Vull dirigir-me a tots vosaltres amb unes breus llines, perquè tots junts som els quefem possible esta gran realitat de llum i color.

Un any més estem a prop de tornar a viure amb gran intensitat nostresfestes falleres en honor del Patriarca Sant Josep. Després de tot un any d'ungran còctel consistent en treball, esforç, discusions, “mals humors” i una molt grandosi d'amistat, il·lusió i alegria, entre altres ingredients per tots coneguts (però maidesxifrats), ha arribat el moment de paladejar-lo, és a dir hem d'exposar a tot elmón nostre treball i espere que tot la il·lusió posada en este gran projecte agradeal públic en general .

Des del càrrec de President infantil que tinc el gran orgull d'ostentar en esteexercici, faré tot el que puga perque nostra falla lluïsca un poquet més si cal, parad'esta forma la tradició i el nom de la nostra Comissió tan veterana siga cada diaun poc mes gran. No hi ha dubte que enguany ho tinc a “huevo”, perquè amb elPresident Bernardo, nostra Fallera Major Rosa i com no, la meua germana Raquelcom a Fallera Major Infantil el treball ho tinc molt mes fàcil de realitzar.

Finalment vull animar-vos a tots a participar en els actes que s'han organizat perpart d'esta Comissió amb molta il·lusió i afecte i que disfrutem com a germans deestes festes tan nostres.

Rafa Dolz Cardona

SSAALLUUDDAA DDEELL PPRREESSIIDDEENNTT IINNFFAANNTTIILLSSAALLUUDDAA DDEELL PPRREESSIIDDEENNTT IINNFFAANNTTIILL

4

De nou el mes de març s'obri pas al calendari. De nou es primavera i, de nou, sónfalles. Només pensar-ho m'esborrona la pell. Sincerament he estat ansiós tot l'anyesperant que la festa de nou ho invaira tot, que l'olor a traques i bunyolsm'acompanyara en els meus passetjos per Alzira. Tot l'any, setmana a setmana, acada reunió he manifestat als fallers la meua intenció de viure com mai esteexercici. Sempre he desitjat que la festa tornara però, enguany, els meus desitjossuperen amb ganes tota la meua trajectòria.Pot ser, el que ara acaba siga l'any més dur en la història de la nostra falla. Noobstant, i encara que la meua responsabilitat al capdavant de la comissió em donamolts mals de cap, vos promet que he posat, com sempre, el meu esforç percomplir amb el previst. De tota manera, enguany, si no fóra poca la meua il·lusió,les meues ganes i el meu sentir faller, a casa tinc a la nostra Fallera major. És peraixò, que amb les mateixes ganes amb què jo com a pare i com a presidentafronta l'arribada de la festa, vull convidar-vos a que la gaudiu amb nosaltres. Les portes del casal estaran obertes a veïns i forasters. Tots esteu convidats.Veniu, canteu, balleu, mengeu. Convertiu-vos en un faller més. La festa està alcarrer i el carrer és vostre. Vos esperem.

Bernat Martínez Pérez

SSAALLUUDDAA DDEELL PPRREESSIIDDEENNTTSSAALLUUDDAA DDEELL PPRREESSIIDDEENNTT

5

Mira si et trobe bonica, que no sé, a què comparar-te,

et veig tan exultantque sols parar-me a mirar-teem quede absort i extasiat.

Per ta gràcia, que en tens,i això no es pot negar,

t’admiraran per tot arreu,no debades eres llavor

de família de fallers.

Perquè tu ROSA MARIamb molt d’esplendor

i gran trellateres la Fallera Major

de la FALLA DEL MERCAT

Alfredo Cándido

AAAA NNNNOOOOSSSSTTTTRRRRAAAA FFFFAAAALLLLLLLLEEEERRRRAAAA MMMMAAAAJJJJOOOORRRR

RRRROOOOSSSSAAAA MMMMAAAARRRR IIII MMMMAAAARRRRTTTT íííí NNNNEEEEZZZZ TTTTOOOORRRRRRRREEEESSSS

6

LA FALLA DE L’ANY PASSATLA FALLA DE L’ANY PASSAT3r premi de la Secció Especial3r premi de la Secció Especial

Premi a la millor crítica local de la Secció EspecialPremi a la millor crítica local de la Secció Especial

ELS DE L’ESQUERRAI ELS DE LA DRETA

ESTAN BUSCANT POSICIONSCOM ARREGLAR LA MALETA

PER GUANYAR LES ELECCIONS

I DIU EL PIRATA:VOTEU VOTEU D’ALZIRA CIUTADANSQUE JO EN EL GARFIO I EL TRABUC

JA TINC TOT EL PEIX VENUTSENSE EMBRUTARME LES MANS

ARA HO AGARREN TOT EN MOLTA EUFORIAVOLENT RECUPERAR ELS FURS

QUAN HAN DESFET TOTS EL MURSHI HAN DESFET NOSTRA MEMÒRIA

TOTS PER LA CLAU A LO GRANDETOTS PER LES PERES I MELONSACA BLANCA ANDE O NO ANDE

TOTS PER LA MARE I ELS GAFARRONS

TOTS SON PLANS: TULELLEL DE LA FONT DEL GARROFEREL DEL DERRIBO D’UN CARREREL DEL RACÓ DE LA CASELLAAGARREM ELS GARROFONS

I TOT EL MON DE PAELLA!

AJUNTAMENT

ESTE BARCO VA AL DERRIBOVAN TIRANT-LOS ALS TAURONS

QUAN JA NO QUEDEN GAFARRONSALGUNS ELS TOCA EL DESPIDO

PERO AÇÍ TENIM AL GRAN CAPITÁGARFIO I LA PATA DE PALO

QUE VEUEN QUE S’ACABA EL XOLLOI VOLEN INVENTAR UN ALTRE BOLLO;

QUE COMENCE A DONARPER PODERLO DESTETAR

QUE S’ACABA EL PLA TULELL!!ENS ANEM CARA ALBALAT!!!

QUÈ CREUEN, QUE ALLÒ S’HA ACABAT?FORADAREM EN VILELLA,I ENS QUEDA LA CASELLA

PER OMPLIR BE LA CISTELLA

ALZIRA-ALGETZIRA

JO QUE A LOS PALACIOS SUBII LAS MONTANYAS BAJE

TODOS LOS XOLLOS QUE VIA LA BUTXACA ME LOS METÍ

ALZIRA QUE ERA VERGELI PARADIS DE LA RIBERAELS POLITICS A TROPEL

ENTRAREN A SAC I ESTERAALZIRA POBLE PACIFICENVEJA DE LA RIBERA

POBLE RIC, CULT I SEGURTENIU A POLITICS

I A MES D’UN PERJURQUE ENREDEN LA MARXA

DÚN FULGIT FUTUR

MUELLE PARKING ZONA AZUL

DOMINA LA PIRATERIAEN EL MAR LA GASOLINA

EN EL POBLE L’AJUNTAMENTS’IMPOSA LA RELOTJERIA

ENS LLEVEN L’APARCAMENT

UNS TIRANT MA DE LLIBRETAALTRES RETRASANT L’ORA

TOTS LAMENTANT AL QUE PLORACAGANT-SE EN LA MAQUINETAI EL QUE VA IMPLANTAR L’ORA

ALZIRA-INMACULADABLANCA I PURA

VAJA ESTA DEDICACIÓA CULTURA I BELLES ARTS

PER AUTORITZAR LA CONSTRUCCIÓAMB ARREGLO DE LES PARTS

PENSANT AMB LA RECALIFICACIÓ PER APROFITAR ELS TERRENOS

JA PENSA EXPLOTAR ELS BARRENOSI PACTAR AMB EL CONSTRUCTOR

PAREIXIA QUE ESTAVEN NELOSELS PESCADORS D’ABAEXO

I ES QUE AL TASTAR ELS CARAMELOSVAN SACANDO EL DO DE PECHO

LES BRUIXES ARREGLANT EL PUXEROPER APANYAR LES ELECCIONS

I ANAR GUARDANT-SE EL TRASEROI APROFITAR LES OCASIONS

ELS ROMANS I MUSULMANSFUGIREN AMB LES GALERES I ARA ENS OBRIN LES MANS

TOTS DEMANAT-NOS PAPELES

JA ESTA BE DE POLSEGUERAI A ESTOS DOS QUE HAN FRACASATTINGUEN O NO TINGUEN TRELLAT

A BUIDAR-LOS LA CARTERA

PRETEN EL NOSTRE PRESIDENT PLED’ANHEL

(I JA VAN TRES) QU’ELS VERSETS DE LAFALLA TORNE A FER

DEU SER PERQUE EN VIRTUT DEL SEU`INGENI

EM CREU NOSTRADAMUS O RAPHEL!

QUIN MAL SOMI TINGUI ANIT,QUAN PENSANT EN LA TAREA

NO TROBAVA CAP IDEAI VAIG ALÇARME DEL LLIT

M’ENCAMINE AL MENJADORI LI TIRE MA AL PERNIL,

COM SI ALLO FORA L’ATRILDEL MILLOR COMPOSITOR

ANY ELECTORAL, UN GRAN PIRATA REMAT CENTRAL

EL LEMA ES CLAR: “PIRATES EN ALZIRA”. “PIRATES DE SECÀ”

CCrrííttiiccaa ddee llaa FFaallllaa 22000033CCrrííttiiccaa ddee llaa FFaallllaa 22000033MMiilllloorr ccrrííttiiccaa llooccaall ddee sseecccciióóMMiilllloorr ccrrííttiiccaa llooccaall ddee sseecccciióó

9

LA FALLA 2004LA FALLA 2004Artista: Germans ColominaArtista: Germans Colomina

11

CCCCOOOOMMMMIIIISSSSSSSS IIIIOOOO EEEEXXXXEEEECCCCUUUUTTTT IIII VVVVAAAA 2222000000003333----2222000000004444

PRESIDENT

VICEPRESIDENT 1RVICEPRESIDENT 2NVICEPRESIDENT 3RVICEPRESIDENT 4T

ASSESSORS PRESIDÈNCIA

SECRETARIVICESECRETÀRIA

BIBLIOTECARI ARXIVER

TRESORERVICETRESORER

COMPTADORDELEGAT LOTERIA

DELEGAT DE FESTEJOSVICEDELEGAT DE FESTEJOS

DELEGADA DE SECCIÓ FEMENINAVICEDEL. SECCIÓ FEMENINA

DELEGAT JURÍDIC

DIRECTIU JLFDELEGAT JLF

DELEGAT ACTIV. DIVERSES I ESPORTS

DELEGAT LLIBRETVICEDELEGAT LLIBRET

DELEGATS MONUMENT

CASALERS

DELEGAT D’INCIDÈNCIES

DELEGAT INFANTILS

PIROTÈCNIA

Bernardo Martínez Pérez

José Costa BoqueraFrancisco Cano SaurinaDavid Ríos FurióDavid Chordà i Argente

Francisco Cano GarcíaJesús Peláez RiolAntonio García García

Rafael Dolz SifreMarga Martínez Reynés

Jordi Chordà i Argente

Luis Agut VidalBernat Ríos FurióBernardo Llorca MartínFernando Gresa Villanueva

Javier Orón RedalVicente Vila VayàSilvia Costa MartínezRosa Mª Ferrer Zurriaga

RafaelPresencia Redal

Juan Ortega PelufoHéctor de Antón Alijas

Bernardo Martínez Torres

David Gilabert i LahosaDavid Chordà i Argente

Paco José EsteveFrancisco Cano Saurina

Enrique Gisbert GregoriJosé Luis Gadea CarrascosaRafael Vallés Álvarez

Juan Enguix Negueroles

Víctor Balaguer Armiñana

Bernardo Llorca Martín

12

Ignacio Agut Cebolla

Joaquín Alberola González

Patricia Alborch Ferrer

Jorge Alegre Tébar

Eva María Andrés Gil

José Andrés Gil

Ferran Andrés Julio

Héctor Andrés Julio

Eulogio Andrés Ortega

Blanca Armengol Curiel

Isabel Balaguer García

Víctor Balaguer Jofre

Carlos Belda Carbonell

Sergio Belda Carbonell

Isidoro Belda Ferrandis

Esther Boluda Revert

Rosa Mª Bono Carbonell

Pablo Burguera Durà

Cristina Calvo Caro

Mª Amparo Campos Campos

Paula Cándido Olivas

Encarna Canet Mata

Mª Lluch Cano Guerrero

Mª Carmen Cano Saurina

Francisco Carbonell Pascual

Amparo Carbonell Salmerón

Mercedes Cardona González

José Castelló Alepuz

Andrea Casterà Benavent

Carlos Casterà Giménez

Lidia Casterà Pérez

Mª Pilar Castro España

Marta Castro España

Mª Amparo Cebolla Cebolla

Agustín Clari Catalán

Cristina Clari Catalán

Agustín Clari Llopis

Miguel Costa Pelufo

José Manuel Creix Herreros

Herminio Crespo Llopis

Bernardo Cucarella Fernández

Marta Cucarella Pérez

Marisa Díaz Argente

Mila Escrivà Blasco

Marian España Climent

CCCCOOOOMMMMIIII SSSSSSSS IIIIÓÓÓÓ 2222000000004444

13

Diamar España Cucarella

Gema España Villalba

César Ferrer García

Mª Dolores Ferriol Bisbal

Mª Luisa Ferriol Bisbal

Javier Fita Llobregat

Bernat Fontana Collado

Silvia Furió Vidal

Mª Amparo Gadea Julio

Gustavo García Cogollos

Noelia García García

Gemma García Gimeno

Vicente Giménez Hernandis

Ignacio Gisbert Pérez

Luisa Gómez Aranda

Rubén Gómez Aranda

Cristina Gresa Calvo

José María Hernándiz Hernández

Eva Huesca Agustí

Raquel Huesca Agustí

Francisco Javier Iborra Segrelles

Ana Iñigo Hernández

Javier Leal Gómez

Manolo Llácer Peris

Juan Ramón Llopis Félix

David Llorca Ríos

Jorge Llorca Ríos

Sandra Lloret Giner

María López March

Vicente López Plasencia

Agustín Martí Selfa

Marta Martínez Gadea

Antonio Martínez Pascual

Zaida Martínez Pérez

Antonio Martínez Sánchez

Miriam Martínez Torres

Bernardo Marzal Iñigo

Bernardo Marzal Ortells

Lorena Mascarell Furió

Mireia Matoses Solaz

Salvador Montalvà Berenguer

Patricia Montalvà Díaz

Francisco Montalvà Ferrús

Juan Manuel Montalvà Llinares

Enrique Montalvà Perepérez

Leticia Montañana García

Nany Moretó Rodilla

Álvaro Murgui Noguera

Adrián Nieto Hurtado

Neus Oltra Velasco

Daniel Orón Gómez

Adrián Orón Redal

María Palacios Ripoll

Juan Pardo Sanandrés

Janina Pellicer Bialcanet

Raúl Pérez Bataller

Tomás Pérez Carbonell

Raquel Pérez Garrido

Selena Pérez Garrido

Vicente Pérez Garrido

Ángela Pérez Juan

Teresa Peris Santapau

Loreto Petit Pérez

Mª Julia Piera Requena

Oreto Piera Requena

David Piña Herrera

Rafael Presencia Colom

David Redal Soler

María Redondo Mora-Gil

Mª Ángeles Ríos Aranda

Esteban Roca Gómez

Carolina Rodríguez Gómez

Angela Rúa Montserrat

Cynthia Rubio Llinares

Esther Sala Garrigues

Ana María Salom Fontana

Mª Amparo Sangil Carbonell

Ana Sanjuan Pau

Rubén Santamaría Vallejo

María Seguí Pérez

Mónica Sifre Rosell

Alfredo Sifre Serra

Cristóbal Signes Castillo

Bernardo Signes Lapeña

Raquel Simón Hernández

Javier Terol Olaso

Crispín Torres Palau

Anna Úbeda Cabanilles

Andrea Úbeda Tomás

Coral Vargas Gonga

Cristina Vázquez Enguix

Mª Lluch Cano GuerreroMª Lluch Cano Guerrero Mª Carmen Cano SaurinaMª Carmen Cano Saurina Amparo Carbonell SalmerónAmparo Carbonell Salmerón Mercedes Cardona GonzálezMercedes Cardona González

Andrea Casterà BenaventAndrea Casterà Benavent Lidia Casterà PérezLidia Casterà Pérez Mª Pilar Castro EspañaMª Pilar Castro España Marta Castro EspañaMarta Castro España

Mª Amparo Cebolla CebollaMª Amparo Cebolla Cebolla Cristina Clari CatalánCristina Clari Catalán Marian España ClimentMarian España Climent Diamar España CucarellaDiamar España Cucarella

Isabel Balaguer GarcíaIsabel Balaguer García Esther Boluda RevertEsther Boluda Revert Paula Cándido OlivasPaula Cándido Olivas Encarna Canet MataEncarna Canet Mata

14

CCCCOOOORRRRTTTT DDDD ’’’’ HHHHOOOONNNNOOOORRRR

María López MarchMaría López March Marga Martínez ReynésMarga Martínez Reynés Miriam Martínez TorresMiriam Martínez Torres Lorena Mascarell FurióLorena Mascarell Furió

Patricia Montalvà DíazPatricia Montalvà Díaz Leticia Montañana GarcíaLeticia Montañana García Neus Oltra VelascoNeus Oltra Velasco María Palacios RipollMaría Palacios Ripoll

Janina Pellicer BialcanetJanina Pellicer Bialcanet Raquel Pérez GarridoRaquel Pérez Garrido Selena Pérez GarridoSelena Pérez Garrido Ángela Pérez JuanÁngela Pérez Juan

Rosa Mª Ferrer ZurriagaRosa Mª Ferrer Zurriaga Mª Luisa Ferriol BisbalMª Luisa Ferriol Bisbal Silvia Furió VidalSilvia Furió Vidal Gemma García GimenoGemma García Gimeno

Cristina Gresa CalvoCristina Gresa Calvo Eva Huesca AgustíEva Huesca Agustí Raquel Huesca AgustíRaquel Huesca Agustí Ana Iñigo HernándezAna Iñigo Hernández

15

Loreto Petit PérezLoreto Petit Pérez Mª Antonia Presencia ColomMª Antonia Presencia Colom Marian Ríos ArandaMarian Ríos Aranda Carolina Rodríguez GómezCarolina Rodríguez Gómez

Ángela Rúa MontserratÁngela Rúa Montserrat Cynthia Rubio LlinaresCynthia Rubio Llinares Ana Sanjuan PauAna Sanjuan Pau María Seguí PérezMaría Seguí Pérez

Mónica Sifre RosellMónica Sifre Rosell Andrea Úbeda TomásAndrea Úbeda Tomás

16

17

UN ANY EN IMATGESUN ANY EN IMATGES

16 de febrer de 2003: ÚLTIMA PAELLA

DE L’EXERCICI PASSATEl toc màgic de la paella

L’ensalada tenia la mesura perfecta

18

Rosa i Adrián observen com Silke ¡denúncia!

L’artista explicà com serà la falla d’enguany

En setembre, La Vila tornà a ser mora

La Falla prengué una decisió històrica: fer les reunions ordinàries el divendres

Votació per al canvi de dia

Ortega llegia l’última acta de JLFen dimecres

7 de maig de 2003: 7 de maig de 2003: ÚLTIMA REUNIÓ ÚLTIMA REUNIÓ EN DIMECRESEN DIMECRES

SIGNATURASIGNATURADELS NOSTRES DELS NOSTRES ARTISTES: ARTISTES: EL FALLER I EL FALLER I ELS MÚSICSELS MÚSICS

19

casal A TOT COLOR

L’ar

Anàvem a estar tot el dia pintant i feiafalta música. Qualsevol antena era bona

El Casal s’havia de pintar sencer...

fins i tot el vàter!!

20

VVVVEEEETTTTLLLLAAAADDDDAAAA GGGGAAAASSSSTTTTRRRROOOONNNNÒÒÒÒMMMMIIIICCCCAAAA (((( 1111 2222----nnnnoooovvvveeeemmmmbbbbrrrreeee ----2222000000003333 ))))CONVIDADA: L’ALCALDESSA, ELENA BASTIDASCONVIDADA: L’ALCALDESSA, ELENA BASTIDAS

NNNNOOOOMMMMEEEENNNNAAAAMMMMEEEENNNNTTTTSSSS DDDDEEEE NNNNOOOOSSSSTTTTRRRREEEESSSS FFFFAAAALLLLLLLLEEEERRRREEEESSSS MMMMAAAAJJJJOOOORRRRSSSS (((( 22222222 ddddeeee nnnnoooovvvveeeemmmmbbbbrrrr eeee ddddeeee 2222000000003333 ))))

Rosa Mari Martínez i Raquel DolzRosa Mari Martínez i Raquel Dolz

21

SSSSOOOOPPPPAAAARRRR DDDDEEEENNNNAAAADDDDAAAALLLL17-12-0317-12-03

Mirant amanéixer un dia, un raig de sol m’inspirài quedí impressionat.

Així ara he quedaten vore’t al ple del diaa tu Raquel tan bonica.

Ta bellesa encisadorai ton somriure rialler,

farà que sigues triomfadoraentre tot el món faller.

Per això amb alegriahas estat anomenada

FALLERA MAJOR DEL MERCAT,i tindràs tu cada dia

als fallers al teu costat

Alfredo Cándido

AAAA NNNNOOOOSSSSTTTTRRRRAAAA FFFFAAAALLLLLLLLEEEERRRRAAAA MMMMAAAAJJJJOOOORRRR IIII NNNNFFFFAAAANNNNTTTT IIII LLLL

RRRRAAAAQQQQUUUUEEEELLLL DDDDOOOOLLLLZZZZ CCCCAAAARRRRDDDDOOOONNNNAAAA

LLLLAAAA FFFFAAAALLLL LLLLAAAA DDDDEEEE LLLL’’’’ AAAANNNNYYYY PPPPAAAASSSSSSSSAAAATTTT3333 rrrr pppprrrreeeemmmmiiii ddddeeee llllaaaa SSSSeeeecccccccc iiiióóóó EEEEssssppppeeeecccc iiiiaaaa llll

AAAArrrr tttt iiii ssssttttaaaa:::: SSSSeeeerrrrggggiiiioooo TTTToooorrrrnnnnaaaaddddoooorrrrLLLLeeeemmmmaaaa:::: UUUUnnnn ppppaaaasssssssseeeeiiiigggg ppppeeeerrrr llllaaaa nnnnaaaattttuuuurrrraaaa

24

25

LA FALLETA D’ENGUANYLA FALLETA D’ENGUANYLema: La MarLema: La Mar

Artista: Sergio TornadorArtista: Sergio Tornador

27

CCCCOOOOMMMMIIIISSSSSSSS IIIIOOOO EEEEXXXXEEEECCCCUUUUTTTT IIII VVVVAAAA IIIINNNNFFFFAAAANNNNTTTT IIII LLLL 2222000000004444Rafa Dolz Cardona

Raquel Dolz Cardona

Alejandro Orón Gómez

VVVVOOOOCCCCAAAALLLLSSSS

PRESIDENT

FALLERA MAJOR INFANTIL

DELEGATS J.L.F.

Andrea Agut CebollaCarla Alfonso AmorósClaudia Añón i AlarcónDiana Aparisi CastilloPaula Balaguer Jofre

Pablo Carballo ArmengolMila Castelló Escrivà

Áurea Climent MontalvàAlberto Climent VicentAndrea Cots RosellóChristian Creix AndrésLiliana Crespo LlopisMaría Crespo Llopis

Bernat Cucarella PérezCarlos Dolz CardonaJaime Dolz CardonaCarla Enguix FoguésCarlos Enguix GómezCelia Enguix Gómez

Carolina Escandell ClausiEliseo Escuder OrtegaMª José España ClimentCarolina Ferrandis BellvísSalvador Ferrandis BellvísRoberto Ferrer ColomerCarmen Fuster GarcíaTeresa Fuster García

Silvia Giménez HernándizXimo Gómez PerisRubén Gómez PerisJoaquín Gomis Fons

Mª Carmen Gomis FonsFernando José Gresa CalvoNoelia Hernándiz CamposSergio Hernándiz CamposDavid Herrero ParrillaMaría Herrero ParrillaÓscar Hervàs PetitJavier José Pellicer

Alberto Leal CanetSelena Leal CanetDavid Llorca Ríos

Guillermo Llorca RíosAlba Martínez García

Salvador Martínez GarcíaEsteban de Matteis PetersBegoña Molina PeláezBlanca Molina PeláezLaura Montalvà Ibáñez

Tamara Montalvà LlinaresAndrea Morales PalopVíctor Orón CaldésÁlex Orón GómezLydia Orón GómezAdrián Pardo AlonsoLara Pardo Alonso

Jesús Peláez AlarcónNoemí Porras LorjaAndrés Ríos PascualFrancisco Ríos Pascual

Carmen María Ríos PellicerDavid Ríos PellicerBernat Ríos PetitLoreto Ríos Petit

Sara Sanchis GómezOlga Soler CamarenaNuria Tomás FerriolLorena Tomás Piquer

Claudia Torremocha TorresGuillem Torres GargallóMaría Torres GargallóClara Tortosa MartínezLaura Vallés BonoMarta Vallés BonoLaura Vicente MartíAna Yago Canet

Celia Zanón CastilloSamuel Zanón Castillo

28

Andrea Agut CebollaAndrea Agut Cebolla Claudia Añón i AlarcónClaudia Añón i Alarcón Diana Aparisi CastilloDiana Aparisi Castillo Paula Balaguer JofrePaula Balaguer Jofre

Pablo Carballo ArmengolPablo Carballo Armengol Mila Castelló EscrivàMila Castelló Escrivà Áurea Climent MontalvàÁurea Climent Montalvà Liliana Crespo LlopisLiliana Crespo Llopis

María Crespo LlopisMaría Crespo Llopis Bernat Cucarella PérezBernat Cucarella Pérez Marta Cucarella PérezMarta Cucarella Pérez Esteban de Matteis PetersEsteban de Matteis Peters

Carlos Dolz CardonaCarlos Dolz Cardona Jaime DolzJaime Dolz CardonaCardona Carla Enguix FoguésCarla Enguix Fogués Carlos EnguixCarlos Enguix GómezGómez

FFFFaaaa llll llll eeee rrrr eeee tttt ssss ddddeeee llll MMMMeeee rrrr ccccaaaa tttt

Celia Enguix GómezCelia Enguix Gómez Carolina Escandell ClausiCarolina Escandell Clausi Eliseo EscuderEliseo Escuder OrtegaOrtega Mª José España ClimentMª José España Climent

Carolina Ferrandis BellvísCarolina Ferrandis Bellvís Salvador Ferrandis BellvísSalvador Ferrandis Bellvís Roberto Ferrer ColomerRoberto Ferrer Colomer Carmen Fuster GarcíaCarmen Fuster García

Teresa Fuster GarcíaTeresa Fuster García Silvia Giménez HernandisSilvia Giménez Hernandis Ximo Gómez PerisXimo Gómez Peris Joaquín Gomis FonsJoaquín Gomis Fons

Fernando GresaFernando Gresa CalvoCalvo Noelia Hernándiz CamposNoelia Hernándiz Campos Sergio Hernándiz CamposSergio Hernándiz Campos David HerreroDavid Herrero ParrillaParrilla

María Herrero ParrillaMaría Herrero Parrilla Óscar Hervàs PetitÓscar Hervàs Petit Javier José PellicerJavier José Pellicer Alberto Leal CanetAlberto Leal Canet

29

30

Selena Leal CanetSelena Leal Canet David Llorca RíosDavid Llorca Ríos Guillermo Llorca RíosGuillermo Llorca Ríos Begoña Molina PeláezBegoña Molina Peláez

Blanca Molina PeláezBlanca Molina Peláez Laura Montalvà IbáñezLaura Montalvà Ibáñez Tamara Montalvà LlinaresTamara Montalvà Llinares Andrea Morales PalopAndrea Morales Palop

Víctor Orón CaldésVíctor Orón Caldés Álex Orón GómezÁlex Orón Gómez Lydia Orón GómezLydia Orón Gómez Adrián Pardo AlonsoAdrián Pardo Alonso

Lara Pardo AlonsoLara Pardo Alonso Jesús Peláez AlarcónJesús Peláez Alarcón Noemi PorrasNoemi Porras LorjaLorja Andrés Ríos PascualAndrés Ríos Pascual

Francisco Ríos PascualFrancisco Ríos Pascual Carmen Mª Ríos PellicerCarmen Mª Ríos Pellicer David Ríos PellicerDavid Ríos Pellicer Bernat Ríos PetitBernat Ríos Petit

Loreto Ríos PetitLoreto Ríos Petit Sara Sanchis GómezSara Sanchis Gómez Nuria Tomás FerriolNuria Tomás Ferriol Lorena Tomás PiquerLorena Tomás Piquer

María Torremocha CostaMaría Torremocha Costa Guillem Torres GargalloGuillem Torres Gargallo Maria TorresMaria Torres GargalloGargallo Clara TortosaClara Tortosa MartínezMartínez

Laura Vallés BonoLaura Vallés Bono Marta Vallés BonoMarta Vallés Bono Laura Vicente MartíLaura Vicente Martí Ana Yago CanetAna Yago Canet

Mª Carmen Gomis FonsMª Carmen Gomis Fons Celia Zanón CastilloCelia Zanón Castillo Samuel Zanón CastilloSamuel Zanón Castillo

31

32

FLAMA D’OR I MURTAFrancisco Carbonell PascualAntonio Martínez Pascual

Juan Ortega Pelufo

FLAMA D’ORMª Carmen Cano Saurina

Agustín Clari LlopisBernardo Cucarella

FernándezJuan Enguix NeguerolesFrancisco Javier José

EsteveVicente López Plasencia

Loreto Petit PérezRafael Presencia RedalCrispín Torres Palau

FLAMA D’ARGENT I MURTA

José Andrés GilMª Amparo Campos

CamposLidia Casterà PérezJosé Costa BoqueraMarisa Díaz Argente

Diamar España CucarellaAntonio García GarcíaJosé Mª Hernándiz

HernándizMarga Martínez ReynésBernardo Martínez TorresSelena Pérez GarridoRafael Vallés Álvarez

FLAMA D’ARGENTPaula Cándido OlivasMª Pilar Castro España

Silvia Furió VidalBernardo Marzal Iñigo

Francisco Montalvà FerrúsFernando Pascual JerezÓscar Sanmiguel Palacios

COET D’ORFernando Gresa Calvo

Noelia Hernándiz CamposSergio Hernándiz CamposJosé Alberto Leal CanetBegoña Molina PeláezBlanca Molina Peláez

Tamara Montalvà LlinaresAlejandro Orón GómezAdrián Pardo Alonso

Carmen Mª Ríos PellicerLaura Vallés Bono

COET D’ARGENTClaudia Añón i AlarcónMila Castelló Escrivà

Áurea Climent MontalvàLaura Montalvà IbáñezJesús Peláez AlarcónNoemí Porras LorjaDavid Ríos PellicerLoreto Ríos Petit

Nuria Tomás FerriolClaudia Torremocha LópezGuillem Torres Gargalló

Marta Vallés BonoAna Yago Canet

RRRREEEECCCCOOOOMMMMPPPPEEEENNNNSSSSEEEESSSS 2222000000004444

RRRREEEECCCCOOOOMMMMPPPPEEEENNNNSSSSEEEESSSS IIIINNNNFFFFAAAANNNNTTTTIIIILLLLSSSS

33

VVVVEEEETTTTLLLLAAAADDDDAAAA GGGGAAAASSSSTTTTRRRROOOONNNNÒÒÒÒMMMMIIIICCCCAAAA ((((22228888 ddddeeee ggggeeeennnneeeerrrr ddddeeee 2222000000004444))))CONVIDAT: EL COMISSARI DE LA POLICIA NACIONAL, CONVIDAT: EL COMISSARI DE LA POLICIA NACIONAL,

ALFONSO CABEZASALFONSO CABEZAS

Qui diu que el president no mana?Ací s’ha vingut a sopar o a

vore el futbol???

34

David Chordà, Bernat i David Ríos i Bernat Martínezparticiparen al programa de falles que condueixen Mª Carmen Cano i David Gilabert a Alzira Ràdio

Mer

cant

e

35

FFFFAAAALLLLLLLLEEEESSSS 2222000000003333

36

DIVENDRES 21 DE FEBRERDIVENDRES 21 DE FEBRERA la Casa de la Cultura, inauguració del’exposició del ninot

DIUMENGE 15 DE FEBRERDIUMENGE 15 DE FEBRERA les 12 hores, Presentació a la SalaLa Masía de nostra Fallera Majorinfantil, xiqueta Raquel Dolz Cardona,i imposició de bandes a la seua Cortd’Honor.

DISSABTE 6 DE MARÇDISSABTE 6 DE MARÇA les 18 hores, missa pels fallers difunts.A les 20 hores, tradicional Crida des del balcó del’Ajuntament. Acte seguit, des del mateix lloc, esdonaran a conéixer públicament els premis alsmillors ninots de cada secció i es farà saber quinssón els Ninots Indultats de 2003.A les 22 hores, presentació de nostra Fallera Major,senyoreta Rosa Mari Martínez Torres, a la Sala LaMasía i imposició de bandes a la seua Cortd’Honor. Després s’oferirà el Sopar de Gala alsseus Fallers d’Honor.

DISSABTE 13 DE MARÇDISSABTE 13 DE MARÇA les 18 hores, Cavalcada multicolor

DIVENDRES 14 DE MARÇDIVENDRES 14 DE MARÇA les 18 hores, Lliurament de premisde postals nadalenques i concurs dedibuix infantil de falles. Cloenda del’exposició del Ninot per la FalleraMajor Infantil d’Alzira, Lourdes GrandePérez. Replega dels ninots.

DIMARTS 16 DE MARÇDIMARTS 16 DE MARÇA les 22 hores, sopar de plantà alcasal de la Falla. A les 24 hores, Plantà oficial de lesfalles grans.

Programa d’actes de les falles 2004Programa d’actes de les falles 2004

Comissió infantil 2003

Lorena amb Lourdes Grande, FM d’Alzira

Hippies dels 70 i segle XXI

37

DIMECRES 17 DE MARÇDIMECRES 17 DE MARÇA les 8 hores, Despertà.A les 11 hores, Visita a distintes comissions.A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 18 hores, davant la Casa Consistorial, LLIURAMENT DE PREMIS.A les 22 hores, Sopar al casal i després, festa popular.

DIJOUS 18 DE MARÇDIJOUS 18 DE MARÇA les 8 hores, Despertà.A les 11 hores, Visita a distintes comissions.A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i enacabant, dinar al Casal. A les 18 hores, OFRENA DE FLORS a la Mare de Déudel Lluch, patrona d’Alzira.A les 22 hores, Sopar al casal i després, festa popular.

DIVENDRES 19 DE MARÇDIVENDRES 19 DE MARÇA les 8 hores, Despertà.A les 11 hores, Visita a distintes comissions.A les 14 hores, Mascletà a la Plaça del Regne i en acabant, dinar al Casal. A les 18 hores, DESFILADA DEL PASDOBLE.

A les 22 hores, CREMÀ DE LA FALLAINFANTIL. Després sopar al Casal.A l’hora indicada per J.L.F., CREMÀ DE LAFALLA GRAN.Després, arreplegada de tanques i altresmenesters.

NOTA: La Comissió de la Falla EL MERCAT es reserva el dretde qualsevol canvi en el present programa, atenent a lesnecessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobrela marxa.

Presidents i Falleres Majors abans de la cremà

Ofrena

La millor falla dels últims anys

38

L’A vin gu da i la fa lla del Mer cat

i mol tí ssi mes més co ses sen se cos tar te ni_un ”gall” Si_en les

fa lles te’n recordes d’onhi ha ins pi ra ció, més hu mor i pi car di a re bo sant tot d’a le gri a és un

le ma que no fal ta perquè ja_està de mostrat la mi llor fa lla de to tes dos do nes i_unpatMer cat la la la

la la la la la la la Mercat Mercat la la la la la la la la la Mercat Mercat la la la

la la la la la Mercat Mercat la la la la la la la la Mercat Mercat la la la

la la la la la la la la la la la la la la la la la la la

la la la la la la la la la la la la la

Si vas a_Al zi ra mi ra_el pont de Sant Ber nat

La Ca se lla La Mur ta i_el Res pi rall

HHHH IIIIMMMMNNNNEEEE DDDDEEEE LLLLAAAA FFFFAAAALLLLLLLLAAAA EEEELLLL MMMMEEEERRRRCCCCAAAATTTTMúsica: La polka del BarrilTranscripció: David Chordà

39

1934. Juan Ortega,fundador i primer directorde Radio Alcira

Tomás Ferrer, Macari Riera i Fernando Domingo El final de RàdioAlzira a una falla

70 ANYS DE RÀDIO

A LA RIBERA

Tomás Ferrer amb Miliki

Alfonso Rovira al controlMaruja Lacroix amb Amiel Cartwright

40

Quan el segle XX abandona definitivament la

seua adolescència i comença a assaborir

les delícies d’esta preuada etapa de la vida

que és la joventut, la ràdio, un mitjà del que els

alzirenys del carrer tan sols havien escoltat parlar,

irromp en el nostre poble. Succeïa en la dècada dels

30 i, en aquells dies, ningú podia imaginar que aquella

incipient i nova forma de comunicar-se entre els

homes és convertiu, amb el pas del temps, en una

caixa de sons que acabés informant, entretenint,

educant, acompanyant, despertant la nostra

imaginació, fent riure, plorar, cantar...

Amb el present "llibret" la Falla El Mercat vol

presentar-vos els fets més significatius de la història i

l’evolució d'un mitjà que a Alzira va seguir una

trajectòria molt particular, influïda en tot moment pels

avatars que el nostre país va patir al llarg d eles

últimes dècades.

Podríem parlar de moltes coses, però

necessitaríem centenars de pàgines per a exposar el

que ha donat de sí de si una ràdio que en el 2024

celebraria els seus 70 anys de trobades i

desencontres amb la societat alzirenya. Es per

això, que el que teniu a les mans només vol ser un

homenatge als homes i dones que donaren vida a

la ja desapareguda RÀDIO ALZIRA. La ràdio al

nostre poble va ser també pionera a La Ribera. a

l’emissora degana de la comarca la seguiren un

bon grapat de projectes, uns amb més èxits que

altres. No obstant, darrere de tots ells hi havia gent

que només volia informar els seus veïns. La seua

història, també ací recollida, es el nostre

reconeixement.

Per molts anys,

David Gilabert

70 ANYS DE RÀDIO A ALZIRA: FELICITATS!70 ANYS DE RÀDIO A ALZIRA: FELICITATS!

41

Com va sorgir la ràdio?

El s a n t e c e c e n t s m é s r e m o t sd'este mitjà hem de situar-los aprincipis del segle XIX, quan

Alessandro Volta inventa un objecte tancomú per a tots nosaltres com la pila voltaicao, el que és el mateix, una pila que podiaproduir electricitat. A partir d'este moment,començaran a construir-se els primerstelègrafs; uns aparells en aquells dies moltprimitius però que van ser evolucionantgràcies, sobretot, a les aportacions SamuelMorse. En 1840, Morse introdueix duestransformacions fonamentals en estosrudimentaris telègrafs. D'una banda,substitueix les agulles magnètiques queutilitzava el seu antecessor en este camp(Henry Cook) per al procés d'identificaciódels senyals, per una tira de paper. D'altrabanda, crea el codi Morse; un codi que, a

través d'una combinació de punts i ratlles,pot transmetre qualsevol tipus de missatge.Trenta-cinc anys després, concretament en1875, Graham Bell propicia el naixement dela telefonia. Este inventor va aconseguir queels sons pogueren propagar-se a través d'uncable. Però no sols la telegrafía i la telefoniavan intervenir en l'aparició de la ràdio. Altresfenòmens van ser igual o més importantsque estos. El descobriment i el posteriormesurament de les oneselectromagnètiques, també anomenadesHertzianes perquè la persona que va ideareste procés va ser Heinrich Hertz. Hertz en1887, va propiciar la creació del primerreceptor de ràdio. No obstant això, finsl'arribada de la telegrafía sense fils, de la màde Guillermo Marconi, la transmissió eramolt limitada. L'aportació de Marconi vapermetre que els senyals sonors pogueren

LA RÀDIO: EL SO DE LA HISTÒRIALA RÀDIO: EL SO DE LA HISTÒRIA

42

propagar-se a un poc menys de 20Quilòmetres de distància. Lògicament, elsistema tenia les seues imperfeccions,perquè, per exemple, aquest aparell nopodia transportar ni paraules ni sonsmusicals. No serà fins ja entrat el segle XXquan les aportacions de Fleming i R.AFessenden permetran la transmissió de laveu humana. A partir d'este moments'iniciaria, de debò, la ràdio que huíconeixem.

En 1916 s'inaugura la primera emissoraen la ciutat de Nova York i, en el períodecomprès entre 1914 i 1918, la ràdio esconsolida en este país i en altres importantsestats europeus, com França i GranBretanya. Tal és el creixement del mitjà aAmèrica del Nord que, en 1935, es funda laColumbia Nexos Service, una agència denotícies encarregada de distribuir lainformació entre les emissores existents enaquell moment en Estats Units.

La primera emissora espanyola

L'estació pionera va ser EAJ-1 RàdioBarcelona, coneguda com a l 'emissoradegana de la ràdio espanyola per ser,precisament, la més antiga. La nomenclaturaEAJ/-1 fa referència als codis delsradioaficionats, autèntics artífexs delnaixement de la ràdio. I per Espanya, AJ/perquè designa a les estacions de telegrafíasense fils i, per raons òbvies, 1 per ser laprimera . No obstant això, i per a ser fidels ala història, les primeres emissionsradiofòniques en el nostre país van córrer acàrrec de Radio Ibérica de Madrid, a la fi de1923 i principis de 1924, però, a causa deles seues importants irregularitats en el quea continuïtat temporal es refereix, elsanalistes del mitjà prefereixen situar elnaixement de la ràdio en altre moment. Laprincipal raó que explica les irregularitats ales quals ens acabem de referir és que RadioIbérica de Madrid va ser fruit de la iniciativad'un grup de persones dedicades a la

fabricació d'aparells -que per aquella èpocaeren de dos tipus (els de galena i els dellum) en funció del material que utilitzavenper a poder funcionar. En definitiva, erentècnics que experimentaven amb el mitjà,però sense una programació continuada.Radio Ibérica va sorgir de la unió de laCompanyia Ibèrica de Telecomunicacions ide la Societat de Radiotelefonia Espanyola.Mesos més tard, Radio Madrid i RadioLibertad, fent ús de les infraestructures deRadio Ibérica, emetien la seua programació,que es reduïa a uns pocs espais a lasetmana.

A pesar dels intents anteriors, no seràfins 1924 quan la ràdio en el nostre paíscomence a emergir definitivament, en plenadictadura del General Primo de Rivera. Estemandatari, igual que altres polítics, va veureen este mitjà un efectiu canal de propaganda. Donada la situació que s'estava vivint enrelació amb un nou sistema de comunicacióque despertava l'interès de tots i anavaconsolidant-se a passos engegantits, lesautoritatsno podien ser alienes i van decidirposar un poc d'ordre convocant el que es vavenir a calificar com la Conferència Nacionalde la Telegrafía Sense Fils, que durant sismesos va deliberar sobre el contingut delfutur Reglament de Radiodifusió. ¿Qui erenels responsables d'establir la legislació quenormalitzaria la radiodifusió espanyola?Doncs els Ministeris de Guerra, Marina,Governació, Instrucció Pública i Treball,encara que podien estar assessorats peralgunes entitats relacionades d'una manerao altra amb la ràdio, com la CompanyiaNacional de Telegrafía sense Fils, laCompanyia AEG, la Ibèrica d'Electricitat, laCompanyia Radio Ibérica, les Companyiesde Radiotelegrafía Francesa, la Federacióde Radiotelegrafistes Espanyols,l'Associació de la Premsa, l'Agrupació deConstructors de material elèctric d'Espanya iel Ràdio Club Espanya.

En ple estiu del 1924, i una vegadaaprovat el Reglament, es van començar a

43

atorgar les concessions d'emissió: EAJ-1Ràdio Barcelona, EAJ-2 Ràdio España deMadrid, EAJ-3 Ràdio Cadiz, EAJ-4 EstaciónCastilla, EAJ-5 Ràdio Club Sevillano, EAJ-6Radio Ibérica. Tot començava a estar a puntperquè el 14 de novembre d'este mateix anyRàdio Barcelona s'inaugurara oficialment icomençara així les seues emissions, set diesdesprés que la seua germana madrilenya,Radio España, començara les seues provesoficials.

Posteriorment sorgiria EAJ-7 UniónRadio, que es vainaugurar el 17 dejuny de 1925.Esta emissoraaviat esconvertiria en laprimera cadenade ràdioespanyola, i, apoc a poc, aniriatransformant elp a n o r a m aradiofònic en unmonopoli. Noobstant, estasituació es veuriatruncada amb l'esclat de la Guerra Civil.Però no avancem esdeveniments. Desprésde la implantació de les primeres estacions,durant 1925 i 1926 la ràdio va ser estenent-se per tot el territori espanyol: Andalusia,Castella, País Basc..., encara que amb unaprogramació molt limitada (fonamentalmentinformatius, espais culturals i música). Noobstant això, Unión Radio va considerarnecessari millorar les emissions i per això vacomençar a emetre en cadena amb altresestacions i a incorporar altres continguts,com l'esport o els bous. Durant set anys elpanorama radiodifusor a Espanya va sertransformant, tant en quantitat com enqualitat. El nombre d'emissores anavacreixent al mateix temps que la programacióanava millorant. En 1930, a partir d'unainiciativa de l 'Associació Nacional de

Radiodifusió, neix EAJ-15, Ràdio Associacióde Catalunya, que emetrà la sevaprogramació, tot just tres hores al dia, enllengua catalana. Esta situació va provocaruna gran competència entre les dosprincipals emissores catalanes de l'època, elque va portar a Ràdio Barcelona, a partir dela implantació de l 'autogovern en estacomunitat, decidira parlar a la seuaaudiència també en català. De fet, el 15d'abril de 1930, Francesc Macià, el presidentde la "República Catalana", va eliminar la

c e n s u r ainformativa, el quesens dubte vabeneficiar a laràdio. A la fi d'estemateix any, escomença a emetrel'espai informatiud'Unión Radio “LaPalabra”, que teniauna durada demitja hora i quehavia estat unainiciativa de EAJ-15.

La Guerra Civil i la ràdio Amb l'arribada de la II República, el nombrede persones que disposava d'un aparellreceptor va augmentar i l'audiència d'estemitjà s'engrossia a cada dia. A més, durantesta època van sorgint un gran nombred'estacions locals, que van enganxar amoltes persones al llarg de tot el territoriespanyol. No obstant això, amb l'esclat de laGuerra Civil espanyola, el 18 de juliol de1936, les coses van començar a canviar. Laràdio es va destapar com un gran mitjà depropaganda política que va ser utilitzat pelsbans combatents per a emetre les seuesparticulars arengues. La implantació d'unanova dictadura, encapçalada pel generalFrancisco Franco, va suposar una llargatemporada de domini polític sobre el sistemaradiofònic. El 19 de gener de 1939, poc

44

abans que acabés la Guerra Civil, es creaRadio Nacional de España, a la qual se liatorgarà el monopoli de la informació en elnostre país, gràcies a la promulgació, un anyabans, de la Llei de Premsa, que estaria envigor fins 1966. A més, la aleshores UniónRadio es transforma en l'actual SER (SocietatEspanyola de Radiodifusió). L'entrada de lestropes nacionals a Catalunya va suposar ladesaparició de la ràdio en català, inclosaEAJ-15, Ràdio Associació de Catalunya. Apartir d'este moment la Falange serà laresponsable dels espais que emeten les onesradiofòniques.

Els censors s'ocupaven de revisar elsguions perquè gens indegut se'ls escapara, almateix temps que les ràdios comercials, lesprivades, estaven obligades a connectarsempre amb Radio Nacional de España (Rne)per a emetre els serveis informatius queelaborava l’emissora governamental i que esconeixien amb el nom de “El parte”, degut alfet que durant els anys de la contesa civil,l 'espai informatiu per antonomàsia era,precisament, el part de guerra. Les estacionsdistintes a Rne només podien elaborar lesnotícies comarcals i locals, però sempre sotasupervisió de l'autoritat competent.

Però la ràdio també és un mitjàd'entreteniment al querecorren les famíliesespanyoles per apassar les sevesestones d'oci.Comencen a sorgirles radionovel·les,que, anys més tard,sobretot en lesdècades dels 50 i 60,es convertiran en unautèntic boom. Ladècada dels 50 vasuposar tambéavanços tècnics perals professionals dela ràdio. En 1948,apareix la cinta

magnetofónica, el que afavorirà en gran midala millora en la producció de programes. En1957 es crea la COPE (Cadena de OndasEspañolas Populares) i quatre anys després,en 1961, sorgeix la CES (Cadena de'Emisoras Sindicales).

L'arribada de la televisió: mals temps per a la ràdio

Entrats els anys 60, la ràdio experimentaràuna mala època per un fet que vindria acanviar moltes coses: l 'arribada de latelevisió. Si bé esta arribaria a les llarsespanyoles en 1956, no serà fins la dècadadels 60, i especialment fins els 70, que el seuús es començaria a generalitzar de formamassiva. La situació econòmica de la famíliamitja espanyola no permetia que durant estaèpoca tot el món tinguera un televisor a casacom pasa actualment. Amb la popularitzacióde la televisió, la ràdio deu reestructurar-se iveure quins són els avantatges que té sobreel nou miitjà (encara que, de fet, les tenia i lessegueix tenint). És cert que la TV podiaemetre imatges, però la ràdio era molt mésàgil i ràpida. A més, fa 30 anys la ràdio podiaarribar a llocs als quals la tele no tenia accés,perquè en aquells dies la infraestructuratelevisiva era molt poc operativa. La dècada

dels 70 vasuposar un grancanvi en las o c i e t a tespanyola, i,també, en laràdio. En 1972la SERcomença ae m e t r etímidament unp r o g r a m ai n f o r m a t i ue m b l e m à t i c :Hora 25. Estractava d'unespai que sota

el format d'unLocutors de “Radio Alcira” durant l’emissió d’un programa

45

Magazine comunicava als seus radiooientsels últims esdeveniments d'actualitat. 1974 vasuposar la incorporació a la Xarxad'emissores del Moviment, les EmissoresEscolars (CAR).

La transicióAmb la mort del General Franco, al novembrede 1975, i per por de possibles canvis, lacensura en la ràdio es va incrementarnotablement. No obstant això, dos anysdesprés es produeix una fita històrica en laràdio: s'aprova la llibertat d'informació, o elque és el mateix, per fi les emissores nohavien de connectar amb RNE per atransmetre els serveis informatius. S'haviaacabat el monopoli d'esta cadena en estesector. A partir d'octubre de 1977, lesemissores comencen a emetre els seuspropis espais informatius i la ràdio en generalcomença a semblar-se al mitjà que huí en diaconeixem. De fet, un any abans s'aprovaria elPla Tècnic Transitori de FM. Fins estemoment només existien les estacions de OM/(Ona Mitja). La Freqüència Modulada (FM), amés de tenir major qualitat tècnica, oferia lapossibilitat d'arribar a localitats més xicotetes. No obstant això, els operadors d’aleshoresno van saber treure-li profit a la FM, exceptela cadena SER, que va veure en ella lapossibilitat d'explotar un estil de programanord-americà que es basava en una llistad'èxits musicals, el que va suposar elnaixement dels “40 principales”. A mésd'estos canvis, en 1978 s'incorpora alpanorama radiofònic espanyol una novacadena, sorgida a partir de la fusió d'altresemissores ja existents: Ràdio CadenaEspañola (RCE), que finalment seràabsorbida per RNE.

A principis dels 80, un esdevenimentpolític -l'intent de colp d'estat del 23 de febrerde 1981-, suposa una prova de foc per a lesemissores, ja que van ser les encarregadesd'informar sobre el que estava esdevenint enel Congrés dels Diputats. Això va donar lloc alque es coneix com la nit dels transistors, ja

que durant llargues hores tota Espanya vaestar pegada a la ràdio en uns momentscrucials per a la jove democràcia. Una vegadaaprovada la Constitució de 1978, i donat elvistiplau per a la divisió de l'Estat espanyol en17 Comunitats Autònomes, es genera lanecessitat que cada comunitat tingua la seuapròpia ràdio i la seva pròpia televisió.. Aixòpermetrà que els ciutadans de les distintesregions puguen tenir un contacte més directeamb el que esdevé en el seu entorn mésimmediat, encara que sense perdre laperspectiva del que succeeix fora d'ell. Lesprimeres comunitats a disposar d'emissorapròpia són les denominades comunitatshistòriques, és a dir, Catalunya, Galícia i elPaís Basc.

La ràdio dels nostres diesQuan sintonitzem la ràdio, comprobem queles emissores no són, ni de bon tros, totesiguals. L'origen d'estes diferències es trobaen múltiples factors: la titularitat, el tipusd'emissió, la cobertura territorial, laprogramació . Totes estes característiquesinflueixen d'una manera més o menysimportant en les posteriors emissions, ja queno serà el mateix una estació radiofònica quetransmet per a tot l'estat espanyol que unaque el fa per a un municipi concret. D'igualforma, també dista molt la programació d'unaestació com Ràdio Nacional d'Espanya-Ràdio1, de la qual ofereix una emissoraespecialitzada en música, com per exemple,la Cadena 40.

Hui viviem el que s’anomena la “ràdio deles estreles”: Iñaki Gabilondo, Luis del Olmo,Gemma Nierga. Son les veus que escoltem acasa, al carrer, al cotxe. Ara més que mai, laràdio està viva.

D. G. i P. C.

46

El dia 14 de febrer d'enguany, quan lacomissió fallera "El Mercat" havia previstinicialment la presentació de les seues

falleres en el Gran Teatre Municipal, “RadioAlcira” de la Cadena SER, haguera celebrat elseu setanta aniversari, si els responsablesd'esta empresa de comunicacions no l'haguerafet desaparéixer el dia 30 de novembre de1990. Hi ha una dubte per al que escriu esteslínies, que va desenvolupar el seu treball eneste mitjà durant quaranta anys, i al què vanjubilar anticipadament sent director d'esta. I empregunte. Pot esta important empresa fer ús dela concessió “EAJ 54 Radio Alcira”, que va serconcedida pel govern al 1934, per a emetre desd'Alzira i des de fa més d'una dècada ho fa desde la capital de província?

A més, s'hauran adonat després de més dedeu anys transcorreguts, del silenci en laCadena SER, de les notícies produïdes en la

important comarca de la Ribera? “Radio Alcira”tenia en antena un programa estrela, de granaudiència en esta comarca, "Terra Nostra", ques'emetia cada migdia a la una i mitja. Va estar acàrrec en diferents etapes dels redactors ÁngelAres, José Luis Cañamero, José AntonioSerrano, Bernat Clari, Rafael Álvarez i PacoGrau. L'emissores més pròximes a Alzira,“Radio Valencia” i “Radio Xàtiva”, no s'ocupende la informació d'esta comarca i per això unavegada més lamentem el que des de fa mésd'una dècada no estiguem informats a través del'emissora que va desaparéixer senseesperances de tornar a sintonitzar-la en lafreqüència ja familiar dels 95.7 MHz.

D'altra banda veiem cada dia en els localsque van estar durant 30 anys els estudis de“Radio Alcira”, encara els rètols de "CadenaSER" sense vore cap moviment d'activitat.Tornarà algun dia a renàixer “Radio Alcira”?

RADIO ALCIRA: LA DEGANARADIO ALCIRA: LA DEGANA

1970. Nombrós equip deRadio Alcira que anàdesmembrant-se finsla desaparició del’emissora.

47

reconsideraran els responsables la importànciade la plaça? Desapareixerà el silenci informatiuque va activar la Cadena SER en la Ribera famés de deu anys?...

En el "llibret" de la falla "El Mercat" que enesta ocasió està dedicat a recuperar, gràcies ala col·laboració d’alguns professionals delsmitjans informatius, les notícies més pròximesde les emissores locals que van existir i les queencara estan plenes de vida ací a Alzira_ icoincidint amb el setanta aniversari que, de nohaver desaparegut, s’haguera festejat de lamillor manera vull deixar constància de la llargahistòria que en "vida" va tindre este veterà mitjàde comunicació, i que va deixar òrfens alshabitants d'esta comarca en ser condemnada amort pels seus propietaris.

Els primers anys

L’any 1933 Rafel Burguete López-Cerezo, unradiotelegrafista madrileny, auxiliat perl'electricista Luis de la Concepción, construïxuna estació emissora i sol·licita a les autoritatsla concessió administrativa per a emetre desd'Alzira. A falta del permís, començaren lesemissions en proves. Pararel·lament, EnriquePeralta Pellicer, que disposava de la concessióde l'emissora de Gandia, sol·licita altra

concessió a l'Ajuntament, del que el vist i plauera preceptiu per a tramitar estes peticions, ique finalment informà favorablement ambdóspeticions alhora que els obligava “a transmitirgratuitamente los anuncios i órdenes que laalcaldía disponga de carácter público”. Lesdues emisores es van vore abocades a arribara un acord mitjançant el qual, Burguete cedia aPeralta els drets sobre l'emissora( incloses lespròpies instal·lacions). Ja com a única gestor,Peralta contacta amb el fotògraf alzireny JuanOrtega Vicente (pare del faller d’El Mercat JuanOrtega Pelufo) per a que s'encarregue de ladirecció de l'emissora. La concessió provisionaldata del 5 d'abril de 1934 i la definitiva aldesembre de 1934. No obstant això, lesemissions regulars comencen el 14 de febrer de1934 des dels estudis del segón pis del número41 de la Plaça d'Emilio Castelar, l'actual PlaçaMajor. La sala més àmplia de l'habitacle es vadestinar a estudi per a les actuacions d'invitats;el locutori, era més bé una espècie de cabinatelefónica en la que només cabien dospersones. Els aparells d'alta freqüència, per a latransmissió a l'èter dels programes que esproduïen, van quedar instal·lats en una altrasala adequada emetent en la freqüènciad'1.500 quilocicles equivalents a la longitudSala d’espera als estudis de Radio Alcira

Estudis de EAJ-54 Radio Alcira

48

d'ona de 200 metres, quedant instal·ladal'antena en la teulada de la finca. Pocs mesosdesprés, Juan Ortega obté de Peralta laconcessió de l’emissora.

Les primeres veus

Només tres persones s’encarregaven de portarendavant les emissions regulars de “RadioAlcira”. Els locutors Manuel Albiñana iAntonia Moreno ho feien pràcticament tot. Pocdesprés s’afegirien Joaquín Sanchis Ruiz iBernardo Fontana. Amb este personal laprogramació era més bé limitada is’estructurava en dos blocs: el primer, s'emetiade les 12 del migdia fins a les 15 hores i elsegon entre les 20 i les 24 hores. A les nou dela nit s'emetia un programa especial de notíciespreparat per una agència de Valencia i cadadissabte es radiava una sarsuela completa.

Durant els primers anys la programació eraeminentment mencara que també estransmetien obres dramàtiques, moltes d'ellesen valencià, a càrrec del grup artístic “LaMuntanya”. Dirigit per l'alzireny, FrancescChordá, un nombrós grup d’actors donavaforma cada setmana a un espectacles al queposaven les seues veus, la xiqueta ConchínChornet, o Conchita Sanchis, Bernardeta Serra,Milagros Company, Conchita Maluenda iBrígida Blasco. Les veus masculines van serles de Pascual Serra, Joaquín Sanchis, ,Salvador Aparisi, Vicent Aledón, Vicente Gallarti Antonio i Salvador Martínez. Juan Forner iAlfredo Gallart van ser els apuntadors.

Aquells primer anys prompte es vorienenfosquits amb la Guerra civil i la incautació perpart del “Frente Popular”. El director, JuanOrtega, va ser detingut i empresonat en un delspatis de les Escoles Píes. Així mateix, el locutorManolo Albiñana, va ser assassinat al maig del1936, després d'haver sigut acusat de dispararsuposadament amb un arma de foc, des delsestudis de l'emissora, a un obrer que treballavaen la reparació del campanar de l'església deSant Agustí, situat davant dels estudisradiofònics. Anys després es va confirmar que

1951. Joaquín Sanchis durant una retransmissió

1959. Cartell commemoratiu de les Bodes d’Argent

49

l’acusació no escorresponia amb larealitat.

La post-guerra

Tan sols el piano,que ningú no es vapoder emportar per nocabre per la portad'entrada a l'estudi, vaquedar després de laguerra. Els estudisestaven destrossats iapenes es disposavade material de treball.No obstant, l’any 1940es crea la “SociedadEspañola de Radiodifusión” (SER), a la que eldirector i propietari de l'emissora, Juan Ortega,decidix integrar-se. “Radio Alcira” comença aemetre des dels nous estudis de l'edifici delBanc de València en la mateixa plaça,aleshores anomenada del “Caudillo”, número51. El 3 de febrer de 1941, “Radio Alcira”reprén les seuesemissions amb totalnormalitat i ara amb elsuport d’una empressaa nivel nacional que vapossibilitar renova tot elmaterial.

Les millorest è c n i q u e ss’acompanyaren demillores pel que fa arecursos humans i laplantilla de l'emissorava anar augmentant,tant en la secció tècnicacom en el locutori i, ambaixò, l'activitatradiofònica es va centraren millorar la seuaprogramació, amb l’objectiu d’oferir allò quedemandaven els oients d’Alzira.

La transició

Durant 30 anysl’emissora consolida laseua presencia i tambéels seus programes. Enqualsevol cas, la seuaubicació encara noacvaba de ser la mésidònia. Acabadad’urbanitzar l’Avinguadels Sants Patrons, ladirecció de l’empressaencerta en plantejar unnou canvi dels estudis.Eixa seria l’última

ubicació i pot ser la mésencertada: la primera

planta del número dos de la Plaça del Regne.Fins allí, es van traslladar els estudis de RadioAlzira el 8 de juliol de 1971. Nous estudis itambé nova etapa en la que s’incorpora JoséLluís Cañamero amb l'espai “Las mañanas deRadio Alcira”, denominat posteriorment “MatinalPlaza Reyno” on participaven artistes de la talla

de Nino Bravo, JuanCamacho, Juan Bau,Ernesto i altres artistesde l'època.

Vicente Pérez era unprofessional de lac o m u n i c a c i óradiofònica, assaonat icriat en Radio Alzira,van aconseguir undesitjat lloc enl'escalafó de les gransemissores. La ràdiolocal, com ara RàdioAlzira, comptava ambtots els condimentsnecessaris per a donar-

li tot el sabor quecorresponia als oients.

Quant estes emissores es convertixen enverdader portaveu, l'espill de les inquietuds,forma de ser i idiosincràsia d'un poble,

1955. Joaquín Sanchis i Vicente Correcher

Juan Ortega Pelufo

50

s'aconseguien els objectius bàsics per als queeste mitjà de comunicació ha sigut creat. El queocorre, i açò és verdaderament un entrebancl,una gran dificultat, és que estes emissores, comRadio Alzira, naixen amb menys pressupost,menys personal i menys mitjans.Això repercutix directament en la qualitat final

de producte. Precisament per això, elsprofessionals que sorgixen d'estes xicotetesemissores, els hòmens i dones que treballen enestos mitjans, han d'estar capacitats per a tot;han de ser verdaders comodins radiofònics,personal que igual grava un concert queretransmet un partit de futbol. Vicente Pérez,que al mateix temps que redactava per a uninformatiu de notícies generals, presentava unacte faller o transmetia un partit de fúbol, era unclar exemple.

Va haver-hi una època, quan van començar atransmetre's els partits de futbol en “RadioAlcira”, que eren pràcticament una vegada a lasetmana i en ocasions dos i tres, que elsredactors d’esports tenien la meta fixada enfestejar el gol número mil. A l'arribar, i desprésd’anotar prop dels nou-cents, els papers on estrobaven registrats els gols es van extraviar i nova haver-hi forma de celebrar-ho; però van ser,sense lloc a dubte més de mil. Era curiós que

Radio Alzira, en aquells temps de la dècada de1970 a 1980, i des de diversos camps al mateixtemps, retransmetia simultàniament diversosencontres de futbol. Va haver-hi una jornadaque per necessitats del calendari, per jugar laselecció nacional, es van celebrar partits endies de festa. El calendari era tant apretat queun dijous estaven a Jerez de la Frontera, ambl'Olimpic de Xátiva i el diumenge següent estara Girona. Radio Alzira va ser el primer mitjà decomunicació que es va encarregar depromocionar i llançar als quatre vents —maimillor el dit—la incipient cometició delCOTIF(Comité Torneig Internacional de Futbolsub 20) de l'Alcudia,—hui conegut en el mónsencer—.

A Vicente Pérez, en la redacció esportiva livan seguir altres redactors, com Pepe Durá iSalva Rivera (ara comentarista esportiu al’emissora municipal Alzira Ràdio), que vaser el primer locutor esportiu que realitzavaels seus comentaris en valencià.

L'última retransmissió esportiva d’unencontre de futbol va ser en el mes denovembre de 1990 quan, Pepe Durá i el quesubscriu, es van desplaçar a Cartagena per atransmetre el partit entre el Cartagena i la UDAlzira. Dies després tancava les seues

1968. Concha Alborch, futura directora de Radiocolor 1971. José Luis Cañamero entrevista Nino Bravo

51

emissions locals “Radio Alcira”.

Testimoni de la vida alzirenya

Els micròfons de Radio Alzira van acollirtambé multitud de transmissions en directe,de tota classe d'actes socials, polítics, comdestacades sessions plenàries, activitatsculturals com els Jocs Florals organitzats perla Confraria de la Mare de Déu de la Murta, iesdeveniments esportius ireligiosos. Noobstant en la història de la ràdio local hi haun fet en el que Ràdio Alzira s’avaçà a totsels mitjans d’Espanya en oferir la primíciainformativa, a través del programa decobertura nacional Hora 25 de la CadenaSER, del segrest de l'industrial alzireny LuisSuñer, ocorregut el dimarts 13 de gener de1981.

L'emissora va realitzar un seguiment localque es va transmetre a través de les ones dela Cadena SER a tota Espanya. Fins almoment del seu alliberament el 14 d'abril del'any, després de noranta dies de captivitatRadio Alzira donà compte als espanyols del’evolució de les investigacions, de lesnegociacions i, finalment, a través delsmicrófons de l’emissora s’ecoltà la veu de D.Luis Suñer, una vegada ja es trobava a sacasa.

I si especialment va ser seguit el segrest, nomenys audiencia va tenir el seguiment de lapantanada del 1982. “Radio Alcira”, durantaquell dimecres 20 d'Octubre de 1982 vamantenir els oients completament informats finsa les 17.50 hores. Al llarg del dia, el locutorBernat Clari presentà uns butlletins informatiusen el que es va recollir la inforació d’última hora

1964. Alfonso Rovira i Ismael Mascarell (als extrems) durant un acte de la UD Alzira

52

i que, en alguns casos,resultà de vitalimportancia per a que els alzirenys evitarenmals majors als registrats. Les emissionscontinuaren fins el moment en què va cessar elsubministrament elèctric a l'emissora. El tall vaser a causa d'un incendi en les instal·lacions dela central de l’aleshores “HidroeléctricaEspañola”, situada a la carretera d'Alberic, iproduït per l'arribada de les aigües procedentsde l'afonament de la presa de Tous. Algunsmembres de la seua plantilla, com AlfonsoRovira, Amparo Juan, i Vicente Lloret, es vantraslladar al centre emissor situat en el barri del'Alquerieta des d’on va continuar informantdesprés de la instal·lació d'un grup electrògenenviat especialment des de Radio València enhelicòpter per a poder continuar transmetent.Setmanes després, concretament el dilluns 8 denovembre de 1982 Sa Santedat, el Papa JoanPau II, es trobava de visita a Espanya. Aquellavesprada estava celebrat l'eucaristia en elSeminari Metropolità de Moncada i abans demamprendre viatge a Madrid, decidix visitar lazona havia sigut castigada i devastada perl'afonament de la presa de Tous. Després dediverses planificacions per a facilitar queprengueren terra els helicòpters, va ser elegidala Muntanyeta del Salvador, on hi ha una granesplanada als peus del santuari. L'hora

d'arribada de l'il·lustre visitant estava previstaper a les cinc de la vesprada, hora en la que perfi es va poder divisar en l'horitzó dos aeronaus;la de l'escorta i la que portava al Papa. Unarecepció extraordinària se li havia preparat onassistien persones d'Alzira i de tots els poblesde La Ribera.

L'equip informatiu de “Radio Alcira”, estavaformat per Bernat Clari, de l'emissora local;Miguel Ángel Picornell, de Radio Gandia i JoséManuel González, de Radio Valencia. El treballtècnic i humà que es va realitzar aquellavesprada, va ser impressionant. Baix lacoordinació d'Alfonso Rovira, la transmissió esva efectuar via èter. —no existien líniesmicrofòniques— Des del Santuari de la Mare deDéu de Lluch, es va transmetre amb la UnitatMòbil, al centre emissor de “Radio Alcira” del'Alquerieta, des d'on José Giménez, cap tècnicde Radio València, enviava el senyal a RadioValencia. Allí es trobava el redactor en capRamon Gabilondo (germà del popular IñakiGabilondo), que dirigia la connexió, per adistribuir-ho a nivell nacional a través de totesles emisores de la Cadena SER. L’èxit de laretransmissió (farcida d’anècdotes querelatarem en altra ocasió) feta pel personalencarregat de realitzar el seguiment informatiu,va meréixer la felicitació de l'empresa.

1973. José Luis Cañamero i Manolo Escobar1971. José Antonio Serrano amb “Los 3 Sudamercanos”

53

El millorequip

Després delparèntesi de laGuerra Civil,entre les veusque actuavendavant delsmicròfons de lar i b e r e n c aemissora est r o b a v e nE n r i q u e t aR o s s e l l ,P a q u i t aSanfrancisco,A n g e l i n e sGarcía, BernatRomeu Ferrer iel veterà locutorJ o a q u í nSanchis. De lapart tècnica es va ocupar Enrique Rossell iposteriorment, Salvador Mascarell, que va estaren la nòmina de la ràdio fins a 1961, junt ambels operadors tècnics, Alfredo Giner i AlfonsoRovira. Anys més tard, es van incorporar MiguelNebot, Vicente Lloret i Vicente Pascual. Com acol·laboradors administratius van treballarCarlos Iago, Alejandro Martín i Antonio Sanchis,a les ordes de Bernardo Fontana.

A principis de 1950, entrarien a formar part dela plantilla de locutors, Vicente Correcher,Ismael Mascarell, Delfina Esteve, MarionaLacroix, Àngel Llaures, Segon Álvarez, JoséMaría González i Amador Díaz i en els seixantas'unirien les veus de José Lluís Cañamero iCarme Mora-les.

Els primers servicis informatius propis com elnoticiari “Terra Nostra”, el creador del qual vaser Àngel Llaures Álvarez, van estar a càrrec deJosé Antonio Serrano. En 1977, van continuarel programa Eleuterio Grau i Alfonso Rovira entasques de redacció i locució. Al principi de ladècada de 1980 es va incorporar a la plantillad'informatius, Bernat Clari, hui delegat per a La

Ribera del diarillevant-emv i RafelÁlvarez Taberner,en l'actualitatredactor delss e r v i c i sinformatius deparla espanyolaen la RàdioVaticana ifinalment, fins altancament del ' e m i s s o r a ,l'encarregat detransmetre lesnotícies va serPaco Grau.

Ràdio Alziracomptava ambuna benorganitzada xàrcia

de corresponsalsper tota la comarca

de la Ribera. Salvador Solanes, a Carcaixent;Ramón Bueno i Josep Bomboí; a Algemesí,Juan Luís Colomar, en Sueca; Emilio SalaConca a Xàtiva; Juan Bautista Asensi, aGuadassuar i més tard, Rosendo García Marcoi Juan Bautista Benedito, a Benimuslem, queoferien cada migdia en l'informatiu comarcal,“Terra Nostra”, l'actualitat de la Ribera.

En esta última època, van estar exercintlabors d'administració en l'emissora: AmparoJuan, Felix Serrano i Fernando Domingo en eldepartament de publicitat, junt Nardi Espanya aprogramació i discoteca. Els tècnics de so vanser Tomàs Ferrer, Ricardo Rubio, LaureanoGarcía i Macari Riera.

Amb 70 anys de vida l’emissora només hatingut 4 directors. Al primer, Juan Ortega el vaseguir Ismael Mascarell Cubells qie inicià unanova etapa l'1 de gener de 1969. l’any 1982, vaser substituït pel director de Ràdio València,Andrés Moret Agustí i el 14 de febrer de 1984,Alfonso Rovira Marín, va ser designat noudirector, amb motiu de la celebració delcinquantenari del de l’emissora.

1966. Amalia Paniagua al programa“A la rueda rueda”

1959. Joaquín Sanchis i Angelines García

54

La programació

La programació de “Radio Alcira” ha estat moltvariada i diversa al llarg de la seua història. Laprogramació s’ha adaptat en cada moment a lescircumstàncies de l’època i als gustos delmoment. El programa “Micrófono para todos”,que es va emetre els dissabtes a la nit en ladècada dels 40, baix la direcció de JoaquínSanchis, també el realitzador de “A la rueda,rueda”, que es produïa en directe elsdiumenges al migdia va ser molt popular i potser un dels més recordats.

Sanchis també va ser l'encarregat de realitzar

els espais radiofònics “Región valenciana” i“Mis artistas favoritos”, que conduïa junt ambDelfina Esteve. Este programa va ser un de quèmés anys va estar en antena; tenia caràcterbenèfic, s'admetien donatius per al sanatori deFontilles, Hospital Santa Llúcia, CasaBeneficència i Asil d'Ancians d'Alzira.“Fantasías radiofónicas”, “Palacio del ritmo”,“Amigos” i “Regiones de España”, van serprogrames de Joaquín Sanchis, que a mésdirigia el “radioteatro” la nit dels dijous. Elconegut pintor Vicente Sanz-Castellanos vaconduir durant més de vint anys l'espai cultural“Fonogramas”.

“Hora Cero” va ser un altre dels èxits , en el

55

que, entre altres continguts es trobava lamúsica dedicada.

Els actes de la coronació de la patronad'Alzira, la Mare de Déu del Lluch, el diumenge22 de maig de 1966 celebrada en l’aleshoresPlaça del “Caudillo”, actual Plaça Major, aixícom el nomenament van ser coberts pelsservicis informatius de “Radio Alzira”. El dia 2de Novembre de 1971, festivitat dels fidelsdifunts, “Radio AlCira va obrir un nou programa,“El Santo Rosario” radiat per a malalts iimpedits. Es transmetia des del Santuari de laMare de Déu de Lluch, en la veu d'AntonioSancho. Baix la popularitat de l'espai religiós,que seguien radiooients de més de dos-centspobles de laprovíncia deValència iinclús elshavia deTarragona, esvan programard i v e r s o spelegrinatgesa santuarismarians, comL o u r d e s ,Fátima, Roma,Santiago deCompostel·la,Virgen de lacabeza...

L'ampliacióde laprogramacióen cadena i laincorporac ióde l’informatiu“Matinal SER”,l'horari delqual coincidiaamb el del SantRosario (7.30 del matí), va obligar a lasupressió en Octubre de 1977 d'este espaireligiós de gran audiència.

“Radio Alcira” va prestar gran atenció al'esdeveniment festiu més important de la ciutat:

Les falles. Des de la creació de la primera JuntaLocal Fallera al 1944, el primer president de laqual va ser Antonio Martínez Benedito, lescomissions vistiaven soviet els estudis. En ladècada de 1940 a 1950, els dilluns a la nit eranit fallera. Les distintes comissions preparavenguions que s'emetien durant una hora deprograma, competint per obtindre un premi. Elsmicròfons de l'emissora van estar semprepresents en els nomenaments de les FalleresMajors de la ciutat que es realitzava, i continuatenint lloc encra huí, al saló noble de sessionsde l'Ajuntament, així com en la seuapresentació en el Gran Teatre. Les diferentscomissions falleres van tindre el seu espai propi

en les onesde “RadioAlcira”. De laprogramaciófallera, caldestacar elp r o g r a m a“Alzira i lesseues falles”presentat perJosé AntonioSerrano, " quiva batejar" ala ciutat com“la segonap o t è n c i amundial enfalles”. Unae x p r e s s i óque encarahuí es moltemprada.

Un acte tancaracterísticcom la nit de

“la plantà” eraseguida pels

redactors de “Radio Alcira” per a ser contadal'endemà als oients. El centenari de la plantà deles falles d'Alzira, celebrat el 1989, va tindretambé gran protagonisme.

Molts anys abans que les solemnitats

Vicente Pérez agafa el repte llançat per Rovira d’entrevistar la vaca, en una parada durant la tornada de retransmetre un Pontevedra-Ontinyent

56

religioses de la Setmana Santa, forendeclarades de “interés turístic nacional”, “RadioAlcira”, tant des de la parròquia de SantaCaterina, com la processó del SantEnterrament, tenien cobertura informativa através dels seus micròfons. La processó delDivendres Sant de l'any 1969, va ser transmesaen directe des de nou punts del seu llargrecorregut, informació que locutaren JosepAntoni Serrano, Vicente Pérez, MarionaLacroix, Carmen Mora-les, Eleuterio Grau, desde llocs del carrer major Sant Maria, Sant Roc,Major Santa Caterina, Plaça del Cabdill, PérezGaldós i Colom. El pregó anunciador de laSetmana Major d'Alzira, que cada any espronunciava des de llocs distints, com el TeatreCervantes, Cercle Alzireny, Gran Teatre,Parador faller del carrer Major Sant Agustí o elCinema Reyno, “Radio Alcira” hi ha estatpresent amb els seus micròfons per a oferir-loen diferit.

En 1987 Alzira va ser seu provincial de

l'exposició d'efectes i Passos de la SetmanaSanta de les distintes confraries que pertanyena la Junta Diocesana. La mostra es va realitzaren el poliesportiu “Fontana Mogort”,aconseguint un èxit extraordinari. En estemateix recinte, entre les distintes figuressagrades, Radio Alzira va transmetre en directeel programa “Figures de la Passió”, realitzat pelprofessor alzireny Bernat Montagud Piera.

L’adéu definitiu

Al novembre de 1980, els directius de la SERvan sol·licitar a la Direcció General deRadiodifusió i Televisió, el trasllat a la ciutat deCartagena (Múrcia) de l'OM de “Radio Alcira”.

1984. Radio Alcira retransmetent el discurs del presidentde l’Alzira, Alberto Campos. Benito Floro, l’entrenador, a

l’esquerra

1990. Radio Alzira ja és història

57

En 1971 res feia pensar, quan s’inauguravenels nous estudis de Radio Alcira que 19 anys

després l’emissora desapareixeria

58

59

El Ministeri de Cultura, el 14 de maig de 1981, va autoritzar el trasllat. Va ser el primer pas. Anysmés tard, concretament el 30 de novembre del 1990, “Radio Alcira” deixava d’emetre la seuaprogramació local. Un dia més tard, començava a emetre “Dial Meditarràneo, i a poc a poc part delpersonal va ser taslladat a València, mentre que la gran majoria foren acomiadats, i els legendarisestudis de la Plaça del Regne clausurats definitivament.

Alfonso Rovira MarínEx-director de Radio Alcira

60

No hi ha p i t jor càst ig que par lar de lsilenci. I d’això es tracta. Radio Alziratancà les seues emissions en novembre

de 1990 i des d’aleshores l’aire de la capital dela Ribera sempre desprén un aroma denostàlgia. Per als que tinguérem oportunitat decolar-nos pels micròfons d’aquella entranyableemissora, l’absència resulta especialmentincòmoda, pero no sols els treballadors esveieren afectats pel tancament. La desapariciód’eixe mitjà informatiu suposà també una pèrduairreparable per a molts alzirenys i ciutadans de lacomarca que utilitzaven eixe canal decomunicació per accedir a les notícies méspròximes. Ni llavors ni ara he pogut comprendreni molt menys acceptar les raons que duguerena la Cadena SER a desprendre’s d’una de lesprimeres estacions de radiodifusió que operarena la península per utilitzar la seua freqüència enaltres fins molt distints a l’autoritzat a laconcesió.

Durant dècades Ràdio Alzira fou l’únic mitjà de

difusió de mases que mantingué informadaAlzira i la seua comarca. Era una referènciaobligada, un recurs imprescindible per conéixerl’actualitat, un altaveu per transmetre elsmissatges comercials i una via d’escapamentimmillorable per entretindre’s. De l’èpocadaurada i esplendorosa que es va viure als anysseixanta apenes quedaven en el moment de laseua desaparició res més que records. Laplantilla anà retallant-se progressivament altemps que desapareixien algunes de les seuesmés destacades figures, però ni tan sols en elseu declivi final, que sempre em paregué fingit iprovocat, perdé la fidelitat de l’audiència. En elmoment de desaparéixer jo ja no formava part delas seua plantilla. Tres anys abans m’haviarefugiat a la premsa escrita, però també vaiglamentar molt, com a periodista, ex company iciutadà, que retallaren eixa veu tan sentida. Allívaig dipositar moltes ilusions, entre aquellsestudis vaig nàixer com a professional i junt aAlfonso Rovira, Macari, Larry, Lloret, Carmen o

UN SILENCI MOLT SOROLLÓSUN SILENCI MOLT SOROLLÓS

61

Amparo vaig viure experiències i momentsinoblidables. Tota la bastimentada sobre el quevaig construir la meua trajectòria professional esllaurà amb aquells micròfons, magnetòfons icintes. Dec molt a Ràdio Alzira. Va ser per a miun irremplaçabe camp d’aprenetatge.

La meua aportació a la història de l’emissora,en qualsevol cas, fou més bé modesta. Desprésd’uns inicis amb la música dels “40 principals”,vaig tindre ocasió de concentrar les meuesenergies en els serveis informatius. Amb allòcolmava les meues aspiracions laborals ipermetia reforçar un àrea que sempre s’haconvertit en l’espina dorsal de la programacióradiofònica. Quan em vaig incorporar, el noticiaridel migdia ja era tan cautivador per als oientscom el seu hermós nom, “Terra Nostra”.

Orfes de competènciaTota la Ribera Alta i els periòdics regionals

tampoc podien cobrir tota la demanda denotícies de la comarca. El diari parlat de les13’30 hores era l’únic espai que difoniaregularment l’actualitat més propera.

La meua missió va consistir en enfortir elsinformatius, diversificar els continguts i preparar-los per competir amb les noves emissores queno tardaren a arribar. Vaig fer tot el que vaigpoder en una situació de carència absoluta depersonal i mitjans que hui ruboritzaria aqualsevol professional del mitjà. Però totes lesprivacions es supliren amb redoblades dosisd’il·lusió i entrega. L’audiència, que va saberagrair eixe esforç, ens servia d’estímul.

El nostre objectiu, en un procés de construcciódemocràtica incipient que als albors dels anyshuitanta marcava les seues primeres passes, vaser obrir els micròfons a totes les opinions, a totsels sectors, a totes les veus que tenien algunacosa que aportar. La unitat mòbil sempre estavaal carrer. I per eixe camí anàvem quansobrevingué la pantanada, que no sols inundà lacomarca de fang i desvergonya sinó també denotícies. Va ser tal l’ànsia que ens impulsava aatrapar i difondre la riuada d’informacions quebrollava per totes bandes que fins i tot em vaigquedar tancat als estudis aquella fatídica nit a

l’espera de que un miracle impossible permeterareanudar les emissions. Cincs anys més tardvaig repetir l’experiència, en este casacompanyat de diversos col·legues, i va ser tanapassionant compartir les pors, temors,angoixes i desesperació dels oients mentrel’aigua del Xúquer s’ensenyoria dels carrers,negocis i vivendes que mai podré esborrar eixosrecords de la meua memòria.

I perdonen. No solc parlar en públic de temespersonals o professionals. Sé que no interesseni que els periodistes hem de tindre prohibitl’accés a esta parcel·la tan individual i privada.Per això demane disculpes als que es puguensentir-se defraudats per entretindre’ls ambqüestions domèstiques, però em sent incapaçd’evitar l’ocasió que ha posat en les meuesmans la Falla El Mercat per agrair a tota aquellagent que va confiar amb mi, que em donà unaoportunitat i perdonà generosament les meuesbajanades que m’obriren els micròfons percanalitzar la meua irrefrenable vocacióprofessional. I no sols a ells sinó també a aquellsoients que m’animaren a millorar com els seuscomentaris o paraules d’alé, en especial aquants reconeixeren el titànic esforç i la voluntatde servei que tot el personal de l’emissora exhibídurant les catastròfiques inundacions de 1982 i1987.

Els últims tres anys de l’emissora, insistisc, elsvaig viure des de fora, però molt de prop. Com aresponsable de l’edició comarcal de Levante-ElMercantil Valenciano vaig assistir a l’angúnia imort de l’emissora. I des d’aleshores ençà solsens queda la nostàlgia i el silenci. Iniciativescom les que ha posat en pràctica en estespàgines la falla El Mercat em permetencomprovar que no sóc l’únic que enyore lanostra Ràdio Alzira. I preferisc quedar-me ambl’esperança de pensar que el tancament decretatper la SER no és irreversible. Tan de bo algundia el dial ens oferisca la possibilitat de retrobar-nos amb l’emissora degana. La màgia i l’encísde la ràdio ens espera.

Bernat Clari

62

Le s s e u e s v e u s v a ndissenyar, des de la SER i la COPE,els perfils de la geografia radiofònica

espanyola en temps de grans audiències.Petrita Tamayo, la fada "Palabrita", en lesones, i Mila per als radiooients (huí sorMilagros) rescaten davant nosaltresinobl idables i revolucionaris sons.¡Endins! ¡Estem en l'aire!. Primer premiOnes de la radiodifusió espanyola,pr imera presentadora del Fest ival deCinema de Sant Sebastià, companya defatigues de Bobby Deglané i José LuisPécker, amiga de Lola Flores. La fada"Palabri ta" de Ràdio Sant Sebastià amitjan els anys 50 hui és la germanaMaría del Mar, que serveix a Déu comrel igiosa des de les aules de lacongregació de les Germanes delsDesemparats i de San Josep de laMuntanya de València. La ràdio la va

enganxar per casualitat. Així ens ho contaara mentre repassa amb els ulls comllampurnes al jardí del seu col· legi :"Estava aquell dia en la meva casa la capde Programació de la SER a SantSebastià, em va escoltar llegir en veu alta-cosa que a mi m'encantava- i em vaescollir l lavors per a convertir-me en elpersonatge central del teatre infanti l del'emissora". Després vindrien ja a Madrid,el "Teatro Radiofónico" i la "Cabalgata Fínde semana" retransmesa en cadena, on laseua era l 'única veu femenina que feiasomiar a tota Espanya, al costat degegants de la ràdio, com Bobby Deglané,José Luis Pécker o Vicente Marco. Amb elvirus de l 'èter irremeiablement inhalat,per la seua agenda de vertigen passavenja Carmen Sevil la, Rommy Schneider,Sara Montiel, Cantinflas, Tip... Però enl'estudi retrunyia cada vegada amb més

LES MONGES DE LA RÀDIOLES MONGES DE LA RÀDIODues heroïnes de la ràdio en la seua joventut i servidores de l'Evangeli en l'actualitat

Petrita Tamayo recollint el premi Ondas

63

intensitat altre eco: "Em sentia plenad'orgull i de satisfacció, però havia unabuidor". Les vacances en la SER li vanservir per a escoltar les emissions de laseua ànima en uns exercicis espirituals. Ialtra vegada es va creuar en el seu camíla casualitat. "Tenia previst -ens relata-anar a Azpeitia, però a l'estació em vaigtrobar amb dues monges de Sant Josepde la Muntanya, la congregació en la qualhuí estic. A més, el sacerdot que ens vadonar els exercicis m'havia vist presentarel Fest ival de Sant Sebast ià i , perdescomptat, creia que no era possibledeixar la ràdio per a fer-se monja". Peròaquell predicador es va equivocar. "Ja novaig tornar a Madrid. I tots -conclou lagermana María del Mar- pensaven que noanava a tolerar la vida religiosa. Es vanequivocar també. Perquè si vaig ser feliçen la meva etapa radiofònica, més ho sócen esta" .

La vida de la germana Milagros,superiora general de les Esclaves deMaría, corre paral·lela a la de PetritaTamayo. La ràdio també va arribar a laseua vida per atzar. Va trencar el gel enl'emissora parroquial de Carcaixent i en"La Voz de Alcira". Esta última emissora,juntament amb Ràdio Castellar, van donarbase a la fundació, a mitjan els 60, deRàdio Popular de València. Única veufemenina en una redacció d'homes, es vaenganxar durant un parell d'anys a "estemón tan especial que és la ràdio, on emvaig sent ir valorada, respectada iestimada en el meu treball". Locutorad'uns "radiodiarios" inicials, ens contacom els elaboraven, plens d'entusiasme:"Erem una família àmplia en la qual, fins itot, ens baral làvem per trebal lar elsdiumenges". Però a Mila Crespo li vaentrar el cuquet de l’apostolat. "Vivia -diu-en una residència d'estudiants annexa ala mateixa casa generalicia on huí estic. Ivaig pensar l lavors que era unaafortunada al rebre tant suport, tant

benestar, tant afecte. I que, per tant,devia compart i r-ho amb els al tres".Encara huí, gairebé quaranta anysdesprés, té clar que si no haguera estatreligiosa, seguiria en la ràdio, "a la qualtrobe a faltar, però no com una manca".Milagros Crespo és superiora general desde 1994, reelegida l'any 2000. La seuacongregació, Esclaves de María, es trobaestesa per països d'Europa i també perterres americanes, amb cases a Panamà,Perú i Xile.

Ahir, heroïnes del micro, huí, a el ls'aproximen les dues heroïnes amb unaenveja sana, sempre que les seuesobl igacions els ho permeten. Huívesteixen hàbits i per al l lenguatgecorrent són denominades monges ambtota l'admiració, engrandida, dels seusantics "adioescuchas".

Petr i ta Tamayo només ha tornat acreuar una vegada la porta de la SER,Gran Via, 32, d'on va eixir com musa deRàdio Madrid, per a anar a al tradestinació i educar als xiquets en elsvalors cristians. "No la vaig reconéixer",diu. De la ràdio de hui rescata un so: el deManuel Antonio Rico que resumeix enseixanta minuts 24 hores informatives.Mila no es mareja veient la transformacióque ha patit la seua Ràdio Popular. "Noem sorprèn com ha crescut la COPE, -diu-perquè d'unes arrels sanes només poteixir un arbre fèrtil". De la seua sabasegueix ella bevent i es posa nerviosaquan escolta això de "En el control tècnic,Pablo Amores i Elías Ibáñez", que van sercofundadors amb ella de Ràdio Popular.Mila aplaudeix la labor de la COPE. "No tésentit fer apostolat només amb programesrel igiosos. És mil lor, tenir fórmulescompetitives que valoren l'actualitat desdel pr isma dels valors humans, del'Evangeli. L'home de huí només enténmissatges a la seua mesura".

Pilar TamayoPeriodista

64

La Voz de Alcira va iniciar lesseues emissions per a l‘“Apostolat Radiofònic” l'any

1956, i ho va fer sobretot gràcies al'esforç i dedicació de l’aleshoresrector de l'Església de la SagradaFamilia, Juan Friedland. L'estacióemissora i els equips detransmissió estaven enclavats enla “Muntanyeta dels Ríos” i elsestudis i oficines situats al carrerdel General Asensio (hui CarrerGandia), número 24. L'emissora,que emetia amb una potència de 2kilowats tenia una programació de17 hores que començaven a les 11del matí fins a la una de lamatinada. La gran cobertura del'emissora feia perfectamentaudible les seues emissions en tota la ComunitatValenciana i inclús en les Illes Balears i algunescomarques d'Albacete, Tarragona i Conca.

L'extraordinària audiència de “La voz de Alcira”es constata amb la realitat de comptar, en el seumillor moment amb 80 agents comercials.Controls de radiació arribats de Suècia,Anglaterra o França donen compte de lapotència de l'emissora. Esta circumstànciaprovocà nombrosos enfrontaments amb elsresponsables de l’altra emisora, “Radio Alcira”,que en aquellmomehnt ja emtia a la ciutat,

El personal de l'emissora, tot voluntaris que nocobraven que que els guanys es destinaven a laparroquia, comptava amb tècnics de so,redactors, locutors i un excel·lent quadre artísticque donava vida a nombroses obres de teatre.D'aquella època queden els noms de BenjamínDurbán, Bartolomé Berenguer, Juan Alías iSalvador Carrascosa, tots ells tècnics. Bernardo

Palacios i Fernando Soler eren elsadministratius i, sens dubte, els méspopulars van ser els locutors entreels que destaquen José LuisCañamero, Segundo Álvarez,(ambdós, es convertirien més tarden gran professionals del mitjà) JulioPlà, Elisa Ramírez o Tomás Sancho.També van ser locutors del'emissora María Gràcia Caro, MªCarmen Torres, Josefina González iMaría Teresa Bernia.

L'emissió diària de “La voz deAlcira, Radio Popular” s'iniciava ambun avanç de la programació al quèseguia el mini-espai “campanas deoración” i “viajando música”.Aproximadament a les deu i mitja delmatí s'emetia un programa dedicada

a les ames de casa i posteriorment es donavalectura a les notícies més destacades que incloïala premsa valenciana. “Trabaje con alegría” i“Ritmos y melodías” complaïen les peticionsmusicals dels oients. El caràcter religiós del'emissora quedava patent amb l'emissió cadamigdia del programa “Avemaría” el rés del “SantoRosario” i cada nit amb el programa “Meditaciónbajo las estrellas”.

L'1 de juliol de 1965, després d'un decretgovernamental, l'emissora deixava d'emetre. Dela seua fusió amb una altra emissora parroquial,Ràdio Castellar, sorgiria Radio Popular deValència, l'embrió de l'actual cadena COPE(Cadena de Ondas Populares Españolas).Podem asegurar, per tant, que una importantcadena de ràdio va nàixer a Alzira.

Aurelià LairónCronista oficial d’Alzira

“LA VOZ DE ALCIRA”: L’EMBRIÓ DE LA COPE“LA VOZ DE ALCIRA”: L’EMBRIÓ DE LA COPE

1958. Emissió d’un programa

65

La vida social, econòmica i culturald'Alzira hi ha estat durant anysestretament lligada a la família Súñer. La

història de la radiodifusió local també camina,en part, agarrada de la mà d'una saga que ambLuis Suñer al front va intentar convertir a unanova emissora, amb seu a la localitat, en undels pilars fonamentals d'una incipient cadenaque a principis de la dècada dels 80 va emergiren el dial valencià amb l'objectiu de convertir-se en un referent per als oients de tota laComunitat. No obstant això, la vinculació de lafamília Súñer amb el medi radiofònic va tindremés que vore amb l'entramat empresarial queenvoltava a la ja desapareguda Avidesa queamb la ràdio en si. De fet, Luis Súñer es vaconvertir en empresari de la comunicaciódesprés de comprar part de l'accionariat d'unaempresa ja existent i creada al 1982 en lacapital per José Palau i José Hurtado. Estosdos, interessats per impulsar una televisió decaràcter regional van avalar el projecte deRadiocolor. Un any més tard Súñer adquiriria el50 per cent de les accions i es faria amb elcontrol d'una societat que, després del'adquisició de diverses emissores, conformariauna cadena amb cinc estacions: València,Alzira, Castelló, Burriana i Alcoi.

El primer any de funcionament, i amb elperiodista Juan Alfonso Gil-Albors com a

director de la cadena, l'empresa va facturaruns resultats negatius de 12 milions depessetes. L'encabotament de Súñer per dotara la seua ciutat d'una emissora va tindre molt avore amb este balanç negatiu ja que elmuntatge va absorbir part dels guanys. L'anysegüent no va ser millor. No seria fins al 1985quan les emissores del grup van començar afuncionar a un ritme acceptable encara que elscomptes continuaven sent desfavorables perals seus propietaris. Tant és així que LuisCampos Súñer, nét de l'industrial alzireny, ésnomenat director general de la cadena amb laintenció d'imprimir una gestió més empresariali intentar enfortir una empresa abocada a lafallida.

Campos Súñer decidix el 1987 vendrel'emissora d'Alzira junt a la d'Alcoi a la cadenad'emissores propietat de la família Rato. Ambla denominació de Radio Cristal-Rueda Rato,l'emissora alzirenya inicia una nova etapa pera, anys més tard, i després d'una posteriorvenda de la resta d'emissores de Radiocolor ala Rueda Rato, reagrupar-se novament, arabaix el control d'Uniprex. Esta empresa,propietària de la cadena Onda Cero, vaadquirir la majoria de les emissores dels Ratoi amb ella l'emissora alzirenya que, obria aixíun nou capítol en la seua vida.

David Gilabert

RADIOCOLOR: EL FRACÀS D’UN SOMNIRADIOCOLOR: EL FRACÀS D’UN SOMNI

66

La fallida de Radiocolor i la seua posteriorcompra per part del grup empresarial Ratova produir inevitablement canvis en el

panorama radiofònic alzireny. A la que més quevariada programació local s’afegiren en aquellmoment programes d’èxit que podien escoltar-se en l’aleshores Rueda de Emisoras Rato que,posteriorment i per una qüestió de imatgecorporativa acabaria anomenat-se CadenaRato. El canvi de rumb que els nous propietàrisdonaren a la programació va comportar a mésun canvi en l’estructura de l’emissora.L’aleshores directora, Concha Alborch, va serrelegada per Fernando Ruiz, quei va sumir lestasques de direcció, encara que la seua missiófonamental era dotar a la nova emissora delgrup Rato de l’esperit que identificava les 60emissores que en aquell moment funcionavenamb la mateixa denominació: Radio Cristal. Tot i

que Ruiz havia nascut a Castella la Manxa notardà massa temps en adapatar-se als costumsde La Ribera i lluny de transformar l’estació deràdio en un repetidor de la programació generalque hi havia per a tota la cadena, va sabercombinar els criteris que feia arribar la direcciódes de Madrid amb allò que demandaven elsoients d’Alzira. Tanta va ser la seu implicacióamb la ciutat que abans de ser destinat a lesilles Balears acabà casant-se amb unaalzirenya.

L’adquisició de l’emissora per part de laCadena Rato va permetre, en certa mida,millorar l’equipament tècnic de l’emissora. Noobstant, ni aquella incipient ràdio ni cap altraestava preparada per poder fer front a unacatàstrofe com la riuada del 1987. Tot i la faltade recursos, Radio Cristal va mantindreinformats els seus oients fins que l’aigua i altres

DE CADENA RATO A ONDA CERODE CADENA RATO A ONDA CERO

67

elements impediren seguir emetent. AnaAlarcón (actualment co-directora del programade TVE “Cerca de ti), va ser la veu que donavacompte del que ocorria a vora riu. La solidaritat,a la que tant estem acostumats a Alzira, es vanotar una vegada més. Radio Alzira vacol·laborar en restablir les nostres emissions aligual que els companys de l’emissora d’OlivaOnda Naranja. La direcció de l’empresa vadecidir recompensar el treball fet, tenint encompte les dures condicions en les quals vamhaver d'ocupar la nostra tasca , i es va concedira l’emissora un premi creat per la mateixacadena. El premi, més important, no obstant, elva obtenir Radio Cristal per part del seus oients.El treball fet, va augmentar la popularitat, il’audiència començà a estabilitzar-se. Tambéacabà en esta època per estabilitzar-se el dial.Del 103.9 de la FM inicial la freqüència va sertraslladada al 106.0 que encara huí es manté.Amb els deures fets, Fernando Ruiz va sertraslladat i substituït per José María González.

Ja a l’any 1990. L'ONCE, (OrganizaciónNacional de Ciegos Españoles), preteniaacostar-se millor als seus associats. No hi haviamillor manera que l'oïda i la paraula. La ràdioera fonamental per a dur endavant el projecte.Així, i a través de l’empresa Uniprex, es vancomprar les accions de la família Rato per aconformar una nova cadena d’emissores quecomençà el seu funcionament amb ladenominació de Onda Cero Radio. José MaríaGonzález es va mantindre en el seu càrrecdurant esta primera etapa i posteriorment va sersubstituït per Laureano Guillén. A poc a poc, elsobjectius fixats per la nova direcció anavencomplint-se, i Onda Cero Alzira va enfortir elsseus vincles no sols amb Alzira sinó amb tota lacomarca de La Ribera. Van ser els anys demajor expansió i, fins aquell moment, els mésrendibles per a una empresa, sorgida,paradoxalment, de la fallida d’una altra.

La cobertura nacional de la cadena i elscontinus canvis en l’organigrama per tald’adaptar-se a la realitat del moment provocarenun nou canvi en la direcció de l’emissora a

Alzira. Laureano Guillén va ser destinat a dirigiraltra emissora del grup i durant uns mesos, eldirector de la cadena a la Comunitat Valenciana,Nicolás Ramos, s’ocupà directament delfuncionament. Era setembre de 1997, quan elmateix Ramos proposà a qui escriu este líneesla responsabilitat de convertir-me en el nouDelegat de l’emissora, càrrec en el que emmantinc, ara però, baix les ordres del noudirector a la comunitat Valenciana ManuelAlberola.

L’emissora, no obstant, semblava estar baixuna maledicció i condemnada a patir continuscanvis pel que fa a la seua estructuraempresarial. Telefònica, ja completamentdesvinculada de l’administració estatal,apostava per crear una nova cadena de ràdio ies feia amb el control majoritari de lesemissores d'Onda Cero. Els canvis, tornarien areproduir-se molt prompte i a l'actualitat, el grupeditorial Planeta ha adquirit tot el paquetempresarial d’Uniprex, passant d'esta manera aconvertir-se en els nous propietaris.

Els canvis empresarials han comportat,inevitablement, canvis en tota l’estructura delpersonal. Pels micròfons, n les distintes etapes,han fet arribar les seus veus gran professionalscom ara Ana Alarcón i José María González,Salva Roses i Belén García, Vicent i ManoloCerdà, Xavier Ferri, Lorena Landete, SoniaMoreno o Javier Sánchis. Més recentment hanestat també protagonistes de les ones JuanPellicer, Inmaculada Ferragud, Gracia Rovira,Leticia Ortíz i Estela Almenara i com nol’entusiasta dels esports Rafa Roca. Enl’actualitat, junt al que escriu el present article, ides de diverses funcions que fan possiblel’emissions de cada dia una jove estructurahumana formada per Amparo Piqueres,Vanessa Martínez, Paco Belmonte i Joan MiquelPrimo continuen donant vida a la màgica caixadels sons.

Luis MéndezDirector d’Onda Cero La Ribera

68

El tancament de l’emissora que la CadenaSER disposava a Alzira va accelerar elprocés per a la creació d’una emissora

municipal. No obstant, no va ser fins el 28 dejuliol de 1992 quan la Generalitat concedial’assignació d’una freqüència a l’ajuntament. Toti haver superat tots els tràmits adminsitratius,l’emissora no va ser inaugurada fins el mes demaig del 1995. Curiosament, a l’hora de tallar lacinta inagural, l’alcalde, Pedro Grande, va cedirels honors a qui va ser l’últim director de “RadioAlcira”, Alfonso Rovira.

Alzira Ràdio, naixia amb l’esperit de recuperarel protagonisme que durant 56 anys va tindre laseua antecessora i des del primer momentapostà pels continguts locals. La precarietat deles primeres instal·lacions, la falta de recursos i,fonamentalment, la falta de personal dificultavenla consecució de l’objectiu. Un “Taller de ràdio”,organitzat pel mateix ajuntament va servir per anodrir la primera plantilla: gent jove i amb ganesd’aportar el seu treball per a que Alzirarecuperara una ràdio local al servei del poble.

El compacte equip, dirigit per Josep MiquelMedes, qui es va comprometre personalmentamb el projecte, possibilitaren que Alzira Ràdioassolira el bagatge suficient per aprofesionaliatzar l’emissora. L’Any 1996 esconvoquen unes oposicions i es renovada laplantilla. Canvia la programació, s’augmentenles hores d’emissió i es modernitzen els estudissituats a la Casa de la Cultura. Només lalocutora Mª Carmen Cano, procedent de l’antigaplantilla, s’incorpora al nou projecte, del queformen part Carolina Teruel, Mª Carmen Aparisi,Beatriz Tortosa i David Gilabert.

La nova etapa suposa la consolidaciól’emissora que comença a incrementar la seuaaudiència i incorpora per primera vegada undepartament comercial. És precisament, un delscomercials de la despareguda “Radio Alcira”,Macari Riera, qui es fa càrrec del departament.

L’èxit comercial avala el projecte d’unaemisora municipal que trenca tots els esquemesd’este tipus de ràdios, fins el moment, ambpoques hores d’emissó i sense cap caràcter

ALZIRA RÀDIO: EL RETORN A LA RÀDIO LOCALALZIRA RÀDIO: EL RETORN A LA RÀDIO LOCAL

69

professional. Tant es així que l’Ajuntamentaugmenta la seua dotació pressupuestària i elsmitjans tècnics es milloren constantment fins ainformatitzar per complet les emissions i omplirla programació fins les 24 hores amb producciópropia, i en valencià.

Alzira Ràdio, es ara per ara un projecte mésque consolidat, i fonamentalment, respectat pelsoients d’Alzira que troben en l’emissora un puntd’encontre, pero, fonamentalment, un referentper a coneixer allò que ocorre a la ciutat i tambéals pobles de La Ribera.

70

Sempre m’enrecorde quan era xicotet i mamare, mentre cosia, tenia posada laràdio... cançons dedicades, radionovel.les,

concursos... Els més majors em contàven queSueca també havia tingut, feia molts anys, unaemissora de ràdio, en la que la gent pagava unduro per dedicar una cançó i que havia tingutmolt d’èxit, però per ciscumstàncies tècniquesde l’època l’anomenada “Radio Sueca R.E.M.42” va deixar d’emetre cap al 1.966 (Jo encarano havia nascut). Això però, forma part d’altrecapítol que els amics de la Falla El Mercattambé recullen al seu llibret d’enguany.

A mitjanies de la dècada dels huitanta laradiodifusió a la Ribera Baixa experimenta unauge mai conegut fins al moment i comencen aemetre vàries emissores, a Cullera se’n montendues, Radio Costa i Cullera Radio, i dues més aSueca, Ràdio Sueca i Ràdio Xúquer. L’any1.987 la Generalitat Valenciana comença apreparar una llei per a regular l’espairadioelèctric a la nostra Comunitat i, segonsdien, era necessari deixar d’emetre per a poder

optar a la conscesió d’un dial de freqüènciamodulada (FM). Les quatre emissores queteniem a la Ribera Baixa haveren que tancar inovament ens quedàrem sense ràdio a lacomarca. Dos anys després apareixia la Llei queconcedia, mitjançant concurs públic, més de 30dials de freqüència modulada a la ComunitatValenciana per a ser explotats comercialmentper l’empresa privada. A Sueca li’ncorrespongué un, el 105.5 F.M., el qual lis’adjudica a la societat mercantil Radio RiberaBaixa, s.l., la mateixa empresa que explotaba jasense llicència una de les emisores clausuradesper tal de poder ser legalitzades.

La nit del 23 de juny del 1990, màgica nit deSant Joan, começa a emetre Ràdio Ribera(Radio Ribera Baixa, S.L.), cobrint així lesnecessitats d’informació i comunicació que finsal moment mancaven a la ciutat de Sueca i, perextensió, a la resta dels pobles de la comarca.Ràdio Ribera es convertia així en la primeraemissora de ràdio comercial que utilitzava elvalencià com a llengua de comunicació. Una

RÀDIO RIBERA: LA PRIMERA EN VALENCIÀRÀDIO RIBERA: LA PRIMERA EN VALENCIÀ

71

programació entretinguda basada en la música ien la informació local i comarcal, juntament ambla participació dels oients i el recolzamentd’associacions, col.lectius, entitats iajuntaments, féren que molt promte RàdioRibera es convertira en la emissora mésescoltada a la Ribera Baixa. Las seuap r o g r a m a c i óc o m e n ç àcarretada depropostes, ena q u e l l sinnovadores. Nosols la nostral l e n g u acomençava a serhabitual, elconcepte decomarca eracada vegada mésentés i alhoracompartit pelsveins de tots icadascún delspobles als que elsenyal de la ràdios’acostava coml’aire frescdisposat a ventilar les cases i oferir alguna cosamés que música.

Tot i que programes com ara el “Tu mateix”tenien la música com a eix fonamental i era,sense dubte, el programa més escoltat, lainformació local tenia ja un punt de referència.Les diverses edicions de l’informatiu diari erenespecialment seguides. Eren fonamentals perassabentar-se del que ocorria a La Ribera Baixaja que cap altre mitjà cobria com cal lesnecessitats d’este poblacions. Les veus deEzequiel Castellano, Amaparo Calatayud,Ferran Lletí o David Gilabert (ara a Alzira Ràdio)es feren ben prompte populars. Ells, eren comun més de la familia. La ràdio local, i en valenciàva ser un èxit. De fet i durant més de deu anys,els resultats econòmics de l’emissora forenpositius. La primera ràdio comercial de la RiberaBaixa, va funcionar. Prova d’això les diverses

opcions de compra que al llarg dels anys es vanproduir. Fins i tot, el mateix Luis del Olmo,durant una visita a Sueca intentà comprar laràdio. Els propietàris es negaren riteradament ala venda. No només era un negoci: RàdioRibera era un somni ja convertit en realitat.

Però, segons diuen, totes les coses boness’acaben, i un 7de novembre de2001, la societatRadio RiberaBaixa, S.L. esvenuda i passa aformar part del“ G r u p oIntereconomía”començant ae x p e r i m e n t a rgrans canvis:S’elimina lap r o g r a m a c i ómusical i lainformació localper a introduïri n f o r m a c i óe c o n ò m i c a ,empresarial ipolítica. Es deixa

d’emprar el valencià com a llengua decomunicació i es tanquen els estudis de Suecaper a translladar-los a la ciutat de València.Novament Sueca, i la Ribera Baixa, es quedensense emissora de ràdio. La GeneralitatValenciana torna a concedir noves emissores i,en esta ocasió, li’n correspon una a Cullera. Aprimeries del 2002 el buit radiofònic a la RiberaBaixa és cobert, des de Cullera, per la cadenaOnda Cero Radio, que instal.la els seus estudisal carrer la Bega. Onda Cero Cullera i la javeterana Onda Cero Alzira (ambdues juntesformen Onda Cero La Ribera) són, hui per hui,les úniques emissores de ràdio convencionalamb concessió administrativa que emeten desde La Ribera i per a tota La Ribera.

Joan Miquel Primo i ChaquésDepartament comercial de Ràdio Sueca,

Ràdio Ribera, Radio Intereconomía Valencia

72

Segons ens explica la memòria col·lectiva dela nostra ciutat, allà per l’any 1947 l’alcalde,l’emprenedor Salvador Castell, va apostar

pel mitjà radiofònic com un dels futurs de lacomunicació. Disposat a tirar endavant el projected’emetre des d’Algemesí va buscar a una personacapacitada per dur endavant aquest projecte. A laciutat veïna d’Alzira ja tenien una emissora quefuncionava des de feia alguns anys, i des de allíva vindre Gonzalo Llorca. Amb aquest nom pocagent el coneixia, el que de segur recordaran elsseus oients serà el seu nom artístic, Talo.

Els estudis de la ràdio van quedar ubicats juntal casino de la ciutat, una porta menuda quedonava accés a tot un món de paraules. Unadiscreta sala de redacció, un locutori, una sala demàquines i teatre per a les emissions amb p-bliceren els elements bàsics per començar afuncionar. Però, més enllà dels elements, l’animade la ràdio eren les seues veus. Talo era laprimera veu masculina però necessitava unaprimera veu fe-menina. Es van fer unes proves onacudiren 5 xiques, entre elles Carmina Montañez,

"ens fe-ren proves de cultura general i de veu. Ama casa sempre hem parlat en castellà i talvegada per això no es notava l’accent valenciàque les altres aspirants tenien" ens recordaCarmina. Ella fou l’escollida per a acompanyar aldirector i anima mater de la ràdio en les emissionsra-diofòniques. Feia poc més de 8 anys que haviaacabat la guerra civil espanyola i des d’Al-gemesícomençava a funcionar una emissora de ràdiolocal que esdevindria tot un fenomen social demasses.

En aquell temps no existien les enquestes dedifusió per poder mesurar el nombre d’oients quetenia la radio municipal. Però el que sembla segurés que tenia una àmplia audiència per tota laprovíncia, "venien a participar de molts poblesvalencians: de Xàtiva, d’Alginet, de Gandia...."recorda Carmina. A més, moltes casespublicitàries de tot arreu volien anunciar-se en elsseus programes, un indicador de l’audiència queva aconseguir la programació de Radio Algemesí.

En aquella època solament hi havia dos formesde posar en mar--xa una emissora pública: o

RÀDIO ALGEMESÍ: ELS RECORDS D’UNA ÈPOCARÀDIO ALGEMESÍ: ELS RECORDS D’UNA ÈPOCA

73

adscrita a l’esglèsia, o, com és el cas d’aquesta,dins de l’únic partit permés per la dictadura, elMovimiento Falangista Español. L’adoctrinamentdel poble era la funció que el dictador Franco li vaassignar a la ràdio, "es un periódico sin fronteras"diria el ge-neral en un dels seus discursos.Efetivament, la ràdio no tenia fronteres, el que síque tenia fronteres, i ben marcades, eren elmissatges que havia de transmetre.

Religió, informació oficial i en-tre-teniment.Aquestos eren els ingredients bàsics queformaven la programació de la ràdio municipald’Algemesí. Les emissions començaven ca-da diaa les 12 del matí amb l’emissió de l’Ang-lus. Des-prés era el temps de les de-dicatòries, la gentenviava cartes o s’acostava a l’emissora per ademanar una cançó per a un amic, una familiar oper a la seua estimada. I a les 13 hores era l’horadel Butlletí d’In-formació Local. Tal i com ensrecorda Carmina el s-cretari municipal baixava allocutori per lliurarlos el text que havien de llegirpel micròfon ella i Talo. La programació del matíacabava amb la lectura d’una novel·la. Per lavesprada les emissions començaven a les 17hores quan tornaven de nou les dedicatòriesmusicals. La religió sens dubte també estavapresent en la ràdio i cada divendres elsseminaristes d’Algemesí que estaven a Valèncias’acostaven als estudis per a fer un programad’Acció Catòlica. Cada nit la programació, queacabava cap a les 23 hores, oferia un programadiferent a l’audiència. Sens dubte l’estrela de laprogramació era "Hacia la fama", un programaque es feia els dissabtes. El format era clar, espresentaven els candidats en l’emissora i elmestre Girbés, el mestre de música que tocava elpiano en la ràdio els feia una prova fora d’antena.Els que cantaven millor passaven al programa dedissabte. Aquest espai es feia en directe en elteatre que estava ubicat en el que durant elsúltims anys ha sigut el saló de plenaris del’Ajuntament. Allí cantaven tots els participants endi-recte acompanyats pel pia-no del mestreGirbés i un jurat decidia qui era el millor quepassaria a la gran final. Tal vegada a algú enssone aquest format, tal vegada algú es pregunteara si desprès de quasi 60 anys l’èxit dels

programes encara es basa en el mateix. El bencert és que "Hacia la fama" fou un vertaderfenomen de masses, la gent pagava entrada perpoder assistir en directe a l’emissió. I l’apoteosiarribava quan se celebrava la gran final al TeatreEspanyol de la nostra ciutat. Els millors de totl’any tornaven posar-se davant del micròfon peraconseguir el somni de l’èxit. Des d’aquestescenari van eixir cantants importants, "recordeque un cantant se’n va anar desprès cap aVeneçuela on va aconseguir molt d’èxit" explica lalocutora de la ràdio.

A més d’aquest programa des dels estudis deràdio d’Algemesí eixien altres innovadorsprogrames com "Diabluras Chupete", tal vegadaun dels més recordats per la memòria col·lectiva.El format era el ma-teix que "Hacia la fama", peròen aquest cas els protagonistes eren xiquets ixiquetes que cantaven i contaven històries iacudits sobre l’escenari de la ràdio. Un delsprogrames al quals guarda més enyorançaCarmina es "Los 4 ases del Talia". En aquestespai participava molta gent del poble i d’altresindrets. El oients enviaven breus guions originalsper tal que foren radiats per Carmina i els seuscompanys. Ells amb la seua peculiar gràcia feienrealitat en les ones les cabòries de ficció delsreceptors. A més, també hi havien al-tresprogrames com "Viajes sin destino" on Talo si-mulava un passeig pels po-bles de la comarca do-nant a conèixer les seues tradicions i costums

L’església mirava amb recel tot allò que es feiaa l’emissora d’Algemesí, que no estava baix elseu total control. "Quan acabava la temporadaanàvem tots els treballadors de la ràdio a unamissa per do-nar gràcies pel treball fet, per deixarcontent el clergat", ens re-corda Carmina.

Finalment, tot va acabar al voltant de l’any 58.Talo va abandonar la ràdio i amb ell es va apagarel micròfon d’aquest il·lusionador projecteradiofònic. La vida ha portat aquest personatgemolt lluny de la nostra terra però ha deixat en elrecord de molts oients sons que mai oblidaran.Dies i paraules de ràdio que han quedatenregistrades en el record d’un poble.

Ricard Peris

74

An y s 5 0 . C u l l e r a é s u nmicrocosmos més de la imatged’aquella Espanya de banderes roig i

gualdes i regust a morat destenyit. CantaAntonio Amaya a les ones d’una ràdio de“capella” al corral d’una casa a la Vila. I faolor a sabó Lagarto, a moniato torrat i a pade llangot i les cassoles d’arròs es couenen el forn del barri. Les mares vigilen elspasdobles perillosos dels balls de revetla, iles sabates d’espart dels homes segueixentenint fang de la terra banyada en elscamps de tarongers. Algun jove portacamisa blava i boina roja, els centímetresde les faldes es medixen amb ulls de

cirugià, i a l’escola es memoritzen ambcantinel.la els rius d’Espanya, les taules demultiplicar i la llista dels reis Godos. Entreels canyissos de la platja, inmensa, nétacom mai, els ulls es moren de desigfrustrat.

Joaquín Gomar, director de RàdioCullera -Red de Emisoras del Movimiento47-, es recolza hui a un silló de la seuabotiga d’articles de pesca, enfront de lallotja. Amb 77 anys i els ulls brillants esrecorda a ell mateix a la seua barquetaseguint la cursa del riu cap a la mar unmatí clar, ple de sol, “de companyia, de

RÀDIO CULLERA: LA REFERÈNCIA DELS CULLERENCSRÀDIO CULLERA: LA REFERÈNCIA DELS CULLERENCS

75

fons sempre la veu de Ràdio Cullera encada casa”.

Ràdio Cullera, nasqué endinsat l’any1953. L’actual Societat de Caçadors, alpasseig Doctor Alemany del municipi,albergava l’emissora en la planta de dalt.La Falange imprimia el caràcter i al mateixlloc es trovaba la Jefatura Local delMovimiento.

Els pioners i artífices d’esta ràdio localeren un grapat de joves plens d’il.lusió,entre ells el fotógraf Juan Piris Ferrer,Manolo Vallet, el que seria alcalde CarlosMoreno (que coneixia la tècnica desprésd’haver fet el servei militar a l’aviació),locutores com Tonica Palero o AmparoRenart i el mateix Joaquin Gomar. Unplanter que s’ampliava, com ocorreactualment en centenars de radios locals,amb un nutrit grup de col.laboradors, entreels quals sonaven el de l’escriptor localSalvador Borràs.

La REM 47 de Cullera sonava a totes lescases. Tenia una programació matinal, quesolia ocupar la franja horaria entre les 12 hdel migdia i les 16 h de la vesprada, i unavespertina entre les 20 h i les 24 h de lanit. Funcionava com una mena de banmunicipal i “vocero” de la informació local.Però a més tenia dos programes estrel.les,allunyats del traçat gros de la informació.Era la vessant ociosa de la ràdio, l’espentaals oients a que participaren en ella. D’unabanda els “Discos Dedicados”, que segonsexplica Gomar, suposava la principalentrada de diners a la ràdio, “cada cançòvalia un duro”, i on les peticions saludavenals amics, la familia, el fill que comulga...Juanito Valderrama, Antonio Machín,Manolo Carcacol, Antonio Amaya erensovint els protagonistes. Però la ràdio eratambé festa a l’exterior, i la “Fiesta en elaire” o “Fantasía en las ondas” era la

posada en escena del cap de setmana, unaespècie de festival de la cançò on elscullerencs més atrevits pujaven al’escenari. Aquelles generacions recordenhui a Angelita Jiménez, y Maruja Gómezcom a joves cantants, sobretot ésta última,que solia entonar un tema titolat “Elbichito” que alçava els ànims del públic ipossiblement arrugava els fronts dels méspuritans, benvolguts amics de la censura.La cancó tingué tant d’èxit que li valgué ala seua intèrpret el malnom de “la bicho”.Els festivals, en rigoròs directe, tenien elsseus propis músics, provinents de laSocietat Ateneu Musical, que formavenl’orquestra “Cruz del Sur”.

Malgrat els seus escassos quinze anysde vida, Ràdio Cullera va complirfervorossament la seua comanda: ser útilper als llauradors que buscaven informacióagrícola, per als amants de la músicaclássica, de la l iteratura, del teatreradiofònic, (comptà fins i tot amb unquadre d’actors que interpretaven diferentsobres). De les seues ones eixienconsultoris sentimentals, conduits perAmparo Renart, al més pur estil del’arxiconeguda Elena Francis; concursos,un programa infantil amb José Salvador,poemes recitats a través dels micròfons....“era molt important, el 90% de les casesdel poble escoltaven Ràdio Cullera”,recorda Gomar.

Cullera, anys 50, cada diumenge elsrosers del passeig divideixen ingènuamenten dos bàndols les possibil itatseconòmiques dels passejants, per lavesprada el cinema Cervantes s’ompli desomnis voluptuosos: “Mogambo”, “LaVioletera”. El pavelló per a ballar, sempreamb la petició primer d’algun cavaller.

I en les ones d’una ràdio a la pallisad’una casa de la Bega, canta AntonioMachín.

Maite Nácher

76

Du r a n t e l s p r i m e r a n y s d e l adècada dels 50, amb el règim deFranco ben consolidat, els governs

locals troben en la ràdio el mitjà perfecteper difondre els fonaments que elssustenten en el poder a la vegada que desdels mateixos micròfons adoctrinar elsveins de a peu. Carlet no es cap excepció.L'any 1952, l 'aleshores alcalde delmunicipi, Salvador García Pérez, auspiciala creació d'una ràdio local que, sorgidacom a instrument polític, a poc a poc, i comla majoria de les emisores de l'època, es

transformaria en un instrumentd'entreteniment.

Tanmateix, l 'any 1954 totes lesemissores locals foren absorbides per laxarxa creada pel "Movimiento Nacional"per a, mitjançant una cadena, seguirfuncionant com a instrument depropaganda; Ràdio Carlet es transformariaen Ràdio Carlet 48 de la REM (Red deEmisoras del Movimiento)

"Noche de ronda" era un dels programes

DE RÀDIO CARLET A RÀDIO MATAMÓNDE RÀDIO CARLET A RÀDIO MATAMÓN

VISITA LA NOSTRA WEB

www.fallaelmercat.comSI VOLS ENSCRIURE’NS UN

MAIL, FES-HO A fallaelmercat@falles-

alzira.como participa al foro

77

amb més èxit dels que omplien la graellade programació que a més comptava ambprogrames literaris de reconegut prestigicom ara l'espai setmanal "Las letras". Esteprograma impulsà un certamen literari quel'any 1953, amb motiu de les festespatronals, obtingué una massivaparticipació. En cualsevol cas, la músicaera l'espina dorsal d'una programació onles cançons dedicades eren peça clau. Elres del rosari tampoc no fallava cada dia.Sense televisió, i apenes entretenimentsfora de casa, la ràdio es va convertir benprompte en companya de les mestressesde casa, dels botiguers, de grans i demenuts. Tot el poble trobà a Ràdio Carletuna dont d'informació i de cultura.

La qualitat i l 'èxit no eren producte,presisament, dels avanços tècnics Tampoctenien com a responsables a un gran equipde treball ja que només dues locutores imolta de voluntat mantingueren en peu unaemissora que tingué la seua època deglòria amb sols un teléfon, un magnetòfoni dos micròfons. Un decret governamental_ el mateix que acabà amb totes lesemisores de la REM_ provocà ladesaparició de la Ràdio Carlet.

Carlet no tornaria a tenir una ràdio propiafins a l 'any 1988. Un grup de jovesrecuperava l'emissora local que, en estaocasió, es presentava als seus oients comun mitjà alternatiu. Ràdio Matamóncomençà les seues emissions regularsamb una programació limitada. No espodia fer gran cosa: els voluntaris quemantenien el projecte, només retribuïtsamb la recompensa de fer allò que els

agradava ja feien prou amb les cinc horesd'emissió diàries i dotze hores durant elscaps de setmana. Tot i la precarietat, lanova ràdio acabà per consolidar-se is'arribà a un punt d'estabilitat suficient perdemanar ajuda que posara fí al régim dequotes que pagaven els components del'emissora i que no arribavem mai ni per atapar les goteres del local del carrer Major.

Després de dos anys de penúries imentre des del govern local s'impulsava lacreació d'una emissora local de televisió,els responsables de l'emissora reclamabena les autoritats municipals no sols els seusuport sinó la seua empara per a obteniruna de les l l icencies concedides alsajuntaments. Tant de pregar donà el seufruit i ja l 'abril de 1990, el consistoricomprava el primer material per al'emissora municipal. No obstant, lesprimeres alegries duraren ben poc perquèno seria fins l'any 1992 quan este mateixmaterial començà a ser uti l i tzat perprimera vegada a un curset de ràdio queinaugurava una nova etapa de RàdioMatamón. Funcionant com a taller de ràdiomunicipal s'aconseguí confeccionar unaprogramació setmanal de seixanta hores.

La nova etapa duraria ben poc. Si al seudia Tele-Carlet va supossar un entrebancper a l'emissora, la mateixa televisió vasupossar també la seua mort. Un nougovern local va decidir invertir tots elrecursos al nou mitjà: més pràctic a l'horade transmetre l'actualitat del consistori. Lafalta de suport municipal acabà en poc mésde tres anys amb Ràdio Matamón.

David Gilabert

Amb estes lletres, la Falla El Mercat vol retre homenatge als fallers dela nostra comissió que ens han deixat enguany: José Enrique Casterà(a la imatge), Miguel Gresa i Gustavo García. D.E.P.

Portada: Carolina LilloCoordinació: David Chordà i David GilabertPublicitat: David RíosCol·laboracions: Família Martínez Torres, família Dolz Cardona, família Vallés Bono,Mercedes Furió, Fernando Gresa, Jordi Chordà, Alfonso Rovira, P.C., Macari Riera, PilarTamayo, Aurelià Lairón, Luis Méndez, Joan Miquel Primo, Ricard Peris, Maite Nàcher i JuanOrtega.

78

El present llibret s’acabà d’imprimir

als tallers de Blauverd Impressors

el 14 de febrer de 2004,

festivitat de Sant Valentí,

coincidint amb el 70 aniversari

de la 1ª emissió radiofònica

a la ciutat d’Alzira.

La Falla El Mercat agraeix la col·laboració de les persones,

empreses i institucions que han fet possible l’edició d’este llibret.