Embed Size (px)
DESCRIPTION
Poemes dedicats
Citation preview
Dedicat a vosaltres ...juny 2008
Vosaltres no ho sabíeu, perquè no us ho havia dit, però un dels objectius d'aquesta activitat de recerca de poemes per després dedicar-los a una companya o company era que descobríssim o confirmàssim, si ja ho sabíem, que la poesia no és de ningú: podem dir, si ho sabem, qui l'ha escrita, però des del moment en què és compartida, aquelles paraules lligades deixen de ser patrimoni exclusiu i esdevenen missatges oberts a múltiples significats, així com ens convingui, així com vosaltres ho heu sabut interpretat ara.
He volgut que compartíssim aquestes dedicatòries en les quals heu demostrat la vostra gran capacitat d'estimació.
Jo he triat una poetessa valenciana contemporània, Anna Montero, que no té res a veure amb el període de la història de la literatura en el qual vosaltres us vau haver de centrar, però no m'he pogut resistir a encapçalar el recull amb aquests mots que jo he fet meus i que em permeten assegurar-vos que no oblidaré mai les vostres mirades somrients sinó que tindran un so d'eternitat.
Moltes gràcies per haver aconseguit fer de la meva feina un entreteniment i un plaer.
Us desitjo molt bon estiu i un futur ple de felicitatQue la poesia us acompanyi
Àngels
tous les matins du monde sont sans retour
pascal quignard
un dia vas oblidar per quèposaves flors davant d'una fotoi els teus ulls esdevinguerenmiralls del capvespre.potser un dia oblidaràs de quila mirada que et somriui potser tot tindrà ja un so d'eternitat.per tu tracte de ser claror,música d'altres tardesi ara que el temps amb tu se'n vaels dies són matins sense retorn.a poc a poc s'esborra la teranyina densa de la sangi pense que fàcil la vidaper a qui li ha estat donadala llum amb la paraula.
Anna Montero
He decidit dedicar el poema a n'Alejandro Valenciano ja que he vist que ningú li dedicava un poema a la llista, he escollit aquest poema perquè m’ha paregut molt graciós i sé que el meu amic té molt sentit de l’humor. He estat a res de dedicar-li'n un altre però podia ofendre'l i m’ha paregut millor idea aquest.El contingut del poema, però, no està relacionat amb ell, ho relacionat perquè és divertit i crec que ell compartirà amb mi aquesta opinió.
Àngel SandovalTirallonga de monosíl·labs
Déu
I tu, què vols?
Jo
Doncs jo sols vull-ei, si pot ser-:
Un poc de fami un xic de pa.Un poc de fredi un poc de foc.Un xic de soni un poc de llit.Un xic de seti un poc de vii un poc de llet.
I un poc de pau.
Un poc de pas,un poc de pesi un poc de pis.
I un xic de niu.
Un xic de pici un poc de pac-o un xic de soui un xic de xec.
I un poc de soli un poc de sal.I un poc de cel.
Un xic de béi un xic de mal.Un poc de meli un poc de fel.
I un poc de niti un xic de por,i un poc de piti un xic de cori un poc de crit.
I un xic de llumi un xic de so:un poc de llampi un xic de tro.
Un poc de goigi un xic de besi un poc de coit.
I un xic de gos.
I un poc de gas.
Un poc del forti un poc del fluix.I un poc de romi un poc de fum.
Un poc de lloc.
I un poc de joc-tres reis, dos nous.
I un poc de groci un xic de grisi un xic de verd.I un xic de blau.
Un poc de treni un poc de nau;i un xic de rem.
Un xic de vent.I un poc de neu. I un poc de rou.
I un poc de veu-i un poc de vot.I un poc de cant.I un xic de vers.I un xic de ball.
I d'art. I d'or.
Un poc de peix.I un poc de greix.
I un xic de feix.I un poc de gruix.I un poc de carni un poc de sang;i un poc de pèl.I un poc de fangi un xic de pols.
Un xic de flami un poc de gel.
Un poc de santi un xic de drac.Un xic de risci un poc de res-i un poc de rus.
I un tros de campi un xic de fruit;un tros de closprop de la llaramb aus i flors.I un poc de boscamb pins i brins.
I un xic de font.I un xic de riui un poc de reci un poc de pont.I un poc de gorg.
I un poc de mari un xic de port.
I un poc de llor.
Un xic de llii un poc de cuiri un poc de pelli un xic de fil.
Un poc de lluci un xic de suc.
I un poc de porc.
I un xic de parc.
Un poc de gusti un xic de rang.
I a més del meuun poc del seui un xic del llur.
Vull ser: ruc? clerc?bell? lleig? dret? tort?gras? prim? llest? llosc?nou? vell? ferm? flac?bla? dur? buit? pledolç? tosc? sec? moll?greu? lleu? curt? llarg?fosc? clar? xaix? fi?Un poc de tot.
I a més, què vull?
Un xic de seny.
I un poc de temps.
I un xic de món.
I un poc de sort.
I un poc de mort.
I un poc de Vós.
Ei, si pot ser.
Pere Quart, del llibre Circumstàncies, 1968
Aquest poema és de Carles Riba , que es troba entre el escriptors més
prolífics de la literatura catalana, en especial de poesia. El primer de tot et
diré que aquest és un poema que pertany al seu llibre Cor salvatge el qual es
basa completament en la creació de sonets amb un tema molt clar. Aquest
llibre de poemes el publica l’any 1952 època en la qual Espanya tornava a ser
un estat en progrés desprès de la guerra cívil sofrida.
Ara et comentaré per què he triat aquest poema per n'Ari: bé entre els
poemes que he llegit dels poetes dels anys 20 i 30 aquest degut a certs
adjectius és el que més m’ha recordat a tu. Aquest poema està escrit en un
to humorístic ja que s'esdevé un conflicte en l'autor entre l'aigua i la lluna i
per mí això és un dels aspectes més positius d’Ari com a persona ja que té
un humor molt especial que fins aleshores no havia trobat en cap persona i
que arribat a aquest punt de l’any és una de les més grates sorpreses del curs.
Ja al primer vers, la primera paraula m’ha fet referència a tu ja que a principis
d’any quan no et coneixia pensava que eres una persona misteriosa de la
qual mai podria saber res amb exactitud però estava molt equivocat ja que
he trobat una persona molt sincera, simpàtica i agradable amb la qual es pot
xerrar tant per pasar una bona estona com per mantindre una coversa
seriosa. Un altre adjectiu que m’ha recordat a tu ha estat un color molt
característic teu que és el color blanc que tant fansies aconseguir a la teva
pell. Aquest són els meus motius per què he triat aquest poema per n'Ari.
Àlex Valenciano
Misteriós, un sod'aigua humil que s'esquiva
trenca la brisa vivafins a la sal d'un plor.
Riu la més folla florde l'absoluta riba,la lluna, pensativanomés si penso jo.
¿De qui seré? ¿Falenadel foc sense urc ni pena,
blanc error de la nit?
Amb tot, són les figuresprofundes del teu crit,terra, les més impures.
Carles Riba.
Úrsula
He elegit aquest poema perquè tracta d'una història que em recorda a una situació en la qual he estat últimament i precisament t'has estat informada perquè jo necessitava ajuda i tu m'has donat consells per a afrontar el que ha estat passant.Em crida l'atenció el diàleg que el poeta escriu al poema, no és molt propi dels poemes que jo he vist, em dóna sensació de tristesa i com diu el títol engany, també em crida l'atenció les personificacions que n'hi ha.Hi ha relació del títol amb tu perquè fa referència al que m'ha passat ultimament te'n recordes com em mirava tothom?
Almudena Martín
L'AMANT ENGANYAT
Des del balcó de la torre,cantonades amb banderes.
-Minyones, és mitja niti la cambra és buida.
-Vés-te'n, que ja surt el soli veu l'aguait de les mans.
-Adéu, llençols, pomerars, alfabegueres!
Claus mentideres anavenal llac, als aires brunzents.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Verdegen encara aquells campsi duren aquelles arbredesi damunt del mateix atzures retallen les meves muntanyes.Allí les pedres invoquen semprela pluja difícil, la pluja blavaque ve de tu, cadena clara,serra, plaer, claror meva!Sóc avar de la llum que em resta dins els ullsi que em fa tremolar quan et recordo!Ara els jardins hi són com músiquesi em torben , em fatiguen com en un tedi lent.El cor de la tardor ja s'hi marceix,Concertat amb fumeres delicades.I les herbes es cremen a turonsde cacera, entre somnis de setembrei borres entintades de capvespre. Tota la meva vida es lliga a tu,com en la nit les flames a la fosca.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
A Mallorca durant la Guerra Civil és una poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel que està inclosa al llibre de poemes Imitació del foc que es va publicar l'any 1938, pòstumament, i que es situa a la part segona Rosa Secreta.
Aquest poema ens parla bàsicament dels sentiments i percepcions de l'autor en el moment que descriu el poema en si mateix, durant la Guerra Civil i molt més concretament a Mallorca, que és d'on era Bartomeu Rosselló-Pòrcel i que per tant tenia innegablement un lligam estret entre l'afecte que sentia per Mallorca i veure com s'anava degradant gràcies als efectes devastadors de la Guerra Civil.
El que més m'ha cridat l'atenció d'aquest poema és la quantitat de qualificatius i adjectius paisagístics que evoquen sensacions i un continu sentiment de tedi que és reforçat amb la notable absència de conjuncions entre els versos.
He trobat que aquest seria el poema més adient per dedicar perquè com que no conec pas en Jesús penso que el que ens uneix és Mallorca, que és on vivim i per tant què millor que un pensament sobre Mallorca i evocar sentiments de compassió i amor per la nostra terra.
Arianna Francescutto
Rafi,Aquest es un sonet de Josep Carner que vull dedicar-te especialment a tu perquè em reprodueix la nostàlgia que vaig sentir quan FNK va començar a diluir-se. Encara que no m'abandonava l'esperança que la nostra passió mai acabaria, no podia fer-me a la idea que, segurament, com ja havia passat abans, la nostra temporada com a grup de ball arribaria a la seva fi. Amb el desig que tot tornàs a ser el que havia sigut feia ja molt de temps, vaig tornar a introduir la passió i els somnis inicials al grup, encara que continuava tement el desenllaç d'una història d'aquells amors que ja saps com diuen, ”ni amb tu, ni sense tu”
El poema fa referència a l'amor de l'autor per una segona persona, i no per un factor extern a això, però he considerat que, segurament ambdós compartiríem opinió sobre aquest nostàlgic sonet d'en Josep Carner. I, ja que és evident que l'amor que sentim entre nosaltres, encara que no sigui físic ni carnal, es compartit, et dedico amb tot l'amor aquest bonic sonet.
Cris
Cap vent no mou el bri d'una esperança,de cada núvol només cau neguit,el destí s'enfondeix en malaurança,potser la nit serà cent anys de nit.
El fat, però, no minva la frisançapel que tant he volgut i beneït,i ma feblesa diu que ja s'atansal'adéu-siau del cos i de l'esprit.
Potser ja massa dies he comptati en un recolze inconegut m'esperala fi. Pugui jo caure incanviat
tot fent honor, per via dreturera,amb ulls humits i cor enamorata un esquinçall, en altre temps bandera.
Josep Carner
El poema que he triat va ser escrit per Clementina Arderiu, i pertany al llibre És a dir (1959). Situem a Clementina Arderiu als anys 20 i 30, on es diferencien dues tendències de poesia, la simbolista i la intimista. Clementina Arderiu era de tendència intimista. Aquesta tendència consistia en la expressió de les preocupacions personals mitjançant poemes. Em dirigeixo a tu, Kendy:
Saltimbanqui, què significa saltimbanqui? Exactament el seu significat és: persona que es guanya la vida fent forces, jocs i acrobàcies pels carrers i les places. Per mi això ets tu, tu ets una “saltimbanqui” que es va guanyant la vida lluitant, fent riure i intentant tenir el màxim equilibri per a poder sobreviure, viure i fer viure als altres.
Cada dia demostres amb ràbia i amb orgull la teva força de voluntat, i vas fent-nos creure les teves creences. I nosaltres escoltem al·lucinats les teves paraules i acrobàcies.Encara no sabem on amagues el teu secret, ets misteriosa i alhora transparent. Sembla que hi ha una barrera entre tu i nosaltres, però crec que la major part del temps està oberta, perquè ens deixes ficar-nos en la teva vida, i això s'agraeix, trobar una persona com tu és, si no impossible, quasi impossible.
En referència a la primera estrofa, la teva actitud varia segons els moments, però ets molt ferma en el que creus, tens molt clar qui ets, com i què vols ser, i sobretot, saps perfectament qui i el què no vols ser. Per això no serem nosaltres els què intentem gosar definir-te.
En referència, ara, a la segona estrofa, ens trobem al final d'una etapa. Aquestes acaballes tristes citades al poema, no seran tristes per a algú, sinó per a tots. Tu ets una raó més que suficient perquè siguin tristes, ja que el camí en què tots hem treballat junts, ara es separarà, i cadascú farà el seu propi, al igual que tu. I això, estimada amiga, és una pena, perquè pensar que la meva relació diària amb tu serà diferent em provoca un gran buit al meu cor, el que tu omples cada dia.
I en quant als dos últims versos, què cal dir? És això, quan tu calles, amiga, no hi ha res.
T'estim.
Carmen
SALTIMBANQUI
No diré qui vols ser tu. Ara saltes, ara balles; amb el ritme i les sonalles vas bombant el tòrax un. Riu la gent. Les acaballes seran tristes per a algú: amb l'adéu de les rialles, quan no restarà ningú, sortiran totes les falles. Pobra cara, quan ja calles!-teva o meva, tot és u.
Clementina Arderiu
Quan jo m'embranco en una causa justacom En Tell sóc adusta i arrogant prou, s'ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta!
La meva sang no peix la noia flaca ni s'amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament.I no sabeu que l'amo, un modernista, em volia succionar els mugrons amb un giny infernal, cosa mai vista, que em deixaria eixuta en pocs segons? Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut ànima d'esclau. A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l'he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me'n desencamini la llepolia d'un manat d'alfals. Car jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué una vaca cega: jo sóc la vaca de la mala llet!
Pere Quart
Aquest poema anomenat “Vaca suïssa” pertany al llibre de poemes de Pere quart anomenat Bestiari. Pere Quart era el pseudònim de Joan Oliver. Aquest autor va escriure diversos llibres de poesia dins de la literatura dels anys 20 i 30. Els seus llibres més importants varen ser Les decapitacions, el Bestiari, etcètera. Les seves obres contenen sempre unes crítiques constants al poder polític i el conformisme social, utilitzava una ironia propera al sarcasme dins les seves obres.
Dedico aquest poema a la meva companya Cristina, per totes les "guerres" a classe, em recorda tots els moments de rialles defensant en Jordi quan es fiquen amb ell perquè es torna una mica pesat. Totes les discussions perquè no comprenen el caràcter d'en Jordi, però que en el seu mode és divertit, sense aquests moments les classes serien una mica més avorrides. Per això he trobat que aquest poema era el més adequat per dedicar-lo a na Cristina, ja que trobo que és perfecte perquè jo l'hi dediqui. En Jordi seria la cabra que pateix l'esclavitud, encara que en aquest cas no seria tan dràstic.
Elena
CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJAEl vent juga amb el molíi amb la rosa desclosa.
Matinet matí,no ballis amb la calitja.A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.Les flors de la perera
riuen i riuen.Una mica de cel blau,
una mica mica.El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.El sol s’encén i s’apaga,albó, romaní, argelaga.El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.Matinet matí,
les bruixes es pentinen.El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Aquest poema pertany a la poesia anterior a la guerra civil de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. I, per tant, a la poesia dels anys 20 i 30.
El poema va dedicat al meu company Àngel, ja que és un poema alegre, i tu sempre estàs alegre, a més el poema es desenvolupa durant el matí, període en el qual jo no et veig massa, i m'agradaria veure't més. Finalment al cinquè vers es pot veure una onomatopeia: “bum bum”, un recurs que sé que t'agrada molt.
Per acabar vull destacar del poema la idea que després d'un període dolent, en aquest cas la pluja, pot venir un període bo, representat al poema amb el sol, ja que aquesta idea s'hauria de tenir present a la vida diària.
Jordi
Per na Yira
L'autor que ha escrit aquest poema és Carles Riba. Es un poema elaborat cap a finals de la dècada de 1930.
He triat aquest poema perquè me pareix un poema ple de sentiment on l'autor explica el somriure de la dona a la qual dedica el poema.
El que més m'ha cridat l'atenció ha estat que l'autor donava protagonisme i ressaltava el seu somriure com l'element principal per expressar els seus sentiments.Aquest poema m'ha fet recordar la meva companya perquè, com ja he dit anteriorment, el que més em crida l'atenció d'aquest poema és el somriure, que és l'element principal, doncs a la companya que dedico el poema té un somriure preciós que m‘agrada molt. A més li tinc un afecte especial i l'estimo molt i per aquest motiu he triat aquest poema.
Ibai
Si el somriure és per al teu cos...
Si el somriure és per al teu cos, recomençant-lo pur en cada mínim cristall del blanc repòs, si, per sobre una aigua inclinada
vague esclat, ton somriure nu multiplica fins a l'extrema flor dels peus ta nuesa, i tu somies el tendre sistema,
com jo des dels meus ulls oberts, -ah jo i tu solitaris hostes d'un mateix misteri!- que incerts els mots amb què de sobte acostes
l'ignorat que t'habita, si potser gelós, són per a mi!
Carles Riba
ALEGRIA
Cor meu, solelladaturbulència roja:plenitud que saltadesbridada i folla.Alegria! Banderacoronant la torre-bastides no calenni cordes ni roses...
Roda, roda, roda,animeta meva,no secreta, fonda...Cerca, mira, parla,cenyeix graciosa,domina i acabaamb ta pura forçala meva ventura...
Intactes les horesem facin corona.
Clementina Arderiu
Per na Marta,El poema rep el nom “Alegria” i està dins el llibre Cant i paraules. L'autora és Clementina Arderiu.La seva poesia és intimista. La seva creació literaria es situa a la literatura dels anys 20 i 30.
Entre la gran varietat i el gran nombre de poemes que he trobat per poder dedicar-te, aquest ha sigut el que més m'ha convençut, perquè en aquest poema una sola paraula té un munt de significats sobre el mateix sentiment. Aquesta paraula, que potser ja t'has adonada, és ALEGRIA. L'alegria es un sentiment que sempre està present en nosaltres, sobretot i afortunadament en mi, però jo sé que no només en mi, que tu també gaudeixes d'aquest sentiment i és per això que crec que havíem de compartir aquest poema. Perquè des que et vaig conèixer ben bé l'any passat sempre has demostrar la teva alegria, aquesta alegria que mostres a traves del teu únic i especial somriure. Entre nosaltres sempre estem de bromes i alegres i es aquest sentiment que em recorda a tu. L'alegria va lligada amb el teu nom. L'alegria és el que vaig sentir quan vaig veure que et dedicava el poema a tu.És llavors aquest sentiment de l'alegria el que ens identifica i el que mai ningú ens ha de poder llevar.
M'ha cridat l'atenció el vers on diu: Cerca, mira, parla, cenyeix graciosa, domina i acaba amb ta pura força la meva ventura...
No sé ben bé per què m'ha cridat l'atenció, però ho he rellegit deu vegades, tal vegada és perquè em crida l'atenció com la ventura d'un pot influir tant en la força o la vida de l'altre, no creus?
Jose Antonio Montoro Ávila
”Cançó després de la pluja” és una poesia de Bartomeu Rosselló-Pòrcel que està inclosa al llibre de poemes Imitació del foc que es va publicar l'any 1938.
He trobat que aquest seria el poema més adient per dedicar ja que avui ha estat plovent molt i a poc a poc aniran desapareixent els núvols, per això el dia de avui té una gran semblança amb el poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.Cal dir que a Juana li dedico aquest poema perquè a part que no li agrada que plogui, avui a classe hem estat parlant de quan deixaria de ploure.. per poder veure el sol que tant desitgem però que no podríem aprofitar ja que tenim molts d'exàmens, per la qual cosa aquesta cançó per a després de la pluja li cridarà molt l'atenció.
Jesús Carigüela
CANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA
El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa. Matinet matí, no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum les ales li frisen. Les flors de la perera riuen i riuen.
Una mica de cel blau, una mica mica. El núvol empeny el núvol i llisca que llisca.
Qui puja a la muntanya? El caragol que treu banya. El sol s'encén i s'apaga, albó, romaní, argelaga. El sol s'apaga i s'encén, farigola, romeguer.
El sol és aquí, entre la rosa i el molí. Matinet matí, les bruixes es pentinen. El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja!
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
FESTA
La pastora crida: - Barques d’alegria!
Als horts, als jardins, a les branques de les palmes,a la cursa dels rius,branques d’alegria!
Núvols i trompes davallen.Els àngels hi ballaran
Sobre la rosa més alta,barques d’alegria.
Bartomeu Rosselló Pòrcel
Lluc,
És un poema de l’autor mallorquí Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el qual va escriure aquest poema als anys 20, transmet alegria i felicitat entre persones d’una baixa classe social, com són les pastores. Celebren una gran festa, en què arriben barques, es pot deduir que és una victòria o una celebració d’un fet important que afavoreix els camperols.
He decidit dedicar aquest poema perquè és un poema que mostra felicitat i alegria, i són els adjectius que associaría amb tu, ja que et conec poc, només de classe, però sempre estàs rient i de conya, i això és molt bo en una persona.
Juana Mir
JoseL'autor d'aquest poema és Pere Quart, pseudònim de Joan Oliver, un dels cinc poetes més important de la literatura catalana del segle XIX.
Aquest poema ens mostra com l'autor s'està dirigint a algú, algú que coneix i estima, ja que ens diu que no importa res del que pugui passar i que més val seguir endavant, que temps de tristor i infelicitat vindran. I que millor és deixar passar i fer el cor fort.M'ha emocionat moltíssim, esper que a tu també. Fa un any que he perdut una de les persones que més estimo d'aquest món, el meu avi, vaig passar tota la meva infància amb ell. Mai he pogut sortir de l'opressió. Encara estic ferida, a vegades penso que tot això no és veritat, és un somni. Però en la meva consciència reconec la realitat.Jo no sóc la primera, ni l'última a qui li passa això. I Joan Oliver té raó, encara que és difícil de superar, hem de fer el cor fort. Encara plor molt pel meu avi, era molt bona persona, tenia un gran cor, I jo mai li vaig dir que l'estimava, ara me'n penedeixo, encara que jo sé que ell va sentir el meu amor.Volia dedicar-te a tu i a tots el poema perquè aprenguis del meu error, hem d'apreciar les persones que estimem, expressar el que sentim cap a ells. I hem de ser fort per ells i per nosaltres.
Kendy Zhang
Cançó explícita
Tant el llibre com la rosa,tant la lluna com el sol.Les albades amb alosa
o les nits amb rossinyol.Tant l'amada, que no gosa,com l'amant, que tot ho vol.
Tant la casa com la llosaper' tu sol...
Vindrà temps que et farà nosao et serà de poc consol
qualsevol, qualsevol cosa,qualsevol.
Pere Quart
Ha estat molt difícil trobar un poema per en David però finalment he triat aquest perquè es fa referència a la primavera, i em recorda a ell perquè ho relaciono amb la joventut i amb les ganes de viure que ara tenim tots els joves. Es veu la vida de colors i no tenim gairebé preocupacions. David és una persona alegre i això és un altre motiu pel qual li dedico aquest poema.
No volem que acabi la nostra joventut, estem a la flor de la vida, la flor de la primavera, i l’acabament de l’adolescència. I aquest pas fa por, així com s’expressa als primer versos d’aquest poema de Clementina Arderiu.
Marta
La primavera
He desertat de ma ribera-oh, por, la por!
-la tendra fada remeiera-remei i olor.
Per qui ens ha pres la primaverano hi ha perdó.
Digueu-me sí,digueu-me no.
Les flors abans escotorides-abril, setí-
llangueixen com les nostres vides,sense destí,
que ni de somnis són ardides-ho eren ahir.
Massa dic no,massa dic sí.
L'emboirament que ens acompanya-ai, la claror!-
batalla perd, batalla guanya-quina remor!
La primavera se'ns fa estranya,i el sí i el no.
Qui ens ha afollat la primaverano té perdó.
Clementina Arderiu
Hola Jose, he decidit compartir aquest poema amb tu perquè ets una bona persona (bé... i perqué Àngels ens obliga, majorment xD). L'he triat perquè vaig trobar un ritme en aquest poema que em va cridar l'atenció (sería capaç de fer una coreo i tot!). Un dels detalls que puc relacionar més amb el ball el trobem al vers cinquè on diu: "... bum bum". Supòs que hauràs vist Fama, a bailar! qualque vegada i estic segur que sabràs qui és el coreògraf Rafa Mendez que, com supòs que sabràs, sempre deia frases com Amazing, o Vaya par de bum bum que tienes jajajajajajajajaja. Bé, per tot això he decidit compartir aquest poema amb tu. Esper que t'agradi.
Rafi
I FIRA ENCESACANÇÓ DESPRÉS DE LA PLUJA
El vent juga amb el molí i amb la rosa desclosa.
Matinet matí, no ballis amb la calitja.
A l'escarabat bum bum les ales li frisen.
Les flors de la perera riuen i riuen.
Una mica de cel blau, una mica mica.
El núvol empeny el núvol i llisca que llisca.
Qui puja a la muntanya? El caragol que treu banya.
El sol s'encén i s'apaga, albó, romaní, argelaga.
El sol s'apaga i s'encén, farigola, romeguer.
El sol és aquí, entre la rosa i el molí.
Matinet matí, les bruixes es pentinen.
El sol és aquí. Ai! Que es menja la calitja!
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
CONILL
Conill, per què tems el temps? La pineda està tranquil·la i tanmateix mous ensems musell, orella i pupil·la.
--Escolto la veu dels pins, flairo l'oratge que em fibla i esguardo vers els camins de la ciutat invisible on homes de cor mesell desengreixen el fusell que fa aquell pet tan terrible.
Pere Quart
He elegit aquest poema perquè és poc corrent que un escriptor dediqui un poema a un animal tan corrent com un conill. Un conill que té por que arribi un home (representant a tota la societat) i li dispari amb el seu fusell, el que es pot dir una caça al camp. El conill està intranquil malgrat l’autor li doni motius per no estar-ho (la natura està molt tranquil·la però el conill no està a gust). M’ha cridat l’atenció la segona estrofa que és la intervenció del conill. El fet que un animal parli en un poema li dóna una visió que reflecteix la societat, amb por, inquietuds i descontent, tot això a través d’un innocent conill. No he trobat cap element que relacioni aquest poema amb n'Elena, però he interpretat al conill com a les víctimes que pateixen per aquell temps les condicions de vida que sofrien per viure en aquella etapa a Espanya. Aquelles víctimes reflectides en el conill també poden ser els patiments que sofrim els joves en la societat d’avui dia perquè, malgrat han passat els anys, encara vivim en una societat en la qual no podem estar segurs de res i sempre estem exposats a perills que ningú ens pot assegurar que estarem protegits.
Samara
ALEGRIA
Cor meu, solelladaturbulència roja:plenitud que saltadesbridada i folla.
Alegria! Banderacoronant la torre-bastides no calenni cordes ni roses...
Roda, roda, roda,animeta meva,no secreta, fonda...Cerca, mira, parla,cenyeix graciosa,domina i acabaamb ta pura forçala meva ventura...
Intactes les horesem facin corona. Clementina Arderiu
Míriam,
T'explicaré perquè he agafat aquest poema per a tu.El més significatiu del poema, com bé diu el títol, és l'alegria.M'ha encantat el ritme que Clementina Arderiu li dóna al poema, ja que reflecteix com és per a ella l'alegria dintre dels seu cos. Només llegir-ho m'ha recordat moments de les dues. Saps Miriam, que per a mi ets una de les persones més importants, una persona amb la qual comparteixo molts de moments, sentiments i pensaments. Per això volia destacar la sensació d'alegria, de la qual parla el poema., perquè jo sempre tinc presents els bons moments que he passat amb tu i l'alegria , mesclada amb rialles, que desprenem quan estem juntes.
En aquests moments que potser estigues més atabalada, saps que sempre m'agrada fer que estiguis contenta, alegre, sense preocupacions.
També volia destacar que encara que estem en un moment una mica trist perquè acabam les classes, acabam una etapa de les nostres vides, sempre cal treure la part bona de tot i recordar-ho amb alegria, i a més saps que si tot va bé nosaltres seguirem estant juntes molt de temps encara.
El que m'agrada del poema és la imatge que transmet la poetessa de l'alegria, com un sentiment grandiós, i a més m'agrada com identifica l'alegria amb el color vermell. Un color, que per a mi, transmet força, vitalitat, passió. Uns sentiments que tots hauríem de tenir sempre presents.
Finalment, et volia dir que aquest poema reflecteix molt bé la sensació que més tinc jo de dins. Saps que a mi m'agrada estar sempre contenta desprenent alegria per a tothom, encara que hi hagi problemes, però sempre afrontar-ho tot amb el millor dels somriures i és per això que vull dir-te que sempre et vull veure ALEGRE.
Yira
ESCOLTO LA SECRETA
Escolto la secreta harmonia de l'aire i l'ardor que tremola d'unes grans aigües lliures.
Ales i dansa! Déus que ara passen i canten altes músiques! Llum dels ulls sagrats i verges!
Estic sol en aquestes ombres i sento caure ones de sang, enmig d'una alba trista i aspra.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Àlex
Per començar, et presentaré el poema dins la trajectòria del seu autor.Aquest poema està dins "Imitació del foc", l'obra que li va donar més reconeixement. Inclou trenta poemes distribuïts en tres apartats: "Fira encesa", "Rosa secreta" i "Arbre de flames", i és la consolidació d'una poètica que es manifesta en la diversitat estilística i de models -que va de la cançó popular al barroquisme de Góngora o Vicenç Garcia, de l'avantguardisme de l'època de la Primera Guerra Mundial al postsimbolisme de Josep Carner, Carles Riba, Jorge Guillén... "Escolto la secreta..." és el penúltim poema del llibre i un dels últims que va escriure (el setembre del 1936). Aquest poema volia interpretar-lo com una referència a la guerra civil i, més concretament, a la situació i a l'enyor de la seva Mallorca, que es reflectirien en els últims quatre versos.
Després d'això explicaré perquè la meva elecció per dedicar-te aquest poema.Tot i que el poema transmès especialment un sentiment de tristesa i pot ser soledat, m'ha donat la sensació que es tractava d'un sentiment de tristesa un tant especial, amb un caràcter d'enyorança. Així, coincidint amb la recta final dins la qual ens trobem he pensat moltes vegades sobre que serà de tots nosaltres després de finalitzar aquesta etapa de la nostra vida, especialment amb certes persones como tu i na Yira; però com que aquest poema és per tu em centraré en donar-te els motius. Després de dos anys he conegut moltes persones que m'han aportat molt, entre elles tu, ja que ets una de les persones amb qui millor relació he tingut durant aquests anys, a més, pot ser que, tenint en compte que tenim algunes arrels d'Albacete, serà per això que tan sols tu entens algunes de les meves expressions.Així, aquesta tristesa del poema i fins i tot pot ser enyorança, és un sentiment que hi és molt a prop meu. Ara, pens sobre tots els moments que hem viscut durant aquests anys, tant a classe com fora de classe i em dóna tristesa el pensar que aquests moments ja no hi seran més i fins i tot el que serà de tots nosaltres. I bé, això en "resumides" paraules són els meus motius de per què t'he dedicat aquest poema.
Míriam
La PrimaveraHe desertat de ma ribera
-oh, por, la por!-la tendra fada remeiera-
remei i olor.
Per qui ens ha pres la primaverano hi ha perdó.
Digueu-me sí,digueu-me no.
Les flors abans escotorides-abril, setí-
llangueixen com les nostres vides,sense destí,
que ni de somnis són ardides-ho eren ahir.
Massa dic no,massa dic sí.
L'emboirament que ens acompanya-ai, la claror!-
batalla perd, batalla guanya-quina remor!
La primavera se'ns fa estranya,i el sí i el no.
Qui ens ha afollat la primaverano té perdó.
Clementina Arderiu
Carmen,
Aquest poema que us he enviat, que per cert, voldria que us agradés, està escrit per Clementina Arderiu, una poeta que de les dues tendències de les quals es divideix la poesia dels anys 20, i 30, es trobaria a la poesia intimista, aquella que expressa les preocupacions personals.He triat aquest poema perquè Clementina, va ser una dona amb una sensibilitat i amb una força personal envejables, que se'n va a anar a l'exili durant la repressió franquista i va tornar després a Barcelona on va seguir escrivint poemes.Aquest poema crec que reflecteix les ganes de viure, les esperances que hi tenia posades perquè tot tornàs bé i poder viure sense maldats ni opressions.Crec que amb la primera vol reflectir la vida d'una època de dictadura “per qui ens ha pres la primavera no hi ha perdó” que s'ha acabat i ara més que mai, ha arribat a les persones la felicitat.Aquest poema l'he volgut compartir perquè consider que expressa de manera molt senzilla un sentiment punyent i intensos crits de llibertats, ja que RES ha de poder amb les persones, hem de saber afrontar la vida tal i com se'ns presenta.
Esper que us hagi agradat i que us hagi aixecat l'ànima com a mi.Sílvia
