Llei Codi Relacions Laborals

  • Upload
    marc

  • View
    228

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    1/34

    1

    LLEI

    DEL CODI DE RELACIONS LABORALS

    Data publicaci: 21/01/09 Nmero publicaci: 04 Any publicaci: 21Data document: 18/12/08 Organisme 01.2 LleisSumari: Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals.

    Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals

    Ats que el Consell General en la seva sessi del dia 18 de desembre del 2008 ha aprovat la segent:llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laboralsndexExposici de motiusTtol I. mbit d'aplicaci i principis informadors

    Article 1. mbit d'aplicaciArticle 2. ExclusionsArticle 3. Jerarquia normativaArticle 4. Principis generalsTtol II. Contracte de treballCaptol primer. Disposicions generals

    Article 5. DefiniciArticle 6. Classes de contracte segons la duradaArticle 7. Jurisdicci i procedimentArticle 8. Prescripci i caducitatCaptol segon. Subjectes del contracte de treball

    Article 9. Persona treballadoraArticle 10. EmpresariArticle 11. Transmissi d'empresaCaptol tercer. Forma del contracte

    Article 12. Forma del contracteArticle 13. Contractes pluralsCaptol quart. Durada del contracte

    Article 14. Perode de provaArticle 15. Contracte per durada determinada o per a obra o servei concretArticle 16. Contractes de temporadaArticle 17. Contractes fixos discontinusArticle 18. Contractes d'interinitatArticle 19. Successi de contractes per durada determinadaArticle 20. Contractaci per a treballs de curta duradaCaptol cinqu. Treball dels menors

    Article 21. Treball dels menorsArticle 22. Jornada laboralArticle 23. Forma del contracteArticle 24. Treballs prohibits i excepcionsCaptol sis. Contractes especialsSecci primera. Contracte d'aprenentatge

    Article 25. Contracte d'aprenentatgeArticle 26. Durada del contracteArticle 27. Forma del contracte d'aprenentatgeArticle 28. Prestaci de l'empresariArticle 29. Autoritzaci i verificaci de les condicions contractualsArticle 30. Certificat d'aprenentatgeSecci segona. Contractes d'inserci sociolaboral

    Article 31. Contractes en condicions especialsSecci tercera. Treball en prctiques formatives

    Article 32. Treball en prctiques formativesSecci quarta. Agricultura i ramaderia

    Article 33. Masovers, mossos i treballadors agrcolesCaptol set. Suspensions del contracte de treball

    Article 34. Suspensi de la relaci laboral

    Article 35. Incapacitat temporalArticle 36. Descans per maternitatArticle 37. Descans per adopciArticle 38. Descans per paternitatArticle 39. Descans per risc durant l 'embars

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    2/34

    2

    Article 40. Decisi de la treballadora vctima de violncia de gnereArticle 41. Privaci de llibertatArticle 42. ExcednciesArticle 43. Cas fortut i fora major temporalCaptol vuit. Prestaci de treball

    Article 44. Disposicions generalsCaptol nov. Prestaci de la persona treballadoraSecci primera. Disposicions generals

    Article 45. Drets de la persona treballadora

    Article 46. Obedincia i dil ignciaArticle 47. Permanncia per formaciArticle 48. Prohibici de competnciaArticle 49. Treball en exclusivaArticle 50. Sistema de classificaci professional i categoria professional dels treballadorsArticle 51. Lloc de treballArticle 52. Seguretat i salut en el treballArticle 53. InvencionsSecci segona. Temps de la prestaci

    Article 54. Temps de treball efectiuArticle 55. Temps de treball a disposici de l'empresaArticle 56. DesplaamentsArticle 57. Jornada de treballArticle 58. Cmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treballArticle 59. Inclemncies del tempsArticle 60. Contracte de treball a temps parcialArticle 61. Hores extraordinriesArticle 62. Cmput de les hores extraordinriesArticle 63. Planificaci horria i compte d'horesSecci tercera. Descans

    Article 64. Descans diariArticle 65. Descans setmanalArticle 66. Festes laboralsSecci quarta. Vacances anuals

    Article 67. Dret a vacances remuneradesArticle 68. Obligatorietat de les vacancesArticle 69. Temps de gaudimentArticle 70. Determinaci del perodeArticle 71. Retribuci de les vacancesArticle 72. Permisos retributsArticle 73. Permisos no retributsCaptol des. Prestaci de l'empresaSecci primera. Disposicions generals

    Article 74. Prestaci de l'empresaArticle 75. Poder de direcciSecci segona. Salari

    Article 76. SalariArticle 77. Classes de salariArticle 78. Salari mnim interprofessionalArticle 79. Salari mnim dels menorsArticle 80. Salaris en efectiu i en espcieArticle 81. Plus de nocturnitatArticle 82. Clcul del salariArticle 83. Lloc, temps i formalitats del pagamentSecci tercera. Protecci del salari

    Article 84. Pagament del salariArticle 85. Privilegis del salariSecci quarta. Altres disposicions

    Article 86. Liberalitats de l'empresaArticle 87. Igualtat i conciliaci de la vida laboral i familiarCaptol onz. Rgim de seguretat social

    Article 88. Afi liaciCaptol dotz. Extinci del contracte de treballSecci primera. Extinci del contracte

    Article 89. Extinci

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    3/34

    3

    Secci segona. Rescissi del contracteArticle 90. Comiat no causalArticle 91. Comiat per causes objectivesArticle 92. Formalitats del comiat no causal i del comiat per causes objectivesArticle 93. Acomiadament per causes disciplinriesArticle 94. Formalitats del comiat per causes disciplinriesArticle 95. Desistiment de la persona treballadoraArticle 96. Formalitats del desistimentArticle 97. Desistiment justificat de la persona treballadora

    Captol tretz. IndemnitzacionsArticle 98. IndemnitzacionsCaptol catorz. Liquidaci

    Article 99. QuitanaArticle 100. Certificat de serveis prestatsTtol III. Rgim disciplinari dels treballadors

    Article 101. Faltes i sancions dels treballadorsArticle 102. Faltes lleusArticle 103. Faltes greusArticle 104. Faltes molt greusArticle 105. Sancions disciplinriesArticle 106. FormalitatsArticle 107. PrescripciTtol IV. Drets collectius dels treballadorsCaptol primer. Dret de reuni

    Article 108. Dret de reuni en assembleaCaptol segon. Dret de representaci collectiva

    Article 109. Dret de representaciArticle 110. Delegats de personalArticle 111. CompetnciesArticle 112. Deure de confidencialitatArticle 113. GarantiesArticle 114. Promoci d'eleccions i mandat electoralArticle 115. Procediment electoralArticle 116. Representaci dels treballadors contractats no fixosArticle 117. Mesa electoralArticle 118. Funcions de la mesa electoralArticle 119. Votaci per a delegatsArticle 120. Reclamacions en matria electoralTtol V. La negociaci collectivaCaptol primer. Convenis i acords collectius de treballSecci primera. Disposicions generals

    Article 121. Definici de la negociaci collectivaArticle 122. Convenis i acords collectiusArticle 123. Definicions dels convenis i els acords collectiusArticle 124. mbit general de regulaciArticle 125. Contingut mnim del conveni collectiuArticle 126. Reconeixement del dret a negociaci collectivaArticle 127. Criteri de la representativitat de les organitzacions de treballadorsArticle 128. mbits d'aplicaciSecci segona. Negociaci dels convenis collectius i acords collectius

    Article 129. Capacitat jurdica per negociar i obligar-se amb un conveni collectiu o acord collectiuArticle 130. Composici de la comissi negociadoraArticle 131. MediadorArticle 132. ProcedimentArticle 133. Principi de disposicions ms favorablesArticle 134. Durada dels convenis collectius i acords collectiusSecci tercera. Adopci dels convenis collectius i acords collectius

    Article 135. Principi majoritari per a l'adopci de convenis collectius i acords collectiusArticle 136. Fora obligacional i eficciaSecci quarta. Dret d'oposici

    Article 137. Notificaci de l 'acordArticle 138. Exercici del dret d'oposici

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    4/34

    4

    Secci cinquena. Denncia dels convenis collectius i acords collectiusArticle 139. Dret a denunciar convenis collectius i acords collectiusArticle 140. Registre i publicitat dels convenis collectiusArticle 141. ControlCaptol segon. Convenis i acords collectius d'empresa

    Article 142. Exercici del dret dels treballadors a negociar a nivell d'empresaArticle 143. Composici de la delegaci negociadoraArticle 144. Negociaci amb treballadors mandatats per les organitzacions de treballadorsArticle 145. Adopci d'un acord d'empresa per part de treballadors mandatats

    Article 146. Objecte i periodicitat de les negociacionsArticle 147. Efectes dels convenis o acords d'empresa amb convenis collectius o convenis collectius sectorialsArticle 148. Reconducci, revisi i denncia dels convenis i acords d'empresaCaptol tercer. Aplicaci dels convenis i acords collectius

    Article 149. Efecte i carcter oposable dels convenis i acords collectius entre partsArticle 150. Abast dels efectesArticle 151. AdhesiArticle 152. Reconducci i revisi dels convenis collectius o acords collectiusArticle 153. Dret d'exercir accions legals en execuci dels acords atorgatsArticle 154. Comissi paritriaTtol VI. Rgim sancionadorCaptol primer. Infraccions dels empresaris

    Article 155. NaturalesaArticle 156. GarantiesArticle 157. Infraccions lleusArticle 158. Infraccions greusArticle 159. Infraccions molt greusArticle 160. ReincidnciaArticle 161. PrescripciCaptol segon. Sancions

    Article 162. SancionsArticle 163. Criteris de graduaci de les sancionsArticle 164. PrescripciTtol VII. Control administratiu i procediment sancionadorCaptol primer. Control administratiu

    Article 165. Servei d'Inspecci de TreballCaptol segon. Procediment sancionador

    Article 166. Expedient sancionadorDisposici addicional primeraDisposici addicional segonaDisposici addicional terceraDisposici transitria nicaDisposici derogatria nicaDisposici final

    Exposici de motiusLa Constituci reconeix la vocaci social de l'Estat andorr. Una de les lleis conformadores d'aquesta qualitat s laque empara i reconeix els drets laborals, no tan sols com a element regulador de l'activitat econmica de la societat,sin especialment com a pea vertebradora d'aquesta societat i del benestar dels seus membres.La present norma no limita la seva regulaci a la relaci individual del treball assalariat, sin que, d'acord amb unavisi global, l'estn als diversos aspectes que es produeixen en l'mbit de les relacions laborals, la intervenci delspoders pblics en les mateixes, aix com l'organitzaci i l'activitat dels representants dels agents socials, elstreballadors i les empreses.

    Aquest Codi de relacions laborals pretn reunir en un sol text legal els aspectes regulats en la Llei 8/2003, del 12 dejuny, sobre el contracte de treball, i hi afegeix qestions noves que fins ara no s'havien legislat, com ara la regulacidels drets de representaci collectiva, el dret de reuni dels treballadors a l'empresa i la negociaci collectiva deconvenis i acords collectius de treball.El resultat s que, per primera vegada, es reuneix en un sol codi el conjunt de la normativa andorrana en matria derelacions laborals. Els avantatges sn obvis i es poden constatar a primera vista: la sistematitzaci legislativa quecomporta i la facilitat que suposa per a tots els operadors jurdics de l'mbit del dret laboral el maneig d'un text legalnic noms amb les excepcions de la Llei qualificada de llibertat sindical i de la Llei de la seguretat i la salut en el

    treball.La Llei 8/2003, del 12 de juny, sobre el contracte de treball va constituir un avan important quant a l'homologaciamb els ordenaments laborals del nostre entorn, i ho va fer mantenint unes bases flexibles, amb una legislacigeneral de mnims per afavorir la llibertat i l'autonomia de participaci dels actors socials, empresaris i treballadors.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    5/34

    5

    Com a novetat ms significativa, va introduir un nou sistema causal d'extinci del contracte de treball, que dificultava ifeia ms oners l'acomiadament lliure, amb l'objectiu, recollit en la mateixa exposici de motius, que es produs untransvasament des de la frmula tradicional d'acomiadament lliure fins a l'acomiadament causal o disciplinari.Finalment, cal recordar que al final de l'exposici de motius esmentada es definia la Llei 8/2003 com a llei base apartir de la qual s'havia d'anar construint el sistema normatiu en matria social, d'acord amb el mandat constitucionali els compromisos internacionals ja adquirits o que es poguessin adquirir a partir d'aleshores.El nou Codi introdueix canvis substancials i alhora sistematitza el conjunt de la normativa social. Aix, per exemple,inclou noves matries com la regulaci de la representaci i de la negociaci collectiva, que era necessria i ques'ha fet harmonitzant l'exercici dels drets amb les peculiaritats de la situaci econmica i productiva del Principat.

    La moderna concepci de les relacions laborals ha abandonat el criteri disciplinari i rgid basat en el poderdiscrecional de l'empresari, per concebre-les des del caire del dileg i de la concertaci constants. Des d'aquestaperspectiva, per aquest Codi s'atorga una importncia cabdal a la concertaci entre els representants delstreballadors i dels empresaris, encara que amb la intervenci necessria dels poders pblics, especialment elDepartament de Treball, per assolir una autoregulaci amb les especificitats prpies dels sectors, que de ben segurser ms adequada que la que es pugui dictar des de les institucions pbliques, ats tamb que la dimensi delnostre pas facilita especialment el dileg i l'adopci consensuada de les mesures que en cada moment s'escaigui.L'instrument fonamental previst al Codi per a l'assoliment del necessari consens en les relacions laborals s elconveni collectiu, no tan sols com a vehicle de soluci de les desavinences entre els agents socials, sin com ainstrument de millora de les condicions dels treballadors, de millora de l'eficcia dels sistemes productius id'assegurament del progrs econmic i social.El ttol I estableix l'mbit d'aplicaci, la jerarquia normativa i els principis generals que regeixen la contractacilaboral.El ttol II es refereix al contracte de treball. El captol primer el defineix, enuncia les classes de contractes, i estableixl'atribuci a la jurisdicci civil del coneixement dels conflictes derivats de la contractaci laboral i la prescripci icaducitat d'accions derivades del contracte de treball.El captol segon es dedica als subjectes del contracte de treball, treballador i empresari i tamb al canvi de titularitatde l'empresa.Els captols tercer i quart se centren, respectivament, en la forma i la durada del contracte de treball. Els captolscinqu i sis es refereixen al treball dels menors i als contractes especials.El captol set fa referncia a les suspensions del contracte de treball i el vuit a les disposicions generals sobrel'objecte del treball. El captol nov se centra en la prestaci de la persona treballadora, els seus drets i deures, elpacte de permanncia, exclusiva i la prohibici de competncia, les categories i classificaci professional, el lloc detreball, la vigilncia de la seguretat i la salut en aquest mbit, el rgim de les invencions realitzades pel treballador encompliment del seu contracte. Hi ha diverses seccions dedicades al mateix temps de treball, en qu la novetat msimportant s la implantaci d'una jornada mxima anual de 1.800 hores quan la natura del treball no permeti unadistribuci uniforme de la jornada. La regulaci afavoreix la conciliaci de la vida laboral i familiar i aporta flexibilitat ales relacions laborals de sectors econmics i productius de gran implantaci al Principat.El captol des es dedica a la prestaci de l'empresa, i inclou el poder de direcci i la configuraci jurdica del salari.El captol onz es refereix a l'afiliaci a la seguretat social.El dotz tracta de l'extinci del contracte de treball. S'hi regulen totes les causes d'extinci dels contractes de treball is'hi estableixen les condicions de l'acomiadament no causal, l'acomiadament per causes objectives,l'acomiadament per causes disciplinries i el desistiment de la persona treballadora, tant voluntari com per causes

    justificades. Finalment, es consideren les conseqncies econmiques de l 'extinci, la indemnitzaci i la liquidaci.En el ttol III es recull el rgim disciplinari dels treballadors. El ttol IV es refereix als drets de representaci collectiva ide reuni dels treballadors, i que sn una novetat en la nostra legislaci. S'hi regulen el nombre de delegats depersonal que podr tenir cada empresa segons la seva plantilla i les competncies i garanties dels delegats depersonal i, finalment, inclou les normes aplicables al procs electoral per a l'elecci de delegats de personal.El ttol V es refereix a la negociaci collectiva. S'atribueix la legitimaci per negociar un conveni o acord collectiu alsrepresentants de les organitzacions de treballadors que comptin amb un 10% del total de delegats de personal delsector afectat pel conveni i els de les organitzacions empresarials que donin ocupaci al 10% de treballadors delsector afectat.El captol segon es refereix als convenis i acords collectius d'empresa com a acords d'mbit redut a l'empresa. sde gran importncia la possibilitat que, en defecte de delegats de personal, l'empresari pugui negociar ambtreballadors designats i mandatats per part dels mateixos treballadors de la plantilla.El captol tercer es dedica a l'aplicaci dels convenis i acords collectius, i recull la figura de la Comissi Paritria delConveni Collectiu com a rgan que resol els dubtes sobre la interpretaci de les clusules d'un conveni, senseperjudici que l'ltima paraula en cas de conflicte correspongui a la jurisdicci competent.El ttol VI es dedica al rgim sancionador dels empresaris i el set, al control administratiu que exerceix el Serveid'Inspecci de Treball i al procediment sancionador de les infraccions constatades per aquest Servei.Finalment, hi ha tres disposicions addicionals en qu es recullen diverses normes sobre cotitzacions a la Caixa

    Andorrana de Seguretat Social i per actualitzar peridicament, d'acord amb l'IPC, les quanties de les sancionsestablertes a l'article 162. El Codi es tanca amb una disposici transitria, una disposici derogatria i una disposicifinal.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    6/34

    6

    Ttol I. mbit d'aplicaci i principis informadorsArticle 1. mbit d'aplicaci

    Aquest Codi s aplicable a totes les relacions laborals que es desenvolupen al Principat. Tamb s aplicable a lesrelacions laborals que s'inicien o es formalitzen entre empreses establertes al pas i treballadors quan l'objecte deltreball s a l'estranger, llevat que en el contracte les parts hagin convingut l'aplicaci de la llei del pas.Article 2. Exclusions1. Queden exclosos d'aquesta regulaci:a) El personal de l'Administraci pblica en la forma que ve definida al Codi de l'Administraci quan, a l'empara d'unallei, la relaci es regula per normes administratives o estatutries.

    b) El treball amists quan es realitzi de forma espordica, sense retribuci i, en tot cas, per una durada inferior a dosdies naturals.c) Els treballs familiars excepte si es demostra la condici d'assalariats de les persones que els porten a terme.Es consideren familiars, a aquests efectes, el cnjuge, els descendents, els ascendents i altres parents perconsanguinitat o afinitat fins el segon grau incls.

    Als efectes d'aquest Codi, t la consideraci de cnjuge la persona unida per matrimoni o per situaci legal de fetequivalent.En tot cas, als treballs familiars realitzats per menors els sn aplicables els articles 21, 22 i 24.d) El treball gratut al servei de la comunitat, anomenat de voluntariat social, i els treballs de bon venatge.e) L'activitat que es limiti al sol fet d'exercir el crrec de membre del Consell d'administraci o dels rgans directiusd'una persona jurdica, realitzant nicament tasques inherents al crrec, llevat que expressament s'indiqui el contrari.f) El treball dels pastors i els contractes de parceria.2. Es consideren relacions laborals de carcter especial, regulades per aquest Codi amb carcter no imperatiu isubsidiari en all que no estigui expressament pactat:a) Les dels penats en les institucions penitenciries.b) Les dels artistes en espectacles pblics.c) Les dels treballadors discapacitats, si treballen com a usuaris d'algun dels programes d'inserci laboral que esdesenvolupin en el marc de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, de data 17 d'octubre del2002.d) Les dels esportistes professionals.e) Les dels usuaris del Programa d'inserci sociolaboral del Govern, mentre estiguin donats d'alta com a assalariatsdel Programa.f) Qualsevol altre treball que sigui declarat expressament com a relaci laboral de carcter especial per una llei.Article 3. Jerarquia normativa1. Els drets i les obligacions derivats de la relaci laboral es regulen per:a) Les disposicions contingudes a la Constituci.b) Els tractats i acords internacionals vigents al Principat.c) Les disposicions legals.d) Els convenis collectius en els mbits que determina l'ordenament jurdic.e) Les disposicions reglamentries.f) En matria de seguretat i salut en el treball, a manca de regulaci expressa, tenen carcter supletori lesdisposicions dels convenis aprovats per l'Organitzaci Internacional del Treball (OIT).g) La voluntat de les parts segons el contracte de treball, sempre que el seu objecte sigui lcit i no estableixi, enperjudici de la persona treballadora, condicions menys favorables o contrries a les disposicions legals oreglamentries o als convenis collectius.h) Els usos i costums professionals, que noms sn aplicables en defecte de disposicions legals, reglamentries,convencionals o contractuals. Els costums i usos professionals requereixen sempre l'aportaci de prova.2. Els conflictes que es puguin originar en aplicaci de dues o ms normes laborals, estatals o convencionals, esresolen mitjanant l'aplicaci de la disposici ms beneficiosa per al treballador apreciada en el seu conjunt, i encmput anyal, respecte als conceptes que siguin quantificables.Article 4. Principis generalsTant l'empresari com el treballador han d'obrar de bona fe en l'execuci del contracte i evitar qualsevol abs de dret,conducta antisocial o discriminaci per ra de naixement, raa, sexe, orientaci sexual, origen, religi, opini oqualsevol altra condici personal o social, aix com d'afiliaci, o no-afiliaci, a un sindicat. Sn nulles les clusulesque constitueixin un acte de discriminaci i qualsevol de les parts, individualment o de manera collectiva, en potdemanar la declaraci de nullitat als tribunals.Els manaments del Codi sn imperatius i, llevat d'indicaci contrria, constitueixen uns mnims irrenunciables decompliment obligatori per a treballadors i empresaris. En cas de dubte, la interpretaci i l'aplicaci s'ha de fer d'acordamb el principi in dubio pro operario.Ttol II. Contracte de treballCaptol primer. Disposicions generals

    Article 5. DefiniciEs considera contracte de treball el contracte pel qual una persona es compromet, verbalment o per escrit, a prestarpersonalment un treball per compte d'una altra persona, dins el seu mbit d'organitzaci i direcci, mitjanant unaremuneraci de qualsevol naturalesa, anomenada salari.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    7/34

    7

    Article 6. Classes de contractes segons la duradaEl contracte de treball pot establir-se:a) per temps indefinit o indeterminatb) per un termini cert o determinatc) per a una obra o un servei concretd) per temporadae) mitjanant contractes fixos discontinus.Article 7. Jurisdicci i procedimentLa jurisdicci civil ordinria s competent per entendre dels conflictes derivats de la interpretaci i l'execuci dels

    contractes laborals d'acord amb la legislaci vigent en matria de procediment laboral.Article 8. Prescripci i caducitatLes accions derivades del contracte de treball prescriuen al cap d'un any.Excepcionalment, la reclamaci d'indemnitzacions per acomiadament t un termini de caducitat de 60 dies a comptardel moment en qu la persona treballadora t coneixement de l'acomiadament, ja sigui per comunicaci escrita, jasigui perqu se li ha impedit treballar o accedir al lloc de treball o per qualsevol altra actuaci de l'empresari que hoindiqui aix.La reclamaci d'indemnitzacions per desistiment unilateral de la persona treballadora t el termini decaducitat de 30 dies a comptar del moment en qu l'empresari t coneixement del desistiment unilateral, ja siguiperqu ha rebut comunicaci escrita, ja sigui per absncia injustificada al treball de la persona treballadora durantalmenys tres dies de treball seguits.Captol segon. Subjectes del contracte de treballArticle 9. Persona treballadoraEs considera treballador la persona fsica que s'obliga a prestar un servei o a realitzar una obra per compte del'empresari, dins el seu mbit d'organitzaci i/o sota la seva direcci, a canvi d'una remuneraci.Es considera tamb treballador el soci que presta un servei o realitza una obra per compte de la societat de la quals soci, sota la direcci dels rgans socials, a canvi d'una remuneraci. No obstant aix, no es considera treballadorsi la seva participaci en el capital social representa el 50% o ms del mateix capital.Article 10. EmpresariEs considera empresari:a) Tota persona fsica o jurdica legalment autoritzada a exercir una activitat al Principat, amb nim de lucre o sense,que percep el producte del treball dels seus empleats, i els dirigeix i remunera.b) Les empreses de treball temporal legalment autoritzades encara que la direcci del treball l'exerceixi l'empresausuria.c) Als efectes del Codi, les comunitats de bns, associacions, clubs esportius o d'oci o qualsevol persona fsica o

    jurdica que tingui personal assalariat.Article 11. Transmissi d'empresa La transmissi, la cessi o el canvi de titularitat d'una empresa comporta la subrogaci del nou empresari en latitularitat dels drets i les obligacions laborals amb els treballadors, que conserven les mateixes condicions de treball iantiguitat.En cas de transmissi, cessi o canvi de titularitat de l'empresa, l'empresari cedent respon solidriament amb elcessionari de les obligacions laborals amb els treballadors amb contracte de treball anterior a la cessi, derivades dela relaci anterior a la cessi.Captol tercer. Forma del contracteArticle 12. Forma del contracte1. El contracte de treball pot formalitzar-se de manera escrita o verbal. En cas que el contracte s'hagi formalitzatverbalment, qualsevol de les parts pot compellir l'altra a formalitzar-lo per escrit.2. Els contractes que determina especficament aquest Codi i els altres que, per les caracterstiques de la jornadalaboral o pel tipus especial de contraprestaci, difereixen dels estipulats amb carcter general, han de ser formalitzatsper escrit.3. Els contractes verbals s'entenen, llevat de prova en contra, per temps indefinit.4. La normativa continguda en reglaments interns de l'empresa noms pot ser allegada en perjudici de la personatreballadora si prviament se li ha lliurat un exemplar de la normativa i si la persona treballadora, com a prova deconeixement, ha retornat un duplicat a l'empresari, amb la menci expressa "Llegit el dia...".Article 13. Contractes pluralsEl contracte es formalitza sempre entre l'empresari i cada un dels treballadors individualment.El treball especialment encomanat per l'empresari a una colla o un grup de treballadors crea una relaci laboralbilateral i individual amb cada un d'ells.Captol quart. Durada del contracteArticle 14. Perode de provaEl perode de prova s'ha de pactar per escrit, tant pels contractes de durada indeterminada com pels de duradadeterminada i, si es preveu, no pot ser superior a un mes.

    En la contractaci de crrecs directius, de responsabilitat o tcnics, en qu la retribuci pactada sigui superior a tresvegades el salari mnim vigent, el perode de prova pactat per escrit pot ser de fins a tres mesos. Si la retribuci ssuperior a cinc vegades el salari mnim, el perode de prova pot arribar fins a sis mesos.Els temps mxims previstos en aquest article per la durada del perode de prova poden ser modificats per convenicollectiu.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    8/34

    8

    No s possible pactar un perode de prova si el treballador ja havia estat contractat anteriorment per l'empresa en unlloc de treball similar al del nou contracte en un termini inferior als 5 anys.El temps treballat durant el perode de prova computa, a tots els efectes, en l'antiguitat de la persona treballadora al'empresa.Durant el perode de prova tant el treballador com l'empresari poden resoldre lliurement en qualsevol moment elcontracte establert.Article 15. Contracte per durada determinada o per a obra o servei concretLa contractaci per una durada determinada o per a una obra o servei concret ha de formalitzar-se sempre per escrit,i s'hi ha d'indicar l'objecte, que ha de ser la realitzaci d'una obra o la prestaci d'un servei determinat, amb

    autonomia i substantivitat prpies dins l'activitat de l'empresa. El contracte ha d'indicar de forma expressa la dataprecisa o el moment o la situaci concreta que determina l'acabament de la relaci laboral.Si en el contracte no es fixa una data certa per a l'acabament de la relaci laboral, s'ha de notificar per escrit a lapersona treballadora la fi de la relaci amb una antelaci mnima de quinze dies naturals. La manca d'aquestacomunicaci equival a la resoluci de la relaci laboral per voluntat unilateral de l'empresari, que ha de satisfer laindemnitzaci corresponent a la persona treballadora, d'acord amb l'article 98.2.Article 16. Contractes de temporadaEls contractes per una temporada s'assimilen, als efectes del Codi, als contractes per una durada o obradeterminada.Article 17. Contractes fixos discontinusS'entn per contracte fix discontinu el contracte indefinit que es concerta per dur a terme treballs que tenen elcarcter de fix-discontinu i es repeteixen en dates certes dins del volum normal d'activitat de l'empresa. Elscontractes fixos discontinus s'han de formalitzar per escrit i s'hi ha de fer constar la durada estimada de l'activitat i laforma i l'ordre de la convocatria, i tamb la jornada laboral estimada i la seva distribuci horria.S'entn per convocatria la comunicaci dirigida a la persona treballadora per comenar l'activitat cclica de laprestaci del servei. Les persones treballadores han de ser convocades 15 dies abans d'iniciar la tasca contractada iper ordre de ms a menys antiguitat dins de cada categoria professional.La persona treballadora convocada ha de contestar dins el termini de 10 dies;altrament, s'entn que desisteix del contracte.Article 18. Contractes d'interinitatEls contractes d'interinitat sn els que es concerten per atendre supsits com els segents:- Substituci d'un treballador amb dret a reserva del lloc de treball per descans per maternitat, paternitat o adopci,risc durant l'embars, incapacitat temporal, privaci de llibertat o excedncia.- Ocupaci d'un lloc de treball pendent de cobertura definitiva per un procs determinat de selecci.Els contractes d'interinitat s'han de formalitzar per escrit, i s'hi ha d'indicar el treballador substitut, la causa de lasubstituci i el lloc de treball que s'ha d'ocupar.El contracte d'interinitat finalitza en el moment en qu s'incorpora a la feina la persona substituda o la personaseleccionada.Article 19. Successi de contractes per durada determinada1. S'entn que hi ha successi de contractes quan entre un contracte i l'altre no ha transcorregut un termini mnim de60 dies naturals.2. En el cas de successi de contractes, l'antiguitat, el dret a vacances i tots els altres avantatges que corresponguinal treballador es computen des de l'inici del primer contracte.3. La successi de ms de dos contractes per una durada determinada resta prohibida. En cas de nova contractaci,s a dir, en cas d'un tercer contracte, aquest contracte s'entn per temps indefinit i es considera, a tots els efectes,que la data d'inici de la relaci laboral s la de l'inici del primer contracte.4. Les disposicions contingudes en els pargrafs anteriors no sn aplicables a les empreses de treball temporal.Article 20. Contractaci per a treballs de curta durada 1. La contractaci de treballadors per a activitats de curta durada, que en cap cas no poden excedir 15 dies naturals,s'ha de formalitzar per escrit i s'ha de declarar a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en el termini mxim de les48 hores segents a la contractaci. En el cas de contractar treballadors estrangers, cal declarar-ho al Serveid'Immigraci abans que comenci la relaci laboral.2. Els treballadors contractats per a activitats de curta durada tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions queels treballadors fixos.Captol cinqu. Treball dels menorsArticle 21. Treball dels menorsSense excepci de cap mena, resta prohibida la contractaci i la prestaci de qualsevol treball, remunerat o gratut,dels menors de 14 anys.Els menors d'edat que tinguin 14 o 15 anys no poden exercir cap activitat laboral durant el perode escolar. Podentreballar durant els perodes de vacances escolars, fins a un mxim de dos mesos per any, sempre que es tracti detreballs lleugers i que no siguin nocius per al seu desenvolupament fsic o moral, per han d'efectuar almenys 15 dies

    naturals i consecutius de vacances d'estiu, i la meitat del temps escolar de vacances en els altres perodes.Sense perjudici del que disposa l'apartat anterior, els menors que tinguin 14 i 15 anys poden efectuar unaprenentatge laboral dins el marc d'un programa de formaci socioeducativa, integrat en el calendari i l'horari escolari tutelat pels ministeris competents en matria d'ensenyament i benestar, fins a la fi de l'escolaritat obligatria.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    9/34

    9

    Els menors que tinguin 16 o 17 anys poden exercir treballs adequats a la seva edat, de carcter lleuger, i que nosiguin nocius per al seu desenvolupament fsic o moral.

    Als efectes d'aquest article s'entn per treballs lleugers o de carcter lleuger tots els treballs que per ra de lamateixa natura de les tasques que impliquen i les condicions particulars en qu s'hagin de realitzar:a) No puguin perjudicar la seguretat, la salut o el desenvolupament dels infants.b) No afectin l'assidutat escolar, la seva participaci en programes d'orientaci o de formaci professionals o lesseves aptituds per aprofitar l'ensenyament que reben.Article 22. Jornada laboralEls menors que tinguin 14 o 15 anys no poden treballar ms de 6 hores diries, amb una interrupci d'almenys una

    hora al dia i amb un perode de descans setmanal d'almenys dos dies consecutius.Els menors que tinguin 16 o 17 anys no poden treballar ms de 8 hores diries, amb una interrupci d'almenys unahora al dia i amb un perode de descans setmanal d'almenys dos dies consecutius.En tots els casos entre jornada i jornada de treball els menors han de tenir un descans mnim d'almenys 12 horesconsecutives.Article 23. Forma del contracte1. El contracte de menors, degudament establert en un imprs oficial que facilita el Servei d'Inspecci de Treball, elsignen l'empresari i el representant legal del menor, o el mateix menor, si s emancipat, i es presenta al Serveid'Inspecci de Treball per a aprovaci juntament amb els documents segents:a) Els que acreditin la identitat i l'edat del menor.b) El certificat mdic, llevat del cas de treballs de menors escolaritzats a Andorra, lliurat per un metge del Principat,que acrediti que el menor no t cap malaltia que desaconselli el treball.c) En el cas de menors estrangers, l'autoritzaci d'immigraci del menor i la del seu representant legal.2. El menor de 18 anys s'ha de sotmetre a un examen mdic amb una freqncia mnima anyal. L'empresari ha demantenir arxivats els certificats mdics, a disposici de l'autoritat laboral que ho solliciti, durant un perode de tresanys.Article 24. Treballs prohibits i excepcions1. Resta prohibit als menors de 18 anys treballar durant la nit, amb excepci dels treballs que tradicionalment esdesenvolupen en horari nocturn, que es regeixen per les disposicions relatives al contracte d'aprenentatge.

    Als efectes del que prescriu aquest article, s'entn per nit el perode comprs entre les 22 hores i les 8 hores del'endem.2. En tot cas, queda absolutament prohibit, sense excepci, que els menors de 18 anys treballin en horesextraordinries.3. Resten prohibits als menors de 18 anys els treballs perillosos. Es consideren perillosos i resten prohibits alsmenors de 18 anys els treballs:a) Que superen objectivament les seves capacitats fsiques o psicolgiques.b) Que presentin riscos d'accident que es consideri que no poden identificar o prevenir per la manca de conscinciarespecte de la seguretat o per la manca d'experincia o de formaci prpia dels joves.c) Que puguin implicar una exposici nociva a agents txics, cancergens, que produeixin alteracions gentiqueshereditries, que tinguin efectes nefastos per al fetus durant l'embars o que tinguin qualsevol efecte nefast o crnicper a l'sser hum.d) Que puguin implicar una exposici nociva a radiacions.e) Que posin en perill la seva salut per exposar-los al fred o la calor extrems, a sorolls o a causa de vibracions.f) En general, els procediments i treballs que impliquin riscos especfics per a la seguretat, la salut i eldesenvolupament, derivats de la manca d'experincia, de la inconscincia davant els riscos existents o virtuals, o eldesenvolupament encara incomplet dels joves. Es consideren procediments i treballs que poden comportar riscsespecfics:- Els que impliquen una exposici nociva a agents fsics, biolgics i qumics.- La fabricaci i la manipulaci d'explosius, de gasos - comprimits, liquats o dissolts -, de recipients que continguinagents qumics txics, corrosius o explosius.- Els que impliquen relaci amb recintes d'animals ferotges o verinosos i amb el sacrifici industrial d'animals.- Els treballs a una determinada alada o que impliquen riscos d'enderroc o treballs de tipus elctric d'alta tensi o elsque tenen un ritme de treball condicionat per mquines o sn remunerats en funci del resultat.4. S'exceptuen de la prohibici els contractes d'aprenentatge en els supsits en qu l'activitat o treball siguiimprescindible per a l'adquisici dels coneixements o la formaci especfica d'un ofici o professi i que, sota lavigilncia especial de l'empresa pel que fa a la seguretat i la salut, el menor aprengui, a ms dels coneixements del'ofici o professi, a identificar els riscos i a prendre mesures de prevenci.Captol sis. Contractes especialsSecci primera. Contracte d'aprenentatgeArticle 25. Contracte d'aprenentatgeS'entn per contracte d'aprenentatge el contracte mitjanant el qual l'empresari s'obliga a ensenyar de manera

    tcnica i prctica un ofici o un treball a un menor d'edat o un major discapacitat, utilitzant a la vegada el treball del'aprenent, a qui ha de retribuir, i tenint una especial cura d'aquest en l'elecci de les tasques encomanades demanera que es puguin dur a terme amb seguretat total.Les normes d'aquest ttol sn aplicables als contractes d'aprenentatge que no estiguin regulats per una lleiespecfica.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    10/34

    10

    Article 26. Durada del contracteEl contracte d'aprenentatge es formalitza per una durada determinada que no pot ser inferior a sis mesos ni excedirels dos anys. El servei competent del Govern pot, de manera motivada, autoritzar contractes d'aprenentatge per unadurada inferior o superior.El contracte es perllonga per la durada pactada fins i tot si el menor arriba a la majoria d'edat, llevat que aquest optiper resoldre'l mitjanant un preavs amb una antelaci mnima de 15 dies.Article 27. Forma del contracte d'aprenentatge El contracte d'aprenentatge, establert en un imprs oficial facilitat pel Servei d'Inspecci de Treball, el signenl'empresari i el representant legal de l'aprenent, o el mateix aprenent si est capacitat per signar-lo, i es presenta al

    Servei d'Inspecci de Treball perqu sigui aprovat, juntament amb la documentaci acreditativa de les circumstnciessegents:1. La identitat i l'edat de la persona aprenent.2. El certificat mdic lliurat per un metge del Principat que acrediti que la persona aprenent no t cap malaltia quedesaconselli l'aprenentatge projectat.3. En el cas d'estrangers, l'autoritzaci d'immigraci de l'aprenent i, si s menor no emancipat o major incapacitat, ladel seu representant legal.4. El nom i la qualificaci professional del responsable de la seguretat i de la formaci prctica de la personaaprenent.Article 28. Prestaci de l'empresari1. L'empresari est obligat a remunerar l'aprenent amb un salari que no pot ser inferior al salari mnim que licorrespondria d'acord amb la seva edat, redut fins a un mxim d'un 40 per cent dins el primer semestred'aprenentatge, d'un 30 per cent durant el segon semestre, d'un 20 per cent durant el tercer semestre i d'un 10 percent dins el quart semestre.2. Ultra les obligacions generals recollides en aquest Codi, l'empresari ha de tenir cura de l'aprenent i en especial:a) Proporcionar-li, en les millors condicions, els ensenyaments tcnics o prctics del seu ofici, de la seva indstria ol'activitat.b) Instruir-lo en els aspectes relacionats amb la disciplina de l'empresa fent les recomanacions necessries i, en casde falta greu, notificant-ho immediatament al responsable legal, si s menor d'edat no emancipat o major incapacitat.c) Extremar la precauci pel que fa a la seguretat i la salut de l'aprenent, procurant sempre que l'execuci de lestasques especialment perilloses dins el treball no les faci l'aprenent, sin un operari qualificat.d) Nomenar una persona responsable de la seguretat i de la formaci prctica per a cada aprenent.e) Atorgar a l'aprenent els permisos retributs necessaris per a la seva formaci terica, d'acord amb els plansformatius establerts pel Govern.Article 29. Autoritzaci i verificaci de les condicions contractuals1. Per determinar la procedncia del contracte d'aprenentatge, el Servei d'Inspecci de Treball ha d'examinar el tipusd'ofici, indstria o activitat projectats, les condicions que s'ofereixen a l'aprenent, i els mitjans de qu disposal'empresari per ensenyar tcnicament i prcticament l'aprenent.La denegaci ha de ser motivada i t la consideraci d'acte administratiu.2. Correspon al Servei d'Inspecci de Treball o als organismes de formaci competents fer les inspeccions queconsiderin convenients als llocs de treball on treballen aprenents, per comprovar l'activitat de l'aprenent i observar lesestructures que l'empresari posa a la seva disposici d'acord amb l'ofici, la indstria o l'activitat de qu es tracti i, engeneral, per comprovar el compliment de la normativa vigent.Article 30. Certificat d'aprenentatge1. A la fi del perode d'aprenentatge, l'empresari ha de lliurar a l'aprenent un certificat acreditatiu del seu aprenentatgeen qu s'ha de fer esment de la durada de l'aprenentatge i la seva capacitat per desenvolupar l'ofici, la indstriao l'activitat.2. El Govern ha de lliurar els certificats acreditatius del seguiment dels cursos terics als quals hagi assistitl'aprenent, d'acord amb els plans formatius establerts pel Govern.Secci segona. Contractes d'inserci sociolaboralArticle 31. Contractes en condicions especialsEl Servei d'Inspecci de Treball pot autoritzar un contracte d'inserci sociolaboral en condicions especials per alsusuaris dels programes d'inserci sociolaboral del Govern i d'altres entitats que hagin signat el conveni corresponentamb el Govern, amb l'objectiu de fomentar la integraci laboral, mitjanant orientaci, formaci, seguiment i suport,amb l'acord previ de la Comissi Nacional de Valoraci (Conava), quan escaigui, i dels responsables dels ditsprogrames, que fixen el contingut i les condicions de la relaci laboral especialment per a cada cas.Secci tercera. Treball en prctiques formativesArticle 32. Treball en prctiques formatives1. Per formalitzar el contracte en prctiques formatives s necessari que es compleixin els requisits segents:a) Que l'estudiant estigui matriculat en un centre educatiu amb un pla d'estudis que inclogui la formaci terica alcentre i la prctica a l'empresa.

    b) Que el lloc de treball permeti a l'estudiant obtenir la prctica professional adequada al pla d'estudis de la formacique es cursa.c) Que l'estudiant no supleixi cap lloc de treball a l'empresa i que tingui un tutor d'empresa.2. Les prctiques formatives tenen lloc en les condicions segents:

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    11/34

    11

    a) Els estudiants andorrans o estrangers legalment residents al Principat matriculats en centres d'ensenyamentautoritzats pel Govern, o en centres d'ensenyament estrangers radicats fora del Principat reconeguts oficialmentcom a centres de formaci reglada, poden treballar en el si d'una empresa o entitat pblica per tal de complir laformaci prctica exigida en el pla d'estudis;aquesta formaci no pot tenir una durada superior al 60% del total de la formaci i el treball no s remunerat llevatque ho estableixi la normativa reglamentria que estipuli el Govern en funci del pla d'estudis de cada formaci.b) La reglamentaci ha de tenir en compte la presa en crrec d'una assegurana quan sigui necessria, de maneraque sempre i en tot cas l'estudiant en practiques formatives es trobi cobert en els supsits de malaltia o accident,responsabilitat civil i, si escau, una assegurana que cobreixi els riscs inherents i especfics del treball en practiques.

    3. En cas de treballs perillosos, s'ha de nomenar una persona encarregada de la seguretat de l'estudiant deconformitat amb el que preveu l'article 24, apartat 4.4. La formalitzaci del contracte i la documentaci necessria per a la realitzaci del treball en prctiques es fad'acord amb la normativa reglamentria vigent.5. Resten exclosos de la regulaci del contracte en prctiques formatives els contractes d'estudiants estrangers queefectun les prctiques a Andorra en virtut de convenis d'intercanvi formatiu signats i tutelats pel ministeri competenten matria d'educaci, i els organismes oficials estrangers, que es regeixen pel conveni corresponent.Secci quarta. Agricultura i ramaderiaArticle 33. Masovers, mossos i treballadors agrcolesLes relacions amb masovers que comportin l'execuci de treballs sota les ordres i la direcci del propietari delshabitatges i les terres, aix com la relaci amb els mossos i altres treballadors agrcoles, s'han de subjectar, pel quefa als horaris i a les altres condicions de treball, a aquest Codi.Captol set. Suspensions del contracte de treballArticle 34. Suspensi de la relaci laboral1. La suspensi del contracte de treball, en els supsits previstos per aquest Codi, dna dret al treballador aabsentar-se de la feina, sense percebre el salari, i a reincorporar-se al mateix lloc de treball en l'empresa, en acabar-se el termini de suspensi.El contracte de treball queda en suspens per les causes segents:a) Incapacitat temporal de la persona treballadora.b) Descans per maternitat, paternitat o adopci.c) Descans per risc durant l'embars.d) En el supsit que la treballadora es vegi obligada a abandonar temporalmentel seu lloc de treball com a conseqncia de ser vctima de violncia de gnere.e) Privaci de llibertat.f) Excedncies.g) Cas fortut i fora major temporal.h) Suspensi de sou i feina per causes disciplinries.2. En finalitzar el termini de suspensi del contracte, la persona treballadora t dret a reincorporar-se al mateix lloc detreball en l'empresa, llevat que s'indiqui expressament el contrari.Article 35. Incapacitat temporalEl contracte de treball queda en suspens mentre la persona treballadora es trobi en situaci de baixa mdica, ja siguiper causa de malaltia ja sigui per causa d'accident de treball.El termini de suspensi per incapacitat total transitria es computa sempre a efectes del clcul d'antiguitat al'empresa i, a efectes de meritar vacances, es computa de la manera segent:a) En el supsit de baixa mdica per causa d'accident de treball, es computa tot el perode.b) En el supsit de baixa mdica per causa de malaltia, no es computa cap perode de baixa mdica que siguisuperior a quatre mesos en una anualitat natural.Article 36. Descans per maternitat1. La relaci laboral queda en suspens durant 16 setmanes per causa de descans de maternitat. En cas de partmltiple el perode s'amplia en dues setmanes ms per cada fill.2. Aquest perode de descans per maternitat pot iniciar-se a elecci de la mare, des de la mateixa data del part odurant les quatre setmanes immediatament anteriors a aquesta data. No obstant aix, si durant les quatre setmanesimmediatament anteriors a la data del part la mare hagus de fer descans per prescripci facultativa, es comena acomptabilitzar el perode de descans per maternitat a partir de la data del part, i el temps anterior es computa com abaixa per malaltia. En el cas de part prematur, el perode que va entre el part efectiu i la data inicialment prevista peral part es computa com a baixa per malaltia.3. A partir de la sisena setmana a comptar de la data del part, o de la data en qu hauria hagut de tenir lloc, en casde part prematur, el pare pot, si aix ho decideixen els progenitors, substituir la mare i gaudir de la resta del descansde maternitat del qual pot gaudir la mare, de manera ininterrompuda.4. En aquest supsit, abans d'iniciar-se el perode de descans per maternitat o durant el mes posterior a la data delpart, tant la mare com el pare han de notificar per escrit, a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses

    on treballen, aquesta previsi, que nicament pot fer-se efectiva amb la certificaci mdica que la reincorporaci dela mare al seu lloc de treball no comporta cap perill o risc per a la seva salut.5. En cas de mort de la mare, el pare automticament i sense cap notificaci prvia, pot fer s de la totalitat o de lapart que resti del perode de descans per maternitat.6. El termini de suspensi per maternitat computa a l'efecte de vacances i del clcul d'antiguitat a l'empresa.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    12/34

    12

    Article 37. Descans per adopci1. La relaci laboral queda en suspens durant 16 setmanes ininterrompudes per causa de descans per adopci, i encas d'adopci mltiple el perode s'amplia dues setmanes ms per cada fill adoptat.2. Poden gaudir d'aquest perode de descans, indistintament, el pare o la mare adoptants, de forma simultnia osuccessiva, sempre en perodes ininterromputs i sense que la durada total conjunta del perode de descans puguisuperar el perode previst.3. Abans d'iniciar-se el perode de descans per adopci, tant la mare com el pare adoptants han de notificar per escritcom es distribuir el perode de descans per adopci a la Caixa Andorrana de Seguretat Social i a les empreses ontreballen.

    4. El perode de descans per adopci s'aplica a tots els casos d'adopcions, tant nacionals com internacionals,excepte si l'adoptat s el fill d'un dels adoptants.5. El perode de descans per adopci es comena a comptar:a) En el cas d'una adopci nacional, a partir de la data de notificaci de l'aute del batlle que pronuncia la preadopci,o, si s el cas, l'adopci directa.b) En el cas d'una adopci internacional, a partir de la data de notificaci del document oficial que pronuncia l'adopciatorgat per l'autoritat competent del pas d'origen de l'adoptat.6. El termini de suspensi per adopci computa a l'efecte de vacances i del clcul d'antiguitat a l'empresa.Article 38. Descans per paternitat1. La relaci laboral queda en suspens durant dues setmanes per causa de descans per paternitat. Aquest perodede descans, que pot ser per naixement o adopci, noms pot gaudir-lo el pare.2. Abans d'iniciar-se el perode de descans per paternitat, el pare ha de notificar per escrit a l'empresa en la qualpresta serveis el perode en qu vol fer s d'aquest dret. L'empresa ha de notificar a la Caixa Andorrana deSeguretat Social que l'assegurat vol fer s d'aquest dret.3. El perode de descans per paternitat pot gaudir-se, a l'elecci del pare, o b des del dia segent a la finalitzaci delperode de tres dies regulat a l'article 72 o des del moment en qu el perode per adopci es comena a comptar, ob a partir del dia segent en qu la mare hagi finalitzat el seu perode de descans per maternitat.4. El termini de suspensi per paternitat computa a l'efecte de vacances i del clcul d'antiguitat a l'empresa.Article 39. Descans per risc durant l'embars1. La relaci laboral queda en suspens en el cas que la treballadora embarassada es trobi en situaci de baixamdica per risc, degudament acreditat, durant l'embars.2. Poden gaudir d'aquesta baixa mdica les treballadores que es puguin acollir a l'apartat 3 de l'article 31, Proteccide la maternitat, de la Llei de la seguretat i la salut en el treball.3. El perode de descans per risc durant l'embars inclou tot el perode necessari per protegir-ne la seguretat o lasalut i mentre persisteixi la impossibilitat de reincorporar-se al seu lloc de treball anterior o un altre lloc compatibleamb el seu estat.4. El termini de suspensi per risc durant l'embars computa a l'efecte de vacances i del clcul d'antiguitat al'empresa.Article 40. Decisi de la treballadora vctima de violncia de gnere1. La relaci laboral queda en suspens fins a un mxim de tres mesos en el cas que la treballadora sigui vctima deviolncia de gnere. Aquest termini pot ser ampliat per decisi de l'autoritat judicial competent.2. La treballadora ha de notificar en el termini de tres dies naturals a l'empresari, directament o per personainterposada, la seva absncia al treball a causa de ser vctima de violncia de gnere.3. L'empresari pot sollicitar la justificaci d'aquesta situaci mitjanant l'aportaci dels documents que es determininreglamentriament.4. Aquest termini de suspensi computa a l'efecte de vacances i del clcul d'antiguitat a l'empresa.Article 41. Privaci de llibertatLa relaci laboral queda en suspens en cas que la persona treballadora sigui privada de llibertat fins que es pronunciuna sentncia condemnatria ferma. El treballador ha de notificar en el termini de tres dies naturals a l'empresari,directament o per persona interposada, la seva absncia al treball a causa de detenci.El termini de suspensi no computa a efectes de vacances i del clcul d'antiguitat a l'empresa.Article 42. Excedncies1. Excedncia per tenir cura d'un fill o per acolliment familiar La persona treballadora que faci ms de dos anys queest al servei de l'empresa t dret a demanar i obtenir una excedncia per causa del naixement, adopci d'un fill oper causa d'acolliment familiar. L'empresari est obligat a atorgar l'excedncia per una durada mnima de tres mesosi mxima d'un any.

    Aquesta excedncia s'equipara a la suspensi a qu fa referncia l'article 34, a l 'efecte de la reincorporaci.La notificaci s'ha de fer dins els sis mesos anteriors o posteriors al naixement, l'adopci o l'acolliment, amb un avsprevi amb una antelaci mnima d'un mes.No s necessari l'avs previ en el supsit que, per defunci del cnjuge, la persona treballadora hagi d'ocupar-se del'infant nascut, adoptat o acollit.

    El termini d'excedncia no computa a efectes de vacances i del clcul d'antiguitat a l'empresa.2. Excedncies pactadesTamb es poden pactar de mutu acord excedncies per altres motius.En aquests supsits el temps d'excedncia, els efectes en relaci amb les vacances i el clcul d'antiguitat s'han defixar per escrit.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    13/34

    13

    Article 43. Cas fortut i fora major temporal1. El contracte laboral queda en suspens quan ho imposa una ra de cas fortut o fora major que impossibilititemporalment la continuaci de l'activitat de l'empresa per un perode superior a 48 hores i inferior a tres mesos ambl'acord del Departament de Treball.2. Als efectes d'aquest Codi s'entn per cas fortut i fora major l'obstacle imprevist o previsible per inevitable,malgrat haver actuat amb la diligncia deguda.3. L'empresa, en el termini mxim de 3 dies hbils des del moment en qu s'inici, ha de notificar al Departament deTreball la suspensi del contracte per motiu de cas fortut o fora major. El Departament de Treball, en el termini decinc dies hbils, ha de dictaminar sobre la procedncia o improcedncia de la mesura. Contra la resoluci del

    Departament de Treball pot interposar-se recurs davant el Govern, d'acord amb les disposicions previstes al Codi del'Administraci.4. El termini de suspensi no computa a efectes de vacances.Captol vuit. Prestaci de treballArticle 44. Disposicions generalsL'objecte del treball pot consistir en la realitzaci d'una tasca dins un horari prefixat o b en la realitzaci d'una obra oservei concrets, i no pot ser contrari a l'ordre pblic.Tant l'empresari com el treballador han d'observar les disposicions de seguretat i salut en el treball, d'immigraci,quan sigui el cas, i han d'indemnitzar-se recprocament pels danys i perjudicis que s'ocasionin voluntriament o perimprudncia en les quanties que fixi la jurisdicci corresponent.Captol nov. Prestaci de la persona treballadoraSecci primera. Disposicions generalsArticle 45. Drets de la persona treballadoraEn l'execuci del contracte la persona treballadora t dret a desenvolupar el seu treball en igualtat de condicionsrespecte dels altres treballadors sense patir cap tipus de discriminaci, a treballar amb les degudes mesures deseguretat i d'higiene per a la seva vida i la seva integritat fsica i moral, a la promoci en el treball, a la formaci, a ladignitat, a la intimitat, a afiliar-se a un sindicat o a una associaci professional o a no fer-ho, a defensar els seusinteressos econmics i socials en la forma que regulin les lleis, i al salari i altres avantatges establerts per aquestCodi.Article 46. Obedincia i dilignciaLa persona treballadora ha de prestar els seus serveis obrant de conformitat amb les instruccions donades perl'empresa o els seus representants i amb la diligncia deguda.La persona treballadora pot negar-se a executar les ordres donades per l'empresa quan siguin contrries a la llei,quan constitueixin un incompliment a les mesures de seguretat i salut en el treball i quan signifiquin una exposici aun risc superior al que sigui inherent a l'exercici de la seva professi.Article 47. Permanncia per formaci1. En el cas que l'empresa doni una formaci a la persona treballadora, es pot pactar expressament l'obligaci deromandre a l'empresa durant un cert perode de temps, una vegada adquirida la formaci i/o superada la prova queho acrediti. L'esmentat perode de temps no pot ser superior a dos anys.2. La indemnitzaci per l'incompliment de l'obligaci de permanncia ha de pactar-se expressament, sempre perescrit, sense que pugui ser superior a l'import de les despeses de formaci, i s'ha de preveure una gradaciproporcional de la sanci d'acord amb el perode de permanncia.3. S'exclou expressament d'aquest article la formaci obligatria rebuda per les persones treballadores en matria deseguretat i prevenci de riscos laborals, en aplicaci del que disposa la Llei de la seguretat i la salut en el treball.4. S'entn per despeses de formaci, als efectes del que preveu el present article, el cost dels cursos de formaci,dietes, pernoctacions, desplaaments i el cost de les hores invertides en la formaci fora dels horaris laborals i quehagin estat retribudes com hores ordinries de treball.5. Si la persona treballadora incompleix l'obligaci de permanncia pactada, l'empresa pot descomptar de la quitanal'import que resulti d'aplicar la gradaci proporcional.Article 48. Prohibici de competnciaDurant l'execuci del contracte la persona treballadora ha de guardar fidelitat a l'empresa i no competir-hi nidirectament ni treballant per a una altra empresa del mateix ram d'activitat, llevat d'autoritzaci expressa.Quan la prestaci de la persona treballadora consisteixi en tasques de direcci i organitzaci o altres que per la sevanatura comportin l'adquisici de coneixements l'aplicaci posterior dels quals pot comportar un perjudici per al'empresa, es pot pactar en el moment de formalitzar el contracte o en un moment posterior, sempre per escrit, la no-competncia de la persona treballadora, un cop acabada la relaci laboral, fins a un perode mxim de tres anysmitjanant el pagament de la prima de no-competncia cor responent o acordant una quantitat que s'haur de satisfertranscorregut el termini de no-competncia fixat.En cas d'incompliment de la persona treballadora, l'empresa pot reclamar la part proporcional de la prima percebudaindegudament. Aquesta obligaci, per, no s aplicable en el cas de contractes que s'hagin resolt per motiusimputables a l'empresa.

    Article 49. Treball en exclusivaEs pot pactar la dedicaci exclusiva a l'empresa, mentre duri la relaci laboral, amb prohibici que la personatreballadora treballi per a una altra empresa o autnomament. En aquest cas s'ha de fer constar la compensacieconmica adequada que es pacti per la dita exclusivitat, que, com a prima d'exclusivitat, t la consideraci de salari.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    14/34

    14

    Article 50. Sistema de classificaci professional i categoria professional dels treballadors1. El sistema de classificaci professional es fixa per conveni collectiu del sector o de l'empresa. A manca deconveni el reglament intern de l'empresa pot establir un sistema de classificaci professional.2. El contracte de treball determina la categoria professional del treballador. La persona treballadora ha de realitzar laseva tasca d'acord amb la classe de treball i la categoria professional per a la qual ha estat contractada. A manca dedefinici expressa de la classe o categoria de treball, es t en compte el treball realitzat fins a la data per la personatreballadora.3. No es pot canviar la classe de treball sense el consentiment exprs de la persona treballadora, excepte ensupsits extraordinaris o d'urgncia.

    4. El canvi de la categoria professional en l'empresa, dins la mateixa classe de treball, que comporti una variaci desalari no es pot efectuar en perjudici de la persona treballadora sense el seu acord exprs.5. s nul el pacte per mitj del qual la persona treballadora accepta anticipadament el canvi futur i unilateral de classeo de categoria amb reducci del salari.Article 51. Lloc de treballLlevat de pacte escrit i exprs, el lloc de la prestaci s fix, excepte en els contractes la natura dels quals obliga a laprestaci del servei en diferents llocs alternativament o successivament, i tamb en el cas de trasllat del servei o dela indstria a un altre local.Article 52. Seguretat i salut en el treball1. La persona treballadora t dret a una protecci efica en matria de seguretat i salut en el treball i, ensems, tl'obligaci de realitzar la seva tasca d'acord amb la normativa vigent en la matria.2. L'incompliment de les obligacions en matria de prevenci de riscos per part de la persona treballadora t laconsideraci d'incompliment laboral de carcter lleu, greu o molt greu, segons les circumstncies, als efectesprevistos en el ttol III.3. L'incompliment greu, o lleu per reiterat, per part de l'empresa de les seves obligacions de garantir la seguretat i lasalut de la persona treballadora, de conformitat amb la normativa vigent en la matria, pot donar lloc al desistiment

    justificat de la persona treballadora previst a l'article 97.Article 53. InvencionsLes invencions de servei realitzades per la persona treballadora en compliment del seu contracte pertanyen al'empresa, per si l'aportaci personal a la invenci i la seva importncia excedeixen el contingut implcit o explcit delcontracte, la persona treballadora inventora t dret a una gratificaci suplementria. Les invencions d'explotaciobtingudes pels treballadors grcies a coneixements adquirits en l'empresa o mitjanant l's de tecnologia del'empresa poden ser apropiades per l'empresari, que ha de gratificar la persona treballadora amb una compensacieconmica justa fixada tenint en compte la importncia de l'invent i els mitjans i els coneixements facilitats perl'empresa i les aportacions prpies de la persona treballadora.La gratificaci esmentada es considera salari i ha de declarar-se a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.Les altres invencions sn propietat de la persona treballadora. Es presumeix que els drets d'explotaci d'una obraliterria, artstica o cientfica creada pels treballadors durant la relaci laboral i en virtut de la relaci laboral secedeixen a l'empresari llevat de pacte exprs. Els drets morals o personals sn intransmissibles.Secci segona. Temps de la prestaciArticle 54. Temps de treball efectiu1. La durada del treball s'entn de treball efectiu, excls el temps emprat en els canvis d'indumentria i lesinterrupcions destinades al descans o als pats, quan la persona treballadora no tingui obligaci de romandre en ellloc de treball i pugui disposar lliurement del temps destinat a aquesta finalitat. Les interrupcions de carcterocasional, connexes al procs tcnic de producci, es consideren treball efectiu.2. El temps de presncia que comporti l'obligaci de la persona treballadora de romandre en el lloc de treball, encaraque circumstancialment no realitzi cap tasca, es computa com a temps de treball efectiu.Article 55. Temps de treball a disposici de l'empresa1. El temps esmerat per la persona treballadora fora del lloc de treball a disposici de l'empresa ja sigui mitjanantgurdies localitzables, ja sigui mitjanant un altre sistema, no es considera temps de treball efectiu als efectesdel cmput de la jornada legal de treball.2. El temps de disposici s'ha de pactar expressament, per escrit, en el contracte i es remunera amb una prima queen cap cas no pot ser inferior al 25% del salari fix pactat per la jornada legal de treball. Aquesta prima de tempsa disposici de l'empresa t, a tots els efectes, la consideraci de salari variable.3. El temps efectivament treballat durant el perode de treball a disposici de l'empresa computa a tots els efectescom a jornada legal de treball.Article 56. DesplaamentsEls desplaaments efectuats a causa del treball durant la jornada laboral es computen com a treball efectiu.Tots els desplaaments que es facin durant la jornada laboral s'han de fer amb el vehicle de l'empresa, i si es fanamb el vehicle de la persona treballadora, l'empresari ha de satisfer-li les compensacions que s'hagin pactat.Llevat que s'estipuli en el contracte o que sigui usual en la classe de treball, el temps emprat per desplaaments del

    domicili al lloc de treball no es considera treball efectiu.Article 57. Jornada de treball1. Jornada legal ordinriaEn totes les empreses pbliques o privades, siguin de la natura que siguin, la jornada legal ordinria de treball per alstreballadors assalariats s de 40 hores setmanals de treball efectiu.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    15/34

    15

    Sempre i en tot cas, el rgim de la jornada legal ordinria de treball s'entn sense perjudici de qualsevol altra jornadams favorable per a la persona treballadora, que pugui establir-se per disposici legal o b per conveni entrel'empresa i la persona treballadora.L'empresa pot ordenar modificacions de l'horari de treball per raons tcniques, organitzatives o productives amb unpreavs de quinze dies.2. ExclusionsResten exclosos del rgim de jornada legal establert, de les jornades especials en cmput anyal de l'article 58, de lesobligacions de control que disposa l'article 63 i del rgim de descans diari de l'article 64:a) Els directors o gerents, i en general, els crrecs de confiana de les empreses, els quals per la natura de llur

    treball no poden estar subjectes a una estricta limitaci de la jornada. Han de respectar, per, el descans setmanalmnim d'una jornada completa.S'entn per personal directiu o crrec de confiana el que exerceix facultats decisries plenes en l'mbit de l'activitatempresarial concreta que se li encomana i ocupa un lloc de treball caracteritzat per la llibertat d'actuaci, la plenaresponsabilitat i la remuneraci.b) Les persones empleades en el servei domstic, els vigilants de nit i el servei de porteria quan tinguin fixat el seudomicili en el mateix lloc de treball, que han de respectar, per, el descans setmanal mnim d'una jornada completa.Article 58. Cmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball1. En el supsit que la natura del treball o del sector d'activitat econmica no permeti una distribuci uniforme de la

    jornada, la distribuci horria setmanal pot ser variada, per conveni collectiu d'empresa o de sector. En aquest cases fa el cmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball ordinria.2. L'aplicaci de la jornada legal ordinria en cmput trimestral, semestral o anyal requereix que la mitjana calculadasobre aquest perode no sobrepassi les 40 hores ordinries setmanals, que la durada mxima diria no sobrepassiles 12 hores, que el mxim d'hores treballades durant la setmana no sobrepassi les 60 hores, que es respecti eldescans diari de 12 hores entre jornades i que hi hagi, almenys, una jornada completa de descans setmanal.3. La distribuci irregular de la jornada laboral mitjanant el cmput de la jornada exigeix la planificaci prevista deltemps de treball i de descans i el temps de compensaci de les hores extraordinries que s'hagin treballat en elsperodes de mxima activitat, mitjanant la planificaci prvia del temps de descans compensatori en les setmanes oels dies que es prevegi que minvar l'activitat de l'empresa, de manera que, al final de del trimestre, del semestre ode l'any, la mitjana d'hores treballades per qualsevol assalariat sigui la mateixa que les que sn exigibles en jornadalegal ordinria de 40 hores setmanals i, ensems, es faciliti la conciliaci de la vida laboral i familiar.4. La persona treballadora t dret a percebre mensualment el salari fix convingut.5. Qualsevol modificaci de la planificaci horria prevista s'ha de comunicar amb una anticipaci mnima de vuit diesnaturals, de conformitat amb el que preveu l'article 63.6. A ms de la planificaci prevista, l'aplicaci del cmput de la jornada de treball exigeix un control del tempsefectivament treballat i del descans compensatori gaudit per cadascun dels treballadors, mitjanant l'anotaci,actualitzada mensualment, en el compte d'hores personal previst a l'article 63.En el compte d'hores mensual s'hand'anotar i actualitzar: en el rssec negatiu, les hores en qu es redueixi la jornada setmanal que es consideren horesdegudes per la persona treballadora, i en el rssec positiu, les hores en qu s'ampli la jornada de treball. Les horestreballades en excs eixuguen les hores degudes, si n'hi ha. Si no n'hi ha, o b si ja s'han compensat, les horestreballades de ms es consideren degudes per l'empresa.7. Si en el moment de finalitzar el perode de referncia en qu es realitza el cmput o en cas d'extinci de la relacilaboral la persona treballadora t un rssec negatiu d'hores, s a dir, deu hores, l'empresa no les pot acumular per alsegent perode ni, en cas d'extinci de la relaci laboral, descomptar-les de la quitana, excepte si la relaci laborals'extingeix per voluntat del treballador.8. Si la persona treballadora es troba amb un rssec positiu en el moment de l'extinci de la relaci laboral, l'escreixd'hores que excedeixen la jornada ordinria es retribueix com a hores extraordinries, dividint l'escreix per teros iretribuint cada ter amb l'increment que correspongui de conformitat amb el que preveu l'article 63.9. En els perodes en qu el contracte de treball es troba en suspens es computa la jornada legal ordinria de 40hores setmanals.10. En cmput anyal, la durada mxima anual de la jornada laboral s de mil vuit-centes hores. La jornada anyals'ajusta, augmentant o disminuint, en funci de les hores laborals que siguin exigibles en jornada legal ordinriasegons s'escaiguin els dies festius de compliment obligatori, retributs i no recuperables del calendari laboral en vigori sempre respectant les normes i els lmits legals en matria de temps de treball i de descans.11. El cmput anyal s'estableix prenent sempre com a base l'any natural. En les relacions laborals que no totalitzin unany natural sencer, per establir el nombre d'hores exigibles en jornada legal es t en compte la mitjana de la jornadalegal exigible durant el perode treballat corresponent.12. S'exceptuen del rgim de jornada mxima diria establert a l'apartat 2 les persones treballadores del Servei

    Andorr d'Assistncia Sanitria i de la Creu Roja Andorrana.Article 59. Inclemncies del temps1. L'empresa pot establir la suspensi del contracte per a les activitats que no es poden desenvolupar puntualment a

    causa de les inclemncies del temps i abonar als treballadors afectats el total de salaris corresponents a les horesperdudes per aquest motiu, que es poden recuperar repartint-les entre els dies laborables de les setmanes segents,dins d'un perode mxim de tres mesos.En tot cas, per a la recuperaci no es pot dedicar ms d'una hora per dia, i entotal no es poden sobrepassar les 45 hores setmanals. Les hores que excedeixin la 45a hora setmanal es paguencom a extraordinries.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    16/34

    16

    Per tenir dret al cobrament del salari, els treballadors s'han de presentar al centre de treball a les hores fixades com ainici de la jornada laboral, excepte si l'empresa indica el contrari mitjanant una comunicaci escrita.2. Malgrat el que disposa el pargraf anterior, si l'empresa disposa d'altres centres de treball o d'altres llocs de treballen el mateix centre no afectats per les inclemncies atmosfriques no pot establir la suspensi del contracte i, mentreduri la situaci, pot:a) Desplaar els treballadors que no poden dur a terme les seves activitats a altres centres de treball.b) Encomanar altres activitats que no hagin resultat afectades per les inclemncies del temps en el mateix centre detreball o en un altre centre de treball, encara que s'hagin de fer feines diferents de les habituals.3. No es consideren incloses en aquest article les suspensions de feines per temps indefinit motivades per les

    circumstncies climatolgiques que impedeixen la realitzaci de treballs en determinades zones durant poquesconcretes de l'any.Article 60. Contracte de treball a temps parcialEl contracte de treball a temps parcial s'ha de formalitzar per escrit, i s'hi han de fixar els dies naturals i les hores enqu la persona treballadora ha de prestar els seus serveis.Es considera nul tot pacte en qu la persona treballadora accepti en el moment de la formalitzaci del contractequalsevol canvi unilateral d'horari per part de l'empresa.Article 61. Hores extraordinriesLes persones treballadores majors de 18 anys i l'empresa poden pactar el treball en hores extraordinries fins a unmxim de 2 hores diries, de 15 hores en una setmana, de 50 hores en un mes i de 426 hores en un any quan esprodueixi alguna de les circumstncies segents:a) Quan hi hagi manca de personal suficient en l'empresa per assegurar torns amb la jornada legal ordinria.b) En cas d'augment temporal de l'activitat empresarial a causa de la situaci del mercat.c) En supsits extraordinaris o de fora major.Resta prohibit el treball en hores extraordinries als menors de 18 anys i a les dones embarassades o durant elperode d'alletament.La iniciativa del treball en hores extraordinries correspon a l'empresa, i la lliure acceptaci o denegaci, llevat desupsits extraordinaris o de fora major, correspon a la persona treballadora.s nul el pacte que impliqui la renncia de la persona treballadora al seu dret d'acceptar o refusar la prestaci d'horesextraordinries.Article 62. Cmput de les hores extraordinries1. El cmput de les hores extraordinries s'efectua prenent com a base la jornada legal ordinria de 40 horessetmanals. En els contractes de treball a temps parcial es pren com a base la jornada fixada contractualment.2. Cada hora extraordinria treballada dna dret a la persona treballadora a un increment del seu salari base que esdetermina per conveni collectiu. A manca de conveni collectiu, es paguen de la manera segent:a) Les quatre primeres hores extraordinries setmanals s'han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al 25per cent del salari horari.b) Les quatre hores extraordinries setmanals segents s'han de pagar amb un increment que no pot ser inferior al50 per cent del salari horari.c) Les hores extraordinries que sobrepassin les vuit hores setmanals s'han de pagar amb un increment que no potser inferior al 75 per cent del salari horari. L'empresa, amb l'acord previ de la persona treballadora, pot no satisfer enmetllic l'import de les hores extraordinries i compensar-les amb hores de temps festiu, amb els mateixosincrements, dins dels tres mesos segents.3. En cas que el contracte estigui establert prenent com a base la jornada especial per cmput anyal, les horesextraordinries realitzades a la fi del perode es retribueixen d'acord amb el conveni collectiu. A manca de convenicollectiu, es divideixen en tres parts i se satisfan amb un increment que, com a mnim, ha de ser d'un 25 per cent elprimer ter, d'un 50 per cent el segon ter i d'un 75 per cent el darrer ter.Article 63. Planificaci horria i compte d'hores1. Totes les empreses han de tenir en un lloc visible per als treballadors el pla de treball horari de cadascun o decada torn de servei, que fixa les hores de treball que s'han de realitzar i el temps de descans o d'pats, i un compted'hores, on s'inscriuen les hores extraordinries i els dies festius del calendari laboral treballats, les vacances fetes,les absncies justificades i no justificades i la manca de puntualitat en el treball. En els supsits d'aplicaci d'uncmput horari previst a l'article 58, les empreses han d'exposar en un lloc visible el pla horari previst i anotar elpracticat en el compte d'hores.2. Els treballadors han de signar almenys una vegada al mes el compte d'hores com a mostra de conformitat, i hande ser informats de manera clara i amb un mnim de vuit dies naturals d'antelaci, excepte en els supsits demodificaci de torns per causa de baixa de treballadors o altres causes de fora major, de qualsevol modificacid'horaris, de manera que es respecti la seva vida privada i familiar.3. Queden exclosos de les obligacions establertes en aquest article el servei domstic, el servei de porteria ambresidncia al mateix edifici i els treballs del sector agrcola i ramader que estiguin formalitzats per escrit.Secci tercera. Descans

    Article 64. Descans diariEn les jornades diries superiors a 6 hores, la persona treballadora t dret a una interrupci o un descans d'unadurada mnima de mitja hora.Entre dues jornades de treball successives hi ha d'haver un descans mnim de 12 hores.

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    17/34

    17

    Article 65. Descans setmanal1. La persona treballadora t dret, com a mnim i en tots els casos, a una jornada completa de descans setmanal,que s obligatria i irrenunciable.2. El perode de descans setmanal s fix i noms pot ser modificat d'acord entre les parts, excepcionalment per raonsextraordinries o de fora major o, per motius d'organitzaci de l'empresa, avisant amb una antelaci mnima de tresmesos sempre que no es produeixin ms de dos modificacions l'any.Article 66. Festes laboralsEls treballadors tenen dret als dies festius del calendari laboral degudament remunerats, d'acord amb lesdisposicions vigents en cada moment i els usos i costums de cada sector.

    Ultra els dies esmentats, per conveni entre les parts, en el cas que hi hagi un o dos dies laborals entre festius espoden considerar els dits dies com a festius, i el treballador ha de recuperar el temps de treball amb l'ampliacicorresponent d'horari els dies posteriors o anteriors. En tot cas, per a la recuperaci s'ha de respectar el dia dedescans setmanal obligatori i la durada mxima diria ordinria de treball no pot excedir les 10 hores.En el supsit de treball en llocs diferents, alternatius o successius, correspon a l'empresa fixar els dies festiusparroquials que pot fer la persona treballadora, tenint en compte la seu social de l'empresa o el lloc de treball de lapersona treballadora.En qualsevol cas, el total anual de dies festius parroquials no pot ser inferior al nombre mnim de dies festius fixatspel com on es troba radicada l'empresa.Secci quarta. Vacances anualsArticle 67. Dret a vacances remuneradesTota persona assalariada t dret a gaudir d'unes vacances anuals remunerades.Article 68. Obligatorietat de les vacancesLlevat del supsit de resoluci de la relaci laboral, cas en el qual s'han de satisfer amb la quitana, la realitzaciefectiva de les vacances s obligatria, i no s'hi pot renunciar.Article 69. Temps de gaudimentLes vacances remunerades obligatries sn d'un mnim de 30 dies naturals per any, o b d'un nombre inferior de diescorresponent al menor temps de relaci laboral amb l'empresa.El perode de vacances ha d'iniciar-se en un dia que sigui laborable per a la persona treballadora i, a partir d'aquestadata, es compten com a dies de vacances tots els dies naturals del perode de vacances realitzat.Article 70. Determinaci del perode1. El perode anyal de vacances es fixa per conveni collectiu d'empresa o per acord entre la persona treballadora il'empresa. A manca de conveni o acord, correspon a l'empresa fixar el perode anyal de vacances, d'acord amb lesnecessitats i l'organitzaci de l'empresa.2. Per conveni collectiu d'empresa o per acord entre l'empresa i la persona treballadora, les vacances es podenfraccionar. En tot cas, els fraccionaments no poden sobrepassar la meitat de les vacances que corresponen a lapersona treballadora, de manera que realitzi l'altra meitat de forma continuada.3. El perode de vacances que correspongui a cada treballador ha d'inscriure's en el pla horari amb una antelacimnima de 45 dies naturals. El perode fixat per a les vacances no pot ser modificat llevat d'acord entre la personatreballadora i l'empresa.4. Les vacances s'han de realitzar dins l'any natural o, excepcionalment, durant el primer trimestre de l'any segent.5. En els contractes de durada determinada dirigits a campanyes o de temporada i fixes discontinus de fins a sismesos, es pot pactar que les vacances es retribuiran en la quitana en el moment de la finalitzaci de la relacilaboral.6. Quan la persona treballadora no tingui encara dret a efectuar la totalitat dels dies de vacances en el moment enqu l'empresa tanca habitualment amb aquesta finalitat, els dies efectuats de vacances que no li corresponguin esconsideren un crdit per al treball futur. En el supsit que la relaci laboral es resolgui, l'empresa t dret adescomptar de la quitana els dies de vacances pagats de ms.7. En el supsit que el contracte es trobs susps per baixa mdica durant tot o part del perode de gaudiment de lesvacances, l'empresa ha de traslladar el perode de vacances no gaudit a un altre moment en qu la personatreballadora es trobi d'alta.8. En el supsit que el contracte es trobs susps per baixa de maternitat, paternitat o adopci durant tot o part delperode de gaudiment de les vacances, l'empresa ha de traslladar el perode de vacances no gaudit a un altre en qula persona treballadora es trobi d'alta, encara que s'hagi exhaurit l'any natural o el primer trimestre de l'any segent alque correspongui.Article 71. Retribuci de les vacancesPer a la retribuci de les vacances es t en compte el salari fix i el variable segons el que preveu l'article 82.Article 72. Permisos retributsLa persona treballadora t dret a absentar-se del lloc de treball, percebent la totalitat del salari base, per les causes idurant els terminis segents:a) Durant els nou mesos segents a la data del part el progenitor que alimenti el seu fill est autoritzat a absentar-se

    del seu treball amb aquesta finalitat durant dues hores diries que es poden distribuir en dos perodes d'una horacada un o, a demanda de la persona treballadora poden sser consecutives en cas que hi hagi raons que hojustifiquin. En cas de fil ls bessons, la interrupci s de tres hores.b) Deu dies naturals en el cas de matrimoni, que s'ha de notificar amb una antelaci de 45 dies; tres dies naturals enels casos de mort del cnjuge, d'ascendents, descendents o familiars fins al segon grau, tant propis com del cnjuge;

  • 7/30/2019 Llei Codi Relacions Laborals

    18/34

    18

    tres dies naturals tamb en cas d'infantar l'esposa o d'adopci; dos dies en cas de malaltia greu del cnjuge,d'ascendents, descendents o familiars fins al segon grau.c) Un dia en cas de canvi de domicili, dins un any natural.d) El temps necessari perqu la persona treballadora pugui complir es obligacions cviques o socials imposades perla llei o reconegudes pel costum.e) Sis dies o dotze mitges jornades dins un any natural perqu la persona treballadora pugui assistir als exmens o ales proves que hagi de realitzar per motius de formaci relacionada amb la feina. En aquest cas l'absncia s'ha denotificar amb una antelaci mnima d'una setmana.En els supsits compresos als apartats a), b) i e), l'empresa pot exigir el certificat justificatiu corresponent.

    Article 73. Permisos no retributsLa persona treballadora t dret a absentar-se del treball, sense percebre, per, el salari, i ho ha de notificarprviament a l'empresa, per les causes i durant els terminis segents:a) Cinc dies naturals complementaris en el cas de matrimoni, que s'ha de notificar amb una antelaci de 45 dies; dosdies naturals complementaris en els casos de mort del cnjuge, d'ascendents, descendents o familiars fins al segongrau, o d'infantar l'esposa; dos dies naturals complementaris en cas de malaltia greu del cnjuge, d'ascendents,descendents o familiars fins al segon grau.b) Dos dies o quatre mitges jornades dins un any natural per assumptes de carcter personal. En aquest casl'absncia s'ha de notificar amb una antelaci mnima d'una setmana.c) Quatre dies o vuit mitges jornades dins un any natural per assistir als exmens o a les proves que la personatreballadora hagi de realitzar per motius de formaci. En aquest cas l'absncia s'ha de notificar amb una antelacimnima d'una setmana i l'empresa pot exigir el certificat justificatiu corresponent.Captol des. Prestaci de l'empresaSecci primera. Disposicions generalsArticle 74. Prestaci de l'empresaL'empresa est obligada a pagar puntualment el salari, a donar ocupaci efectiva als treballadors en les condicions,el lloc i el temps convinguts, a abstenir-se de dir qualsevol cosa o fer qualsevol acte que ofengui la dignitat delstreballadors o que obstaculitzi el desenvolupament lliure de la seva personalitat, a complir la normativa d'immigraci iles mesures de seguretat i salut en el treball pertinents, i en tot cas, les mesures establertes per l'OIT.En el moment de satisfer el salari, de donar instruccions, d'organitzar el treball o de proveir els treballadors delsmitjans necessaris per al desenvolupament de la tasca, l'empresa ha de respectar els principis d'igualtat i de no-discriminaci i proveir tots els treballadors del material adequat per a la tasca que han de fer. L'empresa t un deureespecial de protecci i ha de tenir coneixement del lloc i de les condicions de treball, i assegurar-se que la feina esdesenvolupa de forma segura per als treballadors i formar-los sobre la normativa de seguretat que han de respectar.Article 75. Poder de direcciL'empresari t la facultat d'organitzar el treball a l'empresa, dictant els reglaments interns necessaris i les ordres o lesinstruccions adequades als treballadors i ho ha de fer sempre seguint els principis d'igualtat de tracte, de prohibicide l'arbitrarietat i de no-discriminaci.En ordenar els treballs, l'empresa ha d'assegurar-se que la persona treballadora coneix el risc existent en la sevafeina i ha d'assignar les tasques tenint en compte la seva edat i les seves qualitats aix com la seva capacitatpsquica i fsica per desenvolupar-les sense perill per a la seva salut o integritat, la dels altres treballadors itreballadores o la de terceres persones.

    Aquest precepte s'ha d'observar especialment en cas de treballadores embarassades o en perode d'alletament. Lafeina d'aquestes treballadores est subjecta, endems, a les prohibicions per desenvolupar treballs perillososestablertes a l'article 24.3 per als menors de 18 anys i s'ha d'adequar al seu estat de conformitat amb el que preveula Llei de la seguretat i la salut en el treball.Si, per la seva natura, la feina no s'ha d'executar en llocs diferents, alternatius o successius, l'empresa t dret acanviar la persona treballadora de lloc de treball per motius d'organitzaci o per manca de personal, sempre que elcanvi de lloc no afecti la dignitat de la persona treballadora ni comporti una reducci important de la sevaresponsabilitat o del crrec que exerceix en l'empresa. El canvi de lloc de treball no pot comportar una reduccisalarial, llevat que hi hagi un acord exprs amb la persona treballadora.Secci segona. SalariArticle 76. Salari1. Es considera salari la remuneraci que l'empresa lliura a la persona assalariada com a contraprestaci dels seusserveis. Tamb tenen la consideraci de salari els complements, les primes, les gratificacions i les altresremuneracions en espcie, llevat de les liberalitats de l'empresa.2. El salari global est integrat pel salari fix i el salari variable.3. No tenen la consideraci de salari les propines o gratificacions dels clients de l'empresa als treballadors. Tampocno es consideren salari les dietes i les despeses de viatge.Article 77. Classes de salari1. Es considera salari fix el corresponent a la jornada legal ordinria de treball, o en el cas de jornada reduda per