Lliçó 13 El Salari Mínim

Next page

Lliçó 13 El Salari Mínim

Jump to first page

La demanda de treball és una demanda derivada. La demanda de treball es deriva de la

demanda del producte que el treball ajuda a produir.

La demanda de treball depèn de: La productivitat del treball. El valor de mercat del producte. Si la productivitat del treball és alta i

el producte és molt valorat, la demanda de treball serà elevada.

Demanda derivada

Jump to first page

Funció de producció a Funció de producció a curt terminicurt termini

Jump to first page

Suposem que només s’utilitzen 2 inputs: capital (K) i treball (L).

En el curt termini, al menys un input és fix.

Funció de producció a curt termini:PTCT = f(K,L), on K és fix.

Funció de producció

Jump to first page

Producte total

0

Producte total

54321

• A mida que afegim unitats d’un input variable (treball) a un input fix, el producte total s’incrementa . . .

20

30

40

50

60

70

80

10

6 7 8

0

9 10

ProducteMig

ProducteMarginal

ProducteTotal

(Output)

Unitats de l’input

variable

1 8 2 20 3 34 4 46 5 56 6 64 7 70 8 74 9 75

10 73

• . . . primer a un ritme creixent . . .

• . . . i després a un ritme decreixent .

• Suposem una corba del Producte total és contínua.

Quantitat de treball

Llei dels rendiments decreixents

Jump to first page

Producte Mig

Producte Marginal

0

Producte Mig i Marginal

54321

• La corba del Producte Margina primer s’incrementa (quan el PT creix a un ritme creixent), assoleix un màxim, i decreix (quan el PT creix a un ritme decreixent).

4

8

12

16

6 7 8

0

9 10

ProducteMig

ProducteMarginal

ProducteTotal

(Output)

Unitats de l’input

variable

1 8 2 20 3 34 4 46 5 56 6 64 7 70 8 74 9 75

10 73

-----8

12141210 8 6 4 1- 2

-----8

1011.311.511.210.7109.38.37.3

• La corba del Producte Mig té la mateixa forma, però el màxim s’assoleix per a un nivell de producte superior

PMg sempre creua el PM al seu màxim.

Quantitat de treball

Llei dels rendiments decreixents

Jump to first page

L

LPMg

PM

PT

PM

PMg

Fase de producció

A: Eficiència del treball és màxima (PM màxim) B: Eficiència del capital és màxima (PT màxim i K fix PM del K màxim) A

B

L’empresa produeix on les variacions del treball incrementin l'eficiència del treball o del capital. Fase I: increments de treball augmenten tant l’eficiència del treball com del capital. Fase III: increments de treball disminueixen tant l’eficiència del treball com del capital. Fase II: la corba de PMg és la que genera la demanda de treball a curt termini.

Fase I Fase II Fase III

Jump to first page

Demanda de treball a curt termini:Demanda de treball a curt termini:venedor perfectament competitiuvenedor perfectament competitiu

Jump to first page

Les empreses contractaran nous treballadors sempre i quan l’ingrés marginal del seu producte (IPM) sigui superior al cost marginal de contractar-lo (CSM). Ingrés del Producte Marginal (IPM):

variació de l’ingrés total generat per un treballador addicional.

IPM= Ingrés Marginal (IMg) * PMg = p*PMg

Cost Salarial Marginal (CSM): és la variació del cost salarial total generada per la utilització d’un treballador addicional.

Per tant, l’empresa contractarà fins que:

IPM = CSM

DL a c/t: competència perfecte

Jump to first page

PMg PT L(3)

Producte Total (TP)

(unitats/setmana)(2)

Unitats de Treball(L)

(1)

Preu (per unitat)

(4)

IngrésTotal

(5)

0.0 5.0 9.0 12.014.0

15.516.517.0

5.0 1,000 €4.0 1,800 €3.0 2,400 €2.0 2,800 €1.5 3,100 €1.0 3,300 €0.5 3,400 €

----- 0 € 1000 800 600 400 300 200 100

----

• Suposa una empresa de serveis informàtics que utilitza tecnologia i treballadors en un mercat perfectament competitiu on cada unitat d’output té un preu de 200 € (4).


• La columna (2) mostra la corba del producte total a mida que es contracten nous treballadors (capital fix).• La columna (6) mostra la variació de l’ingrés total a mida que es contracten nous treballadors (capital fix).

0 1 2 3 4 5 6 7

200 €200 €200 €200 €200 €200 € 200 €200 €

IPM IT L(6)

Jump to first page

• L’empresa contracta treballadors sempre que IPM = w. Per tant, la corba de l’IPM és la corba de demanda de treball a curt termini de l’empresa.

Salari

L

1000


800

600

400

200

1 2 3 4 5 6 7

• A curt termini la pendent és negativa ja que el PMg del treball es redueix a mida que s’utilitza més treball amb una quantitat fixe de capital.

IPM=DL

Jump to first page

Empresa perfectament competitiva

L

W• Si l’empresa contracta en un mercat de treball perfectament competitiu, és ‘salari-acceptant’: s’enfronta a una corba d’oferta de treball, SL=CMS=PL, perfectament elàstica a W0.

• Per tant, l’empresa contracta L0 unitats de treball a un salari W0. (IPM = CSM)

SL = CSM = PL

DL = IPM = VPM

L0

W0

Jump to first page

Oferta de treball de mercat

L

W• Tot i que l’empresa competitiva

s’enfronta a corbes d’oferta de treball perfectament elàstiques . .

• . . . i que els individus poden tenir corbes d’oferta de treball que tornen enrera . . .

• . . . les corbes d’oferta de treball del mercat acostumen a tenir pendent positiva.

SL

Jump to first page

Equilibiri

L

W• En condicions perfectament competitives, tindrem equilibri a un salari W0 i un nivell d’ocupació de L0.

• Per salaris menors (Wed) tindrem excés de demanda de treball.

• I per salaris majors (Weo), excés d’oferta de treball.

S

D

L0

W0

Wed

L2L1

Weo

• Recordeu que aquest equilibri representa una assignació eficient del treball ja que VPM = W.

Jump to first page

El valor del producte marginal (VPM) és la producció addicional en termes monetaris que obté la societat quan s’utilitza una unitat addicional de treball. VPM = Preu * PMg

Recordeu que en competència perfecte (demanda del producte elàstica), IMg = Preu. Per tant, VPM = IPM.

Valor del producte marginal

Jump to first page

Demanda de treball a curt termini:Demanda de treball a curt termini:venedor imperfectament competitiuvenedor imperfectament competitiu

Jump to first page

PMg PT L(3)

ProducteTotal (PT)

(unitats/setmana)(2)

Unitats de

treball (L)(1)

Preu (per unitat)

(4)

IngrésTotal(€ )

(5)

0.0 5.0 9.0 12.014.0

15.516.517.0

5.0 1,0004.0 1,7103.0 2,1602.0 2,3801.5 2,4801.0 2,4750.5 2,380

----- 0 1000 710 450 220 100 -5 -95

----

• Considereu l’exemple anterior en un mercat de competència imperfecta.

DL a c/t: competència imperfecte

• Ara, l’empresa s’enfronta a una demanda de producte amb pendent negativa (4). És dir, el preu del producte es redueix a mida que l’empresa incrementa la producció.

0 1 2 3 4 5 6 7

210 €200 €190 €180 €170 €160 €150 €140 €

IPM IT L(6)

Jump to first page

• En competència imperfecte, la demanda de treball té pendent negativa perquè (i) el PMg del treball és decreixent, i (ii) perquè l’empresa ha de reduir el preu de totes les unitats a mida que incrementa la producció.

Salari

L

1000


800

600

400

200

1 2 3 4 5 6 7

• Ara, IPM (= IMg * PMg) < VPM (= P * PMg), ja que IMg < P.

IPM = DL

0

VPM

• La demanda de treball d’una empresa en competència imperfecta (IPM) és menys elàstica que la d’una empresa en competència perfecta (VPM).

Jump to first page

Per tant, ceteris paribus, contractaran a menys treballadors (recordeu que QM < QCP).

Ara bé, si s’enfronten a un mercat de treball competitiu, els salaris que paguen no haurien de ser diferents als de les empreses que actuen en un mercat del producte perfectament competitiu.

Els monopolis naturals podrien pagar salaris més elevats si la regulació a la que estan sotmesos ho incentiva (e.g. benefici = 0)


Jump to first page

Monopolista (producte)

L

W• Com que el monopolista

s’enfronta a una corba de demanda del producte amb pendent, IMg < P.

SL = CSM = PL

DC = VPM (PM*P)

LC

W0• Per tant, IPM (PM * IM) < VPM

(PM * P), i l’empresa contracta LM en comptes de LC.

DM = IPM (PM*IM)

a

b

LM

• Això genera una pèrdua d’eficiència d’ abc.

c

Jump to first page

• S’enfronten a la corba d’oferta de treball del mercat (pendent positiva).

W

L

Monopsoni en el mercat de treball

WC

WM

LM LC LD

• El CMS > W

IPM=DL

SL

CMS

• L’empresa contracta fins que el CMS = IPM (LM).

• El salari que ha de pagar per contractar LM treballadors és WM.

• En condicions competitives, contractaria LC treballadors a un salari de WC.

• Per tant, un monopsonista contracta menys treball a salaris inferiors.

• A WM el monopsonista voldria contractar LD treballadors. Per tant, tindrà una sensació d’escassetat de mà d’obra. Però, per altra banda, no està disposat a incrementar el salari per sobre de WM !

Jump to first page

Situacions que originen monopsoni Monopsoni local: empresa que contracta tota la

mà d’obra d’un poble o area. Millor transport limita els monopsonis locals; reduïda mobilitat geogràfica el facilita.

Col·lusió entre empreses per no incrementar sous o per no competir pels treballadors. És difícil de mantenir quan hi ha problemes

d’oferta de treball en el mercat. Alguns esports professionals han permès la

col·lusió (bàsquet i baseball als US) Empreses que són els únics empleadors d’un

tipus de treball (eg. tècnics especialitzats)

Monopsoni en el mercat de treball

Jump to first page

Elasticitat de la Elasticitat de la demanda de treballdemanda de treball

Jump to first page

L’ elasticitat-salari de la demanda de treball mesura la sensibilitat de l’ocupació davant canvis en el salari.

Elasticitat de la demanda de treball

Ed = =% L

% W

Canvi % en quantitat demandada

Canvi % en Salari

Ed > |1| : demanda elàstica Ed = |1| : demanda elasticitat unitària Ed < |1| : demanda inelàstica

Jump to first page

Elasticitat de la demanda de producteElasticitat de la demanda de producte Quan més gran sigui l’elasticitat-preu de la

demanda de producte, més gran serà l’elasticitat de la demanda de treball

Implicacions: Les empreses amb poder de mercat tenen

elasticitats de demanda de producte menors, i per tant, demandes de treball menys elàstiques.

L’elasticitat de la demanda de producte és més gran a llarg termini que a curt la demanda de treball també és més elàstica a llarg termini.

Determinants de l’elasticitat

Jump to first page

Proporció dels costos laborals en els Proporció dels costos laborals en els costos totalscostos totals Quan més gran sigui la proporció de

costos laborals en els costos totals, més augmentaran els costos totals davant el mateix increment dels costos laborals més gran serà la reducció de Q i L més gran serà l’elasticitat de la DL.


Jump to first page

Substitució per altres factorsSubstitució per altres factors Com major sigui la possibilitat de substituir

el treball per altres factors, major serà l’elasticitat de la DL. Major possibilitat de substitució a ll/t Ex: DL conductor camions a c/t inelàstica. A

ll/t poden comprar camions més grans. Elasticitat d’oferta d’altres factorsElasticitat d’oferta d’altres factors

Com major sigui l’elasticitat d’oferta d’altres factors, major serà l’elasticitat de la DL. SK elàstica: w L K

SK inelàstica: w L K pK L.


Jump to first page

DL bastant inelàstiques

curt llarg

Espanya -0.2, -0.5 -0.3, -1.2

USA -0.3 -0.8

Evidència empírica

La DL dels treballadors més qualificats són més inelàstiques.

La DL dels treballadors adults són més inelàstiques que les dels joves.

Jump to first page

Elasticitats creuadesElasticitats creuades Elasticitats (positives) superiors entre

capital i treball poc qualificat que entre capital i treball molt qualificat.

Alguns treballs suggereixen elasticitats negatives entre capital i treball qualificat (complementaris).

Elasticitat positiva entre treballadors joves i adults (substitutius).

Evidència empírica

Jump to first page

Negociacions sindicalsNegociacions sindicals Negociació d’increment de salaris més

agressiva si DL és inelàstica, ja que la possible reducció de l’ocupació és menor.

Salari mínimSalari mínim La reducció en l’ocupació provocada per un

increment del salari mínim serà major com més elàstica sigui DL.

Subvencions salarialsSubvencions salarials Com més gran sigui l’elasticitat de DL més

gran serà l’increment en l’ocupació generat per un programa de subvencions salarials (per aturats de llarga durada, discapacitats)

Rellevància de l’elasticitat

Jump to first page

Programes oficials de formacióProgrames oficials de formació S’haurien d’orientar cap als mercats de

treball amb una DL més elàstica. Com major sigui Ed menor serà la reducció salarial i major el nivell d’ocupació d’equilibri davant un increment de SL.

Rellevància de l’elasticitat

Jump to first page

El Salari MínimEl Salari Mínim

Jump to first page

Legislació

• 1990: el SMI dels treballadors de 16 anys s’equipara als de 17 anys

0

100

200

300

400

500

600

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

euro

s mes

16 17 18+

• 1998: el SMI és el mateix per tots els grups d’edat

Jump to first page

Evolució del SMI

0

3

6

9

12

15

1984 1987 1990 1993 1996 1999 2002

SM PIBnominal

• El SMI ha crescut per sota el PIB.

Jump to first page

Evolució poder adquisitiu SMI

• el SMI decreix en termes reals fins el 2003 (84%).

80828486889092949698

100

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

euro

s mes

• Al 2007 el poder adquisitiu era 5 punts menor que al 1980

Jump to first page

Evolució SMI en relació al Salari Mig

• el SMI decreix en relació al Salari mig.

29

31

33

35

37

39

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

perc

enta

tge• Al 2000 el SMI era

només un terç del salari mig

Jump to first page

País Kaitz Afect. JóvenesSalario Mínimo

Australia 35 5 <21Bélgica 60 4 <21España 35 5 <18 (<1998)Francia 50 12 <18Grecia 62 20 NoHolanda 55 3.5 <23Portugal 45 8 <18UK 40 8.3 <21US 33 4 <21 (>1996)

Negociación ColectivaAlemania 55 -- --Austria 62 4 --Dinamarca 54 6 <18Irlanda 55 -- <21Italia 71 -- --Suecia 52 0.2 <21

¿qué importancia tienen en la OCDE?

• SM UE > SM US → SM destruye empleo en UE

pero no en US ?• NO. El SM afecta sobretodo a los jóvenes. US

ha tenido SM para ellos hasta el 96 y los efectos estimados sobre empleo son

muy reducidos; muchos países UE no incluyen a los

jóvenes.

• El SM parece tener mayores efectos spill-over si los sindicatos son fuertes: éstos aprovechan los aumentos en los SM para demandar incrementos en salarios → mayor efecto sobre empleo.

Jump to first page

No tiene consecuencias inmediatas sobre el presupuesto del estado, a No tiene consecuencias inmediatas sobre el presupuesto del estado, a menos que se utilice como referencia para algunas transferencias menos que se utilice como referencia para algunas transferencias monetarias (España y Holanda).monetarias (España y Holanda).

Incrementa los incentivos a trabajar.Incrementa los incentivos a trabajar. Más individuos querrán trabajar a mayores salarios... pero … Puede reducir la acumulación de capital humano, incentivando salidas

del sistema educativo. Puede tener efectos negativos sobre la formación (específica) en el

trabajo si los empresarios no pueden trasladar los costes de formación a los salarios.

Es administrativamente simple … pero difícil y costoso de controlar (incremento de horas extras, reducción de formación, etc.), sobretodo si es muy complejo.

Si los grupos involucrados en el funcionamiento son invitados a negociarlo, tendrán incentivos para ayudar al poder público en el control y seguimiento.

ALC no identifica claramente los actores que deben monitorizar los SM.

¿Es un instrumento útil para redistribuir?

Jump to first page

Efecte negatiu sobre l’ocupació: Model competitiu

• Al salari mínim Wm, les empreses contracten Lm en comptes de L0 treballadors.

• El salari mínim atrau Ls treballadors al mercat.

• L’impacte sobre l’ocupació (ab) és menor que l’impacte sobre l’atur (ac).

• El salari mínim genera una pèrdua d’eficiència de fae.

L0Lm

W0

Wm

L

WSL

DL

• Com més elàstiques són SL iDL més grans són les conseqüències sobre l’atur.

e

f

Ls

ca b

Jump to first page

Efecte negatiu sobre l’ocupació: Monopsoni

• Sense salari mínim, el monoposonista ocupa L0 treballadors a un salari de W0.

• La introducció d’un salari mínim transforma al monoposonista en salari-acceptant. Si el salari mínim < W2 l’ocupació s’incrementa.

• Si el salari mínim és W1, l’empresa incrementa el número de treballadors a nivells de competència perfecta, L1.

L1

W1

L

W

SL = CSMe

DL = IPM = VPM

CSM

L0

W0

W2

• Per tant, la introducció d’un salari mínim pot incrementar l’ocupació en alguns sectors.

• Si el salari mínim és superior a W1, l’atur serà més gran que per W0. .Per exemple, a W2 l’atur és igual a ab.

a b

Jump to first page

Evidencia empírica no encuentra grandes efectos, aunque es inconcluyente. EUA: ambos efectos. RU: efectos nulos o positivos Holanda: efectos positivos. En España y Francia el incremento para jóvenes reduce

el empleo → establecer un SM menor para jóvenes. Las elasticidades de empleo son reducidas (entre -0.2 y

-0.5). En países con baja rotación laboral y larga duración

del paro los efectos negativos del SM sobre el empleo serán más preocupantes. El SM puede dividir a los trabajadores con salarios bajos en los desafortunados perdedores (pierden empleo) y los ganadores afortunados (mayor salario).

Efecto negativo sobre el empleo

Jump to first page

• Un salari mínim Wm en el sector cobert redueix l’ocupació de C0 a C1.

• Els treballadors desplaçats del sector cobert cercaran feina en el sector no cobert, incrementant l’oferta de treball en aquest sector.

• L’ocupació total de l’economia no canvia, però el salari en el sector no cobert cau de W0 a Wn.

LC

W

DC

C1

Wm

C0

W0

Sector CobertSector Cobert

DN

LNN0

W0

N1

Wn

• La societat pateix una pèrdua d’eficiència degut a la mala assignació del treball (treballadors desplaçats més productius en el sector cobert).

Cobertura incompletaSector No CobertSector No Cobert

• Suposa treballs idèntics en els dos sectors; l’oferta de treball agregada dels dos sectors és fix; no hi ha costos de canviar de feina; informació perfecta.

W

Jump to first page

Sector formal: Evidencia empírica acorde con la teoría neoclásica en mercados competitivos. Efectos positivos sobre salarios e incrementos del paro.

Sector informal: Evidencia mixta. Este sector se comporta como el sector formal

(sobretodo en Brasil) Salarios menores y mayor empleo, de acuerdo

con la teoría neoclásica en un modelo económico dual.

Efecto negativo sobre el empleo en ALC

Jump to first page

Los jóvenes tienen menos formación y experiencia más afectados por los salarios bajos. 10% Wm 6% L(15-19) ; (7% mujer, 4.3% hombre)

10% Wm 1.4% L(20-24) ; (2% mujer, 1% hombre)

10% Wm 0.9% L(25-54) ; (2.2% mujer, 0.1% hombre)

En la UE los jóvenes representan una proporción menor y decreciente de los que cobran el salario mínimo.

Mujeres, trabajadores con contrato temporal y a tiempo parcial representan una proporción creciente de los afectados por el salario mínimo.

Jóvenes: ¿los más afectados?

Jump to first page

El patrón en LAC es parecido al creciente patrón OCDE: jóvenes, poco formados, sector informal.

Las mujeres no parecen estar más expuestas que los hombres.

Los autónomos están subrepresentados. Países con pequeña proporción de la población

afectada: mujeres, jóvenes y poco formados están muy sobrerepresentados.

Países con gran proporción de la población afectada: mujeres, jóvenes y poco formados están subrepresentados.


Jump to first page


Jump to first page


Jump to first page

Evidencia empírica inconcluyenteinconcluyente La mayor causa de pobreza en la UE sigue siendo el

desempleo. Neumark: el salario mínimo saca de la pobreza a

algunos individuos y mete a otros. El segundo efecto parece ser superior.

Card & Krueger: 66% de los pobres no trabajan. El salario mínimo ha reducido, aunque no demasiado, la tasa de pobreza de los trabajadores (USA, 89-91).

Pero el 50-60% de individuos con salarios bajos pertenecen a los 3 deciles más pobres (EU).

En ALC gran parte de la población con salarios por debajo del umbral de pobreza!

No viven en hogares pobres

Jump to first page

Alternativa: reducción de los impuestos al trabajo no cualificado.

El SM será más efectivo siempre que: Impuestos existentes sean altos Gran elasticidad de la oferta de trabajo de los

trabajadores con salarios altos. Gran efecto renta de los trabajadores con

salarios bajos. La demanda de trabajo sea inelástica Alta rotación laboral Pocos trabajadores con bajo salario pertenezcan

a familias de renta alta.

¿Buen instrumento de política?

Jump to first page

¿Qué sucede en la UE? Impuestos existentes son altos Gran elasticidad de la oferta de trabajo de los

trabajadores con salarios altos. Gran efecto renta de los trabajadores con

salarios bajos. La demanda de trabajo es inelástica Alta rotación laboral Cada vez menos trabajadores con bajo salario

pertenecen a familias de renta alta.

El Salario Mínimo gana por 4 a 2


Jump to first page

El SM y los subsidios en el trabajo pueden coexistir.

El contribuyente puede subsidiar los empleos de bajo salario.

Éstos subsidios incrementan la oferta laboral y ejercen presión salarial a la baja.

Si se combinan con un SM, el contribuyente no pagará tanto y se reducirá la trampa del desempleo.


Jump to first page

En la mayoría de países tienen un efecto claro

Efecto sobre la distribución salarial en ALC

Jump to first page

Mayor efecto para el sector informal Los trabajadores valoran su salario en relación a los de sus similares.

Como en el sector informal puede ser difícil observarlos, el SM es un buen punto de referencia.

A los empresarios les puede interesar pagar el SM del sector formal para reducir la rotación hacia el sector formal.


Jump to first page

El SM afecta a la distribución salarial de los menos educados si se establece a un nivel bajo relativo a los salarios medios


Jump to first page

El SM afecta sobretodo a la distribución salarial de los más educados si se establece a un nivel alto relativo a los salarios medios


Jump to first page

La relación positiva entre la cuantía relativa del SM y su efecto sobre la distribución salarial según niveles de educación es importante para entender el papel del SM como instrumento para combatir la pobreza.

Seguramente, los empresarios tienen el suficiente ‘poder de negociación’ para aplicar el SM a los trabajadores que piensan que se merecen ese nivel salarial y no aplicarlo si lo consideran demasiado elevado en relación a la formación, aptitudes o productividad del trabajador.


Jump to first page

Els defensors argumenten que el salari mínim: Necessari per a garantir mínims nivells de vida Impedeix als monopsonistes explotar els

treballadors poc qualificats. Pot induir als empresaris a augmentar

l’eficiència tècnica Els que s’oposen argumenten que:

Incrementa l’atur. Redueix els salaris en els sectors no coberts. Incentiva als joves a abandonar la secundària. La majoria dels treballadors que reben el salari

mínim no viuen en llars pobres !

. . . en definitiva . . .

Jump to first page

El SM no és una panacea però ajuda a redistribuir renda.

Si s’estableix bé (nivelles diferents per edats i sectors) i/o es convinen amb subsidis en l’ocupació (que incrementen participació) farà més bé que mal a l’intentar reduir la pobresa.

Conclusions

Jump to first page

Fi de lalliçó

Documents

Lliçó 13 El Salari Mínim