Embed Size (px)
DESCRIPTION
Llibret 2012 de la falla el Parc
Citation preview
1
2
EL PARC - ALZIRA EN FALLES 2012
FESTA D’INTERÉS TURÍSTIC NACIONAL
Col·labora la Conselleria d’Educació de la Generalitat.
El present llibret ha participat en la convocatòria dels premis
de la generalitat valenciana per a la promoció de l’ús del
valencià 2012.
Presentat al concurs anual de llibrets de falles de la ciutat
d’alzira 2012.
Més que mai, esta que està en les seues mans, és la revista
anual que edita la nostra associació cultural, per al delit de tots
els que componem directa o indirectament la nostra societat
valenciana, i nostra festa.
Només cal fer menció, a la importantíssima labor que
exerceixen sempre en el nostre exemplar anual, les empreses,
cases comercials i col·laboradors.
Gràcies a tots!
www.fallaelparc.com Facebook
Muntatge disseny i impressió:
Blauverd Impressors, S.L.
Tirada: 550 exemplars
Títol: “Pas a Pas”
Depòsit legal:
V-330-2012
Edita:
Associació Cultural
Falla el parc - Falla teatre.
En fotografia:
Jose Lacasa i Pastor - Juan José Dolz i Sifre
Portada:
Lledó Querol i Gomis
En correccions:
David López i Crespo
En textos:
Juan Vicente i Vayá - Francisco Navarro i Martin
David López i Crespo - Sònia Estela i Almela
Adelaida Fernandez i Villen - Jorge Benavent i González
Jesús Cebrián i Fuertes
Supervisat:
Alex Andrés Santillana
Col·laboren a la composició:
2
3
Padrí de l’estendard a títol pòstum Pàg. 4
La benvinguda del President Pàg. 6
Benvinguda de la presidenta infantil Pàg. 8
La Fallera Major“CLÀUDIA SANTAMARIA I MOYA” Pàg. 10
La Fallera Major infantil“JUDITH SALES I PALAU” Pàg. 14
Reportatge ‘Un passeig per Alzira’ Pàg. 18
Falla gran i crítica Pàg. 22
Falla infantil i crítica Pàg. 28
Cens de la comissió i recompenses Pàg. 33
Cens de la comissió infantili recompenses Pàg. 36
Entrevistes a les Falleres MajorsClàudia Santamaria i Judith Sales Pàg. 38
Un pas, i bons moments. Pàg. 44Fotos dels nomenaments, penjada pintes,
imposició de bandes a Falleres Majors.
Flama d’or i Murta Pàg. 60
Cort d’Honor Fallera Major Alzira Pàg. 61
Programa d’actes i festes Pàg. 62
Records del 2011
* Pleitesies a unes Falleres Majors Pàg. 78Anna
Mª José
* Els nostres monuments 2011 Pàg. 82Esbossos i premis
Esperit d’equip
Monument gran
Monument inf.
Fotos 2011
Himnes Pàg. 103
* “Pas a pas” Plana Zero Pàg. 108
* El racó de la festa Pàg. 109
* Poetàrium faller 2012 Pàg. 111
*El Ciutat d’Alzira Pàg. 120
*Juanvi Vayà Climent Pàg. 122Homenatges
Dates d’interès d’Alzira
A les Falleres Majors
Ibn Jafadja d’Alzira
*Juan Dolz Camarena Pàg. 135
*L’eco de la festa Pàg. 142
*El dia mundial del llibre Pàg. 143
*Francisco Navarro Martín Pàg. 145Nit de pluja
Besos del ahir
Alguna vegada
Triomfarà
Només demane una oportunitat
Passos de dona
No mires enrere ara
Dos
*Gojos de Sant Josep Pàg. 152
*Uns riures abans d’acabar?? Pàg. 153
*Adéu Pàg. 156
Homenatge
Padrí de l’Estandard
a Títol pòstum
4
5
Fundador 1989
Mauricio Dolz i Sifre
6
És tot un honor per a este servidor, ser el
cap d’aquesta comissió per a les Falles del
2012.
He començat el meu camí amb la motxilla
plena i carregada d’idees, amb moltes
ganes de treballar i lluitar sense límits per
aquesta falla, la nostra, la de tots.
Tot el treball, l’esforç i la dedicació d’aquest
món faller és molt d’agrair per part de tots
els fallers i falleres, veïns i col·laboradors,
els que desinteressadament fan gran i
possible nostra festa, les tradicions, nostres
rals i el nom de nostra ciutat. Espere que la
meua il·lusió abaste a tots i cadascuns de
vosaltres, els que gaudiu com cal i als que
amb la constància de la Junta Directiva fem
gran nostra falla, l’Associació Cultural Falla
el Parc Falla-Teatre.
Enguany com més endavant es podrà
comprovar, estic envoltat per tres
guapíssimes falleres; Clàudia, nostra
Fallera Major, benvolguda i estimada per
tots i amiga fidel, criada des de menuda
en esta casa. Judith nostra Fallereta Major
Infantil, tan bonica i dolceta com reflexa la
seua careta i a més filla de fallers, i Ainhoa,
nostra Presidenta Infantil, qui sempre està
disposada per a qualsevol càrrec faller,
com el d’enguany, per primera vegada en
la història de la comissió.
I així, els quatre ens disposem a fer
realitat nostra única i millor experiència;
representar El Parc amb la categoria
i reconeixement que es mereix, per
tot arreu on siga menester sense
inconveniències d’hores ni calendaris.
Desitge; que tot el meu esperit faller siga
transmès a futurs presidents, i al mateix,
poder seguir engrandir-nos molts més
anys, i tots junts, i pas a pas, fer més
història i més falla, i que nostres festes
de Sant Josep 2012 siguen com la flor que
esclata, la que s’instal·larà al jardí dels
seus cors.
Alex Andrés Santillana
,
7
8
Hola a tots els fallerets infantils del Parc:
No és la primera vegada, en la meua curta
vida, que em donen l’oportunitat de repre-
sentar la nostra comissió infantil. Fa dos
anys vaig tindre la sort de ser la Fallereta
Major. Aquell va ser un any inoblidable per
a la meua família i per a mi, i d’ell tinc re-
cords que mai podré oblidar.
Enguany la meua il·lusió és més gran, per-
què vos salude com a presidenta infantil
del Parc. La primera presidenta de la his-
tòria de la nostra comissió. Com podeu
imaginar, la responsabilitat és immen-
sa i espere estar a l’alçada que s’espera
de mi en cada moment. He crescut pas a
pas amb aquesta comissió i crec que estic
preparada per complir molt bé en aquesta
tasca que se m’ha encomanat.
Judith, cosina, amiga i Fallereta Major, et
desitge el millor en el teu any, juntes ens
anem a divertir moltíssim, i estic segura
que representaràs la nostra comissió com
ningú podria fer-ho.
I a Àlex i Clàudia, desitjar-vos que en
aquestes falles que ara comencen, sigueu
molt feliços, i gaudiu d’allò més amb tota
la comissió perquè s’ho mereixeu. Sou
unes grans persones, grans treballadors i
sobretot grans fallers, espill dels infantils
com nosaltres, que esperem algun dia con-
tinuar amb el bon treball que esteu fent.
I a la comissió infantil del Parc, desitjar de
tot cor que gaudiu al màxim, que es diver-
tiu jugant i tirant coets, i que vos compor-
teu bé i feu sempre cas als majors, perquè
volen el millor per a nosaltres. Ah! I que
guanyem el primer premi!!
En aquest any tan especial per a mi, anime
als fallers, amics i veïns a que ens visiten
en les properes festes i que tots junts pas-
sem un any inoblidable, ple d’emocions i...
per què no? de bons premis. I que per allà
on donem un pas se escolte sempre i ben
alt...
Visca la Falla del Parc!!
Ahinoa
,
9
10
Clàudia Santamaria Moya
11
12
Afortunats per la nit
pel somni, pel desig,
i veure en despertar
un fet reial complit.
Amaneix el dia
i enamorats gaudim,
una Reina, Clàudia,
és molt grata l’alegria
dels que la posseïm.
Ix el sol i la lluna,
tots dos, fills del vent,
i els amics exclamen,
i els veïns comprenen,
morena i fina és una
bella flor com ninguna.
Falta espai al cel, al
temps,
al tracte per amiga,
que sàpiguen les gents
qui és nostra regina.
Glòria i diamant,
mirall i estendard,
que al suau pas flamant
història va forjant.
Cistell aromatitzat,
jardí i esperit,
heus ací nostre grat
que el cau ha conquerit.
13
Crida el vent
Llau al pas,
Acaronant el present
Untant allà on vas;
Deïtats i forment,
Intel·ligència i repàs,
Afinada eloqüent.
Soroll de la festa,
Atònits per testa,
Nimfa que presta,
Talls de gesta
A la que res no resta.
Marxen al camí
Aires en direcció,
Riures sense fi,
I plasmen l’emoció
Al llenç del pergamí.
Mosset de diamant,
Orgull de simpatia,
Yeyé i joiosa desfilant
A un tro; Clàudia Santamaria.
14
Judith Sales Palau
15
16
Conten els vells d’una terra,
la qual ens engalana,
que no hi ha llavor més sana
i que a nós més ens aferra,
que veure a la nostra xiqueta
vestida de valenciana.
Conten per savis en tradi-
cions,
terra que ens empara,
que cosa més guapa i fina
abunda en comissions,
lloguer de blasons
i que tant ens agrada.
Afermats recitem
cants de glòria,
les que per tu estimem,
al·legoria imaginària
sempre al cor portem.
Pures i cristallines,
com tu, roses i fines.
contaren i conten
històries en vides
i descendències.
Porten els vells
els signes i anells.
Conten aquells
sobre una semença,
i ballen els ocells
al cant fidel i dit,
sols per tu, Judith.
17
Ja hi ha pau,
Una vida, un vers,
Dies clau.
Incloses,
Totes elles
Història i cau.
Sentir i sorolls
Amor i carrers,
Llum i flors,
Explosions,
Salves i delers.
Pletòrics
Alzirenys,
Lauden per rics
Als refranys,
Una xica i uns delits.
18
19
20
21
22
Efectivament, com que la família és el que
conta, no cal ni dir, que vostè ara mateix
està endinsant-se cap al que per a nosal-
tres és el més desitjat, nostre col·lectiu
faller, i per eixe motiu els convidem a via-
tjar, però això sí, a fer-ho en companya
dels seus i també amb nosaltres, natu-
ralment. I ara que ve al cas parlarem de
Natura. Nostre amic i gran artista Vicent
Chaveli, aquest any ens presentarà un
altre gran treball per als dies de Sant
Josep; treball, que tornarà a no pas-
sar desapercebut. Ens transportarà per
eixos racons tan emblemàtics que tenim
al nostre entorn, i que fan referència a
la nostra Natura, les seues sendes, ca-
mins, les coves i els pics, les seues se-
rres, algun monument, i perquè no? fins
i tot un pi. En ell, ens mostrarà tots els
seus avantatges i algun xicotet inconve-
nient, i repassarà la seua història. Amb el
seu ingeni i coneixedor del medi, farà que
estes lletres siguen l’antesala del que
serà finalment, i així que es queden al
seu record, sí, sobre estos paratges tan
nostres, tan seus i tan exquisits. Faça
un lloc a la agenda, i viatge. No perda
l’oportunitat de passar i visitar-nos, que
amb bona roba i bon calçat, l’esperem
per a fascinar-nos tots junts i pas a pas:
“De la Murta a la Casella”.
Tan sà i ple de puresa,
Que amb certesa;
Tanquem els ulls
I ens omplin d’orgulls...
De la Murta a la Casella
Vicent Chaveli
Jesús Cebrián i David López
23
24
Pas a pas
farem un repàs,
del que és genuí
de qualsevol veí.
Viure a Alzira,
és molt fàcil,
Parc de la Natura.
Jardí i gesmil.
Guardià i sobirà.
Camina pel camí
o per nostra serra,
te n’adones que no té fi
la bellesa de la terra.
Moltes direccions
de llocs insignes,
i també té opcions
el Racó de les Vinyes.
Ací nostra Murta
Paratge Natural,
no res se li furta
si es tractés com cal.
Hi ha excursions
i és molt habitual,
uns per devocions
i altres pel ritual.
Les famílies juntes,
joia de cultures,
participen en la protecció
i en la seua reforestació.
En el dia de l’arbre
tots a la serra,
i no ser cafre
que en perdre-la s’erra.
25
I és obligat
per valent o frare,
haver transitat
el Pas del Pobre.
O la Ruta dels Monestirs
recuperada per a conèixer.
I al porc senglar a tirs
si el veuen aparèixer.
La creu del Cardenal
la posaria un animal,
doncs des d’eixa posició
esplèndida és la visió.
Però abans d’arribar,
les runes cal contemplar,
el jardí amb els lleons
i la Torre dels Coloms.
I el pont d’un Felip,
que era el segon,
en homenatge presidit
posat té el seu nom.
I l’escut dels Vich
que mana a la portalada,
i que per renaixentista
és molt admirada.
La capella més bé curta
de la Verge de la Murta,
envoltada d’un jardí
que ho fa tot més diví.
Allí vivien els veïns
dels frares Jerònims,
i després es va comprar
transformant-ho en solar.
26
Dona nom a la Murta,
“La Font de la Murta”,
on rodejada de Murta,
i allí aparegué;
la Verge de la Murta.
Un aqüeducte Romà
i aigua cap a les basses,
seguint-lo et dirà
el perquè de les passes.
Roget és l’animalet
que ben gros es fa,
doncs és obligat el fet;
de donar-li un tros de pa.
És lloc i camp base,
estudi de direccions,
per a les Orelles d’Ase
prepara les provisions.
I si vas a la Casella
en l’oratge adequat,
aniràs amb cistella
i el bolet replegat.
Sí, pel barranc,
anima’t caminant.
Racó de trellat
que a tots llocs abasta,
mes que estiga poc poblat
també costa una pasta.
La Font del Garrofer
on l’aigua no és potable,
i un barranc o sender
molt recomanable.
I si pugés al bar
que té bona llar,
cal esmorzar
i la mosca espantar.
Sorolls de masclets
on no correspon,
no t’amoïnes ells són;
les armes i els trets.
Ací tiren al plat,
vaja un trellat!
I un parc infantil,
que en dates d’hivern;
bufa per allí un fil
que és un infern.
Caminant que camines
i cap amunt t’encamines,
amb compte, ves amb
compte,
fes d’allò, un bon conte.
I pas rere pas
segur que te n’adonaràs,
un poc més en dalt
per natura i per malalt.
Pel camí pedregós
ho fa tot més curiós,
volent seguir els núvols
i trobar-se els cérvols.
Camines caminant
amb pluja o sol radiant,
el trajecte no està fet,
si no puges a l’Ouet.
Espectacles naturals
i coses boniques de trellat,
la Cova de la Galera
i el Cavall de Bernat
I amb les bicicletes,
no aneu al Pla de Simetes,
doncs per a les BTT’s
marcades hi ha altres
rutes.
La Serra de les Agulles,
visita-les quan pugues,
i de les orelles d’Ase,
que de hui que no passe.
Però cau-te i prepara’t,
sempre, i al Matxo flac.
No sigues un cansat,
posat roba, i bon calçat...!
I seguint el sender
de les nostres xafades,
també el Pla del Barber
són de llindes afamades.
Paratges preciosos
al nostre voltant,
bonics i joiosos
anima’t caminant...!
Fuig de la ciutat
on tots som animals,
i vine a la tranquil·litat
on serem germans.
27
Explotació natural
en territori floral?
-és dubtós l’assumpt
durà algun repunt.
Es pensaria en contribuir
per a després gaudir?
-amb un sol “ Ðuret ”, i de cadascú,
seria més beneficiós, i més comú!
Molt per sentir,
per gaudir i resistir,
per contar i respectar,
gaudint en l’heretar.
I els nostres paratges,
es resisteixen als monedatges?
A l’ombriu i cara sol
l’alzireny no viu sol,
d’esquenes a les serres
des de fa molts segles.
Transita pas a pas,
són; els espectacles naturals,
i dels que nós, som els guardians.
Recupera i col·labora,
és el deure de tots a l’hora.
Posat bona roba, fes-ho,
i un bon calçat,
i descobreix-ho,
i anima’t,
que t’ho mereixes,
per arrimat.
28
Un any més ens endinsem en el món dels
contes, dels somnis i de les històries. De
la mà perfeccionista de nostre gran valor
i amic Carles March, tornarem a gaudir
d’una obra mestra, com a les que sempre
ens té acostumats. Quan arribem a la
setmana fallera i plantem nostra joia, tor-
narem a reviure un any més eixa satisfac-
ció plena, de què som sabedors que hi ha
treballs que no deurien mai desaparèixer
sota les flames de la nit de Sant Josep.
Però, per a plantar un monument, sempre
cal cremar-ne un altre. El seu ingeni, la
seua composició, predisposició i l’estil tan
particular i perfeccionista que el caracte-
ritza, fa de nostre amic i artista, una perso-
na molt respectada i desitjada per a crear
i transportar-nos com pocs saben fer; a un
món de màgia.
La primavera
i al cap les Falles,
ens enamora
el nostre Carles.
Històries de la iaia
Carles March
Jesús Cebrián & David López
29
30
Benvinguts al barri
i al nostre monument,
li mostrarem un camí
que gaudirà al moment.
Està al Parc,
un lloc de molta art,
i bressol d’un contat
en aquest relat.
La nostra iaia
que és ben volguda,
i la seua història
tan reconeguda.
Fa el seu repàs
amb clara estima,
verídic és el cas
de com els mima.
Com si fos un joc
obri el seu llibre,
buscant un brot
que a nós ens vibre.
Els anys
i els rellotges,
els infants
i els contes.
Transmeten amor,
perla conquerida,
mostrant amb tendror
el somni de la vida.
31
Sempre comença
en ‘hi havia una vegada’,
marcada pertinença
per sempre lloada.
La nostra iaia
i les sues històries,
perfecta joia
de les famílies.
Ens dóna amor
amb molta tendror,
i ens arropa al llit
que és un delit.
Entesa en contes
i coses de princeses,
somia papallones
que mouen les aletes.
I per a totes les edats,
Sempre té, bons relats,
i si arribara la qüestió
ens posaria el “xupó”.
Crearà castells
i mil viatges,
serem ocells
seguint les passes.
Crearà imaginació
en els contes de la vida,
i la bona visió
dels valors en mida.
32
La iaia de tots
que tant estimem,
ens fa ser devots
quan l’escoltem.
És la vella mare
i també mestressa,
és un signe digne
de la nostra certesa.
Ens arropa de dia
i en la fosca nit,
ens dona alegria
quan relata el dit.
Diu les coses
fàcils i boniques,
les sempre escoltades
per llesta contades.
No mai les oblidem
en el nostre camí,
i sempre direm
que són un raig diví.
Xiquets del món
que no tenen iaia,
tristos ells són,
història els hi falta.
La iaia velleta
que tant adorem,
xiquet o xiqueta
que no oblidarem.
La nostra velleta
que molt prompte,
serà en la falleta,
la reina del conte.
Entre fusta
suro i cartró,
serà la vista
d’exclamació.
Ja farem,
i ja dirà,
i vostè...
que ho gaudirà.
33
PRESIDENT 2011-2012
Alex Andrés i Santillana.
FALLERA MAJOR:
Clàudia Santamaria i Moya.
VICE-PRESIDÈNCIA 1ª - Festes
Eduardo Marcilla i Colomer.
Delegat de festes:
Francisco Vte. Moreno i Garcia.
David Marcilla i Colomer.
Vice-delegats de Festes:
Jordi Bèrnia i Garrido.
Rober Colomer i Montalvà.
Manolo Giménez i Martínez.
Federico Sala i Llopis.
Paco Carrascosa i Navarro.
Amadeo Navarro i Martín.
Delegat casal:
Mario Clari i Masià.
Vice delegats de casal:
Rubén Albentosa i Sabater.
Ivan Valiente i Torró.
Delegat d’esports:
Viktor López i Crespo.
VICE-PRESIDÈNCIA 2ª - Cultura i Activitats
Eliseu Enríquez i Navarro.
Delegat Cultura:
Jesús Cebrián i Fuertes.
Delegat de monument:
Juan José Dolz i Sifre.
Vice-delegat de monument:
Salvador José Bèrnia i Albelda.
Delegada recompenses:
Gemma Oliver i España.
Bibliotecària - arxivera:
Sònia Rodrígez i Navarro.
Delegats d’activitats diverses:
Jose Francisco Lacasa i Pastor.
María Martínez i Puig.
Laura Marzal i Moscardó.
Miguel Vercher i Ull.
Carolina Llorens i Micó.
Amparo Ucher i Serrano.
Daniel Sales i Burguillos.
Jordi Francés i Moreno.
Cristina Constans i Ferrer.
Delegada de teatre:
Èrika Rubio i Prats.
VICEPRESIDENCIA 3º - Secretaria i Protocol
Carla Andrés i i Santillana.
Secretari:
David López i Crespo.
Vice-secràtaries:
María José Ferrer i Pérez.
Estefania Orón i Calvo.
Delegada Junta Local Fallera:
Laura Ruiz i Martínez.
Vice-delegada Junta Local Fallera:
Sandra Escrivá i Sanz.
34
Mª José Boluda i Sarrión.
Rosita Estruch i Galán.
Salvador Bèrnia i Estruch.
Pilar Ucher i Serrano.
Vicente Sancho i Álvaro.
Mònica Marimón i Hidalgo.
Sònia Estela i Almela.
Cristina Dolz i Garés.
Mª José Arias i Jabalera.
Pedro Andrés i Serrano.
Rosa Moreno i Garcia.
Antonio Bèrnia i Estruch.
Mª Teresa Boronat i Martín.
Alfonso Monte i Alfaro.
Eva Bría i Noguera.
Imma Bolufer i Font.
Nerea Cárdenas i Marrades.
David Cuenca i Alós.
José Manuel Mata i Balaguer.
Amparo Pedrós i Martínez.
Carmen Zanón i Castillo.
Noèlia Zanón i Castillo.
Sergio Cepeda i Sancho.
Pilar Ferri i Selva.
Vicent Esparza i Martínez.
Juani Cortés i Navalón.
Mª José Estela i Almela.
Laura Escandell i Sánchez.
Josep Lluis Fernández i Blesa.
Ivonne Ferrandis i Oliver.
Adelaida Fernández i Villén.
Estefania Orón i Cabo
Verónica García i Villar.
Sònia Díaz i Esparza.
José García i García.
Rubén López i Aleixandre.
Sergio López i Silvestre.
Vicente Llorens i Ferrer.
Carmen Micó i García.
Esther Mata i Balaguer.
David Llopis i Climent.
Liliana Moliner i València.
Arantxa Moreno i Ferrer.
Guillermo Mascarell i Sanz.
Beatriz Moreno i Timor.
Sara Nebot i Montagud.
Mírian Navarro i Ferrer.
Yolanda Panadero i Ballesteros.
Clara Remón i Alepuz.
Leticia Robles i Outeiro.
Ana Sifre i Aranda.
Daniel Sancho i Álvaro.
Javier Zálvez i Polo.
Marisol Salvador i Langa.
Alberto Dolz i Gil.
Carlos Tro i Calvo.
Mònica Gadea i Fernández.
Elena Teresí i Caballero.
Dolors Pons i Pons.
Araceli Martínez i Carrascosa.
Lucia Selfa i Marín.
Isabel Giménez i López.
Eva Mª Berenguer i Antón.
Delegada infantils:
Laura Navarro i López.
VICE-PRESIDÈNCIA 4ª - Economia
Gemma Palau i Asensio.
Delegada de Loteries:
Pilar Garrido i Navalón.
Vice-delegada de Loteries:
Nieves Fàbregues i Calatayud.
Tresorer:
Xavi Sancho i Álvaro.
Comptadora:
Patricia Llàcer i Perona.
Vice-comptadors:
Patrícia Sarió i Boluda.
35
FLAMA D’ARGENT
Sònia Díaz i Esparza.Clàudia Santamaria i Moya.
Mario Clari i Masià.Laura Ruíz i Martínez.
José Daniel Sales i Burguillos.
FLAMA D’ARGENT I MURTA
Vicente Llorens i Ferrer.Maribel García i García.
María José Boluda i Sarrión.Rosa Estruch i Galan.Victor López i Crespo.Jordi Bèrnia i Garrido.
Gemma Palau i Asensio.
FLAMA D’OR
Amadeo Navarro i Martín.Pedro Andrés i Serrano.
FLAMA D’OR I MURTA
Antonio Bèrnia i Estruch.
*********
INSÍGNIA D’ARGENT DE LA COMISSIÓ
Sònia Estela i Almela.Miguel Vercher i Ull.
Jordi Bèrnia i Garrido.
Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera d’Alzira
en reconeixement al mèrit faller.
36
Núria Aguilar i Berenguer.
Pedro Andrés i Micó.
Aitana Andrés i Moreno.
Joel Bèrnia i Moreno.
Sergi Bèrnia i Moreno.
Marta Balaguer i Tàrraga.
Enrique Bolinches i Pons.
Leire Cepeda i Ferri.
Izan Cepeda i Ferri.
Míriam Cebrián i Ucher.
Adrián Carrascosa i Bolufer.
Dàlia Colomer i Rubio.
Sergi Colomer i Rubio.
Alberto Dolz i Salvador.
Marisol Dolz i Salvador.
Marta Dolz i Estela.
Clàudia Dolz i Estela.
Lucía Enríquez i Oliver.
Carla Esquer i Escolà.
Irene García i Sanz.
Andreu Marcilla i Boluda.
Guillem Marcilla i Boluda.
Aleixandre Marcilla i Fàbregues.
Adrián Fernández i Gómez
Iker Marcilla i Fàbregues.
Xavi Mata i Pedrós.
Murta Mata i Pedrós.
Neus Mata i Pedrós.
Tània Monte i Boronat.
Carla Moreno i Llinares.
Cristina Oliver i Oliver.
Miguel Prieto i Estela.
Maria Llopis i Mata.
Aroa Roses i Rodríguez.
Bernat Sala i Zanón.
Gillem Sala i Zanón.
Sergi Sancho i Marimón.
Nayara Sancho i Marimón.
Marc Sancho i Sarió.
Álvaro Sala i Zanón.
Àlex Torremocha i Navarro.
Eva Mª Torremocha i Navarro.
Ivan Valiente i Llacer.
Javier Zálvez i García.
Carles Moreno i García.
Rosanna Micó i Llàcer.
PRESIDENTA:
Ainhoa Enríquez i Oliver.
FALLERA MAJOR:
Judith Sales i Palau.
DELEGADA JUNTA LOCAL:
Anna Navarro i López.
37
COET D’OR
Maria Llopis i Mata.
*********
COET D’ARGENT
Dàlia Colomer i Rubio.
Recompenses atorgades per la Junta Local Fallera d’Alzira
en reconeixement al mèrit faller.
Van forjant-se els xiquets de la comissió
al moment que reben l’aprenentatge,
i quan arriben a l’ocasió;
faran el relleu amb coratge
transmetent la devoció.
38
Hola Clàudia i gràcies per compartir un cafè amb nosaltres, com saps per mig d’unes preguntetes, vo-lem apropar-te als nostres lectors, i que coneguen la persona que està darrere del càrrec de Fallera Major, espere que passem una estona divertida i que complim el nostre objectiu...Gràcies a tu per vindre!
Comencem amb una fàcil... Qui és Clàudia?? Tinc 22 anys, em considere amiga de les meues amigues,extravertida, simpàtica i alegre, treballa-dora, segura de mi mateixa, em preocupe pels de-més... i un defecte? És de metxa curta! (apunta Pa-blo, la seua parella, de fons). Riem.
Clàudia, en què ocupes el teu temps? A què et de-diques?Fa poc que treballe en Decathlon , i en la tasca El Re-bost els caps de setmana. Porte treballant des dels 16 anys, quan vaig entrar en l’Amadeus, i sempre compaginat amb els estudis.Tinc entès que estudies Educació infantil, per què triares aquesta carrera? Perquè des de sempre m’han agradat els ‘nanos’, jugar i relacionar-me amb ells, i encara que la deci-sió la vaig prendre acabant el batxillerat, ara sé que és la correcta, perquè he fet pràctiques als col·legis Sagrada Família i Acadèmia Xúquer i és un treball
que m’encanta.
... i en quin punt de la carrera estàs?Doncs he acabat els exàmens de les tres últimes assignatures que em faltaven, i estic esperant els resultats, espere que tot haja anat bé!
Quan no treballes ni estudies, què t’agrada fer?De temps lliure en tinc ben poc, però el que més m’agrada és estar amb la meua neboda Paola, amb les amigues, amb Pablo, amb la família... en fi, dis-frutar de la meua gent.
Algun pardalet m’ha dit que te pregunte per les ‘Claudiaes’... Què són?Jajaja! Qui t’ha dit això? Segur que les meues ami-gues... crec que es refereixen a que de vegades canvie les paraules, i això els fa molta gràcia, per exemple, en lloc de dir ‘cubates’ o ‘xupitos’, puc dir ‘xupates’!
I ara falla. Anem a fer un poc de memòria fallera...Uf! Memòria en tinc ben poca, em costarà molt, se-gur. Ma mare em diu que estic ‘enjuagà’! (Riu)No serà per tant, dona...Que no? Imagina’t: un dia vaig anar a fer la compra per al meu aniversari, arribe a casa, descarregue la compra i quan vull entrar a casa m’havia deixat les claus! Vaig haver d’esperar a la porta de casa fins
Mentre camine cap a sa casa, recorde amb enyorança el primer any
que vaig formar part de la comissió. Veníem abans de començar els
actes a per ella, eixa fallereta major de només nou anyets a qui en-
tre tots cuidàvem, perquè d’infantils, en aquells anys, hi havia ben
pocs. El temps inexorablement va passant, i el nostre conte ha can-
viat prou, ja que hem omplert la falla amb l’alegria que només donen
els xiquets i ella, feta una jove independent amb un projecte vital molt
clarament definit, desfilarà enlluernant els nostres carrers amb la
seua bellesa natural i eixe somriure que mai no s’acaba.
Hem hagut de retardar aquesta entrevista pels exàmens que tenia en
la Universitat i és que, la nostra Fallera Major és una xica molt ocupa-
da. Estudis superiors i dos treballs ocupen la majoria del seu temps,
i la resta del temps lliure, que és ben poc, l’inverteix compartint-ho
amb aquells que més estima. Però sempre ha tingut i tindrà un interès comú amb tots nosaltres, i és l’amor
per la nostra comissió. Des de ben petita al nostre costat, l’hem vista créixer i madurar fins esdevenir la
dona formada, treballadora i responsable en què s’ha convertit. I damunt, enguany s’ha decidit, per fi, a
representar-nos com a la nostra Fallera Major, el que ens ompli d’alegria. Fallers i amics del Parc, estem a
casa de Clàudia Santamaria i Moya, Fallera Major del Parc 2012.
39
que ma mare va arribar... o anar a estudiar amb les meues amigues i no portar els apunts... i moltes més!
Val, val, em vaig fent a la idea! Però amb l’ajuda de ta mare segur que fer memòria serà més fàcil... quan i com comença la teua relació amb la falla??M’apuntaren l’any 99. La meua germana i les seues amigues eren del Parc i per això vaig entrar jo. Eixe any quan acabaren les falles, s’esborraren i jo em vaig quedar, sobretot amb Jordi Bèrnia i Dani San-cho. I des de fa uns anys, a poc a poc s’han anat apuntant totes les meues amigues, i hui en dia es-tem al Parc tota la quadrilla!
No et queixaràs...La veritat és que no. Que tota la colla d’amigues, fa-lleres d’altres comissions o no, s’apunten a la nostra falla és per a mi una gran alegria!
...i a l’any següent Fallera Major infantil!(Maria José, la mare, intervé) El primer any que va ser fallera Clàudia plorava quan cremaven la falla perquè volia ser la Fallera Major l’any següent... i la seua il·lusió era tan gran que no li poguérem dir que no. A més en aquella època eren molt poquetes xiquetes...
Quins records tens d’aquell any??Em recorde molt de Toni, Jordi, Pili... com em cuida-ven i estaven pendents de mi... i no se m’ha oblidat el dia de la cremà, que ens digueren que podíem quedar-nos un ninot. Tots n’agafarem un i desprès pràcticament no quedaren ninots per cremar! I els feren tornar, per poder cremar-los. Almenys jo, com a Fallera Major, em vaig quedar el meu.
I sense solució de continuïtat, un any desprès for-mes part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira.Sí, ens apuntàrem tres falleres del Parc, Lorena, Su-sana i jo, i formàrem part de la Cort d’Andrea Palau, qui va ser Regina de les festes de nou l’any passat. Recorde l’any com un any ben diferent, amb moltís-sims actes, molta il·lusió i unes amistats que han perdurat des de llavors. De fet diguérem que totes formaríem part de la Cort major algun any, i totes, menys jo i una amiga ho feren l’any passat.
Crec ningú com tu, que ha crescut paral·lelament amb la falla, ja que han passat 12 anys des que fo-res Fallera Major infantil fins a l’any 2000 fins aquest 2012, en que ho eres dels grans, pots explicar a la gent com ha canviat la nostra comissió en aquest temps. Com has vist aquesta evolució de la comis-sió?La Falla el Parc d’ara està formada per gent molt jove i treballadora que lluita perquè la falla siga cada vegada més gran. Sempre ha sigut una falla fami-
liar, en què tots ens coneixem. Pot ser abans hi havia gent més major, però ara la falla any rere any s’està guanyant cada vegada més respecte per part de tots, i això vol dir que les coses s’estan fent bé.
Clàudia... per a tu, què és la Falla El Parc?Ma casa, (diu sense dubtar), és la falla que m’ha vist créixer, en ella he fet grans amistats, perquè des de menuda estic ací, puc dir que em duc bé amb tothom i crec sincerament que no m’identificaria en cap al-tra falla com en aquesta.
I perquè aquesta identificació siga completa, en-guany et decideixes a presentar-te com a Fallera Major. Per què ara?Ja portava anys que volia ser-ho, i els estudis no m’havien deixat. Enguany acabe els estudis i no hi ha oposicions, per això crec que era el moment ade-quat. A més, volia coincidir amb la meua germana!
És decisió personal o has consensuat amb algú??La decisió és totalment meua, ja que per la meua família i Pablo, no ho seria encara... però la insis-tència de la meua germana i de les meues amigues em va fer definitivament tirar avant. A més quan Àlex em va dir que seria president i que li acompanyara en aquest any, no li vaig poder dir que no!
Com bé has dit, la teua germana Sandra és enguany Fallera Major de Sagrada Família, tu del Parc... i els teus pares? Que n’opinen? Podeu amb tot? Si per ells fora no seriem les dues, no estaven molt decidits. Però ens digueren que devíem eixir les dues de casa perquè així sí podrien compaginar-ho. Finalment ells estan molt il·lusionats i contents,
40
però tots som conscients que enguany tenim molt d’embolic a casa.
I tu? Amb el nou treball, ajudar en el bar de la teua germana, la carrera... pots amb tot? Com t’organitzes?Si et dic la veritat no em faig plans i horaris... m’organitze utilitzant les estones lliures normal-ment per estudiar, però moltes vegades no sé on tinc el cap, per exemple, l’altre dia creia que havia d’anar a treballar i em vaig equivocar... el que més m’estressa són els estudis ja que no tinc molt de temps lliure. La veritat és que no sóc una xica massa organitzada!
Parlem d’indumentària... com vas a lluir pels ca-rrers del poble?Mira, m’he fet dos trages d’època, un fúcsia amb plata , i l’altre crema, amb flors de colors...
Els puristes dirien que no tens cap trage de valen-ciana...Sincerament, no m’agraden massa, en el sentit que en un de valenciana no hi pots posar massa detalls, mentre que en el d’època si que hi pots, a més no me l’hauria posat massa vegades, en canvi aquests dos els lluiré amb molt de gust!
Clàudia, què significa per a tu ser la Fallera Major del Parc?És una il·lusió de molts anys que al final he pogut aconseguir, és un desig de sempre, i estic molt con-tenta que per fi el somni s’ha complit... però a més sóc conscient que ser Fallera Major del Parc és una gran responsabilitat, perquè represente a la meua comissió i he de deixar el nom de la falla al lloc que toca.
Com recordes el teu nomenament?Va ser un dia amb moltes sorpreses, les meues amigues em portaren una xaranga, que era la meua il·lusió, recorde molta emoció i molta felicitat... a més em feren molts regals entre ells un quadre amb els meus amics molt divertit, potser per l’emoció i per ser la primera, serà la nit que més recordaré d’aquest any.
I la resta d’actes que portem?? Quin balanç ens pots fer?De moment estic gaudint molt, ja que moltes Falle-res Majors són amigues meues, a més coincidisc amb la meua germana, i estar amb Àlex la seua nó-via Laura sempre és divertit!
Què tal amb Àlex i les xiquetes?Amb Àlex vaig fer amistat pel teatre, i ara aquesta amistat s’ha consolidat, em costa estar dos dies sen-se parlar amb ell de com va tot, si necessite qualse-vol cosa... sempre està molt pendent de mi. Judith,
tot i que és molt xicoteta ens deixa a tots bocabadats per la manera tan correcta que té de comportar-se i com n’és de dolça... Ainhoa és la primera presidenta del Parc, i és un vitet que no para, però una gràcia de xiqueta.
... i del que resta? Quin acte esperes amb més il·lusió?La Crida perquè per a mi és quan comencen de ve-res les falles, ja no hi ha marxa enrere! La presen-tació perquè és el meu dia, amb tota la comissió, i la cavalcada perquè més enllà de la festa, que és molt divertida, m’encanta anar a veure les disfresses i crítiques de les altres falles. Sempre ho faig.
Has vist el monument? Ens pots avançar alguna cosa?Sí, és un muntanyenc que arriba a la Creu del Car-denal, la falla i la crítica tindran a veure sobre les muntanyes d’Alzira, i sobre la natura. I ara és el moment que et dirigisques a la teua gent, des d’ací pots dir-los unes paraules...Donar-los les gràcies per tot el que estan fent per mi, perquè gràcies a ells hui em puc dirigir a tots vosaltres com a Fallera Major del Parc. Dir-los que enguany no és només el meu any, sinó el de tots els que estan al meu costat , i espere que el disfruten amb la mateixa il·lusió que estic fent-ho jo, ja que ells són els que complementen aquest any tan es-pecial per a mi i sense el seu recolzament res se-ria igual. A els meus pares, a la meua germana , la meua família, a tu Pablo i a les meues amigues dir-vos que aquesta senyoreta vos estarà eternament agraïda per tot el que feu per ella dia a dia per a que siga feliç. I als membres de la comissió? Espere rebre de vosaltres el mateix que jo puc ofe-rir-vos, una gran amistat, bona companyia, riures i grans moments, que estic segura que ho fareu; ací em teniu per a tot el que siga necessari. I com no espere que gaudiu junt a mi al màxim les falles d’ enguany, ja que una fallera major no té sentit si no té a la seua comissió... i per suposat, que visca la Falla el Parc!!!
41
Hola Judith i benvinguda al nostre llibret... Abans de tot, enhorabona per ser la Fallereta Major del Parc!Moltes gràcies!
Alguna vegada t’havien fet una entrevista?No, mai, esta és la primera.
... i com te sents? Estàs nerviosa?Sí, perquè és la 1a vegada que sóc la Fallera Major i no he fet entrevistes, i tinc vergonya per si no me sé alguna pregunta...
No et preocupes, veuràs que són molt fàcils per a tu, ja que són de la teua vida... veuràs com és de diver-tit! Comencem, doncs... Als fallerets i falleretes del Parc segur que els agradaria conèixer-te un poc...Quants anys tens?7 anys
I quan és el teu aniversari?El 5 de desembre, fa ben poquet, ha estat el meu aniversari...
Sí? Felicitats! I què t’han regalat?M’han regalat el cotxe dels Pin i Pon, una nina de Barbie, i una borsa de la falla que em va portar Ainhoa.Parlem del cole... A quin col·legi i a quin curs vas?Al col·legi Sants patrons, a segon de primària.
T’agrada anar al ‘cole’?Sí, perquè jugue amb el meus amics i em divertisc molt.... i treus bones notes?Sí, de vegades un 5 o 4 i algun sis.
Un quatre?Sí, però el sis és el màxim que es pot traure.
Quines assignatures t’agraden més?Les que més m’agraden són plàstica, llengua, edu-cació física, anglès, religió i valencià.
I menys?Matemàtiques no m’agrada perquè les restes de tres xifres són molt difícils!
Hem quedat a sa casa, quan arribe me la trobe ballant da-
vant de la tele, és un joc de la x-box em diu... i em demana
que la mire… molt bé Judith! responc mentre salude a
Gemma i Dani. Xuso està per arribar, i xerre amb els pares
sobre com de nerviosa està. Ella, mentrestant, ens fa una
exhibició de gimnàstica rítmica, una de les seues passions,
junt al ball. La mare bromeja sobre la situació, però en-
devine als seus ulls la mirada d’una mare orgullosa de la
seua filla i, sincerament, no és per a menys.
Xuso ja és ací, ella s’asseu al meu costat, em mira i de colp
es posa en situació. El seu gest involuntari ha esdevingut
més solemne. Tot i la seua curta edat, ja sap la respon-
sabilitat del seu càrrec, sempre intenta estar a l’altura i
comportar-se com una Fallera Major s’ha de comportar.
Estimats lectors, estem a casa de Judith Sales i Palau,
Fallera Major infantil del Parc.
42
Tens amiguets al cole?Sí, Gemma, Sara, Clara, Javier, Maria Ferrer i Da-niel, riu i mira a sa mare, que és el meu nuvi!
I a què jugues amb ells? Al pistoler, al pilla-pilla i a futbol, em divertisc moltíssim!
Ara parlem del que t’agrada... Quins és el teu color favorit?El rosa!
T’agrada veure a la televisió?Quan he fet els deures sí.
I quins són els teus programes favorits?Sí, Pichi Pichi Pitch, Phineas i Ferb, Winx Club, i Monster High.
T’agrada llegir? Ja has llegit alguna cosa?Sí, he llegit ‘Carles i Laia’, un llibre que conta la història de Laia una xiqueta a qui no li agraden les verdures, però a la fi se les menja totes…
I tens mascota?Sí tinc tres mascotes. Un gos que es diu Cachuli, és grandot però molt jove i juganer, es puja per les parets,i a voltes m’espenta, és molt revoltós!A més tinc dues tortugues, que es diuen Pantoja i Donatello.
Quines són les teues aficions?Practique gimnàstica rítmica, i m’encanta cantar i ballar, he anat molts anys a ballet.
Gimnàstica rítmica? des de quan?Des d’aquest curs, abans havia fet ballet des dels 2 anys, però ma mare m’ha apuntat a gimnàstica rítmica i m’agrada molt perquè jugue als aros, entrenem i fem balls per a Nadal, que tenim un festival.
I la música? Quina música escoltes?
M’agrada Selena Gómez, i Adele perquè sé cantar alguna cançó d’ella.
En anglès?Sí, m’agrada molt la música en anglès.
Quins esports t’agrada practicar?A part de la gimnàstica el que més m’agrada és el fútbol
Eres futbolera? De qui equip eres?Sí, molt! Sóc del valència i m’agrada anar a Mesta-lla, perquè m’agrada veure el futbol, les pilotes que tiren, i la mascota, que és molt graciosa!
Imagine que com a totes les xiquetes de la teua edat t’agrada jugar molt... a què t’agrada jugar?Jugue a ser professora, perquè de major vull ser professora.I també a la Kinect, a les Barbies, i a Pin i Pon.
Dis-me una pel·lícula que t’haja agradat molt.La de les Bratz, perquè es ficaven molt fashions i eixien per la passarel·laFashions? Què vol dir això?Doncs que anaven en un vestit en brillants, tacons i molt pintades!
Ara parlem de falles, que segur que t’apeteix molt...Quants anys fa que eres fallera del Parc?Des de que tinc un any.
I què és el que més t’agrada de les falles?Jugar amb Ainhoa i amb els xiquets de la falla.
... i dels actes fallers? Quin t’agrada més?Molts! Sobretot la Cremà, quan li donem les flors a la Mare de Déu, i també la Cavalcada, perquè ens disfressem i ens divertim molt.
La Cremà? Això ens ho has d’explicar...Perquè la cremà vol dir que comencen unes altres falles, i a mi m’agrada molt la construcció del monument.
Qui et va convèncer per a ser fallera major?La mami, però la pregunta me la va fer la tia Gem-ma.
I t’està agradant?Sí, molt, m’ho estic passant superbé.
I la teua família, quins consells t’han donat per a que ho faces tan bé?Ma mare em va dir com m’havia de col·locar desfilant el dia de la imposició, i també que estiga tranqui-la quan parle, i jo intente fer-ho.
Dels actes que has tingut com a fallera Major... quin
43
t’ha agradat més i per què?Posar la pinta al balcó, perquè va vindre moltíssima gent i això em va agradar molt.
Dels actes que encara no han arribat... quin espe-res amb més emoció?Crec que la cavalcada perquè ens disfressem, i quan veig a tota la gent de la falla disfressada em fa molta il·lusió.
Parla’ns del teu trage... a les fotos del llibret se’t veu molt bonica, com és?És de color verd i les cintes de color morat, i me l’han regalat els meus iaios Maruja i Pepe.
Qui va escollir el color?Jo, perquè m’agrada molt i tinc els ulls del mateix color.
Què penses d’Ainhoa , la teua presidenta?És la meua cosina, i em divertisc molt amb ella... Segur que estes falles ens ho passarem molt bé!
I d’Àlex i Clàudia?M’agraden molt perquè són molt simpàtics i agra-dables.
Creus que estes falles seran diferents per a tu?Sí perquè sóc la allera Major infantil, els fallers vindran a ma casa i em tiraran traques, i m’alçaré de matí.
I la falleta infantil... L’has vista?Sí, vaig anar amb gent de la falla!
... i què et sembla? Com és?M’agrada molt. Encara que no es veia encara massa, vaig veure una iaia que semblava contenta, segur que quedarà molt bonica.
Què els voldries dir als teus pares des d’ací?Els vull dir que m’han ajudat molt, que gràcies a ells sóc Fallera Major, i que els vull molt molt i molt!
Judith, quasi hem acabat! Has vist com no calia posar-se nerviosa?Ha sigut fàcil, m’he divertit molt, i no m’he ficat nerviosa perquè érem poquetes persones i estaves tu.
Bo, i ja per acabar voldria que et dirigires a la comissió infantil del Parc i que els digueres unes paraules...Desitge que s’ho passen molt bé, que estiguen molt contents, que tiren molts coets!...I que visca la falla del Parc!
Avui dia 1 d’octubre de 2011, i sent les 21 hores; sota la
presidència d’en Alejandro Andrés i Santillana, es reuneix
l’Associació Cultural Falla El Parc en sessió extraordinària
per a tractar l’únic punt del dia: l’elecció de la seua Fallera
Major 2012.
Allà per l’any 2000, hi havia una fallereta major que represen-
tava una jove comissió d’Alzira, una xiqueta que portava amb
il·lusió i orgull la seua banda pels nostres carrers. Destacava
per la seua gràcia infantil, per eixe etern somriure i per ser,
tot i la seua curta edat, fallera de les de veritat.
Doncs bé, els anys han passat i aquesta bonica xiqueta s’ha
convertit en una jove estudiant amb un gran futur per davant.
Acabant la seua carrera, i sent molt prompte una gran educa-
dora, sempre ha sigut protagonista i amant de la nostra festa,
i ha anat madurant en paral·lel a la nostra comissió.
Treballadora incansable, amiga dels seus amics, bellesa va-
lenciana, i eixe elegant posat faller que no s’aprèn; mai no ha
perdut el seu etern somriure que la fa tan especial. Enguany
la Deessa Fortuna ens ha donat l’oportunitat de gaudir-la, una
volta més, com a Regina del Parc, lluint pels carrers d’Alzira
darrere del nostre estendard, i escrivint paraula a paraula, la
història de la nostra comissió amb lletres d’or.
Per tot el que acabe d’exposar i per unanimitat,
l’Associació Cultural Falla El Parc ha pres la decisió de nome-
nar, com a Fallera Major 2012, la fallera:
ALZIRA · FALLES 2011-12
FALLA EL PARC
44
45
Avui dia 8 d’octubre de 2011, i sent les 20 hores; sota la
presidència d’en Alejandro Andrés i Santillana, es reuneix
l’Associació Cultural Falla El Parc en sessió extraordinària
per a tractar l’únic punt del dia: l’elecció de la seua Fallera
Major infantil .
Amb només sis anys i tot el camí per recórrer, enguany fas
una paradeta per a representar la comissió infantil del Parc.
Estem segurs que seràs la imatge de la il·lusió, de l’alegria,
de la innocència, del gaudi, i de l’elegància i saber estar que
només les xiquetes com tu saben tindre. Estem segurs que
seràs la més digna imatge de la nostra Falla.
I sí, princesa, ha arribat el teu moment, enguany viuràs mo-
ments inoblidables junt a tots nosaltres, moments que seran
com un somni per a tu i que per a nosaltres seran un autèn-
tic tresor. Disfruta al màxim de tots ells, canta i balla com a
tu t’agrada, juga amb els teus fallers i amb Ainhoa, la teua
cosina-presidenta, i com no, emocionat d’alegria, l’alegria
dels teus pares i els teus iaios en veure com desfiles com a
Fallera Major del Parc.
I a vosaltres, Gemma i Dani, gràcies. Gràcies per deixar-
nos gaudir a nosaltres també d’eixa meravella de xiqueta
que duu el verd de la Murta als ulls, i la festa valenciana a
l’ànima. I deixeu-nos que per un any, la vostra princesa siga
també la princesa de la Falla del Parc.
Per tot el que acabe d’exposar, l’Associació Cultural Falla el
Parc ha pres la decisió de nomenar Fallera Major Infantil ,
per unanimitat, la xiqueta:
ALZIRA · FALLES 2011-12
FALLA EL PARC
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
Antoni Bèrnia i Estruch:
FLAMA D’OR I MURTA
ASSOCIACIÓ CULTURAL FALLA EL PARC
Antoni Bèrnia,
alzireny i fundador de l’Associació Cultural Falla El Parc en l’any 1989.
Compta amb un ampli historial com a faller, i una gran varietat de càrrecs dintre la comissió,
entre les quals; es broden en lletres d’or el seu nom, i en constància de les quatre ocasions amb
el màxim càrrec de President.
Més de vint anys després, continua amb la força suficient per continuar fent grans les nostres
festes, i treballar transmetent la saviesa recollida com a faller i alzireny.
’
60
’
A la Cort, i en l’Honor,
Eres tu de la Fallera Major,
Escoltadora del millor tron;
Mª José Boluda i Sarrión.
Fallera Major any 2000.
Fallera Major any 2011.
Cort d’Honor FM d’Alzira 2012.
Flama d’Argent i Murta.
Insígnia d’Argent de la comissió.
61
62
Es tancava la nit de Sant Josep amb la cremà dels seus monu-
ments. Abans de la cremà del monument gran, ens confirmaven
per telèfon que al ball del PASDOBLE havíem obtingut el TERCER
PREMI, darrere de Plaça d’Alacant i Germanies.
Grans falles i gran nit. Enhorabona als fallers ballarins i a la xaran-
ga, continuem ahi.
El divendres 4 d’abril s’obrí el termini per a el lliurament de cartes de candidats o candidates per
a l’elecció de president/a per a les Falles del 2012, per part del secretari i president en funcions
David López, qui va rebre les esmentades peticions.
També es procedí a la presentació de comptes i l’acomiadament del
president 2011, Vicent Sancho.
El dilluns a la nit i en l’assemblea de presidents celebrada en el cau
faller de Albuixarres-Camí Fondo, se va fer entrega al senyor secre-
tari de la Junta Local Fallera un sobre tancat de mans d’Alex Santi-
llana i Andrés. El dit sobre, correspon a nostra Fallera Major Inf. del
Parc 2011 Anna Navarro i López, les seues intencions; formar part
de la Cort d’Honor d’Alzira 2012.
Enhorabona per la decisió.
Per altra banda, i després del primer pas donat per Anna, nostra
FM 2011 Maria José Boluda i Sarrión també va mostrar la intenció
de formar part de la Cort d’Honor de la FM d’Alzira. Per eixe motiu, les seues intencions foren
transmeses als caps de la Junta Local Fallera. Arribat a este punt, cal dir; que estem orgullosos
que el nom del Parc vaja també al cap davant en aquestos menesters.
d f t d l C t d’
63
La Falla El Parc tenia nou president. Divendres anterior en el nostre casal, per majoria i per acla-
mació dels assistents, va ser triat amb total unanimitat per a l’exercici 2012 i 2013, el veterà faller;
Alejandro Andrés i Santillana.
La seua aposta; molt de treball amb màxima il·lusió, i molta implicació per portar avant el seu
projecte, a pesar de les dificultats que corren en el dia a dia en la nostra societat. Segons les
seues paraules; “sabem el que som i el nostre lloc en el rànquing, i també sabem el que volem
ser, només cal fer una cosa, i és, millorar el que som...” Visca El Parc...!!!
La candidatura a President de la Junta Local Fallera va ser acceptada després de les votacions
plasmades en les actes que cada comissió de falla va presentar al Secretari General en funcions.
- 22 a favor
- 5 en contra
- 7 abstencions
Per tant; Vicente Julio Muñoz i Llorca i la seua directiva, tenien de nou dos anys més per davant
per a treballar per, i amb tots nosaltres.
EL DIA 29 DE MAIG gaudírem d’un dia molt divertit, amb les següents activitats:
- 9h mati pa rtit de futbol 7 solters contra casats (camp d’esports de Venècia)
- 10’30h esmorzar al cau.
- 12’00h castell inflable infantil.
- 12’00h campionats de truc i parxís.
- 15’00h paella de mà de la tia Rosita i dels alumnes a cuiners adjunts.
- 16’30h es reprenien els campionats de truc i parxís i el castell inflable per als més menuts.
- 18’00h sorteig d’una magnifica bicicleta i dos patinets, i alguna sorpresa més.
Tot el dia va estar amenitzat per la magnífica disco mòbil de Jordi i Cristina.
Els campions, tant del truc com del parxís, foren premiats amb un sopar en bar del sempre amic
Amadeu, en AMADEUS.
I per als subcampions, i degut a la categoria de la competició, 20 en consumicions en beguda
de casal.
64
Després de 18 anys plantant i cremant el monument faller d’esta casa, en nostra emblemàtica
Avinguda del Parc, hui serà reasfaltada.
Cal felicitar a les delegacions de monument per el seu gran treball, i que any rere any han realit-
zat esta labor, i per les poques marques que han quedat al asfalt. Esperem que la qualitat en el
treball siga sempre la nostra marca, i en este cas, sense l’empremta del foc a terra.
Dissabte dia 11, esperant les dates de Sant Bernat i de l’estiu no malbaratàrem una oportunitat
per a reunir-nos i fer festa.
Sopar de dones que se celebrà a la Tasca Rebost. Els homens mentre tant, feren el seu sopar al
cau.
Homenatge als artistes fallers del 2011. L’acte que se celebrà en el Saló de Plens de l’Ajuntament
d’Alzira, va congregar a tots ells i a les comissions implicades a tal mereixement. A l’acte van as-
sistir també el Regidor de Fires i Festes Rafael Fita, el president de la Junta Local Fallera Vicent
Muñoz, Andrea Palau i Esther Casterà com a FFMM i les seues Corts d’Honor.
Tancat el plaç de candidates a Fallera Major del Parc, tots tingueren
l’oportunitat de festejar el que ja era un secret en veu alta.
CLÀUDIA SANTAMARIA MOYA va ser elegida Fallera Major 2012.
Gran persona i millor amiga la que ara tindrà la sort i la temprança
de tornar a reviure en esta casa el que ja va gaudir en l’any 2000,
quan ens va representar com a fallera major infantil, i en l’exercici
seguent, formant part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira
en el 2001.
El passat mes d’abril la junta directiva d’esta casa va renovar i signar el contracte amb la magní-
fica colla de gent de la xaranga ‘Singermornings’.
65
El president del Parc Alex Santillana escortat per
Maria José i Anna, van rebre els pergamins que
acrediten les labors artístiques de Vicent Chaveli i
Carles March com uns dels millors treballs realit-
zats en l’exercici faller passat.
Acte seguit, i també i de mans de Andrea, vam re-
bre el banderí acreditatiu com a tercers classificats
al premi i al ball del pasdoble.
El dissabte 20 de juny tingué lloc la pressa de contacte amb les candidates a FFMM d’Alzira i can-
didates a les Corts de Honor. El món faller començà a modelar el 2012.
Tant Anna com Maria José, les nostres representants en sendes corts, estigueren d’allò més bé,
de 0 a 10, un 15.
I orgullós el nostre President Alex Andrés, rebent les felicitacions de la resta d’assistents en els
salons del Grup La Masia, lloc on es va celebrar l’acte després de visitar altres llocs emblemàtics
d’Alzira.
Dijous i per motius que tots ben bé sabem, no hi hagué reunió
de directiva. El divendres tots a sopar a la falla i després de-
batérem el rebatible.
Així que, férem el desig oportú, botàrem el foc i cremàrem tot
el creguérem, que podria ser danyí o cosa roina.
A les dotze de la nit, dimonis i bruixes baix el llit.
Llastimosament ens quedàrem sense camisoles, i sense Sant Bernat. Després dels robatoris i
fets ocorreguts l’any anterior, la nostra comissió trencà una constant que s’havia estès durant els
anys i des de la creació d’esta comissió fa quasi tres dècades.
Per tant, el Xiringuito 2011 no existí. Ho farà en el futur? siga com siga, aquest any diguérem:
Adéu Sant Bernat !!!
66
Segona baixada nocturna de Ràfting. El dia 16 de Juliol tinguérem lluna plena i se n’anàrem a les
Hoces del Cabriel (Venta del Moro) per a repetir una magnifica experiència.
Es requeria esperit de germanor i d’aventura a més de 10 d’inscripció.
En un càlid ambient de festivitat en coberta i entre els víctors dels as-
sistents, JUDITH SALES i PALAU va ser elegida per a ser nostra Fallera
Major infantil 2012.
Des d’aquestes línies felicitar a les famílies, que tenen a bé que pugem
pujar al carro de l’actualitat, i nostra veterana AINHOA ENRÍQUEZ i OLI-
VER, siga la que ostente per primera vegada a la comissió infantil el cà-
rrec de Presidenta.
Va ser un dia negre per a les falles d’Alzira, i és que ens ha deixà Juan Dolz Camarena, pare del
nostre estimat Juanjo Dolz i Sifre, i vinculat a la nostra comissió des del dia de la seua fundació.
Des d’aquestes línies volem donar el nostre més sincer condol a tota la família, en especial a
Juanjo, amb el qual compartim la seua tristesa per aquesta falta irreparable.
Descanse en pau.
La Conselleria d’Educació ens ha concedit la subvenció per la promoció de l’ús del Valencià, grà-
cies sobretot al magnífic treball que s’ha fet, un any més, al nostre llibret. Recordem que, a més,
va estar guardonat amb el Primer Premi en el seu format de les Falles d’Alzira 2011, així com el
43é de la Comunitat Valenciana.
D’altra banda recordàrem que estàvem començant a treballar en el llibre 2012, aquest que ara
tenen a les seues mans.
67
Volíem una caca de vaca mil eurista per a la festa del mig any faller i volíem fer-la al parc o al
barri. Però a la fi i després de tres mesos de preparacions idees i demés gestions administratives,
ni va ser una vaca, per allò dels bous al carrer, ni va ser al Parc, per ser zona lúdica i recreativa.
El dia 1 d’octubre a les 11’30h a les portes de la cerveseria Amadeus, organitzada per la Associa-
ció Cultural Falla El Parc i patrocinada per un sense fi de col·laboradors, se celebrà entre bona
música i uns refrescs; “El trunyo del burro”.
Després, la festa continuà al cau. Programació dia 1 d’octubre
(carrer Venècia):
-9’30h. Esmorzar.
-10’30 a 12h. Festa infantil.
-12 a 13’30. “El trunyo del burro”.(Cerveseria Amadeus)amb 1000
de premi.
-14’00h. 2ª globotà infantil del Parc.
-14’30h. Paella.
-17’30h. Berenar infantil.
-18’00h. 1ª carrera de taca tacs.
-18’30h. Cavalcada i passacarrer amb la xaranga.
-22’00h. Sopar sobaquer.
-23’00h. Gran espectacle de variatets i actuacions musicals per
amenitzar la nit amb moltes sorpreses incloses, i a càrrec del Grup de Teatre Milotxa-
Parc. I per suposat, units amb la magnífica companyia de la disc-mòbil Up & Down.
El passat mes de setembre se signaren
oficialment els contractes amb els ar-
tistes Carlos March i Vicent Chaveli, tot
i després de mesos de treball i d’un bon
sopar al cau.
Van estar els nostres amics ben recol-
zats en tot moment per la directiva, i
junt a ells, el President Alex Andrés i
Clàudia Santamaria com Fallera Major
2012.
68
El passat 8 d’octubre, tingueren lloc els nomenaments de les nostres Falleres Majors 2012, Clàu-
dia i Judith. Amb la lectura de sengles actes per part del secretari, David, i acompanyats d’una
xaranga cortesia de les amigues de Clàudia, passejarem pels nostres carrers com si foren falles
fins el nostre cau, on tingué lloc el sopar d’infantils i de grandets.
La nit continuà al bar Pakomé, on hi hagué ball fins la matinada.
Les Falleres Majors d’Alzira 2012, Paula March i Maria Sanchis, foren proclamades oficialment
com a tals al ple extraordinari de l’Ajuntament d’Alzira que va tindre lloc al saló noble de la casa
consistorial.
Aquell divendres es va realitzar la tradicional penjada de les pintes de
nostres falleres majors. Entre el sarau i l’emoció Clàudia i Judith ja les
tenen instal·lades al seu balcó.
El regidor de Fires i Festes, Rafael Fita, lliurà en
l’Ajuntament junt al president de la JLF, Vicente
Muñoz, els trages i complements de valenciana a
les Falleres Majors d’Alzira, Paula March i María
Sanchís, així com a les components de les seues
Corts d’Honor.
Els indumentaristes oficials de les falles de 2012,
per tercer any consecutiu, són Ely Gomis i Jorge
March. Les teles, tant dels espolins model “Al-
zira”, com dels trages del segle XVIII i els de les
Corts d’Honor, són de Vives i Marí.
També van estar presents en este acte els encarregats de realitzar la resta de complements de
valenciana com són Castelló i Castelló, Creacions Aurora, GEC, Creacions Serres i Almazán Díaz,
Bressol de Seda i La Calderer de l’Agulla.
69
A les 7 de la vesprada i al Gran Teatre, presentació de Paula March Borrás, i la imposició de ban-
des a les falleres majors de comissió de la ciutat.
Diumenge dia 8 es va fer el mateix a les 12 del migdia Maria Sanchís i Fuster. Clàudia i Judith
comencen el camí.
La nit del divendres 2/12/11 visquérem una nit d’allò més divertida. La nostra falla celebrà una
festa temàtica al pub Lolita Bonita.
Primer sopàrem tots al cau, calia apuntar-se prèviament ja que va a fer-se sopar, i després
anàrem a ballar tots plegats al Lolita Bonita.
Abans, al cau, tots aquells membres de la comissió que acudiren al Lolita reberen una pulsera
“vip” amb la que ens beneficiarem de preus reduïts a les nostres consumicions.
Al mateix temps, al llarg de tota la nit, mentre ballàrem i gaudírem de la festa es passaren imat-
ges de la nostra falla, història i actualitat.
El dissabte 26 de novembre, el món faller es va donar cita a l’emblemàtic Gran Teatre de la nostra
Ciutat. De la mà de la Fallera Major d’Alzira senyoreta Paula March i Borrás, es va realitzar la
imposició de les insígnies al mèrit faller, atorgades per la Junta Local Fallera baix el mandat de
En Vicente Julio Muñoz i Llorca.
En l’acte, nostre faller Antoni Bèrnia i Estruch, fou recompensat amb la Flama d’Or i Murta, des
d’estes línies, tant per a ell com per a la seua família, valga la més sincera felicitació a mitja vida
dedicant-se al món de les falles.
De la mateixa manera, nostre amic i company Juanjo Dolz i Sifre, va rebre de mans de la Fallera
Major la Flama d’Or Murta i Brillants que corresponia a nostre volgut i tristament desaparegut
Don Juan Dolz i Camarena, faller de la comissió de Sant Joan. Alex Andrés i Clàudia Santamaria,
tornaren a representar a nostra comissió com a màxims representants.
La més sincera felicitació per a tots els recompensats.
70
Es va donar la pistonada d’eixida, i a congregar-se la societat
alzirenya i el món faller al voltant del Gran Teatre. Començava
l’espectacle!!
Des de nostra part, que ens sentírem enguany nostàlgics, po-
dem dir que el Grup de Teatre Milotxa-Parc està agafant aire.
No és un acomiadament, és un fins després. Tornarem a volar
amb més força i amb més altura.
El dia 8 de desembre i com fa anys que ve sent habitual, la comissió va desplaçar-se al taller de
l’artista Vicent Chaveli, per a comprovar de primera mà com transcorria la confecció de la falla
gran.
La comissió del Parc els desitjà un Bon Nadal junt als sers volguts, i que
tingueren una feliç entrada al 2012 que era imminent.
Esperàvem que tot allò que desitja es fera realitat, però, que la salut fora
sempre la bandera i l’estrella que ens agermane.
El divendres 30 de desembre, i per acabar amb els actes oficials de 2011, es va fer la tradicional
baixada de la senyera des de l’Ajuntament d’Alzira.
A més, a la Plaça de Sant Judes, es va retre homenatge a Jaume I.
Començàrem l’any amb molta falla. La proximitat de la presentació va fer que les nostres falle-
res majors, Clàudia i Judith, aprofitaren per a ensenyar la indumentària que lluiran les properes
festes.
Durant tres dies, i en horari de vesprada, reberen a tots aquells fallers i amics que vulgueren
visitar-les per veure els muntatges que feren als seus domicilis.
71
El passat dia 5 de Gener a les 19’00h tindrem el plaer de gaudir de la cavalcada del Reis.
En acabar la cercavila en rebuda a la nostra ciutat, passaren pel nostre cau les seues Majestats
per fer entrega, ràpidament per la seua llarga tasca i a les 20’00h, d’uns detallets a tots els xi-
quets i amics de la comissió del Parc que tinguen a bé estar en el lloc i moment adequat.
Al Gran Teatre de la nostra ciutat i el dia 7 de gener a les
20’30h, va tindre lloc la presentació com a Fallera Major del
Parc a Clàudia Santamaria i Moya, qui al mateix, posà les ban-
des a la seua Cort d’Honor.
En un acte solemne i grandiós en el que rebérem la visita de
la Fallera Major d’Alzira i la Junta Local Fallera, i es va retre
homenatge al faller i amic Flama d’Or Murta i Brillants a Juan
Dolz Camarena.
Al finalitzar l’acte, sopàrem i ballarem als Salons la Masia.
Diumenge 12 de febrer va ser el torn de Judith Sales i Palau,
qui va ser la princesa del seu conte infantil, en la seua pre-
sentació i la de la seua Cort d’Honor.
L’acte, molt bonic i carregat d’emoció, va tindre lloc al Gran
Teatre, i tot seguin anàrem a dinar als Salons La Masia.
Per fi es van poder veure algunes de les meravelles de cartró, i és que des dels tallers dels artis-
tes, duguérem els nostres ninots als seus llocs corresponents de l’exposició.
El gran, amb Vicent Chaveli fent els últims retocs, al pati porticat; i l’infantil, supervisat per Carles
March, a la Sala 2.
*data per confirmar
72
Amb la presència de les Falleres Majors de la ciutat, Paula March i Maria Sanchís, membres de
l’ajuntament, nombrosos fallers i falleres, artistes i públic en general es va inaugurar l’Exposició
del Ninot Falles 2012. En ella també es pogueren fullejar els llibrets, com el que tenen en les
seues mans, que participen en el concurs de llibrets, tant en format gran com menut.
Esperem tindre molta sort en els ninots i llibret, i que el treball realitzat pels artistes i la secció
de llibret, dirigida per Jesús Cebrián, siga valorat com es mereix.
A més, en aquest acte, que va començar a les 20h a la sala 2, s’exposaren els dibuixos del concurs
i es donaren els premis als millors ninots de cada secció, grans i infantils.
*Data a confirmar
Com a inici dels concursos organitzats per la Junta Local Fallera, i com
l’any passat, a l’Avinguda Luis Suñer, XXVI Concurs de Paelles patroci-
nat per la firma RICARD. Durant el matí hi haurà diferents activitats.
*Data a confirmar
Comença el mes faller! A les 18 hores, hi haurà la tradicional missa a la parròquia de la Mare de
Déu del Lluch en memòria dels fallers difunts.
En acabant, desfilada conjunta cap a l’Ajuntament. A les 20 h, des del balcó de l’Ajuntament, es
donaran a conéixer públicament els Premis als Ninots indultats, Llibrets i Portades.
Acte seguit, les nostres Falleres Majors, President de la Junta Local Fallera i la Primera autoritat
municipal realitzaran la tradicional CRIDA. I colofó, a les 0 h, revetlla fallera des de la Plaça del
Regne.
Nosaltres, soparem plegats a un lloc per determinar, i tindrem ball fins la matinada amenitzat
per la disco mòbil ‘Up & Down’. A més, en l’esmentat sopar, tindrà lloc la imposició per part de
les nostres Falleres Majors, Clàudia i Judith, de les recompenses per als membres de la nostra
comissió que els hi pertoque.
73
Un any més, esperem comptar amb molta gent per muntar la Carpa Fallera a l’Av. del Parc. El
dimecres 7, esperem que ens confirmen que comencem el muntatge i els dies següents serviran
per adreçar-la per a les necessitats dels dies fallers.
*data per confirmar
El divendres 11h. a les 20h. cloenda de l’Exposició del Ninot a la Casa de la Cultura. Prèviament es
lliuraran els premis del concurs infantil de Dibuix de Falles. Les falles podrem recollir els ninots
fins a les 22h.
De bon matí ja podem anar acudint a la Carpa del Parc,
on dinarem tots junts paella i les delegades de cavalcada
s’encarregaran de la preparació dels vehicles amb la crítica
d’enguany.
A les 18h. comença la Cavalcada, encara que nosaltres co-
mençarem a les... qui sap?
El recorregut de la mateixa serà el següent: eixida des del
carrer Pare Castells, seguint per Verge de la Murta , Plaça
1r de Maig, Hort dels Frares, Plaça Major (dreta ), Correus, per finalitzar en l’encreuament amb
l’Avinguda Sants Patrons.
I per la nit, qui tinga forces, esperem que visite, ja que la disco-mòbil ‘Up & Down’ ens oferirà una
nit de diversió i ball a la carpa fallera del Parc.
A les 9 del matí trasllat de monuments gran i infantil des del taller dels artistes fins el lloc corresponent. Treball que durarà tot el dia i possible part de la nit fins a acabar la plantà.
De matí, cercavila de la Junta Local Fallera, amb les Falleres Majors i Presidents de les comissions fa-lleres de la Ciutat.
A les 14h. Gran Mascletada a la Plaça del Regne i tot seguit, com tots els anys, dinar al casal, castell infantil i jocs per als menuts, i “bunyolà” per part de la tia Rosita.
Per la vesprada, concurs de dibuix infantil. A les 22h. gran sopar patrocinat pels nostres presidents i falleres majors, per a tots els fallers i personalitats vinculades i convidades al nostre cau.
A les 24 hores, “Plantà” Oficial de Falles Grans. Les Falleres Majors d’Alzira, les seues Corts d’Honor i Junta Local Fallera visitaran distintes comissions.
74
A les 8:00h concentració de fallers per a fer la primera
despertà al barri i a casa de les falleres majors.
A les 9:30h esmorzar al cau.
A les 11:30h cercavila per visitar els monuments i ca-
sals en senya de germanor. Itinerari al barracó.
A les 14:00h mascletà des de la Plaça del Regne.
A les 15:00h dinar al casal.
A les 18:00h lliuraments i replega de premis als monuments i activitats falleres des de la Plaça
del Carbó, enfront de l’Ajuntament. Tornada al casal de desfilada per fer reverència als nostres
monuments i escampà de traca.
A les 22:30h sopar al barracó, seguit d’un bon “cafenet” i disco-mòbil fins la matinada.
A les 08:00h despertà al barri i a les falleres majors, allí farem el desdejuni.
Després, sobre les 9:30h, esmorzar al barracó amb varietat d’entrepans.
A les 11:30 visita de monuments i barracons fallers en cercavila per retre’ls homenatge i, fins
l’hora de la mascletada en la Plaça del Regne, que serà a les 14:00h com cada dia faller.
A les 15:00h haurem d’estar asseguts a taula per dinar. La fruita i els dolços també estaran pre-
sents.
Per la vesprada i a les 18:00h ofrena de flors a la Mare de Déu del Lluch amb el següent recorre-
gut: Concentració en l’Avinguda del Parc, seguint per Plaça 1 er de Maig, Hort dels Frares, Plaça
Major (dreta i per dalt de la Plaça fins al cantó del banc Banesto), Avinguda Sants Patrons fins als
Casalicis dels Sants Patrons on estarà ubicat el Monòlit de la Mare de Déu del Lluch i Sant Josep,
on finalitzarà l’acte.
En acabant, i ja en el casal soparem i ens divertirem fins la matinada, serà la gran nit de disfres-
ses amb premis inclosos i fins que el cos diga prou o tanquem la paradeta.
75
8:00h Gran i última despertà al barri i a casa de les falleres majors. Allí desdejunarem i ballarem també l’últim pasdoble matiner del any 2012.
Tot seguit esmorzarem al casal, només qui tinga força i gana.
A les 11:30h després d’abillar-nos amb els ves-tits regionals farem passa carrer visitant mo-numents i caus fins la Plaça del Regne, per així gaudir de l’última mascletada del 2012. Els iti-neraris estaran, com tot el món sap, al barracó penjats.
A les 15:00h dinarem la paelleta que ens farà la tia Rosa i Salva per a dues-centes persones, que com sempre i tots els anys, estarà espectacular. Postres i dolços a triar.
A les 17:30h donarà eixida fins el lloc d’autoritats i representants fallers, el concurs del pas-doble. Concentració en cau per assajar els últims retocs del ball, i anar tots en cercavila fins l’encreuament del carrer Salvador Santamaría amb Felip II. Continua per la Plaça del General Doz, Reis Catòlics, Hort dels Frares, Plaça Major (dreta), Correus finalitzant l’acte en l’encreuament amb l’Avinguda Sants Patrons. Esperant que l’obra ballada a estrenar enguany siga també del grat del públic, jurat i regina de les festes i càrrecs de la Junta Local, i que el premi siga el mateix o sem-blant que en l’any anterior.
A les 22:30h nostra Fallera Major infantil Judith Sales i Palau encendrà la traca final cremant el seu monument, junt a la presidenta Ainhoa Enrí-quez i Oliver.
A les 23:00h sopar al barracó. Un entrepà rapidet, i desmuntatge de la Carpa. L’objectiu d’enguany serà batre el rècord de rapidesa de l’any passat!
A les 24:00h esperem poder cremar l’imponent monument del 2012. Càrrec que sols tindrà una persona de la nostra comissió. Nostra Fallera Major, Clàudia Santamaria i Moya, escortada com és normal pel nostre president, Àlex Andrés i Santillana.
,
à batre el rècord de rapidesa de l’any passat!
Gaudir-ho al cent per cent, però fer-ho sempre; pas a pas
76
77
Anna Navarro i López
Per: Lourdes López i Calle
78
79
Senyores i senyors amics de la comissió:
Com a mare que sóc de fallera major, i a les gràcies de Déu per fer-me sentir tan valencia-
na, és precís que entone per obligació unes paraules a eixa xiqueta que està al tro, carn de
la meua carn i sang de la meua sang. Paraules que sens dubte, Laura, l’altra filla meua tan
valenciana com la que més, també compartirà.
Anna; hui és un dia en què els teus ulls reflectixen tota la teua il·lusió. Les teues llàgrimes
s’envolten del teu millor somriure i cada moment faller es converteix en el teu millor tresor,
que guardaràs amb molt d’afecte en la teua vida, ja que:
En el conte més meravellós,
També hi ha una fada madrina,
Però no hi ha cap esbós
Què se semble a tu en fadrina.
Tens l’aureola al teu cos,
Valenciana i cara de nina,
La que ens fa ser més bojos
Per fragància tan divina.
Recorde; quan eres més xicoteta, que sempre desitjaves vestir-te de valenciana, desig que
a la fi es va complir, i nosaltres que gaudíem amb tu al veure’t passejar pels carrers enga-
lanats d’Alzira, en el seu món, les nostres Falles. Eres nova en la comissió, que fins ací vas
vindre de la mà de la teua germana Laura, però estic segura que no es posarà en dubte el teu
compromís com a Fallera Major, i que enlluernaràs amb la teua gràcia, il·lusió i saber estar
els nostres amics i Alzira sencera, perquè és una cosa que va amb tu des de ben menuda.
Hi ha una reineta
Cada any.
Posem-li l’estoreta
Que li pertany.
Esta és nostra festa
Sense malany.
Que es cura en gesta,
En el marmany.
Estic orgullosa Anna, per veure’t tan feliç, però més orgullosa estic de que sigues la meua
filla, de que transmetes eixa felicitat amb tots els teus, i que mai, que mai se t’oblide; que la
teua família estarà sempre al teu costat, i que t’acompanyarà allí on faça falta, per ajudar i
recolzar-te, i per compartir amb tu cada minut amb la teua alegria. Disfruta tot el que pugues,
que sense dubte t’ho mereixes, i gaudeix-ho al màxim, que el bo s’acaba prompte, i que tot el
que visques sempre estarà en el teu, i en el nostre record, i en l’escaló més alt de la felicitat.
Dolces són les paraules
Per gràcia tan divina,
Que entre totes les xiques
Tu eres la regina,
Venerada en estima
I adorada en estima.
Ara la festa ens engalana,
Gràcies filla meua,
gràcies Anna.
Maria José Boluda i Sarrión
Per: Ricardo Boluda i Pellicer
80
81
Com si fora l’altre dia
I ja fa deu anys que passà,
Les falles, vius cada dia,
Tant ahir hui i demà.
Què apressa passa el temps, com qui diu fa quatre dies, i ja fa deu anys que ens digueres a
casa, vull ser fallera major, quanta alegria mostraves en ulls i cara, per l’emoció, que desper-
tava en tu, viure esta experiència. De res valgué dir-te, espera’t, per veure si l’any que ve ens
ve millor, tu ho volies ser ja, i no parares fins aconseguir-ho.
Ara, ja deu anys després,
T’has posat entre celles
Que vols ser de les falleres,
La major, un altre any més.
I com diuen, si vols ser fallera major fica-t’ho dins del cap. I ací estem tots: mare, pare,
sogres, germans, cunyats i amics portant endavant, esta il·lusió la teua. Els xiquets, que per
això estem tots, per fer-nos càrrec, quan faça falta. Les obligacions, es compaginen de la
millor manera possible, i allà quan tot és més difícil, allí està David, fent el que pot i el que no
pot, perquè tot isca com cal.
I ací estem, tots al teu costat,
Ara, sempre i cada dia,
Perquè ens ompli d’alegria,
La teua felicitat.
Felicitat, que si fa deu anys visqueres, n’estic segur, que ara viuràs més intensament. Dis-
fruta-ho, perquè estes repeticions, no tots tenen l’oportunitat de viure-les, més, si així pots
complir un somni tan bonic, com és per a tu este. Gaudeix d’ell, ja que veient la teua felicitat,
sabrem que ha merescut la pena el teu esforç i el de tots.
Gaudeix de cada moment,
Que d’estes falles viuràs,
Perquè records els tindràs
Però cal viure el present.
Viu-lo, perquè com sempre t’he dit, les il·lusions són el millor de la vida, i si a més, tens la
sort de poder fer-les realitat, et pots considerar afortunada, i amb tu tots ho serem.
Potser també a veure tinga
El teu nom Maria José,
Les falles et donen vida,
Això de sempre que ho sé.
82
83
84
No sempre amb una fotografia es diu tot.Poques vegades amb tan poc s’han comprès tantes coses.No és comú que una imatge reflectisca l’esperit de tants.Però hui és un d’eixos dies...
En esta instantània, veiem reflectit el que va significar la festa en aquells dies. Començàrem com s’esperava, sense conèixer-nos tots, sense joc, sense massa idees i amb molts castells en l’aire. Érem més que una aïna imperfecta a bord d’altra experiència nova, distinta i desafiadora.La diferència d’edat, els grups provinents de distints àmbits dins del món comú, el desconeixe-ment d’uns amb altres, tot açò, va provocar al principi friccions, discussions, precarietats, an-goixes, i poc benefici en el treball. Però un dia atallarem el sofriment i la pena, i sonà el masclet.Els menys joves demanant coses dels júniors i dels juvenils, cosa que no sé si nosaltres a la seua edat les haguérem pogut demanar. I estos per joves; buscant una tolerància i un enteniment, que tant de bo seria que en el futur ells saberen tindre amb els que vingueren darrere. Tot remenat. Tot confús. I els majors ajudant a xafar ferm sobre la perfecció. I un dia, botem de nou metres i la clavem.
El president fent malabars per a que no caiga un grup inexistent en labors, i al mateix temps, aprenent a ser cap d’un equip de majors cavallers, reforçant davallades, contestacions i planteja-ments. Però un dia la rosca va i entra...
I llavors, cal festejar-ho de manera general el 19 de març en la festa. De manera íntima, o no, però sempre en el torrat posterior, amb el gegant d’Alex, a hores d’ara al comandament de la graella a pesar de la seua alçada. Amb la satisfacció personal i de grup d’haver obtingut un merescut qualsevol lloc, però sobretot, i molt més important, amb la tranquil·litat de saber que pertanyem a un grup, a un equip, a un gran grup, i que tirem, ara sí, tots cap al mateix costat.
Llavors em permet celebrar-ho. Crec que és el més just, també és necessari, i sobretot, crec que està molt ben guanyat amb les nostres possibilitats.Molta Salut!
’
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101101
102102
103
Despertant els nostres cors.
València viu.
Per la senda de les flors
Ja ve l’estiu.
Creua el carrer la xicalla,
Replegant els trastos “pa” la falla,
I manté la tradició
D’esta cançó:
- Hi ha una estoreta velleta
“pa” la falla de Sant Josep,
del tio Pep?
I van ajuntant
Lo que els veïns els van donant,
Per a buidar el porxe...
- Hi ha una estoreta velleta
“pa” la falla de Sant Josep?
I, en una estrella del muntó,
Se du el compàs d’esta cançó.
En les cares de la gent,
Tot és content.
- Morena meua,
que del carrer eres l’ama;
per culpa teua
tinc el cor encés en flama.
No te separes
Del caliu del meu voler
-reineta fallera-,
que, si me deixes,
un ninot tindré que ser...
-Hi ha una estoreta velleta
“pa” la falla de Sant Josep?
Per a la falla del teu carrer.
104
Alzira, terra estimada
Mare nostra idolatrada, que ens plena
de voler.
Alzira, ciutat joiosa,
Benvolguda i amorosa, que ens ha
donat el ser.
La dels tarongers famosos,
La dels homens atanyosos que es
desviuen treballant.
La de història mil·lenària,
La industriosa i sempre agrària que
fecunda nostre cant.
La que els moros batejarem
I nom d’illa li donaren, envoltant-la
d’un gran mur.
La del Rei Jaume volguda
Per ser rica i coneguda, i esperança
de futur.
La de climes tant benignes,
La de tants homes insignes que al
món han destacat.
La de musics i poetes, de científics i
atletes que sa fama han demostrat.
La d’ingènits prodigiosos
I d’esportistes famosos de lo millor
que ha existit.
La de historiadors i mestres,
La de tans artistes destres que el seu
món han engrandit.
Alzira, terra estimada,
Mare nostra idolatrada que en plena
de voler.
Alzira, ciutat joiosa,
Benvolguda i amorosa que ens ha
donat el ser.
Volem cantar-te,
Tots d’un plegat,
Puix estimar-te
No es cap pecat.
Car ben moble,
Com es sabut,
Amar el poble
On s’ha nascut.
Alzira, terra estimada,
Mare nostra idolatrada
Que ens emplena de voler.
Alzira, ciutat joiosa
Benvolguda i amorosa
Que ens ha donat el ser.
No són tot roses
Ni tot esplets,
Les teues coses,
Actes i fets.
Per açò al cantar-te
Tenim per mira,
Dignificar-te
Volguda Alzira...
Volguda Alzira…
VOLGUDA ALZIRA.
105
106
Per a ofrenar noves glòries a Espanya,Tots a una veu, germans vingueu.
Ja en el taller i en el camp remoregenCàntics d’amor, himnes de pau!
Pas a la regióQue avança en marxa triomfal!
Per a tu la vega enviaLa riquesa que atresora,
I és la veu de l’aigua càntic d’alegriaAcordat al ritme de guitarra mora...
Paladins de l’Art t’ofrenenSes victòries gegantines;
I als teus peus, Sultana, tots jardins t’estenenUn tapis de murta i de roses fines.
Brinden fruites dauradesEls paradisos de les riberes;
Pengen les arracadesBaix les arcadesDe les palmeres.
Sona la veu amadaEn potentíssim!, vibrant ressò,
Notes de nostra albadaCanten les glòries de la Regió.
Valencians: en peu alcem-se.Que nostra veu
La llum salude d’un sol novell.
Per a ofrenar noves glòries a Espanya,Tots a una veu, germans vingau
Ja en el taller i en el camp remoregenCàntics d’amor, himnes de pau!
Flameja en l’aireNostra senyera!
Glòria a la Pàtria!Visca València!
Visca!Visca!Visca!
Per a la falla del teu carrer.
107
108
Ben trobats al punt de partida i cas del pas a pas.Pas a pas i un repàs d’històries i somnis,
somnis i fidels converses, i ell.Ell, el poble que ama i cuida, i conserva,
conserva del cor i el calor, l’emoció i la devoció,devoció per i dels fidels, i d’unes rals amb llibertat.
Llibertat en l’aire, als peus, al pit i a la Natura,Natura i ment, naturalment.
****
Davant de vostès; viatges i reptes, somnis i fets.
Barreges d’emocions amb el record,plaer i brises d’atenció.Un bot triple al mortal,
una xafada enrere i dos al cap davant,un esborrany l’oblit per errada,
un tro als ulls del sentiment. Única raó, continuar engrandint-nos i millorant,
però sempre, pas pas.
Tenia tan sols una idea. La seua vida anava marcada per la família, el treball i relacionar-
se diàriament amb tema que sempre li treia el millor de ell, el que més i millor compre-
nia i així que ho vivia.
Des de ben xicotet, havia sigut portat de la mà per son pare, sempre amb son pare i en
tot cas, eixes altres persones majors. Ell, son pare, ha sigut i és encara hui en dia un
ferm impulsor i veterà del nostre amor per la nostra festa.
“ferm impulsor i veterà
del nostre amor per la nostra festa”.
Per coses com aquestes i per la seua edat tan matinera, ell, el meu amic, va conèixer a
moltes d’eixes persones que tenien una gran rellevància en quant a nom, i que pel seu
treball eren ben reconeguts entre els seu congèneres de veïns i les gents dels pobles
dels voltants.
Va conèixer moltes maneres de treballar, de tractar, i sobre tot el fet d’aprendre a mirar,
a recollir tota eixa informació que anava replegant i tractar-la, analitzar-la, desenrunar-
la, i fent-la com a pròpia. Amb el pas del temps i les diàries repeticions, sense adonar-
se’n va anar guardant en la seua retina i en la seua ment, totes eixes imatges, escenes,
remats, contraremats, pintures, versos, transports... i un llarg, molt llarg compendi de
moments de treball, d’implicació, de diversió i amb un pensament únic i exclusiu; capfi-
cat en tindre el millor, i si pot ser també el més bonic, però en tots casos, amb la màxima
pulcritud possible.
Vint i quatre hores té el dia, per a totes les persones i comunitats del nostre poble pot ser
cert, però en moltes altres no ho és tant. Totes elles, les persones, han fet història, i el
meu amic també va forjant-se-la, clar que sí, com tantíssima altra gent que ja han fet el
seu propi camí, uns sense adonar-se’n i altres aferrats a la idea de les lletres d’or. I tot
açò, perquè no mai han deixat de tindre la festa al seu cap.
“De ruta per la vida”
De ruta per la vida, sí, però el cabet a la feina. Sols per això, moltes d’aquestes perso-
nes, són les que estan quedant en el record i que formen o formaran part de les nostres
ments, dels llibres i de la nostra història.
109
No, ells no tenen ni tenien un rellotge que els digués prou, no tenien un rellotge que els
deixaren descansar la ment ni que els atorgués un descans. Per això sempre hem dit
que l’horari solar d’un faller són les vint-i-cinc hores. Mentre treballa, esmorza, dina,
sopa i fins i tot, quan dorm. El faller no descansa, i guarda una estricta compenetració
d’agermanament amb el seu mig i amb l’obligada relació en les diferents gents del seu
entorn, amb les controvèrsies de la llengua, l’edat i les generacions, les aficions, els
treballs, les hores en família, les ideologies, sexes i moltes altres més que fan de tot açò
una ferramenta primordial per al nostre aprenentatge, i per fer més gran la nostra festa.
Tots posen de la seua part el que millor saben fer, cadascú el que millor pot aportar,
implicant més si cap a les nostres famílies i amics, que directament no ho viuen des de
dins, de moment. Això ens fa grans, si senyor, molt grans.
“Això ens fa grans,
sí senyor, molt grans”
Tots podem entropessar en la mateixa pedra, i en eixe dolç i dur camí que es recorre
diàriament, però no cal dir que estant tan immersos com tots ells ho estan, han conegut,
coneixen o coneixeran moltes de les formes i passeres per la senda que la festa ens
permet i mostra. Indubtablement, l’evolució no sols la notem nosaltres en el dia a dia,
la festa també ho fa, i nosaltres els fallers també anem engrandint-nos i canviant amb
ella, coneguent-la, i en el pas dels anys amb molt d’amor traspassant-la com ho han fet
amb nosaltres.
Ell està ahi, el meu amic també, i si la salut el guarda i cuida farà tan mateix que com son
pare. Traspassar l’amor, el sentiment i les tradicions, tot açò va sols, sense adonar-se’n,
uns ho transmeten vivint-ho i altres ho fan d’ells per continuar engrandint el mateix
camí.
“En cada barri, cantó,
poble o territori,
està gravat en lletres d’or”.
En cada barri, cantó, poble o territori, està gravat en lletres d’or el nom del meu amic, i
tal vegada el meu també, i el d’aquell, i el del més enllà. Tots som ell, siga home o dona,
xiquet o xiqueta, o el ja emèrit de la nostra història passada. Història que en este mo-
ment continua amb somnis renovats i amb molta il·lusió.
Ell sols pot tindre i té, un nom; EL FALLER.
EL FALLER
110
“ És el racó destinat
Per a fer un contat
Amb un simple versat
Del que podria haver passat
O ser en un suposat.”
Dansen els records en temps tranquils,
assossegats, calmats.
Repàs de vida, vivències, dia a dia, llàgri-
mes, riures i moments.
Satisfacció del complit, de l’agradable, del
conseqüent en companyia.
Dansen els records i els mals pensaments,
la luxúria, el poder, i el que podria en el no
ser.
Dansen confusions per posicionar-se entre
el bé i el mal,
entre el ser i el no ser, entre el que veus i
el que diran al veure,
entre el que sóc o seré, o tal vegada qui
vulguera ser o arribar a poder fer.
Dansen continuadament afirmacions i
negacions,
sense explicacions, com en rius carregats
d’abundants aigües,
de vegades transcorren clares i cristalli-
nes, i en ocasions, tèrboles i brutes.
Dansen, com la suau brisa del nostre vent;
a un pas, el del dia a dia.
Arribarà com sempre
el moment d’un conte,
i començarà el camí
d’un vers sense fi.
És un poc, o més que un poc,
i no sé, si per cabot,
però és la visió
que crea discussió,
a la plaça, al parc i al carrer,
i de tot aquell Faller.
Bull el poble i es recupera,
doncs ve, d’eliminar al mal,
canviant el foc de la festa fallera
pel ciri, el goig, i el bé espiritual.
I canviem el saragüells
per altres teles i aparells,
aclaparant-nos en reflexió;
perquè l’artista en l’oració
també és Faller de vocació.
Cert!
no hi a cap lloc,
amb tanta festa ni devot,
i almenys declarades,
i per tots; ben bé estimades.
Que no es compren el que dic?
Visita’ns i veuràs..!
Pregunta i coneixeràs..!
La que més s’admira,
la nostra, ALZIRA..!!
111
I arribà el segon any,
sense no massa malany.
Votacions a president,
i els que mostren les dents
remugant per no contents.
S’esperava altre candidat
amb molta i més qualitat,
però arribà l’absència
de la nul·la i poca presència,
per al càrrec; de Presidència.
I en el dia del recompte
per elegir un nou “presidente”,
diferents són les lectures,
com les fruites madures
que al caixó cauen pel pes,
i en altres, perquè no hi ha més.
Començarem contant pel set,
els que en l’aire ho han deixat,
votant amb l’abstenció
per no donar una negació.
I Seguirem amb el vint-i-dos,
com la cua del flac gos,
que rallant la bogeria
diuen sí, sense alegria.
I vingueren la resta, els cinc,
amb els que quasi va i vinc,
per ardents i arbitraris;
i des d’ara no amics, ni meritoris.
Són les coses de les Falles,
valent si no t’ho calles,
passaràs a ser enemic
i no caurà en l’oblit.
Són les coses del directe,
que normalment, ixen del recte.
I després del fumat blanc,
torna de nou la pau i el dansant,
fent la seua lectura
que ser bona poguera
amb la meua ceguera.
Però diuen que ni en foc
se n’anirà d’eixe lloc,
i el senyor del goig
de feina estarà boig.
Pel camí de la reelecció
Per un digne lloc al tro de l’Honor
I torna a estar agraït
i ben bé que fa el crit,
doncs moltes s’han presentat
per al càrrec de l’estrellat.
Totes elles bones Falleres,
a la Cort, i a l’Honor,
presenten candidatures
per escortar a la Fallera Major.
Però en les més menudes,
quasi totes volen ser reines,
i fan d’aquestes eines
que ens brollen les alegries
i compliquen existències.
I en esta casa estan tristos,
en l’elecció de la cort,
i un poc decebuts,
doncs estem prestos
112
Ens reglamentem?
en vida i en mort,
i estem convençuts,
que ha sigut molt fort.
La nostra xiqueta ha caigut,
com a companya de la major,
per molts és ben sabut
què és ella, la millor.
L’elecció dirigida
per ulls i ments torboses,
clava més el dit en la ferida
per indefensió en estes coses.
Una xiqueta de llum i deu,
no mai pot quedar fora,
i li preguen a Déu
que els posen una farola,
i que pugen adonar-se‘n alhora,
del que no té preu.
Fina com ninguna
i matrícula d’honor,
personeta que fascina
per a fallera major.
Sap estar,
jutjar i presenciar,
parlar i recitar
i fins i tot improvisar.
Sap desfilar,
gesticular i saludar,
i fins i tot sap desxifrar
el per què d’aquell votar.
I és que té raó!
Molta raó,
arrimats i arrimats,
i sinó, mira els resultats.
I entre tots estos dies,
brollen altres embolics,
doncs les nostres falles
de reglaments estan farcits.
Un nou per començar,
de com s’hauria d’actuar,
aquell que es tindrà que aprovar
per a que en el següent ;
es comence a jugar.
Tots en reclamen un nou
i tots ho criden al cel,
però com si fora un bou
el mirem amb recel,
doncs és difícil i prou,
amb tanta lletra,, ser fidel.
I s’han de canviar les lleis
per altres més normals,
que no sé si formals
per febles els serveis
dels més legals.
Ser persones i no reis,
i no modificar un reglament
per no estar content,
ni per viure sempre, de President.
113
San Bernat o la Lluca
Bernat, Bernat,
pegat al cap,
que la nostra autoritat
de nos s’ha oblidat,
i en la precarietat
quasi va, i ens ha deixat.
Per un suposat
i que no pecat,
és l’oportunitat
de preparar un adequat,
del: Adéu a Sant Bernat.
.....Xe, si açò ja es veu;
li agrada més, la Mare de Déu.!
Les festes del Patró
es queden al cantó,
desapareixen els barracons
i moren les noves cançons.
Les festes del Patró
són una desil·lusió,
Alzira es queda nua
si així es continua.
Bernat, Bernat,
el cau et fa costat,
però per ser jornaler
mor amb tu el faller.
I sí, mor el faller,
però es reviu al bouer,
amb el perill que és el fer
de les banyes al carrer.
Després en l’onda
parlen per sa boca,
explicant com toca
i credibilitat poca.
Les bones paraules
dels fets i les festes,
i en certes dispenses
per tirar-los pestes.
Quatre són les dècades
que estem endarrerits,
els actes i els no fets
per al racó dels oblits.
Bernat, Bernat,
pegat al cap!
I quan s’acosta setembre
tots ens preparem,
doncs continuen les festes
que tots desitgem.
El mig any de les falles
i a la Lluca que portem,
els moros i les mores
i al nomenament que se’n anem.
Bernat, Bernat,
estàs arruïnat!
...Xe, si açò ja es veu;
li agrada més, la Mare de Déu.!
I més cert que Na Fany,
i per la seua vinculació,
el 2011 és l’any
en homenatge a la devoció.
I la filla molt agraïda
i com a cap de l’ajuntament,
tanca l’acte amb parlament,
i amb singular raonament
de devota conquerida.
“.....y con idioma castellano
Que parece más sano” :
-Mamà, mamà, ací la teua filla,
gràcies des d’esta bastida.
de la terra que era illa,
i gràcies per l’advocació
en aquesta educació.
Bernat, Bernat,
estàs acabat.
114
L’economia de qui?
La Junta Localsempre ens cura com cal.Allí predomina molta sal,però amb sucre més ens val.
Per eliminar anteriors erradessense perdó econòmiques,estan les grans retalladesper a tots els actes, i se posen medallesper ser immillorablesels comptes i contables,i més, si a la fi; ho paguen les falles.
És a dir;que ens queden dos anysde misèries i mals anys,i tot el que tindrem que pagaren el proper acte a celebrar.
Faller i penat;dues vegades ho has pagat.President i delegats;en el càrrec estem apanyats.Són uns restaura butxaquesrecolzant-se en les falles,els paguem el sopareti jo en casa quiet.
Fan com el governd’aquesta crua nació,per alliberar-se del que deuen;per un plat, contribució.
Alguns diuen que no
i que és culpa de la crisi.
No podríeu prometre-ho
doncs es veu el desfici.
I si tant és el sacrifici,
per què tan de foc d’artifici?
sí, a la mare de Déu,
que açò també es veu.
Castell de focs i llums
per a la Patrona,
canvien els costums
a la poltrona.
Bernat, Bernat,
has caigut un bac.!
Es puja a la Mare de Déu
i en hores canviants,
i se’n va cap a l’ermita i seu
recollint més vianants.
Bernat, Bernat,
s’ha acabat l’estrellat!
I si la Maria i la Gràcia
van al teu costat,
mira quina desgràcia
doncs també l’han cagat.
Doncs la Lluca va camí
de guanyar-te a la fi.
Esta és l’opinió
del que fa la visió.
De Sant Bernat a Bernat;
i de bac en bac.
115
Rebaixes al Monument
El coet i coeter
Les mentides en el fer
de la falla en mostrar,
és el menester
i en el preu a faltar.
Les comissions implicades
en lluitar per secció,
presenten les dades
i tots fan ressò.
Faltant a la veritat
per estar ben col·locat,
i muntar un monument
que no és corresponent.
En tercera i segona B
és fa molt malbé,
i en molts pressupostos
falsegen els costos.
Sols per pertànyer
i optar a un premi,
està el mal fer
del nostre gremi.
I si val deu,
va i són tres,
i ningú s’ho creu
pel seu pes.
Davant mentides al paper;
sancions, són el menester.
Coet, coet,fart i satisfet,és obligatfer-te un curset.
Coet, coet,normativa i decret,ara toca el fetde la mà de l’expert.
No és un tret,i sí, un coet.Per què tan de decretper al major i el xicotet?
Coses de l’atzarque ens vingueren a manar,i maleït és el noruecal que enviem a cagarper la ruïna del coet.Traca desdejunemi sopem masclets,amb pólvora somiemi els més sorollosos pets.
Les lleis d’Europafins en la sopa.No hi ha dret aleshores del decret.
Tirar una bombetamenors de dotze anys,és una gran desfeta que portarà malanys.
Com se les gastala nostra administració,d’ací també treu pastai més recaptació.
Tots, home i coet,hauran de tindre, un carnet,i sinó, quedar quiet,en l’herència del coet.
Coet, coet i carnet..!
116
El romanç d’un cassaller
Al teatre
Al veïnat
A la fruita
Al consistori
Per no saber què fer
comence este menester,
un romanç que sembla el ser
per la part d’este faller.
Com amic del casaler
comencí al carrer,
doncs jo era molt fester
de got barra i moneder,
i sense pensar en la muller.
Sense entendre de tresorer,
de llumener ni d’obrer,
de llanterner i fuster,
de figurant o teatrer.
Tampoc era artístic ni bitlleter,
i sí, un poc bandoler.
Què poc entenia al faller
que convivia amb el fester,
i pel camí del joiós deler
eixe esperit va nàixer,
i tots junts, varem créixer.
No massa entenia del paper,
ni de la lletra, ni del plaer,
i no creia en el poder
d’expressar el que voler.
Ara, sóc amic del mateix casaler,
gaudint i sofrint pel sender,
però intentant millorar com ésser,
creient que sóc; bo i sincer...!
“En la senda d’un paper;
nàixer, créixer, ésser,
sender, deler, voler, poder,
plaer, sincer, fester,
casaler i, Faller.
En el camí del saber;
ser, bandoler, teatrer,
moneder, bitlleter, muller,
fuster, obrer, tresorer,
menester i, Faller”.
Entre bambolines
l’espectacle continua,
i la gent es queda muda i nua,
hipnotitzades per les falles.
Molts volen seure
i compartir la comuna,
acostar és la suma
en la manera de viure.
Sense por ni dubte,
festa millor que ninguna,
d’or és la meua pruna
apadrinant-la al tacte.
Qui estiga o ens mane
que ho faça amb cura,
doncs es queda moruna
la tradició d’un poble.
117
Al cor
Al coet
A la família
Al preguntat
Que mai es retalle
el que corre a la vena,
bateig i novena
perquè no es calle.
Així és de cèlebre
a la nostra festa,
mes que ara, és resta,
d’un soroll fúnebre.
Si perdut em trobara en el descampat de la soledat,
i me n’adonara que no sóc un príncep blau,
no tindria cap repercussió,
tornaria a estar al capdavant en la pau i la serenitat,
més que perdut estiguera al descampat.
Perdut al món de les sendes i els camins,
els que circulen sense ruta ni destí, sense foc ni barret,
sense capa ni somni, lletra en l’aire i pit obert.
Si em trobara perdut front a tu, no fugiria mai de la pau,
ni de l’amor, ni de la llavor en descendència.
Si perdut em trobara, sempre amb mi caminaria; l’essència del
faller.
És el dia que ve
i el que vindrà,
una vida sola,
per viure-la bé.
Hi ha qui no l’estima,
sempre ignorant-la,
i altres, mentre alçant-la,
empremta que mima.
118
A la reunió A la junta
Intentar ser estable
sense cap fuga,
salvar-se el que puga
si ens ataca el frare.
Ara sí, sembla estable
el fer de Junta,
i amb tots els que s’unta
els reclama el pobre.
Galopa vent
Si has perdut al xiquet, estàs més que net.
Si et fas major, no faces mai pudor.
Anant alegre, servil i content, seràs sempre; més bona gent.
I si penses ara, que estic flipat, pot ser siga veritat.
Pensa en ser superior i serà que tens alguna cremor.
No perdes mai la cordura i sigues ben bé,
i pas a pas; xiquet, amic i faller.
“No intentes sentir-te culpable,
que de les errades sempre s’aprèn, i el temps, a la fi ho esborrarà.
Donar un pas en fals sols és aprendre, i és, avançar”.
“El subconscient les pot guardar, eixes roines per experiències,
però no mai a elles s’acostarà,
les deixarà enrere, per airejar-les, i que se les emporte el vent.
Afanyat vent, galopa”.
Galopa el vent
suturant les ferides,
eixes que té la gent
apilades al subconscient,
sense mirar efemèrides
del que no és un bon vent.
Galopa vent, galopa,
estat pur de nostra ànima,
que brolla en nós l’espurna
vivint-la sempre encesa,
mirall de la franquesa
del fet cru que pertoca.
Galopa vent, galopa.
Quedat enrere, que toca.
119
120
Els vaixells de la sèrie “A” van co-rrespondre a un projecte de vaixells fruiters adequats per a garantir l’exportació agrícola nacional així com el trànsit plataner de l’arxipèlag canari amb la península i el continent.
L’estampa d’estos vaixells, amb al-gunes xicotetes variants en el disseny de la xemeneia dels més moderns, era idèntica en base d’una superes-tructura massissa en l’Alcàsser molt característica.
La Companyia Fruitera Valencia-na de Navegació (COFRUNA), va con-tractar el 9 de febrer de 1942 amb la Unió Naval de Llevant de València la construcció de dos unitats d’aquets tipus, el Alcira I l’Alcora.
La quilla del primer d’aquests vaixells va ser posada en grada el 10 de febrer de 1943 i el 18 de novembre de 1944 es va procedir a la seua avarada, en una cerimònia que va apadrinar la senyora Maria Victòria Noguera i Jiménez de Cisneros, que ho va fer atavellada amb el trage típic valencià, per ser la Fallera Major de València. El 27 de març de 1945, estant ja en avançat estat de construcció, la Companyia Trasmediterránea va adquirir els dos vaixells en construc-ció, l’Alzira i l’Alcora, que encara estaven en grades, rebent el primer d’ells el nom de Ciutat d’Alzira, i el de Ciutat de Salamanca l’altre.
El 27 de juny de 1946 rebia la Companyia Trasmediterrànea, navi-liera concessionària de les comunicacions de sobirania, el nou vaixell que es va estrenar en la línia de Barcelona a Canàries amb escala en els ports del recorregut i que va prestar durant uns vint anys, amb el seu bessó Ciutat de Salamanca, posat en servici l’any següent.
El 31 de juliol de 1949 va acudir en auxili del pesquer Santa Faç, que es trobava en orris a l’altura de Mazagán, amb ruptura del cigonyal i el va remolcar a Màlaga. En 1950 va patir, per dos vegades conse-cutives, accidents lleus en els ports d’Alacant i Las Palmas, en col·lidir contra el moll en no respondre la màquina durant la maniobra.
Durant el segon semestre de 1958, en una reparació realitzada en la Unió Naval de Llevant, se li van instal·lar sis noves cabines de passatge, situant-les en la coberta superior de l’Alcazar, amb la qual
’
121
cosa es va millorar la seua capacitat de passatgers. Amb la instal·lació d’aquestes noves cabines el vaixell va canviar un poc la seua estètica exterior en poder-se ob-servar des de l’exterior els nous portells corresponents a aquestes cabines.
El 24 de gener de 1963, en viatge de Santa Creu de La Palma a Màlaga i quan navegava a unes set milles de Tarifa, a causa del fort temporal va patir ruptu-ra del timó i va quedar sense govern. Va llançar diversos S.O.S i en el seu auxili va acudir el petrolier noruec Wilmina, que el va poder remolcar fins a la badia de Cadis, on va ser reparat i va continuar el seu viatge. L’entrada en servici en 1966 i 1967 de les quatre motonaus de la sèrie Albatros, va implicar una reestructuració de les comunicacions amb Canàries i el Ciutat d’Alzira, juntament amb el seu bessó, o Ciudad de Salamanca, van passar a cobrir la línia de Sevilla a Canàries i del Cantàbric a Canàries fins a la fi dels seus dies.
Iniciada ja la dècada dels anys setanta, no resultant ja adequats ambdós vaixells, es va procedir a la tramitació de la seua venda per a ser desballestats. El Ciutat d’Alzira va ser amarrat a Sevilla a prin-
cipis de 1974 i el primer de juny de 1974 va causar baixa en la flota de Trasmedi-terránea. El 28 d’octubre següent va ser venut per a desballestament i remolcat a Sant Esteve de Pràvia on al mes se-güent s’inicià el seu desballestament.
Tipus Mixt Càrrega: Passatge
Any de construcció: 1946
Drassanes: Unión Naval de Levante - València
Espanya Número de grada 50
Armador de contracte:
Compañía Frutera de Navegación (COFRUNA)
Armador d’entrega: Compañía Trasmediterránea
Data de contracte: 9 febrer 1942
Data de posada de quilla: 10 febrer 1943
Data d’avarada: 18 novembre 1944
Data d’entrega: 27 juny 1946
Venut per a desballestament: 28 octubre 1974 a San
Esteban de Pràvia.
Noms i propietaris:
Alzira (Fins el 27 de març de 1945 en construcció)
Compañía Frutera de Navegación (COFRUNA)
Ciudad de Alcira (1945 - 1974)
Compañía Trasmediterránea
Eslora total 89,57 m
Número de cobertes 2
Passatgers 26
Potència de propulsió Indicada: 2.200 CV - Efectiva:
1.530 CV
Velocitat en proves 14,4 nusos
Velocitat de servici 14 nusos
Propulsió Màquina Compound de 4 cilindres
Referències documentals:
Llibre “Historia de la Flota” de Juan Carlos Díaz
Lorenzo.
Llibre “Todo Avante” de Marino Gómez Santos.
Llibre “Unión Naval de Levante 1.924 - 1.949”
Arxiu documental de Manuel Rodríguez Barrientos.
Blog “Vida Marítima” de Vicente Sanahuja.
Web “Miramar ship index”
Lloyd´s Register Shipping de 1.974.
Llistat Oficial de bucs espanyols de 1.974.
’Rodolfo Clari Lloret
“A FER HARCA”
Una tradició molt arrelada entre els Alzirenys fou aquesta, on les noves generacions deurien
saber, el perquè de la tírria, l’enveja o la rivalitat que sempre hem tingut els Alzirenys i els Car-
caixentins, on una d’elles és aquesta que hui vos vull contar, i que un alzireny com fou Rodolfo
Clari Lloret escrigué en un manuscrit sense editar, i on constaven molts extractes textuals de les
“Memòries d’un seixantaner d’Alzira”.
Vull retre-li homenatge a ell, a la seua compilació i a aquesta tradició un poc corfa i cafre, tot s’ha
de dir dels jocs perillosos que a finals del segle dinou arribaven a fer els xiquets, i que hui seria
una pràctica impopular i salvatge poc recomanable, i bonica la veritat, però es buscava sempre
mantidre l’autoritat i hegemonia de comandament de cada pont, i així s’havia de lluitar com fos, i
d’aquesta manera peculiar ho feien.
No era necessari preguntar on anaven els xiquets d’Alzira, que hui ja tenen rebesnéts, quan en
grups de deu o de dotze, eixien molt seriosos i decidits per el camí de l’Alborxí, caminant junt al
barranquet i per la vora del riu, o per la estació i els rails de la via, fins convergir en “El Pont de
Ferro”.
Quin era l’objectiu estratègic de les seues invertebrades hostilitats front els Guixots? senzilla-
ment els nostres anaven a “fer harca”, que és igual que dir que anaven a barallar-se a pedrades.
I a què es deguda aquesta baralla? és així com dir que en segles enrere es feien cèlebres les ene-
mistats entre ateneses i espartans, entre romans i cartaginesos, entre moros i cristians... doncs
des d’ací, es va agafar la tradició per part dels nostres iaios d’abans, per fer famoses les seues
batalles entre “Preguntes i Guixots”, que eren els mots que adoptaven respectivament els xiquets
d’Alzira i els de Carcaixent, sempre disputant-se “El Pont del Tren sobre el Xúquer”.
Posseir aquell pont per els Preguntes d’Alzira, se les entoixava tindre el camí obert per a envair
Carcaixent, i després Madrid; i conquerir-lo. Per als Guixots de Carcaixent, equivalia a dominar
Alzira i de seguida València, i després tot el mediterrani. Per això, la lluita prenia tot el fragor de
centenars de pedres ‘codises’, del tamany de taronges o cebes, les quals, produïen per damunt
les planxes de les baranes del pont, un soroll espectacular.
Cada bàndol tenia la seua tàctica guerrera, tan sol comentar que dins de les regles i com en el
camp de l’honor, no es feien presoners, ja que abans es posava els peus en polseguera tot el
bàndol sencer, que revelaven el secret de la seua respectiva tàctica.
122
El Crit per a alçar la banderola entre la gent jove revelada per el
foc de la més encesa arenga, era;
- Ens han dit Preguntes.
-Xe! -i això què vol dir?
-que agafem les petrolieres i cridem a combat!
-diuen que estan en el Pont de Ferro.
-a ells! doncs reclutem voluntaris !...
Seguidament i sense perdre un minut en paperets, s’entrava en el que era el període d’instrucció,
encara que aquesta s’aprenia sobre la marxa, al crit de: ‘moren els Guixots i avant!’. També no
deuria faltar mai, i que era el més fonamental, posar totes les precaucions màximes per a refre-
nar els promptes i la mala llet que cada guerrer ficava amb el seu ímpetu i coratge, cada volta
que s’acostaven als enemics. La columna, diguem-ho així, que operava per la via, no necessi-
taven preocupar-se de les municions, perquè les tenien abundants en tot el camí. En canvi, els
Almogàvers avançaven a pas lent i silenciós per l’Alborxí, entre els que es trobava algun petarder,
que s’encarregava d’anar arreplegant les poques pedres dels camps i arribar ben carregats com
atzembles (animals de càrrega), al lloc de la sarraïna, on el seu fort terrabastall ficava tots els
sentits alerta, caminant sobre segur, a l’atapeït canyar de la vora del riu.
La pedra seca del barranc ja redoblava sobre el pont, perquè els dos o tres fills dels comerciants
mallorquins, que formaven les columnes vingudes per la via, feien gala de ser descendents dels
territoris ‘honders’, illencs de l’antiguitat, i sabien col·locar les primeres ‘pelailles’ en el centre
de les manades dels Guixots, fent-los retrocedir i perdre el cap del pont sobre el terme d’Alzira.
Açò facilitava l’aproximació dels demés guerrillers, i ‘l’harca’ entrava en tot el seu esplendor
sobre el pont, on un bàndol a cada extrem, es llançaven ràpids a aplegar a les mans sobre les
bigues i planxes, el riu deu metres per davall i, per tant, en gran risc de amarar sense paracaigu-
des; desconegut en aquells annals; moment crític del repèl, que poques vegades se n’adonaven,
perquè una replegada a temps solien ser mestres els dos bàndols.
I allí, sempre continuava la lluita fins a que la nit o algun tren se lis llançava damunt i dissolia així
els cossos dels exèrcits, que a vegades corrien per davant i en altres ho feien per darrere, però
sempre entraven com a vencedors cadascun en el seu poble; mai al contrari.
Tal era el singlot o enveja que hi havia entre els dos pobles, que de vegades se’ls furtaven al que
entrava per la carretera del altre dient-se paraules tals com:
-eixe és Guixot...!
-eixe és Pregunta!
Llenya en ell..!
I... cames per a que vos vull, es caçaven com a rates uns als altres novament, seguit i seguit. Al
dia següent, els que no havien participat en ‘l’harca’ del dia anterior, s’allistava hui per a demà,
encara que fora estudiant de llatí o fill de ric, tots eren poble i tots volien ajudar a fer pàtria, sense
raons socials o pigmentació en la pell.
Remembrança Històrica de;
Juan Vicente Vayá Climent.
123
Sense cap dubte este home amb carisma i aspecte retocat, era un artista avesat alzireny,
on per cert, caminava molt volgut entre els amagatalls que el nacionalisme falangista
repartia després de l’any 1940, ja que este artesà de la paraula, de l’aquarel·la, de la
pintura i dels exquisits dots artístics era sense cap mena de dubte l’ull dret de la força
imperialista governant en aquella època en què fou molt recordat en tots els àmbits so-
cials i culturals on va participar.
Va gaudir d’estar abrigat de grans camarades i de millors mecenes patrocinadors de les
seues obres, títols, escrits i les seues nombroses pintures i aquarel·les. Encoratjat per
uns i per altres per a explotar eixa ànima amagada de periodista, guionista i mantenidor
Faller, va recolzar amb sang i ànima la fundació de la Germandat de Cavallers del Sant
Sepulcre d’Alzira i entre els anys 1948 i 1956 representaria a esta en la Junta de Ger-
mandats i Confraries d’Alzira, on també arribaria a ser membre destacat editor d’escrits
i dibuixos per a les seues portades. Portades que donarien molt d’esplendor, riquesa i
rellevància als llibrets de setmana santa d’Alzira dellà de les nostres fronteres.
Del llibre de Setmana santa d’Alzira de l’any 1952 destaquem un escrit editat per Sanz
Castellans que deia així:
“Més que difícil, impossible, és la tasca que he de presentar, en quatre línies, la Setmana
Santa Alzirenya. Perquè? molt senzill. Esta Ciutat nostra, reclinada blanament sobre el
bollat tapís dels seus tarongers, dista molt de ser la ciutat que alguns han volgut veure,
entregada febrilment als seus quefers del camp, al sarau de les seues exportacions o
embriagada en el dens perfum de les seues tarongines, negligent, abúlica i sempre falta
d’espiritualitat’.
Opinar així és no calar en l’ànima de les nostres coses, quedant-se esporgant (mur-
murant), allò superficial, allò accessori, allò perible. Alzira, i amb ella la seua Setmana
Major, és reflex i compendi de la seua psicologia, és un poc més que els seus tarongers,
124
escampant el seu or esperi, pels més apartats racons de la geografia; és un poc més
que els seus palmerars bíblics retallant-se en el cel d’anyil que emmarca la Indòmita
silueta de La Murta o la suavitat femenina de la Muntanyeta del Salvador; és un poc més
que la tertúlia i la llotja de la Plaça i els Casalicis del Pont de Sant Bernat. Açò és com la
Pandereta parlant d’Espanya ja que per davall de tot este Oripell, soterrada en la seua
ànima, fluïx cap a fora, el més clar verí d’espiritualitat que puga donar-se.
Eixa espiritualitat que ja fa més de mil anys, es reflectirà en l’embruixament metafòric
dels versos d’Ibn Jafadja o Ibn Al-zaqc, la mateixa espiritualitat que es concreta en les
paletes del pintor Teodor Andreu, eixa espiritualitat que cas únic en la història agrupa
els esportistes locals de la Germandat del Sant Espoli, o als tarongers entorn de l’Oració
de Jesús en l’Hort o a fi del sublim ideal de Déu i de la pàtria, van fer l’holocaust dels
seus millors alzirenys, amb el seu meravellós Sant Sepulcre...
Així com l’Home no és pura i concisa filosofia, sinó al contrari, la seua ànima és porta-
dora dels valors eterns. Alzira, i amb ella la seua Setmana Santa o Festa Major, és això.
L’espiritualitat que s’encobrix davall ho externe i que exhala, com blanca neu dels seus
tarongers, el més atapeït i dens aroma a través de les centúries de les seues gents, que
es claven a la seua pell com aromes de patiments i de querigmes o dogmes que per a
uns van ser expedits d’un sabor o d’un altre”.
I és que l’eminent Alzireny Vicent Sanz i Castellanos en tots els àmbits culturals era un
gran eminent i eficient senyor Don Juan, cridat per a qualsevol composició artística,
compilació d’arxius o com per a formar part de la comissió del Centenari de Falles 1889-
1989, amb un paper important en aquest obra de recopilació històrica fallera, mentre
al mateix temps era faller de la Falla Plaça Major d’Alzira i també va ser il·lustrador
d’alguns llibres del escriptor Carcaixentí Soler i Estruch i de les Revistes Murta i l’Herald
d’Alzira entre altres aptituds que el genial artista va aportar a la gran riquesa i on en mol-
tes cases alzirenyes, museus i arxius documentals és té d’aquest Alzireny bona mostra
de la seua vida i obra baix d’un artesà complet, sagaç i irrepetible.
Remembrança de;
Juan Vicente Vayà Climent
125
’ ’ Gran Teatre d’Alzira
Un 29 de Setembre de 1921 es va inaugurar el Coliseu Alzireny del Gran Teatre amb una opereta
oferida per Amadeo Vives. El projecte inicial de la construcció fou de l’arquitecte Emili Ferrer.
El Gran Teatre com és ben sabut, ha acollit representacions de tot tipus tals com teatrals, cine-
ma, sessions fotogràfiques, mítings... tot tipus de concerts i recitals com ara l’inoblidable Rafael
Alberti el dia 6 d’Abril de 1984, també hi han hagut pregons de Setmana Santa, presentacions
falleres durant els seus 90 anys d’història, fins i tot, ha sigut plató de cine per a la gran pantalla
i partícip dels innumerables actes festius i culturals de la ciutat. El gran Teatre que ha sigut past
de les inundacions i dels incendis al llarg la seua història, sempre ha sabut alçar-se de nou i bri-
llar després de cadascuna de les remodelacions que milloren i transformen el seu aspecte fins
el dia d’avui.
1940- PINZELLADES HISTÒRIQUES D’ALZIRA I LES SEUES FALLES- 1960
1940 - Finalitzada la guerra civil, tot i com si res haguera succeït, els fallers tornen a pensar en
falles, i els primers en fer-ho són els fallers de la Comissió de la Falla San Joan, que escriuen en
la seua història açò; “La Falla del Barri de Sant Joan, es va fundar el mes de Novembre de 1939”
i el primer president fou en Ignasi Ríos Magraner.
- Es va constituir en aquest any, la Penya Fallera “La Flama”, a la Plaça del Cabdill (Actual Plaça
Major).
- Es va construir en Alzira la primera Falla Infantil al Carrer O´Donell i foren els seus artistes al-
zirenys; Enric Pellicer Ferrer com Josep Canut Albelda deixant com a Lema de la Falleta aquest:
“Ni la Carn de Ploma ni la de “Pato” alimenta més que el moniato”.
1941 - Les festes de Sant Josep transcorren amb gran animació, a pesar del moment que es viu
a Alzira amb falta de moltes necessitats i per a calmar les misèries es planten dos monuments
infantils a la Plaça de l’Hostal (Cinema Colon) i al carrer Faustino Blasco, i com a monument gran
un en la Plaça del Barri de Sant Joan.
- El dia 3 de Juny, el Director General de Mines i Combustibles del Ministeri d’Indústria i Comerç,
autoritza al senyor Aurelià Crespo Puig l’establiment en la Partida de les Basses d’un Taller de
Pirotècnia (Pirotècnia Crespo).
126
1942 - El dia 23 de Febrer, l’Ajuntament d’Alzira, acorda concedir premis per als millors Monu-
ments Fallers, sent un per al millor Monument Gran i un altre per al millor Monument Infantil
d’Alzira.
- Es constituïxen noves Comissions Falleres en la ciutat, tals com les de; Doctor Ferran amb el
senyor Lluis Sunyer Sanchís al cap, Falla Colon, Falla Hospital i Falla Plaça del Cabdill.
1943 - A causa d’una forta tromba d’aigua caiguda en la nostra ciutat, es retarda la nit de la plan-
ta prevista per al dia 16 de març, sent els quatre monuments grans els únics que es plantarien
l’endemà, no havent-hi lloc ni moment per a plantar falles infantils. Cal recordar que les Comis-
sions Falleres que van plantar monuments; Mercat, Cabdill, Doctor Ferran i Placeta de Colon,
venien els seus “Llibrets Fallers” entre cinquanta cèntims i una pesseta.
- El dia 10 de Febrer se celebra en la Unió Naval de Llevant, a València, l’acte de col·locació de
la quilla al primer vaixell de la flota fruitera de l’entitat “Cofruna” (Companyia Fruitera de Nave-
gació). On el vaixell en qüestió rebrà el nom de ‘Alcira’. El Vapor ‘Alcira’ serà el tercer del mateix
nom amb matrícula Valenciana. El primer ‘Alcira’, va ser un vaixell de la Companyia Valenciana
de Navegació adquirit al constituir-se aquella empresa en 1884, que ho va vendre anys després.
El segon ‘Alcira’ passat un temps, formà part de la flota de ‘Correus d’Àfrica’, al fondre’s en esta
l’antiga societat Valenciana, es va adquirir en les Drassanes d’Anglaterra en 1897. Pesava 1.061
tones de registre brut i desenrotllava una velocitat de creuer d’11 nusos, però es va afonar el 7 de
setembre de 1914, deixant la Companyia sense vaixells disponibles per a la càrrega de productes
fructícoles.
1944 - El 18 de Febrer, l’Ajuntament d’Alzira, decideix concedir a les Comissions Falleres ‘la mis-
siva i la llibertat’, perquè planten els millors monuments i publiquen els millors “Llibrets” de
Falles.
- El dia 29 de gener es va crear la primera Junta Local Fallera d’Alzira, anomenant-se a D. Antoni
Martínez Benedito com a primer president dels Fallers d’Alzira, el mateix que ja era President de
la seua Falla del Mercat. La Junta anomenaria com a president d’Honor a en Lisardo Piera Rosa-
rio impulsor d’este projecte i actual Alcalde de la Ciutat d’Alzira.
1945 - Es va obrir novament al Públic la Terrassa d’Estiu; “Casablanca”, lloc este que sempre va
ser molt concorregut per jóvens i adults en les dècades anteriors dels anys 1950-1970.
- A Alzira es varen plantar 12 monuments grans i vuit infantils, sent les Comissions noves d’aquell
any les de; Sant Roc, General Mola-Carrer Piletes i Plaça del Forn.
- L’Ajuntament d’Alzira constata actualment l’existència de 74 magatzems dedicats a la confecció
i a la comercialització de Cítrics.
- Entre el 23 i el 25 de Juliol, se celebra en el recinte Firal del Camp d’esports (Actual Venècia), la
inauguració de la Fira de Bestiar.
1946 - La Ciutat d’Alzira va comptar enguany amb dos Alcaldes en un mateix any, on el dia 6
d’Abril el senyor Juliol Tena li va passar el bastó de comandament local a D. Carles Llinares Ariño.
127
- El 19 de Març; Van cremar a Alzira tan sols 6 monuments Grans, els de Plaça Colom, Doctor
Ferran, Sant roc, el Mercat, Sant Joan i General Mola (Piletes), i vuit Monuments Infantils.
1947 - El dia 14 de Març en el Gran Teatre d’Alzira i en el Transcurs d’una vetllada literaria-mu-
sical, es presenten a les noves Falleres Majors de la Ciutat, les senyoretes Leonor Gil Domínguez
i com infantil Mari Carmen Súñer Picó, que és la primera fallera major infantil de la història de
les Falles.
- El dia 11 de Març, en el Teatre Cervantes (Plaça Major) d’Alzira, té lloc una vetllada teatral amb
homenatge a Vicent Aledón, com a comiat per la seua marxa de la companyia de comèdies per
tot Espanya. Es representa l’obra; ‘Pare vostè la burra amic’ i actua l’Orquestra alzirenya ‘Ràdio-
Ritmo’, en la que figuren el famós acordionista local Josep Mascarell i la Cantant Rosa Júlia
- El dia 19 de Març són deu els monuments que cremen en la nostra ciutat pertanyents a les Co-
missions de General Asensio (Camí Nou), Sant Joan, El Mercat, Doctor Ferran, Plaça del Cabdill
(Plaça Major), Plaça del Forn, General Mola (Piletes), Carrer Colon, Caputxins i Plaça del General
Dolz.
1948 - El dia 26 de Gener, renaix una nova Germandat de Cavallers del Sant Sepulcre, la falangis-
ta, i mor l’antiga Confraria del Sant Sepulcre, la republicana. La renovada Germandat està creada
per soldats ex combatents del Front de Joventuts, sent el seu Germà Major anterior al nomena-
ment en Eduardo Mejías Penadés i una vegada va anar legalitzada la Germandat, va passar a les
mans de la nova directiva (Capítol) dirigida per en Lisardo Piera Rosario.
- El dia 19 de Març es varen cremar a Alzira vuit monuments Fallers i sobre el fort impacte que
tenia la nostra taronja a nivell internacional ressaltem un vers d’una escena Fallera i que el poeta
alzireny; Enrique Pérez Presència s’encarregaria de fer la crítica fallera de la Falla General Asen-
sio d’eixe any i el vers nomenat deia així; “El Fruït que fon or i plata, manca de comprensió de les
Nacions Estrangeres, que ufanes i cicateres, entornen l’exportació”.
- El dia 2 de Juny, amb el Ple de l’Ajuntament d’Alzira, s’acorda per unanimitat, proclamar la Mare
de Déu del Lluch;”Patrona d’Alzira i Alcaldessa Honorària Superior perpètua de la Ciutat”.
1949 - El dia 17 de Gener, el Ple de l’Ajuntament d’Alzira i perquè en tot Espanya es fera eco de
la notícia i s’assabentara el Cabdill, qui arribaria a Alzira el dia 12 de Maig, s’acorda sol·licitar
de les Corts Generals, l’aprovació d’una llei que restablisca els títols nobiliaris, així com que se li
concedisca al Cabdill i per petició expressa d’ALZIRA, el Títol de “Príncep de l’Ebre”.
- Eixe any, el dia 19 de març són 13 les comissions Falleres que cremen els seus monuments,
donat el comú interès per arrelar cada vegada amb major força i fervor les Festes Josefines dins
de la naturalesa dels Alzirenys i on entre els tretze monuments sorprèn la construcció d’una falla
ambulant amb rodes i que ha anat recorrent tots els llocs de la ciutat i ha sigut denominada “El
Petard”.
1950 - Tot Arriba i la censura més prompte o més tard va arribar, ja que el dia 2 de març, el
delegat provincial de la subsecretària d’Educació Popular del Ministeri d’Educació Nacional, en-
carrega al Delegat Local d’Alzira, la inspecció censuradora, durant el dia de la planta de tots els
monuments Fallers d’Alzira, amb la intenció que se suprimisca amb efecte immediat, quant es
128
considere inacceptable per a ser exposat, ja siguen cartells, crítiques, ninots obscens o altres
particulars.
- El dia 18 de Juliol i organitzat per l’Ajuntament té lloc una carrera esportiva de torxes, resultant
guanyador de la prova l’alzireny Salvador Collado Mompó.
- El dia 24 de Setembre queden legalment constituïts els clubs: Unió esportiva Alzira i el Club de
Futbol Sucro, que presideixen Antonio Pastor i Javier Llopis respectivament.
1951 - L’empresari Alzireny Joan Guardiola Martínez, en eixa època és l’amo absolut dels quatre
Teatres de la ciutat, els quals a més administra i programa setmanalment sense demora. Aques-
tos Teatres són: El Teatre Cervantes (Plaça Major), Teatre Giner, Teatre Casablanca (Avinguda
Sants Patrons) i Gran Teatre.
- El 31 de Desembre, la Corporació Municipal assisteix en ple a una missa d’acció de gràcies,
que se celebra en l’altar de Sant Silvestre de la pròpia Casa Consistorial, per a celebrar l’any que
finalitza i per a commemorar l’aniversari de la presa de la ciutat per part del Rei Jaume primer.
1952 - El dia 23 de Febrer és la presa de possessió com a alcalde de la Ciutat, l’actual advocat
alzireny en Bernardo Andrés Bono.
- El nombre de comissions falleres que plantaran monuments fallers ascendeixen a tretze, sis
grans i set infantils, sent Fallera Major; Desemparats Pellicer Zozaya i com fallera major infantil;
Maria Teresa Escrivà Sanjuán.
- Els dies 22 i 29 de Juny la Companyia de Comèdies Valencianes que dirigeix el nostre inquiet
Alzireny Vicent Aledón té previst posar en escena dues obres de teatre en la Plaça del Carbó i on
la del dia 22 posaran en escena l’obra; “El Tio Estraperlo” i en la del dia 29 posaran en escena la
comèdia;”L’Alcalde de Favara”.
1953 - Enguany se nota un ressorgir indòmit de comissions falleres i l’impuls des del mateix
ajuntament perquè així fora, aconseguint plantar 24 monuments, on havien onze grans i tretze
infantils guanyant els primers premis la Falla Hospital en grans i Pintor Andreu en infantils.
- El dia 15 de maig s’inaugura al final del carrer Jose Antonio, segons va destacar el Diari Llevant
en la seua crònica del 3 de maig, la nova Plaça de Bous d’Alzira. Va torejar bous de la ramaderia
de Juliol Luján de Salamanca Gabriel Rovira de Pobla Llarga i al costat d’ell van formar el primer
cartell d’esta impressionant plaça, la ‘rejoneadora’ Paquita Rocamora, Bombita IV i Juan de la
Cruz, acte on la Plaça va estar a rebentar, corejant els noms dels toreros.
1954 - El sis de febrer, una intensa onada de fred va assotar tota la ciutat, deixant-la coberta de
neu i a conseqüència d’aquest mal natural climatològic va obligar a moltes comissions falleres
a no poder plantar cap monument, deixant tan sols que plantaren sis falles grans com les dels;
Carrer Hospital, Major Santa Maria, Pont de Xàtiva, Plaça del Mercat, General Goded i Plaça de
Sant Joan i 8 infantils, les de General Castaños, Plaça de Saint-Quintin, Hernán Cortés, General
Asensio, Ramón I Cajal, Plaça de la Victòria, Doctor Ferrán i General Prim.
- El dia 4 de Juliol la UE Alzira equip que milita en la tercera divisió, ha conquistat la Copa de la
Federació Valenciana, corresponent al Torneig de Consolació Xúquer, sent el segon classificat la
129
Peña Soriano d’Alberic.
1955 - La Junta Local Fallera va editar una Revista, en la qual agrupava a 9 Falles Majors i 9 Falles
Infantils, perquè no totes les comissions Falleres disposaven de mitjos necessaris per a fer-se un
“Llibret” i gràcies a la Junta Fallera es va aconseguir fer possible este projecte.
- El dia 18 de Juliol, una representació de la Junta de Govern de “Lo Rat Penat” de Valencia i
nombroses autoritats locals i divers públic van assistir a la inauguració del Monument erigit a la
memòria del monarca Jaume I, en la Plaça del Pont de Xàtiva( Hui Sant Judes). L’estàtua fou obra
de l’escultor Casterà Masià i va costar 101.618 pessetes.
1956 - En la nit del 10 de Febrer, el termòmetre de la ciutat marcava 8 graus davall de zero algo
mai conegut, donant lloc a una impressionant gelada provocant un dany demolidor en el 75% de
les collites tarongeres i privant de treball a més de 4.000 treballadors empleats en la recol·lecció
i en els magatzems alzirenys, que van tindre un dur colp.
- Eixe la Junta Local Fallera es descabella i crea el primer programa d’actes dividit en set dies, on
per exemple Ràdio Alzira va fer una emissió especial el dia 12 de març reunint a la flor i a la nata
fallera local i posteriorment s’oferiria una serenata o albades a les reines Falleres. El dia 14 de
març es va realitzar la presentació de les Reines Falleres Majors en el Gran Teatre. El dijous 15
es va efectuar Sopar i Recepció de Gala en honor de les Reines Falleres Majors en els Salons del
Cercle Alzireny. El Divendres 16 es va procedir a guarnir els carrers i llocs fallers on es plantaven
les 8 falles grans i les 10 infantils i es va realitzar pels nombrosos fallers i falleres el Tradicional
repartiment de Banderetes pels barris Fallers, amenitzada esta arreplegà per dolçaines i Tam-
boriners, i a les 24 hores plantà de totes les falles grans. El dissabte 17 i a les set del matí es va
realitzar una despertà, i a les 8 del matí es va procedir a efectuar la planta de les falles infantils.
A les 10 del matí visita del Jurat Qualificador, a les 12 va tindre lloc un homenatge al Mestre Se-
rrano, dipositant una corona de llorer sobre la placa retolada del carrer que porta el seu nom,
a les 19 hores lliurament de premis i estendards i col·locació dels mateixos en els monuments
premiats, i a les 22´30 festejos en tots els barris fallers. El diumenge 18 despertà a les set del
matí, a les 10´00 hores, Concurs de Tir i Arrossegament, a les 16 hores I Concurs del Pasdoble
en el Gran Teatre amb repartiment de premis en metàl·lic i imposició d’una artística corbata a les
banderes de les Bandes de Música com a record de la seua visita a la nostra ciutat i Ràdio Alzira,
lliurà l’estendard a la Banda que obtingué el primer premi; i el dia 19 a les 7 despertà, a les 12 di-
nar extraordinari en els centres benèfics de la ciutat, a les 13 hores Gran Bunyolà que les Reines
Falleres i comissions falleres oferien als Centres Benèfics, a les 17´30 hores berenar oferit als
xiquets de l’asil en la Casa Beneficència. A les 22´00 hores Crema de Falles Infantils a les 23´45
hores “Foc Infernal” a la Plaça del Cabdill i a les 24 hores “Gran Cremà” de les Falles començant
pels monuments grans de l’últim lloc al primer.
1957 - Aquell any a causa dels desastres i les gelades ocorregudes l’any anterior, es varen quedar
també gelades les festes Josefines de la nostra ciutat, que es quedà al març gelada, després de
17 anys seguits cremant Falles se suspenen per decisió unànime dels fallers.
- El dia 24 de març, l’alzireny Pere Morell Cubells, conquesta el Campionat Regional de Tir al
Colomí soltat a braç, organitzat per la societat Valenciana de caça i tir.
- El dia 14 de Maig visita la ciutat l’ambaixador d’EEUU, Mr. Cabot, que va parlar amb nombrosos
130
empresaris locals per a donar-li un fort impacte als nombrosos acords d’exportació de productes
citrícoles dels nostres camps.
1958 - El dia 19 es cremen a la ciutat d’Alzira 9 monuments, sent cinc grans i un d’infantil, guan-
yant la Plaça de Sant Joan en grans i la Falla General Goded el premi en infantils.
- El dia 31 de Maig, se celebren en el Gran Teatre Els Jocs Florals Ciutat d’Alzira, organitzats per
la Confraria Mare de Déu de la Murta, anomenant Reina de la Justa Poètica a Mari Carmen Súñer
Picó, premiant-se obres exquisides de poetes Alzirenys de prestigi com per exemple Rafel Sifre,
Francesc Redal, Francesc Llàcer Domingo, Manuel Just, Miguel Villar, Vicente Sanz Castellanos,
Solieristuch o Enrique Núñez.
1959 - El dia 19 de Març visita la ciutat la Regina de la Taronja Espanyola a Suècia i el seu seguici
nacional, els quals admiren els 16 monuments plantats a Alzira, presencien les labors de confec-
ció de taronges en el magatzem dels germans Arbona, visiten l’Ajuntament, el Santuari del Lluch
i són obsequiats amb una paella Valenciana en la Granja de el Institut Laboral, (Actual Institut Rei
En Jaume).
- El dia 19 d’Abril visiten Alzira les primeres autoritats i president de Turquia i el seu seguici a qui
acompanyen dos ministres del govern d’Espanya visitant magatzems de taronja, i reunint-se amb
empresaris i amb autoritats locals.
1960 - Una altra intensa Nevada els dies 11 i 12 de gener, que aconsegueix un gruix de 50 centí-
metres trobant-se Alzira sense llum elèctrica i sense aigua potable.
- El dia 19 de Març es van plantar 8 Falles grans i 5 infantils, havent-hi un cens total de 55 Falleres
i 214 Fallers adults i altres tants infantils.
- El dia 1 de Desembre i en presència del Ministre de la Vivenda; Jose María Martínez Sanchez
Arjona, s’inauguren les vivendes de la Colònia Anna Sanchis i posteriorment es visita la Factoria
d’aus d’Avidesa en el Respirall.
- Lo Rat Penat de València, premia l’obra de Rafel Sifre Pla, titulada; ‘Història, Tradició i Vicissi-
tuds del Pont de Sant Bernat’.
Aquest treball està tret dels Llibres;”Cent anys de Falles d’Alzira, del Llibre Cròniques del Segle
XX i del Llibre El Barri de Sant Joan i la seua Falla (50 aniversari). Breus Notícies Falla El Parc
d’Alzira, de la mà del historiador Juan Vicente Vayà i Climent.
131
Complement d’afecte perfecte de fora i de dins de les comissions,
on eres la bellesa fonamental, la que dones a les nostres tradicions,
grandesa, pompositat, lluïdesa, cercaviles amb traca i sopars lloadors.
Essència d’una cultura d’arrel, on amb tu naix l’esplendor,
creixen les paraules de candor i venen els regals de la teua elecció,
i on amb soroll es comunica al barri, que ja tenim Fallera Major.
I darrere de tu ve tot de seguida, cremant-se ràpid i en un muntó,
en actes que s’apiloten, traient del teu ben voler suc a borbollons.
De sobte ja estem presentant-te i després de camí a la crida,
mentre els fallers preparen la cavalcada triant am tú un lema,
i entre pums i pams de masclets, portem ninots a la casa de la Cultura,
mentre fiquem garlandes al barri, al casal i a la carpa,
i mentre a la Falla El Parc posen l’entaulat, les paelles i la torradora.
Ja estàs ací molt guapa, distingida l’endevinem, saludant-nos com a Regina,
representant-nos com a convidada de festes de llinatges,
on deixaràs segell de primera.
Tots et criden com eixa guapa i divina fallera envejable,
preciosa i lloable que per ser dona, transmetent sempre bon exemple,
i zels d’altres candidates volent emular-te cada any que els toque.
Dolçor de divinitat feta essència de l’estigma del nostre voler,
la Fallera Major és tot eixe nexe embolicat amb llassos d’or, i sempre,
és un càrrec important i valuós; lluidor en cada acte,
és la majestuositat feta vellesa humana dins d’eixe cos perfecte,
i que per tota dona és somniat l’any com si estigués en un Compte.
Juan Vicente Vayà Climent.
132
’
’Sentiments especials trobem per un lloat Alzireny que ahir ho va
ser tot i hui només ens queda la seua estela de qui va ser, i poc de
la seua essència i ampli saber. Ibn Jafadja, Jafaya, Hafadja, Jafay-
yah o Hafaya, de totes estes formes hem trobat notes d’ell deixa-
des en la història. Va ser un home culte i robust natural d’Alzira,
província de València, va nàixer l’any 1058 i va morir l’any 1138. Va
ser un poeta hispanoàrab d’arrelat llinatge d’esta ciutat de la Taifa
de València, assentada en la ribera del Xúquer. Va ser un dels més
importants poetes i admirat mestre Literat, del període almoràvit.
Va cultivar un estil manierista amb què recreava ambients exqui-
sits, com en les descripcions de jardins que li van valdre el malnom
d’Al-Yannan O El Jahid (“el jardiner”). A més era anomenat al-
Jazirí, és a dir el d’Alzira, i al-Xuqrí, el del Xúquer.
Va nàixer en època dels regnes de Taifes i va viure l’època almorà-
vit. Va estar al servici del segon governador almoràvit de Saragos-
sa, Ibn Tifilwit (1115-1117), el qual va tornar, com en un cant de cig-
ne, a envoltar-se de literats i científics després del primer govern
almoràvit saragossà (1110-1115), que es va preocupar més per les
armes que per les lletres. Ibn Tifilwit va aconseguir ressuscitar en
els salons de l’Aljaferia, una cort de poetes i filòsofs on van desta-
car el propi Ibn Jafaya i Ibn Bayyá, açò és, el gran filòsof Andalusí
Avempace, que va ser inclús nomenat gran visir.
Després de la conquesta cristiana de Saragossa per part d’Alfons
I el Batallador en 1118, Ibn Jafaya es va retirar a les seues finques
llevantines, on va portar una vida allunyada de la política i dedicada
a explotar les seues hortes i a compondre poesia. El seu estil va
exercir tal influència en els poetes andalusins posteriors que va
ser el model de tots ells fins al final del Regne de Granada.
Ibn Jafaya va disfrutar de la fama en vida i els seus versos van ser reproduïts de seguida pels
àrabofons. Va ser considerat el poeta Andalusí per excel·lència, segons Al-Maqqari de Tlemcen
(1591-1631), un dels més famosos historiadors i compiladors del món àrab, que va proclamar en
la seua obra l’admiració que sentia per ell, comparant-lo amb un altre famós poeta, l’oriental As-
Sanawbarí, també cantor i amant dels jardins. La prosa i poesia d’Ibn Jafaya destaca per la seua
133
naturalitat, sensualitat i sofisticació, resultant d’interès la descripció dels paisatges, riu, jardins i
cases de la seua ciutat natal d’Alzira que considerava la flor de l’Al Andalus.
Encara hui, Ibn Jafaya està present en les antolo-
gies de poetes que van escriure en àrab i els llibres
escolars contenen extractes de la seua poesia, el
que el situa entre els més grans poetes de l’Al An-
dalus i de tots els temps. També l’anomenen el
poeta de la nit, dels jardins valencians, amant del
vi i dels seus amants. El seu esperit lliure i tem-
perament orgullós el van obligar a sol·licitar en
alguna ocasió la protecció del seu sobirà. A pesar
de la seua fama, va triar viure en la seua ciutat
natal, sense deixar-se seduir pels avantatges que
hauria pogut obtindre com a poeta de la cort.
El seu talent de vegades únic, de vegades tri-
ple, donava suficient com per a afanar-se
en la realització de nombroses facultats i el
seu grau de privilegi donava suficient perquè
ell i els seus, quan el temps li ho permetia,
s’endinsaven a les muntanyes de la Murta i de
la Casella i es dedicaven a furgar i descobrir
meticulosament espècies de flors i plantes mai
trobades i amb estes podien integrar les diver-
ses mescles herberes que en l’època i en la hi-
senda de la Família Jafadja es requerien, per a
crear amb elles un munt de cataplasmes, sucs,
bafs d’inhalació, sirops, infusions, essències
d’olors, elixirs i de remeis casolans de plantes
trobades per Ibn Jafadja perquè amb ells poguera compondre després les aromes dels seus poe-
mes i rescatem d’entre ells, este molt especial, dedicat als Alzirenys i als molts veïns i veïnes que
van morir amb els assots de tantes i tantes riuades, que a Alzira van destruir famílies senceres
i amb elles van arrasar amb les seues cases, amb les seues terres i amb els seus futurs i eixe
homenatge va deixar en vida Ibn Jafadja per a l’eternitat i per al nostre reconeixement pòstum.
“He vuelto a Alcira,
entre el trueno que retumba en mi oído
la lluvia que azota mis hombros,
como un ave paralizada
por las lluvias cuyos polluelos están en el nido,
atormentados, viendo cómo se derrumban
los muros bajo el peso
continuo de las nubes.
El mar de la Riada, oleadas de barro;
El cielo, generoso entre lágrimas,
los edificios, resquebrajados,
humillados como cautivos ante el tirano.
Los edificios se venían abajo inclinándose a tierra
como lo harían las comisiones delante de los Reyes.
Se diría que imitaban a los fieles en oración”.
IBN JAFADJA DE ALCIRA
Poesia registrada al llibre
Josef Damianos de Algetzyra Xúcar;
“El Eslabón secreto del Rey Jaime I”
LA RIADA
134
Diuen que les paraules
són la configuració
acústica de les idees,
i que les idees són lletres,
que són el reflex de les
vivències dels nostres dies.
També diuen;
que els dies són la marca
en guia de les nostres vides,
i que eixes vides, i tristament hui,
són molt poc valorades.
Hola Juan:
Com va tot per allí? ací res ha canviat, tot segueix més o
menys igual, sols notem a faltar la teua presència, que
cada dia que passa enyorem més. La veritat és que quan
una persona s’allunya, com ho has fet tu aquest any pas-
sat, és quan més la notes a faltar. Te n´anares sense fer
soroll, te n’anares a poc a poc i ara, ens adonem del que
tu significaves, de les coses que haguérem pogut dir-te i
que tal vegada o no trobarem l’ocasió, o simplement eren
difícils d’expressar en paraules tenint-te a tu davant.
Juan, eres amant de la falla, de la teua, clar està, enca-
ra que de la meua jo sé que també... a que sí? mira que
t’agrada vindre a muntar l’escenari de la presentació, en-
cara que enguany no ha pogut ser, veritat? Quan que en-
vejaràs no poder estar ací, però és igual, recrea’t en els
records dels anys passats, com faig jo, recordant com tots
et renegaven perquè ja no estaves per a estos trots, i tu
sempre ajudant, fins a la fi.
Ai Juan, el dia de la Presentació i sense saber-ho, i aquesta la meua falla, humilment va re-
conèixer el teu treball. Això si que va ser una sorpresa eh? fins i tot ho va ser per a mi. Recorde
també quan venies com si res, com si de casualitat passares per allí, amb el teu garrot i el teu
135
mig somriure a veure plantar el monument, i de repent, apareixies i t’arrimaves a la cuina per
saludar a la tia Rosa, i allí et quedaves a veure com feien la paella i de pas a arrimar el muscle i
donar el teu toc, ben saladet com a tu t’agrada. Juan, i per la vesprada bunyolà, i tu ací amb no-
saltres, no et pots imaginar com de contenta em pose en pensar en eixe dia, allí en nosaltres, allí
compartint el que més ens agrada de la festa, l’amor per les falles. I no saber mai dir que no… ni
saber deixar-t’ho tot.
Tal vegada molts no ho puguen entendre, però així eres tu Juan, difícil de canviar d’opinió, i fidel
a les teues idees, fidel a les teues costums, i persona molt arrelada al món faller i confrare de la
teua ciutat.
Un ‘borreguet’, una Verge vestida de verd i dues palmeres apadrinades pel teu fill són les que
t’acompanyen en aquest viatge, són la marca de la teua il·lusió, són les que et guien tots els dies,
són els que et fan deixar-ho tot per estar amb ells, són els que et fan embogir, perdre la noció del
temps i emmalaltir, emmalaltir per la festa, com tant m’agrada emmalaltir a mi també.
Encara no hem parat Juan, tants i tants home-
natges fets per a tu, fets per donar a conèixer el
teu treball i l’esforç pel teu benvolgut poble; la
Confraria del ‘Prendimiento’, la Falla Sant Joan,
el sector centre, la Falla El Parc, i com no, la Jun-
ta Local Fallera que t’ha concedit la màxima re-
compensa que tot faller aspira; LA FLAMA D´OR,
MURTA I BRILLANTS... saps què Juan? entre tu
i jo..; tens fins i tot al teu fill enfadat, perquè diu
que al final l’has guanyat.
Com d’orgullosos ens tens a tots, quant que
t’estima la gent i quanta falta ens fas!
Perquè... saps què? eres UNA GRAN PERSONA,
eres bona gent i eres únic, i per a nosaltres, eres
el millor.
La veritat Juan es que et fas notar, però molt, en-
yore el teu betlem amb la il·lusió et feia muntar-
lo, i sobretot, que anàrem a veure’l estant amb
tu i amb Carmen. Enyore no veure l’estrella de
Nadal penjada a la finestra de la teua habitació cada vegada que passe pel carrer, i enyore els
teus rams de flors, que sempre envaeixen ta casa per un esdeveniment o altre, enyore els teus
dinars els diumenges, el teu mig somriure, la teua cara plena de satisfacció de veure’ns a tots...
Juan, enyore simplement, no veure’t a tu, no poder disfrutar un poquet més de tots eixos mo-
ments, i com jo, estan els teus set nets, que no volen deixar passar l’ocasió per dir-te unes co-
setes...:
“Són moltes les aficions per les que tenies tants compromisos i que te furtaven tant de temps,
però hi ha dos que estaven per damunt de tot; l’Esperança i les Falles. Nosaltres les mateixes
igual no, però el que és l’afició per les falles sí, ja que tots hem continuat la tradició de ser fallers.
Bé, tots menys Hèctor, però com ell és músic és com si ho fora.
Recorde entrar a una de les habitacions de casa i estar tota plena de teles i catifes per als de-
corats dels escenaris. I també estar jugant al casal i trobar-te a la cuina preparant els guisats
136
i paelles per a la teua benvolguda comissió de Sant Joan. Però no sols treballaves per a la teua
falla, sinó que també, per a altres per les que senties un gran afecte, i elles per tu. Una d’elles és
esta, la falla El Parc, per la que sempre has tingut bones paraules i predisposició per ajudar-los
sempre que podies en el que els fera falta, i és que, com tots sabem t’omplies d’orgull en dir que
els teus fills deixaren la teua falla per a crear-ne un altra junt als seus amics, la Falla El Parc.
Per tota esta entrega, este xicotet homenatge de part de molta gent per a que estos bons records
i molts més altres ens acompanyen sempre”.
Mª Carme Hurtado i Dolz
“ Hola “güelo”! Jo, igual que tots els teus nets, et volem dir quant que et volem i quant que
t’admiràvem, per a que hui en dia i tota la història ho recorden. Recorde les vegades que m’has
dit que siga bo amb la gent, i que no faça coses que no m’agradaria que em feren els demés a mi,
i no fer res que puga molestar a ningú. Per això, vull dir-te que estigues tranquil que mai faré res
del que puga penedir-me.
Saps que? t’estime moltíssim, igual que tota la gent relacionada amb el món faller que està hui
present, per qui tu has estat tota la vida dedicat. Aquesta gent, i jo t’estarem sempre agraïts.
Una abraçada i fins a sempre. T’estime ”.
Hèctor Vila i Dolz
“ Hola ‘güelo’ sóc Cristina, has vist que ràpid que passa el temps? Ja fa sis mesos que te’n vares
anar, i per a mi, és com si haguera sigut ahir, com si no haguera pogut assimilar tot el que ens ha
passat. Quina llàstima veritat? I és que la vida de vegades no pot ser com voldríem, tant de bo un
dia em despertara i tot haguera sigut un mal somni, i poguera anar a ta casa on estaríeu la iaia i
tu. Ho donaria tot per a que així fora.
Hi ha moltes coses que poc a poc vaig trobant a faltar, i si em pare a pensar tot el que et vas per-
dre, encara em fique més trista. Però vols que et conte una cosa? jo sempre et tindré present i
faré tot el que estiga en les meues mans per a que et sentes ben orgullós de la teua néta.
I bé ‘güelo’, ací m’acomiade jo, espere haver-te tret un somriure dels teus. Mai t’oblidaré”.
Cristina Dolz i Garés
“ Cada vegada que pense en tu recorde quants moments bonics hem passat amb tu, eixos dinars
en família, quan jo anava a la cuina a veure el que feies, i tu em tiraves perquè deies que te mo-
lestava, i simplement el fet de pensar això, em fa molt feliç. Però també recorde de vegades quan
em varen dir el que t’havia passat, i això sí que em posa trista. Quantes vesprades passades amb
tu a l’hospital, i els moments en què despertaves i en miraves, jo notava que tu sabies que estava
allí per tu, i això m’agrada. Per tot això i molt més, sempre viuràs al meu cor. T’estime ‘Güelo’! “.
Sara Vila i Dolz
“ Doncs jo recorde que sempre estaves fent dinars i sopars per a tota la falla, que és on gaudies
i realment estaves agust. Et trobe molt a faltar ”.
Bernat Hurtado i Dolz
137
“ Per a nosaltres, simplement iaio ”.
Marta i Clàudia, Dolz i Estela
Sols ens queda el lament i la ràbia, i els teus grans i bons moments.
Dir-te que encara et sentim, però que t’hem perdut i ja no estàs, i dir-te, que sempre et recor-
darem, perquè et portem tan dins de nosaltres; que de la memòria, mai et podrem esborrar, per
molt que passe el temps.
Sònia Estela i Almela
138
139
Sr. Juan Dolz Camarena
Voldria tindre els ulls dels vents,
o l’encert dels minuts precedents,
i poder allargar la meua mà
transformant-ho en somni, del que no es fa.
Voldria tantes i més,
i desitjar-ho com si jo pogués,
recollir la força de l’esperit pertinent,
amb l’ímpetu d’un sincer benestar
i adjudicar-ho concretament.
Ara, toca patir moments incomprensibles,
on les injustícies són ben certes
i ens ocupen tristeses i vergonyes.
Pobre de l’animal i ser humà,
eixe que ens deixa hui, el marcat demà.
Injustícies sense poder d’actuació,
quina gran decepció!!
Comença un altre dilluns.
Voldria apuntar en els adjunts,
del que no és legal en fervor.
Mentre la policia fa resums
d’investigacions en la foscor.
Comença el dilluns
amb llum i brillantor,
i en no haver-hi difunts.
Però palpant la tremolor,
esperen afectats alguns.
Comença el dilluns,
calma de qui resisteix i no mor.
Trist matí en els conjunts
de la ràbia i de l’amor,
de la lluita i la fortor.
I és que; comença el dilluns,
amb la crua i silenciosa remor.
I amb els mateixos punts,
d’aquell diumenge certificador.
140
Juntes elles, paraules penjades en l’oblit de la cúspide de l’humà.
Untades en runa, en fets cruels, motivats per cobdícia del que no
es posseeix.
Aclaparats en el trist amanéixer, i en l’amarga impotència de la
nova inabastable posta.
No, no ho oblidem, el record és l’essència de l’estima per el bé i
la millora de l’errat.
Distint és el sentiment de revenja i de ràbia, que ara i després
ens rodeja.
Càstig en persones, sers bruts, justícia que abaste més enllà per
indecències.
141
Hui m’alce, el silenci, l’aire i la rutina em fa tornar a recordar els dies passats, on la música i el color feien vibrar els carrers, la gent s’obri d’alegria, i les desfilades de bellesa acompanyen la meua ciutat.
Però tan sols esperant els dies, els mesos, després d’acabar el fred de l’hivern i amb un hola a la pri-mavera, crida al alçar-me una sensació que recorre el meu despertar, ja passat un any torne a trobar eixa alegria deixada en un somni.
Hui és la planta! Queda un dia dur per davant, però darrere de molt d’esforç, al matí els carrers esta-ran adornats pels monuments, que donen el color i la vida a les falles, al matí les desfilades donaran música a l’asfalt, l’olor de pólvora inundarà cada racó i els rojos, verds, i blaus dels trages, seran com pintar el quadre més borrissol.
Després d’estendards, bandes i escuts, s’amaga la unió, la família, el desig per viure cada moment, perquè encara que curt la intensitat amb què es viu és prou perquè els cors bateguen. Defenen els seus monuments, com si foren d’u mateix, botant d’alegria pel triomf i vessant llàgrimes per la de-cepció, però amb orgullosos ho porten pels carrers, on la gent ix admirar a inundar-se d’eixa olor, del color, de la música que l’aire porta i porta.
Com un sospir passen els dies, ballant, botant i menjant, tot forma part d’eixe, el nostre món, en tan sols tres dies ha sigut capaç d’impregnar la meua pell, els meus ulls, tota la meua persona, però arriba el moment del comiat, tan sols queda esperar, admirant per última vegada aquelles figures, que tantes vegades mire i tants somriures m’arranca. I després d’aguantar la respiració, una espurna desencadena una seqüència de pólvora i color, que anticipa l’arribada del foc. En qüestió de segons les flames l’abracen, i deixen veure la trista realitat, i aquell monument que tan sols és cartró i fusta, i que després del càlid roig del foc deixa un rastre de cendres, la música sona per última vegada com un comiat, un trist adéu. A la llunyania una xica plora perquè aquell monument arribe a ser verda-derament suño. Com l’últim ritual i per a recordar el que un dia va ser, rodem al voltant d’ell, mentre el foc el va fent desaparèixer, però en el nostre cor continua lluint, amb color i alegria.
I després d’alçar-me, torne sentir el silenci, i vull tornar a recordar, encara que queda l’esperança que passats els dies i els mesos, un dia m’alçaré i elles tornaran a estar ahí.
Com Josep Vicent Marqués va dir: “és el malbaratament de l’art, és balafiament de bellesa, el plaer de divertir-se i botar el foc al passatemps, entre la música i les traques. A l’alba, només queden les cendres dels faulassos, l’eco d’un pasdoble i el perfum de la pólvora. La rialla dura fins a l’any que ve”
Em pareix una definició quasi perfecta.
’
142
L’home, des de la prehistòria, va sen-
tir la necessitat de fixar gràficament
les impressions, vivències o cadascun
dels esdeveniments del seu voltant.
D’alguna manera havia que plasmar
tot allò que succeïa raspant sobre pe-
dres, escrivint en papirs, o dibuixant en
grans espais i superfícies. Si intentem
localitzar l’origen del llibre, podem as-
senyalar com els antecedents més re-
mots; el pictograma, després els tau-
lells Sumeris, l’escriptura coniforme, l’
escriptura en grans pedres i parets i els papirs d’Egipte.
Posteriorment el papir va ser desplaçat pel pergamí, caracte-
ritzat aquest per la seua resistència, ja que era fabricat amb les
pells dels animals, com el boví, ovelles o cabres, les que es pre-
paraven fins quedar transformades en fines làmines.
La invenció del material més conegut com el paper; és obra dels
xinesos, que el començaren a utilitzar allà per l’any 1200 abans
de Crist, després es va difondre per tot el món durant l’Edat Mit-
jana contribuint a la modernització d’occident. Va reforçar aquest
invent la creació de la impremta de mans de Gutemberg entre
els anys 1440 i 1450. La impremta va començar amb una tipogra-
fia molt rústica i primitiva, però suficient com per a enllumenar
el món de l’època i posterior.
La impremta va permetre que el llibre fos el mig més important de la difusió del coneixement
i el mig més eficaç per a la seua conservació. Amb el
passar dels segles, el llibre va anar agafant una gran
importància per al desenrotllament de les cultures i
societats emergents.
En l’any 1995, La Unesco declara el dia 23 d’abril com
el dia mundial del llibre i del dret d’autor. Es va propo-
sar aquest dia com per commemorar al màxim expo-
nent de la literatura espanyola, i per què no dir-ho? de
tota la humanitat: l’il·lustre Don Miquel de Cervantes y
papirs d’Egipte
143
Saavedra, ja que se suposa que el seu naixe-
ment va ser un 23 d’Abril de 1616. Com a coin-
cidència d’aquesta data, altre autor immortal
deixà de viure aquest mateix dia, es tracta de
William Shakespeare. Així va ser, com de for-
ma unànime, es va adoptar aquest dia com per
a celebrar a les dues més brillants figures de
la literatura universal, afegint també a aques-
tes coincidències, la mort de Garcilaso de la
Vega.
En el mes d’Abril al nostre país destaquem
una data molt important, el dia 7 d’abril de
l’any 1889 naix al humil vall de ‘Vicuña’ en Xile
la insigne poetessa Gabriela Mistral, qui es va
coronar junt als grans de la història en ser la
primera dona hispanoamericana que rep el
Premi Nobel de Literatura en 1945.
Gabriela amb el seu seguit de poemes fa i ha
fet cantar a milions de xiquets d’aquest pla-
neta. Què seria de l’educació sense la presèn-
cia del llibre? Molt es parla de la crisi de la
lectura, però tots els països inclosos els més
pobres s’han unit per a destacar la seua im-
portància; “No podem permetre que els llibres es moren, ja que ha sigut el llibre qui ens ha
permet de somiar amb un món de pau més culte i solidari”.
En les actuals biblioteques s’utilitzen moderns sistemes de emmagatzematge del material
bibliogràfic, com així mateix, la prestació del llibre al usuari és agilitzada per mitjos infor-
màtics que permeten accedir amb rapidesa al llibre que es busca. Contar amb llibreries
obertes, significa un gran pas per a qualsevol biblioteca, ja que permet que els usuaris pu-
guen buscar en els estants oberts per a trobar allò que es desitja, i així, en el camí de la re-
cerca trobar altres móns desconeguts, que de no ser per aquestes llibreries mai haguérem
pogut descobrir.
Cal agrair al llibre la possibilitat que ens brinda a viure infinites vides, i permetre’ns que
siguem llegits i redescoberts en quants lectors existeixen.
L’art de llegir és en gran part, l’art de tornar a trobar la vida en els llibres, i gràcies a ells, de
comprendre-les millor.
144
Plora la nit tímidament,
Acompanyant-me amb el seu
gemec,
Cau una pluja càlida i tènue
Movent-se en un total sigil.
Tan mansa, que ni fregadissa,
Tan pura que ni mulla,
Tan sàvia que ni respon,
Tan màgica que ni corromp.
Pluja del cel trist,
Tristesa que dóna la nit,
Amb els moments que
persistixen,
En cada una de les gotes que
corren.
Corren com a aragall d’ardor
Entre els clavills de la meua pell
I va humitejant el clamor,
Que els meus llavis van saber
tindre.
Pluja d’estreles opaques
Sense el fulgor de les seues
paraules,
Solca el límit de mon desvele-ho,
Si m’imagine besant el seu
cabell.
A penes imperceptible,
Quasi indescriptible,
Es passeja la seua
inesborrable figura,
En esta nit de pluja.
Pluja que no mata
Però com dol,
Pluja que desgasta,
Amb cada record que vole.
Com la nit plora
En forma molt bella,
El meu cor plora
Plores copioses.
En esta nit de pluja
Que cau càlida i tènue,
En esta nit d’angoixa,
Les meues esperances moren.
’
Nit de pluja
Per: Francisco Navarro i Martí
Capítol II
145
Silenciós i pensatiu,
Recorda el meu cor,
Algunes llàgrimes cauen al riu,
Despertant algun rumor.
Les seues aigües descansen als meus peus
I baix la lluna,
Veig el teu record passar,
Ombres dels besos de l’ahir,
Que aquella nit me vas tornar a donar,
Amagats al refugi d’aquella parada,
Ni la pluja ni el fred ens van poder tocar,
Només m’abraçaves i em besaves,
Com no ho havies fet mai.
Besa’m esta nit,
Com aquella nit una altra vegada,
Deixa que els meus llavis gaudisquen
Amb els teus besos del ahir.
Besa’m encara que siga en els teus records,
Onsevol que estigues,
No deixes que la meua boca s’eixugue,
Sense l’aigua del teu ser,
No permetes que la meua sang es congele,
Sense la calor dels teus besos de l’ahir.
Besa’m esta nit en el riu,
Com aquella nit d’il·lusió,
Besa’m fins a sentir el deliri,
Invadint el meu cor,
Encara que siga al somiar,
Permet-me disfrutar del teu record
Com aquella nit intentant-me amar
Amb un festival de besos,
Besos de l’ahir,
Van corrent baix,
L’amor d’una dona,
Des del passat el riu em va portar,
Besa’m esta nit,
Una altra vegada,
Per a viure amb el sabor dels teus càlids llavis.
Besos de l’ahir
146
A pesar de les trampes
Que atresora la vida,
Al llarg del seu recorregut,
A pesar de les jugades del destí...
Triomfarà,
En qualsevol lloc d’eixe camí,
Encara que l’adversitat s’interpose
Una vegada i una altra.
Encara que l’angoixa de la derrota,
Nugue la meua gola....
Triomfarà.
No li donaré el gust,
A eixa part mediocre del món,
Que desitja veure’m caure.
Eixiré avant
Del foc de l’infern,
Inclús veient els meus somnis cremar,
Seguiré per davall del mar,
Inclús sense poder respirar,
Ja que res, ni ningú,
Em podrà vèncer.
Triomfarà,
I arribarà a la cima
Per a tastar el gust de la victòria,
Triomfarà,
Perquè la vida,
Ha guardat els meus moments de glòria.
Triomfarà,
Encara que haja de deixar la meua ànima,
Triomfarà,
Perquè sense sacrifici,
No s’aconseguix res.
Triomfarà
r,
147
Mira’m als ulls
I descobrix en ells al meu cor,
Mira com es tornen bojos
Quan parlem d’amor.
Es que creus que esmente
I penses que vull jugar,
Només escolta el meu sospir en el vent,
Només demane una oportunitat.
Obri les portes de la teua ànima
I deixa’m entrar,
Potser existirà un altre que t’ama,
Només demane una oportunitat
Per a descobrir la frescor
Que viu en tu,
Com la brisa a l’alba,
Per a sentir que la teua tendresa
No té fi
I és dolç com la mel.
Mira com brillen els meus ulls
Cada vegada que m’acoste a tu,
I en eixa llum que il·lumina el teu rostre,
Hi ha un sentiment cap a tu.
Només demane una oportunitat
Vull perdre’m en el teu somriure,
Blanca com el marfil,
I naufragar en eixe mar
Que naix de les teues carícies,
O en el teu perfum de gesmil.
Es que el teu cor ja l’ame,
Però sempre hi ha un lloc xicotet,
Per a un altre batec més,
Així podré teixir el meu somni,
En el racó on em portares.
Potser mai crides a la meua porta
Per les trampes del destí,
I encara que imagine que el meu telèfon sona,
Sempre demanaré l’oportunitat
Per a ser el teu amic.
Només demane una oportunitat
ona,
148
Marques en la porta d’entrada
Sis gesmils i una carta,
Que no deia res,
Un silenci,
Un sospir al voltant,
Una clau,
I una gavardina de color.
Qui l’haurà deixat?
Per a després haver-se anat,
Deixant empremtes en el pati,
De passos tremolosos i esgotats.
Passos de dona
Em porten a la sendera,
Plores segellades per un bes,
Nien en un mocador de seda.
Passos de dona
Que somien de tornar,
Ha vingut a buscar-me
I no es va voler quedar.
Un cor enamorat
Deixe el seu perfum impregnat
D’ombres baix el llindar,
Tres colps en la porta,
Que sempre va estar oberta,
Van ser el seu senyal.
Estava allí,
Una dona que mai vaig veure.,
Deixe les seues robes i me’n vaig,
Amb una veu que mai vaig sentir,
A penes em va respondre.
Passos de dona,
Del fantasma de l’amor,
Estranya forma de voler
Té eixe tímid cor.
Passos de dona
149
No, no mires enrere ara,
A la cerca d’un error,
Perquè els dos vam fallar,
Va ser culpa dels dos,
O de l’amor,
Que algun dia ens va unir
I en el seu llibre d’or
Estamparem la firma de l’adéu.
No, no mires enrere ara
A la cerca d’explicacions,
Després del temps perdut,
Va ser un passat de projectes,
De somnis sense sentit.
Paraules quasi sense alè,
Fulls que inclús queden per omplir,
Plores en el vent,
Que com vénen se’n van.
No, no mires enrere ara,
No, no tanques els ulls,
Quan et colpeja la fi,
Perquè res va ser tan profund i fràgil,
Com els nostres passejos pel jardí.
No, no mires enrere ara,
No és temps de laments,
Les ferides no cicatritzen amb oblits,
Són llagues que cremen per dins,
Morir d’amor,
És una malaltia sense tractament,
És ardor en el cor,
Dolor en el fons del nostre interior,
Que només sana amb el temps.
No, no mires enrere ara,
L’ahir no importa més,
Si ja se n’ha anat,
No, no mires per damunt dels teus mus-
cles,
Que darrere queda un llarg camí,
De moments que no vam saber valorar,
I que quan t’adones,
El temps no et deixa tornar.
No mires enrere ara
150
Dos paraules,
Per a dir t’estime,
I per a acariciar el teu rostre,
Només em basten dos mans.
Dos ulls captivats
Per a endevinar la teua bellesa,
Dos oïdes hipnotitzades,
Per a escoltar,
Els sons de la teua naturalesa.
Dos llavis,
Per a tastar el sucre de la teua boca,
Dos besos
Per a calmar el dolor,
Que em provoques.
Dos minuts
Per a deixar-me petrificat,
Dos cors
Alberguen un sentiment arrelat.
Dos pells
Conserven millor la calor,
Dos ferides,
Per a morir d’amor,
Dos copes de xampany
Per a brindar en el teu nom,
Dos preguntes
Per a conéixer el que amagues.
Dos nits
Per a perdre’ns entre les estreles,
Dos cels,
Per a dibuixar el teu cos en elles.
Dos tacons
Al costat del meu llit,
Dos coloms
S’enamoren en la meua finestra.
Dos sols,
Són el senyal dels teus ulls,
Dos llunes més,
I em torne boig.
Dos
151
I
Deixar decideix la companyia
Del seu Maria, Josep, en dolor;
Mes diu l’àngel, en consolar-lo,
Que és mare del Salvador.
“Per este goig i pel teu dolor
Que jo em salve demane al Senyor,
Que jo em salve demane al Senyor.”
II
Nàixer el xiquet amb gran pobresa,
Josep, en tristesa, qual pare va veure;
Mes ja m’alegra del cel el cant
Que el cor sant allí va entonar.
III
Josep veu en pena que ja han ferit,
xiquet de bolquers, al Xiquet Déu;
Mes li consola el dolç nom, Jesús
qui a l’home l’amor va fer seu.
IV
Amb gran disgust Josep sentia
La profecia de Simeó;
Mes grat ensenya que tanta pena
A l’home ompli de salvació.
V
Jesús a Egipte Josep trasllada
perquè dura espasa el va amenaçar;
I falsos déus en este sòl,
Desfets va veure, amb gran consol.
VI
Quan Arquelao va regnar a Judea
A Galilea Josep va fugir;
Mes ja li admeten els natzarens
I dies bons allí va gaudir.
VII
Josep s’afligix en veure perdut
el seu bé volgut, amb gran passió;
Mes veu que ensenya als doctors,
Admiradors de la seua instrucció.
152
’Entre el descans de la festa i en el dia de Sant Josep, una fallera des de sa casa li envia un SMS al
seu estimat nóvio, també faller, amb el següent text:
- si estàs dormint, envia’m els teus somnis...
- si estàs rient, envia’m el teu somriure...
- si estàs plorant, envia’m les teues llàgrimes...
T’ESTIME..!!!
I l’home entre la ressaca, l’esgotament, i el soroll de la pólvora al carrer, li respon:
- Estic cagant... Què faig???
Una fallera li diu a sa mare:
- Mare vull un trage clar,
i sa mare li respon:
- I una merda! ho vols més clar ?
Es troben dos amics fallers del Parc, de camí a la despertà, i un li diu a l’altre:
- Amigatxo, tinc un disgust que donar-te, estic afligit i tot tio... no sé com dir-t’ho...
- Xe amic, que m’estàs asustant!! Què passa??
- Que m’he enterat que la teua dona s’entén amb un altre...
diu l’altre:
- Xe quin pes m’has llevat de damunt, pensava que s’havia caigut el monument!
Tres fallers se’n van a les 5 del matí a per falla, i un d’ells diu:
- la meua dona m’ha dit que si la torne a despertar a estes hores, em borra de la falla.
L’altre comenta:
- doncs la meua diu que és la última vegada, que l’any que ve ja no seré,
i li pregunten a l’altre:
- i a tu? No t’ha dit res la teua dona?
- a mi? Jo m’he alçat a les 3 del matí i li he dit: Mari, follem o me’n vaig a per falla? I ella m’ha dit:
- abriga’t que fa fred!
Dos fallers el en ball de la Crida al Pakomé, i un li diu a l’altre:
- Ei amic, quina hora és?
- Les quatre del matí!
- Òndia què tard!
- Doncs haver preguntat abans!
153
Un faller va a fer-se el trage de torrentí,
- quan vinc a fer-me la prova ??
- Ací som mestres de primera, vine el dimecres i te’l proves.
Torna el faller el dimecres següent i es prova la camisa, i s’adona que una màniga era més curta que
l’altra.
- Escolte, açò no està bé, hi ha una màniga més llarga que l’altra!
I li respon el sastre:
- Xe! Això té fàcil solució: La que estiga llarga estires el braç i en l’altra l’acurtes!
El faller adopta tan estranya posició i continua:
- A veure el pantaló??
I es queda de pedra quan comprova que un camal era també més llarg que l’altre:
- Ho veu?? També està malament, hi ha un camal més llarg!
- Tu no te preocupes, que no passa res! Només has d’allargar una cama, i l’altra l’acurtes!
L’home allargant una cama i un braç, i acurtant els altres dos, li pregunta al sastre:
- Vostè creu que així puc anar pel carrer??
- Tranquil amic, que d’això ningú es fixarà!
Ix el faller amb la posició raríssima i es troba amb un faller de la falla del costat que li diu:
- Xe! ‘Lo’ mal que estàs fet, i ‘lo’ bé que te senta el trage!!!
En una sala post-part estan dos xiquets bessons d’un faller del Parc, i un li diu a l’altre:
- Tu què eres, falleret o fallereta?
- No ho sé, com se sap?
- És molt fàcil! Si eres fallereta tens els peücs de color rosa i si eres falleret els peücs són blaus, jo
sóc fallereta perquè els tinc de color rosa, i tu? de quin color els tens?
- No ho sé, tinc dos collons que no em deixen veure els peücs!!
Un home porta el seu fill de quatre mesos al metge per un problemeta:
- Hola doctor, tinc un problema amb el xiquet,
- conte, per favor, respon el metge.
- és que el meu fill ja té quatre mesos i no obri els ulls...
i el metge li respon:
- És estrany, però li he de fer unes preguntes per intentar saber un poc més...
- D’acord, pregunte...
- D’on són vostè i la seua dona?
- D’Alzira tots dos... bé, jo de l’Alquerieta i ella de la Vila...
- i... de quina falla són?
- això és important?
- mai se sap, mai se sap...
- doncs jo del Parc i ella de Caputxins
- i a què es dediquen?
- doncs jo sóc camioner i ella treballa de cambrera
- cambrera? On?
- a un Restaurant Xinès!
- doncs amic, qui té que obrir els ulls és vostè
154
Uns fallers venen d’agafar ninots de la falla, i el camioner atura de colp el camió perquè veu un toll
d’aigua, baixa per comprovar si era profund i a costat hi havia un xiquet; li pregunta:
- xiquet, és molt profund aquest toll, no voldria banyar cap ninot!
- No, estiga tranquil, no és gens profund!
- Apa! Doncs tirem...
Arranca i quan xafa el toll, el camió cau dos metres dins, banyant-se tota la ninotà!
- ‘Mecaguendeu’ xiquet, no havies dit que no era profund??!!
- Ei! Jo he vist abans als ànecs i l’aigua els arribava per la cintura!!!
Una dona tenia la filla més lletja del món, tan lletja que pensaven que havia nascut de cul... i per
casualitats de la vida la fan Fallera Major de València.
Arriba el dia de la presentació, i desfila per mig de València, fan l’acte de presentació, el sopar... en fi,
un èxit!
Al dia següent la dona es creua amb una amiga que li diu:
- Xica, què tal la presentació de la teua filla ahir?
- Què tal? Mira, no podia anar més rebonica, imagina’t, la gent la confonia amb la Mare de Déu!!
I l’altra li respon, estranyada: amb la Mare de Déu?
- Sí, quan passejava pels carrers de València sentia el públic que deia: Mare de Déu, maaare de Déu!!
Dos cantants d’albaes li estan cantant a la Fallera Major, i mentre esperen el moment parlen entre
ells:
- Xe Manel, mira si cante bé que quan cante a la Mare de Déu li cauen les llàgrimes!
- Que tu cantes bé? Doncs jo... mira si jo cante bé que quan cante baixa Déu i me diu: tu sí que can-
tes bé, i no el fill de puta que fa plorar a ma mare!!
Un faller arriba a sa casa un 18 de Març amb un pedal com un astral a les cinc del matí, i quan acon-
segueix obrir la porta la dona l’espera amb cara de no estar massa contenta...
- Jaume, estes són hores d’arribar?? I li respon:
- Arribar? Si vinc a per la guitarra!
Dos fallers en la nit de Sant Josep estan tota la nit de festa, i amb un senyor pedal, i a les cinc del
matí un li diu a l’altre:
- Xe Manolo, se n’anem a casa? Que demà hi ha despertà!
I l’altre li respon:
- Si home! Ara? Per a acabar la nit com cal, ara hem d’anar a fer l’amor...
- Xe doncs tens raó amic, però és que no tinc diners...
i l’altre li respon:
- Tranquil home, entre amics ens anem a cobrar diners.
155
Gradualment la vida va mostrant-nos tot allò que ens fa més savis. De sempre s’ha dit; que sap
més el gat vell, per vell, que per gat, i és totalment cert. Del que ara hem de preocupar-nos, és
d’intentar deixar com a marca en les descendències les nostres millors transparències, i tot allò
bo que ens han transmès els nostres majors, o en el seu cas, hem aprés per compte propi.
Tots necessitem en algun moment del nostre camí tan patit, una bona cura, i per eixa raó de ser,
rescatem aquest text aliè que ens servirà per donar un millor caminar i un millor sentit a la vida.
En el nostre pas a pas, serà imprescindible tindre un armariet d’emergència, amb unes ulleres,
una goma elàstica, una vena, un llapis, un fil, l’esborrador, un beset de xocolate i una bossa de té.
Que perquè? molt senzill, llig i veuràs:
LES ULLERES: Són per a veure totes les bones qualitats de la gent que ens rodeja, i copiar-les.
LA GOMA ELÀSTICA: És per a recordar-se de ser flexible quan la gent, o les coses, no són com
desitjaríem que foren.
LA VENA: Ens servirà per a curar els sentiments ferits, tant els nostres com els dels demés.
EL LLAPIS: L’utilitzarem per a poder anotar tot el que rebem de bo quotidianament.
L’ESBORRADOR : Farà que recordem, que cada ú comet errades, i així tindrem l’ocasió d’esborrar-les.
EL FIL: Serà gastat per nugar a les persones que realment són importants en la nostra vida, i que
la rutina ens ho pot fer oblidar.
EL BESET DE XOCOLATE: És per a recordar-nos que tot el món necessita un beset, una carícia i
una paraula tendra en algun moment de cada dia.
I LA BOSSA DE TE: Perquè amb aquesta, i a la fi del dia, podrem descansar, relaxar-nos i reflexio-
nar, en tot allò que segur, demà millorarem.
Si Mantenim els suficients repartiments de besos de xocolate, pot ser pensen els demés que no
estem bé, però t’assegurem que ens donarà molta felicitat.
Fins aviat i... Bon Any Faller..!
156
L’associació cultural Falla El Parc - Falla Teatre
AGRAÏX
La col·laboració a les cases comercials per fer
possible la confecció d’aquest exemplar.
Més informació en l’apartat de col·laborados de:
www.fallaelparc.com
C/ Alquenencia, 1696 201 56 37
Camí Sant Bernabé s/nTel. 96 240 04 56Móvil. 629 42 10 4146600 Alzira
DISEÑOS WEB, HTML, MYSQL, JAVASCRIPT, FLASH, HOSPEDAJES, SISTEMAS USUSARIOS, BUSCADOR INTERNO, DOMINIOS, FORMULARIO DE ENVIO, PHP, @
ELECTRICIDAD ESCRIVÁ, S.L.
¡¡¡ Elije el color, elije el olor!!!
Vicente Val Morató
Plaça Major, 16
46760 - Tavernes de la Valldigna
Tel. 96 282 00 46 · Mvl. 653 642 904
bordadosval hotmail.com
