Literaturajuvenil·Antaviananova·SèrieVermella … · 7 Gènere,estilicontextliterari Lʼobrasʼemmarcadinselgèneredelanarrativabreuisʼadreça,especialment,a …

L E C T U R A AC T I VA

Literatura juvenil · Antaviana nova · Sèrie Vermella

EINES PER TREBALLAR LA LECTURAA LES AULES

M. Àngels Rubio Sánchez

2

Fitxa tècnica........................................................................................................ 3Lʼobra i el seu entorn........................................................................................... 4Lʼautora............................................................................................................... 4Lʼargument.......................................................................................................... 6Gènere, estil i context literari.............................................................................. 7Tema i subtemes................................................................................................ 8

Abans de la lectura............................................................................................. 11Durant la lectura................................................................................................. 17Després de la lectura......................................................................................... 20

Avaluació.............................................................................................................26

Opinions............................................................................................................32

Solucions.........................................................................................................39

ÍNDEX

Lʼobra i el seu entorn

Propostes de comprensió lectora

Interdisciplinarietat

Literatura comparada ..................................................................................... 38

Propostes lúdiques

Pàg.

Avaluació de la lectura

Diversitat

Ampliació............................................................................................................ 29Reforç................................................................................................................. 31

Propostes lúdiques............................................................................................ 33

Possibles connexions..........................................................................................35

Maria Mercè Roca Kenitra

3

KENITRA

Títol: Kenitra

Autora: Maria Mercè Roca

Editorial: Barcanova

Any d’edició: 2006

Pàgines: 172

Col·lecció: Antaviana nova, 100

Fitxa tècnica

Lʼobra i el seuentorn Fitxa tècnica Kenitra

Maria Mercè Roca va néixer a Portbou lʼany 1958. Va impartir classes de català,però aviat es va adonar que el que més li agradava era escriure. Ha guanyat pre-mis literaris de gran renom, com el Víctor Català (1980), el Mercè Rodoreda (1985),el Josep Pla (1987), el Sant Jordi de novel·la (1992) i el Ramon Llull de novel·la(2000).

Ha escrit una trentena de llibres, entre els quals podem destacar la seva pri-mera aportació al camp de la literatura juvenil: Com un miratge (1988). Ha publi-cat, entre altres, El col·leccionista de somnis (1987), La casa gran (1990), Camesde seda (1993), L’àngel del vespre (1998), Temps de perdre (1999), Delictes d’amor(2000), Una mare com tu (2002), L’últim tren (2003) i Els dies difícils (2005). Tambéha publicat dos llibres de no-ficció: El món era fora (entrevistes) (2001) i Cosesque fan que la vida valgui la pena (2005). Moltes de les seves obres sʼhan traduïtal castellà, al basc, al francès, a lʼalemany i, fins i tot, al neerlandès.

La seva activitat també sʼha estès a la creació de guions televisius per a TV3.També col·labora a El Periódico de Catalunya i a El Punt. Des de lʼany 2003 és di-putada al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana.

4

Lʼautora

Kenitra és una obra recomanada per als alumnes de segon cicle dʼESO. Reuneixmolts dels elements que fan que la lectura els engresqui. En primer lloc, el prota-gonista és un jove de 15 anys, estudiant de quart dʼESO, ple de dubtes sobre laseva existència i el seu futur, com la majoria dels lectors als quals sʼadreça lʼobra.

En segon lloc, la trama manté la intriga de conèixer com evoluciona la històriafins al final de la novel·la, la qual cosa ajuda a mantenir lʼinterès per continuar lle-gint. En tercer lloc, el noi fa un viatge iniciàtic durant el qual es planteja molts as-pectes de la vida. Parla de lʼamor com una fita impossible dʼaconseguir, del sexe,de lʼamistat, de la família, dels estudis, tot tractat des del seu punt de vista, fet quepot permetre al lector sentir-sʼhi identificat.

El llibre també permet reflexionar sobre altres temes ètics que poden treballar-se a classe, com la situació de marginació dʼalguns estrangers, el bullying, lʼoci ila visió de lʼensenyament que tenen els estudiants.

Lʼobra i el seu entorn

Lʼobra i el seuentorn L’autora i l’obra Kenitra

5

Informació complementària sobre lʼobra i lʼautora

Si voleu més informació sobre lʼautora la trobareu a la pàgina web de lʼAssociaciódʼEscriptors en Llengua Catalana. També en podeu buscar informació a la de lʼedi-torial Barcanova.

www.barcanova.cat/www.escriptors.cat/autors/rocamn

A la pàgina 33 del número 57 (març del 2007) de la revista Faristol, hi podem lle-gir aquest fragment de la ressenya següent, firmada per Arantxa Bea, sobre lʼobra:

La confusió, les pors i la desmesura amb què es viuen senti-ments i experiències vitals en l’adolescència queden reflecti-des en la personalitat d’Adrià Brugués, protagonista deKenitra. Quan l’àvia paterna es mor —en un primer capítolcontingut i commovedor alhora—, el jove gironí de quinzeanys sent la necessitat de buscar el seu pare, que va aban-donar-lo —a ell i la mare— fa deu anys. Un plantejament sen-zill però arriscat, que podria haver derivat fàcilment cap asentimentalismes exagerats.

L’autora manté la progressió de la història dins de la con-tenció emotiva i la versemblança, i trena amb delicadesa mo-tius secundaris que reforcen l’argument principal: l’amistatamb l’Isern, l’atracció que sent per la Judith i la Míriam, elviatge amb el vaixell de càrrega, la relació del cuiner amb laseva filla i la del capità amb el seu fill mort. Tot conflueix permostrar, sense excessos ni cabrioles narratives, la complexi-tat de les relacions humanes.

Lʼobra i el seuentorn L’autora i l’obra Kenitra

6

LʼAdrià, el protagonista, un jove de 15 anysestudiant de quart dʼESO a Girona, troba laseva àvia morta a casa. Ha estat una mortsobtada i això lʼafecta molt, però el que mésel preocupa és el possible retrobament ambel seu pare, després de deu anys que lʼha-gués abandonat.

El noi, malgrat la tristesa per la pèrdua delʼàvia i dels records de la seva generositat,està neguitós per poder veureʼl, ja que lʼhaenyorat tot aquest temps, encara que sem-pre ho hagi dissimulat. El pare no es pre-senta a lʼenterrament i lʼAdrià encara es vaobsessionant més en la necessitat de trobar-sʼhi. La mare, després de comprovar que lʼA-drià està veritablement amoïnat per aquestfet, lʼinforma dʼon es troba. Li explica tota laveritat de lʼabandonament, quin nʼha estat elmotiu: el seu pare es va enamorar dʼunanoia, filla de francès i mare àrab. La va co-nèixer en un creuer i va marxar amb ella aKenitra, un port fluvial del Marroc atlàntic.

A partir dʼaquesta explicació, el malestar ila curiositat es tornen més grans; lʼAdrià està decidit a anar a Kenitra. Però abansviurà situacions que el faran sentir cada vegada pitjor i que, de mica en mica,lʼenfonsaran: el rebuig de la noia que li agrada, i la més important: el fet que, perràbia, robi i estimbi la moto de lʼEric.

Els companys el faran sentir-se miserable. Aquestes sensacions destructivesli faran plantejar-se el viatge com lʼúnica solució a la seva crisi.

Lʼajuda de la seva tieta Esther i lʼatzar que aquesta conegui un home, Mar-kus, propietari dʼun vaixell de càrrega, li permetran viatjar fins a Kenitra com a aju-dant de cuina.

Després dʼaprovar totes les assignatures i superar el curs, lʼAdrià sʼacomiadade la seva mare i sʼenfronta a un món totalment nou per a ell. Necessita sortir delʼambient que lʼenvolta i allunyar-se de tot allò que li fa mal.

Al vaixell, el Babel farà les tasques més dures de la cuina, però podrà conèi-xer persones diferents de les que estava acostumat a veure i a tractar. Coneixeràel capità Ferran Valls, el cuiner i els altres membres de la tripulació, que amb lesseves històries personals lʼajudaran a créixer interiorment.

Aquests deu dies de travessia des de Barcelona fins a Kenitra el faran reflexio-

Lʼargument

Lʼobra i el seuentorn L’argument Kenitra

7

Gènere, estil i context literari

Lʼobra sʼemmarca dins el gènere de la narrativa breu i sʼadreça, especialment, aun lector juvenil. Sʼhi narren un fets absolutament versemblants en un espai realque permet afirmar que lʼestil emprat és realista. Lʼautora ens descriu, a partir delʼús de la primera persona narrativa, el món quotidià que envolta el protagonista,prenent com a referència el món quotidià de la joventut actual.

Els personatges que acompanyen el relat són descrits en alguns casos de ma-nera molt precisa, però la identitat de la majoria es defineix amb referències que,tot i ser breus, ens permeten fer-nos una idea clara de la seva personalitat. Nocalen gaire explicacions per saber com és la Judith quan ens explica que tota laroba que porta és de marca i que és una pija, o que lʼEric és un fatxenda quan ex-

nar sobre lʼamistat, lʼamor, la família, el desig,les desigualtats, la violència i el poder.

Quan trobarà el seu pare, comprovarà queha format una altra família. La Denise i els seusdos fills seran una sorpresa per a ell i consta-tarà que el seu pare ha estat un home covard,desconcertat i que no ha sabut assumir lesseves responsabilitats amb la seva família an-terior. En el viatge de tornada, lʼAdrià se sen-tirà alleugerit i tindrà molt més clar el que vol.Ha pensat molt en els seus amics; el que real-ment desitja és retrobar-los i explicar-los lesseves vivències.

Quan arriba a Girona, vol alliberar-se de laculpa i confessa a lʼEric que ell li va estimbar lamoto. Tot això fa que, després dʼaquest viatge,trobem un nou Adrià: ha passat a ser un adulti, en el fons, se sent satisfet de la seva aven-tura. Lʼexperiència li ha aportat seguretat; pot-ser ara trobarà lʼamor de la Míriam; almenys, ellpren la iniciativa regalant-li el nus dels ena-morats...

Lʼobra i el seuentorn

Gènere, estili context literari

Kenitra

hibeix la moto. Aquestes descripcions, acompanyades de la narració dʼuns fetsconcrets, ens permetran veure amb claredat quasi cinematogràfica com són elspersonatges.

El llenguatge ha plasmat molt bé el tipus de vocabulari i les expressions que fanservir els joves. Resultaria estrany reflectir els pensaments dʼun jove amb motscultes i referències complexes. Malgrat això, lʼautora sʼesforça per trobar un vo-cabulari ric i ple de matisos. És interessant el vocabulari referent al món dels vai-xells.

No podem deixar de remarcar, pel que fa al context literari, lʼadscripció al gè-nere de viatges i, de manera específica, al viatge iniciàtic, ja que lʼAdrià dʼabans iel jove que retorna desprès dʼembarcar-se ja no és el mateix.

Tots els elements anteriors faran de lʼobra una lectura que, amb un estil planer,aconseguirà que el missatge que lʼautora vol transmetre arribi al lector.

8

Tema i subtemes

Aquest seria el leitmotiv al voltant del qual esdesenvolupa tota la novel·la. La cerca dʼuna

identitat desencadenada per un fet puntual, lʼabsència del pare, fa que el prota-gonista busqui la seva veritat. Diuen que qui perd els orígens perd la identitat iaixò li passa a lʼAdrià. Ell vol respostes a un munt dʼanys dʼincerteses i ara és elmoment dʼanar-les a buscar. La necessitat dels joves de tenir uns referents pa-terns i materns són ben presents en aquesta obra. Lʼabandonament a una edaten què manca seguretat minvarà lʼautoestima del protagonista, la qual cosa elfarà sentir-se molt decebut amb ell mateix. El viatge, amb una doble lectura, seràun viatge real ple dʼelements pràctics que li permetran enfrontar-se a la realitatde la vida quotidiana dins del vaixell. Però la travessia també constituirà la me-tàfora dʼuna mirada interior. El viatge el portarà a conèixer totes les seves an-goixes, els seus afectes i les seves mancances. Constituirà una experiènciainiciàtica.

Dʼaquest viatge, en sortirà enfortit perquè valorarà els autèntics sentimentsdels amics i dʼaquelles persones que li han fet costat, malgrat les circumstàncies.Lʼàvia, incondicional, ajudant-lo en els detalls més quotidians; la mare, sacrifi-cant-se per aconseguir un bon futur per a ell; el seu amic Isern, donant-li bonsconsells, i la Míriam, estimant-lo tal com és. També serà capaç de fer nous col·le-gues amb els companys del vaixell; el temps a la mar li permetrà reflexionar.

En aquesta novel·la es veu com el protagonistabarreja el sentiment amorós amb el desig sexual.

Confon el que sent per la Judith i disculpa la seva manera dʼactuar. Com que laseva autoestima és tan baixa se sentirà fatal quan ella el menysprea. Aquestconcepte de lʼamor anirà evolucionant al llarg de la novel·la donant pas a un sen-timent més adult, especialment quan recorda la Míriam.

La cerca de la identitat

Lʼamor

Lʼobra i el seuentorn Tema i subtemes Kenitra

9

Són molts els fragments de lʼobra en què es parlade la imatge, del físic. Vivim en un món dominat per

la imatge i els joves són els qui, malauradament, més ho viuen. El mateixAdrià se sent malament quan es mira al mirall. No sʼajusta al cànon del noique triomfa i això el fa sentir-se rebutjat. La inseguretat típica dels joves lifarà dir: Jo no m’he agradat mai [... ].

La consciència de no ser atractiu la vas adquirint amb els anys, de micaen mica; potser per això, tot i que fa mal, no t’acaba de matar del tot. Jo elque tinc és alçada, però sóc massa prim... (p. 22). Més endavant parlaràdels cabells, dels grans. Res que no passi a la majoria dels joves, però queper això, no deixa de ser un problema per a ells. Juntament amb el temafísic, també hi podríem incloure les modes i el vestuari, que classifiquen elsjoves i que, en alguns casos, els separen de la resta de companys.

LʼAdrià creu que la majoria de problemes queté no existirien si hi hagués el seu pare; el vol

conèixer perquè li sembla que això donarà respostes a les seves angoixes.Però durant el viatge, veurà com el seu pare ha format una altra família i tédos fills més. Amb ell ha estat molt injust i no lʼha tingut en compte, malgratque en tingui una fotografia al menjador de casa seva. Veu com el Salus esmor de pena per no saber com apropar-se a la seva filla, a qui va treure decasa quan es va quedar embarassada. És incapaç de demostrar-li afecte iaixò els torna a separar. També descobreix com el seu capità, Ferran Valls,arrossega la pena dʼhaver perdut un fill, possiblement per la seva incom-prensió. LʼAdrià sʼadona que el fet dʼhaver viscut en una família monopa-rental no ha estat tan malament; reconeix que la seva mare hi ha estatsempre que calia, no li ha faltat de res i, a més, ha tingut sempre la cura ilʼafecte de la seva àvia. Molt més que altres joves.

En diversos capítols es mostra la situació demarginalitat en què es troben alguns col·lectius.

Veiem com, per exemple, la Judith parla malament als magribins i els tractaamb menyspreu.

La Míriam, aquella noia en qui pot confiar i enqui pensa en molts moments. Aquest sentiment

no és instintiu: ja és madur. Al costat de la Míriam, trobarà seguretat. El joveAdrià té un amic de veritat, lʼamic que lʼescolta, que no el jutja i que li dónaconsell. LʼIsern és un model de noi: estudiós, simpàtic, amb èxit, solidari...LʼAdrià lʼadmira i se sent malament quan es planteja la possibilitat de per-dreʼn lʼamistat.

Lʼamistat

La pròpia imatge

La família

Els marginats


10

LʼAdrià és un bon estudiant, però es qüestiona molts aspectes de lʼense-nyament actual. Parla de la poca eficàcia de lʼensenyament de cara als noisque no volen estudiar i que només molesten. També parla de lʼactitud dʼal-guns professors que considera passotes. També valora positivament laseva tutora, que té en bona consideració perquè es preocupa per ell i totsla respecten. En aquest tema també es podria incloure el bullying, al qualés sotmès un company de lʼAdrià.

Lʼensenyament actual

Anotacions


11

Fixaʼt bé en la portada del llibre. Hi ha tres elements molt evidents; el noi ambla motxilla, les vambes i la imatge del port. Escriu quina és la història que sug-gereix. No tinguis en compte la informació prèvia sobre el llibre.

Abans de la lectura

Comprensiólectora

KenitraAbans de la lectura

FITXA 1

12

Busca informació sobre lʼautora del llibre. Si has llegit alguna altra obra seva,fes-ne un petit comentari crític.

Comprensiólectora


FITXA 2

13

Busca informació sobre el títol del llibre, Kenitra. Després situaʼl al mapa.

Comprensiólectora


FITXA 3

14

Demana als teus companys que provenen del Marroc si algun dʼells és dʼa-questa ciutat o bé la coneix. Demanaʼls que expliquin els motius del seu viatgea Catalunya. Demanaʼls de quina ciutat o poble procedeixen i situaʼls al mapa.

*Podríeu posar un gran mapa a la classe i posar els diferents indrets dʼon provenen els alum-nes de fora de Catalunya.

Comprensiólectora


FITXA 4

15

Demana als teus companys que provenen del Marroc una breu entrevista perobtenir informació directa dʼaquest país.

Data:

Nom de l’entrevistador:

Nom de l’entrevistat:

P:

R:

P:

R:

P:

R:

P:

R:

P:

R:

Comprensiólectora


FITXA 5

16

Escriu una narració breu que expliqui el teu viatge més important. Ho pot haverestat per diferents motius: perquè hagis anat a un lloc molt llunyà, perquè hagiestat ple dʼimprevistos, perquè hi hagis conegut algú molt important en la tevavida...

Comprensiólectora


FITXA 6

17

Durant la lectura

Anota, a mesura que vagis llegint, les paraules de les quals desconeguis el sig-nificat. Pots fer una petita graella que tʼajudi a buscar les paraules al diccionari.Recordaʼt de triar sempre lʼaccepció més adient, en funció del context.

Paraules Significat

A / D

D / I

J / L

M / O

P / S

T / Z

Comprensiólectora

KenitraDurant la lectura

FITXA 7

18

El llibre està estructurat en 15 capítols. Escriu un títol per a cada un dʼellsque en resumeixi el contingut.

I

II

III

IV

V

VI

VII

VIII

IX

X

XI

XII

XIII

XIV

XV

Cap. Títol

Comprensiólectora


FITXA 8

19

Escriu tots els aspectes que no has acabat dʼentendre o bé que creus quesʼhaurien de comentar a classe.

Comprensiólectora


FITXA 9

20

Després de la lectura

Explica el significat de les expressions següents, extretes del llibre:

Pell de gallina (p. 7).

Com un cavall desbocat (p. 8).

Fent-me lʼhome (p. 8).

Perdonant-li la vida (p. 8).

Em vaig sentir com un cuc (p. 9).

Lʼany de la picor (p. 14).

Fa ulls grossos (p. 26).

On Jesucrist va perdre lʼespardenya (p. 35).

A la quinta forca (p. 59).

Fer figa (p. 85).

Comprensiólectora

KenitraDesprés de la lectura

FITXA 10

21

Explica el significat de les expressions següents, extretes del llibre:

Castell de popa

Proa

Pont de comandament

Tripulació

Marmitó

Babord

Estribord

Eslora

Estibar

Espigó

Comprensiólectora


FITXA 11

22

Garate

L’àvia

La mare

El pare

L’Isern

L’Eric

La Judith

La Míriam

El Salus

El capità

Personatges Trets físics Trets psicològics

Explica les característiques dels personatges principals. Comenta els trets fí-sics i psicològics distintius de cadascun dʼells:

Comprensiólectora


FITXA 12

23

Fes una crítica personal de lʼobra tenint en compte els aspectes següents: ar-gument, tema principal, temes secundaris, final de lʼobra, estil i llenguatge em-prat i breu opinió personal.

Comprensiólectora


FITXA 13

24

Com ja saps, el gènere narratiu té una estructura mitjançant la qual sʼexpli-quen al lector les accions dels personatges. A continuació, emplena lʼesquemasegüent, escriu els capítols que conté cada part i comenta els esdevenimentsprincipals:

Plantejament

Nus

Desenllaç

Espais on succeeixen les diferents situacions.Temps en què passen.

Comprensiólectora


FITXA 14

25

A la p. 11 parla dels sil·logismes com a modalitat dʼargumentació deductiva con-sistent en lʼafirmació de dues proposicions, relacionades entre elles i anomena-des premisses, de les quals en resulta una altra, dita conclusió; per exemple,lʼAdrià fa servir la següent:

Lʼàvia tenia un fill, que és el meu pare.Lʼàvia sʼha mort, ergo el seu fill vindrà a lʼenterrament.Ergo el veuré. Ergo veuré el meu pare.

Tenint en compte la definició anterior, continua els exemples que et proposem:

Tots els nois joves tenen inquietuds.

Els estudis serveixen per poder tenir un bon futur.

Lʼestiu és lʼestació més calorosa de lʼany.

Tot seguit, escriu-ne tres més dʼinventades per tu.

Comprensiólectora


FITXA 15

26

Respon si és veritable o fals.

El pare de lʼAdrià el va abandonar al poc temps de néixer.

Els còmics que més agraden a lʼAdrià són els manga.

LʼAdrià és un mal estudiant i per això vol fugir.

LʼIsern es passa els diumenges fent trial amb la moto.

La mare de lʼAdrià treballa en un concessionari de cotxes.

La Judith és la millor amiga de lʼAdrià.

A lʼAdrià li agradaria tenir un pare com el capità.

Fer de marmitó és fer dʼajudant de cuina.

La música que més agrada a lʼAdrià és la techno.

Kenitra és un port de lʼAtlàntic.

Comprensiólectora

KenitraAvaluació

FITXA 16

27

Respon a les preguntes següents sobre el contingut del llibre:

Com es diu el millor amic de lʼAdrià?

Quin curs estudia?

On estudia?

Per què troba la seva àvia morta?

De qui és mare la seva àvia?

Què pensa que ha vist a lʼestació de tren?

A quins ports sʼatura el Babel?

Com es diu el bar on es reuneixen els amics?

Qui li aconsegueix poder viatjar gratis en un vaixell?

Com el rep el seu pare?

Comprensiólectora

KenitraAvaluació

FITXA 17

28

Respon a les preguntes següents sobre aspectes literaris:

Quina és la persona que es fa servir en el relat?

Quant temps transcorre des de lʼinici de lʼobra fins al final?

Quin és el motiu que origina tota la història?

Quant temps dura el viatge?

En quins espais es desenvolupa la novel·la?

En quina època creus que passen els fets?

El protagonista i el narrador són la mateixa persona?

És una novel·la fantàstica o realista?

Quin personatge és lʼantagonista de lʼIsern?

Quina metàfora vol significar el viatge?

Comprensiólectora

KenitraAvaluació

FITXA 18

29

Ampliació

Escriu un nou argument canviant-ho gairebé tot. Canvia el protagonista; ha deser una noia. Canvia el motiu del viatge, les situacions que viu la protagonistadins del vaixell... Canvia-li lʼedat: imaginaʼt que ja fa batxillerat.

Diversitat KenitraAmpliació

FITXA 19

30

Reescriu en tercera persona lʼinici de lʼobra.

Diversitat KenitraAmpliació

FITXA 20

31

Reforç

Canvia el final de la novel·la.

Escriu el nom del teu millor amic o amiga i explica per quins motius lʼadmi-res, com el cas de lʼAdrià i lʼIsern.

Diversitat KenitraReforç

FITXA 21

32

Opinions

La teva opinió és molt important. Has llegit el llibre i segurque has trobat aspectes que tʼagradaria comentar. Et propo-sem que comentis quins aspectes tʼhan agradat més i quinstʼhan fet la lectura més feixuga. Després seria interessant quefessis una posada en comú amb els companys de classe percomparar les opinions.

Lʼopinió del lector Kenitra

33

Propostes lúdiques

Mots encreuats

Horitzontals

1. Títol del llibre. Pot ser una lletra o un ball. 2. Lletra del plural. En alemany és unacançó dʼamor. Marxa en anglès. 3. Sense la primera vocal es veuria tot molt bé.Vocal. 4. Paraula o paraules que, com a contrasenya, hom escriu en les pliquestancades. La va estimbar lʼAdrià. 5. Molt rodó. Número romà. Sinònim dʼestrany.6. Fa plural. El que tenia el protagonista quan va veure la Judith petonejar-se amblʼEric. Consonant. 7. Vocal. Només són 24 hores. Al revés, ho estudia lʼAdrià.8. Aquest sentiment és bonic. Consonant. Si hi afegeixes una C serà un tros depedra. 9. Adjectiu de mar. També es pot dir molt. 10. Al revés, nota musical. Quinembolic, com el nom del vaixell. Vocal.

Verticals

1. Consonant. Al revés, cambra espaiosa usada, normalment, per rebre-hi visites.Sinònim dʼagradable i distret. 2. Nom de la tieta sense la h. Nom propi masculímolt freqüent al Marroc. 3. Consonant. Aquest sentiment torna a ser bonic. El bus-caven els qui tenien la febre. 4. Nʼera, del tresor, la més famosa. Nom del prota-gonista. 5. Germana de la mare. Prefix que indica dos. Consonant. 6. El monarca.El fa el noi del llibre. 7. El company de lʼEva. Vocal. Prefix del llatí que significa se-paració. 8. Van guanyar medalles dʼaquest metall. Petit rosegador que dorm molt.9. Sʼestimava molt aquest animal. Germana molt religiosa. 10. Quan sʼescriu en pri-mera persona. Com se sentia lʼAdrià. Vocals.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10123456789

10

Propostes lúdiques KenitraMots encreuats

FITXA 22

34

Sopa de lletres

M I R I A M J H M L

R S T H T I D U J P

E L K I U P W E A T

H T P I S E R N D S

T V F G T P E K R D

S O I A I R D A Z E

E M R Y P A D E L R

S A L U S I S D F I

G C D E F W Y T M C

A partir de les paraules que et proposem, nʼhas de formar dʼaltres. Commés lletres facis servir de cada paraula, com més paraules siguis capaç detreureʼn, millor nivell demostraràs.

Per exemple. Protagonista: patronista, gota, tarot, pista...

comparar:

criatura:

descalçava:

importància:

enterrament:

tremolen:

respirar::

Propostes lúdiques KenitraSopa de lletres

FITXA 23

35

Tutoria

Parlar de la imatge física

No assemblar-me al meu pare em va desconcertar i em va portar a refle-xionar seriosament sobre el meu físic. Jo no m’he agradat mai. El físic esimportant. I la manera com et vesteixes. I el lloc on has nascut. Et fancreure que aquestes coses no tenen importància, però és mentida. Totaquest rotllo de la solidaritat i que tots som iguals i que el que importa ésl’interior i no pas l’exterior de les persones i que ens hem d’acostar als quisón diferents i entendre’ls i respectar-los i bla bla bla, tot aquest rotllo, dic,que la tutora ens fa de tant en tant a l’institut no se’l creu ningú. Perquè lescoses van d’una altra manera. O tens un físic que t’ajuda, o pringues. Lesties, sobretot, són les que ho passen pitjor, i no hauria de ser així, perquèsón més llestes i ens donen mil voltes, i em sembla que és perquè sabenescoltar i se saben posar al lloc de l’altre i, a més, són capaces d’entendrecoses que no es diuen, subtileses, frases que no s’acaben, gestos, quenosaltres no pesquem perquè som més limitats i per això sovint ho arre-glem tot a hòsties. Les noies són intel·ligents, però això del físic no hotenen clar i mai no s’agraden, i n’hi ha moltes que no mengen i que diuenque si tinguessin pasta s’operarien el nas o les cuixes o els pits. I no val lapena, perquè hi ha mil motius perquè es burlin de tu: perquè estàs gras,perquè estàs prim, perquè camines una mica geperut, perquè portes ulle-res, perquè ho aproves tot, perquè tens grans a la cara, perquè no sapssaltar al poltre, perquè ets bona persona o perquè ets moro. La meva marediu que la personalitat és important, però això a l’institut no funciona. Quèés la personalitat? (p. 21 i 22)

Interdisciplinarietat KenitraTutoria

FITXA 24

36

Respon a les preguntes següents:

Creus que el físic i la manera de vestir-se són determinants en la vida dʼunapersona normal? (Evidentment no parlem de les models ni dels lluitadorsde sumo, que viuen del seu físic.)

És important el lloc on es neix? Per què?

És veritat que les noies saben escoltar més? Per què?

Els nois sovint arreglen els problemes de manera violenta. Per què?

Hi ha noies que no mengen. Per què? Creus que es tracta dʼuna moda?Si fos moda estar grasses sʼengreixarien?

Hi ha mil motius perquè es burlin de tu. Pots justificar-ho, això?

Per què creus que es poden burlar dʼalgú que treu bones notes i ho aprovatot, si això és un aspecte positiu de la persona?

Per què no està ben considerat ser bona persona? Quins valors estan benconsiderats, avui dia, entre els joves?

Per què creus que seʼn burlen, dʼun moro?

Sabries respondre a la pregunta de lʼAdrià: què és la personalitat?

Interdisciplinarietat KenitraValors

FITXA 25

37

Parlar del futur

Sortides professionals

Recomanem reflexionar sobre la inseguretat de cara al futur que demos-tra el protagonista, per parlar amb els alumnes de les possibles sortidesque tenen després dʼacabar lʼESO.

Relacions amb la família

En diferents ocasions es parla de la difícil relació entre pares i fills i, molt es-pecialment, de la dificultat a lʼhora de comunicar-se quan es tracta de temesque fan referència a la seva intimitat. Podríem proposar als alumnes que par-lessin del diàleg que mantenen amb els seus pares: la seva opinió és molt im-portant.

Interdisciplinarietat KenitraFutur

FITXA 26

38

Des de La Ilíada

Des de La IIíada ja trobem llibres de viatges que tracten el descobrimentde les grans qüestions de la vida: lʼamistat, lʼamor, etc. Ja veiem, per exe m-ple, com lʼobra clàssica L’illa del tresor ens endinsa en el món de la narra-tiva dʼaventures, però també en el viatge com a mitjà per créixer in te riorment.

T. Escuder, en el seu llibre Viatge africà, Barcelona: Barcanova, 1993(El fil dʼAriadna; 17), també hi narra un viatge per lʼÀfrica, en què el prota-gonista coneixerà un món molt diferent del seu. Aquest fet li permetrà re-flexionar sobre temes tan colpidors com la pobresa i les diferències socials.

Un altre llibre que té com a protagonista un jove viatger és El llibre del’hivern, de Francesc Miralles, en què un noi de 16 anys vol fugir de casa.Arribat el moment, sʼaturarà uns dies en un poble abandonat del Cadí, onli passaran un seguit de fets misteriosos que lʼajudaran a reflexionar. Val lapena destacar un altre viatge iniciàtic juvenil, amb fons mariner, i dʼuna au-tora també gironina: Envia’ns un àngel, de Rosa Font i Massot.

Literatura comparada KenitraLectures

39

DESPRÉS DE LA LECTURA

Fitxa 10, pàg. 20Pell de gallina: pell que es troba en un estat caracterit-zat perquè sʼericen els pèls de les extremitats, normal-ment causat per la por. Com un cavall desbocat: sense cap mena de control.Fent-me lʼhome: fent-se el valent.Perdonant-li la vida: amb aires de superioritat.Em vaig sentir com un cuc: es va sentir com una cosamiserable i insignificant.Lʼany de la picor: molt antic.Fa ulls grossos: fa veure que no ho ha vist.On Jesucrist va perdre lʼespardenya: molt lluny, en unlloc estrany.A la quinta forca: lloc llunyà.Fer figa: flaquejar.Li hagués passat la mona: li hagués passat la borrat-xera.

Fitxa 11, pàg. 21Castell de popa: part del buc dʼuna embarcació que eltanca per la seva part posterior, en la qual hi ha el timó(buc: cos del vaixell).Proa: part davantera del buc.Pont de comandament: part del vaixell on hi ha els ins-truments de navegació.Tripulació: gent de mar que una embarcació porta per ala seva maniobra i servei.Marmitó: ajudant de cuina.Babord: costat esquerre del vaixell.Estribord: costat dret del vaixell.Eslora: llargària del buc dʼun vaixell.Estibar: carregar una nau.

Fitxa 12, pàg. 22Personatges: trets físics i psicològicsLʼàvia: dona força gran, generosa, afectuosa, pacient.La mare: dʼuns 40 anys. Bonica, treballadora, respon-sable.El pare: home envellit, insegur i superficial.LʼIsern: atractiu, sincer, fidel, generós.LʼEric: un noi molt guapo, cregut i exhibicionista.La Judith: molt guapa i sexy; superficial i pija.La Míriam: jove bonica, comprensiva i simpàtica.El Salus: home de mitjana edat, primitiu i solitari.El capità: elegant i culte. Responsable, trist i educat.Garate: home envellit; treballador.

Fitxa 14, pàg. 24PlantejamentEl protagonista vol fer un viatge per trobar el seu pare.Capítols de lʼ1 al 6. NusTot el que passa durant el viatge (aventures, treballs,reflexions...). Capítols del 7 al 12.

Desenllaç Trobada amb el pare i tornada a Girona. Capítols del 13al 15 (el final). Espais on succeeixen les diferents situacions: Girona, itots els ports per on passa el vaixell (Barcelona, Tarra-gona, València, Kenitra...).Temps en què passen aquestes situacions: podria serperfectament lʼestiu anterior a lʼany de publicació, oqualsevol estiu del segle XXI, ja que lʼèpoca és actual.

Proves d’avaluació de la comprensió lectora

Fitxa 16, pàg. 26Respon si és veritable o fals:El pare de lʼAdrià el va abandonar al poc temps de néi-xer. FEls còmics que més agraden a lʼAdrià són els manga. VLʼAdrià és un mal estudiant i per això vol fugir. FLʼIsern es passa els diumenges fent trial amb la moto. FLa mare de lʼAdrià treballa en un concessionari de cot-xes. FLa Judith és la millor amiga de lʼAdrià. FA lʼAdrià li agradaria tenir un pare com el capità. VFer de marmitó és fer dʼajudant de cuina. VLa música que més agrada a lʼAdrià és la techno. FKenitra és un port de lʼAtlàntic. V

Fitxa 17, pàg. 27Isern.4t dʼESO.Girona.Perquè anava a buscar lʼesmorzar.Del seu pare.El seu pare.Tarragona, València, Algesires i Kenitra.Sapiens.Markus, el company de la seva tieta.Desconcertat i avergonyit, però a la vegada content detrobar-lo.

Fitxa 18, pàg. 28La primera personaAproximadament un parell de mesos.La mort de lʼàvia fa que lʼAdrià vulgui anar a veure elseu pare.10 dies. A casa de lʼàvia, casa de lʼAdrià, el bar Sapiens, el vai-xell, la casa del pare de lʼAdrià.En lʼactual.Podem considerar que, el protagonista i el narrador, sónla mateixa persona.És una novel·la realista.LʼEric.La cerca de la veritat, dels sentiments. Un viatge interiorper conèixer-se millor.

Solucionari Kenitra

40

1 2 3 4 5 6 7 8 9 101 K E N I T R A JJ J2 S L I E D G O3 A T A L A I A A4 L E M A M O T O5 A R O V R A R6 S R A B I A F7 O D I A O S E8 A M O R T R O9 M A R I G A I R E

10 E R A B E B L O

M I R I A M J H M L

R S T H T I D U J P

E L K I U P W E A T

H T P I S E R N D S

T V F G T P E K R D

S O I A I R D A Z E

E M R Y P A D E L R

S A L U S I S D F I

G C D E F W Y T M C

Mots encreuats

Sopa de lletres

Solucionari Kenitra

Crèdits

Disseny i producció tècnica: EDUCARTIST, S.C.P.

Maria Mercè Roca Kenitra

Documents

Literaturajuvenil·Antaviananova·SèrieVermella … · 7 Gènere,estilicontextliterari Lʼobrasʼemmarcadinselgèneredelanarrativabreuisʼadreça,especialment,a …