Llibre Setmana Santa de Tarragona 2013

SETMANA SANTA 2013 TARRAGONA

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, la qual cosa fa possible la confecció d’aquest llibre programa.

Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfics sense l’autorització de l’Agrupació d’ASST i dels autors.

L’Agrupació d’ASST no es fa responsable del contingut dels articles publicats.

COBERTAFotografia coberta: FER-VIFotografia pàgines 2 i 3: Lluís Amenós Basora TARRACOIMATGE

FOTOGRAFIESJuan Antonio Aguilar AlomàJordi Amenós BasoraLluís Amenós BasoraPere Amenós BasoraArxiu Antonio Gámez SecoArxiu Francesc Gómez MasdeuArxiu Quim Mas CarcellerArxiu Andreu Muñoz MelgarAnna BalsellsPep EscodaElvira Ferrando GómezFER-VIRam Giner FilellaIolanda Jaimot GarinC. JalleCarles Mallol PargaQuim Mas CarcellerJuan Luis Nogués SánchezMíriam Ramon MasMn. Ramon PijuanCarme Ribes Moreno Josep Mª Rios Fernández-PachecoJaume Sáez MillánMiquel Sanchis BernabeuFrancesc SechJavier Sobradillo PiquéMaria Sobradillo PiquéTarracoImatgeOriol Ventura PedrolFrancesc Virgili Novel

EQUIP DE REDACCIÓQuim Mas CarcellerJoaquim Julià PanadésIolanda Jaimot Garin

Correccions i traducció: Arantxa Tévar Beunza

EDITA:Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Ind.Gràf. Gabriel Gibert, S.A. Carrer Cartagena, 12 – 43004 TarragonaDipòsit legal: T. 175. 2013

La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha esta declarada: Festa tradicional d’interés nacional per la Generalitat de Catalunya.La processó del Sant Enterrament ha estat declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, reclassificada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional.

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, la qual cosa fa possible la confecció d’aquest llibre programa.

Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfics sense l’autorització de l’Agrupació d’ASST i dels autors.

L’Agrupació d’ASST no es fa responsable del contingut dels articles publicats.

Índex

5 Salutació de l’arquebisbe de Tarragona

7 Salutació de l’alcalde de Tarragona

7 Plora la nit. Gòria Ganga

9 Salutació del president de la Diputació de Tarragona

11 Salutació del subdelegat del Govern a Tarragona

11 Viadeyra. J. Sellés Ac

13 Salutació del delegat territorial del Govern a Tarragona

13 A Jesús a l’hort. Manuel Martell López

15 Salutació del president del Consell Comarcal del Tarragonès

15 Ets. Àngels Ferrando i Gómez

17 Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona

17 Nit. Àngels Ferrando i Gómez

19 Salutació del president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa

21 Programa d’actes Setmana Santa 2013

36 Plànol del recorregut de la Processó del Sant Enterrament 2013

37 Setmana Santa en ple Any de la Fe. Miquel Barbarà i Anglès

41 Tot fent història. Capítol XV. Josep M. Sabaté i Bosch

49 La passió inacabable. Olga Xirinacs

50 En commemoració dels cinquanta anys de la benedicció de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona (1963-2013). Quim Mas Carceller

51 Passus. Quim Mas Carceller

61 Josep Maria Bohigas Masoliver, escultor i policromista. Quim Mas Carceller

67 Les dues processons més antigues documentades a Tarragona. Andreu Muñoz Melgar

71 Música i sons de la Setmana Santa. Josep M. Sabaté i Bosch

73 Setmana Santa. Tarragona 1915-1917. Josep Ignasi Boada Gasulla

81 Petita història d’un acròstic. 5 d’abril de 1928. Salvador Ramon, prevere

83 Els rams d’ olivera. Francisco de Quevedo (1580 – 1645). Versió en català: Lluís M. Salvat

85 La música de processó. Lluís Maria Salvat Galtés

93 Los Franciscanos: amor al Santo Sepulcro (capítulo 1). Fr. Artemio Vítores, OFM

99 Memòria 2012. Josep M. Sabaté Bosch

110 Premi XV Certamen de fotografies 2012

111 Premi X Certamen de fotografia Jove 2012

112 Concurs de dibuix 2012

114 Premis concurs narrativa 2012

114 El sofriment de Jesús. Robert Cilleros Mañé

116 Renunciar per ajudar. Maria Merino Plaza

118 Cartell Setmana Santa 2012

119 La Processó del 2012 al detall. Quim Mas Carceller

5 Salutació de l’arquebisbe de Tarragona

7 Salutació de l’alcalde de Tarragona

7 Plora la nit. Gòria Ganga

9 Salutació del president de la Diputació de Tarragona

11 Salutació del subdelegat del Govern a Tarragona

11 Viadeyra. J. Sellés Ac

13 Salutació del delegat territorial del Govern a Tarragona

13 A Jesús a l’hort. Manuel Martell López

15 Salutació del president del Consell Comarcal del Tarragonès

15 Ets. Àngels Ferrando i Gómez

17 Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona

17 Nit. Àngels Ferrando i Gómez

19 Salutació del president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa

21 Programa d’actes Setmana Santa 2013

36 Plànol del recorregut de la Processó del Sant Enterrament 2013

37 Setmana Santa en ple Any de la Fe. Miquel Barbarà i Anglès

41 Tot fent història. Capítol XV. Josep M. Sabaté i Bosch

49 La passió inacabable. Olga Xirinacs

50 En commemoració dels cinquanta anys de la benedicció de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat de Tarragona (1963-2013). Quim Mas Carceller

51 Passus. Quim Mas Carceller

61 Josep Maria Bohigas Masoliver, escultor i policromista. Quim Mas Carceller

67 Les dues processons més antigues documentades a Tarragona. Andreu Muñoz Melgar

71 Música i sons de la Setmana Santa. Josep M. Sabaté i Bosch

73 Setmana Santa. Tarragona 1915-1917. Josep Ignasi Boada Gasulla

81 Petita història d’un acròstic. 5 d’abril de 1928. Salvador Ramon, prevere

83 Els rams d’ olivera. Francisco de Quevedo (1580 – 1645). Versió en català: Lluís M. Salvat

85 La música de processó. Lluís Maria Salvat Galtés

93 Los Franciscanos: amor al Santo Sepulcro (capítulo 1). Fr. Artemio Vítores, OFM

99 Memòria 2012. Josep M. Sabaté Bosch

110 Premi XV Certamen de fotografies 2012

111 Premi X Certamen de fotografia Jove 2012

112 Concurs de dibuix 2012

114 Premis concurs narrativa 2012

114 El sofriment de Jesús. Robert Cilleros Mañé

116 Renunciar per ajudar. Maria Merino Plaza

118 Cartell Setmana Santa 2012

119 La Processó del 2012 al detall. Quim Mas Carceller

4

DETALL DEL PAS DEL DESCENDIMENT DE LA CREUCongregació del Venerat Cos de N.S. Jesucrist en el Descendiment de la Creu

Foto: Ram Giner Filella

5

SETMANASANTA 2013TARRAGONA

Setmana Santa i fe

Benvolguts confrares i tots en Jesucrist, nos-tre Senyor, mort i ressuscitat,

Estem immersos en l’Any de la Fe convocat pel papa Benet XVI. El nostre Sant Pare ens diu a la seva carta apostòlica Porta fidei que l’Any de la Fe “és una invitació a una autèntica i re-novada conversió al Senyor, únic Salvador del món. Déu, en el misteri de la seva mort i resur-recció, ha revelat en plenitud l’Amor que salva i crida els homes a la conversió de vida mitjan-çant la remissió dels pecats” (n. 6). Aquí toca un dels punts fonamentals: la necessitat d’una autèntica i renovada conversió com a resposta a la revelació de l’amor salvador de Déu.

En els Evangelis trobem preciosos relats en què els pecadors reben el perdó dels pecats, el fruit del qual és l’amor agraït vers aquell que ens ha reconciliat amb ell per la sang del seu Fill. La fe sempre porta la conversió agafada de la mà: “la fe és decidir-se a estar amb el Senyor per viure amb ell” (n. 10). No podem seguir les petges de Jesús sense el do de la fe i no podem viure com ell si no ens conver-tim sincerament. No n’hi ha prou a escoltar: cal obrir el cor.

Diu el Sant Pare també que “és l’amor de Crist el que omple els nostres cors i ens im-pulsa a evangelitzar” (n. 7). “El cristià no pot pensar mai que creure és un fet privat, sinó que l’acte de fe comporta un testimoniatge i un compromís públic” (n. 10). La invitació de Jesús sempre és davant nostre: “Vés, i tu fes igual” (Lc 10,37). Amb el vostre compromís en les confraries, germandats i associacions, esteu fent un treball molt important d’evangelització.

Moltes de les associacions i confrari-es de Setmana Santa van néixer al si de

gremis professionals que van trobar en aquesta estructura una forma eficaç i anònima d’exercir la caritat cap a aquells qui es trobaven en neces-sitat. Això és completament vàlid en els nostres dies i des d’aquestes línies vull fer una crida a la solidaritat a tothom per tal que obrim les nostres entranyes a tots aquells que coneixem i que es-tan patint de manera més greu les conseqüènci-es d’aquesta crisi.

Però lligada inseparablement amb la fe i la caritat es troba l’esperança. Tingueu fe, tingueu caritat i tingueu també esperança. El missatge de la Setmana Santa és ben clar en aquest aspecte: després del Divendres Sant hi ha el Diumenge de Resurrecció. És el missatge que també ens han deixat els nostres màrtirs, que van morir profes-sant la seva fe, perdonant aquells qui els mata-ven i alegres per l’esperança de la recompensa eterna.

Us desitjo a tots una Setmana Santa plena de la joia de la fe, del foc de la caritat i de la serenor de l’esperança. Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció. Bona Pasqua!

† JAUME PUJOL BALCELLSArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

6

CONFRARE DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE PEL CARRER SANT PAUFoto: Juan Luis Nogués Sánchez

7


D’ençà un 3 d’abril de l’any 1550, Dijous Sant, en què es va celebrar la primera pro-fessó del Sant Enterrament, tenim constància fefaent d’una tradició tarragonina arrelada en la memòria col·lectiva dels homes i dones que perdura a través dels segles.

Efectivament, la Setmana Santa de Tarra-gona ha esdevingut un dels símbols ances-trals de la nostra ciutat i s’ha convertit en una de les manifestacions més solemnes cele-brades i reconegudes arreu de l’Estat espa-nyol. Precisament aquest fet va motivar que l’any 1999 la Generalitat de Catalunya distin-gís la professó del Sant Enterrament amb el títol de festa tradicional d’interès nacional i el 2010 tota la Setmana Sant obtingué una distinció semblant, festa patrimonial d’inte-rès nacional.

Vivim temps canviants sobretot compli-cats per a l’economia de moltes llars. Els problemes econòmics i laborals afecten moltes persones. En aquests segles n’hem vist de tots colors i, no obstant això, la de-voció, l’espiritualitat i la tradició perduren en l’esperit de les tarragonines i tarrago-nins, passi el que passi.

Sens dubte, bona part de la pervivèn-cia d’aquesta manifestació és deguda a l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i a les diverses associacions, con-fraries, congregacions, germandats i gre-mis que aplega. Per aquest motiu aprofito l’avinentesa per encoratjar, felicitar i agrair la tasca que fa l’Agrupació d’Associaci-ons de Setmana Santa.

JOSEP FÈLIX BALLESTEROSAlcalde de Tarragona

Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

PLORA LA NIT Plora la nit amb llàgrimes de vidai el cel es tanca amb llums de processó,i un flam encès d’espurnes mut ens cridala sang ferida d’ombres i dolor.

Plora la nit amb cants plens d’agonia,i els ocells, fendint albes de ruboraquell sofrir, que a tots avergonyia,sembrava angoixa plena de temor.

Plora la nit amb llàgrimes de penaamb un esclat que, avui, es fa pregon.Quan Jesucrist cobert d’una mort plenavolava dins la Mare d’aquest món.

Plora la nit la mort de Jesucristquan neix un cel que mai ningú no ha vist.

Gòria Ganga2013

8

JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURESReial Germandat de Jesús Natzarè

Foto: Carles Mallol Parga

9


Espiritualitat, tradició i història

Cada any el repic de tambors pels carrers de pobles i ciutats ens indiquen que s’apropa la Setmana Santa; són els assajos de les con-fraries, que pocs mesos abans de la celebra-ció es preparen per acompanyar els misteris que recrearan els darrers moments de Jesu-crist a la Terra.

A la demarcació de Tarragona aquestes festes es caracteritzen per l’elegància i so-lemnitat. De fet, la Setmana Santa ha assolit oficialment categoria patrimonial en diversos indrets de les nostres comarques, i és una festivitat reconeguda i admirada per la ciu-tadania, sigui quin sigui el seu grau d’impli-cació.

Espiritualitat, tradició i història confluei-xen aquests dies per commemorar el mo-ment més important de l’any litúrgic cristià. És temps de reflexió i recolliment, de via-crucis, de processons i d’un vast i ric con-junt de pràctiques festives amb què petits i grans recorden la Passió, Mort i Resurrec-ció de Jesús.

Arribat aquest punt, és just reconèixer el paper clau de totes aquelles confraries i associacions que fan possible que l’esperit de la Setmana Santa continuï viu a casa nostra, i agrair la tasca de totes aquelles entitats que donen suport a aquesta fes-tivitat. Contribuïm a fer gran la festa i vis-quem-la amb plenitud i respecte.

JOSEP POBLET I TOUSPresident de la Diputació de Tarragona


10

COHORT ROMANA DE TARRAGONAFoto: Ram Giner Filella

11


Preservar el llegat de la Setmana Santa de Tarragona

Em demanen uns breus mots des de l’Agrupació d’As-sociacions de Setmana Santa de Tarragona, que aglutina totes les confraries i germandats de la nostra capital, Tarra-gona. Enguany l’Agrupació compleix 85 anys amb l’energia d’un jove que tot just comença. L’Agrupació d’Associa- cions de Setmana Santa du a terme una tasca primordial preservant el llegat d’uns dies, els dies sants, que definei-xen l’esperit de Tarragona. Ho fa mitjançant la publicació del llibre Setmana Santa, que any rere any ens apropa la història de les germandats, de les confraries, dels passos que cada Setmana Santa omplen els carrers de Tarragona de silenci i respecte.

La Setmana Santa de la Tarragona del segle xxi té molt a veure amb la del segle xx. Canvien certs escenaris, pot canviar la vestimenta dels creients que surten al carrer a acompanyar amb la fe els portadors i els armats, però no en canvia l’esperit.

Si fem un cop d’ull enrere, veurem com l’any 1928 el Sindicat d’Iniciativa i Turisme publicava el primer desple-gable en què es recollien tant les festes religioses com els actes populars. Es feia ressò d’un concurs de sarda-nes, focs artificials, la festa del corder pasqual, els aplecs i fins i tot una traca. 85 anys després, els nostres joves poden entrar en l’experiència de la Setmana Santa tar-ragonina a través d’Internet i expressar què signifiquen per a ells unes dates tan assenyalades en el calendari íntim i personal de qualsevol tarragoní i tarragonina, bé a través del certamen de fotografia jove o el concurs de dibuix, entre altres exemples.

Avui m’atreveixo a dir que, mentre l’Agrupació d’As-sociacions de Setmana Santa de Tarragona segueixi amb la seva magnífica tasca no mancaran tarragonins que, arribat el moment, vulguin posar-se la vesta i mos-trar a tot Tarragona, a tot Catalunya i a tot Espanya la bellesa de la celebració de la Setmana Santa a la nostra capital.

JORDI SIERRA VIUSubdelegat del Govern a Tarragona

Foto: Oriol Ventura Pedrol

SUBDELEGACIÓ DEL GOVERNA TARRAGONA

VIADEYRA(A l’estil de Cervera de Girona,

poeta del segle xiii)

Toca fort, toca ben clar, armat trompeta.

Toca fort, toca ben clar,que se senti des de lluny, armat trompeta.

Toca fort, toca ben clar,que Crist ja és crucificat, armat trompeta.

Que se senti des de lluny,de ben lluny el teu retruny, armat trompeta.

Que Crist ja és crucificatper tota humana maldat, armat trompeta.

De ben lluny el teu retruny,que ens posi el cor al puny, armat trompeta.

I que tota humana maldatvingui a nova humanitat armat trompeta.

Per Jesús crucificat, armat trompeta.

J. Sellés Ac

12

PENITENTS PEL PLA DE LA SEUFoto: Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco

13


Generalitat de CatalunyaDelegació del Govern

Ens començarem a endinsar en la prima-vera, s’anirà allargant el dia i, fugissera, com una avançada que explora el terreny, veurem una oreneta que ens observa. Des d’allà dalt veurà una munió d’homes i dones, com for-miguetes, en filera, afanyant-se a desfilar pels carrers d’una ciutat antiga, enmig d’un gran silenci. Aleshores potser farà un gir, s’enlai-rarà i tornarà amb les seves germanes, i els podrà dir que tot està en ordre, que un cop més la Setmana Santa de Tarragona ha ar-ribat puntual a la seva cita, i que milers de tarragonins i tarragonines de tota mena, de tot origen, condició i edat han volgut complir un cop més i participar en aquest acte de recolliment, de dolor, però també, i sobre-tot, d’esperança.

Quan passem tràngols difícils, perso-nals i col·lectius, necessitem una espe-rança. Necessitem tenir un bri de certesa que les coses milloraran, que aquests mals moments passaran i que no hauran estat debades, que ens faran més forts, més experimentats, més humils, més solida-ris, més comprensius. La Setmana Santa ens recorda que després de la mort hi ha una vida que segueix, que no ens hem de deixar vèncer per l’ara si som capaços d’imaginar un demà millor i si ens esfor-cem a fer-lo possible.

L’Agrupació d’Associacions de Set-mana Santa de Tarragona treballa molts mesos perquè puguem formar part d’aquest missatge. Cadascú des del nostre lloc, des de les pròpies vivències, des de la nostra intimitat, en un diàleg silenciós i intens. Com cada any. Com les orenetes a la primavera.

JOAQUIN NIN BORREDADelegat del Govern a Tarragona

Foto: Pere Amenós Basora

A JESÚS A L’HORT

Sentir-te com et sento en aquesta hora,voldria jo, Senyor, tota la vida:que no s’em quedi mai la fe adormidamentre estàs Tú suant sang redemptora.

La visió d’una mort aterradora,desprès de l’Oració, tens assumida,i es reanima el teu Ésser a midaque beus del calze que el pas rememora.

Pels carrers, Senyor, passes novament:Cada Divendres Sant et fas presentquan navegues, pregant, cap el teu port.

Senyor: si et manca ombra al teu desert,jo, que et segueixo amb el rostre cobert,voldria ser olivera del teu Hort.

Manuel Martell López(Versió en català de Lluís M. Salvat)

14

JESÚS DE LA PASSIÓGermandat de Nostre Pare Jesús de la Passió


15


Tots els qui em coneixeu sabeu que estimo la Setmana Santa. Hi participo des de fa molts d’anys i enguany, si Déu vol, m’hi veureu en diferents actes: en alguns, com a repre-sentant d’aquest ens o com a regidor; en d’altres, com un confrare més. Com és lògic, doncs, sóc un gran defensor de la celebració de la Setmana Santa, tant dins l’àmbit pri-vat com públic.

Però, a banda de la meva postura personal, em veig amb coratge de poder reivindicar aquesta celebració al carrer, d’una manera pública, a l’abast de tothom, fins i tot per a aquells que no senten la necessitat de participar-hi i la veuen com una cosa aliena.

A més del seu contingut espiritual, la Setmana Santa escampa pels carrers tota una lliçó de la nostra cultura i de les nostres arrels ancestrals. Veient la processó, la iconografia omple els carrers de Tarragona, els misteris expliquen la història de la detenció, jutjament i execució de Jesús a l’abast de tothom, fins i tot d’aquells que mai no han llegit l’Evangeli i dels nouvinguts que segueixen una altra religió. I estic convençut que tot i estar oberts a altres pensaments i cultures —que hi estem—, no és necessari ni convenient renunciar a la nostra per estar en pau amb tothom. És més, penso que l’hem de defensar, ni que només sigui per motius històrics i culturals.

Si hom no coneix mínimament la religió que s’ha practicat majoritàriament des del segle iii a Tarragona i a tot Europa, difícilment pot entendre la nostra cultura. Difícilment pot entendre el contingut del Museu Arqueo-lògic, de l’Amfiteatre o de la Catedral. Aquesta persona només serà capaç de veure coses, així de pobre serà el resultat.

Qui no té aquest mínim coneixement no pot enten-dre el nostre tarannà. I la Setmana Santa encara es presenta com un llibre obert davant tothom. És també per això que defenso i reivindico la celebració pública i popular de la nostra Setmana Santa, tan arrelada a Tarragona.

Bona Pasqua!

FREDERIC ADAN DOMÈNECHPresident del Consell Comarcal del Tarragonès


ETS

Oh, Jesús!

Ets solitud en el teu caminar.Ets reflex de senzillesa.Ets l’aire pur que ens envolta.Ets mirada de llum, que tot ho

transforma…

Ets símbol de fe,Ets promesa de vida,Ets passió…Ets presència divinaEts paraula d’amor, que ens porta la

pau.

Àngels Ferrando i Gómez

16

DETALL DEL PAS EL RETORN DEL CALVARIIl·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir, de Barcelona


17


Setmana Santa 2013

Un any més ens trobem a les portes de la Set-mana Santa. L’entrada de la nostra setmana gran omplirà de gent els carrers de Tarragona, són uns dies en què la devoció, el sentiment i la religiositat són els màxims protagonistes. Solemnitat, tradició i espiritualitat nodreixen, un any més, el tarannà la nostra ciutat rememorant la Mort i la Resurrecció de Jesucrist.

En el cas de la molt preuada Agrupació d’As-sociacions de la Setmana Santa a Tarragona, la seva tasca de suport i coordinació esdevé es-sencial per consolidar la Setmana Santa. Des del Port de Tarragona volem destacar, molt especial-ment, la seva fidelitat i respecte cap a la proces-só de Divendres Sant, tot silenci i admiració cap als passos que es manifesten en tota la seva intensitat.

Tanmateix, tot i que els diferents actes que conformen la Setmana Santa tenen un caràc-ter essencialment religiós, també es fa palesa la important dimensió social i cívica que assoleix. Tot plegat evidencia la capacitat que tenen les manifestacions religioses de cohesionar les co-munitats que els donen suport, fet cabdal en moments com els actuals, en què tant es ne-cessiten la fe i l’esperança.

La Setmana Santa a Tarragona és singular, especial per l’entorn i per la tradició. És única no només pel contingut, sinó també per l’em-premta que suposa, en el dia d’avui, mantenir vives les germandats, agrupacions i associa-cions que fan possible l’arrelament d’aquesta genuïna manifestació religiosa.

És per això que des de la presidència del Port de Tarragona vull encoratjar tots els membres de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa a Tarragona a viure acti-vament la Setmana Santa amb fe cristiana, devoció, honradesa i generositat.

JOSEP ANDREU I FIGUERASPresident del Port de Tarragona


NIT

Divendres Sant, nit de silenci.Passa Crist en solitud, clavat en la Creu.Nit de núvols que avui ploren i Crist

segueixen.Nit amb resplendor de lluna, que il·lumina

la nostra fe.

Nit de flaire de ciris, vestes i improperis,nit de sentiments i patiment.Avui és tot nit, nit de Divendres Sant,nit de silenci, nit de reflexió i de

recolliment.

Àngels Ferrando i Gómez

18

ÀNGEL DEL PAS L’ORACIÓ DE JESÚS A L’HORTAssociació La Salle de TarragonaFoto: Juan Luis Nogués Sánchez

19


AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONSDE LA SETMANA SANTA

Quantes vegades hem sentit de boca de recone-guts confrares o hem llegit en els escollits textos de prestigiosos escriptors o cronistes aquestes expres-sions en les quals s’unei-xen Tarragona i la Setmana

Santa com dues realitats inseparables. Per alguns, es

tracta d’una disquisició merament semàntica; per uns altres, solament un joc de paraules sense més transcendència.

Però allò realment cert, la veritat irrefutable, és que la nostra Setmana Santa és part inseparable de l’essència de Tarragona, si no l’ànima mateixa de la ciutat, per més que alguns considerin que aquesta celebració i el que comporta durant tot l’any, juntament amb altres festes de marcada essència religiosa, són més una rèmora del pas-sat que una altra cosa.

Els qui pensen així ignoren que aquesta ma-nifestació de genuïna i autèntica pietat popular ha modelat, amb paciència de segles, l’esperit dels tarragonins. I és que Tarragona, sense Déu, no s’entendria. Tarragona, sense fe, seria una ciutat sense ànima.

Aquesta festa, després d’un llarg i acurat procés de gestació, sota les atencions i els des-vetllaments de les nostres confraries, gremis, germandats, congregacions i associacions, neix amb l’explosió de goig el Diumenge de Rams i creix i mor en el cor mateix de la ciutat amb l’efímera existència d’una setmana. Tota una vida tancada en set dies. Així, una vegada i una altra, fins que Crist vulgui, per tornar a néixer cada primavera, a créixer i a morir en el mateix esplèndid escenari de la Part Alta.

Algú va dir, amb indubtable encert, que la nostra ciutat mai es lliura del tot. Ofereix concessions als qui aprofundeixen en la seva fisonomia d’aire i color. Però sempre queda intacta, nova i diferent. Tarragona, deia, és com el mar que l’acarona, un misteri infinit.

Aquesta novetat constant de Tarragona és igual a la de la nostra Setmana Santa.

Cap any és idèntic a l’anterior. Res és igual, essent el mateix. La Setmana Santa es converteix així en el sortidor inesgotable d’una font de la qual veu la Fe de gran part dels tarragonins.

El sant pare Benet XVI, en dirigir-se als joves de tot el món en el viacrucis celebrat el mes d’agost a Madrid en ocasió de les Jornades Mundials de la Joventut, va fer esment al “profit espiritual que té per als fidels la contemplació de les imatges sa-grades. En elles –deia el Papa– la fe i l’art s’harmo-nitzen per arribar al cor de l’home i convidar-lo a la conversió”. I remarcava que “quan la mirada de la fe és neta i autèntica, la bellesa es posa al seu servei i és capaç de representar els misteris de la nostra salvació fins a commoure’ns profundament i transformar el nostre cor”.

Només des d’aquesta mirada de la fe, neta i autèntica, es poden entendre els milers d’històries de relació personal que tenim amb les nostres imat-ges. Una relació que transcendeix a la mera bellesa material, ja que ens les mirem amb els ulls de l’àni-ma davant les quals sempre seran, per estimades, les millors i més belles, encara que no hagin sor-tit dels escultors més il·lustres ni hi pesi al damunt l’antiguitat dels segles.

Enguany, a l’octubre, Tarragona té el compromís i l’honor de mostrar el que és i el que representa la Setmana Santa, ja que organitzarem el XXVI Encu-entro Nacional de Cofradías Penitenciales.

Us animo a participar-hi activament perquè de ben segur que ens retrobarem i alhora compartirem la fe, la devoció i l’emoció, manifestades de la forma més bella possible, en el marc d’una ciutat única, que sembla dissenyada a mida perquè tingui lloc en els seus carrers i places la commemoració del drama de la Passió.

Que tingueu una bona Setmana Santa i millor Pasqua de Resurrecció.

JOAQUIM JULIÀ PANADÈSPresident de l’AASS de Tarragona

JUNTA DIRECTIVA DE L’AGRUPACIÓ 2013

Consiliari: Miquel Barbarà Anglès • President: Joan Joaquim Julià Panadès • Vicepresidents: Eulàlia Veà Mi-randa i Josep Maria Fortuny Miró • Secretari: Pere Ramon Armesto Benavent • Tresorer: Tomàs Palau Pedrol • Publicacions: Joan Rossell Carol • Fotografia: José Manuel Núñez Domínguez • Pintura: José Liébana Benítez • Dibuix escolar: Dolors Fontana Milà • Montserrat Aleu Calvet • Salvador Borrell Borràs • Joana Carrasco Forés • Josep Francesc Ferrer Val • Vicenç Gabriel Ascaso • Francesc García Colet • Jordi Gasol Virgili • Montserrat Hernández Caro • Pere Leal Granado • Lluís Oliver Moltanban • Víctor Pomerol Español • Eduard Seriol Cabis-col • Joan Seritjol Tomàs • Óscar Iván Trigos Rodríguez • Josep Ramon Tules Armela • Cronista: Josep Maria Sabaté Bosch • Coordinador publicacions i web: Quim Mas Carceller

20

CRIST DELS PENITENTS Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist


21


PROGRAMA D’ACTESSETMANA SANTA 2013

Divendres 15 de febrer a les 20.30 h. Església de Sant Agustí. PRESENTACIÓ DEL CARTELL DE LA SETMANA SANTA 2013, confeccionat a partir d’una una fotografia de PERE AMENÓS BASORA. En acabar, en el marc del III Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT a càr-rec del Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral. Organitza: Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

Dimarts 19 de febrer a les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor (Jesús i Maria) CONFERÈNCIA QUARESMAL, a càrrec del germà JOSEP CANAL. Organitza: Associació La Salle de Tarragona.

Dijous 21 de febrer a les 20 h. Sala d’ac-tes de l’Antiga Audiència (plaça del Pallol). PRESENTACIÓ DEL LLIBRE PROGRAMA DE L’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS DE SETMANA SANTA DE TARRAGONA 2013, a càrrec del Sr. ANDREU MUÑOZ MELGAR.

Divendres 22 de febrer a les 20 h. Església de Sant Agustí. Presentació de la Setmana Santa de Medina del Campo. Organitza: Agrupació d’ASST. En acabar, i en el marc del III Festival de Música de Setmana Santa CONCERT a càrrec de la COBLA DE MINISTRERS DE LA CIUTAT DE TARRAGONA, organitzat per la Il·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir.

Penitents pel Pla de la Seu. Foto: TARRACOIMATGE

22

Dissabte 23 de febrer a les 20 h. Antiga Audiència (plaça del Pallol). XXI VISIONS DE SETMANA SANTA – TARRAGONA 2013, amb la participació de la JUNTA DE HERMANDADES Y COFRADÍAS DE SEMANA SANTA DE LA CIUDAD DE TERUEL (Aragó). En farà la presen-tació el Sr. FERNANDO BALEN ROUSSELET. Organitzen: Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona i la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió.

Diumenge 24 de febrer a les 12 h. Barri marí-tim d’El Serrallo. En el marc del III Festival de Música de Setmana Santa, passacarrers i concert de la Banda de Música de Medina del Campo. Organitza: Agrupació d’ASST.

Dilluns 25 de febrer a les 20 h. Sala d’actes de l’Antiga Audiència (plaça del Pallol). Presentació del programa de la GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO, a càrrec del Sr. ALBERT ABELLÓ HIERRO.

Dijous 28 de febrer a les 20 h. Església gòtica de Sant Llorenç. Presentació del programa del GREMI DE PAGESOS DE SANT LLORENÇ I SANT ISIDRE, a càrrec del pare ENRIC PUIG JOFRE.

Divendres 1 de març a les 20 h. Església de Sant Agustí. En el marc del III Festival de Música

de Setmana Santa, CONCERT de la BANDA UNIÓ MUSICAL DE TARRAGONA. Organitza: Agrupació d’ASST.

Dissabte 2 de març a les 17 h. Des del Palau Firal i de Congressos sortirà la IV TROBADA ESTATAL DE BANDES 2013, fins a la plaça de les Cols. Organitza: GREMI DE MAREJANTS.

A les 19 h. Des de la Catedral, PROCESSÓ pre-sidida pel Sant Crist que es guarda a la sagristia de la Catedral, en commemoració dels 110 anys de la fundació de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, que recorrerà els carrers de la Part Alta fins a l’església de Sant Miquel del Pla, per retor-nar de nou a la Catedral. A Sant Miquel del Pla, funció religiosa i adoració del Sant Crist.

Dijous 7 de març a les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat Cor - Jesús i Maria (car-rer Méndez Núñez). Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, a càrrec del Sr. MIQUEL SANCHIS BERNABEU.

Divendres 8 de març a les 20 h. Saló d’actes de la Llotja del Peix - Confraria de Pescadors. Presentació del programa de l’ASSOCIACIÓ DEL PAS DE LA PRESA DE JESÚS-CONFRARIA DE PESCADORS, a càrrec del Sr. JOSEP PAPIÓ TORRAS.

CINQUÈ DISSABTE DE QUARESMA. Viacrucis del Serrallo. Foto: FER-VI

23


PROGRAMA D’ACTES

A les 21 h. Església de Sant Agustí. En el marc del III Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT de la BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE DE TARRAGONA. Organitza: Agrupació d’ASST.

De divendres 8 de març a diumenge 7 d’abrilMoll de Costa, tinglado núm. 1. Exposició com-

memorativa dels 300 anys del Gremi de Marejants. Organitza: Gremi de Marejants

Dissabte 9 de marçA les 12 h. Església de Sant Miquel del Pla.

TAULA RODONA, amb el títol “Setmana Santa a Tarragona, cap a on anem i com hi anem”. Moderador: Carles Llorach.

A les 19 h. A la ciutat de Palència (Castella-Lleó): VISIONS DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA. Organitzades per l’Agrupació d’ASST i la Congregació del Descendiment.

A les 20.30 h. Església parroquial de Sant Pere del Serrallo. Presentació del programa del GREMI DE MAREJANTS, a càrrec del Sr. JOAN MENCHON BES

Dilluns 11 de març CONCURS DE PINTURA 2013. De 18 h a 20 h i al Pati de Jaume I de l’Ajuntament de Tarragona: termini de la recepció d’obres per al concurs.

Dimarts 12 de març a les 20.15 h. Església de Natzaret. Presentació del programa de la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT, a càrrec de la Sra. MARIA MARTÍ BAIGET.

Dimecres 13 de març a les 20.15 h. Col·legi d’Advocats i Farmacèutics de Tarragona (car-rer Enric d’Ossó). Presentació del programa de la CONGREGACIÓ DEL VENERAT COS DE JESUCRIST EN EL DESCENDIMENT DE LA CREU, a càrrec del Sr. QUIM MAS CARCE-LLER.

Dijous 14 de març a les 20 h. Església de Natzaret. Mn. NORBERT MIRACLE FIGUEROLA presenta el programa revista LA SANG 2013, confeccionada per la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST.

Divendres 15 de març a les 20.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari (carrer Pau del Protectorat, 36). Presentació del programa de la COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, a càrrec de Mn. JOSEP QUERALTÓ SERRANO.

Dissabte 16 de març a les 18.30 h. Parròquia de Sant Joan Baptista. Presentació del progra-

DIVENDRES DE DOLORS. Viacrucis del Gremi de Pagesos. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

24

ma de la GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ, a càrrec de Mn. DANIEL BARENYS LLAURADÓ.

A les 19.30 h. VIACRUCIS per l’interior de l’església de Sant Pere del Serrallo. En acabar, PROCESSÓ, que recorrerà els principals carrers del barri. Itinerari: plaça Bisbe Bonet, Trafalgar, Salou, Sant Joan, Sant Pere, Trafalgar i plaça Bisbe Bonet. Hi participaran els armats del Gremi de Marejants, els passos Presa de Jesús (Confraria), Sant Sopar i Sant Enterrament (Marejants), el Sant Crist de l’església de Sant Pere i la Creu dels

Improperis de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume, de Reus. Seran acompanyats per les ban-des de tambors de les confraries del Serrallo.

Diumenge 17 de marçA les 12 h. A l’Amfiteatre, Presentació dels nous

uniformes dels Armats de la Reial i V. Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J.

A les 18 h. Església de Sant Miquel del Pla. CONCERT a càrrrec de la Banda de cornetes, gaites i timbals i de la Banda infantil de la Reial Germandat de Jesús Natzarè.

A les 19 h. Parròquia de Sant Pere i Sant Pau. CONFERÈNCIA a càrrec de Mn. Joan Magí Ferré. Organitza: Arquebisbat de Tarragona.

Dilluns 18 de marçA les 19 h. Pati de Jaume I de l’Ajunta-

ment. Lliurament de premis del CONCURS DE PINTURA i inauguració de l’exposició que estarà oberta del 18 de març al 5 d’abril.

Dimarts 19 de març a les 20 h. Església de Sant Miquel del Pla. Presentació del programa de la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, a càrrec del Sr. JOSEP POBLET TOUS.

Dijous 21 de març a les 20 h. Església de Sant Agustí i organitzada per la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Mare de Déu de la Soledat, CONFERÈNCIA QUARESMAL, a càr-rec de l’Excm. i Rvdm. SEBASTIÀ TALTAVULL ANGLADA.

Divendres 22 de març a les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRUCIS per l’interior de l’esglé-sia. A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta. Organitza: GREMI DE PAGESOS DE SANT ISIDRE.

• Hi participen: armats del Gremi de Pagesos, els passos la Pietat i Sant Sepulcre, del Gremi de Pagesos, i el Sant Crist, de la secció de les Senyores de la Pietat.

• Itinerari: Arc de Sant Llorenç, les Coques, Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria, plaça del Rei, Santa Anna, plaça del Fòrum, Merceria, plaça del Peix, Mercè, pla-ça de Sant Antoni, Descalços i església de Sant Llorenç.

Dissabte 23 de març a les 19.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari (carrer Pau del Protectorat, 36) VIACRUCIS per l’interior de l’església. Organitza: COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA.

DIUMENGE DE RAMS. Benedicció de Palmes. Foto: Carles Mallol Parga

DISSABTE DE PASSIÓ. Viacrucis Cofradía del Cristo del Buen Amor. Foto: FER-VI

25


PROGRAMA D’ACTES

A les 20 h. Església gòtica de Sant Llorenç. Tradicional CONCERT SACRE, a càrrec del COR L’ÀNCORA. Organitza: GREMI DE PAGESOS.

Del diumenge 24 de març al dissabte 29 d’abril MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE

LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFERENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, or-ganitzada per l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, amb l’horari d’obertura següent: A la Catedral, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla i església de Natzaret, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari: Diumenge de Rams, de 10.15 a 11.30 h i Dimecres Sant, de 17 a 19 h (per concertar altres horaris de visites en aquesta església, truqueu al telèfon 977 229 630).

DIUMENGE DE RAMS, 24 de març a les 11 h. Al carrer de les Coques i organitzada pel Capítol de la Catedral. Solemne BENEDICCIÓ DE PALMES I RAMS. Tot seguit, PROCESSÓ DE PALMES I RAMS pel carrer de les Coques i el pla de la Seu fins a l’interior de la Catedral.

A les 11.30 h. A l’altar major de la Catedral. Missa Pontifical de Diumenge de Rams, presidida per l’arquebisbe, Dr. Jaume Pujol i Balcells. Durant l’Ofertori, el GREMI DE MAREJANTS lliurarà el

ciri pasqual en nom de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

A les 13 h. Al saló de plens de l’Ajuntament. Organitzat per l’AJUNTAMENT DE TARRAGONA i l’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS, PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA 2010, a càrrec del Sr. ALBERT VALLVÉ NA- VARRO.

A les 16.30 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS, amb el pas Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.

• Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ

• Itinerari: plaça de l’església de Sant Joan Baptista, Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça Corsini, Cañellas, Rambla Nova (tram central), Unió i Mitja Lluna.

A les 19 h. Església de Natzaret. VIACRUCIS pel recinte emmurallat i la Part Alta.

• Organitza: REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG.

• Itinerari: plaça del Rei, Portella, Granada, portal de Sant Antoni, passeig de Sant Antoni, Torroja, interior del Passeig Arqueològic, por-tal del Roser, plaça del Pallol, Cavallers, Major,

DIUMENGE DE RAMS. Pas de l’Entrada de Jesús a Jerusalem. Processó de Diumenge de Rams. Foto: Carles Mallol Parga

26

Merceria, Pare Iglésias i pla de la Seu. A l’interior de la Catedral es fa una breu predicació i els fidels veneren la imatge del Sant Crist mentre canten l’Stabat Mater. En acabar, la imatge és conduïda novament a l’església de Natzaret, acompanyada amb el cant del Miserere pel pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, la Nau i plaça del Rei.

DILLUNS SANT, 25 de març a les 10.30 h. A la Catedral MISSA CRISMAL, organitzada pel Capítol de la Catedral.

A les 19.30 h. A l’ermita de sant Magí (Portal del Carro), celebració de l’Eucaristia.

A les 20.15 h. Des de la mateixa ermita, VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta.

• Organitzen: ASSOCIACIÓ LA SALLE, CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT i IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR.

• Itinerari: Portal del Carro, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, Pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, Pla de la Seu, Nou del Patriarca, plaça Pescateries Velles, Mercè, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç i Portal del Carro.

DIMARTS SANT, 26 de març a les 19 h. A l’església de Sant Francesc i organitzada per la

REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ, missa i VIACRUCIS a l’interior de l’església.

A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Hi participen un escamot dels armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang, els tres passos —El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despullat de les seves Vestidures—, un grup de penitents amb la creu al coll i el Sant Crist, acompanyats pel Cor d’Aspi-rants, la Banda de cornetes, timbals i sacs de ge-mecs de la Germandat i una formació musical de ministrers.

DIMECRES SANT, 27 de març a les 19 h. A l’església de Sant Joan Baptista. RÉS DEL ROSARI DEL DOLOR i predicació.

A les 19.45 h. Des de la plaça de Sant Joan Baptista PROCESSÓ DEL DOLOR.

• Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ.

• Hi participen: armats de la Confraria de la Creu, de Torredembarra, seguits dels cinc pas-sos corresponents al Rosari del Dolor: L’Oració a l’Hort (Associació La Salle), La Flagel·lació (R. i V. Congregació de la Pma. Sang), Ecce-Homo (Germandat del Sant Ecce-Homo), El Cirineu (Reial Germandat de Jesús Natzarè) i Jesús de la

DIUMENGE DE RAMS. Viacrucis de La Sang per les muralles. Foto: Carles Mallol Parga

27


PROGRAMA D’ACTES

Passió i Sant Crist (Germandat de N. P. Jesús de la Passió).

• Itinerari: Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, pla-ça de Corsini, Cañellas, Rambla Nova, Unió i Mitja Lluna.

• Nota: Durant la processó no es poden esten-dre les cues de les vestes. Es demana, si és possi-ble, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla.

DIJOUS SANT, 28 de març cada associació de Setmana Santa organitza les celebracions de la MISSA DE DIJOUS SANT a les respectives esglésies i parròquies de la ciutat. A la Catedral se celebrarà a les 20 h, presidida per l’arque-bisbe.

A les 20 h. A l’església de Natzaret i després de l’ofici de Dijous Sant, torns de GUÀRDIA D’HONOR dels armats de la Sang al Santíssim Sagrament.

A les 21 h. A l’església de Sant Pere del Serrallo, torn de Vetlla i Hora Santa. Els armats del Gremi de Marejants faran torns de GUÀRDIA D’HONOR davant el Santíssim Sagrament.

DIVENDRES SANT, 29 de març a les 0.15 h. VIACRUCIS fins al santuari del Loreto.

• Organitza: GERMANDAT DEL SANT ECCE-HOMO I ASSOCIACIÓ JUVENIL LORETO.

• Itinerari: avinguda Maria Cristina (davant de l’edifici de Sanitat), carretera del Cementiri, camí Vell del Llorito fins a arribar al santuari del Loreto. (En acabar es disposa d’un servei d’auto-cars per retornar a Tarragona.)

A les 6 h. A la Catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la bufetada”.

A les 6.15 h sortiran de l’església de Natzaret, encapçalats per la Creu dels Penitents, el Sant Crist de la Sang, acompanyat de congregants i representants de les confraries tarragonines, amb vesta i cucurulla, per dirigir-se a la S.E. Catedral, on s’iniciarà el VIACRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta.

• Organitza: REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG.

• Itinerari: pla de la Seu, les Coques, Sant Pau, pla de Palau, Guitarra, plaça de Sant Joan, baixa-da del Roser, Salines, Sant Domènec, plaça de la Font, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

VIACRUCIS PARROQUIALS: A les 9 h, a Sant Francesc, amb l’assistència de la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ. A les 10 h, a Sant Joan Baptista, amb la GERMANDAT DE N. P. JESÚS DE LA PASSIÓ; a Sant Pau, amb la

DILLUNS SANT. Viacrucis des de Sant Magí. Foto: Jordi Amenós Basora

28

CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT; a Sant Pere, amb el GREMI DE MAREJANTS, i a la ba-sílica de Santa Maria del Mar, de Barcelona, amb la IL·LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀRTIR (maginets).

El Museu Bíblic Tarraconense ofereix una jor-nada de portes obertes d’11 a 13 h (entrada gra-tuïta). a les 12 h. A la Santa Església Catedral. ACCIÓ LITÚRGICA DE DIVENDRES SANT.

A les 12.30 h. Des de l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro): SERMÓ DE LES SET PA- RAULES, organitzat des del 1957 per l’ASSOCIA-CIÓ LA SALLE i retransmès per Tarragona Ràdio amb la participació de la CORAL MOS CANTARS.

A les 16.00 h. Des de l’església de Natzaret sortiran els Armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang per iniciar la RECOLLIDA de misteris a la Rambla Nova, car-rer Unió i Part Alta de la ciutat i traslladar-los a la plaça del Rei. Cada confraria situarà els seus misteris als llocs determinats per rebre les reve-rències als horaris assignats:

Primera recollida: Rambla Nova –sector cen-tral– i plaça de la Font

• A les 16.05 h. a la coca central del tram Sant Agustí-Unió: Sant Enterrament i Sant Sopar (Gremi de Marejants).

• A les 16.15 h. A la plaça de la Font: L’Oració a l’Hort i Vetlleu i Pregueu (Associació La Salle) i La Presa de Jesús (Confraria de Pescadors).

Segona recollida: Rambla Nova –sectors oest i est– i Unió

• A les 16.40 h. Tram Unió-Canyelles: Cristo del Buen Amor i Ntra. Sra. de la Amargura con San Juan Evangelista (Cofradía del Cristo del Buen Amor)

• A les 16.50 h. Carrer Unió: Jesús de la Passió (Germandat N. P. Jesús de la Passió).

• A les 17.00 h. Tram Adrià-Roger de Llúria: Jesús és Despullat de les seves Vestidures, Jesús Natzarè i El Cirineu (Reial Germandat de Jesús Natzarè), i Retorn del Calvari (Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona).

Itinerari d’ambdues tandes: Rambla Nova, Sant Agustí, Portalet, plaça de la Font, Cós del Bou, Baixada de la Pescateria (on es fa la tradici-onal pujada de misteris) i plaça del Rei.

Tercera recollida: Part Alta• A les 17.35 h. A les Coques: Ecce-Homo

(Germandat del Sant Ecce-Homo) i Descendiment de la Creu (Congregació del Descendiment de la Creu).

• A les 17.45 h. A la plaça de la Pagesia: La Pietat i Sant Sepulcre (Gremi de Pagesos).

DIMARTS SANT. Viacrucis dels Natzarens. Foto: FER-VI

29


PROGRAMA D’ACTES

• A les 17.55 h. Al pla de la Seu: La Soledat (Congregació de la Mare de Déu de la Soledat). Itinerari de la tercera recollida: les Coques, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENTA les 19.30 h. Des de l’església de Natzaret,

a la plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, de-clarada FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NACIONAL per la Generalitat de Catalunya, organitzada per la REIAL I VENERABLE CONGREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Hi parti-cipen els Armats de la Sang i les dotze associa-cions de Setmana Santa que acompanyaran els respectius passos (vint en total).

• Itinerari: plaça del Rei, Portella, passeig de Sant Antoni, portal de Sant Antoni, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, pla de la Seu, les Coques, Pare Iglesias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, plaça de la Font, Bocacalle, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

DIMECRES SANT. Processó del Dolor. Foto: FER-VI

DIJOUS SANT. Cerimònia del rentat de peus a la CatedralFoto: Carles Mallol Parga

30

ORDRE DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT

1. Cohort Romana. 2. Bandera Negra de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i matraques. 3. Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. 4. Associació La Salle, amb els passos L’Oració a l’Hort i Vetlleu i Pregueu. 5. Confraria de Pescadors, amb el pas Presa de Jesús. 6. Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb el pas La Flagel·lació. 7. Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista. 8. Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas Ecce-Homo. 9. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, amb el pas Jesús de la Passió. 10. Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despullat de les seves Vestidures. 11. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb la Creu dels Penitents, i penitents amb im-properis amb el pas Crist dels Penitents. 12. Sant

Crist de la Sang. 13. Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, amb el pas Descendiment de la Creu. 14. Gremi de Pagesos, amb el pas La Pietat. 15. Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, amb el pas Retorn del Calvari. 16. Gremi de Marejants, amb el pas Sant Enterrament i es-corta romana del Gremi. 17. Gremi de Pagesos, amb el pas Sant Sepulcre i armats del Gremi. 18. Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas La Soledat. 19. Bandera Principal de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb acompanyants. 20. Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona, acompanyat dels capi-tulars. 21. Presidència de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. 22. Corporació municipal. 23. Autoritats provinci-als. 24. Banda Unió Musical de Tarragona.

DISSABTE SANT, 30 de març a les 18.30 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ DE LA SOLEDAT, organitzada per la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE

DIJOUS SANT. Monument al Santíssim de la Catedral. Foto: Carles Mallol Parga

31


PROGRAMA D’ACTES

LA SOLEDAT. Hi participa el pas de La Soledat acompanyat solament per les senyores de la Congregació, amb vesta, i per les senyores convi-dades que pertanyen a les altres associacions tar-ragonines, de rigorós vestit negre i mantellina, i la Coral Augusta.

• Itinerari: plaça del Rei, Nau, Major, Merceria, Pare Iglésias i pla de la Seu. Després de la funció religiosa amb la Corona Dolorosa i predicació, surt de la Catedral per retornar a l’església de Natzaret, seguint pel pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

A les 19 h. Carrer Major. Inici de la tradicional cantada de CARAMELLES per tota la ciutat, or-ganitzada pel COR GREGAL.

A les 22.30 h. VETLLA PASQUAL a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada, or-ganitzada pel Capítol de la Catedral. També a la mateixa hora se celebrarà a totes les parròquies de la ciutat l’acte culminant de la Setmana Santa amb l’assistència de les respectives associacions de Setmana Santa.

Després de la Vetlla Pasqual, cantada de CARAMELLES interpretada pel COR GREGAL, a la sala dels canonges de la Catedral. El diu-menge al matí actuaran pels carrers del Ser-rallo.

DIUMENGE DE PASQUA, 31 de març a les 11 h. A la Catedral, OFICI DE PASQUA.

Divendres 5 d’abril de 18 h. a 20 h. Pati de Jaume I de l’Ajuntament. Recollida d’obres no premiades del CONCURS DE PINTURA.

Divendres 12 d’abril a les 20 h. Al Seminari Pontifici. III CONFERÈNCIA PASQUAL “El Santo Grial: mito y realidad” a càrrec de JORGE MANUEL RODRÍGUEZ ALMENAR. En acabar, III CONCERT PASQUAL a càrrec del COR JOVE DELS AMICS DE LA CATEDRAL. Organitza: Agrupació d’ASST i Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem.

Diumenge 30 de maig Festivitat de Corpus Christi. A les 18 h, a la Catedral, missa i a les 19 h, PROCESSÓ DE CORPUS, organitzada pel Capítol de la Catedral. A les 20 h, a la seu de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona,

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de l’Ecce Homo al Llorito. Foto: Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco

32

celebració de la diada de Corpus amb coca de ci-reres.

Terminis d’admissió de les obres dels concur-sos: Divendres 3 de maig a les 20 h. Tots, DIBUIX ESCOLAR I NARRATIVA 2013 i FOTOGRAFIA COLOR I JOVE 2013, al local social de l’Agrupa-ció d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona (carrer de les Coques, número 1-C).

Veredictes i lliurament dels premis:Dijous 9 de maig. A les 19 h al mateix local,

veredicte del CONCURS DE DIBUIX.Dimarts 10 de maig. A les 20 h al mateix lo-

cal, veredicte dels CONCURSOS DE FOTOGRA- FIA.

Divendres 17 de maig. A les 20 h al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de La Sang per la plaça de la Font. Foto: Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco

DIVENDRES SANT. Funció de les Set Paraules. Foto: Quim Mas Carceller

DIVENDRES SANT. Acció litúrgica a Natzaret. Foto: FER-VI

33


PROGRAMA D’ACTES

TARDA DE DIVENDRES SANT. Recollida del pas de La Soledat al Pla de la Seu. Foto: Carles Mallol Parga

TARDA DE DIVENDRES SANT. Recollida de passos a la plaça del Rei. Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

34

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. El pas Vetlleu i Pregueu al portal de Sant Antoni. Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

4), lliurament de premis del CONCURS DE FOTOGRAFIA. A continuació, inauguració de l’exposició dels CONCURSOS DE FOTOGRAFIA. Estarà oberta del 17 al 31 de maig.

Dissabte 1 de juny. A les 18 h, al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau 4), lliurament dels premis del CONCURS DE NARRATIVA I CONCURS DE DIBUIX 2013. L’exposició de dibuix estarà oberta en aquest es-pai de l’1 al 16 de juny. Horari: de 10 a 20 h.

Devolució obres no premiades del concurs de fotografia: Dijous 4 de juny, al carrer de les Coques, 1-C, de 18 h a 20 h.

Dissabte 6 de juliol a les 21 h. A la Llotja del Peix. Trobada de germanor de les confraries 2013. Organitza: Associació del Pas de la Presa de Jesús.

Divendres 23 de setembre PROCESSÓ DE SANTA TECLA, organitzada pel Capítol de la Catedral. El Braç de Santa Tecla serà dut per membres de les confraries de la ciutat.

Del divendres 18 al diumenge 20 d’octu-bre al Centre Tarraconense El Seminari (carrer Sant Pau 4) i a la Catedral se celebrarà el XXVI ENCUENTRO NACIONAL DE COFRADÍAS, or-ganitzat per l’Agrupació d’ASST.

Divendres 29 de novembre a les 20 h. Saló de sessions de l’Ajuntament de Tarragona. ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS A LA FIDELITAT 2013. A les 21.30 h Hotel Imperial Tarraco, sopar de germanor.

Divendres 13 de desembre a les 21 h. Al local social de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona celebrem el Nadal.

Les dades del programa estan tancades el 4 de febrer de 2013. Tota modificació posterior a aquesta data es podrà consultar al telèfon de l’Agrupació (977 22 96 30) els dimarts i dijous de 18 a 20 h.

35


PROGRAMA D’ACTES

VETLLA PASQUAL A LA CATEDRAL. Foto: Carles Mallol Parga

DISSABTE SANT. Processó de la Soledat dins la Catedral. Foto: Carles Mallol Parga

VETLLA PASQUAL A LA CATEDRAL. Foto: Oriol Ventura Pedrol

36

RECORREGUT DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT 2013

VENDA DE TIQUETS PEL LLOGUER DE CADIRES 2013Lloc de venda: Antic Ajuntament, carrer Major, 39Dies: del 26 al 28 de març: de 12 a 14 h. i de 18 a 20 h.Divendres Sant, 29 de març: d’11 a 14 h. i a partir de les 17 h.NO ES FARÀ RESERVES DE CADIRES.

PREU DE LES CADIRES: 6 i 7 p

Telèfon i fax d’informació de l’Agrupació d’Associacions:

977 22 96 30e-mail: [email protected]

RECORREGUT PROCESSÓ

DIRECCIÓ PROCESSÓ

ACCÉS AL RECORREGUT MONUMENTAL AMBULANCIA ACCÉS RESTRINGIT ALS

VIANANTSSORTIDES DEL CIRCUIT PROCESSIONAL

CADIRES

JAUM

E I

MALLORCA

ALGU

ER

PLAÇA

DE

BRAUS

ESPINACH

SANT PERE

GRAVINATRAFALGAR

PÇA. BISBE

BONET

PGE . S.P

RÒSP E R

CAL

LAO

SAN

T AN

DREU

SAN

T

JO

AN

SALO

ULE

PANT

AVINGUDA RAMÓN Y CAJAL

AVINGUDA RAMON Y CAJAL

AVIN

GUDA

P

RAT

DE

LA

RIB

A

PERE

MAR

TELL

PERE

MAR

TELL REIAL

REIALLEON

MARLEON

MAR

DEL

VAPO

R

FERR

ER I

DURA

N

EIVISSACAPUTXINS

SEVILLA

PGE. FORNS

DOCTOR ZAMENHOF

SMITH

NOU

DE S

ANTA

TEC

LA

SANT

FÈL

IXRE

BOLL

EDO

NOU

DE S

ANT

PAU

APOD

ACA

SANT MIQUELS. JOSEP

COME

RÇ

SANTIYÁN

OROSI

BARCELONA

PAU

DEL

P

ROTE

CTOR

AT

GENE

RAL

CO

NTRE

RAS

SANT MIQUEL

TORRES JORDI

FRAN

CESC

B

ASTO

S MALLORCA

EIVISSA

PASS

EIG

DE

LA

IN

DEPE

NDÈN

CIA

MO

LL D

E L

LEVA

NT

MOLL DE PESCADORS

PLAÇA DE LA

PEDRERA

PLAÇA

GENERAL

PRIM

GASÒMETRE

UNIÓ

MÉND

EZ

N

ÚÑEZ

ADRI

À

ROGE

R

DE

LL

ÚRIA

SOLE

R

CRIS

TÒFO

R CO

LOM REDING

GOVERNADOR GONZÁLEZ

ARMANYÀ

PONS D'ICART

REDING

PLAÇA

CORSINI

PGE.

COB

OS

AV . P

SOLE

R

PARE PALAU

HIGINI ANGLÈS

BAIXADA DE T

ORO

PASSEIG M

ARÍTIM R

AFAEL D

E CASANOVA

S

PLATJA

ROBERT D'AGUILÓ

CAMÍ DE LA CUIXA

TAQUÍGRAF MARTÍ

PARC DE LA CIUTAT

PLAÇADELS

INFANTS

CAST

AÑOS

CAST

ELLA

RNAU

MIS

ERIC

ÒRDI

A

NOU S. OLEGUER

PLAÇADELS

CARROS

A. CLAVÉ

MOLL DE COSTA

ESTANISLAU FIGUERES

CAST

AÑOS

CARTAGENA

SANT MAGÍ

CARDENAL CERVANTES

LLEIDA

PIN I

SOL

ER

BARÓ IV TORRES

C N 340 a

València 251 Km

AVINGUDA DE ROMA

PLAÇA

IMPE

RIAL TARR A C O

AVIN

GUDA

D

'ANDO

RRA

ENRIC D'OSSÓ

DOMÈ

NECH

GUAN

SÉ

SOLE

R MOREY

AVINGUDA PRESIDENT COMPANYS

AVINGUDA PRESIDENT MACIÀ

PERE

MAR

TELL

CARD

ENAL

VIDA

LI B

ARRA

QUER

PLAÇA

D'ORLEANS LA PO

PULA

RMAR

QUÈSDE GUAD -EL -JELÚAV

INGUDADE

L 'ARGENT INACOVADONGA

BALMES

GOYA MORERA

PRESÓ

SORTIDA33

DOCTOR MALLAFRÉ

AVINGUDA DE CATALUNYA

AVIN

GUDA

M

ARQU

ÈS

D

E

MONT

ULIU

MOSSÈN SALVADOR RITORT I FAUSPÇA. DE LA SALLE

PIN I

SOL

ER

SANT

A

JOAQ

UIMA

D

E

V

EDRU

NA

SANT ANTONI MA. CLARET

SANTANTONI

MA.

CLARET

UNIVERSITAT

CAMÍ DE

L'ARRABASSADA

PAU CLARÍS

JOAN

B.

PL

ANA

T

P

P

PP

PASSEIG MARÍTIM RAFAEL DE CASANOVAS

P

PP

P

P

T

ència

F.F.C.C. a València

u 10 Km

F.F.C.C. a Lleida

PASSEIGMARÍTIM

RAFAELDE

CASANOVAS

P

ROVI

RA

I VI

RGILI

CARD

ENAL

VID

AL I

BARR

AQUE

R

RIU

F

RA

NC

OLÍ

A Barcelona

i València

per AUTOPISTA A-7

HOSPITAL

DE TARRAGONA

Joan XXIII

T

P

JOAN

ANTO

NIGU

ÀRDI

AS

JOSEP GRAMUNT I SUBIELA

POLIESPORTIU

CAMÍ DE LA PLATJA

DE

LS COSSIS

PASSEIG

PLATJA DELS

JOHANN SEBASTIAN BACH

ENRIC GRANADOS

LUDWING VAN BEETHOVEN ANTONIO VIVALDI

GIUSEPPE VERDI

JOSE

P M

A.

CAS

A DE

MUL

LER

AVINGUDADE

WOLFANGAMADEUS

MOZART

N.24

0 a L

leida

91 K

m

a S

arago

ssa

231 K

m

a M

adrid

534

Km

RAMBLA NOVA

FON

TD

ELCENTENA

RI

PASSEIGD'ESP ANY

A

FORTÍ DE

SANT JORDI

FORTÍ DE

LA REINA

MA

R

ME

D

I TE

RR

ÀN

I A

PUNTA DEL

MIRACLE

COVA

DEL GOS

PUNTA

GROSSA

COVA DE

SANT MAGÍ

PAS

ROIG I BERGADÀ

J. IR

LA

JOANA JUGAN

PLAÇA

PONENT

VAPO

R

POM

PEU

FABR

A

P

COSSIS

FÒRUM ROMÀ

T

NECRÒPOLIS

CN

340a

Barcelona 98 Km

AEROPORT 10 Km

TERMINAL

D'AUTOBUSOS

RAMBLA NOVA

ENG.

CAB

ESTA

NY

VIA AUGUSTA

i

ZONA ESCOLAR

ERMITA

DE LA SALUT

P+

POLICIA

NACIONAL

GUARDIA

URBANA

JUTJATS

MERCAT

+

+HOSPITAL

CASA BLANCA

El SerralloESTACIÓ

MARÍTIMA

P

P

VIAL DE WILLIAM J. BRYANT

DOCTOR BATTESTINI

H

H

PLAÇA

ALCALDE

LLORET

CORREUS

LLUIS DOMÈNECH

B A R R A N CD E

T E R R E SC A V A D E S

F.F.C.C. a Barcelona

ESTACIÓ

F.F.C.C.

PORT DE TARRAGONA

CARD

ENAL

VID

AL I

BARR

AQUE

R

P17

18

19

MANUEL DE FALLA

FELIP PEDRELL

SMITH

MEST

REBE

NAIG

ES

a Reus 14 Km

H

MARTÍ D'ARDENYA ARQ.

ROV

IRA

PO

RT

ES

PO

RT

IU

JOSEP Mª MALATO

XAVIER MONTSALVATGE

JOSE

P CA

TALÀ

RUF

A

PL. GENERALDOMENECH

BATETI MESTRES

CARDEN

AL V

IDAL

I BA

RRAQUER

ROBERT GERHARD

+

P

CASADEL

MAR

VISITA GUIADA: LA SETMANA SANTA DE TARRAGONAVisita guiada per a conèixer els passos de la processó de Tarragona.1:30 h aprox. Preu: 5€. Places limitades. Inici de la visita: Pla de la Seu.Informació i reserves al 977 22 54 94, a [email protected] i durant la venda de tiquets pel lloguer de cadires. El mateix dia segons disponibilitat. Programació: Diumenge 24, dimarts 26, dimecres 27 i divendres 29 de març a les 11:00 h Diumenge 24, dilluns 25, dijous 28 de març a les 18:00 h

37


Aquest any celebrarem la Setmana Santa en plena activitat per l’Any de la Fe. Un any molt important. Un any ple de contingut. Un any que ens invita a centrar-nos en el fonamental que cre-iem. La nostra fe és la fe de l’Església que estem contents de professar, com afirmem solemnement en la Vetlla Pasqual.

Cada confraria o cada associació de Setmana Santa, amb el nom que sigui, ens ha d’ajudar a recentar-nos en el que creiem, a anar al que és fonamental. Per això és molt important tot el que puguem fer per la formació de tots els congregants i congregantes, però sobretot dels membres del les juntes i dels qui col·laboren més directament en

SETMANA SANTA EN PLE ANY DE LA FE

Miquel Barbarà i AnglèsDelegat episcopal, consiliari de l’Agrupació, prefecte i president de la Sang

CRISTO DEL BUEN AMOR. Foto Ram Giner

38

Foto: Miquel Sanchis Bernabeu


39


les diferents responsabilitats de cada associació. Una bona formació religiosa i eclesial és absoluta-ment necessària. Aquí tenen una important tasca a fer els consiliaris de les diverses confraries.

Hem d’estar més preocupats per les coses fo-namentals que per moltes altres coses que són més accidentals o secundàries i que de vegades, tot i que s’hi hagi de dedicar un cert temps, ocupen i preocupen massa fins a arribar a destorbar, com passa molt sovint.

Hem de dir-nos clarament que els homes i les dones de la Setmana Santa som religiosos, pie-tosos i amb un fort sentit eclesial. Si no hi ha tot això, quin sentit té tot el que fem per la Setmana Santa?

Com ens diu el papa Benet XVI a la carta apostòlica “La porta de la Fe”, i ens ho recorda el nostre arquebisbe, monsenyor Jaume Pujol i Balcells, aquest Any de la Fe ha de ser una bona oportunitat per “intensificar el testimoni de la caritat” (n. 14). El Papa ens recorda les parau-les “encara més fortes” (com diu ell) de l’apòstol Jaume: “germans meus, de què servirà que un

digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo potser aquesta fe?... Si no es de-mostra amb les obres, la fe tota sola és morta” (Jm 2, 14-18).

Cada confraria de Setmana Santa té el deure d’intensificar aquest testimoni de caritat, un deure d’ajudar els seus afiliats que passen necessitat, ja que va ser un dels objectius de la creació d’aques-tes associacions. Però avui dia aquest deure és més ampli, a causa del patiment de tantes perso-nes que no tenen el que és necessari per viure i per realitzar-se com a persones.

Cal felicitar tantes confraries que ho estan ani-mant i ho estan duent a la pràctica i encoratjar que s’intensifiqui encara més aquest testimoni de solidaritat, que els cristians ho hem de fer moguts per una autèntica caritat fraterna.

Que tot això ens ajudi a viure amb més sentit la Quaresma i la Setmana Santa per arribar a la Vetlla Pasqual i renovar els nostres compromisos baptismals amb una renovada professió de la nos-tra fe, és a dir, de la fe de l’Església, que estem contents de professar.

SETMANA SANTA EN PLE ANY DE LA FE


40

VETLLEU I PREGUEUAssociació La Salle


41


1948TOT FENT HISTÒRIA

CAPÍTOL XV

L’any 1948 l’opuscle de Setmana Santa de Tarragona estava força allunyat dels que s’havi-en publicat fins aquells moments i, evidentment, ningú podia qualificar-lo com un llibre perquè, so-bretot pel que fa a l’aspecte literari, de les mal comptades 20 pàgines gairebé la meitat, amb molts espais blancs, les ocupen unes il·lustracions fotogràfiques en blanc i negre —vuit en total—, tret de la que apareix, repetida, a la portada i con-traportada, que és en color i reprodueix el cartell, obra de Cosme López Vens, impresa als tallers de Lit. J. López de Barcelona, pintada amb la tèc-nica de l’aerògraf. En paraules d’Enric Baixeras Sastre, tot recordant-nos la paralització econòmi-ca, la tristesa, la violència i la fam del període de postguerra “[...] presenta el rostre sever de Jesús (escultura del pas El Prendiment o el Petó de Ju-des, de Josep Llimona, destruït durant la revolta), i acura el procediment i fa vibrar la gamma de colors” (Cartellisme i Setmana Santa Tarragona 1928-2000. Tarragona, 2001, pàgs. 10-11). Nos-altres afegim a la descripció de Baixeras que la “gamma de colors” va del blau al vermell i, a més, hi apareix també una part de la façana de la Ca-tedral amb les arcades i uns quants “apòstols” i “profetes” de la portalada gòtica. I encara el mes-tre Baixeras, en una altra publicació sobre la Set-mana Santa (Setmana Santa Tarragona 75 anys d’opuscles (1928-2003). Tarragona, 2003, pàg. 15) ens fa saber que el fullet trencà amb els ante-riors quant a mesura —ara diferent i més gran (20 x 22,5 cm)—, a repetició tipogràfica —portada i contraportada impresa en color—, tirada —en òfset, quan a Tarragona “cap impremta disposava d’aquest procediment”— i el caràcter o tipologia de la lletra —la clàssica Bodoni, creada per aquest impressor parmesà l’any 1818, al gust del imperi-alisme napoleònic, que més de cent anys després també la utilitzarien el feixisme italià i l’Espanya de la postguerra i dels somnis imperials, a més de ser considerada com a senyal de distinció, selecti-vitat i de grups elitistes o minoritaris.

A banda de tota aquesta vasta informació his-toricotècnica, el cert és que literàriament la pu-blicació s’enceta amb l’acostumada manxeta dels editors: l’Oficina de la Dirección General de Tu-rismo i el Sindicato de Iniciativa (Atracción de

Josep M. Sabaté i BoschCronista oficial de l’A.A.S.S.T.

Cartell i programa de la Setmana Santa del 1948, obra de Cosme López Vens, amb la imatge de Jesús del pas El Petó de Judes, de Llimona. Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona

42

Forasteros) en funciones de Junta Provincial de Turismo, el patrocini de l’Ajuntament, la censu-ra corresponent (“con licencia eclesiástica”) i la impremta (Sugrañes Impresor Tarragona). Si bé l’opuscle té un lirisme quasi poètic, resulta breu perquè només consta d’un parell d’articles: en pri-mer lloc, el “Pregón de Semana Santa”, de Va-lentín Monte, que ocupa quatre pàgines de text i dues més amb sengles fotografies, la primera de les quals correspon a la creu de terme de Sant Antoni (segle xvi), situada al Jardí del General, al davant de la Casa de la Beneficència (actual seu de la Diputació de Tarragona), tema que reprodu-iria també el cartell de Baixeras de l’any 1949, i la segona és la del Crist de la Salut (segle xvi), de la capella del creuer de la Catedral. En segon lloc, “El hechizo del Viernes Santo en Tarragona”,

de Manuel de Montoliu, poc més o menys també amb unes quatre pàgines de text i un parell de fotografies, una vista del passeig arqueològic amb la torre de l’Arquebisbe i l’altra, de les escalinates del passeig de Sant Antoni (inaugurades el mateix 1947 sense cap mena de presentació oficial o la pompa pròpia de l’època). També n’hi ha una del jardí dels caiguts o Glorieta de los Caídos, amb el xalet dels Centelles en segon terme i, al fons, la punta del Miracle i la mar.

Aquestes pàgines interiors s’encapçalen amb una foto del Sant Crist de la Sang, obra de l’es-cultor canongí Salvador Martorell; s’intercalen dues fotografies més amb sengles vistes de la Ca-tedral (un angle de la façana amb uns “profetes” i un pinacle amb una gàrgola (segles xiii-xiv)) i es tanquen amb una petita fotografia a manera de colofó del portal de Sant Antoni amb un text propagandístic, inserit en el buit de la portalada, que diu literalment: “TARRAGONA la ciudad del Sol deslumbrador, de las riquezas arqueológicas, del Cielo diáfano, del mar tranquilo, de las dulces auroras y de los crepúsculos espléndidos OS ES-PERA”.

En el text del pregó líric de Valentín Monte, hi destaquen el cant enfervorit lloant les excel-lències de la ciutat, del camp tarragoní i de la Setmana Santa de Tarragona (“La Semana Santa de Cataluña”), amb la visita als monuments el Di-jous Sant (“[...] garbo femenino enmarcado en la españolísima mantilla”), la recollida dels passos i el recorregut de la processó pels carrers i pla-ces del seu itinerari tradicional, per acabar amb l’“Aleluya” del Dissabte de Glòria. Però s’esco-

Armats al Pla de la Seu

Pas de la Flagel·lació estrenat el 1948. La peanya encara no estava decorada.

43


len també al·lusions polítiques pròpies de l’èpo-ca (“La austera sobriedad de esta Región, tan hispánica precisamente por ser catalana [...]”).

Respecte a l’article de l’embruix encisador del Divendres Sant a Tarragona, Manuel de Montoliu incideix en el poder evocador dels diferents ele-ments físics que té la ciutat (història èpica, pedres mil·lenàries, cel, mar, postes de sol, lluna plena, estels, etc.) i palesa la dificultat que hi ha per po-der expressar-ho tot amb paraules. Tot i amb això, resumeix bona part de la història local amb algu-nes fites importants, des dels orígens prehistòrics carregats de llegendes mitològiques, l’Opus Scipi-onum com a testimoni de la magestas romana, la Tarraco Julia victrix, triumphalis, el pas evangelit-zador de l’apòstol sant Pau, la sang dels màrtirs cristians vessada a l’arena de l’Amfiteatre (“entre el murmullo de las olas de la playa vecina”), el pe-ríode de l’ocupació “bàrbara” i “sarraïna”, l’èpo-ca reconquistadora amb la figura senyera del rei Jaume I, etc. fins a l’exclamació de “¡Qué historia la de la antigua Tarragona!”.

Montoliu fa reviure el Divendres Sant a les ma-teixes pedres mil·lenàries de la nostra ciutat que

transpiren sentiments fets paraules, de manera que acaba amb un “¡Callad!. Pasa la Procesión por las viejas calles de la ciudad”.

Fins aquí tenim el que ens ha donat l’opuscle de 1948, però com que no ens ha ofert la tradicional crònica de la Setmana Santa anterior i com que no volem deixar en blanc aquests records pel camí del “Tot fent història”, haurem de recórrer al Di-ario Español (1947), si més no per apuntar-ne aquells trets més significatius. Deixem de banda, però, les celebracions i cultes de les diferents as-sociacions de Setmana Santa, esglésies, parròqui-es i altres temples dels ordes regulars amb seu a Tarragona, perquè en la relació que encapçalava el capítol anterior (XVI) d’aquesta sèrie ja en vam donar la corresponent notícia i poc més o menys són els mateixos de cada any.

Així, doncs, comencem aquest intent de cròni-ca, manllevada del diari local, el dia 30 de març de 1947, Diumenge de Rams i portal de la Set-mana Santa, amb els actes propis de la festivitat, dels quals no sabrem res fins al Dimarts Sant. Cal recordar que els dilluns era el dia de festa dels treballadors dels diaris i per això no en sortia cap,

TOT FENT HISTÒRIA

Pas del Sant Sepulcre portat a pes de coll i escortat per un piquet de la Guàrdia Civil amb l’arma a la “funerala”.

44

de manera que el buit informatiu l’omplia una úni-ca publicació setmanal, que es titulava La Hoja del Lunes.

No obstant el que acabem d’apuntar, el dimarts 1 d’abril, Dimarts Sant, era també anomenat Día de la Victoria i, com era lògic, tots els diaris dedi-caven més espai a la commemoració civicomilitar (se celebraven els tres anys de la presència del governador civil, Francisco Labadíe Otermín) que no pas a la festivitat religiosa. Malgrat tot, la pà-gina 3 del diari local es decantà cap a la “Semana Santa Tarraconense” i donà les cròniques del Diu-menge de Rams, amb la benedicció de les palmes, l’ofici a la Catedral i l’ofrena del ciri pasqual que van fer els representants de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Se-nyor Jesucrist i de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona al matí. A la tarda es va organitzar el tradicional viacrucis pel tomb del passeig arqueològic, la cerimònia a la Catedral i el retorn a la plaça del Rei i a l’església de Natzaret.

L’Ajuntament va publicar dues notes referides a la circulació rodada i la neteja de les voreres durant els dies sants, igual que féu la Delegació del Treball pel que fa a l’obertura i tancament dels comerços en aquests mateixos dies, sempre tenint en compte que les festes de Setmana San-

ta, seguides de les festes de Primavera, tenien un atractiu turístic palesat en el Sindicato de Inici-ativa (Atracción de Forasteros) en funciones de Junta Provincial de Turismo.

També ens assabentem del concert sacre que va tenir lloc el 31 de març, Dilluns Sant, al Salón Moderno, amb l’actuació de l’Orquestra Professio-nal de Cambra de Barcelona, alhora que s’avisava de la bonificació que s’oferia als afiliats a Edu-cación y Descanso per l’entrada al concert coral, amb la Capella Polifònica de Barcelona, que or-ganitzava l’Associació d’Antics Alumnes dels Ger-mans (Hermanos) de les Escoles Cristianes.

El dimecres 2 d’abril només tenim la crònica del viacrucis dels natzarens del dia anterior.

Però on sens dubte trobem prou material per bastir un veritable opuscle de la Setmana Santa d’aquell any és en l’edició del Dijous Sant, a partir de la pàgina 3, corresponent a la secció “Tarrago-na al día” amb un titular, “Semana Santa Tarraco-nense”, que abasta l’anunci sobre la professó del Sant Enterrament; les instruccions de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist per al bon funcionament de la professó, amb tres apartats ben diferenciats: la recollida dels passos, l’organització i sortida de la professó, i la desfilada. En aquesta última part destaquen les recomanacions i prohibicions tradicionals, com la referida al repartiment de ca-ramels o la que al·ludeix a la presència femeni-na; la litúrgia dels dies sants i les col·laboracions literàries de mossèn Miquel Melendres (“Ecce-Homo”) o de Rafael Sanz (poema “Gotas de

Setmana Santa del 1948. La Germandat de N. P. Jesús de la Passió pel carrer Unió. El penó el va confeccionar la casa Nietos de Juan Medina, de Barcelona, i fou beneït el Diumenge de Rams de 1947 per Mn. Blasi Quintana. Foto: Arxiu Quim Mas

Opuscle de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió del 1948

45


Ssangre”). A la pàgina 6 trobem un anunci, a tota pàgina, dirigit als forasters i patrocinat pel Gremio de Hoteles, Restaurantes, Cafés y Simi-lares, amb la finalitat de potenciar les festes de Setmana Santa i de Primavera. La pàgina 7 té un caire religiós perquè es dedica a la Institución de la Divina Eucaristía amb un article d’Alfonso Romeu Sabater (“¿Recibió Judas el Augusto Sa-cramento?) i un altre signat amb les inicials J.-M. D. B. sobre les “Escenas bíblicas de la Pasión”. Unes pàgines més endavant, en un article poste-rior l’anonimat de les inicials de l’autor es reve-len. Una curiositat històrica serveix al secretari de l’Ajuntament, Carmelo Martínez Peñalver, per omplir les pàgines 8 i 9 (“De cómo la Procesión de Semana Santa motivó una reforma urbana de Tarragona), article referit a la problemàtica que cada any es produïa en intentar passar el pas del Sant Enterrament del Gremi de Marejants per la Volta de Salvi, entre els carrers del Claustre i de les Escrivanies Velles. La prosa del bon amic i fi-del col·laborador del Diari Lluís Joanpere Ciura-neta (“Viernes Santo en Tarragona”) i un sonet (“Tarragona”) completen la pàgina 11, i a la pà-gina 12 els aspectes artisticoreligiosos queden pa-lesats en un llarg article (“El tema pasionario en la plástica española. Breve elegía ante los Cristos

TOT FENT HISTÒRIA

Detall del pas Retorn del Calvari, de la Il·lustre Confraria de Sant Magí, màrtir. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

Reproducció de l’autorització dels estatuts de la Congregació del Descendiment, aprovats el 1948

46

Imatges de l’Ecce Homo, obra de Carles Moya, estrenat el 1947.Fotos: Arxiu Francesc Gómez Masdéu

Insígnia del Descendiment, aprovada el 1948

47


de Velázquez y Goya”), de José M. Domingo Blay —el de les inicials anònimes d’abans—, a més d’una altra col·laboració (“Jesús Nazareno, Rey de los Judíos”) d’un “anònim” AVE REX. Encara a la pàgina 13, sota l’epígraf de “Semana Santa en Tarragona”, s’avisa del sermó de les Set Pa-raules a la Catedral primada i de l’exposició d’uns diorames al Seminari. I per acabar, la darrera pà-gina (la 16) d’aquesta edició una dona, Mercedes Monné, signa l’article “Al volver del Calvario”.

Retornant a les edicions normals, ens n’anem al dissabte de Glòria, 5 d’abril, que obre la por-tada amb “Las Campanas de la Gloria repican ¡Aleluya!” i la pàgina tradicional del “Tarragona al día”, amb la crònica de la professó, de la qual es destaca el “fervor y la devoción” dels participants i la presència d’“un gran gentío” pels carrers de l’itinerari.

Del Diumenge de Pasqua en podríem donar el santoral, els cultes i, fins i tot, l’evangeli, però la crònica corresponent, que apareix el posterior dimarts 8 d’abril, ens detalla per igual la missa, la cursa de braus del diumenge i l’aspecte de la ciutat en quedar quasi buida el Dilluns de Pasqua, quan tothom sortia a menjar la mona pels indrets característics.

Finalment, hem de cloure aquesta no gai-re breu relació de circumstàncies dels actes que constituirien la crònica d’un opuscle absolutament inèdit, amb el Petròfilo del dijous 10 d’abril sobre “El éxito de las fiestas”, en què el bon amic Llu-ís M. Mezquida Gené hi posa la darrera paraula. (Continuarà)

TOT FENT HISTÒRIA

ECCE HOMO. Germandat del Sant Ecce Homo. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

48

SANT CRIST DE LA SANGReial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist

Foto: Francesc Virgili Novel

49


LA PASSIÓ INACABABLEOlga Xirinacs

Cada persona té la seva història musical, peces diverses que ens fan recordar moments intensos de la vida. Així que la sentim, la memòria ens ar-riba, automàtica.

La tardor em va portar una música que, jun-tament amb la imatge que l’acompanya, es pot afegir perfectament als rèquiems més coneguts que solen acompanyar la Passió i Mort de Jesús. D’aquesta manera es fa extensiu el sofriment de Crist fins a les nostres generacions. Una ona im-mensa de dolor travessa el món i retorna una ve-gada i una altra, sempre vencent els pobles.

La peça que ara proposo per considerar de nou la injusta mort d’un innocent és l’Adagio per a cor-des de Samuel Barber (1910-1981)1. La compo-sició havia estat inicialment un agnus dei. Va ser triada pel magnífic cineasta Oliver Stone com a banda sonora de la pel·lícula Platoon, obra mestra

1. La banda sonora es pot trobar fàcilment a Youtube.

del cinema que denuncia el sacrifici dels comba-tents i civils a les guerres. Homenatge, en aquest cas, a tants morts al Vietnam, d’un bàndol i de l’al-tre sense distinció.

El fotograma que sol acompanyar el moment culminant de la pel·lícula és la mort del sergent Elies, amb els braços alçats i en creu, com un Crist agonitzant mentre les bales el fan alçar de ter-ra. El paral·lelisme entre totes dues Passions es fan molt evidents, sobretot al moment de la mort d’Elies.

No sabem si el sacrifici de Crist va ser en va o no. Així com en néixer i durant el seu curt període doctrinal Jesús va demanar i donar la pau, que mai no ha estat aconseguida, així també veiem que la seva Mort s’ha perpetuat en els segles. Són molts els pacifistes, però la creació és com és: la crueltat i la mort injusta continuen sacrificant els pobles.

Portada de la pel·lícula Platoon


50

La imatge de la Mare de Déu de la Soledat fou lliurada a la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat de Tar-ragona l’any 1963.

L’acte de benedicció, presidit pel cardenal Benja-mín de Arriba y Castro, tingué lloc a les sis de la tar-da del 10 d’abril de 1963, Dimecres Sant, a l’esglé-sia de Natzaret. Foren els padrins la Sra. Alícia del Castillo de Fernández, esposa del governador civil de la província de Tarragona i el Sr. Benigno Dalmau Vilá, alcalde de Tarragona. Aquell mateix Divendres Sant, va sortir per primera vegada a la processó del Sant Enterrament enmig d’una gran expectació.

És obra de Josep Viladomat i Massanas (Man-lleu 1890 – Escaldes-Engordany (Andorra) 1989)

i representa la Soledat de la Verge sota la invoca-ció de la Mare de Déu dels Set Dolors. Viladomat va cisellar el cap i les mans de la imatge i els va incorporar a una estructura metàl·lica. Destaca la intensitat emotiva del rostre, sense gesticulacions ni patetisme.

La peanya fou projectada per Josep M. Mon-ravá i la carcassa es va bastir a la fusteria Rever-té. Les llantes van anar a càrrec de Serralleria Magarolas . La decoració fou obra de Ferran de Castellarnau. El frontal de les faldilles granes que envolta el misteri porta brodat l’escut de la Con-gregació. El mantell blau, brodat a mà, és obra de les carmelites de Banyoles (l’Estany).

Quim Mas Carceller

EN COMMEMORACIÓ DELS CINQUANTA ANYS DE LA BENEDICCIÓ DE LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT DE TARRAGONA (1963-2013)

LA SOLEDAT. Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

51


SANT SEPULCRE. Foto: Carles Mallol Parga

PASSUSQuim Mas Carceller

La imatgeria relacionada amb la Setmana San-ta sempre ha tingut un paper molt important, tant al carrer com dins els temples, per escenificar i transmetre al poble el missatge de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, amb diversos estils, se-gons l’època, costums i tradicions de cada lloc.

“Pas”, en llatí passus, significa ‘escena’ però també patiment, és el nom que es dóna al conjunt d’una imatge o un grup escultòric, juntament amb la peanya o tron, que es treu en processó normal-ment per Setmana Santa, encara que la temàtica del conjunt també pot ser de glòria i no tan sols passional. A Tarragona també l’anomenem “mis-teri”.

A l’edat mitjana la litúrgia de Setmana San-ta girava al voltant de la culminació de la vida de Crist, amb l’últim sopar i la crucifixió com a vèrtex, ritual que ja se celebrava a Tarragona al segle xii dins els primitius temples de Santa Tecla la Vella, Sant Miquel del Pla, Sant Fructuós, Sant Salvador del Corral i Santa Maria del Miracle i, a partir del xiii, als de Natzaret, dels Sants —convent de Santa Anna dels frares de Sant Agustí—, Santa Magdalena del Bell-lloch, Sant Pere de Sescela-des i, sobretot, a la Catedral, on s’acostumaven fer

diverses processons de petit format. Normalment cada acte corporatiu en tenia una, com la que ana-va de l’altar major a les capelles laterals per es-cortar una relíquia o una imatge. A la seu, també tenim datades les de Dijous Sant al Monument, o al claustre, com les del mandatum i consagració dels sants olis, o la que anava fins la porta principal en la cerimònia de la reconciliació dels penitents públics. Divendres Sant es feia l’adoració a la Creu i la processó de la Santa Espina. Dissabte Sant n’organitzaven una, com ara es continua fent a la vetlla pasqual, des del portal major fins a l’altar major en la cerimònia de benedicció del foc, aigua i fonts baptismals. En aquells temps pretèrits, a més i sobretot Dimecres, Dijous i Divendres Sants tenien lloc representacions sacres, commemora-tives dels misteris de la Passió, amb entremesos i altres figuracions en què intervenien, fins i tot, personatges bíblics. Tenim constància que al segle xv es representava la Passió de Crist a la Catedral.

L’exercici pietós més popular que rememo-ra la Passió és el viacrucis, acte que les nostres confraries solen organitzar als interiors dels tem-ples per Quaresma i pels carrers del seu entorn els dies sants. Aquesta pràctica, anomenada col-

52

loquialment “els passos” —que Jesús va fer des del pretori fins al Calvari— té l’origen en les visites que feien la Mare de Déu i els apòstols, sobretot després de l’Ascensió, recorrent aquells indrets de Jerusalem i passant pel carrer de l’Amargura —la via Sacra. Els franciscans, custo-dis dels llocs sants des del segle xiii, el van fomen-tar pertot arreu. Arran de la fundació a Tarragona del monestir dels frares menors (1242) i el de les monges clarisses (1267), es formà a la capital i a les comarques un ambient religiós franciscà que va fer brollar la devoció als passos o estacions del viacrucis. Es pot considerar el pròleg de la nos-tra tradicional celebració de la Setmana Santa. A finals segle xvi i principis del xvii els caputxins, establerts a Tarragona l’any 1589, s’afegiren al foment de la via Sacra, sobretot quan van fer el trasllat des de Sant Fructuós al nou convent si-tuat prop de la mar, a la barriada del Port, més o menys on actualment hi ha l’estació dels trens, molt abans del tercer lloc (1805), avui parròquia de Sant Joan Baptista.

Els gremis, entitats que aglutinen persones del mateix ofici, tenen el seu origen entre els segles

xiii i xv. A la catorzena centúria estan documentats els gremis tarragonins dels pescadors, hortolans, fusters, ferrers, paraires, mariners i patrons de galeres i altres navilis, pellissers, mercaders, no-taris, apotecaris i físics. D’ells van sorgir les dues primeres confraries, la de Santa Magdalena dels Hortolans (1353), refosa el 1402 amb el gremi de bracers o jornalers, sota el nom de Gremi de Page-sos, i la de Sant Pere dels Pescadors (1383). Hem d’esclarir que els passos no neixen amb les confra-ries, sinó temps més tard, arran del desig d’enri-quir el repertori iconogràfic. Aleshores només es treien a la processó relíquies, creus, banderes i pe-nons amb imatges de Crist o escenes de la Passió pintades a mà o brodades.

LES PRIMERES PROCESSONS DE SETMANA SANTA

No és fins a l’edat moderna, sobretot a partir del Concili de Trento (1545-1563), quan s’inicien les processons públiques amb els primers passos estructurades com les entenem avui dia, la finalitat

Foto: Josep M. Rios Fernández-Pacheco

53


de les quals era interpretar passatges de la Bíblia utilitzant imatges de fusta, pedra o altres matèries com el paper cartró o la roba encolada, perquè el poble, la majoria analfabet i que no sabia interpre-tar el llibre sagrat, ho pogués veure i entendre. A Tarragona (any 1550) coincideix amb la creació de la Confraria de la Preciosa Sanch de Nostre Se-nyor Déu Jesuchrist, fundada el 1545 pels gremis d’espardenyers i esparters.

Cal fer notar que els passos que participen en la processó del Sant Enterrament de Divendres Sant, que fins al 1858 es feia en Dijous Sant, no sem-pre han conservat les mateixes estructures quant a mida, composició i decoració. Passa amb la proces-só, que no té gaire semblança amb les primitives. L’actual és el resultat de l’evolució de diferents ac-tes dispersos que s’han acumulat fins a formar una cosa homogènia i única.

El Concili recomanà l’estació pública manifes-tant la necessitat i els avantatges que es deriven del culte a les imatges, veritables efígies de Jesús i de la seva mare. S’havien de treure al carrer per-què qui no entrava a l’església per la seva pròpia voluntat en veure-les pensés en els moments de la Passió de Jesucrist. La declaració del Concili, sessió XXV del dia 4 de febrer de 1563, sobre la invocació, veneració de les relíquies dels sants i de les sagrades imatges, diu: “[…] declarem que s’han de tenir i conservar, principalment en els temples, les imatges de Crist, de la Verge mare de Déu, i d’altres sants, i que se’ls ha de donar el corresponent honor i veneració; no perquè es cregui que en elles hi ha divinitat, o alguna virtut per la qual mereixi el culte, o que se’ls ha de de-manar alguna cosa, o que s’hagi de tenir confian-ça en les imatges, […] sinó perquè l’honor que es dóna a les imatges, es refereix al model que elles representen; de manera, que adorem a Crist per mitjà de les imatges que besem, i davant les quals ens descobrim i agenollem; i venerem als sants, que tenen en elles la seva similitud. Els bisbes en-senyin amb cura que per mitjà de la historia de la nostra redempció, representades en pintures i altres còpies, s’instrueix i referma al poble recor-dant-li els articles de la fe, insistint en ells contí-nuament; a més que es treu molt de fruit de totes les sagrades imatges, no només perquè recorden al poble els beneficis i dons que Crist els ha conce-dit, sinó també perquè s’exposen als ulls dels fidels els saludables exemples dels sants, i els miracles que Déu ha obrat per mitjà seu, amb la finalitat de donar gràcies a Déu a través d’ells, i arreglin la

seva vida i costums a exemple dels mateixos sants; així com perquè s’estimulin adorar, i estimar Déu, i practicar la pietat.”

L’escassetat de documentació, destruïda du-rant les guerres dels Segadors, de Successió, del Francès o la Guerra Civil, no ens permet assegurar amb exactitud com eren les primeres processons tarragonines. Podem intuir que no diferien gai-re de les d’altres ciutats: gamfarons o pendons, banderes negres, confrares de llum, confrares de penitència amb vituperis o improperis, confrares de sang —els deixuplinants—, un crucifix no gaire gran i normalment, les imatges de l’Ecce Homo i la Dolorosa.

TIPOLOGIA I COMPOSICIÓ D’UN PAS L’estructura de la processó del Sant Enterra-

ment, en què participen totes les confraries de la ciutat, segueix la seqüència de les estacions del viacrucis, molt semblant a les processons de la meitat nord peninsular, però diferent de les comu-nitats de més al sud on, malgrat que alguna vegada organitzen la procesión magna, habitualment les germandats treuen en processó passos de Crist i de la Verge, diferenciats en pas de misteri i pas de pal·li. El vocabulari que usen per detallar cada part del conjunt també el podem aplicar als nostres misteris.

El pas de misteri

Generalment s’anomena pas de misteri el que porta la imatge de Jesús, encara que segons la


PASSUS

54

LA PRESA DE JESÚSAssociació del Pas de la Presa de Jesús – Confraria de Pescadors


55


temàtica també rep altres noms. Els passos de Crist porten el Crucificat (Sant Crist de la Sang). Els que Jesús apareix només amb la Creu al coll o acompanyat del Cirineu solen anomenar-se el Natzarè (Jesús de la Passió, Cirineu, Natzarè i Crist dels Penitents). Si representa una escena de la crucifixió o del mont Calvari, li diuen pas de calvari (Despullat, Descendiment, Pietat i Retorn del Calvari). Aquells passos o grups escultòrics en què Jesús apareix en escenes passionistes fora del Calvari, envoltat de la Verge, els seus deixe-bles, les dones santes, els homes sants, botxins, esclaus o romans s’anomenen passos de misteri (Borriquita, Sant Sopar, Oració a l’Hort, Vetlleu i Pregueu, Presa, Flagel·lació, Cristo del Buen Amor, Sant Enterrament i Sant Sepulcre). Els que representen escenes dels diferents judicis de Jesús se’ls dóna el nom de tribunal (Ecce Homo). I, finalment, tot i que a Tarragona no en tenim, els passos com el Sagrat Decret o la canina, són anomenats al·legòrics, als quals cal afegir el Res-suscitat.

Els passos de misteri gairebé sempre tenen la mateixa estructura, encara que diferent proporció. Tots, sense distinció, contenen el baiard o llitera (parihuela) de mida rectangular, generalment de fusta. Els dos costats més curts s’anomenen part davantera i part posterior, i els més llargs, costa-ners. La part superior del baiard, sobre la qual des-cansa la canastra, és la taula. Tot el conjunt que ge-nèricament diem peanya s’aguanta amb quatre o sis potes. A l’interior del pas es distribueixen el que a Andalusia diuen trabajaderas, llistons gruixuts de fusta o barrots, parells, entre sis i deu unitats, grà-

cies als quals els portants poden carregar-los sobre el coll o les espatlles. Per protegir-se, uns usen el costal (Sevilla), altres la molía o carga flamenca (Jerez), el cincho (Sanlúcar), almohá (Màlaga), coixí (León, Valladolid, Oviedo) o el tortell (Tar-ragona).

Afligidos, Cadis. Foto: Quim Mas

Vera-Cruz, Cadis. Foto: Quim Mas

Nazareno, Cadis. Foto: Iolanda Jaimot

Oración en el Huerto, San Fernando. Foto: Quim Mas

PASSUS

56

El baiard està envoltat per respiradors i fal-dons. Els respiradors poden ser fets de fustes no-bles tallades, de fustes tallades i daurades, de me-talls nobles o, fins i tot, de malles o calats brodats a mà. A Cadis, a cada angle conserven un llistó curt (maniqueta) rastre de les primitives vares (andas) que encara usen moltes confraries per traginar els passos, com a Cartagena, Hellín, León i Màlaga, entre altres. Els maniqueteros duen a la mà unes forquetes (horquilla) que ajuden a marcar el pas als cargadores, càrrega que anomenen a paso hor-quilla. Quan al segle xvii els passos comencen a ser duts per mercenaris, apareixen els faldons i desa-pareixen les vares.

Sobre el baiard, i de mida més reduïda, hi ha la canastra o canastilla, on col·loquen les imat-ges. A la part frontal del pas hi va el llamador o martell amb el qual el capatàs dóna les ordres de levantá i arriar dels passos. Els voltants del baiard i la canastra se solen guarnir amb cartel·les, ange-lets, capelles, etc. Les cartel·les, normalment de forma ovalada, són baix relleus, pintures, esmalts, terracota o escultures de fusta que representen es-cenes de la Passió o al·legories.

Els primitius passos tenien forma de llitera, no-més hi cabia la imatge i eren portats amb dues o quatre vares de fusta. Li donaven llum penitents amb atxes i, des del segle xvii, fanals que els acò-lits portaven al voltant del pas. Una reminiscència de tot això són els cirials que ara els obren pas, mentre les imatges queden il·luminades per cane-lobres, fanals o quatre ciris grans (hachones), situ-ats a cada vèrtex de la canastra.

Finalment podem trobar al peu de les imatges, al fris o a les vores superiors i inferiors de la canas-tra una muntanya o estores de clavells vermells, lliris o altres flors i plantes que complementen el guarniment del conjunt.

El pas de pal·li

S’anomena pas de pal·li el que porta la imatge de la Mare de Déu. L’estructura té l’origen en el dosser o tàlem amb les caigudes rectes i franges de vellut rematades amb serrells. Aquesta és la peça més destacada i diferencial amb el pas de Crist que aixopluga les imatges. Està composta de sostre i bambolines frontals, posteriors i laterals fetes de roba brodada, i tot el conjunt queda sostingut per varals. El seu ús va lligat al concepte de resguar-dar tot el que és sagrat.

En els orígens, el pal·li era dut a les mans per confrares o clergues que, com sempre, anaven dar-rere el pas de misteri. El primer pal·li sobre un pas, amb només quatre varals, és el de la Concepción de Sevilla, de finals del segle xvi. Anys més tard apa-reixen els de sis i vuit varals, i a partir de mitjan segle xix gairebé tots els passos en porten dotze,

María Santísima de las Penas, CadisFoto: Arxiu Antonio Gámez

Nuestra Señora de la Amargura, Cadis. Foto: Quim Mas

57


que simbolitzen els apòstols, fets del mateix metall o fusta que els respiradors.

L’estructura interior pot tenir quatre, sis o set trabajaderas. El baiard està envoltat dels respira-dors, fets de plata, alpaca, plata daurada o brodats, i els faldons, molts dels quals porten brodats meda-llons amb escenes representatives.

La part superior del baiard és el tauler, sobre el qual hi col·loquen les gerres, el candeler, una peanya i el pal·li. A la part frontal del tauler està situat el martell d’ordres i pot haver-hi una fila de gerres petites de metall, entre sis i deu, amb flors naturals.

Darrere les gerretes s’estén la candelera, que il·lumina tot el conjunt. La formen successives fi-leres de canelobres de metall amb ciris, que gua-nyen en altura com més enrere es troben. La can-delera té un mínim de vuitanta peces i un màxim de cent vint. Alguns ciris porten adossats adorns florals també de cera (la vela rizá o cera arris-sada). La candelera està dividida en dos blocs i al mig hi queda un espai, anomenat carrer, que permet veure la imatge. Al terra d’aquest espai se sol posar una miniatura d’altres Mares de Déu o reliquiaris, anomenada imatge venera. Als dos

laterals, entre els varals, hi trobem gerres de me-tall guarnides amb pinyes o melons de flors, la majoria blanques.

La Mare de Déu queda situada dalt una peanya, estructura de metall que ajuda a aixecar la imatge sobre la base del pas. Pot anar acompanyada de la imatge de Sant Joan Evangelista (Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista).

Forma part de l’esquelet de la imatge l’ahue-cador, armadura de ferro que fa possible que els ornaments i brodats del mantell es puguin contem-plar de manera perfecta.

A la part del darrere del pas se situen els ca-nelobres de cua, entre vuit i catorze punts de llum, fets del mateix material que la resta del pal·li. Te-nen com a funció il·luminar el mantell.

Malgrat tot el que expliquem, alguns passos no porten pal·li, per simbolitzar la Mare de Déu sola i al peu de la Creu (la Soledat).

ESTILS DE PORTAR ELS PASSOS

Segons la manera de dur els passos, es poden dividir en tres grups: a pes de coll, a rodes o mix-tos.

Nuestra Señora de la Amargura, Cadis. Foto: Quim Mas

Cargadores Ecce-Homo a Cadis. Foto: Quim Mas

Setmana Santa a Múrcia. Foto: Arxiu Quim Mas

Manigueteros, Cadis. Foto: Quim Mas

PASSUS

58

A pes de collEls confrares els carreguen sobre les espat-

lles. En aquesta modalitat hem de diferenciar tres grups segons la forma de traginar la càrrega: exte-rior, interior i mixta.

Sabem que les primitives imatges eren porta-des per quatre persones i més tard, per sis o vuit, damunt d’una simple peanya, civera o baiard de fusta, lligada a dos pals travessers. Anaven escor-tats per confrares que duien crosses on recolzaven el pas a les aturades, molt semblant a la manera com es porten les imatges patronals de sant Roc a les festes del Cós del Bou, de sant Pere i la Mare de Déu del Carme al Serrallo, de la Mare de Déu del Roser al carrer Merceria o la Mare de Déu del Claustre a la Catedral.

L’argot setmanasanter andalús diferencia dues maneres de dur passos: la sevillana, que consisteix a portar-los des de l’interior, i la mala-guenya, portats exteriorment amb barres o pals. A Sevilla els portants s’anomenen costaleros, ja que carreguen el pes sobre el coll, en concret sobre la setena vertebra, que protegeixen amb una tovallola enroscada (el costal). L’espai que utilitzen per carregar el pes són les trabajade-

ras, pals de fusta que es creuen transversalment dins el pas, posats a diferents altures, de més a menys alçària. A Màlaga i en altres ciutats de les comunitats de Castella-Lleó, Castella-la Manxa, Múrcia i Astúries porten els misteris amb quatre o més barres longitudinals sobre les quals des-cansa el tron o peanya.

A diferència d’altres localitats, a Cadis porten els passos cargadores i no costaleros que carre-guen el pes sobre una de les espatlles, el mateix que a Màlaga, però amb la particularitat que els gaditans van sota la peanya i no se’ls veu. Les quatre barres o palos van col·locades en sentit longitudinal i els cargadores es disposen de ma-nera que dues fileres carreguen el pes sobre l’es-patlla esquerra i les altres dues, sobre la dreta, això si, sense protecció entre pal i espatlla, di-rectament sobre la samarreta o alguns sobre la pell. A cada angle de la peanya encara conserven quatre pals d’un metre de llargada on van situats els maniguetas, que porten una horquilla o crossa usada antigament per fer reposar els passos quan encara no tenien potes. L’horquilla serveix per ajudar a marcar el pas.

Pel que fa a Tarragona, tenim la singularitat de dur-los de forma mixta, uns confrares a l’interior, normalment i segons el pas entre sis i dotze, que es col·loquen al coll un coixí semicircular (tortell) per suportar millor el pes, i els altres a fora, en-




59


tre quatre i deu, anomenats ganxos. Sobre una de les espatlles porten una corretja creuada feta amb cuiro que a la part baixa porta un triangle i un mosquetó o un ganxo de ferro —d’aquí el nom— que serveix per enganxar-se a l’estructura de la peanya. Actualment hi ha tretze passos que van a espatlles: Borriquita, Sant Sopar, Oració a l’Hort, Presa de Jesús, Ecce-Homo, Jesús de la Passió, Natzarè, Pietat, Sant Enterrament, Sant Sepulcre i Soledat, a més del Cristo del Buen Amor i Nues-tra Señora de la Amargura con San Juan Evange-lista, que no porten ganxos externs.

A rodesSi les carrosses les empenyen amb barres, en la

majoria de casos és perquè el conjunt pesa molt. Es comencen a posar a principis segle xx, quan in-corporen xassís i carrosseries de camions. A l’inte-rior tenen reservat un lloc on el conductor dirigeix amb un volant les maniobres que s’han de fer. A partir dels anys vuitanta a molts passos, excepte el Natzarè, que sempre l’han dut a espatlles, els van treure les rodes. Avui, set misteris encara hi van: Vetlleu i Pregueu, Flagel·lació, Cirineu, Des-pullat, Crist dels Penitents, Descendiment i Retorn del Calvari,

Sistema mixt Són els que poden fer part del recorregut so-

bre rodes i la resta, al coll, com és el cas de Vive-ro, on es veuen obligats a utilitzar aquest mètode pel pendent del carrers o pel format de les portes murallades. A Cadis i en altres ciutats andaluses fan servir rodes complementàries per sortir i en-trar als temples que tenen la porta d’entrada molt baixa.

De fet, aquesta descripció dels passos està plena de generalitats, perquè cada pas de misteri i cada pas de pal·li són totalment diferent els uns dels al-tres. Cadascun té detalls que el fa ser únic.


NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA. Cofradía del Cristo del Buen Amor. Foto: Pere Amenós Basora

PASSUS

60

EL DESCENDIMENT DE LA CREUCongregació del Venerat Cos de N. S. Jesucrist en el Descendiment de la Creu

Foto: Carme Ribes Moreno

61


JOSEP MARIA BOHIGAS MASOLIVER,ESCULTOR I POLICROMISTA

Quim Mas Carceller

A la capçalera del primer opuscle programa de la Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, hi podem llegir aquestes paraules: “Senzill i humil és el nostre origen, com gran i ambiciosa la nostra idea. D’entre un grup de tarragonins, nadius o d’adopció, sorgí la idea d’agermanar-nos per rendir tribut a Maria Santís-sima en el seu Sisè Dolor, en rebre en braços a Je-sús desclavat de la Creu en què fou immolat [...]”

Aquesta petita introducció, que sintetitza l’ob-jectiu que perseguien els impulsors de la Congre-gació ara fa 65 anys, canalitza aquest treball de recerca, que pretén donar a conèixer aspectes de la vida i obra de l’escultor Josep M. Bohigas, i no pas Robert Bohigas, com se l’identificava fins fa poc, nom que m’ha certificat per escrit Francesc Navarro, director de l’Escola Llotja de Barcelona. A Bohigas, segons consta al contracte signat, se li encarregà modelar la maqueta del pas El Descen-diment de la Creu.

Remenant arxius per poder completar el text, he consultat dades al resum de la història de la Congregació, publicades a l’opuscle de l’Agrupació de 1991; a la Revista de Girona, i al meu arxiu.

Un cop acabada la Setmana Santa de 1948, el grup d’entusiastes fundadors es va posar a treba-llar i va iniciar els tràmits per constituir oficial-ment l’entitat. Presentaren davant l’Arquebisbat el projecte d’estatuts i els dissenys de la vesta i la insígnia, que van ser aprovats el 9 de desembre del mateix any. El pas següent fou cercar l’escul-tor que donés forma a la representació plàstica del moment que descendeixen Jesucrist de la Creu. Per mediació de l’Estudi d’art religiós de Josep Campanyà Ros, successor de la vídua Reixach (Jo-sep Reixach Vilas), de Barcelona, situat al passeig de Gràcia 117, davant Els Jardinets, els van posar en contacte amb el professor Bohigas, de l’Escola Llotja de Barcelona, perquè presentés un projecte. I aquí comença la relació, fins ara semblava que efímera, de l’artista amb la Congregació.

Al principi de 1949 l’escultor va completar l’en-càrrec, però calgué lliurar-li un acompte de 5.000 pessetes d’aquell temps, una forta despesa que es va poder afrontar gràcies a l’aportació de dues

persones, que la van cedir com a préstec. Les il-lusions dels fundadors, però, van decréixer a causa de l’alt cost econòmic del projecte. El pressupost de 60.000 pessetes, estimades només per la talla del conjunt, eren inabastables, malgrat que amb els Srs. Campanyà i Bohigas havien sospesat diver-ses sortides per rebaixar-ne el cost. Representava

Maqueta del pas exposada a la parròquia de Sant Pau. Foto: Míriam Ramon Mas

62

ALGUNES DE LES OBRES DE JOSEP MARIA BOHIGASEscultura de Sant Pere. Façana catedral de Girona

Escultura de Sant Pau. Façana catedral de Girona

L’escultor amb la imatge de Santa Maria dels Turers (1960)

Verge de la Llum. Catedral de Barcelona. Foto: Quim Mas

La Pietat o Mare de Déu dels Dolors (1961), Banyoles. Foto: Mn. R. Pijuan

El Trobament (1959), conegut com a Pas de les Dones. Banyoles. Foto: Mn. Ramon Pijuan

63


JOSEP MARIA BOHIGAS MASOLIVER. ESCULTOR I POLICROMISTA

unes 2.335 vegades el sou bàsic diari de l’època, al qual calia afegir 1.600 pessetes per la construcció de la peanya i 815 d’addicionals per policromar les imatges i l’enllumenat. No va ser fins al 1952 que es va poder rebre un crèdit, amortitzat en deu anys, comptant també amb l’ajut de donacions dels congregants. Després de llargues negociacions del prefecte i sotsprefecte del Capítol del Descendi-ment, s’aconseguí que l’Estudi de Josep Campa-nyà, propietari dels drets sobre la idea, l’esbós, la maqueta i les fotografies els cedís a la Congregació per 6.000 pessetes. Com que la documentació de l’arxiu de la Congregació és minsa i no gaire acla-ridora, fins ara s’ha suposat que el mateix Estudi Campanyà, per al qual molts artistes feien treballs, fou l’encarregat de cisellar quatre de les set imat-ges projectades. Cal aclarir que no va ser pas Lluís Maria Saumells Panadès, a qui alguna vegada se li havia atorgat l’autoria, ja que el mateix Saumells m’ho va ratificar de paraula i per escrit. El cert és que les imatges les va policromar a Tarrago-na l’artista decorador Sadurní Garcianguera amb l’ajut del pintor Tomàs Olivar Duro. El misteri es va beneir el 30 de març de 1953 (Dilluns Sant) a l’església dels Sants Reis (Sant Agustí). Cinquanta set anys més tard, l’any 2010, el palentí Melchor Gutiérrez Sanmartín va cisellar les tres figures que faltaven per completar el conjunt, seguint amb

fidelitat el disseny de la maqueta, mentre que la policromia va anar a càrrec de l’empresa Artemar-tínez d’Horche (Guadalajara).

Per saber una mica més de l’artista que ens ocupa, he consultat dos articles de recerca prou documentats, un signat pel periodista Quim Fer-nàndez i Callís, publicat a la Revista de Girona i l’altre d’Antoni Mª Rigau i Rigau, de l’opuscle dels Manaies de Banyoles, que ens ajudaran a conèixer molts aspectes de la vida de Bohigas que, de ben segur, enriquiran les nostres publicacions.

Com ja he esmentat, Josep Maria Bohigas i Masoliver (Banyoles 1906 - Barcelona 1971) fou l’autor de la maqueta del pas, entre moltes obres escampades i poc estudiades arreu de Catalunya, a la Península i en alguns indrets d’Amèrica Llati-na. Format a l’Escola d’Olot, també va estudiar a la Llotja de Barcelona, on més tard va exercir de professor de policromia. A més, va ser deixeble de Josep Maria Camps i Arnau, el creador de l’anteri-or Verge de la Soledat (1941) per a la Congrega-ció de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat tarragonina.

Bohigas, banyolí de cap a peus, nasqué al carrer Sant Pere el 12 d’abril de 1906 i morí molt discre-tament a Barcelona el 26 de juny de 1971. Va es-tudiar a l’Escola de Belles Arts d’Olot i a la Llotja de Barcelona. Quan ho va tenir tot fet es va casar

Maria Magdalena del pas del Descendiment. Foto: Carme Ribes Moreno

64

a l’església de Sant Joan de Gràcia, al setembre de 1929, amb Maria Teresa Espinach, gracienca de cor endins. La parella es va establir en un pis can-toner a la confluència del carrer Indústria amb el de Bailén. Al mateix temps, va obrir pel seu comp-te un taller enclotat en un passatge de Gràcia i allà va anar fent d’escultor per encàrrec. La fama de l’artista, que ja era es va estendre de seguida, i la integració amb el veïnat va ser total. Fins i tot el 1958 —i segurament molts més anys— va fer de jurat al concurs d’engalanar els carrers del barri, per les festes de la Mare de Déu d’Agost.

Una de les facetes artístiques que combinava amb l’escultura era la música. Violoncel titular del Trio Fluvià, que havia fundat l’any 1952 Armand de Fluvià i Vendrell, triomfaven per Barcelona i arreu tocant música de cambra.

Però a Barcelona no tot van ser flors i violes. El 1936 els Bohigas van tenir una nena que es va dir Teresa, com la mare. Ell volia un nen, però l’ha-vien buscat tant que quan va néixer li va sembla un regal del cel. I el cel se la va endur amb només set anys, al gener de 1943, amb el temps just d’ha-ver-la vist créixer una mica. El dol va ser terrible. Van quedar tan defallits, es van deixar anar tant de la mà de Déu, que en tres mesos tant ell com la dona es van aprimar fins als ossos. De resul-

tes d’aquella tragèdia, Bohigas va cisellar, sempre més, la cara de la petita en tots els àngels que li van demanar de fer.

Segons continua escrivint Quim Fernàndez, “Josep Maria Bohigas estava content quan arri-bava a Banyoles. Fins que li va faltar la Teresa, hi va passar molts mesos d’agost. Dormien a Can Vilà, a casa del seu cosí Lluís, que regentava una sabateria. De seguida que se sabia que havia ar-ribat i la notícia s’estenia per la comarca, es des-fermava un formigueig de sotanes inacabable per anar-lo a veure, a la sabateria, per demanar-li que els adornés la parròquia amb una donació tan de-sinteressada com fos possible. Josep Maria Bohi-gas, creient i temorós de Déu, no va fer mai ni una ganyota de tan bona persona que era, de tanta paciència com tenia.

La figura de Josep Maria Bohigas i Masoliver no es pot separar ni de Banyoles, ni de la música, ni de Gràcia, ni de l’escultura. Ni es podria en-tendre l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles sense la seva intervenció artística. Jordi Gimferrer i Martirià Brugada i Clotas han tingut cura de fer inventari de la inacabable producció escultòrica del mestre. Efectivament, Bohigas fou un escultor disciplinat en la feina de cada dia i els resultats van ser espectaculars. Per mides, el recompte s’hauria d’engegar amb les imatges immenses de sant Pere i sant Pau que flanque-gen, des del 1962, la portalada de la catedral de Girona. Si l’ordre s’hagués d’establir per lògica, en canvi, potser s’hauria de partir de la magní-fica marededéu Santa Maria dels Turers (1960). Llavors es podria fer cap al pas de la Pietat o Mare de Déu dels Dolors (1946) que cada Setma-na Santa arrossega la processó dels Dolors de la vila vella de Banyoles. A la Pietat hi ha bona part del llegat artístic de Bohigas. La darrera restau-ració, seguint les tècniques de l’escola d’Olot, de la qual ell mateix fou mestre, ha desvirtuat una mica la imatge i n’ha esborrat part del testimoni original. Amb la bona fe a vegades no n’hi ha prou. Es veu que l’escultor era partidari de policromar les talles amb anilina, sense utilitzar ni un trist grapat de guix, directament sobre la fusta, amb la voluntat de deixar al descobert els solcs de la gú-bia i emfatitzar tant els replecs de la vestimenta com l’expressió dels rostres en tota la seva tràgica tristor.

Si les cròniques són fiables, Bohigas fou poli-cromista en obres de Josep Clarà i de Frederic Marés, va ser professor de policromia a l’Escola

Foto: Quim Mas

65


Llotja de Barcelona. Té l’obra repartida des de la Cellera a Barcelona passant per Igualada, així com arreu de la península i, segons sembla, en alguna parròquia de Nicaragua. A Barcelona i al claustre de la catedral té la Verge de la Llum, al Seminari Conciliar la Puríssima i a Horta la Verge de la Pau; a Santa Maria de Montcada el Sagrat Cor de Jesús (1954); a Igualada va reconstruir el famós Sant Crist d’Igualada; i a Banyoles, també té, la Sagrada Família, el Sant Crist de Santa Ma-ria dels Turers i un altre pas, el Trobament (1959) conegut com a “pas de les dones”.

No es limità a l’escultura religiosa, encara que aquesta potser va ser l’especialitat en què reeixí més plenament. Escultures i talles que li han donat renom son Contemplació, Flora i Eslava que ornen jardins i parcs barcelonins.

Bohigas es casà en segones núpcies amb la se-nyora que el cuidava quan, ja enviduat de Teresa Espinach, li va sobrevenir l’erosió d’una malaltia punxeguda. El matrimoni va durar de Nadal a Sant Esteve. Al cap de res d’haver mort Bohigas, la dona va obrir el portal del taller de Gràcia i del carrisqueig li devia venir un cobriment. S’ho va malvendre tot per quatre duros a un drapaire, des de l’eina més petita fins al violoncel. Només

faltava això, que l’ànima que va fer coincidir la intenció de l’artista amb el resultat del treball es perdés al magatzem d’un saltaterrats.”

I fins aquí el recull de part de la història d’un escultor mig oblidat que, una vegada analitzat el que acabeu de llegir, se’ns planteja un dubte: vi-vint on va viure i treballant en un taller del barri de Gràcia, prop de l’Estudi d’Art Josep Campanyà, avui Reixach-Campanyà, ens preguntem si Josep Maria Bohigas Masoliver podia ser també autor o, a la millor, l’únic autor material de les quatre pri-meres imatges del pas? Que el temps i les futures recerques ens ho ajudin a aclarir.

BibliografiaQuim Fernàndez i Callís: “Josep M. Bohigas i Ma-

soliver, l’escultor oblidat”. Revista de Girona, 258, pàg. 52 - 54.

Antoni Mª Rigau i Rigau: “L’escultor Bohigas, ba-nyolí benemèrit”, dins l’apartat “Gent i fets” de l’opuscle dels Manaies de Banyoles.

Josep Pena i Tomàs. Llibre programa de l’Agrupa-ció de 1991, pàg. 20 -25.

Testimoni oral i escrit de Joaquim Duran Ametller.Arxiu de la Congregació del Descendiment i de

l’autor.

JOSEP MARIA BOHIGAS MASOLIVER. ESCULTOR I POLICROMISTA

Foto: Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco

66

LA PIETATGremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre


67


L’existència de processons apareix documenta-da durant tota la història i es troben presents en la major part de les religions. Es deriven de neces-sitats psicològiques i sociològiques de les comuni-tats humanes. Pel que respecta al món judeocris-tià, tenim constatades processons tant en l’Antic Testament com en el Nou Testament. Les proces-sons no són, doncs, un fenomen nou ni exclusiu del cristianisme. Tanmateix, el significat cristià que se li atorga és molt profund i singular, ja que exter-nalitza la condició peregrina del poble de Déu. Els creients de tots els temps caminen amb Crist cap a la mort i la resurrecció per assolir l’estadi defini-tiu i transcendent del Paradisus, destí escatològic i recompensa de totes les ànimes dels benaurats (cf. Lc 23, 43; 2Cor 12, 4; Ap 2,7).

Les primeres manifestacions de processons li-túrgiques ja les tenim constatades a l’època del cristianisme primitiu amb l’entrada del celebrant que avança amb els Evangelis i les ofrenes. Res-pecte a la Setmana Santa, la processó de les pal-mes ja se celebrava a Jerusalem al segle iv.

A Tarragona el fet processional fou, doncs, una realitat des dels orígens del cristianisme. Malgrat tot, la manca de documentació litúrgica d’aquests primers segles, pel que respecta a la nostra ciutat, no ens permet reconstruir aquestes pràctiques de manera completa i amb localitzacions concretes.

Ara bé, Tarragona conserva un document molt valuós que ens explica el que podríem conside-rar la descripció més antiga de dues processons litúrgiques cristianes a la nostra ciutat. Es tracta

LES DUES PROCESSONS MÉS ANTIGUES DOCUMENTADES A TARRAGONA

Andreu Muñoz MelgarArqueòleg i director del Museu Bíblic Tarraconense

Foto: Pep Escoda ©

68

de l’Oracional de Verona, text eucològic que per-tanyia a l’Església de Tarragona, a principis del segle viii, en època visigòtica. Anotem que per eu-cologia entenem l’estudi de l’oració o del conjunt d’oracions d’un llibre litúrgic o d’una celebració. Si a través de les Sagrades Escriptures el creient és receptor del que Déu vol comunicar, els textos eucològics són les oracions que el creient dirigeix a Déu. En les litúrgies orientals s’anomena euco-logi al seu llibre oracional.

L’Oracional de Verona, també anomenat Codex Veronensis o, més correctament, Liber orationum festivus, està conservat en el còdex lxxxix de la Biblioteca Capitular de Verona, a Itàlia. Hipotè-ticament, l’exemplar es troba en aquest emplaça-ment com a conseqüència de la fugida de l’últim bisbe de Tàrraco, sant Pròsper, que s’endugué a Itàlia les relíquies dels sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de l’Església de Tar-ragona, per salvaguardar-les de la incursió arabo-berber a principis del segle viii.

Hom considera que aquest text és la versió d’un arquetipus comú a totes les esglésies hispàniques, i que aquest arquetipus era toledà. Sant Julià, bis-

be de Toledo, en va fer una revisió entorn de l’any 680, per la qual cosa deduïm que s’utilitzava a la nostra Església a finals del segle vii. En parau-les del liturgista, Mn. Miquel S. Gros, l’Oracional festiu “és el llibre litúrgic que, en l’antiga litúrgia hispana, conté les col·lectes que es resen després de les antífones i responsoris que componen els oficis festius, i les oracions conclusives, anomena-des completúries, i les benediccions sacerdotals que clouen les dues hores canòniques de les ma-tines, resades a la sortida del sol, i de les vespres que cal dir a la seva posta”.

El text litúrgic estava acompanyat de rúbri-ques, anotacions que explicitaven com i on s’ha-vien de realitzar les cerimònies. Doncs bé, dues d’aquestes rúbriques, la núm. 523 i la núm. 526, expliciten valuoses informacions topogràfiques so-bre dues processons que la comunitat realitzava a Tarragona durant la Dominica in carnes tollendas, és a dir, el Diumenge de Carnestoltes. D’aquesta manera se’ns descriu un itinerari processional tot assenyalant-nos diferents advocacions d’esglésies: Santa Jerusalem i Sant Fructuós al contingut de la rúbrica 523 i Sant Pere al contingut de la rúbrica 526. Les dues rúbriques estan ubicades a finals de les matines i a les segones vespres del diumenge, i indicaven als fidels que a l’endemà, dilluns, s’ini-ciava la Quaresma.

La rúbrica que precedeix la completúria núm. 523 expressa: «post explicitas laudes quas psa-llendo vadunt usque ad Sancta Jerusalem que in Sancto Fructuoso dicenda est» (Així mateix, com-pleturia que ha d’esser dita a Sant Fructuós, un cop acabades les laudes, cantant les quals hom va fins a Santa Jerusalem). La rúbrica núm. 526 con-diciona que la completúria i la benedicció, han de ser resades «ad Sancto Petro»; per tant, en una església advocada a sant Pere.

El tema ha estat molt estudiat per liturgistes, historiadors i arqueòlegs. Tanmateix, avui no ha estat possible una identificació precisa ni la lo-calització de les esglésies que esmenta el Liber orationum festivus. Sabem, però, que les esglésies mare o catedrals a la Hispània visigòtica rebien l’advocació de Sancta Iherusalem. Per tant, no tenim dubte que sota aquesta advocació es troba la Catedral de la Tarragona visigòtica. Per contra, tampoc tenim constatada la seva ubicació exac-ta. El problema, però, arriba davant la possibilitat que la Catedral comparteixi també l’advocació de sant Fructuós i que les dues referències advoca-cionals siguin la mateixa realitat física. El segon

Detall de l’Oracional de Verona (s.VIII). Arxiu Biblioteca Capitular de Verona: U. Tomba

69


problema deriva de l’exacta ubicació de l’església de Sant Pere i de la de Sant Fructuós, en el cas que aquesta no sigui el temple catedralici.

Els apreciats professors Cristina Godoy i Mi-quel S. Gros estableixen la suggestiva hipòtesi se-gons la qual va existir una quarta església advoca-da a sant Hipòlit. La comunitat d’aquesta església seria per a la qual l’Oracional fou escrit i el lloc de sortida de les dues processons. Sosté aquesta hipòtesi el fet de que el manuscrit conté —com a text propi— l’ofici d’aquest sant.

Així, segons Godoy i Gros, la primera proces-só, en lloc d’anar cap a la Catedral, anava cap a l’església de Sant Fructuós, on resaven la comple-túria de final de la processó i tot seguit hi podien

celebrar la missa pròpia de la festivitat. La segona processó es feia després de la completúria i la be-nedicció de les segones vespres —fetes a l’església de la pròpia comunitat— cap a l’església de Sant Pere, on tenia lloc una altra estació, amb la seva completúria i benedicció corresponents. Després d’acabat aquest ofici, la comunitat devia tornar cap a la seva església, el nom de la qual no s’esmenta. D’aquesta manera, Godoy i Gros identifiquen un to-tal de quatre esglésies a partir de la interpretació del manuscrit. La de Sant Fructuós la relacionen amb la basílica conservada a l’Amfiteatre, sobretot basant-se en un criteri de coherència topogràfica aplicada a la litúrgia estacional. La Santa Jerusa-lem la identifiquen com l’advocació que va rebre la catedral visigòtica tot apuntant, amb reserves, que estigués situada a l’espai de l’àrea sacra de l’acrò-poli de la ciutat, on s’aixeca l’actual Catedral. L’es-glésia de Sant Hipòlit, en un espai indeterminat entre el triangle Amfiteatre, Catedral i capçalera del Circ. L’església de Sant Pere la situen a la cap-çalera del Circ després dels límits que els dóna la lectura d’un document de 1174.

Aquest document es conserva al Cartulari de Poblet. L’arquebisbe Guillem de Torroja fa dona-ció a Poblet d’una volta «que dicitur antiquitus ecclesia Beati Petri». Serra i Vilaró, basant-se en una interpretació incorrecta de les afrontacions, la situa a la muntanya de Sant Pere de Sescelades. Una nova interpretació de les afrontacions que el document atorga va portar els meus col·legues i amics, Josep Maria Macias i Joan Menchon i al titular d’aquest article, a situar l’esmentada es-glésia a la zona compresa entre l’actual carrer de Santa Anna, la plaça del Rei i el carrer de l’Arc de Sant Bernat. Dins aquesta àrea han estat exhuma-des importants restes arquitectòniques i decorati-ves d’època visigoda.

El cèlebre historiador pare Enrique Flórez no-més considerava la Santa Jerusalem com a esglé-sia mare o catedral, i a més sota l’advocació de sant Fructuós. Aquesta mateixa idea l’ha defensat recentment, amb arguments litúrgics, l’apreci-at Mn. Rafael Serra. També la mateixa idea fou compartida per l’amic i col·lega Joan M. Vianney Arbeloa, el qual reconstrueix l’itinerari processi-onal afirmant que el diumenge in carnes tollendas una comunitat de fidels de Tarragona es dirigia cantant laudes a la basílica catedralícia, la San-ta Jerusalem, que estava sota l’advocació de sant Fructuós. Un cop arribats a la Catedral, els fidels resaven la completúria que corresponia a l’ofici

RELIQUIARI DE SANT PRÒSPERSant Pròsper va ser arquebisbe de Tarragona segurament fins a l’any 713 (algunes fonts donen el 718). Va fugir a Itàlia arran de la invasió àrab que va destruir l’antiga Tàrraco. Es va endur les restes dels sants Fructuós, Auguri i Eulogi, així com altres objectes, entre els quals l’oracional visigòtic tarraconense co-negut ara com Oracional de Verona, on es conserva. Va fundar el monestir de Capodimonte, on va morir. L’any 1854 el papa Pius IX va aprovar el culte públic de sant Pròsper a l’església parroquial de Camogli (on se’n conserven les seves relíquies) amb festa, ofici i missa pròpia el dia 2 de setembre. A Tarrago-na la memòria de sant Pròsper se celebra el 18 de maig. Fotos: Arxiu Andreu Muñoz Melgar.

LES DUES PROCESSONS MÉS ANTIGUES DOCUMENTADES A TARRAGONA

70

de laudes. Després, la completúria corresponent a l’ofici de vespres es resava a l’església de Sant Pere, edifici que esmenta com a lloc d’origen de la processó del matí i, per tant, propietària del cò-dex. Finalment, Arbeloa, apunta la possibilitat que a l’església de Sant Pere hi hagués una comunitat monàstica que durant la conquesta àrab es tras-lladés a Itàlia amb el metropolità de la ciutat, i salvés així el preuat llibre.

Serra Vilaró, per contra, pensava que la Cate-dral i la Santa Jerusalem eren esglésies indepen-dents. D’aquesta manera la processó sortia de la Catedral que se situava al costat de la capella medieval de Santa Tecla la Vella i cantant les laudes se n’anava fins a Sant Fructuós, ubicada al Fòrum local, a la zona de l’actual carrer de Lleida, on es resava l’oració final de les laudes. Després es feia l’homilia a la Santa Jerusalem, que era al costat de Sant Fructuós, en un monti-cle immediat, avui desaparegut, però que es pot reubicar a la zona de l’edifici de Correus, a la cantonada formada pels actuals carrers de Llei-da i de Reding. Aquesta última identificació crec que no té sentit, ja que aquesta construcció data del segle xii i no es coneixen evidències materi-als d’un culte cristià anterior a aquest moment ni enterraments cristians al voltant de la ubicació eclesial, com ja apuntava el mateix Sánchez Real o Pere de Palol.

A manera de conclusió, hem d’entendre que a finals del segle vii i principis del segle viii, a Tarra-gona se celebraven dues processons litúrgiques la Dominica in carnes tollendas, que eren un avís que arribava la Quaresma amb les consegüents pràc-tiques de dejuni i abstinència per a la comunitat cristiana. L’itinerari d’aquesta processó com a part de la identificació de les esglésies que s’esmenten en el text continua sent un misteri per a la historio-grafia i l’arqueologia de la ciutat. Mentrestant, són les dues processons més antigues documentades d’una manera explícita a la nostra ciutat.

Per saber-ne més: – Gavaldà, J.; Muñoz, a.; PuiG, a. Pau Fructuós i

el cristianisme primitiu a Tarragona (s. i-viii). Actes del Congrés de Tarragona. 19-21 de juny de 2008. Tarragona: Fundació Privada Liber-INSAF, 2010.

– Pérez Martínez, M. Tarraco en la antigüedad tardía. Cristianización y organización eclesiàs-tica (siglos iii a viii). Tarragona: Arola editors, 2012. Foto: Pere Amenós Besora

Basíliques visigòtiques. Detall del Codex Albaldense o Vigilià, any 975. Arxiu Andreu Muñoz Melgar

71


MÚSICA I SONS DE LA SETMANA SANTAJosep Maria Sabaté i Bosch

Aquella primera Setmana Santa de la passió, mort i resurrecció de Crist, el Sacerdot de tots els sacerdots i el més Fidel de tots els fidels, devia tenir un so molt especial:

Entre els goigs dels Hosanna del Diumenge de Rams o el respectuós silenci dels qui combrega-ren per primera vegada i els brams de la sorollo-sa turba que arrossegaria Jesús quan l’espasa de Pere, amb un agut brunzit, tallà l’aire i l’orella de Malcus.

Entre els cants del gall mentre el “fidel” Pere ara negava el Mestre i aquell anar d’Herodes a Pilats.

Entre el cop sec d’una bufetada i els xiulets es-tridents de les cordes dels assots lacerant manta vegades el cos del Fill de Déu.

Entre els estridents crits per alliberar Barra-bàs i els plors de les santes dones pels carrers de Jerusalem amb el batec harmoniós dels seus cors plens d’angoixa i de pena al peu de la creu al Calvari.

Entre els cops de martell en clavar-lo a la creu i aquelles set benaurades i darreres paraules ...

I tot, tot, per retornar als goigs de lloança amb un ressò vibrant i melodiós a mig camí en-tre aquells Hosanna d’un ja llunyà Diumenge de Rams i el no gensmenys joiós “Per què busqueu entre els morts aquell que viu?” dels àngels del més proper Sant Sepulcre al matí de la Pasqua de Resurrecció.


72

JESÚS NATZARÈReial Germandat de Jesús NatzarèFoto: Juan Luis Nogués Sánchez

73


Dibuix d’A. Valveny

Josep Ignasi Boada Gasulla

Continuant amb el buidatge de la premsa de l’època, ens endinsem en el trienni 1915-17. Anys plens de notícies de la I Guerra Mundial (1914-18), en què Espanya era neutral, però l’afecten les relacions socials, polítiques i, evidentment, econò-miques. El Diario de Tarragona es aliadòfil i en el Diaro Católico La Cruz, que es decanta a favor dels imperis centrals, hi trobem moltes més notícies de la guerra. Tot es reflecteix, doncs, en la premsa d’una capital de província com Tarragona, amb uns diaris partidistes en què les notícies masses vega-des són fragmentades, cosa que ens fa dubtar en més d’una ocasió. Tot i així, anem comprovant com aquesta societat, que generalment en diem ador-mida, treballa des de les entitats de tota mena, per tal de millorar la ciutat. Vegem què hem trobat pel que fa a la Setmana Santa en aquest període.

Any 1915

En plena guerra mundial, hi ha moltes notícies sobre la situació econòmica, l’enfonsament de vai-xells, apujades de preus, dificultats per exportar i, també, notícies de societat i successos, entre altres. Massa vegades ens deixen sense saber com anaven els fets, perquè la informació és molt minsa i redu-ïda. Només en donen la notícia, sense aclariments de cap tipus i, per tant, hi ha coses que no s’acaben d’entendre o bé les hem de suposar.

El dia 1 de febrer es beneïa el nou museu dioce-sà, fruit de l’interès de l’arquebisbe López Peláez,. L’endemà en dóna fe el Diari de Tarragona en mit-ja columna de primera pagina.

El 4 de febrer el Diari de Tarragona publica la reunió de la junta general del Sindicat d’Iniciativa i Turisme, de la qual interessa destacar: “[...] pro-curando tener a tiempo la celebración de un con-curso de fotografías con la correspondiente exposi-ción en el Sindicato [...]”. Veiem que hi havia idees

SETMANA SANTA.TARRAGONA 1915-1917

El Natzarè es guardava en una capella lateral de l’església de Natzaret.

74

noves, malgrat la situació socioeconòmica deguda a la guerra, que creava greus dificultats en una ciutat que vivia en gran part del moviment del port.

Els primers dies de febrer, coincidint amb el Carnaval, hi trobem nombroses notes sobre actes religiosos, de desgreuge, novenes i trisagis. D’al-tra banda, també hi figuren les referències als balls que se celebraven a l’Ateneu, al Centre Català i en altres llocs, de manera que es dóna a entendre que la ciutat estava ben viva. També, lògicament, apareixen notes sobre la guerra de la qual detallen diferents aspectes, com la guerra marítima, que afectava més Tarragona pel tema del comerç.

L’11 de març trobem al Diario de Tarragona una de les poques notícies en relació amb la Set-mana Santa: hi participaran totes les confraries en la processó. És molt poca cosa, però tampoc hi ha res a la resta diaris. S’hi poden llegir nombroses notes referents als actes religiosos que se celebra-ran a les diferents esglésies i apareixen dues peti-tes notes de les juntes dels natzarens i de la Sang, però sense dir res de res.

El 28 de març La Cruz publica el text següent: “[...] figuraran todos los pasos incluido el Santo Entierro, vulgarmente de los pescadores, a expen-sas del sr. Alcalde D. José Prat.” Seguien com sem-pre, encara que més endavant hem trobat una nota que ens desconcerta.

El 31 de març el Diario de Tarragona informa: “Se nos ruega hagamos presente a los señores con-currentes a la procesión del Viernes Santo, que por orden de la autoridad eclesiástica,[...] queda ter-minantemente prohibida la asistencia a dicho acto de niños y jóvenes ostentado trajes alegóricos a la Pasión del Señor.” Veurem què en diuen l’endemà. És molt curiós que sorgeixi aquest tema, ja que des del 1858 (feia més de 60 anys) estava prohibida la presència de personatges bíblics. Els motius no els exposen. A La Cruz ho trobem igual, també sense cap explicació.

L’1 d’abril, Dijous Sant, La Cruz publica un fotogravat a la primera pàgina d’un Jesús amb la creu al coll, acompanyat de diferents articles i de l’ordre de la processó. Al Diario de Tarra-gona trobem dos articles de fons religiós, l’ordre de plaça per la qual es regien els militars, una nota de la Sang, recordatori per als seus mem-bres, dels diferents aspectes de funcionament de la processó, així com una altra dels natzarens. Però sens dubte la vinyeta que més crida l’aten-ció és la següent: “La junta directiva de la Con-gregación de la Purísima Sangre, accediendo a los deseos de varios congregantes, tolerará por este año que concurran a la procesión del Santo Entierro algunos niños representando personajes bíblicos, siempre que el número de ellos y el traje que vistan merezca la aprobación de los señores vocales, encargados de organizar el acto. La pro-cesión saldrá a las cinco y media.” Davant de tot això, i amb tots els respectes, crec que es tenia una manca important de criteri: no es complei-xen els estatuts de la Sang, i es fa cas omís del que havia ordenat l’arquebisbe Costa i Borràs el 1858, que comprenia tot un seguit de noves nor-mes: trasllat de la processó de Dijous a Divendres Sant, prohibició de la presència de nens menors de 7 anys i de les dones, prohibició de personat-ges bíblics, granaders imperials i altres elements dels quals només es van salvar els armats. Ara sembla es fan enrere de tot allò, ja superat. Els motius, totalment desconeguts.

Com de costum, Divendres Sant no hi havia di-aris; per tant als de Dissabte Sant, dia 3 d’abril, hi trobem els resultats. Tots dos diaris són molt sem-blants quant a les notícies dels actes. Al Diario de Tarragona hi ha dos articles que tracten de la mort de Jesús i una crònica de les diferents solemnitats celebrades a la Catedral i als temples, amb nom-brosa presència de fidels. Pel que fa a la processó, cal assenyalar que la recollida dels armats s’inicia

L’Oració a l’Hort, obra d’Agulló (1911). Dibuix d’A. Valveny del Gremi de Marejants.

75


a dos quarts de tres de la tarda, i com ja havíem trobat anteriorment, a dos quarts de sis comença la processó. Hi participaren totes les associacions i finalitzà a dos quarts de deu. No donen gaires ex-plicacions, però destaquen que hi havia molts es-pectadors i fou molt lluïda i solemne. Després de buscar-ho detingudament arran de l’enrenou creat, no diu res del nens vestits de personatges bíblics. Desconeixem, doncs, si hi anaven o no, i tampoc no es publica res més als dies posteriors. Com ja he dit anteriorment, massa vegades ens quedem plens de dubtes.

Any 1916

El 27 de gener el Diario de Tarragona informa: “El Sindicato de Iniciativa” (Atracción de Foraste-ros) de Tarragona, con motivo de las próximas fies-tas de Semana Santa y Pascua, convoca un concur-so y exposición de fotografías [...].” Un any abans havíem trobat l’interès de fer el concurs, però les dificultats del moment ho havien impedit. Ara sí que es publica amb temps però, llegint les bases, ens trobem que no hi ha cap referència a la Set-mana Santa, sinó al tema monumental i paisatgís-tic. A més, l’exposició s’inaugurava Dissabte Sant. Sembla, docs, que es busca obtenir material per a publicacions de caire turístic i per a la promoció de la ciutat. El mateix dia trobem notícies sobre les festes de Carnaval, amb un gran ball el 17 de febrer al Teatre Principal.

El 13 de febrer també el Diario de Tarragona dóna una notícia sobre la junta general dels as-pirants de la Sang i de la composició de la junta. També del funcionament i misses de la “Congrega-ción de Nuestra Sra. de los Dolores”, establerta a Sant Miquel del Pla, on tenien altar propi i hi deien les misses. Es tracta d’una congregació avui desapareguda.

El 20 de gener el Diario de Tarragona informa sobre la convocatòria de junta general de la Sang, de la qual trobarem notícia el dia 23, on s’explica la proposta d’uns congregants d’aportar deu rals per millorar la processó. Les dificultats econòmi-ques eren evidents. Més endavant ho seguirem ve-ien, però crec que cal destacar l’interès per fer i millorar les celebracions de la Setmana Santa.

El 31 de març ha passat més d’un mes de la darrera notícia i aquell dia el Diario de Tarragona fa referència a una reunió entre Sindicat d’Inicia-tiva, Club Gimnàstic, Orfeó Tarragoní i Club Nàutic per “[...] la necesidad de fomentar las Fiestas de Semana Santa y Pascua [...].”

A principis d’abril s’inicia la campanya electo-ral al Congrés dels Diputats, la qual cosa comporta propaganda dels liberals al Diario de Tarragona i dels catòlics a La Cruz. Per aquest fet i que les notes de societat es mengen quasi mig diari, quatre pàgines del total al Diario de Tarragona i dues a La Cruz, no dóna per més. Les eleccions es van fer el diumenge dia 9.

El 14 d’abril el Diario de Tarragona explica: “Ayer fueron expuestos en los escaparates de casa Brell otros improperios de la Pasión, que van si-endo renovados para la próxima procesión del Viernes Santo, los cuales como los primeros que se exhibieron, llaman la atención.” Recordem que Casa Brell era una sastreria, situada a la cantona-da de la Rambla Nova amb carrer de l’Hospital, i el propietari era membre destacat de la Sang. És el resultat del fet que, a desgrat de les dificultats, s’anaven fent millores. La notícia està publicada en tots dos diaris.

El 17 d’abril, Dimarts Sant, al Diario de Tar-ragona trobem una nota columna d’un quart que es refereix a la processó: sortirà a dos quarts de set i nomena tots el passos participants, “[...] y

SETMANA SANTA. TARRAGONA 1915-1917

76

Soledad y probablemente el del Santo Entierro a cargo del gremio de Pescadores”. Encara hi havia problemes, que se suposa que eren els mateixos que han anat sortint tota aquesta sèrie d’anys, re-ferents a les dificultats econòmiques del Gremi de Marejants.

Dos dies després, Dimecres Sant, el Diario de Tarragona publica a primera pàgina i a dues co-lumnes el programa d’actes dels dies sants, fins i tot el Diumenge i Dilluns de Pasqua, en què figuren actes esportius: regates, bicicletes, tenis, concerts, teatre, balls i un castell de focs a la plaça dels car-ros. Sembla que el Sindicat d’Iniciativa havia or-ganitzat el programa. És estrany no haver trobat abans algun resum dels treballs i l’organització de tot plegat, però entra dins del que hem anat trobant al llarg d’aquests anys.

El 20 d’abril, Dijous Sant, el mateix Diario de Tarragona inclou tres articles dedicats a la com-memoració de l’Eucaristia, i el Dijous i Divendres Sant, encapçalen la primera plana. En mitja co-lumna s’hi apleguen les prescripcions habituals de la Sang per a la processó. En una segona colum-na hi trobem l’hora de sortida de la processó, dos quarts de sis. Tot plegat són notícies molt minses, que ens obliguen a utilitzar la imaginació i el nos-tres pobres coneixements per saber com anava la cosa. Com sempre, res de res. A La Cruz, a primera pàgina, hi surt un fotogravat del pas de la Flagel-

lació de Campeny, estrenat feia dos anys, amb un escrit que recorda les indulgències concedides, a més d’altres articles. Una notícia interessant és la següent: “[...] atendiendo a instancia de persona bien intencionada, pero equivocada a nuestro pare-cer, el señor Alcalde ha ordenado que para la pro-cesión del Santo Entierro se pongan en el centro del paseo de San Juan sillas que señalen el paso de los devotos, y sean apagados los focos eléctricos, con el fin de dar mayor visualidad al religioso desfi-le. Salvando y aplaudiendo lo recto de la intención, son novedades estas que nosotros no aconsejaria-mos, aun sabiendo que el producto de las sillas se destina a la benéfica asociación La Caridad.” No explica cap motiu per oposar-s’hi. És la primera notícia que hem trobat de col·locar cadires en el recorregut de la processó. Podríem suposar que es vol evitar convertir la processó en un espectacle. Recordem que La Cruz era el diari oficial de l’Es-glésia.

El 22 d’abril, Dissabte Sant, el Diario de Tar-ragona, com si res, en mitja columna i a primera pàgina, liquida la informació dels actes de dijous i divendres. No explica res, únicament podem pensar que tot va anar bé, en llegir: “[...] La procesión del Viernes Santo resultó espléndida. Su paso por la Rambla central fue suntuoso.” Cita els abande-rats dels natzarens i de la Sang, i de la resta no en diu res. Mitges columnes referents a les regates al


77


Club Nàutic i també al concurs de fotografia, on hi ha diversos premis declarats deserts.

De les cadires que hem esmentats abans, no hi ha res en cap dels dos diaris. Les cadires han fun-cionat? Suposem que sí, perquè el Diario de Tarra-gona parla de “suntuoso”. Hi han participats tots el passos? Ho suposem.

El 25 d’abril dimarts el Diario de Tarragona pu-blica un resum dels actes lúdics celebrats. De Set-mana Santa..., fins a l’any que ve, si Déu vol.

Any 1917

El Diumenge 18 de març el Diario de Tarrago-na publica la petita nota de costum: “En la junta extraordinaria celebrada por la Congregación de la P. S. fue desechada la proposición de D. Agustín Soler para que se celebraran las fiestas del Do-mingo de Ramos en San Francisco, trasladándose procesionalmente a aquella iglesia la imagen del Crucificado.” Se suposa que era per la de capacitat de l’església de Natzaret i per fer més solemnes els actes, tot i que no en donen cap motiu.

El 29 de març el Diario de Tarragona informa d’una reunió del Sindicat d’Iniciativa, el qual con-voca un concurs de fotografia relacionat amb Set-mana Santa, però sense més aclariments.

L’1 d’abril, Diumenge de Rams, el Diario de Tar-ragona publica la convocatòria del concurs d’apa-radors, organitzat pel Centro Industrial, els dies 7 i 8 d’abril. Sembla que es pretenia estimular el co-merç de la ciutat. A La Cruz hi figura un programa d’actes del Sindicat d’Inicitiva. També hi trobem la nota següent: “La procesión del Viernes Santo podemos anticipar a los lectores revestirá este año inusitado esplendor, pués además del entusiasmo que reina en cuantos elementos suelen tomar parte en la misma, concurriran todos los pasos, lo cual hace tres años no ha ocurrido.” Què passa? No ho podem saber. Cada any hem vist que es parla de la

participació de totes les confraries i el seus passos, encara que amb alguna dificultat. Ara trobem que els últims tres anys alguna confraria no hi ha parti-cipat, o el periodista parla de oïdes. Aquí queda la notícia, però també el dubte.

El 5 d’abril, Dijous Sant al Diario de Tar-ragona, a primera pàgina, hi trobem tres articles de caràcter religiós, dedicats a Crist crucificat, a la Soledat i a Judes. També l’habitual nota de pres-cripcions de la Sang per als seus congregants. Més avall hi ha una altra nota petita que informa que el Sindicat d’Iniciativa organitza un concert a la Ca-tedral, una exposició de dibuixos per a un segell, un concurs d’aparadors, una visita a les voltes de Circ, caramelles i cross-country, és a dir, unes curses d’atletisme. També altres petites notes convoquen els germans natzarens al carrer Santa Anna, a dos quarts de sis, per assistir a la processó. El concert, el teatre i les mones també ocupen un reduït i ri-dícul espai. A La Cruz hi surten diferents escrits, un dels quals de l’arquebisbe López Peláez, que ocupen la primera pàgina amb un gravat del Jesús ajudat pel Cirineu.

El 7 d’abril, Dissabte Sant, a la primera pàgi-na del Diario de Tarragona hi apareix una nota del Sindicat d’Iniciativa en què informa del resultat de concurs de dibuix per fer el segell dedicat als monuments de Tarragona. El costat dret d’aquesta primera pàgina comença amb una nota dedicada als actes celebrats a la ciutat i a la segona pàgi-na, a mitja columna, una informació que crec que és important, perquè ens dóna prou informació per saber la participació que tenia la processó del Sant Enterrament; per tant la copio literalment: “[...] Hacia el despejo una sección de la guardia civil montada, a la que seguía la cohorte romana con sus rítmicos tambores, capitán y corneta; las tradicionales matracas precedían a la bandera de la Purísima Sangre; seguían 24 alumnos (124),

Dibuix d’A. Valveny del Gremi de Pagesos. Dibuix d’A. Valveny de la Reial Germandat de Jesús Natzarè.


78

del colegio del Sagrado Corazón con cirios, acom-pañando el paso Oración en el huerto; 80 aspiran-tes de la Congregación con vesta blanca, precedían al hermoso paso de la Flagelación; la Hermandad del Ecce Homo con 47 luces y capilla de canto-res; seguía la Real Hermandad de Jesús Nazareno en número de 136 acompañantes, [...] el paso del Nazareno y la banda de Almansa, a la que seguían la Congregación de la Sangre con 128 luces y 83 improperios, nutrida capilla de cantores, llevando la hermosa imagen de Cristo en la cruz, [...] Cin-

cuenta y siete acompañantes precedían el paso de la Piedad; setenta y dos acompañaban el paso de los Mareantes, con banda de música; la hermandad de los payeses en número de treinta precedían al Santo Sepulcro, al que daban guardia de honor la escuadra de gastadores con armas a la funerala; el cortejo que acompañaba la Soledad lo forma-ban 68 luces, llevando la bandera de la Congre-gación[...]; seminaristas, Cabildo presidido por el Arzobispo, junta de la Congregación y terno; repre-sentantes del municipio Sres. Armengol, Martorell y Sugrañes; sección de guardia urbana, banda de cornetas y tambores, música y piquete. El religioso acto fue presenciado en todas las calles del curso por millares de personas, viendose muchos foras-teros.”

És la primera vegada que trobem que es quan-tifica la participació a la processó amb el detall de cada confraria. Això permet fer números i realitzar una aproximació de quantes persones hi participa-ren. Fent el recompte de les dades de més amunt del Diario de Tarragona, sumen 773 congregants portant atxes. Després puc desglossar la resta de participants en el supòsit següent: 5 components de la Guàrdia Civil a cavall, els armats, segons Salvat i Bové eren 20, amb la bandera i matraques, devi-en ser 5 congregants. Els que resten es fa difícil de comptar exactament; per tant, i tractant de fer una aproximació, m’he permès fer els següents nú-meros: 80 components de les tres corals, 25 arren-gladors, 83 penitents amb improperis, 125 portants dels passos i el Sant Crist; també s’hi han de comp-tar 27 portadors de les nou banderes, suposant tres banderers en cada una d’elles, 50 components de

Diferents fotografies dels Armats

79


les juntes. També cal recordar que l’arquebisbe López Peláez, havia fet formar a tot l’estament eclesiàstic; així, doncs, entre seminaristes, Capítol i tern, en sumem 30; a les tres bandes de música, 90 components a raó de 30 en cada una. Cal també comptabilitzar els 3 representants de l’Ajuntament, els 6 membres de la guàrdia urbana i, finalment, el piquet militar junt amb la pròpia banda de cor-netes i timbals, que podien ser unes 60 persones. Tot aquest darrer bloc suma 583 persones, que afe-gides a les 773 comptabilitzades abans, totalitzen 1.356 participants. Evidentment es tracta d’una aproximació, i tot no ser exacta, però lligat amb la durada de la processó, que s’iniciava a dos quarts de set i acabava al voltant de les deu, ens dóna unes dades prou interessants. El diari La Cruz també fa un resum general de tots el actes, però sense el de-tall de la processó, com hem vist abans.

El 8 d’abril, Diumenge de Pasqua, el Diario de Tarragona publica una poesia de Bernabé Martí i

Bofarull, dedicada a la Pasqua. També hi apareix una petita nota de rectificació: Els alumnes del col-legi La Salle eren 124 a la processó. Algú es devia queixar i, per tant, aquest és el motiu dels parèn-tesis anteriors.

L’endemà el Diario de Tarragona tenia dues pà-gines, és a dir, un únic full, per totes dues cares; no hi trobem res de la Setmana Santa. Fins al dijous 12, no hi torna a haver alguna notícia, en aquest cas referent al concurs d’aparadors del Sindicat d’Iniciativa. Per ara, res més. (Continuarà)

Bibliografia

Diario de Tarragona, 1915-1917.Diario Católico La Cruz, 1915-1917.Salvat i Bové, Joan. Tesoro bibliografico de la

Congregación...Sabaté, Josep M. El Gremi de Marejants.Agrupació d’Associacions de Setmana Santa:

Opuscles diferents anys.

Sant Crist de la Sang, de Benet Baró. La Flagel·lació (1914), de Josep Campeny Santamaria.

Foto: Pep Escoda ©


80

SANT SOPARGremi de Marejants


81


PETITA HISTÒRIA D’UN ACRÒSTIC5 D’ABRIL DE 1928

Salvador Ramon, prevere

Els petits fets ciutadans no s’acostumen a histo-riar, però aquests són els que formen la vertadera història dels pobles, puix que si fossin consignats, no hi hauria necessitat que els pseudohistoriadors fessin tantes divagacions, i no fóra veritat la trista afirmació que el cinquanta per cent del que ens fan passar per història és una falsedat.

El 5 d’abril de 1928, Dijous Sant, un fet com-mogué la tranquil·la vida ciutadana. De bon matí, quan els repartidors del Diario de Tarragona ana-ven a complir la seva comanda, foren detinguts per la policia, que els decomissà els diaris. Què havia passat? Pocs dies abans del Dijous Sant, a la re-dacció del Diario de Tarragona es va rebre una carta d’un tal J. Villegas, prevere, tramesa des de

Reus, amb una poesia titulada “Redención”, per al diari extraordinari de Dijous Sant.

El director de la publicació, Lluís de Salvador, la va creure publicable i, com que no anava gaire llarg d’originals, sense fixar-s’hi gaire, la va fer picar.

La poesia era aquesta:

REDENCIÓN

Viendo a Jesús en el huertoIzcariote lo besóSayones por la consignaCogieron al Redentor.Atáronle desalmadosComo si fuese un ladrónA Caifás lo presentaronTurbas ebrias de furor.Al humilde NazarenoLe acusaron de sedición.Un solo juez reconoceNo hallarle causa al Señor,Y, no obstante, a vil suplicioAl Dios hombre condenó.Lavóse el mal juez las manos,La turba ruge feroz.Izcariote horrorizadoUn fin trágico escogió.Redime Jesús al mundoEn la Cruz de expiación.

J. de Villegas-Pbro. Del que no se n’adonà Lluís de Salvador fou que

era un acròstic, o sigui, que les lletres inicials de cada vers formaven el temible crit, en plena dicta-dura, de VISCA CATALUNYA LLIURE.

Lluís de Salvador fou detingut, s’inicià un pro-cés i s’estigué quinze dies a la presó. Gràcies a les notícies facilitades pels seus bons amics, els Srs. Pau Olivé i Josep Virgili, he pogut escriure el tripijoc i les facècies d’aquells dies.Foto: Carles Mallol Parga

82

El governador que regentava la província per aquells temps era Maximiliano Soler i Losada; el comissari de la policia era Martín Báguena, els quals amb Pedro Barragán, pintor acadèmic, di-rector de La Voz de la Provincia i dirigent de la Unión Patriótica, formaven el terceto oposat com-pletament, tal volta per falta de la visió política que tenia Cambó, als qui sentien l’amor a la terra natal, i la primera víctima dels dicteris en les se-ves reunions era el cardenal Vidal, el cardenal de les dues queridas, com li deia amb sorna cert polí-tic: “Querida España y querida Cataluña”.

No precisament amb aquest caire , sinó amb un altre caire polític molt diferent, havia tingut algu-nes topades amb el Diario de Tarragona pels seus articles de fons, o més ben dit, amb el seu director, que n’era l’autor, i jugant brut l’un i els altres mi-raven la millor manera de molestar-se.

El comissari, home molt astut, va compondre la poesia i va parar la ratera en què va caure l’atra-fegat director, segons se’n vanagloriava després d’un temps.

Incoat el consell de guerra, el senyor Fernán-dez Amaya, comandant d’Infanteria, va iniciar el

procés i, un cop es va adonar de la mala jugada, va sobresseir la causa. Lluís de Salvador va escriure les impressions de pres en un article publicat al seu diari titulat “Entre rejas”.

Un dels repartidors, fos que hagués sortit per una altra porta o una mica més aviat, pogué fer la seva comanda i com que era el repartidor del nostre barri, el diari arribà a casa meva. Ambrós Domingo va avisar el meu pare del que passava, el qual retirà el full. Poc després la policia decomis-sà el diari, sense adonar-se que no portava el cos del delicte. Aquest segon full, avui raríssim, el vaig trobar entre altres diaris interessants guardats cu-rosament a casa meva.

Avui tots el actors d’aquest petit drama ja han donat el seu compte que Déu, en la seva infinita misericòrdia, els hagi reunit al seu si. M’agrada imaginar-me els comentaris que actualment de-uen fer els actors d’uns fets pretèrits, que si per a nosaltres no tenen gaire importància, menys en tindran per a ells, que toquen la vertadera realitat.

L’experiència del passat ens ha de fer obrir els ulls per comprendre el present, perquè la historia és la gran mestressa de la vida.

Foto Elvira Ferrando

83Detall del pas L’Oració de Jesús a l’Hort. Foto: Tarracoimatge

ELS RAMS D’ OLIVERA

Si t’alegren, Senyor, els sorolls roncsd’una rebuda en triomf i amb forts clams,

pensa que els qui han sortit avui amb rams,divendres ho faran només amb troncs.

Entre feres on vas, Corder Diví,coneixent la intenció seva inhumana?

Si bé et diuen avui tots ells “hossana!”,demà voldran tan sols veure’t morir.

Ara et reben movent les branques belles,(aplaudiment dubtós, tot i ser fort),i una propera nit, per dar-te mort,

armats aniran a cercar-te amb elles.

I palesant la gran malícia sevade poble que al seu Rei propi és tirà,

t’ofrenen avui capes i demàveuràs jugar a la sort la capa teva.

Si dels deixebles teus vas refiatque et puguin defendre, si és calgut,del postrem de tots ells seràs venut,

i del primer aviat seràs negat.

Mal paguem l’amor teu en horts i camps.La pau teva en olives s’atropella,són la teva mort, i és causa d’ella,

el fruit primer d’aquells bells primers rams.

Francisco de Quevedo (1580 – 1645)Versió en català: Lluís M. Salvat

ELS RAMS D’ OLIVERA

Si t’alegren, Senyor, els sorolls roncsd’una rebuda en triomf i amb forts clams,

pensa que els qui han sortit avui amb rams,divendres ho faran només amb troncs.

Entre feres on vas, Corder Diví,coneixent la intenció seva inhumana?

Si bé et diuen avui tots ells “hossana!”,demà voldran tan sols veure’t morir.

Ara et reben movent les branques belles,(aplaudiment dubtós, tot i ser fort),i una propera nit, per dar-te mort,

armats aniran a cercar-te amb elles.

I palesant la gran malícia sevade poble que al seu Rei propi és tirà,

t’ofrenen avui capes i demàveuràs jugar a la sort la capa teva.

Si dels deixebles teus vas refiatque et puguin defendre, si és calgut,del postrem de tots ells seràs venut,

i del primer aviat seràs negat.

Mal paguem l’amor teu en horts i camps.La pau teva en olives s’atropella,són la teva mort, i és causa d’ella,

el fruit primer d’aquells bells primers rams.

Francisco de Quevedo (1580 – 1645)Versió en català: Lluís M. Salvat

84

ROMÀ DE L’ECCE HOMOGermandat del Sant Ecce Homo

Foto: Elvira Ferrando Gómez

85


LA MÚSICA DE PROCESSÓLluís Maria Salvat Galtés

Gairebé totes les celebracions, les cerimònies públiques i les manifestacions pròpies d’activitats socials, culturals, artístiques i religioses tenen música pròpia. Les processons de Setmana Santa no en són una excepció i la tenen, en quantitat important, qualitat musical diversa i varietat ex-tensa pel que fa a estils, formes i matisos. És una música que, tot i ser pròpia de les processons de Setmana Santa, no és infreqüent que s’interpreti també en altres processons, com les del Corpus i les dels sants patrons locals, i igualment en ceri-mònies fúnebres, especialment militars.

La incorporació d’instruments musicals a les desfilades processionals té uns orígens molt antics. Pel que fa en concret a les processons de Setmana Santa, ja de les primeres sortides que tingueren lloc al segle xvi, hi ha constància de participació

musical, com és el cas de les dues trompetes que tocaven de dolor, d’una confraria sevillana. Es trac-ta d’un tipus de trompetes que encara figuren en processons d’algunes ciutats andaluses. D’aquells inicis també hi ha referències de la presència de tambors destemprats, de música de capella i de grups de cantors que entonaven salms i motets en els seguicis més ascètics. Més tard vindria la incorporació, per aquest ordre, de les bandes en-cavalcades (bandas montadas), les de música i les de cornetes i tambors, totes militars, i ja cap al del 1800 s’inicià la participació de bandes de música tocant marxes fúnebres.

Els sons musicals que històricament han tingut relació amb les processons de Setmana Santa van des de l’anomenada música de capella interpre-tada per tres o quatre membres amb instruments


86

de la família fusta-vent, que tocaven composicions profundament fúnebres, fins a les bandes de mú-sica actuals de 95 places; les simfòniques, de 55, considerades mitjanes, i de 40 a 50 les qualifica-des com a petites, sense oblidar les d’un menor nombre de components que han tingut també sem-pre la seva importància.

Les bandes encavalcades de trompetes i cla-rins, que amb uns 15 components, tots a cavall, obrien pas a les confraries actualment gairebé han desaparegut. Per contra, les de cornetes i tambors són cada vegada més nombroses, acos-tumen a tenir de 30 a 40 components i interpre-ten marxes musicalment molt simples. També hi ha bandes formades únicament per tambors i bombos, molt populars a l’Aragó i també en al-tres llocs, com Tarragona des de fa ja uns quants anys. Des de mitjan segle passat existeixen les anomenades agrupacions musicals o bandes mix-tes, que estan formades per cornetes, tambors i altres instruments, com trompetes, trombons, plats, diversos tipus de bombos, xilòfons, harmò-niques i gaites, tenen de 40 a 60 components la majoria de vegades, tot i que n’hi ha algunes que arriben als 80. Al principi aquestes agrupacions van suportar dures crítiques pel fet d’introduir instruments que no es consideraven adients per a les processons, però van acabar sent acceptades i valorades positivament, sempre que no interpre-tessin composicions no pròpiament processionals, com adaptacions de fragments de sarsueles i de cançons populars, ni tampoc marxes pròpies de les bandes de música completes, ja que les des-virtuaven i desmereixien.

Les bandes de tots els estils són d’origen militar. A l’exèrcit, la denominació banda es destina a les de cornetes i tambors, i la de música, a les bandes de música. Quan van aparèixer les bandes de músi-ca civils (municipals, associacions musicals, de les pròpies confraries, etc.) se les va anomenar des del primer moment bandes de música i les militars anaren adaptant també aquesta denominació.

Sense desmerèixer cap de les músiques i sons que acompanyen el pas de les processons, les mar-xes interpretades per una banda de música com-pleta són les que es consideren com la música pro-cessional per excel·lència, i la que constitueix un complement important en la desfilada d’una con-fraria pel fet que li aporta solemnitat i emotivitat.

Les marxes de processó constitueixen un gène-re musical ben diferenciat de qualsevol altre. La gran varietat permet fer diverses classificacions i distingir-ne bàsicament tres classes: les fúnebres, les rítmiques (o de pal·li) i les lentes. Aquestes són com equidistants entre les fúnebres i les rítmiques. Les confraries més serioses imposen les marxes fúnebres en les seves desfilades processionals, en clara diferenciació de les que tenen un tarannà més alegre, que volen les marxes rítmiques, com és el cas, per posar un exemple, de la confraria de la Verge Macarena de Sevilla; i les marxes lentes són acceptades pels partidaris d’ambdós estils.

Les marxes fúnebres, a més de lentes, són tris-tes i luctuoses, i no inclouen mai sons de cornetes. Les primeres en el temps que van acompanyar les processons no havien estat creades amb aquesta finalitat, sinó per descriure escenes de mort en ac-cions teatrals líriques, com El capvespre dels déus i Parsifal, de Wagner; Juli Cèsar, de Schumann; Hamlet, de Berlioz; Joana d’Arc, de Gounod; Ione, d’Enrico Petrella; el final de Tosca, de Puccini, i també la marxa fúnebre de la Simfonia Heroica, de Beethoven, i el tercer moviment d’una sona-ta per a piano de Chopin, de la qual Emilio Ce-brián va fer una magnífica adaptació per a banda de música. A totes aquestes i a altres adaptacions s’anaren afegint marxes igualment fúnebres però compostes ja expressament per a les processons de Setmana Santa com són, entre les moltes que mereixen ser esmentades: “Virgen del Valle”, “Je-sús de las Penas”, “Mater Mea”, “L`Heroi mort”, “Mektub”, etc. La primera que es va compondre, segons sembla, va ser la d’un director de la banda de la Guardia Reial de Madrid, a mitjan segle xix, que va adquirir un protagonisme que de seguida passà a Sevilla, amb una marxa estrenada el 1876


87


i a la qual en seguiren moltes altres. Cartagena, que n’estrenà una el 1891, i San Fernando, una al-tra el 1898, són ciutats que encapçalen una llarga relació. Dins el grup de les marxes fúnebres no pot deixar-se de destacar també la que va compondre Thalberg, que s’ha convertit en l’himne de la Set-mana Santa de Zamora.

El següent grup de marxes processionals, les rítmiques, aparegueren ja iniciat el segle xx. Se’n considera el creador el músic militar sevillà Ma-nuel López Farfán, que els anys 1924 i 1925 va compondre, respectivament, dues marxes que revolucionarien l’estil de la música de processó: “Pasan los campanilleros” i “Estrella Sublime”. És la música ideal per acompanyar els passos de pal·li de Maria Santíssima, els quals, si bé són molt escassos a Catalunya i inexistents a Tarragona, són molt nombrosos a la Setmana Santa andalusa. El ritme d’aquestes marxes és molt més viu que el de les fúnebres i la melodia posseeix un aire joi-ós i triomfal que s’adapta al ritme i cadència del pas dels costaleros que duen els passos. Moltes d’aquestes marxes incorporen sons de cornetes, cosa que les fa més brillants.

Les marxes rítmiques més conegudes són, en la seva major part, originàries de Sevilla i, a més de

les dues esmentades, mereixen ser destacades, en-tre altres, “Virgen de las Aguas” i algunes d’entre les moltes (gairebé un centenar) de dedicades a la Verge Maria en les seves advocacions de Macare-na i Triana.

Finalment, les marxes lentes però no fúnebres formen un altre grup important que es caracte-ritzen perquè són molt melòdiques i tenen un alt grau “de bellesa i dolçor tan captivadora que con-necta d’immediat amb la sensibilitat del públic”, com es pot llegir en una publicació especialitzada. De marxes lentes dignes de ser destacades n’hi ha moltes, entre les quals “Amargura”, de Font de Anta, que és l’himne oficiós de la Setmana Santa de Sevilla; “La Madrugá”, d’Abel Moreno, que, composta el 1987, està considerada com una de les marxes més belles que s’han creat per a les processons; “Nuestro Padre Jesús”, de’Emilio Cebrián, de 1935, juntament amb “Jesús Preso” i “Cristo de la Sangre”, del mateix autor. També es pot incloure en aquest grup la peça“Setmana Santa a Tarragona”, de composició recent i d’ins-pirada i evocadora melodia, de la qual és autor el mestre Joan Baptista Meseguer, director de la Banda Unió Musical de Tarragona. S’hi poden afe-gir algunes marxes la música bàsica de les quals


LA MÚSICA DE PROCESSÓ

88

no es va crear amb finalitat processional, però ha estat adaptada amb èxit, com és el cas de “La Saeta”, que Joan Manuel Serrat va compondre l’any 1969 sobre uns populars versos d’Antonio Machado. Posteriorment un altre músic, Guiller-mo Fernández Ríos, en realitzà una versió com a marxa processional que actualment es pot sentir en moltes processons arreu l’Estat.

Una de les qüestions interessants referides a les marxes de processó és el de la qualitat mu-sical. El gran nombre de composicions existents, que possiblement ultrapassa les tres mil, fa com-prensible que no totes tinguin la qualitat desit-jable. Però això no té gaire importància, i no és infreqüent que les bandes alternin la interpreta-ció de peces d’autèntic valor musical amb d’al-tres que el tenen més aviat escàs, cosa que no

és estranya si es té en compte que es tracta de música popular i que cada peça és més acceptada o menys o, fins i tot, rebutjada, més pel sentiment que expressa que per qualsevol altra considera-ció. Així, doncs, si una marxa agrada, el poble la fa seva, i si no, simplement es deixa d’interpretar. Entre els existents, s’esmenten dues marxes de Jacinto Guerrero, l’autor de tantes sarsueles de reconegut èxit que, tot i el seu valor musical, no s’interpreten.

Com és ben sabut, la capitalitat pel que fa a les processons de Setmana Santa la té Sevilla, i a aquesta ciutat li correspon també la primacia quant a producció de música processional. Però hi tenen també una importància notòria altres ciu-tats amb processons importants, com Cadis, Car-tagena, Jerez de la Frontera, Zamora, Úbeda o Cuenca, entre altres.

Amb referència a la Setmana Santa de Tarra-gona, l’acompanyament amb marxes interpreta-des per bandes de música va ser molt important, sobretot als anys quaranta, cinquanta i seixanta



89


Foto: FER-VI

Foto: FER-VIFoto: Quim Mas



90

del segle passat, gràcies a la presència de ban-des militars i civils a la processó del Sant En-terrament. Amb la davallada dels anys setanta i vuitanta, aquesta música va desaparèixer de mol-tes confraries i germandats, que va ser substituï-da pels sons dels tambors, als quals en els últims anys s’hi han incorporat també bombos, a més de cornetes i gaites en alguns casos. També els tam-bors acompanyen el primer pas de l’Associació La Salle, però el Vetlleu i Pregueu sempre ha tingut acompanyament musical propi dit, a càrrec durant molts anys de la Banda de la Bonanova, i més re-centment d’altres formacions, fins a arribar a l’ac-tualitat amb la banda de música pròpia de l’As-sociació, formada, com és sabut, per 37 alumnes i professors de l’Escola de Música de Tarragona. Aquesta banda participa a les processons i ofereix concerts interpretant tot un conjunt de marxes molt ben seleccionat, per exemple, “Nuestro Pa-dre Jesús”, “La Madrugada” i “La Saeta”, que tant realçament i emotivitat donen a la participa-ció de l’Associació en les desfilades processionals de la Setmana Santa de Tarragona.

Foto: Francesc Sech

Foto: FER-VI

Foto: Carles Mallol Foto: Elvira Ferrando Gómez

91




92

SANT SEPULCREGremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre


93


LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO (Capítulo 1)

Fr. Artemio Vítores, OFMVicario de la Custodia de Tierra Santa

I. EL SANTO SEPULCRO: CORAZÓN DEL MUNDO CRISTIANO

El corazón de Jerusalén para un cristiano es el Santo Sepulcro: en este lugar se manifiesta de un modo especial la presencia salvadora de Dios, su amor por todos los hombres. Es el centro y ombli-go del mundo, el lugar santo por antonomasia, por-que es el lugar del misterio pascual de la pasión, muerte y resurrección de Cristo Señor, nuestro Salvador. El Credo Niceto-constantinopolitano, símbolo de nuestra fe, después de decir que Cristo “fue crucificado por nuestra causa” y que ello tuvo lugar “en tiempos de Poncio Pilato”, señala tres aspectos de este msterio: “Padeció y fue sepulta-do, y resucitó al tercer día, según las escrituras”. La lturgia celebra estos tres días diversos: Viernes Santo, Sábado Santo y Domingo de Resurrección. Es lo que se llama el triduo pascual.

La primitiva comunidad de Jerusalén los con-memoró en tres lugares distintos, englobados hoy dentro de la Basílica. El Calvario, lugar de la pasión; la gruta de Adán, lugar que recuerda el descenso de Cristo al reino de los muertos; el Sepulcro vacío, lugar de la victoria de Cristo so-bre la muerte con su resurrección gloriosa y sig-no tangible de la esperanza cristiana. Sólo en el Santo Sepulcro el hecho salvífico se concretiza en el tiempo y en el espacio. En cualquier lugar del mundo la liturgia proclama: “Hoy ha resucitado Cristo”; sólo en Jerusalén podemos cantar: “En este Calvario Cristo fue crucificado” o “resucitó Cristo de este Sepulcro”.

1. LA ATRACCIÓN DEL SANTO SEPULCRO

El Santo Sepulcro es como un imán que atrae al cristiano, hoy y siempre. Es la atracción que sin-

Foto: Tarracoimatge

94

tieron las mujeres y los discípulos del Señor en la mañana de la Pascua; lo que motiva a los judeocris-tianos a conservar y venerar el Gólgota y el Sepul-cro vacío, e impulsa a los cristianos, libres ya de las persecuciones, a venir a Jerusalén para venerar la verdadera Cruz y la tumba del Señor, recién descu-biertas; lo que impulsaba a toda la cristiandad oc-cidental, en tiempo de las cruzadas, a liberar el Se-pulcro glorioso de Cristo y que para ellos constituye una emoción incontenible cuando entran al Santo Sepulcro, llorando, mientras cantan el “Te Deum”.

Sin duda, fue el objetivo que guió a san Fran-cisco para encontrarse con el sultán y obtener así el permiso para él y para sus hijos de visitar y servir para siempre en el Calvario y en Sepul-cro del Señor. El Santo Sepulcro ha impulsado a tantos cristianos, hombres y mujeres, a dejar a su patria, quizás para siempre, para poder ver y tocar las piedras del Calvario y del Sepulcro y adorar al Salvador. La venerada tumba sigue atrayendo a los creyentes hacia las “raíces de su fe y de la

Iglesia”, según las palabras de Juan Pablo II, pe-regrino en Tierra Santa.

Al Santo Sepulcro se viene con el corazón abierto al amor. La teología representa el sufri-miento del purgatorio como el amor que se retrasa en la posesión de la persona amada, que es Cris-to, y es este sufrimiento el que purifica el alma del creyente. Este amor que se demora se ve en relación con el Santo Sepulcro. El camino del cristiano hacia la tumba vacía de Cristo ha estado siempre unido al dolor; no ha sido fácil llegar al objeto del deseo, a ver, tocar, besar “el lugar donde Jesús estaba” (Mt 28,6). Pero nada ha quitado al cristiano la fe en el Sepulcro del Señor. Ni Adria-no al construir encima los templos paganos en el 135, ni los persas al arruinar el Santo Sepulcro en el 614. Ni siquiera el califa Harem, al destruirlo completamente en 1009, ni el propio Saladino y los demás sultanes musulmanes que lo han usado como medio para enriquecerse.

2. EL CAMINO FRANCISCANO HACIA LA TIERRA DEL SEÑOR

En la historia que va desde las cruzadas hasta la total dominación musulmana de Jerusalén se

Entrada a la Basílica del Santo Sepulcro

Basílica del Santo Sepulcro: Piedras de la Unción

Cámara del Santo Sepulcro

Franciscanos entrando en el Santo Sepulcro

95


coloca otra “historia”: la presencia franciscana en Tierra Santa. Juan Pablo II, en la carta que anun-cia su peregrinación a Tierra Santa, habla en pri-mer lugar de los problemas existentes en el siglo xiii y de las peregrinaciones, que a veces no tenían un carácter pacífico y que “concordaban poco con la imagen del Crucificado”. A continuación, añade el Papa, presentando el significado de la misión de los franciscanos:”Y quiso la Providencia que, junto con los hermanos de las Iglesias orientales, fueran sobre todo los hijos de Francisco de Asís, santo de la pobreza, de la mansedumbre y de la paz, quienes de parte de la cristiandad de occiden-te, interpretaran de un modo genuinamente evan-gélico el legítimo deseo cristiano de custodiar los lugares donde están nuestras raíces cristianas.”

Mientras las almas cruzadas se habían mostra-do impotentes, los hijos de san Francisco tomaban pacíficamente posesión de los Santos Lugares, y durante largos siglos, a precio de sufrimientos in-decibles, montaron en ellos guardia, hasta nues-tros días, en nombre del mundo católico.

a) Francisco desea el contacto directo con Cristo

Jesucristo no es sólo el Hijo de Dios, sino tam-bién el modelo al que deben imitar los hombres:

conociéndolo, el hombre sabe quién es él y cómo comportarse en la vida. Ahora bien, Jesús no es un ser abstracto; es una persona viva y concreta. Francisco de Asís es un enamorado de esta Per-sona. Todos sus escritos transpiran infinito amor e inmensa ternura hacia Jesucristo, a quién quiere conocer e imitar al máximo en su vida. El san-to tenía a “Jesús en el corazón, Jesús en los la-bios, Jesús en los oídos, Jesús en los ojos, Jesús en las manos; Jesús presente siempre en todos sus miembros” (1 Cel 115). El mismo Celano afirma que “conservaba tan presente en su memoria la humildad de la encarnación y el amor de la pasión, que difícilmente quería pensar en otra cosa” (1 Cel 84). Según san Buenaventura, su oración era el Padre Nuestro y también “Te adoramos, Cristo, en todas la iglesias que hay en el mundo entero, y te bendecimos porque por tu santa cruz redimiste al mundo” (LM 4,3). Francisco predicaba siempre “la cruz de Cristo”.

b) Tierra Santa, centro de la espiritualidad de Francisco

Aunque no sabemos con certeza, es probable que san Francisco haya visitado el Santo Sepul-cro, como relatan antiguas crónicas franciscanas, según las cuales, en su encuentro con el sultán, en

SANT ENTERRAMENT. Gremi de Marejants. Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO

96

1219, éste le dio todas las facilidades para poder visitar el Santo Sepulcro: “El Sultán […] dio or-den que él y todos su frailes pudieran ir libremente a visitar el Santo Sepulcro, sin pagar ningún tri-buto.” Dicen además que Francisco vuelve a Italia después de haber estado en Jerusalén: “Visitado el Sepulcro de Cristo, volvió apresuradamente a la tierra de los Cristianos” (Ángel Clareno, Crónica de las siete tribulaciones, II, l). No visitar el Santo Sepulcro estaría en contradicción con el espíritu del santo. Francisco tenía la necesidad de sentir en su corazón las mismas emociones y las mismas vibraciones que había sentido y experimentado Cristo. No es inimaginable sospechar que Francis-co, en su deseo de imitar radicalmente a Cristo hasta el martirio, quisiera terminar su vida en la misma Tierra en la que el Hijo de Dios había con-sumado su sacrificio del amor.

Se comprende también así que los recuerdos de Tierra Santa quedaran impresos en su corazón y se convirtiesen en experiencia de la vida. Es el caso de la evocación que hizo en Greccio del naci-miento de Dios, el “Rey pobre” y tierno como un niño, en Belén. La impresión de las llagas en La

Verna es la imitación de la crucifixión de Cristo en el Calvario, y el Cántico de las Criaturas es el him-no al mundo renovado por la resurrección de Cris-to y que ahora ha sido reconciliado con Dios gra-cias a la redención de Cristo. Greccio y La Verna, Belén y Jerusalén forman en Francisco una unidad inseparable: la imitación radical de Cristo. La vida de san Francisco no se entiende fuera de Cristo y de Tierra Santa, como afirma Benedicto XVI: “Su tierno abrazo al Niño divino de Greccio, su contemplación de la Pasión en La Verna, su vivir, según la forma del Santo Evangelio, su opción por la pobreza y su búsqueda de Cristo en el rostro de los pobres, todo se basa en un amor total a Jesús.”

Enamorándose de Cristo halló Francisco el rostro de Dios-Amor, de quien se hizo apasionado cantor, como un auténtico “juglar de Dios”.

c) Abrir a todos los hombres el camino hacia Cristo

Y, como consecuencia de lo anterior, toda la acción misionera de Francisco y de sus frailes consistirá en que los otros hombres, aun los mu-sulmanes, puedan ver a Cristo que se ha hecho

LA SOLEDAT. Congregació de Senyores de la Mare de Déu de la Soledat. Foto: Carles Mallol Parga

97


hombre por nuestro amor, y puedan encontrarlo recorriendo las “memorias” que atestiguan su paso por esta Tierra que, por eso, es Santa. La finalidad de la peregrinación a Tierra Santa es, pues, encontrarse con Cristo y su Evangelio en los lugares donde se han manifestado. ¿Cómo fue posible todo esto? Quizás Francisco, en Jerusa-lén, preguntó al Señor, ante las puertas del Santo Sepulcro —una cerrada y la otra tapiada—, lo mismo que le había preguntado unos años antes al Cristo de San Damián en Asís: “Señor, ¿qué quieres que haga?”. Y el Señor le habría dado la misma respuesta: “Repara mi Iglesia que, como ves, amenaza ruina” (2 Cel 10s). Se trataba de la Iglesia de Cristo. Es lo que sucedía en Tierra Santa: el Pueblo de Dios que el Señor redimió con su Sangre, aquí en el Calvario, ha desapare-cido, los santuarios, memorias de la presencia de Cristo y raíces de la fe cristiana, no existen; has-ta faltan las campanas del Santo Sepulcro, “esa voz de Dios” que vivifica las piedras. La misión de los franciscanos en Tierra Santa será recuperar y reparar lo que estaba en ruinas. Foto: Pere Amenós Basora

Capella del Sant Sepulcre de la Catedral de Tarragona. Imatges gòtiques de 1494 donació del canonge Joan Barceló.Foto: Pere Amenós Basora

LOS FRANCISCANOS: AMOR AL SANTO SEPULCRO

98

EL CIRINEUReial Germandat de Jesús NatzarèFoto: Juan Luis Nogués Sánchez

99


Acabades les festes de Nadal però encara dins de l’octava de Reis i en ple període pasqual —el pessebre no es desfà fins després de la Candele-ra—, la Junta Directiva de l’Agrupació d’Associ-acions de Setmana Santa (AASST) es reuní un altre cop el dimarts dia 10 de gener de 2012 amb un ordre del dia en què el punt més important fou —com ja s’arrossegava des de finals del 2011— el de la situació econòmica. Hi havia molt de retard per rebre les subvencions i la negra esperança de cara un proper futur que aquestes ajudes es mantinguessin, a causa de les retallades en tots els pressupostos de les entitats i institucions de les quals, d’una manera o altra, depèn la Setmana Santa de Tarragona, les associacions i l’agrupació que les gestiona.

Abans de desengranar els cinc punts de l’ordre del dia, José Liébana va anunciar que José Manu-el Núñez Domínguez, president de la Cofradía del Cristo del Buen Amor i membre de la Junta, ha-via estat ingressat d’urgència per una intervenció quirúrgica, motiu prou suficient no sols per justi-ficar-ne l’absència sinó també perquè la presidèn-cia expressés en nom de tots el desig d’un ràpid restabliment.

També es tractà el tema de les cadires i les llotges per no haver d’empitjorar encara més l’es-tat econòmic de l’Agrupació. La carpa que d’ençà uns anys s’instal·lava a la plaça Verdaguer per ex-posar-hi nostre patrimoni també es va deixar de

banda, mentre esperem que vinguin temps millors, el futur museu de la Setmana Santa, promès, i una entrevista amb l’alcalde de la ciutat sol·licitada de feia ja temps.

La informació de la presidència va incloure també tres notícies recents: el nomenament de Carles Baches com a ecònom diocesà, la invitació a la inauguració del Centre Tarraconense El Se-minari i la demanda que havia fet l’editorial En-ciclopèdia Catalana d’unes fotografies de la Mare de Déu de la Soledat per il·lustrar un article d’una publicació sobre tradicions. Però, vistes les impre-cisions que tenia el text de la demanda, es va de-cidir que, si bé el responsable de l’opuscle, Quim Mas, enviaria algunes fotografies seleccionades, aquest cronista lliuraria la informació sobre la Setmana Santa i les professons, amb el benentès que esperàvem poder veure les galerades de d’im-premta abans de la publicació definitiva.

A més, es va anunciar que es publicaria un qua-dern de melodies de la professó del Sant Enter-rament de Tarragona, a cura de Roser Olivé, amb pròleg d’aquest cronista. Es va presentar el dis-sabte 25 de març, al Palau de Congressos, amb el corresponent concert de música.

Diferents circumstàncies van obligar a pos-posar les reunions anunciades pel mes de febrer fins al dimecres 15, i encara la mort del pare del president de l’AASST les va ajornar al dimarts 21. Aquell dia es va fer l’anunciada assemblea

MEMÒRIA 2012Josep M. Sabaté Bosch

Cronista oficial de la Setmana Santa de Tarragona

24.2.12 Les confraries van oferir un ciri en la presentació del cartell. Foto: FER-VI

24.2.12 Presentació del cartell 2012 a Sant Agustí. Foto. FER-VI

100

general anual i estatuària, que va comptar amb la presència dels representants de totes les as-sociacions, menys la de la Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona. Els sis punts de l’ordre del dia es van desenvolupar de la manera següent:

1. Lectura i aprovació de l’acta de la reunió anterior, de 8 de febrer de 2011, de la qual tan sols fou necessari esmenar algun aspecte formal filològic.

2. Memòria d’activitats de l’any 2011, que fou repartida en format paper, però també s’enviaria per correu electrònic per facilitar que s’incorpo-rés als arxius de les diferents associacions.

3. Lectura i aprovació de l’estat de comptes de l’any 2011: sense cap problema.

4. Lectura i aprovació del pressupost de l’any 2012: sense altre problema que el de les rebaixes motivades a causa de la crisi generalitzada.

5. Projectes de la Junta Directiva per a l’any 2012. D’acord amb el pressupost i les esmenta-des retallades, es mantenia el Festival de Música, però obligats a cobrar entrada en algun concert. A més, destacava el fet que el capítol catedralici havia ofert, per aquest any i sense que això sigui un precedent, la Catedral com a lloc per exposar- hi els passos.

5. Precs i preguntes: no hi va haver sense res a dir o preguntar.

Potser el més complex d’aquesta reunió fou la complicació que va motivar l’ordre de les confrari-es a l’hora de desfilar amb els ciris o llànties en la presentació del cartell a l’església dels Sants Reis - Sant Agustí. Un acord establia que per aques-ta vegada la darrera associació a desfilar seria la Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i la Santíssima Verge de la Soledat.

En canvi, va quedar ben establert tot el proto-col, horari i actes de les Visions, amb la presència de sis representants de la Setmana Santa de Pa-lència encapçalats per la tinent d’alcalde i conse-llera de Cultura i Turisme de l’Ajuntament i també vicepresidenta de la Diputació, Carmen Fernández Caballero. Ella mateixa va presentar de la Setma-na Santa d’aquella ciutat castellana amb l’ajuda d’un vídeo il·lustratiu.

També es va repartir una còpia de la pòlissa d’assegurances que cada any regula els possibles accidents dels portants dels passos, un full d’actes perquè cada associació hi apuntés l’assistència dels seus representants i l’ordre de lliurament del ciri pasqual —enguany correspon al Gremi de Pagesos.

El president va informar de la intenció de l’alcalde de presentar durant el mes de març els plànols del futur Museu de la Setmana Santa. Es convocaria tots els presidents de les associacions a aquell acte i a quarts de deu es donà per acabada la segona reunió d’enguany. Abans de plegar es va fer explícit el condol de tots els assistents al pre-sident, Joaquim Julià Panadès, per la recent mort del seu pare, i es va encarregar a mossèn Miquel Barbarà el res d’un senzill respons per l’etern des-cans de la seva ànima.

Retornant a la normalitat, el 14 de febrer es realitzà la posposada reunió bàsicament amb poc més d’un punt únic: concretar tot el que comporta-va ubicar a la Catedral l’exposició museïtzada dels passos que abans se situaven a l’envelat de la pla-ça Verdaguer. Es van establir, entre altres coses, el plànol de disposició dels passos, els horaris d’ober-tura i tancament de matí i tarda, l’enllumenat, els horaris d’entrada i sortida dels passos, el capteni-ment i l’ordre necessari a la Catedral per part de tots (portants, etc.), la no incidència amb la visita turística del recinte o la possible interferència, la

24.2.12 Sant Agustí. Concert de Setmana Santa 2012. Foto: FER-VI

24.2.12 Sant Agustí. Tenebrari amb els ciris que van oferir les confraries. Foto: FER-VI

101


posició dels membres de la Junta de l’AASST en la celebració litúrgica del Diumenge de Rams, etc.

El darrer torn de paraules el va omplir la in-formació del president de la Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona sobre la tornada de les Visions 2011 amb l’ambaixada tarragonina desplaçada a la ciutat d’Osca i l’acolliment que els van fer el bisbe de les diòcesis d’Osca i Jaca, l’alcal-dessa del Ajuntament, el president de l’Archicofra-día de la Santa Vera Cruz i els membres de les dife-rents congregacions de Setmana Santa aragonesa.

Des de finals de febrer, tot el mes de març i també l’abril, durant la Setmana Santa, l’atapeït programa d’actes fou motiu més que suficient per deixar les reunions ordinàries de la Junta Direc-tiva. Cada dos per tres, amb caràcter extraoficial i sense cap altre punt d’un reglamentari ordre el dia que els problemes que anaven brollant sobre la marxa, qui més qui menys es reunia cada dia amb alguns altres companys de la Junta per cercar les pertinents i necessàries solucions ad hoc.

No detallarem a la menuda tots els actes del programa i només en destacarem aquelles fets que mereixen una atenció especial. En aquest

sentit, cal deixar constància que els actes previs a la Setmana Santa es van dur a terme amb tota normalitat i sense cap incidència remarcable, però en arribar als dies sants, fins al Diumenge de Pas-qua de Resurrecció, gairebé cada dia vam haver de fixar la mirada al cel i consultar la informació meteorològica, perquè negres nuvolades anuncia-ven pluja dia sí i l’altre també. Per sort, només un acte es va veure mig afectat pel perill de la pluja: la professó del Dolor, que va haver de retardar una hora la sortida i reduir una miqueta el recorregut final per la Rambla.

També fou molt encertada la decisió adoptada pel capítol de la Catedral d’acollir a la nau central de la seu metropolitana la IV Mostra del Patri-moni Artístic de la Setmana Santa de Tarragona, tenint en compte que la manca de pressupost havia fet inviable contractar la vela que s’instal·lava en edicions anteriors a la plaça Verdaguer.

Fora del programa oficial i com a resultat de la petita exhibició que els armats de la Sang van dedicar als ambaixadors de la Setmana Santa de Palència durant les XX Visions de Setmana Santa, una confraria de Palència els invità a participar

2.3.12 Antiga Audiència. M. Elena Virgili va presentar el llibre de l’AASST 2012. Foto: FER-VI

2.3.12 M. Elena Virgili rep un record de mans de l’alcalde i del president de l’AASST. Foto: FER-VI

3.3.12 Confrares de Palència convidats a les XX Visions 2012 per la Congregació del Descendiment. Foto: Quim Mas

3.3.12 La Sra. Carmen Fernández va presentar les XX Visions 2012 de la Setmana Santa de Palència. Foto: FER-VI

CRÒNICA DE L’AASST, 2012

102

en la seva processó del Dilluns Sant. Així, doncs es van desplaçar fins a aquella ciutat castellana la cohort romana tarragonina i representants de la Sang i l’AASST.

I ja amb la Setmana Santa 2012 en el record viu, al cap d’uns dies, el 17 d’abril, es va repren-dre l’activitat normal de la Junta Directiva amb la reglamentària reunió mensual.

És evident que en aquesta reunió post-Pasqua, la presidència tenia moltes coses per comunicar. Així, els punts 3 i 4 (Informes de la Presidència i Valoració general dels actes de la Setmana San-ta) s’encavalcaren sense solució de continuïtat: per exemple, els escrits apareguts a La Vanguàr-dia signats per Oriol Grau i Jordi Tiñena referits als 110.000 € pressupostats per l’Ajuntament de Tarragona amb la finalitat d’iniciar l’estudi o el projecte del futur museu de la Setmana Santa; les problemàtiques sobre les normes de seguretat que demanava la Guàrdia Urbana perquè al davant i al darrere de cada viacrucis o professó hi hagi els preceptius vehicles o personal amb l’armilla reflectant, tot comparant aquestes manifestaci-

ons com si fossin una volta ciclista, i les no menys “curioses” demandes de l’Associació de Bars i Restauradors de la plaça de la Font per ubicar-hi dels passos amb motiu de la recollida. Les recri-minacions es van adreçar al poc respecte i silenci d’algunes presidències, que no paraven de parlar i es passaven l’estona amb el mòbil a la mà (polítics i no polítics), o algun consiliari sense l’hàbit talar corresponent. I també es va parlar del so desme-surat d’algunes bandes quan es tracta dels encuen-tros, les reverències i salutacions dels passos. Però s’ajornà prendre cap decisió fins que no es tingués l’informe i la valoració que el coordinador de la professó havia de presentar a la Junta. També hi va haver un apartat de felicitacions: als armats de la Sang per la presència Palència; als portants i bandes per la seva actitud, i també al capítol de la catedral —tret de la remor del darrere durant les celebracions—, que ja no posa cap entrebanc per deixar la catedral l’any vinent. I també es va reconèixer la feina a tots plegats per l’esforç a l’hora de tirar endavant el II Festival de Música, tenint present les retallades.

10.3.12 Ciutat d’Osca (Aragó). J.M. Sabaté va presentar les Visions de la Setmana Santa de Tarragona en nom de la Con-fraria de Sant Magí. Foto: C. Jalle

12.3.12 Conferència quaresmal de l’arquebisbe a Sant Fran-cesc. Foto: FER-VI

10.3.12 Plaça de les Cols. III Mostra de Sons, organitzada pel Gremi de Marejants. Foto: FER-VI

10.3.12 Ciutat d’Osca (Aragó). Sopar de gala ofert per l’Archi-cofradía de la Vera Cruz. Foto: C. Jalle

103


Igualment es va informar de la dificultat plan-tejada en la venda de les cadires perquè no es po-den adquirir a les finestretes del Teatre Metropol. L’informe del resultat econòmic es ve deixar per a la reunió següent, però plantejant ja un canvi im-portant de cara a la propera Setmana Santa amb la instal·lació d’un estand propi.

Finalment, i ara sí en el torn dels precs i pre-guntes, el representant de l’Associació del Pas de La Presa de Jesús va exposar el programa dels actes del diumenge 29 d’abril en commemoració del 20è aniversari del pas portat a espatlles i de la banda que l’acompanya. Vicenç Gabriel va expres-sar el condol de tota la Junta a l’exalcalde de Tar-ragona Joan Miquel Nadal per la mort de la seva esposa, Júlia Abad. La presidenta dels natzarens, Eulàlia Veà, va anunciar un concert el dissabte 28 d’abril a la seu de la Germandat (església de Sant Miquel del Pla) i la commemoració del 110è ani-versari de la fundació. Entre totes aquestes notí-cies el president comunicà que el dissabte 21 els armats de Torredembarra també celebraven un aniversari i comptaven amb la presència dels ar-mats i el sotsprefecte de la Sang.

La reunió corresponent a la Junta Directiva de l’AASST del mes de maig es va fer el dia 15. Incloïa un ordre del dia encapçalat per dos punts externs a la temàtica pròpiament interna de la Junta: d’una banda, la petició de l’Associació del Setge de 1811 per poder comptar amb la col-laboració de les nostres associacions, talment com es va fer l’any anterior, motiu pel qual es comptà amb la presència dels seus representants, Ribas i Boada. Un cop exposats els seus arguments, van abandonar la reunió. De l’altra, de la valoració de la professó del Sant Enterrament, que va anar a càrrec del president de la Comissió del pla de millores, Joan Álvarez, d’acord amb l’informe que prèviament s’havia enviat a totes les associacions. En aquest segon punt, tenint present la comple-xitat que comporta l’estricte compliment dels acords establerts en l’esmentat pla de millores i el poc cas que determinades associacions fan dels acords consensuats per tots els membres de la co-missió que redacta cada any les normes, es produ-ïren estires-i- arronses entre els afectats.

El tresorer i el president van tocar l’etern tema de la situació econòmica amb el detall del que va

25.3.12 Claustre de Sant Pau del Seminari. Concert de la Banda de Música de l’Associació La Salle en el marc el II Festival de Música de Setmana Santa. Foto: FER-VI


104

suposar la venda de cadires, que, a diferència d’al-tres anys i a causa de les retallades fetes abans (eliminació de les llotges de la Rambla, etc.), no-més van tenir un relatiu “dèficit” de 63 €. També es va seguir informant sobre com s’anirien com-plint els terminis per cobrar les minses i igualment retallades subvencions dels organismes que falta-ven per cobrar.

En el punt de la informació de la presidèn-cia, es va notificar que l’arquebisbe Pujol havia renovat el nomenament de consiliari actual de l’AASST, monsenyor Miquel Barbarà. També es va fer referència a l’agraïment i felicitació d’Isa-bel Mira Ortiz, de Múrcia, la qual havia rebut la nostra publicació anual. Enguany la va bescan-viar pel llibre sobre els armats de Jumilla, del qual ella és l’autora. Així mateix, cal agrair al bon amic Casas el material documental gràfic de la Setmana Santa de Tarragona (fotografies, CD, etc.), que ha regalat a l’arxiu de l’Agrupació. El president va recordar que un dels actes més pro-per era el repartiment de premis del concursos de fotografia, que tindria lloc el divendres 18 al pati del Seminari. S’hi exposarien les obres dels autors premiats i, a més, va anunciar la necessi-tat de conèixer la nova llei d’autoprotecció, tan important de cara a les manifestacions i actes públics de les diferents associacions, així com la data de la propera assemblea general extraor-dinària (dia 12/06/12) amb un punt únic (l’elec-ció de president de l’entitat) perquè s’acabava el primer mandat de la seva presidència. L’elecció es faria d’acord amb els nous estatuts canònics aprovats el 10/05/05.

Encara com a celebració a commemorar el dia 10/06/12, es va recordar tot el protocol referent

a la festivitat del Corpus Christi: es distribueix un banc per associació en l’ofici de la Catedral, els membres als quals correspon portar el templet amb la custòdia a la professó i la posterior trobada per menjar la tradicional coca amb cireres.

Ferran Yago va agrair a totes les associacions la col·laboració en l’èxit de la passada trobada de bandes amb motiu del 20è aniversari de la banda i el pas portat a espatlles de la Confraria de Pes-cadors (avui ja Associació del Pas de la Presa de Jesús).

I ja per acabar, el responsable de la publica-ció anual de l’AASST, Quim Mas, va comunicar la bona acollida que va tenir l’edició del llibre i la quantitat de felicitacions que s’havien rebut des d’associacions de tota la península amb les quals es manté un intercanvi molt interessant.

El 12 de juny van coincidir dues reunions de l’AASST: primer de tot, tingué lloc la reglamentà-ria Assemblea General Extraordinària, amb l’únic punt de l’ordre del dia per elegir president, perquè l’actual, Joaquim Julià Panadès, ja havia complert els quatre primers anys reglamentaris. Però com que es tornava a presentar per un segon mandat i no hi havia cap altre candidatura, fou acceptat de nou per aclamació dels assistents. Després es va fer la reunió de la Junta.

Acabada aquesta primera part, el renovat pre-sident Julià va explicar l’estat de comptes (magre d’acord amb les circumstancies crítiques de tota l’economia del país) i va informar sobre la neces-sitat de presentar dos membres per associació per constituir la nova Junta Directiva de l’Agrupació. Tot seguit va aprofitar l’ocasió per apuntar alguns dels principals trets que inspiraran el nou quadri-enni: la coherència, el compromís i la responsa-bilitat de l’entitat basant-se en la seva essència eclesial. En un terreny més material, es va mos-trar preocupat per dignificar el patrimoni de la Setmana Santa tarragonina: hi ha passos i imat-ges emmagatzemades que haurien d’estar en un lloc de culte amb tot el respecte que es mereixen pel seu significat i valor artístic. Tampoc va deixar la ja vella esperança del pas del Ressuscitat: va preparar-ne un estudi amb la intervenció de totes les associacions i de la ciutadania, hi hagi diners o no.

La sessió d’aquesta Assemblea General Ex-traordinària s’aixecà a les 7,45, de manera que quasi immediatament va començar la reunió men-sual de la renovada Junta Directiva, a la qual es van incorporar Víctor Pomerol com a substitut de

25.3.12 Palau Firal. Concert en la presentació del llibre Melo-dies de la processó del Sant Enterrament. Foto: FER-VI

105


Ferran Yago per l’Associació del Pas de la Presa de Jesús; Josep M. Santiago, que eventualment reemplaçava José Liébana, absent de la ciutat, i Quim Mas, coordinador de la revista i pàgina web. L’ordre del dia es va encetar amb l’aprovació de l’acta de la sessió anterior, corresponent al mes de maig.

En els punts 3 i 4 de l’ordre del dia la presi-dència va donar a conèixer les dates, horaris i llocs dels repartiments de premis als guanyadors i participants en els concursos anuals, en especial el de narrativa i dibuix infantil, que es faria al Seminari el divendres 15 d’aquest mes. Com que enguany es repetirà una missa a la Catedral el 27 de juny en commemoració del setge de Tar-ragona durant la Guerra del Francès i el mateix acte multitudinari del dia 28, es va demanar la col·laboració de les associacions amb les seves bandes i l’aportació d’alguna corona de flors per dipositar-la als peus del monument als herois de 1811. En una altra reunió s’informaria que en la propera professó de Santa Tecla tocava portar la carrossa del braç als gremis de Marejants i Page-sos, la congregació de la Sang i la germandat del Sant Ecce-Homo.

Finalment s’obrí el torn dels precs i les pre-guntes. Josep Ramon Tules va explicar que s’havia convocat un reunió el dia 14 amb la finalitat de preparar la cinquena trobada de germanor de les associacions, que tindria lloc el dissabte 7 de juliol.

Miquel Barbarà informà de les resolucions pre-ses en la passada trobada de delegats diocesans a Granada, on es van tractar temes d’interès per a tothom, per exemple, els aspectes jurídics de les confraries, el mateix nom de l’Agrupació, que hau-ria de passar a ser una confederació, o la qüestió molt més espiritual i religiosa de “la nova evange-lització”.

En acabar, el secretari, Jesús Graupera, va anunciar que deixava de ser representant de la seva germandat a la Junta i, per tant, també ple-gava com a secretari.

Durant el període de vacances d’estiu l’acte més multitudinari fou el de la cinquena trobada d’associacions, organitzada per l’Associació del Pas de la Presa de Jesús, sota els auspicis de l’Agrupació. Fou un èxit de germanor i de bona col·laboració entre tots, en el qual va destacar la bona notícia anunciada pel president de l’AASST en referència a la petició estatal de cara l’any 2013 per tal que Tarragona fos la seu del XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Penitenciales.

Precisament en aquest sentit es convocà una reunió de la Junta Directa el dijous 17 de juliol per informar tota la Junta de les gestions fetes i de les que calia fer.

En primer lloc, el president va explicar que la demanda estava d’acord amb el coneixement que tenien de nosaltres a l’Estat després de les parti-cipacions en els Encuentros anteriors. Tot seguit va presentar les condicions necessàries per a la candidatura, en va oferir una còpia a tots els as-sistents i va exposar tot el que ja tenim i podem oferir —Centre El Seminari, Catedral, esglésies seus d’associacions (Natzaret, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla, Sant Nicolau de Bari, etc.), Pa-lau de Congressos, Universitat, infraestructura hotelera, allotjaments per a joves, etc. També va explicar que els contactes amb les autoritats ecle-siàstiques (fonamentalment l’arquebisbe) i civils (alcalde) havien estat molt fructífers i rebríem el seu suport incondicional. Pel que fa a les dates de celebració de l’Encuentro, va dir que haurien de coincidir amb un cap de setmana llarg de la sego-na quinzena d’octubre.

Al llarg de la presentació, els membres de la Junta Directiva van fer aportacions a tot el que s’anava dient. Monsenyor Miquel Barbarà va apuntar el fet que podria coincidir amb un con-cert extraordinari que està programat per aque-lles dates i hi ha de participar cantants tarrago-nins com el tenor Òdena i la soprano Matheu, el Cor de la Catedral, etc. També hi ha la possibilitat de repetir en versió castellana l’exposició “Lu-men Dominus”, tornar a portar els passos a la Catedral, una exhibició dels armats, etc. Es va

1.4.12 IV Mostra del Patrimoni Artístic de Setmana Santa. Per primera vegada s’exposava a la Catedral de Tarragona. Foto: FER-VI


106

concretar que el títol emblemàtic de l’Encuen-tro podria ser “Atrio de los gentiles” o una idea semblant i calia buscar ponents importants per-què l’ocasió ho requereix. Entre altres, va sortir el nom de Teresa Forcades. També s’organitzaran taules rodones en què es parlarà sobre les dones i el jovent.

Finalment es va demanar la col·laboració de totes les associacions de l’Agrupació per preparar la logística de l’esdeveniment, a causa de la im-portància que pot tenir per a tots nosaltres, per a la ciutat i per a l’Església de Tarragona, cosa que van assumir tots els presents.

En el mateix sentit i per tal de donar suport a la nostra candidatura, es va recomanar que un bon nombre de representants de les nostres asso-ciacions de Setmana Santa assisteixin al XX En-cuentro Nacional de Cofradías Penitenciales, que tindrà lloc a Burgos els dies 27, 28, 29 i 30 de setembre. L’AASST assumeix les gestions de la inscripció i, si hi ha prou persones inscrites, també s’encarregarà d’organitzar un transport col·lectiu per a tothom, més encara quan el programa ofe-reix moltes possibilitats per als acompanyants que vulguin aprofitar el viatge.

Ja durant la segona quinzena de setembre en-cetàrem el darrer quadrimestre d’aquest any 2012 amb la reunió ordinària de la Junta Directiva el dimarts 18. S’hi van aprovar per unanimitat les dues actes de les sessions anteriors i es va donar la benvinguda als dos nous membres representants de la Congregació del Venerat Cos de Jesús en el Descendiment de la Creu, Montserrat Aleu Calvet i Luis Oliver Trigos, en substitució dels anteriors, i es va anunciar que es nomenava Óscar Iván Trigos

Rodríguez, membre de la Junta per la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, en substitució de Josep Jesús Graupera Santacreu.

S’informà que Cambrils havia demanat l’ex-posició “Espiritus Lux” per presentar-la durant la Setmana Santa del 2013, i s’anuncià el desig de presentar a l’arquebisbe la nova Junta en una visita de cortesia.

També es va donar a conèixer la data d’inau-guració de l’Any de la Fe, el 14 d’octubre a la Ca-tedral. Es va demanar col·laboració en la festa de la Mare de Déu del Claustre amb motiu de la ce-lebració de la cloenda de l’any commemoratiu del centenari de la seva coronació, que tindria lloc l’11 de novembre, i també en la festa dels pre-mis a la fidelitat, el 30 de novembre. El plateret recordatori l’ha de presentar el Cristo del Buen Amor. En la sessió també es va acordar per unani-mitat guardonar en nom de l’Agrupació el capítol de la Catedral per la bona disposició que sempre ha tingut amb l’Agrupació. Enguany és especial perquè, davant la dificultat obligada per la pèrdua del ja tradicional envelat de la plaça Verdaguer, el capítol va oferir el marc del majestuós recinte de la Catedral per instal·lar-hi l’exposició museística dels passos.

Sobre com va anar el XXV Encuentro de Bur-gos ja en parlarem més endavant, tot i que, si no hi ha destorb, en voldríem fer un article a banda.

La reunió ordinària del dimarts 8 d’octubre es va dur a terme amb la normalitat de totes les que es corresponen a l’acabament d’un exercici. Quant a l’informe de la presidència, a banda de les referències al XV Encuentro de Burgos, no-més va constatar la necessitat de col·laborar amb la Confraria de la Mare de Déu del Claustre amb

Aparador de Casa Jordi, al carrer Portalet, amb motius del Gremi de Pagesos. Foto: FER-VI

1.4.12 Lliurament del ciri pasqual a la Catedral a càrrec del Gremi de Pagesos. Foto: FER-VI

107


motiu dels 100 anys de la coronació canònica de la imatge tot recordant que s’ha compromès la participació de les banderes o penons de les as-sociacions. També anuncià la visita protocol·lària a l’arquebisbe es faria el dia 15, en un apèndix al Seminari per a prendre in situ un primer contacte amb el XXVI Encuentro.

Pel que fa a la informació relativa l’Encuen-tro de Burgos, amb una representació tarragonina de 28 persones, va destacar negativament la sus-pensió sense avís d’alguns dels actes programats i la poca presència de personal i membres de l’or-ganització. Respecte a la presentació de la can-didatura de Tarragona —que, per cert, es va fer sense cap membre representatiu de l’organització castellana—, tant per les paraules pronunciades com pel vídeo presentat i les bosses lliurades amb suficient documentació publicitària de la nostra ciutat i de la nostra Setmana Santa, podem con-firmar que va ser molt ben acollida i valorada per quasi tots els congressistes. Tan sols s’interpolà l’objecció a les dates per part d’uns representants d’Ocaña, que no va ser admesa per la la majoria. Així, doncs, es va aprovar per aclamació la can-didatura de Tarragona amb un fort aplaudiment de tots els presents, de manera que ja ens cal co-mençar a posar fil a l’agulla per embastar el futur XXVI Encuentro de Cofradías Penitenciales, que tindrà lloc a Tarragona els dies 18, 19 i 20 d’octu-bre de 2013.

Curta i ràpida va ser la sessió de la Junta Di-rectiva el dimarts 6 de novembre i no pas perquè

feien un partit de futbol per la televisió, sinó que els temes corresponents al sis punts de l’ordre del dia no donaven per més.

La presidència aplegà els tres punts següents de l’ordre del dia en informar de la necessitat d’adequar els estatuts de les associacions d’acord amb les noves disposicions regulades per la Ge-neralitat de Catalunya segons una documentació que ja s’havia enviat moments abans per correu electrònic a tots els membres de la Junta Directi-va. Pel que fa als propers actes i altres qüestions que s’havien de tenir presents, es va recordar una vegada més el tema de les dates de la Setmana Santa 2012 per ser incloses en el futur opuscle de 2013 i la qüestió dels premis a la fidelitat (mancava encara la presentació d’un currícu-lum). Es va acordar que el dia 20 era a la data límit per fer les reserves del sopar, es va notificar el programa de la festa de la Mare de Déu del Claustre de la Catedral de Tarragona i els actes

1.4.12 Josep M. Vives Sendra, pregoner de la Setmana Santa 2012. Foto: FER-VI

1.4.12 Saló de Plens de l’Ajuntament durant el pregó 2012. Foto: FER-VI

1.4.12 Recepció de l’alcalde al pregoner, polítics i represen-tants de l’AASST. Foto: FER-VI


108

amb motiu de la clausura de l’any del centenari de la coronació canònica (1911-2011). Es va re-comanar que hi participessin les associacions de l’Agrupació.

També es va fer saber que el dimarts 13 de novembre es convocaria una primera reunió de la Junta amb la finalitat de començar a repartir res-ponsabilitats i tasques entre els membres de les associacions. La comissió executiva del XXVI En-cuentro s’havia reunit abans —el dijous 8. També es va informar que el dijous 15 Òscar Centelles, enginyer industrial del cos de bombers, imparti-ria una conferència a la seu de l’AASST a fi de conèixer el pla d’autoprotecció més adient, tan important per a les nostres associacions. El 21 de desembre hi hauria un concert de Nadal a l’esglé-sia de Sant Joan a benefici de les missions tarra-gonines de mossèn Cabayol a Ruanda.

De fet, les informacions d’altres actes seguiren en el punt dels precs i preguntes: Francesc Josep Ferré va anunciar que el 16 de novembre es fari-en unes celebracions al santuari de les Carmeli-tes Descalces i que la ciutat convidada a les XXI Visions era, de paraula, Terol; Josep Maria For-tuny també va fer saber que amb motiu del desè aniversari del banda que acompanya el pas de la Flagel·lació organitzarien una trobada de bandes el dissabte dia 10. Hi participarien les bandes de l’Associació La Salle, l’Associació del Pas la Pre-sa de Jesús i la Germandat de l’Ecce-Homo. Mon-senyor Barbarà es féu ressò de l’arribada d’una part dels elements de l’orgue de la Catedral, re-centment restaurats a Holanda, i esperava que per Pasqua ja pugui funcionar de bell nou, i també co-municà la celebració dels 25 anys dels Amics de la Catedral.

Tal com estava previst, el divendres 30 de novembre, amb el cerimonial de sempre, es van lliurar els premis a la fidelitat, dels quals deixem constància amb la forma acostumada: Associació La Salle, Pere Pallarès Barbat; Assocació del Pas la Presa de Jesús, Pau Pomerol Ferré; Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura, José Manuel Núñez Fontiveros; Ger-mandat del Sant Ecce-Homo, Josep Maria León Martínez; Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, Josep Maria Solé Poblet; Reial German-dat de Jesús Natzarè, Francisco Nadal Mallen; Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, Pere Llagostera Tous; Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, Marta Ras i Ras; Sec-ció de Senyores de la Pietat del Gremi de Page-sos de Sant Llorenç i Sant Isidre, Rosa Claravalls Lluís; Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, Elisenda Serrano Reyné; Gremi de Marejants, Josep Maixé Vicens; Gremi de Page-sos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona, Xavier Virgili i Foj; Congregació de Senyores sota la Invocació de la Sang de Nostre Senyor Jesu-crist i la Santíssima Verge de la Soledat, Sesita Aguinaga, Alejandra i Ariadna Arola, Carla Aymat, Anna Castells, Mònica Huber, Begoña Parra, Inés Potau, Teresa Rimbau, Bea Satué, Montse Sola-no, Inés Solé i Alexandra Tarragó, i l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona, Il·lustre Capítol de la Catedral de Tarragona Me-tropolitana i Primada de les Espanyes.

El 10 de desembre es va cloure l’any amb la darrera reunió de la Junta i amb un ordre del dia d’allò més normal en què destacava com a ex-traordinària la informació sobre el programa del

29.4.12 Trobada de bandes al Serrallo, organizada per la Con-fraria de Pescadors. Foto: Quim Mas

13.4.12 Seminari Pontifici. Segona conferència pasqual, a càrrec del Sr. Jorge Manuel Rodriguez Almenar. Foto: FER-VI

109


XXVI Encuentro Nacional de Cofradías Peniten-ciales, embastat per les corresponents comissions de treball que ja havien començat a posar una mica més que fil a l’agulla i que continuarien el dia 20 del mateix mes entre els encarregats de la secció d’exposicions.

D’altra banda, s’anuncià per al 5 de maig una peregrinació trobada de confraries de tot el món a Roma, de manera que en properes reunions es veurà la manera com la nostra associació hi serà present.

I ja finalment, entre els precs i preguntes o aquesta mena de calaix de sastre en què es con-verteix cada darrer punt del ordre del dia, Josep Ramon Tules proposà que per la celebració de l’acte de beatificació dels màrtirs de l’arxidiòce-si que es farà la segona quinzena d’octubre del 2013, després del XXVI Encuentro, els passos po-drien quedar-se a la Catedral.

Enguany l’austeritat va ser present en tots els actes i en arribar al Nadal la celebració, tot do-

nant exemple, va consistir a repartir una carpeta per anar-hi desant, entre altres coses, les actes o aquesta crònica anual que, ara per ara, i en nom de Déu, donem per acabada, tot excusant-nos de les possibles errades que s’hi puguin trobar.

Lliurament de premis del Concurs de dibuix i narrativa 2012. Fotos: FER-VI

Premiats als concursos de fotografia. Foto: FER-VI

30.11.12 Entrega del Premi a la Fidelitat 2012 a l’Il·lustre Capítol de la Catedral de Tarragona. Va rebre el guardó Mn. Miquel Barbarà Anglès. Foto: FER-VI

30.11.12 Saló de sessions de l’Ajuntament. Guardonats de les diferents associacions amb el Premi a la Fidelitat 2012. Foto: FER-VI


1r PREMILLUMS EN LA FOSCORCarme Ribes Moreno

3r PREMIPROCESIONANDOJuan Antonio Aguilar Alomá

2n PREMIPER PRIMERA VEGADA

Francesc Virgili Novell

2012PREMI XV CERTAMEN DE FOTOGRAFIES

110


2n PREMISOLITUD OBSCURAAnna Balcells Roig

3r PREMICANSADOS

Maria Sobradillo Piqué

1r PREMISANT CRIST

Javier Sobradillo Piqué

2012

PREMI X CERTAMEN DE FOTOGRAFIA JOVE

111

112

1r: Ruth Prats Nadal COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

1r: Dídac Safont Balaguer CEIP EL SERRALLO

2n: Júlia Medina Estil.les COL.LEGI SAGRAT COR

2n: Priscila Shihiu Qiu COL.LEGI ST. DOMÈNECH DE GUZMAN

3r: Laia Guardiola Andreu COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

3r: Meritxell Gavaldà Solé COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

3r: Mireia Vicens Triguero COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

3r: Guillem Pasano COL.LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

1r: M. Pilar Morales Aguilera CEIP SANT PERE I SANT PAU

1r: Guillem de Barberà Taulats COL.LEGI SANT PAU APÒSTOL

2n: Helena Despriet Roig COL.LEGI SAGRAT COR

2n: Albert Nolla Mallafré COL LEGI LA SALLE TARRAGONA

PRIM

ARIA

CIC

LE IN

ICIA

LPR

IMÀR

IA S

EGON

CIC

LEPR

IMÀR

IA T

ERCE

R CI

CLE

ESO

PRIM

ER C

ICLE

COL·LEGIS PARTICIPANTS

COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAELCOL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARMECOL·LEGI SAGRAT CORCEIP SAAVEDRA

CEIP EL SERRALLOCOL·LEGI SANT PAU APÒSTOLCOL·LEGI SANT DOMÈNEC DE GUZMANCEIP SANT PERE I SANT PAU

113


Hasnae Boutoub COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: M. Teresa Tous Tendero COL LEGI LA SALLE TARRAGONA

2n: Cristian Torres Armijos COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Patricio Andrés Bezin Vargas COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Alejandro Ortiz de Pinedo COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Hafida EL Oujli COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Alba Llorach Roca COL LEGI LA SALLE TARRAGONA

3r: Aicha Bazzine COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Ouafae Mabrouk Talib COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Saida El Kattouti COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Rafa Mendoza COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Maria Canals Salvat COL.LEGI SANT PAU APÒSTOL

1r: Duna García Fernández COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Samira Talib Manouf COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Soukaina Boulaayan Darrai COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Joan Carles Canela Llauradó COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Cristian Cazorla COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

Dunia Laghzaoui COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESO

SEGO

N CI

CLE

ESO

AdAP

TAdA

ESPE

CIAL

. EPR

IES

PECI

AL. P

QPI

ESPE

CIAL

. PTV

AES

PECI

AL. T

Gd

114

Els dies havien fregat pesants sobre les meves espatlles. Feia ja quatre mesos que no tenia feina. Vivia sol i havia decidit retirar-me a la vella casa dels meus pares a Tarragona.

Recordo les vistes de pluges del març des de la finestreta del menjador. M’entretenia observant les gotetes a l’altre cantó del vidre. Com destins contemporanis, queien unes darrere les altres, obrint-se camí entre la humitat mentre acabaven difuminant-se amb el baf dels meus sospirs.

Les pluges m’obrien camí a un cor que jo duia tancat amb pany i clau. Em feien recordar.

Amb la mirada perduda a fora al carrer, entre els mars de paraigües fosos amb la carretera emer-gien els records de la vida que havia viscut en aque-lla casa temps enrere. Recordava la meva mare, el meu pare, la meva germana Rosa... Les estones viscudes vora la llar de foc en dies com aquells, les sortides al vell turó rere els camps de casa nostra, els passejos a la Rambla i les vistes de la platja del Miracle amb la sorra acariciant-me els peus...

Me’n recordo dels primers d’abril quan arri-bava la Setmana Santa, el pare es començava a preparar per sortir a la processó el divendres i es passava les tardes assajant amb els seus com-panys. Era molt conegut entre les agrupacions de la processó de Tarragona.

Jo mai he seguit aquest camí. No em cridava l’atenció la fe, no entenia el meu pare, i tampoc havia volgut anar mai a les processons. M’ho havi-en demanat moltes vegades jo refusava les invita-cions. Ells, però, mai havien ocupat la plaça vacant del meu pare quant ho va deixar.

El març es va escolar entre el calendari i va arribar l’abril. Com sempre, vaig rebre una carta

de l’agrupació que m’invitava a afegir-m’hi. Però per sorpresa meva, aquella vegada vaig dubtar. Sentia que el meu cor m’ho aconsellava, feia molt de temps que no tenia feina i la meva vida a casa era monòtona i sense sentit. Havia perdut les ga-nes de tot.

Necessitava una cosa que m’animés a continu-ar, i aquella podia ser la meva oportunitat d’or.

Vaig agafar la carta i guardant-me-la a la but-xaca vaig sortir d’una revolada al carrer. Em vaig dirigir a l’agrupació de la Rambla i vaig presentar l’autorització.

El director va sortir abans que jo me n’anés. Estava sorprès, devia estar més desconcertat que jo mateix d’haver fet tal cosa. Em va invitar a passar a dins, i em va presentar els membres del cos. Estaven sorpresos que per fi m’hagués ani-mat, jo m’enrogia entre tants comentaris sobre el meu pare, realment l’admiraven molt, hi havia deixat una bona empremta, allà. Vaig desitjar in-tentar-ho, tastar l’experiència des de dins.

La setmana passava, sortia del taller a les nou amb quatre companys més, esgotat amb els assa-jos eterns. Era la nit del dijous i per sorpresa meva van plegar tots ben d’hora i em van invitar a un sopar de restaurant. Jo no volia ser una càrrega, sentia que no portava prou temps allà, m’estaven confonent amb el pare... Potser allò havia estat una dèria meva, segurament l’any que ve ja no hi tornaria, allà.

Vaig posar l’excusa que feia tard per intentar escapolir-me, van riure fort i em van dir que en-trés amb ells. Mig resignat vaig entrar al local. Com un més de la família, em parlaven d’anèc-dotes viscudes altres anys i reien dient que em

Premis CONCURSNARRATIVA 2012

EL SOFRIMENT DE JESÚS

Robert Cilleros Mañé2n curs ESO. Col·legi Sant Pau Apòstol

115

preparés perquè l’endemà seria un dia especial. Jo me’ls escoltava i, d’alguna manera, entenia el meu pare, tots estaven molt units, eren una família, els unia una causa i sens dubte jo enca-ra no l’havia viscuda com ells. Demà descobriria les sensacions que corrien en les seves venes, els sentiria.

Finalment va arribar el divendres, em vaig re-unir amb els altres al taller on ens van explicar els horaris i els actes del dia. Estava nerviós, no sabia si aguantaria fins al final del dia, ells em van tranquil·litzar dient que no hi ha cap obligació de quedar-se fins tan tard i que tot i així ells estarien al meu costat en tot moment.

Van sonar les campanades de les quatre rere nostre, sento la gent que s’apropa fora. Ens es-tem acabant de vestir quan ens avisen que ens preparem per entrar en escena aviat. Recordant les posicions assajades ens col·loquem sota el pas esperant per aixecar-lo. Obren la porta vint minuts després i finalment ens fan el senyal. Primer fem avançar el pas poc a poc, fins a notar que hem passat l’esglaó de l’entrada, sento com la gent fa silenci quan passem pel seu costat.

Em sento estrany, una sensació desconeguda traspassa el meu cos i m’arriba a l’esperit. Puc escoltar en el silenci els sentiments de la ciutat, els pensaments més profunds es desvelen en la seva respiració. M’acosto a la tela enreixada i tasto l’ambient de fora. La gent observa la pro-cessó reflexionant, meditant... L’emoció m’enva-eix, els sentiments es fonen dins meu i es mesclen amb els cors de la gent que omple el carrer.

Sento els instruments al meu costat, el retruc dels timbals ens guia i la banda anuncia la nostra arribada als carrers. La suor s’obre camí al front però l’esforç no em fatiga, puc avançar, estic amb els altres.

Sento una felicitat desconeguda. El pas de da-vant nostre trenca el vent i les teles de la túnica del Crist es mouen mostrant-me una esquena du-rament fuetejada. El sofriment que va patir aquell home és incalculable. L’emoció m’envaeix quan m’adono del que ens va deixar, el seu llegat...Tot el que va fer per nosaltres.

Sento la seva veu en la gent, el seu esperit en l’ambient, sento el missatge de la Setmana San-ta... Sento Jesús.

LA FLAGEL·LACIÓ. R. i V. Congregació de Puríssima Sang de N.S.J. Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

116

L’estiu acabava i l’Emma sabia que aquell nou curs seria difícil, implicava esforç i dedicació, i no gosava perdre els últims dies de les meravelloses vacances estirada al sofà de l’apartament. Una tarda de principis de setembre, mentre els últims estiuejants prenien el sol damunt la sorra, la noia va sortir a fer un tomb en moto amb el seu íntim amic, el Jaume.

Per què havia de fer cas de les advertències de la mare? No podia ser tan perillós un passeig a prop de la costa a la velocitat que anirien! La noia sempre pensava que els problemes no li arribarien encara, que era massa jove i no els passaria res. Es fixava en la resta de la família, bondadosos i fidels cristians, que s’esforçaven per viure humilment com calia i sense ensurts.

Quedava poc perquè la primavera arribés i l’Em-ma per fi va despertar del coma. La seva família feia sis mesos, des de la fatídica tarda de l’accident, que no perdia l’esperança que aquell dia arribaria. Resaven diàriament, l’anaven a visitar a l’hospital, li explicaven que Déu la protegia, li parlaven a cau d’orella sobre tota mena d’activitats que farien quan despertés...

Finalment el somni es va fer realitat, però la nena estava confosa i ja no era la mateixa, el trau-matisme cranial va deixar-li nombroses seqüeles. A més, en aquest temps escassejaven els diners i l’Emma necessitava cures especialitzades per po-der dur a terme un dia a dia semblant al de la seva vida mesos enrere.

D’ençà que es van adonar que els amics de la noia no es preocupaven per ella, els pares havien d’estar-hi encara més al damunt i no tenien temps. Tampoc podien contractar a ningú que fes la feina.

Intentaven aconseguir que no se sentís sola en cap moment proporcionant-li amor i felicitat, ja que de coses amb valor econòmic no se’n podien permetre, per molt que volguessin.

L’abril començà amb la Setmana Santa i els pares de la jove en cadira de rodes van voler por-tar-la amb grans esforços pels carrers de Tarrago-na l’esperat dia 6, Divendres Sant, al qual famili-ars i amics assistiren principalment per agrair a Déu que l’accident no hagués estat pitjor del que va ser.

La noia gaudia molt d’aquelles processons i tro-bava a faltar no poder sortir en la confraria en què ho feien sempre tota la família. De fet, per molt que van buscar, no van veure el seu pas aquell cop. Com podia ser? Devia haver estat molt renovat i bonic i no se n’adonaren.

Una nit dies després de Setmana Santa, va arri-bar el pare emocionat a casa. Venia de l’església, a la qual assistien tots gairebé diàriament, i una bona notícia els esperava. La confraria a la qual la famí-lia era fidel any rere any no havia renovat el seu pas ni tampoc no havia sortit per no tenir cap despesa. Els diners els havien destinat a ajudar la seva famí-lia i una altra més amb problemes semblants.

És inimaginable com es van sentir les dues fa-mílies, la del Jaume i l’Emma, molt agraïdes a tota aquella gent que havia acceptat cancel·lar els seus costums, emocions... perquè per a tots, el seu pas no era tan sols una simple figura. Ells van respondre: aquests diners son per a vosaltres, estem segurs que Déu serà més feliç si veu que ens ajudem com ger-mans que som, en comptes d’emprar-los en la reno-vació d’un pas; al nostre cor sentim que hem fet el que havíem de fer, n’estem orgullosos.

Premis CONCURSNARRATIVA 2012

RENUNCIAR PER AJUDAR

Maria Merino Plaza4t curs d’ESO. Col·legi La Salle Tarragona

117


Detall del Sant Crist de la Salut de la Catedral de Tarragona. Foto: Quim Mas Carceller

118

Fotografia ‘Torre de l’Arquebisbe’: Joaquim Julià - Fotografia ‘Sant Enterrament’: Pere Amenós Disseny: Joaquim Julià Panadés Impressió: Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SA - Dipòsit Legal: T-178-2013

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. Declarada “Festa Patrimonial d’Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya

SETMANA SANTA DE TARRAGONA. Declarada “Festa d’Interès Turístic Nacional” per la Generalitat de Catalunya

Agrupació d’Associacionsde la Setmana Santa de Tarragona

Del 24 al 31 de març

119


LA PROCESSÓ DE 2012, AL DETALL

– Cohort Romana. Armats de la Reial i Ve-nerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb quaranta-quatre components: quatre portadors d’atxes, el Capità Manaies, un tocador de trompeta, sis tocadors de timbals, dos caps de fila i trenta armats.

– Bandera Negra de la Reial i Venerable Con-gregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i matraques.

- Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. Acompanyament musical: Banda de Timbalers del Sant Sopar del Gremi de Ma-

Quim Mas Carceller


Foto: Carles Mallol PargaFoto: Carles Mallol Parga

120

rejants. Banderer: Josep Antoni Belmonte Marín; cordonistes: Xavier Roch Adserà i Agustí Mallol Pons.

– Associació La Salle. El Col·legi La Salle, amb el misteri L’Oració a l’Hort, va anar compas-sat per la seva banda de timbals. La bandera del col·legi fou portada per Magí Solé Rovira i com a cordonistes, els seus fills, Magí Solé Monreal i Cè-lia Solé Monreal. Els Antics Alumnes, amb el pas Vetlleu i Pregueu, foren acompanyats per la Ban-da de Música La Salle de Tarragona. La bandera de l’Associació la portà Manuel Prieto Macias i els cordonistes foren Carlos Prieto Cid i Ignacio Prieto Muñoz.

- Associació del Pas la Presa de Jesús - Con-fraria de Pescadors, amb el pas La Presa de Jesús. Fou compassat per la Banda de Timbalers de la Presa de Jesús. La bandera de les dones la

portava Mercè Santmartí Miró, acompanyada per Rosa Sans Sans i Rosalía Juancomartí Serrano. La bandera gran la va portar Jaume Martí Such, acompanyat de Fernando Cabré Piñol i Eduardo Doménech Rifaterra.

– Aspirants de la Reial i Venerable Congrega-ció de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist, amb el pas La Flagel·lació, acompanyat per la Banda de Timbals de la Congregació i de la Secció d’As-pirants. Va portar la bandera dels aspirants Esteve Martí Pujals, acompanyat de Jaume Martí Pujals i Ramon Rovira Roca.

– Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nues-tra Señora de la Amargura con San Juan Evan-gelista, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan



Foto: Elvira Ferrando Gómez

121


Evangelista, escortats per la banda de cornetes i timbals de la confraria. El banderer fou Luis Ma-estre Oliva i les cordonistes, Manoli Martínez Ríos i Pepi Rodríguez Mancebo.

– Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas Ecce-Homo. Acompanyament musical a càr-rec de la Banda de Timbals i Sacs de Gemecs de la mateixa Germandat. Abanderat: Josep Andreu

Figueres; cordonistes: Patrícia Andreu Vázquez de Parga i Blanca Andreu Vázquez de Parga.

– Germandat de Nostre Pare Jesús de la Pas-sió, amb el pas Nostre Pare Jesús de la Passió, compassat per la banda de tarotes i tambors de la Germandat. La bandera d’aspirants era porta-da per Neus Bartolomé Domènech, acompanyada d’Immaculada Monfort Anglés i Montserrat Lla-



Foto: Ram GinerFoto: Ram Giner

122

beria Fábregas. Bandera principal: Josep Beltran Gimferrer; cordonistes: Josep M. Bonet Rius i Án-gel Gutiérrez de Lama.

– Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és Despullat de les seves Vestidures. Música: Banda Infantil de Timbals de la Germandat, Cor d’Aspirants de la Germandat i Banda de Cornetes, Gaites i Timbals de la Germandat. Banderes: la de la Secció d’Aspirants la va portar Llorenç Bu-desca Ruiz, acompanyat de Magí Budesca Ruiz i Jordina Llauradó Dalmau. La bandera de la Sec-ció de Maries del Calvari era portada per Rosa M. Virolés Piñol i com a cordonistes hi anaven Anna M. Asamà Esteve i Amparo Pérez Grau. La bandera principal la portava Jordi Jané Guasch, acompanyat de Pere Granados Carrillo i Joan Ba-sora Robert.

– Reial i Venerable Congregació de la Pu-ríssima Sang de N. S. Jesucrist. El Crist dels Penitents, acompanyat per quasi un centenar de penitents amb improperis, fou precedit per la Creu dels Penitents, congregants de la Sang i la Coral Nova Unió de Vila-seca. La imatge ti-tular, el Sant Crist de la Sang, amb escorta de

Foto: Oriol Ventura PedrolFoto: Carme Ribes Moreno

Foto: Jaume Saez Millan

123



la Congregació, va ser acompanyada pels càntics de la Coral Augusta. Fou portador de la bandera principal de la processó Josep M. Solé Poblet, acompanyat de Natàlia Solé Artigau i Beatriz Solé Artigau.

– Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el Descendiment de la Creu, amb el pas Des-cendiment de la Creu, acompanyat pel grup de Ministrers del Descendiment. Abanderat: Josep Poblet Tous, acompanyat del seu fill, Josep Poblet Ventura, i Mireia Primé Tous.

- El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, amb el pas La Pietat, fou compassat musicalment per la banda de tambors del Gremi. Portava la bandera M. Lourdes Labata i com a cordonistes, M. Teresa Labata i M. Teresa Garcia-Ramos Labata.

- Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona (maginets), amb el pas Retorn del Calvari, acompanyat pel grup Aula i Instruments Tradicionals de Tarragona. Banderer: Senén Flo-rensa Palau; cordonistes: Xavier Ortega Florensa i Enric Jané.

– Societat Marítima i Protectora - Gremi de Marejants, amb el pas Sant Enterrament, flan-quejat per l’escorta romana del Gremi de Mare-jants i compassat per la Banda de Timbalers del Sant Enterrament del Gremi de Marejants. Ban-derer: Joan Albert Abelló Hierro; cordonistes: Esther Lozano Borrell i Maria Mercè Alasà Es-pina.

– Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, amb el pas Sant Sepulcre, escortat pel grup d’armats del Gremi de Pagesos i compassat per la banda de tambors del mateix Gremi. Ban-derera: Victoria Pelegrín Casanova; cordonistes: Sofia Olivé Pelegrín i Valeria Pashkova Pelegrín.

– Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas La Sole-dat, acompanyades de la seva banda de tambors. Bandera Secció d’Aspirants: Judith Heras Tuset, acompanyada de M. José Heras Tuset i Belén López Panisello. Bandera principal: M. Josepa Cañellas Hosta; cordonistes: Montserrat Boada March i Montserrat Sevil Gomis.


124

Documents

Llibre Setmana Santa de Tarragona 2013