Nom: Laura Isidro Gómez

Curs: 3r ESO A

Any acadèmic: 2014-2015

Trimestre: 2n

Assignatura: Tecnologia

Professor: Gerard Mattis

1

1. L’habitatge

1.1. Que és..............................................................................................2

1.2. Tipus d’habitatges.........................................................................2-3

1.3. Història de l’habitatge...................................................................3-5

1.4. Condicions d’habitabilitat.............................................................6-8

1.5. Classificació del sòl...........................................................................9

1.6. Localització.......................................................................................9

1.7. Orientació i col·locació de les habitacions......................................10

2. Projecte arquitectònic

2.1. El terreny........................................................................................10

2.2. El projecte.................................................................................10-11

2.3. Llicencia d’obra..............................................................................11

3. Procés de construcció

3.1. Preparació del terreny....................................................................12

3.2. Els fonaments...........................................................................12-14

3.3. Les estructures..........................................................................14-17

3.4. Cobertes...................................................................................17-18

3.5. Tancaments..............................................................................18-19

3.6. Instal·lacions..................................................................................19

3.7. Revestiments.................................................................................20

3.8. Acabats..........................................................................................20

3.9. Materials de construcció...........................................................20-24

4. Activitats...................................................................................................25

5. Solucionari................................................................................................26

6. Conclusions...............................................................................................27

2

L’HABITATGE DEFINICIÓ

Habitatge soluciona la necessitat del humans de disposar de refugi, a poder

guardar les teves coses, dormir, alimentar-te i tenir intimitat i seguretat

TIPUS D’HABITATGE

Hi ha molts tipus d’habitatges, i es poden classificar segons la seva localització, la

forma, la mida.

Habitatges al Pirineu: el Pirineu és una zona amb pluges freqüents i nevades

a l’hivern amb temperatures molt baixes. Per això les parets són gruixudes,

s’ha fet servir molt material aïllant, les finestres solen ser dobles, obertures

petites, teulades de pissarra molt inclinades, s’utilitza molta fust en els

interiors, tema calefacció molt ben estudiada, encop de persianes s’utilitzen

porticons.

Habitatges a les planes interiors: és una zona de forts contrastos de

temperatura entre un estiu llarg, calorós i sec i u hivern també llarg, però fred.

Son cases amb teulada sense gaire pendent; les parets no són ni gaire

gruixudes ni gaire primes; les obertures són també mitjanes i en alguns casos

ja hi tenen persianes enrotllables

Habitatges de costa: a la costa hi ha poc hivern i els estius tampoc no hi són

excessivament calorosos, però són molt humits. En conjunt, a la costa plou

més que a les planes interiors, però no tant com al Pirineu. L a zona costanera

té unes llargues estacions de tardor i primavera. En definitiva, un clima molt

moderat. Si ens fixem, veurem uns habitatges amb les parets més aviat

primes, sense gaire aïllament i amb grans obertures que es protegeixen del

sol amb persianes. Moltes cases tenen terrat i, quan hi ha teulada, té poca

inclinació. Es interessant veure, en algunes construccions, l’us que fan dels

ràfecs

AQUI

Els bloc de pisos presenten exteriorment una forma rectangular alta i

allargada, constituïda per molts habitatges interiors. Construïts els uns al

costats dels altres, formen una illa urbana.

Els gratacels és un edifici d’habitatges o despatxos de base molt petita, estret

i molt alt. Es tracta d’aprofitar al màxim la superfícies urbana i donar-hi tanta

capacitat com sigui possible. També cal dir que està ventilat i il·luminat pels

quatre costats.

3

El xalet és una classe d’habitatge unifamiliar aïllat, envoltat normalment de

jardí i situat en zones de poc denses, com ara barris residencials,

urbanitzacions, etc.

Les cases adossades són formades per una planta baixa i un o dos nivells.

Estan arrenglerades l’una al costat de l’altra, amb aspecte repetitiu, i formen

fileres. Normalment disposen d’un petit jardí

Les cases aparellades són un tipus de construcció de dos habitatges iguals

disposats l’un al costat de l’altre, formant una figura simètrica i tenen

normalment un petit jardí

Les cases entre mitgeres són un conjunt de cases, l’una al costat de l’altra, de

diferents formes, que comparteixen una paret anomenada mitgera. És la

manera més freqüent de construcció i formada el que coneixem una paret

anomenada mitgera. És la manera més freqüent de construcció i formada el

que coneixem com a teixit urbà

El dúplex és un tipus d’habitatge la superfície del qual està distribuïda en dos

nivells comunicats per una escala interior

El bungalow és un tipus de construcció molt senzilla, utilitzada com a

residència en la temporada de vacances, normalment es troba a l’interior d’un

complex hoteler o d’un càmping i es complementa amb els serveis generals

d’aquest

La masia o casa de camp és un tipus de construcció aïllada, generalment

situada als afores del poble, i construïda i pensada per donar resposta a totes

les activitats que giren a l’entorn de les feines agrícoles.

HISTORIA

La història de l’habitatge va començar al voltant del 12.000 aC, quan

els éssers humans va començar a viure en coves (12.000aC al 6.000aC

aprox.)

Durant aquests anys els humans encara eren nòmades, però en

lloc de viure a les coves es construïen les seves pròpies tendes

(del 6.000aC al 4.000aC aprox.). Aquestes estaven fetes de

branques d’arbres, pells d’animals adobades i cosides, i cordes

fabricades amb fibres vegetals i cuir.

Durant al neolític es van començar a construir poblats

amb cases (entre el 4.000ac al 600 aC aprox.). Les

cabanes estaven fetes de fusta, pedra i palla. Els poblats

solien situar-se en zones a prop de rius, per poder

agafar-ne l’aigua.

4

Quan els ibers estaven en al península (VII aC – III

dC) les parets dels habitatges estaven fetes de fang

i pedra; en canvi, les teulades estaven fetes de

branques d’arbres i de fang. Els habitatges Ibers

eren força petits: hi havia una sala rectangular on

s’hi duien a terme les principals funcions de la vida

quotidiana (descans, magatzem, cuinar...). Al mig

d’aquesta habitació, hi havia el foc, que servia per

cuinar, per escalfar la cambra. Per cuinar

utilitzaven peces de ceràmica i estris de ferro. Hi havia altres habitacions on s’hi

situaven els llits, que eren de fusta o de pell.

Quant els Grecs (I dC – II dC), L’habitatge solia

ser d’una o dues plantes. Al centre de la casa i

havia un gran pati interior on donaven totes

els habitacions. En un cantó de l’habitatge hi

havien els estables, on hi vivia el bestiar que

cuidava la família. També hi havia una

habitació que servia com a menjador, una altra reservada només per les dones

de la casa, una altra que era la cuina... Les cases tenien pocs mobles i unes

finestres molt petites. Per il·luminar les cases, els grecs utilitzaven unes làmpades

d’oli: eren uns recipients oberts fets de pedra, fang o d’os, que contenien un oli

que, quan s’encenia, feia una flama que il·luminava les cambres.

A l’edat mitjana (s.V – s.XV), a cada ciutat medieval solia haver-

hi un castell alçat, a sobre d’algun turó, que protegia els

habitants. Al castell hi vivien els nobles i el comte i la comtessa,

que eren les persones més riques i amb més poder de la ciutat.

Les cases on vivien les persones que no eren riques

estaven fetes de pedra tallada i, per construir les

taulades, feien servir teules i unes grans bigues de

fusta. Per il·luminar els habitatges se solien

utilitzar entorxes de foc, malgrat que si la família

era benestant, podia tenir làmpades d’oli. El foc

també era útil per cuinar i per escalfar la casa.

Les masies de l’Edat Moderna (s.XV – s.XVIII) estaven construïdes de pedra, amb

unes grans bigues de fusta que aguantaven la teulada, feta de teules. Les masies

5

es repartien al llarg del territori de Catalunya. Eren

unes cases grans, que tenien entre dos i tres pisos

d’alçada. Al pis de sota s’hi guardava el bestiar. En

aquest pis també hi havia les cambres comunes: un

ampli menjador, amb una gran taula i bancs per

menjar, una cuina amb una llar de foc que servia

per cuinar i, a la vegada, per escalfar la casa. A la

planta de dalt hi havia els dormitoris. El motiu que els dormitoris estiguessin a

sobre era perquè, quan feia fred, els pagesos s’escalfaven amb la calor que pujava

del bestiar (que estava a la planta de sota) i amb la llar de foc. Per il•luminar-se

feien servir unes làmpades d’oli.

A les masies solien viure grans famílies: els avis, els pares i els fills, tots a la

mateixa casa.

A l’edat contemporània (s.XVIII - ?)

L’habitatge dels anys 1925-1950 (a

principis del segle XX) l’habitatge es

caracteritzava per la introducció d’aparells

elèctrics. Hi havia tot tipus d’habitatges:

cases aïllades, cases adossades i pisos. Ja

arribava l’aigua corrent a la casa, però

encara no hi escalfadors d’aigua. La

majoria de les cuines fan servir carbó o

llenya i els aliments es poden conservar en unes petites neveres que s’havien de

preparar amb blocs de gel.

A l’hivern solien escalfar-se amb algun braser o estufa de llenya. Les cases solien

tenir una cuina, un menjador, les habitacions i el lavabo

El gratacels (1885-2011) es sostenen per uns fonaments d’acer i de

formigó. En aquests edificis hi ha oficines, botigues, cinemes,

hotels... tota mena de serveis. També hi ha gratacels que són

residencials, és a dir, hi ha gratacels formats per pisos on hi viuen

famílies de tota mena. Tenen conductes d’aire condicionat (fred i

calent), conductes d’aigua corrent (també, freda i calenta),

conductes de gas i tot tipus d’aparells elèctrics i electrònics

(ordinadors, televisors, làmpades, ascensors...)

AQUI

6

Condicions d’habitabilitat

Condicions generals (2012)

Canvi en la superfície mínima

La superfície útil mínima d’un habitatge passa dels 40 m2 del decret

d’habitabilitat antic a 36 m2 en el nou decret. Per obtenir una cèdula

d’habitabilitat de nova construcció s’haurà de sumar 20 m2 del paquet sala-

menjador-cuina, 6 m2 d’una habitació, i l’espai de pas i el bany fins arribar a 36

m2.

Habitacions més petites

El nou decret d’habitabilitat 2012 redueix la superfície mínima de les habitacions,

que actualment era de 8 m2 en totes les habitacions, fossin simples o dobles. El

nou decret fa la següent diferenciació:

· Habitació doble: habitació que tindrà una superfície mínima de 8 m2.

· Habitació individual: habitació que tindrà una superfície mínima de 6 m2.

Flexibilitzar criteris i potenciar la rehabilitació

Es dona més poder als ajuntaments a l’hora d’atorgar els permisos d’obres, canvi

que es notarà especialment en projectes de rehabilitació. Per exemple, si un

habitatge existent no compleix l’alçada mínima per 2 cm, un tècnic de

l’ajuntament podrà donar el permís d’obra si ho considera oportú i l’habitatge

obtindrà la cèdula d’habitabilitat.

Exemple d’habitatge de 36 m2 útils que compliria amb el nou decret

d’habitabilitat 2012

Lluita contra la sobreocupació

La nova llei pretén lluitar contra l’infrahabitatge i per això ha canviat el criteri del

nombre de persones en funció de la superfície total de l’habitatge vigent fins ara.

El nou decret d’habitabilitat 2012 determina el llindar màxim d’ocupació segons

el nombre i les dimensions dels dormitoris de la manera següent:

· 1 persona per habitació: mínim 5 m2

· 2 persones per habitació: mínim 8 m2

· 3 persones per habitació: mínim 12 m2

· 2 persones en habitatges sense habitacions i únicament amb espais d’ús

comú

7

Simplificació en els tràmits

Com en altres aspectes, el Govern actual s’ha centrat en facilitar els tràmits per

obtenir una cèdula d’habitabilitat. Es potencia la tramitació de les sol·licituds per

la via telemàtica i se suprimeixen documents relatius a les llicències d’ocupació o

als certificats de compliment de control de qualitat. L’únic document que caldrà

presentar amb la sol·licitud de cèdula d’habitabilitat de nova construcció és el

certificat de final d’obra i d’habitabilitat.

Canvis en la vigència de la cèdula d’habitabilitat

El nou decret amplia la vigència de la cèdula de primera ocupació de 15 a 25 anys

per als habitatges de nova construcció. Es manté la vigència de 15 anys per a les

cèdules de segones ocupacions. També són per a 15 anys les que es concedeixen

als pisos rehabilitats, que s’anomenaran cèdules de primera ocupació de

rehabilitació.

Font d’informació AQUI

Perquè puguem saber si un habitatge, als efectes que correspongui, compleix

amb les condicions mínimes d'habitabilitat, aquesta haurà de reunir els següents

requisits:

1. Que tingui, almenys, dos espais habitables diferenciats; destinats a les àrees de

cuina, menjador, sala d'estar, un dormitori doble o un lavabo. Així doncs, no

podran estar situades en un mateix ni únic espai les àrees corresponents a cuina

i dormitori.

2. Que les habitacions siguin independents entre si, de manera que a través d'un

dormitori no s'accedeixi a una altra habitació ni al lavabo. En el cas d'un únic

dormitori, la neteja podrà estar incorporat a ell.

3. Que els espais habitables, exceptuant els lavabos, cuines i rebost, disposin

d'obertures envidrades directes a l'exterior. En casos extrems en què la solució

arquitectònica no sigui viable, es permetrà que un espai s'il·lumini a través d'un

altre il · luminat oa través del forat d'escala sempre que aquest es trobi

suficientment il · luminat.

4. Que tots els espais, excepte els destinats a lavabos i rebosts tinguin ventilació

directa a l'exterior.

Els lavabos que no tinguin ventilació directa no podran ventilar a través d'una

altra habitació, i els ha de dotar d'un sistema de ventilació forçada que permeti

la renovació d'aire i la seva neteja. La cuina s'ha de dotar en tot cas d'una

extracció forçada independent que permeti l'evacuació de vapor d'aigua, gasos o

fums que es produeixen en aquest espai.

8

5. Que els patis proporcionin llum i ventilació als espais habitables.

6. Que l'habitatge tingui una superfície útil superior a 36 metres quadrats.

Cada espai diferenciat tindrà, almenys, les dimensions següents:

- Cuina: 5, - m²

- Cuina-menjador: 8, - m²

- Estar: 10, - m²

- Dormitori principal: 10, - m²

- Dormitori doble: 8, - m²

- Dormitori senzill: 6, - m²

- Lavabo: 1,5 m²

Si es troba en un mateix espai l'àrea corresponent a cuina, sala d'estar i / o

menjador seva superfície total no serà inferior a 18, - m² útils.

7. En tota habitatge situat en un edifici, la seguretat estructural sigui correcta, es

podran mantenir les altures existents sempre que siguin iguals o superiors a 2,20

metres.

En el cas d'espais sota teulada no es computaran com a metres quadrats útils les

superfícies amb alçada lliure inferior a 1,50 metres.

8. En el cas que hi hagi habitatges en planta baixa, s'ha d'assegurar l'aïllament

tèrmic i impermeabilització per mitjà dels materials adequats.

9. Que l'abocament d'aigües negres el tingui canalitzat, mitjançant canonades

impermeables i ventilades, a la xarxa general de clavegueram. En cas de no existir

aquesta xarxa, s'utilitzaran fosses sèptiques adequades.

10.Que la neteja contingui com a mínim inodor, lavabo i dutxa.

11. La instal · lació elèctrica de l'habitatge complirà el Reglament de Baixa Tensió.

12.Que compti amb un sistema de calefacció.

En els casos en que un habitatge tingui alguna / es d'aquestes condicions i no es

pugui esmenar aquesta mancança realitzant obres de condicionament, els seus

titulars poden inscriure en Etxebide, ja que es considera que sí que compleixen el

requisit de necessitat d'habitatge.

Font d’informació AQUI

9

Classificació del sòl

Sòl urbanitzable Són aquells terrenys que el pla d'ordenació urbanística

municipal considera necessaris per a garantir el creixement de la població i

l'activació econòmica del territori

Sòl no urbanitzable És l' espai lliure de processos urbans, i que esdevé majoritari

en el territori.

Sòl urbà Són aquells terrenys sotmesos al procés d'integració del teixit urbà i

compten amb tots el serveis urbanístics bàsics (xarxa viària, aigua potable,

sanejament, suministrament elèctric) o bé són compresos en àrees consolidades

per l'edificació d'almenys 2/3 parts de llur superfície edificable

Font d’informació AQUÍ

Localització

Climes no molt extrems

Orientació i col·locació de les habitacions

10

Font d’informació AQUI

Projecte arquitectònic

EL TERRENY

És necessari tenir un terreny

EL PROJECTE

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Imagina’t que un promotor té un terreny on vol construir habitatges, o que

disposa d’un edifici vell per rehabilitat. Va a veure uns tècnics (una oficina

d’arquitectura) i els planteja, a grans trets, allò que vol que es faci i per a què vol

11

que serveixi. Els arquitectes, al cap d’un cert temps, ja tenen enllestit un projecte

per a l’edifici.

Parts d’un projecte: plànols i memòria. Els plànols contenen tota la informació

gràfica del projecte; la memòria es una descripció en paraules de les

característiques principals del projecte, acompanyada d’una quantificació de

costos (pressupost), terminis de construcció i altres detalls pertinents.

Un projecte no se vol preparar en una sola fase, sinó que a mesura que els

arquitectes van interpretant la demanda del promotor i li van proposant

solucions, es produeix una interacció mútua que obliga a afinar les demandes i

també a precisar a poc a poc les solucions.

Els arquitectes no són completament lliures a l’hora de preparar un projecte. A

part dels requeriments del promotor, han d’ajustar els seus projectes a unes

normes de caràcter general que asseguren el compliment d’uns mínims

d’habitabilitat de al construcció (superfície mínima de les estances, amplada

mínima de portes, passadissos i escales, altura mínima dècada divisió horitzontal,

condicions de cuines i banys, ventilacions cap a l’exterior, etc.). a més els

projectes també són condicionats per unes normes específiques de cada municipi

que regulen l’altura màxima de l’edifici, el nombre màxim de plantes, el volum

total de l’edificació, la volada dels balcons, etc. Els projectes, finalment, també

s’han d’ajustar a determinades normes de seguretat (sistemes d’avaluació de

l’edifici, separació entre les instal·lacions de llum, aigua i gas, etc.).

En definitiva, l’elaboració detallada d’un projecte de construcció és un procés

molt complicat. Cal fer un disseny (uns plànols) i un descripció del que es vol fer,

amb un pressupost detallat i una previsió de terminis (una memòria).

Font d’informació: AQUI

Parts del projecte

Memòria i plec de condicions (es una descripció en paraules de les característiques principals del projecte, els càlculs, material utilitzat, procés de construcció...).

Plànols (contenen tota la informació gràfica del projecte)

El pressupost (quantificació de costos)

Font d’informació AQUI

LLICENCIA D’OBRA

És l’autorització per delatar o edificar en terrenys no construïts o en l’àrea que

estigui lliure per l’autorització de demolició total

Font d’informació AQUI

12

Procés de construcció

El procés de construcció es divideix en 8 parts: preparació del terreny, fonaments,

estructures, cobertes, tancaments, instal·lacions, revestiments i acabats

PREPARACIÓ DEL TERRENY AQUI

El terreny ha de netejar abans d'iniciar el traçat .

1. Els límits de la propietat es localitzen amb el pla cada estrat . S'empra una cinta

mètrica de 15 metres o més.

2. Es col·loquen estaques en els angles límits.

3. Els arbustos i arbres s'arrenquen d'arrel . Convé deixar els arbres quan no

afecten la construcció , per l'ombra que proveeixen .

4. A l'àrea en què es construirà es treuen totes les matèries orgàniques i la terra

vegetal .

5. S'han de construir desguassos per evitar les inundacions .

6. Es construeix la caseta per guardar materials , on no destorbi a la construcció ,

7. A l'hivern és recomanable construir una galera per treballar quan plogui ,

8. Al fons , en un lloc apartat , es construeix un excusat de buit per a l'ús dels

treballadors . Acabada la construcció se li rega calç i es tapa amb terra .

9. Des del principi es connecta l'aigua i es disposen un o dos estañones d'aigua

neta

ELS FONAMENTS AQUI

Aquest element constructiu serà el primer de la construcció en executar-se ja que

suporta el pes de tot l’edifici. És l’encarregat de transmetre al terra totes les

forces de l’edifici.

Estan fets de formigó o formigó armat i queden amagats sota el terra.

La seva forma, dimensions i profunditat dependrà de les característiques del

terreny on es vol construir i del tipus de construcció (pes, alçada ,etc.)

Un pas previ a la construcció serà doncs realitzar un anàlisi del terreny per tal de

decidir el tipus de fonament més adequat.

TIPUS DE FONAMENTS:

Rases: és el tipus més usual, es realitzen rases i s’omplen de formigó o formigó

armat

13

Sabates: són peces de formigó o formigó armat en forma prismàtica, col•locades

dins el terreny. N’hi ha de dos tipus:

Sabata aïllada: normalment subjecta una sola columna o pilar i es realitza

excavant un pou, en forma de polígon rectangular, que s’omplirà de formigó

o formigó armat. La sabata no té cap connexió amb les altres sabates o

elements de fonamentació.

Sabata seguida: es tracta del mateix sistema que l’anterior, però en aquest cas

pot suportar més d’una columna o pilar, també serveix per fonamentar parets

de càrrega. Es realitza excavant una rasa en forma poligonal i omplint-la de

formigó o formigó armat.

Lloses

S’utilitzen en els cassos en què el terreny és poc consistent. Es realitza un rebaix

al terreny i s’omple de formigó armat formant una llosa sobre la qual s’aixecarà

tota l’edificació. La llosa permet repartir sobre el terra totes les càrregues de

l’edifici.

Pilons

S’utilitzen quant el terreny consistent es troba a certa profunditat

14

Els pilons poden ser clavats o excavat. En el cas de ser clavats es claven uns pilons

que poden ser de fusta, acer o formigó armat.

En el cas de ser excavats es realitza un forat i després s’omple de formigó armat.

LES ESTRUCTURES AQUI

L’estructura és l'esquelet de l'edifici . És l'encarregada de suportar i transmetre

als fonaments tots els esforços i càrregues que incideixen sobre l'edifici, tant les

càrregues mortes (el propi pes de l’edifici) com les vives (vent, persones,

mobiliari, moviments sísmics, dilatacions etc.).

És doncs l’encarregada de mantenir la integritat de l’edifici.

Classificació dels elements amb què es construeixen les estructures:

Estructura vertical: Els elements que formen part d’aquest grup tenen la funció

de suportar les pressions verticals i obliqües

Columnes: són de secció circular o poligonal, antigament es construïen amb

pedra, però actualment es fan amb formigó armat, acer o fusta.

Pilars: fan la mateixa funció que les columnes, però són de secció quadrada i

també es construeixen amb els mateixos materials.

15

Parets Mestres (parets de càrrega): es col•loquen quan la paret ha de suportar

un seguit de càrregues com ara bigues, forjats etc. Normalment es

construeixen amb elements ceràmics com els totxos o els geros.

Estructura horitzontal: Els elements que formen part d’aquest grup tenen la

funció de suportar els esforços de flexió.

Arcs: es tracta de l’element antigament més usat, es construïen amb pedra.

Actualment es fan amb totxo, gero o formigó armat.

Bigues: actualment és l’element més usat. Estan fetes de formigó armat, acer

o fusta. Quan són de formigó armat poden formar part del forjat que suporten

sostres, teulades o terrasses

Jàsseres: són bigues de gran dimensió que tenen la funció d’aguantar altres

bigues o forjats. Estan fetes d’acer o formigó armat.

16

Forjat: es tracta d’un conjunt d’elements que col•locats de manera adequada

formen el sostre d’una planta i el terra de la següent o teulada.

Es construeix amb un conjunt de bigues separades per revoltons sobre els quals

es col•loca una malla d’acer corrugat i el conjunt s’omple amb formigó

Tipus d’estructures segons el material: les estructures poden ser metàl•liques de

formigó armat, de parets de càrrega o de qualsevol combinació de les anteriors

Estructura metàl•lica: aporta lleugeresa i elasticitat, per aquest motiu s’usa

en la construcció de gratacels. El seu inconvenient es la seva mala resposta

davant del foc ja que es dilata i deforma posant en perill la integritat de

l’edifici.

Estructura de formigó armat: Es tracta d’una estructura molt més pesada que

la metàl•lica, per això s’usa en construccions que no siguin gaire altes. La seva

avantatge és que té més resistència al foc que la metàl•lica.

Parets de càrrega: és la mes senzilla i usada en construccions de poques

plantes. El forjat de cada planta es suportat per les parets verticals de càrrega.

17

Estructures mixtes: estan formades per una combinació qualsevol de les

exposades anteriorment.

COBERTES AQUI

Les cobertes són el tancament més important d’una edificació ja que són les que

reben les condicions climatològiques d’una manera més directa: pluja neu, sol,

etc.

Les cobertes doncs aïllen i protegeixen a tot l’habitatge dels fenòmens

atmosfèrics.

Tenim dos tipus de cobertes, les inclinades (teulades) i les planes ( terrats i

terrasses)

Teulades: degut a la seva forma i inclinació es tracta duna superfície no

transitable, però rebutja l’aigua d’una manera ràpida i eficaç impedint la seva

acumulació.

L’element de recobriment més comú és la teula. Es tracta d’una peça

ceràmica que es munta sobre un forjat o sobre una estructura formada per

bigues i encadellats que definiran la inclinació i forma de la coberta.

Hi ha altres elements de recobriment com per exemple les peces de pissarra,

molt comú en zones d’alta muntanya, o les plaques i planxes que són elements

d’una dimensió molt mes gran, molt usades en naus industrials.

18

Hi ha altres elements de recobriment com per exemple les peces de pissarra,

molt comú en zones d’alta muntanya, o les plaques i planxes que són elements

d’una dimensió molt mes gran, molt usades en naus industrials.

Terrats i terrasses: son cobertes transitables planes amb una molt lleugera

inclinació que permeti recollir i evacuar l’aigua en algun punt.

Es construeixen sobre un forjat protegit amb una capa aïllant de tela asfàltica

o plàstica que s’acaba recobrint amb rajoles de ceràmica o gres.

Tenen doncs l’avantatge de permetre usar aquest espai, però l’inconvenient

d’evacuar l’aigua amb més dificultat, amb el risc de fuites i humitats que això

suposa.

TANCAMENTS AQUI

Estan formats per totes les parets que componen un habitatge.

Ni pot haver de tres tipus: les que separen les estances, les que separen

l’habitatge de l’exterior i, si és el cas, les que el separen d’un altre habitatge

contigu.

El tancament de la coberta es considerarà posteriorment com a cas especial.

Façanes: són les Cares visibles des de l'exterior dels murs verticals que tanquen

un edifici o construcció.

Separen i aïllen l’habitatge de l’exterior i acostumen a ser les més gruixudes, uns

30 cm. Es construeixen amb totxos, geros o blocs de termoargila.

Actualment l’aïllament es completa construint un envà interior separat de la

paret exterior formant una cambra d’aire que es pot reomplir amb materials

aïllants com per exemple el poliestirè expandit que ofereix aïllament tèrmic i

acústic.

Parets mitgeres: són les encarregades de separar dos habitatges veïns. Solen tenir

un gruix inferior a les façanes, uns 15 cm, i es construeixen usant totxanes o geros.

19

Envans: són les parets que distribueixen els espais interiors de l’ habitatge. Es

tracta del tipus de paret més prima , uns 5 o10 cm, i l’element més comú per la

seva construcció és el maó foradat en alguna de les seves múltiples versions.

Els envans també es poden fabricar usant panells prefabricats de cartó i guix, són

més econòmics i molt ràpids de muntar. Permeten també fer redistribucions de

les estances amb facilitat.

Quan la paret que distribueix algun dels espais interior a de ser també una paret

estructural, aquesta no es construirà prima com un envà sinó que es construirà

amb els materials i gruixos adequats per tal de suportar la força a que estarà

sotmesa.

INSTAL·LACIONS AQUI

Els habitatges necessiten nombrosos tipus d'instal•lacions diferents. Les

instal•lacions poden ser vistes o estar amagades dins de les parets o per sota del

paviment.

Alguns exemples són: aigua freda i calenta, gas, electricitat, calefacció,

refrigeració, desguàs, TV, telèfon, porters electrònics, ascensor, alarma, para raig,

etc.

20

REVESTIMENTS AQUI

Forma part de la penúltima fase de la construcció i dona forma i aspecte visual de

l’habitatge.

Són revestiments: el guix de les parets i sostres, l’arrebossat, l’esquerdejat i tots

aquells recobriments que permeten amagar les imperfeccions i irregularitats de

l’obra donant la forma final i permetent aplicar-hi sobre els acabats

Arrebossat: L'arrebossat és el revestiment exterior de partes i murs fet a base de

morter i aigua, sorra i calç o simplement ciment, que s'aplica, en una o més capes,

a un parament irregular o que s'hagi esquerdejat prèviament. És un tipus d'acabat

continu amb la finalitat de millorar l'aspecte i les característiques de les

superfícies de murs, envans i sostres.

Enguixat: L'enguixat és el revestiment fet amb guix aplicat com una capa sobre

els paraments interiors d'un edifici, abans de ser revestits amb altres tipus

d'acabat o de ser pintades.

ACABATS AQUI

Forma part de la última fase de la construcció i dona forma i aspecte visual de

l’habitatge.

Els acabats són tots aquells elements finals visibles com per exemple la pintura,

les portes i finestres, els sanitaris i aixetes, els enrajolats, etc.

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ AQUI

Aglomerants

Els aglomerants són materials en forma de pols que al barrejar-los amb aigua

formen una pasta capaç d'unir fragments d'una o diverses substàncies i donar

cohesió al conjunt mitjançant processos químics, al assecar-se va endurint

originant nous compostos anomenats conglomerants.

Els aglomerants més habituals són el guix, la calç, i el ciment.

21

El guix

És una pols fina de color blanc que s’obté de coure el mineral de guix en un forn

i posterior moltura

Quan es barreja amb aigua, forma una pasta que forja en pocs minuts i després

s'endureix.

Resisteix les altes temperatures millor que el ciment i és un bon aïllant tèrmic i

acústic, però no permet combinar-lo amb ferro ja que el rovella. Una vegada sec

tampoc es pot mullar ja que s’estova i perd la consistència, motiu per qual

s’utilitza en interiors per fer revestiments ( envans i sostres), llars de foc, etc.

Hi ha un tipus especial de guix anomenat escaiola que permet fer acabats amb

gran precisió com per exemple les motllures decoratives.

El ciment:

El tipus més usat de ciment és el ciment pòrtland, es tracta d’una pols fina de

color gris. S'obté a partir d'una barreja de roca calcària i argiles, moltes finament,

que se sotmeten al procés de clinquerització, consistent en la cocció a altes

temperatures. El pòrtland es mol juntament amb una petita quantitat de guix

com a regulador de presa (si no n'hi hagués, el ciment solidificaria ràpidament en

contacte amb l'aigua).

El ciment forja quan es barreja amb aigua. Combinat amb sorra es converteix en

morter i combinat amb sorra i àrids es converteix en formigó. La seva resistència

mecànica augmenta amb el pas del temps adquirint una duresa pètria que, al

contrari del guix, al tornar-lo a mullar no s’estova.

22

El ciment té major resistència mecànica que el guix i permet ser combinat amb

barres d’acer formant el formigó armat. També hi ha un tipus de ciment de color

blanc.

La calç:

És una pols fina de color blanca que s'obté de la pedra calcària sotmesa a cocció.

Hi ha dos tipus de calç: cal viva ( calç no hidratada) s’utilitza com el ciment, però

no es tant fort.

Calç morta (calç hidratada) s'usa principalment en arrebossats, morter per a

juntes i emblanquinats.

Barrejat amb ciment aporta una major elasticitat dels morters.

La calç també s’usa per emblanquinar les façanes cosa que permet reflectir millor

la calor en les zones càlides.

Conglomerants:

Els conglomerants en construcció s’aconsegueixen barrejant un aglomerant amb

aigua, sorra i/o àrids, al assecar-se es van endurint i es tornen molt resistents a la

compressió

23

Els més comuns són:

El morter:

És una mescla de ciment, aigua i àrids fins (sorra) que serveix per unir els maons

i altres materials de construcció.

Abans de la generalització del ciment s'utilitzava el morter de calç.

El formigó:

El formigó és el material resultant de la barreja de ciment amb àrids (grava i sorra)

i aigua.

El ciment barrejat amb l'aigua i els àrids es converteix en una pasta modelable

amb propietats adherents, que en poques hores s'endureix tornant-se en un

material de consistència pètria i adquirint la seva màxima resistència als 28 dies

de presa.

24

La principal característica estructural del formigó és que resisteix molt bé els

esforços de compressió, però no té bon comportament enfront d'altres tipus

d'esforços com la tracció i la flexió.

Tracció Compressió Flexió

El formigó armat:

La tècnica constructiva del formigó armat consisteix en la utilització de formigó

reforçat amb barres o malles d'acer, anomenades armadures. També és possible

armar-ho amb fibres, com ara fibres plàstiques, fibra de vidre, fibres d'acer o

combinacions de barres d'acer amb fibres depenent dels requeriments a què està

sotmès.

El formigó armat d’acer és el més comú i s'utilitza en edificis de tot tipus, camins,

ponts, preses, túnels i obres industrials.

La utilització de fibres és molt comú en l'aplicació de formigó projectat, com en

túnels i obres civils en general.

25

ACTIVITATS

ACTIVITATS DEL HABITATGE

1. Quants tipus d’habitatges hi ha segons la localització?

2. Com eren els habitatges quan estaven els ibers?

3. Quina és la superfície útil mínima d’un habitatge?

4. Què és un sòl urbà?

PROJECTE ARQUITECTÒNIC

1. Quines són les tres parts del projecte arquitectònic?

2. Què és la llicencia d’obra?

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

1. Quins tipus de fonaments hi ha?

2. En què consisteix l’estructura vertical?

3. En què consisteix l’enguixat?

4. Quins materials de construcció hi ha?

26

Solucionari

ACTIVITATS DEL HABITATGE

5. Quants tipus d’habitatges hi ha segons la localització? 3

6. Com eren els habitatges quan estaven els ibers? Les parets dels habitatges

estaven fetes de fang i pedra; en canvi, les teulades estaven fetes de

branques d’arbres i de fang. Els habitatges Ibers eren força petits: hi havia

una sala rectangular on s’hi duien a terme les principals funcions de la vida

quotidiana (descans, magatzem, cuinar...). Al mig d’aquesta habitació, hi

havia el foc, que servia per cuinar, per escalfar la cambra. Per cuinar

utilitzaven peces de ceràmica i estris de ferro. Hi havia altres habitacions

on s’hi situaven els llits, que eren de fusta o de pell

7. Quina és la superfície útil mínima d’un habitatge? 40m2

8. Què és un sòl urbà? Són aquells terrenys sotmesos al procés d'integració

del teixit urbà i compten amb tots el serveis urbanístics bàsics (xarxa viària,

aigua potable, sanejament, suministrament elèctric) o bé són compresos

en àrees consolidades per l'edificació d'almenys 2/3 parts de llur superfície

edificable

PROJECTE ARQUITECTÒNIC

3. Quines són les tres parts del projecte arquitectònic? El terreny, el projecte

i la llicència d’obra

4. Què és la llicencia d’obra? És l’autorització per delatar o edificar en

terrenys no construïts o en l’àrea que estigui lliure per l’autorització de

demolició total

PROCÉS DE CONSTRUCCIÓ

5. Quins tipus de fonaments hi ha? Sabates, lloses i pilons

6. En què consisteix l’estructura vertical? Els elements que formen part

d’aquest grup tenen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües

7. En què consisteix l’enguixat? L'enguixat és el revestiment fet amb guix

aplicat com una capa sobre els paraments interiors d'un edifici, abans de

ser revestits amb altres tipus d'acabat o de ser pintades

8. Quins materials de construcció hi ha? Aglomerats, guix, ciment, calç i

conglomerat

27

conclusions

Aquest treball m’ha resultat una mica interesant, però no m’ha agradat per la

manera en que s’ha fet.

En conclusió, si l’hagués de repetir no ho faria.

28