Llibre Setmana Santa de Tarragona 2016

SETMANA SANTA 2016 TARRAGONA

COBERTA:Fotografia coberta: Via Crucis de Dilluns Sant entrant al Pla de PalauJUAN LUIS NOGUÉS SÁNCHEZFotografia pàgines 2 i 3: FRANCESC VIRGILI NOVEL

COBERTA:Fotografia coberta: Via Crucis de Dilluns Sant entrant al Pla de PalauJUAN LUIS NOGUÉS SANCHEZ ©Fotografia pàgines 2 i 3: FRANCESC VIRGILI NOVEL

FOTOGRAFIES:Amics del Corpus de ValènciaAndrés Alarzón / Ayuntamiento de OñatiLluís Amenós Basora CopyrightPere Amenós Basora Copyright Arxiu Gòria GangaArxiu Francesc Gómez MasdeuArxiu Quim Mas CarcellerArxiu Museu DiocesàArxiu Joan Rossell CarolArxiu Manel Zamora NegrilloBlanca Beltran RasJordi Bertran LuengoJulio Domínguez Arjona Pep Escoda. CopyrightElvira Ferrando GómezFERVIJosep Ma. Fontanet VallsRam Giner FilellaAndreu Gual RocaCarles Mallol PargaQuim Mas CarcellerAlba Méndez i PlanaAitana MonroyJuan Luis Nogués Sánchez CopyrightPascual Porcar FontbonaJoan Porta PuigCarme Ribes Moreno CopyrightJosep Mª Rios Fernández-PachecoCarmelo RuízJosé Luis Ruíz SánchezJaume Sáez MillánMiquel Sanchis BernabeuFrancesc Sech BueraMarc Torija AlfaroCine foto VallvéOriol Ventura PedrolMarc Vidal RibesFrancesc Virgili NovelManel Zamora Negrillo

EQUIP DE REDACCIÓQuim Mas CarcellerJoaquim Julià PanadésIolanda Jaimot Garin

Correcció de català i castellà: Ramon Vidal

EDITA:Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Indústries Gràfiques Gabriel Gibert, S.A.Carrer Cartagena, 12 – 43004 TarragonaDipòsit legal: T. 111- 2016

Agraïm als anunciants i als nostres col·laboradors literaris, fotògrafs i entitats la seva desinteressada cessió de materials, fent possible la confecció d’aquest llibre-programa.

Prohibida la reproducció total o parcial dels textos i documents gràfics, sense l’autorització de l’Agrupació d’A.S.S.T. i dels respectius autors. Copyright de totes les fotografies i imatges.

L’Agrupació d’A.S.S.T. no es farà responsable del contingut dels articles publicats.

La Setmana Santa de Tarragona, en tot el seu conjunt, ha esta declarada: Festa tradicional d’interés nacional per la Generalitat de Catalunya.La processó del Sant Enterrament ha estat declarada l’any 1999 Festa tradicional d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya, reclassificada el 2010 com Festa patrimonial d’interès nacional.

Índex

5 Salutació de l’arquebisbe de Tarragona

7 Salutació de l’alcalde de Tarragona

7 Descendiment de la Creu. Domingo Medrano Balda

9 Salutació del president de la Diputació de Tarragona

9 Llum de cera. Gòria Ganga

11 Salutació del subdelegat del Govern a Tarragona

13 Salutació del delegat territorial del Govern a Tarragona

15 Salutació del president del Consell Comarcal del Tarragonès

17 Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona

17 Resplendor de la cendra. Francesc Roig

19 Salutació del president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa

21 Programa d’actes Setmana Santa 2016

34 Plànol del recorregut de la Processó del Sant Enterrament 2016

35 Setmana Santa 2016, any de la misericòrdia. Miquel Barbarà i Anglès

37 Tot fent història. Capítol XVIII. Josep M. Sabaté i Bosch

45 La túnica inconsútil. Olga Xirinacs

47 Agustí Ballester i Besalduch. Manel Zamora Negrillo

53 Sobre l’anàstasi de crist i el valor sagrat de la forma octogonal. Andreu Muñoz Melgar

57 Setmana Santa de Tarragona 1925 -1927. Josep Ignasi Boada Gasulla

63 Sons de la Setmana Santa. Pascual Porcar Fontbona

69 Iconografia de la Creu dels Penitents. Quim Mas Carceller

75 Algunes confraries desaparegudes participants en la configuració de la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Jordi Bertran

85 El pas de l’Oració de Jesús a l’Hort de l’any 1911 i el seu autor. Francesc Gómez Masdeu

89 El Crucifixus Dolorosus gòtic de la Vilella Alta (Museu Diocesà de Tarragona). La influència del devot Crist de Perpinyà a les nostres contrades. Sofia Mata de la Cruz

95 Narració per llegir en veu alta. Josep Ma. Tarrassa Alvira (1983).

99 Via Crucis al Calvari. La Selva del Camp. Ramon Giner i Filella

103 Llàgrimes de cel. Gòria Ganga

105 Saions, Pretorians, Longinos i Granaders. Pascual Porcar Fontbona

109 Espina Sagrada. Àngels Ferrando i Gómez

111 Memòria 2015. Josep M. Sabaté Bosch

119 Fidelitat 2015. Josep M. Sabaté Bosch

120 Entre ombres de Cèsars. Juan Felipe Vila-Sanjuán y Oliva (Traducció i adaptació en català: Lluís M. Salvat)

121 Concurs de pintura 2015

122 Premi XVIII Certamen de fotografies 2015

123 Premi XIII Certamen de fotografia Jove 2015

124 Concurs de dibuix 2015

126 Cartell Setmana Santa 2016

127 La Processó del 2015 al detall. Quim Mas Carceller

5 Salutació de l’arquebisbe de Tarragona

7 Salutació de l’alcalde de Tarragona

7 Descendiment de la Creu. Domingo Medrano Balda

9 Salutació del president de la Diputació de Tarragona

9 Llum de cera. Gòria Ganga

11 Salutació del subdelegat del Govern a Tarragona

13 Salutació del delegat territorial del Govern a Tarragona

15 Salutació del president del Consell Comarcal del Tarragonès

17 Salutació del president de l’Autoritat Portuària de Tarragona

17 Resplendor de la cendra. Francesc Roig

19 Salutació del president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa

21 Programa d’actes Setmana Santa 2016

34 Plànol del recorregut de la Processó del Sant Enterrament 2016

35 Setmana Santa 2016, any de la misericòrdia. Miquel Barbarà i Anglès

37 Tot fent història. Capítol XVIII. Josep M. Sabaté i Bosch

45 La túnica inconsútil. Olga Xirinacs

47 Agustí Ballester i Besalduch. Manel Zamora Negrillo

53 Sobre l’anàstasi de crist i el valor sagrat de la forma octogonal. Andreu Muñoz Melgar

57 Setmana Santa de Tarragona 1925 -1927. Josep Ignasi Boada Gasulla

63 Sons de la Setmana Santa. Pascual Porcar Fontbona

69 Iconografia de la Creu dels Penitents. Quim Mas Carceller

75 Algunes confraries desaparegudes participants en la configuració de la processó del Sant Enterrament de Tarragona. Jordi Bertran

85 El pas de l’Oració de Jesús a l’Hort de l’any 1911 i el seu autor. Francesc Gómez Masdeu

89 El Crucifixus Dolorosus gòtic de la Vilella Alta (Museu Diocesà de Tarragona). La influència del devot Crist de Perpinyà a les nostres contrades. Sofia Mata de la Cruz

95 Narració per llegir en veu alta. Josep Ma. Tarrassa Alvira (1983).

99 Via Crucis al Calvari. La Selva del Camp. Ramon Giner i Filella

103 Llàgrimes de cel. Gòria Ganga

105 Saions, Pretorians, Longinos i Granaders. Pascual Porcar Fontbona

109 Espina Sagrada. Àngels Ferrando i Gómez

111 Memòria 2015. Josep M. Sabaté Bosch

119 Fidelitat 2015. Josep M. Sabaté Bosch

120 Entre ombres de Cèsars. Juan Felipe Vila-Sanjuán y Oliva (Traducció i adaptació en català: Lluís M. Salvat)

121 Concurs de pintura 2015

122 Premi XVIII Certamen de fotografies 2015

123 Premi XIII Certamen de fotografia Jove 2015

124 Concurs de dibuix 2015

126 Cartell Setmana Santa 2016

127 La Processó del 2015 al detall. Quim Mas Carceller

CIRI PASQUAL DE LA SOLEDAT 2015, DAVANT LA VIDRERA DEL TRANSSEPTE DE PONENT DE LA CATEDRAL Foto: Carles Mallol Parga

5

SETMANA SANTA 2016 | TARRAGONA

¿Hi ha alguna aclamació, com ara aquesta, que ressoni en el nostre cor amb especial força i ens re-cordi amb tanta intensitat la Setmana Santa? Les pa-raules del salmista penetren fins al més pregon del nostre esperit i ens recorden aquella amarga confes-sió de David, quan va reconèixer el seu pecat (Salm 51). ¿Hi ha algú que no es reconegui pecador? És fà-cil confessar-se pecador de manera superficial, sense entrar al moll de l’os, i fins i tot no manca qui diu: “Jo no robo, ni mato, ni faig mal a ningú”. No puc ni vull entrar aquí a fer judicis, però un dels mals més este-sos en la nostra societat, i també en la nostra Esglé-sia, tant a nivell col·lectiu com individual, és la manca d’autocrítica o, dit d’una altra manera, d’examen de consciència.

En el relat bíblic de 2Sa 12,1-6 veiem que el rei Da-vid segurament no havia fet examen de consciència, però un cop li és il·luminat el seu pecat el reconeix, no el nega, no s’excusa. I ho fa perquè sap la resposta del Senyor: “El Senyor passa per alt el teu pecat. No moriràs” (2Sa 12,13). Què podem dir de la dona adúl-tera i de la pecadora que renta els peus de Jesús? En tots dos casos, aquests personatges no neguen pas el seu pecat, d’alguna manera el reconeixen i no se n’excusen. I Zaqueu? Dret davant de tots els con-vidats, reconeix el seu pecat. Què fa possible que, davant la realitat i l’exposició pública, no neguin el seu pecat, ans el reconeguin i no se n’excusin? Al meu entendre només hi ha una raó: han tastat la misericòr-dia de Déu. Aquell qui va reconèixer la culpa va rebre el perdó.

El nostre món ha tancat les seves entranyes, oïdes i ulls al missatge misericordiós de Déu, “que vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat” (1Tm 2,4). No hi ha malalt pitjor que el qui no vol reconèixer la seva malaltia, perquè en resistir-se a reconèixer la veritat de la seva situació se situa fora

de qualsevol possibilitat de guarició. Jesucrist no ha vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. De quina manera? Doncs amb un missatge d’amor i misericòr-dia: aquesta és la medecina, el remei que cada ésser humà i el nostre món necessiten amb urgència.

Celebrem enguany la Setmana Santa al bell mig de l’Any Jubilar de la Misericòrdia, al qual el Sant Pare ens ha cridat a participar-hi amb totes les nostres energies, perquè ningú no està exclòs de la miseri-còrdia de Déu ni hi ha ningú tan indigne que no pugui trobar refugi sota les seves ales. Però és vital que, en primer lloc, ens reconeguem necessitats de conversió i de perdó i anem a l’encontre del qui ens pot gua-rir. Déu sap perfectament què hi ha dins del nostre cor i està disposat a perdonar-nos. I en segon lloc, després d’haver tastat “que n’és, de bo el Senyor”, d’haver rebut l’oli del seu perdó i el bàlsam del seu amor, és vital que allò que hem rebut ho fem arribar a la nostra família, als amics, a la germandat, a la nostra empresa, al sindicat, a l’associació de veïns, a les ins-titucions, a la política, a l’economia, als hospitals, als geriàtrics, als tanatoris, a les presons, als immigrants, als refugiats… a tothom. Només d’aquesta manera el món es guarirà. És el que espera aquest Jesús que portarem en processó pels carrers de les nostres po-blacions i que ens ha donat la major prova de l’amor i la misericòrdia de Déu amb la seva encarnació, pas-sió, mort i resurrecció.

Us desitjo una molt bona Pasqua! Rebeu, amb tot el meu afecte, la meva benedicció.

† JAUME PUJoL BALCELLSArquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Miserere mei, Deus, secundum magnam misericordiam tuam

DETALL DEL DESCENDIMENT DE LA CREUReial Congregació del Venerat Cos de Nostre Senyor Jesucrist en el Descendiment de la CreuFoto: Pere Amenós Basora

7


Corria l’any 1928. A la Unió Soviètica es produïen avalots de camperols per manca d’aliments, Char-les Lindbergh efectuava el primer vol transoceànic i Espanya ingressava a la Societat de Nacions. Aquell mateix any es creava a la nostra ciutat l’Agrupació d’Associacions pro Setmana Santa de Tarragona, amb seu social a la mateixa església de Natzaret.

Des dels seus inicis, l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona i les confraries que representa van compartir la complicitat de la ciutat amb la Processó del Sant Enterrament, la coordina-ció dels actes de la Setmana Santa i la promoció de Tarragona i el seu patrimoni. Una tasca lloable que, després d’anys de declivi, a la segona meitat del se-gle xx va reeixir amb l’augment de l’interès per la ce-lebració tarragonina, tant per part dels confrares com dels visitants.

Cada any, en aquests dies primaverals i de per-fums boscans, retornen l’espiritualitat, la tradició i el turisme que atorguen a Tarragona –una ciutat interes-sant de per si– un valor afegit que no podem ni volem menystenir des de l’Ajuntament. La nostra Setmana Santa, documentada ja el 1550, no renuncia al pes de la història. És molt més que una agenda d’actes reli-giosos que rememoren la passió i mort de Jesucrist i que culminen en la processó de Divendres Sant. Tam-bé és el resultat de l’evolució, l’indefectible pas de temps ancestrals sobre un mateix esperit col·lectiu, que perdura en la flama viva de la Setmana Santa del segle xxi. Així, assegurarem el seu futur renovat amb noves generacions.

Des d’aquestes pàgines vull felicitar i agrair la tasca ciutadana de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona.

JoSEP FÈLIX BALLESTERoSAlcalde de Tarragona

Foto: Pere Amenós Basora

DESCENDIMENT DE LA CREU

Josep (d’Arimatea), comprat un llençol, baixà Jesúsde la Creu, i l’embolcallà amb el llençol. (Sant Marc)

Retorna, Senyor, a les mans dels homesque t’exaltaren en el cim de la seva ignomínia.

Retorna, Cos crivellat i exsangüe,pobra torxa morta pels nostres dits tenebrosos.

Si, com pretengué el nostre maleït crim,haguéssim aniquilat la Teva divinitat,on podríem trobar de nou la llum i l’esperança?,on la pau que ofereixen els Teus braçosi l’alè que injecta el Teu perdó?

Retorna, Senyor, llavor poderosa, a la terra òrfena,abrasa-la, com el caliu, amb el Teu amor,i enlluerna-la després amb l’aurora de la Teva Resurrecció.

Domingo Medrano Balda (1917-1980) (Versió en català: Lluís M. Salvat)

PENITENT DE LA CONGREGACIÓ DE LA SANG PEL PLA DE LA SEUReial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor JesucristFoto: Carme Ribes Moreno

9


El so dels tambors a les places i els carrers dels nostres municipis ens recorda que s’apropa la Set-mana Santa; són els assajos de les confraries, que es preparen, un any més, per acompanyar els misteris que recrearan els darrers moments de Jesucrist a la Terra. La Setmana Santa és temps d’espiritualitat i in-trospecció, però és al carrer on se’ns presenta en tota la seva magnificència i plenitud. Fragor, color i festa conviuen aquests dies amb el recolliment i el silenci, creant sovint un ambient corprenedor.

A Tarragona aquesta celebració adquireix una di-mensió especial, atès el caràcter monumental que ca-racteritza bona part dels actes que hi són associats. És per això que aquest esdeveniment gaudeix oficial-ment de categoria patrimonial en aquesta ciutat, i és una festivitat reconeguda i admirada per la ciutadania, sigui quin sigui el seu grau d’implicació.

La flama de la Setmana Santa continua encesa a casa nostra gràcies a l’esforç i la tasca desinteressa-da de les confraries i altres associacions vinculades a tan magna celebració. És per aquest motiu que, des de la Diputació de Tarragona, vull agrair el paper clau de totes aquelles entitats que treballen en l’arrelament i la promoció dels actes i celebracions associats a aquesta festivitat tan nostrada. Visquem aquesta Set-mana Santa amb plenitud i respecte, contribuint, així, a fer-la encara més gran!

JoSEP PoBLET I ToUSPresident de la Diputació de Tarragona

Patrimoni col·lectiu

Foto: Lluís Amenós Basora

LLUM DE CERA

El dia va allargant-se amb llum de soli deixa florir el temps de primavera…Setmana Santa canta el seu recordcom una espelma fosca, al seu darrere.Són els timbals que tronen una mort;amb penitents amb torxes de fumera;tot caminant, al so de cada peu,pujant l’amarg ressò de la Creuera.El dring romà, d’armat, vessa colormentre les vestes formen la cinglerad’un precipici sant, on cada feens crema el cor, talment una foguera.I jo, enmig d’un cant d’oració,et prego Jesús meu, amb gran fal·lera,que em donis força per portar la Creui fer, del vostre Amor, una drecera.

Gòria Ganga / 2016

ARMATS DE LA CONGREGACIÓ DE LA SANGFoto: Lluís Amenós Basora

11


Benvolguts amics i amigues, La Setmana Santa és un dels esdeveniments li-

túrgics més importants del cristianisme. Ens invita a refermar la nostra fe, perpetuant l’essència d’una tradició religiosa que esdevé també sociocultural per l’efecte dels temps. Les processons, així com totes les representacions pròpies d’aquests dies de voca-ció evangelitzadora, són una mostra irrefutable que manté arrelats els nostres principis i valors. Des del més escrupolós respecte i la devoció de tots els qui som creients, crec que la realitat d’aquests dies va més enllà de les connotacions que comporten situa-cions merament d’esbarjo. Al meu parer, l’esperit de la Setmana Santa es fonamenta en la reflexió indivi-dual i també en la confraternització col·lectiva entre aquells que comparteixen un sentiment religiós trans-mès de generació en generació.

Tarragona és un bon exemple de ciutat compro-mesa amb les seves tradicions: celebracions culturals i religioses que són possibles gràcies a la perseveran-ça i bon criteri dels qui, any rere any, s’aboquen amb determinació per fer de la nostra Setmana Santa un exemple de virtut i recolliment. Un moment de pau espiritual que ens invita a reflexionar sobre les nostres creences per manifestar-les públicament amb el pro-pòsit d’enfortir els llaços religiosos que configuren la nostra idiosincràsia.

Per entendre aquesta mostra de sentiment fidel a aquests ferms principis, cal que ens fixem, entre elo-gis, en tota la imprescindible tasca portada a terme per les diverses confraries de la ciutat. El seu paper resulta cabdal per convertir aquestes dates en un re-ferent nacional que va més enllà de la vistositat dels seus ornaments i representacions. La seva devoció i el seu abnegat treball constitueixen un dels principals fonaments que fan aflorar una força col·lectiva on se

suma la devoció de tots i cadascun de nosaltres. És per això que us vull agrair públicament tota aquesta enorme feina, alhora que us desitjo a tots plegats uns dies de pau i harmonia.

Visca Tarragona i visca la Setmana Santa tarrago-nina!

JoRDI SIERRA VIUSubdelegat del Govern a Tarragona

SUBDELEGACIÓ DEL GOVERNA TARRAGONA


NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA AL CARRER DEL CLAUSTRECofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan EvangelistaFoto: Lluís Amenós Basora

13


Generalitat de CatalunyaDelegació del Govern

Parlar de la Setmana Santa de Tarragona és un repte. No un repte que atemoreixi, però sí un repte que imposa, perquè no parlem de qualsevol cosa, no parlem d’un esdeveniment públic més o menys lluït, ni d’un acte festiu, sinó d’una celebració que va molt més enllà. Parlem, d’entrada, d’una activitat amb prop de set segles a l’esquena, sota formes diverses.

Des d’aquell llunyà text de Pere Figuerola, monjo major de la Seu que ens explica “que en la Setma-na Santa lo dilluns posen les barres hon deuen estar los ciris del fas e lo dimarts posen los ciris”, en una processó certament reduïda i diferent de l’actual però que, en essència, ja responia als mateixos paràme-tres, fins ara, en aquesta celebració impressionant que aplega, als carrers de Tarragona, centenars i cen-tenars de persones, passos, confraries, i milers d’as-sistents als marges, ens impressiona pensar en tot el que ha passat. Els milers i milers d’homes i dones de la ciutat que, al llarg dels segles, han dedicat també milers d’hores en la construcció de passos, la confec-ció de robes i de ciris, a perfeccionar desfilades, fins a arribar al que veiem avui, i al que no veurem, però hi serà, en temps a venir.

Segurament en aquests segles la Setmana Santa ha canviat molt, i si Pere Figuerola la contemplés ara la trobaria molt diferent. Però també, segur, l’enten-dria, perquè amb formes diferents, evolucionades, sap respondre al missatge original de mort i de re-surrecció. I ens alliçona a tenir esperança que la vida torna, que, com deia el poeta, tot muda i tot roman. Així sia.

ÒSCAR PERIS I RóDENASDelegat del Govern a Tarragona


DETALL DE LA CREU DELS PENITENTSReial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor JesucristFoto: Pere Amenós Basora

15


A algú pot semblar-li que des d’una institució pú-blica, com el Consell Comarcal del Tarragonès, no és pertinent fer cap mena de comentari sobre la Setma-na Santa o sobre qualsevol altra manifestació religio-sa, i és una opinió que no comparteixo.

És evident que estem en un estat laic o acon- fessional, i això vol dir que oficialment, des de qualsevol institució, ens hem de declarar incompe-tents en matèria religiosa. Aquesta opinió no és meva, sinó del teòleg de la Universitat de Navarra Josep-Ignasi Saranyana.

D’altra banda, cal no confondre una mentalitat lai-ca amb una actitud laïcista, que vindria a ser quan es mostra una certa antipatia sobre el fet religiós i s’opo-sa a les seves expressions en la vida pública.

Les mostres religioses públiques són pròpies del nostre entorn, de la cultura, i forçar la seva desapa-rició seria actuar contra els sentiments d’una part important de la nostra societat i de les tradicions au-tòctones.

Com es poden negar les nostres arrels religioses si tenim expressions tan vives com les següents? Diem que “portem la creu” o “passem un calvari” quan pa-tim molt, utilitzem “posar el dit a la llaga” quan fem referència al fet que s’ha trobat una resposta cor-recta, “rentar-se’n les mans” quan ens desentenem d’un tema, “anar d’Herodes a Pilat” si anem de mal en pitjor, “ser de la pell de Barrabàs” si algú és dolent, o “plorar com una Magdalena” quan es plora amb sentiment.

Així, entenc que cal posicionar-se a favor de totes les manifestacions religioses i populars que es revi-uen per Setmana Santa, especialment ara que mol-tes veus crítiques amb aquestes tradicions defensen, al mateix temps, que se’n respectin d’altres que ens han vingut de fora.

Aprofitem aquests dies per reflexionar, en tots els sentits.

PERE VIRGILI DoMíNGUEZPresident del Consell Comarcal del Tarragonès


DETALL DEL PAS EL RETORN DEL CALVARIIl·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de BarcelonaFoto: Juan Luis Nogués Sánchez

17


Tarragona es prepara per viure la Setmana Santa. Una vegada més, som referent d’una tradició que és un dels símbols d’identitat de la nostra ciutat, i una de les principals expressions de les nostres tradicions.

Al llarg d’aquests dies la ciutat brilla i respira so-lemnitat, emoció i recolliment, i els tarragonins i tar-ragonines constituïm les essències i els valors més importants de la nostra Setmana Santa. Sens dubte, és una cita important amb la cultura i amb la tradició però, al mateix temps, ens brinda una oportunitat úni-ca per redescobrir els indrets més emblemàtics de la nostra ciutat, que s’omplen de gent acompanyant amb gran solemnitat les nostres processons.

La Setmana Santa a Tarragona és única, especial pel seu entorn i per la seva tradició. No només pel seu contingut, sinó també per l’empremta que suposa, en el dia d’avui, mantenir vives les germandats, agru-pacions i associacions que fan possible l’arrelament d’aquesta genuïna manifestació religiosa. Només des d’aquest compromís i des d’aquesta contribució ac-tiva es pot entendre el significat de la Setmana Santa a la nostra ciutat i la manera com els ciutadans la senten i la viuen.

Com a president del Port de Tarragona, vull apro-fitar aquestes línies per agrair a l’Agrupació d’Asso-ciacions de Setmana Santa de Tarragona la vostra col·laboració i participació envers la nostra Setmana Santa i en els actes que s’organitzen. I us encoratjo a viure una Setmana Santa amb la màxima plenitud, en un preuat exercici de reflexió i sentiment.

JoSEP ANDREU I FIGUERASPresident del Port de Tarragona

La Setmana Santa, símbol d’identitat de la nostra ciutat

Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

RESpLENDoR DE LA CENDRA

Lluna plena sobre la Catedral. Llarga processó que desfila amb brunzir de vestes la fe residual. Silenci definitiu on abans hi florien roses vives.Des de l’angle intens de l’hort de l’arquebisbe el tràveling del moviment satura les emocions.Ara, només, lliris esparsos sota roderes de pàrquing.I mentre la tarda avança amb grafisme esborradísd’orenetes de primavera, el ponent daura horitzonsals vells murs i antics carreus de la muralla.La inscripció dels anys reposa a la balma dels somnis.Creix la nit amb llarga filera de ciris i un diàleg de penombres es fon al brollador antic.És quan l’amor explora la geografia del tempsque el paisatge reviu, com foc intens, per proclamarla resplendor de les cendres.És quan les pedres ordenen la memòria que la passió viatja en defensa dels mites,i un joc vitalista, de silencis definitius,dibuixa l’univers infinit que la història revela.

Francesc Roig Queralt

MARE DE DÉU DE LA SOLEDATCongregació de Senyores de la Mare de Déu de la SoledatFoto: Oriol Ventura Pedrol

19


JUNTA DIRECTIVA DE L’AGRUPACIó 2016

Consiliari: Miquel Barbarà Anglès •President: Joan Joaquim Julià Panadès • Vicepresidents: Eulàlia Veà Miranda i Hugo Vives Tous • Secretari: Pere Ramon Armesto Benavent • Tresorer: Tomàs Palau Pedrol • Publicacions: Joan Rossell Carol • Fotografia: José Maria Santiago Santiago • Pintura: José Liébana Benítez • Dibuix escolar: Dolors Fontana Milà • Montserrat Aleu Calvet • Salvador Borrell Borràs • Joana Carrasco Forés • Josep Fran-cesc Ferrer Val • Francesc García Colet • Jaume García Sanchís • Pere Leal Granado • Lluís Oliver Moltanban • Francesc Pintado de Aizpuru • Josep Reig Monclús • Jacinto Sáez Sánchez-Guerrero • Eduard Seriol Cabiscol • Joan Seritjol Tomàs • Óscar Iván Trigos Rodríguez • Josep Ramon Tules Armela • Cronista: Josep Maria Sa-baté Bosch • Coordinador publicacions i web: Quim Mas Carceller

Ja des de petits, els tarragonins quedem corpre-sos per la nostra Setmana Santa. A les acaballes de la Quaresma, el sol enceta la primavera amb la festa dels rams, moment de compromís per als padrins, que, seguint la tradició, han de regalar la palma o el palmó als seus fillols. El color i l’alegria, a poc a poc, van donant pas a un nou escenari, essencialment re-flexiu i respectuós, que ja comença el mateix diumen-ge amb el viacrucis de La Sang per les muralles i se-gueix amb una munió d’actes que ens preparen per a la Setmana Gran, la Setmana Santa, a Tarragona.

La ciutat té llocs especials que els tarragonins co-neixem bé, on podem reviure les nostres creences i sensacions d’una manera especial. Viure la Setmana Santa pels carrers estrets de la Part Alta o del Ser-rallo, de nit, en silenci. Viure els viacrucis i les pro-cessons, el Divendres Sant, són experiències que any rere any deixen petjada a una ànima que reclamarà repetir-ho l’any vinent. L’ambient que envolta els re-torçats carrers, pujades i baixades, on els ciutadans s’amunteguen, és sublim i embriagador, un moment que ens guanya i que ens crea dintre nostre moltes emocions harmonioses i visuals. Sembla com si els escenaris per on passen les nostres processons s’ha-guessin construït expressament.

La nostra Setmana Santa és un misteri col·lectiu i personal, que només es pot entendre des de dins, mentre s’està vivint, mentre un és confrare, portant, timbaler, músic, penitent o confrare de fila o de vorera.

Voldria destacar i agrair l’esforç anual de totes les confraries i els seus membres. Un esforç que passa pel treball en equip i coordinat, la seva dedicació i la cura amb què preparen els diferents actes i detalls, i la seva disponibilitat i lliurament personals envers la seva confraria, la Setmana Santa i la seva ciutat.

No voldria deixar de posar el focus en cinc indrets, els Espais de la Setmana Santa de Tarragona, cinc esglésies que acullen les confraries, els gremis, les germandats, les congregacions i les associacions, així com els seus passos i també la seva història. Història plena de fe i religiositat, d’art i cultura, de compartir amb tothom les seves i nostres vivències, anhels i esperances. obrim les esglésies i expliquem didàcticament el que som, per què ho fem, què ens mou a sortir, a recórrer carrers i places. Ensenyem i recordem qui és Maria i el seu fill Jesucrist, el perquè de la seva Passió, Mort i Resurrecció.

Que tingueu tots una bona Setmana Santa i millor Pasqua!

JoAN JoAQUIM JULIà PANADÈSPresident de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa de Tarragona

AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONSDE LA SETMANA SANTA

ARMATS DEL GREMI DE MAREJANTSFoto: Francesc Sech Buera

21


PROGRAMA D’AcTES SETMANA SANTA 2016

Divendres 12 de febrerA les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla Ve-

lla), nova seu de l’Agrupació d’ASST. PRESEN-TACIÓ DEL CARTELL DE LA SETMANA SAN-TA 2016, confeccionat a partir d’una fotografia de LLUÍS AMENÓS BASORA.

A continuació, acte de l’ENCESA DE LA LLUM. En acabar, en el marc del VI Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT a càrrec de la BANDA UNIÓ MUSICAL DE TARRAGO-NA. Organitza: Agrupació d’Associacions de Set-mana Santa de Tarragona (AASST).

Dissabte 13 de febrer A les 20 h. Església de Sant Agustí (Rambla

Vella). XXIV VISIONS DE SETMANA SANTA - TARRAGONA 2016, amb la participació de la Pontificia, Real e Ilustre Cofradía de Nuestro Pa-dre Jesús en el Doloroso Paso del Prendimiento y Esperanza de Salvación de las Almas –Agrupa-ción Californios– de la Setmana Santa de Carta-

gena. En farà la presentació el Sr. Juan Carlos de la Cerra Martínez, Hermano Mayor de la Cofra-día California. Organitzen: Agrupació d’ASST i la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT.

Divendres 19 de febrer A les 20 h. Església de Sant Agustí. PRE-

SENTACIÓ DEL LLIBRE PROGRAMA DE L’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS DE SET-MANA SANTA DE TARRAGONA 2016, a càr-rec de la Sra. PILAR ALIÓ BORRÀS, presiden-ta de la Reial Societat Arqueològica Tarraco-nense. En acabar, CONCERT a càrrec del Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral.

Dissabte 20 de febrer A les 20 h. A la Catedral, GRAN CONCERT

CATEDRAL organitzat per l’Orquestra de Cam-bra de Tarragona, amb la col·laboració de l’Agru-pació d’ASST.

Viacrucis de la matinada de Divendres Sant. Foto: Pere Amenós Basora

22

Dimarts 23 de febrer A les 20 h. Església de Natzaret. CONFERÈN-

CIA QUARESMAL a càrrec del pare JOAN MA-RIA MAYOL, rector del santuari de Montserrat. Organitza: R. I V. CONGREGACIÓ DE LA PU-RÍSSIMA SANG I LA CONGREGACIÓ DE SE-NYORES DE LA SOLEDAT.

Dijous 25 de febrer A les 20 h. Església de Sant Agustí. Inaugura-

ció de la mostra permanent de ciris “SPIRITUS LUX”. A continuació, primera mostra fotogràfica “PASSIO”. En aquest novell acte es projectaran imatges de PERE AMENÓS BASORA, reconegut fotògraf de la Setmana Santa tarragonina.

Divendres 26 de febrer A les 20.15 h. Església de Sant Agustí. En el

marc del VI Festival de Música de Setmana San-ta, CONCERT de la BANDA DE MÚSICA DE L’ASSOCIACIÓ LA SALLE DE TARRAGONA - ESTUDI DE MÚSICA. Organitza: Agrupació d’ASST.

Dissabte 27 de febrerA les 17.30 h. Des del tram central de la Ram-

bla Nova sortirà la V MOSTRA DE SONS 2016,

fins a la plaça de les Cols. Itinerari: Rambla Nova, Sant Agustí, Portalet, Major i plaça de les Cols. En finalitzar, baixada fins a la plaça de la Font. Organitza: GREMI DE MAREJANTS.

Dilluns 29 de febrerA les 20 h. Església de Sant Agustí. Presentació

del programa de la GERMANDAT DEL SANT ECCE HOMO, a càrrec de l’Excma. Sra. ROSA MARIA VIROLÉS PIÑOL.

Dimarts 1 de març A les 20 h. Església de Sant Agustí. Presenta-

ció del programa de la REIAL CONGREGACIÓ DEL VENERAT COS DE JESUCRIST EN EL DESCENDIMENT DE LA CREU, a càrrec de Mn. ANTONI PÉREZ DE MENDIGUREN.

Dijous 3 de marçA les 20 h. Santuari de Ntra. Sra. del Sagrat

Cor (Jesús i Maria). CONFERÈNCIA QUARES-MAL a càrrec de fra OCTAVI VILÀ MAYO, abat de Poblet. Organitza: Associació La Salle de Tar-ragona.

Divendres 4 de març A les 20 h. Saló d’actes de la Llotja del Peix -

Confraria de Pescadors. Presentació del progra-

CINQUÈ DISSABTE DE QUARESMA. Viacrucis del Serrallo.Foto: FERVI

DIVENDRES DE DOLORS. Viacrucis del Gremi de Pagesos.Foto: Carles Mallol Parga

23


ma de l’ASSOCIACIÓ DEL PAS DE LA PRESA DE JESÚS - CONFRARIA DE PESCADORS, a càrrec de la Sra. MONTSERRAT ADÁN DOMÈ-NECH.

Dissabte 5 de marçA les 20.30 h. Església parroquial de Sant Pere

del Serrallo. Presentació del programa del GRE-MI DE MAREJANTS, a càrrec del Sr. ANTONI VIVES TOUS.

Dimarts 8 de març A les 20 h. Església de Natzaret. Presentació

del programa revista LA SANG 2016, confeccio-nada per la REIAL I VENERABLE CONGRE-GACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOS-TRE SENYOR JESUCRIST, a càrrec del Sr. SERGIO NASARRE AZNAR.

Dimecres 9 de març A les 20 h. Església gòtica de Sant Llorenç.

Presentació del programa del GREMI DE PAGE-SOS DE SANT LLORENÇ I SANT ISIDRE, a càrrec de la germana ANTÒNIA AGULLÓ DURÀ.

Dijous 10 de març A les 20 h. Església de Sant Agustí. Presenta-

ció del programa de l’ASSOCIACIÓ LA SALLE, a càrrec del Sr. CARLES SALA I ROCA.

Divendres 11 de març

A les 20.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari (c. Pau del Protectorat, 36). Presentació del programa de la COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑORA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVANGELISTA, a càrrec del Sr. CARLES BACHES PLA. En aca-bar, actuació del grup Musical Euterpe.

Dissabte 12 de marçA les 18.30 h. Parròquia de Sant Joan Baptista.

Presentació del programa de la GERMANDAT DE N. P. JESÚS DE LA PASSIÓ, a càrrec del Sr. JORDI BERTRAN LUENGO.

A les 19.30 h. VIACRUCIS per l’interior de l’església de Sant Pere del Serrallo. En acabar, PROCESSÓ, que recorrerà els principals carrers del barri. Hi participaran els armats del Gremi de Marejants, els passos Presa de Jesús (Con-fraria), Sant Sopar i Sant Enterrament (Mare-jants), el Sant Crist de l’església de Sant Pere i la Creu dels Improperis de la Confraria de Sant Josep i Sant Jaume, de Reus. Seran acompanyats per les bandes de tambors de les confraries del Serrallo.

Diumenge 13 de marçA les 19 h. Església de Sant Agustí (Rambla Ve-

lla, 12). Organitzat per l’AJUNTAMENT DE TAR-

DIUMENGE DE RAMS. Benedicció de Palmes a les Coques. Foto: FERVI

DISSABTE DE PASSIÓ. Viacrucis Cofradía del Cristo del Buen Amor. Foto: Carles Mallol Parga

PROGRAMA D’ACTES

24

SOLEDAT, a càrrec de la Sra. JOANA VIRGILI GASOL.

Divendres 18 de març A les 19 h. Església de Sant Llorenç. VIACRU-

CIS per l’interior de l’església. A les 20 h. PRO-CESSÓ pels carrers de la Part Alta. Organitza: GREMI DE PAGESOS.

• Hi participen: armats de Constantí i del Gremi de Pagesos, els passos de la Pietat i Sant Sepulcre, i el Sant Crist de la secció de les Se-nyores de la Pietat.

• Itinerari: Arc de Sant Llorenç, les Coques, Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria, plaça del Rei, Santa Anna, pla-ça del Fòrum, Merceria, plaça Pescateries Velles, Mercè, plaça de Sant Antoni, Descalços i església de Sant Llorenç.

Dissabte 19 de marçA les 18.30 h. Església de Sant Nicolau de Bari

(c. Pau del Protectorat, 36). VIACRUCIS per l’in-terior de l’església. Organitza: COFRADÍA DEL CRISTO DEL BUEN AMOR Y NUESTRA SEÑO-

RAGONA i l’AGRUPACIÓ D’ASSOCIACIONS, PREGÓ DE LA SETMANA SANTA TARRAGO-NINA 2016, a càrrec del Sr. ENRIC VENDRELL I AUBACH, director general d’Afers Religiosos. En acabar, en el marc del VI Festival de Música de Setmana Santa, CONCERT a càrrec de la CO-RAL BADEVEUS.

Dilluns 14 de marçA les 20 h. Església de Natzaret. Commemora-

ció del 75è aniversari del Sant Crist de la Sang. Missa presidida pel Sr. Arquebisbe, consagració de l’altar de l’església i besapeus al Sant Crist. Organitza: R. i V. Congregació de la Puríssima Sang.

Dimarts 15 de març A les 20 h. Església de Sant Miquel del Pla. Pre-

sentació del programa de la REIAL GERMAN-DAT DE JESÚS NATZARÈ, a càrrec de l’Excma. Sra. NÚRIA DE GISPERT CATALÀ.

Dimecres 16 de març A les 19 h. Sala d’actes del Museu Bíblic Tar-

raconense (c. de les Coques, 1). EXPOSICIÓ. IMATGES DE LA SETMANA SANTA TARRA-GONA, amb miniatures, cartells i postals de la col·lecció d’Andreu Ximenis Morón i Josep M. Brull Alabart. Horaris: del 17 de març al 3 d’abril, de dilluns a dijous, de 10 a 13 h i de 17 a 19 h. Divendres Sant i cap de setmana del 2 i 3 d’abril, de 10 a 13 h. Entrada gratuïta.

Dijous 17 de març A les 20.15 h. Església de Natzaret. Presen-

tació del programa de la CONGREGACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA

DIUMENGE DE RAMS. Pas de l’Entrada Triomfal de Jesús a Jerusalem. Processó de Diumenge de Rams.Foto: Francesc Sech Buera

Foto: Carme Ribes Moreno

25


RA DE LA AMARGURA CON SAN JUAN EVAN-GELISTA. A les 19.30 h sortirà de la mateixa es-glésia la PROCESIÓN DE PASIÓN, que recor-rerà els carrers Pau del Protectorat, Barcelona, Sant Miquel, Nou de Santa Tecla, Smith, plaça dels Infants, Reial, plaça dels Carros, Apodaca, Barcelona i Pau del Protectorat.

A les 20 h. Església gòtica de Sant Llorenç. Tra-dicional CONCERT SACRE, en la seva trentena edició, a càrrec del COR L’ÀNCORA. Organitza: GREMI DE PAGESOS.

Del dissabte 19 de març al dissabte 26 de març

MOSTRA DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE LA SETMANA SANTA TARRAGONINA, EN DIFERENTS TEMPLES DE LA CIUTAT, or-ganitzada per l’Agrupació d’Associacions, amb l’horari d’obertura següent: a Sant Agustí, Sant Llorenç, Sant Miquel del Pla i església de Nat-zaret, d’11 a 13 h i de 17 a 20.30 h; a l’església de Sant Nicolau de Bari, Dimarts Sant i Dijous Sant, de 17 a 19 h (per concertar altres horaris de visites en aquesta església, truqueu al telèfon 679 488 566). NOTA: No es podran fer visites en

cap dels temples dins els horaris de celebracions litúrgiques.

DIUMENGE DE RAMS, 20 de març A les 11 h. Al carrer de les Coques i organitza-

da pel Capítol de la Catedral. Solemne BENE-DICCIÓ DE PALMES I RAMS. Tot seguit, PRO-CESSÓ DE PALMES I RAMS pel carrer de les Coques i el pla de la Seu fins a l’interior de la Catedral.

A les 12 h. Altar major de la Catedral. Missa Pontifical de Diumenge de Rams, presidida per l’arquebisbe, Dr. Jaume Pujol i Balcells. Durant l’Ofertori, la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ lliurarà el ciri pasqual en nom de l’Agrupació d’Associacions.

A les 16.30 h. Des de la parròquia de Sant Joan sortirà la PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS, amb el pas Entrada triomfal de Jesús a Jerusalem.

• Organitza: GERMANDAT DE NOSTRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ.

• Itinerari: plaça de l’Església de Sant Joan Baptista, Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça Corsini, Cañellas, Rambla Nova (tram central), Unió i Mitja Lluna.

A les 19 h. Església de Natzaret. VIACRUCIS pel recinte emmurallat i la Part Alta.

• Organitza: REIAL I VENERABLE CON-GREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG.

• Itinerari: plaça del Rei, Portella, Granada, portal de Sant Antoni, passeig de Sant Antoni, Torroja, interior del Passeig Arqueològic, portal del Roser, plaça del Pallol, Cavallers, Major, Mer-ceria, Pare Iglésias i pla de la Seu. A l’interior de

DIUMENGE DE RAMS. Viacrucis de La Sang pel recinte emmurallat i la Part Alta. Foto: Oriol Ventura Pedrol

DILLUNS SANT. Missa Crismal a la Catedral.Foto: Carles Mallol Parga

PROGRAMA D’ACTES

26

la Catedral es fa una breu predicació i els fidels veneren la imatge del Sant Crist mentre canten l’Stabat Mater. En acabar, la imatge és conduïda novament a l’església de Natzaret, acompanyada amb el cant del Miserere pel pla de la Seu, Pare Iglésias, Merceria, Major, la Nau i plaça del Rei.

DILLUNS SANT, 21 de març A les 10.30 h. Catedral. MISSA CRISMAL or-

ganitzada pel Capítol de la Catedral.A les 19.30 h. Ermita de Sant Magí (Portal del

Carro). Celebració de l’Eucaristia.A les 20.15 h. Des de la mateixa ermita. VIA-

CRUCIS PROCESSIONAL per la Part Alta.• Organitzen: ASSOCIACIÓ LA SALLE,

CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT i IL-LUSTRE CONFRARIA DE SANT MAGÍ, MÀR-TIR.

• Itinerari: Portal del Carro, Arc de Sant Llo-renç, Sant Pau, pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Escrivanies Velles, pla de la Seu, Nou del Patriarca, plaça Pescateries Velles, Mercè, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llo-renç i Portal del Carro.

DIMARTS SANT, 22 de març A les 19 h. Església de Sant Francesc d’Assís.

Missa i VIACRUCIS a l’interior de l’església. Or-ganitza: REIAL GERMANDAT DE JESÚS NAT-ZARÈ.

A les 20 h. PROCESSÓ pels carrers de la Part Alta de la ciutat. Hi participen un escamot dels armats de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, els tres passos –El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures–, un grup de penitents amb la creu al coll i el Sant Crist, acompanyats pel Cor d’Aspirants, Banda Infantil de Timbals, banda de cornetes, gaites i timbals de la Germandat i una formació musical de ministrers.

A les 21.30 h. Catedral de Tarragona. CON-CERT: LA PASSIÓ SEGONS SANT MATEU, amb l’ORQUESTRA SIMFÒNICA DEL VALLÈS I COR CIUTAT DE TARRAGONA. Organitza: Ajuntament de Tarragona i Joventuts Musicals.

DIMECRES SANT, 23 de març A les 19 h. Església de Sant Joan Baptista. RÉS

DEL ROSARI DEL DOLOR i predicació.

DIMARTS SANT. Viacrucis dels Natzarens. Foto: Carme Ribes Moreno

DILLUNS SANT. Viacrucis des de Sant Magí.Foto: Carles Mallol Parga

27


A les 19.30 h. Des de la plaça de Sant Joan Bap-tista i organitzat per la GERMANDAT DE NOS-TRE PARE JESÚS DE LA PASSIÓ: PROCESSÓ DEL DOLOR.

• Hi participen: armats de la Confraria de la Creu, de Torredembarra, seguits dels cinc passos corresponents al Rosari del Dolor: L’oració de Jesús a l’Hort (Associació La Salle), La flagel-lació (R. i V. Congregació de la Pma. Sang), Ecce-Homo (Germandat del Sant Ecce-Homo), El Cirineu (Reial Germandat de Jesús Natzarè) i Jesús de la Passió i Sant Crist (Germandat de N. P. Jesús de la Passió).

• Itinerari: Mitja Lluna, Gasòmetre, Soler, plaça Corsini, Cañellas, Rambla Nova, Unió i Mitja Lluna. Nota: Durant la processó no es po-den estendre les cues de les vestes. Es demana, si és possible, a qui en disposi, l’assistència amb cucurulla penitencial.

A les 22.30 h. Parròquia de la Trinitat de la plaça del Rei. VIACRUCIS DE LA TRINITAT O DELS GITANOS, que recorrerà els carrers de la Part Alta.

DIJOUS SANT, 24 de març A les 19 h. Des de Sant Agustí fins a la Rambla

Nova. Esmendada, trasllat dels passos del Gremi de Marejants.

Cada associació de Setmana Santa organitza les celebracions de la MISSA DE DIJOUS SANT a les respectives esglésies i parròquies de la ciu-tat. A la Catedral se celebrarà a les 20 h, presidi-da per l’arquebisbe.

A les 20 h, fins a les 22 h. A l’església de Nat-zaret i després de l’ofici de Dijous Sant, torns de GUÀRDIA D’HONOR dels armats de La Sang al Santíssim Sagrament.

A les 21.30 h. Església de Sant Pere del Ser-rallo. PASSADÍS DE LA LLUM I TORNS DE GUÀRDIA D’HONOR dels armats del Gremi de Marejants, davant el Santíssim Sagrament.

DIVENDRES SANT, 25 de març A les 0.15 h. VIACRUCIS fins al santuari del

Loreto. • Organitza: GERMANDAT DEL SANT EC-

CE-HOMO I ASSOCIACIÓ JUVENIL LORE-TO.

DIMECRES SANT. Processó del Dolor.Foto: Carles Mallol Parga

DIJOUS SANT. Urna Sagrari (segle XVII) a la capella del Santíssim de la Catedral.Foto: Oriol Ventura Pedrol

PROGRAMA D’ACTES

28

• Itinerari: avinguda Maria Cristina (davant de l’edifici de Sanitat), carretera del Cementiri, camí Vell del Llorito, fins a arribar al santuari del Loreto. (En acabar es disposa d’un servei d’auto-cars per retornar a Tarragona.)

A les 6 h. A la Catedral. SERMÓ DE PASSIÓ, anomenat popularment “de la bufetada”.

A les 6.15 h sortiran de l’església de Natzaret, encapçalats per la Creu dels Penitents, el Sant Crist de la Sang, acompanyat de congregants i re-presentants de les confraries tarragonines, amb vesta i cucurulla, per dirigir-se a la catedral, des d’on a les 6.30 h s’iniciarà el VIACRUCIS PRO-CESSIONAL per la Part Alta, que finalitzarà a l’església de Natzaret.

• Organitza: REIAL I VENERABLE CON-GREGACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG.

• Itinerari: pla de la Seu, les Coques, Sant Pau, pla de Palau, Guitarra, plaça de Sant Joan, baixada del Roser, Salines, Sant Domènec, plaça de la Font, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

VIACRUCIS PARROQUIALS: A les 10 h, a Sant Joan Baptista, amb la GERMANDAT DE N. P. JESÚS DE LA PASSIÓ, a Sant Pau, amb la CONGREGACIÓ DEL DESCENDIMENT, i a

Sant Agustí. A les 11 h, a Sant Francesc d’Assís, amb l’assistència de la REIAL GERMANDAT DE JESÚS NATZARÈ.

El Museu Bíblic Tarraconense ens ofereix una jornada de portes obertes de 10 a 13 h (en-trada gratuïta).

A les 12 h. A la Catedral. ACCIÓ LITÚRGICA DE DIVENDRES SANT.

A les 12.30 h. Des de l’ermita de Sant Magí (Portal del Carro). SERMÓ DE LES SET PA-RAULES, organitzat des del 1957 per l’ASSOCI-ACIÓ LA SALLE, amb la participació de la CO-RAL MOS CANTARS.

A les 16 h. Des de l’església de Natzaret sortiran els armats de la Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang per iniciar la RECOLLIDA de misteris a la Rambla Vella, plaça Verdaguer, Rambla Nova, carrer Unió i Part Alta de la ciutat i traslladar-los a la plaça del Rei. Cada confraria situarà els seus misteris als llocs determinats per rebre les reverències als horaris assignats:

Primera recollida: Rambla Vella, plaça Ver-daguer, Rambla Nova i carrer Unió.

• A les 16.10 h. A la Rambla Vella, dos pas-sos: L’oració de Jesús a l’Hort i Vetlleu i pre-gueu.

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de l’Ecce-Homo al Llorito.Foto: Pere Amenós Basora

29


• A les 16.20 h. A la plaça Verdaguer, dos passos: Presa de Jesús i Descendiment de la Creu.

• A les 16.30 h. Tram Adrià - Roger de Llúria, quatre passos: Jesús és despullat de les seves vestidures, Jesús Natzarè, El Cirineu i Retorn del Calvari.

• A les 16.50 h. Rambla Nova, coca central del tram Adrià-Cañellas, cinc passos: Sant Enter-rament, Sant Sopar, Cristo del Buen Amor, Ntra. Sra. de la Amargura con San Juan Evan-gelista i Ecce-Homo

• A les 17.15 h. Al carrer Unió, un pas: Jesús de la Passió.

Itinerari de la primera recollida: Rambla Nova, Sant Agustí, Portalet, plaça de la Font, Cós del Bou, baixada de la Pescateria (on es fa la tradici-onal pujada de misteris) i plaça del Rei.

Segona recollida: Part Alta• A les 17.35 h. A la plaça del Rei, dos passos:

Crist de la Humiliació i Flagel·lació.• A les 17.55 h. A la plaça de la Pagesia, dos

passos: La Pietat i Sant Sepulcre. • A les 18.05 h. Al pla de la Seu, un pas: La

Soledat. Itinerari de la segona recollida: les Coques,

Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENTA les 19.30 h. Des de l’església de Natzaret, a

la plaça del Rei, sortirà la magna i tradicional PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT, de-clarada FESTA PATRIMONIAL D’INTERÈS NA-CIONAL per la Generalitat de Catalunya, orga-nitzada per la REIAL I VENERABLE CONGRE-GACIÓ DE LA PURÍSSIMA SANG DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST. Hi participen els armats de La Sang i les dotze associacions de Setmana Santa que acompanyaran els respectius passos (vint en total).

• Itinerari: plaça del Rei, Portella, passeig de Sant Antoni, portal de Sant Antoni, plaça de Sant Antoni, Descalços, Arc de Sant Llorenç, Sant Pau, pla de Palau, Mare de Déu del Claustre, Es-crivanies Velles, pla de la Seu, les Coques, Pare Iglésias, Merceria, plaça de les Cols, Major, bai-xada de la Misericòrdia, plaça de la Font, Boca-calle, Comte de Rius, Rambla Nova, Sant Agustí, Rambla Vella, Sant Oleguer, baixada de la Pesca-teria i plaça del Rei.

MATINADA DE DIVENDRES SANT. Viacrucis de La Sang per la Part Alta.Foto: Carles Mallol Parga

PROGRAMA D’ACTES

30

ORDRE DE LA PROCESSÓ DEL SANT EN-TERRAMENT

1. Cohort Romana. 2. Bandera Negra de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i ma-traques. 3. Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. 4. Associació La Salle, amb els passos L’oració de Jesús a l’Hort i Vet-lleu i pregueu. 5. Confraria de Pescadors, amb el pas Presa de Jesús. 6. Aspirants de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb el pas La flagel·lació. 7. Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargu-ra con San Juan Evangelista. 8. Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas Ecce-Homo. 9. Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, amb el pas Jesús de la Passió. 10. Reial Ger-mandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Ci-rineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures. 11. Reial i Venerable Con-gregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb la Creu dels Penitents, i peni-tents amb improperis amb el pas Crist de la Humiliació. 12. Sant Crist de la Sang. 13. Reial Congregació del Venerat Cos de Jesucrist en el

Descendiment de la Creu, amb el pas Descen-diment de la Creu. 14. Gremi de Pagesos, amb el pas La Pietat. 15. Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, amb el pas Retorn del Calvari. 16. Gremi de Marejants, amb el pas Sant Enterrament i escorta romana del Gremi. 17. Gremi de Pagesos, amb el pas Sant Sepulcre i armats del Gremi. 18. Congregació de Senyo-res de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas La Soledat. 19. Bandera Principal de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang, amb acom-panyants. 20. Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de Tarragona, acompanyat dels capitulars. 21. Pre-sidència de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang i president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona. 22. Corporació municipal. 23. Autoritats provincials. 24. Banda Unió Musical de Tarragona.

DISSABTE SANT, 26 de març A les 18 h. Església de Natzaret. PROCESSÓ

DE LA SOLEDAT, organitzada per la CONGRE-GACIÓ DE SENYORES DE LA MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT. Hi participa el pas de La Sole-dat, acompanyat solament per les senyores de la Congregació, amb vesta, i per les senyores con-vidades que pertanyen a les altres associacions

DIVENDRES SANT. Recollida de passos a la Rambla.Foto: FERVI

31


tarragonines, de rigorós vestit negre i mantellina, i la Coral Augusta.

• Itinerari: plaça del Rei, Nau, Major, Merce-ria, Pare Iglésias i pla de la Seu. Després de la funció religiosa amb la Corona Dolorosa i predi-cació, surt de la Catedral per retornar a l’església de Natzaret, seguint pel pla de la Seu, Pare Iglé-sias, Merceria, Major, baixada de la Misericòrdia, Cós del Bou, baixada de la Pescateria i plaça del Rei.

A les 19 h. Carrer Major. Inici de la tradicional cantada de CARAMELLES per tota la ciutat, or-ganitzada pel COR GREGAL.

A les 22.30 h. VETLLA PASQUAL a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada, or-ganitzada pel Capítol de la Catedral. També a la mateixa hora se celebrarà a totes les parròquies de la ciutat l’acte culminant de la Setmana Santa, amb l’assistència de les respectives associacions de Setmana Santa.

Després de la Vetlla Pasqual, cantada de CA-RAMELLES interpretada pel COR GREGAL, a la Sala dels Canonges de la Catedral. El diumen-ge al matí actuaran pels carrers del Serrallo.

DIUMENGE DE PASQUA, 27 de marçA les 11 h, a la Catedral, i a les 12 h, a Sant

Agustí. OFICI DE PASQUA.DIVENDRES 1 D’ABRILA les 20 h. Centre Tarraconense El Semina-

ri (c. Sant Pau, 4). VI CONFERÈNCIA PAS-QUAL: “L’orde del Sant Sepulcre a Catalunya”, a càrrec de l’Il·lm. Sr. Joan Pons Godas. En acabar, VI CONCERT PASQUAL a càrrec del COR JOVE DELS AMICS DE LA CATEDRAL, dirigit per Anna Mateu. Organitza: Agrupació d’ASST i Orde Eqüestre del Sant Sepulcre de Jerusalem.

Des del dijous 7 fins al diumenge 10 d’abrilA la ciutat de Medina del Campo (Valladolid).

VI CONGRESO NACIONAL DE COFRADÍAS.Terminis d’admissió de les obres dels con-

cursos: Dilluns 11 d’abril, a les 20 h. FOTOGRAFIA

COLOR I JOVE 2016, per Internet.Divendres 6 de maig, a les 20 h. DIBUIX ES-

COLAR 2016, al local social de l’Agrupació d’As-sociacions (església de Sant Agustí).

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. Cristo del Buen Amor.Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

PROGRAMA D’ACTES

32

DISSABTE SANT. Processó de la Soledat. Foto: Carles Mallol Parga

VETLLA PASQUAL A LA CATEDRAL.Foto: Oriol Ventura Pedrol

Veredictes i lliurament dels premis (tots a Sant Agustí, Rambla Vella, 12):

Dimecres 20 d’abril. A les 18 h. Reunió del ju-rat dels concursos de FOTOGRAFIA 2016.

Dijous 21 d’abril. A les 20 h. Veredicte públic dels concursos de FOTOGRAFIA 2016.

Divendres 29 d’abril. A les 20 h. Lliurament de premis de FOTOGRAFIA 2016, i a continuació inauguració de l’exposició de les obres presen-tades als concursos esmentats, que romandrà oberta del 29 d’abril al 15 de maig.

Dimarts 10 de maig. A les 19 h. Reunió del jurat i veredicte del CONCURS DE DIBUIX 2016.

Divendres 20 de maig. A les 18 h. Lliurament dels premis del CONCURS DE DIBUIX del 2016. L’exposició de dibuixos restarà oberta del 20 de maig al 5 de juny. Horari: de 18 a 20 h.

Diumenge 29 de maigFestivitat de CORPUS CHRISTI. A les 18 h,

a la Catedral, missa, i a les 19 h, PROCESSÓ DE CORPUS, organitzada pel Capítol de la Ca-tedral. A les 20 h, al pati de la Casa dels Concilis, celebració de la diada de Corpus amb coca de cireres.

33


Les dades del programa estan tancades l’1 de febrer de 2016. Tota modificació posterior a aquesta data es podrà consultar al telèfon de l’Agrupació (977 50 57 90 - 647 938 169) els dimarts i dijous de 18 a 20 h.

Catifa de flors. Corpus 2015. Foto: FERVI

Monument del Corpus Christi als jardins del claustre. Foto: FERVI

LES CARAMELLES. El Cor Gregal a la sala dels Canonges de la Catedral. Foto: Oriol Ventura Pedrol

Dimarts 14 de juny A les 20 h. Església de Sant Agustí. Assemblea

General Extraordinària. Eleccions a la presidèn-cia de l’Agrupació d’ASST.

Dimarts 23 de setembre A les 19 h. PROCESSÓ DE SANTA TECLA,

organitzada pel Capítol de la Catedral. El Braç de Santa Tecla serà dut per membres de les asso-ciacions de La Salle, Passió, Natzarens i Soledat.

Divendres 25 de novembreA les 20 h. Sala d’actes del Centre Tarraconen-

se El Seminari. ACTE DE LLIURAMENT DELS PREMIS A LA FIDELITAT 2016. En acabar, so-par de germanor al mateix Seminari.

Divendres 16 de desembre. Celebrem el Nadal

A les 20 h. Església de Sant Agustí. Concert de Nadal a càrrec de la Banda de Música de l’As-sociació La Salle - Estudi de Música. Organitza: Agrupació d’ASST. La Germandat del Sant Ecce-Homo lliurarà un obsequi als assistents.

PROGRAMA D’ACTES

34

RECORREGUT DE LA PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT 2016

VENDA DE TIQUETS PEL LLOGUER DE CADIRES 2016 Lloc de venda: ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ (Rambla Vella)Dies: del 23 al 24 de març: de 12 a 14 h. i de 17 a 19 h.Divendres Sant: 25 de març: d’11 a 14 h. i a partir de les 16 h. fins a l’inici de la Processó.NO ES FARÀ RESERVES DE CADIRES.

PREU DE LES CADIRES: 6 i 7 pFila única: 7 € - 1a fila: 7 € - 2a fila 6 €

Telèfons d’informació de l’Agrupació d’Associacions: 647 938 169 i dimarts i dijous de 18 a 20 h. al 977 50 57 90e-mail: [email protected]

RECORREGUT PROCESSÓ

DIRECCIÓ PROCESSÓ

ACCÉS AL RECORREGUT MONUMENTAL

AMBULANCIAACCÉS RESTRINGIT ALS VIANANTS

SORTIDES DEL CIRCUIT PROCESSIONAL

CADIRES

JAUM

E I

MALLORCA

ALGU

ER

PLAÇADE

BRAUS

ESPINACH

SANT PERE

GRAVINATRAFALGAR

PÇA. BISBE

BONET

PGE . S .PRÒ

SP E R C

ALLA

O

SAN

T AN

DREU

SAN

T

JOAN

SALO

ULE

PANT

AVINGUDA RAMÓN Y CAJAL

AVINGUDA RAMON Y CAJAL

AVING

UDA

P

RAT

DE

LA R

IBA

PERE

MAR

TELL

PERE

MAR

TELL REIAL

REIALLEON

MARLEON

MAR

DEL V

APOR

FERR

ER I

DURA

N

EIVISSACAPUTXINS

SEVILLA

PGE. FORNS

DOCTOR ZAMENHOF

SMITH

NOU

DE S

ANTA

TEC

LA

SANT

FÈL

IXRE

BOLL

EDO

NOU

DE S

ANT

PAU

APOD

ACA

SANT MIQUELS. JOSEP

COME

RÇ

SANTIYÁN

OROSI

BARCELONA

PAU

DE

L

PRO

TECT

ORAT

GENE

RAL

C

ONTR

ERAS

SANT MIQUEL

TORRES JORDI

FRAN

CESC

B

ASTO

S MALLORCA

EIVISSA

PASS

EIG

DE

LA

IND

EPEN

DÈNC

IA

MO

LL D

E LL

EVAN

T

MOLL DE PESCADORS

PLAÇA DE LA

PEDRERA

PLAÇA

GENERAL

PRIM

GASÒMETRE

UNIÓ

MÉND

EZ

NÚÑ

EZ

ADRIÀ

ROGE

R D

E L

LÚRIA

SOLE

R

CRIST

ÒFOR

COLO

M REDING

GOVERNADOR GONZÁLEZ

ARMANYÀ

PONS D'ICART

REDING

PLAÇA

CORSINI

PGE.

COBO

S

AV . P

SOLE

R

PARE PALAU

HIGINI ANGLÈS

BAIXADA DE TO

RO

PASSEIG MARÍTIM

RAFAEL DE CASANOVAS

PLATJA

ROBERT D'AGUILÓ

CAMÍ DE LA CUIXA

TAQUÍGRAF MARTÍ

PARC DE LA CIUTAT

PLAÇADELS

INFANTS

CAST

AÑOS

CAST

ELLA

RNAU

MISE

RICÒ

RDIA

NOU S. OLEGUER

PLAÇADELS

CARROS

A. CLAVÉ

MOLL DE COSTA

ESTANISLAU FIGUERES

CAST

AÑOS

CARTAGENA

SANT MAGÍ

CARDENAL CERVANTES

LLEIDA

PIN I

SOL

ER

BARÓ IV TORRES

C N 340 a

València 251 Km

AVINGUDA DE ROMA

PLAÇAIM

PERIAL TARR A C O

AVING

UDA

D'AN

DORR

A

ENRIC D'OSSÓ

DOMÈ

NECH

GUAN

SÉ

SOLER

MOREY

AVINGUDA PRESIDENT COMPANYS

AVINGUDA PRESIDENT MACIÀ

PERE

MAR

TELL

CARD

ENAL

VIDAL

I BAR

RAQU

ER

PLAÇA

D'ORLEANS LA PO

PULA

RMAR

QUÈSDE GUAD -EL -JELÚAV

INGUDADE

L 'ARGENT INACOVADONGA

BALMES

GOYA MORERA

PRESÓ

SORTIDA33

DOCTOR MALLAFRÉAVINGUDA DE CATALUNYA

AVING

UDA

MAR

QUÈS

DE

M

ONTU

LIU

MOSSÈN SALVADOR RITORT I FAUSPÇA. DE LA SALLE

PIN I

SOL

ER

SANT

A

JO

AQUIM

A D

E

VE

DRUN

A

SANT ANTONI MA. CLARET

SANTANTONI

MA.

CLARET

UNIVERSITAT

CAMÍ DE

L'ARRABASSADA

PAU CLARÍS

JOAN

B.

PLAN

A

T

P

P

PP

PASSEIG MARÍTIM RAFAEL DE CASANOVAS

P

PP

P

P

T

ència

F.F.C.C. a València

u 10 Km

F.F.C.C. a Lleida

PASSEIGMARÍTIM

RAFAEL DECASANOVAS

P

ROVIR

A

I VIR

GILI

CARD

ENAL

VIDA

L I BA

RRAQ

UER

RIU

FR

ANCO

LÍ

A Barcelona

i València

per AUTOPISTA A-7

HOSPITAL

DE TARRAGONA

Joan XXIII

T

P

JOAN

ANTO

NIGU

ÀRDI

AS

JOSEP GRAMUNT I SUBIELA

POLIESPORTIU

CAMÍ DE LA PLATJA

DE

LS COSSIS

PASSEIG

PLATJA DELS

JOHANN SEBASTIAN BACH

ENRIC GRANADOS

LUDWING VAN BEETHOVEN ANTONIO VIVALDI

GIUSEPPE VERDI

JOSE

P MA.

CA

SA D

E MU

LLER

AVINGUDADE

WOLFANGAMADEUS

MOZART

N.24

0 a L

leida

91 Km

a S

arago

ssa 2

31 Km

a M

adrid

534

Km

RAMBLA NOVA

FONT

DE

L CENTENARI

PASSEIGD'ESP ANY

A

FORTÍ DE

SANT JORDI

FORTÍ DE

LA REINA

MA

R

ME

D

I TE

RR

ÀN

I A

PUNTA DEL

MIRACLE

COVA

DEL GOS

PUNTA

GROSSA

COVA DE

SANT MAGÍ

PAS

ROIG I BERGADÀ

J. IRL

A

JOANA JUGAN

PLAÇA

PONENT

VAPO

R

POMP

EU FA

BRA

P

COSSIS

FÒRUM ROMÀ

T

NECRÒPOLIS

C N 340a

Barcelona 98 Km

AEROPORT 10 Km

TERMINAL

D'AUTOBUSOS

RAMBLA NOVA

ENG.

CABE

STAN

Y

VIA AUGUSTA

i

ZONA ESCOLAR

ERMITA

DE LA SALUT

P+

POLICIA

NACIONAL

GUARDIA

URBANA

JUTJATS

MERCAT

+

+HOSPITAL

CASA BLANCA

El SerralloESTACIÓ

MARÍTIMA

P

P

VIAL DE WILLIAM J. BRYANT

DOCTOR BATTESTINI

H

H

PLAÇA

ALCALDE

LLORET

CORREUS

LLUIS DOMÈNECH

B A R R A N C D E T E R R E S C A V A D E S

F.F.C.C. a Barcelona

ESTACIÓ

F.F.C.C.

PORT DE TARRAGONA

CARD

ENAL

VIDA

L I BA

RRAQ

UER

P17

18

19

MANUEL DE FALLA

FELIP PEDRELL

SMITH

MEST

REBE

NAIGE

S

a Reus 14 Km

H

MARTÍ D'ARDENYA ARQ.

ROVIR

A

PO

RT

ES

PO

RT

IU

JOSEP Mª MALATO

XAVIER MONTSALVATGE

JOSE

P CAT

ALÀ R

UFA

PL. GENERALDOMENECH

BATETI MESTRES

CARDEN

AL V

IDAL

I BA

RRAQUER

ROBERT GERHARD

+

P

CASADEL

MAR

VISITA GUIADA: LA SETMANA SANTA DE TARRAGONAVisita guiada per a conèixer els passos de la processó de Tarragona.

Per a més informació:Patronat Municipal de Turisme de Tarragonacarrer Major, 3943003 TARRAGONATelèfon 977 25 07 95www.tarragonaturisme.cat

35


Quan ens vam assabentar que el papa Fran-cesc convocava un Any Jubilar centrat en la di-vina misericòrdia, què vam pensar? Què ens va passar pel cap? Desitjo que no us passés pel cap la reflexió que ara faré. I millor encara que actu-alment no penseu com el que diré.

Quan posem en relleu uns grans temes de la nostra vida cristiana, de la nostra espiritualitat, de la nostra vida eclesial, sempre m’entra una es-pècie de por que no sigui el cas que instrumenta-litzem aquests plantejaments.

Posem-ne dos exemples: la conversió i la divi-na misericòrdia.

Què vull dir amb aquesta expressió que els po-dem instrumentalitzar? Vull dir que en comptes d’aplicar-nos-els a nosaltres mateixos els apli-quem als altres.

En primer lloc cada u se’ls ha d’aplicar a ell mateix. I ser exigent amb un mateix i més com-prensiu amb els altres.

En el cas de la conversió, de vegades la plan-tegem amb el missatge més o menys subliminal

de veure si a base de parlar de la conversió acon-segueixo que una o unes altres persones pensin i facin el que jo vull que pensin i/o facin. En aquest cas, la conversió es pot fer servir com un meca-nisme per a dominar altres persones. En comptes de plantejar-nos seriosament la nostra conversió i d’ajudar els altres a fer una sincera conversió del cor davant Déu.

Quelcom de semblant pot passar amb la mise-ricòrdia. En comptes de pensar com puc ser més misericordiós amb els altres, puc estar cercant a veure si els altres són més misericordiosos amb mi.

Tanmateix, el que hem de posar en el centre de l’Any Jubilar és la MISERICÒRDIA DE DÉU. Déu és el primer que és misericordiós amb nosal-tres. És fruit del seu AMOR. Com diu Sant Joan, Déu és Amor: el qui no estima no coneix Déu, per-què Déu és amor (1Jn 4,8).

No cal dir que les associacions de Setmana Santa han de ser un exemple ben visible del fet que viuen amb aquest estil de vida i en donen testimoni. Si no són això, què són?

Setmana Santa 2016, any de la misericòrdiaMiquel Barbarà AnglèsDelegat diocesà per a les Associacions de Setmana Santaconsiliari de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona

Foto Oriol Ventura Pedrol

Detall del Descendiment de la Creu. Foto: Juan Luis Nogués

JESÚS DE LA PASSIÓGermandat de Nostre Pare Jesús de la PassióFoto: Pere Amenós Basora

37


1951Tot fent HistòriaCapítol XVIII

Després de l’escassa documentació dels dos darrers anys, amb només un opuscle sense allò que acostumava a publicar l’AASST, sembla que quelcom passà per tornar a reprendre una nova etapa de la qual no podem, desgraciadament, constatar els motius perquè els arxius de l’enti-tat, com s’esdevé sovint, no s’han conservat degu-dament i la documentació corresponent deu res-tar en algun lloc difícil de desvelar. Tal vegada, i amb l’ànim de donar una possible pista, podríem considerar la coincidència amb la proclamació del 1951 com a Any Sant Universal.

Per la quantitat d’anunciants, la col·laboració ciutadana hi tingué també un pes important, en l’empenta per a la represa, tot i que, tal com afirmava Enric Baixeras i Sastre, “els anuncis del fullet de l’any 1951 estan reduïts als rams de pesca, agricultura, hoteleria, vi i licoreria, trans-

port, sanitat i comerç local”.1 Aquesta “reducció” va deure estar motivada pel bloqueig internaci-onal del moment, que si bé afectà el disseny de la publicació –com ja es deia en el capítol ante-rior, encara que jo no ho aplicaria a la impressió d’aquest opuscle per Suc. de Torres & Virgili–, no repercutí en la qualitat dels col·laboradors litera-ris, entre els quals s’inclogueren les millors plo-mes dels escriptors tarragonins, ni en la mà que inspirà el sentiment devot i religiós de l’opuscle, present fins i tot al peu dels mateixos anuncis –tret dels que corresponen al interior de les guar-des de la enquadernació (Motores Sevil i Talleres F.E.M.A.C. - S.A.). En aquest sentit, detallem les dotze primeres pàgines dedicades a la publici-

1. Setmana Santa Tarragona. 75 anys d’opuscles (1928-2003), Tarragona, 2003, pàg. 16.

Josep M. Sabaté i BoschCronista oficial de l’AASST

Programa del 1951. Dibuix portada: Josep Riera GüellSuc. de Torres & Virgili. Tarragona.

Cartell del 1951, litografia d’E. Coll. 101 x 67 cmPeu d’impremta: I.G. Cantín. Barcelona-Madrid.

38

tat amb els anuncis a tota plana i, al seu peu, els corresponents comentaris espirituals, glosses de Marcel Riera referents a uns títols prou suggeri-dors, tots en llengua castellana i il·lustrats amb dibuixos d’Enrique Baixeras: els olis de Manu-el Pedrol amb “Meditaciones de la Pasión”, els adobs i insecticides de Tarragona Agrícola In-dustrial S.A. T.A.I.S.A. amb “Palmas y Laureles”, l’Hotel París i “El agua purificadora”, la Unión Azufrera, S. A. amb “Treinta Monedas”, Trans-portes, S. A. i “El cáliz de la amargura”, el Grupo Provincial Harinero amb “La espada de Pedro”, P. Olivé Sanromá. Casa Blandinieres i “La cuer-da”, Manufacturas Mestres amb “El gallo y la Pa-sión”, Banco Mercantil de Tarragona amb “Los azotes”, l’Agrupación Provincial Almacenistas de Aceite i “El manto escarlata”, René Barbier i León Barbier amb “La corona de espinas”, i Su-ministros de Carbones S. A. amb “La caña de la realeza”.

No cal recordar que gairebé cap de totes aques-tes empreses ha resistit el pas dels anys amb la seva activitat en el si del comerç tarragoní.

Però més enllà de la portada amb un dibuix de Josep Riera que representa una escena de Je-sús camí del Calvari en la foscor de la nit, sols desentenebrida per la llum d’una llanterna i el fanal portat per un infant, en un marc que ens recorda el racó del call jueu tarragoní –l’ara mig dignificada Ca la Garsa–, i endinsant-nos ja en la

part més pròpia de tot l’opuscle, ens trobem amb una nova portada a la tretzena pàgina, centrada per un dibuix de la Crucifixió amb Maria i Joan resant als peus de la creu i la llegenda “AGRU-PACIÓN DE ASOCIACIONES SEMANA SANTA. TARRAGONA. LAS - COFRADÍAS - ASOCIACIO-NES - HERMANDADES - DE - SEMANA - SAN-TA VINCULADAS - EN - SU - AGRUPACIÓN - AL VARON - DE - DOLORES - CRISTO - PA-CIENTE - EN - LA - CRUZ RINDEN - PUBLI-CO - TESTIMONIO - DE - SU - FE CON - ESTA PUBLICACIÓN - PORTICO - DE - LOS - DIAS - SANTOS OBRA - COLECTIVA - DE - BUENA - VOLUNTAD FERVOROSA - Y - CALIDA - EX-PRESIÓN - DE - AMOR - Y - DE - PIEDAD EN - ESTE - AÑO - SANTO - UNIVERSAL MCMLI”.

Al primer dels articles, “La Voz del Prelado”, aquesta veu no és altra que la de Benjamín, ar-quebisbe de Tarragona, feta lletra per destacar el “misterio «clave» del mundo moral”, amb refe-rència a la Setmana Santa i la tragèdia del Gòlgo-ta, però enaltint, alhora, el seu marc incompara-ble a Tarragona amb la seva catedral i la professó del Divendres Sant, sense oblidar l’“abolengo es-piritual” de la petjada deixada per sant Pau a la nostra terra.

Segueixen a continuació les paraules de pre-sentació a càrrec de l’alcalde de la ciutat, En-rique Olivé, amb el títol “Tarragona, amable y mística”, en què toca, amb el sentiment de qui

Programa de mà del 1951 editat per l’Ajuntament i el Sindicat d’Iniciativa.Miniatura d’un missal del segle XII.

Programa dels Maginets 1951. Programa dels Natzarens de 1951.

39


estima la ciutat, les característiques més generals de la nostra Setmana Santa.

El Dr. Pedro Batlle, que fou director del Museu Diocesà, prefecte de la Reial i Venerable Congre-gació de la Puríssima Sang i administrador de la capella de Sant Magí del Portal del Carro, presen-ta un article dedicat a les “Escenas de la Pasión del retablo de Mateo Ortoneda en la Catedral de Tarragona”, on ens descobreix l’escola de pintors tarragonins dels segles xiv i xv, amb importants retaules escampats per diferents esglésies del Principat, i entre els quals ens dóna notícia de Mateu Ortoneda, nascut a Riudecanyes i instal-lat a Tarragona a partir de l’any 1417, però que no treballà per a l’església de la ciutat de Tarra-gona; en canvi sí que va arribar a la seu tarrago-nina el retaule procedent de Solivella, en el qual figuren les escenes de la Passió: la presa de Jesús, el Calvari i la Dolorosa, i, precisament, és una fo-tografia del Calvari la que il·lustra aquest article.

La col·laboració del Sindicat d’Iniciativa, que mantingué durant molts anys aquesta publica-ció, ve signada pel seu president, Juan Noguera y Salort, que fa una altra repassada de la nostra Setmana Santa, exalçant-ne l’esplendidesa dels seus actes, amb el desig que entre ambdues en-

titats –l’Associació i el Sindicat–, amb dedicació, esforç i sacrifici puguin augmentar any rere any el llegat rebut dels nostres avantpassats.

L’il·lustre tarragoní José Yxart dedica un sentit article a “La Soledad de María”, el pas de la qual pertanyia a la Real Hermandad de la Purísima Sangre de Nuestro Señor Jesucristo, i sota la seva advocació estava constituïda la Congregación de Señoras. La referència als fets del 1936, amb la destrucció de l’antiga imatge, serveix per do-nar notícia de la que cisellà l’escultor barceloní Camps Arnau l’any 1942, que il·lustra la pàgina corresponent.

I no podia faltar tampoc la ploma d’un altre il-lustre escriptor, perquè Manuel de Montoliu s’en-dinsa en “Algunes reflexions sobre la Setmana Santa a Tarragona” –excepcionalment en català–, fent al·lusió a la història de Roma en temps de Je-sús, per desvelar als ciutadans de Tarragona que “cap altra ciutat d’Espanya pot competir amb la nostra en la possessió d’un ambient històric tan adient per celebrar amb dignitat els grans miste-

23.3.1951 Junta de la Hermandad de Nuestro Padre Jesús de la Pasión. Foto: Arxiu Quim Mas.

Jesús de la Passió obra de Felipe Coscolla Plana, pel carrer Portalet. Foto: Arxiu Quim Mas.

TOT FENT HISTÒRIA

40

ris de la Passió del Senyor en els dies de Setmana Santa”, amb una exaltació de la tradicional pro-fessó del Sant Enterrament del Divendres Sant, sobretot des de la seva sortida a la plaça del Rei i als peus del Pretori romà, esperonant els tarra-gonins a ser zelosos del que tenim i a esforçar-se per mantenir-ho i engrandir-ho.

Molt més humil, però tanmateix molt testimo-nial, és l’article “Dioramas de la Pasión”, signat per F. M. i corresponent, com figura al seu es-cut, a l’Asociación Pesebrista de Tarragona, que, coincidint amb el seu vint-i-cinquè aniversari, presentava, al local de la Rambla Generalísimo, núm. 93, la seva anual exposició de diorames de la Passió, amb onze escenes basades amb les des-cripcions evangèliques.

I tanca aquesta primera sèrie de col·laboracions el lirisme d’un llavors jove periodista, Lluís M. Mezquida, present eternament en tots els nos-tres opuscles, gairebé fins al dia de la seva mort; a “Divendres Sant”, també en català, el mateix Mezquida resumeix la seva sentida prosa poèti-ca en tres paraules: “Penitència, silenci i auste-ritat”, i arrodoneix l’estampa del seu Divendres Sant perquè siguin la rima i els versos de La ruta il·luminada de mossèn Miquel Melendres els que posin la cloenda a aquesta part.

Ara la literatura deixa pas al programa general dels actes en les quatre pàgines centrals de l’opus-cle, on, com s’esdevé en els actuals opuscles de la nostra Associació, es desgranen, fil per randa i a

la menuda, tots els més petits detalls de les cele-bracions religioses –dies, hores, llocs, etc.–, des del Diumenge de Rams, amb l’ofici i la professó a la catedral, amb l’assistència de les juntes direc-tives de totes les associacions i confraries, i amb l’ofrena del ciri pasqual, aquell any a càrrec de la Reial Germandat de Jesús Natzarè, fins als actes particulars de cadascuna de les associacions, con-fraries, congregacions, germandats i gremis de l’Agrupació: els Natzarens amb la celebració a l’es-glésia de Sant Francesc, amb l’orquestra i capella del mestre Luis Roig i el sermó del canonge Dr. Juan Ros Panés, el viacrucis del Dimarts Sant per la Part Alta de la ciutat, els oficis i l’Hora Santa del Dijous Sant i la seva participació a la professó del Divendres Sant amb els seus passos, acompanyats per dues bandes de la Creu Roja –la de cornetes i tambors de Tarragona i la de Música de Barcelo-na–, i com a pendonista principal, Luis de Foron-da Gómez, “gentilhombre de Su Majestad”.

Semblants anuncis dels actes dels diferents dies sants fan al seu lloc la resta d’entitats.

La Congregació del Venerat Cos de Jesús en el Descendiment de la Creu destaca el sermó qua-resmal del Dr. Francisco Tapias i la benedicció de la seva bandera per l’arquebisbe Benjamín, en què actuen com a padrins Félix Torrens i la seva esposa, i a la professó porta la bandera el cap provincial dels sindicats, Francisco Aromir, amb els cordonistes Pablo Olivé Sanromá i Juan Recasens Ventosa.

La Congregació del Descendiment té per objectiu honorar Jesús i la seva Stma. Mare en el Sisè Dolor.

Ecce-Homo, obra de Carles Moya de 1947, sortint de Sant Agustí. Arxiu: Quim Mas

El Retorn del Calvari amb la il·luminació que portava l’any 1951. Foto: Joan Porta Puig

41


El Gremi de Pagesos tenia la capella del mestre Roig en els seus oficis del Dijous Sant i havia es-collit, com a banderer del pas del Sant Sepulcre, Juan Solé Queralt, ponent d’Agricultura i presi-dent del Fomento Pecuario, al qual acompanya-ren com a cordonistes José Roca Ferré, alcalde de Santa Coloma de Queralt i diputat provinci-al, i Francisco Sanjuán Fortuny, alcalde de Flix i també diputat provincial; per al pas de La Pietat fou designat el jove Jaime Baranera Blancafort, acompanyat pels seus germans. Constituïren la presidència a la professó conjuntament l’engi-nyer en cap de la Jefatura Agronómica, Miguel Mata, i les juntes del Gremi i de la Cooperativa Sindical Agrària.

La Germandat de Nostre Pare Jesús de la Pas-sió pel Dimecres Sant encarregà el sermó de la Passió al canonge de la catedral de Tortosa, Her-minio Caspir, i la música a la capella del mestre Roig. El programa anunciava també que el pas aniria acompanyat a la professó del Divendres Sant per una prestigiosa capella polifònica.

L’Associació d’Antics Alumnes de La Salle ja oferien el Dimecres Sant un concert sacre al Sa-lón Moderno a càrrec de l’orquestra femenina Isabel de la Calle, formada per 23 professores, i a més es va anunciar una actuació a la mitja part

del rapsode Bartolomé Olsina i de la soprano Ra-mona Fortuny, acompanyada al piano per Fran-cisca Vidal. El Dijous Sant hi havia els tradicio-nals torns de vetlla al monument del Santíssim, i el Divendres Sants la participació a la professó.

La Sang organitzava, a més dels acostumats oficis, el viacrucis la tarda del Diumenge de Rams, el rés d’una Corona Dolorosa a la Verge de la Soledat el Dilluns Sant, amb el sermó a càr-rec del canonge Dr. Pascual Arrufat, el viacrucis de la matinada del Divendres Sant i la professó del Sant Enterrament amb la presència dels seus passos de la Flagel·lació, el Sant Crist i la Sole-dat.

El meu estimat Gremi de Marejants realitzava el seu viacrucis pels carrers del barri serrallenc el Diumenge de Passió, al qual assitien les auto-ritats de la ciutat i representants de la resta de confraries. En tots els oficis hi actuava el cor Sal-ve Regina.

La Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona, celebrava els seus oficis de Setmana Santa a l’església de la Santíssima Trinitat de Tar-ragona i assistia a la professó del Sant Enterra-ment amb el seu pas El retorn del Calvari.

I la Germandat del Sant Ecce-Homo el Dilluns Sant tenia el seu viacrucis amb un recorregut per

DETALL DEL PAS DE LA FLAGEL·LACIÓ. R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist. Foto: Pere Amenós Basora

TOT FENT HISTÒRIA

42

les dependències de l’Hospital; quant a la partici-pació en la solemne professó del Divendres Sant, sabem que havien nomenat com a pendonista Pablo Creus Ferrando, i com a cordonistes, els seus dos germans.

En acabar el programa, amb la manxeta ofici-al i el corresponent “Con censura eclesiàstica”, recuperem la part literària amb un poema extret del llibre A flor de llavi de Joan Antònio i Guàr-dias, titulat “Diumenge de Rams”; el poema que obre la llista de la història particular de cadascu-na de les associacions, tot seguint l’ordre en què desfilen a la professó. Aquests resums històrics ja han estat editats diverses vegades des del pri-mer opuscle l’any 1928 i els següents, fins a la represa a partir del 1936 en la postguerra, i per tant no cal que incidim en el que també nosaltres ens hem dedicat a propagar, no sols en aquesta petita història amb la documentació extreta dels opuscles de l’Agrupació sinó també en les nostres col·laboracions en els opuscles anuals de totes les associacions.

Tanmateix, volem reiterar el paper que van tenir també les encara dotze pàgines dedicades a la publicitat, encapçalades a tota plana per la Clínica Santa Tecla, situada al carrer de sant Agustí, núm. 1, que s’anunciava com a “Única en su género que permite al enfermo ser tratado y atendido por el médico o cirujano de su libre elección”, amb dos quiròfans, una planta de ma-ternitat “esmeradamente atendida”, radiologia amb tota mena d’aparells per a radiodiagnòstics, radioteràpia profunda i ràdium, terapèutica fí-sica amb raigs ultraviolats, infrarojos, alta fre-

qüència diatèrmica, etc., i habitacions individu-als amb saleta i bany, telèfon interior automàtic, calefacció central i ascensor; la glossa porta el títol “Hiel y vinagre”. De Muller S. A. Proveedo-res Pontificios compartint pàgina amb Distribuï-dora Fabril S. A., de productes químics, alcohols, pintures i vernissos, amb “El lienzo estampado”. L’Agencia Marítima Merelo i la ferreteria de la Vda. de Daniel Socías, amb “I.N.R.I.”. Especia-lidades DROSAN para Avicultura i LIHUSA La Industrial Hotelera, S. A. –que regentava l’Hotel Europa, i altres establiments semblants a Barce-lona i Palma–, amb la glosa “El martillo”. Relo-jes ANGLES i José Carrillo, Agua y Electricidad, amb “Los cuatro clavos”. IMARE, S. L. Radio, Electrónica, Frío Industrial del tècnic radiofònic Horaci i l’Hotel-Restaurante-Bar Miramar, amb “La cruz redentora”. Dulcería Recasens Vento-sa i Viguetas FREYSSI –representades per A. Adiego–, amb “Los dados”. PERNOD S. A. Des-tilería de licores i A. Budesca Cirugia - Optica Ortopedia, amb “La Lanza”. El representant de

Viacrucis de Diumenge de Rams per les muralles.Foto: Joan Porta Puig

El capità Pau Espinosa, capità del 1930 al 1951, i el trompeter (foto entre 1942 i 1951). Foto: Cine Foto Vallvé

43


diferents marques de vi i licors Antonio Morros Mercadé i el Bar-Restaurante Peninsular Casa Ambrós, amb “Las tenazas”. Vallve-Morera Vigas postes tubos i Juan J. Gasull Amigó una empresa “troceadora de garrofas” i pinsos, amb “Mirra y Áloes”. Els tallers mecànics d’automòbils de Nar-ciso Viroles i la Joyería Rigau, amb “La piedra del sepulcro”. I a la darrera pàgina els tres úl-tims anuncis corresponen al taller de Carpintería Mecánica de Joaquín Guillamet, l’Academia Roig d’ensenyances tècniques i l’Agencia de Transpor-tes Antonio Martorell Monguió, que era el con-cessionari del despatx central de la RENFE, amb “Oración a Cristo”.

Si fem un recompte de les 48 pàgines de l’opuscle, deixant de banda les pàgines de guarda a la portada i contraportada, les partions corres-ponents ens donarien una meitat de 24 pàgines dedicades a la publicitat –tot i que hauríem de sostreure’n les glosses de Marcel Riera per adju-dicar-les a la part “literària”–; un segon grup de 20 pàgines considerades com a “literàries”, entre les quals en trauríem algunes més que les 9 pà-gines considerades ja per Enric Baixeras2 com a vulgars copies o resums del que ja s’havia publi-cat referit a la història de les associacions; i final-ment ens quedarien les 4 pàgines del programa pròpiament dit.

I si, com hem dit abans, destriéssim de cada anunci la seva glossa i les agrupéssim totes, l’una

2. Enric Baixeras, op. cit, pàg. 17.

rere l’altra, amb els seus corresponents dibuixos, sens dubte que tindríem una de les millors “me-ditacions” sobre la Passió, Mort i Resurrecció de Nostre Senyor Jesucrist basada en els caracterís-tics improperis dels penitents i deixuplinants de la nostra professó del Sant Enterrament. És per això que aquest capítol vol estar dedicat als anun-ciants que amb el seu suport no sols han contri-buït a les edicions d’aquests documents històrics i a la vegada literaris, sinó també a enaltir, fins i tot, el veritable sentit religiós que inspira la fe i la fidelitat dels tarragonins vers la seva Setmana Santa. (Continuarà)

DETALL DEL CIRINEU. Reial Germandat de Jesús Natzarè. Foto: Pere Amenós Basora.

Diumenge de Rams al Pla de la Seu. Dibuix de 1951 obra d’Enric Baixeras i Sastre

TOT FENT HISTÒRIA

44

VETLLEU I PREGUEU. Associació La Salle.Foto: Francesc Sech Buera

VITRALL DE LA RESURRECCIÓ. Església cristiana de Shanghai (Xina).Foto. Quim Mas Carceller

DETALL DEL PAS VETLLEU I PREGUEUAssociació La SalleFoto Marc Torija Alfaro

45


La túnica inconsútilOlga Xirinacs

Quan Jesús tenia dotze anys, Maria li va tei-xir una túnica. El noi era alt per a la seva edat, i la mare va pensar que la podria portar força temps, perquè era el que se’n diu una peça de creixença.

Per aconseguir la túnica va tenir feina. Ella vo-lia que fos tota d’una peça, sense costures, ampla i airosa; ell ja se l’ajustaria com li semblés. Va haver de buscar un mestre teixidor que tingués un teler ben ample, perquè una peça com aquella era difícil de teixir i necessitava espai.

Maria va voler que fos de fil; el lli era un ma-terial tres vegades més resistent que el cotó, i més fresc, perquè deixava respirar el cos. En els llargs anys passats en captivitat sota els egipcis, el poble de Déu, com els agradava dir-se, havia après, entre moltes altres coses, a treballar el fil, que precisament era originari d’Egipte.

Maria anava al taller i, teixint teixint, un dia va acabar la túnica. Havia quedat preciosa, sen-se costures, tota d’una peça. Un altre assumpte a decidir va ser el color. Uns les tintaven porpra, però eren gent principal. De blaves també n’hi havia, perquè quan el porpra es deixava ma-durar, es tornava blava. Maria la volia blanca. S’hauria de rentar més sovint, però el fil resistia bé, tota una vida si calia. Tothom admirava la nova túnica del noi Jesús. Quan va ser gran i anava pels pobles, destacava entre la gent per l’alçada i la blancor.

Una vegada va passar un fet extraordinari. Anant amb tres seguidors seus, va pujar en una petita elevació, i es tornava tan lluminós que no el podien mirar i es posaven la mà als ulls. So-bretot la túnica brillava com el sol sobre el mar. Li agradava, a Jesús, portar la túnica teixida per la seva mare, i tot era rentar i posar.

Van arribar els dies de sofriment i desolació. De les profecies sobre la destrucció del temple i l’abatiment del poble. Jesús va ser empresonat i condemnat a mort cruel perquè pronunciava discursos encesos contra les autoritats religio-

ses, les forces invasores i la feblesa del poble. Les religioses, com sempre sol passar, acataven el govern d’ocupació.

El migdia de la seva mort el van despullar. La túnica era ensangonada per la tortura que havia sofert el pobre cos pacífic. No hi va haver pietat i el van crucificar. Els soldats vigilaven que no es formessin aldarulls entre els seguidors de Jesús. La seva roba, la seva túnica, va ser ben valorada i se la van jugar. Li va correspondre a un soldat mercenari del Caucas i des de llavors va desapa-rèixer el rastre de la peça teixida.

Fins aquí els fets fidedignes. Sobre la túnica, dita inconsútil perquè era tota d’una sola peça, corren versions que savis i estudiosos han posat en llibres.

1. La túnica va ser teixida quan el nen era pe-tit i va créixer amb ell.

2. No era una túnica sinó que va ser un su-dari.

3. Inconsútil volia dir que el que la portava era persona feble, de poca determinació. Tam-bé s’afirmava el contrari, que era persona d’una sola peça, valenta.

4. Que el soldat del Caucas va morir així que se la va posar. No se sap si allò va ser venjança o alegria de portar-la.

5. Que, perduda la túnica aquella tarda nefas-ta, la dignitat de la persona que l’havia portada també es perdia, en quedava despullada.

Per això en ressuscitar Jesús, deixat ja el su-dari al sepulcre, cosa que demostra la mentida dels que afirmen que la túnica era un sudari, el seu vestit resplendia tant que els deixebles no el reconeixien.

Com havia recuperat la túnica inconsútil tei-xida per la mare, bruta de sang i de les mans impures dels soldats?

Sembla ser que l’àngel del sepulcre, jove ama-ble d’amples ales, hauria tingut cura de portar la túnica a un tintorer, que li va tornar amb el lleixiu tota la dignitat i la bellesa.

JESÚS ÉS DESPULLAT DE LES SEVES VESTIDURESReial Germandat de Jesús NatzarèFoto: Francesc Virgili Novel

47


Agustí Ballester i Besalduch (Cervera del Maestrat 28/9/1900 - Barcelona 19/2/1976)

Manel Zamora Negrillo

Amb aquest article intentarem apropar-nos a la trajectòria personal, professional i intel·lectual d’un escultor que va proliferar en escultura civil i religiosa, així com en la seva faceta acadèmica, a més de participar sempre de les inquietuds que despertaven els diferents corrents artístics que li van tocar viure.

Per començar, direm que Agustí Ballester Besal-duch va néixer el 28 de setembre del 1900 a Cer-vera del Maestrat (Castelló), en el si d’una família de pagesos sense cap contacte ni antecedents en el món de l’escultura. És la influència d’un profes-sor, molt aficionat a la plàstica, qui li fa néixer i desenvolupar les seves habilitats artístiques. Així, comença a modelar figures amb l’argila que recull durant les excursions que fa amb aquell professor. Les seves figuretes comencen a cridar l’atenció de tothom, sobretot d’un capellà parent de la fa-mília i resident a València, el qual, veient els dots del noi, parla amb un escultor amic seu i aconse-gueix fer-lo entrar al seu taller. És d’aquesta ma-nera com Agustí Ballester va entrar a formar-se, quan només tenia deu anys, al taller de l’escultor Antonio Ballester Aparicio, i al mateix temps va començar a estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles.

Malgrat que aprenent i mestre coincidien en el cognom, no tenien cap relació familiar. Antonio Ballester Aparicio havia estat company de José Capuz Mamano al taller “Santero” de Capuz y Pa-lacios i tenia taller propi al carrer Portalet de Va-lència. Un any més tard es trasllada al carrer del Salvador, cantonada amb Comte de Trénor. L’esta-da del jove Agustí al taller del seu mestre no és no-més professional, sinó que, com era tradicional, s’hi integra i viu amb la família; per aquest motiu, no és d’estranyar que anys més tard es casés amb la filla del seu protector.

Retrat d’Agusti Ballester Besalduch (1900-1976).


48

En aquest mateix taller també es va formar com a escultor el fill del seu mestre i per tant futur cu-nyat, Antonio Ballester Vilaseca, el popular Toni-co, que va proliferar com a escultor: se li compta-bilitzen nombrosos grups escultòrics dins les Set-manes Santes llevantines, a més d’obres religioses escampades per Espanya i Iberoamérica.

Pel que fa a la formació que s’impartia a l’Esco-la Superior de Belles Arts Sant Carles, s’ha d’apun-tar que en aquella època estava blindada, en re-lació amb el que es feia a l’estranger, i seguia un excessiu sentit decoratiu, la qual cosa no fomen-tava precisament la personalitat de l’alumnat. En aquella escola va acabar els seus estudis, el 1921, i va obtenir Matrícula d’Honor en modelatge i com-posició. L’any 1922 marxa a Madrid, a l’estudi del cordovès Mateo Inurria, escultor que era íntim d’Antoni Ballester Aparicio i de José Capuz Mama-no, els quals junt amb Julio Antonio i Josep Clarà serien els escultors que més li acabarien influint.

Tot i viure i formar-se a València, el jove Agustí no s’oblida mai del seu lloc de naixement i, amb 15 anys, obsequia el seu Ajuntament amb un escut del poble, que és col·locat en una sala del consisto-ri. Cada any retornava a casa, a Cervera, on solia

treballar i deixar-se veure entre la mainada, que, embadalida, admirava la seva feina.

El 1925 presenta una obra a l’Exposició Nacio-nal de Madrid, i obté menció honorífica i una beca de viatge. El 1929 presenta dues obres a l’Expo-sició Internacional de Belles Arts de Barcelona: Pastoret de fusta i Terratrèmol. Amb aquesta últi-ma va guanyar la tercera medalla i era, esculpit en fusta, el cap d’un personatge del Maestrat, ano-menat així perquè era molt inquiet i feia gala de mal geni. El 1931 guanya la plaça de professor de Terme de modelatge, buidat i composició decora-tiva a l’Escola d’Arts i Oficis de Palència. Aquest mateix any es casa amb la filla del seu mestre, Te-resa Ballester Vilaseca, amb qui tindrà tres fills: Agustí, Antoni i Visitació. Els dos últims es van dedicar a l’escultura i a la docència artística, i van augmentar d’aquesta manera la saga dels Balles-ter Ballester. Cal destacar sobretot Antoni Balles-ter, nascut a Palència el 1933 i format a París i a la Reial Acadèmia Sant Jordi de Barcelona (Llotja), i que arriba a ser professor catedràtic de les Es-coles d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Madrid, comunitat on du a terme nombroses obres civils i on li concedeixen la Medalla d’Or de Colmenar Viejo per la seva contribució a l’enriquiment del patrimoni artístic de la ciutat.

Tornant al pare, Agustí Ballester Besalduch, no sabem si per haver aconseguit un treball estable o

Foto: Carles Mallol Parga

Foto: FERVI

Foto: Oriol Ventura Pedrol

49


per l’inici d’una nova etapa de la vida amb la seva dona, comentava moltes vegades com havia estat d’agradable la seva estada a Palència. Això ve rati-ficat per la seva extensa i guardonada producció: el 1932 és segona medalla a l’Exposició Nacional, amb l’obra Primavera; segona medalla a l’Exposi-ció Regional de València amb el bust de la senyo-reta Ana María Pérez Fernández; i un accèssit de modelatge al concurs organitzat pel Ministeri de Treball de la II República Espanyola, la qual cosa li suposa una pensió per ampliar estudis a Roma durant un any.

L’any 1933 va ser molt prolífic per a l’escultor. El 7 de gener va presentar una exposició de les seves obres al Lyceum Club femení de Madrid, i pocs mesos més tard va guanyar la càtedra de mo-delatge i composició decorativa a l’Escola d’Arts i Oficis de Palència. És significatiu que, el març d’aquell any, participés en la II Exposició dels Ar-tistes d’Acció, a la sala de l’Heraldo de Madrid, al costat de Díaz Clemente, Vassallo i Vidal. Aquest era un dels grups reivindicatius d’escultors que defensaven un nou estil més expressiu i menys fi-guratiu.1

1. Javier Pérez Segura, La escultura, entre el mo-dernismo y la vanguardia, Universidad Complu-tense de Madrid.

El 1934 obté la Primera Medalla de l’Exposició regional de València, i el 1935 el destinen final-ment a Logronyo.

És precisament a la capital de La Rioja on, el 1936, realitza una de les seves millors obres, Ju-dith, per a l’Exposició Nacional de Madrid, però a causa de l’inici de la guerra no s’arriba a declarar mai els guanyadors de l’exposició. La Guerra Civil obre un parèntesi dins la seva producció, però la barbàrie d’aquest enfrontament, fa que sigui ne-cessari “revestir” molts temples. Així, no és d’es-tranyar que des del seu poble natal fos requerit per esculpir les desaparegudes imatges dels seus patrons, la Verge de la Costa i sant Sebastià, con-tracte que signa el 29 d’octubre de 1939, i l’any següent lliura les obres.

El 1940 obté la segona medalla a l’Exposició Nacional per Venus de l’Ebre petitó. Tres anys més tard realitza una de les seves grans obres, un Sant Josep de Calassanç, per a Madrid. En aquesta èpo-ca és assidu a la tertúlia La Gata Blanca, al carrer Postas d’aquesta ciutat, on debatia amb altres ar-tistes sobre l’actualitat de les arts plàstiques. Entre 1945 i 1947 exerceix de professor a Logronyo. El 1947 aprova la plaça de professor de modelatge i buidatge a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Ar-



50

tístics de Barcelona. En aquesta ciutat instal·la el seu taller, al carrer Lepant, 280, que mantindria fins a la seva mort. Des d’aquest taller l’escultor podia veure com emergien les torres de la Sagrada Família, visió que, deia l’escultor, l’inspirava.

El 1949 realitza una portentosa Magdalena per a Noblejas (Toledo), i l’any següent torna a escul-pir un altre Sant Josep de Calassanç, aquest cop per a Peralta de la Sal.

El 1959 la Reial Germandat de Jesús Natzarè, de Tarragona, convoca concurs per a esculpir el pas Jesús és despullat de les seves vestidures. Hi con-corren els Tallers d’Art i Obres Religioses Granda, S.A. i els escultors Innocenci Soriano-Montagut, Agustí Ballester Besalduch, Joan Salvador Voltas i Jaume Satorras Capell. Després d’una primera se-lecció, queden finalistes els projectes de Soriano-Montagut i Agustí Ballester, i s’emplaça tots dos escultors a presentar una nova maqueta amb més detalls. A la reunió del 21 de febrer de 1960 es va triar el projecte de Ballester Besalduch, per 9 vots a favor, contra els 6 del projecte de Soriano-Mon-tagut i dos en blanc.

El grup escultòric se cisella finalment en fusta de pi de Flandes policromada. Les imatges pre-senten un volum una mica més gran del natural i pesen aproximadament 400 quilos. El cost final de l’obra va ser de 125.000 pessetes, i el grup escultò-ric fou beneït el març del 1961.

Aquell mateix any 1961 aprova les oposicions a catedràtic de l’Escola Superior de Belles Arts, en l’especialitat de modelatge i buidatge, i dos anys més tard, el 1963, és premiat amb la primera me-dalla, secció d’escultura, de la sala de Tardor de Madrid, com també se li concedeix, en la seva pri-mera edició, el Palillo de Oro atorgat per la Sala Cano de Madrid, que premia la producció escul-tòrica més distingida al llarg de la temporada. Els dos guardons influeixen perquè guanyi el premi

El Fantasma, instaurat per la penya homònima, formada per artistes i tècnics del Reial Cercle Ar-tístic de Barcelona, a fi de reconèixer els mèrits dels seus socis més rellevants.

Sabem, per un article que li dedica La Van-guardia, en l’edició del dia 4 d’agost de 1966, que va guanyar un concurs gràcies a l’estàtua Al·legoria de l’estiu, realitzada per al Cercle Ar-tístic de Barcelona. Per aquell temps conreava una gran amistat amb un altre acadèmic com era Frederic Marès.

Es jubila com a catedràtic i també com a es-cultor el 1970. A l’abril del 1972 se li concedeix la Medalla de l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, al costat dels catedràtics

La Dolorosa de Cervera del Maestrat. Església parroquial de l’Assumpció. Arxiu: Gòria Ganga

Crist Jacent de l’església de l’Assumpció, a Cervera del Maestrat (1954). Arxiu Gòria Ganga

51


Miquel Farré Albagés i Josep Amat Pagès, en reco-neixement a la seva tasca docent. Va morir a Bar-celona el 19 de febrer de 1976, amb 75 anys.

Altres obres religioses d’importància foren: Santa Rita per a l’església de Santa Teresina de l’Infant Jesús de Barcelona, Sant Joan Nen per a les Carmelites Descalces de Madrid, Sant Josep de Calassanç de Madrid (1943), i un Sant Crist per a Logronyo (1960). Potser una de les seves obres més reconegudes és la imatge de Jesús jacent que es troba actualment a l’església de l’Assumpció de Cervera del Maestrat. Malgrat que originalment aquesta obra anava destinada a la parròquia de Sant Bartomeu de Benicarló, finalment no la van

adquirir i es va quedar al taller de l’escultor; pos-teriorment es va exhibir a l’Exposició Nacional de Madrid (1955) i es va convertir en el cartell de l’exposició “Millenium: història i art de l’Església catalana”, de Barcelona (1989).

Sant Crist de Logronyo i Santa Rita. Fotos: Manel Zamora


Verge dels Desemparats. València.Al peu de l’obra l’escultor Ballester. Foto: Arxiu Gòria Ganga

Sant Sebastià. 1940. Església de l’Assumpció de Cervera del Maestrat.Foto Arxiu Manel Zamora

AGUSTÍ BALLESTER I BESALDUCH

LA PIETATGremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant IsidreFoto: Carme Ribes Moreno

53


Sobre l’anàstasi de Crist i el valor sagrat de la forma octogonalAndreu Muñoz MelgarDirector del Museu Bíblic Tarraconense

El cristianisme primitiu construí l’edifici de la seva teologia, la seva filosofia i les seves ma-nifestacions culturals sobre els fonaments de les Sagrades Escriptures. Aquest judici resulta una obvietat entenent que la gènesi de l’Església dels Apòstols restava empeltada genèticament a la soca del judaisme. Ara bé, l’obertura d’aques-ta jove Església al món de la gentilitat condicio-nà un procés progressiu d’inculturació capaç de transmetre els valors evangèlics a l’oikoumene, al món conegut i més enllà. Calia ser efectius en la transferència de l’Evangeli sense perdre l’essenci-alitat dels seus valors transcendents i sense crear sincretismes que desvirtuessin el sentit final de la fe cristiana.

Apologetes i Pares de l’Església s’esforçaren a bastir els seus escrits mitjançant l’ús d’un llen-guatge on s’imbricaven els necessaris elements de la tradició hebrea i d’altres provinents de la cultura i la filosofia grecoromana. El simbolisme dels nombres formaren part d’aquests elements que, algunes vegades, incloïen en els seus escrits epistolars i tractats. A tall d’exemple, el nombre 3 representa les dimensions del temps (passat, present i futur, la totalitat); el nombre 4 simbolit-za el cosmos, representat en els punts cardinals; el nombre 5 és símbol d’una quantitat indefi-nida (Jesús va prendre cinc pans); el nombre 7 representa la perfecció; el nombre 8 s’associa a la resurrecció; el nombre 12 significa elecció; el nombre 40 representa els anys d’una generació; el nombre 1.000 significa multitud. Tanmateix, tot i que el nombre 6 estava associat a la idea d’im-perfecció (recordem que 666 representa la bèstia imperial en el context de l’Apocalipsi), sant Agustí o sant Isidor de Sevilla, recollint la visió humanís-tica grecoromana, el convertiren en un nombre lligat a la perfecció. Baptisteris i esglésies es feren seguint formes hexagonals. En una representa-ció tardoromana a la basílica de Santa Maria la Major de Roma es representen les muralles de la Jerusalem celestial en forma hexagonal.

Amb aquests processos d’inculturació, el cris-tianisme s’obrí al món com una nova religió amb

gran potencialitat per seduir i convèncer amplis sectors de població. A finals del segle iv, l’empe-rador Teodosi promulgava l’Edicte de Tessalòni-ca (380 dC), pel qual el cristianisme es convertia en religió oficial de l’Imperi. L’emperador Cons-tantí, uns setanta anys abans, ja havia afavorit la nova religió amb tota mena de privilegis i les manifestacions culturals cristianes es multiplica-ren de manera significativa. La família imperial constantiniana promogué construccions basili-cals sobre espais de memòria evangèlica i apos-tòlica i bastí esglésies a Jerusalem i a Roma. A la capital de l’Imperi aixecà basíliques martirials sobre espais com el Vaticà (tomba de sant Pere) o la Via Ostiense (tomba de sant Pau). A Jerusalem a la muntanya de l’Eleona (ascensió de Jesús), a Betlem (gruta de la Nativitat de Crist) i especial-ment sobre la roca del Gòlgota i el Sant Sepulcre.

El complex basilical de l’Anàstasi integrava tant el Sant Sepulcre com el Gòlgota. Es con-vertí en el complex basilical més important del món cristià i en el martyrium per antonomàsia. La construcció la coneixem bé gràcies a les des-cripcions d’Eusebi de Cesarea (De vita Constan-tini, 337-340 dC), de Ciril de Jerusalem (Lectu-res Catequètiques, 347-348 AD), de la pelegrina

Figura 1. Restitució ideal de l’edícula de l’Anàstasi en època constantiniana (fotograma d’ATS Pro Terra Sancta).

54

Egèria (Peregrinatio Aetheriae, 381-384 dC), de Jerònim (Epistula ad Paulinum, 395 dC) o Arculf (Adamnanus, De locis sanctis, circa 680 dC). El projecte arquitectònic fou encarregat per Cons-tantí al bisbe de Jerusalem, Macari. La basílica presentava cinc naus dividides que sostenien un sostre cassetonat daurat. A l’absis s’aixecaven dotze columnes com a signe dels dotze apòstols al voltant de l’altar, centre de la sinaxi eucarís-tica. Eusebi de Cesarea, en la seva obra De vita Costantini (iii, xxiv-xl), ho descriu textualment: “Tres portes, situades exactament cap a l’est, es-taven disposades per rebre les multituds que en-traven a l’església. Enfront d’aquestes portes hi havia la part que ho coronava tot, era l’hemisferi que arribava fins al cim de l’església. Aquest es-tava fet en forma de cercle per dotze columnes (d’acord amb el nombre dels apòstols del nostre Salvador)”.

Al fons de la basílica, dues portes ubicades al costat de l’absis donaven a un pati exterior, en-voltat per tres costats de pòrtics, i a l’angle sud-est s’elevava la roca del Gòlgota. Des del tripòr-tic s’accedia a l’hipogeu de l’Anàstasi, edifici de planta central que al centre tenia l’edicle de la Tomba, envoltat de columnes i pilars que forma-ven un deambulatori. Tota l’estructura restava coberta per una gran cúpula amb un òcul al seu zenit, visible des de tota la ciutat. La tomba de Jesucrist s’esculpí en forma d’edícula octogonal.

Les representacions artístiques que ens han ar-ribat ens permeten fer-nos una idea de com era aquesta edícula. Ens dóna raó una representació en marbre conservada a Narbona, les famoses ampullae de Monza i altres representacions en relleu o mosaic.

L’octògon es convertí en un símbol lligat a la idea de la resurrecció de Crist. Tot i que els edi-ficis octogonals ja es feien servir en l’arquitec-tura laica, aquesta forma geomètrica serví per transmetre una autèntica catequesi de la resur-recció, punt focal de la fe cristiana. Com ja hem dit, els nombres juguen un paper molt impor-tant en la literatura i l’exegesi bíblica. Darrere de cada nombre existeix un univers de signifi-cacions amb els quals la teologia judeocristiana ha transferit la Revelació. També hem comentat que el nombre 8 està associat directament a la idea de la resurrecció. Fora de la resurrecció de Jesús, la Bíblia esmenta vuit passatges més de resurrecció. El vuit és el resultat dels set dies de la creació més el dia de la resurrecció (eterni-tat). L’estructura octogonal s’aplicarà a una gran

Figura 2. Representació d’època tardoromana de l’Anàstasi (Narbona).

Figura 4. Baptisteri de San Giovanni alle fonti (Milà).

Figura 3. Representacions paleocristianes de l’Anàstasi.

55


quantitat d’esglésies al llarg de la història. En època tardoromana podríem citar la basílica oc-togonal de Cafarnaüm sobre la casa de sant Pere (finals del s. v dC) o la de San Vital de Ravenna (s. vi), entre altres exemples.

Molts baptisteris també foren construïts amb forma vuitavada. El baptisteri de San Giovan-ni alle fonti de Milà és d’estructura octogonal. En aquest baptisteri sant Ambròs hi batejà sant Agustí d’Hipona el 387 dC. Tot i que aquesta edi-ficació va poder estar inspirada en el mausoleu de Maximià, construcció imperial i laica, Ambròs de Milà redefiní la seva significació donant valor sagrat al nombre 8. Una inscripció (Corpus Ins-criptionum Latinarum, v, 2, p. 617, 2) redactada per Ambròs explicita en el seu inici: “L’edifici de vuit nínxols s’erigí per a usos sagrats/ La font oc-togonal és digna d’aquest premi/ Ha estat oportú que d’aquest nombre sorgís l’aula del sacre bap-tisme,/ amb el qual als pobles retorna la veritable salut/ amb la llum del Crist ressuscitat, que obre els claustres/ a la mort i aixeca els túmuls als exà-nimes […]”.

La basílica de Sant Joan del Laterà, coneguda com a mater et caput omnium ecclesiarum (“mare i cap de totes les esglésies”), també presentava un baptisteri construït per l’emperador Constantí so-bre un nimfeu circular que es transformà el 432 dC en estructura octogonal. Aquesta construcció serví, posteriorment, com a model per a molts baptisteris italians.

La relació teològica entre el Sant Sepulcre i l’àmbit baptismal és molt important per a la fe cristiana. Al sepulcre Crist ha lliurat el combat definitiu contra la mort. Trencant les seves cade-nes, atorga a la humanitat el do de la vida eter-

na. Pel baptisme hem mort, hem estat sepultats amb Crist i amb Ell ressuscitarem. El baptisteri és el nostre Sant Sepulcre. Pau explicita perfec-tament aquesta realitat a Rm 6, 1-11 quan diu: “Què direm, doncs? ¿Hem de continuar en el pecat perquè abundi més la gràcia? De cap ma-nera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat? ¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? Pel baptisme hem mort i hem estat sepultats amb ell, perquè, així com Crist, per l’acció poderosa del Pare, va res-suscitar d’entre els morts, també nosaltres em-prenguem una nova vida. I si nosaltres hem estat units a ell per aquesta mort semblant a la seva, també ho estarem per la seva resurrecció. Sapi-guem-ho bé: allò que érem abans ha estat cru-cificat amb ell; és a dir, el nostre jo dominat pel pecat ha estat destruït perquè ja no siguem més esclaus del pecat. Els qui hem mort, hem estat alliberats del pecat. si hem mort amb Crist, cre-iem que també viurem amb ell. Sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell. Quan ell morí, morí al pecat una vegada per sempre, però ara que viu, viu per a Déu. Igualment vos-altres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.”

És així que la litúrgia baptismal està ben present en el cor de la celebració de la Vetlla Pasqual des de temps ben primitius en la història del cristianisme. Els creients que participem activament en les celebracions i en les manifestacions religioses de Setmana Santa faríem bé de no perdre de vista aquest horitzó pasqual ple de riquesa simbòlica i de continguts de fe.

Figura 5. Església octogonal de finals del s. v a Cafarnaüm (restitució ideal de Custodia Terrae Sanctae).

SOBRE L’ANàSTASI DE CRIST I EL VALOR SAGRAT DE LA FORMA OCTOGONAL

SANT CRIST DE LA SANG. 75 ANIVERSARI (1940-2015)Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist Foto: Francesc Virgili Novel

57


Setmana Santa de Tarragona 1925 -1927 Setmana Santa de Tarragona 1925 -1927

Des del començament del segle xx es pot ob-servar com la Setmana Santa de Tarragona va evolucionar lentament buscant una identitat. Du-rant els primers vint anys, la Processó del Sant Enterrament s’entenia com una gran manifes-tació religiosa i popular, però a partir d’aquesta dècada el turisme començarà a jugar un paper important. Durant aquests anys la ciutat veurà com les processons i viacrucis són un reclam fins i tot a l’estranger. Això provocà que, anualment, s’incorporessin nous canvis, els quals es recullen a les notícies dels diferents diaris: nous actes i nombroses millores als passos i a les imatges pro-cessionals, així com a les infraestructures de la ciutat. La societat tarragonina de finals dels anys 30 havia entès que la Setmana Santa també era una font de millores per a la ciutat.

192525 de marçD.T. “Se ha cedido al acreditado «Colegio de

Tarragona» para la procesión del próximo Viernes Santo el paso llamado de «El Nazareno».” La no-tícia no recull gaire informació més. No obstant, la Germandat de Jesús Natzarè ja s’havia fundat feia més de vint anys. No s’han pogut aconseguir més detalls a través de la premsa.

8 d’abrilD.T. Trobem una nota en què es detalla la com-

posició de la nova Junta dels aspirants de La Sang, que indica el següent: “Se ruega a todos los aspirantes que el Viernes Santo, a las cinco de la tarde, se presenten en el colegio de los Hermanos de las Escuelas Cristianas, de donde saldrán con su respectiva bandera para asistir a la procesión.” O sigui que també feien una bona passejada, no sabem ben bé amb quin motiu, fins a la plaça del Rei. En cap cas parla del fet que anessin acompa-nyats del seu pas.

9 d’abril. Dijous SantD.T. A la primera pàgina i a quatre columnes,

hi ha articles de temàtica religiosa, i un poema del pare Iglésias. A la segona pàgina, les indi-cacions de La Sang per a la processó. També: “Mañana, Viernes Santo, a las seis y media de la misma, saldrá de la santa iglesia Catedral una solemne procesión que, rezando y meditando las estaciones del Víacrucis, recorrerá las calles y plazas de costumbre.” Sembla que havia ar-relat. Dues àmplies columnes, com de costum, detallant els actes religiosos de les diferents es-glésies. Una nota de societat, on s’informa de l’arribada d’estudiants i forasters per passar les festes.

Recollida del pas del Sant Enterrament el 1925.

Josep Ignasi Boada Gasulla

58

D.T. A tota la primera pàgina, un article de J. Salvat i Bové, amb una fotografia del pas del Natzarè, i un poema del pare Iglésias. També trobem a la segona pàgina diferents articles i po-emes, amb un dibuix del Sant Crist i els armats. S’intueix, doncs, una certa rellevància de la ce-lebració.

L.C. A la primera pàgina, gravat d’un quadre de Rubens i dos articles, un d’ells de Ramon Sa-bat sobre actes desapareguts a la Setmana Santa tarragonina.

10 d’abril. Divendres SantD.T. La primera pàgina està formada principal-

ment d’articles a quatre columnes amb temàtica religiosa. A segona pàgina hi figura informació de la processó, que sortí a les 18.30 h, amb detall de confraries, passos i abanderats.

11 d’abril. Dissabte SantT. El Divendres Sant, al matí va ploure i no va

sortir el viacrucis. Es va fer per l’interior de la Ca-tedral, sense el Sant Crist. També per pluja es re-tardà la recollida i la processó sortí a les 18.30 h; a les 21 h passava per la Rambla i a les 22 h havia finalitzat.

L.C. Fa un ampli resum dels actes celebrats el Dijous i el Divendres Sant, però crida especi-alment l’atenció que quan parla de la processó, després dels armats ve la Flagel·lació, i s’oblida, doncs, del Col·legi La Salle i l’Oració a l’Hort; després comenta que els Natzarens sortien amb l’Ecce-Homo. Lapsus del periodista?

15 d’abrilL.C. Article sense signatura que, amb el títol

“Los actos cuaresmales”, fa palesa l’extraordi-nària presència de públic als actes religiosos i la

serietat dels actes exteriors, destacant el ressorgi-ment de la pietat popular.

192624 de marçD.T. Article “Cuaresma-Primavera”, signat per

E. Estelles, on entre altres qüestions tracta de la importància que té per a la ciutat el Divendres Sant.

30 de marçD.T. “A ruegos de la Congregación de la Purí-

sima Sangre, la Alcaldía ha dispuesto que el Vi-ernes Santo se extienda un recebo muy fino en la calle Mayor, que se recogerá al día siguiente”. Vol dir que escamparan arena.

31 de marçT. “El viernes próximo, saldrá de la iglesia ca-

tedral, inmediatamente después de terminar el sermón de Pasión, la procesión del Via-crucis. Se está organizando este acto, uno de los más popu-lares, […] Desde algunos años va en aumento la concurrencia de fieles al mismo”.

D.T. Dóna notícia de la sortida del viacrucis de la Catedral, després del Sermó de Passió, i el cita com un dels actes més populars. També fa una petició a La Sang, després de parlar de la solem-nitat i serietat de la processó, perquè s’eviti el se-güent: “Uno de estos lunares es el abuso de que los pasos se inclinan saludando a ciertos particu-lares como recompensa”. Donarà resultat.

1 d’abril. Dijous Sant D.T. Articles de temàtica religiosa, prescripci-

ons i normes omplen part del diari, però el que destaca és això: “Mañana, Viernes Santo, a las seis y media de la misma, saldrá de la S. I. Cate-dral una solemne procesión que rezando y medi-tando las estaciones del Via-crucis […]”. Ja hi ha-

Recollida del pas del Natzarè davant de Can Salas, a la Rambla.

El Sant Crist de La Sang, de Benet Baró (segle XVI) destruït al mig de la plaça del Rei el 21 de juliol de 1936.

59


via un clar acord. També apareix el següent: “El señor gobernador civil ha dado la orden de que el Viernes Santo, en atención a la solemnidad del día, sea puesto en libertad el preso gubernativo Gerónimo Roca Ridet”. És la primera vegada des del 1900 que trobem aquest tipus d’informació. Al Tarragona hi trobem les mateixes notícies.

L.C. Articles de temàtica religiosa amb un gra-vat d’una coronació d’espines.

2 d’abril. Divendres SantD.T. A primera pàgina, diferents articles sobre

temàtica religiosa. En aquest cas, només un breu comentari sobre els oficis d’ahir dijous, prescrip-cions de La Sang, oficis a la Catedral i altres es-glésies. Res més.

3 d’abril. Dissabte SantT. A primera pàgina hi trobem una molt bona

informació sobre els actes celebrats el dia abans. La processó sortia a les 6.30 i a les 9.30 finalitza-va. El periodista no pot reprimir l’emoció de des-criure la processó i altres actes. Es tracta d’una de les informacions més completes que hem tro-bat fins ara. També explica com el Diumenge de Pasqua, a les 5.30 del matí, sortia de l’església de Sant Francesc fins a la Catedral el rosari de l’Au-rora. Després de la missa, al pla de la Seu, es feia la benedicció i sorteig del corder pasqual. Són dues tradicions perdudes.

La Veu de Catalunya. Al setmanari escrit en català, hi trobem la nota següent: “Les festes de Setmana Santa han resultat enguany solemnials com de costum. Ha fet un temps esplendit, han vingut milers de forasters i no ha registrat el més lleu incident”. Clar i ras.

L.C. Fan un resum dels actes. Destaquen la so-lemnitat i l’afluència de gent, i el bon temps. De la processó remarca la gran presència de forasters, i torna a explicar, com l’any passat, que la German-dat de Jesús Natzarè acompanya l’Ecce-Homo.

4 d’abril. Diumenge de PasquaD.T. En un petit apartat titulat “Crònica local”

explica que tot va anar molt bé i que van fer cas del seu requeriment perquè els passos no fessin l’acatament a particulars durant la processó.

12 de maigT. La Congregació de la Sang agraeix a l’Ajun-

tament la subvenció de 500 pessetes per les des-peses de la processó del Divendres Sant. No hem trobat cap altra notícia sobre això. Ens fa suposar que degué ser la primera vegada; caldria anar als llibres d’actes municipals a investigar.

192712 de generD.T. A primera pàgina amb la capçalera, en

col·laboració i amb el títol “El Cristo de Naza-reth”, i el signant Pius Minimus. Després de tota una àmplia sèrie d’explicacions i aclariments per narrar la solemnitat de la processó del Divendres Sant, i amb tot el respecte i des de la que anome-na humil opinió, diu entre altres coses el que se-gueix: “¿Es propia, desde ningún punto de vista, la cabellera puramente, íntegramente femenina que ostenta el milagroso Cristo de Nazareth, en la procesión del Viernes Santo? ¿No parece una irreverencia […]?”. Continua durant més d’una columna i mitja del Diario exposant la seva opinió sobre la cabellera i la seva retallada a paràmetres

Viacrucis de Diumenge de Rams de 1927. A les 5,30 de la tarda va sortir per primera vegada des de l’església de Natzaret, seguint per Baixada Peixateria, Cos del Bou, S. Agustí, Rambla, Hospital, Plaça de la Font, Baixada Misericòrdia, Major fins a l’interior de la Catedral.

SETMANA SANTA DE TARRAGONA . 1925 -1927

60

més masculins, sobre les espatlles. Acaba dema-nant disculpes per si algú considera incorrectes les seves idees.

7 d’abrilL.C. Article dedicat al nou viacrucis que, orga-

nitzat per La Sang, sortirà de Natzaret el Diumen-ge de Rams a la tarda, baixarà fins a la Rambla i arribarà a la Catedral.

9 d’abrilD.T. Amb el títol “El solemne Vía-Crucis del Do-

mingo de Ramos”, informa que el proper diumen-ge, a les 5.30 de la tarda, sortirà el viacrucis de l’església de Natzaret, que passarà per Peixateria, Cós del Bou, Sant Agustí, Rambla, Hospital, pla-ça de la Font, baixada Misericòrdia, Major, fins a dins la Catedral. És la primera vegada que es farà, i és el resultat de l’èxit del viacrucis del Divendres Sant al matí el que fa que La Sang organitzi l’acte per primer cop.

10 d’abril. Diumenge de RamsL.C. Per primera vegada trobem en aquest dia-

ri dues pàgines dedicades a les celebracions dels dies, i amb dues fotografies.

11 d’abril

L.T. Dóna raó de l’èxit del viacrucis celebrat el dia anterior, amb una gran participació, que va omplir les naus de la Catedral al finalitzar.

12 d’abrilL.T. La segona pàgina està plena d’articles de-

dicats a la Setmana Santa, que destaquen tot allò que està relacionat amb la processó de Divendres Sant, signat per L. de Salvador, sota el títol “Tarra-gona y la Semana Santa”.

14 d’abril. Dijous SantD.T. La primera pàgina sencera l’ocupen arti-

cles de fons, un dels quals és signat per L. de Sal-vador, que anomenàvem abans. A la pàgina 7, els horaris.

L.C. Dedica un extraordinari a l’interior del diari, amb fotografies dels passos i de retaules del Museu Diocesà. Articles dedicats a diferents temes, horaris, publicitat. La primera, amb una fotografia del Sant Sepulcre de la Catedral a tota pàgina. Força interessant, l’article signat per Fer-nando Voltas: “La agonía de Jesús en el huerto”. Fa un resum de la presència de La Salle a la pro-cessó i del procés de construcció del pas pel direc-tor germà Joviano Leonardo, que pretenia haver

Els Armats durant la recollida del Natzarè a la Rambla.

Sant Sepulcre (anònim del segle XVII), del Gremi de Pagesos.

Detall del pas de la Flagel·lació (1914), de Josep Campeny Santamaria.

Armats per la Rambla Nova durant la recollida de passos.

61


incorporat amb el temps els tres deixebles dor-mint a terra i que era obra de l’escultor de Barce-lona Sr. Argulló. Sempre se l’havia anomenat Agu-lló, i no es trobava cap informació sobre ell; ara, i a través de la recerca i perseverança del bon amic Francesc Gómez, s’ha arribat a la conclusió que es tractava de l’escultor Lluís Argullol i Arnaus. L’edi-ció d’aquell dia era feta a Torres&Virgili. Voltas també destaca que dels primers vint-i-set alum-nes que hi participaren, ara n’hi assistien més de quatre-cents, i amb la vesta adoptada ja el 1921. En total, unes 28 pàgines; tot un luxe per al que era habitual. No obstant, només va ser aquest any, ja que no va tenir continuïtat.

16 d’abril. Dissabte SantL.T. Article sobre la processó que parla de la

multitud que hi havia, amb molts forasters. L’ho-ra de sortida va ser les 8, i va acabar a mitjanit. També hi ha un article amb el títol “Después del éxito”, on entre altres coses podem llegir el se-güent: “Seguramente que buena parte de este ex-traordinario éxito se debe también al Sindicato de Iniciativa que este año ha editado un intere-sante folleto que ha circulado profusamente; al Centro de hijos de Tarragona en Barcelona que ha sabido demostrar al pueblo barcelonés, por medio de vistosos carteles y otras propagandas, la importancia de nuestra Semana Santa; […]”. No s’ha trobat cap rastre ni del fullet ni del cartell a la premsa.

D.T. També presenta molta informació a pri-mera pàgina. En un article s’hi llegeix: “Intere-santes datos sobre la festividad de ayer”. Parla d’èxit de gent, molta vinguda de fora: diu que arribaren més de cinquanta autobusos amb fo-rasters, a més de carros i trens; apunta que és possible que fossin més de sis o set mil perso-nes. De la processó en destaca la durada, ja que hi desfilaren més de mil vuit-centes persones, incloses set bandes de música, dues de corne-tes i tambors, i dues capelles de música. També això: “Del paso del «Ecce-Homo», se encargó este año la Real Hermandad de Jesús Nazareno, que además acompañaba el que le corresponde”. Po-dem comprovar la importància que es donava a l’acompanyament musical, i també les dificultats que ja tenien algunes confraries, com la German-dat del Sant Ecce-Homo.

L.C. Mostra un ampli resum de les celebracions de dijous i divendres a dues columnes, a la prime-ra pàgina. També destaca l’èxit que va tenir l’extra. De la processó en destaca la multitud de visitants.

Trobem una explicació al que s’ha comentat an-teriorment sobre els Natzarens i el pas de l’Ecce-Homo: “La Real Hermandad de Jesús Nazareno, espontáneamente aceptó acompañar el «paso» del «Ecce-Homo», con la banda […]. Seguía la propia Hermandad con su «paso» «Jesús Nazareno»”. Fi-nalitzava la processó a Natzaret, a tres quart de dotze de la nit.

21 de desembreL.T. “La agrupación de Gremios y cofradías que

desde hace unos días se reune en el local de la «Real Congregación de la Purísima Sangre de Nu-estro Señor Jesucristo» para tratar de las próxi-mas fiestas de Semana Santa, tiene acordada la publicación de un folleto ilustrado descriptivo de nuestra Semana mayor, […]”

D.T. A primera pàgina i sota el títol “Unos tre-nes especiales”, tracta de l’organització de trens especials per al Divendres Sant. També de l’edició d’un cartell obra de Francisco de Cidón.

28 de desembreL.T. A primera pàgina, i amb el títol “Las fiestas

de Semana Santa”, tracta de la reunió realitzada a La Sang, entre les confraries, per organitzar les festes de Setmana Santa, de cara a la processó del Divendres Sant. Mai abans s’han trobat notícies d’organització al mes de desembre. Les entitats es preparen amb temps, es millora l’organització. (Continuarà)

Bibliografia:D.T.: Diario de Tarragona L.C.: Diario Católico La CruzL.T.: La TardeT.: Tarragona

Grup d’armats, no complet, apareguda al programa del 1929, i captada entre 1927-28.

SETMANA SANTA DE TARRAGONA . 1925 -1927

L’ORACIÓ DE JESÚS A L’HORTAssociació La SalleFoto: Blanca Beltrán Ras

63


Sons de la Setmana SantaPascual Porcar Fontbona

La Setmana Santa compta amb un conglome-rat de sons que es distingeixen i diferencien os-tensiblement dels quotidians o dels restants esde-veniments festius. Ens apropen a un determinat període de l’any, transmetent emocions i senti-ments singulars al voltant d’una celebració que rememora la Passió i Mort de Crist. Parlar de sons de la Setmana Santa no és solament referir-se a la música en les seves diferents facetes. Hi ha al-tres percepcions auditives menys protagonistes que ajuden a submergir-se en aquest món, barre-ja de religió i tradició. Sense oblidar l’antagònica absència de sons. Són aquells envoltants silencis viscuts en moments concrets durant aquests dies.

La Setmana Santa de Tarragona, amb els seus matisos i peculiaritats, ens brinda un cert univers de sensacions acústiques apercebudes en dife-rents moments. Van des de les típiques marxes processionals, els trepidants tambors i bombos, fins al gairebé imperceptible frec de la cua de

Matraques de La Sang.Foto: FERVI

Església de Sant Miquel del Pla. Timbalers dels Natzarens.Foto: Ram Giner Filella

64

la vesta d’un confrare. Farem un recorregut per aquells sons més consubstancials i propis de la nostra Setmana Santa.

Música de bandes

Ígor Stravinski va dir que la música “entra molt pels ulls”. Afirmació aplicable a les processons de la Setmana Santa, on vista i oïda es complementen perfectament. Els passos “caminen” al so de mar-xes que constitueixen un notable i curiós patrimo-ni cultural i artístic. Moltes compten amb el favor i fervor del públic. Unes són de caràcter animat i alegre. Altres més puristes, lentes i serioses. En general, ens trobem davant un ampli contingut de modalitats o estils de contrastada qualitat musical que solen basar-se en un procés argumental i dedi-

catòria específica. Aquesta música és interpretada per diferents tipus de bandes o agrupacions amb assaigs, certàmens, concerts, múltiple instrumen-tació i uniformitat, ampli repertori i un cert grau de competitivitat.

A la nostra ciutat no fa falta remuntar-nos gaire lluny. Encara hi ha qui va viure la Setmana Santa de la segona meitat del segle passat. Recordaran les marxes interpretades per les bandes de música de la Policia Armada, Regiment Jaén, Bonanova, La Salut, Lira Ampostina, Paüls i posteriorment de la Creu Roja. Tancava la processó un piquet militar del Regiment Badajoz 26 amb la corres-ponent banda de música i de cornetes i tambors.

Actualment, per motius apuntats més avall, so-lament gaudim dels sons de dues bandes de mú-sica que encara ens permeten assaborir l’essència d’aquesta modalitat musical. D’una banda comp-tem amb la banda de l’Associació La Salle, exem-ple d’una digna i meritòria tasca. D’una altra, tenim la important aportació de la Banda Unió Musical de Tarragona. Un esment especial mereix l’estrena, fa uns anys, de l’obra Setmana Santa a Tarragona, composta pel llavors director, Juan

Timbalers del Descendiment.Foto: Oriol Ventura Pedrol

Grup de tarotes de la Passió.Foto: FERVI

Banda de l’Associació La Salle - Estudi de Música. Foto. Quim Mas Carceller

65


Bautista Meseguer Llopis, els compassos inicials de la qual evoquen als armats tarragonins, seguits d’un mesurat fil argumental, compàs, ritme i tem-po, propi d’una marxa processional que no des-mereix de qualsevol altra partitura reconeguda. Pot constituir una espècie d’himne de la nostra Setmana Santa com ho és Amargura a Sevilla.

La crisi setmanasantera dels anys setanta va re-presentar, a la nostra ciutat, el punt d’inflexió cap a una nova orientació de tendències musicals. Hi va haver necessitat d’un replantejament econòmic. Les contractacions de bandes de música foranes representaven una càrrega onerosa per a les orga-nitzacions de confrares, impossibles de costejar.

Els germans Natzarens van prendre la deci-sió de carregar amb el pas de La Verònica, atesos els constants problemes ocasionats pels portants contractats. Això va comportar, ensems, l’aparició col·lateral d’una banda de cornetes i tambors, a la qual posteriorment s’hi van afegir gaites. Va sig-nificar el tret de sortida perquè altres confraries emprenguessin el mateix camí tant en el tema de portants voluntaris com en el de les bandes. Des de llavors hem assistit a una gradual aparició d’agrupacions, bàsicament, de tambors i bombos, amb tendència a imitar sons aragonesos. En al-guns casos s’han agregat altres instruments com gaites, tarotes i matraques. Potser es troba a faltar el so esquinçat d’un tambor destemprat, que dóna una sensació especial i molt ajustada a les proces-sons de Setmana Santa.

L’actual implantació sonora ens porta a veure les coses des de dues perspectives, amb els seus corresponents clarobscurs: una de caràcter estètic i una altra d’humana.

D’una banda, estarem d’acord en el fet d’haver patit una disminució de qualitat musical. No és el mateix els acords d’una marxa interpretada per una banda de música si el comparem amb el re-trunyir rítmic de tambor i bombo, molt adequat per a un pas dut a coll, però no així per als de rodes, que en aquest cas deixa de ser imprescin-dible. És preferible una cobla de ministrers, per exemple.

I en segon lloc, hi ha un important aspecte soci-ològic que cal considerar. La possibilitat de tocar un instrument de percussió ha constituït un dels principals pols d’atracció vers les confraries. Fins i tot els nens alberguen aquesta possibilitat. Però les circumstàncies manen, sabent que es corre el perill de la manca de confrares assistents a la fila i en contrapartida sigui nombrosa la banda acom-panyant. És un risc que han patit, per exemple, algunes localitats d’Aragó i de Castella i Lleó. Però sorgeix un important valor subjectiu. Les perso-nes que formen part d’aquest tipus de banda me-reixen un reconeixement per les hores dedicades a l’assaig, robades a la família, els amics i l’oci. No és un fet menyspreable.

Música coral

La música coral religiosa és un altre pilar tra-dicional de la Setmana Santa. Dins i fora de les esglésies. A Tarragona tenim oportunitat d’escol-tar les obres clàssiques de la litúrgia en els solem-nes oficis de la Catedral, acompanyades de la im-pressionant ressonància del recuperat orgue, com també en algun concert extraordinari. Els sub-següents cants durant la processó al Monument

Corneta dels Natzarens.Foto: Ram Giner Filella

Timbalers de la Presa de Jesús.Foto: Lluís Amenós Basora

SONS DE LA SETMANA SANTA

66

produeixen una especial emoció interior. D’altra banda, encara ens queden les senzilles cançons populars, de commovedores i sentides lletres, per-ceptibles en alguns viacrucis.

Seguint el guió d’evocacions referides a meitat del segle passat, recordem l’acompanyament de corals a alguns passos. En concret ens ve a la me-mòria la música de capella del doctor Roig que sonaven als viacrucis d’aquella època, al costat de Per vostra Passió Sagrada o el Perdona el teu poble que cantaven els feligresos assistents a l’acte. Ac-tualment en queda ben poc de tot plegat: només l’acompanyament del Crist de la Sang a la proces-só del Sant Enterrament o les veus infantils dels aspirants de la Reial Germandat de Jesús Natzarè. Ni rastre de l’emotiva música de capella. Final-ment, tenim el cant de les caramelles pels nostres carrers, per Pasqua de Resurrecció, com a mostra d’una tradició ancestral.

Campanes de la Catedral

Les campanes sempre s’han associat a la comu-nicació. Transmeten missatges de pau, joia, goig i tristesa. Els seus tocs es poden relacionar amb diferents esdeveniments (crides a missa, Àngelus, defuncions, festes, avisos de foc, concentracions, horaris, etc.). Les de la nostra Catedral són refe-rència horària i ens adverteixen dels actes religio-sos més importants de la ciutat. Hi ha un instant molt singular de Tarragona que mereix una aten-ció especial. Durant la processó del Sant Enter-rament podem sentir una certa commoció quan escoltem els senyals horaris del nostre campanar catedralici barrejat amb el silenci, la música, els cants i els tambors.

Les nostres campanes tenen un altre moment de protagonisme especial quan anuncien la bona

nova de la Resurrecció de Crist, la nit del Dissabte de Gloria, trencant amb l’emmudiment de Dijous i Divendres Sant.

Matraques

Són el contrapunt de les campanes. Repre-senten serietat, tristesa, sobrietat, i solament ho podem escoltar durant unes hores. És una res-sonància trencada, preàmbul de la Resurrecció. La primera impressió la tenim a l’Ofici de Dijous Sant a la Catedral. El so alegre de les campanetes de Glòria és substituït pel so sec de la fusta d’una matraca rotativa instal·lada en un lateral de l’altar major, que simbolitza un canvi en el desenvolupa-ment de la litúrgia de l’acte.

El segon efecte prové del so alternatiu de les matraques manuals que porten els dos congre-gants que acompanyen la Bandera Negra de La Sang, tant Divendres Sant al viacrucis de la mati-nada com al capvespre obrint la corrua processio-nal, auster preludi de la solemne i transcendental processó del Sant Enterrament.

I una tercera oportunitat la tenim quan sentim les matraques de la banda de tambors del Gremi de Marejants amb el contrapunt de la percussió dels tambors.

Armats

Sons de timbal, llança i sandàlia. És quan ad-vertim la presència molt propera de la Cohort Romana, que ens proporciona instants d’especial agitació interior i una certa sensació infantil. No solament crida l’atenció la vestimenta tan vistosa i l’específica cadència del seu desfilar, al ritme del so sec del timbal. També apercebem el soroll que propicia l’esclat ferm de les llances quan colpegen

Grup de Ministrers.Foto: Miquel Sanchis Bernabeu

Grup de matraques del Gremi de Marejans.Foto: Carles Mallol Parga

67


Agrupació musical de l’Associació La Salle.Foto: Oriol Ventura Pedrol

Timbalers del Sant Sopar.Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

Sacs de gemecs de l’Ecce-Homo.Foto: Pere Amenós Basora

el terra. A l’uníson apreciem un altre so peculiar, com és l’arrossegament de les seves sandàlies pel sòl. Dos sentits es fonen en una sola impressió, la vista i l’oïda.

Cues de les vestes

Pels carrers de Tarragona no ressonen cadenes. En canvi apercebem el fru-fru de les cues de les vestes refregant el sòl. Imperceptible en moltes ocasions. Protagonistes en altres quan el silenci embolcalla l’ambient. És un símbol significatiu i senyal d’identitat de la nostra processó del Sant Enterrament.

Sons propiciats pels passos

Aplaudiments. Abans inexistents. Ara incorpo-rats a la tradició tarragonina de la baixada de la Pescateria, per premiar l’esforç dels portants dels passos durant la recollida.

El senyal per aixecar un pas portat a coll, en alguns llocs, és el ressò d’una campana. En altres, el d’un avisador. Aquí és la veu sonora del capatàs exclamant “dalt!” als portants del misteri, que ine-vitablement ens hi atreu la mirada.

Silencis

Hi ha qui ho descriu com una absència de so-roll. Per Setmana Santa és una mica més. És una proposta per a l’ànima, per a pensar i reflexionar. A l’evasió mental, oblidant-nos de les estridències quotidianes del trànsit, la televisió, la ràdio, el mò-bil, el soroll veïnal. Per Setmana Santa, Tarragona ha viscut profunds silencis, molt significatius. Els copsàvem en els senzills, íntims i devocionals vi-acrucis d’antany que organitzaven els pagesos, La

Sang, els Natzarens o la Passió –durant el primitiu Rosari del Dolor–, on el silenci alternava amb la música de capella o els sentits cants de la gent. Però encara podem gaudir d’aquest embadali-ment en determinats viacrucis actuals: a la tarda de Diumenge de Rams, al que passa pel Passeig Arqueològic; Dilluns Sant, el que recorre la Part Alta; la matinada del Divendres Sant, al que s’en-camina al Llorito; o al que es fa quan comença a clarejar aquest mateix dia i després del Sermó de Passió (de la bufetada), amb una impressionant entrada del Sant Crist de la Sang a la plaça del Rei. També, el Dijous Sant, ens submergim en ín-tims silencis d’oració i meditació quan visitem i preguem davant el Santíssim Sagrament exposat als monuments de les nostres esglésies.

Tot el que hem descrit anteriorment ens fa pensar que seria difícil entendre, contemplar i participar en una Setmana Santa de Tarragona totalment muda, sense un sol so. Ens sentiríem, desgraciadament, inerts i sords, privats d’algu-na cosa que ens omple d’emocions i sensacions durant unes determinades hores d’uns dies tan especials.

SONS DE LA SETMANA SANTA

CREU DELS PENITENTSReial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist Foto: Josep Ma. Rios Fernández-Pacheco

69


Com sabem, la passió corporal de Jesús co-mença a l’Hort de les Oliveres, a Getsemaní, on sap per endavant els suplicis pels quals haurà de passar. A Tarragona, a mitjan segle xvi, per se-guir rememorant els fets històrics de la Passió de Crist, surten les primeres professons al carrer que abans se celebraven a l’interior dels temples. Hi anaven passos acompanyats de penitents de llum i de sang –els deixuplinants–, seguits d’al-tres amb alguns improperis o elements de mar-tiri dels que va patir Jesús. Amb el pas del temps s’hi van incorporar nous improperis i figurants, comparses simbòliques, persones que suplien els passos d’escenes passionals. Uns representa-ven Jesús, els fills dels hebreus, àngels i els dotze apòstols, altres Annàs, Caifàs, els fariseus Abda-ró i Benjamí, sant Joan, Josep d’Arimatea, Nico-dem, Pilat, el Centurió del Calvari i algun soldat romà, entre altres. En algunes poblacions, molt probablement per manca de diners de les confra-ries per costejar un pas o per manca de penitents, van incloure a les desfilades processionals una creu amb quasi tots els elements de la Passió. A Tarragona, segons Salvat i Bové, aquest element està documentat del 1729, quan rep l’encàrrec de fer-la Anastasi Boxó; s’ignora si el seu ús es an-terior.

La creu actual és del 1940. Per tant, l’any pas-sat va complir 75 anys. Anomenada també Creu de la Passió, dels Improperis o de la Passarella,

encapçala el viacrucis de Divendres Sant a la ma-tinada per la Part Alta i, al vespre, obre el pas dels únics penitents a la professó del Sant Enter-rament, més de dos-cents. Aquesta creu va subs-tituir l’anterior, cremada el 21 de juliol de 1936 a la plaça del Rei juntament amb tots els passos, imatges, improperis, armadures dels armats, el retaule i la resta del patrimoni que es guardaven a l’església i la casa de Natzaret, seu de la Con-gregació de la Puríssima Sang. Calia refer tants estropells i a més de recuperar la imatge del Crist de La Sang, en aquest cas obra de Salvador Mar-torell Oller, el 1940 es va projectar una nova creu, amb disseny i dibuix del fuster Lluís Àvila Roca, que tenia el taller al carrer August, 28, i que a més va aportar, també desinteressadament, tot el treball en fusta. Els objectes i atributs passionals d’aram els va fer, al seu taller del carrer Sant Do-mènec o dels Llimoners, el mestre artesà Josep Garriga. Els vells tarragonins de l’època també l’anomenaven “de la Passarella”, renom de la Sra. Caballé, una dona molt popular de la Part Alta tarragonina, que tingué l’honor de portar-la du-rant molts anys.

Per donar a conèixer particularitats de la ico-nografia de cada peça de la creu, començant de dalt a baix i d’esquerra a dreta, hem seguit aques-ta seqüència: improperi que representa, motiu de la representació, misteri on es veu representat –malgrat que algun improperi no surt en cap–, pe-

Iconografia de la Creu dels PenitentsQuim Mas carceller

Detall d’un gravat de la Processó de Perpinyà (Catalunya Nord).Foto: Arxiu Quim Mas Carceller

70

tit comentari i finalment relat evangèlic tret del Nou Testament, de la narració dels quatre evan-gelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan. Qui més fidel-ment ho relata és Joan, per haver estat present en el moment de la crucifixió.

LA CREU. Símbol de la Redempció (Jesús de la Passió, Jesús Natzarè, el Cirineu, Jesús és des-pullat de les seves vestidures, Crist dels Penitents o de la Humiliació, Crist de la Sang, Descendiment de la Creu, Pietat i Retorn del Calvari). Als orígens del cristianisme, la creu de Crist es representa com a trophaeum Christi, com a signe de triomf i de victòria, no pas de suplici, recordant la seva acció redemptora. A partir del segle iv, sobretot esculpit als sarcòfags i en forma de crismó pren un sentit més literal de la Resurrecció. No és fins al segle v quan se la representa com a expressió narrativa i no icònica, i des del segle vi es conver-teix, en l’art cristià de tots els temps, en la icono-grafia usada amb més freqüència. Així, des del segle xvi i des de les primeres processons d’arreu hi és present, com a mínim, una creu llatina sig-ne del cristianisme per excel·lència, sigui en els passos que representen escenes de Jesús camí del Calvari com en les del crucificat. A vegades se la sol representar sola, sense cap ornament tret de la decoració floral de la peanya, i algun cop hi pengen el sudari.

INRI. El Titulus Crucis (Jesús de la Passió, Crist de la Sang, Descendiment, Pietat i Retorn del Calvari). Aquesta paraula correspon a les inici-als de la denominació “Rei dels jueus” que van

col·locar, gravat en una fusta, a la part superior de la creu de Crist: Iesus Nazarenus Rex Iudae-orum. De fet, la frase estava escrita en hebreu, grec i llatí. En les representacions pictòriques i escultòriques, com que molts artistes ignoraven la escriptura grega i hebraica, hi posaven sola-ment Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum, i més tard ho van reduir a la paraula INRI. Un tros d’aques-ta relíquia es venera a Roma, a la basílica de la Santa Creu de Jerusalem. L’evangelista Joan ens diu: “Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus». Molts dels jueus el van llegir, per-què l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Però els grans sacerdots dels jueus digueren a Pilat: –No hi escriguis «El rei dels ju-eus». Posa-hi: «Aquest va dir: Jo sóc el rei dels Jueus». Pilat contestà: –El que he escrit, ja està escrit” (Jn 19,19-22).

CORONA D’ESPINES. Martiri (Flagel·lació, Buen Amor, Ecce-Homo, Passió, Natzarè, Cirineu, Jesús és despullat, Humiliació, Crist de la Sang, Descendiment i Retorn del Calvari). “Els soldats li van posar al cap una corona d’espines que havien trenat i el cobrien amb un mantell de porpra (Jn 19, 2). També ho trobem a Mt. 27,29 i a Mc 15,17.

TRES CLAUS. Crucifixió (Jesús és despullat, Crist de la Sang i Descendiment). No es menci-onen específicament als Evangelis. Se suposa que per subjectar Jesús li van clavar tres claus, un a cada mà i un tercer als peus, que els tenia creuats. Algunes representacions pictòriques i escultòriques inclouen un quart clau, un a cada peu. Un dels claus i un fragment de la corona es conserven a Notre Dame de París. “Prengueren, doncs, Jesús, i, portant-se ell mateix la creu, va sortir cap a l’indret anomenat «Lloc de la Calave-ra», que en hebreu es diu Gòlgota. Allà el crucifi-caren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig” (Jn 19,17-18).

LLUNA. La Mare de Déu i l’Església. Així com la lluna reflecteix la llum del sol, la Verge i l’Es-glésia reflecteixen la llum de Crist.

SOL. La divinitat. Ens porta a l’Antic Testa-ment: “En canvi, per a vosaltres que reverencieu el meu nom, brillarà el sol de la salvació, i els seus raigs us guariran” (Mal. 3,20). Això guarda semblança amb la visió cosmològica dels avant-passats que creia en la renovació o el naixement del sol. El pares agustinians predicaven a Crist com el Nou Sol que lliura del pecat i de la mort.


71


ESCALA. El Descendiment (Descendiment). Els Evangelis no citen ni l’escala ni les tenalles, però se suposa que eren dos estris necessaris per baixar el cos de Crist de la creu. “Hi havia un home bo i just que es deia Josep. Era membre del Sanedrí, però no havia donat suport a la seva decisió i actuació. Era natural d’Arimatea, una vila jueva, i esperava l’arribada del Regne de Déu. Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre tallat a la roca, on encara no havien posat mai ningú” (Ll 23,50-53). També Mc 15,46, Mt 27,59 i Jn 19,38-39.

SANTA FAÇ o DRAP DE LA VERÒNICA. Camí del Calvari (Jesús Natzarè o de la Verònica). La impressió de la cara de Crist al vel de la Verò-nica és de tradició medieval, no canònica, però acceptada en l’exercici del viacrucis, a la sisena estació. La suposada relíquia es conserva a Ma-noppello, Itàlia.

CANYA AMB ESPONJA. Beguda de fel i vina-gre. “Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’ha-via acomplert, perquè s’acabés de complir l’Es-criptura, va dir: –Tinc set. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Van fixar al capdamunt d’una tija d’hisop una esponja xopa d’aquell vinagre i la hi acostaren als llavis. Quan Jesús hagué pres el vi-nagre, va dir: –Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit” (Jn 19,28-30). També Mt 37,33-34. La profecia és: “Em tiren fel al men-jar; quan tinc set, em fan beure vinagre” (Salm 69,22).

GERRA. El rentat de mans (Ecce-Homo). “Pi-lat, veient que no en treia res i que més aviat co-mençava un avalot, es rentà les mans amb aigua davant la gent i els va dir: –Jo sóc innocent de la sang d’aquest home. Això és cosa vostra” (Mt 27,24).

RELLOTGE DE SORRA. Es limita a anunci-ar la imminent defunció de Crist i fer memòria de la fugacitat de la vida. Representa que la vida terrenal és efímera, expressió de l’inexorable pas del temps.

MARTELL. Crucifixió (Jesús és despullat). No s’especifica als Evangelis, però és de suposar que fou l’estri que ajudà a clavar els claus a mans i peus.

TENALLES. El Descendiment (Jesús és despu-llat). Els Evangelis no citen ni les tenalles ni l’es-cala, però se suposen dos estris necessaris per bai-xar de la creu el cos de Crist. “Hi havia un home bo i just que es deia Josep. […]. Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús. Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre” (Ll 23,50-53). Tam-bé Mc 15,46, Mt 27,59 i Jn, 19,38-39.

CALZE. L’Eucaristia i l’amargura (Sant So-par i Oració de Jesús a l’Hort). Es pot interpretar com l’avanç de la Passió: el Sant Sopar: “I, ha-vent sopat, féu igualment amb la copa, tot dient: –Aquesta copa és la nova aliança segellada amb la meva sang, vessada per vosaltres” (Ll 22,20). També Mt 26,26-28.

També simbolitza el calze de l’amargura, ofert a l’Hort de les Oliveres de Getsemaní: “Després

Viacrucis de la matinada del Divendres Sant pel carrer de la Guitarra.Foto: Juan Luis Nogués Sánchez

72

se separà d’ells cosa d’un tret de pedra, s’agenollà i pregava dient: –Pare, si ho vols aparta de mi aquesta copa. Però que no es faci la meva volun-tat, sinó la teva. Llavors se li va aparèixer un àn-gel del cel que el confortava. Ple d’angoixa, pre-gava més intensament, i la seva suor semblava com gotes de sang que caiguessin fins a terra” (Ll 22,41-44). També Mc 14,36 i Mt 26, 42.

LLENÇOL. El Descendiment i l’enterrament (Descendiment, Pietat, Retorn, Sant Enterrament i Sant Sepulcre). Vol representar el llençol que van utilitzar Josep d’Arimatea i Nicodem per fer des-cendir de la creu el cos exànime de Jesús. Diu la tradició que és el Sant Llençol que es guarda i ve-nera a Torí. “Va baixar-lo de la creu, l’embolcallà amb un llençol i el va dipositar en un sepulcre” (Ll 23,53). També Mc 15,46, Mt 27,59 i Jn 19,38-39.

FANAL DE LA CAPTURA. El Prendiment. “Judes, doncs, s’endugué la cohort de soldats ro-

mans i alguns guardes que els grans sacerdots i els fariseus li havien posat a disposició, i va arri-bar a l’hort. Venien amb llanternes i torxes, tots armats” (Jn 18,3).

ESPASA I ORELLA. El Prendiment (Presa de Jesús). Ho relaten els quatre evangelistes: “Lla-vors Simó Pere es va treure una espasa que por-tava i d’un cop tallà l’orella dreta al criat del gran sacerdot. Aquell criat es deia Malcus. Jesús di-gué a Pere: –Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat?” (Jn 18,10-11). També Ll 22,49-53, Mc 14,46-47 i Mt 26,51-52.

CANYA. El ceptre de rei (Ecce-Homo). “Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort. El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d’espi-nes que havien trenat, i a la mà dreta una canya. S’agenollaven davant d’ell i l’escarnien dient: –Salve, rei dels jueus! Li escopien, li prenien la canya i li pegaven al cap” (Mt 27,27,30).

LLANÇA. Transfixió de Jesús. “Quan arriba-ren a Jesús, es van adonar que ja no era mort i no li trencaren les cames, però un dels soldats li traspassà el costat amb una llança, i a l’instant en va sortir sang i aigua. El qui ho veié en dóna testimoni, i el seu testimoni és digne de fe. Ell mateix sap que diu la veritat, perquè també vos-altres cregueu. En efecte, tot això va succeir per-què s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: No li han de trencar cap os. I en un altre lloc l’Es-criptura diu: Miraran aquell que han traspassat” (Jn 19,33-37).



73


TÚNICA INCONSÚTIL Túnica teixida d’una sola peça (Vetlleu i Pregueu, Presa de Jesús, Ecce-Homo, Passió, Cirineu, Jesús és despullat). “Aca-bada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo” (Mt 27,31). “Llavors el van crucificar i es reparti-ren els seus vestits jugant-se’ls als daus, a veure què treia cadascú. Eren les nou del matí quan el crucificaren” (Mc 15,24-25).

CAPA. El mantell reial de porpra (Ecce-Ho-mo). “El van despullar, el cobriren amb una capa de color escarlata i li posaren al cap una corona d’espines que havien trenat, i a la mà dreta una canya. […] Acabada la burla, li tragueren la capa, li posaren els seus vestits i se l’endugueren per crucificar-lo” (Mt 27,28-31). “Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de por-pra. Pilat els diu: –Ecce-Homo (aquí teniu l’ho-me)” (Jn 19,5). També Mc 15,17-20.

GALL DE LA CASA DE CAIFÀS. La negació de sant Pere. “Llavors es posà a maleir i a jurar dient: –Jo no conec aquest home! A l’instant va cantar el gall. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs ne-gat tres vegades». I així que va ser fora va plorar amargament” (Mt 26,74-75). També Mc 14,72, Ll 22,60 i Jn 18,27.

COLUMNA. La flagel·lació (Flagel·lació). Pro-ducte de la tradició medieval, els Evangelis no esmenten la columna. Però com que no hi ha contradiccions és acceptada en molts exercicis pietosos. Es conserven dues peces de la suposada columna, una a l’església de Santa Pràxedes de Roma i l’altra a Jerusalem.

FLAGELLS o ASSOTS. La flagel·lació (Flagel-lació). “Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat” (Mc 15,15). “El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure” (Ll 23,16). També Jn 19,1.

DAUS. La sort dels daus (Jesús és despullat). “Després de crucificar-lo, es repartiren els seus vestits jugant-se’ls als daus. I s’estaven asseguts allà custodiant-lo” (Mt 27,35-36). També Mc 15,24-25 i Ll 23,34. La profecia és del Salm 21,19: “Es reparteixen entre ells els meus vestits, es ju-guen als daus la meva roba”.

MÀ OBERTA. La burla, Jesús és ultratjat. “Així que Jesús hagué parlat [davant Annàs], un dels guardes que eren allà li va pegar una bufeta-da dient: –¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot? Jesús li respongué: –Si he parlat

malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?” (Jn 18,22-23). “Mentres-tant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven. Van tapar-li la cara i li preguntaven: –Fes de profeta! Endevina qui t’ha pegat! I pro-ferien contra ell moltes altres injúries” (Ll 22,63-65). També Mc 14,65.

CORDA. El Prendiment i Jesús és presentat davant Pilat (Presa de Jesús i Cristo del Buen Amor). “Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I des-prés de fer lligar Jesús, se’l van endur i l’entre-garen a Pilat” (Mc 15,1). En moltes representa-cions artístiques de la Passió, Jesús porta una corda lligada al coll.

TRENTA SICLES DE PLATA. La traïció de Judes (Presa de Jesús). Aquí representada per una bossa: “Ell va llençar les monedes al santu-ari i sortí. Se’n va anar i es va penjar. Els grans sacerdots recolliren les monedes tot dient-se: –No és permès de tirar-les al tresor del temple, perquè son preu de sang. Llavors van prendre l’acord de comprar amb aquells diners el Camp del Terrisser per sepultar-hi els forasters. Per això, fins al dia d’avui aquell camp s’anomena Camp de Sang. Així es va complir allò que havia anunciat el profeta Jeremies: Prengueren les tren-ta monedes, al preu d’aquell que alguns israelites havien avaluat, i les donaren a canvi del Camp del Terrisser, tal com m’havia ordenat el Senyor” (Mt 27,5-10).


ICONOGRAFIA DE LA CREU DELS PENITENTS

ECCE HOMOGermandat del Sant Ecce-HomoFoto: Marc Vidal Ribes

75


Algunes confraries desaparegudes participants en la configuració de la processó del Sant Enterrament de TarragonaJordi Bertranfilòleg i gestor cultural

La processó del Sant Enterrament de Tarra-gona fou creada l’any 1550 per la Confraria de la Sang. Cinc anys abans, el mateix de la fundació d’aquesta entitat, el 13 de desembre de 1545, di-ada de Santa Llúcia, es declarava obert el con-cili de Trento, ciutat lliure italiana regida per un príncep bisbe. El papa Pau III l’havia convocat el 1542 com a resposta a la Reforma protestant, però aquest concili ecumènic havia topat amb nom-broses dificultats per ser dut a terme. Els prínceps protestants alemanys hi estaven en contra i els reis Enric VIII d’Anglaterra i, especialment, Fran-cesc I de França hi van posar molts impediments. Aquest clima hostil generaria també moltes inter-rupcions. El comandarien fins a tres papes dife-rents: l’esmentat Pau III, Juli III i Pius IV. Seria clausurat el 4 de desembre de 1563.

El concili de Trento esdevingué la plataforma de suport ideològic sobre la qual se sustentà la Con-trareforma catòlica. Als territoris hispànics l’Es-glésia fou molt receptiva als preceptes que ema-

naven de Trento. En aquest sentit, el concili de la Tarraconense a Barcelona del 1564 n’és la versió autòctona. Mereix especial atenció l’atac que féu a tot allò que restés solemnitat al culte en l’interi-or dels temples, fet que tingué una doble conse-qüència. D’una banda, es foragitaren a l’exterior les manifestacions de la teatralitat medieval. De l’altra, en el nou escenari urbà, molt treballat en altres cicles festius com el del Corpus Christi i el de les festes patronals, aquestes pràctiques agafa-ren molta empenta.

A partir d’aquest moment, les processons peni-tencials foren els models reglamentats per man-tenir les disciplines preexistents, sobretot la de l’autoflagel·lació, intentada regular amb els vi-acrucis des del segle xiv. Les confraries seran el marc estructurat per integrar els penitents i dei-xuplinants. Les negacions de certs cultes per part dels protestants afavoriren que les confraries ca-tòliques tinguessin un paper fonamental amb els eixos de la Sang de Jesucrist i de la Mare de Déu.


76

En aquests moments, en la configuració de la processó tarragonina, que aleshores i fins al 1858 sortia al vespre de Dijous Sant, no solament hi in-tervingué la confraria de la Sang, formada a l’en-torn del gremi d’esparters i d’espardenyers. Altres corporacions hi tingueren un pes específic, com bé denota la pervivència actual del gremi de mare-jants i del gremi de pagesos, hereus, d’una banda, dels pescadors, mariners “e Patrons de Galeres, Galeotes, Llenys, Naus e altres navilis”, i de l’altra, dels hortolans. Aquests dos ja havien participat en la primera gran cerimònia festiva de què tenim notícia a la nostra ciutat: l’entrada de la relíquia del braç de Santa Tecla, patrona de Tarragona, l’any 1321.1

Avui ens ocuparem dels altres gremis, la pre-sència passionística dels quals recollí Joan Salvat i Bové, i dels quals aportem altres dades històri-ques en relació amb la seva trajectòria com a en-titats. Cap dels quatre gremis de què parlarem no havien desfilat en aquell primer acte ciutadà del 1321. Això no obstant, l’antiguitat de tres d’ells és molt notable, perquè en localitzem notícies a finals del mateix segle xiv. Un quart és molt pos-terior, ja que no el trobem fins al xviii. En tots els casos es tracta de referències de participació en cerimonials ciutadans no passionístics, especial-ment les festivitats del cicle del Corpus Christi i de Santa Tecla, així com les entrades espectacu-laritzades d’arquebisbes i monarques, solemnitza-des amb la sortida del seguici popular de carrer. Per tant, la realització d’aquests rituals testimonia una organització suficient per participar en acti-vitats desenvolupades en les places i els carrers.

1. Podeu llegir l’explicació completa de la cerimònia a: Vilar, Jaime. Glorioso triunfo de la esclarecida Virgen... e invicta protomartyr Santa Tecla. Tarragona: A. Puigru-bí y Canals, 1693.

Els fadrins menestrals

Comencem pel gremi més modern dels quatre que analitzem. Es tracta dels fadrins menestrals lligats a la confraria de la Santíssima Trinitat. De fet, tot i que aquest dogma havia estat establert el 1334 pel papa Joan XXII, no fou fins al segle xvi que es ratificà com a festa. La confraria participa en la processó del Sant Enterrament el 1751 amb “lo Sant Misteri del Azotament”, propietat dels frares mercedaris; l’any següent acompanya el de l’Ecce-Homo, dipositat a l’església de la Sang; el 1756 el pas de la Soledat; o el 1819 el de Jesús Natzarè.2 Té la seu de la confraria al santuari de Nostra Senyora del Miracle, temple també molt vinculat a La Sang.

Localitzem aquesta entitat per primer cop l’any 1706 en l’entrada del rei Carles III. Tot i això, po-dria derivar d’una corporació anterior de joves sastres localitzada des del 1604. Si més no, el 1706 i des del 1729 fins al 1804, poc abans de la Guerra del Francès, coneixem amb quins elements con-corria a les festes del cicle del Corpus i de Santa Tecla, així com a les entrades dels arquebisbes i reis. El primer any es tractava, puntualment, del ball de valencians, precedent casteller,3 i, ja en el període més ampli, de la representació hagiogrà-fica del ball de Santa Fe, ball parlat de carrer tam-bé escenificat a Sitges amb escarnis, turments i

2. Salvat, Joan. Tesoro Bibliográfico de la “Confraria i Congregació de la Sanch de Jesuchrist” -Tarragona - Si-glos xvi-xix. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1987.

3. Hem tingut l’oportunitat d’escriure sobre el ball de valencians a: Bertran, Jordi. “Els castells a Catalunya: de préstec cultural a patrimoni humà del segle XXI”. A: D.A. Castells i castellers. Una voluntat col·lectiva. Barce-lona: Lunwerg, 2011, p. 12-45.

Jesucrist, els apòstols i l’arcàngel Sant Miquel fotografiats al convent de Santa Anna a Oñati, Guipúscoa, l’any 1957. Foto: Andrés Alarzón / Ayuntamiento de Oñati

Corporació dels Profetes de Baena (Còrdova).Foto: Carmelo Ruiz

77


decapitació.4 És una versió del Flos sanctorum en la qual la santa es nega a acceptar els amors d’un poderós prefecte romà d’Hispània, Publi Dacià, i, per això, pateix martiri. No se n’ha localitzat el text. El tarragoní és el primer ball hagiogràfic que coneixem a la nostra ciutat.

Els teixidors de lli

El gremi dels teixidors de lli comptava amb la confraria de Sant Miquel. El 1754 acompanyava el misteri de l’Oració de l’Hort, conegut com el Sant

4. Amades, Joan. Costumari català, iv. Barcelona: Salvat Editores/Edicions 62, 1983. 2a ed, p. 909-910; Bertran, Jordi. Santa Tecla. Les Festes de Santa Tecla: identitats tarragonines. Tarragona: Arola (Post Festum, 1), 2004.

Misteri dels Teixidors. La documentació compila-da sobre aquesta entitat permet documentar-la des de les festes de Santa Tecla del 1387, és a dir, amb molta anterioritat a la sortida de la processó del Sant Enterrament.5 Continuà activa fins a la Guerra del Francès, que esclatà el 1808, és a dir, més de quatre centúries. Si més no des del 1514 sabem amb quin element festiu assistia a les festes del Corpus i de Santa Tecla, així com a les entra-des dels monarques i arquebisbes. Es tractava de la representació de l’arcàngel sant Miquel lluitant contra els diables.6 Celebrava la seva festa gremial el 28 de setembre i tenia la seu a l’església de Sant Miquel del Pla, des del 1600.

Els corders

Els corders i soguers tenien com a advocació patronal la de Santa Llúcia. El 1698 demanaren als cònsols de la ciutat –“patrons i protectors de dita Confraria”– poder incorporar-se al Sant En-terrament traient “lo Sant Misteri del Porta Creu”, preexistent i conservat a l’església de Santa Clara, en la confluència de la Rambla Vella i l’actual pas-seig de les Palmeres.

Els corders també consten per primer cop en el seguici de Santa Tecla del 1387. S’ubicaven al

5. Actes municipals. 1386-1387/ 1387-1388. Tarragona: Ajuntament (Documents de l’AHMT, 6), 1987, p. 181-182.

6. Podeu llegir la història i les característiques d’aquest element festiu a: Bertran, Jordi [et al.]. El Ball de Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya. Tar-ragona: El Mèdol, 1993.

Grup de persones amb atributs de la Passió. Inicis del segle xx. Foto: Arxiu Quim Mas Carceller

Corpus de València. Jacob i els dotze fills, amb indumentària blanca, darrera dels portadors del raïm de la terra promesa, i darrera de Noè. Foto: Ceremonia y rúbrica de la Iglesia española.

ALGUNES CONFRARIES DESAPAREGUDES PARTICIPANTS EN LA CONFIGURACIó DE LA PROCESSó DEL SANT ENTERRAMENT DE TARRAGONA

JESÚS NATZARÈReial Germandat de Jesús NatzarèFoto: Carme Ribes Moreno

79


carrer de la Corderia, denominat així si més no des del 1409 i disposat a l’actual carrer de l’Enra-jolat. També s’estenien per la baixada de la Mise-ricòrdia. Aquesta confraria, com la dels teixidors, també es mantingué activa fins a la Guerra del Francès. Desfilava en els seguicis patronals, del Corpus i cerimonials amb el ball dels cossis, tam-bé anomenat dels cossis o prims, almenys des del 1514. Des del 1568 fins al 1682 mantingueren un plet amb els espardenyers de La Sang sobre a qui pertocava la confecció exclusiva d’espardenyes. Celebrava la festa gremial el 13 de desembre.

Els sastres

El gremi dels sastres, “calçaters” i passamaners tenia com a patrons “Nostra Senyora i lo Arcàngel Sant Gabriel”, als quals dedicava la festa patro-nal el 24 de març. El 1713 s’hauria incorporat a la processó del Sant Enterrament amb el misteri en què Jesús és despullat de les seves vestidures abans de la crucifixió. Els sastres formaren part del seguici popular des de l’any 1383, quan féu l’entrada a la ciutat la reina Sibil·la de Fortià.7 El 1514 duen “unes robes morades a la francesa rastrants per terra ab cadenes de or ab gipons de vellut”.8 Comparat el detall de les cadenes d’or amb descripcions posteriors, permetrà identificar aquest element festiu com el Joc de la Fe amb els Dotze Reis, nomenclatura que ja apareix el 1577.9 El 1604 aquesta escenificació de carrer va “ab sa cobla sonant y ballant al so de Ausias Marc”. L’excel·lent poeta valencià potser era autor de la lletra d’alguna composició.10

El 1617 la descripció de l’entrada pública de l’arquebisbe Joan de Montcada brinda una altra interessant descripció de la confraria dels sastres amb el “Joc de dotze reis”:

devant de ells anaven tres minyons vestits com a dones, lo hu dels quals anava vestit de blanch ab un standart de tafata blanch en la ma squerra y en la altra ma una figura de Nostra Sª. de bulto

7. Morera, Emili. Tarragona cristiana, ii. Tarragona: Diputación Provincial (Instituto de Estudios Tarraco-nenses Ramon Berenguer IV, Sección de Arqueología e Historia, 3), 1954, p. 919-920.

8. AHT. Doc. en paper. Cartes i documents. Carpeta núm. 20. 1449-1668, núm. 1912.

9. AHT. Economia i hisenda municipal, núm. 42, f. 35-38.

10. AHT. Llibre del Consolat. 1604-1605, f. 45.

y aquest representava la fe y a cada costat anaven los altres minyons vestits de altres colors lo hu res-presentava la discordia y laltra la furia y anaven dits reys tan ben vestits y arreats dè cedas y broca-dellos y cadenas de or y pedreria portant junt de ells confrares amb vergues per sa Custodia.11

Són especialment importants la constatació de la pràctica del teatre religiós d’arrel medieval en què els personatges femenins també són interpre-tats per homes, així com l’existència d’una guàrdia de la pròpia confraria, armada de vergues o vares, per protegir els tresors de la indumentària.

El 1634, en una nova sortida, sabem enca-ra amb més precisió el vestuari dels dotze reis: “sedas y brocadellos, cadenas de or y pedreria y joells ab sos cetros en la ma y coronas en lo cap molt ricas cada qual de la millor manera se pogue adornar”.12 Un “torneo poético” del 1695 permet comprovar que els reis segueixen sent dotze, que van precedits de la Fe i que surten dos pecats ca-pitals, etiqueta coincident amb la discòrdia i la fú-ria esmentades el 1617.13 Com en el cas dels teixi-dors i dels corders, la confraria dels sastres també es perpetuà fins a principis del xix i l’esclat de la Guerra del Francès.

Els elements d’aquesta representació tarragoni-na eren comuns a altres ciutats. En la processó del Corpus de València, que conserva una nòmina im-pressionant de personatges bíblics, encara desfila el grup de Jacob i els dotze fills. També ho fa en la processó del Corpus de Morella, celebració docu-mentada des del 1358 a la comarca dels Ports, i en les seves Festes Sexennals dedicades a la Mare de Déu de Vallivana. Tot i que actualment surt amb menys regularitat, la vila d’Algemesí també el do-cumenta en la Festa de la Mare de Déu de la Salut, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Es tracta de figures hieràtiques que, amb la indumentària i els atributs correspo-nents a les mans, intentaven i intenten explicar diferents episodis bíblics a la ciutadania.

Els dotze fills de Jacob conservats a València i Morella són els dotze reis documentats a Tarra-gona. Rubèn, Simeó, Leví, Judà, Issacar, Zabuló, Dan, Neftalí, Gad, Aser, Josep i Benjamí emigra-ren amb el seu pare cap a Egipte, on els hebreus es

11. AHT. Llibre del Consolat. 1616-1617, f. 72.

12. AHT. Llibre del Consolat. 1634-1635, f. 25-26.

13. Milà, Manuel. Obras completas, vi. Barcelona: Li-brería de Álvaro Verdaguer, 1895, p. 278-279.


80

multiplicaren i s’agruparen formant tribus segons l’avantpassat comú. D’aquí ve que els dotze reis representin les dotze tribus d’Israel. A València i Algemesí, a diferència de Tarragona, només han vestit de color blanc. De fet, són coneguts popu-larment com “els Blancs”. Segons sembla, s’inspi-raren en les mostres iconogràfiques realitzades en escaiola als laterals de l’església dels Sants Joans, a la capital valenciana.

El personatge de la Fe apareix en el cicle de la Setmana Santa. La raó que la vincula amb els dot-ze reis de les tribus d’Israel rau en el fet que el seu pare, Jacob, per la fe va prometre futures bene-diccions als seus fills, encara que no tenia mitjans tangibles per garantir-les. No es tractava de l’he-

rència material que els podia llegar, sinó del que, per mitjà de l’Esperit Sant, veia en el futur, més enllà de la pròpia vida. Jacob havia entès que era hereu de les promeses de Déu a Abraham, el pri-mer patriarca i “pare d’Israel”,14 i visualitzava els temps en què el poble de Déu seria molt nombrós.

A través dels dotze reis de les tribus d’Israel es presenta la Fe com la connexió del que és tempo-ral i visible amb el que és etern i invisible. Posse-eix una projecció que s’estén molt més enllà del pas fugaç d’un individu per la terra. Encara segles després de la mort d’una persona, el llegat de la seva fe pot continuar beneint multituds.

Probablement una de les presències més histò-riques i conegudes d’aquest personatge sigui la de l’Hermandad de Montserrat de la ciutat de Sevi-lla.15 Fundada l’any 1601 pels comerciants cata-lans amb seu a la capital andalusa, el personatge de la Fe es va reincorporar a la processó el Diven-dres Sant del 1865, encarnada per una nena de tretze anys. Al costat de la Verònica, eren les dues úniques dones que van poder sortir en la Setmana Santa sevillana.

Va dur un “lujoso traje de tisú salpicado de oro fino, manto de encaje guarnecido de oro con la cruz y el cáliz dorado”. La tela de seda entreteixida amb fils d’or que passaven des de la cara al revés actualment ha esdevingut un vestit tot blanc, com la Fe tarragonina, mentre duu una creu daurada i un calze a les mans, i una bena sobre els ulls.

La seva incorporació s’entén dins el context de la reorganització de la germandat a partir del 1851, època en què el Romanticisme com a movi-ment cultural i polític estava en la màxima esplen-

14. D.A. Diccionario bíblico manual. Barcelona: Cla-ret, 1975 (3a ed.), p. 13.

15. Una bona aproximació a la Setmana Santa de Se-villa pot realitzar-se a través dels següents treballs:

Burgos, Antonio. Folklore de las cofradías de Sevilla. Sevilla: Universidad de Sevilla (Bolsillo, 6), 1988 (4a ed.).

Colón, Carlos. Semana Santa de Sevilla. Madrid: El País-Aguilar, 1992.

Gómez, Manuel J.; Jiménez, Jorge. Semana Santa. Fiesta Mayor de Sevilla. Sevilla: Alfar, 1990.

González de León, Félix. Historia crítica y descriptiva de las cofradías de penitencia, sangre y luz, fundadas en la ciudad de Sevilla. Sevilla: Imprenta y librería de D. Antonio Álvarez, 1852.

Luengo, Jesús. Compendio de las cofradías de Sevilla (que procesionan a la Catedral). Sevilla: Espuela de Pla-ta (Cruz de Guía, 10), 2007.

Moreno, Isidoro. La Semana Santa de Sevilla. Con-formación, mixtificación y significaciones. Sevilla: Uni-versidad de Sevilla / Ayuntamiento de Sevilla (Bolsillo, 125), 1992 (3a ed.).

El personatge de la Fe, encara acompanyada d’altres figures, en una imatge històrica de la Setmana Santa de Sevilla. Foto: Círculo de Pasión - Verónica y Fe Hermandad de Montserrat / Julio Dominguez Arjona.

Jacob i els dotze fills, imatge actual a la processó del Corpus de València. Foto: Amics del Corpus de València

81


dor a Sevilla. La recuperació de la tradició i l’amor per l’al·legoria foren claus en la reintroducció del personatge.

A Sevilla aquests personatges bíblics eren an-teriors. En el seguici penitencial de l’Hermandad del Santo Entierro del 1693 hi figuren pagaments per als vestits al·legòrics, sense especificar quines figures eren exactament. La seva composició va variar paral·lelament als avatars històrics de la mateixa germandat. Generalment l’integraven els personatges dels reis David i Salomó, els profetes, les sibil·les, la representació al·legòrica de la Fe, la Verònica, els cors d’àngels, els quatre evange-listes, els doctors de l’Església, sants diversos… El 1965, dins la línia programàtica del Concili Vaticà II, van ser considerats poc apropiats i rebutjats.

Actualment el personatge de la Fe també des-fila a la Setmana Santa marinera als barris del Grau, el Cabanyal i el Canyamelar de la ciutat de València, així com en altres localitats andaluses com Alcalá de Guadaira i Alcalá del Río –tam-bé a Sevilla–, Moriles i en l’excepcional Setma-na Santa de Puente Genil (Còrdova), en la qual els personatges al·legòrics, amb unes caracterís-tiques màscares denominades rostrillos, sovint coronades amb diademes amb la inscripció del nom de la figura, són els veritables protagonistes. El Divendres Sant del 1875 hi consten set figures que, vestides amb propietat i guarnides amb els atributs corresponents, representen la Fe, l’Es-perança i la Caritat, com a virtuts teologals, i la Prudència, la Justícia, la Fortalesa i la Tempran-ça, com a virtuts cardinals.

Precisament des del 1875 desfilen juntament amb la Sibil·la de Cumas, que obre aquesta cor-poració i que és l’única supervivent de les dotze figures que s’anomenen per primera vegada en les

actes de la Cofradía de Nuestro Padre Jesús Na-zareno del 1663. S’hi diu que van gastar 48 rals per a “doce rostros y cabelleras para las sibilas”. Pertanyen a la mateixa època que les figures dels Evangelistes (1661), els Apòstols (1662) i “los Ata-os”, és a dir, el bon lladre Dimas i el mal lladre Gestas, conduïts pels saions (1662). El 1875 la nova corporació de les Virtuts, “Como entonces salían muchas Sibilas, esta Corporación escogió la de Cumas, fundiéndose la misma en Las Virtu-des Cardinales y Sibila de Cumas”. 16

Com veiem, bona part de les notícies dels per-sonatges bíblics del cicle de la Setmana Santa andalusa –Puente Genil o Sevilla– són coetànies a les del Joc de la Fe i dels Dotze Reis de Tarrago-na. A la nostra ciutat, una prohibició arquebisbal del 1858 deixa testimoni de la preexistència dels personatges bíblics dins la Setmana Santa. Tot i la disposició contrària, continuaran sortint si més no fins a l’any 1872.

A Tarragona, en la processó del Sant Enterra-ment, més enllà del grup dels armats, que també són personatges d’aquest tipus, coneixem l’exis-tència dels dotze apòstols amb palmes, junt amb el pas de l’Ecce-Homo (1863), sense pas (1872) o amb la figura de Jesús completant tretze perso-natges (1867 i 1868); els summes sacerdots jueus Annàs i Caifàs, i els fariseus Abdaró i Benjamí, junt amb el pas del Natzarè (1863), o amb el de l’Ecce-Homo (1867-1868-1870-1872); les Tres Ma-ries (1868); junt amb el Sant Crist de la Sang, Jo-sep d’Arimatea i Nicodem (1863), acompanyats de l’evangelista Joan (1867-1868) o bé de Dimas

16. http://virtudescardinalesysibiladecumas.blogspot. com.es/p/figuras-biblicas.html [en línia].

L’apòstol sant Pere a la Setmana Santa de Puente Genil, Còrdova, 2008. Foto: J. Bertran

Saió i Jesucrist de la Corporación de los Judíos de Azote y Defensores de Jesús de Puente Genil, Còrdova, 2008, coneguts com ‘Los Jetones’. Foto: J. Bertran


82

el bon lladre i Gestas el mal lladre (1872); acom-panyant el misteri del Sant Sepulcre, Pilat, un centurió i els soldats armats (1865-1866-1867-1868-1872); vint figurants integrant el poble de Jerusalem amb branques de llorer i d’olivera (1867); amb el pas de l’Oració a l’Hort, la repre-sentació de la traïció de Judes (1867 i 1870), la de la presa de Jesús (1867-1868) i l’esment als apòs-tols sant Pere, sant Joan i Judes Iscariot (1872); vuit saions amb el pas dels Assots (1870 i 1872); el tetrarca de Galilea –Herodes–, el procurador romà de Judea –Pilat– i “su escudero con los es-cribas y fariseos y la representación de los per-sonajes que figuraron en la muerte del Hombre-Dios” (1870).17

Per tant, una nòmina completa dels personat-ges vuitcentistes permetria establir deu grups. Si més no sis d’ells acompanyarien misteris. L’ordre en la processó seria:

L’entrada de Jerusalem amb dues corporacions de personatges:

El poble amb rams de llorer representada per una vintena de figurants, sense pas.

Jesús i els dotze apòstols amb palmes.La representació de la traïció de Judes i la de la

presa de Jesús, amb la inclusió dels apòstols sant Pere, sant Joan i Judes Iscariot, junt amb el pas de Jesús a l’Hort.

Els saions, en nombre de vuit, junt amb el pas dels Assots.

Els summes sacerdots jueus Annàs i Caifàs, en representació del Sanedrí, junt amb els fariseus Abdaró i Benjamí, entre el pas de l’Ecce-Homo i el del Natzarè.

El tetrarca de Galilea Herodes, citat només a l’Evangeli de Lluc, 23,8-11. Pilat li hauria enviat Jesús després de la condemna religiosa del Sane-drí. Podria haver sortit sense pas o integrar-se en la corporació anterior o en la darrera.

Les tres Maries. No consta que acompanyin cap pas concret.

17. El primer treball ampli sobre aquests personat-ges bíblics al Sant Enterrament és el de Salvat, op. cit., p. 156-157. Posteriorment, va afegir noves dades d’hemeroteca Callao, Manuel. “Personatges bíblics que acompanyaven la processó del Divendres Sant durant el segle XIX”. A: D.A. Reial Germandat de Jesús Natza-rè. Tarragona, 1994, p. 87-91. Intents de restauració es poden llegir a Queralt, Josep. “Personatges bíblics a la Processó del Divendres Sant”. A: D.A. Reial Germandat de Jesús Natzarè. Tarragona, 2002, p. 73-74. Finalment, convé seguir el contrast que en fa [en línia] Pallejà, Daniel: http://setmanasantatgn-historia.blogspot.com.es/p/segle-xix.html.

L’evangelista Joan, Josep d’Arimatea i Nicodem, Dimas el bon lladre i Gestas el mal lladre, amb el Sant Crist de la Sang.

Pilat, un centurió i els soldats romans, amb el misteri del Sant Sepulcre.

Aquests personatges bíblics són de llarga tradi-ció en els seguicis processionals del cicle del Cor-pus i de les festes patronals no sols a Tarragona sinó també en altres localitats dels territoris his-tòrics catalans. Es documenten a Barcelona cap al 1380, a Tarragona i a València des del 1385, i a Ciutat de Mallorca des del 1393. En el cas de Tarragona, com si d’una Bíblia vivent es tractés, tenim coneixement dels grups d’Adam i Eva, Jesús i la corporació dels apòstols, la corporació dels àngels, la corporació dels profetes i la corporació de les verges.18

El 1556 perviu la corporació dels apòstols en la processó de la Mare de Déu Assumpta que re-corria els carrers de la ciutat.19 El 1564 Tarragona és el primer lloc de l’orbe catòlic on és reconegut i acceptat el concili de Trento. Una prohibició dictada per Fernando de Loaces, arquebisbe de Tarragona entre 1560 i 1567, evidencia el mante-niment d’aquestes corporacions en les processons i l’afany regulador de la institució eclesiàstica. El concili provincial presidit per ell esmenta “reyes, profetas u otros personajes” com a elements a prohibir.20 Com hem comprovat documentalment,

18. Podeu trobar una síntesi de l’evolució drama-túrgica del cicle del Corpus a Bertran, J. “El cicle del Corpus i de Santa Tecla de Tarragona en el context dels Països Catalans”. A: D.A. Tarragona: espai festiu, espai teatral. De la plaça del Corral al teatre all’italiana. Valls: Cossetània (Antines, 16), 2009, p. 51-75.

19. Arxiu Catedral Tarragona. Actas capitulares, 14/8/1556, f. 98. Tomás, Andrés. El culto y la liturgia en la catedral de Tarragona (1300-1700). Tarragona: Dipu-tación Provincial (Instituto de Estudios Tarraconenses Ramon Berenguer IV, 37), 1963, p. 132-133.

20. Tomás, op. cit., p. 132.

Tres Marías de San Vicente de la Sonsierra (La Rioja)

83


degué ser poc efectiva, ja que el Joc dels Reis la superaria fins a principis del segle xix pel Corpus, Santa Tecla i les entrades espectacularitzades. Al Processionarium del 1568 hi consten els apòstols cantant el salm In exitu Israel per la processó de l’Assumpta, que sortia de la Catedral.21

Localitats com les esmentades de València pel Corpus i també en la seva Setmana Santa ma-rinera, Morella pel Corpus, o Puente Genil per aquesta setmana de la lluna de nissan, són altres bons exemples de pervivències d’algunes de les corporacions medievals tarragonines. La dels apòstols és la que s’ha estès en un àmbit geogrà-fic més ampli. Així, té altres notables mostres al Corpus d’Oñati, a Euskadi, o Laguna de Negri-llos, a Lleó; a les processons del Divendres de Do-lors de Besalú i de Mieres, a la Garrotxa catalana; o a la Setmana Santa d’Alcaudete (Jaén), Baena, Cabra, Iznájar, Moriles i Zuheros (Còrdova), Fri-giliana (Màlaga), Herrera (Sevilla), Hondarribia (Euskadi) o Osca (Aragó).

Pel que fa a la resta de corporacions medievals documentades a Tarragona, Adam i Eva són clara-ment identificats al pervivent Corpus de València i a Puente Genil; la dels àngels és molt caracte-rística al de Morella. La corporació dels profetes continua desfilant per exemple a Herrera (Sevi-

21. Processionarium secundum laudabilem Almae Hispaniarum metropolis Ecclesiae Tarraconensis con-suetudinem. Barcelona: Apud Claudium Bornat, 1568, f. 282v. Tomás, op. cit., p. 132.

lla), Baena, Moriles o Puente Genil (Còrdova), o al Corpus de València, dividida en els majors i els menors, al de Morella i, amb menys regularitat, a Algemesí.

Amb relació a les corporacions tarragonines compilades només en el segle xix, també trobem paral·lelismes amb altres poblacions. Dimas el bon lladre i Gestas el mal lladre encara acompa-nyen el Sant Crist de la Sang de la veïna ciutat de Reus cada Divendres Sant, mentre surten amb els saions a Puente Genil. En aquesta mateixa locali-tat cordovesa, amb documentació des del 1883, hi desfila un altre grup de sis saions flagel·lant Jesús amb la creu al coll. Paral·lelament, la corporació de La Judea integra amb anterioritat al 1800 les autoritats d’Annàs, Caifàs, Herodes i Pilat. També són documentats Josep d’Arimatea –des del 1933– i Nicodem, ambdós integrats dins la corporació dels Defensores de Jesús. El grup de les Tres Mari-es, només recollit un cop a Tarragona, forma part de moltes processons al llarg de la geografia es-tatal, l’anàlisi de les quals superaria àmpliament l’àmbit d’anàlisi d’aquest article.

A Tarragona els personatges bíblics d’origen me-dieval queden documentats en el Corpus i Santa Tecla dels segles xiv i xv, i es perpetuen des del xvi fins al xix en les mateixes festivitats amb el Joc dels Reis i en la celebració de l’Assumpta amb la corpo-ració de Jesús i els apòstols. La seva participació en el Sant Enterrament del xix té, doncs, uns ante-cedents a la mateixa ciutat de llarg bagatge.

SANT SEPULCRE. Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre. Foto: Francesc Virgili Novel


L’ORACIÓ DE JESÚS A L’HORTAssociació La SalleFotos: Pere Amenós Basora

85


El pas de l’Oració de Jesús a l’Hort de l’any 1911 i el seu autorFrancesc Gómez Masdéu

A Tarragona, el misteri de l’Oració de Jesús a l’Hort està lligat de fa més d’un segle al Col·legi La Salle. L’any 1906, quan Francesc Vidal i Barraquer era vicari general de la Arxidiòcesi, fa venir des de Cambrils els Germans de les Escoles Cristianes, amb la missió de regentar les escoles nocturnes de la ciutat. L’any següent, la Congregació de la Sang oferia a aquesta comunitat la possibilitat d’assistir a la processó del Sant Enterrament acompanyant el pas de l’Oració de Jesús a l’Hort. Aquesta pro-posició fou acceptada i aquell primer any hi van participar 27 alumnes del col·legi.

Així podria resumir-se l’origen de la llarga rela-ció dels lasal·lians amb aquest episodi de la Passió. Relació que en definitiva va motivar la construcció del pas que ens ocupa. Però cal fer primerament un parèntesi per ressenyar que fins aquell mo-ment el pas de l’Oració havia estat probablement un dels misteris de la processó de Tarragona amb una participació més escassa i irregular: sembla que podria haver participat en les processons del segle xviii, ja que apareix en un antic gravat del 1754 com el pas de la Confraria de Sant Miquel Arcàngel de Mestres Teixidors.1

1. Salvat y Bové, Juan. Tesoro bibliográfico de la “Con-fraria i Congregació de la Sanch de Jesuchrist”. Excma. Diputació de Tarragona, 1987.

Tret d’aquesta minsa informació, no hi ha més referències fins ben entrat el segle xix, on consta que participa a la processó durant un breu perío-de de cinc anys, del 1864 al 1868 –tenint en comp-te que el 1865 hi va haver suspensió per pluja–, i també el 1872, sempre acompanyat d’alumnes de diferents col·legis. La forta convulsió social i polí-tica de l’època, que diverses vegades obliga fins i tot a suspendre la processó, possibilita que el pas de l’Oració de Jesús a l’Hort no torni a figurar en cap de les processons que se celebraran en aquell segle, si bé alguns anys es fan gestions infructu-oses per aconseguir la seva tornada, com el 1889 o el 1896. No serà fins al segle xx, concretament l’any 1901, que de manera excepcional tornarà a sortir el misteri a compte de la Congregació de la Sang.

Segle xx: interès per millorar la processó

A principis del segle xx es produeix un ampli moviment de consolidació i millora de la Setma-na Santa tarragonina, que es prolongarà fins als primers anys de la República. Durant la primera dècada es creen noves entitats que es faran càrrec de misteris que no tenien acompanyament defi-nit, com els Natzarens (1903) o els Aspirants de la Sang (1904). També es van millorant els passos, el

86

1907 s’afegeixen les tres Maries al pas del Natzarè, i el 1910 Sant Joan i la Magdalena al de la Pietat, i altres elements processionals; i, sobretot, creix l’interès per incrementar el nivell i realitzar una promoció exterior dels atractius d’aquestes festes, i apareixen a la premsa escrits d’opinió i debat.

És en aquesta línia que caldria situar la parti-cipació del pas de l’Oració l’any 1901, i sobretot l’oferiment que l’any 1907 fa La Sang als Ger-mans de les Escoles Cristianes. Però abans d’ai-xò, a mitjans de febrer d’aquest any, es parla del fet que un grup de joves intenta la formació d’una associació per fer-se càrrec del pas de l’Oració, que efectivament s’està muntant i que La Sang té interès a fer sortir per les raons indicades. Una setmana més tard, sembla que l’associació de joves –suposem que es tracta de la mateixa– ha rebut la negativa de la congregació i, sense re-nunciar a la participació, ara vol fer-ho amb un altre pas diferent que seria nou a Tarragona: el de la Llançada.2 Segons Salvat i Bové, aquesta nova entitat s’havia originat a partir d’una important escissió dels Aspirants de la Sang, i van arribar a participar a la processó sense misteri, perquè finalment no va fer-se. En tot cas, la participació devia ser molt breu, perquè no se’n troba cap més referència.3

Finalment, el dia 27 de març del 1907 s’anuncia a la premsa que els alumnes del Col·legi del Sagrat Cor dels Germans de les Escoles Cristianes seran els qui acompanyaran el pas de l’Oració, la qual cosa significarà la seva incorporació definitiva, ja que a partir d’aquest moment es faran càrrec

2. Diario de Tarragona: 17, 21 i 24 febrer 1907.

3. Testimoni del mateix Salvat i Bové, que va viure els fets en persona quan era aspirant de la Sang. Dins Tesoro bibliográfico…

de la seva custòdia fins a l’actualitat. El grup es-cultòric que reben aquell any podria qualificar-se, amb benevolència, de precari, i no seria estrany pensar que s’hagués pogut improvisar l’any 1901, amb presses, després de molts anys sense sortir. Consistia en una imatge de sant Magí, coberta amb una llarga túnica que simulava la posició de genolls, i penjant d’una olivera un àngel de peti-tes dimensions. De muntar aquesta composició se n’encarregava un fuster que tenia el taller al carrer Cavallers, d’on el recollien els armats.4

4. Diario de Tarragona: 27 i 28 març 1907. La Cruz: 14 abril 1927.

Factura del taller Argullol.Foto: Arxiu Francesc Gómez Masdéu

Lluís Argullol, assegut, al centre de la imatge. Foto: Arxiu Francesc Gómez

87


El pas de l’Oració del 1911: Agulló era Argullol

Atès que el pas que cedia la Congregació de la Sang no era excessivament lluït, els Germans van decidir pel seu compte encarregar un nou grup, i van fer-ho l’any 1911 a la ciutat de Barcelona. És curiós observar com en qualsevol lloc que es men-ciona aquest misteri, fins i tot en els documents coetanis, n’és anomenat autor l’escultor Agulló, excepte en l’article aparegut al diari La Cruz el 1927, on figura Argulló. Doncs bé, cap d’ells va existir en realitat. L’únic escultor que apareix do-cumentat en aquella època i que és el qui amb tota probabilitat va realitzar el pas de l’Oració de Jesús a l’Hort de Tarragona és l’escultor de Sarrià Llu-ís Argullol Arnaus. El trobem en diversos anuaris comercials de la ciutat de Barcelona, especialitzat en marbre i pedra, amb taller al carrer Balmes, 112, però també com a figurista.5

Sembla que va tenir un cert prestigi en el seu temps, i certament les obres seves que hem pogut documentar són de qualitat. El 1910 realitza una imatge de sant Antoni Abat per a l’església del col-legi dels escolapis de Barcelona. El 1913 elabora el monument a la independència de Xile, a Anto-fagasta. El 1915, una imatge de la Divina Pastora per als caputxins de Sarrià. Després de la Guerra Civil, esculpeix l’any 1939 una nova imatge de la Verge de la Misericòrdia de Canet, que havia estat destruïda, i en la qual es va posar molt d’èmfasi en el fet que fos obra d’un escultor reconegut. Va morir a la ciutat de Barcelona l’any 1946.

El pas de l’Oració de Jesús de Lluís Argullol

Aquest grup escultòric constava de dues imat-ges de mida una mica inferior a la natural, i repre-sentava Jesucrist en oració, a la vora d’una roca sobre la qual apareixia l’àngel amb el calze. L’es-cena s’ambientava amb una branca d’olivera. Il-luminaven el conjunt quatre canelobres, als quals més tard se n’hi afegirien dos més. L’any 1911 el director de la comunitat dels Germans de les Es-coles Cristianes, Joviano Leonardo, va encarregar a Argullol únicament la imatge de Jesús, que va arribar el Diumenge de Rams, dia 9 d’abril. La in-corporació va ser un èxit. El mateix Ramon Salas Ricomà va qualificar-la d’obra mestra. Cal tenir

5. Anuario Riera, 1904; Anuario del comercio, de la in-dustria, de la magistratura y de la administración, 1908; i altres.

en compte que en aquell moment, tret del Sant Sepulcre, les imatges eren de vestir, amb cabells naturals, i aquesta constituïa la primera de talla escultòrica completa que es veia, almenys de feia temps. L’any següent s’hi afegeix l’àngel i es refor-ma la peanya, de manera que el pas queda com-pletat, tot i que el projecte final preveia també la incorporació dels tres apòstols, amb la necessària construcció d’una nova peanya més gran.6 La ma-terialització d’aquest projecte hauria contribuït, sens dubte, a augmentar la seva vistositat, ja que, en renovar-se posteriorment els misteris, va resul-tar ser al final un dels més reduïts de la processó. Com és ben sabut, fou destruït el dia 21 de juliol del 1936, i l’any 1942 fou substituït per l’actual, que segueix quasi exactament el mateix disseny, obra del taller Messeguer-Rius, de Barcelona.

6. La Cruz: 14 abril 1927.

Any 1933. L’Oració de Jesús a l’Hort i El Prendiment de Llimona. Foto: Arxiu Quim Mas Carceller

Sant Llàtzer. Foto: Arxiu Francesc Gómez Masdéu

Mare de Déu de la Misericòrdia de Canet. Foto: Arxiu Francesc Gómez Masdéu

EL PAS DE L’ORACIó DE JESúS A L’HORT DE L’ANy 1911 I EL SEU AUTOR

VIACRUCIS DE DILLUNS SANT AL PLA DE PALAUFoto: Miquel Sanchis Bernabeu

89


El Crucifixus Dolorosus gòtic de la Vilella Alta (Museu Diocesà de Tarragona). La influència del devot Crist de Perpinyà a les nostres contradesSofia Mata de la cruz

Al Museu Diocesà de Tarragona (MDT) es con-serva una imatge gòtica del Sant Crist procedent de l’església parroquial de Santa Llúcia de la Vi-lella Alta (Priorat), que en origen es trobava a la primera capella del costat de l’epístola del tem-ple.1 La imatge fa 158 x 118 x 28,5 cm, mentre que la creu mesura 176 x 137 x 12 cm. Tallada en fusta d’àlber, la figura està clavada amb tres claus a la creu. Conserva gran part de la policro-mia original i mostra tocs d’argent al perizoni o drap de puresa. Els tres claus que travessen les extremitats són de ferro forjat i contemporanis a la imatge. El nimbe és de factura moderna, circular i realitzat amb fusta policromada i dau-rada. La creu correspon al tipus que representa l’Arbre de la Vida o arbre redemptor, el qual pro-veeix de l’antídot contra el mal, fruit de l’arbre del Paradís. Es tracta d’una imatge simbòlica que procedeix de l’evangeli apòcrif de Nicodem, que es va popularitzar a Europa en el segle xiii grà-cies a la Llegenda Àuria de Iacopo da Varazze i al llibre Lignum Vitae de sant Bonaventura. En

1. Número d’inventari MDT-1959. L’any 1917 el car-denal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer va intervenir en la donació al MDT, que va ser possible gràcies al rec-tor de la parròquia, Mn. Isidre Fàbregas, que se’n va ocupar el mes de juliol del 1917. Finalment, fou portat a Tarragona el 28 d’agost d’aquell mateix any.

forma de creu llatina, la conformen dos troncs entrecreuats que conserven les bases de les bran-ques o tiges, del tipus denominat en francès croix écôtée i en castellà cruz de gajos. El titulus o rètol de la creu sembla també de factura moderna. Hi figura la inscripció IHS: NATZAREN(us):/ REX: IUDEORUM, amb lletres que imiten l’escriptura monacal, pintades en negre sobre fons blanc. La presència de dues nanses de ferro forjat a la part inferior del pal vertical de la creu indica que ha-via estat usada com a imatge processional.

La figura de Crist mostra el cap inclinat, amb els ulls tancats i la boca entreoberta, que deixa veure les dents fortament serrades. Duu els ca-bells llargs, que li cauen damunt de les espatlles, i la barba curta. La corona d’espines ha estat talla-da conjuntament amb els cabells i es representa encaixada al front, al voltant del crani. Quan va ingressar al museu, la imatge conservava encara les restes d’una perruca afegida, feta amb pèls de la crinera d’un cavall.2 Els braços, molt estirats, pengen dels dos claus que travessen els palmells de les mans. La sang brolla abundant d’aquestes ferides i s’escola en grumolls cap avall. El tronc està dilatat pel patiment, amb el costellam molt

2. En els segles del Barroc era molt habitual afegir cabelleres postisses a les imatges religioses, per tal de conferir-hi més realisme.

Sant Crist de la Vilella Alta.Foto: Arxiu Museu Diocesà

90

marcat i el ventre tan enfonsat que queda gaire-bé pel darrere de l’estern. La ferida del costat es mostra molt oberta i sagna també abundantment. El perizoni es recull en un nus damunt del maluc dret, des del qual cau en plecs verticals a la dre-ta, mentre que es resol en plecs horitzontals on-dulats cap a l’esquerra. Pel davant arriba fins als genolls, un dels quals arriba a cobrir, pel darrere cau més avall. La policromia de les carnacions ofereix un to groguenc més o menys uniforme, que contrasta amb el vermell de la sang. Tota la riquesa decorativa es va concentrar al perizoni, que en origen estava pintat de blanc, delicada-ment argentat i estofat. Malauradament, gran part de la plata s’ha perdut, i només es poden veu-re algunes zones conservades pel revers. Els peus han estat clavats junts amb un sol clau, però la resolució anatòmica és forçada, ja que les cames són gairebé paral·leles.3

El Sant Crist de la Vilella Alta forma part d’un grup d’imatges similars que es defineixen com a crucifixos dolorosus o Cristos gòtics dolorosos, una tipologia nova que des de la zona de Renà-nia es va difondre pel sud d’Europa en el segle xiv. Aquesta tipologia respon a l’evolució en els sentiments dels fidels cap a una devoció sensible, que es va esdevenir arran de la crisi de la Baixa Edat Mitjana, causada entre altres coses per suc-cessives collites pèssimes i la consegüent fam, i terribles epidèmies com la de la pesta bubònica o “pesta negra”, arribada el 1348. A més, una sèrie de textos místics de l’època incidien en una devo-ció molt concentrada en la Passió de Crist, amb

3. Es va restaurar l’any 2001 al Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya.

molta atenció en els seus patiments a la creu. Tot això va influir de manera important en la produc-ció artística, de tal manera que el Crist crucificat hieràtic i majestuós dels temps del romànic va anar evolucionant cap a una figura molt més hu-mana, que evidenciava de forma expressiva el do-

Detall del devot Crist de sant Joan, de Perpinyà (1307).Foto: Quim Mas Carceller

Peus del devot Crist de Perpinyà.Foto: Quim Mas Carceller

91


lor i el patiment, i que proporcionava consol als fidels, que se sentien propers a l’aflicció de Crist. Els artistes van començar a representar la imatge de Crist crucificat de forma patètica i dolorosa, incloent-hi detalls d’una gran cruesa i sense con-cessions a l’estètica. El que es buscava era com-moure fortament el fidel en la contemplació dels horrors patits per Crist a la Passió.

És molt important la influència de la literatu-ra mística medieval en aquest tipus de represen-tacions. Per exemple, els ensenyaments de sant Francesc d’Assís –reflectits en els seus sermons–, l’obra de sant Bonaventura ja esmentada, un text de Ramon Llull, De la Passió é lo desconhort que hac Nostra Dona de son Fill, o Plant de la Verge (1292), etc. Però cap text és tan dramàtic com les Revelationes de la santa mística Brígida de Suècia (1302-1373). En aquests textos la santa reviu com si fos en carn pròpia els patiments de Maria da-vant la Passió del seu Fill:

Revelació ix: “El van agafar i el van estendre a la creu, clavant la mà dreta en el forat que es-tava fet per al clau i travessant la mà per la part en què els ossos estan més units; després van lli-gar cordes al canell de l’altra mà, la van estirar i

la van clavar de la mateixa manera. Van clavar després el peu dret i damunt d’ell l’esquerre amb dos claus, de tal manera que tots els seus nervis i venes es van estendre i es van esquinçar. Li van posar la corona d’espines al seu sagrat cap, opri-mint-la de tal manera que amb la sang que sortia es van emplenar els seus ulls, es van obstruir les seves oïdes i tota la barba va quedar afectada per la mateixa sang que hi corria. Em vaig posar dre-ta i vaig veure el meu Fill penjat de la creu com si fos un miserable […] llavors se li van posar els ulls mig morts, les galtes enfonsades i la fesomia fúnebre, la boca oberta i la llengua plena de sang, el ventre enganxat a l’esquena, com si no tingués entranyes. Tot el cos el tenia groc i lànguid per la molta sang vessada; els peus i les mans erts i este-sos a la mateixa creu, adaptant-se a la seva forma i manera; el cabell i la barba, ruixats de sang.»

Revelació lii: “Van posar-li [els peus] l’un da-munt de l’altre, com si estiguessin lliures de les seves lligadures i els van travessar amb dos claus, fixant-los al tronc de la creu pel mig d’un os, com havien fet amb les mans […] llavors li van posar un altre cop al cap la corona d’espines, oprimint-la tant que va baixar fins a la meitat del

Confrares de l’Archiconfrarie de la Sanch amb el devot Crist de sant Joan, de Perpinyà.Foto: Quim Mas Carceller

Curiós gravat de la crucifixió, molt freqüent a Alemanya, segons les visions de Catalina d’Emmerich.Foto: Arxiu Quim Mas Carceller

EL CruCifixus Dolorosus GÒTIC DE LA VILELLA ALTA (MUSEU DIOCESà DE TARRAGONA).

92

front, i per la seva cara, cabells, ulls i barba van començar a córrer rierols de sang amb les ferides de les espines […] després, a totes les parts del seu cos que es podien veure sense sang, es va es-pargir un color mortal. Les dents se li van serrar fortament, se li podien comptar les costelles; el ventre estava totalment esquàlid, adherit total-ment a l’espina dorsal, i el nas afilat. A punt de trencar-se-li el cor, es va estremir tot el seu cos i la barba se li va inclinar damunt del pit. Veient-lo ja mort, quasi sense sentit. Va quedar amb la boca oberta de manera que se li podien veure les dents, la llengua i la sang que hi havia a dins, els ulls li van quedar mig tancats, girats cap a terra; el cos ja cadàver, estava penjat i com desprenent-se de la creu; els genolls inclinats cap a un costat, els peus apartats cap a l’altre, girant sobre els claus.”

Sembla que el precedent més antic d’aquest tipus d’imatges és l’anomenat Sant Crist de la Plaga, conservat a la basílica Sankt Maria im Ka-pitol, a Colònia (Renània), obra realitzada vers l’any 1300. El seu aspecte és impressionant per la representació del cos retorçat pel dolor, l’expres-sió intensa del rostre, els grumolls de sang per tot el cos, etc. Aquesta nova tipologia aviat va tenir ressò a altres llocs. A Itàlia l’escultor Giovanni Pisano la va estendre per la influència arribada des de Renània. A Sardenya hi ha també un nucli d’imatges molt influïdes del model septentrional.

Clarament afectat d’aquest corrent tipològic, el Devot Crist de Sant Joan de Perpinyà,4 capi-tal del Regne Privatiu de Mallorca (1276-1344), una obra realitzada al voltant del 1307, va mar-car fortament al seu torn la tipologia d’una sèrie d’imatges semblants a la Corona d’Aragó (Aragó, Catalunya i Mallorca), i també a Navarra i Caste-lla. Per tant, des dels inicis del segle xiv s’observa com es va estenent el model, que a cada lloc va evolucionar segons les característiques pròpies de cada zona, però conservant una sèrie de trets

4. En francès, anomenat Le Dévôt-Christ.

comuns que permeten pensar no tan sols en un flux de models, sinó també d’artistes.

El Devot Crist de Perpinyà no copia el model de Colònia, sinó que en fa una interpretació, po-derosament expressionista. L’aspecte és dramàtic, amb el rostre treballat amb perfils marcadíssims, de formes molt dures, el nas gairebé piramidal, els pòmuls sobresortints, la pell tibant que evi-dencia l’ossamenta del crani, els ulls tancats i la boca entreoberta en l’agonia, que deixa veure les dents i la llengua, la corona d’espines ben clavada al voltant del cap. La “modernitat” de la repre-sentació ens fa pensar en l’escultura contempo-rània. El tòrax dilatat, les costelles marcades com si estiguessin descarnades, les extremitats primes i amb els tendons ben marcats, els voluminosos grumolls de sang que s’escolen per tot arreu del cos, tota la imatge és un missatge directe als fi-dels. Un detall específic és el perizoni en forma de drap rectangular nuat al costat.

Aviat va gaudir de molta fama i de tanta devo-ció que no és gens estrany que s’estengués ràpi-dament. Hi ha una abundant sèrie d’imatges que són còpies o interpretacions a partir del model de Perpinyà, amb variacions, però que demostren aquest seguiment. Només a Catalunya s’hauri-en d’esmentar alguns exemples importants, la majoria del segle xiv. El Sant Crist de Camps de Fonollosa (Bages), malauradament destruït l’any 1936, era un dels més notables, una figuració que seguia molt fidelment el text de santa Brígida i que era una derivació claríssima del Devot Crist de Perpinyà. Es van perdre també en aquella contesa el Sant Crist de Balaguer (Noguera), el de l’església de Sant Miquel de Montblanc (Con-ca de Barberà), o el del santuari del Miracle del Riner, o el de Peralada (Alt Empordà), entre al-tres, mostres destacadíssimes d’aquest tipus d’imatges. S’han conservat el de Piera (Anoia), el de l’església de Sant Antoni a Cervera (Segarra), els diversos que es custodien al Museu de Lleida Diocesà i Comarcal o al Museu Marès, entre els

VI Congrés de Confraries de Catalunya 2013 a Perpinyà. Devot Crist de Perpinyà i sant Vicenç Ferrer. Foto: Quim Mas Carceller

93


quals hi ha també alguns santcrists procedents de Navarra i Castella.

En tots aquests casos, Crist es representa en el moment que acaba d’expirar, amb els ulls tancats o semitancats, la boca oberta o entreoberta, que deixa veure les dents, com si acabés de dir Con-sumatum est, els cabells llargs i la barba curta. D’acord amb la descripció de santa Brígida, de les ferides ragen coàguls de sang, especialment de les mans i els peus, amb un gran efecte plàstic. El perizoni és més llarg pel revers, recollit amb nus al costat dret, amb plecs molt marcats i treballats, i deixa un genoll al descobert.

El Sant Crist de la Vilella Alta té una evident relació amb els Crists dolorosos esmentats, i es tracta de l’única mostra conservada a les nostres contrades d’aquestes impressionants i dramàti-ques imatges.

Per saber-ne més:Anguera, Pere; Aragonès i Virgili, M.: El Priorat de

la cartoixa d’Escala Dei. Santes Creus: Fundació Roger de Belfort, 1985, p. 120-121.

Brígida de Suècia, Santa: The revelations of St. Bir-gitta of Sweden. Liber caelestis. Oxford: Oxford University Press, 2006-2008.

Cerdà Garriga, M. Magdalena: “La influencia sar-da en la imaginería del Cristo gótico doloroso en Mallorca”, Hortus Artium Medievalium, Journal of the International Research, Center for late An-tiquity and Middle Ages, vol. 20/1. Zagreb-Mo-tovun: Brepols Publishers, 2014, p. 389-395.

Companys Farrerons, Isabel: “Crist crucificat”. A: Pallium. Exposició d’Art i Documentació. Tarra-gona: Catedral de Tarragona / Diputació de Tar-ragona, 1992, p. 105, cat. 53.

Companys Farrerons, Isabel; Montardit Bofarull, Núria: “Crist crucificat”. Millenum (catàleg de l’exposició). Barcelona: Generalitat de Catalu-nya, 1989, p. 275, cat. 210.

Duran i Sanpere, Agustí; Ainaud de Lasarte, Joan: Escultura gótica. Madrid: Plus Ultra, 1956 (Ars Hispaniae, VIII), p. 272-273, 275, 277.

Fons del Museu Frederic Marès. 1. Catàleg d’escultu-ra i pintura medieval. Barcelona: Museu Frederic Marès, 1991.

Franco Mata, Ángela: “El Devot Crucifix de Per-pignan y sus derivaciones en España e Italia”, Mélanges de la Casa de Velázquez (Madrid), 20 (1984), p. 189-215.

Franco Mata, Ángela: “El Crucifijo de Oristano (Cerdeña) y su influencia en el área mediterránea catalano-italiana. Consideraciones sobre la sig-nificación y origen del Crucifijo gótico doloroso», Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar (Sara-gossa), 35 (1989) p. 5-64.

Franco Mata, Ángela: “«Crucifixus dolorosus». Cristo crucificado, el héroe trágico del cristi-anismo bajomedieval, en el marco de la ico-nografía pasional, de la liturgia mística y de-vociones”, Quintana. Revista de Estudios do Departamento de Historia da Arte (Santiago de Compostel·la), 1 (2002), p. 13-39.

Ramon i Vinyes, Salvador: “Los crucifijos de la Ca-tedral de Tarragona (notas)”. A: Semana Santa Tarragona 1967, s.p.

Sabaté, Ramon: “Imágenes de Jesús Crucificado”. A: Semana Santa de Tarragona. Tarragona: 1930, p. 97-98 i 100.

CRIST DE LA HUMILIACIÓ O DELS PENITENTS. Reial i Venerable Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Foto: Pere Amenós Basora

EL CruCifixus Dolorosus GÒTIC DE LA VILELLA ALTA (MUSEU DIOCESà DE TARRAGONA).

Fotos: Pep Escoda ©

95


Narració per llegir en veu altaJosep Ma. Tarrassa Alvira (1983). In memoriam

De les festes ancestrals, les de Setmana Santa són tal volta les que més caràcter han assolit a Tarragona. La seva tònica de recolliment harmo-nitza d’una manera admirable amb l’ambient de la part antiga de la ciutat.

Dels diferents actes tradicionals de la Setmana Santa, malgrat que tot canvia i que alguns cos-tums dissortadament cauen en l’oblit, roman el més característic: la processó del Divendres Sant.

La processó, encara que alguns la qualifiquen de “pur folklore per a turistes”, continua essent una realitat viva, una realitat de les que més sabor conserva. Parlar d’ella em porta molts records, i fer-ho enguany, precisament quan Ràdio Tarra-gona celebra el cinquantenari de la seva fundació (1933-1983) –que coincideix amb les meves no-ces d’or amb el micròfon–, em fa reviure alguns dels instants més plaents de la meva llarga vida com a radiofonista: les retransmissions de la pro-cessó del Sant Enterrament.

Sembla ahir que, mitjançant els micròfons instal·lats al Seminari Pontifici, m’adreçava als radiooients per narrar-los el pas de la imposant comitiva, procurant fer-la viure als que m’escolta-ven i pensant, sobretot, en aquelles persones que, per alguna raó –malalts, cecs, presos, absents–,

no podien veure la nostra processó desfilant pels carrers de Tarragona. Sí, sembla ahir… Tanco els ulls, deixo volar la imaginació i…:

“Estimats oients: segueix la silenciosa desfila-da passant davant el lloc des d’on Ràdio Tarrago-na està retransmetent la processó de Divendres Sant. Com en èpoques llunyanes, els carrers de la nostra ciutat adquireixen la sublim grandesa d’un quadre ple de dramatisme i de força emo-tiva. La llum rogenca de les atxes que porten els penitents il·lumina les façanes grisenques o daurades de la Tarragona vella. Les fileres d’en-vestats, amb el brandó a la mà, marxen silencio-ses, trencant la monotonia de les seves línies les masses oscil·lants dels misteris, en els quals llurs personatges zumzegen amb els moviments, que, al caminar, els donen els seus portadors… Passa davant nostre el Sant Crist de La Sang. Un estre-miment sacseja tots els cossos. Cap espectador roman insensible al pas de la venerada imatge. L’emoció –fins i tot una llàgrima– es reflecteix a tots els rostres. Els nens, amb els ulls ben oberts i una mica embadalits, contemplen la formosa imatge. Uns estrangers que segueixen la proces-só en actitud d’admiratiu respecte disparen les seves màquines fotogràfiques. Les carns del Sant

Els Maginets celebren enguany el 75 aniversari de la seva participació a la Setmana Santa tarragonina (1941-2016).Foto: Marc Vidal Ribes

96

Crist de La Sang a la creu semblen més lívides, emmarcades per les parets de la vella pàtina i pel fulgor trèmul de les atxes. El so de les marxes fúnebres s’uneix als greus cants de les capelles polifòniques per comunicar als presents la més lúgubre malenconia. A la llunyania, la compas-sada remor de les llances dels Armats, que reten guàrdia d’honor picant contra el paviment.

Recordo, especialment, un any que, veient desfilar la processó pel davant del Seminari –des d’aquest mateix lloc des d’on els parlo–, mig apa-gada la resplendor de les atxes per les ràfegues d’un vent fred i bastant fort que feia onejar les vestidures de les imatges dels misteris, s’anaven sentint, cada vegada més a prop, les notes tristes de la marxa Héroe muerto, del plorat mestre San-tiago Larios Balimañas, interpretades per la Ban-da Municipal, que ell mateix dirigia i que tancava la imposant i trista comitiva. Visió inoblidable: forta i dramàtica, ben digna, sens dubte, d’ésser perpetuada en un aiguafort de línies robustes i d’unes tonalitats enèrgiques i accentuades. Aque-lla visió es repetirà cada any mentre subsisteixin les confraries que fan possible aquesta processó del Sant Enterrament, com per exemple la Il-lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barce-lona, que ara, estimats oients, comença a desfilar

davant nostre. És una associació nascuda al segle xviii a la Ciutat Comtal i que des del 1941 des-fila pels carrers de Tarragona. La Tau, la palma martirial i el bàcul formen l’emblema d’aquesta confraria, que tots els tarragonins bategen afec-tuosament com “els Maginets”, la qual cosa la fa doblement simpàtica per a qui els parla, ja que els associa amb un altre Maginet, aquest de fic-ció i vinculat a Ràdio Tarragona… Un Maginet que durant molts anys va sortir també per una emissora barcelonina. Davant nostre s’ha aturat el misteri d’aquesta confraria. És l’anomenat Re-torn del Calvari. El silenci és absolut. Ara, amb la comitiva parada, ni tan sols el fru-fru de les vestes a l’arrossegar les seves cues per terra. El silenci es fa audible, com poden comprovar els amics oients. La Capona fa sentir la seva veu, metàl·lica i entranyable, enmig del silenci que fa més corprenedores les seves batallades. Davant nostre, les quatre estilitzades figures del misteri. Altes i amb un moviment que recorda el de les flames. Són com unes flames de fe. D’una fe com la que va moure sant Joan i les dones a seguir Crist fins al peu de la Creu…

Els benvolguts “Maginets” reprenen la marxa. El misteri s’allunya lentament, entre fileres de penitents vestits amb la túnica negra i escapula-

Aspirants de la Passió, any 1963. Foto: Arxiu Joan Rossell Carol

97


ri gris. Any rere any, la confraria de Sant Magí, Màrtir segueix Crist crucificat pels carrers de Tar-ragona, i els seus confrares ho fan amb fe. Per-què avui, estimats radiooients, l’home necessita confiar en quelcom, sentir la presència de Crist al carrer, no tan sols en la materialització més o menys artística dels misteris, sinó en l’escalf dels cors dels penitents. Uns cors que es mouen a l’impuls de la fe, una fe que, any rere any, es renova i vivifica per Setmana Santa, passant per uns carrers, petjant unes pedres que cobren vida recordant altres processons, altra gent, i somri-uen… Somriuen amb invisible satisfacció, puix veuen que la flama de la fe continua il·luminant, avui com ahir, la nostra Tarragona.

Josep Maria Tarrasa Alvira (Tarragona, 1913-1996). Conegut locutor de ràdio català, estudià peritatge a l’Escola Industrial de Terrassa i va di-rigir una petita companyia de teatre. Però la seva fama li arribà com a director de Ràdio Tarragona i com a creador, el 1934, del famós i imagina-ri personatge infantil Maginet Pelacanyes, que l’ajudava en les tasques benèfiques que organit-zava des de la ràdio. El 1941, per mitjà de Ràdio Espanya, de Barcelona, també va fer emissions a

favor de l’Institut de Puericultura Integral Nostra Senyora del Carme i, més tard, de la leproseria de Sant Llàtzer i d’altres institucions de caràcter filantròpic. El 1990 va rebre la Creu de Sant Jor-di. Dins el món de la Setmana Santa, l’any 1940 fou un dels fundadors i primer president de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, i des del 1954 i durant molts anys, va retransmetre en directe la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant tarragoní.

Josep Ma. Tarrasa Alvira, al mig de la foto, primer president de la Germandat de N. P. Jesús de la Passió, junt als companys de junta: Travé, Olivé, Mn. Blasi Quintana, Tarrasa, Solé i Vázquez. Foto: Arxiu Quim Mas Carceller


NARRACIó PER LLEGIR EN VEU ALTA

SANT ENTERRAMENTGremi de MarejantsFoto: Pere Amenós Basora

99


El Divendres Sant de la Selva del Camp com-prèn les processons del Divendres Sant del matí, mig matí i el vespre, i s’inclou entre les activitats d’origen religiós que es duen a terme durant la Setmana Santa a la Selva del Camp.

Segons les Ordinacions del 1793 de la Reial Confraria de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist (hereva de l’anterior Confraria del Nom de Jesús), eren tres les processons de Setmana Santa a la Selva del Camp: la del Dijous Sant i Divendres Sant, al vespre, i el Via Crucis al Cal-vari del Divendres Sant, de matinada. Més tard, s’introduí la processó del Divendres Sant a mig matí, com a continuació del Via Crucis al Calvari, i el Via Crucis del Diumenge de Rams.

L’any 2002 va recuperar-se la recreació del Ball de la Mort. No s’ha aconseguit trobar cap constància documental que el ball sortís en les processons, però en la setena ordinació del 1793 s’especifica “que por estar Penitençiada y obliga-da esta Santa Congregación ha de hacer el baile llamado Lo vall de la mort en las entradas o re-civimientos de los nuevos Arzobisbos de Ta. en aquella villa cada uno de los alistados en dicha Cgn. tomará el oficio que por suerte le tocare en dicho Baile vajo la pena de una libra de cera pre-viniéndose que si alguno quisiese que otro baile en su lugar podrá egecutarlo con tal que sea hijo

de Congregante y a lo menos de 14 años; pero que este baile no se egecute sino quando expresa y determinante lo exijan los Muy Rdos. Arz. de

Foto: Ram Giner Filella

Via Crucis al Calvari. La Selva del CampRamon Giner i FilellaText i fotografies.


Utilitzant qualsevol aplicació de lectura de codis QR en un telèfon mòbil, tauleta, etc... podreu visualitzar un vídeo amb més imatges del Via Crucis.

100

Ta. y que sino se omita esta cerimònia”. La lectu-ra de l’ordinació deixa clar que només podia exe-cutar-se sota determinades circumstàncies, però la veritat podria ser una altra.

La Confraria de la Sang, la més nombrosa i participativa, neix l’any 1617 i està presidida per l’alcalde. Té una estructura organitzativa forma-da per dos procuradors –amb funcions executi-ves–, una Junta Directiva –anomenada la Vint-i-quatrena– i tres Cristers –un dels quals, el Crister de l’any, és l’encarregat de portar el Sant Crist durant els actes. A més, i amb dret a vot, també en formen part els membres de la Vint-i-quatrena d’honor que fa més de vint anys que són mem-bres de la Junta.

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de 30 de novembre de 2010 publicava l’Acord del Govern 228/2010, de 23 de novembre, pel qual es declara com a festa tradicional d’interès nacional el Divendres Sant de la Selva del Camp, i com a element festiu patrimonial d’interès na-

cional el seu Via Crucis al Calvari, com consta en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

Malgrat la importància dels actes celebrats du-rant tot el divendres, només ens centrarem en el Via Crucis, expressió llatina que significa ‘camí de la creu’.

Tot fa pensar que en Setmana Santa les pri-mitives comunitats cristianes celebraven alguns actes litúrgics i una petita processó per l’interior del recinte del temple parroquial, principalment agustins i franciscans, que ben bé podria ser l’ori-gen del viacrucis tal com ara l’entenem. L’orde franciscà que manté viva la tradició del viacrucis o la Via Dolorosa a Jerusalem, i, suposadament, el que ens ocupa, podria ser herència dels agus-tins de Sant Miquel d’Escornalbou.

Des de la matinada, a dos quarts de sis, l’avís del trompeter i el timbaler comunica als selva-tans l’arribada del Divendres Sant. El Via Cru-cis surt, puntualment, a les set del matí –segons caigui Setmana Santa, negra nit–, de l’església


101


parroquial de Sant Andreu. Aquella hora el pre-goner canta l’ordre i es va formant la processó. L’ordre històric és gonfanons, armats, bandera amb el banderer i cordonistes, vestes portadors dels improperis, penó de la confraria, samari-tanes, Verònica, apòstols, penitent amb la creu, penitents descalços, mossèn i acompanyants, les tres Maries, el Sant Crist –portat pels Cristers–, el capítol de la Vint-i-quatrena –junta rectora de la Confraria de la Sang, fins a l’any passat formada només per homes, segons una tradició de més de 430 anys–, seguida per homes i dones, fins i tot arribats de fora vila. Alguns anys, per esdeveni-ments o celebracions molt concretes, s’hi incor-pora algun element més. L’any passat se celebra-ren els 75 anys que feia que les noves imatges del Sant Crist, la Soledat i la Veracreu sortien a la processó, i per això el pas de la Soledat va pujar al Calvari.

Va directament al raval de Sant Pau, i d’allí al tossal del Calvari (un petit turó on hi ha una






VIACRUCIS AL CALVARI. LA SELVA DEL CAMP

102


capelleta amb tres creus), tot creuant la riera, i torna pel mateix camí. Al llarg del recorregut hi ha les catorze creus de les estacions i és on es fan les lectures corresponents. Mentre que durant el recorregut de pujada al Calvari els cantors i els músics interpreten a cada estació el Jesu, una peça selvatana a quatre veus, de baixada fan el mateix, ara cantant el Miserere.

En arribar el Via Crucis al tossal del Calva-ri, el mossèn fa un petit sermó. A la tornada, a tocar de la finca de la Parellada, just a l’entrada del raval de Sant Pau, té lloc la trobada entre les imatges del Sant Crist i el pas de la Soledat. Per a alguns és el moment més emblemàtic del dia, on nens canten l’Stabat Mater acompanyats del so de dues flautes i un fiscorn. La durada total és de dues hores llargues, en un recorregut aproximat d’uns dos quilòmetres i mig.

El Divendres Sant selvatà no acaba aquí. A mig matí, a les onze, té lloc la processó de l’Agonia (popularment, la del matí), en què els

infants tenen molt protagonisme. Als elements que han format part del Via Crucis, s’hi sumen el pas de la Flagel·lació (o dels Jueus), amb les vestes morades; el pas del Natzarè, amb les ves-tes verdes, i el pas del Davallament de la Creu, amb les vestes blaves; i la Soledat amb les vestes blanques i capa negra. Tots ells amb el penó cor-responent i acompanyats per grups de músics i cantors.

La processó del Sant Enterrament és la més solemne. Surt a les deu de la nit, igual que totes les processons, de l’església parroquial de Sant Andreu. A més dels elements que integren les processons anteriors, surt la Vera Creu, el pas del Sant Sepulcre, acompanyat pels Cavallers del Sant Sepulcre i per In exitu –una peça selvatana, de ben segur anterior al segle xvii, que s’interpre-tava als enterraments–, les autoritats locals i el Ball de la Mort, interpretat en diferents punts per on passa la processó: plaça Major, Portal, passeig Josep Cristià i plaça de Sant Andreu.

103


LLÀGRIMES DE CEL

El cel es va enfosquint i plou la pena

d’aquella llàgrima que cau del cel.

Tota la terra vessa sang i fel

sobre Jesús, en Creu, damunt l’esquena.

Cada dolor s’escampa en les l’arrels

d’aquell cenacle de la Santa Cena

i amb la traïció crema la vena

de tots aquells que encara som fidels.

Oh Jesús Nostre! Duus tota la flama

que vessa llàgrimes al pensament,

i es torna crit de sang que es fa proclama

quan s’obre la ferida, amargament.

I encara avui veiem com oriflama

aquella Creu de cel, omnipresent!

Gòria Ganga / 2016

Detall del pas El descendiment de la Creu.Foto: Carles Mallol Parga

LA PRESA DE JESÚSAssociació del Pas de la Presa de Jesús – Confraria de PescadorsFoto: Carme Ribes Moreno

105


Els actes de la Setmana Santa Marinera de València tenen lloc als barris marítims del Grau, Canyamelar i Cabanyal. De fa molts anys no se celebren processons al centre de la ciutat. Fins a mitjans del segle passat els seus habitants vi-vien dels oficis proporcionats per la mar, el port, les drassanes i l’horta més propera. Durant un temps la burgesia valenciana es va instal·lar en mansions vora la platja, moda iniciada per Blas-co Ibáñez i Sorolla.

Els seus pobladors tenien cert sentit de poble separat territorialment de la ciutat de València. Actualment, el seu entramat social és més pro-blemàtic, complex i heterogeni, conseqüència de les immigracions i del desenvolupament urbanís-tic. Tot i això, bona part de la seva gent encara conserva el peculiar sentit festiu, propi del caràc-ter llevantí i mediterrani, que podem comprovar durant les Falles, els Moros i Cristians del mes de juliol i en la seva Setmana Santa. Precisament en aquesta última celebració és on es pot observar la seva especial i peculiar idiosincràsia.

En aquests dies podem visitar vistosos dossers on es mostren les imatges titulars de les confra-ries a manera d’improvisats altars, muntats i

decorats per la família del confrare agraciat per sorteig. Hi veurem passar les diferents advocaci-ons del Crist crucificat portats i recolzats sobre el pit, “prop del cor que és la millor peanya del món”, seguits per anònimes i devotes persones, amb l’espontània participació d’aquells que vo-len incorporar-se com a portants. Contemplarem viacrucis amb escenificació d’algunes estacions. Sentirem l’emoció del moment culminant de les trobades entre imatges de Crist, el Divendres Sant, i del Senyor i la seva Mare, al matí de Diu-menge de Pasqua, acompanyat dels sons de les campanes, traques i l’himne nacional, deixada anar de coloms i pluja de pètals. Acompanyarem Crist crucificat a la vora de la platja per diposi-tar-hi unes flors i llorer, resant pels morts a la mar i per la pau del món, davant la mirada d’alguns banyistes prematurs. Presenciarem la processó del Sant Enterrament ple de sentiment i devoció popular, admirant els diferents personatges de la Passió abillats amb lluïdes vestimentes i penti-nats femenins summament complicats, a més de successives columnes de confrares, vestits amb capes i túniques de ras, desfilant compassada-ment al ritme de les marxes i sons de les bandes.

Granaders acompanyant la Verge dels Dolors.Foto: Pascual Porcar Fontbona

Saions, Pretorians, Longinos i Granaders

Pascual Porcar Fontbona

Saions, Pretorians, Longinos i Granaders

106

Els passos no tenen un excessiu valor artístic, però les seves vistoses carrosses van guarnides de flors. La nit de Pasqua ens estranyarem del singular costum de llançar per la finestra aigua i vaixella vella (“Trencà de perols”) junt amb el soroll de petards, traques i castells de focs a la platja. Ens sorprendrem de la inusual Desfila-da de Glòria pletòrica de colors i música, sense passos, amb confrares lluint capes de tons més vius, repartint flors, marxant al so dels típics pas-dobles valencians. Dins de tot això ens cridaran l’atenció les singulars corporacions constituïdes pels grups següents:

SAIONS. Denominació una mica confusa i gens d’acord amb la seva indumentària. La pa-raula saió habitualment es relaciona amb botxí. Altres fonts ho consideren una deformació de saxó, d’acord amb la imatge de croat que repre-senten. Els seus orígens es remunten al s. xviii acompanyant el Sant Sepulcre vestits de romans. Posteriorment van canviar la vestimenta i van

passar a portar la d’una espècie de soldat croat, que recorden els que van rescatar els Sants Llocs a l’Edat Mitjana. Encapçalen la processó del Sant Enterrament darrere la Guàrdia Urbana de gala i a cavall. En acabar la processó acompanyen la imatge de Crist Jacent al dosser del seu local social, per retornar-la a la parròquia el Dissabte Sant a la tarda.

Indumentària: Dalmàtica granat de vellut; capa blava i blanc de ras; cota de malles metal-litzada cobrint tot el cos fins als peus; espectacu-lar casc celat amb àmplia visera, coronat per un aparatós plomall de plomes blanques; perruca pèl-roja postissa i espasa medieval.

PRETORIANS. El nom és una referència als soldats integrants de la guàrdia palatina del pretor o emperador romà. Fou fundada el 1927 per un grup de treballadors del port i recupera-da el 1959. La nit de Dijous Sant organitzen la processó de les torxes. Compten amb una marxa processional com a himne propi. Des del 2001 apareix un pintoresc grup femení. Acompanyen el pas de Jesús davant Pilat de la parròquia de Nostra Senyora dels Àngels.

Indumentària: Capa vermella, verda i blava; escut, casc i cuirassa de bronze; plomalls blancs i verds; cames sense cobrir; calçat amb tires de cuir i espasa romana a la mà.

LONGINOS. La seva denominació prové del nom del soldat romà que va traspassar amb la llança el costat de Jesucrist. Al barri se’ls coneix popularment com a ronquinos. Escorten el pas de Jesús Natzarè de la parròquia de Nostra Se-nyora dels Àngels. Dijous Sant té lloc l’“acte de la llançada”. Amb gran ostentació, pas lent i al so

Longinos. Se’ls coneix popularment com “Ronquinos”.Foto: Pascual Porcar Fontbona

Granaders amb pantaló blanc.Foto: Pascual Porcar Fontbona

Pretorians o guàrdia palatina del pretor romà.Foto: Pascual Porcar Fontbona

107


d’un timbal, entren a l’església de la seva parrò-quia i es dirigeixen a la imatge del crucificat, si-tuat a l’altar major, on el capità col·loca la punta de la seva espasa a la ferida del costat, davant la respectuosa expectació dels fidels presents.

Indumentària: El 1969 es van adquirir els ves-tits que es van fer servir a la pel·lícula La caigu-da de l’Imperi romà, rodada a Espanya (València, Sagunt, Madrid i Segòvia). Fa anys se’ls permetia desfilar amb barba i bigoti, fins i tot postissos, que els diferenciava dels Longinos. Actualment no hi ha una definició prou clara.

GRANADERS. Segons la versió més estesa, el general francès Suchet (Louis Gabriel Suchet) va ordenar a les seves tropes de guarnició, ubica-des al Grau, que participessin a les processons de Setmana Santa, amb la finalitat de congraciar-se amb la població, buscant el seu apropament i col·laboració. Segons sembla, les humils famílies d’aquests llocs van quedar impressionades per la vistositat dels vestits i, quan van fugir els france-sos, van ser ells els qui es van vestir de granaders

per donar més realç a la desfilada processional, acompanyant els passos de la Verge. Altres ver-sions es refereixen al fet que els francesos, en la seva precipitada retirada, van deixar part dels vestits de gala. En qualsevol cas, l’origen es re-munta al 1812, centrat en l’uniforme d’aquesta milícia d’època napoleònica. En l’actualitat exis-teixen tres corporacions:

Granaders de la Verge de la Soledat, que custodien el pas de la Verge de la Soledat i per-tanyen a la parròquia del Rosari de Canyamelar.

Granaders de la Verge dels Dolors, que es-corten el pas de la Verge dels Dolors, representada a l’escut per una espasa clavada al cor. Pertanyen a la parròquia de Santa Maria del Grau.

Granaders de la Verge, que desfilen al costat de la imatge titular de la Confraria de la Verge dels Dolors, en aquest cas amb els tradicionals set punyals clavats al cor. Surten de la parròquia de Nostra Senyora dels Àngels del Cabanyal. Les dues darreres imatges tenen els braços articulats per substituir la posició de mans entrecreuades del Divendres Sant per les mans esteses en la tro-

Representació de Judith amb el seu peculiar pentinat.Foto: Pascual Porcar Fontbona

Granaders de la Verge. Divendres Sant es tapen el rostre amb un vel que porta brodat l’“Ave Maria”.Foto: Pascual Porcar Fontbona

Longinos i patrícia romana.Foto: Pascual Porcar Fontbona

Crist crucificat portat i recolzat sobre el pit, “prop del cor que és la millor peanya del món”.Foto: Pascual Porcar Fontbona

SAIONS, PRETORIANS, LONGINOS I GRANADERS

108

bada del Diumenge de Pasqua. Indumentària: No difereix gaire entre corpora-

cions. Sols les diferencia la forma, el tancament i color de la pitrera, la llaçada del faixí adornada amb grans borles blanques i morades o els escuts dels morrions rematats amb vistosos plomalls blancs i morats. Porten guerrera negra de ve-llut, bocamànigues morades, pantalons negres o blancs segons l’ocasió, xarreteres platejades amb serrells d’or, cartutxeres i sabates de xarol i sabre de sotsoficial. Des del Divendres al Dissabte Sant es tapen el rostre amb un vel que porta brodat l’“Ave Maria”, que cau des de la base del morrió, i porten el sabre a la funerala, segons l’argot mili-tar. Totes les corporacions canvien algunes peces a blanc per a la Desfilada de Gloria. Recentment s’hi han incorporat dones amb faldilla, botes i ca-pell a l’estil cantinera.

En èpoques passades, la procedència social la integraven les classes elevades, atès el desembor-sament que suposava pagar-se l’indument. Ac-tualment no existeix cap distinció i tot respon a una simple tradició familiar, i és freqüent veure en formació l’avi, el pare i el nét. Antigament se’ls anomenava corporacions armades, però després aquesta última paraula es va suprimir per adap-tar-se a les directrius eclesiàstiques. Com la resta de confraries, tenen locals socials propis, on de-senvolupen actes culturals, lúdics i caritatius. Els seus components mostren un profund sentiment

de pertinença i tradició, amb una certa rivalitat per distingir-se en elegància, serietat i marciali-tat. Solen desfilar en columna de sis o vuit, se-gons l’amplada del carrer.

En aquest resum de la Setmana Santa Mari-nera valenciana cal esmentar el destacat paper exercit per les quatre parròquies dels barris on tenen lloc els nombrosos actes propis que orga-nitzen les confraries que hi estan adscrites. Totes participen als tres actes col·lectius obligatoris: visita als Monuments, processó del Sant Enter-rament i Desfilada de Pasqua. És apreciable una excessiva proliferació de confraries: en compta-bilitzem més de trenta, que reflecteixen el taran-nà d’aquests llocs. Hi ha massa organitzacions creades –algunes d’elles– a l’empara d’un grup de famílies, veïns o feligresos, fet que ocasiona una repetició d’imatges i passos, com podem com-provar en veure sis crucificats, tres Jesús amb la creu a coll i altres Ecce-Homo i Verges de dife-rents advocacions.

Aquesta és una panoràmica resumida de la Setmana Santa Marinera, una miqueta desco-neguda, fins i tot, pels mateixos valencians. Des del Divendres de Dolors fins al matí del Diumen-ge de Resurrecció els carrers d’aquests barris són testimonis de la participació, acceptació i integració de la seva gent cap a la seva Setmana Santa, digna d’elogi i plena d’entusiasme, passió i devoció.

Diumenge de Pasqua, acompanyarem a Crist crucificat a la vora de la platja per dipositar unes flors i llorer, resant pels morts a la mar i per la pau del món, davant la mirada d’alguns banyistes prematurs.Foto: Pascual Porcar Fontbona

109


ESpINA SAGRADA

L’espina sagrada en Vós clavadaés ferida que sagna en el nostre cor,passió Santa per redimir els homesque ens causa llàgrimes pel vostre dolor.

Espina sagrada en Vós clavada,porta’ns la pau en aquest món,que no passin fam les criatures,dóna salut a qui té bon cor.

Que s’aturin les injustícies, odis i rancúnies,que encara hi han Judes traint-vos a Vós,abans per monedes de plata, avui per aconseguir favors.

Dóna vida a qui té feblesa.esperança i calma a qui té dolor. Espina sagrada que en el cor se’ns clava,ets llum de vida i etern amor.

Àngels Ferrando i GómezDibuix de Lluís M. Saumells

DETALL DEL PAS VETLLEU I PREGUEUFoto: Pere Amenós Basora

DETALL DELS PASSOS DE LA PRESA DE JESÚS I VETLLEU I PREGUEUFoto: Pere Amenós Basora

111


El dimarts dia 13 de gener, gairebé sense ha-ver parat durant les vacances de Nadal i un cop deixat enrere tot el cicle pasqual de la nativitat de Jesús infant, havent viscut amb alegria l’acte de lliurament dels premis a la fidelitat a la sala de sessions de l’Ajuntament el 21 de novembre proppassat i la música d’aquell nou concert a la nostra seu de l’església de Sant Agustí, encetàrem el nou any amb la primera reunió ordinària de la Junta Directiva, no sense acomiadar-nos, primer i fora de l’ordre del dia, de la vocal representant del Gremi de Pagesos, Montserrat Hernández, que deixà el seu lloc a Josep Reig i Monclús.

També vam parlar del pla d’autoprotecció defi-nitiu per a la professó del Sant Enterrament, que comportava certes dificultats, sobretot pel que feia a l’aforament de la plaça del Rei, i amb una nor-mativa que obligava a revisar l’estat de la direcció i els frens dels passos que encara van amb rodes, i, per a tots, a disposar d’extintors i les respectives assegurances en vigor.

Ja era també definitiu el programa del 7è Con-grés de Confraries de Setmana Santa de Catalu-nya, previst per als dies 6, 7 i 8 de febrer a Tor-tosa, i els fulls d’inscripció corresponents per as-sistir-hi; també estava definida una primera taula rodona per al divendres 28 de gener, a les vuit del vespre, a la seu i església de Sant Agustí, amb el títol de “Cinc visions de la Setmana Santa del fu-tur”, desenvolupada per cinc joves, moderats pel periodista Xavier Rivera Fernández, i una segona per al dia 4 de març.

El dimarts 17 de febrer, a les 20 h i en sego-na convocatòria, s’encetà l’Assemblea General Ordinària amb la normal assistència de públic i dels membres de la Junta Directiva, que entre tots aprovaren l’acta de la sessió anterior, un cop llegida al peu de la lletra, per unanimitat. També s’aprovà la memòria de l’any 2014, sense esmenes, així com l’estat de comptes.

El punt cinquè de l’ordre del dia es referia a l’aprovació –si esqueia– del nou pressupost, i a fe que s’aprovà per unanimitat, tenint en comp-te les retallades dels darrers anys, com també hi va haver semblant reacció en el silenci unànime a l’hora dels precs i preguntes, que va donar per acabada l’Assemblea General Ordinària.

Tot seguit i gairebé sense pausa, però amb l’ex-clusió del germà dels Natzarens pel fet de no ser membre de la Junta de l’AASST, tingué lloc un llarg pròleg en un entremig de les dues assemble-es convocades, que s’allargà més del compte per-què Joan Álvarez i Ricardo Satué, confrares de La Sang vinculats a la coordinació de la processó del Sant Enterrament, havien demanat tenir un canvi de impressions per tal de concretar alguns punts referits al conflictiu pla d’autoprotecció, que, tot i afectar directament La Sang com a res-ponsable de la processó del Divendres Sant, pel que es va poder deduir al final de les interven-cions dels diferents interlocutors, necessitaven l’ajuda i suport de totes les associacions, encara que no ho demanaven sinó que ho “reglamenta-ven”.

Memòria 2015Josep M. Sabaté Boschcronista oficial de la Setmana Santa de Tarragona

20.2.15. Acte de l’Encesa de la Llum a Sant Agustí.Foto: FER-VI

20.2.15. Presentació del cartell 2015 a Sant Agustí.Foto: FER-VI

112

20.2.15. San Agustí. Concert de la Banda Unió Musical.Foto: FER-VI

20.2.15. Oriol Ventura Pedrol, autor de la fotografia del cartell 2015, al costat de Josep Bertran, representant de Repsol.Foto: FER-VI

21.2.15. XXIII Visions 2015, amb la Setmana Santa de Jaén.Foto: FER-VI

21.2.15. XXIII Visions 2015. Lliurament d’un present als repre-sentants de la Setmana Santa de Jaén. Foto: Quim Mas Carceller

Entre les diferents intervencions dels precs i preguntes, aquest mateix cronista informà del proppassat 7è Congrés de Confraries de Setmana Santa de Catalunya, que s’havia desenvolupat el primer cap de setmana de febrer a Tortosa, i tam-bé d’alguna de les experiències formatives per a un taller d’infants rebudes en aquell congrés.

La priora de la Soledat també convidà a tot-hom a la peregrinació que havia de portar per pri-mer cop un pas de Setmana Santa al monestir de Montserrat el dissabte 7 de març.

Els vocals de la Germandat de Jesús Natzarè van informar la Junta d’un nou acte: un viacrucis fins a l’ermita de la Salut per al diumenge 28 de març, a les 16.30 h.

Així doncs, enguany la munió dels actes de la Setmana Santa de Tarragona, recollits fil per ran-da a l’opuscle de l’Agrupació, es desenvoluparen amb tota normalitat i, en general, no hi va haver res destacable, si no és que ja és prou digne de reflectir una cosa semblant després de l’extrema preparació que any rere any pressuposa organit-zar una sèrie d’activitats i celebracions com les que s’ofereixen el programa.

De totes maneres, l’activitat estatutària obliga a seguir la normativa, revisar com cal la Setmana Santa del 2015 i començar a seguir el curs de l’any amb una nova reunió de la Junta Directiva en ses-sió del 14 d’abril, amb un punt fora de l’ordre del dia per fer constar el condol pel traspàs de Xavier del Rio, tresorer de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió, que va rebre el suport de tots els assistents.

Pel que fa a les valoracions inicials de tots els actes de la Setmana Santa 2015, foren tema de debat l’actuació d’alguns fotògrafs que no obser-varen les disposicions establertes; també motivà algunes queixes la distribució dels bancs en els actes a la Catedral, no vinculada al protocol es-tablert per l’Agrupació; igualment fou objecte de

113


26.2.15. Església de Sant Agustí. Presentació del llibre pro-grama 2015. Foto: FER-VI

6.3.15. Sant Agustí, concert de la Banda de Música de l’As-sociació La Salle - Estudi de Música. Foto: FER-VI

26.2.15. Cor Jove de la Schola Cantorum dels Amics de la Catedral de Tarragona. Foto: FER-VI

26.2.15. Ester Roca Domedel, presentadora del llibre progra-ma 2015. Foto: FER-VI

valoració el nou viacrucis dels “Gitanos”, bàsi-cament per la coincidència del seu dia i horari, i amb la presència de l’arquebisbe i el president de l’Agrupació; i quant a la professó del Sant Enter-rament el Divendres Sant, en espera de l’informe que haurà de presentar La Sang properament, la primera impressió fou bastant positiva.

Respecte als propers actes, el president lamentà la poca presència dels membres de la Junta en el lliurament de premis del concurs de pintura, tot i l’alta qualitat de les obres presentades, i tot se-guit es repassà el calendari dels pendents segons el programa anual.

El 19 de maig la Junta Directiva es tornà a re-unir en sessió ordinària, però amb una prèvia per tal de valorar l’informe presentat pels respon-sables de la Comissió del Pla de Millores de la professó del Sant Enterrament. Així doncs, Joan Álvarez, acompanyat del seu successor, Ricardo Satué, va fer l’esmentada valoració de la professó del Sant Enterrament del Divendres Sant, centra-da en quatre punts: recollida de passos, professó, música i participació.

Hom podria haver fet moltes altres valoracions, de les quals es podrien treure diferents conclusi-ons, però, a primera vista, la més evident de totes fou que, després de tantes comissions de millora, crèiem que la baixada en la duració de la profes-só, cosa poc significativa, era prou evident, i que només es devia a la manca d’assistents a les files; i així ho vam palesar en el darrer punt de precs i preguntes.

Acabada la prèvia, la reunió ordinària de la Junta Directiva s’inicià amb la benvinguda al con-siliari Miquel Barbarà després d’haver-se recupe-rat d’una intervenció quirúrgica.

En l’informe de la Presidència, s’incidí en la dis-tribució dels bancs a la Catedral en l’ofici del dia de Corpus; es recordà els portants de la custòdia; s’anuncià el lliurament dels premis corresponents als concursos de dibuix i narrativa; i es comunicà la petició al Capítol de la Catedral per tal que es pogués copiar alguna imatge de les que presenta el sagrari de la capella del Santíssim amb la fina-litat de reproduir-la en el guardó dels premis a la fidelitat.

MEMÒRIA 2015

114

28.3.15. Viacrucis dels Natzarens a l’ermita de la Salut, pel 75è aniversari de l’adquisició del seu Sant Crist. Foto: Francesc Virgili Novel

28.1.15. Sant Agustí. Tertúlia confrare: “Cinc visions de futur”.Foto: FER-VI

Aparador de Casa Jordi al carrer Portalet, amb motius de la Congregació de Senyores de la Soledat.Foto: FER-VI

El president informà de la reunió mantinguda amb el subdelegat del Govern central, Jordi Sier-ra, amb qui arribàrem a uns acords de bona col-laboració en el camí d’aconseguir la concessió del títol oficial a nivell estatal de la Setmana Santa de Tarragona, per a la qual cosa es necessita tot un dossier amb documentació de mitjans de comu-nicació d’àmbit estatal. També es necessita l’ajuda de totes les associacions i el respectiu interès a do-nar la deguda rellevància a tots els actes que es realitzin.

S’està dissenyant un plafó per als diferents es-pais de la Setmana Santa de la ciutat amb les fo-tografies dels passos, els logos de les associacions i el codi QR en català i castellà, que serà presentat a totes les associacions perquè hi donin el seu vis-tiplau o hi facin les esmenes que creguin conve-nients.

El dimarts dia 15 de setembre i a l’església de Sant Agustí, ben a prop del cancell, aprofitant els mateixos bancs de la nau central, tinguérem la nostra primera reunió mensual de la Junta Direc-tiva, a la nova seu de l’Agrupació.

Fora de l’ordre del dia, Josep Maria Fortuny Miró, recentment suspès per l’autoritat ecle-siàstica del càrrec de sotsprefecte de La Sang, conjuntament amb la seva Junta, va prendre la paraula per acomiadar-se com a vocal que havia estat des de feia anys, i el president, en nom de la Junta Directiva de l’Agrupació, li agraí la seva col·laboració.

Els informes de la Presidència es limitaren a l’anunci de la Marató de Sang amb motiu, com cada any, de les festes de Santa Tecla; el recorda-tori dels actes degudament anunciats al calendari anual de l’AASST; i la confecció dels comptes i el complicat pressupost per a l’any vinent.

La Presidència va proposar guardonar enguany l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros amb la Medalla a la Fidelitat a la Setmana Santa de Tarragona, per la seva col·laboració i implicació amb la Setmana Santa de la nostra ciutat. La proposta va ser ac-ceptada per majoria.

I ja per últim, en el calaix de sastre dels precs i preguntes, els representants del Buen Amor anun-ciaren que farien una professó pels carrers pro-

115


29.3.15. Lliurament del ciri pasqual 2015 a la Catedral per part de la Congregació de Senyores de la Soledat.Foto: FER-VI

29.3.15. Benedicció de palmes i rams a les Coques.Foto: FER-VI

29.3.15. El Sr. Francesc Roig Queralt, pregoner de la Setma-na Santa 2015.Foto: FER-VI

29.3.15. Ajuntament. Recepció de l’alcalde al pregoner, els polítics i els representants de l’AASST.Foto: FER-VI

pers a la seva seu el mateix dia del seu viacrucis i en acabar-lo.

La reunió de la Junta Directiva del mes d’octu-bre s’obrí amb un convidat fora de l’ordre del dia: Josep Ignasi Boada Gasulla, que se’ns presentà com a nou sotsprefecte de La Sang i ens assaben-tà dels motius pels quals l’arquebisbe havia fet el que convenia fer, i també d’algunes de les gesti-ons acomplertes fins ara, com eren els nomena-ments d’Hugo Vives, majoral primer, i Francesc Pintado, ambdós nous vocals de La Sang a la Junta Directiva de l’AASST.

La Presidència, en primer lloc, informà de la sol·licitud de l’Associació Pessebrista per utilit-zar la seu de Sant Agustí, amb intervencions de Ferrer Val i de Rosell Carol per tal d’esclarir al-guns detalls de la demanda, i també es comunicà que des de Múrcia ens sol·licitaven poder veure els passos exposats a les nostres seus correspo-nents. Finalment, s’exposaren alguns detalls de la cerimònia dels premis a la fidelitat del 13 de novembre, al Centre El Seminari, amb un càte-ring i asseguts.

Pel que fa als propers actes, el responsable del llibre programa, Quim Mas Carceller, donà les dates i terminis per lliurar articles, dades de in-terès, etc., tenint present que la Setmana Santa de 2016 queia baixa –al mes de març– i que calia tenir-ho tot a punt de cara a la impremta, de ma-nera que aquella mateixa setmana s’enviaria el model per a les dades dels banderers de la profes-só del 2015 i dels presentadors dels opuscles de la propera Setmana Santa; també demanà tota la informació literària i gràfica que les associacions poguessin tenir dels anys 1950, 1951 i 1952.

José Liébana ens posà al corrent del viatge de tornada de les “Visions 2015”. Eulàlia Beà afegí un nou acte, consistent en el pessebre que s’exposaria a l’església de Sant Miquel del Pla des del 12 de desembre del 2015 fins al 7 de gener del 2016. Es recordà que l’ofrena del ciri pasqual corresponia en la propera celebració del Diumenge de Rams als Natzarens, i que dels propers actes previstos ja s’enviaria el calendari corresponent al 2016.

Amb quasi tots els deures fets, la reunió mensu-al del novembre de la Junta Directiva de l’AASST,

MEMÒRIA 2015

116

31.3.15. Primer viacrucis de la parròquia de la Trinitat o dels gitanos (comunitat gitana de Tarragona).Foto: Carles Mallol Parga

1.4.15. Estrena dels nous armats de la Germandat N. P. Jesús de la Passió, a Sant Joan.Foto: Oriol Ventura Pedrol

3.4.15. Recollida de passos. Imatge inèdita de la plaça del Rei buida dels tradicionals visitants i amb només els misteris, en aplicació del nou Pla d’Autoprotecció Civil. Foto: Pere Amenós Basora

el 10 de novembre de 2015, fou una de les més curtes de les que aquest cronista pot donar fe, puix que en menys de 45 minuts s’enllestiren els cinc punts de l’acta, tot i que s’hi afegí un punt 0 en què Tules Armela notificà la substitució del vocal de l’Associació del Pas de la Presa de Jesús, Víctor Pomerol, per Jaume Garcia Sentís.

Del segon punt –situació econòmica–, poca cosa podem afegir a la tònica general de mani-festa precarietat, deguda en part al retard en el pagament d’algunes subvencions, cosa que el president manifestà que tractaria de solucionar en posteriors visites que ja tenia programades.

Respecte al sopar dels premis a la fidelitat –nombre d’assistents, distribució de taules, etc.–, la notícia positiva fou que tothom ja ha-via pagat. També s’instà a donar definitivament totes les dades i dates de les associacions per tal

de poder-les incloure en la revista-programa del 2016, com també informació dels propers actes del que restava del 2015, que es notificaren de viva veu allí mateix: els vocals de La Sang con-vocaven per al dia 3 de desembre una reunió amb els presidents –o la persona que determi-nessin– per tractar de la propera processó del Sant Enterrament, i notificaren altres novetats posades en marxa per la nova Junta. La mateixa AASST faria el ja tradicional concert de Nadal l’11 de desembre, degudament programat a la revista de l’AASST.

Aquest cronista informà de la publicació del llibre de Jordi París Fortuny Processó del Diven-dres Sant a Valls. Art i silenci, editat per l’Agru-pació de Confraries i Germandats de Setmana Santa de Valls, que seria presentat el divendres 20 de novembre.

117


Amb l’arribada del consiliari mossèn Miquel Barbarà –absent fins al moment per causa justi-ficada–, el president anuncià una nova activitat programada per al dissabte 28 de novembre, a les deu del matí, a la mateixa seu de l’AASST, l’esglé-sia de Sant Agustí: mossèn Jordi Figueras, vicari episcopal de la ciutat de Tarragona, presentaria un recés d’Advent dedicat a tots els membres de les nostres associacions de Setmana Santa, un acte formatiu que el nostre consiliari recomanà que fos assumit amb molta seriositat.

El divendres 13 de novembre, en un nou esce-nari –la sala de graus de l’antic Seminari–, en el marc del Centre Tarraconense El Seminari, tin-gué lloc el solemne acte de lliurament dels pre-mis a la fidelitat, en els quals aquest cronista va fer de mestre de cerimònies.

Donem la llista dels guardonats corresponents, amb l’associació, confraria, congregació, german-dat o gremi que els atorgà: La Salle, Jacinto-Rafa-el Sáez Sánchez-Guerrero; Presa de Jesús, Àngel Gasol Moyà; Buen Amor, Gabi García Camacho; Ecce-Homo, Salvador Borrell i Borràs; N. P. J. de la Passió, Ateneu de Tarragona; Natzarens, Ferran Bladé Vilà; La Sang, Enric Flores Musté; Descen-diment, Montserrat Aleu Calvet; Pagesos dones

(Pietat), Montserrat Hernández Caro; Maginets, Francesc Gallart Magarolas; Marejants, Josep Ma-ria Roch Adserà; Pagesos homes (Sant Sepulcre), Josep Reig Monclús; Soledat, Albert Vallvé Navar-ro; i AASST, Josep Fèlix Ballesteros Casanova.

El divendres 11 de desembre va tenir lloc el concert de Nadal, amb el qual l’Agrupació d’As-sociacions de Setmana Santa de Tarragona no sols rememora cada any la Passió, Mort i Resur-recció de Nostre Senyor Jesucrist, en una cate-quesi viva que surt dels temples i prega en les desfilades processionals –una manera com una altra de resar–, sinó que també, tot i que pugui semblar una paradoxa, en un intent de presèn-cia a Tarragona gairebé els 365 dies de l’any, vol reviure la joia del Nadal. Perquè igualment que no hi hauria Pasqua de Resurrecció sense la Pas-sió i Mort de Jesús, tampoc res hauria estat igual sense que el fill de Déu s’hagués fet home nascut d’una mare, la Verge Maria, que donà aquell sí a l’àngel Gabriel en l’anunciació.

Tots els reunits gaudírem del concert i del petit obsequi d’una figureta de congregant de l’entitat amfitriona, que en aquesta vetllada ens oferí la Reial i Venerable Congregació de la Sang de Nos-tre Senyor Jesucrist.

I la darrera reunió de l’any, mantinguda el di-marts 15 de desembre, s’inicià amb l’aprovació per assentiment de l’acta de la sessió anterior i l’informe de la situació econòmica, en què l’estat donava una encara minsa quantitat per tal d’abo-nar alguns deutes a les associacions que encara no havien rebut el total de la seva subvenció.

En el tercer punt, president i encarregat de la revista anual revisaren les mancances pel que

10.4.15. Seminari Pontifici. V Conferència Pasqual a càrrec del Sr. Jorge Manuel Rodríguez Almenar.Foto: FER-VI

10.4.15. Seminari Pontifici. V Concert Pasqual del Cor Jove dels Amics de la Catedral.Foto: FER-VI

11.12.15. Concert de Nadal 2015. Banda de Música de l’As-sociació La Salle - Estudi de Música.Foto: FER-VI

MEMÒRIA 2015

118

fa a dies i persones encarregades d’algunes de les activitats per tal que figurin al calendari de la Setmana Santa 2016. Per la seva banda, Julià Panadés informà de la burocràcia administrativa que obligà, a la mateixa entitat i a totes les asso-ciacions, a presentar degudament les factures de despeses superiors als 3.000 €. També recordà que ja s’havia enviat a totes els models dels rètols per a la informació exterior i interior de les esglé-sies seus de les associacions; aquests rètols van ser aprovats per l’Ajuntament, però calia veure si hi havia alguna cosa a corregir, a fi i efecte d’evi-tar possibles errades o defectes de forma en el disseny.

En un altre aspecte, Ferrer Val preguntà com estava la peanya del seu pas per poder començar els assajos de cada any.

Per últim, aquest cronista va intervenir per dei-xar constància d’alguns aspectes que calia tenir en compte, i considerà que tots els membres de la Junta Directiva es podien sentir satisfets de la celebració de l’acte de lliurament dels premis a la fidelitat en el nou marc del paranimf i l’espai del claustre del Centre Tarraconense El Seminari.

Ah!, enguany tinguérem el petit refrigeri al fi-nal, en què ens vam felicitar les festes mútuament. El 2015 ja és història.

27.11.15. Seminari Pontifici. Guardonats de les diferents associacions amb el Premi a la Fidelitat 2015. Foto: FER-VI

29.5.15. Sant Agustí. Alguns guardonats dels concursos de dibuix 2015 i narrativa. Foto: FER-VI

29.5.15. Sant Agustí. Professors de les escoles participants als concursos de dibuix i narrativa 2015. Foto: FER-VI

119


El final de l’acte de lliurament de premis a la fidelitat semblà un castell de focs i per tant resta-va el tercer tro, puix que tocava a l’Agrupació, en nom de totes les associacions que aplega, fer els honors a una persona de qui hauríem de repetir, tot i que no ho farem, els mateixos “adorables defectes” apuntats a altres fidels també guardo-nats en aquella edició, amb el complement d’un càrrec que no han tingut i que no crec que tam-poc esperin encara “servir” molts d’aquells. Per-què Josep Fèlix Ballesteros Casanova, l’alcalde de Tarragona, que va camí dels seixanta anys, ja porta més de la meitat de la seva vida dedicat a la política –ultrapassa els trenta anys de ser-vei!–, i és ben cert que la política ben entesa és un acte de servei que sovint no té horaris, ni dies de festa, ni totes les vacances que de vegades tenim els que no formem part del sindicat dels polítics amb vocació de servei.

El Pep Fèlix –encara no era el senyor alcalde– estudià al Seminari de Tarragona i, malgrat els intents perquè s’hi quedés per fer la carrera sa-cerdotal, no va anar per aquí la cosa; d’aquella època i de la llavor sembrada al si de la seva fa-mília n’han quedat les profundes arrels cristianes –que encara conserva en el PSC dins de l’anome-nada branca “vaticanista” i que ara certifica el sant pare Francesc–, però ell es decantà per una carrera universitària, malgrat alguna ensopega-da, i ben aviat trobà el seu destí professional. Llicenciat en Ciències de l’Educació a la URV, es-pecialitzat com a psicopedagog, va treballar amb esperit de servei com a professor a l’ONCE men-tre compartia les tasques polítiques a partir de l’any 1981, amb poc més de vint-i-dos anys, com a conseller de Cultura en el mandat de l’alcalde Recasens, model i exemple de polític honrat –i molt bon historiador!–, tot i que també tenia les seves coses. A partir d’aquí, tret dels quatre anys entre 1983 i 1987, la seva presència i el seu servei en el govern de la ciutat han estat continus, si-gui des de l’oposició, sigui governant en majoria,

pactant amb qui fos necessari pel bé de la ciutat i dels seus ciutadans i ciutadanes o acompanyat per molts grups, i més sol que la una, portant la pesada creu del govern de la ciutat, com aquell que inspirà tots aquells “adorables defectes” no esmentats.

No cal dir que, en això de portar la creu, a la seva vora sempre hi ha tingut una altra Creu, amb majúscules i gens pesada, que no sols l’ha acompanyat i ha compartit el seu esperit de ser-vei, sinó que li ha donat dos fills –nena i nena– que també tenen en els seus pares un model a seguir.

I a l’hora de resumir tot aquest molt escurçat currículum, encara em perdonarà la Creu –la persona que coneix més bé el Josep Fèlix Balles-teros Casanova– una darrera llicència en assumir una frase d’una senyora que les ones radiofòni-ques van popularitzar i que potser no m’escau tant a mi: “Ballesteros és més bona persona que guapo”.

Per nosaltres, l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Tarragona, el Pep Fèlix, el polític i l’alcalde, sempre ha estat al costat de la Setmana Santa, en la mesura que el seu càrrec li ho ha permès, com a bona persona que és, amb mèrits pels seus “adorables defectes”, que no cal esmentar i que la Junta Directiva de l’Agrupació va reconèixer per unanimitat absoluta en el mo-ment de la proposta d’aquest premi a la fideli-tat que li lliurà el nostre president, Joaquim Ju-lià Panadés, en l’acte solemne que tingué lloc el proppassat divendres 13 de novembre de 2015 al Centre El Seminari.

Que els espetecs, els trons i els llampecs del guardonat segueixin il·luminant el nostre camí i ressonant pel bé de Tarragona i la seva Setmana Santa.

Fidelitat 2015Josep M. Sabaté Boschcronista oficial de la Setmana Santa de Tarragona

Josep Fèlix Ballesteros Casanova

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, rebent el Premi a la Fidelitat de l’AASST 2015.Foto: FER-VI

120

ENTRE oMBRES DE CÈSARS

El miracle sentimental de la remembrança del Drama del Calvarité a Tarragona una plasmació austera i solemne.Mentre les campanes, en el seu silenci de bronze, no poden llençar-se a l’aire per plorar el dolor de la passió,a la ciutat, el ritual té un caràcter cerimoniosament monumental.A la imperial i mil·lenària Tàrraco,amb ombres de cèsars passejant com fantasmesels seus anys d’història sobre les muralles ciclòpies,l’animació es fa extraordinària el Divendres Sant.

Cap a les quatre de la tarda, la ciutat comença a créixer amb l’inici de la recollida dels passos per la cohort romana.Una vegada són tots recollits i concentrats a la plaça del Rei,s’ofereix allí una de les més pures essències de la tradició tarragonina:l’espectacle imponent del capvespre caient a plom sobre les cisellades imatges,que són tota la passió del Senyor feta argila, llum i color.

A les vuit es dóna l’ordre de sortida, i els passos, amb les seves confraries, inicien la desfilada.Tocs monòtons de tambors tràgics, música adolorida, carícia de l’aire mariner que besa amb devoció el cos rígid de la imatgeria entre la llum i el fum de les atxes.I a la nit de Tarragona, van caminant, com entre la boira, els penitents en la seva marxa, durant la llarga desfilada del Divendres Sant.L’emoció popular assoleix un grau suprem.L’ambient resulta indescriptible.

Tarragona, durant la processó, tremola embolcallada en el sudari de la història,com un ocell ferit aletejant en la vella mà d’un caçador etern.I quan s’acaba la desfilada processional, els espectadors, fidels i turistes,s’hi uneixen amb devoció, i la Rambla resta buida,mentre pugen, com en direcció a la Catedral, els pelegrins de la santa angoixa.

Més tard, la Rambla, artèria vital de la ciutat, amb l’aire tebi de la primavera,resta deserta com en nit de llops, sense una ànima, sense cap veu, en el silenci del seu recolliment, cara al mar, com una sirena de pedra del Mediterrani,esperant que el ventijol faci moure les campanes de la Catedral,fent-les giravoltar amb la joia cristiana del Diumenge de pasqua.

Juan Felipe Vila-Sanjuán y oliva (1925-2001)Del seu article “Entre sombras de Césares”, del 1953

(Traducció i adaptació en català: Lluís M. Salvat)

Foto: Oriol Ventura Pedrol

121


concurs de pintura 2015

Primer PremiVia CrucisÁngel Algueró Borrás

Segon PremiDevociónAlberto Insa Garín

Tercer PremiSoledatRosa Vadrí SanjuanFoto: Oriol Ventura Pedrol

122

2015

PREMI XVIII CERTAMEN DE FOTOGRAFIES

1r premi Títol: Es gira ventAutor: Josep M. Fontanet Valls

2n premiTítol: Oració a l’Hort

Autor: José Luis Ruiz Sánchez

3r premiTítol: Descendiment i CatedralAutor: Andreu Gual roca

123


2015

PREMI XIII CERTAMEN DE FOTOGRAFIA JOVE

2n premiTítol: Lligat

Autora: Alba Méndez i Plana

3r premiTítol: LlumAutora: Aitana Monroy

1r premiTítol: PenitentAutor: Marc Vidal Ribes

124

1r: Martina Blanco COL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

1r: Pau Aguilà Fernández COL·LEGI LA SALLE TARRAGONA

2n: Carla de Paz Redó COL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

2n: Queralt Torres Rodríguez COL·LEGI LA SALLE TARRAGONA

3r: Guillermo Artero Collado COL·LEGI LA SALLE TARRAGONA

3r: Laia Mora Mulero COL·LEGI LESTONNAC-L’ENSENYANÇA

3r: Ariadna Bahima Parera COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS

3r: Joan Bilbao Nadal COL·LEGI SANT PAU APÒSTOL

1r: Vicky Roda Negrié COL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

1r: Montserrat Muntañés Arbó COL·LEGI SANT PAU APÒSTOL

2n: Alvaro Ruano Miranda COL·LEGI SANT PAU APÒSTOL

2n: Sergio Sánchez ErasoCOL·LEGI SANT DOMÈNEC DE GUZMAN

PRIM

ARIA

CIC

LE IN

ICIA

LPR

IMÀR

IA S

EGON

CIC

LEPR

IMÀR

IA T

ERCE

R CI

CLE

ESO

PRIM

ER C

ICLE

COL·LEGIS PARTICIPANTS

COL·LEGI AURA

COL·LEGI EL CARME

COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

COL·LEGI LA SALLE TARRAGONA

COL·LEGI LESTONNAC-L’ENSENYANÇA

COL·LEGI MARE DE DÉU DEL CARME

COL·LEGI SAGRAT COR

COL·LEGI SANT DOMÈNEC DE GUZMAN

COL·LEGI SANT PAU APÒSTOL

COL·LEGI SANTA TERESA DE JESÚS

Concurs de dibuix 2015

1r: Wiktoria Joana Glonek COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Victoriano Martínez Lorente COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

SPEC

IAL

EPRI

ADA

PTAD

A

125


1r: Nadia Fernández COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Mauricio Ospina CarrilloCOL·LEGI SANT DOMÈNEC DE GUZMAN

2n: Tamara Arteche Quintana COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Patricia Diana Faur COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Aaron VillalbaCOL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Paula Roc Fortuny COL·LEGI SAGRAT COR

3r: Mimoun KaddouriCOL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Sandra García Félix COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Houda Jebari COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Maria del Mar Folch Rangel COL·LEGI SAGRAT COR

1r: Pau Ascaso Coll COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Armand Rúbies Mayor COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

1r: Alejandro Ortiz de Pinedo COL·LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

2n: Jennifer Lillo COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

3r: Pau Ascaso Coll COL.LEGI ESPECIAL SANT RAFAEL

ESO

SEGO

N CI

CLE

ESO

ADAP

TADA

ESPE

CIAL

. PTV

LES

PECI

AL. P

QPI

ESPE

CIAL

. PTV

A

126

Fotografia: Lluís Amenós BasoraImpressió: Grup Bou - Dipòsit Legal: T-80-2016

PROCESSÓ DEL SANT ENTERRAMENT. Declarada “Festa Patrimonial d’Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya

SETMANA SANTA DE TARRAGONA. Declarada “Festa d’Interès Turístic Nacional” per la Generalitat de Catalunya

127


La Processó de 2015 al detall

Cohort Romana. Armats de la Reial i Venera-ble Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist –armats de La Sang de Tarra-gona–, amb quaranta-un components: el Capità Manaies, un Signífer, un trompeta, sis timbalers i trenta-dos armats de tropa, acompanyats de qua-tre portadors d’atxes.

Bandera Negra de la Reial i Venerable Con-gregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, amb matraques.

Aspirants del Gremi de Marejants, amb el pas Sant Sopar. Acompanyament musical: Banda de Timbalers del Sant Sopar del Gremi de Marejants. Banderer: Albert Abelló Hierro; cordonistes: Irene Mallol Bosch i Mònica Martín Vivancos.

Associació La Salle. El Col·legi La Salle, amb el misteri L’Oració de Jesús a l’Hort, va anar compassat per la seva banda de timbals. La ban-dera del col·legi fou portada per Laura Picó Reig, i com a cordonistes hi anaven Víctor Díaz Picó i Pol Boada Gea. Els Antics Alumnes, amb el pas Vetlleu i pregueu, foren acompanyats per la Ban-da de Música La Salle de Tarragona - Estudi de Música. La bandera de l’Associació la portà Albert

Vallvé Navarro, i els cordonistes foren Carlos Ja-vier Calderón Aisa i José Luis Calderón Aisa.

Associació del Pas La Presa de Jesús - Con-fraria de Pescadors, amb el pas La presa de Je-sús. Fou compassat per la Banda de Timbals de la Presa de Jesús. La bandera de les dones la portà Emilia Peña Expósito, acompanyada de Silvia Ál-varez Peña i Antonia Calvillo Toledano. La bande-ra gran la portà Josep Acero de Dios, acompanyat de Mariano Herráiz Puhol i Maria Delprado Bu-eno.

Aspirants de la Reial i Venerable Congre-gació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist, amb el pas La flagel·lació, acompanyat per la Banda de Timbals de la Congregació i de la Secció d’Aspirants. Va portar la bandera dels aspirants Antoni Salazar Echevarria, acompanyat dels seus fills Antoni i Paula Salazar Carracedo.

Cofradía del Cristo del Buen Amor y Nues-tra Señora de la Amargura con San Juan Evan-gelista, amb els passos Cristo del Buen Amor i Nuestra Señora de la Amargura con San Juan Evangelista, escortats per la Banda de Cornetas y Tambores de la Cofradía. El banderer fou Sergio

Quim Mas carceller

SANT SOPAR. Gremi de Marejants. Foto: Pere Amenós Basora

128

Aragón Peña, i les cordonistes, M. Lirios Ribera Sempere i Juani García García.

Germandat del Sant Ecce-Homo, amb el pas Ecce-Homo. Acompanyament musical a càrrec de la Banda de Timbals i Sacs de Gemecs de la mateixa germandat. Abanderada: Rosa Maria Vi-rolés Piñol; cordonistes: Josep Ignasi Boada Ga-sulla i Xavier Climent Sánchez.

Germandat de Nostre Pare Jesús de la Pas-sió, amb el pas Nostre Pare Jesús de la Passió, compassat per la banda de tarotes i tambors de la germandat. La bandera d’aspirants era por-tada per Joana Marias Domènech, i com a cor-donistes hi anaven Rosa López Marias i Carlota Gracia Escarrabill. Bandera principal: Rafel Pa-llero González; cordonistes: Fernando Pallero González i Alejandro Pallero González.

Reial Germandat de Jesús Natzarè, amb els passos El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures. Música:

Banda Infantil de Timbals de la Germandat, Cor d’Aspirants de la Germandat, Banda de Corne-tes, Gaites i Timbals de la Germandat i Banda Triunfal. Banderes: la de la Secció d’Aspirants la portà Andrea Giner Jiménez, acompanyada de Júlia Sala García i Berta Sala García. La bandera de la Secció de Maries del Calvari era portada per Victòria Forns Fernández, i com a cordonis-tes hi anaven Maribel Rubio Díaz i Alba Gómez Forns. La bandera principal la portà Josep Po-blet Tous, acompanyat de Marta Ventura Navar-ro i Ana Ventura Navarro.

Reial i Venerable Congregació de la Purís-sima Sang de N. S. Jesucrist. El Crist de la Humiliació, acompanyat per quasi un centenar de penitents amb improperis, fou precedit per la Creu dels Penitents i els congregants de La Sang. La imatge titular, el Sant Crist de la Sang, amb escorta de quatre armats i membres de la congregació, va ser acompanyada pels càntics

Foto: Pere Amenós Basora Foto: Pere Amenós Basora

Foto: Ram Giner FilellaFoto: Marc Vidal Ribes

129


de la Coral Augusta. Fou portador de la bande-ra principal de la processó Josep Francesc Font Mañez, acompanyat de les seves filles Marta i Maria Font Palomar.

Reial Congregació del Venerat Cos de Je-sucrist en el Descendiment de la Creu, amb el pas Descendiment de la creu, acompanyat de la Banda de Timbals del Descendiment. Abanderat: Jordi Sierra Viu, acompanyat de les seves filles Ge-orgina i Natàlia Sierra Maymús.

El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, amb el pas La Pietat, fou compassat mu-sicalment per la Banda de Timbals del Gremi. Portava la bandera M. Carme Ferrer Egea, i com a cordonistes hi anaven Antònia Blanco Segura i Teresa Ximenis Robert.

Il·lustre Confraria de Sant Magí, Màrtir, de Barcelona (Maginets), amb el pas Retorn del Cal-vari, acompanyat dels Ministrers d’Instruments Tradicionals de Tarragona. Banderer: Miquel Borràs Cabacés; cordonistes: Joan Marsal Sans i Aimé Chausse Masip.

Societat Marítima i Protectora - Gremi de Ma-rejants, amb el pas Sant Enterrament, flanque-jat per l’escorta romana del Gremi de Marejants i compassat per la Banda de Timbalers del Sant Enterrament del Gremi de Marejants. Banderer: Josep Bertran Gimferrer; cordonistes: Andreu García Brunet i Joan Lluís Mallol Torné. Foto: Oriol Ventura Pedrol

Foto: Lluís Amenós Basora Foto: Jaume Sáez Millán Foto: Carme Ribes Moreno

LA PROCESSó AL DETALL 2015

130

Foto: Carme Ribes Moreno Foto: Elvira Ferrando Gómez

Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isi-dre, amb el pas Sant Sepulcre, escortat pel grup d’armats del Gremi de Pagesos i compassat per la Banda de Timbals del Sant Sepulcre. Banderera: Joan Basora Robert; cordonistes: Lorena de la Fu-ente i Ramon Vilaltella Bosch.

Congregació de Senyores sota la Invocació de la Puríssima Sang de N. S. Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat, amb el pas La So-ledat, acompanyades de la seva Banda de Tam-bors. Bandera de la Secció d’Aspirants portada per Anna Vallvé Fontana, acompanyada de Marc Mestre Vallvé i Joan Mestre Vallvé. La bandera principal la portà Alejandro Arola García, i les cordonistes foren Ariadna Arola Brunet i Alejan-dra Arola Brunet.



131


132

133

POSEML’ACCENTEN LES NOSTRES TRADICIONS DES DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA IMPULSEM EL FOMENT I LA CONSERVACIÓ DEL NOSTRE PATRIMONI CULTURAL I TRADICIONAL. CONTRIBUÏM A FER GRAN LA CELEBRACIÓ DE LA SETMANA SANTA DE TARRAGONA, DECLARADA FESTA TRADICIONAL D’INTERÈS NACIONAL.

134

135

Repsol celebraamb Tarragona les festes deSetmana Santa

136

ANUNCI 13 x 9 cm.

CentralPolígon Ind. Riu Clar - C/ EstanyParc 5.1.5 Nau 72 43006 Tarragona Tel. 977 541 600 - Fax 977 206 [email protected]

www.labotigadelcafe.com

Vendes i DegustacióRambla Nova, 88 T 977 233 152 Tarragona

Cristòfol Colom, 21 T 977 238 860 TarragonaAv. de l’Argentina, 13 T 977 101 911 TarragonaPlaça de l'Àngel, 6 T 977 440 457 Tortosa

137

Els nostres serveis Patrimoni i gestió cultural Tallers didàctics Turisme

Guies i rutes turístiques culturals Turisme creatiu i d’experiències Elaboració de guiatges fets a mida Turisme i noves tecnologies

IBER Arqueologia, Patrimoni i Turisme

@IBERarqueopatur

c/ Nou del Patriarca, 3 baixos Tarragona www.iberapt.com

[email protected] 659 111 081 / 628 539 843

IBER Arqueologia, Patrimoni i Turisme SL

Declarada Festa d’Interès turístic Nacional, la Setmana Santa de Tarragona és una experiència única i incomparable. Silenci, esforç, emoció, fe, tradició i cultura es barregen i transcorren al llarg de carrers plens d’història. Vols conèixer els passos que componen la Processó del Sant Enterrament o alguns dels espais més emblemàtics del seu recorregut? Truca’ns i concerta la teva visita guiada!! (places limitades)

138

Generalitat de Catalunya

139

140

Tels. 977 221 412Fax 977 230 053Sta. Joaquina Vedruna, 5 al 1143002 [email protected] carrer del carbó 2-4 Nau 5. Polígon Industrial Riu clar. 43006 - Tarragona

Rambla Nova, 20 - 43004 TARRAGONA Tel. 977 236 712 • Fax 977 236 700

www.hlauria.es • [email protected]

Via Augusta, 227 - 43007 TarragonaTels. 977 232 032 - 977 236 829

Restaurante

SOL~RIC

INDÚSTRIES GRÀFIQUES GABRIEL GIBERT, SACarrer Cartagena, 12 - 43004 Tarragona

Tel. 977 22 45 58 - Fax 977 24 54 02 - A/e: [email protected]

141

Pere Martell, 6 - Desp. 3 - 43001 Tarragona

Tel. 977 253 089 - Fax 977 238 619

La Unió, 2Tel. 977 236 317 • TARRAGONA

Carrer Sant Llorenç, 15 • Casc Antic (Tarragona)

Telèfon - Fax 977 228 300

Rambla Nova, 94 bisTel. 977 235 815 - Fax 977 227 703

Tècnica 977 219 54643001 TARRAGONAC/Anselm Clavé, 39

Tel. 977 612 798 - Fax 977 612 79843800 VALLS

[email protected] - [email protected]

Rambla Nova, 65

Tel./Fax 977 242 822 43004 TARRAGONA

FARMÀcIA M. Esther Fdez. cabré

www.farmatarraco.com

c. Pere Martell, 5 · 43001 TARRAGONA

Tel. 977 21 97 04 · Fax 977 21 51 69 · [email protected]

142

Moll Pesquer, s/n • TARRAGONA

CARRETERA CEMENTIRI, 5KIOSC PLAÇA VERDAGUERKIOSC RAMBLA NOVA, 53TELS. 977 226 355 - 977 230 696TARRAGONA

Plaça Sant Joan, 2

43360 Cornudella del Montsant

Tarragona

Tel.y Fax 977 82 14 83

http://w ww.baronia.com

e-mail : englora@baronia. com

MEDALLA DE PLATAEN EL MUNDIAL DE BRUSELAS

AV 14

143

Carrer Merceria, 25

Telèfon 977 236 676

43003 Tarragona

Mercat Central, 195 i 196

Telèfon 977 230 131

Telèfon part. 977 655 483

TARRAGONA

MAGI

Fruitesi

Verdures

Donem el més sincer agraïment a les persones i firmes comercials,

que han col·laborat en la realitzaciód’aquest programa-opuscle.