-
NDEX 00 INTRODUCCI A El Pla com instrument de gesti urbanstica B
Esmenar les conseqncies del canvi climtic C Regeneraci urbana D
Poltica dhabitatge E Participaci ciutadana F Tramitaci 01 MODEL NO
BASAT EN EL CREIXEMENT SINO EN LA REHABILITACI I REGENERACI URBANA
1.1 Criteris generals 1.2 El dimensionat 1.3 El model 1.4
Lestructura de la normativa supramunicipal 02 ACTUACIONS
ESTRUCTURANTS 03 QUALIFICACI URBANA I DIMENSIONAT 3.1 Capacitat
parc edificat actual 3.2 Capacitat parc edificat potencial 3.3
Evoluci poblaci 04 MODIFICACI DEL SISTEMA GENERAL VIARI 05 DEFENSA
I SALVAGUARDA DEL LITORAL 06 INFRAESTRUCTURES 6.1 Abastiment daiga
6.2 Sistema de sanejament i depuraci 6.3 Donar soluci a la
problemtica actual de possibles inundacions a zones concretes del
municipi 6.4 Xarxa viria i transport pblic 07 SOSTENIBILITAT I
CANVI CLIMTIC 08 HABITATGE 8.1 Marc general 8.2 Previsions
dHabitatges Protegits 8.3 El problema dels habitages a preu taxat
8.4 El problema del lloguer turstic de pisos 8.5 La infravivenda 09
ORDENACI DREES TURSTIQUES 10 PROTECCI DEL SL RSTIC I DEL
PATRIMONI
-
00 INTRODUCCI
-
LNIES BSIQUES PER A LA REVISI DEL PLA GENERAL DE CALVI
INTRODUCCI
LAjuntament de Calvi, per acord plenari de data 24 de setembre
de 2015, va acordar iniciar la Revisi del Pla General dOrdenaci. La
motivaci de la Revisi forma part de lesmentat acord i cal remarcar,
un cop ms, la voluntat dadequar lordenaci dels sls del municipi a
la soluci de les problemtiques existents sempre des duna proposta
de conjunt general, per sobre del canvi iniciat anteriorment de
modificar puntualment la qualificaci i els parmetres dels sls amb
expectatives de creixement. s, per tant, una aposta clara i
decidida a favor de la planificaci municipal enfront de la
desregulaci proposada i executada per governs conservadors que
sorienten exclusivament per la lgica del mercat.
A. EL PLA COM A INSTRUMENT DE GESTI URBANSTICA
El fracs de la planificaci urbana, present en el nostre municipi
de forma massa evident, en moltes ocasions no depn tant de la
qualitat dels instruments generals tramitats com de la inoperncia
de la gesti que se nha fet des de posicions privatistes, que els
interessos particulars han fet prevaler per sobre dels collectius i
que, per tant, han fet perdre als plans la seva caracterstica
essencial. El Pla del 2000, un instrument excellent, ha esdevingut
inoperant per manca de voluntat de gestionar-ne les determinacions,
per les modificacions soterrades que shi introduren a lhora de la
seva adaptaci al PTM (2009) i per laparici, des de 2012, de decrets
i lleis autonmiques que, envaint les competncies municipals,
atorguen tot un llarg llistat de prerrogatives als propietaris, que
desvirtuen el principi de lligar el just repartiment de beneficis i
crregues al contingut del dret de la propietat. La necessitat
prioritria dadequar la consecuci de les determinacions del Pla,
especialment en lobtenci de sl que ha estat qualificat com a pblic,
als pressuposts de despeses municipals i darticular un programa
dactuaci sostenible econmicament per lAjuntament, s un dels motius
dengegar la Revisi, ja que tan sols des daquesta figura es pot
abordar aquest complex problema amb garanties jurdiques i
econmiques.
B. ESMENAR LES CONSEQNCIES DEL CANVI CLIMTIC
LAjuntament va subscriure al novembre de 2011 un Pacte de Batles
per tal de minimitzar les evidents conseqncies del canvi climtic.
Lescalfament del planeta est relacionat de forma directa amb les
emissions de CO2 que semeten a latmosfera i fan un efecte
hivernacle que produeix canvis en el comportament del clima i que
ens afecta seriosament. Per tant, cal introduir en la planificaci
del municipi tot un seguit de mesures per baixar en un percentatge
mnim dun 20 % per al 2020 les emissions, actuant sobre els elements
ms consumidors denergia. No tan sols es tracta de baixar la factura
elctrica del municipi amb mesures passives destalvi, sin que el Pla
ha de proposar actuacions actives a favor de les energies
renovables del transport collectiu i de leficincia de les
infraestructures i edificacions per tal de garantir el futur del
municipi de Calvi com una destinaci turstica de qualitat.
C. REGENERACI URBANA
Les poltiques de millora dels teixits urbans amb s turstic no
han arribat a tots el usos presents a les zones turstiques que
tenen diferents nivells de degradaci, tant en els usos comercials
com en els residencials. La baixa qualitat edificatria dels
contenidors dels usos esmentats, labsncia de poltiques a favor de
la rehabilitaci, lestacionalitat i una ordenaci urbana que ha
propiciat lexistncia despais negatius, han estat les causes duna
profunda degradaci en determinades zones que tan sols es pot
eradicar amb operacions pesants de rehabilitaci interior, tant
urbanstica com, lgicament, social. El Pla ser una extraordinria
oportunitat per proposar els mecanismes daquestes imprescindibles
operacions de regeneraci urbanes. Ha estat una prctica freqent en
la redacci de planejament municipal deixar per a instruments
posteriors el desenvolupament drees de creixement o rehabilitaci.
Aqu en proposam lordenaci directe des del Pla, conscients de lesfor
que suposa, per tamb de la necessitat de no demorar a un futur
incert les propostes de regeneraci urbana de les rees de Magaluf i
Santa Pona degradades.
D. POLTICA DHABITATGE
Les lleis del sl, estatal i autonmica, confien la soluci
dabsncia o dficit de sl per a habitatges protegits (pblics o
privats) a la reserva duns percentatges del nombre dhabitatges
possibles en general el 30 % en sls on hi hagi previsi dactuacions
de transformaci urbanstica. Calvi, un municipi capdavanter en
barris dhabitatge protegit, t sl qualificat per a habitatge
protegit en quantitat suficient per a les demandes presents, per la
inconnexi del Pla Estatal dHabitatge vigent i la manca de recursos
econmics pblics per enllestir noves promocions posen en perill la
consecuci de lobjectiu constitucional del dret universal a
lhabitatge. Per aix, el Pla General haur destablir una estratgia
que mobilitzi de forma pautada les reserves de sl per a HPO de
promoci privada sempre que es donin les caracterstiques de disposar
dun percentatge alt dhabitatges en lloguer i que el cost mensual de
la quota o lloguer no superi un ter dels ingressos familiars. En
qualsevol cas, el Pla incorporar una memria social que establir les
caracterstiques de les diferents mesures que aquest contengui per
garantir habitatges per als sectors amb exclusi social o per a tots
els ciutadans al marge dels processos daccs a lhabitatge basats en
la lgica especulativa del mercat immobiliari.
E. PARTICIPACI CIUTADANA
Aquestes lnies bsiques sn un document pensat per propiciar la
participaci ciutadana en la redacci de la Revisi del Pla General.
En general, els processos de participaci es limiten al trmit
obligatori dexposici pblica del document de criteris i objectius i
a laprovat inicialment per tal de presentar suggeriments i
allegacions respectivament. Per la llei del sl estatal estableix la
necessitat que tots els ciutadans puguin intervenir des del
principi de la formulaci del Pla, amb la finalitat que les seves
opinions i propostes puguin ser tingudes en compte a lhora
delaborar els documents que configuren el Pla. Per aix, el Ple de
lAjuntament de Calvi va acordar crear una Comissi de Control i
Seguiment del Pla General, que haur de valorar el present document
de lnies bsiques com a primera tasca. A ms, el contingut daquesta
proposta dordenaci es divulgar a la ciutadania pels mitjans ms
efectius i sobrir un termini de 2 mesos dinformaci pblica amb la
intenci dobtenir-ne el nombre ms ampli dopinions.
F. TRAMITACI La Revisi s'adapta al contingut de la llei 2/2014,
de 25 de mar, d'ordenaci i s del sl. Com novetats en relaci en
relaci al contingut dels plans anteriors, el Pla contindr:
Informe de sostenibilitat ambiental (art. 38 LOUS) Informe de
sostenibilitat econmica (art. 39 LOUS) Determinacions estructurals
(art. 41 LOUS) Determinacions de carcter detallat (art. 42
LOUS)
L'aprovaci de les determinacions no estructurants, a l'empar de
l'article 53.1.b), correspondr a l'Ajuntament de Calvi i les
estructurants al Consell de Mallorca, prvia la inicial i
provisional per part de l'Ajuntament.
EQUIP MUNICIPAL DE REDACCI DEL PLA GENERAL
Jaume Carbonero Malberti arquitecte, director
Loreto Alonso Ribot arquitecta, cap servei de Planejament
Daniel Feliu Sastre arquitecte
Mateu Mulet Ballester delineant
Susana Gonzlez del Amo delineant
Alexandre Mulet Ballester llicenciat en geografia
Sofa Rigo Llabrs llicenciada en geografia
-
Santa Pona
-
01 MODEL NO BASAT EN EL CREIXEMENT SIN ENLA REHABILITACI I
REGENERACI URBANA
-
1. MODEL NO BASAT EN EL CREIXEMENT SIN EN LA REHABILITACI I
REGENERACI URBANA 1.1 Criteris generals
El Pla General de 2000 va establir uns lmits de classificaci de
sl urb i urbanitzable que no es pretenen superar donat el cas, a
ms, de que ja sha arribat al creixement possible determinat per les
DOT i el PTM (Adaptaci del PG al PTM de 2009). No obstant aix,
limitar el creixement de sl edificable no s suficient ja que les
rees urbanitzades tenen importants carncies en quan a estructura
urbana, qualitat de ledificaci, paisatge urb, infraestructures i
equip urb. Conviuen en el sl urb de Calvi, usos residencials amb
turstics i comercials en una amalgama de teixits implantats en
general per la voluntat de la iniciativa privada durbanitzar els
sls amb millors expectatives, per anar desprs intentant omplir
buits sense previsi pblica d'elements urbans estructurants. s una
espcie de creixement espontani, tpic de les rees turstiques de les
illes (Balearitzaci), en el qual el planejament fins els anys 80 no
ha fet sin anar legalitzant o possibilitant les expectatives
existents. I la realitat s, un municipi caracteritzat per la
implantaci en primera lnia d'usos turstics (en general establiments
hotelers de gran dimensi) i puntualment dusos residencials.
Daquesta manera locupaci urbanstica s una franja de X metres de
profunditat que segueix extraordinriament valuosa vorera del
litoral, amb la destacable excepci del cap de Cala Figuera i
Rafeubetx. Cap a linterior es situen el conjunt residencial-serveis
de Galatz i els nuclis histrics de Calvi i Capdell. El sl rstic
general des dels nuclis de Calvi i Capdell fins a les rees urbanes
de la costa es troba profundament transformat per usos residencials
extensius amb molt poques excepcions dusos primaris. En quan al
rstic, amb un nivell de protecci ms alt, sha de destacar linici de
la Serra de Tramuntana, amb la presncia del masss de Galatz, que
conforma espais dextraordinria bellesa paisatgstica, la serra de Na
Burguesa i la pennsula de Cala Figuera, com espais als que el Pla
haur destablir propostes de gesti per garantir la seva preservaci.
El Pla haur dactuar sobre totes aquestes rees dibuixant escenaris
de major cohesi social i urbanstica, on la re urbanitzaci de les
zones pbliques i la presncia de dotacions urbanes articulin millors
oportunitats per a la iniciativa privada, ms basades en la millora
de la qualitat que en la quantificaci del stil edificat. La
necessria reconversi turstica no passa per la consolidaci de tot el
que est edificat com pretn lerrada llei Turstica, sin per la seva
valoraci amb criteris urbanstics objectius per establir estratgies
de regeneraci i/o substituci per a cada una de les zones
turstiques. 1.2 El dimensionat Les xifres totals de sl urb i
urbanitzable, residencial-turstic no superar a les previstes al PTM
encara que les delimitacions dambds tipus poden variar ja que el
sostre poblacional del Pla baixar en relaci a les previsions
anteriors i el criteri de la classificaci com urb el deliminar els
falsos urbans que al socaire dinterpretacions laxes de la Llei del
Sl estatal estan incorporats a aquest tipus de sl. 1.3 El model El
Pla no pretn modificar el model de desenvolupament territorial
existent a Calvi, tota vegada que aquest est fortament consolidat i
no es preveuen canvis en estructura general i orgnica del territori
que impliquin canvi de model en relaci a les previsions del Pla
vigent. Partint daquesta premissa de lestret lligam entre loferta
turstica i el tipus docupaci territorial assolit, proposam que
lobjectiu principal del Pla sigui la valoraci amb criteris urbans
dels teixits consolidats per tal de posar en marxa operacions de
rehabilitaci i regeneraci que permetin millorar la degradaci
producte de la congesti existent a determinats indrets. Per tant no
es proposa recuperar la situaci anterior a la transformaci urbana
produda, sin actuar sobre aquests teixits per palliar les
conseqncies que se deriven de l fet duna urbanitzaci tan rpida i
massiva.
Els exemples que sacompanyen, amb comparaci de fotografies
dindrets significatius separades 47 anys, sn una mostra dura de
lextensi de la desfeta i de la velocitat del procs urbanitzador de
les primeres lnies, lgicament, el Pla no permetr que hi hagi noves
actuacions daquests tipus a les rees vacants existents, s ms, en la
mesura de lo econmicament possible, es delimitaran zones
desponjament del mateix tipus que les ja efectuades per aquest
Ajuntament com capdavanter de propostes de descongesti de les zones
ms atupides del litoral. 1.4 Lestructura de la normativa
supramunicipal Les competncies urbanstiques locals estan limitades
per sobre per les determinacions de les directrius dOrdenaci
territorial (DOT), el Pla Territorial de Mallorca (PTM) i un seguit
de Plans Directors Sectorials (PDS). Tot i que la vigncia daquests
instruments s indefinida, les seves propostes es varen fer per un
lmit temporal que ja sha exhaurit fa anys al cop que hi ha
problemtiques noves, com les conseqncies del canvi climtic o
lincapacitat dels ajuntaments per fer front a les quanties
derivades de les expropiacions exigides, que fan que aquesta revisi
no tengui el suport de rang superior que pertocaria. Per altra
banda, shan aprovat lleis al Parlament de les Illes Balears els
darrers anys, per les quals el Govern envaeix competncies
urbanstiques municipals per tal de blindar el model desenvolupista
registrat en clares reserves de dispensaci, vulnerant el principi
bsic pel planejament urbanstic de defensa del inters general.
Nombroses determinacions de la Llei Turstica, LOUS i Llei Agrria se
superposen a les normatives municipals sempre en la lnia
dautoritzar usos turstics a tot arreu i consolidar les actuacions
illegals executades fins ara. Els increments entre el 20% i el 40%
previstos a la Llei turstica sobre la volumetria existent i les
dues plantes ms permeses a les zones turstiques madures han
promogut un allau de sollicituts de llicncies (basades amb linforme
preceptiu i vinculant de la Conselleria de Turisme) que hipotequen
qualsevol proposta de contenci del creixement i disminuci de
densitats (places turstiques) que puguin contenir el Pla dOrdenaci
de lOferta Turstica (POOT) i/o els Plans Generals municipals de
Calvi. Davant aquesta realitat, sest creixent en alada i nmero de
places, no cal mantenir la ficci de limitaci del creixement (com
sha fet tamb amb la negaci del canvi climtic) sin actuar per posar
en marxa mesures que, comptant amb aquest creixement, minvin les
conseqncies de tot tipus que implica.
Imatges de la zona de Magaluf
-
Cala Vinyes 1968
El Toro 1968
Cala Vinyes 2015
El Toro 2015
-
Magaluf 1968
Peguera 1968
Portals Nous 1968
Magaluf 2015
Peguera 2015
Portals Nous 2015
-
Platja Santa Pona 1968
Port Santa Pona 1968
Platja Santa Pona 2015
Port Santa Pona 2015
-
Portals Vells 1968
Magaluf 1968
Portals Vells 2015
Palmanova 1968
-
PLA GENERAL MUNICIPAL
Ajuntament de Calvi
Escala 1:60.000
REVISI01
Mar 2016Lnies Bsiques de PlanejamentI REGENERACI URBANAMENT SIN
EN LA REHABILITACIMODEL NO BASAT EN EL CREIXE-
UA-PG/06
UA-PG/03UA-PG/04
UA-PG/02EQ-R1
PEGUERA OEST
UA-SP/01
SON BUGADELLES
UA-PR/03
UA-PR/01
UA-MG/08
PP SG/04
UA-CV/03
UA-CP/03UA-CP/04
REGENERACI
SL URBANITZAT
URBANITZABLE RESIDENCIAL-TURSTIC
FALSOS URBANS
URBANITZABLE ALTRES USOS
-
02 ACTUACIONSESTRUCTURANTS
-
2. ACTUACIONS ESTRUCTURANTS Un cop establert que no cal
delimitar grans operacions de creixement de sl urbanitzable, ni
definir noves determinacions amb carcter general a les normes
urbanstiques, el Pla t loportunitat de centrar el cos de les
propostes en les actuacions estructurants, amb el propsit
fonamental de regenerar els teixits existents, definint lordenaci
de dues rees, els nuclis de Calvi i es Capdell, i vuit propostes
anomenades de rereguarda de les zones turstiques, per millorar-ne
la qualitat urbanstica i edificatria i aprofitar les sinergies que
es produeixin en el sl consolidat.
Calvi vila i es Capdell sn els nuclis histrics del municipi i
pateixen dun mateix mal: disminuci progressiva de vida urbana, de
les activitats de cohesi social, de diversitat, de densitat i fins
i tot de lefecte sorpresa que caracteritzen les ciutats i que cal
recuperar per als nuclis esmentats. Per tant, caldr estudiar b els
usos que es proposin per potenciar la rehabilitaci del parc
edificat, sobre tot dels immobles amb caracterstiques tipolgiques a
mantenir, i descriure les operacions a dur a terme per millorar els
espais pblics, carrers i places existents. s tamb imprescindible
determinar el paper del cotxe privat, jerarquitzant les vies per
guanyar espai per als vianants i per a la vida urbana. Les altres
operacions proposades no sn un nombre tancat, tenen un com
denominador: estan situades en el permetre del teixit urb
consolidat, a la seva rereguarda. Tot i aix, cal dir que les seves
caracterstiques sn molt diferents i, per tant, els usos preferents
que es proposin tamb ho seran per a cada una delles. La propostanm.
1 de Peguera significa incorporar al sl urb lordenaci provinent del
Pla Parcial del Sector Peguera Oest, que s bsicament residencial.
La presncia daquest s, amb intensitats que van des dels
unifamiliars fins als plurifamiliars, pblics i privats, obliga a
establir una estratgia per incorporar usos collectius de
caracterstiques urbanes per evitar que el sector es converteixi en
barri dormitori. Tamb shan de definir mesures perqu les
edificacions noves que shi implantaran tenguin la millor
qualificaci energtica possible i que restin resolts els problemes
infraestructurals, fonamentalment els pluvials, que lactuaci
urbanstica comporta. La nm. 2 de Santa Pona abasta el sl de
titularitat compartida entre lAjuntament i la promotora Hbitat, i
representa una gran oportunitat per dissenyar una porta dentrada a
la urbanitzaci de Santa Pona amb usos collectius compatibles amb la
delimitaci de zona inundable que el Govern nha fet. La nm. 3,
anomenada el triangle de Galatz, s un rea de creixement, amb una
superfcie compensada per leliminaci de falsos urbans que el Pla
proposa, destinada bsicament a usos residencials dhabitatge
protegit o a preu taxat, en rgim de lloguer. Ultra lobligaci legal
de complir els percentatges establerts per ls dhabitatge protegit,
Calvi pretn equilibrar les oportunitats daccs a lhabitatge per als
seus ciutadans conscient que el preu del sl, per la competncia de
ls turstic, impedeix lexistncia duna mplia i diversificada oferta
dhabitatges accessibles econmicament. El Pla General, si sestima
oport incorporar aquesta rea, lordenar directament per tal de
garantir-ne lexecuci en terminis raonables. La nm. 4 pretn
recuperar, en part, la zona humida del salobrar de la Marina de
Magaluf, i crear-hi un gran parc on hi puguin cabre de forma
compatible la protecci de lespcie vegetal endmica limonium
magallufianum, lestabliment de bases per fomentar-hi la presncia
daus migratries, i ls desbarjo i cientfic lligats a lobservaci de
la natura. Cal tamb resoldre larribada daiges pluvials de Son
Ferrer que, a hores dara, representa uns dels problemes
infraestructurals ms importants del municipi. La nm. 5 pretn
reordenar la parcella de sl urb on se situa linoperant Casino de
Mallorca de la urbanitzaci Sol de Mallorca. Les previsions del Pla
General vigent encara contemplen ls del Casino, a ms de qualificar
dins la mateixa parcella una zona turstica en terrenys de pendent i
arbrat totalment inconvenients des duna perspectiva paisatgstica,
per la qual cosa no shaurien de transformar. La proposta passa per
qualificar com a edificables els sls ara ocupats per la gran nau de
lantic Casino i protegir-ne la resta, tot i garantint laccs pblic a
la cala.
La nm. 6, anomenada ses Planes, t unes caracterstiques similars
a la nmero 4 de Santa Pona, ara per a Palmanova. s un retall
triangular de sl rstic delimitat per lautopista Palma-Andratx del
qual ja sha iniciat la transformaci per a usos pblics
(Intercanviador, Centre de Salut i aparcaments) i collectius
(Centre Amadip Esment). La idea s, a partir dusos pblics i
collectius, configurar un espai pblic amb les caracterstiques de
centralitat urbana inexistents en tota lampla zona de
Palmanova-Magaluf. Per garantir aquest espai ds pblic com a lloc de
trobada urbana, el Pla General nestablir, preferentment de forma
conveniada amb la propietat, lordenaci detallada. Lespai que
conforma la proposta nm. 7, sl vacant entre Son Caliu i Portals
situat entre lautopista dAndratx i el Passeig de Calvi, a lalada de
Costa den Blanes, ha estat objecte duna recent i fracassada
tramitaci de modificaci del Pla General per requalificar-lo i poder
assolir usos dhabitatges dotacionals. s, per la seva posici i
dimensions, uns dels sectors que cal definir des de la visi global
del municipi que proporciona la revisi, ja que la tensi urbanstica
que suporta s evident. En el Pla Territorial de Mallorca es proposa
que shi situ un equipament de caire supramunicipal (una part
important del sl s de titularitat municipal), encara que en aquests
moments no hi ha propostes concretes per a aquest s. La Revisi del
Pla General nhaur de definir, tanmateix, lordenaci amb determinaci
dusos i intensitats. s, per tant, el moment dobrir el debat
participatiu sobre el futur daquests terrenys que poden romandre en
la situaci actual, rstics, o ser objecte de transformaci per a usos
dequipaments que caldr definir. La nm. 8 s el fort dIlletes. Tamb s
un espai que ha patit una forta pulsi urbanstica, encara que, per
sort, roman intacte, per b que amb la fortificaci en un estat de
degradaci avanat. Es tracta dun pinar de litoral assetjat per
lexcessiva urbanitzaci i edificaci que ha arribat a les seves
voreres. s ben evident que aquests antics terrenys militars, avui
en mans privades, constitueixen una mostra, quasi nica, despai
natural en un litoral fortament antropitzat. El Pla no pot ser
daltra forma proposa que aquests terrenys retornin ntegrament,
pinar i fortificaci, a mans pbliques municipals i que shi pugui
constituir un parc litoral de caracterstiques naturals i
patrimonials niques al municipi.
Marina de Magaluf
-
PLA GENERAL MUNICIPAL
Ajuntament de Calvi
Escala 1:60.000
REVISI02
Mar 2016
ESTRUCTURANTS
ACTUACIONS
Lnies Bsiques de Planejament
3.- INFRAESTRUCTURES
Privats protegits
Pblics protegits
4.- PARCS
RodatPasseig
SL URBANITZAT I URBANITZABLE
8- Fort d'Illetes7- Costa den Blanes6- Ses Planes5- Casino Sol
de Mallorca4- Marina Magaluf3- Triangle Galatz2- Santa Pona1-
Peguera
1.- REREGUARDA
2.- REGENERACI
5- Magaluf4- Etuma & Coturba3- Santa Pona2- Es Capdell1-
Calvi Vila
1
23
4
5
6 78
1
2
3
4
5
ANDRATXAUTOPISTA
ANDRATXC-719
PALMAC-719
PALMAAUTOPISTA
DE PALMACAM VELL
EN SECRUTA DE PEDRA
EN SECRUTA DE PEDRA
PUIGPUNYENTGALILEA
RUTA PEDRA EN SECPUIGPUNYENTGALILEA
-
03 QUALIFICACI URBANAI DIMENSIONAT
-
3. QUALIFICACI URBANA I DIMENSIONAT Lestructura urbana de Calvi
t dues qualificacions predominants, residencial i turstica, les
quals tenen una superfcie de sl similar. Superfcie de sl urb
turstic: 299,31 ha (tenint en compte que la superfcie de sl
qualificat com a turstic s de 166 ha i la superfcie qualificada com
a residencial-turstic RU-T s de 133,31 ha). Superfcie de sl urb
residencial plurifamiliar: 298,35 ha Superfcie de sl urb
residencial unifamiliar: 644,46 ha Els teixits urbans ms prxims a
Palma sn els ms consolidats: Cas Catal, Illetes, Bendinat i
Portals, i formen un continu urb sense soluci de continutat.
s
Sup. urb T R
% Consolidaci
Cas Catal
Illetes
1.878.684 m2
86 %
Bendinat
Portals
2.651.833 m2
82 %
A partir daquestes zones, i seguint la costa cap a Andratx, les
zones de Palmanova, Magaluf, Cala Vinyes, Santa Pona i Peguera
tenen un component ds ms marcadament turstic i, per tant, una
utilitzaci estacional.
s
Sup. urb T R
% Consolidaci
Palmanova
Magaluf
3.990.865 m2
82,5 %
Santa Pona
9.252.671 m2 80 %
Peguera
1.814.877 m2 88 %
Cal afegir els sls urbans estrictament residencials, com ara Sol
de Mallorca i el Toro, bsicament dusos familiars, i Son Ferrer, amb
una part majoritria plurifamiliar i la resta unifamiliar. A ms dels
pobles de Calvi i es Capdell, que sn exclusivament residencials. A
grans trets, la distribuci dusos per a les dues qualificacions
descrites es dibuixen en el plnol 03 que sacompanya. El Pla General
no planteja canvis de model en relaci als usos existents, ja que es
troben molt consolidats i, llevat dels sls urbanitzables descrits
en lapartat de la lnia bsica 02 (Actuacions estructurants), no hi
ha marge per a canvis significatius. En qualsevol cas, les mesures
que es proposin han danar encaminades a la qualificaci dels sls
vacants edificables per a usos que equilibrin a favor de
desestacionalitzar les zones amb ms pes turstic. Per tant, cal
incrementar ls dhabitatge permanent, ja sigui de nova planta o amb
operacions de regeneraci, rehabilitant funcionalment i social les
rees degradades.
El Pla General del 2000 preveia una capacitat de poblaci de:
Capacitat del parc actual: Sl urb consolidat
Nombre d'habitatges 34.817 habitatges x 3 habitants/habitatge =
104.451 habitants
Nombre de places turstiques 59.511 places
Capacitat parc actual del municipi 163.962 habitants
efectius
Capacitat potencial: Sl urb vacant i sl urbanitzable (1.129
SUBBLE Peguera Oest)
Nombre d'habitatges 8.243 habitatges x 3 habitants/habitatge =
24.729 habitants
Nombre de places turstiques 5.970 places
Capacitat parc potencial del municipi 30.699 habitants
potencials
Capacitat global: 163.962 + 30.699 = 194.661 habitants 5.970 =
188.691 habitants (*) Es restaven les places potencials turstiques
ja que s'havien d'amortitzar per construir-ne de noves. Les xifres
de les capacitats del Pla que es revisa sn les segents: 3.1
CAPACITAT PARC EDIFICAT ACTUAL Sl edificat
Nombre habitatges
unifamiliars
Nombre habitatges
plurifamiliars
Nombre habitatges
total
Capacitat de poblaci 2,5 habitants/habitatge
Nombre places turstiques
existents
1 CAS CATAL - SES ILLETES
230 2.853 3.083 7.707,50 habitants 2.664 places
2 PORTALS 909 2.073 2.982 7.455 habitants 2.086 places
3 PALMANOVA-MAGALUF
504 7.486 7.990 19.967,50 habitants 30.015 places
4 SON FERRER 460 1.780 2.240 5.600 habitants 0 places
5 SANTA PONA 2.454 10.541 12.995 32.487,50 habitants 11.558
places
6 PEGUERA 351 2.246 2.597 6.492,50 habitants 13.257 places
7 CALVI VILA 483 389 872 2.180 habitants 0 places
8 ES CAPDELL 320 68 388 970 habitants 0 places
5.711 27.436 33.147 82.867,50 habitants 59.580 places
(*) Nombre d'habitatges existents segons dades cadastrals a data
12.02.2015 (*) Nombre de places turstiques existents segons dades
de la Conselleria de Turisme de l'any 2013
3.2 CAPACITAT PARC EDIFICAT POTENCIAL Sl vacant Nombre
d'habitants potencials 3.927 habitatges x 2,5 habitants/habitatge =
9.817,50 = 9.820 habitants
Nombre de places potencials 3.634 places turstiques
Nombre total 13.454 habitants
CAPACITAT PARC ACTUAL = 82.890 habitants + 59.580 places
turstiques = 142.470 habitants CAPACITAT PARC POTENCIAL = 9.820
habitants + 3.634 places turstiques = 13.454 habitants
CAPACITAT GLOBAL = 142.470 habitants + 13.454 potencials =
155.924 habitants
-
3.3 Evoluci de la poblaci: Dacord amb les dades de padr del
municipi, levoluci de la poblaci en el municipi des de lany 2000
fins a lany 2015 ha estat la segent:
EVOLUCI POBLACI: MUNICIPI Departament de Poblaci
2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2004 2003
2002 2001 2000
Municipi 53.265 52.510 54.003 53.500 52.393 53.789 53.330 53.631
52.649 49.228 48.220 46.327 45.766 43.690 41.221 40.092
53.265 52.510 54.003 53.500 52.393 53.789 53.330 53.631 52.649
49.228 48.220 46.327 45.766 43.690 41.221 40.092
D'acord amb el que disposa l'article 41 del LOUS (Determinacions
estructurals dels plans generals): En mbits de sl urb consolidats
per l'edificaci en ms del 90 % i no subjectes a actuacions de
transformaci urbanstica, la capacitat de poblaci es determinar en
funci de l'existent i de les previsions demogrfiques en un horitz
mnim de 15 anys. Calvi s un municipi en el qual el sl urb est
consolidat per ledificaci en ms del 90 %. Si determinam la poblaci
dacord amb el disposat en aquest article, s a dir, tenint en compte
que la poblaci en 2015 s de 53.265 habitants i fent la previsi
demogrfica en un horitz mnim de 15 anys, resulta el segent:
A continuaci sadjunten les dades utilitzades per fer lestimaci
en horitz de 15 anys de la poblaci de Calvi, extretes de lInstitut
dEstadstica de les Illes Balears (IBESTAT).
Taula 1. Dades demogrfiques del municipi de Calvi (Font:
IBESTAT).
A continuaci sexposen alguns mtodes utilitzats per dur a terme
dita projecci poblacional.
Mtode lineal
En aquest mtode sestima la poblaci considerant que creix de
forma lineal.
Els clculs shan fet seguint la tendncia observada del perode
2000-2015.
Des del punt de vista analtic, implica increments absoluts
constants, el que demogrficament no es compleix, ja que en general
les poblacions no augmenten numricament els seus efectius en la
mateixa magnitud al llarg del temps. En general, aquest mtode
s'utilitza per a proporcions en terminis de temps curts.
Pt= P0 (1+r*t)
R=0.023 taxa de creixement entre lany 2000 i 2014 (en % suposa
una taxa de 2.3)
Per tant, la poblaci estimada per a lany 2030 en el terme
municipal de Calvi pel mtode lineal s de: 67.691,16 habitants,
valor aquest molt inferior als 92.710 habitants que resulten del
clcul de la capacitat del parc residencial existent i
potencial.
Mtode geomtric
Molts dels procediments de projecci es basen en aquest mtode,
que permet conixer la
poblaci que hi haur en un lloc desprs dun determinat perode de
temps.
Aquesta frmula requereix conixer la poblaci inicial, i suposa
que la poblaci creix a una taxa constant, la qual cosa significa
que augmenta proporcionalment el mateix en cada perode de
temps.
Per a la taxa de creixement en aquest mtode, s preferible
analitzar els canvis ocorreguts en els ltims anys. No han
d'emprar-se tendncies dedudes de censos de molts danys
d'antiguitat, ja que la
tendncia actual pot diferir de locorregut abans. Per aquest
motiu, en aquest cas es fan dos clculs, el primer tenint en compte
el perode 2000-2015, i el segon agafant els 5 anys ms recents,
2010-2015.
1. Perode 2000-2015
R=0.020 taxa de creixement entre lany 2000 i 2015 (en % suposa
una taxa de 2)
Per tant, la poblaci estimada per a lany 2030 en el terme
municipal de Calvi pel mtode geomtric s de: 67.734,86 habitants,
valor aquest molt inferior als 92.710 habitants que resulten del
clcul de la capacitat del parc residencial existent i
potencial.
2. Perode 2010-2015
R=-0.0044 taxa de creixement entre lany 2010 i 2015 (en % suposa
una taxa de 0.4)
Per tant, la poblaci estimada per a lany 2030 en el terme
municipal de Calvi pel mtode geomtric s de: 47.106,73
habitants.
Com es pot comprovar, no hi ha molta diferncia entre els mtodes
lineal i geomtric (agafant el mateix perode 2000-2015 de
referncia). Per si noms es t en compte la tendncia dels darrers
anys, s a dir, la ms recent, ens trobam que la taxa de creixement s
negativa i la poblaci decreix lleugerament. Per tant, si es
considera que la tendncia actual continua, la poblaci l'any 2030
ser menor que l'actual. De 50.328 a 47.107 habitants
aproximadament.
A continuaci sadjunta una grfica que mostra levoluci de la
poblaci de Calvi en el perode 2000-2015, i en la qual es pot veure
la baixada daquests darrers anys.
Tamb sobserva la tendncia lineal, i shi han afegit dos tipus
dequacions ms: lexponencial i la potencial.
Grfica 1. Evoluci de la poblaci del municipi de Calvi i les
seves tendncies lineals, exponencials i potencials fins a lany
2030
Daquesta grfica es pot extreure que, si considerem una tendncia
exponencial de la poblaci, el creixement seria molt major, i
arribaria lany 2030 a una poblaci de 76.000 habitants
aproximadament.
Mentre que, emprant una equaci potencial, el creixement mostra
una tendncia en qu el creixement es va estabilitzant, de manera que
la poblaci lany 2030 seria de 57.000 habitants aproximadament.
-
LInstitut Nacional d'Estadstica (INE), per fer les projeccions,
es basa en el mtode clssic de components. L'aplicaci d'aquest mtode
respon al segent esquema: es parteix de la poblaci resident en un
cert mbit geogrfic i de les dades observades per a cadascun dels
seus components demogrfics bsics: la mortalitat, la fecunditat i la
migraci.
S'analitzen cadascun dels fenmens demogrfics bsics i
sestableixen hiptesis sobre la seva incidncia futura en cada any
del perode projectiu, quantificada en taxes especfiques de
fecunditat per generaci, taxes especfiques de mortalitat i
d'emigraci exterior per sexe i generaci i en fluxos d'immigraci
exterior per a cada sexe i generaci.
Per tant, cal tenir en compte que existeixen mltiples mtodes per
calcular una estimaci de la poblaci futura en un lloc determinat
per a un perode determinat. En aquest cas, s'han utilitzat els
mtodes ms simples, agafant noms les dades del nombre d'habitants i
observant-ne levoluci en els darrers anys. D'aquesta forma s'han
obtingut uns resultats rpids.
Per completar aquestes estimacions, a partir de les dades
disponibles shan calculat els segents ndexs per al municipi de
Calvi:
Taxa global de fecunditat
Taxa de mortalitat bruta
Taxa d'immigraci bruta
Taxa d'emigraci bruta
Els resultats sn els segents:
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
2013 2014
38,74 44,19 36,63 36,95 36,06 34,67 34,46 32,54 34,08 29,38
32,92 28,53 29,48 29,77 29,24
4,78 4,07 4,32 4,49 3,75 4,87 3,93 4,42 4,25 5,12 4,20 4,82 6,05
5,11 5,78
85,44 70,03 97,00 87,41 74,55 92,55 111,58 109,84 78,38 75,21
75,12 70,81 68,90 66,13 67,77
52,43 43,05 65,08 67,14 63,10 59,36 63,97 59,12 64,42 78,90
59,27 97,12 48,85 100,55 56,87
Taxa global de fecunditatTaxa de mortalitat brutaTaxa
d'inmigraci brutaTaxa d'emigraci bruta
Taula 2. Dades demogrfiques del municipi de Calvi: taxes
Grfica 2: Evoluci de les diferents taxes demogrfiques al
municipi de Calvi.
Com es pot observar, la mortalitat s mant constant, mentre que
la fecunditat baixa lleugerament.
La taxa dimmigraci va presentar un mxim entre els anys 2006 i
2007, a partir dels quals ha anat descendint. La taxa d'emigraci no
mostra una tendncia clara.
Aquestes dades impliquen que la poblaci no es troba en un estat
de gran creixement, sin que els darrers anys sestan donant
diferents factors demogrfics, els quals impliquen que la tendncia
de creixement ja no sigui tan alta com en altres perodes, sin que
ms aviat mostra una estabilitat.
Aquesta tendncia es pot observar molt b si extraiem el saldo
vegetatiu o creixement natural de la poblaci de Calvi, el qual es
defineix com la diferncia entre el nombre de naixements i el de
defuncions d'individus l'any t per cada 1.000 habitants.
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
2013 2014
6,79 8,93 6,37 6,10 6,52 4,85 5,68 4,57 5,12 2,80 4,57 2,69 1,62
2,54 1,67Saldo vegetatiu per mil habitants
S'observa que el saldo vegetatiu o creixement natural de la
poblaci est disminuint en aquest darrer perode, la qual cosa
implica que els naixements estan disminuint, mentre que les
defuncions es mantenen ms o menys constants. A aquest fet se li pot
sumar la baixada de la immigraci.
Resum/conclusi dels resultats
Segons els resultats obtinguts amb els diferents mtodes per
extreure les estimacions de poblaci, es pot dir que, considerant la
hiptesi ms extrema (mtode lineal i equaci exponencial), i
considerant l'evoluci de la poblaci del municipi de Calvi en el
perode 2000-2015, la poblaci estimada per a l'any 2030 a Calvi
podria arribar a 67.691 o fins i tot a 76.000 habitants.
Si noms es t en compte la tendncia dels anys ms recents pel
mtode geomtric, s'observa que la poblaci no creix, sin que va
disminuint, de manera que es pot estimar una poblaci per a l'any
2030 de 47.106,73 habitants.
A aquestes xifres shi han de sumar les places turstiques de
Calvi existents i potencials de 63.214 habitants.
-
Aquesta darrera estimaci pot ser ms fiable, ja que la tendncia
actual de la poblaci mostra canvis respecte als perodes ms antics
de creixement. La fecunditat disminueix, a ligual que la taxa
d'immigraci, mentre que la mortalitat s mant ms o menys constant o
fins i tot s'observa un petit creixement. D'aquesta forma, el saldo
vegetatiu o creixement natural de la poblaci va baixant de forma
important. Observam, a ms, que sempre estam per davall del clcul
que suposen els 92.710 habitants que resulten del clcul de la
capacitat del parc residencial existent i potencial.
EN RESUM:
Clcul per capacitat del parc edificat existent i residencial:
155.924 habitants Clcul de la previsi demogrfica amb un horitz mnim
de 15 anys: Previsi ms desfavorable: 76.000 habitants + 63.214
places = 139.214 habitants Previsi ms realista en qu la tendncia de
la poblaci no s crixer sin decrixer:
Previsi ms favorable: 47.110 habitants + 63.214 places = 110.324
habitants
Aquest clcul de poblaci s necessari, ja que, d'acord amb el
disposat en l'article 69 del RLOUS (Determinacions estructurals del
pla general sobre estructura general i orgnica):
Els sistemes generals d'espais lliures pblics es constitueixen
per als parcs (mn. 15.000 m2 i dm: 100 m) i jardins pblics ( mn.
1.000 m2 i dm: 30 m) en una proporci adequada a les necessitats
socials actuals i previsibles i no podr ser inferior a 5 m2 per
habitant amb referncia a la poblaci establerta en el seu
planejament.
Per calcular-ne la superfcie, s'haur de considerar com a poblaci
prevista la que resulti del nombre mxim d'habitants i de places
dallotjament turstic que admeti el pla general. Aix mateix, per ser
computables per al compliment de l'estndard que preveu aquest
apartat, els espais lliures hauran de formar part d'un sistema
coherent des del punt de vista de l'accessibilitat de la poblaci a
la qual serveixin. No es poden computar els terrenys que en execuci
del PGOU anterior o PP foren considerats com a superfcies de
reserva per a dotacions pbliques de la xarxa de sistemes
locals.
Daquesta manera, tenint en compte els escenaris senyalats,
resulta el segent:
RESERVA SGEL-P = 155.924 habitants x 5 m2 EL-P/habitant =
779.620 m2 SGEL-P
RESERVA SGEL-P = 139.214 habitants x 5 m2 EL-P/habitant =
696.070 m2 SGEL-P
RESERVA SGEL-P = 110.324 habitants x 5 m2 EL-P/habitant =
551.620 m2 SGEL-P A ms, sha de tenir en compte que, dacord amb
larticle senyalat, en els nuclis tradicionals amb qualificacions
predominants de centre histric amb poblaci prevista pel planejament
inferior als 3.000 habitants, l'estndard de sistema general de
zones verdes s d1,5 m2/habitant. Aquesta condici la compleixen tant
el nucli de Calvi vila com es des Capdell. Tenint en compte
lescenari de major densitat, cal senyalar que la suma dels sistemes
generals despais lliures pblics de la finca de Galatz, Peguera Oest
i serra de na Burguesa, tots ells de titularitat pblica, superen en
molt els 779.620 m2 exigits per la LOUS, ja que suposen una
superfcie de 4.125.780 m2. SGEL FINCA ES GALATZ: 1.353.570 m2 SGEL
PEGUERA OEST: 627.970 m2 SGEL COSTA DEN BLANES: 928.760 m2 SGEL
BENDINAT: 1.215.480 m2 4.125.780 m2
-
PLA GENERAL MUNICIPAL
Ajuntament de Calvi
Escala 1:60.000
REVISI03
Mar 2016Lnies Bsiques de PlanejamentI DIMENSIONAT
QUALIFICACI URBANA
RESIDENCIAL
TURSTIC
ALTRES USOS
EQUIPAMENTS
ESPAIS LLIURES
USOS EXISTENTS
RESIDENCIAL
USOS PROPOSATS
EQUIPAMENTS
-
04 MODIFICACI DEL SISTEMAGENERAL VIARI
-
4. MODIFICACI DEL SISTEMA GENERAL VIARI
La llei 2/2014 d'ordenaci i s del sl de les Illes Balears (i per
extensi, el reglament que la desenvolupa per a l'illa de Mallorca),
en coherncia amb el seu principi bsic de desenvolupament
sostenible, estableix com un objectiu estructurant de l'ordenaci
territorial el foment de la mobilitat sostenible. A tal efecte,
insta a les administracions pbliques amb competncies urbanstiques
que donin prioritat al transport pblic i collectiu i potencin els
desplaaments de vianants i els no motoritzats. En aquest sentit,
amb la revisi del Pla General es proposen les actuacions segents
sobre el sistema general viari:
Reduir la incidncia de l'autopista de ponent Ma-1
(Palma-Andratx)
El Pla General d'Ordenaci Urbana de 2000 va proposar dues
alternatives de traat de l'autopista de ponent Ma-1 (Palma-Andratx)
en el seu recorregut pel terme municipal. La diferncia ms
significativa entre les dues opcions es donava en el tram comprs
entre Palmanova i Santa Pona, on es plantejava connectar aquests
dos nuclis pel costat nord del polgon Son Bugadelles (alternativa
1) o b fer-ho pel costat sud (alternativa 2). Finalment, les obres
es varen executar d'acord amb aquesta ltima proposta.
Plnol del PGOU 2000 dalternatives de traat de lautopista de
ponent Ma-1 en el seu pas per Calvi
Si b la implantaci de l'autopista va suposar una millora evident
de la connectivitat de Peguera i Santa Pona amb Palma i amb la
resta de nuclis del municipi, alhora va suposar un tall artificial
que va subdividir el territori en dues parts (costat nord i costat
sud), de manera que des de llavors aquesta infraestructura actua
com una barrera que dificulta considerablement la connexi natural
entre elles.
Fotografia aria de 2015 que mostra el tall del territori que
provoca aquesta infraestructura (font: IDEIB)
Per altra banda, l'autopista constitueix actualment l'eix
principal sobre el qual se sost gaireb tota la funcionalitat del
municipi, fins el punt que podrem dir que existeix una relaci
d'excessiva dependncia. Aquest fet provoca importants desequilibris
entre aquesta via rpida i la resta de les que integren l'estructura
viria del terme, pel que fa a la seva utilitzaci i
funcionalitat.
Per tot aix, es proposa reduir la incidncia de l'autopista Ma-1
mitjanant el segent:
- establir corredors biolgics que permetin connectar
ambientalment les dues parts del territori dividides per
l'autopista de ponent Ma-1
- dotar de major protagonisme la resta de vies enfront
l'autopista mitjanant una reestructuraci
del sistema general viari, i amb especial atenci a la millora
dels accessos als diferents nuclis i urbanitzacions.
-
Convertir la carretera Ma-1015 (Calvi-Palmanova) en una via
paisatgstica
L'actual carretera Ma-1015 d'accs Calvi vila pel coll des
Cocons, connectada amb l'autopista de ponent a l'altura de
Palmanova, presenta uns alts valors paisatgstics i ambientals
(pinar, garriga, vistes a la mar, etc.) que la caracteritzen i la
fan cada dia ms atractiva pel trnsit de ciclistes i
d'excursionistes. Aix no obstant, el fet que en una amplada fora
reduda disposi de dos sentits de circulaci rodada, fa que
actualment resulti gaireb impossible compaginar amb seguretat
aquest trnsit rodat amb el de ciclistes o vianants.
Per aix, es proposa convertir la carretera Ma-1015 en una via
paisatgstica (en la lnia del passeig Calvi) que serveixi alhora com
una nova porta a la Serra de Tramuntana per a cicloturistes i
excursionistes. Per aconseguir-ho, es proposa reduir el trnsit
rodat a un sol sentit de circulaci (ascendent o descendent) i
destinar la resta del vial a un passeig per a vianants combinat amb
carrils-bici que permetin el trnsit simultani de ciclistes. Per a
compensar la limitaci que suposa per al trnsit rodat la reducci a
un sol sentit de circulaci, es proposa reconduir l'altre sentit per
la carretera Ma-1014 que uneix Calvi vila amb Santa Pona ja que
tamb disposa de connexi directa amb l'autopista.
-
Finalitzar i completar el Passeig Calvi
El projecte de Passeig Calvi es va concebre a finals dels anys
noranta, coincidint amb els treballs previs de redacci del Pla
General de 2000. La idea era crear una 'via parc' a mode
d'itinerari alternatiu a l's de vehicles a motor, que connects els
principals nuclis costaners des de cas Catal fins Peguera. El
projecte es va subdividir en diferents trams, els quals es varen
anar executant igualment per fases entre els anys 2000 i 2004. A
dia d'avui encara resten per executar alguns trams estratgics (com
la connexi entre el Toro i Santa Pona o el que ha de transcrrer per
l'interior de Palmanova-Magaluf), amb la qual cosa encara no s
possible recrrer el terme municipal d'extrem a extrem per aquesta
via alternativa. Aix mateix, com que el passeig actual presenta un
traat lineal (amb un inici i un final a mode de culs de sac),
tampoc permet realitzar l'itinerari de forma circular.
Per tot aix, es proposa el segent:
- 'tancar' el passeig Calvi, s a dir, acabar aquells trams del
passeig original que encara resten per executar, si b amb la
intenci que transcorrin per llocs que permetin contemplar la mar o
que puguin servir alhora com espais de transici entre les rees
urbanes i el sl rstic.
- completar i enriquir el passeig existent amb l'addici de nous
trams que el facin ms permeable i
que, a mode de bifurcacions i d'itineraris alternatius al
recorregut principal, el connectin amb diferents llocs d'inters
paisatgstic o patrimonial de la zona, com sn el puig de sa Morisca,
l'rea de Rafeubetx o el parc del Galatz.
Reduir la circulaci de vehicles a motor per l'interior dels
nuclis urbans
Finalment, es proposa re dissenyar la configuraci de
l'estructura viria interior dels diferents nuclis del municipi amb
la finalitat de reduir la presncia de vehicles a motor i recuperar
part de l'espai urb en benefici dels ciclistes i dels vianants, i
amb la intenci de revitalitzar i dinamitzar els centres urbans. Per
aix, es proposa el segent:
- amainar el trnsit intern de vehicles particulars mitjanant la
creaci d'aparcaments dissuasius a les perifries, afavorint l's per
als vianants de les avingudes ms importants.
- convertir la trama viria dels nuclis interiors tradicionals
(Calvi vila i es Capdell) en una gran
plataforma nica (amb limitaci de la circulaci rodada per a
residents i serveis) amb l'objectiu de fomentar els itineraris
sense cotxes i les rutes culturals i comercials.
- realitzar una prova pilot a Magaluf amb l'objectiu de
reestructurar el trnsit rodat mitjanant la limitaci d'una part dels
seus carrers a un sol sentit de circulaci, combinat amb la conversi
dels vials principals que es dirigeixen a la mar en carrers per a
vianants i amb connexi directa amb la gran zona humida des Salobrar
que es pretn recuperar.
Imatges carrers des Capdell, Calvi vila i Magaluf on es pretn
reduir el trnsit dels vehicles a motor
-
PLA GENERAL MUNICIPAL
Ajuntament de Calvi
Escala 1:60.000
REVISI04
Mar 2016Lnies Bsiques de PlanejamentSISTEMA GENERAL VIARI
MODIFICACI DEL
SL URBANITZAT I URBANITZABLE
AUTOVIA DE PONENT
LNIES DE TRANSPORT
TRNSIT RODAT
ITINERARIS VIANANTS I CICLISTES
PASSEIG CALVI EXISTENT
PASSEIG CALVI PROPOSAT
PROPOSTA S.G.V.
INTERCANVIADOR
TRNSIT RODATPROVA PILOT RESTRICCI
PLATAFORMA NICA
ANDRATXAUTOPISTA
ANDRATXC-719
PALMAC-719
PALMAAUTOPISTA
DE PALMACAM VELL
EN SECRUTA DE PEDRA
EN SECRUTA DE PEDRA
PUIGPUNYENTGALILEA
RUTA PEDRA EN SECPUIGPUNYENTGALILEA
portada okINDEX_DEFINITIU PLE00 PORTADA00 INTRODUCCIO
definitivo_pleno00 INTROD fotos1.2LB00 INTRODUCCIO HISTORIC01
PORTADA01 MODEL_definitiu_ple fotos01 MODEL fotos101 MODEL fotos201
MODEL fotos301 MODEL fotos4LB01 MODEL02 PORTADA02
ACTUACIONS_definitivo_ pleno_catalan_fotosLB02 actuacions
estructurants03 PORTADA03 EQ-ELP definitvo_pleno_catalaLB03
qualificacio04 PORTADA04 VIARI AMB FOTOS_interlineadoLB04 SGV09
TURISTIC_DEFINITIVO_PLENO_CATALAN_fotos_interlineado
