Llibret 2014 La Victòria

Llibret de lAC Falla La Victria 2014 1

EN MEMRIA DUN GRAN FALLER

La comissi de lAssociaci Cultural Falla La

Victria vol dedicar el seu llibret denguany a un

gran faller i bon amic que ens ha deixat, el nostre

President Honorfic, Miguel ngel Alegria Almiana.

EditA Associaci Cultural Falla La Victria

CoordinACi Paco Quiles Tudn

CoLLAborACions LitErriEs Jos Luis Mart, Yolanda Olmos, Antonio Ortiz, Paco Quiles, Juan Carlos Vizcano

GEsti CoMErCiAL Rosana Muoz, Miguel ngel Segovia i Isaac Mas

FotoGrAFiEs Manolo Garca, Cristina de Haro, Juan Higueras, Isaac Mas, Maria Mauri, Laura Pastor, Paco Quiles,

Rafa Reolid, Anabel Rodrguez, Auri Villar

CorrECCi dEL tExt Associaci Cultural Falla La Victria

JustiFiCACi dE tirAdA 700 exemplars


FALLES DE SAGUNT, FESTA DINTERS TURSTIC NACIONAL

diPsit LEGAL V-265-2012

CoLLAborEn

EXCM. AJUNTAMENTDE SAGUNT

LAssociaci Cultural Falla la Victria no sidentifica necessriament amb

els articles dels seus col-laboradors

El present llibret ha participat en la convocatria dels premis de la

Generalitat Valenciana per a la promoci de ls del valenci

Este llibret participa en el Premi Mestre Ortifus, qu sinclou en els

Premis de les Lletres Falleres (www.lletresfalleres.info/)

Aquesta publicaci pot descarregar-se de la nostra pgina web, a ladrea www.fallalavictoria.com/descarregues i tamb al teu telfon mbil amb els codis QR que distribuirem pels carrers i a peu de monument.

1.ELs nostrEs ProtAGonistEs

Salutaci del President, Isaac Mas

La nostra Fallera Major, Alicia Batn

Salutaci del President Infantil, Ivn Acosta

La nostra Fallera Major Infantil, Ada Fraj

- Pgina 8 -

2. LEs nostrEs CoMissions

Comissi executivaComissi executiva infantil

Cort dhonorCort dhonor infantil

Relaci de socis fallers

- Pgina 20 -

3. EntrEVistEsEntrevista Fallera Major Infantil

Entrevista President InfantilEntrevista Fallera Major

Entrevista President

- Pgina 28 -

4. LEs nostrEs FALLEsMonument gran: La cort del faraMonument infantil: Encara podem

frenar el canvi climtic

- Pgina 48 -

5. ExErCiCi ACtuALRecull fotogrfic dels principals actes

de lexercici actual

- Pgina 64 -

6. rECords GrFiCsRecull fotogrfic dels monuments, els

actes i la setmana fallera de 2013

- Pgina 85 -

7. nous FALLErs- Pgina 112 -


8. AssAJos LitErAris

1. ALEGRIA PER UNA FESTA DINTERS TURSTIC NACIONAL

Paco Quiles TudnLlicenciat en Periodisme i delegat de Comunicaci de la Falla La Victria

- Pgina 114 -

2. FESTES I TRADICIONS EN PORT DE SAGUNT

Antonio Ortiz LpezProfessor de Geografia i Histria de

lIES Mara Moliner

- Pgina 120 -

3. LA SETMANA SANTA I LA PARTICIPACI IGUALITRIA

DE LA DONAYolanda Omos Snchez

Llicenciada en Periodisme amb suficincia investigadora en Estudis

Interdisciplinars de Gnere

- Pgina 135 -

4. FALLES I FOGUERES: EL PRLEG I LEPLEG

Juan Carlos Vizcano MartnezEmblema dOr amb Palmes de les

Fogueres dAlacant i Bunyol dOr de les Falles de Valncia

- Pgina 140 -

5. MIGUEL NGEL ALEGRA, UNA FLAMA ETERNA

Jos Luis Mart GonzlezRegidor de Festes i Cultura Popular de

lAjuntament de Sagunt

- Pgina 146 -

9. rELACi dE soCis- Pgina 152 -

10. ProGrAMA dE FEstEs

- Pgina 154 -

11.CoLLAborAdors- Pgina 157 -

12.MArAt FotoGrFiCA

- Pgina 179 -

ELS NOSTRES

PROTAGONISTES

Foto

: Ju

an H

igu

eras

Llibret de lAC Falla La Victria 20148

ISAACMAS

Un any ms tinc lhonor de dirigir-me a vosaltres, fallers, socis, collaboradors, vens, amics: tots els que formeu aquesta gran famlia fallera. Enguany acaba la meua presidncia, desprs de dos anys intensos i plens democions, per s que no deixar de treballar per la nostra comissi i pel nostre barri.

S que comptar amb lajuda de tots vosaltres, perqu des que vaig prendre possessi del crrec, a labril de 2012, no he trobat a faltar el vostre suport cap dia. Formem una comissi amb molta gent jove i, naturalment, amb fallers veterans que ens ajuden en la nostra lluita i que contribueixen a qu la nostra falla haja arribat on es troba ara mateix. Enguany, ms encara, s un exercici emotiu i especial, ja que tots els premis que esperem aconseguir els dedicarem a honorar la memria dun gran amic i histric faller que ens ha deixat, Miguel ngel Alegra Almiana, a qui hem volgut nomenar president honorfic de la nostra comissi per homenatjar tot el gran treball que ha fet pel mn de les falles al Camp de Morvedre i a la nostra falla en especial. El nostre company va deixar el llist molt alt en la competici de llibrets de la Generalitat Valenciana de promoci del valenci en tota la Comunitat, concurs en el qual esperem continuar en un lloc destacat, com va aconseguir ell.

De nou, comptem amb dos magnfics monuments en la secci especial i intentarem millorar si s possible els resultats aconseguits lany passat. Per no noms lluitarem pels guardons amb les creacions de Xesco Gil i Francisco Fuentes, sin que intentarem fer-nos un lloc en la classificaci de premis a lornamentaci del carrer.

Vull convidar-vos a compartir amb nosaltres les nostres festes, per a gaudir de les falles tots junts i guardar un bon record, per sobretot amb els nostres representants Alicia, Ada i Ivn. Un desig que vull fer extensiu a totes les comissions falleres, i com no, a la Federaci Junta Fallera de Sagunt, en un exercici especial en qu les falles de la comarca han aconseguit la distinci de Festa dInters Turstic Nacional.

una salutaci del vostre president, que vos espera en La Victria.

SALUTACI DEL

PRESIDENT


Foto

: Ju

an H

igu

eras


ALICIABATN

FALLERA

MAJOR

Deixam que et conte una historieta duna vesprada de tardor.Vaig vore una reinetaque desbordava alegria al seu tro.

Els seus ulls es clavarenmolt a dins del meu cor,de vore com ploraven,per tornar a ser Fallera Major.

Un cor gallec tenia,mes vestit de valenciana portava.Doncs sha criat a la terra de l harmonia; harmonia de la plvora, el foc i la flama.

Els llavis rojos duiadel color de la passi,eixa que jo sentiaquan la veia al seu tro.

El seu somriure es contagiavaperqu del cor li eixia,i a tot aquell que la mirava,sense paraules es quedava de vore la seua alegria.

Em vaig enamorar de la seua tendresai estar al seu costat era el meu anhel,per fer-li una sorpresai que visquera el moment ms bell.

Un dol perfum desprenia.Era laroma de valenciana,que em port a fer-te pleitesiai nomenar-te sobirana.

Noms puc dirper acabar aquesta histriaque ets tu, Alicia Batn,Fallera Major de La Victria


Foto

: Ju

an H

igu

eras


I V NACOSTA

SALUTACI DEL

PRESIDENTI N FA N T I L

Hola sc Ivan, el vostre President infantil. Volia dirigir-me a fallers, socis, per sobretot als ms xicotets de la nostra comissi, per a fer un saluda, ara que sacosten les nostres festes de Sant Josep.

Espere que enguany siga de nou un magnfic exercici ple democions, alegries, records i com no, de bons premis, perqu magradaria moltssim tornar a tindre uns premis com els de lany passat, on vam guanyar per segon any consecutiu la secci especial del monument infantil i tinc molta illusi.

Enguany tinc lhonor de contar amb Ada, la meua fallera major infantil, amb qui em porte molt b i som molt bons amics. Tamb estic molt agrat de contar amb Alicia, la nostra Fallera Major i amb Isaac, el nostre President, que sempre estan amb nosaltres i ens porten a tots els llocs i ens ho passem de meravella.

Als xiquets els demanaria que gaudisquen de les falles i que sho passen molt b, i als majors que continuen treballant com estan fent-ho, perqu continue endavant la nostra falla, i que continue lharmonia, lalegria i uni al nostre casal.

Voldria convidar els ms menuts a les activitats que fem a la falla, en especial, el Dia del Xiquet que s el 18 de mar, on tindrem moltes activitats per a passar-ho genial.

Solament queda acomiadar-me i desitjar unes bones festes a tots, i als meus companys dany de les comissions del Port, Sagunt, Gilet, Faura i tamb a les falleres majors de Federaci Junta Fallera de Sagunt, Patricia i Sonia i les seues Corts dHonor.

una salutaci del vostre President infantil. Vos esperem en la Victoria


Foto

: Ju

an H

igu

eras


ADAFRAJ

FALLERA

MAJORINFANTIL

Princesa en un conte de fades,nimfa en un mn de fantasia.Comena hui el teu somni,comena hui la teua alegria.

Mira al voltant, dola xiqueta.La teua illusihui es veu complida.La banda que tant anhelaves,la banda que tant volies,ja la portes al pit.Per fi comena el conte.Ja eres la nostra regina infantil

Ja ests asseguda al tro.Dis-me Ada qu se sental mirar la teua comissi?

Al teu rostre sendevinaque ests molt emocionada.Els teus ulls brillen de felicitati l alegria esclata al teu somriure.La teua cara sincera i tendraens trasllada a tots els teus fallersel teu sentiment.

Aquest any que hui comenaser dol i divertit.Ser el teu somni complit.Ser Fallera Majordels xiquets de La Victria,la primera.

Aquesta comissiet rendir homenatge,i en cada actefarem festa per tu.Sers com la ballarina protagonistaa una coreografia sense fi.

Vas a ser la llum de la xicalla,la seua capitana.En el nostre jardsers la flor ms fina.Sers la musa de lartistade la falla xicoteta,inspirant la teua dolor i simpatiai els millors ninots.

Ada, mira, que ja eres la nostra regina.Hui comena per a tu el cam ms esperat.Hui comena per a tuel teu any.


Foto

: Ju

an H

igu

eras

LES NOSTRES

COMISSIONS


Foto: Paco Quiles


COMISSI EXECUTIVA

VO CA L S

President honorficPresident executiuVice-president 1rVice-president 2nVice-president 3rVice-president 4tVice-president 5

SecretriaVice-secretriaVice-secretria

TresoreraVice-tresorera

Delegada de Loteries Comptador

Delegat dEsportsVice-delegat dEsports

Delegada de CulturaVice-delegada de CulturaDelegada de Transports

Vice-delegat de TransportsDelegada de Llibret

Vice-delegada de LlibretVice-delegada de Llibret

CasaleraDelegat dInfantils

Vice-delegat dInfantilsVice-delegat dInfantilsVice-delegat dInfantilsVice-delegat dInfantilsVice-delegat dInfantilsDelegat de Monument

Delegat de ComunicaciDelegat dIncidncies

Delegat de FestejosDelegat de Pirotcnia

Vice-delegat de PirotcniaDelegat dIlluminaci

Vice-delegat dIlluminaciVice-delegat dIlluminaci

Delegat de SoRelacions pbliques

Delegada dActivitats diverses Vice-delegada dActivitats diverses

Delegada de CavalcadaVice-delegada de Cavalcada

Delegada de DisfressesVice-delegada de DisfressesDelegada Decoraci Carrer

Vice-delegat Decoraci Carrer Vice-delegada Decoraci Carrer

Delegat dEstendardDelegada de Play-Back

Delegada Secci femeninaBibliotecria

Miguel ngel Alegria AlmianaIsaac Mas PradesMiguel ngel Segovia GuillenJuan Mas JuradoAntonio Prez IbarreJuanjo Bataller CalleVicente Cuenca TeruelJennifer Hernndez SalvadorIciar Alcaina MartnezClara Valero MartnezLaura Pastor GonzlezAna Santibez PrezTeresa Fernndez LlopisMoiss Muoz CamachoSamuel Cejudo MasJose Manuel Cejudo MasM Luz Lacoba TorresM del Mar Rahona NavarroVanessa Pelez GuzmnJuan M. Guillamn ManzaneroRosana Muoz CamachoMaria Mauri GarcaAna Alicia Batan GonzlezNoelia Muoz MedinaMiguel ngel Nez MartnJernimo Noguera BaldovPedro Fraj JuberasSergio Fraj JuberasJuan Carlos Acosta TrincadoRafael Villar LlopisVictor Miguel Coba ValeroPaco Quiles TudnMiguel Fontana GallegoIvn Ros GarridoMilln Fernndez AdovesVctor Milln Fernndez LlopisFco. Jose Guillen RosalenyAlan Martnez GabaldnCarlos Benito MartnezManuel Fernndez PeaJose Maria Guerra NicolsGuadalupe Navarro MoyaMaril Surez MartnezSonia Lpez AlegrePilar Argudo GilSonia Roda PeronaCristina de Haro RodrguezSilvia Rovira GraciaSergio Carnicero RoviraJuana Castell HuertasCarlos Tortajada LpezPatricia Muoz MedinaSonia Prez GarcaBelinda Guerra Garca

Miguel ngel Alegra SotoFco. Javier Aguilera HermanSergio Ivn Alonso GargalloManuel Anreus GarcaJavier Bataller CalleLus Miguel Calleja GimenoAlberto Cano MorenoPedro Casas GonzlezJose Fco. Cataln GarcaJuan Jose Cebrin BermdezCsar Cerdan SnchezRal Cspedes ManzanedaJess Javier Cristbal RubioAgustn Daz LpezMichael Garca LpezGregorio Garca MuozJavier Garca PearandaManuel Garca SnchezBruno Hernndez SebastinJuan Carlos Herrero MarcoIvn Iserte HortelanoCarlos Lpez RodrguezEduardo Marimon MuozHctor Martn AguadoJose Manuel Mejas GalnAlberto Moral PrezSergio Nieto GmezMiguel A. Orenga VedriJuan M Ortiz MarotoRal Palmero PlumedSebasti Peris MarcoJonathan Piloa BonillaAarn Rams RodaFernando Rey BallesterJuan Carlos Snchez RelucioMigueltxo Sarasa AlonsoCarlos Serra AlbianaFco. Rolando Serrano BracamonteSergio Simn ZapataFco. Alejandro Sotoca RuizSergio Surez HernndezAndrs Valero GutirrezSantiago Verdejo Milla


COMISSI EXECUTIVA INFANTIL

Daniel Adrin Blasco

Manel Garca Nez

lex Prez Lacoba

ngel Alfaro Esquer

Joan Garca Rueda

Izan Prez Lacoba

ngel Alonso Prats

Pau Garca Tamarit

Joel Prez Oron

Kike Alonso Prats

Pau Gil Gil

Jose Miguel Prez Oron

David lvarez Vicent

Sergio Gimeno lvarez

Eric Ratia de Haro

Marc lvarez Vicent

Hugo Gonzlez Gallego

Cesar Reolid Agudo

Erik Andrs Snchez

Mario Granjo Francs

Alejandro Rey Belmonte

lvaro Aucejo Garca

Jos Gualda Barrado

Hugo Rodrguez Sojo

Jordi Ballester Ferrer

Kiko Guillen Rodrguez

Iker Rodrguez Sojo

Ivn Batalla Jord

Asier Hernandez Espuig

Ivn Sez Carnicero

Sergio Batalla Jord

Marcos Iserte Lechn

Jorge Salvador Gil

Nicols Bataller Lacoba

lvaro Jordn Perales

Manuel Sambernardo Becerra

Bruno Benito Vizcano

lvaro Lpez Ocerin

Adrin San Antonio Abad

Marco Benito Vizcano

Hugo Marti Jaraba

Ivn Snchez Rodrguez

Gerard Bonet Selles

Alex Martn Jurado

Lus Miguel Sarasa Carnicero

Pablo Brines Carrillo

Manel Martn Jurado

Diego Segovia Pastor

Aless Briz Orellana

Pablo Martn Sangesa

David Serrano Cuesta

Dani Briz Orellana

Javier Maya Surez

Robert Serrano Snchez

Aarn Casas Hernandez

David Melo Porras

Hctor Solanas Vius

Edgar Casas Hernandez

Alberto Moral Piol

Cesar Soto San Antonio

Adrin Cerdan Martn

Daro Moraleja Rustarazo

Edrian Sotoca Snchez

Alejandro Cspedes Frach

Pablo Moraleja Rustarazo

Alberto Teruel Villarroya

Juan Cspedes Sancho

Alejo Muoz Mauri

Mathis Tourron

Marcos Chorda Pastor

Adri Navarro Merenciano

Gabriel Uribe Garca

Vctor Coba Reguillo

Hizan Nieto Rodrguez

Joan Vega Gil

Javier Escrig Castillo

Pau Nez Castell

Jorge Velasco Snchez

Gonzalo Fontana Santibez

Ivn Ordez Martnez

Oscar Verdejo Martos

Daniel Gallardo Prez

Alejandro Orenga Martn

Carlos Verdejo Navarro

Rubn Glvez lvarez

Daniel Pans Alcaina

Cesar Abenezer Villalba Quesada

Izan Glvez lvarez

lvaro Pardo Huerta

Alberto Villar Canelles

Asier Glvez Pena

Jos Manuel Cejudo Mic

Diego Garca Anreus

Franz Santibez Hebenstreit

Aitor Garca Domnguez

Adrin Garca Martnez

Ivn Acosta Garca / President infantil


CORT DHONOR MAJOR

Ana Alicia Batn Gonzlez / Fallera Major

Iciar Alcaina Martnez

AIrene lcaina Martnez

Raquel Anreus Solanas

MBegoa Arguinchona Ereo

Pilar Argudo Gil

Andrea Aucejo Garca

M Luisa Barrado Rodrguez

Laura Bazataqui Gil

Begoa Belmonte Alonso

M Soraya Belmonte Edo

M Carmen Blasco Fernandez

Graciela Maria Bracamonte Porras

Yaiza Casas Munuera

Juana Castell Huertas

Loli Castillo Munera

M Jose Carnicero Gonzlez

Lorena Cortes Silva

Cristina de Haro Rodrguez

Noelia de la Rosa Pastor

Idoia Daz Gonzlez

Laura Espinosa Esgrig

Nuria Espinosa Lpez

Teresa Fernandez Llopis

Marta Frach de la Cal

Carolina Fuertes Gallur

Vernica Garca Balaguer

Maria Emelina Garca Pearanda

Andrea Garca Rueda

Monica Gimenez Fernandez

Lucia Gonzlez Jordn

Yolanda Gonzlez Martnez

Cintya Gonzlez Torres

Lara Gracia Gonzlez

Belinda Guerra Garca

Vanesa Gutirrez Giner

Jennifer Hernandez Salvador

Ainara Juan Fernandez

Rosana Lacoba Morte

Ana Lacoba Rosua

M Luz Lacoba Torres

Teresa Lacruz Ros

Laura Lechn Garca

Silvia Lechn Garca

Sonia Lpez Alegre

Laura Martn Burgos

Isabel Martn Leal

Karina Martn Martnez

Sandra Martnez Badal

Marta Mas Prades

Maria Mauri Garca

Virginia Mengibar Gonzlez

Maria Mico Mrida

Montse Molino Hernandez

Ana Montalbn Leal

Ana Maria Morales Santamara

Rosana Muoz Camacho

Noelia Muoz Medina

Patricia Muoz Medina

Maria Mut Bertomeu

Guadalupe Navarro Moya

Amaya Nieto Gmez

Laura Oron Morillas

Cristina Ortega Cerezuela

Delia Pans Alcaina

Laura Pastor Gonzlez

Vanesa Pelez Guzmn

Sonia Prez Garca

Maria Prez Roca

Paula Prez Simn

Lorena Piol Molina

M del Mar Rahona Navarro

Maria Rajadell Caamache

Laura Rivero Gimeno

Sonia Roda Perona

M Jose Rodrguez Moreno

Silvia Rovira Gracia

Vanesa Ruiz Len

Lidia San Antonio Abad

Sara Sangesa Edo

M Jose Santibez Hernandez

Ana Santibez Prez

M Jose Sarasa Carnicero

Sheyla Soriano Gmez-Pimpollo

Marilo Surez Martnez

Isabel Torres del Campo

Ana Lorena Tudn Gmez

Clara Valero Martnez

Silvia Vzquez Clemente

Laura Verdejo Martos

Noelia Vicent Rosua

Marta Villalba Monferrer

Auri Villar Castro

Tania Zacaras Gutirrez


Ada Fraj Lpez / Fallera Major infantil

CORT DHONOR INFANTIL

Cristina Abal Snchez Irene Gimenez Meli Daniela Noguera PaesaAlba Acosta Garca Paula Gimenez Meli Leyre Noguera PaesaPaula Acosta Gonzlez Carla Gonzlez Gallego Alba Nez CastellAlba Adrin Blasco Lola Gonzlez Rueda Neus Orenga MartnLeire Anguita Montesinos Rocio Gonzlez Rueda Cristina Palomar LlorisIratxe Argudo Domnguez Laura Gonzlez Torres Esther Pastor MateoAndrea Barrios Cabeza Zoe Goyeneche Caldern Judith Pastor MateoCristina Belmonte Muoz Leire Granjo Francs Noa Pelez ValenzuelaPaula Benedi Rosua Tifany Gualda Barrado Marina Prez SnchezAbril Benito Rahona Leyre Guirado Bonet Noa Prez VivasCristina Blasco Ortiz Naia Hernandez Espuig Paula Ratia de HaroPaula Blasco Ortiz Ursula Hernandez Sebastin Amparo Rey Belmontengela Bof Alfaro Lara Herranz Fernandez Helena Sez CarniceroDaniela Bof Alfaro Eugenia Herrero Ruiz

Marian Sez CarniceroMiriam Bonet Selles Daniela Iiguez Hermosilla Sonia Salguero MorenoAitana Calza Becerra Nadia Juan Caballero Andrea Salvador GilRosanna Carnicero Rovira Andrea Lzaro Martnez Paula Snchez RodrguezAitana Cataln Hilario Alejandra Lpez Melgoso Ainhoa Snchez VillarNaiara Cataln Hilario Sara Lpez Merenciano Marta Sandoval OrellanaLaura Cspedes Frach Marta Lpez Ocerin ngela Sarasa CarniceroMar Cspedes Sancho Anna Llorens Garca Laura Segovia PastorAna Cosin Lacruz Candela Madrid Berna Neus Serrano BracamonteClaudia Cuesta Ponz Carmen Madrid Berna Maria Serrano CuestaAndrea Escrig Castillo Raquel Martn Meli Marta Serrano GarcaAitana Fernandez Espinosa Victoria Martn Sangesa Nuria Serrano GarcaAmelie Ferrer Ferrer Maria Martnez Badal Elena Simn MolinoNatalia Ferriz Cceres Alba Martnez Guillamon Ainhoa Soto EspinosaSofa Fontana Santibez

Paula Martnez Snchez Maeva Sotoca SnchezYael Fraj Roda Elia Maya Surez Miriam Surez HernandezNatalia Galindo Campos Ainhoa Mejias Agut Sara Toledo Puigngela Gallardo Prez Lucia Mejias Nieto Silvia Toledo PuigSofa Garca Anreus Ariadna Mndez Argudo Sandra Tortajada Ramrezngela Garca Ocasar Lucia Mesa Guerra Marta Uribe GarcaIns Garca Ocasar Paula Mesa Guerra Sofa Vzquez De GabrielEva Garca Ortega Ainara Montes Sainz Selene Velasco SnchezZaira Garca Martnez Elena Moral Piol M Teresa Villalba QuesadaIvonne Garca Snchez Mar Morillas Piera Violeta Villar CanellesValentina Garca Zacaras Ofelia Morillas Piera Carlota Villar CanellesMaria Gil Campos M Jess Muoz Medina Aitana Zapater VicenteSara Gil Gil


SOCIS FALLERS

Antonio Adrin

Soledad Agut Nez

Eduardo Alcaina Valero

M Carmen Alcaina Valero

M Concepcin Alfaro Nava

Marisol lvarez

M Jose lvarez Gonzlez

Ricardo Anguita Bueno

Pilar Badal Torrente

Clara Maria Batan Gonzlez

M ngeles Becerra Palomino

Vernica Belastegui Snchez

Amparo Berna Serrano

Alberto Blasco Lpez

M Amparo Blasco Rubio

David Brines Gmez

Alberto Briz Martnez

Teresa Cceres Cceres

Eva Caldern Alarcn

Eva Canelles Daz

M ngeles Carnicero Gonzlez

Rafael Carnicero Gonzlez

Amparo Carrillo Aguado

Pedro David Cspedes Manzaneda

M ngeles Cuesta Arnau

M. Javier De la Calle Hernandez

Ana Espuig

Javier Escrig Cebrian

Aritz Fernandez Espinosa

Bibiana Ferrer Ballester

Ramn Ferrer Domingo

Lourdes Francs Lpez

Eva Gallego Ortega

Fran Glvez

Beln Garca Ramrez

Santiago Garca Gonzlez

Sergio Garca Muoz

Juan A. Garca Garca

Yolanda Garca Pearanda

Sonia Gil Rosua

Ramn Gimeno Muedra

Ana Maria Gonzlez Prez

Fernando Gonzlez Rubio

Juan Jose Goyeneche Andru

Sergio Gualda

Jairo Hernandez Salvador

Silvia Hernandez Gorriz

Mnica Hilario Ruiz

Carlos Jaraba Clemente

Amparo Jordn

Gemma Juan Jordn

Jose Andrs Lpez Alameda

Marga Martnez Susierra

Marisol Martnez Gonzlez

Juana Victoria Martos Ramos

Antonio Mejias Galn

Javier Melo Faus

Manuel Mndez Carrillo

Gemma Merenciano Belis

Maria Merenciano Belis

Amparo Montesinos Ballesteros

Laura Nez Martn

Maria Ocerin Gordillo

Begoa Orellana Fernandez

Inma Ortega Main-Espinosa

Elena Ortiz Subiron

Lourdes Paesa Camarasa

ngeles Palmero

Juan Salvador Pans Casas

Juan Ramn Pascual Ferrer

Jose Miguel Prez Arcas

Juanjo Prez Sez

Eduardo Prez Vidal

Lourdes Porras Berti

Cristina Prades Herreras

Silvia Puig Prez

Rosario Quesada Arias

Ola Ramrez Jurado

Eva M. Reguillo Mateu

Mnica Roca Bauls

Ana Isabel Rodrguez Navarro

Jose Julio Rodrguez de la Torre

Silvia Rodrguez de la Torre

Raquel Rosua Vilchez

Mayra Rueda Berna

Pilar Ruiz

Vanesa Rustarazo Ortega

Ivn Sez Gracia

Nerea Sainz Majarro

Jose Sambernardo Soria

Blanca San Antonio Arroyo

Gemma Snchez Daz

Mayca Snchez Daz

Lus Miguel Snchez

Rosabel Snchez Prez

Yolanda Snchez Astasio

M Teresa Snchez Carreo

Fco. Jess Serrano Muoz

M Jose Simn Gimenez

Arantxa Sojo Bazataqui

Carlos Solanas Armero

M Carmen Solanas Armero

Fco. Toledo Troya

Sebastin Velasco Glvez

Miriam Vicente Garca

Lus Cesar Villalba de Encarnacin

Fco. Villar Calatayud

Inma Vius Garcera

Isabel Vivas Villar

ENTREVISTES


Foto: Paco Quiles

ENTREVISTA A LA

FALLERA

MAJORINFANTIL

Foto: Juan Higueras


Quants anys tens i qu estudies?

Tinc deu anys i enguany estic cursant el quint curs densenyana primria.

Quines assignatures sn les que ms tagraden i quines aficions tens?

Les meues assignatures preferides sn les de llengua, tant el valenci com el castell mencanten. En el meu temps lliure magrada molt ballar al ritme de la msica i, per descomptat, escoltar canons, per sobretot, el que ms mapassiona s viatjar.

Ja han tingut lloc diversos actes fallers, com la proclamaci o la presentaci. Amb quin dells et quedes i com tho vas passar?

Els dos actes els vaig viure amb intensitat, magradaren moltssim. Per si he de quedar-me amb un dells crec que triaria la presentaci perqu va ser molt emotiva. Mho vaig passar genial i vaig gaudir al mxim.

Quins sn els teus gustos personals? Parlans del teu color preferit, els animals que ms tagraden...

Magraden molt els complements, com per exemple les polseres, els anells, els collars... Tamb trobe molt divertit disfressar-me. Pel que fa al meu color preferit, he de dir que em decante pel roig, perqu em resulta acollidor. Si he de triar un animal, magrada molt el cavall

perqu s lliure o ls rentador perqu s molt gracis.

des de quina edat formes part de la falla La Victria? Per qu et vas endinsar al mn faller?

Forme part de la Cort dHonor infantil de La Victria des que tenia tres anyets, perqu magradava molt vestir-me de fallera i ballar amb la xaranga i a ms a ms als meus pares tamb els encantaven les falles. Aix que ja fa set anys que sc fallera, i sempre he estat a la mateixa comissi.

T tan sols deu anys, per s scia de la falla La Victria des que tenia amb tres anys.

Tota la seua vida ha conegut la festa fallera des de dins i s ara, en 2014, quan est

representant la seua comissi duna forma immillorable. I s que quan Ada somriu es

converteix en la millor ambaixadora infantil als actes a qu acudeix en representaci

de la falla, acompanyada per Ivn Acosta. s una xiqueta molt alegre i divertida, i eixa

mateixa intensitat amb qu viu fa que siga una personeta molt sensible. Ja ens avana

que enguany ser la nit de la crem ms plorona de la histria de la nostra comissi...


Com portes el tema de posar-te amb el vestit regional valenci tantes vegades?

Realment ho porte molt b, perqu disfrute moltssim amb el vestit de fallera, i tot i que de vegades em molesten un poc els rodets, no mimporta perqu hi estic a gust.

Per qu decidires presentar-te a fallera major infantil?

Perqu volia representar la meua falla i demostrar que sc una gran fallera.

Et sembla molt diferent viure les falles com a fallera major que com a una xiqueta ms?

S, em pareix molt diferent perqu el fet de ser fallera major et dna una responsabilitat molt gran, ja que en qualsevol acte representes la teua falla. A ms, vius amb molta ms intensitat lexercici faller, en un any en qu coneixes altres fallers i gaudeixes amb noves experincies que crec que recordar per sempre.

Com s la teua relaci amb la resta de representants de La Victria?

Realment hem fet un bon grup i els estime molt. Sn com una segona famlia.

Quin acte faller esperes amb ms entusiasme?

Lacte que esperava amb ms ganes era la presentaci, per ara que ja ha passat, espere amb illusi la setmana fallera.

i com avalues els actes de la comarca als que has assistit? Et va agradar la presentaci de la Federaci Junta Fallera de sagunt? Algun dia et veus tu com a mxima representant de les falles del Camp de Morvedre?

Els actes als que he assistit de la resta de falles del Camp de Morvedre mhan agradat molt, perqu hem estat totes les comissions juntes. Precisament, lacte dexaltaci de les falleres majors de la Federaci Junta Fallera de Sagunt va ser molt bonic, emocionant, en tindre lloc en un monument tan emblemtic com s el


Teatre Rom de Sagunt. I algun dia magradaria ser la mxima representant de les falles de la comarca, per suposat!

Has fet amics daltres falles?

S, nhe fet molts. Mho passe sper b amb ells.

Lany passat, la falla La Victria va guanyar el mxim guard de les falles infantils de la comarca. Esperes que la histria es repetisca enguany?

Seria una gran alegria, clar que s. Espere viure eixe moment tan divertit i alegre en el meu any.

Has visitat ja la falla al taller? Qu tha paregut?

Si, vaig estar abans de les vacances de Nadal al taller de Xesco i la falla em va agradar moltssim, em pareix molt bonica tot i que encara estava sense pintar.

Ja saps quin ninot vols emportar-te a ta casa?

Si, ja en tinc un pensat.

Penses que plorars molt la nit de la crem o ser en un altre moment quan no podrs contindre les llgrimes?

Tassegure que la nit de la crem plorar molt, molt i molt. Per no descarte plorar en altres actes, perqu la veritat s que sc molt sentimental.

Ara que el teu somni de ser fallera major ja sha fet realitat, que et faltaria per a qu el 2014 fora un any red?

Pense que el ms important de tot s que les persones que volem tinguen salut, aix que el que li demane al 2014 s salut per a tots.

Foto: Paco Quiles

ENTREVISTA AL

PRESIDENT

INFANTIL

Foto

: Ju

an H

igu

eras


Quants anys tens i qu estudies?

Enguany he comenat linstitut, estudie primer dESO i tinc 13 anys.

Quines assignatures sn les que ms tagraden? i les que pitjor portes?

La meua assignatura preferida sn les matemtiques i la que menys magrada s la plstica.

A qu dediques el teu temps lliure? o dedicaves, si s que abans de ser president feies ms activitats que ara...

La veritat s que ser president infantil comporta les seues obligacions, per encara tinc temps per a fer el que ms magrada, jugar al futbol sala. Enguany estic jugant a lequip del Club Morvedre.

Quins sn els teus gustos personals? Tens alguna mascota a casa?

El meu color favorit s el blau i lanimal que ms magrada s el gos, per a casa tinc un conill que sanomena Wally. El vull molt!

Quan decidires formar part del mn faller? Per qu?

Em vaig apuntar a la falla lany 2010, quan tenia 9 anys, perqu els meus pares, la meua

germana i jo volem fer alguna cosa nova i sempre ens havia agradat la festa fallera, aix que ens vrem animar a fer-nos membres de la falla La Victria.

tens molts familiars fallers?

Si, tinc molts en la nostra falla, per en la Rodrigo tamb tinc famlia.

Ivn Acosta va experimentar un canvi notable fa uns anys. No li agradaven les

falles quan era menut, fins que tota la seua famlia es va apuntar a la falla La

Victria. Ara, quatre anys desprs, est al capdavant de la part infantil de la nostra

comissi i espera mantindre els bons resultats dels ltims anys per a celebrar com a

president infantil una vegada ms el triomf de la secci especial i ser mantejat amb

els banderins el 16 de mar. Ivn es porta genial amb els altres xiquets de la falla i

de la resta de comissions de la comarca, on ha fet bons amics, que de segur seguiran

sent-ho desprs daquest exercici faller.


Havies pensat alguna vegada ser president infantil? Per qu enguany?

No ho havia pensat mai perqu de menut no magradaven molt les falles, per ara que ja sc ms major mhe acostumat a la festa i he aconseguit que magraden.

Et sembla molt diferent viure les falles com a president?

S, molt ms, perqu he conegut a gent que sha convertit en amics molt importants per a mi.

Ara que han passat les festes de nadal i estem molt a prop de les Falles, ja han tingut diversos actes fallers a La Victoria. Com els has viscut? Era com els esperaves?

La presentaci i la proclamaci foren moments especials, per el dia de lelecci mho vaig passar molt b i de segur que no loblidar mai. Fins ara he viscut tots els actes amb alegria i amb molta intensitat. Sense dubte, no esperava viurels com els he viscut: han sigut molt millor del que mai haguera pogut imaginar.

i la resta dactes fallers de la comarca?

Igual, per mhan agradat ms els de la meua falla.

Has fet molts amics daltres comissions?

Si nhe fet molts, per ja coneixia alguns de quan anava al collegi. La veritat s que em porte molt b amb tots i ens ho passem genial quan estem junts.

Com s la teua relaci amb la resta de representants de la Falla La Victria?

Tamb s molt bona. Tant Ada, com Isaac i Ali em tracten molt b.

Com creus que aniran els actes que queden? Quin dells esperes amb ms entusiasme?

Crec que aniran molt b, com tots el que he viscut fins ara. Espere amb molt entusiasme la Nit dAlbaes, la Crida i, per descomptat, la Setmana Fallera. En ella espere divertir-me molt amb tots els xiquets i xiquetes de la falla.


Jahas vist com est quedant el monument Encara estem a temps de frenar el canvi climtic, al taller de xesco Gil?

S, magrada molt com est quedant. Vaig estar al taller a finals del mes doctubre i vaig comprovar el treball que est fent Xesco. Sols lhe vista sense pintar de moment, per ja pogurem vore com quedar muntada, amb tots els ninots en conjunt.

Creus que tornarem a guanyar per tercer any consecutiu? Com visqueres lany passat la victria com a faller de base?

Jo crec que s i si fra aix, em posaria molt content, perqu seria ja el tercer any que aconseguim el primer premi de la mxima secci i aix s molt difcil. Les altres vegades ja vaig celebrar el triomf amb molta felicitat, per espere que enguany puga celebrar la nostra victria com a president infantil.

Has pensat ja quin ninot temportars a casa?

S, per s una sorpresa i no vaig a dir res.

un desig?

Espere compartir amb tots les festes falleres: amb els fallers menuts i amb els majors, amb els socis, amb els vens i amb qualsevol persona que ens visite. A tots ells els convide a participar en les nostres festes i a viure intensament amb tots nosaltres tots els actes que encara queden per davant. I en general, al 2014 li demane que siga un bon any, tant faller com per a la meua vida. I com no, que visca la Falla La Victria!


Foto: Paco Quiles


Quina edat tens, si no s cap indiscreci...?

Tinc vint-i-tres anys. Aix s que, de moment, no s cap indiscreci, jaja.

defineix-te en unes poques lnies; parlans de la teua personalitat. Sc una persona familiar i tranquilla, molt alegre i amiga dels meus amics. No obstant aix, he de dir que sc una miqueta cabuda.

Quines sn les teues manies i les teues virtuts?

La veritat s que no sc una persona manitica, o almenys aix crec jo! Pel que fa les meues virtuts, no hauria de ser jo qui les diguera, per em considere una persona fidel, sincera i constant.

A qu et dediques?

Fa uns mesos vaig acabar els estudis del cicle formatiu de grau superior de mrqueting i comer a linstitut Jorge Juan. Actualment estic sense treball, aix que puc dedicar-me amb molta intensitat a representar la meua estimada comissi.

Quines sn les teues aficions?

Magrada llegir, els treballs manuals, quedar amb els meus amics, anar al casal...

Aquesta s la segona vegada que eres la mxima representant de La Victria. Per qu tanimares a repetir en el crrec?

La veritat s que no estava entre els meus plans. Quan es va tancar la primera convocatria i vaig vore que no tenem fallera major, vaig parlar amb el presi i li vaig dir que estiguera tranquil perqu segur que alguna fallera sanimaria a ser-ho. Li vaig prometre que, si no sen presentava cap, ho faria jo... I com que les promeses cal complir-les, ac estic de nou!

Qu esperes del teu segon regnat? El viurs duna manera diferent que en 2011?

No es pot comparar un regnat amb un altre perqu encara que els actes sn els mateixos, lexperincia s un grau i es viu tot amb una altra intensitat. Lany 2011 va ser un gran exercici per a mi, i espere que, com a mnim, aquest any siga com aquell.

Alicia Batn ja va representar a La Victria durant les falles de lany 2011.

Lexperincia del seu anterior regnat est fent que aquesta jove fallera visca tots els

actes de lexercici actual amb intensitat, alegria i entusiasme. Unes caracterstiques

prpies della, perqu Alicia sempre afronta la vida amb una vitalitat que fa que tota

la gent que est al seu voltant estiga alegre i que siga feli. I s que aquesta bellesa

de 23 anys amb cor meitat gallec, meitat valenci, contagia optimisme per all on

va. Ms enll de la seua procedncia geogrfica, ha demostrat durant els anys que

porta a La Victria que s una valenciana en cos i nima, perqu sempre est al casal

i entn la festa fallera com un aspecte dinamitzador clau de la cultura valenciana al

llarg de tot lany i no noms el mes de mar.


una gallega com tu, per qu es va endinsar al mn faller i quan va ser?

Va ser fa 7 anys. Quan vaig arribar ac, poc coneixia daquest mn, per noms punt el vaig conixer, em crid latenci i vaig decidir fer-me fallera. I com no, de La Victria.

Qu sn per a tu les falles?

Per a mi les falles no sn solament una festa duna setmana. Les falles sn el fruit del treball i de lesfor dun grup de persones que durant tot lany es deixen la pell per mantindre viva la nostra cultura.

s molt diferent viure la festa com a fallera major?

S, perqu es viu la festa al llarg de tot lexercici. Cada setmana tenim com a mnim un acte a qu assistir. s un any molt intens, per sobretot, un any molt bonic en el que per sort he conegut a persones molt especials, amb les que tinc la sort de compartir molts i bons moments.

Est sent difcil compaginar la teua vida personal amb la del crrec?

No vaig a negar-te que hi ha moments en qu s que em costa un poc, per amb una miqueta dorganitzaci hi ha temps per a tot. El que ms majuda s la pacincia i el suport de la meua famlia i els meus amics.

Com has viscut els actes que ja hem passat?

Amb molta alegria i illusi. Passa tot molt rpid, com ja vaig comprovar en 2011, aix que intente viure-ho tot al mxim. En qu pensaves quan pujaves a lescenari en la teua presentaci?

En la fortuna que he tingut per poder pujar de nou a lescenari com a mxima representant de La Victria i en la meua gent. Va ser un dia molt especial, no podia parar de somriure (i de plorar tamb... jaja). Estava molt feli!


Quin va ser el moment ms emotiu?

Sense cap dubte, els moments de les sorpreses. Enguany tot han sigut sorpreses, per sorpreses de veritat! Mai haguera pogut imaginar que els meus cosins, Manuel, Pilar i Pilar Junior, vindrien des de Galcia per a pujar-me la banda i, a ms a ms, que ma mare em portara gaiters: increble... Els representats de lany 2011, que de nou macompanyaren en eixe dia tan important; els meus sper amics recolzant, com diuen ells, a la seua cachorrica, com sempre deixant-me sense paraules... i qu dir de lexaltaci? La millor exaltaci que podia somniar. Grcies Peter!

Com has viscut la resta dactes fallers de la comarca que han tingut lloc de moment?

Per desgrcia no vaig poder assistir a lexaltaci de les nostres mximes representants, per intente que tots i cadascun de la resta dactes siguen inoblidables. Com ja he dit, un any pareix dentrada molt llarg per, quan una s conscient de com passa de rpid el temps, ja ha passat tot i per aix cal viure-ho tot amb la mxima alegria i illusi possible.

Parlans de la teua relaci amb els altres representants de La Victria.

Qu puc dir de les tres persones amb les que estic compartint aquest regnat! Isaac, el meu president i amic, sempre est pendent de nosaltres, fent que tot siga molt ms fcil; est treballant de valent. Els peques, Ada i Ivn, ens acompanyen a tots els actes, no sen volen perdre cap. Sn uns solets de xiquets, estic encantada de tindrels al meu costat. Sense cap dubte, ells fan que cada segon siga encara ms especial que lanterior.

Quin s lacte que esperes amb ms entusiasme?

La Nit dAlbaes s un dels actes que ms magrada, em resulta un acte molt emotiu.

Qu esperes de les falles del 2014?

Espere que cadascun dels fallers i socis gaudisquen de la nostra festa com estic fent-ho jo.


Qu canviaries de la festa?

Jo no canviaria res. En tot cas, que no sacabara mai.

Has visitat o has vist en alguna foto com est quedant el monument gran, de Francisco Fuentes?

S, magrada molt com est quedant la falla. Els germans Fuentes sn bons artistes, i estic convenuda que obtindrem amb el seu monument un resultat molt bo.

Lany passat no va poder ser, estigurem a punt de fer un doblet i per uns pocs punts ens quedarem a les portes del primer premi de la secci Especial en el monument gran. Enguany, la competncia tamb s molt dura entre les cinc comissions que planten a la mxima secci. Penses que guanyarem?

No et negar que magradaria que per fi aconseguirem fer un doblet, per aix mai se sap. El que s que puc dir amb seguretat s que,

tant si ho aconseguim, com si no, per a mi el 2014 s i ser un any inoblidable.

Has pensat ja quin ninot temportars a casa?

Encara no ho tinc massa clar. Segurament fins que no estiga la falla plantada i la mire amb deteniment no em decidir.

A punt dentrar ja en la recta final i en la setmana ms important de les Falles, faries alguna crida als fallers de la comissi?

Tan sols demane que continuem com fins ara, que tots els fallers continuem units, treballant en equip, de tot cor i portant sempre el nom de la nostra falla amb orgull.

ENTREVISTA AL

PRESIDENT


Enguany acaba la teua presidncia, com valores aquests dos anys?

Per a mi, han sigut dos exercicis molt gratificants. La veritat s que he pogut conixer gent meravellosa que no noms es quedaran com a companys dany, sin que seguiran sent amics. I amb la meua comissi, he de dir que he tingut un suport incondicional de tot el mn i per aix estic molt agrat.

tornars a ser president?

Sincerament, s. Ha sigut un gran honor per a mi ser el president de la falla La Victria i s que tornar a ser-ho tard o dhora.

A qu dediques el teu temps lliure, si s que en tens?

La veritat s que molt de temps lliure no he tingut durant aquests dos anys, per quan el tinc practique esport, jugue al futbol i al pdel. Una altra de les meues aficions s quedar amb els meus amics, als quals precisament tinc prou abandonats amb la presidncia.

Quan decidires formar part del mn faller? Per qu?

No ho vaig decidir jo, ho decidiren els meus pares, ja que els membres de la falla La Victria venien a comprar a la botiga que tenia la meua famlia i van convncer els meus pares per a apuntar-nos. Per aquella poca jo tindria uns 8 anys, ms o menys. Aix que puc dir que porte tota la meua vida vinculat la falla. Ara tinc 29 anys, i ha plogut molt des daleshores, ja que al llarg dels anys hem viscut moments amargs, com la desaparici de la comissi durant tot un any, per tamb hem viscut moments que quedaran gravats en la nostra memria com per exemple quan vam guanyar per primera vegada un primer premi de la secci especial.

tens molts familiars fallers?

En la falla tinc els meus pares i la meua germana que, com he dit abans, es van apuntar amb mi. Tamb hi estan els meus cosins, que shi van inscriure quan mon pare va ser el president ara fa sis anys.

Amb tan sols huit anys, la seua famlia va entrar de colp a la falla La Victoria, animats

per la insistncia dels fallers que acudien a la seua botiga a comprar productes per a la

falla. 21 anys desprs, Isaac Mas ha sigut un dels presidents ms joves que ha tingut la

comissi en la seua llarga histria, per no per aix podem dir que no ha tingut decisi

i vlua, sin ms b tot el contrari. Ha tingut dos bons mestres: un dells a sa casa, son

pare, que va ser president fa sis anys; laltre, Miguel ngel Segovia, qui el va precedir en

el crrec. Amic dels seus amics, bona persona i treballador com el que ms, Isaac es defi-

neix a si mateix com poc tranquil, per el ben cert s que la seua serenitat, responsabilitat

i comproms amb la falla La Victria han fet que els seus dos anys de direcci hagen sigut

inoblidables per a tota la comissi.


Qu et va animar a ser president?

Ho tenia molt present, volia ser president de la falla i ms desprs de vore mon pare i Miguel com ho portaven tot. Volia agafar jo el relleu i va ser pensat i fet. En les falles del 2012 vaig dir: Lany que ve jo, president, i aix va ser.Quina s la part ms dura de ser president?

Jo pense que no hi ha parts dures, simplement s dedicaci, tindre pacincia i saber estar, perqu la comissi s molt gran i no tots opinem de la mateixa manera. Sempre hi ha coses i punts de vista que potser no tagraden, per que sn totalment respectables.

Has tingut un molt bon conseller, ton pare... Qu destacaries dell i quins sn els millors consells que tha donat?

Sc dels que pensa que sense ell la falla no hauria crescut tantssim desprs de la parada que vam tindre en 2004. I qu destacar de mon pare? Moltssimes cosses, la veritat. Ha sigut lespill on he pogut mirar-me, no sols per a ser president, sin en la meua vida en general, on he intentat fer les coses com ell ho haguera fet. A ms a ms, voldria agrair tant a ell com a Miguel ngel que hagen fet una estructura molt forta per a mi i per a la falla, perqu han sigut incansables i treballadors, tant en els seus anys de presidents, com en els meus.

Et sembla molt diferent viure les falles com a president?

Per suposat, ser faller de base, que vol dir collaborar i no sempre s aix: si tabelleix vas a la falla; si no tabelleix, no. Per el fet de ser el president s viure-ho tot intensament, amb comproms, responsabilitat, serenitat i sobretot, sempre representant la teua gent i la teua falla. Com ests vivint els actes fallers denguany, tant en la falla La Victria com en la resta dactes de la comarca del Camp de Morvedre?

La veritat, ms tranquil que lany passat. El primer any vas molt perdut, fins i tot tenint ajuda. I en aquest segon exercici planifiques les coses amb una altra visi, amb ms tranquillitat, i sempre sabent que arribes a fer-ho tot, malgrat que jo no sc una persona molt tranquilla, ja que em pose nervis amb molta facilitat.


Quin acte esperes amb ms entusiasme daquestes falles?

No podria escollir-ne cap. Sn tots especials, cadascun amb la seua importncia. Per si he de triar-ne un, seria la nit de la plant, on ix a la llum el treball dun any sencer i es veu lesfor de tot i de tots.

Cm s la relaci amb les altres comissions?

Tant el passat exercici com en aquest, he tingut una relaci molt bona amb la resta de comissions. Est clar que hi ha ms afinitat amb alguns, per per norma general em porte de meravella amb tots els presidents, presidentes i falleres majors de les trenta comissions, aix com tamb amb els membres de Junta, on tinc vertaders amics.

Com s la teua relaci amb els altres representants de La Victria?

No havia tingut ocasi de dir-ho encara, per estic molt content i feli dels sis representants que he tingut en els meus dos anys com a president. En 2013 vaig tindre un equip increble amb scar, Ainhoa i Mari Carmen: vam passar grans moments que recordarem sempre els quatre.

Digual manera, enguany he tingut la sort de tindre a Ivn i Ada, que sn dos xiquets fabulosos. Els dos van comenar amb un poc de vergonya, per a poc a poc han anat perdent-la i ja tenen confiana amb nosaltres. Ara passem moments molt divertits. Amb Ali, he format un equip perfecte, ja que tenia el plaer de conixer-la des de fa uns quants anys, per enguany lhe coneguda molt ms a fons i la veritat s que estic totalment convenut que forjarem una molt bona amistat. De tant en tant compartim rialles, nervis i fins i tot plors, per Ali sempre est quan la necessite i ella ja sap que sempre em tindr al seu costat quan faa falta.

No vull oblidar-me dels pares dels menuts, que han sigut i estan sent per a mi els meus segons pares, sempre atents a qualsevol hora i moment.

Qu penses dels monuments que plantarem enguany?

Pense que sn encara millors que els de lany passat. Els de 2013 van ser molt bons i bonics, per a mi magraden molt els denguany. Esperem amb moltssimes ganes el dia 14 de mar per a vorels plantats.

Que li demanes al 2014?

Li demanaria que fra com a mnim com el que vam passar lany 2013, on vam tindre un ambient faller increble, amb dos monuments espectaculars, revetlles molt bones i divertides per, sobretot, demane que tothom puga gaudir de la festa i que ho passen el millor possible.

Foto

: Pac

o Q

uil

es

LES NOSTRES

FALLES


A R T I S TAFRANCISCO FUENTES

C R T I C AVCTOR COVA

PACO QUILES

LA CORT DEL

FARASECCI ESPECIAL

Foto: Isaac Mas


Enguany volem comunicarel que succeeix a la nostra ciutatEls embolics dels polticsi la partida que sempre estan jugant

La primavera la sang va alterari loposici va fer reuniUna moci de censura va sonarI en res es va quedar

Encara falta molt de temps Per a les prximes eleccionsI ja van prenent posicionsA la cort del fara

Tot comena en una disputaper agafar la batutaVolen sortir airososper a viure majestuosos

Al nostre poble lAjuntamentmoltes obres ha comenatAlgunes no les ha acabati altres, les ha cagat

Els nostres joves volen reivindicarque no volen marrons heretatsVolen un futur amb dignitatI que no apareguen perills amagats

INTRODUCCI

Foto: Isaac Mas

Foto: Isaac Mas


A limperi saguntmals temps estan patintEl nostre fara comena a patirI al seu regnat vol posar-li fi

Molts embolics t Castell al capPerqu en massa assumptes est ficatAlcalde de la ciutat; de les Corts diputatI en el port comercial, amb autoritat

Lalcaldia vol abandonar i crrecs ha de fixarlAjuntament i el port haur de deixarPer a les Corts, emigrar

Sergio Muniesa al li est donantperqu secretari general lhan nomenatA les prximes eleccions s el candidati no vol problemes al seu mandat

Maribel Sez al seu costaten el crrec lajudarHo acomplir amb entusiasmesostenint la vara del comandament

CIM I COS

CENTRAL

Foto: Isaac Mas

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Els militants del PSPV volen manari soterren les velles glries del partitper vore si a la fi capten votantsperqu tornar a governar s divertit

Els del Bloc continuen esperantser claus per poder governarAra Comproms shan anomenatmentre critiquen el Partit Popular

Els de SP obliden la segregacii tamb canvien de denominaciAra es diuen Iniciativa Portenyamentre paren de llanar al foc llenya

A Sagunt el centre Mario Monrealtres milions deuros sha emportatEns ha deixat la cultura sense un reali al Port una vegada ms li ho han furtat

Al Port reclamen un tramviaper pujar fins a la poblaci vena,en lloc de millorar el servei dAVSAque opera de forma ms que rona

Els de Segregaci Portenyashan disfressat de romansa vore si enganyen els governantsper invertir al Port com abans

1 ESCENA

PREPARENEL SEU FUTUR

Foto: Paco Quiles


DEuropa el major parc industrialen la nostra ciutat se suposa que estRates, matolls i faroles sn un bon materialPels gats menjar i els lladres coure furtar

Demanaven per la terraun preu celestialI amb els temps que correnEncara est prou car

Tots els matins Davinia Bonoamb llet de burra es banyaperqu laigua s cara i no funcionala dessaladora del govern dEspanya

La ministra no volia el transvasamenti la Calero li va seguir el corrent,35 milions deuros, ser lenfonsamentdel nostre Ajuntament gens valent

2 ESCENA

LES OBRESFARANIQUES

SN UNA KAG

Foto: Isaac Mas


El handbol local fa molts anysque a la divisi dhonor va militarI per no tindre el pavell cobertel baixaren a primera nacional

Un ovni construren i tornaren a pujarI ara per capacitat ens volien baixarDavant el cementeri un nou pavell,el PP t paralitzada la seua construcci

Duna altra galxia ac somquan fem els pavellonsLa nau de Star Trek el nou pareixPer sense sostre, envelleix

Els ciutadans de Saguntestan esculpint una figura:lanomenen el Kaguetomper atraure millors inversions

Almenys el Pla Mixt dOcupacitreball i millora urbana ha donatPer tres mesos sn molt pocsI al Servef els treballadors han tornat

Una nova llum illumina la ciutati les olimpades han comenatEn ella cremen lexcs de gasi els jocs els patrocina Saggas

Les disciplines olmpiquesac sn molt especials:La solta dnecs i el pal engreixatla boxa a la Tinena dAlcaldiai les regates pluvials per la ciutat

Els iaios mostren amb alegriala continuaci de la seua dinastiaEl nano a les cucanyes anirper les festes no li les deixaran canviar

Els de SP la nit de la xopla seua bandera volien collocarAlguns festers no els van deixarel seu feu no s pot tocar

La competici de les regatesal nostre barri es disputaAmb pluja i quatre gotestot sinunda i de merda sembruta

Foto: Isaac Mas


Alberto Fabra est molt preocupatpel desastre que amb RTVV ha ocasionatLa demaggia ser leina per retallarqualsevol servei, excepte el sou dels diputats

Tan gran va ser la retalladaQue un cuiner que tenia abansDe xofer li van collocarperqu lanara assessorant

La Comunitat est arrunadapels projectes mastodntics de CampsEducaci i Sanitat diu Fabra que manti els barracons continuen estant

A Madrid els nostres diputatsla crisi no saben superarllancen polmiques sense trellatperqu no parlem de veritat

No contents amb el que cobrenels seus gintnics shan subvencionatestan bufats i no se nadonenque lavortament s fonamental

I el prxim que faranser posar-se al seu honorun men a la cartaen un restaurant fams

3 ESCENA

F A B R AN E C E S S I T A

ACOMPANYANT

4 ESCENA

E L S NOSTRESDIPUTATS


Amb la falla vos volem conscienciar,perqu el nostre planeta est malalt.s el virus del canvi climtic,que entre tots hem ocasionat.

s un problema de tota la societat,encara no estem conscienciats.Si entre tots no ho intentem arreglar,problemes ms grans va a ocasionar.

Lenergia s la nostra vida,ja que lutilitzem tot el dia.A alg donem una alegria,quan factura amb soltura.

Cada vegada ms energia necessitemi per produir-la ms contaminem.Les energies renovables sn el futuri si el petroli no utilitzem, els governs fotrem.

Tot comena a la nostra llar,aprenguem a consumir i reciclar.Cada any, tot est ms car,perqu els imposts ens han pujat.

Moltes coses perdrem,principalment a la natura,ja que la contaminacidevora amb massa soltura.

Lescalfament del nostre planeta,principalment a la mar afecta.Quantes meravelles perdrem,si no reaccionem a temps.

Des dac fem una cridaperqu encara estem a temps.Si tots posem un poc ms,el nostre planeta salvarem.

I ara el nostre jove faller,ens contar a tots un conte.Perqu sadone el mon sencer,que la terra es mor massa prompte.

A R T I S TAXESCO GIL

C R T I C AVCTOR COVA

DANIEL PANS

ENCARA PODEM FRENAR

EL CANVI CLIMTICSECCI ESPECIAL


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Al fons de la mar estan de festa. Ha nascut una sireneta, que bonica s! Els seus pares estan molt contents perqu les seues germanes manifesten la seua alegria i no paren de nadar, revoltant i somrient al seu costat.

Els dofins salten felios, fan les seues millors piruetes, ja que locasi s excepcional. El polp utilitza tots els braos per a llanar caramels a grapats. Des de dalt un xiquet que busseja observa la festa i, a la superfcie, una xiqueta gaudeix del bany de tan meravells dia.

La sireneta va anar creixent i en una revisi del metge li van diagnosticar una rara malaltia: la febre de la contaminaci. Es tracta duna dolena molt estranya que prov de la superfcie i que si no sanulla, pot contaminar tota la mar.

Fins i tot, els mars tropicals poden veures molt afectats, perqu sn molt delicats i aquesta malaltia podria tindre conseqncies molt greus. A ms a ms, podrem perdre el bonic arc de Sant Mart que formen els corals i els seus delicats i majestuosos pobladors marins, com el cavallet de mar o lestrela.

Als pols es veuen els pingins molt felios amb els seus esmquings. Els ossos polars tampoc sho passen malament jugant amb els esquimals. Ells estan assabentats de la malaltia de la sireneta aix que intentaran fer una cura per salvar-la i evitar els desastres que poden ocrrer si no aconsegueixen curar-la a temps.

UN CONTE DEL FALLER

DANIEL PANS

ALCAINA

LA FEBRE DE LA

CONTAMINACI


La balena, grosseta i molt simptica, com sempre troba la soluci: els humans tenen la clau per a parar el amb el problema de la contaminaci.Els ossos polars avisen els esquimals que si volen ajudar-los a salvar-se, els humans han de cuidar el planeta Terra. No van tardar ni un segon a salvar tota la poblaci terrcola.

Increblement, de sobte la sireneta va millorar daquesta malaltia que durant tants anys ha fet tant de mal. Els animals van poder tornar a viure en pau, els corals, els pingins, els dofins, ja estan salvats. No obstant aix, tota la brutcia que ha quedat quedar per sempre, per tant, hem devitar la contaminaci perqu el planeta i els ssers vius perduren per molts anys.

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco QuilesFoto: Paco Quiles

EXERCICI ACTUAL

Foto

: Pac

o Q

uil

es


E L E C C I

Foto: Paco QuilesFoto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


P R O C L A M A C I

Foto: Paco Quiles


FALLERES MAJORS

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


EXALTACI FFMM FJFS

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras


SETMANA CULTURAL

Foto: Juan Higueras


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Juan Higueras


9 DOCTUBRE

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Juan Higueras


Foto: Paco Quiles

Foto: Juan Higueras


P R E S E N TA C I

Foto: Juan Higueras

Foto: Juan Higueras


Foto: Juan Higueras

Foto

: Ju

an H

igu

eras


Foto: Juan Higueras

Foto: Paco Quiles


NADAL

Foto: Isaac Mas

Foto: Isaac Mas


Foto: Isaac Mas

Foto: Laura Pastor


PREMIS AC FALLAFoto: Isaac Mas

Foto: Laura Pastor

Foto: Laura Pastor

Segon premi en concurs de fotografia

Segon premi en concurs de fotografia Tercers en pdel


LA VICTRIA

Vicente Cuenca desprs de jugar la final de tennisi classificar-se al segon lloc.

Foto: Isaac Mas

Foto: Isaac Mas

RECORDS GRFICS

Foto: Manolo Garca


MONUMENT INFANTIL

Lema: La vida s un encantArtista: Xesco Gil

1er premi de la Secci Especial

Premi a la Millor Pintura i a la Millor Falla de Sagunt 2013

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles


MONUMENT GRAN

Foto: Isaac Mas

Lema: La crisi, quin espectacle!Artista: Francisco Fuentes

2n premi de la Secci Especial

Premi Enginy i Grcia


Foto: Paco Quiles


Foto: Isaac MasFoto: Isaac Mas

Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles

Foto: Isaac Mas


CELEBRACI DELS PREMIS

Foto: Paco Quiles

Foto: Anabel Rodrguez


Foto: Juan Higueras


Foto: Rafa Reolid



Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


NIT DE LA PLANT

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


DECORACI DEL CARRER

Foto: Paco Quiles

Foto: Auri Villar Foto: Cristina de Haro


BATEIG FALLA INFANTIL

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


NINOT INDULTAT

Foto: Paco Quiles Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


C A V A L C A D A

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Isaac Mas


Foto: Paco Quiles

Foto: Anabel RodrguezFo

to: I

saac

Mas


PRESENTACI DEL LLIBRET I MAQUETES

Foto: Paco Quiles

Foto: Antonio J. Fresno


PREMI LLIBRET

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


ALTRES ACTES

Foto: Auri Villar

Foto: Auri Villar

Entr de la Murta

Creu de Maig


Foto: Auri Villar

Foto: Auri Villar

Nit dAlbaes

Nit dAlbaes


CRIDA

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles


SETMANA FALLERA

Programa Onda Cero

Escriptor del conte de la falla infantil, Hugo Romn Visita GiletVisita Faura

Foto

: Mar

ia M

auri

Foto

: Mar

ia M

auri


Passacarrers El PortVisita de Laura Pastor com a

dama de FJFS

Nits de Falles

Nits de Falles Nits de Falles

Foto

: Pac

o Q

uil

es


Foto

: Pac

o Q

uil

es


Globot

Globot

Traca de caramels



Foto: Isaac Mas


Comiat del monument

Ofrena

Comiat del monument

Foto

: Pac

o Q

uil

es

Foto

: Pac

o Q

uil

esFo

to: A

uri

Vil

lar

Foto

: Pac

o Q

uil

es

Ofrena


Comiat del monument

Parlant amb la Merkel

Menjar dia Sant Josep

Foto: Auri Villar

Foto: Cristina de Haro

Foto: Paco Quiles


CREM

Foto: Paco Quiles

Foto:Auri Villar


Foto: Paco Quiles


Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

Foto: Paco Quiles

NOUS FALLERS


NOUS FALLERS

Abril Benito Rahona

Alejo Muoz Mauri

Nicols Bataller Lacoba

Aitana Cataln Hilario

Jos Manuel Cejudo Mic Manel Garca Nez

Valentina Garca Zacaras Isaias Jurado Domnguez

Vctor Coba Reguillo

Laura Cspedes Franch

Alejandro Cspedes Franch

Manuel SamBernardo Becerra

ASSAJOSLITERARIS


PACOQ U I L E ST U D N

Periodista i delegat

de Comunicaci de

lAC Falla La Victria

ALEGRIAPER UNA FESTA DINTERS

T U R S T I C

N A C I O N A L

Organitzar un llibret de falla s una tasca

costosa, per ho s ms encara el de la falla La

Victria, sobretot amb el llist tan alt que va

deixar un gran faller i millor persona, membre

daquesta comissi, que posava tota la seua

passi i amor per les falles en la realitzaci

daquesta publicaci. I la va portar fins al ms

alt, aconseguint el reconeixement amb llocs

destacats en els concursos organitzats per

diverses institucions, com el de la promoci

del valenci en els llibrets de falla organitzat

per la Generalitat Valenciana, o els premis al

llibret lliurats per lAjuntament de Sagunt.

Miguel ngel Alegria Almiana no noms va

aconseguir portar el nom de la nostra comissi

per tot arreu al llarg de la Comunitat Valenciana

i tamb va fer molt per la nostra llengua o per la

recerca cultural de temes locals i autonmics,

sin que tamb va lluitar per la recuperaci de

tradicions que havien desaparegut o que estan

en perill dextinci.

En un any en qu la comunitat fallera del Camp

de Morvedre desborda alegria davant una nova

distinci atorgada pel govern espanyol a la

nostra festa, Alegra segur que faria honor al


seu cognom i compartiria, amb molt de gust, aquesta alegria pel cam recorregut per les falles morvedrines; un cam que ell mateix va potenciar, com veurem a continuaci.

Fa un parell danys em va preguntar si podia realitzar un article sobre lorigen de les falles a la comarca del Camp de Morvedre per incloure-ho en el llibret, en el que vaig analitzar no noms laparici i assentament de la festa fallera a partir daquella primera falla plantada en Port de Sagunt en 1927, sin tamb el paper que juga aquesta festa en leina de la comarcalitzaci, s a dir, en la creaci del sentiment de pertinena al Camp de Morvedre amb lestrenyiment dels llaos duni entre les localitats que plantem monuments. Era per a mi una tasca molt difcil, perqu tot i que de forma quotidiana solc escriure i investigar sobre qualsevol esdeveniment, ja que forma part del meu treball com a periodista, fins

al moment mai havia elaborat un article de lenvergadura que ell em proposava i per la que havia dillustrar-me amb una bibliografia voluminosa. A ms, havia decidit anar ms enll i remuntar lanlisi a la mateixa formaci del Camp de Morvedre com a comarca per, posteriorment, justificar el paper vertebrador i de cohesi social i cultural que realitza la festa fallera. I va ser per a mi un orgull que una persona com Miguel ngel Alegria quedara fascinat per larticle, perqu poc ms se li podia contar a una persona que ha sigut una de les espines dorsals a la que hem dagrair que les falles del Camp de Morvedre estiguen on estan en lactualitat, pel seu destacat paper en la implantaci i consolidaci de la Federaci Junta Fallera de Sagunt.

La daquell article va ser la meua primera collaboraci en el llibret faller de La Victria, per va ser lany passat quan, a causa de la seua

Miguel ngel Alegra va repassar en un article del llibret de 2012 els quaranta anys

dhistria de la falla La Victria, amb motiu del seu aniversari. Ac el veiem al monestir

Sant Miquel dels Reis, de Valncia, desprs de recollir el premi per la promoci del valenci.

Foto: Pilar Agudo


malaltia, em vaig ocupar del llibret. Isaac Mas em va preguntar si podia encarregar-me de la realitzaci daquesta publicaci, si b va ser el mateix Alegria qui es va encarregar de la part ms costosa: la recerca i coordinaci dels articles.

Al llarg dels anys, la part darticles de divulgaci del llibret de la falla La Victria ha versat sobre temes diversos: lagermanament de la capital del Camp de Morvedre amb la poblaci italiana de Cecina, la igualtat de gnere, els xiquets en les falles, la stira en les revistes valencianes o la toponmia dels carrers de la ciutat, entre molts altres temes. En aquesta ocasi, quina millor forma dhonrar i recordar el valus treball del nostre company que amb lelecci de la festa com a fil narratiu, a la que va dedicar una bona part de la seua vida. I ho fem en un any que quedar marcat al calendari per una efemride que ser recordada en la histria de la comarca. El passat 30 de desembre el Butllet Oficial de lEstat feia oficial la resoluci del 10 de desembre de 2013 en la que la Secretaria dEstat de Turisme declarava les falles de

Sagunt com a Festa dInters Turstic Nacional.La resoluci s una notcia que Alegra hauria rebut molt gustosament, grcies a lintens treball que va realitzar perqu les nostres falles tingueren una projecci ms mplia, fent-se un lloc en el rnquing faller autonmic que promocionem ls de la llengua de tots els valencians.

De moment, la distinci servir com a reclam turstic de les falles del Camp de Morvedre en tota la geografia espanyola i, per aix, hem volgut retre homenatge una vegada ms a lestudi de la festa fallera i daltres tradicions festives i culturals que tenen lloc en el nostre entorn. Per ms enll de les distincions administratives com aquesta, Alegra va aconseguir un inters turstic ms ampli per no reconegut en una resoluci: linters internacional per la nostra ciutat, ja que va aconseguir que les falles morvedrines sobrepassaren les fronteres nacionals per la intensa tasca de comunicaci que va realitzar a Cecina, localitat italiana on tamb era i seguir sent una persona molt volguda.

El constant treball del nostre company va fer que la falla La Victria es fera un lloc en

el llistat de comissions premiades per la Generalitat Valenciana per la promoci de la

nostra llengua.

Foto: Miguel Gimnez


La declaraci com a Festa dInters Turstic Nacional s un assoliment que devem, no noms a les ltimes comissions executives de la Federaci Junta Fallera de Sagunt per la tramitaci del corresponent expedient davant el Ministeri dIndstria, Energia i Turisme, sin a tots els fallers en general que fem possible la celebraci daquestes festes. No hem doblidar en cap cas els precursors i dinamitzadors de la federaci, com el seu fundador, Luis Cuadau Marco o el mateix Miguel ngel Alegria Almiana, qui va presidir lagrupaci des de 1992 fins a 1998, al capdavant de la qual va aconseguir notables avanos. Entre els assoliments ms destacats durant la seua etapa al capdavant de la instituci es troba el Congrs Faller, creat com a conseqncia de lelaboraci del reglament que regula tant la presa de decisions, com el funcionament i lorganitzaci entre les diferents falles que formen la Federaci Junta Fallera de Sagunt. Aix mateix, Alegra va ser el precursor que lexaltaci de les Falleres Majors de la comarca del Camp de Morvedre es traslladara fins al Teatre Rom i va fer possible la implantaci del Museu Faller, situat al barri de Baladre de Port de Sagunt.

Totes aquestes consecucions foren possibles grcies al seu treball constant, perqu com ell mateix deia, si alguna cosa podia fer-se millor, preferia ficar-se a treballar per demostrar-ho i en lloc de criticar, li agradava actuar. Va lluitar perqu les falles es mantingueren fora de la poltica i perqu les falleres majors de la comarca se situaren al lloc que es mereixien i amb la dignitat que el crrec comportava. I ho va aconseguir.

I com deia abans, lanomenament de la distinci de Festa dInters Turstic Nacional ha sigut possible pel treball de totes i cadascuna de les comissions que fem possible la festa fallera. I en aquest sentit, Alegra va lluitar amb afany per prestigiar la Falla La Victria no noms quan va ser president des de 1982 fins al 1991, amb el parntesi de les festes de lany 1988, sin durant tota la seua vida i, en especial, a travs del llibret o amb lelaboraci de poemes dexaltaci a les falleres majors de la nostra comissi i la redacci de la crtica dels monuments fallers, entre moltes altres actuacions.

Un dels anys que va ser president Alegra, el 1991, al costat de

les falleres majors, Mara Antonia Alegra i Teresa Fernndez, i el

president infantil, Javier Prez.


Recepci per part de La Victria a la resta de comissions falleres del Camp de Morvedre

durant la visita de cortesia a les falles de Port de Sagunt, lany 1991.

El nostre company ha sigut sempre molt estimat al municipi itali agermanat amb Sagunt,

Cecina, fins on Miguel ngel es va desplaar en diverses ocasions per participar en les

seues festes.


Tamb a ell li devem la recuperaci de tradicions que shavien perdut. s el cas de lEntr de la Murta, un acte que grcies al treball del nostre company vam poder tornar a gaudir dell en 2011. Es tracta duna de les tradicions valencianes ms antigues desaparegudes no noms a la ciutat, sin tamb prcticament a la resta de la comarca. En Port de Sagunt, tan sols La Victria lha mantinguda durant molts anys, des de la seua fundaci en 1972 fins al canvi de segle, ja que va deixar de realitzar-la fa ms duna dcada per lha recuperada de nou. El mateix Miguel ngel explicava orgulls que aquest costum de decorar els carrers amb catifes vegetals s que es realitza en alguns pobles com ara Faura o Estivella, per no de la forma tradicional coneguda com lEntr de la Murta i que el msic Salvador Giner va plasmar en el seu pasdoble. Una tradici que procedeix de lmbit religis ms habitual en poblacions menudes, on els festers decoren els carrers amb murta perqu desprs passe la process per damunt. Acompanyats per la xaranga i per un carruatge de cavalls, els fallers de la Victria escampem al voltant de quinze dies abans de falles, herbes aromtiques pels carrers del barri,

per preparar aix lambient per a larribada de la setmana fallera. Com marca la tradici, els cavalls passegen per les vies pbliques engalanats amb cascavells. I damunt del carruatge, les nostres falleres majors llancen les plantes, al costat dels nostres dos presidents, seguits tots pels fallers de la comissi.

En resum, ens ha deixat una persona que feia honor al seu cognom, que desbordava alegria amb una intensitat sense igual quan parlava de les falles i transmetia aquestes ganes incansables pel treball i la dignificaci de la festa. A partir dara, sense el valus treball que realitzava Miguel ngel per aquesta comissi, intentarem mantenir el nivell aconseguit pel nostre company en la realitzaci del llibret faller. I a ell precisament dedicarem els triomfs que puguem obtenir, perqu segur que, all on es trobe, estar ben orgulls de la seua falla, La Victria. Un sentiment que ser recproc, perqu els fallers que fem possible que cada 14 de mar el barri torne a omplir-se de festa, llum i color, estarem sempre orgullosos dun gran amic, incansable treballador i amant de les falles, a qui sempre portarem en els nostres cors.

Miguel ngel Alegra al costat daltres membres de la falla La Victria en una paella

celebrada a la plaa Picasso el 9 dOctubre dun dels anys en qu va ser president.


ANTONIOO R T I Z L P E Z

P r o f e s s o rde Geografia i Histria

de lIES Mara Moliner

F E S T E SI TRADICIONS EN PORT DE SAGUNT

1. Introducci

Escriure sobre la histria del Port em resulta sempre apassionant. En rebuscar en la memria dels majors i en els seus documents antics, tan sols vull contribuir a immortalitzar per a la posteritat llocs, fets, costums, tradicions i personatges que, duna altra manera, caurien en un lamentable oblit. Lamentable, perqu aquest passat ens ha forjat aquest present que ens ha tocat viure i, amb aix, s lessncia de la nostra identitat collectiva.

Per aquesta ra, a les meues classes recrrec sempre al nostre patrimoni histric-artstic per fer comprensibles, sense caure en el localisme, no noms els conceptes genrics de les cincies socials, sin tamb, per posar en valor lofici dhistoriador i gegraf pel que fa als coneixements que aporta sobre el passat i lentorn. Pense que faig ms atractives les cincies socials al meu alumnat quan els serveixen com a instrument per comprendre tot el que els envolta. Transmet aix a les meues classes cada dia i, per descomptat, el missatge no sempre arriba ntid o tarda ms del que sesperava. No obstant aix, segons passen els anys, s reconfortant comprovar que has sintonitzat amb alguns dels teus pupils i que has contribut a formar-los com a ciutadans responsables, gelosos custodis del nostre patrimoni histric-artstic.


Les festes, costums i tradicions populars tamb formen part del nostre patrimoni, com el Forn Alt, els Tallers Generals, la Gerncia, la baslica de la Mare de Du de Begonya o la nostra particular manera de parlar. Ara b, no sempre s fcil investigar sobre el seu origen i evoluci, encara que fer-ho siga doblement emocionant. Duna banda, pels obstacles que linvestigador sol trobar en el seu periple de cerca de documents oficials que corroboren circumstncies o fets que ens transmeten la tradici oral o altres documents de tipus privat. Per una altra part, perqu el temps corre inexorablement en contra, emportant-se per sempre els protagonistes del passat que es pretn analitzar, doncs sn ells, els nostres majors, la principal font dinformaci.

Sorprn, a ms a ms, que en el nostre municipi shaja installat una pretesa intelligentsia, una elit intel.lectualide, en molts casos composta per hereus de la ms rncia burgesia agrria huitcentista, que repeteixen els mateixos gestos i actituds daquell controvertit sistema canovista, com decidir, sense que ning sho haja demanat, qui forma part del seu cercle, aix com qu pot o no ser objecte danlisi histrica, fins i tot prevalent postures historiogrfiques provinents de persones de dubtosa formaci en la cincia histrica, si sha de jutjar per les seues mancances investigadores. Daquesta manera, queda demostrat que patim una intelligentsia un poc provinciana, que senamora a primera vista de tot all ali a lofici dhistoriador i al municipi i al pas mateix, que es mostre dcil en la seua tasca dimposar una superestructura cultural que, duna altra banda, no cala al poble.

s curis com el temps es mostra cclicament cabut i, igual que a lantiga Roma es creia necessari prestigiar lorigen de la ciutat recorrent a la llegenda i al mite per ennoblir un passat no massa esplendors en els seus orgens, la intelligentsia saguntina, a travs del tams dun aparent progressisme, condemna a loblit el coneixement sobre moments i personatges passats, per no resultar interessants al seu judici, o tindre poca talla per ser tinguts en compte en la recerca histrica local. Aix, es posen obstacles a laccs darxius oficials i tenen prevalena treballs de recerca ms per llaos de consanguinitat i pel pedigree de qui ho

realitza, que no per la seua originalitat, novetat o aportaci interessant al coneixement del passat. Sn, ms b, aportacions interessades, en la lnia de la causa daquesta elit rncia que, no obstant aix, es vanagloria de ser ms progressista que ning.

Per tant, sense deixar-nos influir per qui pretn decidir qu pot ser o no objecte del coneixement histric del nostre poble, abordem lanlisi de les nostres festes i tradicions. Per a aix, res millor que la histria oral, sense selecci prvia de testimonis com a alguns els agrada escriure-la, i la cerca sistemtica en publicacions que

El patrimoni histric de qualsevol

societat no solament es compon pels

bns materials. La nostra herncia

cultural summa a un interessant llegat

arquitectnic -que de vegades no sabem

conservar, com succeeix amb la Gerncia-

un variat patrimoni immaterial, on

destaca el conjunt de festes i tradicions.


lelit a la qual abans ens referem titllaria de

poc serioses, per que sn el fet de bategar

del poble, com els llibrets de falla, els cartells

i altres manifestacions de la cultura popular.

2. Els orgens

Hem dadvertir que en lorigen de les nostres

festes i tradicions pesa en gran mesura lorigen

de la poblaci portenya. La immigraci massiva

procedent de moltes parts dEspanya, portava

darrere seu els costums propis de la seua terra

natal. Les principals tradicions, les dorigen

basc, ja que daquesta zona eren els quadres

directius i lempresari Ramn de la Sota Llano

(1857-1936), qui va ser lautntic fundador del

Port, ja que va localitzar ac el moll per poder exportar el mineral de ferro des dOjos Negros (Terol) i va crear la indstria siderrgica.

Dorigen basc s la festivitat de la patrona religiosa de la poblaci, la Mare de Du de Begonya, que se celebra cada agost. Pot ser que ja estiguera arrelada en el nostre entorn la festivitat a la patrona dels mariners, la Mare de Du del Carme, ja que lofici pesquer, si b hui en dia est en vies dextinci, ja sexercia a les nostres terres abans de larribada de la indstria basca.

La celebraci de la Setmana Santa s consubstancial a les arrels saguntins i les festes de les Falles, encara que van ser ideades a la ciutat de Valncia, van ser rpidament adoptades per immigrants andalusos que van plantar en 1927 la primera falla del municipi en El Port. A ms, el gran nombre dhabitants procedents de Terol va ser la causa de la fundaci en 1941 del Centre Aragons, casa regional que des daleshores promociona el folklore baturro amb rondalles de cantants de jotes (de les millors dEspanya) i intrprets de llat, bandrria i guitarrico, que tenen la seua escola des de 1952 al conegut edifici del carrer del Treball. Finalment, la Casa dAndalusia es va fundar en 1986 al carrer Sagasta, 41 (encara que la seua seu actual est al carrer Espronceda, 34) tamb fa el mateix amb els costums propis de la seua regi, de manera que podem afirmar que totes les nostres festes i costums es fonamenten en quatre tradicions culturals: la basca, laragonesa, landalusa i la valenciana. I tot aix t tamb el seu reflex en la manera de parlar prpia del Port, llenguatge ric de vocables propis daquestes quatre zones, encara que molt desvirtuats.

3. Festejar a lAlbereda

Abans danalitzar les tradicions i festes portenyes ms destacades actualment, magradaria recordar alguns costums que van tindre gran rellevncia en la nostra societat i que hui en dia ja no es conserven. La histria oral, les fotografies privades i les publicacions peridiques ens parlen de festejar a lAlbereda i en les tremuges daigua conegudes com a les Tolvas.

Agost de 1955. Process en honor a la

Mare de Du de Begonya. En primer

terme podem observar unes xiquetes i un

xiquet vestint el vestit tradicional basc.


LAlbereda s el nom popular amb qu es coneix la primera esplanada que es va construir enfront de la baslica de la Mare de Du de Begonya, autntic frum o punt de trobada per a la joventut portenya fins ben entrats els anys setanta. Es tracta del primer espai doci que va tindre El Port. La seua situaci a mig cam entre els habitatges obrers, els dels quadres directius de la Gerncia i la mateixa factoria, la va convertir durant moltes dcades en lautntic centre de la ciutat.

De fet, era laparador on els joves i les seues famlies es mostraven. Els pertanyents a les classes benestants passejaven cada vesprada amb roba nova i a la moda. No obstant aix, la majoria eren les famlies obreres i els seus joves havien desperar a qu arribara el diumenge o una festa assenyalada per lluir una nova muda, que era com es deia abans de la guerra civil el fet de canviar dimatge.

Baix lombra dels arbres de lAlbereda (que mai van ser lbers), hi havia bonics bancs xapats amb cermica vidriada, alguns dells amb forma circular entorn dun fanal, on les parelles joves, provedes de carabina (que solia ser la mare o una germana de la xicona) intentaven conixer-se millor. En aquest espai es reunia gaireb tota la poblaci diriament: era el pas obligat per a lentrada i eixida de la siderrgica, per acudir al temple i a lescola dAprenents. Els festius, podia haver-hi revetlla i, fins a laparici de les falles a la fi dels anys 1920 i de la tasca despai social portada a terme pel Casino de Productors durant la dictadura franquista, era el lloc escollit per als esdeveniments socials. Gaireb tots els matrimonis i amistats dels nostres majors van tenir el seu origen en lAlbereda. Ells recorden, encara amargament, el xiulet de les deu menys quart, lavs de la sirena de la siderrgia per al canvi del torn de nit, que marcava el final de festa. A les deu de la nit, sobretot a lpoca de la dictadura, ni una nima es veia en lAlbereda, lautntic cresol porteny.

Lesglsia de la Mare de Du de Begonya presideix lAlbereda del Consell. El temple va ser

construt en 1929, seguint el disseny neo-barroc de larquitecte Ricardo de Bastida, qui es va

inspirar en la baslica bilbana de la patrona basca, que tamb ho s de Port de Sagunt, en

record dels seus fundadors.

Foto: Paco

Documents

Llibret 2014 La Victòria