Upload
francesc-vila-batalle
View
216
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
1/14
1 de 14
La literatura medieval
Semmarca lEdat Mitjana entre la caiguda de limperi rom doccident (476) i locupaci de
Constantinoble pels turcs (1453).
Aquest perode de 10 segles es pot subdividir entre:
1. Alta Edat Mitjana: X, XI i XI (romnic).
2. Baixa Edat Mitjana: XIII, XIV i XV (gtic)
La llengua catalana es forma durant lAlta Edat Mitjana, si b els primers vestigis escrits
que ens arriben sn de mitjan segle XII.
El lent accs a lescriptura de les llenges vulgars sexplica perqu ning sent la urgncia
descriure-hi. La literatura compta exclussivament amb un pblic oient (la gent que sap
llegir s rarssima: Carlemany signava els documents amb una creu). Els narradors, siguin
autors o lectors, reciten, expliquen, canten, interpreten davant un auditori i encara que
loriginal hagi estat escrit en llat, perqu la persona que fa dintrpret pronuncia duna
forma entenedora, a la manera vulgar.
Els canvis socials del segle XII creixement de les ciutats i preponderncia daquestes
sobre el camp, aparici duna societat mercantil i artesanal, etc.- modificaran aquesta
situaci.
Situaci dels Pasos Catalans
La fragmentaci de limperi rom comport la divisi dEuropa en tres zones: la formada
per lImperi bizant, que signific la continuaci de lImperi rom dOrient; els territoris
formats per regnats europeus, el ms poders dels quals va ser el franc, que, amb
Carlemany, es convert en lImperi carolingi; i, finalment ,els dominis musulmans, que des
del nord de lfrica sestengueren cap a la pennsula ibrica.En els territoris que en un futur configurarien Catalunya, els francs van crear la Marca
hispnica, una zona fronterera destinada a protegir el regne franc de les incursions dels
rabs. Aquesta Marca estava dividida en comtats Barcelona, Ribagora, Pallars, Urgell,
Cerdanya, Besal, Vallespir, Rosell i Empries sota la jurisdicci dun comte nomenat
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
2/14
2 de 14
pel monarca franc. Lany 870 Guifr el Pels fou designat comte dUrgell i la Cerdanya i
ms tard de Girona i de Barcelona. A la seva mort sinici la successi hereditria en els
comtats catalans. La gran victria de Guifr el Pils fou aconseguir de lemperador francs
que els comtats quedessin en mans catalanes i fos hereditari. Mentre, la resta de les
terres dels actuals Pasos Catalans continuaren sota la dominaci sarrana.Per aix s
considerat el fundador del Casal de Barcelona. La independncia daquests comtats
respecte dels reis francs sesdevingu lany 987 quan Borrell II, comte de Barcelona, es va
negar a renovar el jurament de fidelitat que el rei franc li demanava. Lany 1137 es produ
la uni de Catalunya i Arag, amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV, comte de
Barcelona; i Peronella, filla del rei dArag.
El desenvolupament demogrfic i econmic dels segles XI i XII permet dassolir un
creixement i una dinmica poltica considerables, que culmin amb la conquesta deTortosa (1148) i de Lleida (1149). Aquesta nova societat dels segles XI i XII, amb el triomf
de la noblesa, potenci laparici dels escrits literaris redactats en llengua vulgar.
El feudalisme
El feudalisme fou el sistema dorganitzaci social, poltica i econmica que caracteritz
ledat mitjana. Es basava en una economia agrria i en la divisi de la societat en
estaments, lligats pel contracte de vassallatge.
Els tres estaments bsics eren:
1. La noblesa.
Els serveis militars dels senyors eren recompensats amb terres, immunitats i
privilegis hereditaris. El seu poder era considerable perqu la propietat territorial
era lnica veritable font de riquesa en una economia bsicament agrria que
noms produa all que necessitava consumir. La tradici secular i lordenaci
divina del mn tenien gran valor. De fet, el ritual de la cavalleria era un ritus de
vassallatge i diniciaci carregat de significaci religiosa.
2. Lesglsia.
Era un centre de conservaci i dexpansi dels valors de lantiguitat. Els escriptoris
dels monestirs o catedrals eren veritables focus dactivitat cultural. Llegir i escriure
fora de lesglsia era prcticament desconegut i tota leducaci estava en mans de
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
3/14
3 de 14
religiosos. Fins a mitjan segle XII no comencem a trobar burgesos interessats a
saber de lletra.
Malgrat la doctrina teocntrica de lesglsia, no tots els llibres copiats eren
doctrinals: tamb hi havia clssics llatins. El llat, malgrat ser cada cop msallunyat de la llengua dels fidels, era una llengua internacional. La relaci dels
monestirs amb la noblesa, de la qual provenia una part considerable dels monjos, i
amb la qual solien coincidir els seus interessos econmics i poltics, era fora
estreta.
3. El poble.
Sense cap mena deducaci, vivia a recer dels monestirs i del castells lliurat a les
dures feines agrcoles. Lactitud popular noms podia ser apocalptica, resignada o
irnica, car la vida oferia ben poques possibilitats de benestar o de millora material.
Trets literaris
Els tres estaments de la societat feudal queden perfectament reflectits en la literatura de
lpoca: literatura cavalleresca o cortesana, literatura moral o religiosa i literatura popular.
En realitat, linters primordial de la literatura medieval s sempre moral, doctrinal.
Loriginalitat t escassa importncia i lallegoria i lensenyament a travs de determinats
tpics ja coneguts s el ms important: fugacitat de la vida, rescabalament de les misrieshumanes en la vida eterna, resignaci i fe, sometiment a la doctrina...
El mn hi s vist com una vall de llgrimes, com un cam de trnsit al llarg del qual cal
guanyar-se la vida veritable del cel. Aquesta actitud, naturalment, t moments brillants
dironia i de sarcasme, o de realisme molt cru i moments en qu un esteticisme exquisit
tamb simposa (poesia trobadoresca).
Els joglars
En el procs de dignificaci de la llengua vulgar com a llengua literria destaca la figura
del joglar. De fet, s lelement de diversi de la societat medieval. Annim i dextracci
humil, el joglar recorre els pobles i les places dels pobles oferint el seu espectacle:
ensinistrament danimals, interpretaci de melodies musicals, jocs dacrobcia i recitaci
oral de gests histriques. Reciten poemes en vers, improvisadament, de mtrica irregular i
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
4/14
4 de 14
rima assonant, a lentorn duna llegenda o dun esdeveniment histric. A travs de la veu
del joglar, el vulgar accedeix als cercles cultes i aristocrtics de la societat perqu els reis i
nobles acullen els joglars en els seus palaus. El pas segent ve determinat: clergues, reis
i nobles, adscrits a les rees de poder, es llancen a la composici dobres literries en la
llengua del joglar, la llengua del carrer Pel que fa a la literatura hi ha dos tipus de joglars:
1. Els recontadors de novelles: Aquells que reciten en vers les notcies del
moment.
2. Els qui interpreten amb melodia musical els poemes escrits pels trobadors.
Els primers creen, els segons difonen.
Primers textos literaris
Els primers textos escrits en catal que es conserven pertanyen als segles XII i XIII, quan
es va anar formant un pblic lector que no coneixia el llat. Aquests escrits sn: un
fragment de la traducci del Forum iudicum (llibre de lleis visigot) i les Homiles
dOrgany, considerat el primer text important i extens que tenim en catal. s un
fragment de vuit fulls, trobat a la rectoria dOrgany (Alt Urgell), que cont vuit sermons
que comenten levangeli. Es tracta dels sermons que algun clergue devia pronunciar a
lesglsia i evidencien que el poble no entenia el llat emprat en els oficis religiosos i calia
adrear-se a la gent en pla. Aquest conjunt de sermons, senzills de redacci,
corresponen al cicle de Quaresma, i el clergue anuncia encara algun tema en llat, extret
de lEvangeli, de seguida tradut i glossat al llarg del serm:
E lo tent de vanaglria, car li dix: Eritis sicut dii. Tu sers aix com Dus...
La lrica dels trobadors
A la primera meitat del segle XII apareix una poesia a les corts occitanes, de temtica
profana i de llengua vulgar, que en definitiva s la primera alternativa a la poesia llatina
dinspiraci religiosa produda pels clergues als monestirs. Ens trobem davant la primeralrica culta europea en llengua vulgar, duna extraordinria difusi durant els segles XII i
XIII i viva amb variants i modificacions fins ben entrat el segle XV.
La lrica trobadoresca t els seus orgens al migdia de les Gllies, als pasos de llengua
dOc (Occitnia), i com a conseqncia del prestigi aconseguit sestn ms enll de les
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
5/14
5 de 14
fronteres lingstiques. Aix, cal sumar el nord dItlia i Catalunya a les Terres de la
Gascunya, el Llenguadoc, Provena, el Llemos i lAubrnia, totes de llengua provenal.
Els trobadors, que viuen i componen en els cercles de les corts, tradueixen a expressi
literria les relacions jurdiques que regulen la vida social.Del cavaller, la lrica nexalta lamor i la guerra a travs dels dos gneres principals
daquesta potica: la can (poema amors) i el sirvents (poema de repte, desafiament
bllic).
Lautor dels poemes s el trobador, que escriu i compon sobre una melodia musical
anterior o creada per ell mateix. A partir daqu el text es difon de forma immediata a
travs del joglarassalariat del trobador i missatger del poema davant el destinatari-.
A partir del segle XIII i durant el XIV i XV, linters despertat per aquesta lrica cristallitzaen la cpia de reculls antolgics anomenats Canoners, dels quals sen conserven un
centenar. La transmissi fou sempre acompanyada de melodia, com assenyalen les
notacions musicals copiades als canoners.
La procedncia social dels trobadors s diversa. Mentre Ricard Cor de Lle o Alfons el
Cast pertanyen a la reialesa, Bertran de Born, Giraut Bornell i Guillem de Bergued
sinscriuen a la noblesa feudal i escriptors com Cercamn, Marcabr i Guillem de Cervera
(Cerver de Girona) dibuixen una carrera ascendent des de lhumil ofici de juglar.
Per al coneixement de la personalitat dels tobadors, disposem en alguns casos dunes
notes, les vidas, petites biografies que acompanyen les cpies dels poemes del trobador.
Alguns canoners incorporen tamb les razos, explicaci sobre la motivaci del poema
compost.
La forma de la lrica trobadoresca. Versificaci i estrofes.
La composici daquesta lrica ve condicionada per unes normes estrictes de rima,
estrofisme i temtica.
La poesia trobadoresca, a diferncia de la poesia llatina culta, es basava en el nombre de
sllabes del vers i en la rima, igual que les altres poesies en llenges romniques. El
cmput de sllabes era sempre exacte i la rima, rigorosament consonant.
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
6/14
6 de 14
Les estrofes sanomenaven cobles i segons la distribuci i repetici de les rimes podien
ser: unisonants (estrofes que repeteixen la rima); singulars (canvien la rima); dobles
(rimen de dues en dues) i dobles alternades, capcaudades (la rima de lltim vers de
lestrofa anterior es repeteix en el primer vers de la segent); i capfinides (una paraula de
lltim vers de lestrofa anterior es repeteix en el primer vers de la segent).
Aquesta complicada manera de relacionar les cobles oferia recursos pe imposar lordre de
les estrofes i evitar que el joglar, en interpretar la can, lalters.
Generalment les canons acabaven amb una estrofa ms curta anomenada tornada, la
qual sovint contenia la senhal (senyal), nom secret de la dama. De vegades en les
composicions sincloa el refranh(refrany), versos o grups de versos que es repeteixen en
un lloc fix en cada estrofa, sovint al final.
La llengua no s cap de les variants del provenal parlat en un territori fora vast, sin una
estructura supradialectal, una mena de koin, que recull trets dels diversos parlars
occitans.
Pel que fa a lestil, cal diferenciar:
El trobar clus era un estil hermtic, ple de conceptes obscurs i de mots difcils.
El trobar lleu, que conreaven els trobadors catalans, era molt ms senzill i entenedor.
El trobar ric es caracteritzava per un culte a la forma i a la musicalitat del vers.
Les primeres perceptives corresponen a la iniciativa de trobadors catalans. A la fi del
segle XII, Ramon Vidal de Besalredacta les Razos de Trobar, tractat literari que inclou
una gramtica (la primera realitzada sobre una llengua neollatina) i uns principis de
preceptiva literria.
A la fi del segle XIII, Jofre de Foixescriu, sobre el precedent anterior, Les Regles de
Trobar, de caracterstiques semblants.
Gneres
Els ms importants sn:
La can: s el poema amors per excellncia. El trobador es proclama vassall
de la dama i li promet homenatge damor, fina amors. Ls del senyal, eptet sota el
qual samaga la personalitat de la dama s exigit pel carcter adlter de la relaci.
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
7/14
7 de 14
A vegades apareixen els lausengiers, espies que poden delatar la relaci damor al
gils (marit). El trobador es declara vassall de la dama, a la qual tracta de midons.
Noms la dona casada t llibertat jurdica, car la soltera estava sotmesa a la
voluntat paterna.
La pastorella: dileg entre un cavaller i una pastora en qu el primer la sollicita
de forma amorosa i sol fer esment de la diferncia social existent.
Lalbada: probablement dorgens litrgics (nit pasqual), expressa la joia dels
enamorats per larribada del dia, que fa possible la uni. Sovint larribada de la llum
s causa de maledicci perqu suposa la separaci dels amants.
La dansa i la balada: en els dos gneres existeix una part central, cantada pel
solista i uns versos repetitius el refrany- en qu interv el cor.
El sirvents: poema de stira i burla. A travs dell, els trobadors sinsulten, es
calumnien o es desafien a combat.
Ten o debat: intercanvi de poemes en qu es mant, cadascuna de les
respostes, la rima, la mtrica i la melodia anteriors.
Plany: elogi fnebre per la desaparici del senyor, de vegades per lamic.
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
8/14
8 de 14
Ramon Llull
Palma de Mallorca, 1232-1316. Filsof, teleg, novellista i poeta. Fill duna famlia
possiblement pertanyent a la noblesa catalana, el seu pare arrib a Mallorca amb lhost
del rei Jaume el Conqueridor. Nascut a lilla en el perode immediatament posterior a la
conquesta, estigu vinculat durant la seva jovenesa a la casa reial. Dels seus anys com
a cortes en sabem poca cosa: es cas, tingu dos fills, i port un ritme de vida adequat
al seu estament. Per als trenta-un anys va viure una experincia trasbalsadora que
confer un gir radical a la seva vida: lanomenada conversi, esdevinguda arran de
laparici cinc vegades de Crist crucificat.
Dacord amb el testimoni de la Vida coetnia(autobiografia dictada per Llull en els darrersanys de la seva existncia a uns cartoixans de Pars), a partir daquesta experincia
sinicia una nova vida per al convers, el qual abandonar la famlia, la posici social i les
riqueses per dedicar-se al servei a Du. No ho far, per, ingressant en cap orde
religiosa, sin a travs duna activitat frentica que es resumeix en tres objectius:
predicaci als infidels fins arribar al martiri, escriptura dun llibre contra els errors
daquests infidels (Llull deia que havia de ser el millor llibre del mn) i creaci descoles
- monestirs on sensenys lrab i altres llenges orientals per a instrucci de missioners.
En definitiva, lobsessi dominant en Llull fins al darrer moment de la seva llarga vida
ser la conversi dels musulmans, dels jueus i daltres infidels (especialment dels trtars)
a la fe cristiana.
Mancat duna formaci adient per a la tasca que shavia imposat, comena lany 1265 un
perode daprenentatge autodidacta a lilla de Mallorca, que inclou lestudi de la llengua
arbiga, i que culminar nou anys desprs, el 1274, amb lescriptura del primer gran
monument de la literatura catalana: el vast Llibre de contemplaci en Du (1273-1274).
Aquest mateix any, en el retir duna ermita al puig mallorqu de Randa, Llull experimenta
una revelaci divina la coneguda com illuminaci de Randa, dacord amb la qualconcep un sistema dabast universal per trobar la veritat i que seria infallible per a la
conversi dels infidels: la coneguda Art lulliana, que es materialitzar en la redacci de
lArt abreujada de trobar veritat (1274). s per aquest motiu que sel coneix amb el
sobrenom de Doctor Illuminat. Des daquesta data, tota la biografia de Ramon Llull gira
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
9/14
9 de 14
entorn dels esforos per donar a conixer la seva Art; aquests esforos inclouen ls de la
literatura com a vehicle de difusi dels seus ideals de reforma de la cristiandat i de
conversi dels infidels, els quals seran comunicats a papes i a prnceps per tal de recollir
el suport dels poderosos.
Tan convenut es trobava Llull de la seva missi que marxar personalment en diverses
ocasions al nord dfrica (visit, en concret, Bugia i Tunis) per disputar amb els telegs
musulmans. A finals de lany 1315 sabem que es trobava en un daquests viatges
missionals, a Tunis; cap al mar de lany segent, a ledat de 83 o 84 anys, ja era mort. No
se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca o durant el viatge de tornada des dfrica a
la seva illa: la tradici va generar una llegenda segons la qual moriria lapidat com a mrtir
de la fe.
Etapes de la producci de Llull.
El periple vital de Ramon Llull reflecteix la seva forta personalitat, manifestada en una
activitat frentica que el va empnyer no sols a viatjar incansablement, sin tamb a
escriure un considerable nombre dobres en catal, en llat i en rab (265 segons el darrer
catleg, elaborat per Antoni Bonner). Leix central que articula una producci escrita tan
vasta s lArt dictada per Du al puig de Randa, a la qual remeten les obres, literries o
no, de Llull. Aquesta Art hagu de ser rescrita diverses vegades en un intent de fer-la ms
assequible, ja que topava amb la incomprensi dels cercles intellectuals del moment. sper aix que, per tal dorientar-se en la gran quantitat dobres de Llull, la crtica ha
acceptat majoritriament una divisi de la producci en quatre etapes, proposada per
Antoni Bonner, dacord amb els diversos canvis que experiment el mtode lulli de
trobar la veritat.
La primera, anomenada etapa preart, abasta els darrers anys daprenentatge abans de
la illuminaci de Randa (s a dir, entre 1271 aproximadament i 1274), i a ella pertanyen
un tractat de lgica en vers (la Lgica dAlgatzel, 1271-1272?), i el Llibre de
contemplaci en Du (1273-1274), la primera gran obra de Llull. Entre 1274 i 1290
transcorre letapa quaternria, anomenada aix perqu els principis bsics que
estructuren lArt compareixen en un nombre mltiple de quatre; hi formen part lArt
abreujada de trobar veritat (1274) i lArt demostrativa (1283), de les quals deriven
respectivament dues grans novelles: el Llibre dEvast e dAloma e de Blaquerna (1283)
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
10/14
10 de 14
i el Flix o Llibre de meravelles(1288-1289). A partir de 1290, i fins lany 1308, data en
la qual Llull abandonar definitivament la reescriptura de la seva Art, assistim a una
reducci drstica dels conceptes bsics del mtode i a un canvi important en el seu
funcionament. Ara els conceptes compareixeran en un nombre mltiple de tres, per la qual
cosa es coneix aquest perode de la producci del nostre autor com a etapa ternria.
LArs inventiva (1290) inaugura aquesta etapa, i es clour amb lArt breu (1308).
Destaca en aquest perode la gran enciclopdia Arbre de Cincia(1296-1297), juntament
amb les dues millors manifestacions de la lrica lulliana: el Desconhort(1295) i el Cant
de Ramon(1300). Finalment, des de 1308 fins a la seva mort, lany 1316, Llull deix de
banda lArt i se centr en lescriptura dopuscles sobre qestions concretes de filosofia, de
teologia i de lgica: s la coneguda com etapa postart.
Caracterstiques de lArt Lulliana
En tota aquesta producci hi ha dos vessants indissociables lun de laltre: la literria i la
doctrinal. De fet, el que avui coneixem com a literatura no era per a Llull sin un vehicle
dexpressi subordinat a un contingut missional i apologtic que ocupa el lloc central en
els seus interessos. Aix ho palesa, per exemple, la crida que fa envers la reforma de la
joglaria, un potent instrument de difusi didees al segle XIII i que considera allunyat de la
intenci recta: donar lloana de Du i servir per a leixamplament de la fe catlica. Llull
proposa, doncs, una joglaria espiritual, dacord amb el model de Sant Francesc dAsss,qui es considerava, com el nostre autor, un joglar de Du.
Aquest aprofitament de la literatura per als interessos doctrinals deriva duna idea central
en el pensament i en la praxi lullians: la primacia de la primera intenci enfront de la
segona intenci. Per a Llull, la primera intenci expressa la finalitat per la qual es cre
lsser hum: conixer, estimar i lloar Du. La segona intenci, per contra, suposa cercar
el propi benefici. Avantposar la segona intenci a la primera s oblidar la ra per la qual
existim: aquesta s, per a Llull, la font del pecat i de la decadncia moral no sols de
lindividu, sin tamb de la societat en conjunt. Lescriptura lulliana vol ser, llavors, unaescriptura de primera intenci, s a dir, adreada en primer lloc cap a la lloana a Du, i
s per aix que lexpressi literria, en paraules de Jordi Rubi i Balaguer, resta
subordinada als continguts doctrinals.
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
11/14
11 de 14
Una de les idees claus del pensament lulli, pel que fa a aquests continguts, s la
utilitzaci de raons necessries en lexposici dels arguments. Per a Llull, les raons
necessries sn arguments lgics que considera acceptables de necessitat, evidents per
si mateixos i, per tant, imprescindibles en el dileg interconfessional. Palesen la confiana
lulliana en lenteniment hum ben endreat, el qual ha de ser capa de copsar la veritat
(que per a Llull s, evidentment, lexpressada pels articles de la fe catlica). Un exemple
el trobem al Llibre del gentil i dels tres savis(1274-1276?), obra en la qual un savi jueu,
un cristi i un musulm mantenen una disputa ordenada i molt correcta en les formes,
dacord amb els esquemes de lArt abreujada de trobar veritat, per tal dargumentar davant
un gentil quina de les tres religions s la veritable. Ho ser aquella que no entri en
contradicci amb les qualitats divines i que doni, per tant, una idea ms lgica i acabada
de Du en si mateix i en la seva relaci amb la creaci. El punt de partena s la recerca
de la veritat, encara que aix suposi un replantejament dels dogmes de fe. El ms
destacable s que, al final, el gentil no comunica quina ha estat la seva elecci (tot i que,
evidentment, el lector pensar que ha optat per la fe cristiana), en una mostra de bona
voluntat per part de lautor, que vol deixar una porta oberta al dileg amb els no creients.
La confiana en la ra com a mitj per a entendres i arribar a un acord en la fe no s
exclusiva de Llull en el seu context histric, per s s lautor que la desenvolupa amb ms
insistncia, fins a lextrem de renunciar al recurs de les cites dautoritats, ineficaces per a
lentesa amb els musulmans i amb els jueus.
Tot i aix, no podem considerar Llull estrictament un racionalista, com ha estat titllat en
ocasions, ja que tamb s conscient de les limitacions de lenteniment per arribar a la
comprensi dels misteris de la fe; la voluntat, identificada amb lamor i amb el fervor, juga
un paper fonamental en aquest punt, per tal de transcendir les limitacions de la ra. El
resultat del plantejament lulli s un acostament personal a la tasca missional i a
lexposici de la doctrina, al marge de lescolstica imperant al segle XIII. La base del
pensament lulli ve fornida pel que Robert Pring-Mill anomena un substrat collectiu dels
llocs comuns, s a dir, el conjunt de coneixements sobre el mn i sobre Du que podiencompartir els intellectuals de les tres religions monoteistes, i que sassenten
fonamentalment en una cosmovisi neoplatnica. Un dels conceptes claus daquesta
cosmovisi ser el danalogia, aprofitat per Llull per a la construcci darguments, i dacord
amb el qual hi ha una relaci significativa de semblana establerta entre el mn creat i el
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
12/14
12 de 14
creador. Du s el model, la font exemplar de tota la realitat creada, i ho s a travs de les
seves qualitats o dignitats, les quals es difonen en la creaci.
La base platnica de la filosofia lulliana s palesa; no obstant, les seves fonts directes no
queden tan clares, ja que mai no les cita. Els estudiosos de la filosofia islmica hanidentificat fonts musulmanes en el pensament del nostre autor, fet totalment lgic si
atenem al context en qu es desenvolup la seva formaci (recordem que era capa de
llegir i descriure en rab). Unida a la preocupaci per la conversi dels infidels, trobem en
lobra de Llull una altra qesti central: la reforma de la cristiandat. El punt de partena s
la constataci del seguiment majoritari de la segona intenci i el consegent oblit de la
primera a nivell individual i social. Llull reacciona amb una forta crtica a les instncies que
detenten el poder religis i temporal i amb el plantejament dunes propostes radicals
basades en molts casos en lespiritualitat franciscana cristocentrista focalitzada enlevangeli com a model de vida. Aix, una de les idees centrals en la reforma lulliana s
lexaltaci de la pobresa evanglica: partidari, com Sant Francesc, de lEsglsia dels
pobres, Llull proposa en la novella Blaquernamesures concretes com ara la renncia
dels bisbes a dos teros de la renda, o la incitaci als rics burgesos a exercir la caritat, tot
i que lestat idoni s el de la renncia total a les riqueses temporals i lacostament a Crist a
travs de la pobresa voluntria, com fan els pares del protagonista. Conscient que els
seus plantejaments xoquen frontalment amb els valors predominants a lpoca, alternen
en el discurs lulli les notes de pessimisme amb les dautoafirmaci orgullosa en lesquals assumeix les invectives dels seus adversaris, com ara quan fa prpia la
denominaci de Foll.
Els personatges de les novelles lullianes sovint es comporten com a folls, ja que la seva
actuaci no es guia prioritriament pels convencionalismes socials de la segona intenci,
sin per la lloana a Du. Aix fa que critiquin obertament i contundentment qualsevol
comportament que consideren desviat de la finalitat marcada per la primera intenci,
sense importar lestatus del personatge criticat; s la fora moral el que confereix autoritat
suficient per a escridassar un rei, un bisbe o, si cal, un Papa. Una obra on es pot veureamb claredat lactitud lulliana en aquest sentit s la Disputatio Petri clerici et Raymundi
phantastici(1311), coneguda tamb amb el nom de Phantasticus. En ella, un Ramon Llull
anci, de cam cap al concili de Viena del Delfinat, es troba amb un clergue. Durant la
conversa que sestableix entre tots dos, Ramon exposa els seus motius per a lanada al
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
13/14
13 de 14
Concili: porta unes peticions que, per ensima volta, pretenen obtenir dels poders
eclesistics lorganitzaci duna croada, la uni de les ordes militars, la creaci de
monestirs per a la formaci de missioners. El seu interlocutor, per contra, es mostra com
un clergue simonac que va al Concili per tal daconseguir prebendes per als seus nebots.
Si els objectius de Llull sadiuen amb la primera intenci, els del clergue segueixen la
segona. Per el ms significatiu s que, al llarg del dileg, el sacerdot pecador fa burla de
les intencions de Llull i el qualifica de phantasticus(s a dir, boig, forassenyat o somniador
gens prctic).
Llull s conscient, a fora de decepcions, que els interessos reals dels seus
contemporanis es troben molt allunyats de les seves propostes sovint qualificades com a
utpiques. Al Desconhort, extensa composici en vers de seixanta-nou estrofes, aquest
sentiment damargor sexpressa a travs del dileg amb un ermit, que planteja a lautorles possibles causes del seu fracs. Finalment, per, sempre troba forces noves per a
continuar amb la tasca: Llull convencer lermit de la bondat dels seus plantejaments i de
la necessitat de continuar lluitant, i es guanya un altre company per a la seva causa. Com
es pot comprovar, la literatura juga un paper primordial en lexpressi de les idees
lullianes ms personals, no sols de les filosfiques. La seva lrica destaca aix, en un
panorama dominat per la reiteraci sovint buida dels tpics de lamor corts, pel seu to
personal, sincer i commovedor.
Aix, si b al llarg de la histria el Llull filsof ha ocultat el literat, al segle XX comen unareivindicaci del nostre autor com a gran prosista i gran lric. Si la literatura per a Llull, com
hem dit, s un vehicle per transmetre uns continguts, per aix mateix posar especial cura
en lestil de les seves obres. La prosa de Llull s elegant, lgica i molt moderna per al
segle XIII. Sap equilibrar les frases, amb abundncia de perodes duals, tot expressat en
una sintaxi amb una presncia significativa de les oracions subordinades. No en va tingu
un paper fonamental en la creaci de la llengua catalana, amb ladopci de solucions
lxiques que avui es troben plenament integrades en el sistema i que provenen de la
necessitat dexpressar uns continguts filosfics o tcnics en un idioma que no disposavaencara de recursos.
Pel que fa a la lrica, manlleva els recursos propis de la poesia provenal, que coneixia b,
i els adapta a un contingut religis o, de vegades, autobiogrfic. Els plantejaments retrics
de Llull, expressats en el seu tractat Rhetorica nova(1301), no parteixen de la sonoritat de
8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull
14/14
14 de 14
les paraules com a font de la bellesa en el discurs, sin que es focalitzen ms aviat en el
seu contingut, en la seva semntica. Idea totalment coherent amb la postura general del
nostre autor: primar all interior i, per tant, essencial, per damunt de laparena.
Loriginalitat del seu pensament i la qualitat sense pari de la seva literatura han fet de
Llull la figura ms destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu del mn.
Des de la seva mort va tenir seguidors ms enll de les nostres fronteres: no sols a
Frana, Castella, Itlia o centreeuropa, sin fins i tot a Rssia, on hi havia una escola
lullstica al segle XVIII (lullisme). El seu pensament va influir en figures com Giordano
Bruno o Leibniz, i la seva literatura s encara un model estilstic i una font dinspiraci per
a molts autors catalans del present.