Liniatres 12

redacció: [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

10 d’abril de 2014 · Núm.12esplugues · sant joan despí · sant just desvern

Vint-i-un municipis clamenper la consulta sobiranista

Un 70% de les poblacions del Baix Llobregat assisteixen a la presentació de la Taula comarcal pel Dret a Decidir pàg 12

Sant Just pàg 11L’Ajuntament redueix en un 9,56% el consumd’electricitat i gas

Esplugues pàg 8Es commemoren els50 anys del plató decinema ‘Esplugues City’

Comerç pàg 12Sant Joan Despí aposta pelcooperativisme al municipi

Esports pàg 13La Federació Catalana portaa Esplugues el TecniBàsquet

Medi ambient pàg 3Sant Just i Espluguessuperen els límits de contaminació de l’OMS

Esplugues pàg 8Interior i Ajuntamentsumen esforços perresoldre emergències

L’aposta per la bicipàg 10

Sant Joan Despí s’adhereix al pla de mobilitat sostenible metropolità

líniatres

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniatres 10 abril 2014

3 | En Portada líniatres10 abril 2014

L’amenaça de la contaminació» Sant Just Desvern i Esplugues superen els límits de contaminació recomanats per l’OMS» La pol·lució ambiental causa milions de morts i malalties cada any, també a Catalunya

Cada any moren al món uns 4 mi-lions de persones per culpa de lacontaminació. Són xifres de l’Or-ganització Mundial de la Salut(OMS) que posen de manifest quela contaminació atmosfèrica és unproblema, i greu, que està sobrela taula. Tot i els intents políticsper reduir els nivells de pol·lució,la situació segueix sent preocu-pant i es troba lluny d’aconseguirla sostenibilitat.

L’OMS alerta que una vuitenapart de les morts mundials que esprodueixen cada any tenen rela-ció directa amb la contaminacióde l’aire, ja sigui a l’interior de lescases (4,3 milions estimats demorts) o ambiental (3,7 milionsestimats de morts). Aquesta últi-ma és molt present a les grans ciu-

tats i àrees metropolitanes. Lespartícules i agents contaminantssón substàncies molt nocives, jaque s’inhalen amb la respiració.S’ha comprovat que hi ha relacióentre l’exposició a la pol·lució i les

malalties cardiovasculars, el càn-cer i les malalties respiratòries.

Aquest és un problema queafecta, sobretot, els països d’in-gressos baixos i mitjans a les re-gions de l’Àsia Sud-oriental i delPacífic Occidental, però que enmenor mesura també és ben pre-sent al nostre país. Segons diver-

sos estudis europeus, a l’Estat hiha unes 20.000 morts prematu-res per la contaminació de l’aire.Els ecologistes ja fa temps que avi-sen que aquest és un problemagreu i que l’aire que respirem dis-ta molt del que seria recomanable.

UN PROBLEMA PROPERUn informe de l’organització Eco-logistes en Acció sobre la qualitatde l’aire el 2012 revela que a totCatalunya es van superar els va-lors anuals i diaris recomanats perl’OMS de diverses partícules con-taminants i, en algunes estacionsde mesura, també els límits legals.De fet, les pitjors dades es van re-collir a l’àrea de Barcelona.

La Comissió Europea ha ela-borat una legislació que regula iestableix límits legals en els valorsde concentració de diòxid de car-boni, diòxid de nitrogen (NO2),partícules fines en suspensió a l’ai-re (PM10 i PM2,5), ozó troposfè-

ric (O3) i diòxid de sofre (SO2), lessubstàncies contaminants méspresents a Catalunya. A banda dela regulació legal, l’OMS tambémarca uns límits, més exigents,sobre els nivells de contaminació

de l’aire, en funció del que consi-dera saludable.

Segons l’estudi, el diòxid de ni-trogen va presentar una incidèn-cia rellevant a les regions quemés trànsit rodat suporten, és adir, el Baix Llobregat (amb mol-tes de les seves estacions quemesuren la qualitat de l’aire so-

brepassant el valor límit anual es-tablert per la normativa) i la ciu-tat de Barcelona i l’AMB.

Al Baix Llobregat, la supera-ció dels límits del nivell de diòxidde carboni es va produir, sobretot,a l’estació de Sant Just Desvern iEsplugues de Llobregat. A SantJust, el 2012 es van superar els va-lors mitjans anuals recomanats dePM10. De fet, l’OMS recomanaque no es superi el valor límit dia-ri de PM10 (20 µg/m3) i a l’esta-ció de Sant Just Desvern s’hi vanregistrar 22 µg/m3. A Espluguesde Llobregat, l’estació va registrar21 µg/m3.

Ecologistes en acció, a més,denuncia que actualment no exis-teix un pla d’actuació efectiu perreduir la contaminació, fet queconsideren una “falta de com-promís de les administracionscatalanes”. La contaminació és jaun problema i, sobretot, una ame-naça per al futur.

J. G. Ribas / N. MàrmolESPLUGUES

La concentració de cotxes i l’activitat industrial són les principals causes de contaminació atmosfèrica. Foto: Arxiu

Moren 3,7 milions

de persones al món

per la contaminació

de l’aire cada any

L’OMS considera

la pol·lució

ambiental com un

agent cancerigen

Comarca| 4

líniatres 10 abril 2014

El president de la Diputació deBarcelona, Salvador Esteve, varecórrer totes les comarques dela província fa unes setmanes perpresentar el Catàleg de Serveis2014 i les diferents inversionsque aquesta administració ofe-reix mitjançant el pla “Xarxa degoverns locals 2012-2015”. Tam-bé va fer parada al Baix Llobre-gat on, acompanyat del vice-president tercer i responsable deCooperació Local, Joaquim Fe-rrer, va presentar les novetatsd’aquests instruments de su-port al món local.

Salvador Esteve i JoaquimFerrer van realitzar una sessió in-formativa al Consell Comarcaldavant dels alcaldes i alcaldessesdel territori. Esteve va explicarque el nou Catàleg de serveis2014 optimitza les línies d'as-sistència als governs locals i

posa al seu abast 53,9 milionsd’euros repartits en 217 recursosque volen donar resposta a lesnecessitats actuals. Un fet que vaservir al president de la Diputa-ció, Salvador Esteve, per recor-dar que la seva voluntat és “con-tinuar donant suport al món lo-

cal des del respecte a l'autonomialocal, perquè nosaltres no podemsuplir la feina que fan els ajun-taments”.

El president del Consell Co-marcal del Baix Llobregat, Joa-quim Balsera, va agrair el treballen xarxa que realitza la Diputa-

ció, i va afirmar que reconeixen“l'esforç de la institució per estara l'alçada de les necessitats quedemanden els ciutadans” i vaqualificar aquesta ajuda com a“imprescindible”.

INVERSIONS A LA COMARCAEls governs locals del Baix Llo-bregat han rebut 94,98 milionsd’euros en inversions al territo-ri. Una xifra que estava pactadamitjançant els diferents instru-ments de concertació del pla“Xarxa de governs locals 2012-2015”. El president Salvador Es-teve va explicar que són “ cons-cients de les dificultats que pa-teixen els governs locals” i queper això intenten “unificar ob-jectius i oferir l'ajuda” que de-manen els ciutadans i les admi-nistracions locals.

Aquestes inversions prove-nen de les meses de concertació,el Catàleg de Serveis i els pro-grames complementaris com eld'urgència social o suport a l'e-conomia productiva local.

95 milions per al Baix Llobregat» El president de la Diputació de Barcelona presenta a la comarca les inversions que ha fet al territori

» Els governs locals tenen a l’abast més de 200 recursos del Catàleg de Serveis 2014

RedaccióBAIX LLOBREGAT

PRESSUPOST4El Catàleg 2014compta amb un pressupost totalde 53,9 milions d’euros, delsquals 45,7 milions corresponen arecursos econòmics i 8,2 mi-lions a recursos tècnics i mate-rials. D’aquests, un 50% (28,8 mi-lions d’euros) van destinats al’Àrea d’Atenció a les persones, i14 milions d’euros més a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic Lo-cal, tal com va explicar el vice-president tercer.

Dels 217 recursos que ofereixel Catàleg de serveis, 111 són de ti-pus tècnic, i representen el per-centatge més alt de l’oferta, ambun 51%. La resta són 58 recursoseconòmics (27% del total) i 48recursos materials (22% res-tant del total de l’oferta).

Joaquim Ferrer va recordarque aquest any s'amplien les lí-nies d'assistència en l'àmbit degovern local i de les tecnologiesi els sistemes d'informació.

Recursos per a les persones

Esteve presenta les

inversions a la

comarca del pla

“Xarxa de governs

locals 2012-2015”

El president de la Diputació, Salvador Esteve, va visitar tota la província per presentar els serveis oferts als governs locals. Foto: Òscar Ferrer / Diputació de Barcelona

Inversions | Coordinació entre les administracions localsLes inversions al territori són fruit del treball en xarxa entre els governs locals i la

Diputació per tal de dotar de la màxima autonomia els ens locals. Aquestes inversions vandes de les previstes al Catàleg de Serveis, a ajudes d’urgència social, ajudes al transport

escolar, programes de crèdit local, assistència financera i les meses de concertació.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | líniatres10 abril 2014

| 6Opiniólíniatres 10 abril 2014

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniatres Dipòsit legal: BP. 12320-2013

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Tres no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@jserra: Què es necessita per participar ala Via Catalana? Dos braços i una cama peraguantar-se. El cap no cal! #gigafotomu-tant.

@JordiRoigG: Catalunya mai no ha parlatde sang. Rajoy fa servir arguments es-pecífics del racisme i un determinismegenètic inexistent.

@CatalunyaRadio: Gay de Liébana creuque si és certa la sanció de la FIFA, el Barças'haurà de reforçar amb jugadors de la#Masia.

Que la celebrity Shakira cantiuna cançó en català en el seunou disc (una versió de la cèle-bre Boig per tu, dels míticsSau) no hauria de ser tan es-trany, si tenim en compte queel seu home és català (GerardPiqué, el Beckembauer delBarça), i que el segon llinatgede la famosa cantant colom-biana és Ripoll, tot indicant cla-rament d’on ve sa mare. El seuprimer llinatge és Mebarak, iprocedeix del Líban, si no vaigequivocat.

La introducció del català (alcostat del castellà i de l’anglès)en la discografia de la Shakiraha provocat, immediatament,una allau de bogeria a Espa-nya. A les xarxes socials hanabundat tot tipus de comenta-ris catalanòfobs i racistes, acausa d’aquest fet. Boig per tuha fet embogir aquesta partd’Espanya que pateix al·lèrgiaa la pluralitat, que és racista ino ho sap, que és xenòfoba ino ho sap, i que va de demò-crata quan encara amaga totsels tics més funestos d’etapespassades.

Potser si no fos per aquestacantant colombiano-libaneso-catalana (perquè després vagindient que les identitats no po-den ser plurals!), parella de Ge-rard Piqué, un diari nord-ame-ricà tan potent com el DailyNews no hauria tret una notíciaamb el titular “Shakira des-ferma la ira d’Espanya per laseva cançó en català al noudisc”. Llegeixo aquest titular i,malgrat tots els malgrats, passoa sentir immediatament vergo-nya aliena. Pobra Espanya!

4Shakiraper Bernat Joan

A la mort del dictador Franco,el rei i elits dirigents van man-tenir en principi la continuïtatdel Movimiento Nacional.Però el context internacional,l’oposició interior al fran-quisme, juntament amb altresfactors històrics, els van fer de-cidir anar cap a la reforma po-lítica, cap a la monarquiaconstitucional. Un canvi queimpedia una ruptura amb l’an-terior règim. La ciutadanianomés va poder decidir el queli donaven perquè estava divi-dida i influenciada per la por aun possible retorn al passat.

En el present, els catalansens hem de decidir entre lacontinuïtat, la reforma o laruptura. La continuïtat, l’estatde les autonomies, no té res aveure amb l’Espanya de les ve-ritables nacionalitats o el fede-ralisme nacional. El cafè per atothom, dilueix el nostre auto-govern (Parlament), la nostraeconomia (finançament) i lanostra identitat nacional (llen-gua).

La continuïtat suposa unaassimilació i una mort del fetcatalà.

La reforma, el dit federa-lisme, és un engany perquè no

va més enllà d’un millor finan-çament, d’un reconeixementsingular de Catalunya que ésornamental i, tot plegat, no esproduiria perquè el PSOE(amb el PSC) no convenceriael PP.

La ruptura és la RepúblicaCatalana, un nou estat dintred’Europa, però l’haurem deconstruir, de fer més democrà-tic. Hem de decidir com elvolem.

Ens volen fer callar. Ensvolen fer por, ens amenacen,ens volen influenciar altre copperquè ens veiem obligats aacceptar el que ells volen. Per-què ens mantinguem en lacontinuïtat. Ens fan cants desirenes i ens volen coaccionarel nostre dret a decidir, a deci-dir-ho tot! Ens volen redreçarmitjançant els tribunals judi-cials, les denúncies i les decla-racions.

Hauran de decidir quèvolen; la continuïtat, la re-forma o la ruptura. I semblaque encara no es creuen que lagent pot fer la seva, malgrat leslleis i constitucions caduques.Ja es despertaran. I nosaltres,quan això passi, potser jaserem ben lluny.

#SancióBarça#GigaFotoMutant

4Continuïtat, reforma, rupturaper Francesc Bonastre

#LaMateixaSang?

Només per un instant tots elscatalans ens hauríem de posara la pell del president Mas quanla setmana passada a la cate-dral de l’Almudena va haverd'escoltar de Rouco Varela dirallò que "algunes actituds po-den causar una guerra civil". Ésveritat que el polític es conver-teix en un estadista quan co-mença a pensar en les properesgeneracions i no en les pròxi-mes eleccions. I per molt que(intentin) crucificar-lo, s’ha dereconèixer que l’home té tallapolítica, no només per haveriniciat un procés impecable, pa-cífic i totalment democràtic,sinó per no respondre estoma-calment a aquest inefable cape-llà que es creu amb el dret divíd’enviar romanços maltractantde pas la memòria històrica demanera barroera.

Sóc dels que pensen queabans-d’ahir, al Congrés delsDiputats de Madrid, molts in-decisos catalans ho van veuremés clar i es van passar al campindependentista. I ho van ferperquè no tenen por de la mor-fologia de la paraula ni del malús que es fa d’ella, ni de les porshistòriques ni dels fantasmes,ni de les analogies malinten-cionades ni tampoc de l’ame-naça de “vagar fuera d’Europapor los siglos de los siglos”. Di-marts es va produir un puntd’inflexió perquè una nodridarepresentació transversal delParlament de Catalunya es vapresentar al Congrés espanyolamb enormes dosis de sentitcomú, diàleg i expressió de lli-bertat. I van tornar amb un NOcom una catedral que en el fons

és un gran SÍ, ple de legitimitatmoral, ètica i política per seguirlluitant de l'única manera queho sabem fer els catalans: ambarguments sòlids, revalidats ales urnes i expressats al carrerde manera pacífica.

Dimarts va ser un grandia. Sabíem el resultat deldebat perquè el PP i el PSOEja havien deixat clar que im-pedirien que prosperés la de-manda del Parlament i fostransferida a la Generalitat lacompetència de poder orga-nitzar un referèndum (no vin-culant) utilitzant l’article 150.2de la Constitució. Però la so-lemnització del NO a una lec-tura flexible de la mateixaConstitució espanyola seràcontemplat amb preocupacióper la comunitat internacionali per molts espanyols que noes deixen triturar pel rodet bi-partidista. Escocesos i quebe-quesos ja ens miraran ambperplexitat i Brussel·les podràcontemplar des de la seva cal-culada passivitat el grau de de-mocràcia del qual gaudim aquí,ara que tothom alava les ex-èquies d’Adolfo Suárez per en-grandir la figura del Monarca(Pilar Urbano, Jordi Évole i al-guns més, al marge).

Si l’èxit no és definitiu i elfracàs no és fatídic, el quecompta és el valor per conti-nuar. I això és el que faremdemà, dia 11 d’abril, i el següenti tots els que vindran. Treballarper deixar de somiar desperts ipoder veure nous horitzons.Poesia, a part… Siguem opti-mistes, perquè no ser-ho ser-veix de ben poc.

per David Centol, Editor del Grup Comunicació 21

4No han entès res

7 | Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected] líniatres10 abril 2014

4Mitjans públics i pluralitat

Opinió en 140 caràcters

@jserra: Pròxima portada de #LaRazon o#ElMundo: “Tenemos las pruebas. Los cata-lanes se reproducen por mitosis”. #gigafo-tomutant.

@cristina_pardo: El informe PISA dice quelos españoles no tenemos habilidades prác-ticas. No. Lo que no tenemos es trabajo.Prácticas, sí.

@JosepGinesta: Demà alguna portadadirà que a la trobada entre Obama i el PapaFrancesc no s'ha parlat de Catalunya. #pe-riodisme.

Un diari obert

La sempre controvertida opinió dels di-versos actors, de diferents tendències ipensaments polítics, ens porten a l’eternadiscussió sobre la pluralitat informativaals mitjans de titularitat publica, ja queels privats evidentment poden editoria-litzar i informar de manera lliure i con-vidar o deixar de fer-ho a qui els paguisense haver de donar explicacions aningú, ja que, en la majoria dels casos,aquests mitjans es distingeixen per serparal·lels a pensaments polítics d’actorsamb els quals tenen afinitat o que, di-rectament, en reben ajuts i subvencionsdel caire que sigui.

Però és en el terreny públic allà on lacosa es complica, ja que, si més no, totsels mitjans haurien de ser el màxim plu-rals i objectius possible, tant pel que faa les seves informacions com en lesveus-pensaments dels convidats, opi-nadors, tertulians o presentadors queparticipen en l’elaboració d’aquestes in-formacions, que a priori haurien de re-collir les opinions de tothom, inclosospartits polítics en la mesura en què es-tan representats al Parlament.

Però malgrat que els nostres mitjanspúblics estan absolutament controlats perl’únic òrgan de vigilància que existeix al’Estat (recordem que Espanya no disposade cap organisme semblant al CAC, quesí que tenen la gran majoria dels païsosdemocràtics i, sobretot, els de la UE), en-cara hi ha qui vol alimentar el dubte enaquest aspecte, i no es cansa de fer el plo-raner i cridar a la queixa per “la injustí-cia de la qual és objecte per tenir poca pre-sència als mitjans públics”, diuen.

A l’hora de la veritat, però, resulta queaquesta presència personal i informati-va depassa absolutament la quota de re-presentativitat parlamentària dels quei-xosos. I parlo directament i sense embutsdels partits, líders i representants de Ciu-tadans i PP, encara que això darreramenttambé passa amb el PSC.

Per això, en llegir l’article “Un apuntsobre la pluralitat”, que el secretari de Co-municació de la Generalitat, Josep Mar-

tí i Blanch, publica en el seu blog perso-nal, no m’ha sorprès perquè el conec bé,però sí que he quedat gratament im-pressionat, i he de dir que comparteixoabsolutament la seva reflexió. Martíconstata de manera molt explícita que elvictimisme dels botxins habituals quedaabsolutament desmuntat amb les sevesbones aportacions, reflexions interessantsi dades molt concretes. Suposo que alsperiodistes objectius els serà d’una granajuda i s’hi podran identificar, tal comm’ha passat a mi.

Per cert, Josep Martí i Blanch, que fauna tasca modèlica al capdavant de la Se-cretaria de Comunicació de la Generali-tat i és un dels puntals del president Masen el procés del nostre país cap a la sevallibertat, va ser acusat, paradoxalment,per aquests mateixos victimistes plora-ners, d’haver estat pròxim al PP i no séde quantes maldats més. El secretari deComunicació s’ha caracteritzat sempreper haver parlat clar i català, i entre al-tres coses per haver escrit un llibre-as-saig excel·lent al meu entendre, sincer igens demagog, que recomano molt i quees titula Ets de dretes i no ho saps.

Per aquestes coses que esmento imoltes altres, comparteixo aquestes re-flexions comunicatives amb ell, i tambéamb els professionals que tenen una vi-sió del periodisme com cal. Gent que,sense renunciar a les seves idees perso-nals ni als seus principis, són capaços dediferenciar entre el que és real i el que noho és, la qual cosa, si parlem d’informa-ció i d’afers d’interès general, és d’un va-lor molt important en favor de la plura-litat i claredat informatives. I al nostrepaís, per sort, en tenim força d’aquestsbons professionals.

Només cal, tal com diu l’amic Mar-tí, fer un tomb pel dial i fer una estona dezapping televisiu per constatar-ho, icontrastar-ho amb la molta demagògiaque s’aboca a l’opinió pública des d’altresemissors, sobretot els mitjans públics es-tatals i els també públics d’algunes au-tonomies que m’estalvio de citar.

per Santi Capellera

Este próximo mes de Mayo se celebraráel 5º Congreso Nacional sobre la Hipe-ractividad en Barcelona para mostrarlos últimos avances farmacéuticos eneste campo. Parece obvio que en este con-greso no se van a exponer opiniones di-versas, ya que solo se va a imponer unaúnica visión sobre la hiperactividad: la deuna enfermedad a curar con anfetaminas,como defienden las farmacéuticas, que ca-sualmente subvencionan este evento.Un congreso dirigido casi exclusivamen-te a familias a quienes se les ofrece todotipo de facilidades. ¿Qué clase de congresocientífico es este que pretende que susprincipales asistentes sean hijos, ma-dres y padres pero no científicos, médi-cos y psicólogos? ¿No se tratará todo de

una simple publicidad de las farmacéu-ticas? Llevo veinte años impartiendo cla-se entre adolescentes. ¿Qué decir de la hi-peractividad? Pues que existe, pero condos matices. El primero es que hay de-cenas de causas diferentes que perpetú-an la hiperactividad, y la segunda es quela inmensa mayoría de ellas no son cienpor cien innatas sino solo malos hábitos.Ante esto no se comprende que un tras-torno que se diagnostica por observación,y no por análisis clínicos, se trate con unasanfetaminas que conllevan efectos se-cundarios no deseados. Si el psiquiatra quedefinió la hiperactividad, Leon Eisenberg,confesó siete meses antes de fallecer queera una enfermedad ficticia, ¿cómo se en-tiende este Congreso?.

En aquests moments, la maleïda xacrade la pobresa se situa al bell mig del de-bat polític i ciutadà de casa nostra. A ho-res d'ara, la cancerígena pobresa –qued'ençà del 2008 provoca que cada dia 88catalans siguin xuclats pel cicló antiso-cial de la indigència– esdevé claramentpolièdrica, tot i que les causes principalsles podríem resumir en tres punts: es-tructurals, conjunturals i ideològiques.

Ara i aquí es pot dir, amb tota con-tundència, que la pobresa amenaça la de-mocràcia i l'estat de dret; també la pau so-cial. De fet, una societat que no garanteixiuns mínims d'habitatge, subministra-ments i alimentació es pot dir claramentque no és una societat justa, però tampocequilibrada, lliure ni democràtica. Un al-tre aspecte a tenir en compte de la pobresaés la seva relació amb l'anomenada cri-si. Ara tenim una pobresa desbocada,però amb la bonança econòmica tambéexistia pobresa; és a dir, que més enllà decauses conjunturals la pobresa a casa nos-tra és estructural; i tot això està molt re-lacionat amb qüestions ideològiques.

En aquest sentit, és totalment inco-herent que es digui que la causa de la po-bresa a Catalunya és l'agenda nacional,quan després es dóna suport a polítiquesneoconservadores i centralitzadores, que

d'ençà de fa una pila d'anys, són lesgrans responsables d'aquesta situació dedesigualtat i manca de justícia social.Cal no oblidar que les directrius i políti-ques antisocials del govern espanyol i laComissió Europea –en què ha primat eldogmatisme econòmic (retallades irra-cionals) per damunt de l'humanisme eu-ropeista– ha provocat que la pobresa esconsideri una mena d'exèrcit de reservalaboral, al servei d'una economia finan-cera i especulativa que ha perdut el nord.

En l'àmbit més domèstic, una qües-tió que s'oblida amb molta facilitat és l'e-conomia submergida. Si no aconseguimrebaixar aquest 25% d'economia “negra”no aconseguirem més recursos econò-mics per lluitar amb eficàcia contra la po-bresa. L'economia submergida és la granmetàstasi social; és la coartada perfectadel capitalisme plutocràtic actual perimpedir poder fer polítiques socials ambcara i ulls. L'economia submergida tam-bé provoca pobresa laboral, que és la res-ponsable de l'ensorrament dels salaris –públics i privats–, de l'estancament delconsum i de la deflació. En síntesi, no hiha dubte que la pobresa ens amenaça atots i, sobretot, amenaça l'estabilitat so-cial, la llibertat i la democràcia. És el grancàncer de la nostra societat actual.

per Josep Loste

4Pobresa polièdrica

por David Rabadà

4Bajo congreso dudoso

Esplugues| 8


El municipi commemora els 50 anys de l’Esplugues City» La ciutat va acollir un plató de cinema durant els anys 60 i 70

» Els estudis Balcázar van rodar-hi pel·lícules d’spaghetti western

El municipi s’adhereix a laxarxa ‘Rescat’ d’emergències

SEGURETAT4L'Ajuntamentd’Esplugues s’ha adherit re-centment a la xarxa Rescat permillorar la coordinació delscossos de seguretat en emer-gències (Mossos, Bombers,SEM i Protecció Civil, entre al-tres).

El conseller d’Interior, Ra-mon Espadaler, i l’alcaldessa,

Pilar Díaz, han signat un con-veni pel qual la Policia Localtindrà accés a aquesta xarxa decoordinació “robusta, prepa-rada per resistir en cas d’e-mergència”, segons Espadaler.Per la seva part, l'alcaldessaha destacat la importància queels cossos treballin de forma co-ordinada.

El Ple d’Esplugues, en contrade la llei de l’avortament

IGUALTAT4El Ple de l’Ajunta-ment d’Esplugues de Llobregatha mostrat recentment el seu re-buig a la llei de l’avortament is’ha mostrat a favor de donarsuport a les dones embarassa-des que vulguin interromprel’embaràs per necessitat.

Així, la moció, que es vaaprovar uns dies després de lacelebració del Dia de les Dones,inclou orientar a qui hagi d’ini-ciar un procés d’interrupció del’embaràs per necessitat, a mésde fer campanyes d’educaciósexual entre la gent jove.

APROVADA EL DIA DE LA DONACom és habitual cada mes demarç, el Ple municipal va apro-var una moció de reivindicacióper avançar cap a la igualtat degènere amb motiu del Dia In-

ternacional de les Do nes.Aquesta vegada, però, el text –consensuat per PSC, ICV-EUiA,CiU, ERC i el regidor no ads-crit– es feia ressò també del’“afectació” que tindran per ales dones dues reformes im-pulsades pel Govern estatal: lade l’actual Llei de salut sexual ireproductiva, i la de l’Admi-nistració local. El PPC se’n vadesmarcar.

Entre els acords de la moció,s’exigeix al Govern de l’Estatque “no s’atempti contra elsdrets fonamentals de les donesi no tramiti la reforma de l’ac-tual llei de l’avortament”, i s’ins-ta al Parlament de Catalunya a“accelerar els treballs per apro-var una llei pròpia de drets i sa-lut sexual i reproductiva de lesdones”.

Esplugues ha encetat recent-ment el programa d'actes decommemoració del 50è ani-versari del naixement d'Esplu-gues City, el poblat de l'oest quedurant aproximadament unadècada (1964-1972) va servir deplató cinematogràfic a les pro-duccions dels estudis catalansBalcázar, especialitzats en elgènere de l’spaghetti western.

Segons expliquen fonts mu-nicipals en un comunicat, l'in-

vestigador cinematogràfic Sal-vador Juan, coautor del llibreMás allá de Esplugas City, vainaugurar la celebració ambuna conferència a la Masoveriade Can Tinturé.

Aquest ha estat el tret desortida oficial a una comme-moració que, a més, està fent-se sentir de manera transversalen moltes altres cites anuals delcalendari festiu, cultural i edu-catiu de la ciutat. Per exemple,durant la celebració del Car-nestoltes, un grup d’indis i va-quers van ser protagonistes dela rua pels carrers d'Esplugues;el Consell d'Infants està treba-

llant aquest curs en el dissenyd'una activitat relacionada ambl'efemèride; i els conta contesinfantils, a la Biblioteca PareMiquel, s'inspiraran, entreaquest mes d’abril i el pròximnovembre, en les pel·lícules decowboys.

Al maig començarà a acollir-se en diversos espais municipalsl'exposició itinerant EspluguesCity. La mostra, que difondrà lahistòria d'Esplugues com a pla-tó de cinema durant els anys 60i 70, serà el preludi de la festaque el 28 de juny se celebrarà alparc del Torrents, amb activi-tats infantils, tallers i concerts.

Una de les escenes rodades a Esplugues City. Foto: Setenta’s

RedaccióESPLUGUES DE LLOBREGAT

Seguretat | Es posa en marxa una oficina de denúncies mòbilLa Policia Local d’Esplugues de Llobregat ha posat en marxa una oficina de denúncies mòbil.

Així, es podran tramitar denúncies al carrer sense necessitat que la ciutadania es desplaci a lesseves dependències, gràcies a que quatre dels seus vehicles s'han equipat amb ordinadors i impressores. Les denúncies que es poden tramitar són les relatives a fets delictius menors.


Sant Joan Despí| 10


L’Àrea Metropolitana de Bar-celona destinarà durant l'anyque ve una partida d’1,2 milionsd'euros per potenciar una mo-bilitat més sostenible als mu-nicipis metropolitans, mesurade la qual Sant Joan Despí ensortirà beneficiat.

Els objectius del Programade Mobilitat Sostenible que hapresentat recentment el vice-president de Transport i Mobi-litat de l'AMB, juntament ambl’alcalde de Sant Joan Despí,Antoni Poveda, són promocio-

nar l'ús del vehicle elèctric i dela bicicleta en els desplaça-ments urbans, millorar l'adap-tació de les vies urbanes i elssistemes d'informació.

REDUIR LA CONTAMINACIÓEl Programa de Mobilitat Sos-tenible, que es durà a terme en-tre el 2014 i el 2015, està dotatamb un pressupost que ascen-deix a 2.650.000 euros.

Aquests diners són per “co-mençar de manera imminent aavançar en aquesta matèria,amb propostes consensuadesamb els ajuntaments metro-politans”, expliquen fonts mu-nicipals en un comunicat.

Això “permetrà començar

a aportar solucions als proble-mes de contaminació i de con-gestió que provoca el trànsit devehicles amb motors de com-bustió”, afegeixen.

FOMENTAR L’ÚS DE LA BICIUn dels objectius del programaés augmentar la presència de labicicleta en la mobilitat delsmunicipis metropolitans persobre de l’1%.

La bicicleta té la possibilitatde realitzar desplaçaments defins a 5 quilòmetres sense eme-tre gasos contaminats, sense fersoroll, amb una ocupació re-duïda de l’espai públic, ambun cost molt baix i amb efectespositius per a la salut.

Poveda presenta el pla demobilitat sostenible amb l’AMB» Sant Joan Despí treballarà amb l’ens metropolità per reduir la contaminació i potenciar el cotxe elèctric i l’ús de la bicicleta

90.000 euros menys dedespesa elèctrica al municipi

CONSUM4L’Oficina Energè-tica de Sant Joan Despí ha fetun balanç “molt positiu” de ladespesa energètica, ja que nonomés s'ha aconseguit baixar lafactura de la llum, sinó quetambé s'han reduït les emis-sions contaminants.

La campanya d’estalvi es vaposar en marxa fa un any ambl'objectiu de coordinar totes

les accions d'estalvi energètic enl'enllumenat i les dependèn-cies municipals i millorar lagestió.

El 2012 l'Ajuntament es vagastar 1.755.316 euros per pa-gar el consum energètic d'e-quipaments i enllumenat. El2013, la xifra ha estat de1.665.543 euros, el que signifi-ca 90.00 euros menys.

Es manté el compromís decol·laboració amb les entitats SOCIETAT4L’Ajuntament deSant Joan Despí va signar amitjans de març els convenis decol·laboració amb 71 entitats dela ciutat a les quals es destinaun import de 625.000 euros,uns 12.000 euros més que el2013.

Malgrat les dificultats ac-tuals, segons expliquen fontsmunicipals, “l’Ajuntament con-tinua apostant per donar suportal ric teixit associatiu de SantJoan Despí tot reafirmant quesense ell la ciutat no seria lamateixa”.

Segons el consistori, “lesentitats afavoreixen la cohe-sió social i formen part de totsels projectes de ciutat amb lesseves iniciatives. Sou una peça

clau en el desenvolupament deSant Joan Despí”.

Amb aquest acord, en totals’han signat convenis amb 71entitats de tots els àmbits: gentgran (3); acció social i políti-ques d’igualtat (10); participa-ció ciutadana i cultura (27);esports (25); sanitat (2); soli-daritat (1); joventut (1) i mediambient (2).

L’acte en què es va signar elconveni va servir per celebrarels aniversaris d’algunes enti-tats, com els trenta anys de laColla de Geganters i de la Co-lla de Diables i el vintè aniver-sari del Grup d’Art 94, el Cen-tre Excursionista i la delegacióde l’Associació de Familiars deMalats d’Alzheimer.

RedaccióSANT JOAN DESPÍ

Solidaritat | Jornades solidàries ‘Utopies concretes’ Durant uns dies, Sant Joan Despí ha acollit les jornades solidàries Utopies concretes per unmón millor, organitzades per la Comissió de Solidaritat. La iniciativa convida a reflexionarsobre dues temàtiques: els falsos rumors al voltant dels immigrants, com la utilització dels

serveis socials, la sanitat o el pagament d’impostos, i el consum crític i responsable.

11 |


Sant Just Desvern

L'Ajuntament de Sant Just Des-vern ha reduït durant el 2013 enun 9,56% el consum d'electri-citat i gas natural del conjuntd’equipaments i enllumenat pú-blic del municipi. L’objectiuque es va proposar el consisto-ri el 2012 era de disminuir elconsum en un 10%, xifra quegairebé s’ha assolit.

La reducció de consum ener-gètic més important s'ha dut aterme als 18 equipaments pú-blics de gestió directa (-14%), se-guit de l’enllumenat i els semà-fors públics (-11%).

En canvi, als sis equipa-ments de gestió indirecta, lareducció del consum ha estatforça inferior en conjunt (-4%), la qual cosa ha fet baixar lesdades globals, segons interpre-

ten fonts municipals. D’aques-ta manera, l’estalvi econòmic es-timat per la reducció de con-sums als equipaments de gestiódirecta i l’enllumenat públic haestat d’uns 100.000 euros.

A banda de l'objectiu gene-ral de reducció del 10%, es va es-tablir un objectiu mínim indi-

vidual del 6% per cada equipa-ment i enllumenat. En aquestsentit, dels 18 equipaments ambgestió energètica directa, deuhan reduït els consums mésd’un 6%, set han reduït consumperò no han arribat al 6% i elmercat municipal ha augmentatel consum en un 2%.

L’Ajuntament redueix en un9,56% el consum energètic

» El consistori s’ha estalviat 100.000 euros reduint el consum d’electricitat i gas natural en els equipaments municipals el 2013

Noves subvencions perfomentar la contractació

OCUPACIÓ4L'Ajuntament deSant Just Desvern ha obert re-centment una nova convocatò-ria del Programa d'Orientació,Formació i Inserció Laboralper a empreses (POFI), a tra-vés del qual se subvencionenempreses i entitats sense ànimde lucre que contractin perso-nes aturades del municipi ins-crites a la borsa local de treball.

Enguany, les subvencionssón d’un màxim de 1.200 euros

per contracte de sis mesos dedurada, pel que fa a les em-preses, i de 1.600 euros per aentitats sense ànim de lucre.

Les empreses que s’hi vanacollir l’any 2013, segons ex-pliquen fonts municipals enun comunicat, “fan una valo-ració positiva de la iniciativa, jaque el 90% de les personescontractades segueixen avuiformant part de la plantilla del’empresa”.

SOCIETAT4La Biblioteca JoanMargarit de Sant Just Desvernha organitzat durant el mes demarç una sessió de contes ambl'objectiu de treballar la gestióde les emocions amb els in-fants.

La iniciativa porta per títolLes emocions de Toni i Tina.Es tracta de dos conillets, quesón els protagonistes d'unacol·lecció de contes pensadaper ajudar a treballar amb elsinfants emocions com la tris-

tesa, la gelosia, la por i la ràbia,entre altres. En total, s’han fettres sessions.

Aquest programa se sumaals tallers que ha organitzatl'Associació de Pèrdues i Dol enl'Àmbit Educatiu (APDAE) al'Espai de Joc de La Vagonetadurant el passat mes de març.

Per tal d'oferir recursos a lesfamílies i als professionals del'àmbit educatiu, la bibliotecatambé va preparar una guiade lectura on hi havia alguns

dels contes sobre les emocions.Tots aquests contes també estroben a l'Espai Infantil de laBiblioteca Joan Margarit.

EMOCIÓ A TRAVÉS DEL CONTEEls contes, segons expliquen elsorganitzadors en un comunicat,“poden ser un recurs extraor-dinari per ajudar els infants areconèixer totes aquelles emo-cions internes que els angoixeni així poder-les compartir ambla persona adulta”.

RedaccióSANT JUST DESVERN

Gestionar emocions en infants

Patrimoni | Líders en la recuperació de la memòria històricaSant Just Desvern liderarà una xarxa estatal sobre recuperació de la memòria històrica i

serà la ciutat que coordinarà la xarxa temàtica La memòria de les ciutats durant el període 2014-2015. Aquesta xarxa es troba en el marc de la Red Estatal de Ciudades

Educadoras (RECE), de la qual Sant Just Desvern en forma part des de l’any 1994.

Plaques fotovoltaiques en una escola de Sant Just. Foto: Ajuntament

| 12


TRANSPORT4Després d'unadècada recorrent les ciutats d'Es-plugues de Llobregat, Cornellà,Sant Joan Despí, Sant Just Des-vern, Sant Feliu, l'Hospitalet iBarcelona, el Trambaix s'haconvertit en un mitjà de trans-port de referència per a la con-nectivitat del territori.

I així ho reflecteix el balançglobal: en total, s’han fet més de139 milions de viatges en aquestsdeu anys de vida. Una xifra que

ascendeix als 200 milions si sesumen les validacions efectuadesa la xarxa Trambesòs, que es vaposar en marxa al maig de 2004.

UNS INICIS COMPLICATSMalgrat que el Trambaix va te-nir uns inicis una micavacil·lants, en què no van ajudarepisodis com el del quitrà en-ganxós a les vies, ràpidament esva anar consolidant fins a con-vertir-se en mitjà de referència.

A finals de març es va presentarpúblicament la Taula pel Dret aDecidir del Baix Llobregat a Pa-llejà. Durant l’acte, vint-i-un delstrenta municipis del Baix Llo-bregat van mostrar la seva uni-tat i el seu suport a la celebracióde la consulta sobiranista delpròxim 9 de novembre.

L’esdeveniment, al qual hivan assistir els principals líderspolítics, sindicals i entitats de lacomarca, va estar marcat per lareivindicació del compliment deldret a poder votar.

La benvinguda a tots els pre-sents la va donar l’alcalde dePallejà, que exercia d’amfitrió, Is-mael Álvarez. Posteriorment, vaser el torn dels sindicats amb Jo-sep Maria Álvarez d’UGT i JoanCarles Gallego de CCOO. Muriel

Casals, presidenta d’ÒmniumCultural, i Carme Forcadell, pre-sidenta de l’ANC, que va rebre l’o-vació més forta de tota la nit.

Els alcaldes que van repre-sentar els municipis del BaixLlobregat van ser Salvador Es-teve, alcalde de Martorell i pre-sident de la Diputació de Barce-lona; Oriol Junqueras, alcalde deSant Vicenç dels Horts i cap de

l’oposició al Parlament de Cata-lunya; i Lluís Tejedor, alcalde delPrat de Llobregat, entre altres.L’encarregat de tancar l’acte vaser Frederic Prieto, president dela Taula pel Dret a Decidir delBaix Llobregat.

La presentació finalitzavaamb el cant dels Segadors i unafoto de família de totes les auto-ritats presents.

Carme Forcadell i Muriel Casals van intervenir durant l’acte. Foto: ANC

Vint-i-un municipis de lacomarca clamen per la consulta

RedaccióBAIX LLOBREGAT

El Trambaix compleix 10 anysamb 140 milions de viatges

L’Ajuntament de Sant Joan Des-pí s’ha adherit recentment alprograma Municipi Coopera-tiu que impulsa la Federació deCooperatives de Treball de Ca-talunya, l’organització empre-sarial que agrupa i representa lescooperatives catalanes.

Aquesta adhesió permetràque l’Ajuntament, en compli-ment de les mesures incloses al’Acord Social, pugui desenvo-lupar accions encaminades afomentar el model d’empresa co-operativa i a contribuir al crei-xement i la consolidació de lesempreses d’aquest tipus que ja hiha a la ciutat.

Sant Joan Despí treballaràamb tres municipis més (SantBoi, El Prat del Llobregat i Vila-decans) per promocionar el co-operativisme en l’àmbit local.

Sant Joan Despí s’adhereix alprograma Municipi Cooperatiu

Esplugues | Els botiguers surten al carrer pel ‘Foraestocs’Esplugues de Llobregat va celebrar el passat diumenge, 16 de març, la fira Foraestocs,una mostra comercial on els botiguers espluguencs aprofiten per liquidar els seus estocs. La fira està organitzada per la Unió de Botiguers d'Esplugues i es va fer amb lacol·laboració de l’Ajuntament. Les parades es van ubicar a Can Vidalet, de 10 a 15 hores.

RedaccióSANT JOAN DESPÍ

Infraestructures | El Prat, millor aeroport del sud d’EuropaL'aeroport d’El Prat ha rebut recentment el guardó com a millor aeroport del sud

d'Europa, concedit per Skytrax en el marc dels World Airport Awards 2014.El premi, atorgat pels passatgers de tot el món, es va lliurar en el transcurs d'una

recepció a Barcelona amb motiu de la celebració de la fira Passenger Terminal Expo.

Comerç

ESPLUGUES4La Unió de Boti-guers d’Esplugues (UBE) ha ini-ciat una campanya de cons-cienciació dirigida als comerçosparticipants a la Fira de SantJordi d’aquest any. L’entitat co-mercial, en un comunicat, de-mana als paradistes de la Fira deSant Jordi que es proveeixin deflors i llibres de les floristeries illibreries d’Esplugues.

“El comerç de la flor i del lli-bre d’Esplugues està tan tocat

com altres sectors degut a la ma-laurada crisi econòmica”, ex-pliquen des de la UBE en un co-municat.

UN 25% DE LA CAIXA ANUAL“És per la Diada que, després detreballar durant tot l’any, elscomerços de flors i llibres d’Es-plugues tenen l’oportunitat derefer-se. Per Sant Jordi, podenfer el 25% de caixa de tot l’any”,afegeixen des de la UBE.

Campanya per conscienciar els paradistes de Sant Jordi

Comarca

13 |

Esportslíniatres 10 abril 2014

La Federació Catalana de Bàs-quet, amb la col·laboració del’Ajuntament i el CB Nou Es-plugues, han organitzat per alspròxims dies 14, 15 i 16 d’abriluna nova edició del TecniBàs-quet, una activitat tècnica en laqual jugadors i entrenadors con-viuen i entrenen amb algunsdels tècnics més prestigiosos delbàsquet català, a més de gaudirdels clínics i explicacions deconferenciants del màxim ni-vell, com Aleix Duran, JosepMaria Berrocal o Sílvia Font.

Les sessions esportives tin-dran lloc al CEM Les Moreresdes de les 9 del matí i fins a les7 de la tarda. Les inscripcions po-den realitzar-se per correu elec-trònic o presencialment a lesoficines de la Federació Catala-

na de Bàsquet. Amb l’import dela matrícula, els participants po-dran rebre un regal i el dinar delstres dies d’estada.

Coincidint amb el descans es-colar de Setmana Santa, el CBNou Esplugues ha programatun campus de bàsquet per anens i nenes de 7 a 11 anys, quecomplementa l'oferta del Tecni-

Bàsquet. El campus comptaràamb una àmplia oferta d'activi-tats, com ara piscina, tallers i jocsd'equip, a més dels entrena-ments de tècnica i tàctica indi-vidual i col·lectiva tan importantsen el bàsquet. Aquest campusparal·lel tindrà lloc els mateixosdies, del 14 al 16 d’abril, a l’Ins-titut La Mallola.

El CEM Les Moreres acollirà el TecniBàsquet. Foto: Ajuntament

La Federació Catalana porta a Esplugues el TecniBàsquet

» La cita esportiva tindrà lloc entre els primers dies de setmana santa» El CB Nou Esplugues programa un campus complementari

La Volta a Catalunya passa per Esplugues i Sant Just

COMARCA4El Baix Llobregat vaser protagonista de l’última etapade la Volta Ciclista a Catalunya,que va començar a plaça Espan-ya amb una sortida neutralitzadai va tornar a Montjuïc. Entremig,els corredors van travessar granpart de la comarca.

El primer municipi del BaixLlobregat per on va passar laronda va ser Esplugues, al voltantde les 2 del migdia. Seguidament,l’etapa va arribar i travessar tam-bé Sant Just Desvern, uns minutsmés tard.

En aquesta darrera etapa el ci-clista català Joaquim ‘Purito’ Ro-dríguez va aconseguir mantenirl’avantatge de 4 segons que teniasobre el seu perseguidor i segonclassificat, Alberto Contador, i esva endur la victòria a la 94a edi-ció de la Volta a Catalunya. Ambaquest triomf, Purito ja suma dostriomfs a la ronda catalana.

Amb aquesta jornada espor-tiva, el Baix Llobregat es consoli-da com una comarca que apostaper l’esport i l’organització degrans esdeveniments.

SANT JOAN4Els poliesportiusmunicipals Francesc Calvet iSalvador Gimeno han ampliatles seves màquines de les salesde fitness, en concret les derem, que permeten realitzar untreball cardiovascular al mateixtemps que tonifiquen els mús-culs, segons informa l’Ajunta-ment.

A més, pròximament, a lasala de fitness del poliesportiuFrancesc Calvet s’instal·larà unamàquina de politges alta per tal

de completar la sala. La màqui-na de politges alta treballa elsprincipals músculs de l’esquena,així com altres músculs de lapart superior del cos.

Una de les activitats que mésèxit té entre els usuaris delsequipaments és el zumba, unexercici que barreja dansa ambaeròbic i fitness. Per aquest mo-tiu, el poliesportiu Salvador Gi-meno posarà en marxa el Zum-ba Júnior, adreçat als joves nas-cuts entre el 1999 i el 2001,

ambdós inclosos. Aquesta acti-vitat té format de curs i es faràels divendres de dos quarts decinc a dos quarts de sis. Lesinscripcions romandran obertesfins a completar el nombre deplaces que s’ofereixen.

Per altra banda, el consisto-ri també anuncia millores en lesinstal·lacions esportives muni-cipals. De moment, ja han co-mençat els treballs de millora iarranjament a les piscines re-creatives de Fontsanta.

Esplugues | Obertes les inscripcions per a la Cursa SolidàriaLes inscripcions per a una de les proves de referència a Esplugues, la Cursa Solidària Ciutat

d’Esplugues-Hospital Sant Joan de Déu, ja estan obertes. La competició, que tindrà lloc el pròximdiumenge 27 d’abril, vetlla per millorar i normalitzar l’estada dels infants ingressats en aquest

centre hospitalari, mitjançant un preu d’inscripció de 10 euros per als adults i 3 per als infants.

RedaccióESPLUGUES

La Volta va tornar a passar pel Baix Llobregat. Foto: Arxiu

Més fitness a Sant Joan

Els poliesportius ja compten amb màquines de rem. Foto: Ajuntament

| 14Agendalíniatres 10 abril 2014

DIMARTS, 22 D’ABRIL18:30 Presentació del llibre Pagesos de ciutat,

d’Ester Casanovas. Manual il·lustrat per fer horten testos, jardineres i taules. Lloc: Sala IsidorCònsul, a Can Ginestar (Sant Just Desvern).

DIJOUS, 10 D’ABRIL10:00 Sessió: Informació i orientació, claus per

a la recerca d’ocupació, amb Emili Palacios, so-ciòleg i historiador. Adreçat a persones inte-ressades en conèixer la situació actual del mer-cat de treball. Lloc: Les Escoles (Sant Just).

DIVENDRES, 11 D’ABRIL20:00 Conferència: La mineria dels recursos

geològics energètics, amb Sergi Falguera , es-pecialista en història i divulgador del patri-moni miner. Lloc: Sala Piquet de l’Ateneu (SantJust Desvern).

DIMARTS, 15 D’ABRIL19:30 Inauguració de l’exposició Més de 25 anys

del Servei Local de Català.Organitza: Consorciper a la Normalització Lingüística. Lloc: CIMde Can Ginestar (Sant Just Desvern). Fins al19 de maig.

DILLUNS, 28 D’ABRIL09:00 Exposició: Cavall Fort, tan divertit com un

joc. Organitza: Biblioteca Joan Margarit(Sant Just Desvern). Fins al 14 de maiG.

DIJOUS, 10 D’ABRIL19:00 Aprenem plegats 12-16.Grup de reflexió

compartida de mares, pares i fills i filles ado-lescents. Projecte que cerca compartir l'ex-periència de passar de la infància a l'edat adul-ta. Lloc: Les Escoles (Sant Just).

DIUMENGE, 27 D’ABRIL12:00 Espectacle familiar: Luminis. Espectacle

de dansa per a un públic familiar, on els pro-tagonistes són els jocs de ball amb ombresi els audiovisuals. Lloc: Teatre Mercè Rodoreda(Sant Joan Despí).

DIUMENGE, 13 D’ABRILTot el dia Excursió en autocar a Sant Quirze de

Colera (Alt Empordà). Sortida des de la pla-ça Santa Magdalena. Organitza: Centre Ex-cursionista Espluga Viva (Esplugues).

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Excursions dirigides a les famíliesamb nens i nenes que volen gaudir d’u-na aproximació al món de l’excursio-nisme i la natura. Organitza: Centre Ex-cursionista Espluga Viva (Esplugues).

Excursions en familia:Matagalls (Osona)

Dg. 27 d’abril

AGENDA MENSUAL

Taller d’observació de la lluna i dels pla-netes. Organitza: Grup d’AstronomiaDesvern. Lloc: Observatori Astronòmic,a El Mil·lenari (Sant Just Desvern).

Observació de la lluna i dels planetes

Diss. 12 d’abril a les 21:00

Espectacle musical amb el grup reve-lació de l'escena jazzística catalana. Lajove veu de la cantant Andrea Motis hameravellat i revolucionat el món deljazz. Lloc: Teatre Mercè Rodoreda(Sant Joan Despí).

Concert: Andrea Motis & JoanChamorro & Josep Traver Trio

Dv. 11 d’abril a les 22:00

El Top 4 infantil femení aplega els qua-tre millors equips de Catalunya i es dis-puta per decidir el campió, a més dela classificació pel Campionat d'Es-panya. Lloc: Poliesportiu Salvador Gi-meno (Sant Joan Despí).

Top's 4 d'handbold’infantil femení

Diss. 12 d’abril a les 08:30


| 16 Pròxima edició: 14 de maiglíniatres 10 abril 2014

Documents

Liniatres 12