Literatura Medieval i Ramon Llull

8/7/2019 Literatura Medieval i Ramon Llull

1/14

1 de 14

La literatura medieval

Semmarca lEdat Mitjana entre la caiguda de limperi rom doccident (476) i locupaci de

Constantinoble pels turcs (1453).

Aquest perode de 10 segles es pot subdividir entre:

1. Alta Edat Mitjana: X, XI i XI (romnic).

2. Baixa Edat Mitjana: XIII, XIV i XV (gtic)

La llengua catalana es forma durant lAlta Edat Mitjana, si b els primers vestigis escrits

que ens arriben sn de mitjan segle XII.

El lent accs a lescriptura de les llenges vulgars sexplica perqu ning sent la urgncia

descriure-hi. La literatura compta exclussivament amb un pblic oient (la gent que sap

llegir s rarssima: Carlemany signava els documents amb una creu). Els narradors, siguin

autors o lectors, reciten, expliquen, canten, interpreten davant un auditori i encara que

loriginal hagi estat escrit en llat, perqu la persona que fa dintrpret pronuncia duna

forma entenedora, a la manera vulgar.

Els canvis socials del segle XII creixement de les ciutats i preponderncia daquestes

sobre el camp, aparici duna societat mercantil i artesanal, etc.- modificaran aquesta

situaci.

Situaci dels Pasos Catalans

La fragmentaci de limperi rom comport la divisi dEuropa en tres zones: la formada

per lImperi bizant, que signific la continuaci de lImperi rom dOrient; els territoris

formats per regnats europeus, el ms poders dels quals va ser el franc, que, amb

Carlemany, es convert en lImperi carolingi; i, finalment ,els dominis musulmans, que des

del nord de lfrica sestengueren cap a la pennsula ibrica.En els territoris que en un futur configurarien Catalunya, els francs van crear la Marca

hispnica, una zona fronterera destinada a protegir el regne franc de les incursions dels

rabs. Aquesta Marca estava dividida en comtats Barcelona, Ribagora, Pallars, Urgell,

Cerdanya, Besal, Vallespir, Rosell i Empries sota la jurisdicci dun comte nomenat


2/14

2 de 14

pel monarca franc. Lany 870 Guifr el Pels fou designat comte dUrgell i la Cerdanya i

ms tard de Girona i de Barcelona. A la seva mort sinici la successi hereditria en els

comtats catalans. La gran victria de Guifr el Pils fou aconseguir de lemperador francs

que els comtats quedessin en mans catalanes i fos hereditari. Mentre, la resta de les

terres dels actuals Pasos Catalans continuaren sota la dominaci sarrana.Per aix s

considerat el fundador del Casal de Barcelona. La independncia daquests comtats

respecte dels reis francs sesdevingu lany 987 quan Borrell II, comte de Barcelona, es va

negar a renovar el jurament de fidelitat que el rei franc li demanava. Lany 1137 es produ

la uni de Catalunya i Arag, amb el matrimoni de Ramon Berenguer IV, comte de

Barcelona; i Peronella, filla del rei dArag.

El desenvolupament demogrfic i econmic dels segles XI i XII permet dassolir un

creixement i una dinmica poltica considerables, que culmin amb la conquesta deTortosa (1148) i de Lleida (1149). Aquesta nova societat dels segles XI i XII, amb el triomf

de la noblesa, potenci laparici dels escrits literaris redactats en llengua vulgar.

El feudalisme

El feudalisme fou el sistema dorganitzaci social, poltica i econmica que caracteritz

ledat mitjana. Es basava en una economia agrria i en la divisi de la societat en

estaments, lligats pel contracte de vassallatge.

Els tres estaments bsics eren:

1. La noblesa.

Els serveis militars dels senyors eren recompensats amb terres, immunitats i

privilegis hereditaris. El seu poder era considerable perqu la propietat territorial

era lnica veritable font de riquesa en una economia bsicament agrria que

noms produa all que necessitava consumir. La tradici secular i lordenaci

divina del mn tenien gran valor. De fet, el ritual de la cavalleria era un ritus de

vassallatge i diniciaci carregat de significaci religiosa.

2. Lesglsia.

Era un centre de conservaci i dexpansi dels valors de lantiguitat. Els escriptoris

dels monestirs o catedrals eren veritables focus dactivitat cultural. Llegir i escriure

fora de lesglsia era prcticament desconegut i tota leducaci estava en mans de


3/14

3 de 14

religiosos. Fins a mitjan segle XII no comencem a trobar burgesos interessats a

saber de lletra.

Malgrat la doctrina teocntrica de lesglsia, no tots els llibres copiats eren

doctrinals: tamb hi havia clssics llatins. El llat, malgrat ser cada cop msallunyat de la llengua dels fidels, era una llengua internacional. La relaci dels

monestirs amb la noblesa, de la qual provenia una part considerable dels monjos, i

amb la qual solien coincidir els seus interessos econmics i poltics, era fora

estreta.

3. El poble.

Sense cap mena deducaci, vivia a recer dels monestirs i del castells lliurat a les

dures feines agrcoles. Lactitud popular noms podia ser apocalptica, resignada o

irnica, car la vida oferia ben poques possibilitats de benestar o de millora material.

Trets literaris

Els tres estaments de la societat feudal queden perfectament reflectits en la literatura de

lpoca: literatura cavalleresca o cortesana, literatura moral o religiosa i literatura popular.

En realitat, linters primordial de la literatura medieval s sempre moral, doctrinal.

Loriginalitat t escassa importncia i lallegoria i lensenyament a travs de determinats

tpics ja coneguts s el ms important: fugacitat de la vida, rescabalament de les misrieshumanes en la vida eterna, resignaci i fe, sometiment a la doctrina...

El mn hi s vist com una vall de llgrimes, com un cam de trnsit al llarg del qual cal

guanyar-se la vida veritable del cel. Aquesta actitud, naturalment, t moments brillants

dironia i de sarcasme, o de realisme molt cru i moments en qu un esteticisme exquisit

tamb simposa (poesia trobadoresca).

Els joglars

En el procs de dignificaci de la llengua vulgar com a llengua literria destaca la figura

del joglar. De fet, s lelement de diversi de la societat medieval. Annim i dextracci

humil, el joglar recorre els pobles i les places dels pobles oferint el seu espectacle:

ensinistrament danimals, interpretaci de melodies musicals, jocs dacrobcia i recitaci

oral de gests histriques. Reciten poemes en vers, improvisadament, de mtrica irregular i


4/14

4 de 14

rima assonant, a lentorn duna llegenda o dun esdeveniment histric. A travs de la veu

del joglar, el vulgar accedeix als cercles cultes i aristocrtics de la societat perqu els reis i

nobles acullen els joglars en els seus palaus. El pas segent ve determinat: clergues, reis

i nobles, adscrits a les rees de poder, es llancen a la composici dobres literries en la

llengua del joglar, la llengua del carrer Pel que fa a la literatura hi ha dos tipus de joglars:

1. Els recontadors de novelles: Aquells que reciten en vers les notcies del

moment.

2. Els qui interpreten amb melodia musical els poemes escrits pels trobadors.

Els primers creen, els segons difonen.

Primers textos literaris

Els primers textos escrits en catal que es conserven pertanyen als segles XII i XIII, quan

es va anar formant un pblic lector que no coneixia el llat. Aquests escrits sn: un

fragment de la traducci del Forum iudicum (llibre de lleis visigot) i les Homiles

dOrgany, considerat el primer text important i extens que tenim en catal. s un

fragment de vuit fulls, trobat a la rectoria dOrgany (Alt Urgell), que cont vuit sermons

que comenten levangeli. Es tracta dels sermons que algun clergue devia pronunciar a

lesglsia i evidencien que el poble no entenia el llat emprat en els oficis religiosos i calia

adrear-se a la gent en pla. Aquest conjunt de sermons, senzills de redacci,

corresponen al cicle de Quaresma, i el clergue anuncia encara algun tema en llat, extret

de lEvangeli, de seguida tradut i glossat al llarg del serm:

E lo tent de vanaglria, car li dix: Eritis sicut dii. Tu sers aix com Dus...

La lrica dels trobadors

A la primera meitat del segle XII apareix una poesia a les corts occitanes, de temtica

profana i de llengua vulgar, que en definitiva s la primera alternativa a la poesia llatina

dinspiraci religiosa produda pels clergues als monestirs. Ens trobem davant la primeralrica culta europea en llengua vulgar, duna extraordinria difusi durant els segles XII i

XIII i viva amb variants i modificacions fins ben entrat el segle XV.

La lrica trobadoresca t els seus orgens al migdia de les Gllies, als pasos de llengua

dOc (Occitnia), i com a conseqncia del prestigi aconseguit sestn ms enll de les


5/14

5 de 14

fronteres lingstiques. Aix, cal sumar el nord dItlia i Catalunya a les Terres de la

Gascunya, el Llenguadoc, Provena, el Llemos i lAubrnia, totes de llengua provenal.

Els trobadors, que viuen i componen en els cercles de les corts, tradueixen a expressi

literria les relacions jurdiques que regulen la vida social.Del cavaller, la lrica nexalta lamor i la guerra a travs dels dos gneres principals

daquesta potica: la can (poema amors) i el sirvents (poema de repte, desafiament

bllic).

Lautor dels poemes s el trobador, que escriu i compon sobre una melodia musical

anterior o creada per ell mateix. A partir daqu el text es difon de forma immediata a

travs del joglarassalariat del trobador i missatger del poema davant el destinatari-.

A partir del segle XIII i durant el XIV i XV, linters despertat per aquesta lrica cristallitzaen la cpia de reculls antolgics anomenats Canoners, dels quals sen conserven un

centenar. La transmissi fou sempre acompanyada de melodia, com assenyalen les

notacions musicals copiades als canoners.

La procedncia social dels trobadors s diversa. Mentre Ricard Cor de Lle o Alfons el

Cast pertanyen a la reialesa, Bertran de Born, Giraut Bornell i Guillem de Bergued

sinscriuen a la noblesa feudal i escriptors com Cercamn, Marcabr i Guillem de Cervera

(Cerver de Girona) dibuixen una carrera ascendent des de lhumil ofici de juglar.

Per al coneixement de la personalitat dels tobadors, disposem en alguns casos dunes

notes, les vidas, petites biografies que acompanyen les cpies dels poemes del trobador.

Alguns canoners incorporen tamb les razos, explicaci sobre la motivaci del poema

compost.

La forma de la lrica trobadoresca. Versificaci i estrofes.

La composici daquesta lrica ve condicionada per unes normes estrictes de rima,

estrofisme i temtica.

La poesia trobadoresca, a diferncia de la poesia llatina culta, es basava en el nombre de

sllabes del vers i en la rima, igual que les altres poesies en llenges romniques. El

cmput de sllabes era sempre exacte i la rima, rigorosament consonant.


6/14

6 de 14

Les estrofes sanomenaven cobles i segons la distribuci i repetici de les rimes podien

ser: unisonants (estrofes que repeteixen la rima); singulars (canvien la rima); dobles

(rimen de dues en dues) i dobles alternades, capcaudades (la rima de lltim vers de

lestrofa anterior es repeteix en el primer vers de la segent); i capfinides (una paraula de

lltim vers de lestrofa anterior es repeteix en el primer vers de la segent).

Aquesta complicada manera de relacionar les cobles oferia recursos pe imposar lordre de

les estrofes i evitar que el joglar, en interpretar la can, lalters.

Generalment les canons acabaven amb una estrofa ms curta anomenada tornada, la

qual sovint contenia la senhal (senyal), nom secret de la dama. De vegades en les

composicions sincloa el refranh(refrany), versos o grups de versos que es repeteixen en

un lloc fix en cada estrofa, sovint al final.

La llengua no s cap de les variants del provenal parlat en un territori fora vast, sin una

estructura supradialectal, una mena de koin, que recull trets dels diversos parlars

occitans.

Pel que fa a lestil, cal diferenciar:

El trobar clus era un estil hermtic, ple de conceptes obscurs i de mots difcils.

El trobar lleu, que conreaven els trobadors catalans, era molt ms senzill i entenedor.

El trobar ric es caracteritzava per un culte a la forma i a la musicalitat del vers.

Les primeres perceptives corresponen a la iniciativa de trobadors catalans. A la fi del

segle XII, Ramon Vidal de Besalredacta les Razos de Trobar, tractat literari que inclou

una gramtica (la primera realitzada sobre una llengua neollatina) i uns principis de

preceptiva literria.

A la fi del segle XIII, Jofre de Foixescriu, sobre el precedent anterior, Les Regles de

Trobar, de caracterstiques semblants.

Gneres

Els ms importants sn:

La can: s el poema amors per excellncia. El trobador es proclama vassall

de la dama i li promet homenatge damor, fina amors. Ls del senyal, eptet sota el

qual samaga la personalitat de la dama s exigit pel carcter adlter de la relaci.


7/14

7 de 14

A vegades apareixen els lausengiers, espies que poden delatar la relaci damor al

gils (marit). El trobador es declara vassall de la dama, a la qual tracta de midons.

Noms la dona casada t llibertat jurdica, car la soltera estava sotmesa a la

voluntat paterna.

La pastorella: dileg entre un cavaller i una pastora en qu el primer la sollicita

de forma amorosa i sol fer esment de la diferncia social existent.

Lalbada: probablement dorgens litrgics (nit pasqual), expressa la joia dels

enamorats per larribada del dia, que fa possible la uni. Sovint larribada de la llum

s causa de maledicci perqu suposa la separaci dels amants.

La dansa i la balada: en els dos gneres existeix una part central, cantada pel

solista i uns versos repetitius el refrany- en qu interv el cor.

El sirvents: poema de stira i burla. A travs dell, els trobadors sinsulten, es

calumnien o es desafien a combat.

Ten o debat: intercanvi de poemes en qu es mant, cadascuna de les

respostes, la rima, la mtrica i la melodia anteriors.

Plany: elogi fnebre per la desaparici del senyor, de vegades per lamic.


8/14

8 de 14

Ramon Llull

Palma de Mallorca, 1232-1316. Filsof, teleg, novellista i poeta. Fill duna famlia

possiblement pertanyent a la noblesa catalana, el seu pare arrib a Mallorca amb lhost

del rei Jaume el Conqueridor. Nascut a lilla en el perode immediatament posterior a la

conquesta, estigu vinculat durant la seva jovenesa a la casa reial. Dels seus anys com

a cortes en sabem poca cosa: es cas, tingu dos fills, i port un ritme de vida adequat

al seu estament. Per als trenta-un anys va viure una experincia trasbalsadora que

confer un gir radical a la seva vida: lanomenada conversi, esdevinguda arran de

laparici cinc vegades de Crist crucificat.

Dacord amb el testimoni de la Vida coetnia(autobiografia dictada per Llull en els darrersanys de la seva existncia a uns cartoixans de Pars), a partir daquesta experincia

sinicia una nova vida per al convers, el qual abandonar la famlia, la posici social i les

riqueses per dedicar-se al servei a Du. No ho far, per, ingressant en cap orde

religiosa, sin a travs duna activitat frentica que es resumeix en tres objectius:

predicaci als infidels fins arribar al martiri, escriptura dun llibre contra els errors

daquests infidels (Llull deia que havia de ser el millor llibre del mn) i creaci descoles

- monestirs on sensenys lrab i altres llenges orientals per a instrucci de missioners.

En definitiva, lobsessi dominant en Llull fins al darrer moment de la seva llarga vida

ser la conversi dels musulmans, dels jueus i daltres infidels (especialment dels trtars)

a la fe cristiana.

Mancat duna formaci adient per a la tasca que shavia imposat, comena lany 1265 un

perode daprenentatge autodidacta a lilla de Mallorca, que inclou lestudi de la llengua

arbiga, i que culminar nou anys desprs, el 1274, amb lescriptura del primer gran

monument de la literatura catalana: el vast Llibre de contemplaci en Du (1273-1274).

Aquest mateix any, en el retir duna ermita al puig mallorqu de Randa, Llull experimenta

una revelaci divina la coneguda com illuminaci de Randa, dacord amb la qualconcep un sistema dabast universal per trobar la veritat i que seria infallible per a la

conversi dels infidels: la coneguda Art lulliana, que es materialitzar en la redacci de

lArt abreujada de trobar veritat (1274). s per aquest motiu que sel coneix amb el

sobrenom de Doctor Illuminat. Des daquesta data, tota la biografia de Ramon Llull gira


9/14

9 de 14

entorn dels esforos per donar a conixer la seva Art; aquests esforos inclouen ls de la

literatura com a vehicle de difusi dels seus ideals de reforma de la cristiandat i de

conversi dels infidels, els quals seran comunicats a papes i a prnceps per tal de recollir

el suport dels poderosos.

Tan convenut es trobava Llull de la seva missi que marxar personalment en diverses

ocasions al nord dfrica (visit, en concret, Bugia i Tunis) per disputar amb els telegs

musulmans. A finals de lany 1315 sabem que es trobava en un daquests viatges

missionals, a Tunis; cap al mar de lany segent, a ledat de 83 o 84 anys, ja era mort. No

se sap si va morir a Tunis mateix, a Mallorca o durant el viatge de tornada des dfrica a

la seva illa: la tradici va generar una llegenda segons la qual moriria lapidat com a mrtir

de la fe.

Etapes de la producci de Llull.

El periple vital de Ramon Llull reflecteix la seva forta personalitat, manifestada en una

activitat frentica que el va empnyer no sols a viatjar incansablement, sin tamb a

escriure un considerable nombre dobres en catal, en llat i en rab (265 segons el darrer

catleg, elaborat per Antoni Bonner). Leix central que articula una producci escrita tan

vasta s lArt dictada per Du al puig de Randa, a la qual remeten les obres, literries o

no, de Llull. Aquesta Art hagu de ser rescrita diverses vegades en un intent de fer-la ms

assequible, ja que topava amb la incomprensi dels cercles intellectuals del moment. sper aix que, per tal dorientar-se en la gran quantitat dobres de Llull, la crtica ha

acceptat majoritriament una divisi de la producci en quatre etapes, proposada per

Antoni Bonner, dacord amb els diversos canvis que experiment el mtode lulli de

trobar la veritat.

La primera, anomenada etapa preart, abasta els darrers anys daprenentatge abans de

la illuminaci de Randa (s a dir, entre 1271 aproximadament i 1274), i a ella pertanyen

un tractat de lgica en vers (la Lgica dAlgatzel, 1271-1272?), i el Llibre de

contemplaci en Du (1273-1274), la primera gran obra de Llull. Entre 1274 i 1290

transcorre letapa quaternria, anomenada aix perqu els principis bsics que

estructuren lArt compareixen en un nombre mltiple de quatre; hi formen part lArt

abreujada de trobar veritat (1274) i lArt demostrativa (1283), de les quals deriven

respectivament dues grans novelles: el Llibre dEvast e dAloma e de Blaquerna (1283)


10/14

10 de 14

i el Flix o Llibre de meravelles(1288-1289). A partir de 1290, i fins lany 1308, data en

la qual Llull abandonar definitivament la reescriptura de la seva Art, assistim a una

reducci drstica dels conceptes bsics del mtode i a un canvi important en el seu

funcionament. Ara els conceptes compareixeran en un nombre mltiple de tres, per la qual

cosa es coneix aquest perode de la producci del nostre autor com a etapa ternria.

LArs inventiva (1290) inaugura aquesta etapa, i es clour amb lArt breu (1308).

Destaca en aquest perode la gran enciclopdia Arbre de Cincia(1296-1297), juntament

amb les dues millors manifestacions de la lrica lulliana: el Desconhort(1295) i el Cant

de Ramon(1300). Finalment, des de 1308 fins a la seva mort, lany 1316, Llull deix de

banda lArt i se centr en lescriptura dopuscles sobre qestions concretes de filosofia, de

teologia i de lgica: s la coneguda com etapa postart.

Caracterstiques de lArt Lulliana

En tota aquesta producci hi ha dos vessants indissociables lun de laltre: la literria i la

doctrinal. De fet, el que avui coneixem com a literatura no era per a Llull sin un vehicle

dexpressi subordinat a un contingut missional i apologtic que ocupa el lloc central en

els seus interessos. Aix ho palesa, per exemple, la crida que fa envers la reforma de la

joglaria, un potent instrument de difusi didees al segle XIII i que considera allunyat de la

intenci recta: donar lloana de Du i servir per a leixamplament de la fe catlica. Llull

proposa, doncs, una joglaria espiritual, dacord amb el model de Sant Francesc dAsss,qui es considerava, com el nostre autor, un joglar de Du.

Aquest aprofitament de la literatura per als interessos doctrinals deriva duna idea central

en el pensament i en la praxi lullians: la primacia de la primera intenci enfront de la

segona intenci. Per a Llull, la primera intenci expressa la finalitat per la qual es cre

lsser hum: conixer, estimar i lloar Du. La segona intenci, per contra, suposa cercar

el propi benefici. Avantposar la segona intenci a la primera s oblidar la ra per la qual

existim: aquesta s, per a Llull, la font del pecat i de la decadncia moral no sols de

lindividu, sin tamb de la societat en conjunt. Lescriptura lulliana vol ser, llavors, unaescriptura de primera intenci, s a dir, adreada en primer lloc cap a la lloana a Du, i

s per aix que lexpressi literria, en paraules de Jordi Rubi i Balaguer, resta

subordinada als continguts doctrinals.


11/14

11 de 14

Una de les idees claus del pensament lulli, pel que fa a aquests continguts, s la

utilitzaci de raons necessries en lexposici dels arguments. Per a Llull, les raons

necessries sn arguments lgics que considera acceptables de necessitat, evidents per

si mateixos i, per tant, imprescindibles en el dileg interconfessional. Palesen la confiana

lulliana en lenteniment hum ben endreat, el qual ha de ser capa de copsar la veritat

(que per a Llull s, evidentment, lexpressada pels articles de la fe catlica). Un exemple

el trobem al Llibre del gentil i dels tres savis(1274-1276?), obra en la qual un savi jueu,

un cristi i un musulm mantenen una disputa ordenada i molt correcta en les formes,

dacord amb els esquemes de lArt abreujada de trobar veritat, per tal dargumentar davant

un gentil quina de les tres religions s la veritable. Ho ser aquella que no entri en

contradicci amb les qualitats divines i que doni, per tant, una idea ms lgica i acabada

de Du en si mateix i en la seva relaci amb la creaci. El punt de partena s la recerca

de la veritat, encara que aix suposi un replantejament dels dogmes de fe. El ms

destacable s que, al final, el gentil no comunica quina ha estat la seva elecci (tot i que,

evidentment, el lector pensar que ha optat per la fe cristiana), en una mostra de bona

voluntat per part de lautor, que vol deixar una porta oberta al dileg amb els no creients.

La confiana en la ra com a mitj per a entendres i arribar a un acord en la fe no s

exclusiva de Llull en el seu context histric, per s s lautor que la desenvolupa amb ms

insistncia, fins a lextrem de renunciar al recurs de les cites dautoritats, ineficaces per a

lentesa amb els musulmans i amb els jueus.

Tot i aix, no podem considerar Llull estrictament un racionalista, com ha estat titllat en

ocasions, ja que tamb s conscient de les limitacions de lenteniment per arribar a la

comprensi dels misteris de la fe; la voluntat, identificada amb lamor i amb el fervor, juga

un paper fonamental en aquest punt, per tal de transcendir les limitacions de la ra. El

resultat del plantejament lulli s un acostament personal a la tasca missional i a

lexposici de la doctrina, al marge de lescolstica imperant al segle XIII. La base del

pensament lulli ve fornida pel que Robert Pring-Mill anomena un substrat collectiu dels

llocs comuns, s a dir, el conjunt de coneixements sobre el mn i sobre Du que podiencompartir els intellectuals de les tres religions monoteistes, i que sassenten

fonamentalment en una cosmovisi neoplatnica. Un dels conceptes claus daquesta

cosmovisi ser el danalogia, aprofitat per Llull per a la construcci darguments, i dacord

amb el qual hi ha una relaci significativa de semblana establerta entre el mn creat i el


12/14

12 de 14

creador. Du s el model, la font exemplar de tota la realitat creada, i ho s a travs de les

seves qualitats o dignitats, les quals es difonen en la creaci.

La base platnica de la filosofia lulliana s palesa; no obstant, les seves fonts directes no

queden tan clares, ja que mai no les cita. Els estudiosos de la filosofia islmica hanidentificat fonts musulmanes en el pensament del nostre autor, fet totalment lgic si

atenem al context en qu es desenvolup la seva formaci (recordem que era capa de

llegir i descriure en rab). Unida a la preocupaci per la conversi dels infidels, trobem en

lobra de Llull una altra qesti central: la reforma de la cristiandat. El punt de partena s

la constataci del seguiment majoritari de la segona intenci i el consegent oblit de la

primera a nivell individual i social. Llull reacciona amb una forta crtica a les instncies que

detenten el poder religis i temporal i amb el plantejament dunes propostes radicals

basades en molts casos en lespiritualitat franciscana cristocentrista focalitzada enlevangeli com a model de vida. Aix, una de les idees centrals en la reforma lulliana s

lexaltaci de la pobresa evanglica: partidari, com Sant Francesc, de lEsglsia dels

pobres, Llull proposa en la novella Blaquernamesures concretes com ara la renncia

dels bisbes a dos teros de la renda, o la incitaci als rics burgesos a exercir la caritat, tot

i que lestat idoni s el de la renncia total a les riqueses temporals i lacostament a Crist a

travs de la pobresa voluntria, com fan els pares del protagonista. Conscient que els

seus plantejaments xoquen frontalment amb els valors predominants a lpoca, alternen

en el discurs lulli les notes de pessimisme amb les dautoafirmaci orgullosa en lesquals assumeix les invectives dels seus adversaris, com ara quan fa prpia la

denominaci de Foll.

Els personatges de les novelles lullianes sovint es comporten com a folls, ja que la seva

actuaci no es guia prioritriament pels convencionalismes socials de la segona intenci,

sin per la lloana a Du. Aix fa que critiquin obertament i contundentment qualsevol

comportament que consideren desviat de la finalitat marcada per la primera intenci,

sense importar lestatus del personatge criticat; s la fora moral el que confereix autoritat

suficient per a escridassar un rei, un bisbe o, si cal, un Papa. Una obra on es pot veureamb claredat lactitud lulliana en aquest sentit s la Disputatio Petri clerici et Raymundi

phantastici(1311), coneguda tamb amb el nom de Phantasticus. En ella, un Ramon Llull

anci, de cam cap al concili de Viena del Delfinat, es troba amb un clergue. Durant la

conversa que sestableix entre tots dos, Ramon exposa els seus motius per a lanada al


13/14

13 de 14

Concili: porta unes peticions que, per ensima volta, pretenen obtenir dels poders

eclesistics lorganitzaci duna croada, la uni de les ordes militars, la creaci de

monestirs per a la formaci de missioners. El seu interlocutor, per contra, es mostra com

un clergue simonac que va al Concili per tal daconseguir prebendes per als seus nebots.

Si els objectius de Llull sadiuen amb la primera intenci, els del clergue segueixen la

segona. Per el ms significatiu s que, al llarg del dileg, el sacerdot pecador fa burla de

les intencions de Llull i el qualifica de phantasticus(s a dir, boig, forassenyat o somniador

gens prctic).

Llull s conscient, a fora de decepcions, que els interessos reals dels seus

contemporanis es troben molt allunyats de les seves propostes sovint qualificades com a

utpiques. Al Desconhort, extensa composici en vers de seixanta-nou estrofes, aquest

sentiment damargor sexpressa a travs del dileg amb un ermit, que planteja a lautorles possibles causes del seu fracs. Finalment, per, sempre troba forces noves per a

continuar amb la tasca: Llull convencer lermit de la bondat dels seus plantejaments i de

la necessitat de continuar lluitant, i es guanya un altre company per a la seva causa. Com

es pot comprovar, la literatura juga un paper primordial en lexpressi de les idees

lullianes ms personals, no sols de les filosfiques. La seva lrica destaca aix, en un

panorama dominat per la reiteraci sovint buida dels tpics de lamor corts, pel seu to

personal, sincer i commovedor.

Aix, si b al llarg de la histria el Llull filsof ha ocultat el literat, al segle XX comen unareivindicaci del nostre autor com a gran prosista i gran lric. Si la literatura per a Llull, com

hem dit, s un vehicle per transmetre uns continguts, per aix mateix posar especial cura

en lestil de les seves obres. La prosa de Llull s elegant, lgica i molt moderna per al

segle XIII. Sap equilibrar les frases, amb abundncia de perodes duals, tot expressat en

una sintaxi amb una presncia significativa de les oracions subordinades. No en va tingu

un paper fonamental en la creaci de la llengua catalana, amb ladopci de solucions

lxiques que avui es troben plenament integrades en el sistema i que provenen de la

necessitat dexpressar uns continguts filosfics o tcnics en un idioma que no disposavaencara de recursos.

Pel que fa a la lrica, manlleva els recursos propis de la poesia provenal, que coneixia b,

i els adapta a un contingut religis o, de vegades, autobiogrfic. Els plantejaments retrics

de Llull, expressats en el seu tractat Rhetorica nova(1301), no parteixen de la sonoritat de


14/14

14 de 14

les paraules com a font de la bellesa en el discurs, sin que es focalitzen ms aviat en el

seu contingut, en la seva semntica. Idea totalment coherent amb la postura general del

nostre autor: primar all interior i, per tant, essencial, per damunt de laparena.

Loriginalitat del seu pensament i la qualitat sense pari de la seva literatura han fet de

Llull la figura ms destacada de la cultura catalana de tots els segles arreu del mn.

Des de la seva mort va tenir seguidors ms enll de les nostres fronteres: no sols a

Frana, Castella, Itlia o centreeuropa, sin fins i tot a Rssia, on hi havia una escola

lullstica al segle XVIII (lullisme). El seu pensament va influir en figures com Giordano

Bruno o Leibniz, i la seva literatura s encara un model estilstic i una font dinspiraci per

a molts autors catalans del present.

Documents

Literatura Medieval i Ramon Llull