tot anava sobre rodes perpoder pagar la soldadesca ambguerres per Europa, America iles Filipines. Proclama que no esindependentista “pota negra”,dels de sempre i ho reconeix sen-se embuts. Continua: “Ara pas-sa el mateix, els mediterranis flo-reixen i els castellans volen con-tinuar dominant, estimo Espa-nya i l’endema de la indepen-dencia ens hem d’obrir”. Ben-vinguts a la colla!

#Decepció

@assemblea: Carme Forcadell (@For-cadellCarme), sobre la confessió de JordiPujol: "Si volem construir un país nou, escomença fent net".

Page 5: Liniasantandreu 49

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 30 juliol 2014 líniasantandreu.cat

Page 6: Liniasantandreu 49

| 6 30 juliol 2014líniasantandreu.cat

Darrerament, l’actualitat barce-lonina ha girat entorn de CanVies. S’ha gestionat bé aquestconflicte?No. Un espai que ha estat ocupatdurant 17 anys és un error. El queha passat a Can Vies és una equi-vocació acumulada de molts anys.Cal recordar que alguns que araem critiquen són els que van anaral jutjat a demanar que es des-allotgés aquest espai. I cal lamen-tar també la lentitud excessiva dela justícia, que ha tardat set anys adictaminar que s’havia de des-allotjar. Tot plegat ha generat unasituació estranya que no tenia ga-ires solucions. La sentència s’haviad’executar i crec que el que s’hafet és el que s’havia de fer. I si estornés a produir aquesta situació,tornaria a prendre la mateixa de-cisió.

Com acabarà tot plegat?No ha de perquè acabar malament.Si és per part de l’administració,acabarà bé. Però ha d’imperar elsentit comú en ambdues parts. La

voluntat de l’Ajuntament és col·la-borar amb els col·lectius que volenfer coses. Així ho demostren altrescasos, com la Flor de Maig o l’Har-monia, per exemple. Coses que nohavien fet anteriors governs, nosal-tres les estem fent. Però hi ha d’ha-ver un mínim d’ordre.

No va ser un error iniciar l’en-derroc per després aturar-lo?No ho crec, sincerament. Cadascúha de complir les seves obliga-cions. Tothom ha de fer el seupaper. I utilitzar tots els mecanis-mes per afavorir el diàleg mai noés una equivocació. Hi ha qui no hiestà d’acord, és cert. Però jo crecque la gestió de la ciutat no passanomés per l’ordeno y mando, sinóque s’ha de tenir capacitat per ma-niobrar. Jo el que vull és carregar-me de raons, perquè acabi comacabi tot plegat, pugui tenir laconsciència tranquil·la. La mevaaposta és pel diàleg. Ara caldràveure quina és l’aposta dels dife-rents col·lectius de Can Vies, per-què en aquest espai s’hi barregencauses de malestar diverses.

Una d’elles és la crisi i els seusefectes, com l’atur i la precarie-tat. L’oposició el critica perquè

diu que no ha fet una política deplans d’ocupació...El que m’he trobat és una situació,provocada pels que ara estan a l’o-posició, d’un atur insuportable.Això és molt greu, perquè els queara diuen això són els que ens hanportat a aquesta situació. Crec queestem a la punta de llança de sor-tida de la crisi econòmica. Barce-lona és, amb l’àrea metropolitana,la que ens traurà d’aquesta realitat.Estem fent moltes coses: ajuts a l’a-tur juvenil, les bonificacions perdonar feina als majors de 40 anys...La nostra obsessió és generar llocsde treball amb el turisme, la gas-tronomia, el comerç, el tercer sec-tor i amb les noves tecnologies,que són un àmbit molt important.Aquí és on apostem fort i això creallocs de treball. I hi ha una altracosa que fem i que de vegadescosta d’entendre: anar pel món ivendre Barcelona.

La crisi també ha fet augmentarles desigualtats entre els barrismés rics i els barris més pobres.Què s’està fent per revertir la si-tuació?La crisi s’ha produït perquè hi hahagut un malbaratament de re-cursos amb un model de creixe-

ment econòmic absolutamentequivocat. La primera cosa ques’ha de fer és quadrar els números,no fer dèficit. Segona, que hi hagiactivitat econòmica i que es creïocupació. I tercera, que hi hagi ha-bitatge. Si Barcelona està una micamillor, això és perquè hem creatactivitat econòmica. També hemaugmentat les prestacions socialsun 30% en els últims tres anys ifem coses que no ens tocaria fer.Hem cobert l’atenció als menja-dors escolars, les emergències so-cials han tingut atenció prioritària,hem intentat buscar les màximessolucions possibles amb els des-nonaments, ara farem habitatgede lloguer social... Són mesures acurt i a llarg termini.

Una altra de les queixes delsbarcelonins és el preu del trans-port públic. Es podria haver evi-tat l’augment de les tarifes?És difícil d’evitar. L’Estat ha dismi-nuït la seva participació i, en els úl-tims anys de govern socialista id’Iniciativa, també es va reduir l’a-portació de l’Ajuntament. Això haportat el transport públic de la ciu-tat a una situació d’un deute acu-mulat de 560 milions d’euros. Entemps de crisi, una solució és

l’augment moderat de les tarifes itambé la necessitat que l’Ajunta-ment, la Generalitat i l’Estat hiaportin més diners. Si no és així,anem cap a la catàstrofe del trans-port públic. Quan alguns partitsque han estat governant diuenque no s’han d’augmentar les ta-rifes, la meva pregunta és: Per quèvostè va disminuir l’aportació del’Ajuntament durant dos anys?

Barcelona també pateix el pro-blema de la contaminació. Espot frenar aquest fenomen?Barcelona té graus de contamina-ció importants quan l’anticicló ge-nera condicions atmosfèriquesmolt perjudicials per a la ciutat. Enels últims 30 anys la situació hacanviat molt. Ha disminuït la con-taminació per partícules però ésveritat que, segons quines condi-cions es generen, hi ha graus decontaminació. Per lluitar contraaixò s’ha de pacificar el trànsit, po-tenciar el transport públic, anar apeu i en bicicleta i fer una apostaper l’energia elèctrica.

L’altre gran tema de debat és elturisme. La ciutat s’hi està en-tregant en excés?No. El turisme és una sort per a Bar-

Xavier TriasAlcalde de Barcelona

Text: Arnau Nadeu / Albert RibasFotografia: Pamela Martínez

“El turisme genera incomoditats, però tambéllocs de treball: seria un error oposar-s’hi”

Entrevista

Page 7: Liniasantandreu 49

7 | 30 juliol 2014 líniasantandreu.cat

celona. Si no fóssim una ciutat tu-rística, ho passaríem molt mésmalament i la crisi seria molt mésgran. Cada cop tenim un turismede més qualitat. És evident queaquest sector també genera inco-moditats, però també llocs de tre-ball. Ens equivocaríem si ens hiposéssim en contra. El que hemde fer és estendre’l per tota la ciu-tat i que tothom se’n puguin be-neficiar.

A mesura que ha crescut el tu-risme ho ha fet també la polèmicadels horaris comercials. Final-ment hi ha hagut acord entre CiUi PP i els comerciants estan satis-fets. És la solució definitiva?És la d’aquest any. Hi ha gent quepensa que això és la solució de

moltes coses, però jo no ho com-parteixo. Alguns asseguren queobrir els diumenges és com elmannà, però això no és veritat.Veurem què passa i quina expe-riència en traiem. Crec que aquestés un bon acord, però per a aquestany. Després ja ho veurem.

Els acords de govern havienavançat, fins ara, gràcies al su-port del PP. Malgrat aquest pactepels horaris comercials, semblaque la tendència s’havia trencatúltimament. Per què?Nosaltres estem en minoria i go-vernem amb qui ens dóna suport.Jo he ofert dos cops al PSC entraral govern i ambdues vegades hoha rebutjat. En canvi, el PP ha vol-gut formar-ne part i li he hagut de

dir que no, perquè sabia com evo-lucionaria el clima polític. Amb elPP discrepem en certs aspectes,però és veritat que aquesta forma-ció, en molts temes, ha pres deci-sions de col·laborar per fer go-vernable la ciutat, i jo li agraeixosincerament. Què ens passarà apartir d’ara? Doncs és un misteri,perquè entrem en un any electo-ral i diversos partits estan canviantels seus líders. La situació políticaactual és complicada.

Veu alguna possibilitat de pactaramb el PSC de Jaume Collboni?Sí, i tant. Jo sóc capaç de pactaramb tothom. Però les línies d’ac-tuació ja estan marcades. Aquestany que queda serà d’execuciód’un conjunt de mesures que ja

estan en marxa. No es produirangaires canvis.

Fins a quin punt Can Vies i l’auged’ERC li poden complicar la pos-sibilitat de revalidar l’alcaldia elmaig del 2015?La gent que em vota sap com sóc ino espera un comportament gairediferent del que he tingut en el casde Can Vies. Si no és que em coneixpoc, i és bo que la gent et conegui.I respecte a Esquerra, què ens pas-sarà? No ho sé, ja ho veurem.

El preocupa la possible atomit-zació del Ple després de les elec-cions de l’any que ve?No em preocupa, però és veritatque segurament hi haurà unacerta atomització del vot i aparei-

xeran nous partits que generaranmés competència. Això és bo o do-lent? D’entrada, crec que el fet que l’Ajuntament tingui la representa-ció que ha de tenir és bo. I, ensegon terme, cal analitzar si aixòpot perjudicar-te o beneficiar-te.Jo sempre dic que em beneficiarà,perquè si torno a guanyar les elec-cions, l’any que ve segur que tro-baré alguna formació que voldràentrar al govern.

Es refereix a Esquerra?Depèn dels resultats que obtinguicadascú. Pot ser ERC, però també elPSC, perquè en funció de com livagin les eleccions, la seva actitudpot canviar molt. Però, de moment,el que he de fer és seguir treballantcom fins ara per a la meva ciutat.

“Si torno a guanyar, l’any que ve segur que trobaré alguna formació que voldrà entrar al govern”

Entrevista

“Alguns asseguren que obrirels diumenges és com el mannà,però això no és veritat”

Finalment hi ha hagut acordentre l’Ajuntament i l'Ateneul’Harmonia i demà se signa elconveni per a la gestió del Ca-sal de barri. Està satisfet?Estic molt satisfet. Finalment elDistricte de Sant Andreu i les en-titats agrupades a l’Harmoniasignaran un acord de col·labora-ció pel qual se’ls cedeix l’ús delCasal de barri de Sant Andreu apartir dels criteris de gestió cí-vica. No ha estat fàcil, però alfinal, gràcies al diàleg, la nego-

ciació i la bona voluntat de lesdues parts hem aconseguit unacord satisfactori. El meu Go-vern té com a prioritat des quevam iniciar el mandat la coope-ració i la participació amb elsmoviments associatius dels dis-trictes i dels barris. Ara, el Casalde barri de Sant Andreu s’afe-geix a la llista de més de 40 es-pais que l’Ajuntament ha cedit aentitats de la ciutat amb aquestmodel de gestió compartida.

(Més informació a la pàgina següent)

“No ha estat fàcil, però al final hem aconseguit un acord amb l’Harmonia. Estic molt satisfet”

SANT ANDREU

Page 8: Liniasantandreu 49

30 juliol 2014

Sant Andreu| 8

líniasantandreu.cat

El primer festival de jazz deSant Andreu, passat l’estiu

MÚSICA4Sant Andreu tindràben aviat el seu primer festivalde jazz. L’Associació Sant An-dreu Jazz Band organitzarà elJazzing Festival, un festival quese celebrarà del 25 al 28 de se-tembre.

El festival comptarà ambuna programació equilibrada,amb grups locals de qualitat iamb músics internacionals decontrastada trajectòria, i segonsels seus organitzadors busca“promocionar el jazz, provocarun descobriment, incidir en elpúblic més jove de Barcelona,

vehiculitzar el jazz com a einamultifacètica amb un alt caràc-ter educatiu i vincular-lo amb al-tres expressions artístiques”.

Durant els quatre dies defestival es podrà veure, entred’altres, les actuacions d’An-drea Motis & Joan Chamorroquintet & Scott Robinson, Car-la Motis Trio, David MengualFree Spirits Big Band, D.O. NewEnsemble The Next Genera-tion, Eva Fernández & JoanChamorro Grup, Ignasi TerrazaTrio, Jamboree Big Latin Bando La Locomotora Negra.

El nou Canòdrom serà unarealitat a partir de l’any que veEQUIPAMENTS4L’Ajuntamentva aprovar fa dues setmanes elpla especial urbanístic per a la re-gulació del Canòdrom. La in-versió, que serà d’una mica mésd’un milió d’euros, servirà perrestaurar l’edifici catalogat i s’hiinstal·larà un centre de talentcreatiu, que entrarà en funcio-nament el 2015. “Connectaràles aptituds creatives i la capa-citat d’innovació de la indústriacultural amb el teixit empresa-

rial”, segons expliquen des delconsistori.

QUEIXES VEÏNALSEls veïns, amb el suport de l’o-posició, denuncien que la tra-mitació d’una modificació del Plageneral metropolità dels entornsdel Canòdrom que s’està duenta terme paral·lelament provo-carà que es perdin més de 3.000metres quadrats d’equipamentsen favor de zones verdes.

Neix Línia Barcelona Turisme, la publicació per als turistes

COMUNICACIÓ4El passat 1 dejuliol es va distribuir la prime-ra edició de Línia BarcelonaTurisme, una publicació tri-mestral orientada als turistes(forans i nacionals) que visitenla ciutat. Amb un tiratge de100.000 exemplars gratuïts ésel primer periòdic de la ciutatque s’imprimeix en quatre idio-mes (català, castellà, anglès ifrancès).

Aquest diari s’ha editat ambel suport publicitari de la Fun-dació Barcelona Comerç, l’Ajun-tament de Barcelona i la Gene-

ralitat de Catalunya. El seu ob-jectiu és informar els turistes so-bre indrets poc coneguts (elMonestir de Pedralbes, l’Hos-pital de Sant Pau, la zona del22@...), així com contribuir adescentralitzar de turistes elcentre de la ciutat.

La primera edició també fauna mirada al moment políticque viu el país, amb la qüestiósobiranista al centre del debat,i compta amb una entrevista al’alcalde Xavier Trias. La prò-xima edició de la publicacióserà el 23 de setembre.

Celebració | Novetats a les cases barates del Bon PastorAquesta setmana ha sortit a concurs la quarta i última fase de remodelació de les

cases barates del Bon Pastor. La intenció és completar la renovació total de les casesque es trobaven en mal estat i construir-ne 200 de noves, que tindran entre 60 i 90

metres quadrats i tres dormitoris. Es preveu que les obres comencin el 2016.

L’Ateneu l’Harmonia i el Districtesignaran demà a la tarda el con-veni per a la gestió del casal debarri després d’un llarg períodede negociacions.

L’acord estableix, tal com ex-plica l’alcalde Xavier Trias enl’entrevista que publica avui LíniaSant Andreu (veure pàgina 7), lacessió de l’espai a l’Harmonia “apartir dels criteris de gestió cívi-ca”, cosa que significa, resumi-dament, que seran els membresd’aquesta federació d’entitats elsque gestionaran el casal amb unacompanyament municipal “desuport”. Així ho explicava a l’an-terior edició d’aquest periòdicXavier Serrà, membre de l’Har-monia, el qual va detallar que l’a-cord es basaria en tres punts.

El primer, que la gestió del ca-

sal de barri de Sant Andreu s’em-marcaria en el model de gestióciutadana. El segon, que la gestiódel casal recauria en l’Harmoniaamb un acompanyament de l’A-juntament. I, finalment, que elprojecte presentat per la federa-ció d’entitats el dia de la reunió iel document que recull l’acord perla gestió ciutadana serien la baseper consensuar l’acord definitiu.Un acord del qual, en el tanca-ment d’aquesta edició, encara nose’n coneixien els detalls. Tot iaixò, ambdues parts sí que van vo-

ler mostrar la seva satisfacció pelpacte que s’ha aconseguit. “Hanestat 8 anys de treball col·lectiu iuns mesos molt intensos”, re-cordava l’Harmonia en un co-municat, la qual cosa ha fet quel’acord s’hagi valorat “positiva-ment” des de l’ateneu, en parau-les de Ferran Verdaguer, un altredels membres de l’Harmonia.

L’alcalde Xavier Trias, en de-claracions a Línia Santa Andreu,també s’ha mostrat “molt satisfet”per un acord que reconeix que “noha estat fàcil”.

L’Harmonia i el Districte signendemà l’acord pel casal de barri

RedaccióSANT ANDREU

» Se cedeix l’ús de l’espai a l’Ateneu “a partir dels criteris de gestió cívica”» L’Ajuntament i l’Harmonia valoren “positivament” el pacte assolit

Page 9: Liniasantandreu 49

Sant Andreu9 | 30 juliol 2014 líniasantandreu.cat

El govern municipal que en-capçala l’alcalde Xavier Triasha tancat un ampli acord amb elPP que permetrà tirar enda-vant tres actuacions de milloradel barri de la Trinitat Vella.

L’actuació més important deles tres, que rebrà una inversióde set milions d’euros, permetràreallotjar els veïns que viuenen blocs de pisos afectats peraluminosi a la Trinitat Nova,després que s’hagi acordat pagarunes expropiacions que queda-ven pendents. La segona actua-ció permetrà urbanitzar de for-ma provisional els entorns de lapresó de la Trinitat Vella, queestà pendent d’enderrocar. S’hifarà, a partir de l’octubre, unaparcament, una zona per prac-ticar l’esport, un parc infantil iun espai pels gossos. Ambaquestes millores l’Ajuntamentvol evitar que la zona es vagi de-gradant i, més endavant, es pre-

veu instal·lar-hi equipamentspúblics, habitatge social i unazona verda.

La tercera inversió, de100.000 euros, servirà per re-dactar el projecte d’equipamentsde Porta Trinitat. L’acord vaser presentat pel cap municipaldel PP, Alberto Fernández Díaz,que va assegurar que “cal fer in-

versions als barris que estanmolt castigats”.

ENDERROCAMENT DE CASESD’altra banda, l’Ajuntament vaenderrocar la setmana passadales últimes cases dels funciona-ris de la presó de la Trinitat Ve-lla. En concret van ser els pave-llons 19, 20, 21 i 22.

La presó de la Trinitat Vella. Foto: Google Maps

CiU i PP pacten tres actuacions per millorar la Trinitat Vella

RedaccióSANT ANDREU

SOCIETAT4Dissabte passat migcentenar de persones es vanconcentrar al passeig SantaColoma, al davant del bloc depisos del Patronat Municipal del’Habitatge de Barcelona, perexigir solucions pel cas de la fa-mília desnonada que està ocu-pant un dels pisos d’aquest bloci que corria el perill de tornar aser desallotjada.

Precisament, dissabte, elpare de la família va morir acausa d’un càncer terminal, po-ques hores després que es pro-duís una trobada entre la pla-taforma 500x20 –l’encarrega-

da de liderar aquesta protestajuntament amb l’Associació delVeïnat del Titànic (Vores delCinturó)– amb la tinent d’al-calde Maite Fandos. Durant lareunió, a la qual també van as-sistir Antoni Sorolla, delegatd’Habitage de l’Ajuntament iAngel Miret, gerent de l’àrea deQualitat de vida, Igualtat i Es-ports, Fandos es va compro-metre que la família no seriadesnonada.

PROTESTA AL DISTRICTEDesprés de la manifestació, laprotesta es va dirigir a la seu del

districte, on els manifestantsvan penjar-hi una pancarta ensenyal de protesta i van recollir300 euros que han de servir perajudar la mare i el fill, que estroben en una situació econò-mica molt precària.

Des de la plataforma Habi-tatge Públic i Assequible, unaaltra de les entitats que formapart de les reivindicacions, de-nuncien que “ara la mare i el filles troben davant d’un futur in-cert i depenent de la bona vo-luntat de l’administració perdonar-los una solució o desno-nar-los”.

Volen solucions per a una famíliaque ocupa un pis municipal

Imatge de la protesta de dissabte passat. Foto: Habitatge Públic i Assequible

Page 10: Liniasantandreu 49

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 10 30 juliol 2014líniasantandreu.cat

Page 11: Liniasantandreu 49

Sant Andreu11 | 30 juliol 2014 líniasantandreu.cat

Està previst que les obres quedin enllestides a finals d’any. Foto: Ajuntament

En marxa les obres per recuperardos espais de la Fabra i Coats

L’Ajuntament ha iniciat les obresde rehabilitació de dos espais endesús del recinte de la Fabra iCoats: Can Fontanet i la sala deles calderes. Aquestes actua-cions tenen com a objectiu am-pliar l’espai públic de l’equipa-ment i tenen un pressupost deprop de 705.000 euros. D’a-questa manera, està previst queles actuacions de millora es com-pletin abans de finalitzar aquestany 2014.

L’espai de Can Fontanet ésuna nau amb una superfície de230 metres quadrats. Les ac-tuacions que s’han iniciat pre-veuen convertir aquesta seccióde la fàbrica en el Centre d’In-terpretació dels Tres Tombs deSant Andreu.

Amb tot, està previst encabir-hi un estable per a quatre cavallsi un espai per a l’exposició delscarruatges de la festa, conjunta-ment amb una recreació d’unforn de ferrer i les eines neces-sàries per ferrar els animals.Per altra banda, també s’habili-tarà una sala polivalent per aprojeccions i presentacions.

Arquitectònicament, la naumantindrà l’aspecte visual actual,tot i que el vestíbul serà un espaividrat per tal que des de l’exte-rior es pugui veure l’interior delpati enjardinat.

SALA DE CALDERESUna altra de les potes d’aquestaactuació és la renovació de la salade calderes, construïda entre el1910 i 1920, on es van instal·larles calderes de la fàbrica. Es re-tirarà l’aminat de la sala de con-ducció de fums i es consolidaràel mur interior. L’objectiu d’a-questa actuació és convertiraquest espai en una sala museu.

RedaccióSANT ANDREU

EQUIPAMENTS4En total, l’an-tic recinte fabril de la Fabra i Co-ats disposa de més de 30.000metres quadrats per a ús públic.

Fins al moment, diversesentitats ja desenvolupen la sevaactivitat al complex, com la Fe-deració Catalana d’Escacs, laFundació Àmbit, l’Associaciód’Amics de la Fabra i Coats,ASEM Catalunya i Voluntaris2000, entre altres. També estàen marxa l’espai de creació i elCentre d’Art Contemporani, lasala polivalent Espai Josep Botai l’escola bressol La Filadora. Amés, fa poc temps s’ha obert elcasal de barri.

Altres equipaments que estroben en diferents fases deprojecció són un institut d’edu-cació de secundària, habitatgesde lloguer de titularitat munici-pal i l’edifici definitiu de l’esco-la Can Fabra. Amb tot, la Fabrai Coats s’ha convertit en unequipament de referència al dis-tricte de Sant Andreu.

Un complexque bull

d’activitat

Page 12: Liniasantandreu 49

Sant Andreu| 12 30 juliol 2014líniasantandreu.cat

35 anys al servei de les personesamb malalties mentals. Aques-ta ha estat i és la feina de l’Arep(Associació per a la Rehabilita-ció de Persones amb MalaltiaMental), que va néixer el 1979davant la mancança de recursosi ajudes amb què es trobaven lespersones amb esquizofrènia id’altres malalties mentals. Desd’aleshores l’entitat ha creat al-ternatives per ajudar i rehabili-tar les persones afectades d’unamalaltia mental i millorar elseu nivell de qualitat de vida.

Actualment Arep té 197 socis,atén uns 180 usuaris i acumulauna gran experiència en el seuàmbit. Durant 35 anys han tre-ballat per millorar les condi-cions de vida d’aquests pacients,la seva integració en la societati en el sistema productiu i la llui-ta contra els tòpics i els perjudi-cis que, més que la malaltia en si,els acorralen i aïllen. L’entitat

desenvolupa la seva feina tantamb pacients de dia –comptaamb una unitat terapèutica quetreballa com a centre de dia–com amb pacients permanents.Els pacients troben en aquestservei diferents maneres d’in-crementar la seva autonomiaper tal d’augmentar les sevescapacitats cognitives i socials.

Un altre dels punts forts d’a-questa associació és el que des-envolupa el departament d’O-rientació Psicològica i d’Inter-venció Personal i Comunitària,que organitza reunions adreça-des als associats, als familiars iamics de persones amb malaltiamental. L’objectiu és ajudar aentendre la malaltia i trencaramb l’estigma social, a l’hora que

s’intenta prevenir l’aparició denous casos. Es tracta d’una tas-ca d’una importància cabdal, jaque un dels grans obstacles queha de superar la gent que pateixmalalties mentals és, sovint, laincomprensió social.

EL CLUB SOCIALAmb l’objectiu de millorar les re-lacions entre persones amb ma-laltia mental, l’entitat disposa delClub Social. Els usuaris partici-pen mitjançant assemblees en laprogramació i la gestió de les se-ves activitats. Un altre dels ser-veis de l’Arep és el Centre Es-pecial de Treball La Calaixera,que té com a missió la creació imanteniment de llocs de treballde qualitat per a persones ambmalaltia mental. D’aquesta ma-nera aconsegueixen la inserciólaboral a l’empresa ordinària.D’altra banda, les llars residèn-cia i les llars amb suport per-meten aquestes persones mi-llorar l’autonomia, la comuni-cació i la reeducació de les sevescapacitats per a un bon funcio-nament de la vida diària.

35 anys al servei dels malalts » Des de l’any 1979 l’Arep ha ajudat a rehabilitar persones afectades d’una malaltia mental

» Actualment té 197 socis, atén uns 180 usuaris i acumula una gran experiència en el seu àmbit

SOCIETAT4Per celebrar el 35èaniversari, l’entitat ha organit-zat diferents actes commemo-ratius com xerrades, portesobertes o un festival. L’acte es-trella de la celebració es va pro-duir el passat cinc de juny ambl’obertura d’una botiga que apos-ta per la venda d’alimentació sa-ludable, de proximitat i ambun marcat component social, CalRomesco, on treballen personesque pateixen diferents malaltiesmentals.

L’ objectiu és crear i man-tenir llocs de treball de qualitatper a persones amb una malal-tia mental greu, dins d’una em-presa eficient, sostenible i ren-dible i que, al mateix temps, pro-mogui la inserció laboral enl’empresa ordinària. A Cal Ro-mesco s’hi poden comprar frui-ta, verdura, làctics, llegums,cafè, dolços, cervesa artesana, vi,cava i embotits, entre altres.

Treballar a Cal Romesco

L’Arep organitza tot tipus d’activitats en el marc de la seva ajuda als malalts mentals. Fotos: Arep

L’associació buscaque els malalts no

siguin estigmatitzats

RedaccióSANT ANDREU

Page 13: Liniasantandreu 49

13 |

30 juliol 2014

Comerçlíniasantandreu.cat

La plataforma de veïns i comer-ciants contrària a l’ampliació delcentre comercial la Maquinistaestudia portar a la justícia l’a-provació del pla que preveu l’in-crement de la superfície d’aquestcentre. Així ho ha confirmat a Lí-nia Sant Andreu Pròsper Puig,president de l’Eix comercial deSant Andreu, una de les entitatsque formen part de la plataformaNo al ‘pelotazo’ de la Maquinis-ta. “Volem encarregar un estudijurídic per veure si aquesta am-pliació es pot portar al contenciósadministratiu”, assegura Puig.De moment, la plataforma afir-ma que reprendrà la seva pro-testa el setembre.

Per altra banda, la plataformaes reuneix avui amb el grup mu-nicipal d’ICV-EUiA per tractaraquesta qüestió. Janet Sanz, re-gidora ecosocialista al consisto-ri, explica a aquesta publicacióque “hem de veure quines es-cletxes legals hi ha per oposar-nos a aquesta ampliació”.

El passat divendres 25 de ju-liol es va aprovar al Ple, amb el su-port de CiU i PP i el vot en con-tra de PSC, UxB i ICV-EUiA, elpla que permetrà l’ampliació dela superfície del centre comercialla Maquinista. Aquesta iniciativamodifica els usos industrials icomercials de la zona, que passena ser d’habitatge i també amplienel vessant comercial. A més del’ampliació del centre, la pro-posta contempla la construcció deprop de 600 habitatges –con-

centrats en 5 torres de més de 20pisos– i d’una escola. El tinentd’alcalde d’Hàbitat Urbà, AntoniVives, va destacar que “l’acord so-bre la Maquinista comportaràbeneficis per a Sant Andreu, jaque permetrà crear teixit urbà enaquell entorn”.

UN “GREUGE” PER AL COMERÇTanmateix, segons els botiguersde la zona, aquesta actuació “per-judicaria greument el comerç debarri de Sant Andreu i Bon Pas-tor”, tal com assegura la plata-forma en un comunicat. Enaquesta línia es mou el presidentde PIMEC Comerç, AlejandroGoñi, que qüestiona en una notapublicada al web de l’Eix Sant An-dreu la necessitat d’ampliar laMaquinista i critica “un consistorique parla molt de participació,però sembla que aquesta s’acabaquan hi ha interessos econòmics”.

Des de la plataforma també esdenuncia que aquesta operació“triplicaria el valor del sòl”, pro-pietat d’Unibail-Rodamco, l’em-presa que gestiona la Maquinis-ta. Tot i això, l’Ajuntament argu-menta que amb els aprofitaments

urbanístics que el centre comer-cial haurà de pagar pel canvi devalor del sòl es podrà finançarà laconstrucció de l’escola la Ma-quinista, la qual des de fa sisanys funciona amb barracots.

La plataforma, però, titlla de“xantatge” aquesta operació, jaque “les administracions tenenl’obligació de fer i pagar les es-coles”, expliquen. “No ens opo-sem a l’escola, que s’ha de feramb urgència, sinó al fet que esconstrueixi com a excusa perampliar el centre comercial”, diuPuig. Així s’expressa també Sanz,que es pregunta si el que es volrealment és “construir una escolao ampliar el centre”. Els terrenyson s’efectuarà tota aquesta ope-ració urbanística es troben just aldavant de l’actual centre comer-cial, un espai que ara per ara esfa servir com a aparcament.

Els partits de l’oposició alconsistori també s’han expressaten contra d’aquesta actuació. Defet, l’alcaldable del PSC, JaumeCollboni, va reunir-se amb veïnsi comerciants de Sant Andreu iBon Pastor i va criticar les “co-artades socials de Trias”.

Presentació del manifest de ‘No al pelotazo de la Maquinista’. Foto: NPM

Estudien portar a la justícial’ampliació de la Maquinista

» La plataforma contrària a l’increment de la superfície del centre volencarregar un estudi jurídic per veure si pot dur el tema al contenciós

Es confirma la frenada de lacaiguda de vendes del comerç

ESTUDI4A poc a poc el comerçva veient la llum al final del tú-nel. Segons les dades de l’Indi-cador de Comerç de Barcelona(IcoB) presentades fa uns dies, lacaiguda de les vendes durant elsegon trimestre de l’any va ser in-ferior a l’1% –0,8%–, un aspec-te que confirma la disminució dela caiguda dels resultats que ja esva registrar durant el primer tri-mestre de l’any –d’un 1,4%, in-ferior a la que es va produir l’anypassat durant les mateixes da-tes–.

Aquestes dades esperança-dores fan que els comerciants au-gurin uns resultats millors a molt

curt termini i que les vendes du-rant aquest estiu i el següent tri-mestre puguin millorar. En elmarc d’aquest panorama, desta-ca la dinàmica del sector de l’ali-mentació, que ha registrat durantels últims tres mesos un augmentde vendes de l’1%, el primer sal-do positiu de tots els sectors desdel 2010.

Vicenç Gasca, president de laFundació Barcelona Comerç, in-dica que la disminució de la cai-guda de les vendes per sota del’1% i la millora dels resultats du-rant la primera setmana de re-baixes “semblen augurar el co-mençament de la recuperació”.

Presenten la nova edició del Começ i les Escoles

PROJECTE4La novena ediciódel programa El Comerç i les Es-coles ja està en marxa. L’Ajun-tament va presentar fa uns diesal Cosmo Caixa aquesta inicia-tiva que té com a objectiu afa-vorir el coneixement de l’en-torn cultural, històric i socialde Barcelona mitjançant el co-merç de proximitat.

Durant la presentació, elstècnics van explicar els contin-guts del programa, que estanadreçats a alumnes d’educacióinfantil, primària i secundària.Les escoles interessades a parti-

cipar-hi poden inscriure’s-hi finsal pròxim 11 d’octubre.

Una de les activitats que mésinterès desperta entre els parti-cipants són les visites guiades alscomerços de la ciutat, que en-guany arriben al seu quart any devida. En aquesta nova edició, untotal de 46 establiments de totala ciutat obriran les seves portesals joves clients. Des que es va in-corporar aquesta iniciativa alprograma, ara fa quatre edi-cions, el nombre de botiguesparticipants ha crescut de ma-nera exponencial.

F. Javier RodríguezSANT ANDREU

Iniciativa | Torna el Concurs de paranys de Sant AndreuL’Eix comercial de Sant Andreu va celebrar des de finals del mes de juny i fins a principis de juliol

una nova edició del Concurs de paranys als aparadors de Sant Andreu. Aquesta activitat estavaadreçada a infants i joves d’entre 5 i 17 anys del districte, que van haver de seguir una ruta pels comerços de Sant Andreu i esbrinar quins eren els productes que no quadraven als aparadors.

Page 14: Liniasantandreu 49

30 juliol 2014

Esports| 14

líniasantandreu.cat

La UE Sant Andreu es presentaavui davant de la seva afició apartir de les 7 de la tarda al Nar-cís Sala. L’entitat presentarà, amés, la seva nova samarreta.Més tard, serà el torn del Me-morial Narcís Sala, un trofeuque enguany ha recuperat el clubi que serà entregat al guanyadordel partit entre el Sant Andreu iel Santfeliuenc.

Però la gran expectació vindràde la mà de les noves cares delclub, tant a la gespa com a la tri-buna. I és que avui es presentaoficialment el projecte de Dino-rah Santa Ana da Silva, exdonadel culer Dani Alves, que a inicisdel mes de juliol va adquirir el pa-quet accionarial de Manuel Ca-mino, el fins a aquell momentpresident de l’entitat.

Una de les primeres mesuresde la nova directiva va ser lacontractació de Piti Belmonte,exentrenador del Badalona, persubstituir Martí Cifuentes en labanqueta quadribarrada. A més,destaquen les contractacions delsgermans Viale, dos jugadors degran talent procedents de l’Hos-pitalet –on han completat grans

temporades–, del migcampistaJoaquín Calderón o del lateralamb experiència Llamas.

En relació a les possibles porsde l’afició sobre l’actuació de lanova direcció, la nova màximamandatària de l’entitat va afirmarque “el club és dels aficionats” iva deixar clar que “no canviaremla seva ànima”.

Da Silva i Piti Belmonte durant la seva presentació. Foto: UE Sant Andreu

Es presenta la nova UE SantAndreu de l’exdona de Dani Alves

» Els quadribarrats jugaran aquesta tarda contra el Santfeliuenc» La nova màxima mandatària diu que “el club és dels aficionats”

El millor patinatge ‘freestyle’del món arriba a la ciutat

PATINATGE4La zona de l’Arcde Triomf es va convertir aquestcap de setmana en l’epicentre delpatinatge freestyle. Més de 70 es-portistes d’alt nivell que practi-quen aquesta modalitat van com-petir en el Trofeu Ciutat de Bar-celona Patinatge Freestyle alpasseig de Lluís Companys. Lacita va estar organitzada per l’es-cola de patinatge Rodats, amb lacol·laboració de la Federació Ca-talana de Patinatge.

A més dels participants locals,també hi va haver esportistes de

França, Itàlia, Polònia, Irlanda,República Txeca, Brasil, Perú,Geòrgia i Romania. Entreaquests, va destacar la presènciadel quatre vegades campió delmón, Vincent Vuvankha, aixícom de la campiona del món el2009, Caroline Lejeune.

El president de Rodats, Car-les Flores, va assegurar que “Bar-celona és la capital mundial delpatinatge freestyle”, i és que en10 anys l’increment de partici-pants en aquest trofeu ha estatconsiderable.

Àngel Bernet i Ribó, noupresident del CN Sant Andreu

ELECCIONS4Ja es coneix el noupresident del CN Sant Andreu.Després de la renúncia de l’an-terior mandatari, Antoni Valls,l’entitat va iniciar un procés percelebrar uns comicis i escollir unanova junta directiva. Finalment,la candidatura d’Àngel Bernet iRibó va guanyar fa pocs dies leseleccions amb un total de 901vots, davant dels 591 de VicençAllué, l’altre candidat que es vapresentar als comicis a president.

El nombre d’electors ambdret a participar va ser de 6.545,dels quals 1.521 van exercir el seudret al vot. La junta directiva sor-tint d’aquests comicis estarà for-mada per dos vicepresi-dents –Joan Marimón i JaumePerna–, un secretari –AlbertMarrugat–, un comptador –Ra-fael Calzado– i un tresorer –JoséLuis Soria–, a més de cinc vocals.Així, el club ja podrà començar apreparar la pròxima temporada.

Barcelona i la seva relació ambel waterpolo, en una mostra

EXPOSICIÓ4El Museu Olímpici de l’Esport Joan Antoni Sama-ranch, de la mà de les federacionscatalana i espanyola de natació,ha acollit durant els darrers dosmesos una exposició sobre la re-lació del waterpolo amb la ciutat.

Barcelona, capital del wa-terpolomostra instantànies quecapturen un esport com el wa-terpolo des del prisma de diver-sos fotògrafs que l’estiu del 2013van seguir els partits del Cam-

pionat del Món de Natació cele-brat a la capital catalana.

La tradició del waterpolo aBarcelona és molt important,ja que és un esport amb una llar-ga història que es remunta a laprimera dècada del segle XX ique actualment continua d’ac-tualitat. Fa poques setmanes lacapital catalana va acollir la finalde la Champions del waterpolo,la Final Six, que va guanyar l’A-tlètic-Barceloneta.

RedaccióSANT ANDREU

Més de 70 esportistes van participar en el torneig. Foto: Ajuntament

Atletisme | Comencen les inscripcions per a la Cursa de la MercèLes inscripcions per a la trenta-cinquena edició de la Cursa de la Mercè ja estan obertes.

La tradicional competició atlètica, que tindrà lloc el pròxim 28 de setembre –uns dies després del que és habitual– destinarà els beneficis de les participacions

dels corredors a una causa solidària, com ho ha fet històricament.

Page 15: Liniasantandreu 49

Agenda15 | 30 juliol 2014 líniasantandreu.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDIVENDRES 5 DE SETEMBRE20:30 Concert de Música càtara a càrrec d’En-

sembleme Consolament, una oportunitatper recuperar la música dels trobadors imennestrelesmedievals. / Centre cívic Navas.

FINS AVUI17:00 Taller de balls en línia sense parella per

a adults. Amb aquest curs s’ensenyarà els pas-sos principals per ballar de manera correctaen parella. / Centre cívic del Bon Pastor.

DIMARTS 9 DE SETEMBRE19:30Conferència sobre les habilitats per resoldre

conflictes en parella. En tots els vincles hi haconflicte, però amb aquesta xerrada s’intentaràdonar eines per facilitar la seva correcta re-solució. / Centre cívic Navas.

FINS AVUIMatí-Tarda Festa Major de Baró de Viver: expo-

sició fotogràfica. Aquesta mostra d’instantàniesfa una repassada a la història de la festa grand’aquest barri i dels moments àlgids de les se-ves celebracions. / Centre cívic Baró de Viver.

FINS AL 26 DE SETEMBREMatí-Tarda Exposició EGTA SIAP, a càrrec de Jor-

di Guarch, un tècnic superior en arts plàsti-ques i disseny en arts aplicades al mur. Con-fusions que sorgeixen d’imatges. Un punt departida per a la descripció del paisatge inte-rior. / Centre cívic la Sagrera.

FINS AVUI18:30-19:30Taller especial de dansa per a in-

fants, adreçat a nens i nenes que vulguinaprendre coreografies pensades especial-ment per a les seves característiques. / Cen-tre cívic Bon Pastor.

DILLUNS 1 DE SETEMBREMatí-Tarda Pau! Desperta! Avui comença l’escola!,

és una mostra que intenta explicar el difícilpas que suposa per als infants i les famíliesel primer any a l’escola. / Centre cívic Navas.

DE L’1 AL 10 DE SETEMBREMatí-Tarda El CN Sant Andreu celebra els seus

campus d’estiu. En aquest cas, serà l’últim tornd’aquest campus adreçat a infants d’entre 3i 5 anys. / CEM Sant Andreu.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Proposta que s’emmarca en el pro-grama Viu un estiu a la teva mida, im-pulsat per l’Ajuntament. És un reco-rregut del què passa pels barris de BonPastor, Sant Andreu i la Sagrera. / Pla-ça d’Orfila.

Taller fotogràfic a Sant AndreuFins al 27 d’agost

La inscripció als cursos i tallers del Cen-tre cívic Sant Andreu comencen amitjans del mes de setembre. Lesplaces són limitades i es realitzen perordre d’arribada. / Centre cívic Sant An-dreu.

Inscripció als tallers de la tardor

Del 16 al 18 de setembre

L’Associació Sant Andreu Jazz Band i elDistricte de Sant Andreu organitzen elJazzing Festival, un esdevenimentmusical que tindrà lloc al districte i quevol promoure el jazz entre tots els pú-blics. / Centre cívic Sant Andreu.

Jazzing Festival a Sant Andreu

Del 25 al 28 de setembre

El nou projecte de la UE Sant Andreues presenta oficialment davant la sevaafició al Narcís Sala. El club ha fet unacrida als aficionats perquè vagin aomplir l’estadi.

Presentació de la UE Sant Andreu

Avui a les 19:30

Page 16: Liniasantandreu 49

| 16 30 juliol 2014líniasantandreu.cat Pròxima edició: 23 de setembre