NÚM 5 - ABRIL - MAIG 2004

Ha morten Jaume Coberó

C o n t i Núm 5 - Abril / Maig 2004Revista bimestral d’informació i opinió

EDITA:Associació Patrimoni Artístic iCultural de Torà.Convent de Sant Antonic/ Convent, s/n25750 TORÀ

Tel. 649 352 877

Subscripcions i publicitat:Rosa M. Santamaria 973 473 253

CONSELL DE REDACCIÓ:Albert Brau (Torà)Ramon Fitó (Calonge de Segarra)Maria Garganté (Sanaüja)Fermí Manteca (Ivorra)Ferran Miquel (La Molsosa)Maria Morros (Castellfollit)Ramon Palou (Pinós)Imma Raluy (Biosca)Daniel Vidal (Massoteres)Coordina: Xavier SunyerRelacions públiques: Antònia Balaguer

COL·LABORADORS HABITUALSRoger Besora, Montse Graells, Noemí Mases,Xavi Moreno, Montse Oliva, Sílvia Porta, RamonSantesmasses, Montse Torné

COL·LABOREN EN AQUEST NÚMEROJosep Jounou, Miguel Martínez, MartaMiramunt, M.Alba Puigpelat, XavierSantesmasses, Josep Vilaró

Disseny i maquetació: F. MantecaFotografia: X. SunyerCorrecció lingüística: Marta Bagà

Subscripció anual: 10,00 EurosA l’estranger: 12,00 EurosNúmero solt: 2,00 EurosDipòsit legal: L -798-2003Impressió: Impremta Barnola (Guissona)Tiratge: 500 exemplars

Aquest número està imprès en paperecològic, elaborat sense clor.

www.llobregos.infoe-correu: llobregos@terra.es

Portada: La primavera està present entrenosaltres.

és una publicació bimestral. Hi potparticipar i/o col·laborar tothom que

ho desitgi. El Consell de Redacció no subscriunecessàriament les opinions expressades pels autorsdels articles, que en són els responsables. La Redacciómanifesta que no està obligada a acceptar totes icadascuna de les col·laboracions rebudes.

Membre de l’AssociacióCatalana de la PremsaComarcal.

19La fira de Sant Ponçde Prades de laMolsosa

23En la mortdel JaumeCoberó

Consell Comarcalde la Segarra

Institut d’EstudisIlerdencs

Departament de CulturaGeneralitat de Catalunya

AMB EL SUPORT DEAjuntaments de la zona:

Biosca - Calonge -Castellfollit - Ivorra -

Massoteres - La Molsosa- Pinós - Sanaüja - Torà

t i n g u t5 Editorial

6 Noticiari

12 El Llobregós

29 Agenda

30 Tradicions

32 La salut

35 Opinió

42 Música

44 El temps

45 Passatemps

46 Des del balcó

48 Llibres

49 La nostra cuina

50 Esports

49Els fogons delLlobregós: conill ambllenegues

51Trobada esportivaescolar

4

5

EditorialWhere have all the flowers gone, long time passing? En

aquesta cançó country dels anys 70, Pete Seeger es preguntavaquè se n’havia fet, d’aquelles flors, en referència a un temps i aunes persones que se n’havien anat per sempre. En aquestsúltims temps ens ha deixat molta gent: la lírica es posava de doll’any passat amb la mort de Miquel Martí i Pol i, més tard, laSegarra perdia un dels seus poetes, el cerverí Ramon Turull. Desde finals d’any fins ara, Agramunt va perdre el seu historiador,Lluís Pons, Sanaüja una gran dinamitzadora cultural, la PaquitaCasals, Torà també el seu historiador, el Jaume Coberó, iGuissona una poetessa, Teresa Bertran.

Tots ells discrets, se’n van anar sense fer soroll. “El seu llegatperdura” podem dir amb to solemne, però a tots els trobarem afaltar. Perquè tots coneixien la bellesa de fer les coses per amor;tots feien poesia, com el Miquel Martí i Pol. I els poetes ens fanfalta per ajudar-nos a recuperar la il·lusió i l’esperança.

Més, ara que hem estat també testimonis d’un atemptat bru-tal, en què han mort més de dues-centes persones a Madrid. Lamort, l’odi, la falsedat, la maldat... són antivalors presents en lanostra societat global. LLOBREGÓS INFORMATIU volsolidaritzar-se amb les víctimes i expressar sentimentsd’esperança amb aquestes paraules de Martí i Pol:

“Deixeu-me dir que ja és temps d’estimar,que ja és temps de creure altre cop en els prodigisi de pintar les cases amb colors alegres,que el poble és com abansi que algun dia hi haurà flors al jardíi vent als arbresi paraules inventades de nounomés per a nosaltres.”

6

NoticiariIvorra celebra la Festa Majord’hivern

En ocasió de la festa de laCandelera, Ivorra ha celebrat laFesta Major d’hivern. Amb tal motiuel mateix dia 2 de febrer se celebràla tradicional missa de les candelesal Santuari de Santa Maria, cantantels goigs de la Mare de Déu i delSant Dubte. El cap de setmanasegüent han tingut lloc els actesfestius, consistents en la divertidarepresentació teatral «Dos embolicsi una recomanació» a càrrec del grupde teatre de Guissona, «Els 4gats».Més de dues-centes persones hiassistiren, a l’igual que al ball deFesta Major que tingué lloc eldiumenge dia 8 de febrer, amenitzat pel conjuntAquario. Fermí M.

Reformes a l’església de Massoteres

Durant el mes de febrer s’ha fet una actuacióde millora a l’interior de l’església de Sant Salva-dor que ha consistit a pintar les parets i substituirels antics bancs de fusta per uns de més moderns.

Per al finançament d’aquests treballs s’hadisposat de subvencions de la Diputació de Lleida,en la línia de petites ajudes, i de l’Institut d’EstudisIlerdencs (IEI) del 50% del pressupost total, d’uns9.500 euros.

Amb aquestes millores ja s’ha fet una refor-ma total a l’edifici, després que l’any 1999 es vanexecutar les obres de restauració de les façanesi el campanar. Dani V.

Perill a la carretera d’Ivorra

La via que uneix el poble de Sant Ramon iTorà, passant per Portell i Ivorra, s’ha convertiten una de les més perilloses de la comarca.Encara no fa sis anys que la van arreglar i japresenta nombrosos desperfectes en l’asfalt.Aquest hivern passat han estat molts els vehiclesque han patit accidents, amb una incidènciaestadística de dos per setmana.

És de destacar el tram que va des delsHostalets d’Ivorra fins a Torà com un dels mésperillosos. La forta baixada està sense senyalitzari acaba en un revolt molt tancat, sense que hihagi cap senyal de perill ni de limitació develocitat. L’indret de la cruïlla amb el ramald’Ivorra es troba en plena corba i, a poc que hagiplogut, els vehicles es troben donant tombs i

acaben xafats a la cuneta.Per aquest motiu és lamentable que moltes

valles protectores estiguin fetes malbé idestrossades a causa dels accidents. L’alcalded’Ivorra, amb el suport de l’Ajuntament de Torà,ha sol·licitat l’arranjament d’aquest tram de viatan perillós. Fermí M.

S’està constituint l’Associació de Gent GranCamp-real

Un grup de veïns del municipi de Massoteresestà duent a terme els tràmits per a la creació del’Associació de Gent Gran Camp-real.

A partir de les primeres reunions s’ha deciditla composició de la Junta, que estarà formadaper Jaume Tolosa, com a president; Antoni Batlle,vicepresident; Miquel Marina, tresorer, i JosepBosch, Ramon Codina, Elvira Freixes, DolorsGabernet, Mercè Sellés i Assumpció Vives, coma vocals.

Les finalitats d’aquesta nova entitat serandefensar els interessos de la gent gran en gene-ral; fomentar la relació entre els habitants delspobles de Massoteres, Palouet i Talteüll;organitzar activitats artístiques, culturals ilúdiques; promoure el voluntariat i les activitatsesportives sense ànim de lucre; programaractivitats intergeneracionals, i vetllar per la igualtatentre homes i dones.

Més endavant, l’associació, de la qual podranformar part com a socis tots els veïns del municipimajors de 50 anys, disposarà d’un espai propi allocal social del poble, que s’habilitarà amb lacol·laboració de l’Ajuntament. Dani V.

7

NoticiariPresentació del llibre «Psigolles», deltoranès Abdó Garganté

El dia 17 d’abril tindrà lloc l’acte de presentaciód’un llibre, l’autor del qual és l’AbdóGarganté. L’obra porta per títol«Psigolles» i és un recull depensaments i comentaris breussobre els més variats temes, tantsocials com psicològics i satírics.En un to moltes vegadeshumorístic, l’Abdó Garganté ensofereix un pensament clar i rotundque intenta desemmascarar lahipocresia social i les actituds mésprimàries de l’ésser humà.Completa la publicació una sèrie defotografies de la seva col·lecciód’escultures en ferro. Lapresentació tindrà lloc al Conventde Sant Antoni de Torà. Fermí M.

Ivorra estrena una cuba contraincendis

L’Ajuntament d’Ivorra ha adquirit una novacuba per a l’Associació local de Defensa Forestal(ADF), en substitució d’una altra de més antiga.La capacitat és de 4.000 litres d’aigua amb la sevabomba propulsora. Aquesta nova adquisició haestat possible gràcies a l’ajuda del ConsellComarcal i a l’esforç del consistori local per talde dotar-se de mecanismes per a lluitar contra elfoc. Fermí M.

L’ACA dóna l’esquena a l’abastament d’aigua ala Segarra: Biosca i Massoteres, afectats

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que depènde la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge, ha

enviat una nota informativa al Consell d’Aigua de laSegarra (CAS), presidit per Josep Freixes, posanten el seu coneixement en data 25 de febrer que haestat descartat el finançament per abastir d’aigua

els nuclis disseminats delmunicipi de Biosca.

Des de l’Ajuntament s’haviaredactat la urgència de fer arri-bar aigua a nou masies, caldrien13 quilòmetres de conduccions iel cost total de l’obra era de150.660 EUR; l’ACA haviad’aportar-ne la meitat il’Ajuntament l’altra meitat.L’Agència Catalana de l’Aiguaafirma que no és una obraassociada a la connexió de Rialp,però que es podria intentar, encap cas abans de l’any 2007,doncs considera que no és unaobra prioritària.

Un altre dels projectes queno podrà tirar endavant és el ra-mal de la Vall del Sió que hauria

de portar aigua a Massoteres, Talteüll i Palouet. Enaquest cas és ACESA qui no es farà càrrec del 50%dels 111.046 EUR.

A més d’aquestes dues obres, el finançamentd’una llarga llista de projectes destinats a necessitatsi millores en l’abastament d’aigua en la comarca dela Segarra, ha estat rebutjat per part de l’AgènciaCatalana de l’Aigua. Imma R.

Calonge i Castellfollit van a esquiar

El passat dia 14 de febrer, els Ajuntamentsde Calonge de Segarra i Castellfollit de Riubregós,des de les seves respectives regidories d’Esports,

8

Noticiarivan organitzar una sortida a les pistes d’esquí deLa Molina. L’excursió, destinada al jovent, estavasubvencionada per la Diputació de Barcelona,Àrea d’Esports. La cinquantena de persones quevan participar en aquesta esquiada van gaudird’un dia gairebé “primaveral”. Marta Q.

En marxa els projectes per a l’asfaltatge decamins a Biosca

En l’anterior edició ja us informàvem de lesmillores aprovades pel consistori d’aquestapoblació. Ara afegim que l’Ajuntament de Pinelldel Solsonès ha decidit destinar una part del seupressupost a asfaltar el camí que uneix SantClimenç amb l’agregat de Lloberola (Biosca), demanera que l’asfaltat que l’Ajuntament de Bioscadurà a terme a partir de la riera de Lloberola tinguicontinuïtat fins a aquest municipi del Solsonès.Imma R.

Desfilada de disfresses pels carrers deBiosca

El fred va fer que la desfilada s’ajornés per aldissabte 21 de febrer, dia que els nens i nenes del’escola Sants Abdó i Senén passejaren disfressatsjunt amb les mares pels carrers de la població,on els bioscans obrien les portes al pas del’acolorida comitiva. A la tarda, el local social acollíun concurs de disfresses que tingué una bona illuïda participació. L’APA obsequià els assistentsamb un berenar. Imma R.

Els Geganters de Sanaüja recuperen elsgegants antics

La colla de Geganters i Grallers de Sanaüjahan endegat la tasca de recuperar els anticsgegants de la vila, mitjançant una prospecció

fotogràfica que garanteixi la màximafidelitat als originals, desaparegutsdurant la Guerra Civil de 1936. El pri-mer document escrit on hi ha constànciade l’existència dels gegants de Sanaüjadata de fa dos-cents anys, quan l’any1804 l’Ajuntament s’oposava a què elsgegants, que llavors estaven a càrrecde la confraria del Santíssim Sagramento de la Minerva, participessin en lesprocessons de Corpus.

Per Setmana Santa la colla deGeganters i Grallers, amb el suport del’Ajuntament, tenen previst elllançament d’una campanya a nivell lo-cal per demanar la col·laboració en eltreball de recerca documental –bàsicament fotogràfica- que clourà ambun acte públic on es presentarà elprojecte i el resultat de la recercafotogràfica duta a terme fins al moment.

Els antics gegants se sumarien a la parella actualde reis o prínceps, adquirits després de la GuerraCivil, i els simpàtics “Margall” i “Cugula”, uns delsprimers gegants de mans lliures de la comarca,construïts a finals dels anys vuitanta per artesansde la mateixa colla gegantera. Maria G.

Projecte de conservació de les estelesfuneràries de Sanaüja

L’Ajuntament de Sanaüja ha iniciat el projectede preservació de la col·lecció d’esteles funeràriesdiscoïdals que actualment es troben ubicades alcementiri. Les esteles funeràries són senzillsmonuments funeraris que assenyalaven l’indretd’un enterrament, constituint l’antecedent de lescreus i làpides actuals. A Sanaüja se’n conser-ven un total de 68, que constitueixen la terceracol·lecció més important de Catalunya, per darrerade les de Poblet i Preixana. Les esteles deSanaüja estan datades entre els segles XII i XIX,i presenten una variada decoració que va des delsemblemes religiosos més habituals, com la creu,motius heràldics -llinatges com els “Espígol” o els“Oller”- fins a la representació d’emblemesrelacionats amb els oficis i que ens donen compted’un passat gremial propi de l’època baixmedieval.

La totalitat de les esteles van ser catalogadesper la Fundació Jordi Cases i Llebot a l’Inventari

9

Noticiari

del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artísticde Sanaüja, publicat l’any 1998. El projecte per ala seva conservació passa per treure les estelesde la intempèrie per guardar-les amb finalitatsexpositives a l’antiga capella de Santa Magdale-na, ubicada vora el cementiri. Aquest espaid’origen romànic i reconstruït al segle XVI, avuidesafectat i utilitzat com a magatzem, seria tambél’espai destinat a una futura Oficina d’InformacióTurística. Maria G.

Exposició a Sanaüja sobre la perdiu roja

El passat dia 7 de març va tenir lloc lainauguració, a l’Escola Pública de Sanaüja, del’Exposició sobre la perdiu roja organitzada perla biòloga Aurora M. de Castilla, investigadoradel Consell Superior d’InvestigacionsCientífiques (CSIC), que està implementant aSanaüja un projecte sobre la viabilitat de larepoblació de la perdiu roja (Alectoris rufa), aixícom l’estudi dels mètodes més idonis per a feraquestes repoblacions sense deteriorar el mediambient. A part de la seva activitat científica, undels objectius de la Dra. M. de Castilla des queva arribar a Sanaüja ha estat intentar implicarels nens i nenes de l’escola en el coneixementdel medi ambient. En el mateix acte va tenir llocel lliurament de premis del concurs de pintura,que en les categories de mitjans 1, mitjans 2 igrans van recaure en els alumnes Jordi Nadal,Levi Vilella i Bibiana Alsedà, respectivament.Maria G.

Creació d’una Fundació a Sanaüja

El passat 20 de febrer es va donar a conèixerel projecte de creació d’una fundació cultural aSanaüja, impulsada per les germanes Rosa iCecília Huguet, de l’Associació Recreativa i Cultu-

ral de Sanaüja(ARCS). En un soparcelebrat el mateix dia,que va comptar amb lapresencia de l’Alcaldede Sanaüja i la vice-presidenta primera delConsell Comarcal, laSra. Mercè Valls iQuerol, es va llegir iaprovar la propostad’estatuts de laFundació, que tindriacaràcter cultural ifilantròpic, a partir de lafutura construcció d’un

edifici polivalent en un terreny cedit per les duesgermanes fundadores i ubicat en la novaurbanització que es construeix a Sanaüja.L’edifici i seu de la “Fundació Cultural Castellde Sanaüja” albergaria des d’una sala destina-da a museu i exposicions temporals fins a unasala de lectura i altres activitats. La finalitat dela nova fundació seria la promoció de la culturaa tots els nivells -art, història, música...- il’assistència social. Maria G.

Obres al cementiri de la Molsosa

Durant el mes de març es varen iniciar lesobres d’ampliació del cementiri de la Molsosa ambla voluntat d’incrementar en una vintenala quantitat de nínxols existents, d’acord amb lessol·licituds efectuades per part de les famílies delpoble.

Les obres, promogudes per l’Ajuntament ifinançades per la Diputació de Lleida a través delPla d’Inversions Municipals amb uns30.000 EUR, pretenen, a més de l’ampliació,millorar tot el conjunt enllosant part del terra iaplacant pedra natural a la façana delsnínxols de nova construcció, equiparant-los aixíals ja existents.

El cementiri de la Molsosa va ser construïtl’any 1933 i utilitzat per primera vegada el 1934. Enaquell temps era rector de la parròquia de la MolsosaMn. Josep Vilaseca i Carné que fou el gran impul-sor de les obres amb entusiasme i il·lusió.Paral·lelament es va edificar l’església parroquial ila rectoria a poca distància del cementiri, seguint elprojecte del reconegut arquitecte Enric Sagnier,autor també de l’església del Tibidabo. Tot el conjunt,de gran envergadura per l’època i els mitjans d’unaparròquia poc nombrosa en habitants, fou possibleper la col·laboració dels veïns amb aportacionseconòmiques i, principalment, participant ells

FOTO

: AR

XIU

FUN

DA

CIÓ

JOR

DI C

AS

ES

10

mateixos en la realització de les diverses tasquesque comportava l’obra. Ferran M.

Construcció d’una nova bàscula a Biosca

Les obres en la nova via C-451 fan que s’hagide canviar l’emplaçament de l’actual bàscula quees traslladarà a la partida de la Colomina, en unaccés de la nova carretera, just abans del ravalde l’Hostal, a 150 metres d’on s’ubica ara. La novabàscula podrà pesar fins a 60.000 quilos.

Per altra part, a mitjan març ha finalitzat elprocés d’expropiació dels terrenys afectats per lanova carretera. Els afectats cobraran 18.000 EURper hectàrea, quantitat que es revaloritza un 30%en les finques que han quedat dividides.

La C-451 unirà Biosca i Guissona, distants 9quilòmetres, i serà la continuació de la carreteraque ve de Solsona, inaugurada fa dos anys. Espreveu que l’obra estigui enllestida el mes de juny.Imma R.

Laia Noguera al Liceu

Laia Noguera, una jove de Castellfollit alum-na de l’Escola Municipal de Música de Torà, vaser seleccionada per anar a tocar al Conservatoridel Liceu el primer cap de setmana de març.

A primers d’any es va signar un conveni decol·laboració entre el Conservatori Superior deMúsica del Liceu i l’Escola Municipal de Músicade Torà. El primer resultat d’aquest conveni vaser l’audició (per entendre’ns, «l’examen») quevan fer uns 25 alumnes a l’aula de música ques’ha habilitat al convent, en presència de laprofessora coordinadora de les escoles adheridesal Conservatori del Liceu, el passat 28 de febrer.De resultes d’aquella audició, la Laia Noguera va

ser seleccionada per anar a tocar al Conservatoride la Ciutat Comtal. Josep A.V.

Xerrades Casal d’Avis

Durant el mes d’abril es duran a terme duesxerrades, coorganitzades pel Casal d’Avis i laRegidoria de Serveis Socials de Torà, amb elstítols: «Problemes del son. Què puc fer per a dor-mir millor?» i «Una bona relació familiar. Un reptedífícil». Josep A.V.

Eleccions 2004. El Llobregós mésnacionalista i d’esquerres

El Llobregós també ha aportat el seugra de sorra en allò que s’ha definit com“la rebel·lió democràtica contra laprepotència”.

El comportament de l’electorat alLlobregós ha estat pràcticament un calcdel global a Catalunya. D’una banda,davallada de CiU i PP, i d’altra,increment del PSC i extraordinariaugment del vot d’Esquerra Republica-na, partit que ha triplicat els vots res-pecte a les eleccions del 2000. Enpobles com Castellfollit, Torà, Ivorra iCalonge el vot independentista ha

superat el 30%.La participació ha estat d’un 79%, amb un

increment del 9% respecte a l’any 2000.El Llobregós, però, continua sent territori

convergent ja que CiU es manté com la força po-lítica més votada. (Veure requadre). Xavi S.

Miquel Polo deixa l’Ajuntament de Torà

El tinent alcalde i regidor d’Esports, Sanitat iEnsenyament, Miquel Polo, deixarà el seu càrrec

Noticiari

RESULTATS AL LLOBREGÓS

Any 2004 Any 2000 Vots % % VotsCiU 917 44% 61% 1143ERC 580 28% 11% 198PSC-PSOE 308 15% 9% 169PP 180 9% 15% 270ICV-EUiA 69 3% 2% 38ALTRES 32 2% 2% 44

Les votacions a Biosca

11

Noticiaride regidor. Polo es va presentar com a segon enla llista dels Independents per Torà a les passadeseleccions del mes de maig. La seva dimissió vemotivada per “discrepàncies” amb l’actual equipde govern.

La renúncia amb tota probabilitat seràacceptada per l’alcalde Magí Coscollola, el qualobrirà un procés d’elecció del seu substitut al’Ajuntament. Possiblement el seu lloc l’ocupi enJaume Garrabou, també de l’INTO. Xavi S.

L’Ajuntament de Torà reconeix un dèficitimportant.

Un estudi econòmic encarregat pel mateixAjuntament a una empresa auditora externa haposat de manifest l’existència d’un deuteacumulat de 241.000 EUR (40 milions ptes) a31 de desembre de 2002. El resultat d’aquestexercici 2002 va ésser negatiu amb unespèrdues de 79.203 EUR.

Es desconeix el resultat de l’any 2003, elpressupost del qual es va aprovar el 3 dedesembre de 2003 i ascendia a 1.111.752,11EUR.

Segons ha manifestat el regidor de finances,Josep Anton Vilalta, a diferents mitjans de

comunicació que s’han fet ressò de la notícia,l’auditoria no ha observat cap tipus d’irregularitaten la gestió econòmica de l’anterior equip degovern de Mercè Valls. Xavier S.

Aigua de la Llosa del Cavall per a tots elsmunicipis del Llobregós.

Per tat d’assegurar un subministramentd’aigua de qualitat, l’Alcalde de Torà, MagíCoscollola, sol·licitarà a l’Agència Catalana del’Aigua una connexió a la canonada del pantà dela Llosa del Cavall. Aquesta conducció, que por-ta aigua a les comarques de Barcelona, passamolt a prop del Monestir de Cellers, lloc onCoscollola preveu construir un dipòsit reguladorper abastir pobles de la conca del Llobregós.Aquesta podria ser una solució definitiva al dèficitd’aigua de pobles com Torà, Ivorra, Sanaüja iBiosca.

La resta de municipis de la vall, Castellfollit,Pinós, La Molsosa i Calonge actualment ja hiestan connectats. Xavier S.

Oposició pura i dura a l’Ajuntament de Torà

Magí Coscollola, alcalde de Torà, va haverde suspendre el ple de l’Ajuntament del passat19 de març degut a què el grup de CiU vaamenaçar d’impugnar-lo.

Nombrosos vilatans van presenciar aquest pleen el qual s’havien d’acordar decisions importantscom l’aprovació del projecte de restauració de laTorre de Vallferosa i la dimissió del tinent alcaldeMiquel Polo.

Un cop iniciat el ple, Mercè Valls, per sorpre-sa de tothom, va llegir un informe jurídic segonsel qual un dels acords que s’havien de prendrepodria no ajustar-se a l’ordenament jurídic. Així,Valls va demanar que es deixés sense efecte laconvocatòria del Ple per evitar incórrer en nul·litatde ple dret. Acte seguit va abandonar la sala deplens juntament amb la resta de regidors de CiU.

Magí Coscollola, superat per la situació, nova tenir altre remei que suspendre el ple i acontinuació va atorgar la paraula a la gent quepresenciava el ple i va atendre totes les queixesi peticions que se li van fer. El grup de CiU, quehavia abandonat la sala precipitadament, no vapoder ser testimoni de les inquietuds dels seusvilatans.

L’anul·lació del ple un cop més posa demanifest la manca de comunicació entre l’equipde govern i l’oposició. Xavier S.

FOTO: JOSEP M. SUNYER

12

El LlobregósNATURA A LA VALL

És cert que la temperatura global de la Terraha augmentat d’una manera significativa en eldarrer segle (0,8º C) i està previst que ho continuïfent durant els propers 100 anys (de 2,1 a 4,6ºC). Encara no són ben conegudes les raonsd’aquest increment, però cada cop sembla mésevident que l’acció de l’home hi témolt a veure, principalment per laseva contribució en l’augment delsgasos d’efecte hivernacle.

Des del punt de vista ecològic,les conseqüències del’escalfament global del planetasobre la fauna i la flora es podenresumir en tres aspectesprincipals: canvis en l’abundància,canvis en la distribució geogràficai canvis en la fenologia, és a dir,en la manera com el cicle biològic s’acomoda enel cicle anual.

Per a determinar l’existència o no de canviclimàtic, s’han dut a terme diversos treballsd’investigació amb espècies vegetals i animals.Aquest seria el cas del Butterfly MonitoringScheme a Catalunya (BMSC) portat a terme pelDepartament de Medi Ambient de la Generalitatde Catalunya i que té com a objectiu l’estudi deles poblacions de papallones pel seu paper

bioindicador, ja que es presenten com un delsgrups d’organismes que reflecteixen amb fidelitatles variacions que experimenten els ecosistemesterrestres.

En la Vall del Llobregós hi ha, des de ja fauns anys, una de les quaranta estacions que for-

ma part de la xarxa BMSC ique hi participa recopilantsetmanalment dades sobre labiologia, l’abundància i lafenologia de les papallonesdiürnes, també anomenadesropalòcers, en un transectedeterminat entre lespoblacions de Torà, Castell-follit i Ivorra, concretament enla zona “Els Enconills”, que ala vegada resta dividit en

diferents seccions o hàbitats. En cada transectetambé s’anoten les condicions meteorològiques(temperatura màxima i mínima, percentatge dellum i velocitat del vent (segons l’escala deBeaufort), les comunitats vegetals mésrepresentatives i qualsevol incidènciaantropogènica que pugui afectar la biologia deles poblacions. Al final de cada temporada esprocessen les dades de camp per tal d’obtenir uníndex anual per a cada espècie (total i per secció).

Existeix canvi climàtic?

És l’home el responsable d’aquest canvi?

Quins factors hi contribueixen?

Quines conseqüències se’n deriven?

Aquestes són nomésalgunes de les preguntes

que segurament mésd’un de nosaltres s’haurà

plantejat últimament.

En la Vall delLlobregós hi ha unade les estacions deseguiment, per tal

d’estudiar l’evoluciódel canvi climàtic, a

través de lespapallones

LES PAPALLONES I EL CANVI CLIMÀTIC

13

El Llobregós

Aquest estudi començala primera setmana demarç i s’acaba l’última desetembre (és a dir, inclou30 setmanes).

Recopilant sèries dedades suficientmentllargues es podrà arribara les mateixesconclusions que estanarribant els anglesos pelque fa a la predicció enrelació a la distribuciógeogràfica de lesespècies, tal com es posade manifest en un estudipublicat a la revistaNature, on es demostraque, de la mateixa manera, que han aparegutespècies de papallones ben establertes en àreeson abans les temperatures eren massa baixes perpermetre l’existència viable d’una població, altresespècies més sensibles i amb baixa capacitatcolonitzadora no han superat aquestes variacionsi estan en vies deregressió, arribant fins i tota la seva extinció.

Pel que fa a lapredicció dels canvis en lafenologia, es fa referènciasobretot a un avançamenten l’època de vol de lespapallones. Tots els estadis(ou, larva, crisàlide) estanestrictament relacionatsamb el factors climàtics(sobretot la temperatura ipluviometria), perquè elsestadis immadursnecessiten acumular unmínim d’energia tèrmicaper poder passar a l’estadimadur, és a dir, al vol. Ambl’augment de la temperatu-ra, degut al possible canviclimàtic, l’acumulació del’energia tèrmica és més

La finalitat d’aquest estudi és el dedemostrar que les papallones com aorganismes bioindicadors confirminel canvi climàtic, i s’estableixi unabase de dades prou àmplia quereculli suficient informació sobre lesreaccions d’aquests organismesdavant les alteracionsmicroclimàtiques dels ecosistemes,per tal de predir canvis moltimportants en la distribució generalde les espècies animals i vegetals.

Per més informació, podeu consultar lasegüent pàgina: www.museugranollers.org

ràpida i aquest fenomenfa que s’avanci l’èpocade vol. Fins i tot pot arri-bar a incrementar-se elnombre de generacionsanuals d’una determina-da espècie i això, alhora,pot repercutir en la sevaabundància, que en elcas particular d’algunespapallones diürnes comla blanca de la col (PierisBrassicae) o nocturnescom la processionària(Thaumetopoea sp.), po-den ocasionar plaguesagrícoles i forestals moltimportants i, per tant,

s’han de tenir en compte des d’un punt de vistaeconòmic i social.

Marta Miramunt Vilamú, Biòloga

14

El Llobregós

LA 23a CAMINADA POPULAR

Organitzada per l’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà, el dia 25 d’abril tindrà lloc laCaminada Popular, que aquest any arriba a la seva vint-i-tresena edició. El recorregut serà per la rutadel Llobregós i riera de Biosca i, com cada any, hi haurà una ruta més curta per aquells que hodesitgin. La sortida serà a 2/4 de 10 del matí de la Plaça de la Font de Torà i passarà pel Pont delDiable, Solibernat, Senillosa, Mas Bon Pas, Guixera Taltaüll i Biosca, on acaba la ruta més curta. Elsmés valents podran continuar per La Condal, Mesquita, Cabirols, Domènec, Renyes, l’Aguda i Torà.

EL PLAER DE CAMINAR

Sovint, ens oblidem d’aquells petits plaers quetenim al nostre abast i que són cent per centprofitosos per a nosaltres. Un d’aquests plaers éscaminar.

En caminar, no tan sols estem fent unaactivitat física important sinó que, a més, estemduent a terme una connexió amb nosaltresmateixos i amb el nostre entorn perquè somcapaços, alhora, d’estar pendents del paisatge idels nostres pensaments.

Caminar sempre resulta una aventura perquèmai, en passar pel mateix lloc, ens sentim de lamateixa manera. A més, ens ajuda a descobrir elnostre patrimoni, la nostra terra...

Sol o acompanyat, un bon passeig és lamanera més econòmica de relaxar-nos,desinhibir-nos, fer una mica d’exercici i connectaramb nosaltres mateixos i amb el nostre entorn.

Escull el teu camí!Montse Torné

15

El Llobregós

El Carnaval de Toràha viscut una altra vegada

La Llordera, amb les festes del Brut i la Bruta.Un any més els gegants, les comparses, el

pregó, el ruc i els trabucs i tota la gent de Torà irodalies han sortit al carrer per gaudir d’una

festa cada vegada més reeixida. És dedestacar enguany la participació d’un gegant

d’Ardèvol que, al costat dels gegantsde Torà, ha donat un cairede col·laboració solidària

entre el flocklore delsnostres pobles.

UN ANY MÉS, EL BRUT I LA BRUTA

16

El Llobregós

PATRIMONI A LA VALL

Capella de Sant Simeó de Massoteres

L’antiga església de Sant Simeó s’aixeca dis-creta i amagada, ben a la vora del poble deMassoteres, gairebé a tocar de la carretera deGuissona a Biosca. Avui les seves ruïnes formenpart del recinte del cementiri vell, circumdat perun mur de tancament i una porta que hi donavaaccés. No disposem de referències documentalsd’aquest temple a l’època medieval, tot i que enalgun moment podia haver estat l’església delnucli primitiu de Massoteres, que estava inclòsen la demarcació del castell de Talteüll, depenenteclesiàsticament de la parròquia de Sant Pere deTalteüll des del segle XI.

Cal assenyalar que Sant Simeó, que pot re-ferir-se a un dels apòstols de Jesucrist o a santSimeó «l’estilita», que va passarquaranta anys damunt d’una columna,constitueix una advocació insòlita a lesnostres comarques, on les esglésiesdedicades a Sant Pere, Santa Maria iSant Miquel formen la tríadad’advocacions més populars a l’èpocamedieval a Catalunya. De l’antigaesglésia de Sant Simeó només restal’absis, el mur de migjorn i una part delde ponent, on s’obria la porta d’entrada.Tot i el seu estat de ruïna, hom potdeduir que el seu aspecte no diferia deles moltes esglésies romàniquesconstruïdes a les nostres terres ambafany repoblador, tractant-se d’un petittemple d’una sola nau, cobert amb voltade canó i teulada a doble vessant. La

capçalera estava constituïdaper un absis semicircular,que avui és la part més con-servada i destacable del’edifici. Està decorat ambarcuacions llombardes engrups de dues i tres entrelesenes, mentre al centre delsemicercle absidal hi ha unafinestra d’arc de mig punt id’esqueixada doble. Com enles construccions pròpies delsegle XI, l’aparell constructiude l’edifici està realitzat abase de filades irregulars decarreus de mida mitjana i

gran.El fet que l’església de Sant Simeó hagi romàs

inalterada pel que fa a les seves dimensions iestructura la converteix en una petita joiamil·lenària, testimoni directe de la formació deles nostres comarques a l’Edat Mitjana i, malgratla seva trista ruïna, que en algunes parts esdevéirreversible, mereix ser dignificada. És per aixòque la consolidació de les seves restes il’adecentament de l’espai circumdant, podria con-vertir Sant Simeó en un espai evocador iprofundament simbòlic del mil·lenari de la nostracomarca.

Maria Garganté Llanes

Imatge que oferia la capella, a començament del s. XX. (Història gràfica de la Segarra)

Aspecte actual de les ruïnes

17

El Llobregós

Els grafits de Castellfollit de RiubregósEn una cambra

de les restes delcastell de Castellfollittrobem uns inte-ressants grafits quehan estat objected’estudi pel Centrede Documentaciód’Art Medieval de laUniversitat Autò-noma de Barcelona, sota la direcció d’EduardCarbonell. La seva datació cal situar-la entre finalsdel S. XIII i principis del S. XIV.

Els grafits es localitzen en les parets lateralsd’un recinte rectangular i són traçats sobre unarrebossat de guix, calç i sorra.

Conformen dues representacions de conjuntsarquitectònics: d’una part, la imatge d’un castellintegrat dins una escena bèl·lica, en la qualobservem armes de l’època, com ara un fonèvol,sagetes, ballestes... figures humanes, cavalls i

altres símbols. D’aquest conjunt, un dels elementsmés significatius és la figura d’uns cavallers, undels quals porta a l’arnés del cavall el símbol delsCardona: el card.

En l’altre grafit hi trobem representat un ampliconjunt fortificat amb una muralla flanquejada pernou torres. Al centre de la composició veiem ungran portal de mig punt que donaria accés alrecinte. Les torres i murs són coronats per merletsque en la part central són del tipus “punta desageta“ i a la resta són triangulars. A la part

superior de les torres hitrobem els matacans.

Hi ha diferents teoriessobre la identificaciód’aquestes muralles. Unad’elles fóra que representésles mateixes muralles deCastellfollit.

Maria Morros

18

19

El Llobregós

ProgramaDia 2 de maig

10 del matí: Obertura de la Fira de Sant Ponç “Artesania i música al carrer”.2/4 d’11: Missa de Sant Ponç.Durant tot el dia: Exposició i mostra de productes i oficis artesans,antiguitats i actuacions musicals.2 del migdia: Dinar amb arrossada popular.5 de la tarda: Vetllada de cloenda amb xocolata desfeta i coca per a tothom,ambientat amb un concert a la plaça de Prades.

- La cinquena BTT - Pedalada popular de Prades es trasllada aldia 23 de maig.- El dia 9 de maig, a les 9 del matí, “TRAM d’ENDURO”puntuable pel campionat de Catalunya

20

El Llobregós

El proper dia 2 de maig, primer diumenge demes, Prades de la Molsosa celebra la cinquenaedició de la Fira de Sant Ponç. Fa cinc anysl’Associació Cultural de Prades es va proposar dura terme una activitat amb un contingut festiu isocialitzador i també crear un espai per conèixerla història, els costums i les arrels del nostre poble.Durant aquest temps, la Fira de Sant Ponç s’haanat consolidant i ha esdevingut la festa gran delnostre petit poble.

Els carrerons i la plaça de Prades s’omplen deparades de firaires i d’artesans que mostren oficisrelacionats amb el nom de les cases del poble: elferrer, el fuster, el vidrier, el cisteller...

No hi falta la música i l’espectacle al carrerque acompanyen els visitants durant tot el dia en

LA FIRA DE SANT PONÇ A PRADES UNA INICITIVA CONVERTIDA EN TRADICIÓ

21

El Llobregós

els diferents racons on es pot fer volar laimaginació i la creativitat. Les exposicionsfotogràfiques fan recordar temps passats il’arrossada a l’aire lliure esdevé un lloc de xerinolai retrobament. A la paradeta de l’Associació espot comprar la revista «La Fornal» i les deliciosescoques de Sant Ponç de Prades.

A mitja tarda la fira comença a tancar portesamb xocolata i coca per a tothom, mentre la llívia,plena de productes artesans i obsequis de totamena, resta a la plaça esperant aquell que tindràla sort d’emportar-se-la cap a casa.

Us esperem a la Fira de Sant Ponç de Pradesde la Molsosa.

Maria Alba PuigpelatAssociació Cultural de Prades

22

23

El Llobregós

HA MORT EN JAUME COBERÓEl dimarts, dia 17 de febrer, va morir, víctima d’unagreu malaltia, als 83 anys d’edat, en Jaume Coberó,president de l’Associació del Patrimoni Cultural iArtístic de Torà i autor especilitzat en temàtiquesd’història local.

Jaume Coberó ha estat com una gotad’aigua beneïda per Torà. En ellcoincidien la màxima expressió de lasobrietat (les carpetes i els arxius els feiareciclant calendaris) i la màximaexpressió del coratge. Dedica els últims18 anys de la seva vida a engalanar decultura la imatge del seu poblerecuperant qualsevol element de la sevahistòria.

Torà, en 1997, li va dedicar la plaçaque hi ha just darrera de l’esglésiaparroquial de Sant Gil. Després,l’Associació Cultural del Brut i la Brutatambé el va voler homenatjar dedicant-liel sisè gegant de mans lliures, fet a laseva imatge i semblança.

A nivell científic, el director de l’ArxiuNacional de Catalunya, Josep M. SansTravé, també el va reconèixer en vidaqualificant-lo com “l’historiador d’obligadareferència quan es parla de Torà i delLlobregós”.

Xavier Santesmasses(extracte suplement Urgell-Segarra, 20-02-2004)

Jaume Coberó ha estat un personatgeinsòlit. Als 65 anys, quan es jubila de treballaren una empresa local, decideix dedicar la restade la seva vida a historiar Torà. S’instal·la alsbaixos de casa seva, situada a la Plaça del’Església. En un despatx humit, amb unamàquina d’escriure vella i voltat de papers,comença a recuperar el llegat de mossèn Sarri.Després, pel seu compte i gràcies al seucaràcter engrescador, aconsegueix el suportd’altres historiadors dels quals n’aprèn mètode iciència.

Bibliografia de Jaume Coberó iCoberó (Torà, 1920-2004)

- Historia Civil i Religiosa de la Vila de Torà(1982)- Les guerres carlines a Torà i a la concadel Llobregós (1986)- El santuari de Nostra Senyora de la Serrade Pinós (1995), amb Lluís Vilà.- El convent de Sant Antoni de Pàdua, 300anys d’història (1997)- Història Contemporània de la Vila de Torà(1998).- Inventari del Patrimoni arqueològic,arquitectònic i artístic de la Segarra. VolumII Torà. (2000), amb altres autors.- Nombroses col·laboracions en revistesde contingut històric, i diverses ponènciesen els congressos d’Història del carlismecelebrats a Solsona.

24

El Llobregós

«... Em sento molt honorat. Per mi mai ha estat unesforç ni treball escriure i donar a conèixer la història

de la nostra vila, ni per vetllar per la seva cultura ipatrimoni artístic. Ho he fet amb plaer i satisfacció pelmolt que estimo el nostre poble, i em sentiré satisfet i

ben recompensat si els toranesos i tothom hanacceptat la meva dedicació amb interès i agrat... Es-pero i desitjo que altres toranesos seguiran el meucamí per donar a conèixer sempre la nostra vila.»

(Extracte del parlament del Jaume Coberóel dia del seu homenatge, 21-09-1997).

Jaume Coberó

Jaume Coberó, el dia de la presentació a lapremsa de la revista LLOBREGÓS

INFORMATIU

La seva vida ha estat dedicada a lainvestigació històrica de la Vila de

Torà

El seu despatx és testimoni de leshores i dies dedicats als més mínims

detalls de la cultura local

Una de les seves activitats era participar enexcavacions arqueològiques, com en aquest poblat

ibèric d’Ardèvol, en 1996

La seva vellesa no li va impedirmantenir la il·lusió per tot allò que

feia

Va saber conjuminar la vida familiaramb la tasca cultural a favor del

poble

25

El Llobregós

Jaume Coberó en 1928 a la plaça de l’Església

En 1934, fent la primera comunió

A Irun, en 1941

Presentació d’un dels seus llibres en 1983 Amb el president Pujol, en 1983

Jaume Coberó en1938, amb 18 anys

Inauguració de la Plaça Jaume Coberó, en 1997

Dades per alrecord

(Fotografies: Arxiu Jaume Coberó)

26

El Llobregós

SANAÜJA PERD LA PAQUITA CASALSA finals de desembre moria la Paquita Casals, de Sanaüja.Disposada a col·laborar en tot allò referent al seu poble, laseva memòria, eloqüència i vocació lectora la feien unreferent indispensable per als incipients historiadors o curio-sos que volguessin saber quelcom sobre Sanaüja. Casa sevasempre era oberta per explicar les llegendes i les tradicionsdel poble. El seu bon caràcter i una innata habilitatpedagògica la van portar, primer, a ensenyar voluntàriamentcostura a les nenes de l’escola i, posteriorment, a principisdels anys noranta, va ser la impulsora de la creació del’escola de puntaires de Sanaüja. Aquesta associació vaaconseguir, gràcies a l’entusiasme inicial de la Paquita, quealmenys cinquanta dones, entre nenes, joves i gransrecuperessin l’art centenari de la punta al coixí. Maria G..

Es va convertir enuna animadora socialmolt apreciada entre

la població

Amb el seu caràcterengrescador va iniciar moltes

activitats socials

27

El Llobregós

SANTA ÀGATA, FESTA DE LES DONES A TORÀL’alcaldessa de Santa Àgata, Isabel

Torres, ha deixat el llistó de la festa moltalt en aconseguir un èxit de participaciói d’organització sense precedents. Haestat un encert concentrar en un mateixdia el sopar i el ball, la prova és que hivan assistir unes set-centes persones.

La festa es va iniciar amb un soparen el qual hi van prendre part tres-centesdones. Després del sopar hi va haverl’actuació d’un grup d’animació compostper quatre ballarins cubans, de formaque quan es va deixar entrar als homes,entrada la mitjanit, l’ambient estava

força caldejat.També va

triomfar la Tribu deSanti Arissa, en laseva primera ac-tuació a Torà.

Parlant detriomfadors no enspodem oblidar delsbombers voluntarisde Torà, els quals,reforçats ambalguns amics, vanfer un Full Monthyantològic.

Miquel Polo vaésser escollit el noiamb més feeling,

mentre que Trini Mases pren el relleu d’Isabel To-rres com a alcaldessa de la festa pel proper any.Xavi S.

FOTO

: CA

RM

E V

ILA

FOTO

: JU

LIÀ A

RPA

FOTO

: MA

RTA

QU

ER

OL

28

29

Agenda

Telèfons d’interès

BIOSCAAJUNTAMENT 973 473 241CONSULTORI MÈDIC 973 473 528ESCOLA 973 473 505PARRÒQUIA 973 473 082

CALONGEAJUNTAMENT 938 690 409PARRÒQUIA 938 698 416

CASTELLFOLLITAJUNTAMENT 938 693 031ESCOLA 938 693 011PARRÒQUIA 973 524 039

IVORRAAJUNTAMENT 973 524 036CONSULTORI MÈDIC 973 524 036PARRÒQUIA 973 524 039ESCOLA 973 524 033

MASSOTERESAJUNTAMENT 973 551 426CONSULTORI MÈDIC 973 551 226PARRÒQUIA 973 500 213TEL.PÚBLIC 973 550 439

LA MOLSOSAAJUNTAMENT 973 296 090PRADES TEL.PÚBLIC 973 473 037PARRÒQUIA 973 524 039

PINÓS-ARDÈVOLAJUNTAMENT 973 473 292CENTRE CULTURAL 973 473 368ESCOLA 973 473 463PARRÒQUIA 973 473 010

SANAÜJAAJUNTAMENT 973 476 008CONSULTORI MÈDIC 973 476 066ESCOLA 973 476 136FARMÀCIA 973 476 109GRALLERS-DIABLES 973 476 163PARRÒQUIA 973 476 079

TORÀAJUNTAMENT 973 473 028BOMBERS 973 473 380

/973 473 496CONSULTORI 973 473 333ESCOLA 973 473 204FARMÀCIA 973 473 220PARRÒQUIA 973 473 082

MARÇ

Dia 27.- Futbol Sala: Torà – Massoteres (18 h)Dia 27.- Bitlles. Torà – Golmés (15.30 h)Dia 28.- Escacs. Torà – Lleida B (9 h)Dia 28.- Futbol 3ª Regional. Torà – La Fuliola (16.30 h)

ABRIL:

Dia 3.- Futbol Sala. Massoteres - Bellpuig (16.30 h)Dies 3 i 4. Ivorra - Torà. Campionat d’Espanya. III Rallye Catalunya T.T.Dia 3.- Futbol 7. Torà – At. Segre (11.30 h)Dia 4.- «Berenar solidari al Convent», organitzat per Mans Unides deTorà. (17 h)Dia 4.- Futbol 3ª Regional. Torà – Golmés (16.30 h)Dia 9.- Futbol 3ª Regional. Torà – Poal (16.30 h)Dia 10.- Rock a Torà. Sala Toranesa: “SANPEDRO”. 1 h nitDia 11.- 2ª Trobada d’intèrprets musicals a Sanaüja, a les 5 de la tarda.Dia 11.- Cantada de Caramelles a Castellfollit de RiubregósDia 12. Torà. Aplec a l’AgudaDia 12.- Aplec a Sta. Maria del Solà de LloberolaDia 12.- Missa a Sant Pelegrí de BioscaDia 12.- Festa del Panellet a Calonge de SegarraDia 17.- Futbol Sala: Torà – Club Noctàmbul (18 h)Dia 17.- Presentació a Torà del llibre «Psigolles» de l’Abdó GangantéDia 18.- Festa a Pasqüetes al Santuari del Sant Dubte d’Ivorra. A les12 missa i dinar de germanorDia 18.- Futbol 3ª Regional. Torà – Sant Ramon (16.30 h)Dia 24.- Futbol Sala. Massoteres - Agramunt (16.30 h)Dia 24.- Futbol Sala: Torà – Amorós (18 h)Dia 24.- Futbol 7. Torà – AEM (11.30 h)Dia 25.- Torà. Caminada Popular (9.30 h)Dia 25.- Futbol 3ª Regional. Torà – Fondarella (16.45 h)

MAIG:

Dia 1.- Futbol Sala. Massoteres - Guimerà (16.30 h)Dia 2.- Festa del Roser a Torà. Missa i dansa dels Priors i Priores. (12 h)Dia 2.- Fira de Sant Ponç a Prades de la MolsosaDia 2.- Futbol 3ª Regional. Torà – Bellvís (16.45 h)Dia 8.- Futbol Sala: Torà – Arbeca (18 h)Dia 9.- Tram d’enduro a Prades, puntuable pel campionat deCatalunya. (9 h)Dia 15.- Festa de Sant Isidre a Ivorra. Missa, benedicció de tractors idinar de germanor. (12 h)Dia 15.- Rock a Torà. Sala Toranesa: “DANIEL HIGIÉNICO”. 1 h nitDia 22.- Festa de Santa Rita a SanaüjaDia 23.- Cinquena BTT-pedalada popular de Prades.Dia 29.- Futbol Sala. Massoteres - Pub Noctàmbul (16.30 h)Dia 29.- Futbol Sala: Torà – Agramunt (18 h)

www.llobregos.infoe-mail: llobregos@terra.es

30

TradicionsLA MATANÇA DEL PORC A MASSOTERES

Massoteres ha celebrat un any més la festa de Carnestoltes d’una manera ben particular, amb lamatança d’un porc, l’elaboració del mandongo de manera artesanal i el posterior dinar de germanor,que va aplegar una setantena de veïns al local social del poble.Malgrat el mal temps, que va obligar a canviar el lloc on les altres edicions es feia el mandongo, tots elsassistents van col·laborar activament per poder gaudir al migdia de l’àpat a base de botifarra, mongetesi coliflor habitual en aquestes celebracions.Aquesta peculiar festa del diumenge de Carnaval, que enguany va arribar a la seva 12a edició, haesdevingut un costum al poble i motiu de trobada entre veïns. Dani V.

FOTO

: JO

SE

P M

. UB

AC

H

FOTO

: JD

AN

I VID

AL

FOTO

: JD

AN

I VID

AL

FOTO

: JD

AN

I VID

AL

31

TradicionsCALÇOTADA A ARDÈVOL

Els entesos amb el bon menjar i el bon beurediuen que una bona calçotada no la fa la qualitatdels calçots, que també hi compta, sinó a més totallò que l’acompanya: un bon vi, unes bonescostelles de xai i sobretot una bona companyia iles ganes de passar-s’ho bé. Doncs aquesta vaser la finalitat de la calçotada que com cada anyes va fer en aquestes dates. El dia 29 de febreres van trobar al local so-cial d’Ardèvol 240 perso-nes del poble i rodalies,disposats a fer unacalçotada, molt pròpia del’època.

La festa l’organitzacom cada any el CentreCultural. Dit d’una altramanera, tot el poble.

Es van coure cinc milcalçots. La feina ja vacomençar el dia abans a

preparar les taules, el foc i la carn. Les festes quees fan amb ganes sempre surten bé; i el nostrepoble és especial per fer venir gent d’arreu. Provad’això és el pessebre vivent, les caramelles o lafesta de les noies.

Ens sap greu haver de limitar les places. Unasetmana abans ja n’estaven totes reservades. Lacalçotada es va acabar amb una mica de neguit

per alguns vinguts delluny, ja que una tempestade neu va deixar elpaisatge blanc en pocaestona.

Com que els orga-nitzadors no van poderdisfrutar de la festa,perquè prou feina vantenir, el dissabte següentes va repetir la calçotadaexclusivament pee als col-laboradors.Ramon P.

FOTO

: JU

LIÀ A

RPA

FOTO: JULIÀ ARPA

32

La salutL’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA (i 5)

L’assistència sanitària a Sanaüja i les sevesrodalies, que comprèn els municipis i agregats deVilanova de l’Aguda, Ribelles, l’Alsina i Vilalta, correa càrrec del Dr. Mohamed Ali Chaer Hodroj, titular iresident a Ponts, i de l’ATS Clementina GonzálezRosua, també resident a la mateixa plaça.

Malgrat que el titular no viu a Sanaüja sí que hiestà present tots els dies de la setmana, de dilluns adivendres i de 9 a dues de la tarda, al consultori mu-nicipal que està instal·lat als baixos de l’edifici del’Ajuntament, on hi ha també l’oficina de farmàcia queroman oberta tots els dies de la setmana.

Quan es presenta algun cas urgent i el metgeés fora, esdevé necessari telefonar a una unitatsanitària amb seu a Balaguer des d’on es trametl’ordre al facultatiu per a què atengui l’emergència.Val a dir que encara que això pot semblar uncontrasentit, el resultat és satisfactori, ja que almoment s’atén el malalt que ho ha demanat. Quan laurgència requereix una atenció més especialitzadas’envia el malalt a Balaguer o a Lleida, si bé noexisteixen dificultats perquè hom pugui anar aManresa o bé a Igualada. En qualsevol cas l’índex desatisfacció en aquest terreny és amb bona nota. I demanera especial envers els titulars esmentats,segons hem pogut copsar de l’opinió de personesconsultades.

Pel que fa al servei d’ambulàncies, per més queSanaüja és de la comarca de la Segarra, poden pre-sentar-se tant de Guissona com de Ponts (la Noguera)i també de Tàrrega (l’Urgell), ja que els partits mèdicsestan organitzats de manera independent en relacióa la divisió administrativa de les comarques...

Segons hem pogut saber és intenció del’Ajuntament de Sanaüja fer uns consultoris nousperquè els existents han esdevingut insuficients i noes pot atendre el personal com es mereix. En aquestsentit l’Ajuntament està fent gestions per fer-ne un denou, més espaiós, en un lloc adient i així disposard’una millor assistència sanitària.

I una nota final: a Sanaüja des de fa uns anys jano existeix l’antic sistema de les iguales. O sigui, queels malalts potencials han deixat de ser abonats.«Amb la targeta sanitària ja és suficient», va dir unmetge que va tenir la titularitat una temporada al poble.Des d’aquell moment va quedar desterrada aquestapràctica que encara persisteix a la majoria de poblesde les nostres contrades. Albert Brau

SANAÜJA I RODALIESCOLESTEROL: QUÈ ENS CAL SABER?

El Colesterol és una substància de tipus grasque ens és vital per al normal funcionament delnostre organisme. Aquesta substància circula peltorrent sanguini, per arribar a tots els teixits que honecessiten. Malgrat que part del colesterol provédels aliments que ingerim (llet, formatge,mantega…) l’organisme fabrica una part del propicolesterol.

En el cas de produir-se’n un excés, el colesterolsobrant es queda dins el torrent sanguini, on potcausar problemes en instal·lar-se a la paret de lesartèries, augmentant de manera important el riscde patir malalties del cor (infart) i al cervell(embòlies), com a conseqüències més importants,encara que també pot afectar els vasos del ronyó iles cames.

El colesterol té una sèrie de fraccions que ésnecessari conèixer. La nomenada fracció LDL, debaixa densitat, o colesterol dolent, ja que és el quepot causar plaques a les parets de les artèries. I laconeguda fracció HDL d’alta densitat, o colesterolbo, o colesterol protector dels episodis d’infart delcor.

És molt important tenir en compte que el tabac,la pressió arterial, l’obesitat i la diabetis són factorsque potencien la capacitat lesiva del colesterol. Unde cada cinc catalans presenta un nivell molt alt decolesterol a la sang.

Una alimentació equilibrada és el primer pasper a la prevenció i tractament de les malaltiescardiovasculars amb relació al colesterol. A leslínies que segueixen donem uns consells a tenir encompte i que ens poden ser de molta utilitat:

1.- S’ha de reduir el consum del rovell de l’oupel seu alt contingut de colesterol.

2.- Compte amb els greixos de les carns iderivats (embotits, patés…).

3.- Ull amb la pastisseria en general i el menjarprecuinat.

4.- Evitar els greixos animals per cuinar(mantega, llard).

5.- És recomanable: -Augmentar el consum de fibra alimentària

amb amanides, verdures i fruita fresca. -Prendre llet i derivats lactis, descremats o

semidescremats.- Fer servir oli d’oliva per cuinar i amanir.- Moderació en el consum de begudes

alcohòliques, cafè o te.

Dr. Miguel Martínez VicenteCap local de Sanitat. TORÀ

33

La salut

SALUT MENTAL

Segons l’OMS (Organització Mundial de laSalud), la salut és “l’estat de complert benestarfísic, mental i social, i no tan sols l’absènciad’afeccions o malalties”.

Com es reflecteix en aquesta declaració, lanostra vida està recolzada en tres pilars que

sostenen la teulada (cos, ment i relacions socials).En el cas de la malaltia mental el pilar del migés el que estaria afectat. Aquesta afectació,donaria com a resultat l’esfondrament central dela casa, podríem dir que això representaria l’estatd’ànim, les idees, la memòria i l’equilibri.Aquestes parts esdevenen l’eix central de la per-sona i si aquesta es veu alterada, com és en elcas de les malalties mentals, les altres dues partsde l’estructura de la persona estaran en riscimmediat d’estar també afectades, és a dir, a laintempèrie, la qual cosa voldrà dir que la personaamb malaltia mental és susceptible de patird’altres afectacions físiques i també socials, ja

que en aquest terreny la malaltia esdevé conflicteen el camp social per diverses causes:incapacitats laborals llargues, conductesantisocials, problemes farmacològics, marginació,etc...

Així doncs, podem adonar-nos que la

prevenció en la salut passa prioritàriament per laprevenció en la salut mental ja que és l’eix verte-bral de la salut en general. En ella sostenim elbenestar físic, i amb ella aconseguim laintercomunicació social del treball, el lleure i lacultura. Des de la prevenció en el treball, els valorshumans i les relacions socials, en la recerca d’unequilibri de la persona que la faci conscient quela tolerància és la relació justa que hi ha d’haverentre ella mateixa i els altres.

Josep VilaróMonitor Centre de Dia

de Salut Mental de Tàrrega

34

35

OpinióLa meva padrina

La meva padrina té vuitanta-un anys i es diuAssumpció. No penseu que és la típica padrinetavestida de negre i amb un mocador al cap, no.Ella és moderna, fa només un any que es va com-prar els primers pantalons que ha tingut a la sevavida!

No va tenir fills, seus vull dir, però m’ha tinguta mi. Ella em va criar quan els meus pares no espodien fer càrrec de mi perquè treballaven. Podriadir que tinc dues mares, una més jove que enca-ra pensa que sóc una nena i una de més granque em renya quan surto i arribo tard a casa.

Crec que és un luxe, un privilegi, haver tingutaquesta dona al meu costat. Sovint recordo quanera petita i em llevava i ella era a la cuina fenttorrades per esmorzar. L’olor del pa torrat és l’olor

de la meva padrina.Sé que els anys passen i que ella es fa gran,

i jo també, però malgrat que el temps passi i queella algun dia marxi per sempre, la seva presènciaestarà el meu costat tota la vida. Com quan erauna criatura i em portava a dormir i jo ploravadesesperada perquè no volia que marxés, comquan em cuidava quan estava malalta, com quanem va ajudar a posar-me el vestit de núvia.

M’ha educat d’una forma recta i sencera iaquestes són les bases del que ara penso.

La meva padrina és una de les persones mésimportants de la meva vida i aquest ésl’homenatge que li vull fer, a canvi de tot el quem’ha donat, sense esperar rés.

Gràcies padrina.

Sílvia Peribáñez Cerveró

Tots els camins condueixen a Roma?

Un matí qualsevol vaig agafar la bici per talde fer una mica d’esport: sobre un plànolfotocopiat de procedència clandestina, elrecorregut a seguir estava molt clar, sobre elterreny no tant. I és que els camins, quan no te’lsconeixes, poden semblar tots ben iguals. El pri-mer camí que havia d’agafar cap a la dreta varesultar donar cap a un tros després de 2,3 km depujada; el corriol que m’havia de conduir a unafont encara el busco ara i quan, de casualitat, peruna trialera, vaig arribar al fons d’una vall, emvaig adonar que l’única sortida viable era la degirar cua carregant la bici a l’esquena...

De relats com aquests us en podria explicaruns quants, però de ben segur que els meus nosón els únics. Ja sigui amb bici, a peu, amb moto

o amb cotxe, la manca d’indicacions podenconduir a tot tipus de situacions. És per això quem’agradaria fer una crida a tots els ajuntamentsde la conca del Llobregós i animar-los asenyalitzar els camins: indicar les masies com jaes fa a la zona de Biosca o Ardèvol, marcar rutescom la que porta a la Torre de Vallferosa o comaquelles pintades en blau i groc (s’han de con-servar), proporcionar distàncies aproximades i ferpúblics tots els itineraris possibles. Crec queiniciatives com aquestes poden ajudar a poten-ciar el coneixement del territori i la pràcticad’activitats en contacte amb la natura. Per això,pels beneficis que pot comportar una actuació enaquest sentit, crec que està sobradament justificatel baix cost que pugui tenir.

Un ciclista

36

Opinió

Què ens ha deixat el Jaume?

El Jaume no ha estat només l’historiador i cro-nista de Torà. Fóra un error recordar-loexclusivament per la seva aportació a la històriade la Vila, i oblidar la seva contribució a la vidasocial, la cultura i el folklore popular.

És cert que per les generacions futures el seurecord quedarà perpetuat mitjançant els seusllibres i articles, on preval la seva condició decronista de la història local.

Al meu entendre, però, la seva gran aportacióa la comunitat ha estat la fundació l’any 1979 del’Associació del Patrimoni Artístic i Cultural de Torà(APACT), entitat de la qual ha estat el Presidentfins la seva mort.

L’APACT ha estat no només el mitjà que vautilitzar per publicar i donar a conèixer la sevaobra escrita, sinó també per recuperar de l’oblitfets, anècdotes, curiositats locals, que han permèsconsolidar festes i tradicions del costumari popu-lar toranès. Festes que avui tots gaudim.

Pot estar orgullós d’aquesta llavor que ens

deixa, l’APACT, que avui dia s’ha convertit en unreferent cultural de Torà i tota la vall del Llobregós.També pot estar orgullós el Jaume del poble deTorà, que tant ha estimat.

Si alguna cosa hem après del Jaume és aestimar i respectar els nostres orígens, la nostravila, a ésser solidaris amb la nostra gent. La sevatrajectòria d’estimació ens ha de servir d’exempleper a continuar aprofundint en la identitat iconstrucció del nostre poble. Un poble que en vidali va retre un emotiu i merescut homenatge,dedicant-li una plaça amb el seu nom.

Per sempre més la quitxalla ballarà i esdivertirà amb el “Sargentet”. Amb la creaciód’aquest gegantó l’Associació del Brut i la Brutaha perpetuat el record de la seva imatge, premiantd’aquesta forma la seva aportació al folklore lo-cal.

Segur que tots estem d’acord en que ha estatuna gran satisfacció haver tingut un toranès comel Jaume, i estimar-lo com l’hem estimat.

Xavi Sunyer i Blanc

Gràcies, Jaume!

L’Associació del Patrimoni Artístic i Culturalha quedat orfe. El nostre company i mestre ensha dit adéu. El llegat que ens deixa només ambel temps en serem capaços de valorar-lojustament.

Però ara volem agrair-te part del que ens hasdonat:

Agrair-te l’exemple de la teva il·lusió i esforç

per aprendre i la teva il·lusió generosa perensenyar i, també,

Agrair-te el fer-nos descobrir significatsdiferents a tot allò que ens envolta.

Amb tu, d’una pedra, d’una llinda d’una por-ta, d’una finestra, d’una paret, d’una façana, d’uncamí… en sorgia una història. Una part de lanostra història personal i col·lectiva.

Moltes gràcies Jaume; moltes gràcies, també,Palmira.

Joan Sunyer i Soler

37

OpinióCarta oberta al Jaume Coberó

Jaume, de veritat que trobo a faltar aquellesestones que passàvem... Ara m´omplen detristesa.

Ens has deixat orfes d´amabilitat, simpatia isobretot sabiduria. Per què has marxat tan aviat?Has deixat un buit molt gran. Et recordo ara quanvaig al teu hort i sembla que hagis d´estar allà. Im´ensenyaves a plantar qualsevol cosa, tot i quejo mai havia agafat una aixada.

Et recordo quan anava a veure´t a casa teva.

Sempre tenies resposta per tot el que etpreguntava, mai pressa. Ara estic orgullós de sa-ber moltes coses que mai se m´oblidaran.Era molt gran el carinyo i amor que tenies per lateva dona Palmira, com si tinguéssiu 15 anys,per exemple, aquella poesia que li vas dedicarals 50 anys de casats. Entre tots l´hem d´ajudar asuperar aquests moments.

Des del cel, que és el lloc que et pertany, sius plau resa per tots nosaltres.

Josep Peribáñez i Gil

Adéu, Jaume

Vam acompanyar el Jaume per molts raconsdel terme i del poble de Torà. Ens descobriatombes excavades a la roca i restes d’anticspoblats ibèrics; fòssils, bocins d’atuells ceràmics,eines de ferro... A casa seva, que sempre ensobria amb generositat, vam adonar-nos que lamemòria col·lectiva del poble es trobava allí, benclassificada.

Col·laborava en tota mena d’actes culturals,acompanyava visitants i estudiosos que volienconèixer la Torre de Vallferosa o el monestir de

Cellers amb voluntat de difondre la nostra història.Ens deixa un llegat molt valuós que els

toranesos han tingut l’oportunitat de valorar a tra-vés dels seus llibres. Tant de bo els joves o notan joves interessats per la història comunapoguessin fer-ne ús per a aprofundir amb els seustreballs en la història de Torà de qualsevol època.I, d’aquesta manera, continuar l’obra de tants anysde dedicació desinteressada d’un home honest itreballador.

Adéu, Jaume!Teresa Grau

La golfa

Amb els anys, qui més qui menys hem tingutuna dèria: col·leccionar. Segells, monedes, so-bres de sucres dels bars, xapes de begudes, cro-mos, capses de llumins, fascicles setmanals, etc.etc.

La meva dèria varen ser els llibres d’històriade la comarca. Recordo que era un badoc al’aparador de les llibreries. D’aquí em va venir laconeixença del Jaume Coberó.

Les excavacions que varen fer anys enrerel’arqueòleg Josep Castany i Lluçà i l’antropòlegLluís Guerrero Sala, se les coneixia totes; i jocontinuava essent un badoc escoltant les sevesconclusions.

Treballant a la construcció, una vegada vàrem

apujar les golfes d’una casa, on l’hereu es voliacasar. Era una sana costum de viure tresgeneracions a la mateixa casa.

L’escampada de papers vells, quan vàrem ferneteja, abans de cremar, va ser gran.

Vaig demanar de quedar-me’ls. I com quen’era un profà els vaig donar al Jaume. Hi haviarebuts de contribució d’un antic general carlí quehavíem tingut al poble. Ell els va incloure en elllibre: “Les guerres carlines a Torà i la Conca delLlobregós”.

Ell sí que en va gaudir. Uns papers que novalien res, que haurien anat a la foguera!

Ell en va fer un llibre. Ara mai més se lesemportarà el vent.

Gràcies Jaume!Ramon d’Ardèvol

El jovent, agraït

Els joves de Torà volem agrair al JaumeCoberó i Coberó la disposició i dedicació que ensha demostrat, durant molts anys, als qui, quan

havíem d’obtenir informació, recorríem a “Cal Sar-gento”.

El Jaume a tota hora tenia les portes obertesde casa seva als estudiants i curiosos quecercàvem informació sobre el poble i el seu

38

39

Opinió

Caminar és beneficiós per a la salut

Tots els experts coincideixen en l’efectebeneficiós que representa l’exercici físic per a lasalut. Practicar qualsevol esport és vàlid, ja siguinatació, futbol, bàsquet, tennis, ciclisme… entrealtres; però n’hi ha un que no requereix nientrenament previ, ni assistir a cap instal·lacióesportiva i que, a més, és barat. Ens referim aCAMINAR.

D’entrada, qualsevol persona, tingui l’edat quetingui, pot practicar aquest exercici físic sempre iquan el seu metge no li desaconselli. Si el quebusquem és un benefici per a la nostra salut, s’hade caminar a un bon ritme, per entendre’ns no éscom si anéssim a mirar “aparadors de botigues”per anar a comprar. Perquè aquest benifici siguireal s’hauria de caminar cada dia durant una mitjahora com a mínim. I molta gent dirà: amb la vidaque portem és impossible trobar mitja hora percaminar. Hi ha maneres de fer exercici físic, perexemple: pujar i baixar les escales enlloc d’usar

COMPRIMITS DE SALUT l’ascensor, anar a peu a la feina enlloc d’agafar elcotxe…

I quins beneficis per a la salut tenim per ca-minar cada dia mitja hora a bon ritme? Els expertscoincideixen en assenyalar que disminueixen lespossibilitats de patir d’infart de miocardi o un infartcerebral. S’aconsella per a gent que té els valorsde colesterol i triglicèrids alts. Se sap també quel’exercici físic és beneficiós per a les personesamb diabetis tipus 2, a qui ajuda a reduir laglucèmia, així com persones que tenenhipertensió arterial. I no cal parlar de l’ajuda quesignifica per a la gent que té sobrepés i obesitat.Dones amb osteoporosi i amb tendència a tenirvarius també han notat certa millora amb lapràctica diària d’exercici físic.

Com cada any a finals d’aquest mesL’Associació Patrimoni Artístic i Cultural de Toràorganitza la Caminada Popular. Així que, a ban-da d’anar a passar-s’ho bé amb els amics, disfru-tar de la naturalesa i les nostres contrades, jatenen un motiu més saludable per apuntar-s’hi!

Sílvia Porta i Simó

L’equip mèdic

Agraeixo al Dr. Martínez, metge de Torà, totel recolzament que m’ha prestat quan l’henecessitat. Sóc una persona malalta des delsdinou anys i sempre he d’estar pendent de la mevasalut i sempre en mans dels metges. Ara visc aTorà i no hi tenim un gran assortiment de metges,

però jo estic molt satisfeta amb el Dr. Martínez iespero tenir-lo molts anys.

No és fàcil trobar un equip sanitari satisfactoridel tot, ja que també hi ha persones dintre del’equip amb les quals no acabes d’estar satisfeta.

De totes maneres, moltes gràcies.

Pilar Bagan

entorn.Sempre hem respectat i admirat profun-

dament la dedicació del nostre historiador i cro-nista que, d’una forma desinteressada, ens haatès per oferir-nos una engruna de la seva gransaviesa.

Amb aquestes línies, volem retre unhomenatge a una persona venerable que ens haacollit amable i pacientment i que ens ha sorprèspel seu rigor i coneixement.

Gràcies, Jaume...El jovent de Torà.

Sant Democraç

Dues dates per a la història que no hem depermetre que s’oblidin: 11 de març, gran atemptatde terror a Madrid en resposta a la participaciódel Govern del Partit Popular a la guerra de l’Iraq;14 de març, el dia que ha caigut el Govern delPartit Popular en unes legítimes eleccions a Corts

generals. Com si diguéssim, la festa de lademocràcia. Però, sabem d’on ve la paraulademocràcia?. Doncs ve de Sant Democraç, màrtiri predicador.

Democraç Pérez i Martínez, així es deia, vanéixer a les Terres de l’Ebre i va passar bona partde la seva vida compaginant els mítings totpreconitzant un sistema de govern basat en la

40

Opinió

Una tarda de costura a Sanaüja

Sempre m’he considerat un autèntic “desas-tre domèstic”, un “desastre de dona” d’aquellesque abans, quan es valoraven tant les qualitatsfemenines per la feina domèstica, s’hauria quedat“per vestir sants” o l’haurien “tornat” cap a casa.Ho confesso: No m’agrada cuinar, ni planxar, ninetejar... ni cosir. Però si, almenys, sóc capaç decosir un botó, això és gràcies a la Paquita, queens va deixar fa pocs mesos. Ella, amb tota lapaciència i bon humor del món, intentava que unacolla de nenes que llavors devíem tenir de 10 a13 anys, adquiríssim una certa habilitat amb el fili l’agulla. Amb mi no hi havia res a fer, a diferènciad’altres “alumnes” més hàbils i avantatjades quecaptaven de seguida les indicacions de la Paquitaa l’hora de fer un repunt, un sorgit o una vora. Elque sí va aconseguir la Paquita de formaunànime, però, va ser el nostre apreci i estimació.

Ella, a més, ens obsequiava sempre amb un poe-ma que ens dedicava a totes i que de ben segurque moltes conservem: “Unes nenes moltboniques / que aprenen de cosir / la Rosa, lesMontserrats / la Laura i també la Noemí. / Toteselles són molt xamoses / alegres com picarols / imentre cusen, canten i riuen / semblen talmentrossinyols. / La Maria tota dolça, / la Mireia uncascabell, / la Yolanda tota seriosa / i trapasserala Meritxell. / Les dues Sílvies diligents / i ambganes de treballar, / i la Núria i la Merçè / no pa-ren d’enraonar... i treballar. / L’Esmeralda unadoneta / i amb ganes d’aprendre tant / que fins itot a casa seva / l’àvia n’hi va ensenyant. / LaMarta i la Vanessa / també aprofiten el temps, / ide la Pilar que us diria, / és la quina ha treballatmés. / Són totes tan dolces i tendres / i amorosesamb mi, / que espero sempre el dimecres / perpoder tornar a cosir.”

Maria Garganté Llanes

Circuit català de sales privades a laToranesa: fem una reflexió

Aquest circuit només és en sales privades demúsica de tot Catalunya, on des de fa molts anyshan estat els llocs on, com a empresarisprofessionals, amb els seus propis esforços, maiprou reconeguts, han fet que moltes bandesmusicals es desenvolupessin abans d’arribar a laseva professionalitat i popularitat.

Doncs bé, responc a l’article publicat en el

representació del poble i, a la vegada, fent derepresentant de comerç dedicat a la venda debetes i fils, calcetes, sostenidors i demés pren-des íntimes, fins que va arribar la moda del “top-less” i que les senyores deixessin d’usarsostenidors, amb la qual cosa, li va baixar fins atal punt el negoci que va haver d’abandonar lafeina de representant, moment a partir del quales va dedicar únicament a preconitzar les sevesidees democràtiques.

Democraç, però, va cometre un gran error. Elde conèixer i, finalment, casar-se amb una modelvalenciana -ja sabeu que els valencians no sónde fiar- que va acceptar un suborn de part de lesautoritats dictatorials del moment, que no veienamb bons ulls els predicaments de Democraç.

La model valenciana, doncs, va anarenverinant a poc a poc Democraç amb petitesdosis de cicuta barrejada amb el cafè i el Whisky,que era la seva camamilla predilecta.

Quan Democraç, a conseqüència del verí,estava ja absolutament demacrat i sense retornpossible, encara va tenir els santíssims pebrotsde composar una cançó que deia “Si els fills deputa volessin no veuríem mai el sol”. Aquesta mú-sica va ser arranjada i enregistrada per en QuicoPi de la Serra sota el títol “Fills de Buda” per po-der burlar la censura franquista.

Així, doncs, ja ho sabeu. La Democràcia lava inventar Sant Democraç, Màrtir i Predicador.

Ramon M. Fitó

número anterior d’aquesta revista, moltesvegades la ignorància porta a una malainformació. En primer lloc, no són els pobles niciutats els seleccionats per a pertànyer a aquestcircuit, sinó que són les sales privadesd’espectacles, les que aporten un granet de sorrai esforç perquè a Torà es pugui gaudir i descobrirnoves bandes musicals semiprofessionals delfutur.

La Toranesa es qui va sol·licitar poder estardins del circuit. Ens és molt gratificant i ens im-

41

Opinió

Totes les cartes adreçades a l’apartat d’Opinió de LLOBREGÓS INFORMATIU han de portar lesdades personals dels seus autors. Així mateix, cal que siguin escrites a doble espai i que no superinles vint línies d’extensió. LLOBREGÓS INFORMATIU es reserva el dret a escurçar-les. En cap cases mantindrà correspondència sobre les cartes adreçades i no publicades. Es poden enviar percorreu, a l’adreça electrònica llobregos@terra.es o des de la web: http://www.llobregos.info

Seqüeles a Madrid

Els experts asseguren que prop de dos-centsmil madrilenys patiran seqüeles psicològiques enels propers mesos arran de l’atemptat de l’11-M.Parlem només de les persones que han viscut latragèdia d’una forma més o menys directa, peròmirant els rostres de la gent aquests dies ésimpossible imaginar que Madrid pugui recuperarla normalitat en molt de temps.

Hi ha moments que fins i tot es fa estranyveure un grup de joves fent broma pel carrer.Instantàniament hom pensa: de què riuen,aquests?

Des de l’11-M és com si la vida s’hagués aturata les vuit del matí. És com si costés despertard’un malson. Però l’infern que centenars de per-sones van viure a aquella hora va ser real; tan

veritable com que hi ha un grup de fanàtics pelmón que consideren que tenen el poder de deci-dir sobre les nostres vides i sobre com enviar-nos a la mort: a través de la porta de l’infern.

El foc, la metralla és la seva manera de dir-nos que mai no viurem en pau, que se’ns castigaràper uns pecats que cap cultura religiosa no con-templa. Són fills de la por i de l’odi i aquesta ésl’empremta que han volgut deixar als carrers deMadrid. Esperem que ni la por, ni l’odi vencinl’esperit de solidaritat que també, per sort, hasorgit aquests dies a Madrid. Que es tanqui laporta de l’infern i s’obri la de l’esperança perquèben aviat comencin a curar-se les ferides d’unasocietat que cada matí es lleva encaratrasbalsada.

Montse Oliva

porta molt que en el nostre poble hi pugui haver imantenir-se tantes activitats diverses millor durantl’any. Doncs no anem a passar l’estona, pretenemque el públic assistent en els concerts valorin laqualitat musical d’aquestes bandessemiprofessionals i passin ells una estona agra-dable amb tot el respecte, això és el què ens im-porta. El circuit de sales requereix unainfrastructura important com tots els espectaclesdel món cultural, així que amb l’esforç i laprofessionalitat, els concerts realitzats fins ara,ens complau a mantenir aquest circuit sempre iquan hi hagi un nombre prudencial i necessarid’assistents.

Les bandes musicals no vénen a tocargratuïtament, com algun públic assistent es creu,per això són concerts on s’ha de pagar, ambl’excepció que algun d’ells la Toranesa ha fetl’esforç de donar invitacions als seus clients.

Reflexionem: quan passa algun ensurtesporàdic en el dia del concert, com per exemple,el petit problema tècnic de l’equip de so, malaltiao accidents dels músics, etc., normalment el quefan els músics professionals és ajornar l’acte.

Doncs bé, en els concerts cancel·lats descrits enel número anterior de la revista hi va haver lanegació rotunda de tocar o d’ajornar el concert,amb la qual cosa van incomplir el contracte mu-sical. L’organització va tenir tot el respecte en lanegativa dels músics quedant descoberta davantd’un públic que tenia ganes d’escoltar-los i no hopodrà fer un altre dia. No sé qui va perdre el res-pecte i la professionalitat davant d’un públicassistent i una organització que assumeix els ris-cos en els quals aquesta negació va portar a unbalanç negatiu. La indignació de l’organització,l’exigència d’aquests músics que van cobrar sensefer la feina.

Doncs bé, hi ha músics professionals i músicsexigents sense motiu que van a passar l’estonasense consciència que qualsevol acte culturalrequereix un risc per a l’organització.

Cal recordar que «Busca’n’baix» no pertanyal circuit i moltes vegades ha tocat dins del Cafèsense tanta infrastructura d’equip de so, equipa-rable al seu nivell semiprofessional de grup. Noés just, és clar.

La Toranesa

42

Música

El passat 14 de febrer el pub Skandol de Calaf va acollir unconcert del grup segarrenc, dintre del programa de promoció

del seu disc «A contratemps».

Busk’n’Baix presenta el nou disc a Calaf

El grup que està triomfant amb elseu nou treball.

43

MúsicaCIRCUIT CATALÀ DE SALESMadee

Un dels grups que actualment està tenint unreconeixement més que destacable dins el pano-rama musical independent del nostre país ésMadee. Una formació que neix l’any 1998 aCabrils (Barcelona) i que, en poc temps, haaconseguit una projecció imparable que hapermès situar-los en el pòdium d’honor de revis-tes especialitzades com Rock Sound oMondosonoro.

El dissabte 20 vàrem tenir el plaer d’escoltar-los en directe a La Toranesa. Era la primeravegada que els veia damunt d’un escenari i laveritat és que ho vaig disfrutar. L’actuació va serun pèl curta, potser també perquè es va notarl’absència del segon grup, The unfinishedsimpathy, però n’hi va haver prou per descobrirel talent que tants crítics han aclamat.

El repertori va centrar-se bàsicament en elseu segon disc, “Secret chamber”, coeditat l’any

passat per dos prestigiosossegells independents, BCorei Cydonia Records, aquestúltim fundat per RamonRodríguez, veu i guitarra deMadee. El resultat fou unaautèntica mostra de cançonsdelicades, que ens recordenels primers U2, i una hipnòticaveu que, si l’escoltes ambatenció, fa posar-te la pell degallina. En dues paraules,pop-rock en majúscules.

Noemí Masses

44

La temperatura de 15 a 15

El temps

COSTUMS ANTICS DE LA NOSTRA TERRA

Abril: Anys enrrere, el jovent de Torà tenia el costum de fer caramelles molt lluïdes. Hom diu que de lescaramelles sempre en sortia un festeig de casori.

Maig: Per Santa Creu (3 de maig) es comença a fer migdiada i a donar de berenar als mossos de pagès.El bestiar del pla puja als pasturatges de muntanya i no baixa fins a Sant Miquel (29 de setembre).

Jaume Coberó i Coberó

La meteorologia al nostre record

Era el 1956 quan a tot Catalunya hi va haveruna onada de fred molt forta. Avui dia encara hiha molta gent que recorda aquell fred tanesgarrifós. Al petit poble de Prades de la Molsosahi viu el Lluís de cal Pastisser i recorda que algener d’aquell any hi va haver la boira durant totel mes. Degut a aquesta llarga durada de la boi-ra, els sembrats van anar prosperant molt bé i els

pagesos estaven molt contents, però quan va arri-bar el febrer tot va canviar. Va marxar la boira iva començar a glaçar i glaçar fins a arribar als 18sota zero. Els homes que treballaven al bosc vanhaver de plegar, els nens no podien anar a l’escolai tots els sembrats es van morir. Feia tan fred quefins i tot el càntir de l’aigua es glaçava a la voradel foc i un senyor que estava constipat es vatrobar el mocador glaçat a la butxaca.

15 gener 1 febrer 15 febrer 1 març

Un hivern irregular

Com es pot veureen la gràfica, enguanyhem tingut un hivernatemperat amb glaça-des comptades ipuntuals, tret dels

primer dies de març, en què es van registrar lesmés baixes temperatures, arribant a 7 grausnegatius, com indica aquesta fotografia d’un panelinstal·lat a Torà. Les precipitacions han estattambé disperses, més concentrades en la segonameitat del mes de febrer. Pel que fa a la neu,només un dia va caure una quantitat inapreciable.

26 gener 2 litres27 gener 117 febrer 920 febrer 121 febrer 725 febrer 826 febrer 2027 febrer 47 març 8

14 març 3

LES PLUGES

(Dades proporcionades per Ramon Santesmasses)

15 març

45

Passatemps

F V Y P F G U M R J S P U O L F U D MQ A Z E S X D Y P L I J T E D W S E OT G B R F E O D E A V J I O E V N K MS W I R D F E R S M S K L H A T S S DE S T B A F U O P P O E U H A K L G DT C V C A M A M I L L A U J P I G O RF A L N E L A F G U O L J D E F O S AQ U R U E A N D O J I L O N L U M A LP A S O R A T O L O F A D S F G L I SL A D I N T U H D R E A O V I M A S OR O P O D G R E S C N E R R O N Y A LL A M O J A I R D E S A T N O L E L SX I P R N H E N T L A M O R Y M E S LT I B E I O H A A L G R E I S A D O LV O U A R O O O L H O N A D E L A S OE S V D R O D L E S G L Q U E T A L NP L M I R N Y P B A D A D U R O P A OQ U E P A A T I A A S O L C A S O N FF R E K L G M T R O M A N I N H O P U

Busqueu, en totes direccions i sentits, deu HERBESREMEIERES que podem trobar a la Vall del Llobregós.

EndevinallaCollita més grossade res més no se’n fa.En cull qui estima,en té l’estudiant,en porta qui nedai en té l’hortolà.

SOPA D’HERBESmenta, espigol, camamilla,timó, tarongina, marduix,romaní, ruda, fonoll, orenga

ENDEVINALLAla carbassa

LES DIFERÈNCIES

Troba les 8 diferències

Sopa d’herbes

SOLUCIONS

CANVI DE COGNOM

- Per cas estrany el d’un amic meu que va anar aMadrid i allí li van canviar el nom i el pillido. Es deiaJuli Vert i allí li diuen Pere Gil

46

Des del balcó

Des d’aquest balcó obert, esperem la

col·laboració d’aquelles persones que ens

vulguin enviar els seus escrits literaris i els seus

pensaments i records. L’equip de redacció

valorarà cada un dels escrits i decidirà publicar

el més adient. Moltes gràcies. Avui presentem

aquests records que ens arriben des deLloberola.

Encara era un marrec molt marrec quan vaigentrar a formar part de l’escolania del meu poblei, suposo que per manca de candidats, no varenjubilar-me fins que gairebé ja m’afaitava. Vull dirque ja era ben ganàpia. Pel cap baix vaig estarvuit anys a la plantilla dels diferents directorsespirituals que durant aquells anys varen passarper la meva parròquia.

Era el més petit dels quatre escolans que hihavia llavors. Aviat només vàrem quedar dos jaque l’un va plegar per manca d’interès i a l’altreel varen despatxar perquè s’havia acostumat axarrupar amb gran devoció el vi de dir missa queel mossèn tenia a la sagristia.

Quan vaig començar, la missa encara secelebrava en llatí. Estic parlant dels primers anysde la dècada de 1950 i recordo que em va costar

força d’aprendre de memòria tota aquellaxerrameca que els escolans pronunciàvemd’esma i sense tenir ni la més remota idea delque tot allò volia dir. Era especialment difícild’aprendre per la seva durada el «Confíteor Deo»(em confesso a Déu). Suposo que els qui havíeufet d’escolans en aquella època em donareu laraó.

D’anècdotes d’aquells anys n’explicaria moltaestona però, el que m’ha mogut a escriureaquestes ratlles ha estat el fer record d’un costumgeneralitzat en aquella època, sobretot en pobletsrurals, i del que els més joves potser no n’heusentit a parlar mai però que els més grans sí queho recordareu. Es tracta del «salpàs».

Tots els que coneixeu Lloberola ja sabeu queés un poble totalment disseminat. Aleshores en-cara hi havia vint-i-set cases habitades, id’aquestes només dues, a part de la rectoria il’escola, eren a prop de l’església. Des de casameva hi ha tres quilòmetres i mig ben complerts

El «salpàs» aLloberola

47

Des del balcói no era pas, ni de bon tros, de les cases mésapartades.

El dilluns, dimarts i dimecres de SetmanaSanta, el mossèn i dos escolans al matí i elsaltres dos a la tarda, això mentre érem quatre,passàvem per totes les masies a fer el salpàs.Gairebé cada any es començava la setmanaabans a causa del llarg trajecte a seguir, doncssi tenim en compte que de mitjana hi ha més dedos quilòmetres d’una casa a l’altra, resulta quecom a mínim s’havia de recórrer cinquanta-cincquilòmetres a peu, i si aquí hi afegim que tant almatí com a la tarda es començava el recorregutdes de la rectoria i que jo, entre anar i tornar decasa a la rectoria ja hi tenia més de setquilòmetres, resulta que la distància a recórrer esdoblava amb escreix.

Doncs bé, en arribar a la casa i provocar unasorollosa lladradissa de gossos, acostumava asortir la mestressa que, després d’una cordialrebuda i de les corresponents carantoines alsescolanets, ens convidava a entrar.

La dita mestressa, si no l’hi tenia, s’afanyava aposar damunt d’una taula un plat de sal amb unaespelma clavada al mig, un gerro d’aigua i un brotde romaní o de qualsevol altra planta silvestre.

Tot seguit, els escolans enceníem l’espelma iel mossèn, que ja s’havia posat l’estola, ho beneïatot. Llavors, en un altre plat, hi barrejava una partde sal i aigua. Amb el brot deromaní moll d’aigua beneïda,el mossèn aspergia els llindarsde les portes i dels corrals i detotes les obertures que lamestressa de casa volgués, itot seguit s’hi tirava al damuntuna cullerada de sal molla ambprou força com perquè hiquedés enganxada. Enalgunes cases en feien posaren molts llocs i a més de laporta de casa i del corral,també en volien a les portesde l’estable, de l’hort, delrebost, als conillers, i recordouna casa que també en voliena la porta de l’armari onguardaven les llaminadures.

Alguns mossens, però, no s’avenien a posar-ne a tants llocs i deien que amb la porta de casai, com a molt, la del corral, ja n’hi havia prou. Lasal sobrant s’acostumava a donar al bestiar i ambl’aigua es regava alguna flor.

Això era un costum cristià regulat per l’antic

ritual romà i tenia els seus orígens en labenedicció de les llars jueves en temps pasqual.

En acabar, ens convidaven a passar almenjador de la casa on ens obsequiaven ambgaletes, fruits secs, carquinyolis i d’altresllaminadures casolanes i, per descomptat, no himancava mai la copeta de moscatell o mistelaque els escolans ens engolíem sensecontemplacions tot mirant al mossèn de reüll perveure si ens deia prou.

Totes les cases pagaven aquest servei alcapellà amb ous i, depenent del poder de cadacasa, en donaven més o menys. La majoria en

donava una dotzena però algunes endonaven una dotzena i mitja i d’altresnomés mitja. Per tal motiu, el mossènportava un cistell i els escolans uncistelló que a mesura que l’anàvemomplint d’ous, hi anàvem posant pa-lla per tal que no es copegessin però,tot i això, la trencadissa sempre eraconsiderable. Si quan arribàvem a larectoria la majordoma no tenia la pae-lla a punt, malament rai.

El dia de pasqua, després demissa major, el mossèn ensconvidava a entrar a la rectoria i ensdonava un tall de mona i duespessetes a cada escolà per cada diaque havia durat el salpàs. Jo, ambaquelles vuit o deu pessetes emsentia com un home gran que

cobrava per un servei prestat, i pensava que erauna llàstima que hagués de passar un altre llargany per poder-me tornar a endrapar lesllaminadures i copetes de mistela de manera «jus-tificada».

Josep Jounou Riba

FOTO

: AR

XIU

JOS

EP JO

UN

OU

FOTO: ARXIU JOSEP JOUNOU

48

Selecció bibliogràfica de laBiblioteca Municipal «Sant Jordi» de Torà

Anna Bes. El plaer de dor-mir. Descansar bé perviure millor. Viena. Barce-lona 2003.

L’autora, des de la sevaexperiència com apsicòloga docent, investi-gadora i assistent endiverses unitats del son,dóna les claus en aquestllibre per entendre com fun-ciona aquesta activitat vi-tal i també per afrontrarl’insomni i altres trastorns

del son, que, d’una manera crònica o esporàdica, ensafecten en algun moment de la vida pràcticament atots. El pròleg és d’Eduard Estivill, un altre especialis-ta en la matèria.

Asha Miró. La filla delGanges. La història d’unaadopció. La Magrana. Barce-lona 2003.

L’Asha Miró (Nàsik, 1967) vaarribar a Barcelona quan teniaset anys, procedent d’unorfenat de l’Índia. La filla delGanges és el testimoni d’unaadopció i un emotiu relat so-bre la recerca de les pròpiesarrels. I com ella ens diu, li vancaldre set anys per transformar

el seu diari en aquest llibre. Asha Miró ha estudiatmagisteri i música. Sempre ha estat interessada enmoviments solidaris i d’ajuda al Tercer Món, i col·laboraamb diverses ONG.

Montse Graells

Daniel King. Escacs. Desdels primers movimentsfins a l’escac i mat.Blume. Barcelona 2002.

Aquesta obra tracta d’undels jocs mésapassionants del món,escrit pel mestre interna-cional Daniel King. Estracta d’una guia per alsprincipiants a través de les

regles i els moviments bàsics, i alhora amb enigmes iconsells sobre l’estratègia que ajudaran als jugadorsamb més experiència a millorar el seu joc. Un completllibre d’iniciació al joc i a la seva història, amb un textatractiu, unes il·lustracions sorprenents i un glossari iunes informacions addicionals.

Aprofitant la proximitat de Sant Jordi, laBiblioteca Municipal Sant Jordi de Torà

ha preparat una sessió de contes amb enPere Picanyol i la Mar Gascó, que formen

el grup Pam i Pipa.

L’ HORA DEL CONTE A LA BIBLIOTECA

DIA: 17 d’abrilLLOC: Biblioteca Municipal “Sant Jordi”,

ToràHORA: 12 del migdia

Adreçat a nens i nenes fins a 11 anys, ials pares que els vulguin acompanyar

Llibres

49

La nostra cuina

Els fogons del Llobregós

Ingredients per a 4 persones: 1 conill, 1/2kg. de llenegues, 2 cebes mitjanes, 2 fulles dellorer, 1 trosset de canyella, 2 grans d’all, 2tomàquets madurs, 1 cullerada de postre defarina, 1 got de vi blanc, 10 ametlles torrades, 1/2 litre d’aigua, 1 pols de pebre negre, oli i sal.

Preparació: Salem el conill fet a trossos i unpols de pebre negre. Posarem una cassola al fogóamb un rajolí d’oli d’oliva; quan sigui calent hiposarem el conill a trossets i anirem afegint elsingredients en el següent ordre. Primer les cebessenceres, i quan està a mig coure hi afegirem elllorer, els dos grans d’all, la canyella i el got de vi;a continuació el tomàquet i taparem la cassola.En un morter farem la picada d’ametlles, juliverti la cullereta de farina. Omplim el morter d’aiguai a la cassola.

Passada 1/2 hora a foc lent hi afegirem lesllenegues fregides anteriorment. Deixarem bullir10 minuts més amb la cassola tapada i quedaràa punt per servir. Bon profit!

CONILL AMB LLENEGUESA càrrec de Cal Bosch d’Ardèvol

Restaurant Cal Bosch d’ArdèvolArdèvol de PinósCuinera: Rosa ManauTelèfon: 973 473 212Regentat per Rosa Manau Casals.Especialitats: Cuina casolana i carns a la brasa.Preu menú: 7,50 €Diumenges carta: 12 € aproximadament(segons comanda)

El conill pot considerar-se una carn particularment “sana” des delpunt de vista nutricional, ja que els seus índex són favorables,sobretot pel que fa a la seva composició relativa d’àcids grassospoli-insaturats. Per altra banda, el conill és un herbívor i, a més amés, monogàstric, és a dir, el seu organisme no transforma elsgreixos, al contrari que fa la vedella o el xai. La carn de conill téentre 19.9 i 21.4 grs. de proteïnes per 100 grs. Així es col·locaentre les carns millor proveïdes de matèria proteica. Per això elconill contribueix a cobrir les necessitats de proteïnes, tant a nivellqualitatiu com quantitatiu. És molt rica en vitamines del grup B itambé en vitamina E, amb propietats antioxidants i en la prevenciócardiovascular. Finalment, té una aportació calòrica variable en-tre 120 i 190 calories segons la peça.

(Font: Agrodigital.com)

VALOR NUTRICIONAL DEL CONILL

50

Esports

MARXA PELS CASTELLSMarxa de resistència:51 Km per la Segarra

Amb el suport del Consell Comarcalde la Segarra i diferents Ajuntamentsi entitats, s’ha celebrat, el diumenge21 de març, la 5a Marxa deResistència pels Castells de laSegarra. Aquesta prova no competiti-va és organitzada pels CentresExcursionistes de Guissona i deCervera i té per objecte donar aconèixer els castells de la comarca.Enguany hi ha hagut una nodridarepresentació de caminants delLlobregós que han efectuat elrecorregut de 51 km en menysd’onze hores. Xavi S.

51

Esports

ESPORT ESCOLAR

Imatges de les jornades dels jocs esportius escolars celebrats a Torà durant els mesos de generi febrer de 2004 en les modalitats de tenis taula i escacs.

En aquesta activitat, organitzada pel Consell Esportiu de la Segarra, hi van predre part 70 nens inenes procedents de Sant Ramon, Guissona, Plans del Sió, Ribera d’Ondara, Sanaüja i Torà.

D’altra banda, un grup d’escolars del CEIP Sant Gil de Torà va participar en una trobada esportivaa Cervera, no competitiva, en la qual van practicar el bàdminton i les bitlles.

FOTO

: JU

LIÀ AR

PA

52

EsportsBITLLESCopa Generalitat de Bitlles Catalanes

S’ha iniciat la primera edició de la Copa Generalitat deBitlles Catalanes, una competició per eliminatòries a doblepartit en la qual s’han inscrit 32 participants. El Club de BitllesTorà es va enfrontar en la primera eliminatòria amb el C.B.Sagrada Família de Barcelona. L’encontre es va disputar eldia 29 de febrer en el marc incomparable de la Plaça Gaudíde Barcelona, a l’ombra de la Sagrada Família. El reglamentde joc permet disputar les dues partides el mateix dia i en elmateix camp, sempre que els dos equips hi estiguin d’acord.El Torà va accedir a jugar a camp contrari atenent que l’equipbarceloní volia promocionar les bitlles en el seu barri.

En una primera partida molt emocionant els locals esvan imposar per un punt (335-334). La segona partida la vaguanyar el Torà amb més facilitat (345-385). El còmput global dels dos partits (680-719) va donar lavictòria al C. Bitlles Torà i el passi a la següent ronda. D’aquesta eliminatòria s’ha de ressaltar la bonaacollida i el bon ambient entre ambdós equips. En aquest sentit no hi faltà l’aperitiu i el cava perrecuperar forces. Com a nota curiosa destacar un grup de turistes japonesos que van seguir amb moltd’interès i tafaneria el partit.

Pel que fa a la lliga regular, en el moment de tancar aquesta edició el C. Bitlles Torà lidera laclassificació del grup B de la primera divisió. Xavi S.

El Club d’Escacs Torà, que juga a lamàxima categoria provincial, la preferent, patiràfins al final per a mantenir la categoria. En elmoment de tancar aquesta edició es trobasituat a mitja taula de la classificació, perònomés a un punt del descens.

A manca de dos jornades per finalitzar elcampionat, el Balaguer gairebé té assegurat elprimer lloc, mentre que un total de set equips,entre ells el Torà, hauran de lluitar per no baixarde categoria. Xavi S.

ESCACS

Escola d’escacs de Torà.

53

EsportsFUTBOL SALA

El C.F. Sala Ardèvol compta amb 16 jugadors

Components del C.Futbol Sala Ardèvol quejuguen en la lliga organitzada pel ConsellComarcal del Solsonès.D’esquerra a dreta: Francesc Garcia, Lídia(taula), Marc Closa, Marc Garcia, MarcBadia, Ramon San Emeterio (entrenador),Toni Padullés, Miquel Oliva, J. RamonElies, Jordi Closa, Rafel Verdés, JordiCaselles, Josep Ferrete, Ramon Fornell,Josep Mª Pessarrodona, Jesús Cortada.Absents, Eduard Muñoz i Albert Romero.

El Torà guanya al Calaf (3-1)

El passat 13 de març el segon equip del Club de Futbol Sala de Calaf es va enfrontar a Torà ambl’equip local. El Calaf, amb un equip molt jove, no va aprofitar les ocasions de gol de les que vadisposar i va perdre el partit per 3 gols a1. Ambdós equips van fer passar unabona estona al nombrós públic que vapresenciar el partit. Xavi S.

A la foto, el C.F. Sala Calaf.D’esquerra a dreta: Pere Galán (entre-

nador), Sergi Soria, Jordi Roca, JaumeBotines, Joaquim Requena, Albert

Esteve, Xavier Duarri, Jordi Creus,Crístofer Martínez, Joan Coletas, Joan

Guixé. Absent, Jordi Riera.

54

Esports

Quatre joves del Llobregós juguen al Ponts

Fins a cinc joves del Llobregós han iniciat latemporada amb el Club de Futbol Ponts. Es tractade Marc Simó, de Biosca, Ramon Vila, deSanaüja, Francesc Solé i Jordi Rovira, de Torà.Aquest darrer, però, degut a una lesió alcomençament de temporada no ha gaudit de laconfiança del seu entrenador i deixarà l’equip perreforçar el Club de Futbol Sala Torà.

El club de la Noguera està presidit per Jordi

Bernaus, mentre que Jordi Tarruella fa les funcionsde Coordinador. L’equip, que juga a la segonaregional, és entrenat per Jaume Brito, d’Artesade Segre.

Iniciada la segona volta el C.F. Ponts es trobaen la segona posició, molt allunyat del Tremp, elprimer classificat. De mantenir aquest segon llocjugarà la promoció d’ascens a la primera regio-nal. Xavier S.

FUTBOL REGIONAL

Nous jugadors del Torà

Pel que fa al Club deFutbol Torà, s’ha reforçatamb tres nous fitxatges:l’Italo-argentí LeonardoZecchin, el chilè Mauro il’argentí Damian Solé.L’equip s’està mostrantmolt superior als seusrivals, golejant tant acasa com a campcontrari. L’ascens decategoria serà moltcomplicat donat queGerb i Sort (primer isegon classificats) estanmolt allunyats i tampocno punxen. Xavier S.

FOTO

: C.F

.PO

NTS

55