Llibret Falla Institut 2011

1

_Portada: Fede Fuster

_Artista Faller: Germans Miñana

_Artista Faller Infantil: Toni Añón

_Explicació de la Falla: Jesús García Cánoves

_Explicació Falla Infantil: Jesús García Cánoves

Edició: La Comissió de la Falla | Maquetació: J. Serrano i A. Serrano | Impremeix: Imprenta Colomar | Exemplars: 400LLIBRET EDITAT AMB LA COL.LABORACIÓ DE LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT VALENCIANA, PER L’ÚS DEL VALENCIÀ

FALLA INSTITUT 2011

Sumari

Fallera Major dÓliva i Cort D´honorJunta Local FalleraSalutacio de la PresidentaSalutacio del PresidentMantenidora Fallera MajorFallera MajorJunta Directiva Falla InstitutComissió de HomensComissió de DonesEsbòs de la FallaExplicació de la FallaA San Josep Recompenses 2011Portada del Libret InfantilPresident InfantilMantenidora Fallera Major InfantilFallera Major InfantilRegina del Foc Infantil i acompanyantComissió Infantil i MascotesA les nostres Mascotes Esbòs Falla InfantilExplicació de la Falla InfantilProgramació FalleraMemòries d’un Any Faller

Col.laboradors Literaris:

- Oliva, art i saviesa

- Gabriel Ciscar Ciscar

- Gregori Maians Siscar

- Francisco Brines - Poesía i Carn Viva

- Manolo Mestre Torres - Futbolista

- Miquel Vicens i Rivera - Pintor

- Entrevista a David Fuster

- Parlem de Teatre

- Ciscar i “el Ciscar”

- Ens hem cremat massa.. de pressa???

- Passar d’alegria a molta tristesa en 2

minuts

- El carter reial arriba a la Falla Institut

- Carta a un amic

- Mal noms d’Oliva

- Idioma i classe social

- Una que es convida sense convidar-la !

Himne Falla Institut

Empreses col.laboradores

2

Cristina Seguí Ruiz

Noe

lia F

orra

t Est

eve

Lidia Soria VerdúIsabel Galvis Miñana Sonia Gomar Vercher

Sara Pérez Escrivá Lara Mas Sanchis

FalleraMajord’Oliva

President: Ramon Virgili SavallVice-president 1: Alfons Forrat Estévez

Vice-president 2: Paco Ferrer CostaVice.president 3: Marta Alcaraz Pérez

Secretària: Vanessa Camps GavilàVice-secretària : Rosa Galiano Mejias

Tresorera: Marta Alcaraz Pérez

Junta LocalFallera d’Oliva

2011

3

DE

LEG

AC

ION

S

CENSOS I RECONPENSES:Paco Ferrer CostaIsabel Sempere

MITJOS DE COMUNICACIÓ: Alfons Forrat Estévez Geno Fuster

SALUDES I BASES: Noelia Inisterra Molla PROTOCOL:Inma IsnardoRamona Pérez

ACTES:Paco Ferrer CostaAlfons ForratNoelia Inisterra Molla

CARTES:Paco Ibiza

PILOTA VALENCIANA:Juan Avargues Andrés

CULTURA I AJUNTAMENT:Inma IsnardoJuanjo LlorcaJuan Avargues Andrés

PASSACARRERS:isabel SemperePaco Ferrer Costa

FOCS D’ ARTIFICI:Paco Ferrer CostaJuan Avargues Andrés

INFANTIL:Vanessa Camps GavilàRamona Pérez

CORT D’HONOR:Rosa Galiano MejiasMarta Alcaraz Pérez

R.R.P.P. INTERNES IEXTERNES:Paco IbizaJuanjo LlorcaMiguel Morell

PATROCINADORS:Paco Ferrer CostaMiguel Morell

FESTEJOS:Alfons Forrat EstévezGeno FusterPaco Ibiza

SO I IL·LUMINACIÓ:Alfons Forrat Estévez

4

Mónica Ramos Bañuls

Salutació de la PresidentaEstimats fallers i amics: És per a mi un verdader plaer tornar a dirigir-me a tots vosaltres com a presidenta de la nostra comissió.Aquest any, no ha segut ni serà gens fàcil per a nosaltres; però gracies a l’entusiasme, a la predisposició que teniu per lluitar per el que voleu, la capacitat de servici i unes bones dosis d’humiltat seran factors decisius per a transformar tots eixos mals records en un meravellós any ple d’alegries i recompenses. gràcies per ser com sou, per estimar tant nostra festa i per formar part d’aquesta comissió.No vull deixar de mencionar als càrrecs d’enguany, perquè gràcies a ells tot serà inmillorable. amb una paraula els ho dic tot:Kiko: admirable, Amparo: grandiosa , Andreu: valent, Ana: responsable, Jordi: amorós, Yurena: carinyosaVisquen les falles

Visca la FALLA INSTITUT!!!!!!!!!!!

5

Salutació del PresidentEm dirigisc a vosaltres com a President de la Falla Institut,

però sobretot com al vostre amic Torres.

En primer lloc voldria felicitar a les nostres Falleres Majors,

Amparo i Yurena, a la regina del foc infantil, Ana; i com

no, al nostre President Infantil Jordi i al nostre vicepresi-

dent Andreu.

Em dispose a afrontar un nou repte en la meua vida com

a faller, i tots sabeu amb la il·lusió en la qual afrontàvem

aquest nou projecte, carregat

d’expectatives i alts objectius, però el foc va voler

arribar al nostre monument abans del dia de Sant Josep.

No obstant això, amb el recolzament de tots

vosaltres, ens hem reposat d’aquest malson i hem fet

possible allò que creem que són unes grans festes falle-

res.

Ara ha arribat el moment de gaudir després de tot un any

de treball.

Desitge de tot cor que disfruteu enormement de totes les

activitats que la junta ha preparat per a aquestes festes.

Comença la festa més gran del món!

Ja estem en Falles!

Visca la Falla Institut!

Francisco José Torres Alcayde

6

MantenidoraFallera

Major2011

7

Va náixer a Oliva l’any 1979, va cursar

els seus estudis al col.legi San Josep

de la Muntanya i en Nostra Senyora

del Rebollet. Continuà a la seua forma-

ció en L’institut Gregori Maians.

Pertany a la nostra comissió des de

fa molts anys, en ella ha desmpenyat

diversos càrrecs, el més important

és que fou Fallera Major lány 2005.

Participa activament en tots els actes

de la nostra Falla. És molt amiga de

la nostra fallera major.

Elena Pastor Fuster

8

A Amparo Avargues Gil

Si de totes les falleres

hem de fer una selecció,

no hi ha millor candidata

per a ser fallera major.

Amparo és unica i vollguda

entre xicalla i joventut

Per això ha segut lèlegida

Fallera major de la Falla Institut.

Que vols que et diga,Amparo?

tèstime com la que més

i els meus ulls sèmocionen

al viure aquests moments.

Amparo, ja pots deixar de somniar

doncs la teua il•lusió es veu complida,

gaudeix dels moments que vas a passar

amb familiars,fallers i una amiga que t’admira.

MONICA RAMOS BAÑULS Falle

ra M

ajor

2011

9

10

Ampa

ro A

varg

ues

Gil

Falle

ra M

ajor

201

1

11

President: Francisco Jose Torres Alcayde

Vice-President primer: Francisco Parra

Vice-President segon: Kiko Morató Mayans

Vice-President tercer: Vicente Siscar Sanchis

Vice-President quart: Vicent Jordà Navarro

Secretari: José Vicente Serrano Martí

Vice-Secretària: Laura Pous Ardid

Delegada Dones: Monica Ramos Bañuls

Coordinador Comissio Económica: Vicent Siscar Sanchis

Delegats Comissió Económica: Franciso Jose Torres Alcayde Kiko Morató Mayans Manuel Navalón Vicente Jordà Navarro Carina Torres Martinez Paco Gregori Llopis Jose V. Serrano Martí

Tresorera: Carina Torres Martínez

Vice-Tresorers: Benardino Torres Soler

Comptador: Paco Gregori Llopis

Delegat Web: Guillermo Pous Ardid

Delegats Censos: Consuelo Segui Pérez Esther Pizarro Segui

Arxiu: José Pla Gosp

Delegats Loteries: Manuel Navalón Gómez Manuel Navalón Francisco Torres Benimeli

Coorinadora Infantils: Ana Gonzalez Pellicer

Delegats Infantils: Salomé Avargues Escrivá Emma Miralles López Ana Maria Soria Sivera Pilar Madero Fernandez Rosa Maria Ibiza Alberola Berta Fuentes Herraiz

Coordinador Casal: Salvador Llopis Aparicio

Contabilitat i Compres Casal: Manuel Navalón Gómez

Delegats Casal: David Mestre Alan James Mayhew Patricia Andra Mayhew Ximo Fuster Ibiza Francisco Ibañez Such Jorge Mezcua

Relacions Públiques: Juan Antonio Mulero Balaguer Cristina Torres Alcayde Vicent Gonzalez Pellicer Gloria Llavori Perez Ana Parra

Junta Local Fallera: Rosa Galiano Mejias Ramona Pérez Cots Juan Avargues Andres

Deleg. Meganofiía i electri.: David Delgado Garfella Francisco Jordà Castillo Federico Fuster Ibiza

Coordinador Llibret: Lola Pellicer Soria

Delegats Llibret: Federico Fuster Ibiza Jose V. Serrano Martí Carlos Gregori Gazquez

Protocol: Ana Parra Mayte Fullana Llin Julia Pons Sempere

Delegat Presentació: Paco Parra Chelo Sanchis Mahiques Alicia Martinez Tomas Ana Morató Mayans Lola Soria Llorca Ramón Torres Martinez Gloria Llavori Ana Cotaina Gilabert

Junta Directiva 2010/11

12

Delegats Escd.Culinaris: Francisco Jordà Castillo Benardino Torres Soler

Organitzadors esdev.culinaris: Juan Avargues Andrés Rafael Cotaina Jose Francisco Ramos Vicente Martinez Jose Perez Romeu Carlos Pastor Pérez David Pérez Gazquez

Delegats cavalcada ninot: Cristina Torres Alcaide Ana González Pellicer Berta Fuentes Herraiz Pilar Madera Hernández Ana Jordà Fullana Fede Fuster Ibiza Elena Pastor Fuster Cristina Alcaraz Ana Morató Mayans

Coordinador d’activ. infantils: David Delgado Garfella Francisco Jordà Castillo

Coordinador Coets: Paco Morató Clavier Àngel Miras Zamora Juan Jose Ciscar Ciscar Salvador Llopis Mateo Aparicio Domingo Boscà Romero Francisco Miras Zamora Cremà i Plantà: Vicent Jordà Navarro Paco Morató Clavers Marcelino Gilabert Aunión David Blasco Vicente Gosp Fuster Juan Mascarell

Comissió Incidències: Ana Parra Mayte Fullana

Coordinadora Teatre: Mayte Fullana

Delegada Teatre: Ana González Fullana Kiko Morató Mayans Emma Miralles López Juanmi Galiano Merjias

Intinirari i Albaes: Juan Avargues Andrés

Bandes: Rafael Cotaina Crespo

Anagrames i Bandes Falleres: Lola Soria Violeta López Esteban

Delegats de Cartes: Francisco Jordà Castillo Vicente Jordà Navarro

Viatges i excursions: Juan Alfredo Miralles López

Repartidores: Rosa Ibiza Mª Consuelo Sanchis Mari Gazquez Lola Soria Emma Miralles López Cristina Torres Alcayde Isabel Lorente

Delegats Banderes i Parador: Marcelino Gilabert Aunión Vicente Pous Martínez David Pérez Gazquez Vicente Gosp Morató Federico Fuster Ibiza Ximo Fuster Ibiza Jose Fuster Millet Publicitat i patrocinadors: Jesús Cebrián Martínez Lola Pellicer Soria Manuel Navalón David Mestre Kiko Morató Mayans Juan Antonio Mulero Balaguer

Delegats Esports: Carlos Gregori Gazquez Francisco Ibañez Such Vicente Siscar Sanchis

Abanderat: Dani Sanchez

Junta Directiva

13

Comissió de homesAvargues Andrés, Juan

Blasco Sanchis, David

Borrás Pizarro, Adria

Cañamas Cervera, Jerónimo

Cebrián Martínez, Jesús

Ciscar Ciscar, Juan José

Ciscar Sanchis, Vicente

Cotaina Crespo, Rafael

Delgado Garfella, David

Federico Fuster Ibiza, Federico

Fuster Ibiza, Ximo

Fuster Millet, José

Galiano Bataller, Juan

Galiano Mejias, Jose Miguel

García Navarro, Santiago

Gilabert Aunión, Marcelino

González García, Vicente

Gosp Fuster, Vicent

Gosp Morató, Vicente

Gregori Gazquez, Carlos

Gregori Gazquez, Juan Fco.

Gregori Llopis, Francisco

Ibañez Such, Francisco

Jordá Castillo, Francisco

Jordá Navarro, Vicente

Just Escrivá, Pedro Domingo

Just Mestre, Alejandro

Just Vercher, Francisco

Llopis Ardid, Antonio

Llopis Ardid, Domingo

Llopis Climent, Domingo

Llopis Mateos-Aparicio, Salvador

Martinez Casanova, Roberto

Martinez De Julian, Vicente

Martinez Tomás, José Vicente

Mascarell Alemany, Joan

James Mayhew, Alan

Meneses Hernando, Juan José

Mengual Lull, Juan Jose

Mestre Sendra , David

Mezcua López, Jorge

Millet Fuster, Raul

Miralles López, Juan Alfredo

Miralles Torregrosa, Juan

Miñana Alemany, Francisco Javier

Miras Zamora, Angel

Miras Zamora, Francisco

Moll Torres, Perez J.

Morató Clavier, Francisco

Morató Mayans, Kiko

Morera Bertomeu, Pedro

Mulero Balaguer, Juan Antonio

Navalón Gómez, Manolo

Navalón Gómez (Jr), Manolo

Parra Jordà, Francisco

Parra Lorente, Jose Mª

Parra Sanchis, Francisco

Pastor Perez, Carlos

Pellicer Pascual, Vicente

Pérez Gázquez, Davit

Pérez Gázquez, Francisco Javier

Pérez Romeu, José

Plá Codina, José Ramón

Pla Gosp, José

Pous Ardid, Guillermo

Pous Martínez, Vicente

Pous Pérez, Salvador

Ramos Muñoz, Jose Francisco

Roger Savall, Antonio Ernesto

Serrano Martí, Jose Vicente

Sancho Hernandez, Guillermo

Tomás Morera, Vicente

Tome Garrigos, Jose

Torres Alcayde, Francisco José

Torres Benimeli, Francisco

Torres Martínez, Ramón

Torres Soler, Benardino

14

Comissió de donesPastor Fuster, Carla

Pastor Fuster, Elena

Pellicer Morató, Angeles

Pellicer Morató, Dora

Pellicer Soria, Àngela

Pellicer Soria, Lola

Pérez Cots, Ramona

Pizarro Seguí, Esther

Pla Codina, Laura

Pons Sempere, Júlia

Pous Ardid, Laura

Ramos Bañuls, Mónica

Sahuquillo Aroca, Eva Mª

Sánchez Valcarcel, Lina

Sanchis Cotaina, Mª Antonia

Sanchis Maiques, Mª Consuelo

Seguí Pérez, Consuelo

Serra Moncho, Vicenta Mª

Soria Llorca, Lola

Soria Sivera, Ana Mª

Tomás Berbegall, Rosa

Tomás Borrás, Anna

Tomás Borras, Clara

Tomás Borrás, Paula

Tormo Llopis, Mª Belen

Torres Alcayde, Cristina

Torres Castañeda, Dolores

Torres Martínez, Carina

Tur Pastor, Rosa Isabel

Alcaraz Lopez de la Franca, Cristina

Alcayde Álvarez, Mª Jesús

Ardid Carpi, Rosa Mª

Ardid Morató, Rosa

Avargues Escrivà, Salomé

Avargues Gil, Mª Amparo

Bañuls Mestre, Mª Consuelo

Benimeli Gutierrez, Carla

Benimeli Llorca, Pepa

Benimeli Rocher, Yessica

Blasco Sanchis, Alba

Borrás Faus, Enriqueta

Canet Plaza, Carla

Codina Alemany, Mª Victoria

Colomar Matias, Ana

Cotaina Gilabert, Ana

Cotaina Gilabert, Irene

Escrivá Pascual, Vicenta

Fuentes Herraiz, Berta

Fullana Llin, Maite

Fuster Llopis, Maribel

Fuster Puig, Elena

Fuster Puig, Mª Lola

Galiano Mejías, Rosa

Gazquez Pérez, Juana Mª

Gazquez Pérez, Mª Dolores

Gilabert Savall, Rosa Mª

Gómez Gómez, Teresa

González Pellicer, Ana

Gregori Catalá, Mª Teresa

Ibáñez Torres, Nieves

Ibiza Alberola, Rosa Mª

Jordá Castillo, Mª Dolores

Jordá Fullana, Ana

Jordá Fullana, Maria

Just Asunción, Isabel

Just Mestre, Cristina

López Estevan, Violeta

Lopez Huertas, Mª Reyes

Lorente Pons, Isabel

Llavori Pérez, Gloria

Llopis Ardid, Rosa Mª

Madero Fernandez, Pilar

Madero Fernandez, Sonia

Martínez Sabater, Mª Asunción

Martínez Tomás, Alicia

Mayans Colomar, Rosa

Andra Mayhew, Patricia

Mejias Benavent, Rosa Mari

Mellinas Muñoz, Mª Engracia

Mestre Boscà, Anabel

Mestre Simó, Consuelo

Miralles López, Alicia

Miralles López, Emma

Morató Mayans, Ana

Navalón Gómez, Maite

Parra Català, Maria

Parra Lorente, Ana

Parra Vida , Esther

Pastor Ferrer, Mª Consuelo

15

Lema: A trencar la vidriola

Esbòs de la Falla

16

Lema: A trencar la vidriola - Autor: Jesús Garcia Cànoves

Ens trobàvem molt feliços

amb una falla de categoria,

però es torrà com a xoriços

tota aquella animada alegria.

En una vesprada de la tardor

es cremà el gran monument,

s’avançà el foc purificador

al març en el que és freqüent.

Ens quedàrem sense falla

i sense euros en la cassola,

per a poder donar la talla

s’ha de trencar la vidriola.

Farem una falleta senzilla

amb molta il·lusió fallera,

tots junts formant quadrilla

traurem fruit en primavera.

Parlarem del que es volia

en l’antiga falla criticar,

i que sols en l’ortografia

enguany podràs encontrar.

Tanca els ulls imaginant

el que huit ninots diuen,

com la falla està batallant

i per la festa es desviuen.

17

“Teníem dalt del cadafal dos vells amics,un rei mag i un Pare Noel fent repics”

Un rei mag amb un gran sac ple d’esplendorosos regalsveies amb un bonic anorac,és un dels anomenats macal llarg del temps pels xavals.

Al seu costat un grossettot vestit de color roigmuntat en un bon coet,amb cara de contentetel veiem que feia goig.

Els dos volien en exclusivaportar regals als oliverers sense tenir que pagar l’iva,s’ha gastat moltíssima salivadiscutint qui té més poders.

És una història paregudaa la que cada quatre anysací passa armant moguda,i com és una cosa conegudala conte als veïns i estranys.

En esta ciutat llevantinacada quatre anys, en maig,s’armava una tomatina,a més velocitat que el raiges regalava pa i sardina.

Abans de la cremà extraoficial

Des de feia uns quants anysocupaven l’apreciat sillonetsegons compten companys,regnant per estos paranysun rei del grup “pesoeobreret”.

Però altres “parenoeleros”volien canviar el poderpel grup anomenat peperos,regalant uns bons putxerosa qui fora del mateix parer.

Greu incògnita pels ciutadansque anaven prompte a votara un dels candidats a sobirans,tenien a la primavera a les mansla papereta de a qui volien triar.

A qui triar dels benefactors?al de les velles costums,o al dels joguets renovadors?,en les mans dels pobladorsestava l’escollida de llegums.

I mentre la gent pel carrerdebatia si Pare Noel o reiseria l’amo del galliner,nostre patrimoni punter es va cremar sense remei.

18

Aquesta és la breu històriade la falla Institut olivera,esperava un any de glòriasent una comissió puntera. Quan ho tenia tot organitzat el monument quedà socarrat

Després de moltes deliberacionsposant varies idees damunt la taula,no tingueren els caps més botonsque demanar ells la última paraula. A partir d’ara tindrien que suar la camisola a més de tindre que trencar la vella vidriola.

faller de l’Institut decideix sense contemplacióque s’havia d’apretar encara més el cinturó.

Es reuniren en assemblea urgentfalleres i fallers en la seu del casal,havien de decidir el seu salvamentfins amb la ajuda del ciri pasqual. Alguns grups per no passar un calvari demanaren la salvació resant un rosari.

De poder ser els mereixedorsdel primer banderí del moment,passarien a tenir forts tremolorsper si no treien res del monument. Ja va dir el president que per omplir el cabàs has de invertir euros o el premi no guanyaràs

Després de la cremà de novembre

19

Un gran arbre de Nadal ple de banderinsja que la crisi no ens permetia posar llumins

Un gran arbre de Nadalpresidia aquesta escena,d’ell penjava bonic regaltenint tota la rama plena,al costat un jovenet xavalestava admirant el vegetalmuntat al pare a l’esquena.

El progenitor li comentaque no els pot agafar,s’ha acabat l’època opulentai el retallament s’ha d’aplicar,estem en una etapa dolentaon tots hem de fer espentaper poder a fi de mes aplegar.

El primer en fer retallsel govern de la nació,que desgrana com a allsel Foment de la construcció,el tren de la costa té tallsi la ronda comarcal fa ballsen projectes amb congelació.

Altra que ha fet sacrificisha sigut la Generalitat,ha suprimit antics vicisals que estava acostumat,col·legis sense edificis,palau de justícia sense judicis,i a la música conveni retallat.

Seguint l’exemple dels majorsen quant a rang i categoria,fa també al retall els honorsl’ajuntament d’Oliva en majoria,urbanitzacions sense promotors,l’obra municipal perd postorsi les festes amb poca economia.

Admira ràpid la decoracióde regals que té l’arbret,està fent-se fosc al racói no veurem res en un ratet,per retalls de l’administraciós’ha llevat la il·luminacióper estalviar algun euret.

“Una de les Escenes de Categoriaque s’ha quedat en una trilogia”


20

Dos fallers vestits de galaestan parlant de la festa,no volen agafar la palavan a fer una gran protesta,la costum és menjar cigalatreta de la marinera cesta,que altres toquen generalai es calfen de calent la testa.

D’aquesta classe de fallers hi ha uns pocsque prenen als demés per uns pobres bajocs.

Al costat un fester amb brusódisposat a fer el que faça falta,compren que aquesta situaciónecessita de col·laboració alta,a més de rascar-se el butxacóel muscle s’ha d’arrimar, ressalta,ningú de tota la circumscripcióels ha de posar roja la seua galta.

Per sort a la comissió fallera de l’Institut hi ha més fallers amb aquesta classe de virtut.

Al barri li comuniquen satisfetsque el retall és precís al monument,però en la festa i amb els xiquetsno hi haurà ni un menut retallament,la mascletà tindrà els mateixos coetsperquè no disminuirà el finançament,quedaran en el barri com a senyoretsa base d’ingeni, gràcia i fets ocurrents. Al faller el mou sempre un enginy innat en elli de vegades posant-ne damunt la taula un parell.

Al barri li van prometre bonics regalsi ara els comuniquen que venen retalls


21

Els partits passen el desert de la políticabuscant els pastos fèrtils de votació mítica

“Ací tenim ara un sol ninotdonant un sol de fagot”

Fora de l’ajuntament d’Olivafent quan poden l’oposició,tenim un Pepé a la derivaesperant la gran recuperació,encara que estan a la defensivaper una interna reorganització.

Hi ha a l’ajuntamenttres partits guerrejant,el socialista amb patimentjunt al bloc estan manant,et descuides un momenti ja te la estan armant.

Hui en dia passeja el bloquero assegut al desorientat camell, no sabem si fa el joc al pesoeroo si de vegades va a la d’ell,¿cantaran els dos junts el boleroo li tancarà al pacte el pestell?.


Per un costat tenim a Davidliderant un Bloc prou verdós,per altre a Salvador al quidvolent manar per els dos,govern volàtil com l’aldehidque pot explotar per relliscós.

22

Altres patges dignes de mencióserien l’esquerra republicana,a més de l’esquerra de la desunióque es presenta quan li ve en gana.Tant de patge dispersa el vot en minoriaquedant l’esquerra més tocada cada dia.

De poder ser patges principalsdel rei mac manador de moment,tenim a una esquerre virtualque sols trau els vots de l’abonament.Ja va dir Cèsar que per omplir el cabàsel que has de fer és dividir i guanyaràs

Uns músics solitaris i apartatsa la banda volen ser acceptats


El Blai que del PP havia fugitsegur que es torna a presentar,anirà en un nou projecte de partitde número u això sense dubtar.La seua màxima serà la que tant li apanya:“si ella no ve, Mahoma va a la muntanya”

23

“Un iaio mariner dona explicacionsa un xiquet a qui li sobren lliçons”

Com un xiquet s’empassa d’espavilati al Pare Noel la barba li ha llevat.

El rei mac construí una xarxaper tota la ciutat on ell manad’escoletes infantils.L’objectiu posava en marxadels menuts despertant ganade ser els seus edils.

Allí s’impartia coneixementsobre la tradició nadalencadel rei d’orient.S’explicava amb detenimentque la vestimenta rogencaels llevava client.

Bé aprengueren la lliçóen l’escoleta municipalde la dita vila.Quan va tindre l’ocasióva actuar el despert xavalcom una anguila.

Espavilat com tot xiquetque ha anat a l’escoletades de menut.Aprofita el momentetper tirar de la barbetadel panxut.

Hui en dia a l’espavilat xiquetno el pot intentar enganyar ningúamb bovades.Quan menys ho esperes pega estironetaprofitant que el moment siga oportúa cares disfressades.


24

Ens hem quedat sense tronai sense el Pare Noel panxutescoltant al xiquet.Ens la va gastar prou bonael foc en novembre ocorreguta l’artista falleret.

Un iaio disfressat de pirata marinerli la vol pegar a un xiquet cridaner

Ara tenim en substitucióa una parelleta de ninotsamb algun paregut.Canvia l’antiga situacióde xiquets fent d’angelotsfotent al barbut.

El vell li conta l’assembleaque tingueren tots els fallersper fer monument.Decidiren una gran odisseaper continuar sent punterssense decaïment.

El iaio vol fer-li creureque plantaran una fallade categoria.El xiquet la intenta veureutilitzant prismàtic de tallaamb picardia.

Li la pegarà al falleretcontant-li un històriainventada?.O quedarà empenyaetfent un any de glòriaben guanyada?


25

Perquè ningú tinga mals pensaments i pense el que no volem dir i damunt ho pague amb la co-missió, farem una breu explicació de l’escena que anava recreada.Un mag vestit amb una llarga bata de colors té les mans a l’aire assenyalant el cel. Davant, a l’altura de la cintura, està levitant una xica gitada en sentit horitzontal. Del coll li penja una targeta amb el nom “Hisendita”, que com heu comprés és el diminutiu de “Hisenda Municipal Pública”. La pregunta del milió és, està levitant de veritat o hi ha truc i s’aguanta amb algun artefacte?. Proba-ble solució el bony allargat que se li veu per la part de davant a l’altura de l’entrecuixa.Altre mag vestit amb barret de copa, malles i tutú, fa l’espectacular número del vol de la gavina, és a dir està volant, amb les cames enlairades i les mans al front. La possible solució és una tercera cama que l’ix del tutú cap a terra folrada de diners blaus.

Conta la història excitantde dos pardals piuladors,que pels circs van actuanti tenen molts admiradors,una fada els regalà radiantcampanes com a melons,i una flauta que van utilitzantper la màgia en ocasions.

La flauta no fa cap so ni és de fusta

però la seua grandària té fama justa.

“Dos Politics actuen de Pallassosi d’actuacions passades fan repassos”

En un circ electoral de cada quatre anysactuen espectaculars estos dos companys


26

Són uns exòtics pardalsque piuant encanten,òrgans descomunals al poder els aguanten,tenen poders inusualsde flautes que ageganten,amb sons angelicalsde campanes que canten.

Les campanes no tenen que veure amb l’església més si et peguen al cap fan l’efecte d’una anestèsia.

Mentre el contrincant fa el que vol amb la resignada ajudanta Hisendita,la manté a l’aire com un rossinyolveient tothom com la xicona levita,li tiren roses, clavells, alguna floricolal vore el bon treball de l’estalagmita,boten dels seients sense cap protocolmés que res per arreplegar la collita.

Aquest prefereix que després de la gran actuació li voten al capoll en la propera primaveral elecció.

S’escolten aplaudiments sonorsquan s’aguanta amb bona –olla,canten alçant la veu els tenorsl’estribet “així que bé es folla”,esclaten en crits els seguidorsquan un grapat d’euros escorcolla,folrant tot el pito de vius colorsamb els bitllets que tabolla.

Els blaus de la gavina fan malabarismes amb l’economia demostrant que amb el capital estan en bona harmonia.

27

Uns diuen que és millor el mag blauquan fa actuar campanes i xiulet,altres que si la “Hisenda” no li cauguanyarà el mag del xiulet gordet,el segur és que s’armarà un cacauquan s’anomene el guanyadoret,ja que ha d’ocupar el gran palausent l’amo de la casa i el cabasset.

Encara que demostren ser companys fora la carpa quan actuen els dos acaben quasi sempre a la sarpa.

28

Ens queden en l’escena dos pallassos, però sense “Hisendita” ni fent actuacions, ara tenim el tonto de sempre amb el típic nas roig i roba de colors i el més llest, el de la cara pintada de blanc i vestit d’arlequí amb els pantalons abonyegats.

AJUNTAMENT


Són uns pallassos que actuant encantenperò que fora del plenari no s’aguanten.

Si algú ha llegit dalt per casualitatles flautes màgiques dels botons,vora que no tracta en la realitatdel que diuen les explicacions.

Però com l’assumpte anomenatva de dos que fan exhibicions,ens ve a les mans que ni pintatper descriure les seues actuacions.

No és que un estiga tonteti l’altre siga el llest i sabut,és que així al circ s’ha fetper a traure rialles al menut.

Cap dels dos vol deixarde tenir sempre la raó,un rient sense parari l’altre a base de sacsó.

Tots els que al consistories presenten per guanyar,trauen el millor repertoriperquè a ells vages a votar.

No penseu que els tractemde pallassos per la persona,sinó que així els imaginemquan es tiren al cap en fona.

29

Com bé heu tingut al pensamenthi ha poc trellat en la rodalia,també hi ha qui perd la xiriviaen la resta del món irreverent.

Si eres escèptic en esta ocasióo tot t’importa una bona pera,llig el que ara ve en la filerai aprèn alguna cosa de la lliçó.

Són alguns dels fets mundialsaliments del dimoni de l’infern,amb els que boten el foc internper no perdre bens patrimonials.

La nova llei del menor té castanyolessegons estem veient pels seus resultats,furten, roben, per la justícia emparatssi tot ho fan quan estan en les escoles.

“No podiem faltar els bombersquan es parla de fogoners”

Continuant la tradició del foc purificadores volien cremar les coses que feien pudor

Estan folrant-se els dels detergentsvenent llevacaquesdegossoscagons,quan ho solucionaríem en refregonsdels seus amos per dits excrements.

Hidroelèctrica per no gastar un duroni invertir de les múltiples ganàncies,vol colgar fils abusant d’ignorànciesgràcies a alguns polítics caps de suro.

Amb la condescendència de la hisendauns fulanos muntaren una gran societat,la banca anomenaren a tal disbaratdeixant mitja població sense renda.

A Dénia aniríem a prendre xocolate i xurroperò el tren no ha fet encara la inauguració,donant-nos la plantada el govern d’ocasiótindrem que anar en cotxe, a peu o en burro.


30

Encara que un tal Sacha Distel la va cantar fa uns quants anys, puc donar fe que la vaig escoltar per primera vegada en la nit fatídica de novembre. Era a poqueta nit i .........

En plena nit, una sirena a foc crida pel poligoneti Oliva sencera es desperta, al veure cremar el taller.Els bombers que no apleguen y tot el taller es pot socarrarÉs la veritat, hi ha confusió en el quartell i tots busquen sense parar.

La “manguera” on està ? on està l’escaleta ?La “manguera” on està ? No pergam el control.

Mes l’incendi no s’apaga, el cel, negre, de fum està.i tot el món se pregunta : i els bombers ¿ on estan ?El tempos passa i no apleguen, el taller sencer es pot cre-mar.

15Novembre

Al llarg de la cremà de novembre

31

És la veritat, hi ha confusió en el quartell i tots busquen sense parar.

La “manguera” on està ? on està l’escaleta ?La “manguera” on està ? No pergam el control.

Pel matí, s’endevina que tot el taller s’ha cremat.sols queden les ruïnes del gran incendi que es va armar.I de sobte un faller aplega corrent fins allí,I els va cridar: “un poc de tranquil·litat que ja tot s’ha acabat”.

La falla de l’Institut on està ? està tota socarradeta,no tenim monument, ara a veure que passarà.

Lalala lala laaa, lalalala lala lala, lalala lala laaa, lalalala lala lala.Lalala lala laaa, lalalala lala lala.

A l’igual que a Espanya la nostra economia s’ha tingut que sacsejar,per resumir el llibret, els més rellevants del fets, enviem a cremar

(en valencià pla i ras a mamar).


32

Esta setmana fallera amb els amics ens anem a menjar una barbacoa.I ens reunim amb un muntó de gent fem el nostre ambient on tot és una lloa.Ens emportem moltes coses, les begudes, les gasoses,la salseta, les costelles, bona carn en les graellesel carbó i xulletes sucoses.

La barbacoa, la barbacoa, com m’agrada la setmana fallera. La barbacoa, la barbacoa, com m’agrada torrar a la pastera.

Que rics els xoriços graellers. Que riques les salsitxes a la brasa. Que bones les xulles de corder. Que bo és aquest vi de garrafa.

Vaig posant llenya al foc parlant de política com un joc. Quan es volen adonarels fallers es calfen i es posen a criticar. La barbacoa, la barbacoa,com m’agrada encendre a la gent. La barbacoa, la barbacoa, l’ajuntament es queda prou coent.

A mi m’agrada la carn que està tendraals polítics fer-los volta i volta. Mentre la discòrdia en tots s’engendra disfrute com a boig encenent la revolta. La veïna que és molt bonicapren la paraula armant més revolica.

Jo els faig el paperotmentre prepare uns entrecots que els agraden molt als xicots.

La barbacoa, la barbacoa, com m’agrada menjar de gorra. La barbacoa, la barbacoa, la falla posa fins la salmorra.

Ens emportem moltes coses, les begudes, les gasoses,la salseta, les costelles, bona carn en les graellesel carbó i xulletes sucoses. La falla de nou la farem. El llibret serà suprem . A la cavalcada sempre estem. Participar en tot volem.

La barbacoa, la barbacoa,com m’agrada traure del foc profit. La barbacoa, la barbacoa, a tots tinc convençuts per armar bullit. La barbacoa, la barbacoa, açò pegarà un esclafit.La barbacoa, la barbacoa,que fàcil és convèncer a la gent amb un convit.

I després d’una barbacoafeta amb fusta i cartó

ací done per finalitzadala socarrada explicació

33

A Sant Josep

Esclata la primavera

i la festa es tota llum.

Dóna pau a aquesta terra,

Sant Josep, patró volgut.

És la teua protecció

necessària en els moments

d’alegria i d’il·lusió.

Tens l’afecte i devoció

de falleres i fallers.

34

Recompenses 2011

BUNYOL DE BRILLANTS

Jordà Castillo, Francisco BUNYOL D’OR AMB FULLES DE LLORER

Martinez Sabater, Maria Asunción Navalón Gomez, Manuel (Junior) Torres Martinez, Carina Torres Martínez, Melania

BUNYOL D’OR

Garcia Navarro, Santiago Mestre Boscà, Ana Isabel Torres Castañeda, Dolores BUNYOL D’ARGENT

Ardid Benimeli, Joel Benimeli Llorca, Josefa Vta. Blasco Sanchis, Alba Jordà Fullana, Ana Martinez Casas, José Roberto

DISTINTIU D’OR

Gosp Mateu, Efrén DISTINTIU D’ARGENT

Boscà Soria, Ana Boscà Soria, Domingo Castillejo Pizarro, Claudia Gosp Fuster, Pepe Jordà Mengual, Joan Just Serra, Carla López Vidal, Adrian Pérez Vidal, Nuria Pous Mestre, Eva Torres Fuentes, Lucia Espinosa Agud, Hailey

35

llibretinfantil

36

Salutació del President Infantil

Hola sóc Jordi.

Estic molt content de ser el vostre President Infantil,

per a mi, ha sigut un orgull que la Junta de la Falla

haja confiat en mi per dur endavant aquest càrrec tant

important.

Desitge pasar unes falles especials junt a la meua

fallereta Yurena, i amb Ana i Andreu i amb la compa-

nyia del meu president Kiko i la Fallera Major Amparo.

Espere gaudir cada moment i guardar tots els petits

detalls, que sempre recordaré.

Fallerets, falleretes, xiquets i xiquetes, poseu-vos el

blusó i ompliu les vostres faltriqueres amb coets de

tots colors que comença la gran festa, la nostra festa.

No falteu us esperem al nostres casal !!

Visquen les Falles.

Visca la Falla Institut

Jordi García Pérez

37

38

MantenidoraFallera

Major2011Infantil

39

Cristina Serrano Martí

Va nàixer a Oliva a l’any 1979, va cursar els

seus estudis al col·legi Nostra Senyora del

Rebollet i el Batxillerat a l’Institut Gregori

Maians. Acabà la seua carrera com a estu-

diant en el Institut de Formació Professional

Gabriel Ciscar en la especialitat de Tècnic

Superior en Administració d’empreses.

Actualment i des de fa mes de 10 anys

treballa portant la comptabilitat d’una em-

presa.

Va pertànyer a la nostra comissió des de

menuda fins al 2002.

Fou Fallera Major Infantil l’any 1991. Es tia

de nostra Fallera Major Infantil.

40

A Yurena Serrano AvarguesUna princesa guancheté nostra falla,la nina més bonicade la xicalla.

Nascuda a Tenerifearrel Valenciana,nostra Yurena ésguapa i galana.

La careta redona,coloradeta,més brillant i més suauque una pometa.

Llueixes el vestit,la manteleta,les pintes i arracadesi la peineta.

Falle

ra M

ajor

Infa

ntil

2011

Els volcans de Canàriessemblen ben pocal costat de ta fallaflames i foc.

Que sigues ben feliç,ta festa siga plenaen els passacarrerscremà i ofrena.

I que recordes sempre,dolça joguinaque en la Falla InstitutFores Regina.

Pepe MartínezOliva, Febrer 2011

41

42

FOTOS VARIES DE JORDI

Xiqueta rossa i d’ulls clars dolça perleta, fallera exemplar.

Topos, arracades,joia i peinetes,fallera de molta arrel.

Tratge de fallera,mantellina i davantal, fallera espectacular.

Alegria i bondat,il·lusió per la festa,somni realitzat.

Fallera infantil de la falla,tothom t’admira i t’alaba.

Gaudeix de cada momentque aquest any de la teua vidasempre el tindràs present.

43

FOTOS VARIES DE YURENA

Es quedaran per dir-te tantes coseses quedaran en silenci les paraulestu ets l’alegria de casa,i orgull de la Falla.

De nit ens carregues d’energiade dia ens dónes llum i alegriafaller des de la infànciaamb el teu portent traus l’elegància.

Enguany dus endavant una tasca molt importantcom és ser President Infantil d’aquesta falla tan gran.a ta mare la portes de cap,a ton pare sempre al teu costat,i al menut de casa faller el faràs.

El tràfec es fa notaral casal està tot preparatdes de la xocolatà fins la plantàja arriben les festes més grans

El teu somriure és la teua fidel companyia,i el millor obsequi es la teua infantesa,vore’t feliç i orgullósdes d’ara fins a la nit del foc.Moltes felicitats Jordi.

Ana Gonzalez

43

4444

A Ana Maria Fuentes

Salerosa fallera

digna del càrrec

encendràs el coet

amb el teu somriure

per allà on passes.

Lluiràs orgullosa

el teu roig de la banda,

i diràs amb força

i amb molt d’aire

que eres regina de la teua falla.

L’últim coet que voràs esclatar

és el que la nostra falleta

haurà de cremar.

Gaudeix dels moments més bons de la festa,

perquè quan menys te n’adones

ja tot és cendra.

Reg

ina

del F

oc In

fant

il

2011

45Andreu Borras PizarroAcompanyant

46

FOTOS VARIES DE ANA FUENTES

Parelleta d’infantilsque engal·lanara el barri,somrients i elegants.

Es divertirà en la fallatirant molts coetsi jugant amb la xicalla.

Viuran moments especialsamb amics i familiarsi quan arribe Sant Josepnostra falla encendran.

Gaudiu de cada instan,doncs aquell que passano tornarà mai.

47

FOTOS VARIES DE ACOMPANYANT

48

Comissió InfantilBoscà Soria, DomingoBorràs Pizarro, AndreuCañamas Plá, MarcCebrián Miralles, JesúsGaliano Tormo, AlexGarcía Pérez, JordiGosp Fuster, PepeGosp Mateu, EfrénIbañez Escriva, DavidJorda Mengual, Joan Lopez Roig, AdriaMartínez Faus, KikoMayans Pérez, PepeMengual Llopis, JoséMestre Morató, AlexandreMonjo Richo, AlexMonjo Richo, DinoMorera López, AlbertoMorera López, CarlosPons Hinojosa, AlejandroSerrano Avargues, JosepTomé González, GerardTorres Fuentes, AlbertoVilanova Faus, DaniBonet Hernandez, IreneBoscà Soria, Ana

Castillejo Pizarro, ClaudiaCebrián Miralles, AitanaEspinosa Agud, HaileyFuentes Martínez, Ana MariaJust Serra, AinhoaJust Serra, CarlaLopez Roig, CarlaMartínez Benimeli, MariaMartinez Faus, BlancaMascarell Alemany, AnaMengual Llopis, RosaMorato Ibañez, NeusMulero Pérez, IreneMulero Pérez, LidiaParra Madero, PaulaPérez Vidal, EstherPérez Vidal, NuriaPons Hinojosa, AinhoaPous Madero, AndreaPous Mestre, EvaPous Mestre, SandraSavall Sendra, ClaraSerrano Avargues, YurenaTomé González, HelenaTorres Fuentes, LuciaTur Vidal, Pilar

MascotesCiscar Ramos, Enzo

Sancho Cotaina, Maria

Vilanova Faus, Marc

Virgili Jordà, Carlota

Garcia Pérez, Oriol

Siscar Giménez, Lluis

Parra Mallol, Jaume

49

Enzo

Cis

car

Ramos

Oriol Garcia Pérez

Carlota Vrigili Jordà

Llui

s Si

car

Gim

enez

Mar

c Vi

lano

va F

aus

Jaume Parra Mallol

Mar

ia Sa

ncho

Cot

aina

Mascotes

Mascotetes xicotetesRialleres i guapetesXiquetes i xiquets fallers,Menudets I menudetes.

Solets que enlluernen nostre celLlunes que la nit encenenSucre que endolça nostres videsProtagonistes de vides plenes.

Sal en la vida falleraAlegría de familiars i amicsXiquetes i xiquets fallersQue ens alegren el camí.

Futur de la nostra fallaEl demà de fallers i falleresXicotets i tan importants en léscut que ja naisqueren.

Vos desitgem felicitatI una llarga vida falleraFelicitem als vostres papásI vos donem una abraçada sincera.

A les nostres MascotesA les nostres mascotesAcosteu-se tots a la fallaArrimeu-se als nostres carrersJa comencen a emocionar-nosJa venen els més xicotets.

Fallerets i falleretesQue tenen a penes messetsJa desfilen per el pobleJa van vestits de fallers.

Son l’alegria de la comissióI l’orgull de la famíliaJa s’apropen per mirar-losEl iaio i també la tia!

I ells van contents i feliçosAmb el tratge valenciàSense saber que per on passenTothom els mirarà.

Els desitgem que gaudisquenAra i quan siguen majorsQue segurament seranPresidents i falleres majors.

I els enviem una besadaDe part de la comissióA les nostres mascotetesQue ja estan als nostres cors.

ANA PARRA

50

A la nostra Comissió InfantilHola, benvinguts a aquest racó, un lloc per compartir…compartir sen-

timents, emocions, jocs i inquietuds, un lloc on podrem experimentar no-ves sensacions barrejades amb un toc d’alegria, humor i companyerisme, perquè el que representa aquesta festa sobretot és harmonia i amistat.

Com a delegada d’infantils vull donar-vos les gràcies a tots els xiquets i xiquetes que ens han visitat en les diverses activitats que hem fet aquest any.

És un nou projecte que volem dur a terme i, encara que sols hem fet 3 tallers, nosaltres hem gaudit molt amb tots i totes. Esperem compartir de nou, noves activitats i us deixem obert el nostre casal per a rebre noves suggerències i així poder fer activitats originals i gracioses.

Des d’ací sols us demane a vosaltres…, xiquets i xiquetes, fallerets i falleretes que acudiu a tots els actes de la nostra falla, soborneu als papàs i mamàs per a que us deixen participar en tot, ja que si no veniu als actes, mai podreu dir que us fan poques coses.

Des d’ara endavant, la vostra opinió compta més que mai, volem saber que us agrada i estem oberts a les vostres suggerències, i així tots junts podrem compartir i gaudir d’aquesta festa tan gran.

I, no ho oblideu mai, SOU LA COMISSIÓ INFANTIL DE LA FALLA INS-TITUT, amb més de 27 anys d’història, i amb un muntó de fallerets i falle-retes amb ganes de passar-ho bé “

Us esperem!!

52

Lema: Màgica natura

Esbòs de la Falla infantil

53

Lema: Màgica Natura - Autor: Jesús Garcia Cànoves

Anem a veure en esta falleta

la màgia de la bonica natura,

explicaré una gran aventureta

d’una parelleta sense censura.

Dos xiquets que entren al bosc

àvids de descobrir els secrets,

passegen des del lloc més fosc

a aquells que són més clarets.

Veuen personatges famosos

i alguns que són mitològics,

no saben si estan somniosos

o és pels efectes psicològics.

Serà normal veure un “elf” verd

amb Campanilla sobre la mà?,

i a un altre assegut en un esquerd

tocant en el llaüt un ball americà?.

Posat ben còmode per llegir

d’una tirada tota la aventureta,

silenci, que no s’escolte tossir

ni tampoc el vol d’una mosqueta.

54

L’aventura que em van contar una parelleta de xiquetsque anaren d’exploració al bosc per descobrir el seus secrets

Estava assegut en un banc del passeig mirant qui anava i qui tornava, quande prompte se me plantaren davant dos xiquets que anaven acompanyats per un gosset.

- Si ens convides a una cola et contem els secrets del bosc de la muntanya del castell- Però si la muntanya del castell no té cap bosc!- els vaig contestar jo-- Això ho diràs tu que no has anat d’exploració com ho férem nosaltres

Pensant que eren prou atrevits per voler prendre’m el pèl i de pas obtindre gratis un refresc vaig cridar al cambrer i li vaig dir:- Per favor, dos coles xavals

- I un suc de taronja pel gosset- afegí el que pareixia més descarat - D’acord però comenceu ràpid o no tindré prou diners per pagar tot el que demaneu.- Tu saps que la muntanya, quan tots ens adormim, s’ompli d’arbres que són mig natura i mig elf?, eh, sabudet!, doncs nosaltres ho varem descobrir. Conta-li-ho, Vicent, mentre jo pegue un traguet.

Un dia que no podíem dormirens posarem la motxilla al colli amb les vares que van recollirens anàrem pel camí del fenoll,en plena muntanya es va produirun fenomen que et vaig a diri que em planta el pèl del bescoll.

Tot estava ple d’arbres grandíssimsque la part de baix era com un tronci la part de dalt uns hermosíssimselfs amb barrets fets de un fi jonc,pel cap els eixien elfs menudíssimstocant instruments com virtuosíssimsmúsics acompanyats per un cant ronc.

A la mà de cada fantàstic personatgevolava una diminuta papallona de colorsque si la abstreies del frondós fullatgeet portava bonics records somniadors,de “Campanilles” estava ple el paisatge les que amb Peter Pan feien un viatgeamb un vaixell de canons tronadors.

55

- Beu ara tu que jo continuaré- Va dir el més espavilat- Ja era hora, estava quedant-me amb la gola seca de tant de parlar

Quan varem eixir d’aquellaespessíssima massa forestal,vérem a una bonica parelllapassejant per l’estret caminal. Un guarda acompanyat pel seu gosset velava per la salut del nostre bosquet.

Ens assenyalaren un llocon dormia un os molt pelut,i que si escoltava algun toc es despertava i era temut. Mentre l’os hiverna no és res perillós però si alça el cap es torna queferós.

En una raconada molt frondosatrobarem a Tarzan amb monets, s‘engronsaven en liana sumptuosacom si foren uns feliços xiquets. A Tarzan li agrada jugar amb els animalets ja que es criaren a la selva de menuts juntets

Més endavant trobarem un unicornpasturant al costat d’un gnom menut,s’havien alçat hui del llit prou enjornperquè cap humà vegera l’esser cornut. Els dos són essers fantàstics de la natura que encara no ha vist ninguna criatura.

56

A la vessant de la muntanyatrobarem a un jovenet pastormenjant-se una sana castanya,no movia ni una sola pestanyavigilant un ramat bramador.

Tenia una ovelleta als braçosi al seu costat un rosat flamencgaudint de moments solaços,portava un pantaló amb pedaçosi un barret del tipus marjalenc.

Veiérem un poc més allunyatun granger amb boina i bastóque tenia cura d’un porc descarat,darrere un galliner descuidat amb gallina i oca en bona reunió.

- Serà millor que pares i descanses un poc o no sé qui apareixerà ara en la vostra exploració- li vaig dir somrient- Guau, guau!-contestà el gos, afirmant les meues paraules- És que no et creus el que et diguem?- preguntà el que estava acabant-se la cola i es xuclava un cub de gel- doncs ara continuaré jo el relat

De sobte aparegué un porc javalícom ànima que porta el dimonicap a ell volant com un teuladí,entropessà pegant un gran volantíi d’això donem els dos testimoni.

Sense fer-ne ni un brot de treballes trobà amb carn per al guisati dos pernils secant a l’ombrall,aquesta vegada s’ha lliurat el gallun altre ocupa el lloc a l’estofat.

57

- S’han acabat les coles i el suc de taronja del gosset, si vols saber el final de l’exploració pel bosc has de demanar una nova consumició- em digué amb tota la cara del món el més descarat dels dos- I abans de què poguera contestar va afegir el mosqueta morta de Vicent- La meua de marca, en cas contrari no obriré la boca

No vaig tindre més remei que demanar: “Dues coles de marca i un suc de taronja natural pel gos, per a mi un poliol de menta, per favor”

Tornant ja cap a casatrobàrem esclata-sangs,els faríem a la brasanetejant-los de fangs,quan els anàvem a tallaralguna cosa ens va parar.

Baix tenien la casa fetauna parella de nanets,que al veure la manetaes quedaren esglaiaets,no poguérem fer la collitaper no trencar-los la garita.

En una altra que també ens feia goighi havia una parelleta de marietes,al veure’ns el rostre se’ls posà roigperquè estaven fent-se carantoinetes,tampoc ens atrevirem a llevar el niua animalets en moment tant lasciu.

Vaja sorpresa que ens emportarenal mirar cap amunt de la muntanya,Pocahontas i un amic caminavenjunt a un terreny ple de verda canya,i encara que un tigre els vigilavaa la seua cara el somriure brollava.

58

I acabant-se les coles d’un trago, s’alçaren de la taula i se n’anaren els tres, els dos xiquets i el gosset. Jo no sabia si creure’m el que m’havien contat o pensar que me l’havien pegat com a un xinés,....¿Em van atracar en ple passeig de la manera més innocent, o m’havien ajudat a escriure la crítica de la falleta infantil de l’Institut?. Ho deixe en la mà de cadascú, penseu el que vulgueu però no oblideu que en el seu relat ha aparegut:

Un elf enorme mig humàque per cos tenia un arbre,la cara tenia tan bé pintàque pareixia de marbre.

A la mà portava “Campanilla”del famós conte de Peter Pan,i pel cap uns elfs en quadrillatirant-se com si fora un tobogan.

Un guarda forestal amb un gosvetllant per les nostres muntanyes,dins de la cova un enorme osi fora Tarzan jugant a cucanyes.

Pastant estava l’unicorn blancjunt a un gnom molt menudet,flamenc i ovelles sense cap tanca la cura d’un jovenet pastoret.

Un granger amb un porquet,gallines, oques i porc javalí,i com per córrer massa distretacaba fet embotit com un gorrí.

Esclata-sangs de vivendaper a nans i certes marietes,i com trobem en la cloendaa Pocahontas en les canyetes.

I esperant que us haja agradatl’explicació que us han fet,done ara mateix per finalitzat

el relat dels xiquets i el gosset.

Programació2010/2011

60

Falla Institut | Programació 2010

_2010

DIA 18, 19 i 20 DE JUNY3º Fira Gastronòmica en el paseo

DIA 26 DE JUNY, DISSABTESopar Festa Entrada de l’estiu 2010

DIA 19 DE SETEMBRE, DIUMENGE 2ª Capea Falla Institut.

DIA 3 D’OCTUBRE, DISSABTE A les 20:30 h 1er Mig Any Falla Institut. Sopar i orquetra al carrer.

DIA 17 D’OCTUBRE, DIUMENGEA les 10:00 h 12é Passeig en bici; des del Casal de la falla fins a la Font Salà, esmorzarem allí (entrepans

i beguda a càrrec de la Falla) seguirem per Oliva Nova fins a la platja d’Oliva (caseta de Creu Roja) per acabar al Casal on hi haurà per a dinar paelles.

DIA 6 DE NOVEMBRE, DISSABTE Proclamació al Restaurant Molí Canyar de les Falleres Majors, i Presidents 2011 amb sopar i ball

DIA 10 DE NOVEMBRE, DIVENDRESA les 21:30 h Actuació de nostre Grup de Teatre amb l’obra “Escena final davant la mar” al Concurs de

Teatre Salvador Soler i Soler al Cine Olimpia.

DIA 17 DE DESEMBRE, DIJOUS A les 20:300 h Lliurament de premis del Concurs de Teatre en el Cine Olimpia.

Programació

61

Falla Institut | Programació 2010 / 2011

DIA 21 DE DESEMBRE, DIUMENGEA les 12:00 h Final Campionat de Pandingui i Truc Nadal i ReisA les 14:30 h Dinar al Casal

_2011

DIA 3 DE GENER, DILLUNS Cercavila Reig Mags pel barri de línstitut amenitzada per la banda de tambors i corne-

tes del Natzareno.

DIA 7 DE GENER, DIVENDRES Començament del Campionat “lligueta” de Cau i Truc de JLF.

DIA 15 DE GENER, DISSABTEA les 19:00 h Presentació-Exaltació de nostres Falleres Majors, i Presidents 2011

DIA 3 DE FEBRER, DIJOUS Començament del Campionat de Cau al Casal per parelles masculí i femení.

DIA 11 DE FEBRER, DIVENDRES A les 22:00h Sopar de Sant Valentí

DIA 13 DE FEBRER, DIUMENGE A les 11:00h Esmorzar d’entrepà al Casal. Seguidament, popular arreplegà pels carrers del barri. Es

demana l’assistència a tots els fallers

DIA 20 DE FEBRER, DIUMENGE A les 11:00h Esmorzar d’entrepà al Casal. Seguidament, popular arreplegà pels carrers del barri. Es

demana l’assistència a tots els fallers.A les 13:30h Dinar en el Casal de la Falla.DIA 26 DE FEBRER, DISSABTEA les 19:15 h Concentració al carrer Monges Clarisses per a procedir al Passacarrer de la Crida Fallera.A les 20:00 h Crida al Balcó de l’Ajuntament per la Fallera Major d’Oliva 2011.

62


A les 22:00 h Nit del Faller amb sopar i ball.

DIA 27 DE FEBRER, DIUMENGEA les 13:30 h Dinar en el Casal de la Falla.A les 16:30 h Final del Campionat Infantil de Pilota Valenciana. DIA 4 DE MARÇ, DIVENDRESA les 21:00 h Final del Campionat de Cau i Truc de JLF en el Casal Jove.

DIA 5 DE MARÇ, DISSABTEA les 11:00 h La Comissió de la Falla portarà a la Casa de la Cultura els ninots indultats. Pel matí al Parc de l’Estació, Concurs de Paelles organitzat per la Junta

Local Fallera.

DIA 6 DE MARÇ, DIUMENGE A les 17:30 h Cavalcada del Ninot.

DIA 12 DE MARÇ, DISSABTEA les 08:00 h Muntatge del Parador Faller.A les 18:00 h Lliurament de Recompenses per la Junta Local Fallera i la Fallera Major

2011. Lliurament de premis del premi del Concurs “Cartell de Falles” de Junta Local.

A les 23:30 h Nit d’albades Fallera Major d’Oliva

DIA 13 DE MARÇ, DIUMENGEA les 09:00 h Plantà del Monument Faller Gran.A les 18:00 h Final del campionat de Pilota Valenciana.

DIA 14 DE MARÇ, DILLUNS A les 08:00 h Plantà de la Falla InfantilA les 09:00 h Remat del Monument Faller Gran i del Parador. Col.locació de la Gespa Vetllada de protecció als monuments.

DIA 15 DE MARÇ, DIMARTSA les 21:30 h Inauguració del Casal Faller. Les Falleres Majors imposaran els corbatins

als estendards.

63


A les 23:45 h Nit d’Albades Falla Institut Vetllada de protecció als monuments.

DIA 16 DE MARÇ, DIMECRES A les 14:30 h Dinar Faller (Tiquet).A les 17:30 h Concurs de Dibuix Infantil per als Fallerets.A les 18:30 h Castell Umflable A les 21:30 h Sopar infantil a càrrec de la falla. A partir d’aquesta nit els fallerets tindran sopar i dinar a

càrrec de la falla.A les 22:00 h Sopar faller (tiquet) (A fer-ho per la falla)A les 24.00 h Nit de Festa Vetllada de protecció als monuments.

DIA 17 DE MARÇ, DIJOUSA les 08.00 h Gran despertà amb banda de música.A les 09:00 h Visita del jurat de falles.A les 12:00 h Visita de la J.L.F, Fallera Major d’Oliva i Cort d’honor a la FallaA les 14:00 h Mascletà al Parc de l’Estació.A les 14:30 h Dinar faller (tiquet).A les 18:00 h Concentració al C/Monges Clarises. Per procedir l’ofrena de Flors a la Verge del Rebollet. Tot seguit Lliurament de premis al Parc de l’Estació.A les 22:30 h Sopar per a tots els fallerets. Obsequi de la Fallera Major Infantil.A les 23:00 h Sopar per a tos els fallers (tiquet).A les 24:00 h Nit de Festa Vetllada de protecció als monuments.

DIA 18 DE MARÇ, DIVENDRESA les 08.00 h Sorollosa despertà en Banda de Música.A les 11:00 h Cucanyes i entrega de premis del concurs de dibuix infantil. Tot seguit s’entregarà als Falle-

rets i Falleretes que els corresponga el distintiu de Coure, Argent i Or.A les 13:00 h Paelles per grups al carrer, obsequi de la Fallera Major Infantil. A les 14:00 h Mascletà al parc de l’estació.A les 17:00 h Castell Unflable.A les 21:30 h Sopar per a tots els fallerets.A les 22:30 h Sopar al casal (tiquet)

64

A les 24:00 h Nit de Festa Vetllada de protecció als monuments

DIA 19 DE MARÇ, DISSABTEA les 08:00 h Despertà pel barri amb Coets, Música i Soroll.A les 12:30 h Missa de Sant Josep a L’església de Santa Maria.A les 14:00 h Gran Mascletà al Parc de l’EstacióA les 15:00 h Dinar oferit per la Fallera Major per a tots els fallers.A les 18:00 h Informal cercavila. S’avisarà com s’haurà d’anar disfressat. A les 21:00 h Sopar per a tots els fallerets.A les 22:00 h Cremà de la Falla Infantil.A les 22:30 h Sopar Faller. (tiquet)A les 23:00 h Cremà de les Falles. Quan corresponga segons el premi optés.

DIA 20 DE MARÇ, DIUMENGE... Desmuntà del parador i arreplegà de trastos.

NOTA:Qualsevol canvi del programa serà anunciat al tauler d’anuncis del Casal i a la web: www.fallainstitut.com


65

Memoria d’unAny Faller

2010

66

67

68

69

Visitade la Marede Deu delsDesemparatsal Pobled’Oliva

Visitade la Marede Deu delsDesemparatsal Pobled’Oliva

NIT DE LA CRIDAFEBRER 2011

71

Col

.labo

rado

rs L

itera

ris

elracód’articles

NIT DE LA CRIDAFEBRER 2011

72

A la ciutat d’Oliva des de fa molts anys hi ha gran quantitat de personatges il·lustres.

Des d’escriptors amb renom, passant per pintors, escultors... I fins i tot actors de cinema.

És ben sabut que aquesta terra nostra, acull gent destacada a tota mena de professions.

I d’entre tots ells hem de destacar com a il·lustres, noms com:

Francisco Brines (escriptor, membre de la Real Academia Es-panyola de la llengua); Gregori Maians (historiador i escriptor); Gabriel Ciscar( almirant,matemàtic e historiador); Manolo Mes-tre (futbolista del Valencia C.F. i membre de la selecció espa-nyola de futbol) o Vicente Parra (actor de cinema).

Molts altres personatges també coneguts com:

Manolo Gallardo (pintor); Enric Soria (escriptor); Waldo (pilo-tari); Josep Lluis Roig (escriptor); Miguel Vicens (pintor) o Xelo Miralles (presentadora de televisió) (Va ser membre de la nos-tra comissió i Fallera Major de la falla.)

Però, hi ha d’altres que, ara per ara, estan començant a donar senyals d’un gran futur a les diferents rames artístiques en les que treballen i en ells anem a centrar-nos en aquest article.

Arts plàstiques i literatura

Caldria anomenar doncs a:

- ANA ESTEVE (artista i escultora, creadora de somnis)

Ana fou companya meua a l’escola.

Filla de mestra com jo, coincidíem esperant les mares, i de vegades jugàvem a dir què seriem de majors, però, mai ima-ginàrem que el seu futur, seria tan prometedor, i que arribaria tan lluny en allò que sempre li havia agradat fer.

Oliva, art i saviesa

Va cursar els seus estudis a Gandia llicenciant-se en comunicació audiovisual.

Posteriorment cursà la llicenciatura de belles arts a la UPV.

En acabar, feu un màster en producció artística també a la UPV.

Ha guanyat diversos premis i ha segut becada en més d’una ocasió. Entre els premis més destacats es troba el Premi senyera d’escultura 51 edició de l’ajun-tament de València.

Ha segut becada per estudiar en EE.UU i Alemanya.

Ha realitzat diverses exposicions col·lectives e individuals arreu del país i hi ha obres seues a institucions d’arreu del món.

L’última vegada que la vàrem poder vore va ser ací a casa, a l’exposició que va fer a la Cripta de Santa Maria o vàrem poder admirar una xicoteta mostra de tot el que ens pot oferir.

Ana és doncs, una de les apostes de la nostra ciutat com a jove amb un futur prometedor.

Des de la nostra falla esperem que siga llaurant molt d’èxit professional.

- ÀNGELS GREGORI (poetessa)

Àngels és altra de les joves amb un futur prometedor .

Aquesta vegada al món de les lletres Valencianes.

73

74

Vaig tindre la sort de conèixer-la per mig d’una persona molt important per a mi. Qui me la va presentar i vàrem fer una bona amistat.

He tingut el plaer de compartir amb ella tertúlies, presentacions de llibres i algun que altre soparet entre amics.

Persona vinculada al món de les lletres des de ben jove, ha segut guardonada en diverses ocasions per la seua obra.

L’any 2003 guanyà el seu primer premi amb el llibre Bambolines. És a partir d’aquest moment quant la trajectòria d’Àngels ha segut coneguda arreu de les terres catalanes i valencianes.

Després d’uns anys, al 2007 és novament guardonada amb el premi Ausiàs March de Gan-dia pel seu llibre de les Brandàlies. En eixe moment Àngels ja forma part d’un grup d’amics que any rere any s’encarregaran de donar a conèixer la poesia a la ciutat d’Oliva amb l’orga-nització del poefesta. A més de participar a diferents recitals i tertúlies literàries.

A poc a poc, va madurant la seua carrera com a poetessa, cosa que es fa patent al seu darrer llibre publicat New York, Nabokov & bicicletes, premiat al 2010 amb el premi Alfons el Magnànim de poesia ciutat de València.

Des d’ací desitjar-li també molta sort i una llarga trajectòria com a escriptora.

- IRENE VERDú (escriptora infantil)

Irene és altra escriptora olivana, encara que, esta vegada dedicada al món dels xiquets. Escriu poesia per a xiquets i xiquetes amb una especial tendresa.

Ha fet de contacontes i li agrada anar de poble en poble per tal de conèixer gent i gaudir de la literatura.

Ha participat en diversos recitals i lectures.

Amb la seua manera d’escriure, vol recuperar la infantesa i redescobrir el món des del punt de vista dels infants.

75

Ha publicat dos llibres: Poemes al jardí i Ara va d’animals.

Els seus llibres estan plens de colors. Es tracta d’una poesia que agrada a grans i menuts i que, amb les il·lustracions que apareixen, fa que la lectura dels poemes ens siga molt més grata i ens faça imaginar-nos nous móns.

- JOSé VTE SALA (poeta)

Altre de les promeses que té la ciutat d’oliva és Jose a qui m’uneix una amistat especial.

José començà a escriure ja des de ben jovenet. Me’n recorde dels concursos que organitzava el nostre professor de literatura Baizan. Ell, va enviar a José a un concurs de joves promeses a la ciutat d’Alacant on de més de 300 participants va quedar tercer. Aquell fou l’ impuls que faria que, ja mai deixara d’escriure.

Al seu currículum està l’haver segut finalista durant tres anys consecutius al pre-mi Adonais de poesia als anys 1996, 1997, 1998.

Posteriorment l’any 2000 guanya el concurs de poesia nacional Eladio Cabañero ciudad de Tomelloso i amb ell, publica el seu primer llibre Diario de retorno.

És durant un viatge a Argentina quant rep la comunicació del seu premi.

Curiosament, el seu segon guardó l’aconsegueix amb un llibre de poesia molt personal i escrit durant la seua estada al país del tango i la milonga. Ciclo Aus-tral.

Es tracta del premi internacional de poesia Jaime Gil de Biedma, Accésit atorgat per la ciutat de Segovia l’any 2005.

L’any 2008 guanya el premi Joan Climent de poesia de llibret pel seu poema Ritme efímer, publicat al llibret de la falla Prado de Gandia.

Ha participat a la primera edició del poefesta d’Oliva i a diversos recitals poètics

Actualment, col·labora al diari Crònica d’Oliva fent crítica literària. Col·labora en articles de llibret de falles i continua llaurant-se un futur com a poeta, participant als diversos concursos existents.

Des d’ací dir-los a tots: Ana, Àngels, Irene i José que continuen fent el seu treball igual de bé.

Amb ells, Oliva pot gaudir de ser terra de molt d’art i saviesa.

76

Nasqué en la vila d’Oliva, on dominava encara el Palau Comtal d’Oliva, en una gran casa senyorial del carrer de l’Església, el 17 de març de 1760. Nebot de Gregori Maians i Ciscar, el pensador il·lustrat, va ser enviat, sense ganes, a estudiar humanitats en l’Esco-la Pía de València i en 1776 lleis en la Universitat de València, de la qual el rector era el seu tio Juan Anto-nio Maians, germà de Gregori. Va estar allí uns anys, però va abandonar repentinament al ser acusat, pa-reix ser que injustament, d’uns aldarulls que solien fer els estudiants cap a Nadal per a no anar a classe. El rector el castigà tres dies confinat en el calabós de la universitat i el jove Gabriel, ferit en l’orgull, abando-nà la seu acadèmica i se enrolà, amb 17 anys, en l’ acabada de crear Acadèmia de Guardamarines de Cartagena, on agafà una plaça en l’Escola flotant de Cartagena, en qualitat de Guardiamarina, era el dia 24 d’octubre de 1777.

És anomenat Alférez de Fragata. Embarcat en el vaixell “San Juan Baptista”, creuria per les costes d’Àfrica i sota els focs de les bateries d’ Argèlia , aconsegueix prendre dos embarcacions enemigues.

El 26 d’abril de 1778, el Rei li encarregà de l’ Aca-dèmia de la Companyia de Guardiamarinas de Car-tagena. Trobant-se embarcat en el buc “San Jenaro”, participaria en el bloqueig que la flota espanyola po-sava a Gibraltar. On reduirien a diversos vaixells bri-tànics, conduint un d’ells amb una tripulació de presa fins l’ Arsenal de La Carraca, en la badia gaditana.

Incorporat en el mes d’abril de 1780 a la flota del general Solano, partirà a terres centro americanes, formant part d’una esquadra de 12 vaixells i un nom-brós comboi, on participà en les accions del fortí del Diamant, visitant La Habana, Nueva Orleáns i Pen-sacola, badia en la qual entrà amb el seu vaixell i

1760_

1778_

1780_

_1783

Gabriel Ciscar Ciscarcooperà a la presa de dita plaça. Al retorn a Cadis, quedarà algun temps adscrit novament a l’Escola flotant de La Carraca. Entre 1780 i 1783, embarcarà en el navili “San Ramón”, bergantí “Pájaro”, fragata “Matilde”, navili “San Nicolás”.

En 1783, tenint afecte a l’ Esquadra del General Solano, realitzà el curs superior que havia dissenyat

76

77

el director Ceruti, el qual veient els avançaments del ja cèlebre Císcar, decidí no examinar-lo i sí encarre-gar-li impartir ensenyances de Navegació en aque-lla Acadèmia.

En novembre de 1784 apujaria a Tinent de Fra-gata, quedant confirmat en el seu destí i en el curs de 1785 començaria a ensenyar Matemàtiques su-blimes elaborant un pla d’estudis per a l’Acadèmia de Guardamarines.

En 1787 es casa amb Ana Agustina Berenguer de Marquina i Ansoátegui, filla del Virrei de Nova Espanya, don Félix Berenguer de Marquina, amb la qual té 6 o 7 fills dels quals sobrevisqueren 2 filles. Ana Agustina morí jove el 1816.

El següent 26 de abril de 1788, puja a Tinent de Navili i és nomenat Director de l’Acadèmia de Guar-diasmarinas de Cartagena. En 1792, puja a Capità de Fragata, en premio a tota la seua trajectòria pro-fessional i científica.

En 1793 publica “Exámen Marítimo” de Jorge Juan

En 1796 es elevat a capità de navili i es embar-cat en la fragata “Soledad”, amb la qual solcarà les aigües del Mediterrani en busca del port de Cons-tantinoble, dedicant-se a millorar les marcacions que figuraven en les cartes marítimes, assenyalant especialment les que corresponien a punts de la costa de Sardenya, “... algun d’ells com el Toro, Cabo Pulla, Cagliari i Cabo Carbonara; i seguint assenyalà les latituds i longituds del Marítim, Malta, la Pantelaría i Trípoli de Berberia...”, principals que es trobaven per aquells temps mal delimitats. En el viatge de retorn es transbordat al navili “San Juan

Façana principal de la Casa d’Alonso. Casa senyorial del carrer de l’ església on va nàixer el 17 de març de 1780 Gabriel Ciscar

1784_

1793_

1785_

1787_

1788_

1796_

_1798

_1800

Nepomuceno”, on serà l’Oficial encarregat de l’arti-lleria i pertrets de guerra. Arribats al Departament de Cadis, novament es traslladat, esta vegada al “San Antonio”, pertanyent a l’esquadra que mana l’almi-rall Lángara, amb el qual passa a defendre amb els nostres en eixe moment aliats, la rada de Tolón.

El 11 de juliol de 1798 fou nomenat Comissari provincial d’Artilleria en Cartagena, amb el treball de Capità de Navili.

A requeriment de les autoritats franceses al rei d’Espanya, una Real Ordre de Carlos IV, el 27 d’agost d’ este any, pels seus coneixements, fou co-missionat per a traslladar- se a París i formar part de la comissió de científics que es reuniria en l’ Institut Nacional de França, per a la implantació en aquella Europa, de les unitats de longitud, volum i pes que serien base del sistema mètric decimal. Allí estigué en Paris durant un any relacionant-se amb els cien-tífics francesos i europeus i establir nombrosos con-tactes que li serien molt útils en el futur.

A la seua tornada fou nomenat Comandant d’Arti-lleria de la Real Armada en el Departament de Cadis, i Capità de Nau efectiu. Fixaria la longitud del pèndol simple que oscil·lava els segons en Madrid.

Publica un curs d’ estudis elementals d’ aritmèti-ca, geometria, trigonometria i pilotatge.

El 19 de març de 1805 fou elevat a Brigadier, amb _1805

77

78

1808_

1810_

1807_

el càrrec de Comandant General d’Artilleria de Ma-rina. El Rei li concediria, el 19 de juliol de 1807, la estimada Gran Creu de l’ Ordre de Carlos III.

Arribat l’ any 1808, en febrer fou anomenat Capità de la Companyia de Guardiasmarinas en Cartagena i amb la invasió francesa, participarà en la reunió noc-turna del 23 de maig d’ aquell any, on es va mostrar decidit i amb gran entusiasme partidari de Fernan-do VII. Fou anomenat per aclamació popular, Vocal de la Junta de Defensa de Murcia, dedicant-se des d’aleshores a l’organització de les forces espanyoles en l’amplia zona de Murcia i les terres alacantines.

Més avant va resultar anomenat Secretari de la Junta Central. Al traslladar- se dita Junta a Sevilla, Císcar fou anomenat Secretari del Consell Suprem de Guerra i Marina. Promogut a Jefe de l’Esquadra, l’anomenaren Governador militar i polític de Carta-gena, estigué en el càrrec des del 2 de març de 1809 fins novembre de 1810. En ocasió dels movi-ments militars del general francés Sebastià en terres de Murcia, Císcar va prendre decisives mesures que evitaren el progrés d’aquelles tropes.

El 3 de febrer de 1810, l’anterior Consell de Re-gència l’ anomenà Secretari del Despatx de Marina i d’ Estat, amb la clàusula de “... que estigués en aquell govern fins l’arribada del seu successor...” i poc després, el 28 d’octubre, es designat membre de la Regència d’ Espanya i les seues Indies, junt als generals Joaquín Blake i Agar. Destacat també en la seua activitat política, seria novament reconeguda la seua trajectòria, ara amb el nomenament de Regent, junt al Cardenal Borbó i el General Agar.

En març de 1813 tornaren a designar-lo per al Consell de Regència, fins el 10 de maig de 1814.

Arribat en este fatídic any el “Deseado”, el felón Rei li inclourà en aquell famós Decret que va promulgar en València, el nefast dia 4 de maig de 1814, contin-gut l’entregaria el General Eguía, la nit del següent dia 10 per la qual cosa des de la seua Regència passaria als calabossos de la Cort, on es trobaria amb molts d’aquells que durant sis anys havien ex-posat les seus vides constantment a favor del retorn del “Deseado”. Dos ministres, deu diputats, i sis ge-nerals o Mariscals de Campo es trobaren de sobte presos d’ aquell ingrat Rei.

D’aquell lloc passaria confinat a Murcia i posterior-ment a Cartagena, d’ on finalment seria autoritzat a residir en el seu poble, en Oliva.

En 1817 es casa amb Teresa Ciscar d’Oriola.

De la seua autoria fou el disseny dels estudis de Nàutica en Filipines, on l’ 1 de gener de 1820, co-mençà a funcionar aquella Escola, sent governador el General Mariano Fernández de Folgueras. Durant cinc llargs anys es dedicarà als seus estudis cien-tífics i d’aquell ostracisme serà tret pel Reial decret de 18 de març de 1820, ara per a que novament s’ incorpore al govern d’ Espanya, esta vegada en qualitat de Conseller d’Estat i al temps, el 17 de juny de 1820, elevat al grau de Tinent General. Acabada de crear la Reial Ordre de San Hermenegildo, el 6 de novembre serà recompensat amb la Gran Creu de dita Ordre.

Es trobava en qualitat de Conseller d’Estat, quan arriben noticies dels “Cien Mil Hijos de San Luis”, Císcar seguirà al Govern fins Sevilla. En aquella ciutat es quan Fernando VII es nega a continuar fins a San Fernando, raó per la qual el diputat Alcalá-Galiano sol·licita i aconsegueix que Fernando VII siga decla-

_1813

_1814

_1817

_1820

_1820

79

Poema Físico-Astronómico publicat en 1828 per Gabriel Ciscar

_1829

_1828

_1854

_1860

rat en “estat d’alienació mental, per la qual cosa s’ estava en el cas previst per la Constitució, de privar-lo de l’exercici del poder executiu per a l’acte del seu forçós trasllat a San Fernando...” , per això nombrava una nova Regència, esta recauria en els Tinents Ge-nerals de la Real Armada, Cayetano Valdés i Gabriel Císcar, junt al de l’ Exèrcit, Gaspar Vigodet.

Complidor el primer de quan estigués reglamentat, Císcar es va entrevistar amb el “Deseado”, comu-nicant-li l’encàrrec rebut, però demanant-li la seua conformitat. Fernando VII, com sempre, obligaria pràcticament a Ciscar a la toma de possessió, dient-li “... que sota pena de incórrer en la seua Real indig-nació l’agafara...” . La duplicitat d’ este individu faria que restablert el seu poder mitjançant la nova invasió francesa protagonitzada pels “Cien Mil Hijos de San Luis”, manara detindre a Císcar i després d’això, condemnar-lo a la pena de mort.

La intervenció del general Burmont, comte de Bor-desull, terratinent del duc d’ Angulema, salvaria d’ aquella pena al tinent general Císcar, embarcant-lo a la força en un buc britànic en la badia gaditana, i en

el qual es traslladaria fins a Gibraltar.

Tot li havia resultat ad-vers, abandonat per qua-si tots, només el trauria d’ aquella postració, el decidit afany en ajudar-li del seu gran amic, el duc de Wellington, qui li va concedir una pensió de 12.000 xelins britànics, amb la qual cosa pogué anar subsistint, mentre els seus en Oliva portaven una trista vida, com els corresponia i correspon sempre a qui pel seu valor, decisió i moral no es brinden al més poderós.

En 1828 publicà el “Poema Físico-Astronómico”.

En Gibraltar buscà refugi en aquell penyó, on a penes subsistí uns anys, pensant sempre en la seua família que en Oliva patia també moltes penalitats. Front a tot allò, i després de la mort del seu fill Ra-fael, el vell lluitador acabaria morint el 12 d’agost de 1829, exiliat en la major de les misèries.

Temps després, acabada la vida del seu cruel enemic, els governs espanyol i britànic iniciaren en l’any 1854, converses que tindrien un resultat favo-rable en aquelles negociacions per a procedir al seu trasllat a Espanya, el mateix el 23 de març de 1855. Diverses successos impediren que el trasllat es fera fins el 29 d’abril de 1860, les seues restes foren ex-humades de la seua tomba en el cementiri gibralta-reny i embarcades en la goleta “Ceres”, i arribades a La Carraca al dia següent, serien traslladades a la nau espanyola “Isabel II”, des d’ on el 2 de maig,

Edifici on va estudiar i va impartir classe Gabriel Ciscar79

80

Portada de l’entrada sud del Panteó de Marins il·lustres de San Fernando, on està soterrat les reste de l Tenien-

te General de la Armada Don Gabriel Ciscar i Ciscar

amb gran solemnitat i pompa, la corresponent a un Capità General amb comandament en Esquadra, a la borda; i de Capità General de Departament, en ter-ra, foren traslladats en ocasió de haver- se inaugurat el Panteó de Marinos Ilustres, en la ciudadela de San Carlos, de la gaditana ciutat militar de San Fernando. Quedant dipositats provisionalment les restes en la capella del Panteó fins el dia 2 de maig en què re-beren definitiva sepultura en l’actual mausoleu, en la quarta capella de la nau esquerra, o de l’ Est, i millor per a nosaltres, d’estribord, en la seua làpida podem llegir:

Mausoleu, en la quarta capella de la nau esquerra, o de l’ Est

“AQVI YACE EL TENIENTE GENERAL DE LA ARMADA

DON GABRIEL CÍSCAR Y CÍSCAR CABALLERO GRAN CRUZ DE LA REAL Y MILITAR ORDEN DE SAN HERMENEGIL-

DO Y PENSIONISTA DE LA DE CARLOS III.

DOS VECES NOMBRADO PARA LAS CORTES INDIVÍDUO DEL CONSEJO DE REGENCIA

DEL REINO. CONSEJERO DE ESTADO. PLE- NIPOTENCIARIO DE ESPAÑA EN EL CON- GRESO DE SABRIOS QUE SE REUNIÓ EN

PARÍS PARA ESTABLECER UN NUEVO SIS- TEMA DE PESAS Y MEDIDAS. AUTOR DE

VARIAS OBRAS CIENTÍFICAS, ETC.

FALLECIÓ EN GIBRALTAR EL 12 DE AGOS- TO DE 1829 A LOS SETENTA AÑOS DE

EDAD.

SUS HIJOS LE DEDICAN ESTE SEPULCRO.”

80

81

La casa Mayans va ser construïda en el Segle XVIII i va servir de domicili familiar a l’il·lustrat valencià D.Gregorio Mayans i Siscar (1699- 1781). En l’actualitat es conserva com a centre cultural. El Mu-seu conserva l’estructura de l’habitat-ge original, un edifici en cantonada, de tres plantes, la baixa, la noble i cambra, que presenta una porta en arc de mig punt amb dovelles, en la part superior de les quals es pot observar l’escut dels Mayans a cada costat. A més, el centre ofereix una projecció documental de pocs minuts sobre la figura de Mayans i la seua època, mostrant una exposició permanent sobre “La vida quotidiana en el s. XVIII”

Gregori Maians i SiscarGregori Maians i Síscar va nàixer a Oliva el maig de 1699 i va morir en València

l’any 1781 fou un erudit historiador, lingüista i polígraf espanyol, i típic representant de la primera Il·lustració espanyola.

El seu pare, Pasqual Maians, va lluitar en el bàndol austraciste en la Guerra de Successió i acompanyà a l’arxiduc Carlos a Barcelona en 1706; açò li suposaria certa marginació ulterior al seu fill en la Espanya dels Borbons. Fins el 1713, quan torna a Oliva, va estudiar amb els jesuïtes de Cordelles, però ja en el poble natal del seu avi, l’ advocat Juan Siscar l’ incita a l’estudi de Dret. Ho cursà en València, on tracta als estudiosos més destacats: Vicente Tosca, Corachán o Iñigo, que li faciliten lectures essencials en la seua formació, como Locke i Descartes.

En 1719 va a Salamanca per a aprendre més Dret. Un dels seus professors, Borrull, el posa en contacte amb l’ hel·lenista Manuel Martí, deà alacantí, que serà el seu mentor i guia de lec-tures clàssiques, tant espanyoles como llatines o gregues, i que guiarà la seua vocació cap a les Humanitats inclinant-lo a l’estudi del Renaixement i els humanistes espanyols del XVI: Antonio de Nebrija, Benito Arias Montano, Fray Luis de Granada i Fray Luis de León, Francisco Sánchez de las Brozas, més conegut com el Brocense, Juan Luis Vives, San Juan de la Cruz, Teresa de Ávila, Miguel de Cervantes... Tota la seua vida es consagrarà a recuperar esta tradició dilapidada i oblidada per l’Espanya del Barroc.

81

82

Va guanyar la càtedra de Codi Justinià de la Universitat de València, però els seus companys de la facultat de Dret l’acusaren contínuament. Després d’un fullet en llatí contra els seus detractors, va publicar en 1725 la Oració en lloança de las obres de D. Diego Saavedra Fajardo i en 1727 la Oració en la qual exhorta a seguir la verdadera idea de l’ eloqüència espanyola, on critica els excessos barrocs i pondera la senzillesa hispana i àtica dels Fray Luises, Vives o el Brocense. Viatja a Madrid en eixe any, on l’ acullen amb afecte el director de l’Aca-dèmia Espanyola, Marqués de Villena i el Bibliotecari Real, Juan de Farreras. Es carteja amb Benito Jerónimo Feijoo, però trencarà amb ell, igual que amb el pare Enrique Flórez, per la presumpta superficialitat dels seus coneixements.

Va defendre per aquell temps la reforma dels estudis jurídics en el sentit de disminuir la preponderància del dret romà i augmentar l’atenció sobre el dret autòcton espanyol, nus de una reforma general de l’educació que exposarà més tard al ministre Patiño sense fruit, recomanant, per exemple, que el llatí s’ensenyara en llengua vulgar i es fon en l’estudi dels autors clàssics i no en el llatí eclesiàstic, opinió que ja va sostindre l’ humanista espanyol del segle XVI Pedro Simón Abril.

En 1730, després de perdre en favor de Arbuixerch la pabordia de la universitat valenciana, oposicions en las quals es mesclaren insidies polítiques de borbonistes i austracistes, foralistes i antiforalistes i, naturalment, les enveges i rancúnies suscitades entre els companys per Maians, se’n va anar a Madrid on aconsegueix el càrrec de bibliotecari regi. Allí va editar en 1732 els seus Epistolarum libri sex, que li obriren les portes entre els humanistes de mitja Europa, i en 1733 el seu Orador Cristiano. Durant set anys fou oficial de la Biblioteca Real; en 1740 es va retirar a la seua Oliva natal per a dedicar-se als seus estudis i investigacions, però va seguir tenint una activíssima correspondència intel·lectual amb erudits espanyols i estrangers en llatí i en castellà. En 1737 envia la Carta-Dedicatòria al ministre Patiño amb un ambiciós pla de renovació acadèmica i cultural d’ Espanya que ni tan sols va rebre resposta.

A la fi es retira en 1739 a Oliva i es casa amb una cosina seua, Margarita Pascual; funda en 1742 la Acadèmia Valenciana «dedicada a recoger e ilustrar las memorias antiguas y modernas, pertenecientes a las cosas de Es-paña». La seua censura de l’Espanya Primitiva de F. Javier de la Huerta i Vega, «fábula indecorosa y opuesta a las verdaderas glorias de España», l’ enemista amb les Acadèmies de la Història i de la Llengua. La seua edició de la Censura de històries fabuloses de Nicolás Antonio enfrontà a l’ Acadèmia Valenciana amb la Inquisició. Al arribar Fernando VI al tron, el ministre Ensenada el rescata del forçat retir i, totalment reivindicat per Carlos III, l’ anomena Alcalde de Casa y Corte. Aquest li encarrega, després de l’expulsió dels jesuïtes, un nou pla d’educa-ció que els rectors universitaris trossejaren i arruïnaren sense pietat. Fou soci de la Real Societat Econòmica d’ Amics del País de València, en la qual va ingressar en l’ any 1776. En Oliva i València el segueixen visitant vells i nous il·lustrat: el metge valencià i filòsof eclèctic Andrés Piquer, Francisco Pérez Bayer, Muñoz, Cerdá Rico, Ca-vanilles, Blasco... Dedicà els seus últims anys a preparar l’edició de l’ Obra Completa del seu adorat Juan Lluís Vives, però el va sorprendre la mort ja octogenari en 1781.

82

83

A part de las obres ja citades, edità les Advertencias a la historia del padre Mariana del Marqués de Mondéjar i les obres de Antonio Agustín. Admirà especialment a Ambrosio de Morales i a Páez de Castro. Col·laborà en el Diari de los Literats amb el pseudònim de «Plácido Veranio». Publicà uns monumentals Orígenes de la lengua española (1737) on va traure a la llum per primera vegada el Diálogo de la lengua de Juan de Valdés; a més a més, reimprimí dues vegades las Reglas de Ortographía de Antonio de Nebrija i composà una Rhetórica (1757) que és també una interessant antologia de la literatura espanyola i un anàlisi insuperable de la prosa castellana fins que arribà el Teatro de la elocuencia española de Capmany; és més, a ell se li deu també la primera biografia de Miguel de Cervantes, impresa en 1738.

Recientment, Antonio Mestre ha dirigit i editat la Obra completa de Maians en cedé, l’anomenat Gregori Ma-ians digital.

Ací jauen els germans nascuts en la vila d’Oliva i morts en la ciutat de València: U, Gregorio Mayans i Siscar. Prefecte de la Biblioteca Reial. Catedràtic de la Universi-tat de València. Molt versat en Humanitats. Historiador. Jurisconsult. I erudit en totes les ciències. 9 de maig de 1699-21 de desembre de 1781. L’altre, Juan Anto-nio Mayans i Siscar. Canonge d’esta Església catedral. Rector de la Universitat de València. I en el cultiu de les Lletres exemple de cooperació fraterna. 28 de març de 1718-20 de març de 1801. Els seus paisans en record d’ambdós. Any 1971.

Làpida funerària, llaurada per l’escultor José Esteve Edo, amb text del Catedràtic de Llatí Dr. Luis Casanoves, dedicada per l’Ajuntament d’Oliva, l’any 1971, als germans Gregorio i Juan Antonio Mayans i Siscar. Cobrix l’accés a la cripta, junt amb l’altar de Sant Agustí de la catedral de València, on està soterrat l’erudit. .

83

84

Vivim un temps d’importàncies relatives, ídols amb peus de fang i egolatries variades. La vanitat, ja se sap, va per províncies, i no és freqüent trobar un poeta com Francisco Brines, sempre pròxim i humà. Des de “Las brasas” a “La última costa”, la seua obra és important i l’ha convertit en mestre i referent per a les generacions posteriors. El seu to elegíac, la perfecció formal i la co-herència són els trets fonamentals del Brines poeta.

Elca és el paradís, perdut i recobrat, on el poeta passa els dies i les nits. La casa on el poeta parla de la vida i de la poesia amb el magisteri del temps i dels versos escrits. Sempre apareix el nom de Luis Cernuda, també Juan Ramón Jiménez, dos poetes fonamentals per al jove Brines. Sol comentar que el poeta és allò que ha lle-git i els seus mestres estan presents en els seus versos. Com molts poetes, el millor Brines és el que parla del temps i dels amor perduts. És aleshores quan els versos cremen, perquè la felicitat no ajuda a la creació. Aquesta premissa no vol dir que el poeta siga un pessimista; al contrari, quan s’ha conegut la felicitat i s’ha arribat al màxim plaer, el temps i la memòria són la matèria del poema.

La poesia de Brines, metafísica i humana, ens presen-ta a l’home front a la vida i a la mort. Una poesia que arriba quan vol, encara que la idea del poema estiga present en la vida quotidiana.

Brines llig els joves poetes i, per a tots, te un moment, una paraula. No hi ha més jutge que el temps i aquest regna en la memòria i en l’oblit.

Brines accepta els premis i les distincions sempre amb

Francisco Brines Poesia i Carn Viva

gratitud, fidel a ell mateix. Però el que s’ha de fer,

de veritat, és llegir la seua obra, conèixer els seus

versos i apreciar al poeta i a la persona.

Arriba la nit a Elca. Queda l´home i els records

de tota una vida i el soroll de tantes converses. I

la poesia, present en el paisatge amagat per la

foscor. Tot encara és la vida i ho serà sempre. La

lluna ho sap i no amaga un mig somriure.

84

85

La última costaHabía una barcaza, con personajes torvos, en la orilla dispuesta. La noche de la tierra, sepultada. Y más allá aquel barco, de luces mortecinas, en donde se apiñaba, con fervor, aunque triste, un gentío enlutado. Enfrente, aquella bruma cerrada bajo un cielo sin firmamento ya. Y una barca esperando, y otras varadas.

Llegábamos exhaustos, con la carne tirante, algo seca. Un aire inmóvil, con flecos de humedad, flotaba en el lugar. Todo estaba dispuesto. La niebla, aún más cerrada, exigía partir. Yo tenía los ojos velados por las lágrimas. Dispusimos los remos desgastados y como esclavos, mudos, empujamos aquellas aguas negras.

Mi madre me miraba, muy fija, desde el barco en el viaje aquel de todos a la niebla.

Lamento en ElcaEstos momentos breves de la tarde, con un vuelo de pájaros rodando en el ciprés, o el súbito posarse en el laurel dichoso para ver, desde allí, su mundo cotidiano, en el que están los muros blancos de la casa, un grupo espeso de naranjos, el hombre extraño que ahora escribe.

Hay un canto acordado de pájaros en esta hora que cae, clara y fría, sobre el tejado alzado de la casa. Yo reposo en la luz, la recojo en mis manos, la llevo a mis cabellos, porque es ella la vida, más suave que la muerte, es indecisa, y me roza en los ojos, como si acaso yo tuviera su existencia. El mar es un misterio recogido, lejos y azul,

y diminuto y mudo, un bello compañero que te dio su alegría, y no te dice adiós, pues no ha de recordarte. Sólo los hombres aman, y aman siempre, aun con dificultad. ¿Dónde mirar, en esta breve tarde, y encontrar quien me mire y reconozca? Llega la noche a pasos, muy cansada, arrastrando las sombras desde el origen de la luz, y así se apaga el mundo momentáneo, se enciende mi conciencia. Y miro el mundo, desde esta soledad, le ofrezco fuego, amor, y nada me refleja.

Nutridos de ese ardor nazcan los hombres, y ante la indiferencia extraña de cuanto les acoge, mientan felicidad y afirmen inocencia, pues que en su amor no hay culpa y no hay destino.

86

Manolo Mestre Torres Futbolista

Manolo Mestre Torres va nàixer a Oliva en 1935. La major part de la seua carrera fou en el Valencia CF i va formar part del seu cos tècnic fins a la seua retirada del futbol.

Després de passar pel club del seu poble natal i el de Gandía, va ingressar en ell quan només tenia vint-i-un anys i es va retirar tretze temporades més tard amb el rècord de partits disputats amb el Va-lencia CF fins eixe moment sumant un total de 322 participacions.

J.V.S.M.

Començament de Manolo Mestre - Camp de la Plaça o Pocata-lla, equip local Peña Chico, 1945-1946. Dempeu el segon per l’esquerra Manolo Mestre “Manolet”.

Era un defensa que destacava per la seua classe, qualitat tècnica, la seua claredat d’ idees per a jugar amb el baló i una magnífica col·locació que li varen per-metre disputar més de tres cents partits en primera divisió, tenint una única expulsió. Perdurarà com a un de los mítics capitans que va començar a despuntar com a defensa esquerre i es va consolidar com un dels millors centrals del futbol del nostre país. El joc de Mestre es defineix amb la paraula facilitat. Facilitat física, facilitat tècnica per a les exigències del seu lloc, que són bona retentiva del baló i claredat d’ idees per a traure’l; i sobre tot fàcil col·locació, que és l’art de llegir la trajectòria del baló com si, en compte de jugar en viu, s’assisteix a una repetició. S’ha d’afegir un extracte de duresa i un altre de geni que afloraven en els moments oportuns, en aquells que resulten molt més efectius que mitjançant la seua permanent ostentació. També treia el caràcter amb els companys, que s’emportaven una bona reprimenda si estaven al seu voltant; encara que li sobrava humani-tat com per a que ningú li ho prengués en compte.

Només en un gol decisiu de cap, que eliminà al Dum-ferline d’un desempat, no li interessà l’àrea contraria. Feu el seu primer gol lleuger de lluny, doblant les mans al porter del Mallorca, i el segon i últim d’un penal honorífic que Joseíto li va brindar a punt de jubilar-se. Va tenir el seu annus horribilis en 1964, mermat per les febres de Malta i una hernia discal. Durant les altres tretze campa-nyes es va mostrar ple de salut, encara que la massa muscular del principi, tan forta com el seu cabell, li se convertí en una solidesa angulosa.

Efectiu i elegant dins del camp i responsable i compro-més fora d’ell, va disputar el seu últim partit oficial com a

87

valencianista el 2 de març de 1969 en la Coruña i va ser en eixe encontre on va anotar, a mode d’homenatge, l’únic penal que va llançar com a valencianista (Joseíto, tècnic d’aquella temporada, va ser qui li va indicar que el llancés) aconseguint un gol que li va donar el triomf al seu equip de tota la vida (1-2) en el seu adéu al futbol en actiu.

Se li va tributar un partit d’acomiadament en Mestalla amb la disputa d’ un encontre amistós front al Stan-

Camp Ramón Laporta, 1951-52. Ud. Oliva 4 - Mestalla 3Ajupit segon per l’esquerra . Manolo Mestre

Debut de Manolo Mestre am el Valencia el 15.1.1956jugat a Mestalla. Valencia 4 - Las Palmas 2

Manolo Mestre TorresVa jugar tretze temporades amb el Valencia CF

amb un total de 322 participacions.

dard de Lieja, homenatge més brillant i multitudinari, després del de Puchades, que ha gaudit un jugador del Valencia C.F. Ningú rep aquest adéu de presentar esborranys en la fulla de serveis.

La de Mestre no en va tindre cap, al marge de dos

autogols en los pitjors moments de la temporada de 1968 (contra el Bayern en la Recopa i en Copa front a l’ Atlético; i bona prova del seu prestigi és que ningú mai li ho va tirar en cara.)

Primer com a defensa esquerre, sense que el con-cepte siga equiparable al modern de lateral, després com a central, Mestre fou l’únic dels grans tòtems de la saga al que el públic no va intentar jubilar abans d’hora.

Després de la seua retirada va estar molt vinculat directa o indirectament al organigrama tècnic del club durant tres dècades en les quals va exercir com a tèc-

87

8888

nic de l’equip filial el CD Mestalla, en el qual ell mateix es va formar durant quasi deu anys i va arribar a agafar el comandament del primer equip en tres ocasions de crisi. L’any 1975-1976, després dels experiments a la Iugoslava de Circi i Milosevic, en 1977 agafant-li el re-lleu a Heriberto Herrera, després que els jugadors es revelaren en la seua contra i en 1982.

El seu palmarès està culminat por les dos Copes de

Debut de Manolo Mestre amb la selecció Espanyola,jugat a Mestalla contra Àustria el 22.11.1959. Espanya 6 - Àustria 3

Fires aconseguides en 1962 i 1963 així com per la Copa del Generalíssim aconseguida en 1967. Ha segut internacional amb la Selecció de futbol d’Es-panya un total de dues ocasions. Va debutar contra la selecció de futbol d’Àustria en un partit disputat el 22 de novembre de 1959 a València en el qual es va imposar el combinat espanyol per un sis a tres i un Marroc - Espanya de classificació per al mundial de l’any 1962.. No va anar al Mundial de Xile, però eren temps molt restrictius per a aquells que no estaven avalats per la premsa de Madrid o Barcelona. Una sola expulsió en 14 anys és una marca a destacar per a un central, una bona prova de saber dosificar la seua força.

Va ser l’inductor de la Associació Manolo Mestre, a més a més, va ser junt a mítics ex futbolistes de l’entitat com Vicente Piquer, Pep Claramunt o Vicen-te Guillot entre altres molts, un dels grans inductors de l’ associació de veterans del Valencia CF que en l’actualitat la formen la major part de ex jugadors que passaren pel club. De fet, malgrat que por mo-tius físics cada vegada li va ser més complicada la seua participació en els actes organitzats, fins pràc-ticament els seus últims dies va estar vinculat en la mesura del possible i va poder assistir en esdeveni-ments aïllats. Sense anar més lluny, el dia 9 de maig de 2008, li feren un homenatge a Oliva, en un acte organitzat per la penya que porta el seu propi nom i al que a banda del propi Mestre, la seua esposa i fills i un bon nombre d’ ex futbolistes del València de totes les èpoques volgueren estar presents.

Va morir el 31 d’agost de 2008 en el seu poble, Oliva, als 73 anys després d’una llarga malaltia.

Vicente Parra ActorAquest olivense va nàixer en 1931 lány de la pro-

clamació de la Segona República, des de, molt jove Vicente Parra treballa com figurant en el cine i com meritori en el teatre. Debuta en un menut paper en cine a finals dels anys 40, però no fa el seu primer protagonista fins l’interessant policíac d’època El expreso de Andalucía (1956), de Francisco Rovira Beleta, gràcies a l’èxit obtingut en el seu primer pa-per d’una certa importància en la companyia teatral dirigida per Luis Prendes, als 20 anys. Aquest primer èxit impulsa al jove actor a buscar noves oportunitats al cine i acaba per abandonar la companyia d´ Am-paro Rivelles per a concentrar-se en la seva carrera cinematogràfica.

El seu treball al cine continua amb el reputat direc-tor Manuel Mur Oti, en l’adaptació clàssica de Fedra (1956), en la comèdia dramàtica El batallón de las sombras (1957) i amb el famós realitzador Antonio Isasi Isasmendi en l’història sobre la revolució antico-munista húngara Rapsodia de sangre (1957), amb la qual l’any 1958 va aconseguir el premi “Triunfo”.

Poc després li arribà la seva gran oportunitat. Vi-cente Parra aconsegueix el major triomf de la seua carrera al donar vida al rei Alfonso XII en el díptic for-mat per ¿Dónde vas Alfonso XII? (1958), dirigida pel argentí exiliat Luis César Amadori i la secuela titu-lada ¿Dónde vas, triste de tí? (1960), realitzada pel productor Alfonso Balcázar, basades en les obres teatrals homònimes de gran èxit de l’escriptor mo-nàrquic Juan Ignacio Luca de Tena.

En la primera de aquestes pel·lícules forma parella amb la popular cantant folclòrica Paquita Rico, que encarna a la regina Mercedes, i en la segon amb la mexicana Marga López, que fa de la freda regina

Vicente Parra i Paquita Rico en l’escena de la Pel·lícula “Donde Vas Alfonso VII” (1958)

89

María Cristina, arxiduquesa d’Austria.A pesar d’ aquestos triomfs, durant la dècada dels

seixanta, Vicente Parra fa més teatre que cine. En 1960 forma companyia pròpia i estrena l’obra de “Colette Cheri”, junt a Lola Herrera. Apareix en esce-na amb comèdies com La jaula dé las locas o La de-cente, i també en obres de altres gèneres com Cara de plata i El hilo rojo, on feia de Sigmund Freud.

Entre les seues següents pel·lícules cap destacar la comèdia Cariño mío (1961) de Rafael Gil; una nova versió en color de la popular sarsuela La verbena de la paloma ( 1963), de José Luis Sáenz de Heredia, un altra versió del vell drama regional Nobleza batur-ra (1965), de Juan de Orduña i la comedia musical protagonitzada per Rocío Durcal, Buenos días, con-desita (1966), de Luis César Amadori.

Després de treballar amb als directors més signifi-catius dels anys del franquisme, el cridà Juan Anto-nio Bardem per a intervindre en Varietés (1970), una nova versió al servei de la cantant Sara Montiel de la seua excel·lent primera pel·lícula Cómicos (1953).

De la mà del personal realitzador vasc Eloy de la

Durant la dècada dels seixanta, Vicente Parra fa més teatre que cine

Iglesia fa el paper d’un empleat d’escorxador, que acaba convertint-se en un assassí gelat en el sòrdid e irregular policíac amb una insòlita càrrega homo-sexual per a l’època La semana del asesino (1971), en la que també intervé com a coproductor. En 1972 guanya el Premi CEC per aquesta pel·lícula. Torna a treballar amb Eloy de la Iglesia en Nadie oyó gritar (1972) un altre film policíac.

Mentre continua treballant al teatre, va fent impor-tants papers secundaris en atractives produccions. Entre aquestes pel·lícules hi ha que citar Las largas vacaciones del 36 (1976), de Jaime Camino, on la guerra espanyola es mostra pels ulls d’uns xiquets catalans, la comèdia dramàtica La siesta (1976), de Jorge Grau; la irregular comèdia Nosotros que fui-mos tan felices (1976), de Antonio Drove, i La guerra de papá (1977) de Antonio Mercero, adaptació de la novel·la El príncipe destronado de Miguel Delibes.

Els seus últims treballs foren de la mà del realit-zador José Luis García Sánchez intervenint en dos papers secundaris en dos interessants produccions. La divertida comèdia negra Suspiros de España (y Portugal) (1995) i Tranvía a la Malvarrosa (1996), adaptació de l’obra de Manuel Vicent i en diverses series de televisió.

Però pocs són els que saben que aquest olivense també va fer els seus “pinitos” a la música, en 1961 la cançó Cariño mío va aplegar als primers llocs de les llistes d’èxits en Espanya.

En definitiva va ser un galà que diuen va conque-rir a les més belles dones com Sara Montiel, Paqui-ta Rico, Cayetana dÁlba, Natalia Figueroa o Analía Gadé.

Així mateix va conquerir els cors de tota la gent que el va conèixer pel seu saber estar i per l’amor que sentia per la seua terra fins que una dolenta malaltia se’l va endur del nostre costat al any 1997.

90

91

Waldo Vila El nostre pilotariWaldo Vila Gilabert nasqué a Antíbol,França l’any

1978. Waldo, és un pilotari, rest de la modalitat de raspall de pilota valenciana. Ha sigut membre de la Selecció Valenciana de Pilota i és una de les figures a batre actualment.

L’any 2001, un cop palesa la seua superioritat en el raspall, Waldo va jugar “per alt”, és a dir, l’Escala i corda, però els resultats no foren els esperats, i tornà a la seua modalitat original. També és valorat com a jugador de frontó valencià.

Les lesions i molèsties han sigut una constant en la seua carrera, arribant a ser operat a Sant Sebastià per la manca de reg sanguini en la mà dreta. L’abril de 2006 li fou extirpat un tumor benigne a la colum-na vertebral que l’apartà dels trinquets fins juliol del 2007, però fou debades, car una lesió recurrent al

menisc del genoll esquerre forçà una operació en gener del 2008, de la qual no es recuperà fins abril.

Han sigut repetits els triomfs en la modalitat de raspall:

Subcampió Trofeu Mancomunitat de Municipis de La Safor: 1999, Campió del Campionat Individual de Raspall: 2000, 2002, 2004, 2005, 2007, 2008, 2009 i 2010, Subcampió del Campionat Individual de Ras-pall: 1999, Campió del Campionat per Equips de Raspall: 1999, 2003, 2004 i 2009, Subcampió Cam-pionat per Equips de Raspall: 2000, 2002 i 2005, Campió del Trofeu Gregori Maians d’Oliva: 2008 i Subcampió del Trofeu Gregori Maians: 2007 i 2009. Hi ha que destacar a l’any 2000 del triomf en el cam-pionat mundial en la selecció valenciana de pilota.

Actualment continua ampliant el seu palmarés en els diversos campionats que es celebren arreu de tota la nostra comunitat. Des d’aquesta humil fulla li desitgem el millor en la seua carrera.

91

92

Miquel Vicens i Riera Pintor

92

Miquel Vicens i Riera va nàixer a Oliva l’any 1949. Es va llicenciar en pintura per la facultat de San Car-los, de València, i en escultura per la de San Fernan-do, de Madrid. Té una tècnica única i inconfusible, és un artista preciosista, d’un impressionant virtuo-sismes i d’una delicades intimista de plàcida serenitat i bellesa. Miquel és acadèmic honorari de l’Academia Internacionali-Grecia, Marino del Verbano (Itàlia) i té la seua obra en museus i col·leccions pràcticament en tot el món. Ha sigut guardonat amb premis en països com Itàlia, França, Espanya…

És un estudiós dels artistes del Renaixement italià, i això es nota de seguida, però també es deixa vore que és un autor del nou Romanticisme, o si es vol un posmodernista o autor d’una segona etapa de la modernitat, etapa en la qual juguen els seus pinzells amb una espècie de melancolia, un estímul als seus espectadors, per la forma tan original de vore a les seues models i una inquietant manera d’expressar-se.

Vicens no s’assembla a altres pintors. Les seues

“Floral i Naturalesa”Oli sobre llenç 80x60

9393

models, les seues dones, els seus xiquets que pa-reixen àngels, les joves presenten unes cares i uns cossos més espirituals que corporals, unes figures perfectes, idealitzacions i homenatges, segons al-gun crític, com si estiguerem veient obres dels genis renaixentistes, obres en les quals el color, suau ge-neralment, però ben definit, viu, amb una intensitat voluntàriament velada. La melancolia de la qual par-lem és en ell un estat d’ànim, i el neo- romanticisme que segueix a la modernitat és una maner estètica que no deixa de recordar-nos els seus precedents pre-rafaelites, on es distingiren els artistes anglesos més que en ninguna altra part.

En una personalitat ben remarcada i en una enor-me originalitat, sense dubte, ens trobem amb un artista que ens emmarca en el realisme, un realis-me ple de sensibilitat, inquietant, unit a una perfecta harmonia de les formes, on l’ús dels tipus femenins, com eixe fetitxisme de les extremitats inferiors o del

“El jardí Transparent”Oli sobre taula 116x89

“Tela d’Aranya”Oli sobre taula 116x89

cabell de les seues models, que representen alguna cosa misteriosa, però a la vegada molt plàstica, de-tallista, descriptiva o de connexió amb la natura. Un punt intermedi entre allò real i el món dels somnis de l’autor.

Algun crític ha dit que en la dimensió de l’obra de Vicens ens presenta repertoris d’imatges que venen als territoris de la mirada com si fores alguna cosa ja molt coneguda, quasi familiar, com si ja l’haguerem vist al traure el cap a un altre moment de la nostra vida. La lleugeresa de les formes, amb el seu deli-cat dibuix, fa que les figures leviten, en mig d’una atmosfera aconseguida gràcies a uns fons de parets o teles esquerdades, amb fins ocres, roses i blancs, que són una altra prova més de la personalitat pròpia de l’autor.

94

Què et va passar pel cap quan et digueren de fer-te jugador professional?

El pas al professionalisme va ocórrer quan vaig fitxar per el Elx CF de Segona Divisió. Eixe va ser el meu primer escaló important. Vaig recalar en l’Elx després de quatre temporades en l’equip filial de Vi-llarreal CF. Va ser quan per primera vegada em vaig sentir com un futbolista professional. No obstant, quan el Villarreal va decidir recomprar-me i donar-me la oportunitat de jugar a l’elit del futbol espanyol em passaren moltes coses pel cap. Em vaig enrecordar de tot el sacrifici que vaig fer i de el que em va cos-tar poder realitzar aquest, el meu somni. De la meua família i la meua novia Àngela(ara ja dona) que sem-pre han estat recolzant-me i seguint-me allà on he jugat. Va ser un cúmul de sensacions molt especials.

Presentació del torneig de futbol base que es celebra en Oliva i que porta el seu nom

Entrevista a David Fuster,El jove futbolista d’Oliva

Una Fallera

Quin ha segut el seu millor gol?

El que li vaig marcar al FC Barcelona en el Nou Camp. No és el millor gol que he fet però si el que més bons records tinc. Recorde haver estat molt nerviós abans del partit. El Nou Camp impressiona i si a més a més et toca jugar davant del millor equip del món els nervis augmenten. Damunt la meua fa-mília estava a la grada i ho varem celebrar després tots junts.

Què tal et trobes en el seu nou destí?

Aquesta és una nova etapa de la meua trajectòria com a futbolista i de la meua vida en general i de mo-ment puc dir que tot va fenomenal. Estic jugant molt, anem líders a la lliga, ja he fet bones amistats, el menjar ací és molt bo i no m’ha costat molt adaptar-me. Tant la meua dona com jo estem gaudint molt de aquesta nova experiència.

Què és el que més troba a faltar de la seua terra natal?

Doncs trobe a faltar el meu poble, a la gent que co-nec, però sobretot trobe a faltar a la família. I encara que el menjar ací en Grècia és molt bo trobe a faltar els arrossets típics de la meua terreta.

Alguna anècdota divertida que li haja passat en el futbol o en la seua vida.

Recorde una que em va passar la primera tempo-

95

David fitxa pel Villarreal CF en la temporada 2003/2004 on passà a formar part de la plantilla del seu filialen 3a Divisió

Debuta en 1a Divisió en la temporada 2009/2010 anotant 3 gols, al Vicente Calderón contra l’At. Madrid, al

Sánchez Pizjuan contra el Sevilla i el gol de l’empat del seu equip contra el Barça al Camp Nou.

rada que vaig estar a Vila-real. Era l’etapa de Pele-grini, Forlán, Riquelme i demés. Jo solia entrenar de vegades amb el primer equip i Pelegrini en els entre-naments sempre em deia Diego enlloc de David. Jo mai el vaig rectificar perquè pensava: “mentre continue pujant-me al primer equip que em diga com ell vulga.” Doncs be, un dia durant un partit déntrenament al pri-mer equip, Riquelme,supose que fart de sentir el meu nom malament, va parar el partit i li va dir a Pelegrini en veu forta: mister que no es Diego que es David.

9696

CURRÍCULUM ESPORTIU DAVID FUSTER

David Fuster Torrijos

28 anys

Nascut a Oliva 3 de febrer de 1982

Format a la pedrera de la UD Oliva

Actualment és l’únic futbolista d’elit de la localitat dÓliva.

Dóna els seus primers passos con a futbolista dins de l’escola de futbol de la UD Oliva en categoria Aleví, Infantil, Cadets i Juvenil en 1a Regional Juvenil.

Sempre destacà en els equips on va jugar per la seua entrega, punt d’honor, regularitat i facilitat de cara a la porteria contrària.

Bona prova d’això van estar els nombrosos trofeus en la seua etapa de formació en el futbol base on va aconseguir ser màxim golejador, trofeu a la regulari-tat. Durant la seua etapa com aleví va ser la primera temporada màxim golejador i el jugador més regular durant la segona. En infantils tornà a ser màxim gole-jador durant les dues temporades en esta categoria i,

David Fuster fitxa per l’Elx CF de Segona Divisió donant per fi el bot a l’èlit del futbol professional.

En el Elx és el referent golejador del seu equip amb la xifra de 14 gols, 13 en lliga i 1 en competició de Copa del Rei,

ocupant les 6 primeres places dels màxims golejadors de la Categoria de Plata del Futbol Espanyol.

en categoria cadet, obtingué trofeus de màxim golejador i regularitat al llarg d’eixa temporada.

En la seua etapa com a cadet de segon any, en la base de la UD Oliva, debutà en el primer equip en Regional Preferent, i a més, va estar convocat per la Selecció de la Safor i per la Selecció Valenciana per disputar tres partits de preparació. A més a més, s’aconsegueix pujar l’equip de segona a primera regional.

L’any següent, sent juvenil de primer any, va estar con-vocat en vàries ocasions pel primer equip i també s’acon-segueix pujar l’equip a primera regional juvenil amb David a la plantilla.

9797

Una vegada finalitzada la seua etapa de formació en l’escola de futbol d’Oliva, passa a formar part de la primera plantilla de la UD Oliva on juga durant 4 temporades en les categories de Regional Preferent i la darrera en 3a Divisió.

Després de la seua etapa a l’equip del seu poble, David Fuster fitxa pel Villarreal CF en la temporada 2003/2004 on passà a formar part de la plantilla del seu filial en 3a Divisió durant tres temporades i on s’afiança com un fix per als entrenadors del filial gro-guet com Luis Garcia Plaza i Angel Pedraza, i arriba fins i tot a ostentar la capitania dels groguets durant dos campanyes i sumant un total de 30 gols durant les tres temporades en tercera divisió.

Durant la seua primera temporada, David Fuster és convocat amb el primer equip groguet un total de 4 partits: front a l’Atlético de Madrid al Vicente Cal-derón, front al Getafe en el Coliseum Alfonso Pérez, front al FC Barcelona al Madrigal, i front al Deportivo de La Coruña al Madrigal. Així mateix, disputà el par-

tit amistós “Drogas NO” que es va celebrar a l’Estadi del Madrigal entre el Villarreal CF i un combinat de jugadors de la lliga de Primera Divisió i va participar en un acte benèfic a la Plaça de Bous de València re-presentant el Villarreal, junt a Forlán, i altres jugadors del València com Cañizares, Marchena i jugadors del Levante U.D.

Durant la seua tercera temporada a l’equip caste-llonenc, Fuster va disputar el Trofeu de la Ceràmica que va enfrontar a Vilarreal Cf i al Mónaco de la Pri-mera Divisió francesa.

La tercera temporada aconseguix l’ascens amb el Villarreal B a Segona Divisió B on va quallar una mag-nífica temporada anotant 10 gols i on el nom de David Fuster començava a sonar amb molta força dins del món futbolístic.

Una vegada finalitzada la seua etapa de formació en l’escola de futbol d’Oliva, passa a formar part de la primera plantilla de la UD Oliva on juga durant 4 temporades.

98

Al finalitzar la temporada 2007/2008, David Fuster fitxa per l’Elx CF de Segona Divisió donant per fi el bot a l’elit del futbol professional. Durant eixa tempo-rada és el referent golejador del seu equip amb la xi-fra de 14 gols, 13 en lliga i 1 en competició de Copa del Rei, ocupant les 6 primeres places dels màxims golejadors de la Categoria de Plata del Futbol Espa-nyol.

El seu club d’origen, el Villarreal, el recompra per a la seua primera plantilla i debuta en 1a Divisió du-rant aquesta temporada 2009/2010 anotant 3 gols, al Vicente Calderón contra l’At. Madrid, al Sánchez Pizjuan contra el Sevilla i el gol de l’empat del seu equip contra el Barça al Camp Nou.

El futbolista d’Oliva, com així sempre l’anomenen en els diferents mitjans de comunicació és, en estos moments, un dels màxims referents de l’esport local a la resta de la Comunitat Valenciana i d’Espanya i s’ha convertit en el quint futbolista natural d’Oliva en jugar en Primera Divisió després de molts anys.

David Fuster és un referent per a tots els xiquets que, a hores d’ara, formen part de la cantera de la UD. Oliva, un ídol de carn í os, que és accessible i referent de cara a la seua futura trajectòria esportiva. A punt de llicenciar-se en educació física ha sabut compaginar estudis amb esport, un altre espill on poden els més joves tindre com a referent a David Fuster.

9999

“Escena final davant la mar”, aquest és el títol de l’obra que el grup de teatre Ramón Sanz de la Falla Institut, ha representat aquest any en el concurs de teatre Salvador Soler i Soler. Un obra que des de que la vaig llegir em va agradar i il·lusionar molt, ja que de seguida me la vaig imaginar representada per nosal-tres. Però de manera que anàvem llegint-la, els ac-tors i actrius que havien de interpretar-la començaren a tindre problemes i dubtes ja que pareixia que no els agradava o entenien.

Assaig darrere assaig anàvem entenent un obra que tenia molts matisos per descobrir i intentar plas-mar-los en la nostra interpretació. Buscàrem infor-mació sobre la tragèdia grega, la historia d’ Electra i el seu germà Orestes, la Clitemnestra, el Teatre Clàs-sic, Sara Bernath, el que era una Dida,… tot, per comprendre millor l’obra que teníem entre les mans.

Aquest any, hem tingut un grup de teatre molt bar-rejat, ja que han eixit actors que fa anys que perta-nyen al grup, com:

Anna Gonzàlez “la excèntrica Laura Beltrán” (guar-donada amb el premi a la millor actriu)

Enma Miralles “la dolça dida”

Kiko Morató “Marc, el baró homosexual”

Juanmi Galiano “el romàntic Orestes”

I altres actors novells com:

Federico Fuster “el periodista Cum Laude”

Ana Jordà “ Electra, la jove amb falta d’amor”

Carlos Gregori “el pare catedràtic de grec, Ernest”

Jorge Mezcua “Dani, el fotògraf entusiasta”

Ha sigut un plaer treballar amb tots ells, a banda

Parlem de teatre Maite Fullana Llin.

de Salomé, Lola, Carina, Cristina i Mónica, que ens han ajudat des de dins per a que la falla guanye el tercer premi en l’obra i el guardó a la millor direcció per a mi.

Doncs bé, crec que hem fet un obra que el públic ha sabut apreciar, dins d’un concurs que, aquest any, tot hi ha que dir-ho, ha tingut un nivell molt més alt que en edicions passades.

Del jurat i el repartiment de premis, la gent que sol llegir aquest article de teatre sempre hem diuen que no em “mulle” prou. Aleshores, vaig a mullar-me este any. El jurat va donar els premis un poc com tots els anys, és a dir, Institut, Sant Francesc i algun altre. La veritat, no hem va agradar l’ordre ni tenim perquè estar sempre els mateixos. Aquest any han hagut obres molt ben interpretades a les que no han premi-at amb cap guardó i no vaig a opinar amb els premis individuals ja que em veurien massa el plumero.

Moltes gràcies a tots.

100

En l’últim plenari de l’any 2009 l’Ajuntament d’Oli-va va declarar l’any 2010 com Any Gabriel Císcar. La decisió venia motivada per una idea i iniciativa de l’As-sociació Cultural Centelles i Riusech, per tal de com-memorar el 250 aniversari del naixement del que – se-gurament- és el fill més il·lustre d’Oliva: Gabriel i Císcar, que fou mariner, professor, científic i en tres ocasions regent d’Espanya.

En la commemoració tenia que participar, sense cap de dubte, l’Armada Espanyola i, en efecte, en l’acte d’obertura de l’Any Císcar estava el comandant Naval de València, que va pronunciar un discurs recordant alguns detalls de la vida del nostre paisà, en la seua vinculació amb l’Armada, amb la qual va arribar a la més alta categoria. En aquest acte es va descobrir una làpida commemorativa de l’Any Císcar. Posteriorment, la costa olivense ha rebut la visita de dos vaixells: en primer lloc fou una preciosa goleta, el veler- escola “peregrina” de l’Escola Naval Militar de Marín i poste-riorment el patruller “Conejera”, que en la seua última singladura, camí del retir i possible desballestament

Maqueta del destructor clase Churruca - Ciscar -

Ciscar i el “Ciscar”José Martínez

Comisari Any Ciscar

fins a Cartagena, va fondejar en les nostres aigües. Els vaixells pogueren ser visitats per diversos centenars de persones del poble, sobre tot alumnes de diversos centres escolars (entre els quals va estar la nostra fa-llera Major Infantil, la xiqueta Yurena Serrano Avargues, que va eixir entusiasmada de la visita, amb un pòster, obsequi de la tripulació, i amb moltes ganes de ser marinera). En los dos casos – “Peregrina” i “Conejera”, les tripulacions s’aproparen al poble per a complir a les nostres autoritats municipals i rendir homenatge a Císcar en el monument que té en la Plaça de l’Ajun-tament, el popular “Gabrielet”, oferint una corona de llorer baix les notes de la més popular marxa marinera: “Ganando Barlovento”.

En el dinar de confraternitat que tinguérem amb les nostres tripulacions, en eixes llargues SOBREMESAS en les quals som especialistes, contant batalletes i anècdotes, ens va cridar l’atenció la que va referir un guardiamarina del Ferrol. Fill de marins, vivia en la ciutat departamental gallega no molt lluny del port. Recorda-va que durant la seua primera infància, quan es posava pesat, enutjós, incordiant, com quasi tots els xiquets de sis o set anys quan els majors no els fan molt de cas, sa mare li deia, amb una mica de geni. – Veste’n al port; a vore si ja ha entrat el “Císcar”. L’anècdota havia eixit a lluir quan el Comandant Naval de València, el Ca-pità del Navío don Antonio Ribas, va contar l’atzarosa vida i trist final d’un destructor de l’Armada Espanyola que va portar el nom del nostre paisà: “Císcar”.

I anem a recordar breument la història d’aquell vai-xell.

El destructor “Císcar” pertanyia a una sèrie denomi-nada “Churruca” i eren un total de set vaixells que per-tanyien al tipus denominat Conductors de Flotilla. Els vaixells foren construïts per la Societat Espanyola de Construcció Naval, en Cartagena i varen servir – és el cas de “Císcar”- sota tres banderes. Per a començar, la seua construcció es va aprovar en 1930 (reinat Alfons XIII). Els treballs foren ralentitzats, fins que va esclatar la guerra civil en 1936, va accelerar els treballs de dotar-lo d’armament i posar-lo al servei, allò que va ocórrer en la Marina Republicana. Des de Cartagena es va traslla-dar al Cantàbric, burlant les patrulleres i els altres bucs que exercien vigilància en l’Estret de Gibraltar units als anomenats “Nacionals”. Entrant a la ria del Nervión, l’hèlix va rebre un colp de la cada de una boia, sofrint greus danys. Gràcies a l’existència d’una hèlix igual en la naval de Sestao, el vaixell va poder ser reparat des-prés d’entrar en DIQUE SECO. Aquest incident era el primer d’una llarga cadena de contratemps que anava a sofrir el “Císcar”.

Va participar en algunes operacions d’escolta i, con-cretament en un intercanvi de dispars amb el “Ciutat de Palma” per a protegir l’entrada d’un mercant anglès

Estos caporals, en alguna Taverna de Sant Fernando, al voltant d’una botella de vi “peleó”.

En el seu lepant (gorro) es veu el nom de Ciscar

101

Situació de les obres del casc d’un dels destructors en construcció de la classe Churruca Març de 1932 - Arsenal i Drassanes de Cartagena

amb subministraments al port de Gijón. Posteriorment va fer una travessa des de Bilbao fins a França, en un viatge que fou aprofitat per a l’eixida de nombrosos refugiats i personalitats civils i militars que desertaven abans que els sublevats entraren en la capital bisca-ïna. Va tornar a Gijón sent conegut – a manera de burla- amb el nom de “Comité de No intervenció” pel seu escàs rendiment bèl·lic. Allí va estar el 20 d’octu-bre de 1937 quan avions “nacionals” bombardejaren el port de El Muset. Pareix ser que, en part per les bombes de l’aviació i per explosions que va provo-car la pròpia tripulació del “Císcar” el vaixell s’enfonsà, junt als altres qeu donaven al port un aspecte que feia que fora considerat un cementiri de vaixells. Quan les tropes de Franco conquistaren Gijón es va fer una curiosa operació per a reflotar-lo. Consistia en remol-car-lo fins a un llit de sacs de sorra. Mitjançant unes grues, i després de haver tapat les múltiples entrades d’aigua, aconseguiren posar-lo a flotació, recuperant-lo després d’importants treballs.

102

El “Císcar” realitzà un servei una mica peculiar, que consistia en traslladar a Bizerta (Tunísia) les tripula-cions necessàries per a portar des d’aquella base francesa diversos vaixells de la flota republicana que havien buscat allí refugi en els últims mesos de la guerra civil. En aquesta operació varen participar un petrolier i un buc de la Trasmediterrania. Després de les negociacions pertinents s’organitzà el retorn de la flota composada per vuit destructors i tres creuers que entraren a Cadis el 8 d’abril de 1939.

El destructor, després de ser destinat durant un temps a patrullar les aigües territorials espanyoles, una mica malparat va ser, posteriorment, assignat a l’Escola Naval Militar per a pràctiques de navegació dels guardiamarinas. Fins allí va estar fins que, amb l’objectiu de netejar els fons, va ser destinat al Ferrol. Va eixir de Vigo a les dotze la nit del 17 d’octubre de 1957. al matí següent, entrant en el Ferrol hi havia una densa boira que va anular totalment la visibilitat. El “Císcar” s’equivocà de rumb i va ancorar en un llit de pedres on va quedar totalment inutilitzable. Diver-sos vaixells pesquers col·laboraren en el salvament, no registrant-se cap víctima.

Les autoritats decidiren que el vaixell fora desba-llestat allí mateix.

El “Císcar” mai va entrar en el Ferrol.

El 18 d’octubre de 1957 entrant en el Ferrol “Císcar” s’equivocà de rumb i va ancorar en un llit de pedres on va quedar totalment inutilitzable

Seqüència de l’embarrancament i salvament dels nàufrags del Ciscar

Per a acabar afegim, com a anècdota, que el ge-neral Franco va navegar una vegada en el “Císcar”. Va ser el 12 de setembre de 1939, des de Vigo a Ma-rín, per a visitar les obres de l’Escola Naval Militar.

Mostrem, a continuació, les característiques gene-rals del destructor “Císcar”.

Desplaçament: 1.536 Tm.

Eslora: 101 m.

Mànega: 9,6 m.

Calat: 3,3, m

Armament: Estava dotat de 5 metralletes de 120mm; 1 metralleta antiaèria de 7,62 mm; 6 tubs llançator-pedos i 2 llança càrregas de profunditat.

Era propulsat por dos turbines Parsons que dona-ven una potència de 42 HP que li donaven una velo-citat de 36 nusos i una autonomia de 4500 milles.

La seua tripulació la composaven 160 homes.

Ens hem cremat massa... de pressa?

103

La comissió

Dia 20 de març…comença el nou exercici faller. Nou president, organitzar nova junta i nous reptes per a l’exercici 2010-2011.

Abril…1ª assemblea del nou exercici. Comença a conformar-se la nova junta i comencem a treballar.

Maig… 2ª assemblea. Ara toca aclarir comptes del exercici anterior i aprovar el nou pressupost. Comen-cem a preparar actes en la falla,reunions, soparets, bingos, futbol a la pantalla gegant,etc…

Juny,juliol,agost… fira gastronòmica, comencen les demanaes, continuen els soparets.

Setembre…processons, es reanuden les reunions de junta. Tornem a la faena.

Octubre…comença el concurs de cartes, els assajos del teatre, dia de la bici, mig any de falles, els prepa-ratius per a la nostra proclamació.

Novembre…la proclamació, preparatius per a la pre-sentació. I la cavalcada del ninot??? Comencem a anar de cap.

Dia 15 de novembre… ens han cremat la falla!!!! No pot ser! Que hui no és 28 de desembre!!!!! i no estem per a bromes. Estem cremats?

Dia 16 de novembre…comencem a buscar soluci-ons al que ens ha passat, intentem parlar en els artis-tes, aclarir comptes.

Desembre… assemblea extraordinària. I ara què fem?

I “cual Ave fénix”resorgim d’entre les cendres….

Síííííííííí senyors!

Tindrem falla! hi haurà un monument i uns ninots i com no, festa.

Continua l’exercici , continuem treballant, però, el que sí podem dir amb certesa és… que NOOOOOO-OOOOOOOOO ens hem cremat de pressa, sinó que,

hem sabut fer de la fatalitat algo positiu i tirar enda-vant i treballar més si cal per tal de tindre Falla.

Potser no siga la millor que hem tingut, però, serà una Falla com cal.

Perquè la comissió s’ho mereix i com no, els càrrecs d’enguany.

Amparo prou de plorar!

Gent de la junta amb Kiko al front , ok!

Amics tots, a Sant Josep cremarem! i no qualsevol cosa.

Cremarem UNA FALLA!

Ninos principals de la Falla Intitut past de les flamesel 15 de novembre en els magatzems de Palacio i Serra

“Passar d’alegriaa molta tristesaen 2 minuts”

104

El magatzem del artistes fallers Palacio i Serra, va ser reduïda a cendres desprès de l’incendi que es va declarar el passat 15 de novembre. Només es va alliberar del foc part de l’estructura de l’edifici, ja que tota la resta, inclòs el monu-ment de la FALLA INSTITUT, junt amb altres monuments, van ser past de les flames.

P i T

Hi havia una xiqueta que de ben menudiua va vo-ler ser fallera, primer jugava pel barri i feia amics, el seu amor per les falles era tan gran que de la seua familia, era l’única que li agradava aquest món. Com cada xiqueta que ha format part d’aquesta comissió li passava pel cap ser la fallera major, i enguany va decidir complir eixe somni de tota fallereta. El dia 15 de novembre de 2010, una noticia desagradable va colpejar la Nostra comissió, esta noticia va originar que Nostra fallera major publicarà en una xarxa social de les que ara estan de moda el seu sentiment: “Com passar d’alegria a molta tristesa en 2 minuts”, i és que el monument faller de la Nostra comissió havia sigut past de les flames per un accident produït en el taller del artiste faller. Pot ser que molts no capten el pro-fund sentiment de dolor que envaïa a Amparo, i també a tots els que anaven a ser els protagonistes més im-portants d’aquest exercici, Ana, Andreu,Yurena, Jordi, , Kiko pares i familiars, la noticia va entrar com el fil d’una navalla en el sentiment de una comissió, però l’epicentre del dolor eren aquests últims, no sé si po-dríem posar-nos ni un segon en la pell d’ells aquella nit, com a faller em va decepcionar molt, en el fons per a mi la desgràcia es traduïa en una cosa material, però analitzant les paraules d’ Amparo em vaig ado-nar que no. Pareix una frase simple, però realment té molta profunditat, era un somni que s’esfumava i que era possible que mai més tinguera l’oportunitat de ser fallera major, per l’esforç que suposa tant econòmic com personal, per a ella i els demés no s’havia cremat un monument, s’havia cremat molt més.

Al mateix temps i vegent totes les mostres de su-port que va rebre al instant, vaig pensar que les falles també eren molt més que festa, i monuments, erem familiars, amics i amigues, i en definitiva tots un, i que estos anys junts fan que tingam solidaritat en els demés i que ens ajudem uns als altres sense escati-mar esforços, i que el nostre somni també era vore a aquella xiqueta que jugava de menudiua en el barri, radiant de alegria el dia que li tocara representar-nos. Així que calia esforçar-se i fer “falla”, fer vore a estes persones que no anaven sols en este projecte, i que enguany anem a fer tots el possible per no tenir que recordar mai més aquell tràgic dia de novembre. Es va prendre la decisió després de dies de confusió, de que anàvem a fer un nou esforç, un mes en un any que s’ha treballat molt, i que per a mi ha sigut la de-cisió més encertada, els nostres càrrecs enguany tin-dran una falla decent com es mereixen, que almenys per a nosaltres simbolitzarà el que són les falles, una gran família que ha sabut refer-se i que espera tor-nar el somriure a aquella fallereta per a que done per complit el seu somni.

Ànim.Sempre al vostre costat

105

El carter Reial arriba a la Falla InstitutLa il·lusió de pares, mares, iaios, iaies... però so-

bretot dels xiquets estigué present en la falla el pas-sat dia 3 de gener quan el carter reial vingué a arre-plegar les cartes dels xiquets i xiquetes del barri i de tot el poble.

Acompanyat de la banda de tambors i cornetes del Nazareno donarem una volta pel barri per a que el carter reial arreplegara les cartes que havien escrit els nostres menuts.

La cara de por, alegria i barrejada amb una mica de màgia portava a tots els xiquets a agafar ben fort als pares o mares o iaios o iaies que els acostaven per a tirar la carta al cofre que arribaria a l’orient eixa mateixa nit i on posaven lo bé que s’havien portat en casa i que havien fet tot allò que els pares els havien manat i sobretot demanaven els joguets en els quals somiaven i que havien vist milers de vegades en les revistes.

Els xiquets es quedaven bocabadats al vore que el carter reial reconeixia a molts d’ells i sabia que alguns deien menudetes mentides per a que els mags de l’Orient els portaren els regals que havien demanat en les seues cartes.

Esperem que l’any que ve ens torne a visitar el car-ter reial ja que fou una experiència preciosa tant per a pares com per als xiquets ja que els dos compar-teixen la il·lusió per les festes de Nadal i per la nit màgica de ses majestats de l’Orient.

106

Carta a un amicEstimat amic meu, espere que estigues bé.

Em pose en contacte amb tu perquè ja fa un anyet que eres faller, i volia expressar-te la meua satisfacció.

Igual no saps ni qui sóc, ni perquè t’escric dient-te que sóc el teu amic, però t’ho vull explicar.

Tot va començar el dia que ja anaves en el ventre de la teva mare, fallera fins la medul·la, igual que ton pare, els dos s’han esforçat molts anys i seguiran fent-ho per la falla, la porten mot a dins d’ ells, crec que ja no es pot ser més faller. Tu tens la gran sort d’ haver nascut en aquesta família i jo sé de ben segur que seguiràs els passos dels teus pares, i és això el que em fa dir avui i amb un bon grapat d’anys més que tu, que tu jo som ja amics, i ho serem. Perquè la falla fa amics i amigues que duren per a tota la vida. Tu avui encara no parles ni saps llegir, però ja voràs com d’ací uns anys recordes aquesta carta d’eixe que deia que era amic teu, sense que tu m’hagueres triat, jo estaré en el grup dels majors per a tu, i tu en el dels joves per a mi, però anirem colze a colze per seguir fent d’esta falla el gran fonament de la Nostra amistat.

Les llàgrimes de ta mare el dia la presentació simbolitzen clarament el que has significat per a ella, eres la seua sang, i la seua sang és fallera, en eixe moment li degue passar pel cap el que ella sentia quan era de la comissió infantil. Ara tu pertanys a la mateixa que ella va pertànyer, i no pot sentir-se ja més orgullosa per això. Anaves fet tot un homenet, ben guapo i aconjuntat en ton pare, no es pot descriure en paraules el que una mare pot sentir en eixe moment, la vida són etapes, i tu formes ja part de la seua.

Qui sap si el dia demà seràs nostre president ? o trobaràs el teu amor en la falla?, o serà com per a nosal-tres la teua devoció? La teua manera de expressar els teus sentiments de valencià. Qui sap el que pots arribar a fer per la falla?; però el que sí que sé de ben segur és que tu i jo seguirem sent d’aquesta falla, la del nostre barri, la falla que ens ha unit, i la falla que ens fa ser amics per sempre, que si em demanes consell, ajuda o el que siga te’l donaré, i comprendràs el significat d’aquesta carta.

I ja per despedir-me sols em queda dir-te que t’aprecie molt, a tu i a tots els xiquets i xiquetes que comen-ceu a formar part de la Nostra comissió i que en a penes uns anyets estareu pel carrer amb el coet a la mà, fent soroll i guirigall. En vosaltres veig el nostre passat i al mateix temps el nostre futur. Que eixa sang que us han trasmés els gens dels vostres pares, faça seguir aquesta falla per molts anys.

El teu amic.

P i T

107

MALNOMS o “APODOS” que en molts casos venen a substituir al nom original, famílies senceres que són conegudes pel malnom i que en vàries ocasions es desconeix la identificació personal. Potser siga més sug-gerent imposar un malnom que dure durant temps indefinit. Una bona ocasió per a recrear-nos i divertir-nos al tindre l’oportunitat d’escoltar els noms, “apodos” i malnoms més insòlits i cridaners.

En Oliva és freqüent la utilització de malnoms i “apodos”, una tradició que en el cas d’esta regió s’exterio-ritza i es transmet de iaios a pares, i de pares a fills i així successivament durant vàries generacions, impedint que aquestos malnoms s’obliden.

La major part de les vegades els malnoms són ocasionats arrel de comportaments curiosos o tal vegada un aspecte físic que estiga dotat d’una característica inusual i extravagant. Al fer menció a aquests malnoms imaginem a què es degué el seu origen i no falta donar més voltes a la nostra imaginació i carregar-nos d’una gran dosis d’inventiva, doncs es tracten de malnoms d’allò més curiosos. Malnoms que han permès que la tradició familiar no trenque el seu curs, han omplit de història a milers de pobles i han fet recordar moments viscuts fa dècades i inclús segles.

Manolo Escrivà Pascual, popularment conegut com “Manolo el butanero”, fa tres anys decidí recopilar tots els malnoms o “apodos” d’Oliva. Gràcies al seu ofici, gran coneixedor dels carrers d’Oliva, paper i llapis en mà, es dedicà a recórrer totes les raconades de la nostra ciutat i anotar-los en la seua libreta. A esta, que he tingut el privilegi de que Manolo me la deixe, li he extret aquestos 384 malnoms que tenia anotats i que de segur que molts de vosaltres us sentireu identificats....

AdsubianoAlcahueteAlbarderAlbeserAlquieroAnguiletaAnguilóAmbotitAmbrósApoderatArditArgentinoAscolàAscolanetAstibetaAudosioAvisencBaecoBalagueraBaldoBanyuls

BarbetesBarqueroBarraqueraBarrasequesBarrinaBarrinadorBeldoBellotaBelloteroBenimeliaBernardaBessonsBigotaBoiraBojaBolesBoloBorlaBorrasaBorroneraBorrosco

BorxoBosquetBoteroBovedaBrancamaBriscaBrunaBubetBudelleroBufarollosBufoBunyolsBurrianaButanoCaballeraCaballo grandeCabassetCaboCaboloCaborosaesCabrero

CabretaCabutCaldoCaliCalsinerCamaCamanegraCamaróCamelCames de garrotCametaCamisolCampanetaCanerosCanyeroCanyesCap blancCap de sucreCap de tomacaCaparraCapeta

CapitanaCarabasseraCaragolaCarassaCarbonaCarboneroCarcaixenteraCarlotaCarmeletCarrasquerCarreteroCascallCastanyeraCatarróCavalleraCavalletCentellaChanoChanonCharracChatarrero

Chatet de ponsChauChepaChocatChinetaChiuchoChorisaChotoChumareChurreraClausClavillesCocaCocónCodinoColl de puroColomColomaComparetaConilletConillo

Malnoms d’OlivaJ.V. & Manolo Escrivà Pascual “El Butanero”

107

108

Malnoms d’OlivaConmaConrosConrraoConrrosaCorcoCoronelCorrensinkCorrutacaCotaCotoCovaCoverosCreuetesCuernaCul baixetCuotCurtoDentutDindongaDoradorDraperoDrianaElcaEscrivanaEspardenyerEspasetaEspirinaEstanquerFarineroFaroleroFarroFasarrocFavaFelipoFesaFesolàFesolsFesols de caretaFigueroFlaretFloricoleroFontoForastaFuró

GalanoGallineroGalloGallóGalta rojaGamberoGambóGandieroGañaGaríGarrofíGasolinaGavachoGeleroGlevaGordoGorioGorraGorreraGrandeGranoteroGraveroGuapaIndioJermantaJesulesJoseleJusepetaKinkilleraLa BernardaLa rodeLejieroLladre de bicicle-tesLlamaLlaneroLlebrotLlucaLolieroMacarioMachinMajeteMal de ventreManganta

MañanoMare de deuMaria la MonjaMarianaMartellMasianaMaurinaMeleroMeliaMellatMenjamosquesMestredaixaMichancaMichelinMicóMiracieloMisicaMolineroMollanaMonaMontillaMoraguesMoratonaMorellaMorenoMoreno de llechesNasisoNidoOlieroPa de dacsaPa i OuPa i tonyinaPachachoPalla al culPalliseroPanchetaPaneraParabaletsPardaleroParrancàPasteleroPastillaPastisPatillao

PatotoPecaoretPecasPechinoPedàsPelàPelabultosPelegríPelilaPelutPeñaPequeñaPerillaPeripiquerPerevisaPerónPesaoraPessetaPetotPetrelPevetPexerucPicheretPieroPileroPintoretPiu SantPlanchaorPomaPorraPortaPortaleroPovilPulseraPusaQuimeraQuinesaQuinquilleraRabasaRabosotReal de huitReietsReixaRejoleta

RelonjeroRemillonsReoReyoRochàRosRotoveroRubioleroRullaSacSacaSacoSafraneroSalmerolaSandokánSanroquetSanseloniSantadiosaSantanetaSansóSapenaSapetSardineroSarieraSarieroSebaSedaseroSegoneroSellaSeolSepillaSepoSequiaSequilleroSerillaSerraSerranoSevilloSicoSiriacaSiribaldoSistelleroSocaSota

SuequeraSurdoSurdo la llosaTabaleteroTacoTandaTardanaTarrasóTarrósTarsánTarsan dels gorcsTaulaTaulaiTestetsTexidorTiburóTinanoTintorerTòfolaTomaqueraToni les VaquesTonyineroToreroTormosTorrenteTorreroTramuseroTrenellaTronaTuberaTuberoUllaletValencianosVaqueretVerderolVetoríVisaViduoXumbo

108

109

Idioma i classe socialFins prou avançat el segle XX Oliva tenia una gran

uniformitat lingüística. En zona valenciano parlant, economia quasi totalment rural, és a dir amb escassa indústria, i pocs serveis, la llengua valenciana era la parlada per la quasi totalitat dels seus habitants. No vull dir que fos una societat monolingüe, perquè el castellà era present en àrees específiques, però amb la consciència que la llengua pròpia era el valencià, i el castellà pertanyia a un altre nivell. Era el que es coneix com a diglòssia.

La llegua castellana tenia el domini exclusiu en l’en-senyament, l’administració, la litúrgia, i els forasters nouvinguts, molts d’ells buròcrates. I en la classe do-minant?. La classe dominant en Oliva era de predo-mini agrícola, pel que tampoc podia ignorar la llengua del poble, tot i que en l’àmbit domèstic iniciava el pro-cés de distanciament propi de tot canvi social.

Els usuaris exclusius del castellà formaven una insignificant minoria des del punt de vista numèric, però esta llengua gaudia del prestigi que sempre té la llengua escrita, més en un ambient poc culturitzat. L’escriptura era el vehicle de determinades activitats, correspondència per exemple, relacions amb l’admi-nistració, ensenyament,etc.

Passada la guerra civil i amb el fervor patriòtic del moment la classe que es considerava d’un status superior va començar a mudar de llengua, com a pressupòsit necessari per a mudar de classe. Entre ells hem d’incloure des d’agricultors enriquits fins a professionals considerats superiors. Este canvi lingü-ístic amb el trencament de la tradició familiar no es-tava desprovist d’efectes secundaris, des d’un relatiu rebuig de l’estament superior, que els veien com uns nouvinguts, fins a una certa desaprovació dels que

fins aquell moment es consideraven com a iguals i no havien desertat de la llengua pròpia. És evident que la deserció de la llengua pròpia té lloc en l’àmbit familiar, és a dir, la llengua que es transmet als fills, i més encara quan es tracta de filles.

He parlat anteriorment de la litúrgia. Tot i que la quasi totalitat de capellans que va tenir Oliva al llarg dels temps eren d’origen valencià, i en esta llengua es relacionàvem amb la resta del poble, a l’hora de dirigir-se a Déu l’única llengua adequada per a una destinació tan alta solament podia ser el castellà, després del llatí, és clar. Si recordem que l’homilia que acostuma a fer el capellà després de la lectura de l’evangeli no era molt freqüent per aquella època, podem deduir que la major part de parroquians eixien de l’església igual que havien entrat.

Però el llatí fou progressivament desplaçat per la llengua del poble i, a finals dels anys cinquanta, el Vaticà va autoritzar la celebració de la missa en la llengua del poble, abandonant el llatí, que poc a poc va quedar desplaçat al paper d’un molt honorable fòssil. Quina era la llengua del poble per a l’arquebis-be Olaechea? Ja us ho podeu imaginar, solament la llengua castellana. Val la pena esmentar que durant els molts segles de cristianisme a València es poden comptar amb els dits d’una sola mà els titulars de la diòcesi valentina d’origen valenciano parlant, pel que no ens pot estranyar aquella decisió, a més de la tradició constant de la major part del clergat de rela-cionar-se predominantment amb les classes socials i polítiques dominants,

Amb l’arribada de la democràcia, l’extensió i con-seqüent desmitificació dels estudis universitaris, propi d’una societat dinàmica i amb moviments d’ascensió

109

110

social, aquells criteris que associen classe i llengua varen canviar notablement i en ambients juvenils es va treballar per a prestigiar la llengua pròpia en tots els camps, des de l’ensenyament a l’administració, així com la literatura, la ciència i la comunicació en general, tant oral com escrita. A la vegada, l’entrada massiva d’immigrants procedents de molts llocs del món, des de l’Europa rica, i també la pobra, fins els pobres d’Àfrica, de Sudamèrica, de Xina, etc., ha ori-ginat una eclosió de moltes llengües en l’àmbit local, el que paradoxalment podria ser causa d’un enforti-ment del manteniment de la llengua valenciana com a principal signe d’identitat dels indígenes, sempre que es pogués comptar amb el suport de la classe política, cosa molt dubtosa avui en dia.

La recuperació de les festes tradicionals així com

de noves també va contribuir al procés de dignifica-ció de la llengua valenciana. Entre les antigues hem d’esmentar els porrats, els bous de carrer, algunes cerimònies i tradicions de Setmana Santa, ets. I entre les no tan arrelades, però que ja tenen una relativa tradició, dues o tres generacions, tenim l’esclat de confraries de Setmana Santa, les festes de Moros i Cristians, i la Festa de Falles.

Les Falles han estat un element, certament innocu i poc reivindicatiu, de persistència de la llengua valen-ciana en l’àmbit festiu i popular. Tant els llibrets com els versets explicatius del monument faller es fan en valencià i crec que per a molta gent encara continuen sent l’única “literatura” valenciana que arriba als seus ulls. Desitgem que per molts anys continue sent tes-timoni de la nostra pobra i menyspreada llengua.

110

111

Una que es convida sense convidar-la!Com bé sabeu, això sol passar, i a esta tots la

coneixeu prou, vaja si la coneixeu. I es que des del 2008 al menys, està entre nosaltres. Poc a poc a anat introduint-se per tots els àmbits. Amb les fa-lles, per exemple, no ha tingut cap mirament i s’ho a agarrat tan fort, que fins i tot, estant assentats als bancs dels triaors a anat pegant culaetes i culaetes, estibant i estibant fins que a alguns els ha tirat fora del banc i de la falla. Ella s’ha fet l’ama.

Supose que ja sabeu de qui parle, ja que tot el mon parla d’ella. Efectivament estic parlant de la cri-si. La mal anomenada crisi. La malvolguda crisi, que s’ha fet la protagonista i que a cada punt s’està fent-se més gordeta a costa de tots nosaltres. O quasi tots...

Cada dia hi ha més parats, més persones que ni estan parats ni poden tirar endavant com els autò-noms, altres que fan feina a qualsevol preu i altres que tenen feina, però que no els paguen. Total, que així no es pot seguir!

De totes formes, ella té igual perquè on va és la més important, la més interessant, la imprescindible, la que crida l’atenció, la vedette.

De totes maneres, ja s’enterarà i es donarà comp-te que és una indesitjada, que ningú vol com a amiga perquè allà on es clava ho desbarata tot, fa modificar tots els plans. Al món de les falles, som cada vegada menys, anem menys als sopars, a les presentacions i a moltes activitats que puguen costar diners. Sem-pre estant preocupats de no fer molt de gasto. Inclús l’ajuntament ens dona menys subvenció ja que tam-poc té ni un duro.

Però ella està orgullosa de sí mateix, de vorens així, preocupats, malhumorats, encara que no sap que amb ingeni, il·lusió i el recolzament entre uns i altres podrem amb ella. Amb la veterania i la temprança dels majors i la vitalitat i energia dels joves farem que no se’n isca amb la seua i que desapareixca. I com nosaltres no l’hem convidat a esta festa, se’n haurà d’anar ben lluny i no tornar més.

Pepe Pla - Gener 2011

111

Cantem tots units,fallers i falleres,en notes sinceresi ritmes sentits.

La falla, festiva,ens fa ser germans,com bons valenciansi bons fills d’Oliva.


Majors i xicalla,posats tots en peudigam a una veu:¡Visca nostra Falla!¡Visca la Falla... INSTITUT!

Entre música traques i festanostra falla és un símbol de pau,que en la seua alegria conquestai és de I’art expressió que complau.

¡Avant, la Falla Institut!¡Alcem ben alt nostre estendart!Des d’ell ens Ilança el nostre escutclam i pregó de festa i art.


La falla, festiva,ens fa ser germans,com bons valenciansi bons fills d’Oliva.

112

Himne Falla Institut

113Empr

eses

Col

·labo

rado

res

Documents

Llibret Falla Institut 2011