-----.

•

, . ' r ...

- ·

•

ANY Ill ~ BARCELONA 20 DE ABRIL DE rllJ

"'"'­PE R IÓ D I C H V~RMELL

•

u SALUT PÚBLICA u INTERESSOS POPULARS u ARTS Y LLETRAS u

PREUS DE VENTA a5 exemrlara. . . • . . • . . . . Una pesseta "Cada número. . . • • . . . . . . 2 quartos

S11rt " ll11m ab tota regularitat a lo mellOS ""ª vegada cada set,,uua

PREGARIAS FILOXERESCAS

Sense ter comentaris per nostra part, puig no s' ho necessita, insertém la se­güent carta que pinta u!la xerinola enso­tanada que debia donar gust de veure.

«Palafrugell 11 Abril 1883.

»Sr. Director de LA. TRAMONTANA.

»Molt senyor meu: Tinch de manifestar­li un fet que, per sa importancia, crech quedaria grabat a la historia ah lletras de llana, que passà en aquesta vila lo dilluns dia 9 del corrent, y es com segueix:

»Invitats anticipadament los pobles del entorn per nostre dignissim rector per anar en romerí;i a l' ermita de Sant Sebastia al objecte de matar la filoxera ah plegarias, comparegueren Jo citat dia, tre~ ó quatre pobles ah lo seu pastor al cap, y portant la seva imatje predilecta, y junts ab los de aquí, sortiren a dos quarts de set del matí tot xano xano cantant lo gori-gori, fent vfa cap à l' ermita. Arribats allí, se digué un solemne ofici que no pogueren oirlo tots los llanuts qu' estaban presents per ser bastau t petita l' iglesia; en vista d' aixó, quan fou acabat, lo rector posa en conei­xement del remat que la prédica, en lloch de ferse dintre l' iglesia, se faria al aira libre. En un dos per tres s' improvisi un c6ssi (vull dir una especie de trona) desso­ta 'l terrat que mira cap al far, eó qual cossi va pujar un fill de sant lgn~ci que expres­sam.ent h•bia tingut de Ma~ró, ~o :q~i se­gona diuhell n' es rector del 09nf1nt de .. ,

• REDAC\:IÓ Y ADMINISTRACIÓ

96 -RONDA DE LA UNMmsITAT- g6 aAllCBLONA

PREUS DE S~IPCIÓ Tot Eapanya, portat 6 domicil'9 . • l ,. .. ut....cn Paiuos de la Uni6 Postal. . • • . 16 id. lcl.

Dou tnñteero1 extrao,.tlf"11,.i1 _,,,,,,.. fM - ........, ''" caraiutMCra

jesuitas que hi ha en aquella ciutat, co-1 da quan pasava 'l santeristo, 1 de aque~ mensant desde allí à ~iri~ sa !eu als. de- ta manera arribarfln sel'f novetat i l' igle­•ots, lamentantse molt de( poch respecte sia abont s~ etecttià :.l de~n1s -despedir que 's té als ministres del Senyor y dihent que aquest peti t insecte que se 'n diu fi lo­xera era un cAstich que Deu enviava pels pecats dels homens {no hi conU 'l de las dona~), y que ja 's po,lia fer, que no se n' aniria flns que Deu volgués, y que si se PS­

menava un poch seria degut A n' aquestos devots que conservan la té. També donà una retoca la als cassinos, teatros y demés societats; y referints~ al Sant Pare va dir que se 'l 1habia de respect~ puig qu' ell era lo Deu de la terra, y represeLtava 'l <lel cel {¡home ja sabém las virtuts que ador­naban a s0n antecessor Pio IX!)

»També digué que trobantse ell en una professó que 's feu pel mateix objecte que aquesta, .en una població de la provincia de BarcPlona, quan passa ban pels carrers de la poJJlació, sortiren d' una Ubrica uns quants traballadors ab las blusas totas do­lentas y untadas {paraulas textuals) y tira­ren algunas peòras tocantlo ah una d' ellas del costat.

>Per últim, quan fou acabat lo sermó, benehiren lo terme (aixó sí, no mes lo de las poblai:ions que assistiren a la romeria) y emprengueren la marxa cap aquí, can­tant també l, imprescindible go,ri-gori,· qnan passaban pels carrers de aquesta vila, un vicari molt trempat auomenai mossen Jordi, y que per mes senyas cor­.-e~ué ah los carlins la guerra civil passa­da, d~ la que conserva encare 'ls senyals cle las feridas que rebé, se cuidava de fer descobrir als que portavan la gorra posa-

lo remat, pot ser pensantse 'l jesuïta que no hagueren sigut solsament sas mamaa o1'ellas las que hagueren escoltat sa dioina paraula.

•¡Anéu seguint ab las vostras farsasene. michs del progrés que ja 'Is criadet"o& de llana 's van acabant, y 'ls carnavals pas­san de modal

»Tals son, senyor Director, los especta­cles que per escar!li de la ciencia y di­vertiment de la cànalla té de presenciar encara 'l sigle x1x.

>Soch de V. afectissim servidor, etc ... » ******************'*1l***-*1l*****'**'**********•••1t11••

A UNA ROSSA

Contra ' l meu prop.Saít fet de may més ab tu ocuparme, ara, d' un modo distret, R9ssa, aquí Tuli proposarme ferte beure 'l fel qu' hu tret. . . . . . . . . . . .

Diasapte varei~ llegí la teva contestació; y, segons me sembla i mi, tot quant conteatu allí ha sigut per tu pitj6.

Primerament tinch de dine que no han fet mes qu' enTilirte tals versos per def ensarte: ¡quin modo de rebaixarte per còmpte de protegirtel

Ab marcats insulta comemu J de nnjarte no t' can.u: era un conjunt tal d' ofemu que ran concebi eeperamu de qu' eta ..• lo que tu no 't pema

Francament, jo demt.j&Ta contestació de Iu t.Tu, ' ab inailWhcia 't burDTa esperant iola ai t' bai&&Ta la rabia ab 1M coeu IDnlL

. . ..

,· .·

. .

..,; .

' .. '

f

\ •

, l

Pq.• 2

f""l • l •

Y obligantme tant '1 tut. = a ocaparme nonment., lepiré anant.e apretant ab la ploma constantment. .• '1 tu eegueix conte.tant.

Si be es cert que ab Jo que 'm -,.. ' mi cap favor me f eyu, per tu tampoch no es cap joya: a indigne d' una noya tant descaro ... ¿que no ho Teyu?

Boig me dine ab poeu ratll• 1 tractantme aixís t' esquitl111, per mes qu~~ nom espatllu; puig, contaífl" com to dius, ~11tllu eent molt cert.as ... boigw fan bit.Du.

Lo que més me té engreeoat et haber t u conegut que ton nom tan rebatut 1ah de sobras lo veli i11at .•.. ¡¡com que 'l teu nom es tan braUf

Si tant t' ba pi<'at lo nu Yes gratant ja qu' es precí1, y 'l r esultat trol1arús que corn més te ' l j?'Y'atar&e més picó tindras aixís.

T ot toni, toni ... com cantu de pena p<' r ¡ni rcvcntl\9 pcrque veus qu<' no m' nguanw; y a tu mateixa t' afrentas ah los a<'udils que planlas.

Fasli~ñs me dius ... es masaaf no 'm tituli'! aixís, Hossa, perr¡uc nixc) de rahia passa; ¿no comprens qu' ets una moaa que ecmhlas un tap dc _bassa?

Si no fo-. perquc r<'menas lo qu(' Mh~ ... y t ' am0hinas retrcycntc lant~s penas, te 1l iria <JU" <'ami nas molt g-arreli. ~i no t' e~menaa.

No empuny:i 1l 1•<'tro \'O'driu ni 11cnt r<'y; pro ' l falt:m probar. si tu ilius qut' 't n<'garias, jo purh darl<> pmhns ncwas <lo que prou ï cmpun~1arias.

Mort U<.' gnna soch p r r to Y. en~nre 'm ~º~'1 ~ne~ij:í:. 111 n<'ns ncrtn::h11\t, n ningu p orto un tros <l<> p<'rnil erú que p olst' ·1., satisfarú.

R<'llpccte ú argument faltarme>­ta l1istoria sols pot iit•n-irme qunn tract\) d<' hr hurlanne: sempre que vull d ivertinne bu1 lanlc puch in,pirarme.

Hnmamos liJê dius qu' escrigui y aixís ma mi<1<'ria apngui ... 1valdra molt més que me 'n rigui! p <'rque jo ... que ,·ols que 't digui ... Dru te ·1 torni ó t~ l' amagui.

T~mt si com no hi emholicas arengadns, com predicas, ah mos YersM ... no t' aplacas emhrutnnte ah t antns tacas y cmhafante ah tantas micas.

Vctaquí lo que resulta d' aquell <'!'crit que t' exalta: m cntres ta furia m'insu lta, ton honor paga una multa p e 'l sentit comú que hi falta.

No has pogut al cap-de-ull de~cmbolica un cnp<l<'ll qu' es un embolich molt vell, sent causa tant de trahall d' un ull de p oll al cervell.

Si comprens que p er oféa me dono ... no 'n f as~is cu: contesta , no hi fa pas res: agafat fort, si has entés, que de segur no cauras.

Y ja que tu sens recel me detestas ab tó vil, j o, no despedint tant fel, Tu11 dirte ab un tó de mel... ¡¡¡Adiosl!!

Granollers 8 Abril 1883

P. D

¿Vols cuarte ara. •. ? ¡Ja nm com t' ha deixati ¡¡sempre a111tr iCom qaeda1 per tía! ¿bo crem? (Queda ab ' l ex-promée en pua tornantli tot qU&Dt li deu.)

. ..

~<am. 96

puntadas de peu, 1 se li emporta, d~ 1lD

cistell en que 'ls venia, una porci6 d'ous.

Un telégrama de Madrit ha escamat A la prempsa lfe Barcelona.

Si ailó es cert, tal com ho conta un pe­ri6dich d' aquella vila, propoaém l# us del morrió y cadena pe 'l citat dependent del municipi de Igualada.

Se referei:r al joch, y suposa que en di­tas duas capitals hi ha periddicbs que co­bran pera callar.

** ...... Un tafane:- de Sabadell nos pregunta si

sabriam qué teyan movent escindol cincb ricatxos de aquella població y algul!!_ lla­menca en un cert café en que la concur­rencia feya de penjarrobas.

Encara qu~ jo ho trobo dificilet, no 'm sembla pas impossible.

Y cel6braría, · si existís tal conxorxa, que 's pogués treure la careta A qui fos .

Pero 'm sembla que no hi ha qu' espan­tarse, que la sancb no arribarA al riu .

Nosa l tres no bo sabem ni ganas, pero sí dirém de la tal ocupacid que 'ns sembla mol t pro pia de ricatxos.

Ni tan sols A la claveguera. ... .. ..,.

Lo senyor Gobernador civil d'aquesta provincia ha portat als tribunals algun periódich de Madrit sobre qüestions de j ocb.

Celebraría treuren l' aygua clara .

... -.. ..,.

De Matanzas han desaparescut dotze mil durets de la ca ixa del Ajuntament.

Lo Contador , que ' ls guardava, ha sortit simultanea ment en persecució dels fu gi­tius diners, y fin.s a vuy no 's té noticia d' uns ni altre.

Lo gobern pensa ferlos un nus ~ la cúa.

A Mad ri t se pr<41'beix Ja ci rculació dels anuncis de Ja loteria de Hamburgo.

Aixó es, fora competencias. Be ¡/rou jochs que tenim a casa, no 'n

necessitem de fora.

Los conservadors se queixan de las ir­regulari tats (vu lgo estafas) que 's cometen en ternps fusionistas.

Si m' cmbrutas t' enmascaro. Los uns no han fet més que seguir lo

mal c. cmple dels altres. Y si tornessin al poder los primers, ja

veuriatn la edició corretjida y aumentada. ,. ** •• ••

Tot r Aj untamPnt, inc16s l' arcalde, de Puerto de Santa Ma·ria, ha sigut sospés 'y processat.

Com ·suposo que deuhen ser gent d' or­dre y no deur~n pas perteneixe A la Ma negra , m' escamo de pensar en qué pot haberne sigut causa.

¡Aixó son cosas irregulars!

** ........ SPgons contan de Igualada, un empleat

d'aquella vila portê 4 terme una acció tan JT1eritoria, que mereix una creu de recom­pensa.

Es lo cas que 4 una venedora de la plas­sa, al donarli 'l taló per pago del puesto que ocupava, se li exigian vuyt quartos en llocb dels quatre que cantava 'l document. Se nega fa dona A pagarJos, y l'empleat, per tot argument, li clava un parell de l

l

En !a Rambla de Sabadell hi ha un café en que 's juga als daus d'un modo escan­dalós, essent moltas de las víctimas noys de i 3 y i4 anys .

L'autoritat ah uns ulld grossos com unas taronjas.

Y la prempsa que se n'ocupa predicant en desert.

Diu un telégrama: «A Guarix 400 trabaJJadors dcmanavan

pa y traball; pero aviat qued:i restablerta la calma.»

iC6m1 pen sar~n vostés~ tdonan~los lo que demana van?

No senyor. Envianthi la guardia civil. Aixó es com acuiell que_ plar~tava ll~vors

de carbassa a l · !fa1có y li su rtian munici­pals que li teyan pagar la multa.

Lo czar de Rusia sembla que no esta per coronJcions.

¡Aquest diable <le nihi li stas son tan tos­suts! ¡Sembla n aragonesos!

Desp rés de mil ap lassaments ara han tornat a allargarho fins pe ' l juny.

Si ' l czar coronarse vol sens temor a li n es lropici, sempre Ji queda 'l consol d'espera '1 dia del judici després de pondres lo sol.

Lo dia 25 del corrent més COII'ensar4 A reg:r lo nou servey de condubir Jos presos per ferro-carril.

Ara ja podran ~legrarse alguns dels que sens més ni més foren portats de ¡;a.so de · Andalusía a la Corunya, per exemple.

** ... ... Del altra part del Rhin se diu que bufan

vents de guerra, A conseqüencia dels ar­maments del gobern d' Alemania.

Jo no crech '!Ue tinga de durar molt aixó de aquestas b2rbantats que no més provocan uns quants ambiciosos y las pa­gan sempre los que ménos culpa hi tenen.

Deixém rodar la bola, que un cop 6 altre los que ara son baix aniñn dalt.

** .. ... ...

•

t

----- --------+---'------

N6m. 96

Los dias 3, 4, 5 y 6 del próxim llaig se far4n 4 tot Espanya eleccio:is d' Ajunta­ments.

Ja estich veyent lo Maig convertit en Janer.

O lo qu' es lo mateix, lo mes de las 1lora en lo mes dels gats.

Per las gatarlas ... electorals que sena dubte sentirém a dir.

No hi ha mar sens haber aygua ni hi ha sol sens escalfor, ni hi ha pluja que no mulli ni sens tram pas eleccions.

A proposit d' eleccions. Se nota gran animació en los cementiris,

per la e~peransa en qu' est~n los morts de tenir dret electoral per partida doble.

Pe r qu a n foren vins, que molts may lo­graren veurers posats e n llista~ y per ara que sou cadavre~ morts difunts.

¡Oh Jlógica incontrastable de la lley de las compensacionf)f

A Paris se processa a un espanyol acusat del d(~ lictc de bigamia, que vol dir casarse ab duas donas.

Aquí é.i E"panya la major part dels polí­tichs han comés més gamias que dits no tene n drmunt.

Se ~a3an ab qua lsevol Constitució\ y ' l dia qu e la pah·ia ' ls ho demana 's desca­sau cl' aquell a y ·s casan ah un' altra y tulti contenti. •

Ay senyor, si ' s tinguessen de perseguir las Liga mias políticas, no 's trobà. ria un monàrqu ich sa ni per !"emey.

** ...... Algu ns federals de Navarra se din que

posan quartos pèr aixeca'r un monument a n ' en Zurn alac~rregui.

Aixó son federals de racó de sagristía.

** ..... .... En Ja constitució qu e 'Js federals de Na­

varra han aprobat en son congrés regio­nal, s' hi consigna 'l pagar lo clero y cult católich , apostólich y romA. Es~ dir, si un día gobernan allí los fe­

dera ls, darAn diners als carlins perque pugan subleva rse.

Tapa , noy, que aquets federals fan tuf de cera.

•• ........ Pr6ximament també se reunir lo con­

gres regional federalista de Cata lunya. Estém segurs que 'ls nostres p1ysans no

tar4n Ja barbaritat dels navarro¡-··

perque :i n' aqt•í 'Is matalassos de clatell, van més escaisos.

** ........... l Després de dos anys y mitj de prom~sas,

per fi ha sigut posada a discussió la nova lley de imprenta.

Ara ja podem estar contents los perio-

dista•.

• • •

.. . . . ,

LA TRAMONTANA

,

No se suspendrin las publicacions y ' qualsevol podr4 parlar de política, pero 'l presiri estara obert de bat 4 bat pe 'l que. rellisqui, y unas multas que fins poden arribar 4 cinch mil pessetas, s' encarre­gan de fer veure la padrina al que pensi atacar lo ·que li fan aguantar per f~rsa.

Ya ho diu Jo ditxo:

De sastre podras mudar, que de pallissas no escaparia.

..... Ademés del rebombori qu' est4 movent

la qüestió del joch a Barcelona, de molts punts de fora també se 'ns q ueixan rlel increment que pren aquest vici, causant grans dh:gustos a infinitat de (amilias.

No m' est~nch en més contideracions, perque algú no 's pensés que vull dir que las autoritats ne tenen la culpa perque .hi suca n.

C4 barret, res d ' aix6.

Set presos s' han escapat de la presó de Montblanch.

tSett Donchs que 'ls donguin beure.

La caixa de l'Administració dr Estan­cadas de Mazarron ha sigut robada, dei­xan tl a més neta qu e '1 clatell de un fede­ral (que no siga navarro, ey!).

Dels lladres n o se'n sab una paraula, ni dels din~rs tampoch.

Sembla que deuhen continuar sens no­vedat en sa important¡ssima salut.

"K1t . ... ... l En Carreras ha publicat un altre folleto

sobre la qüestió Serrauo que 's titula Un casmniento infame (bon títol pe 'l Odeon.)

Y al envia rlos per correus a Espanya son recul lits y ... bona nit viola.

En lo meu concepte, es lo millor modo de donar importancia al s ta ls llibres .

Tot lo privat es desitjat, diu lo ditxo. Més com aquesta s castanyas no 's cou­

hen pe r mí, me té sense cuydado que las trega del foch qui vulga . . l'tt111~*****'******'***ttff******* ..................... ...

LA CANSÓ DEL CALAVERA

(A llON AllICH F.ERNANDO CASAS.)

Jo soch un jove-molt calavera tinch, si no m' erro-vint y cins anys, jo no traballo--y es ma carrera dar a las noyas-greus desenganys. Po1 to Ligoti-rissat de punt.as, trona y levita,-com un D. JtMJn: si per la vila-per mi preguntaa, ¡Quin cdaveral-tot.s te diran.

No ho erraran: totas Jas noyas-buscan mon cor, 1och de la vila-Deu del amor.

D' una mirada-ja las llastimo, pobres noyetas-quin tremolar: tot.la esperan-qu' un "jo t' estimo,, diguin mos llabis-per no penar. Goso y dillÍnlto-qu' ellaa pateW.n mentru qu' amable-mitj aonrient tiro ftoretas-qu' enllepoleixin dolaa eaperanaa-d' apnant aten~

:Mes mon cor ment, qu' un calavera-may sent amor; ~tu l' hi agradan-y 'la dona 'l cor.

' Pq.• '

Jo per Iu blancu-faig mil pOlimu, de Iu morenas-corro al detrii, rOtl&B me donan-plen y "Yentaru, cor que deai~u-ja ho lo~ No miro aigmn-pobret ni riOM; 'Yiuda ó donzella-tot m' et ipal; mea ab cuadu-si t' hi embolicaí, pota algun dia-rebre algun mal.

Y aixó no val, qu' un calavera-pot dona amor mea que no prengui-Wdca y Alollor.

Jo eonecb pare-que ai ell podia darme una tunda ... -¡Deu noa en d61 calla y vigila-de nit y dia, y espera sempre-bona ocui6. Y ai.xó m' agrada-me dona vida, fu$Í, ama~ne,-que millor cel? V&J&, no diguin-es goig sens mida viure d' eix modo-semfre ab recel

Jo soch este que bé s' enlayra-vers al amor, quedant a terra-sempre mon cor.

Jo m' emborratxo-tant com 1e puga, jo també jugo-qualsevol joch: si un calavera-no béu ni juga, deixa de serho¡-jo no me 'n moch. Per xó las noyas-no resisteixen qu' ellas sols buscan-jovcs com jo, qu' ara las préoeo,- ara las deixen, ara rondinan- sens compaasió.

Quin goig milió, ser calavera-beure y fumar y a las noyetas-amor donar.

Y es ma carrera ser calavera,

ser calavera-de professió. R. CoLL GolLDU.

... ' • ~, ' · - . , ~ , '-;. '::- ' ; .... > ,;;:--. :.... . /, ,,,.. .: ; ... ; · .. ,.,,,¡1, - . - _,.. . . ...... ~,~ • ·~ ... ~· • . .._-e_ .. ':~~, "" :- -~' •• ~ . ,. ~A ~ .. ""~.,;.,,__:¡

•

. ··. .. ,,. ..-- .. .. .. ..;:"' ~ . , ·, , ... , _ _,;.¡,?,~

; ,~ ~ /\--: µ/. / .I E: ~4 ~ 'p/·~;~(;,~:~:;'li~ • -·,"l \ - ¡-\ "' · n V ~ / ,; :. · / ·

• , 1

• 1 n , / ,'1 /., 'f F t 'l .... -l . líO:::-:~ j-:-. :~"~"l'l~:l...~ .~2

A Llodib (Mallorca) va enfonzarse la portalada de la iglesia ma tan t i tres feli­gresos y ferin tne tretze.

Se coneix que De u castiga als seus, per­que ' Is deu conei:&e de sobras .

Ja te rab6 'l re fran: No hay peor cuña .•.

** lf• ... Lo jutjat de Tolosa demana que 's bus­

qui y engarjoli a l reveren t preberc mossen Fermin Sanz Beriani.

Ja suposo de qué de u ser culpable. ¡Pobres noys petits!

A Madrit ha s igut pres un subj ecte per haber comés una brutalitat ah una noya de vuyt anys.

Lo mal exempl e dels en~otanats nos do­nara un qué sen ti r .

... .. L' arcalde de San t Ma teu de Bages ha

denunciat al r ector de aquell poble per ha­ber arrancat un bando que public~ dita autoritat respecte al cnmpliment de la lley d' ensenyansa obligatoria.

Ademés, lo m~nso rector, ha dit que 'n arrencaria tants quants ne plantés, y que ell no reconeixeria may mes autoritat que la del bisbe de Vich.

¡Olé! ¡Salero! Aixís m' agradan los rec­tors, bons per cabeeillas.

Y també m' agradan los arcaldes com los de Bages: que s:ipigan trac~r ab .gent de santcristo y duas pistolas.

¡Viva 'l garbo!

... ... Un acte de ealvatjisme católich:

. A Roma se casant católicament una pa­rella, y com per ser legal lo matrimoni te d' efectuarse 'l casament cim, loe pana-. .

,

•

- -· - .. .

...... 4 .

-de la noya no volen donaria al nuv~ si no "'s casa civilment.

Lo tal nuvi, que deuria ser un carca ftns al moll del os, per tota contesta 's treu un ftamench y comensa a repartir punyaladas ' la nu via' a son pare, a sa mare' als pa­rents y 4. totdeu que li vingué, acabant per degollarse ell mateix com un xay.

Voldria saber si aqueslQexuberancia de Ce"or relligiós pot obrir las portas del cel j un llanut tant salvatje com lo de Roma.

... ... Un tal pare Joseph, de Linares, ha sigut

portat a la caga-menja per haber robat un rellutje d' or a una senyora que visitava diariament.

¡Pobret! deuria ferho per descuyt.

.. .. A Rosas, entre 'l rector y 'l mestre cató­

lich se fan unas conxorxas lo mes estrafa­larias del mon.

Ara amenassan en que no 's donara terra sagrada als noys que 's morin sense haber anat a la escola católica.

Molt ben fet. Y jo d'ells tampoch enterraria e~ sagrat

a 1s homes que no hagin anat ab los carlins ni ~ las donas que no hagin fet de major-idem.

Y d'aquest modo la relligió fora salvada.

Escena culminant que passa a San Se­bastian dintre la iglesia de Santa María.

Una vaca esferehida se n' en entra a la iglesia, y sense pendre aygua beneyta ni encomanarse a Deu comensa a embestir devots.

Lo capella que deya la missa deixa 4 Deu sobre l' altar y fuig correus.

Las beyatas s' esparveran y s' amagan dintre 'ls confessionaris.

La vaca empayta una colla de sants y 'Is tira per terra, trencant brassos y camas de fusta.

Y ningú 's recorda de pregar a Deu, y tots plegats desitjarian mes que a la igle­sia s' hi trobés en Lagartijo que 11 11\ateix sant Pare demanant a Deu un miracle.

Resultat: molts sants a trossos, algun devot escalabrat, sustos a dotzenas, lo ma­teix Deu en forma d' hostia abandonat y la vaca tan tra::iquila.

¡Ni un miracle xich ni gran va castigar tal violencia! Jo no sé la Providencia en qué estaria pensant.

Hi ha una patuleya de rectors per aquest mon de Deu, que molt be valen la pena d' enviarlos a passeig per las columnas de LA TRillONTA.NA.

Lo de Cornelli, per exemple, 4el qual ja hem tingut de dirne mes de quatre vega­das, ha tornat i ferne de las sevas desde la trona.

•

LA "TRAMONTANA

censer als pares que portavan fills 4 tat estudi, y excomunicant a dret y 4 tort d" un modo que donava gust de sentir.

Per supost, que 'Is interess¡ts s'hi en­caparran tant, que algúns tractan de cele­brarbo ab costelladas·.

y la escola tira endevant y fora, per mes que 'l rector piqui de peus, puig ja es vell que crits de tr<»la no a1·riban en lloch.

Sembla que actualment hi han per cubrir varias 'Vacants .de mitras.

Bona ocasió pera premiar a Castelar sos se"eys.

Per Figueras la gent negra de sotana y calsa curta recull firmas pera demanar al gobern que protegeixi als deixebles d' en Nasi de can Loyola.

Si jo al lloch del gobern fos y protecció 'm-demanessin, perque ben contents quedessin de cad' un ne feya dos.

Lo rector de Puigvert de Agramunt feu un sermó lo diumenge dia 8 del corrent mes, desarrollant la nova proposició teo­lógica de que «val mes anar allí ahont n' hi ha cent que allí ahont n' hi ha vuyt.>

L' auditori se queda com si li diguessin Llussia, puig la eloqüencia que aquell dia sortí del cubell del esperit sant semblava que sortís de una bogada.

També hi hagué 'Is seus corresponents crits contra 'ls que llegeixen paperots llibe­rals.

Moltas gracias per la recomauació.

Mes de~rescents establimentsdiuhe!l que hi ha a Espanya de frares y jesuitas.

Me consola lo pensar que algun dia po­dran fer~os bon s~rvey.

** ........ Los xantres de la catedral se barallan

per cües~ions de quartos ab un canouje, y fins se parla de plet y d' escand 'lls y altres fullaracas.

Tot es qüestió de voler cobrar quinze durets cada un pe 'Is funerals d' en Lopez y creure "l canonje que ab vuyt ja 'n tenen prou.

1Qué 'Is semblat voler guanyar quinze durels ah una horeta, y trobar que vuyt es poch.

De tots modos, jo m' alegro de aquestas rah-.>ns, perque al cap-de-vall qui hi gua-nya som no sal tres. .

D'aquest modo 's va afeytant la llana dels clatells de molts feligresos.

A Granada ha sigut robat un convent. Trenca-closcas: ¡En qué deurian ocupar­

se 'Is frares de dintre mentres se feya "l robot

Tres solideus de premi A qui '1º endevini.

Lo diumenge antepassat va fer un sermó furiós contra la escola llibre de la Societat coo_perativa de aquell poble, n·o deixant os

** ....... Los jesuitas han volgut probar sort 4

Castelló pero han tingutdetocarpipacor-

N6m. 96

rents devant de las carinyosu demostra~ cions del vehinat.

Ja se 'Is va coneixent per tot.

** .. .. Copiém del trempat Cencerro las se­

güents sagristanadas:

«Cla'Dijo.- Reve:endísimo ecónomo en­tró casa espo~a secretario ayuntamiento; declaró hidrotóbica pasion. Esposa resistió con dig-nirlad: cura desbocado abofeteó se­ñora. ¡Qué barbaro! Tribunales entienden asunto .

>AlmadeneJos. -Ama sacristan cumplió precep~o Jesucristo multiplicandose. Sa­cristan apurado no encontraba comadrona; por fin, .salió de apuros.

>Arriate.-Hermanito sacristan: Has he­cho bien en escribirme: me contaron el be­len que hubo con el Cristo, y la verdad, nunca crei hubieses sido tú el autor ... ta­pate las narices. ¡Qué ocurrencia! Com­prendo tu inmovilidad al ver aquel gran pastel debajo del mismo Cristo ... ¡Valiente dcsahumeríot ¡Qué herejesl ¡Dios miol ¡qué herejes!>

l.

EPIGRAMAS

A conteasane Maria ana tota los seus pecau, puig diu rtne ' n l.i <l~ amagau, que ningú los hi sabia.

Soryrengué un dia en Pau a en Quim y la Maria, que juntets, ah alegria 1' estaban jngant al cau.

Tant me varen agradar una parella de go88os . . molt grassos, d' en Baltasar, que al moment uig exclamar: -Ja 't dich noy que 'la criu groaoa.

EUDALT S.A.LA

M U DANSA

Lo ferrer sol treballi ab lo tot posat ab a; Un auaell jo vaig tení, y li clan tot ab i; Y un genna gran ue tineh jo que traballa al tot ab o.

•

G EROG LIFICH

LOS o L

EEEEEE K L

FA

L.bAa

l'&LOOD .

SOLUCIONS A LA.S CABORIAS DEL MÓIODlO PASSA.T

Oaoaúnos:-Qai no te pere1a no tem i la po1lr1r ' . ~U .A.CADBlllA. ....... la Ulle 1 't«, tL k ' '

•

•

•

f