LLOIXA. Número 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butlletí Informatiu de Sant Joan. Boletín informativo de Sant Joan. Autor: Asociación Cultural Lloixa

Embed Size (px)

Citation preview

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    1/16

    BOLETIN INFORM TIVO

    DE

    S N JU N

    BUTLLETI INFORM TIU

    DE

    S NT JO N

    FENT LES COQUETES

    Contra todo pronstico el domingo dia 2

    arnaneci despejado y sin viento, un dia estu-

    p e n d ~ , asi , a las nueve y veinticinco minutos

    se sal i de la P l a ~ ae Sant Roc despus d e haber

    tomado unos rollitos de ans co n mistela, camino

    de La Albufereta.

    Era este el octavo

    el de ms largo recorrido, pero aun asi, ciento

    cuatro personas se animaron a realizarlo con

    todo el aliciente que tiene un paseo en una

    maana hermosa; con paso reposado y charlan-

    do, la verdad es que no result tan agotador.

    Solamente se transit6 por camino d e tierra

    trescientos metros, esto nos dice el grado de

    urbanizacin en que se encuentra la antigua

    Huerta y cmo est6 de desfigurada por tal mo-

    tivo, la incuria de su s tierras y el abandono de las

    casas carnpesinas de las q ue an quedan en pie.

    Este era el com entario que se oa en tre 10s

    paseantes, pero llegado al extremo del reco nido

    despus de visitar la alm azararomana lindante al

    Tosa1 de M anises, el co mentario era o tro:

    Xe>>

    qu bones estan les coquetes a la paleta amb

    pericanaw y, la verdad, es que asi era, y que

    acompaiiada la comida c on vino fcil de beber y

    excelentes tomates recien cogidos, y todo esto

    RECORD D UN TEMPS PASSA T

    iXEl QUE BONES QUE ESTAN LES C OQUET ES A LA PALETA

    AMB PERICANA

    con buena arrnona y m ejor apetito, cerca del medio dia qu e era, fue un fin de paseo satisfactorio.

    LLOIXA

    agradece su participacin a todos 10s asistentes y su talante deportivo, y les desea salud para verlos de nuevo

    en el el ao q ue viene, q ue les prom ete sers interesante, tambin agradece la colaboracin de nuestro Ayuntarniento,

    de Peugeot Talbot, de Bo degas Condom ina y de Ernilio Espins por esos tesoros naturales que aport en el almuerzo.

    ISI RO

    BU DES

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    2/16

    V

    TMANA CULTURAL

    Com altres anys conferencies, exposici, pintada al

    carrer, joc d e pilota e e l ja tradicion al pass eig per I horta

    ompliren la VI Setmana Cultural del 18 al 26 d octubre.

    Aprofitant I arxiu fotograf ic de I associaci munta rem

    I exposicio, De u anys de vida de Lloixa i del nostre po ble: les

    festes, els carrers, I esport, entre a ltres temes p lasmats

    sobre les cartolines qu e cridaren I atenci de tothom i ens

    feia recordar propers esdeveniments. El loc va ser la nostra

    seu on tamb es desenvoluparen les conferencies que ens

    portaren I aventura

    i

    el coneiximent de la terra.

    Aventura la dels mu ntayencs Cristobal Sala i Manuel

    Ferradiz

    i

    a seva escalada al Tilicho, contada I expedici des

    de I ull del video, estrenada a Sant Joan per al pblic,

    document forsa interessant que ens ap roximava a la lluita

    contra els elements

    i

    es burocracies, la perduda de part de

    I equipatque, la decisi de continuar, la bellesa de d una

    natura salvatge, la immen sitat, el perill. La veritat es que

    quedaren fascinats per les imatges

    i

    a tots ens desperta el

    plaer de I aventura si

    en grau ms modest.

    La segona ens a proxima a un mn qu e tenim al costat

    perb al que desgraciadament no prestem gaire atenci, el

    Panta de Tibi. A Jose Climent Asensi atenent que va ser

    president del Sincicat li demanaren que participara en la

    Setmana, ms que u na conferencia va ser una agradosa

    i

    molt

    enriqueridora conversa. A les primeres paraules es man ifesta

    un sentiment d e tristor

    i

    preocupaci pel nou propietari del

    Panta, la Comunidad de Riegos de Levan te d Elx, la manera

    com Alacant deixa perdre part de la seua historia, de la historia

    de I horta; s han acabat les subhastes, tradicionalment al bar

    Pepe, el preu ve posat des de dalt i si no es vol pagar I aigua

    va al riu; la no ustificaci del pre u de I aigua de la depuradora.

    Poc a p oc me ntre contestava a les nostres preguntes se m

    presenta vael Sindicat con u na organitzaci regida per normes

    que tenien una lunyana procedencia en el temps, em rcordava

    les noticies de l Tribunal d aigu es de Valencia, que alla li done n

    publicitat

    i

    nosaltres preferim oblidar. Al llarg de la conversa

    explica la figura del martaver, .home horratn, tenia que

    dipossitar 2000 reals de bi l l de f ia n ~ a , ncarregat de la cura

    de I aigua des de que es de stapava el panta fins que ve ia la

    solera, de les contrarieta ts que podien sortir, trenc d aigua,

    aiguadut; les multes i el tribunal; com es feien les subhaste s;

    com es contava i es venia I aigua, els diferents colors de les

    tandes; la divisi del I any: (

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    3/16

    INSTANTANEAS

    DE L SEMANA

    CULTURAZ

    CRISTOBAL SALA MANUEL FERRANDIZ

    PR ESEN T A C I ~

    E LA SETMANA CULTURAL

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    4/16

    PINTADA A LA RAMBLA

    L P RTID DE PILOT

    Dissabte de vesprada. Pla~ae Sant Roc. Benimagrell.

    Encetaren la ornada els xiquets de El Campello contra els

    de Sant Joan. Va ser una partida a quatre jocs on es van

    imposar els del poble i tots van demostrar que pot haver

    continuiiat en el oc de la pilota al carrer,

    i

    mes de dos, apunten

    modos i qualitats ms que notables.

    continuaci van jugar els de Mutxamel contra els d aci

    re fory ts per Pepe de Sant Vicent com a traure. Va ser una

    partida molt disputada en la segona part quan Pepe Ripoll

    resta quatre pilotes. El raure de Pepe

    i

    a picardia

    i

    encert de

    Jaume van fer impossible que feren empau.

    Tot seguit, un vermut amb la companyia de jugadors i

    aficionats, de les carqons de Paco Navarro i la presencia

    d agrair del regidor de Deports, van tancar una vesprada de

    festa i d esport popular al barri de Benimagrell.

    JOC

    DE PILOTA A BENIMAGRELL

    J MIRAL LES

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    5/16

    L

    DI C B LG D

    ROSCO

    Un altre any ms els Reis Mags van estar

    al

    carrer

    en la tradicional Cabalgada de Reis.

    Obria la desfilada la Banda de Tambors i Cometes del poble

    seguida dels xiquets i xiquetes del Gru p Escolar

    disfresats ambs els tratges de la representaci del seu

    Betlem, algunes Penyes

    tamb

    van fer la seua col.laboraci6..

    .

    i sobre tot, els Reis Mags.

    Il. lusi, fantasia, alegria,. moltes paraules per aquesta

    nit migica per uns i no tant per a altres.

    Segons el diari es van repartir ms de cinc mil joguines,

    perb de quh manera

    Sempre quan veem tanta gent darrere del cami pensem

    que ser millor que no passe res. No es podri fer d'una altra

    manera?

    Dna la sensaci que es fa ms cas al cami que als Reis.

    Qu8 dir? Pensem que s cosa par pensar-ho.

    Una volta arribada la comitiva a la Placa d'Espanya, bones paraules

    per part de tots i sobre tot, un bon castell

    de focs artificials.

    No queda res ms que dir, un any ms

    i

    sobre tot, com sempre

    diem,

    P U per

    a tots

    Bon any 92

    LLOIX

    Ja esta quasi a cabat el p arc Mun icipal del carrer Basilio Sala, dedicada una zona per jardi en el principi de I avinguda de

    Benidorm, una placeta menuda on juguen tots els xiquets

    i

    xiquetes del barri de Canyaret, slha remode lat a Plasa de la Constituci,

    segons el diari INFOR MACION al Carrer Maigmona tamb li toca fer un jardi,

    Pareixia que no pe ro el poble va tenit zones de joc per als nanos.

    Ha passat un temps considerab le des de les elecc ions i algunes obres que van comenCar amb m olta pressa han pres un ritme mes

    pausat, inclos algunes s han parat.

    Poc emps queda per la nauguraci de la Casa de Cultura idel Parc

    Municipal, dos obres faraoniques i monum entals per recordar I Era

    Burillo al nos tre Ajuntament.

    LLOIXA en estos deu anys ha estat sempre per una labor municipal

    dirigida per i amb el poble. Totes les persones que hem dedicat

    unes hores del no stre temps per I associaci hem vist amb els

    nostres ulls com el poble ha anat canviant

    i

    creixent i, des de les

    pagines del bulleti, hem aportat una opini que mai ha estat

    determinada per una o altra ideologia, sino que ho fem des del

    nostre parixer isentime nts dels que en tot moment hem participat

    de la publicaci.

    Sabem que un mig de comunicaci te u pes dins d una comuitat

    i s per aixo, que LLOIXA, aporta una opini que pensem s ben

    acollida. Creiem que els responsab les de I Ajuntament lligen

    LLOIXA i respecten la seua opini. Es aqu, on un mig de

    comunicacitun valor, ms quan, la ntenci es aportar publicament

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    6/16

    una opini amb la idea, al menys, de que siga

    valorada i enida en compte.

    Tornat a I'assumpte del ttol d'aqu est article, davant

    la Casa

    e

    Cultura hi ha un bon espai per saber40

    aprofitar com a parc.

    Els xiquest ixiquetes del poble, encara no disfruten

    d'un bon espai ldic per a ells. Aporte una foto d'un

    parc dlElda al Barri de Sant Francesc on se'ls h a

    tingut en compte a I'hora de la planificaci de

    I'esmentat parc.

    e s un tipus d e parc que sembla que ara esta de moda fer-10s aix.

    Crida I'atenci les instal.lacions

    i

    el colorit

    ...

    Pesem que pot ser una idea viable. Endavant

    La segona idea per al parc s menys viable pero no irreal.

    Tractar d'expresar les meues idees que ja fa temps ronden pel meu cap.

    Quan Parque Ansaldo era un bon projecte, es parlava de fer en la casa de la finca

    un museu etnologic

    ..

    eren els anuys 80.

    Ara ja, s un a dea desterrad a al Parque Ansaldo pero per que no en un altre lloc?

    Tots

    i

    otes sab en que les torres de I'Horta estan totes o, la majoria, en un estat

    deplorable. Que fer?

    Aquesta es la dea. Per que no raslladar unad'aquestes torres de I'Horta al nostre

    poble? Sant Joan ha estat sempre orgulls del seu passat com a poble hortola,

    per que no agrair a aquest passat amb la conservaci del que va ser el seu

    sustent?

    Si hem gastat una millonada en el nou Pa rc Municipal

    i

    molts mes en la Casa de

    Cultura, no sera possible raslladar una d'aquestestorres? Faig una proposta, que

    siga la torre d e la Finca Villa Ga rcia (encara que no esta al terme de Sant Joan).

    Es una Torre Meravellosa i ben conservada (any de con strucci 1593 segons

    inscripci de I'escut heraldic que hi ha en un a faqana).

    Aquesta torre, o u na altra, en aquest parc de Finca L'Era, seria un bon edifici per

    eixe mu seu etnologic.

    Ojala siga aquesta una idea viable. Endavant

    JOSEP ANTONl BALAGUER MONLLOR

    OTRO RETO E

    RETO

    Nuestros amigos de Reto , a Ios que ya

    conocemos oor su lucha constante en la reha-

    bilitacin dg toxicmanos, van a dar un paso

    ms: se van a Rusia a ayudar en todo

    I*

    que

    : sea ~osible Ios necesitados de aquel pas.

    I

    PIENSOS

    I

    CEREALS

    COMERCIAL

    MOROTE,

    S L

    pa r i ello 6 6 miembros del cerho &tn

    aprendiendo ruso desde hace varios meses.

    Desde

    estas

    pginas queremos felicitaros

    nstal.lacions per a Ramaderia

    Pollets d'un dia.

    por vuestra decisin

    y

    apoyaros por el nuevo

    reto que os habis impuesto. Os deseamos

    todo el xito en este sendero que Dios os ha

    marcado.

    Carrer Dr. Ivorra, 8

    baix

    Telfons 56536

    91

    SANT JOAN Alacant)

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    7/16

    FER UN BON P PER

    Fer un bon paper s el que desitja tot actor. Amb bones

    qualitatsinterpretatives

    dominant elsrccursos escknics, Eerrealitat

    el personatgc imaginat per l'au tor, donar-li vida tant en l'aspectc

    fsiccom enel dclas euapersonalitat psquica,s a l'abast dc la gent

    del tcatre.

    I

    si el pcrsonatge a encarnar s e l de protagonista, millor

    encara.

    Fer un bon paper a la vida, al , al

    menys, fer

    cl sou paper, el que ha pogut el.legir, o cl que les

    circumsdncies li han assignat, s tamb cosa

    que preocupa a molta gent, perquk no semprc

    la persona dna la talla requerida pel

    pcrsonatge, com sevident en cl cas d'alguns

    poltics.

    Fins i tot, el poble pot assolir un papcr

    com a personatgc col.lectiu, dc comparsa o

    de protagonista, scgons els casos.

    I

    arribats ac, toca pensar cn el paper

    que el conjunt de persones que vivim al

    municipi de Sant Joan cstcm fent. Si cn

    tingucrem un de b segur que el municipi

    sonaria molt.

    Per eixemplc: ultimament hi haun cert

    protagonisme d'Alacant i Elx, que volen

    erigir-se en cxtrcms d'un possible eix

    econbmic quecrearia un k c a amb prctcnsions

    d'emular la mtica Califbmia. Sant Joan hi

    El recuperar no s per a qu e les fibriqu es facen un regenerat

    de baixa qualitat per a usos especfics molt limitats, com al temps

    de la post-guerra. No, ara es fau n paperreciclat deprimeraqualitat,

    amb gran estalvi d' encrgia, aigua i matkria prima. Paper que ja s

    empreat pcr moltes empreses privades i organismes pblics.

    Com col.laborar? La millor m anera, sens dubte, dipositant

    els papers, per separat de la resta de la brossa, en contenidors

    especials.

    queda al margc, t6 que conformar-se amb el seu paper, modest o

    important, segons es mire, de vila rcsidkncial i dc serveis.

    Perb, mentre es perfila el futur mapa macroeconbmic dc les

    comarques del sud del Pas V alencih, que qui sap si cns d ur i a un

    reforcament o debilitarncnt dela nostra posici, Sant Joan pot jugar

    altres papers, mcs q ue siguen molt senzills.

    Sugerics, millor dir, continue insistint, en que cl scr una

    localitat capdavantera en cl respecte al mig ambient, no tan sols al

    del esc is erritori municipal sin al del mn sanccr, s un bon papcr.

    I del que es tracta era s d e la recuperaci dcl paper..

    D

    ixa

    mathria feta amb fibres de cel.lulosa.

    Les raons, les sabeu? Veritat? Els recursos naturals, un d'

    ells, i no s'atura, pe rqu ~m alg ast cm ls recursos naturals, un d'clls,

    importantissim, la hs t a per a el. laborar cl papcr.

    Una localitat on hi viu m olta gent de nivell

    cultural mig o alt consumeix cada dia, amb

    tota probalitat, ccntenars de diaris i decenes

    de rcvistas que podrien ser aprofitades.

    Altra questi s convknccr a la gent per a

    que col.labore. Els centres educatius poden

    scr un bon lloc per a comencar, pcrb si la cosa

    no passa d'ahi s'ar ribari ms que a afavorir

    la hipocrCsia de la societat. No, cl que jo

    dcnianc s que a tots els barris sy hi osen els

    contenidors on qualsevol puga llencar de tant

    en tant cls papers que li sobren a casa.

    De contenidors de vidrc no en disposarem

    als carrers abansqucMutxame1,El Campello,

    La Vila i tants altrcs pobles, per de paper,

    encara podem ser dcls primerets. Una acci

    decidida pcr part de I'Ajuntament seria el

    mnim per a com enpr .

    Clar que estem cn la mateixa que amb el vidre: hi ha uns

    innegables beneficis econbmics que cn principi no arriben a les

    nostres mans. Mes tinguem cn compte quc s el mig ambient el que

    ms s e beneficia, i, de restruc, tots.

    Doncs, a banda de la satisfacci personal, poca cosa ms

    trauriem aparentrncn . Llcvat de la tranquil.litat de conscikncia que

    hem de tenir com a europeus de que cl nostre ralatiu benestar no es

    basc cn una desenfrenada rapinya sobre la natura o altrcs pobles.

    I

    parlant d' Europa de papers.. L' any passat, per curiositat,

    vaig comprobar en una trentena de pobles de les comarques d'

    Alacant i Valkncia que als seus ajuntaments sempre onejaven tres

    banderes, com cal. El dc Sant Joan ha sigu t 1' nic vist per mi que,

    menys cn rarissimes ocasions, semprc ha tingut una no ms. A ixb

    si quc s tot un papcrot.

    amon

    A

    Llorens

    SERVICIO OFICIAL PARA SAN

    J U A N

    SERVICIOS

    Y

    VENTAS

    Capitan Mart

    30 Telef 6 7 4

    SAN

    JUAN DE ALICANTE

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    8/16

    L S AMAS

    DE

    CASA

    IMFORMAN

    Del

    16

    al

    20

    de Diciembre del pasado ao,

    realizam os la 3 emana gastron mica con gran xito de

    asistencia de asociados y de em presas de mbito nacio-

    nal, provincial

    y

    local en el ramo de la hosteleria. Estas

    empresas (a las que agradecemos su colaboracin) fue-

    ron:

    ava Castellblanch, Cerveza >, ar

    Ben' Ali, Cerveceria Sebasti, Bodega Mario, Carbnica

    Alicantina S

    A.

    , inos Salvador Poveda,

    Restaurante Pizzeria Duetto, Bar Pepe, Restaurante Las

    Panera, Restaurante Rac de Niza, restaurante la Perdiz,

    Restaurante La M aestra, Carniceria Felipe Ruiz, Turrones Monerris Planelles Restaurante La Quintera, Cafeteria Robenove,

    Despacho de pan Antonia Escoda, Panaderia Escoda, y Panaderia Sebasta.

    Fue Clausurada el dia 20 por el Excmo. Sr. Alcalde y la presidenta provincial e arnas de casa.

    Esperarnospara prximas jornadas tanto gastronmicas como d e consumo la colaboracin e nucstro pueblo.

    Durante este aiio seguiremos realizando cursillos de Lunes a Viernes. Estos cursos se impar t i rh siemp re que hayan 10

    personas q ue soliciten y se impartirn de 17'00 a 20'00 horas. Estos cursos son 10s siguientes :

    Lunes:

    Pasta china

    Prof

    D.

    Mubel

    Corte y confeccin Meli Buades

    Tapices gobelinos y macram

    Martes: Masajes corporasles Paquita Soria

    Laminado, gotalen Consuelo Segura

    Decoracin ban de ja Antonia Ferre

    Flores de media

    Dibujo

    y

    pintura Lali Siles

    Miercoles: Emplom ado (decoracines de espejos) Prof Margarita

    Ganchilloy punto de nido -D.Manda Juan

    Jueves: Cortey confeccin Rafaela Sala

    Esmalte en frio M Ta rm en Garrido

    Sevillanas de 7 a 8 Suni y Victoria

    Jiernes:

    Charlas, ocios y meriendas.

    Las excursiones en 10s prxim os meses seran:

    22

    de

    Enero: Viaje a Denia, Beniarbeigy

    cuevas de la Calavera en B enidoleig.

    12

    de febrero:

    Dia feliz en A licante.

    -4

    de Marzo: Onteniente y Bocairent.

    Por ltimo os comunicamos que el 6 de

    Marzo

    s celebrar la asam blea general a la cua1 os

    recordamos que tenemos la obligacin de asist ir sin

    ningn pretexto.

    SA BEL

    MART NEZ

    CLAUSURA JORNADA GAS TRONOMICA

    2 1, s /

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    9/16

    La Biblioteca Municipal de San Juan lleva dos aos funcionando. 10 largo de todo ese tiempo ha habido muchos problemas.

    Unos 10s hemos ido superando sobre la marcha como la mejora de nuestro fondo bibliogrfico o el com portamiento de nuestros

    lectores que ya van acudiendo a estas instalaciones con una actitud mucho m is positiva. Otros problemas como el de espacio

    y

    las mejoras en atencin al pblico espero se podrn solucionar en un futuro prximo cuando nos traslademos a la que ser5 nuestra

    definitiva biblioteca.

    Este ao que acaba de finalizar han asistido a la Biblioteca

    11.193

    personas en total de 10s cuales

    7.3 10

    eran nios y

    3.883

    adultos. Por sexos la distribucin ha sido de 5.634 ombres y 5.559mujeres. Se ha apreciado un descens0 en el pblico infantil

    masculino y un aum ento bastante interesante en el pblico adulto.

    No nos debe preocupar esta disminucin de pblico ya que durante el primer ao que funcion esta Biblioteca

    1990)

    e di

    el fenmeno de la .omo es lgico el pblico se ha ido autoseleccionando en pro d e una mejor calidad de usuarios

    que se irn manteniendo y acusando aumentos progresivos.

    En cuan to al movirniento de libros se han prestado un total de 5.998volrnenes siendo mayor ladem anda en literatura infantil

    3.499) Literatura 1.461).

    Podem os establecer el fondo actual en un total de 9.244 olrnenes con

    10

    que en dos aos han ingrcsado en esta Biblioteca

    3.209 volmenes.

    El nm ero total de socios el dia 3 de diciembre de 199 era de 1.OO5.

    Estos resultados todavia no son 10 buenos que cabe esperar para un municipi0 como San Juan. Espero que con el tiempo

    y la colaborac in de todos la Biblioteca Munic ipal tenga por fin el lugar que se merece. En el10 estamos.

    CONX GOS LBEZ

    SS M. LOS REYES

    M A G O S

    E O R I E N T E

    Q U E N O

    LLEG A RO N

    Queridos Reyes Magos:

    Todos 10s aos. desde hace much os much isimos nos hemos acordado de vosotros os hemo s

    escrit0 nuestra carta. En ella como siempre os hemos contado muchas cosas os hemos dicho que nos

    hemos portado bien. Nosotros ya no pedimos regalos porque hemos recibido un regalo rnuy grande: LA

    VIDA. Pero an os esperamos con ilusion. Sabem os que 10s Reyes Magos no venis solo a traer alegria

    y juguetes a 10s nios sino que venis de sde tan lejos para traer espe ranza a 10s mayores a nosotros.

    Porque la ilusin nunca se pierde.

    Todos 10s aos por esta sfech as os esperam os preparado s anhelantes con la misma expectacion

    de 10s nios. Nuestras pan deretas y zambom bas estan listas para recibiros con nuestros cantos porque

    la verdad este ao tambien os esperabamos. Pero no habeis llegado para nosotros ni siquiera para

    traernos u n pequeo trozo de carbn. No es por nuestro regalo por lo que os esperabarnos sino por ver

    entrar por las puertas de nuestras residencias a esos que se supone son amigos de todos tambien de

    10s ancianos.

    Tan ma l nos hemos portado este ao que no hem os merecido vuestravisita? 992ha comenzado

    con un riste eco de vacio en nuestras vidas. P ero a pesar de todo seguiremos esperandoos con la misma

    ilusion el prximo ao.

    M R

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    10/16

    EL CONTE D

    WIDRE UNA NOCHEBUENA>> ERAVETLLOSA

    Joanet tenia se tze anys i totes les niw de la vespra de Nadal en la seua vida les havia passat amb la familia: sos pares, sa gcrmana,

    que ultimament s havia fe t nuvi, i els seus tios; que vivien com ells a l horta all prop a l hisenda dcl costat. Sopaven a la cuina,

    com en totes les cases de cam p; ells tenien la costum dels calamars replens i altres coses, i quan ja acabaven amb estb, es posaven

    tots a I entorn de la llosa de la cuina on estava ja ben cnces el

    >1) Menjaven pastes, terr i c>

    2)

    i bevent

    vinet d aque ll barrilet negroset que hi havia en un rac de la

    bodega.

    Sa mare tocava lapandorga que feiason pare d un >antaven, que

    tenien molt bona veu i sabien un grapat de pastorets. De vegades

    acudien altres veihs i se ls fe ia les quatre del mati a la cuina fins que

    ja m ig endormiscats se n anavdn al llit.

    Perb 6s el ca s, que aque ll any Joanet ja tenia el seu grupet

    d amics, eren del poble, ells deien que al poble la nochebuena era

    molt millor que al cam p; que hi havien ms xiques, sons de corda

    per a ballar, i en totes les cases els convidaven a m enjar

    i

    beure;

    i

    anaven d aqu cap enllit, uno paraven en torreta,). Dcsprks, a missa dcl gall i en acabant s enjun tavcn els fadrins en ics cases on

    hi havien xiques i es prenien alguna llibertat fent-se com quc estaven un poquct xispats, pcrb com cra la nit dc vc sp n de Nadal no

    passava res; en fi , que al poble era una nochebuena m eravelllosa.

    I li deien una i altra volta a Joanet, que era tan millor que all a sa casa de l horta amb l au clcrio, cl gcrmanct, la

    de sa germana i e l semat del nuvi.

    -Tens que ven ir amb nosaltres, tens que venir que tu ja eres un home, disli-ho a ton parc i vcuras com et deixa, quc segur cll

    tamb

    aniria amb els seus amics quan era jove i sap com li anava la cosa.

    Joanet li ho va dir a son pare; li va costar perqub el respectava molt, pcrb a la fi es va decidir. Son pare li va dir quc no, pcrb

    com el xic va insistir, posant sempre per davant que volia anar a missa del gall, I home, que cra dcvot, per fi va acccdir.

    I

    ja em tens que Joanet quan serien les dbu es va acostar cap al poble i es va cnjuntar amb cls seus amics. Van cstar a la casa

    d un d e lls, desprs a la de l altre, i al dc I altre, i ja per fi es va fer l hora dc la missa del gall i Tonet no hi havia vist cap de xica,

    al menys d aquelles que podies fer-li una broma i que t ho perdonava per allb

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    11/16

    es passa tan m eravellosament; pcrb encara no hi hav ia acabat de pensar a& un dels mutxamelers, traent una botclla d'aiguardent

    els va escud ellar quatre gots als q uatre amics, que va bu idar la botclla.

    -Xe estb s massa. -va dir Viccnt- I el m utxameler, que pareixia tenir ,la resposta ja pensada

    amb

    una rialleta

    pcrb que prou despectiva:

    -s massa pcr a un am anyac o>) er6 aqu, els homes, s'ho beuen aixi

    i

    no els passa res. I els quatre amics , creuant una m irada,

    es van beure a l b , que fent- li un fav or, podria anomenar-se anis arrapador.

    A Joan li va semblar que, en com pte d'un got de beguda s'havia en golit un gat ccrva l, i quasi al moment va se ntir una cosa

    al seu cos que se'n va anar al carrer sense donar les bones nits, i va co m en pr a descordar-SC a roba.

    -Xe, Joan, qu et passa, li van-preguntarentranyats.

    -Que, que em passa? s que a vosaltres no us passa res? no centiu aixi com si tinguercu una foguera al ventre i us muntara cap

    amunt?

    -Home, puix ara que ho dius..

    .

    com si els ho hagueren dit a l'orella els van agarrar del coll i van tirar carrer avant sensc saber

    b on anaven.

    En aixb es van creuar amb unes xiques i Joan veient quc una d'ellcs estava descntrot llada aixi per l'endavant; recordant que

    hi havia vist un carni6 a A lacant i que la bozina era un objcctc aix com un del dit endav ant, va fer l'us quc el camioncr feia per

    a sonar-la: patu, patuu, a el que la xica li'va respondre gaujera amb una forta bufciada

    i

    va com eq ar a crrer.

    A

    Tone t no

    li

    va importar

    massa la resposta i va seguir aga rrat als seus companys.

    No va scr molt llarc el cam mampres, quan van arribar a la fi del carrcr era ja l'horta, i

    entropessant

    amb e l marge d el banca1

    van caure a tcrra baix d'un garrofer; enseguida van volcr alp rs c pcrb va ser inutil l'intent. Les scues cames parcixia que de moment

    s'havicn qucdad scn se bssos. 'va n tornar a intentaro, i'altra volta, i alba, pcrb quk : no van podcr.

    Un d'clls, V icent, s'agu ank va en peu pcrb va acabar pcr assentar-se al marge i cspcrar a quc cls demcs pugueren al~ ar -s e,

    i va co me np r a cantar uns

    pastorets

    amb veu que pregonava el ue hi havia agarrat.

    A les orelles dc Joan arribaven Ics canGons de l'amic, pcrb no el veia, quasi no cs ccntia el cos, en un moment d onat va centir

    les paraules d'un ho me que passava. -.Desprs ms canCons

    de Viccnt, i ms tart, els cstirons que els pcgava tractant de que es posaren en peu. Per fi ho van co nsegu ir, perb nomcs anar quatre

    passes van tornar a caure , mes, comprenet que era prccis tornar a casa, ho van intentar una volta i altra aconseguiont una tkcnica

    que, a fo r p dc cops, podria donar resultat. Es tracta dcl segent: esposaven en p h , arrancaven la carrcra, i aixi fins que pcrdicn

    l'cquilibri i tornaven a caure amb les consegents raspsdurcs i caps; i com hi havia plogut pcr la

    vesprada,

    hi havien xcarcos, i de

    vegades caicn dins d'clls posant- se la roba amb un cstat llastimos. D'esta mancra van arribar prop al Gualcr

    i

    en aixb van veure

    que baixava cap a Sant Joan una tartana a tota valocitat.

    -Gracie s a Du -va dir Vicent- que era l'unic que mig es tenia en PEU. Est home ens

    dur^

    fins Sant Joan.

    La tartana es va de tindre en arribant a ells. -Guoo va dir una veu, -que ha passat? fadrins? I va baixar un home jove, pcrb a

    l'acostar-se a ells i veure de qu es tractava, va pegar mija volta mun tant de nou a la tartana.

    -Borratx os indesenls i jo que vaig a buscar a la com are, pcrdcnt el temps amb cstos marranos.

    Quan ja va co m cnpr a clareja r el dia arribaven a casa dc V iccnt, es van llavar un poc cl fang , cs van cura r Ics nafrcs, i cs van

    gitar; per6 la familia de Jo an, que ning s'havia acurat dc dir-10s el qu passava, estaven tots apu rats buscant al xic;

    i

    aixi les coscs,

    desprs de dormir fins les dotze , pcgar-se una bona llavada de cara

    i

    acomanar-SC Du, sc'n va anar Joan a sa casa on cstava son

    parc fet un bou espcrant-10. Perb totes les gaiata des i galtades, discursos i amenaccs cs van dc sk r con

    l

    boira amb una bufada de

    ponent; i com cn pn t a plorar es va a b r a p - l coll de son fill quc parcixia que no anava a soltar-SCmai; pcrb ai va aparcixcr sa mare

    espardenya en mil, i lin va pegar ms qu e a Carota, passada dlcspardcnya quc mai se l oblidaria a Joan, pcrb no li va fe r mal, pcrqu

    el mateix que en l'abraqada de son parc, la c sa mare li deia quant el volicn.

    I

    des d'aquc lla vcgada ja mai ms va dcixar

    d'estar am b els seus a la nit de la vespra de Nadal, scnse apcrtir-li amai passar una altra

    RAMOS

    DE

    NOVlA ARREGLOS

    DE

    IGLESIA CORONAS

    AVD RAMBLA 9 TELF. 6 4 47 PART

    6

    7 9

    ISIDRE BU DES

    15/12/1991

    LABOR ATORI0 ANALISIS PSIQUIATRA

    MED ICINA EN GENERAL PEDIATRIA

    OFTALMOLOGIA CARDIOLOGIA

    OTORRlNOLARlNGOLOGlA

    TRAUMATOLOGIA A.T.S. PODO LOGIA

    PARA

    CONSUIXA DE I-IORARIOS

    Y

    ESPECIALIDADES

    TOMAS CAPELO,

    1 TJ3IJ . 6 8

    SAN J U A N DE ALICANTE

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    12/16

    J IME

    POM RES

    BERN T

    Primero, fue la gue rra de sucesin espao la durante 10s aos 1701-1713,

    entre 10s partidarios de las dinastias de 10s Habsburgo

    y

    Borbones. Inglaterra se

    ali6 con 10s Habsburgo, pero fue Felipe V de Borbn e l que venci, y Alicante,

    junto con Valencia, Catalua,

    y

    las Baleares perdieron sus fueros y privilegios.

    El10 supuso para Alicante, ent re otras cosas, que vinos de procedencias ajenas

    pudieran ser introducidos libremente en la ciudad, asi como venderse en ella o

    ser embarcados para su exportacin. La consecuencia lgica fue: vinos m is baratos, pero al m ismo tiempo dc peor calidad, 10 que

    signific6 condiciones ms dificiles para 10s procedentes de la hueria d e Alicante.

    a

    tropas de Felipe

    V

    se apoderaron de Alicante en abril de 1709. Casi simultneam ente enian lugar varios acontecimientos

    en el mundo del vino q ue iban a sign ificar una dura competencia para el vino fondilln. Era sobndam cnte conocido el problema

    de la conservacin de 10s vinos. Solarnente aquellos s~f ic~ cn tem en teulces o con elevado grado alcohlico, eran 10s que hasta

    entonces habian logrado felizmente salir airosos de una larga conservacin. La dem anda aumentaba ahora en Inglaterra y en

    Holanda; en el primero d e dichos paises para su flota

    y

    para cl consum o pblico, m ientras que en el segundo de 10s nombrados

    10

    era para satisfacer la dem anda local

    y

    para atender al com ercio con diversos paises. Inglaterra y Holanda, pues, querian no solo m is

    vino, sino que adems que el mismo se produjese m is cerca de sus paises respectiva Por aquellos tiempos se habia comenzado a

    emplear alcohol, entre otros usos, para combatir el escorbut0 de las tripulaciones de 10s buques a vela. La tk ni ca de dcstilacin fue

    mejorndose, y de esta forma fucron naciendo el coac , giiisqui, ginebra, ron, etc, etc.

    Asi se estaba: 10s vinos de Jerez se habian venido exportando, hasta la fecha, muy jvenes, con otras caractcristicas

    completam ente distinias a las d e 10s vinos de Jerez actuales; 1 cua1 tambin es valido para 10s vinos de Madera y dc Op r to , de

    aquella poca.

    os

    ingleses protestaban insistente y frecuentemente sobre que 10s barriles de Jerez les explotaban -seguramente a causa de

    producirse la segunda fcrmentacin del vino, o m alolctica- y 10s vinos de Oporto eran de una calidad psima. Alguien aadi

    alcohol a estos vinos durante el transcurso de su primera, bsica ferm entacin,

    y

    pudo comprobar que el resultado dc 10s vinos as i

    tratados fue que no slo quedaban ms dulce, sino que, dc esta forma , permitan onservacin mucho m is larga. O sea: que mediante

    manipulacin tcnicas se habia conseguido un procedimiento artificial que ofrecia un rcsultado que podia com pararse con cl

    conseguido naturalmente durante la crianza de 10s vinos de A licante: un dulzor semejantc y un grado alcohlico, si cabe todava

    m is elevado, pero mucho, muchsimo m is barato. Fue el vino de Jerez adicionado con el alchol el primero en comercializarse a

    principios de la centuria de 1700, siguindole poco despus el vino Oporto y el Madera, tambin ambos con adicin de alcohol,

    siendo el ltimo en su mayor parte del tipo Malvoasia. Pero el proceso negativo no se haba com pletado con todo esto.

    Estalla a finales del 1700 la revolucin francesa,

    y

    cstc acontecimiento supone la desaparicin de m uchos de 10s clientes

    consumidores del vino fondillon, cortes reales

    y

    estamento noble, justo

    1

    que podian permitirse el lujo d e pagar 10s extraordinarios

    precios a que se vend ia el fondilln.

    Los ricos hacendados de la huerta de Alicantc intentaron luchar

    y

    com petir tanto contra 10s vinos baratos de la regin, como

    contra 10s nuevos *cometas>>e Jerez, Madera

    y

    Oporto. Mlaga habia intentado rcsolver el problema con mezclas de m osto cocido,

    que substituyesen la cara y larga crianza, y pudo asi subsistir un poc0 ms que el vino fondilln, pero su vino como tal es h hoy

    prc ticamen e dcsaparecido.

    Cuando en 1877 la filoxera prcticamente anas la totalidad del vidueo en F rancia, 10s vinos de Alicantc experimentaron

    periodo de prosperidad, m is bien cuantiativo que cualitativo, aunque el vino fondilln solo se criaba ya prcticamente cotno

    curiosidad y para el consumo local.

    En el ao 1905 lleg la filoxera a Alicante,

    y

    10s vidueos dcsaparecieron totalmentc de una zona en la que durantc m is de

    5 siglos haban dado nombre al vino mis distinguido y excelentc dc entre todos 10s vinos.

    Para el cntendido en vinos debe tal vez citarse que 10s vinos de Alicante se empleaban en Burdeos para que 10s vinos locales

    pudienn adaptarse mejor al gusto imperante entonccs cn Inglatcrra.Por el10 usabael comerciantevinatero de Burdeos, hasta ltimos

    de 1800 ,30 litros de vino de Alicante,

    2

    litros de mosto dc vino, y una botella de alchol vinico, por barrica bordolcsa dc 225 litros

    de vino tinto destinado al consumo en Inglaterra, en

    10

    que se le denominaba d e ravail ' anglaisc>>.o que ocurria cra que habia

    que >l corrientemente bajo grado de alcohlico dc por ej. Un Lafite que en la aada de 1859 solo llegaba a 8,9 . Pcro;

    10s franceses habian plantado vidueilos en Argelia, que habian ocupado en el ao 1830,y 10s vinos all producidos eran igualm ente

    :r

    aptos para mezcla (coupage). Adems Jean Antoine Chaptal, 1756- 1832,destacado quimico fra nc h, habia dcscubierto que sc podia

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    13/16

    aadir azucar a las uvas cuando se ponen a fermentar, dcspus dc ser cosechadas, y conseguir de esta forma un grado alcohlico

    ms ejevado que el que hubiescn pod ido dar m ediante la fennentacin d e su propia glucosa natural. Este m todo se denomina

    actualmentc aChaptalizacin>> incluso ha sido reglamentado oficialmentc cn Francia, Alemania y otros Paises. (Y con el10

    ccmuchas gracias

    y

    adio w para el vino de A licante, como vino para mezcla all y cn otros paises).

    El C hampn, que comenz a tomarse en serio el ao 1860, se convirti en bebida dc m oda, y asi ha seguido hasta hoy. La nueva

    moda fue el beber vinos secos, relativamente venes, blancos, ligeros y espumosos, y no el anticuado vino fondilln que era dulce,

    cargado de aos, oscuro, casi ncgro, si, y, adems, con bastante grado; aunque bien el uso o el otro poseen de comn e l que siempre

    han sido demasiado caros.

    Se puede argumentar que tambin hoy existen vinos dulces con muy buen sabor. Esto rigurosamente cicrto. Tenemos, por

    cjcmplo, el mBs antiguo de todos: El Tokay-Esenc ia, de Hungra, obtenido de uvas que han sido atacadas por el hongo ;

    vino ste tambin muy farnoso, pero que com enz a ser conocido desde finales de la ccnturia del 16 00.

    El mtodo actua l para ob tener un vino dulce de calidad singular es cl de esperar a que las uvas maduren y s em invadidas por

    el hongo denominado ccbotrytis cine rea> >,ue penetra a travs de la piel de la uva, permite evaporarse al agua de la misma y aumenta

    asi la proporcin del contenido en azcares . El mismo resultado que se obtiene en la produccin del c>vino de hielo; uvas

    maduras en cxces o, heladas, que se cosechan en Alcmania poc0 antes de Navidad. Estas uvas tienen que cosecharse grano a grano

    de sus racimos, cada vez que han sufr ido la invasin del hongo noble o se han helado. Se separa cl hielo que es agua helada y se

    vinifica el resto.

    Conocem os perfectamente que para cl

    insuperable

    sauternes del Chatcau d' Yquem se com enz a emplear cl mtodo del hongo

    noble alrcdedor de 1860,o segn otras fuentcs noantes dc 1845.

    e

    afirma que fuc ccSchloss Johannisberg> >n R c h n Alemania),

    el que descubri el mtodo , gracias a que el m ensajero del Obispo de Fulda se retras a causa de un largo ritual en el afio 1716, en

    ocasin de que tenia que ira dar laorden de que podia c o m e n z a r l s u l t a d o ue que se encontr con unas uvas maduras

    en exceso y atacadas por la ccpourriture noble>>,na tercera acepcin de entre las que se con oce estc fcnmeno.

    ~ C O ~ Ovinificaba l vino Fondillon

    Se sup one que la uva cc,vernaccia>>ra dom inante. Partc de 10s entend idos opinan que dicha uva

    SC

    dcsarroll postcriormcnte

    llegando a la que se conoce con el nombre de garnacha tintorera, una uva dc pulpa roja y dc zumo rico en color Los vidueos cran

    rcgados artificialmentc en caso d c ncccsidad, probablcmcnte para aumcntar el volumcn de produccin. El clima, como ahora, era

    seco; cajan 200 a 300 milimetros de lluviaal ao. El terreno Brido, en la llanura que se extiende entre cl mar y la montaa; un fondo

    de mar antiguamente, constituido por una basc gredosa con una delgada capa dc humus en la supcrficie. La crianza era todo el tiempo

    en tonel. No SC emplcaba nunca vasija de barro, como ocurre en otras partes de Espaa, y que p rktic am ente resulta una hcrcncia

    de 10s ticmpo s romanos. El tonel de madcra tambin se ha cono cido dcsdc la misma poca citada. Pero las botellas de vidrio,

    igualm ente conoc idas desde entonces, no sc usaron nunca para mejorar el vino fondilln , pesc a que las botellas dc vidrio para criar

    vinos, desarrollndolos en ellas, era un m todo que venia usndose desde el 1700. Todava cn fecha tan ccrcana como a finales

    del 1800 se vendia el vino fond illn a 10s consumidores, envasado en pequeos ~o nclit os e roble, de distintos tamaos, con 15,5

    litros dc cabida el ms pequeo, hasta el relativamente grande de 124 litros, que era el m ayor. (Comprubcsccon la lista de precios

    de finales de 1800 , pertcncc icntc a D. Juan M aisonnave, uno de 10s productores y comcrciantes de vinos establecido en Alicante

    por aquel tiempo, reproducida al final de estc rabajo).

    El m todo emplcado nos 10 describe el conoc ido viajero ingls Joseph Tow scnd, el cua1 llega a Alicante el afio 1787. Nos inlorm a

    sobre la elaboracin del vino fondilln, escribiendo

    1

    siguiente, segn cita textual: ,erminando aqu la cita.

    Viajar en aq uel tiempo a Alicante, constituia una aventurada empresa y el resultado se traducia cn cscribir un libro, que incluso era

    traducido a diferentes idiomas. Por ejem plo en S uecia, por San iuel Odm ann, que cfectu un resumen del libro cscrito por el citado

    Towsend sobre su viaje por Espaa, y de otro escrito por cl b a r b Bourgoinge, que tambin haba efectuado un viaje por Espaa

    duran te 10s aiios 1786 y 1787; imprim indola Odman, su traduccin al sueco, en 1794 en el esiablecim iento dc Johan A. Carlbom,

    Estocolma (iY pensar que el viajc a b e o desde Estocolmo, nos lleva, hoy, no llega a

    4

    horas )

    Fu el fondilln un v ino famoso durante m is d e 500 aos. Qu fue nombrado por Alejandro Dumas en su obra ,omo

    al

    igual que

    10

    efccta Daniel Defoe en su cclcbrrima obra ( >,s como por muchos otros

    escritores y primerizos trotarnundos.

    CONTINU R

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    14/16

    SI EL D INER 0 NO EXISTIERA

    NADA TE PODRIA DAR

    UNA PALABRA, UNA MIRADA

    O MI ALMA QUIZAS.

    SI EL D INER 0 NO EXISTIERA

    NADA TENDRIA PREC10

    YA NO SE PODR IAN COMPRAR

    NI MENTIRAS , NI SILENCIOS.

    SI EL D INER 0 NO EXISTIERA

    NADlE TE PO DRIA DEClR

    QUE TE CIERRAN LA PUERTA

    POR SER UN POBRE INFELIZ.

    SI EL D INER 0 NO EXISTIERA

    QUE FELlZ SERIA YO

    PUES TAN SO LO VALDRIA

    L 0 QUE' VALE MI CORAZON.

    SI EL D INER 0 NO EXISTIERA

    NADlE PODRIA PAGAR

    ESTA GUER-RA DE M lSERlA S

    TAN DlFlClL ES

    LA

    PAZ?.

    SI EL D INER 0 NO EXlSTlERA

    YA NO HABRIA OSCURIDAD

    LA LUZ SERIA LlMPlA

    Y E L AMOR Y LA AMISTAD.

    SI EL DINER 0 NO EXISTIERA

    QUIEN SERIA YO?

    ALMA ERRRANTE SER, QUISIERA

    SOLO CON MI CORAZON.

    Y, AHORA E XTIENDO MI MANO

    EXTENDIDA NO SE DONDE

    ME PREGUN TO SOY ALGO?

    HOMBRE SOY, HOMBRE.

    AL FIN Y AL CABO SOY

    L 0 QUE QUIEREN QUE SEA

    MI VIDA TAN SOLO ES HOY

    HUMILDE VELA DE CERA.

    PE R0 COMO EL DINER0 EXISTE

    TE VENDO MI CUERPO ENTE R0

    COMPRAME ALGO Y DlME

    PORQUE ME CAMBIAS POR DINERO?

    UNA COSA YO ASEGURO

    QUE EL DINER 0 NO COMPRARA

    UN AMOR QUE SEA PU R0

    NI TAMPOC0 MI LEALTAD.

    HISTORIES P RTICUL RES

    Era uno d e 10s hijos de l Tio Pepe M uro, que al perm anecer soltero, continu6 hasta la muerte en e l hogar patemo.

    Tal vez, a consecuencia d e un accidente, qued contrahecho, dolencia que le mar& para siempre, ya que para el pueblo era el (

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    15/16

    la salud de Toni Muro; y cuan do la fatiga, casi Ic impedia subir las escaleras dcl rgano, para man char, acud i al nlddico

    D.

    Vicentc Gadea) quien tras detenido

    examen , moviend o ncgativarnen tc su cabcza, lc diagnostic, co n su buen ojo clinico, 10 peor:

    -Mira, Toni, yo vech la cosa mal ...

    Poco dias m is tarde, en su triste soledad, dejaba de existir nucstro bucn Toni Muro, cuya prdida, todos lamentaron, pero a quien en vida, pocos le ayudaron..

    En varias ocasiones y de labios dc Bautista Baldaqu, Batiste el-sagristjbuen cantor y voz afinada, escuch una copla que l aplicaba a Toni Muro, aunque

    ignoro, si era copia o imitacin de la qu e en uno de 10s ltimos nmeros d e LLOIXA , se aplicaba a Torn is Xela. No s cua1 s e d la original. La copla deca:

    Aqu tenis a Toni Muro,

    de la Tglesia

    manc ha do^ ,

    del Teatro aons erjc> ) ,

    y d e o f ic io a i f a d o n . .

    .

    El dia que este hombre

    . deje dc existir

    una gran estatua

    lc habrcmos d e crigir

    FEDERICO SALA SEVA

    Durante estas pasadas fiestas de Navidad (las cuales felicitamos a todos 10s sociosy al pueblo en general), hemos disfrutado de la msicay el tai le que nos

    han ofrecido algunas de nuestras asociaciones culturales.

    El dia 4 de diciembre, aciuaron conjuntamente la banda de msica .La Pazl, y el g rup de danzas al bo rada^^ En la 1 arte, la banda nos ofraci tgmas de

    los maestros J. Serranoy Jef Renders. ~eguidamente l grupo de danzas

  • 8/12/2019 LLOIXA. Nmero 86, enero-febrero/gener-febrer, 1992. Butllet Informatiu de Sant Joan. Boletn informativo de San

    16/16

    CristbalSala Menargues y Manuel Ferrndiz Monllor son dos convecinos nuestros que acceden a las pginas de Sanjoaners con mas que sobrados mritos

    para

    ello; y que no lo han hecho antes, porque a fuerza de ser modestos, nosotros, 10s encargados de LLOIXA y 10s sanjuaneros en general, no les hemos dado

    el trato que merecian. Porque si a unos hombres que han paseado el ~ b r ee nuestra tierra -

    y

    lo hao hecho muidignamente- por mis de medio mundo y no

    se

    les ha drecido

    por

    nuestraparte ni siquiera un sencillo hornenaje y nos hemos limitado a leer en 10s peridicos y ver en la elevisin sus hazaas, es que no hemos

    do calibrar su val ia y,sus conquistas.

    I

    Nuestros hombres empezaron a hacer montaismo con otros amigos por el sesenta y ocho en C ab ep , Pantano de Tibi, Puig Campana, La Sagra. En 1975

    Manuel Snchez Buades ya publici, sus, Aneto, Maladeta y Monte Perdido. En 1976 hicieron los Picos de Europa. En 1986 es incluyeron en la primera expedicin

    europea al Everest, a la que no fueron p o ~alta de medios econbmicas.

    Casi siempre han escalado untos, tan slo un par de aos lo hicieron por separado y las expediciones

    realizadas

    por

    ambos son las siguientes

    MANUEL FERRANDIZ

    1980. CAUCASO (URSS) Camparnento Internacional de Alpinismo. ELBRUS, 5.642

    M.,

    arista oeste.

    1982 y 1985. PAMIR, Asia Central (URSS) Campeonato Internacional de Alpinismo. RAZDELNAIA;

    6148

    m.,

    Pic Lenin, 7142 m., cara node.

    1983. HIMALAYA, KHUMBU-HIMAL-(Nepal) SLAND PEAK, 6.183 m. arista sureste.

    1984. HIMALAYA ANAPURNA-HIMAL (Nepal) TILICHO-PEAK, 7.132 m.,

    1987. SHISHA PAGMA, 8.046., Himalaya del Tibet Chino. Exp. Europea.

    1986 y 1987. ALTO ATM S (Marruecos) INVERNAL JBEL TOUPKAL. 4.167.,

    1988

    NUZTAGGATA 7.546 m. SHIKIANG- CHINA., Ruta dela Seda. Exp. Europea.

    1989. Aventuras Amazonas. Matto Grosso. Brasil

    1990-91. Invernal. RAS- N-OUANOU-KRIM.Solitario. Cara

    N.

    4.083., ARO Atlas. (Marruews)Aventura

    Quad Dra. Sahara, ruta Tuareg.

    1.990. ACONCAGUA. 6.959 m., lnvierno Austral.

    CRISTOBLA SALA

    1975. Cumbre de Aneto, Maladeta, Monte Perdido.

    1976. Macizo de 10s Piw s de Europa.

    1977. MULHACEN-VELETA (Sierra Nevada)

    1978. Almanzor y Los Galayos (Sistema Central). Alpes franceses, cumbre del Mont Blanc. 4.807 m.

    1979: Piws de Europa y Sierra Nevada.

    1980. Expedicin Caucaso, URSS. Cumbre del Elbruz de 5.642 m.

    1981. Pirineos Centrales. Pico Perdiguero.

    1982. Expedicin Pamir Kirguistan, URSS, Pico Reselnya, 6.200 m.

    1983. Alpes

    Italianes,

    Cumbre del Breithor, 4.600 m.

    1984. Expedicin Tilicho Pik, 1Wacional y 3E Expedicin mundial en el Himalaya del Nepal, regin de 10s Annapurnas. Altura conseguida, 6.300 metros.

    1985. Expedicin Pamir Kirguistan, URSS, 7.134 metros. Primer ~si etemil,, wnquistado por el alpinisme alicantino.

    1986. Seleccionado para la primera expedicin Espaola al Everest; Alpes Suizos.

    1987. Miembro de la primera expedicin espaola a la cara Norte del Everest por el Tibet (China); altura alcanzada, 8.700 metros. Primer alpinista de la

    Comunidad Valenciana que ha sido miembro de una expedicin al Everets.

    1991. Aconcagua invernal.

    Hubieran podido realizar otras expediciones mportantes a las que han sido invitados, pero siempre por falta de ayuda econmica han tenido que desistir.

    CONTiNU

    EN

    LA

    PAG 15

    L

    POMAS CAPELO, 36 TELL 565 51

    9

    FAX

    PREVIOAVISQ)

    565 51

    9

    355 SAN NANDE

    ALICANTE