52
DOSSIER DE PREMSA 2011

Lloret de mar (CAT)

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Dossier de premsa 2011

Citation preview

Page 1: Lloret de mar (CAT)

Dossier De premsa2011

Page 2: Lloret de mar (CAT)
Page 3: Lloret de mar (CAT)

Índex Lloret de Mar, petita ciutat, gran destinació turística 4

Com és? 6

On està? 8

Com arribar? 8

Per què és una destinació de primer ordre? 10

Què ofereix? 12

Un model de referència de reconversió turística 14

Quins productes turístics ofereix Lloret de Mar? 28

Lloret, destinació “Platja urbà” 30

Lloret, centre d’oci de la Costa Brava 32

Lloret, destinació de turisme esportiu 33

Lloret Natura, turisme nàutic i actiu 35

Lloret Convention Bureau, destinació de congressos i incentius 37

Lloret Festivals & Esdeveniments 39

Museu Obert de Lloret 40

Lloret, gastronomia i comerç 41

Dades estadístiques ocupació hotelera 2010 44

Lloret en xifres 48

Page 4: Lloret de mar (CAT)
Page 5: Lloret de mar (CAT)

Lloret de Mar, petita ciutat,gran destinació turística

Page 6: Lloret de mar (CAT)

6

Lloret de Mar és un dels punts d’atracció turística més importants del sud d’Europa, situat en un entorn privilegiat com la Costa Brava, a 70 km de Barcelona, a 45 km de Girona i a 80 km de Figueres.

Com és?

Els atractius turístics, els serveis i equipaments, l’oferta comercial, gastronòmica i d’activitats juntament amb la infraestructura hotelera i d’allotjaments turístics, situen a Lloret de Mar com una de les zones turístiques amb més varietat i qualitat del país.

Aquest litoral, anomenat Costa Brava, es caracteritza per les seves rocoses costes i penya-segats, les seves cales amagades, una vegetació mediterrània i la transparència de les seves aigües, de les quals Lloret de Mar és un dels principals exemples.

Els més de mil anys d’història, una cultura i llengua pròpies, i una situació geogràfica privilegiada que transcorre des de les platges fins a les frondoses valls pirinenques la converteixen en la destinació predilecta de viatgers de totes les procedències.

Destaca la ubicació estratègica de Lloret de Mar, propera a llocs de gran atractiu turístic com Barcelona, Girona o el Museu Dalí de Figueres.

S’estén en un terme municipal de 48 km2 del que destaquen les cinc platges principals amb un total de 9 km de costa i un ric patrimoni natural. !

Page 7: Lloret de mar (CAT)

7Dossier de premsa 2011

Page 8: Lloret de mar (CAT)

8

on està?Lloret de Mar està situada en l’extrem nord-oriental de la península ibèrica, a Catalunya, una de les comunitats autònomes d’Espanya. El municipi pertany a la província de Girona i a la marca turística Costa Brava, una de les zona costaneres de major trajectòria i afluència turística de Catalunya.

Com arribar?

amb avió

Lloret de Mar està prop d’aeroports de rellevància: a 75 km del de Barcelona i a 30 km del de Girona. L’aeroport de Barcelona està connectat amb vols regulars amb les principals ciutats del món. L’aeroport de Girona, gràcies als vols de baix cost, comunica Lloret amb un important nombre de ciutats europees i també té un important tràfic de vols xàrter.

amb cotxe

Lloret de Mar té tres vies d’entrada: pel sud, l’autopista de la costa C-32 connecta Barcelona amb Lloret. Pel nord, des de França s’ha de seguir per l’autopista AP7 fins a la sortida 9 (Lloret de Mar). Pel nord-est, 12 km per la carretera G-680 separen Lloret de Tossa.

amb autobús

Lloret de Mar està connectada amb Barcelona, Girona i les principals ciutats europees a través de línies regulars i serveis discrecionals. Lloret disposa d’una terminal d’autobusos internacional i de terminals privades que donen servei als autocars estrangers.

Montmeló(Circuit de Catalunya)

AEROPORT GIRONA - COSTA BRAVA

AEROPORTBARCELONA

GIRONA

FRANÇA

Figueres

Besalú

Banyoles

Pals

Palamós

Blanes

BARCELONA

Sant Feliu de GuixolsTossa de Mar

LLORET DE MAR

N-11

N-11

C-32

AP-7

E-15

SORTIDA 9

SORTIDA BLANES

E-15AP-7

COSTA BRAVA

Page 9: Lloret de mar (CAT)

Montmeló(Circuit de Catalunya)

AEROPORT GIRONA - COSTA BRAVA

AEROPORTBARCELONA

GIRONA

FRANÇA

Figueres

Besalú

Banyoles

Pals

Palamós

Blanes

BARCELONA

Sant Feliu de GuixolsTossa de Mar

LLORET DE MAR

N-11

N-11

C-32

AP-7

E-15

SORTIDA 9

SORTIDA BLANES

E-15AP-7

COSTA BRAVA

9Dossier de premsa 2011

Page 10: Lloret de mar (CAT)

10

TIPUS I CATEGORIA NUM ESTABL. PLACES

HOTELS 5 ESTRELLES 3 743

HOTELS 4 ESTRELLES 28 11.121

HOTELS 3 ESTRELLES 40 13.957

HOTELS 2 ESTRELLES 11 2.204

HOTELS 1 ESTRELLES 15 1.702

PENSIONS 28 1.495

APARTAMENTS 38 3.624

CÀMPINGS 4 3.421

per què és una destinació turística de primer ordre?Actualment Lloret és la principal població turística de la Costa Brava.

L’any 2010 Lloret de Mar va rebre un total de 1.039.544 de visitants i es van registrar 5.381.104 pernoctacions en el municipi.

Lloret de Mar és també la primera destinació catalana turística de sol i platja urbà, en nombre de places i pernoctacions en establiments hotelers, i la cinquena a nivell espanyol. L’oferta d’allotjament hoteler es situa en 125 establiments i un total de 31.222 places. Destaca la important oferta d’hotels de tres o més estrelles, més del 50% de l’allotjament hoteler.

Anualment acull al 12% dels turistes que visiten Catalunya i més del 40% del conjunt de turistes que visiten la Costa Brava. !

Page 11: Lloret de mar (CAT)

Si afegim els apartaments i els càmpings, la capacitat total d’allotjament de la destinació suma 167 establiments i 38.267 places.

Per mostrar la importància del pes de l’oferta hotelera de Lloret destacar que representa una tercera part de les places hoteleres de Cuba i de les pernoctacions d’allotjament hoteleres de Croàcia.

El pes turístic de la destinació també queda reflectit en la despesa total dels viatgers de Lloret de Mar que s’estima en 430 milions d’euros.

Actualment el 64% de les places hoteleres de cinc estrelles i de luxe de la Costa Brava se situen a Lloret de Mar. !

11Dossier de premsa 2011

Page 12: Lloret de mar (CAT)

12

Què ofereix?Lloret de Mar és una destinació que s’ha adaptat a les noves demandes del mercat. El municipi, que va iniciar la seva activitat turística en els anys 60 amb un model orientat principalment al sol i platja, treballa des de fa més d’una dècada per mantenir-se com una destinació competitiva disposada a desenvolupar totes les potencialitats tant a nivell territorial com turístic.

Aquesta estratègia de posada en valor dels recursos com a atractiu turístic diferenciador ha permès la diversificació de productes sent els principals: turisme de sol i platja, turisme esportiu, turisme de congressos i reunions i turisme d’oci i esdeveniments.

En el municipi es troben nombrosos i diversos recursos turístics entre els quals destaquen els recursos patrimonials naturals i culturals vinculats al litoral. En aquest sentit en els últims anys s’ha realitzat un gran esforç per part de la destinació per poder afegir un valor turístic a aquests recursos patriomonials i generar atractius turístics nous i diferenciats estructurant nous productes com el “Lloret Natura”, el “Museu Obert de Lloret” i “Shopping i Gatronomia”

El turisme vacacional de sol i platja continua sent el producte estrella de la destinació, però s’enriqueix amb l’oferta de productes complementaris. Els segments als quals van dirigits aquests productes són, principalment, famílies, grups de joves, grups d’esportistes i empreses.

patrimoni Cultural.museu obert De lloret

turisme aCtiu i De naturalesa

sol i platja urbà

turisme esportiu

turisme miCe

oCi i esDeveniments

shopping i gastronomia

Page 13: Lloret de mar (CAT)

turisme miCe

13Dossier de premsa 2011

Page 14: Lloret de mar (CAT)
Page 15: Lloret de mar (CAT)

Un model de referència de reconversió turística

Page 16: Lloret de mar (CAT)

16

Lloret de Mar és una de les destinacions pioneres

del turisme a Europa que afronta els reptes

del segle XXI amb el doble objectiu d’adaptar-

se als canvis en l’escenari turístic mundial i

redefinir-se com a ciutat a causa dels canvis

soci-econòmics de la població i del seu entorn.

D’on venim?Etiquetada com a destinació turística madura de masses, cal destacar que l’oferta turística del municipi es va consolidar durant el “boom turístic” dels anys 60 i 70 fins a arribar a la dècada dels 80 quan es va estabilitzar el creixement superant les 30.000 places d’allotjament.

A partir dels 90 es comença a reconvertir una part important de les places hoteleres de baixa categoria, en unes de categoria superior (3, 4 i 5 estrelles) o bé en places d’apartaments turístics.

on estem?Durant l’última dècada les administracions i els sectors empresarials han dut a terme un procés de planificació turística iniciant polítiques de millora de la qualitat, de reconversió de l’oferta turística i una aposta per la transformació, la revaloració de l’entorn i els recursos naturals i patrimonials.

En el 2003 es crea Lloret Turisme, un ens de gestió públic-privada que planifica, coordina, executa i supervisa la política turística, sent l’organisme de concentració i coordinació de les diferents institucions i empreses relacionades amb el sector.

!

Page 17: Lloret de mar (CAT)

Actualment el 80% de places d’allotjament turístic de Lloret es concentra en 6 subàrees ocupant el 6’6% del territori urbà. !

L’objectiu d’aquesta nova política turística és millorar la competitivitat enfront de les noves destinacions emergents, definir noves estratègies i models de gestió turística i posicionar-se als mercats internacionals.

Fruit d’aquestes inquietuds s’inicia un procés de canvi que es materialitza en més de 30 treballs de planificació i desenvolupament en tots els àmbits: Urbanisme i Infraestructures, Medi ambient, Comerç, Turisme, etc. Destaquen el Pla General d’Ordenació Urbana (POUM) aprovat en 2006, el Pla d’Ordenació d’Equipaments Comercials (POEC) de l’any 2008, el Pla estratègic del patrimoni Cultural aprovat en 2006 i, a nivell turístic, el Pla d’Excel·lència Turística 2001-2003 i el Pla Grans Horitzons 2005-2009 que han marcat la política turística de l’última dècada.

La implementació d’aquests plans ha permès que Lloret es converteixi en un destacat nucli urbà, compacte, en el qual la majoria de l’activitat econòmica, turística i comercial es concentra en una petita part del terme municipal, concretament un 14%, amb els avantatges que això comporta. A més, conjuntament amb Blanes i Tossa –poblacions de la Costa Brava-, forma una unitat territorial molt potent amb una població resident de 82.686 persones i més de 1.500.000 turistes.

Cap a on anem?Amb l’objectiu de reflectir la totalitat de projectes vinculats a la política turística i les estratègies per promoure el futur turístic de Lloret de Mar es decideix elaborar el Pla Estratègic de Turisme 2010-2014.

Lloret de Mar ha aconseguit estabilitzar durant aquests anys la seva oferta d’allotjament així com el volum de turistes anuals.

17Dossier de premsa 2011

Page 18: Lloret de mar (CAT)

18

A nivell demogràfic Lloret de Mar ha duplicat la seva població en els últims deu anys passant dels 20.000 als 40.000 habitants, un fet que, sumat a l’important volum turístic que rep anualment requeria una profunda reflexió sobre els reptes a afrontar en un futur.

El Pla Estratègic de Turisme 2010-2014 és un document transversal que recull tot aquest esforç realitzat des dels diversos àmbits i es complementa amb un estudi exhaustiu de diagnòstic de la realitat urbana i turística amb el propòsit de definir una estratègia que defineixi les futures actuacions. En tot aquest procés tenen un paper fonamental tots els agents participants, tant públics com a privats.

visió del pla estratègicEl turisme ha de seguir sent el principal sector d’activitat econòmica de Lloret de Mar, que es percebrà com una destinació turística diferenciada, amb personalitat pròpia, basada en el turisme de platja urbà i el desenvolupament de totes les seves possibilitats, amb un urbanisme i un paisatge innovador, ben preservat i de qualitat.

A més, ha d’estar integrat en el seu context territorial, aprofitant-ho per consolidar un pol d’activitat demogràfica, econòmica i turística de primer ordre en el conjunt de Catalunya, potenciant el desenvolupament d’inversions i activitats econòmiques avançades relacionades amb el turisme i el temps lliure.

També ha d’integrar criteris de sostenibilitat mediambiental, econòmica i social en totes les actuacions relacionades amb el turisme, enfortint la col·laboració, la cooperació i la coordinació entre els diferents estaments del sector públic i entre els sectors públics i privats, comptant amb el suport de la societat civil.

En relació a 2003 s’ha augmentat un 40% el nombre de places hoteleres que obren de març a octubre. !

La implementació de noves estratègies de política turística i la creació de nous productes turístics ha permès crear una oferta que permet allargar la temporada turística.

Page 19: Lloret de mar (CAT)

Impulsar el cicle de vida de Lloret com a destinació

Gene rar un model de

desenvolupament sostenible compartit pel sector privat i

el públic

Conscienciar la població local de la importància

del turisme

Consolidar Lloret com una

destinació ambiciosa i

líder en l’àmbit internacional

Millorar la competitivitat integral del

municipi

Objectius delPla Estratègic

Contingut del plaEl creixement demogràfic, d’equipaments i serveis dels últims anys, ha convertit Lloret en una petita ciutat de grandària confortable i al mateix temps en una gran destinació turística.

El Pla Estratègic de Turisme destaca l’evolució de Lloret que ha deixat de ser destinació de sol i platja per convertir-se en una destinació urbana de platja recalcant totes les possibilitats que aquesta definició inclou: entorn, activitat lúdica, restaurants, hotels, seguretat, neteja…

El Pla Estratègic proposa 10 programes amb 51 accions concretes a desenvolupar en els propers anys.

19Dossier de premsa 2011

Page 20: Lloret de mar (CAT)

201. Programa de gestió de la destinació

Entre les accions més importants destaca la preparació del projecte per accedir a un Pla de Reconversió de Destinacions Madures. Promogut per la Secretaria General de Turisme del Govern espanyol, el pla té com a objectiu la reconversió i modernització de destinacions madures.

Exemple d’acció:

nom de l’accióaccés al pla de reconversió de Destinacions maduresobjectiu• Accedir a la subvenció de la Secretaria d’Estat de

Turisme per a la modernització i actualització de destinacions madures

Descripció• Redacció d’un dossier dirigit a la Secretaria d’Estat

de Turisme, Generalitat de Catalunya i Diputació de Girona on es presenta la situació actual de Lloret de Mar, les necessitats des del punt de vista de reestructuració, recuperació mediambiental i urbana, regeneració del model de negoci i potenciació de les seves capacitats de cara al futur. El Dossier remarca la necessitat de la millora en les comunicacions. Actualment Lloret de Mar és l’únic municipi de més de 30.000 habitants sense accés directe a l’autopista.

2. Programa de millora integral de la destinació

Inclou aspectes com la necessitat de continuar amb la reconversió de la planta hotelera (el 45% dels establiments hotelers es van obrir abans de 1970), accions de millora del paisatge i l’estructura urbana, com la restauració de façanes o la connectivitat entre zones. D’altra banda, incideix en la millora de la mobilitat, tenint en compte l’augment de visitants en determinades èpoques de l’any com a l’estiu, i aspectes com a certificacions de qualitat per ajustar-se a les creixents expectatives d’una demanda turística cada vegada més exigent en tots els paràmetres turístics.

Exemple d’acció:

nom de l’acciómillora de la mobilitat i aparcamentsobjectiu• Projecte global de millora de la mobilitat.

• Pacificació del casc antic i front marítim.Descripció• Instal·lació d’una Central de Control del Tràfic, en la

Policia Local, des de la qual es controlen els semàfors, panells informatius, ocupació dels pàrquings i zones restringides als vianants.

• Retirada de la zona d’estacionament del front marítim, eixamplament de les voreres i reducció a un carril de circulació.

abans

ara

Page 21: Lloret de mar (CAT)

3. Programa de desenvolupament i consolidació de productes turístics estratègics

És l’estratègia orientada a aprofitar els recursos territorials (clima, entorn natural i patrimoni) i turístics (equipaments, oferta d’allotjament i complementària) de la destinació per consolidar un portafoli de productes turístics que ens permeti continuar sent líders.

Els productes que s’estan consolidant són el turisme de sol i platja, que evoluciona cap a un concepte de sol i platja urbà, el turisme esportiu, el turisme de congressos i reunions, turisme jove i d’oci i els esdeveniments. Aquests productes principals es complementen amb els productes denominats “Lloret Natura”, “Museu Obert de Lloret” i “Shopping i Gastronomia”, que tenen com a finalitat convertir en atractiu turístic els recursos naturals i patrimonials, fent propostes d’oci actiu, activitats nàutiques, culturals així com potenciant l’àmplia oferta comercial i gastronòmica.

Exemple d’acció:

nom de l’accióturisme de congressos, reunions i incentiusobjectiu• Estructurar i posicionar Lloret de Mar en el segment de

turisme de congressos, reunions i incentius.

• Desestacionalitzar la temporada.Descripción• Creació de noves infraestructures com el teatre.

• Creació del Lloret Convention Bureau. Entitat de gestió públic-privada que promociona la destinació en el sector MICE. Actualment compta amb més de 50 membres.

21Dossier de premsa 2011

Page 22: Lloret de mar (CAT)

22

4. Programa de màrqueting, promoció i comercialització

Lloret de Mar ja ha iniciat una important tasca en la diferenciació dels seus productes estratègics. És imprescindible, en aquest camp, utilitzar les diverses eines que permetin transmetre als mercats, segments i públics objectiu el nou posicionament i augmentar la competitivitat integral de la destinació. En aquest apartat s’inclouen les accions de màrqueting estratègic, la potenciació de la marca, les polítiques d’implementació, l’ús d’Internet, els aliats estratègics, l’acolliment al visitant, etc.

Exemple d’acció:

nom de l’acciópresència de lloret de mar a internetobjectiu• Gestionar el portal i els seus continguts amb la finalitat

de millorar la presència de Lloret de Mar al món virtual així com les percepcions sobre la destinació per part dels diferents públics objectiu.

• Utilitzar el portal de Lloret Turisme per atreure viatgers amb interessos específics (productes estratègics).

• Utilitzar el portal com a suport a la comercialització.Descripció• Lloret de Mar, a través de Lloret Turisme, aquesta

fent un esforç molt gran per a la creació d’una pàgina web i plataformes 2.0 que siguin àgils, amb múltiple informació i atractives per al visitant virtual.

En 2010 l’estratègia online de Lloret Turisme va rebre un premi Alimara que lliura el Centre d’Estudis Turístics –Universitat de Barcelona juntament amb el Saló Internacional de Turisme de Catalunya.

Gener

120,00

100,00

80,00

60,00

40,00

20,00

0,00

Febrer Març Abril

Maig Juny

hotels 4/5 estrelles

hotels 3 estrelles

hotels 2 estrelles

hotels 1 estrelles

74,8 77,3 63,4 60,7

ocupació hotelera 2009 2010

gener 31,1 38,5

Febrer 62,2 77,3

març 71,6 58,4

abril 74,2 70,3

maig 61,4 68,7

juny 71,2 68,2

juliol 93,9 90,1

agost 96,9 96,4

setembre 71,9 79,1

octubre 66,9 71,1

novembre 52,7 66,3

Desembre 46,4 58,2

Page 23: Lloret de mar (CAT)

5. Programa de millora de la competitivitat empresarial

La qualitat del turisme depèn en gran mesura de la participació i bona formació dels seus empresaris, treballadors i personal de l’Administració Pública que intervenen en l’activitat turística.

Exemple d’acció:

nom de l’accióCertificacióQdeQualitatobjectiu• Millorar la competitivitat empresarial a través dels

certificats de qualitat.

Descripció• Lloret Turime amb la participació dels empresaris

col.labora amb el programa de qualitat desenvolupat pel ICTE denominat SCTE Sectors i dirigit a l’obtenció de la Q de Qualitat adaptada a les diferents branques de l’activitat turística (allotjament, restauració, oci nocturn…).

• Lloret Turisme és de les úniques oficines de l’Estat Español certificades amb la Q de Qualitat.

6. Programa d’intel·ligència turística

Una de les principals funcions de Lloret Turisme és la recopilació, anàlisi i comunicació de la informació dels mercats i de l’activitat turística per transformar-la en coneixements per al sector turístic de Lloret, amb l’objectiu d’innovar i desenvolupar nous productes i així poder basar la presa de decisions empresarials i de promoció en informació fiable sobre la situació del mercat i de la destinació.

Actualment Lloret Turisme realitza diferents estudis de mercat orientats a recopilar informació sobre el perfil del visitant, l’ocupació hotelera així com estudis més específics sobre el turisme esportiu i de congressos.

Exemple d’acció:

nom de l’accióestudi d’ocupació hoteleraobjectiu• Realitzar de manera periòdica investigacions de mercat

per millorar el disseny de les estratègies de màrqueting i la presa de decisions.

Descripció• Elaboració mensualment d’informes periòdics sobre les

dades d’ocupació hotelera (xifres, nacionalitats, estada mitjana).

JunyJuliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

hotels 4/5 estrelles

hotels 3 estrelles

hotels 2 estrelles

hotels 1 estrelles

74,8 77,3 63,4 60,7

ocupació hotelera 2009 2010

gener 31,1 38,5

Febrer 62,2 77,3

març 71,6 58,4

abril 74,2 70,3

maig 61,4 68,7

juny 71,2 68,2

juliol 93,9 90,1

agost 96,9 96,4

setembre 71,9 79,1

octubre 66,9 71,1

novembre 52,7 66,3

Desembre 46,4 58,2

23Dossier de premsa 2011

Page 24: Lloret de mar (CAT)

24

7. Programa de sostenibilitat i accessibilitat

Tenen a veure amb aquest programa l’adaptació d’espais, la supressió de les barreres físiques i el desenvolupament de productes específics per a aquest segment de demanda, així com adequar el material promocional als diferents tipus de discapacitat.

Exemple d’acció:

nom de l’acciópla de millora de l’accessibilitat universalobjectiu• Adequar la destinació a les necessitats d’accessibilitat en

l’àmbit de l’espai públic, transport, recursos i equipaments de gestió pública.

Descripció• Partida econòmica anual i creació d’un equip tècnic

destinat a la implementació del Pla de Mobilitat Universal.

Lloret de Mar inverteix 60.000 euros a l’any en aquesta sostenibilitat i accessibilitat. !

Page 25: Lloret de mar (CAT)

8. Programa de consolidació de la relació amb el territori

Aquest programa analitza l’optimització de recursos, sinergies i accions de les poblacions amb les quals Lloret pot integrar unitats turístiques territorials (com amb Blanes o Tossa). Així mateix, es tracta de rendibilitzar les instal·lacions existents en aquests municipis, aprofitar recursos conjunts per projectar noves infraestructures i, a partir d’aquesta unitat territorial, generar un pol d’atracció conjunt.

Exemple d’acció:

nom de l’acciógeneració d’una visió conjunta lloret-blanes-tossaobjectiu• Realització d’accions concretes conjuntes per reforçar la

posició del territori.Descripció• Signatura del conveni entre els tres jardins (Santa

Clotilde, Marimurtra i Pinya de Rosa).

9. Programa d’atracció d’inversions i de desenvolupament de projectes estratègics

El potencial turístic de Lloret de Mar, lligat a la seva dinàmica de creixement i de desenvolupament territorial, així com el paper pioner i de lideratge en el desenvolupament del turisme a Catalunya, són factors clau que posibiliten l’existència d’oportunitats per al desenvolupament territorial a partir de projectes estratègics.

Exemple d’acció:

nom de l’accióelaboració del investor’s portfolis de lloret de mar iobjetiu• Consolidar la posició de Lloret de Mar com a destinació

turística diferenciada a Catalunya.Descripció• Elaboració d’un dossier, de caire econòmic, que permeti

conèixer la destinació i avantatges d’invertir en la mateixa.

25Dossier de premsa 2011

Page 26: Lloret de mar (CAT)

26

10. Programa de comunicació i sensibilització dirigit a la població local

Ha estat dissenyat per concretar accions enfocades a la població local, per minimitzar possibles conflictes derivats de la intensa activitat turística que té lloc durant determinats períodes de l’any, sobretot a l’estiu. Un exemple serien les ordenances de civisme creades a nivell municipal i que busquen trobar l’equilibri entre les necessitats dels locals i dels turistes.

Exemple d’acció:

nom de l’accióreposicionament de la destinació.objectiu• Millora integral de la destinació.

Descripció• Transmetre missatges que recolzin el sentiment d’orgull

de ser lloretenc perquè es converteixin en els primers “ambaixadors” de la seva ciutat i es sumin als esforços de reposicionament de la destinació.

Page 27: Lloret de mar (CAT)

27Dossier de premsa 2011

Page 28: Lloret de mar (CAT)
Page 29: Lloret de mar (CAT)

Quins productes turístics ofereix Lloret de Mar?

Page 30: Lloret de mar (CAT)

30

LloretdeMariladiversificaciódelsseus productes turísticsLloret de Mar aposta per cinc productes estratègics que són: “platja urbana”, “oci”, “MICE”, “esports” i “esdeveniments”, que paral·lelament estan reforçats per productes complementaris: “naturalesa”, “gastronomia i comerç” i “Cultura – Museu Obert de Lloret”.

lloret, destinació “platja urbà”Un clima agradable durant gran part de l’any, la bellesa de les seves platges i cales així com l’àmplia oferta d’allotjament i complementària han propiciat que el turisme vacacional de sol i platja segueixi sent el principal producte turístic de Lloret de Mar. Encara que, a causa de la seva evolució, Lloret es presenta amb un nou concepte, “l’urbà”.

El pas del model de “sol i platja” cap a el de “platja urbà” incorpora una model molt més vinculat amb el territori (destacant el valor dels espais urbans i naturals), amb la població (ambient, cultura, tradicions, esdeveniments), amb la qualitat (serveis, seguretat, neteja) i amb la importància dels atractius turístics del municipi.

novetats 2011 Les platges i el seu entorn

• gran inversió a les platges.- Lloret és conscient de l’atractiu turístic de les seves platges i destina grans esforços econòmics al seu manteniment i millora. Les platges més grans del municipi ofereixen serveis com la recollida diària d’escombraries, neteja de la sorra, servei de vigilància i primers auxilis, així com rampes i la cadira amfíbia que facilita als discapacitats accedir a l’aigua. La inversió en platges supera anualment els 1.300.000€.

• Renovació de les certificacions de qualitat.Les platges (Lloret, Fenals i Cala Boadella) estan certificades novament amb la bandera blava. Les platges centrals, Lloret i Fenals, mantenen també la certificació Q de Qualitat, que premia l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE). En 2010 la platja de Lloret va rebre també la distinció Ecoplatja, bandera que garanteix l’aposta per uns serveis mediambientalment sostenibles.

D’interès especial

Oci de dia

Cultura

Page 31: Lloret de mar (CAT)

D’interès especial Salut Natura-

actiu

GolfOci de dia

Gastronomia

esdeveniments miCe

oci nocturn esports

ShoppingCultura

platja urbà

31Dossier de premsa 2011

Page 32: Lloret de mar (CAT)

32

• millor connexió entre platges. Actualment, es pot accedir a elles per mar, carretera, a través del transport públic, mitjançant autobusos especials així com pels camins de ronda que voregen el litoral.

• potent oferta d’activitats nàutiques en totes les platges. Des d’activitats més d’oci com el parasailing i el jet ski, fins a la vela, el caiac, el snorkel i el submarinisme.

• programes de dinamització esportiva i infantil a les platges en els mesos d’estiu. Les platges s’han dividit per sectors de manera natural especialitzant-se per públics: zones més familiars i zones on va el turisme jove.

• CertificaciódeTurismeFamiliar.L’any 2010 el municipi adquireix el segell de turisme familiar que atorga la Generalitat de Catalunya i que garanteix que la destinació i una gran part de la seva oferta privada s’adapta a les necessitats específiques de les famílies.

• reconversió de la planta d’allotjament. Rehabilitació dels hotels i especialització d’hotels per públics, com el cas d’hotels certificats amb el segell de turisme familiar.

• inversió en l’espai públic. Jardineria, espais infantils, mobiliari urbà.

• millora realitzada a la franja litoral de lloret de mar pel que fa a mobilitat, peatonització del passeig marítim, reducció del tràfic, aparcament, incorporació del carril esport, etc.

• Dinamització anual amb esdeveniments esportius, culturals i socials durant tot l’any.

lloret, centre d’oci nocturn de refèrencia dela Costa brava El sector de la nit ha estat durant anys un dels principals actius en la promoció i comercialització de Lloret de Mar. L’oferta d’oci nocturn representa un dels seus principals recursos turístics i és un dels generadors de demanda a nivell internacional.

La política turística local dels últims anys ha estat orientada a reordenar i estructurar el producte d’oci nocturn amb l’objectiu de garantir la màxima qualitat i fer-ho compatible amb la resta de productes turístics i

Page 33: Lloret de mar (CAT)

segments de públic. En aquest sentit Lloret de Mar ha estat una de les destinacions turístiques punters en la regulació d’aquestes activitats, ja sigui amb ordenances municipals específiques o en col·laboració amb organismes supramunicipals. Fruit d’aquestes accions, durant els últims anys s’han tancat establiments que no reunien les condicions mediambientals necessàries.

Paral·lelament a l’ordenació de l’activitat, el sector ha fet una aposta per la qualitat. Actualment Lloret de Mar compta amb discoteques de renom que acullen DJ’s de prestigi internacional com Dj Tiesto, DJ Paul van Dijk o Armin Van Buuren entre altres. Aquests establiments es troben situats i concentrats en una mateixa zona de fàcil accés a peu.

També s’ha apostat per la diversificació de l’oferta d’oci nocturn.

novetats 2011El passat 2010 es va inaugurar el Gran Casino Costa Brava i aquest 2011 entra en funcionament el teatre de Lloret, instal·lacions amb vocació de diversificarl’oferta i captar una nova demanda.

el gran Casino Costa brava i altres escenaris de lloret han estat el plató de rodatge de la pel·lícula basada en la història real dels pelayo.

Durant tot l’any el Gran Casino Costa Brava acollirà importants tornejos de pòquer, ha signat un contracte amb 888 Poker’s per convertir Lloret en seu internacional durant aquest any, i hafitxatcomanovaimatgedelpòquer Club a la jugadora leo margets, considerada una de les millors professionals de pòquer del món.

lloret, destinació de turisme esportiuLloret de Mar és actualment un dels referents en el sud d’Europa com a destinació especialitzada pel que fa a tornejos, esdeveniments esportius, i stages de preparació d’equips de diferents modalitats com el futbol, bàsquet, handbol, voleibol, ciclisme, hoquei, arts marcials o vela.

Lloret aglutina tots els requisits per satisfer les necessitats del turisme esportiu:

• Un clima agradable, amb temperatures benignes i hores de sol a l’hivern i a la primavera

33Dossier de premsa 2011

Page 34: Lloret de mar (CAT)

34

• Una situació estratègica prop dels aeroports de Barcelona i Girona i ben comunicada per carretera amb França.

• Un entorn natural privilegiat, amb potents atractius naturals tant en el litoral com en l’interior. La Costa Brava permet practicar totes les modalitats esportives aquàtiques, i l’orografia i els paisatges de l’interior fins al prepirineu, són destinació predilecta dels amants de la bicicleta i el mountain bike.

• Una oferta d’equipaments esportius de primer nivell concentrats geogràficament en una única zona esportiva situada en el centre de la població.

• Una oferta d’allotjament, serveis i oci situada al voltant de la zona esportiva que permet fer tots els desplaçaments a peu, menys de 800 m de la platja.

• La proximitat a grans “centres de peregrinació” de l’esport mundial com el Futbol Club Barcelona i el circuit de fórmula 1 i Moto GP, així com la proximitat amb altres equipaments de qualitat als pobles veïns de Blanes i Tordera.

Des de l’any 2006 Lloret de Mar està certificada com a Destinació de Turisme Esportiu per la Generalitat de Catalunya, segell d’especialització turística que garanteix la idoneïtat de la destinació com a seu d’esdeveniments i stages esportius per a visitants internacionals.

Les noves tendències socials mostren l’interès per l’exercici físic a l’aire lliure i el benestar. També s’observa una fragmentació de les vacances en períodes més curts, dedicant una escapada per practicar el seu hobby o esport favorit amb els amics.

Cada any Lloret de Mar rep més de 100.000 esportistes que participen en competicions de disciplines diverses o acudeixen a esdeveniments esportius de gran relleu.

Les instal·lacions i equipaments esportius aporten valor afegit a la destinació i a més actuen de diversificador de l’oferta atraient a un tipus de visitant molt específic que genera efectes multiplicadors en la població i contribueix a desestacionalizar la temporada.

Camp de Futbol gespa artificial

Page 35: Lloret de mar (CAT)

Per aquest motiu Lloret de Mar, any rere any, ha millorat les seves instal·lacions esportives, creant nous equipaments, senyalitzant rutes i senders, dotant de serveis les platges, juntament amb un important esforç inversor per part del sector privat que ha incorporat a l’oferta d’allotjament hoteler, instal·lacions esportives de qualitat i serveis especialitzats.

Actualment Lloret disposa d’unes pistes d’atletisme de 16.000 m2 amb 8 carrils i una capacitat per 300 esportistes i 560 espectadors; dos camps de futbol de gespa artificial certificats per la FIFA i un de gespa natural; dos pavellons esportius; i un circuit de motocròs.

novetats 2011a nivell d’infraestructures també s’està construint una piscina olímpica coberta de 50 m i el tercer pavelló esportiu denominat pompeu Fabra.

a nivell d’esdeveniments esportius lloret de mar acull del 10 al 14 d’octubre el sènior sports meeting, unes olimpíades destinades a majors de 40 anys i que espera comptar amb la participació de 1.000 sèniors de tot arreu d’Europa. Es tracta de la primera edició d’aquests campionats poliesportius en els quals els sèniors participaran en les diferents modalitats esportives (natació, tennis, padel, pitch and putt, golf, ciclisme, gimnàstica, ball, domino, bridge, bitlles, atletisme, tennis taula, petanca, escacs i futbol).

golf sant pere del bosc: creació d’un camp de golf amb una oferta variada tant des del punt de vista paisatgístic com golfístic.

Camp de Futbol gespa artificial

lloret natura, destinació de turisme nàutic i oci actiuLloret de Mar també és esport en majúscules a l’aire lliure; el seu excel·lent clima durant 9 mesos a l’any, el seu entorn privilegiat amb una rica combinació de territori de mar i muntanya i una àmplia oferta complementària la converteixen en una destinació ideal per al turisme actiu i de naturalesa.

El litoral de la Costa Brava té una de les seves millors expressions en els 9 km de platges i cales de Lloret. És un paradís per als amants dels esports aquàtics gràcies a la seva bellesa paisatgística.

Durant les vacances estivals, una nodrida oferta d’empreses d’activitats permeten realitzar totes les

35Dossier de premsa 2011

Page 36: Lloret de mar (CAT)

36

novetats 2011Caiac

• Lloret va celebrar aquest gener la 5ª edició de la Transfreu, una ruta que recorre la costa entre Tossa i Lloret que va acollir més de 200 participants.

senderisme

• S’han revisat totes les rutes de senderisme per millorar la senyalització tant vertical com pintada.

• S’han incorporat la ruta de les ermites i la ruta de les platges; dos recorreguts populars mítics que organitza l’entitat excursionista Xino-Xano.

• S’han enllaçat rutes amb pobles veïns de Blanes, Tossa i Maçanet.

modalitats aquàtiques, des de les més d’entreteniment com el creuer, el parasailing, les motos d’aigua, el caiac i el snorkel, fins a les més exigents com la vela i el submarisme.

El port esportiu de Cala Canyelles i els 3 clubs nàutics permeten gaudir de la vela. Lloret ha acollit diverses competicions com el Campionat d’Espanya de patí de vela 2010.

El caiac de mar és una de les activitats aquàtiques que més fans està adquirint any rere any ja que permet descobrir el litoral rocós de forma relaxada i en ple contacte amb el mar.

El caiac de mar, com el busseig, es pot practicar també en temporada mitja.

El submarinisme també té el seu espai. Sota el paraigua de la potent marca que significa estar tan prop de la reserva natural marina de les illes Medes, situades en la Costa Brava centre, el litoral subacuatic de Lloret ens ofereix magnífiques sorpreses. 3 centres de busseig permeten iniciar-se o bé facilitar els materials necessaris per a la pràctica d’aquest esport.

L’interior de Lloret és muntanyenc i cobert per bonics boscos mediterranis. Una xarxa de senders anomenada “els camins de l’aigua” connecta Blanes, Lloret i Tossa amb els municipis de l’interior. També es pot recórrer el sender de gran recorregut, GR92, que travessa Lloret de nord a sud.

la bicicleta tot terreny, el senderisme, el running, el nordic walking, són les principals activitats que es poden realitzar.

Page 37: Lloret de mar (CAT)

• S’han creat rutes circulars per potenciar excursions de 1 dia en el municipi.

• S’han creat productes que combinen senderisme amb oferta de transport. Per exemple, ruta de senderisme de Lloret a Tossa i tornada en creuer turístic.

nordic Walking

• El nordic walking o marxa amb bastons es segueix consolidant. Aquest 2011 continuen les sortides gratuïtes cada dissabte.

• Lloret manté la formació amb una escola de nordic walking que alhora és la delegació de Catalunya de l’Associació Espanyola de Nordic Walking.

geocaching

• Lloret va acollir el passat octubre el primer MEGAVENTO de Geocaching d’Espanya. Actualment hi ha més de 100 tresors que permeten descobrir i recórrer els voltants de Lloret.

esports extrems

• Aquest 2011 Lloret serà escenari també del Costa Brava X-trem running, la 3ª edició d’una carrera de resistència de muntanya que recorre tota la Costa Brava de sud a nord des de Blanes a Cadaqués.

Ciclisme

• S’han incorporat noves rutes al centre btt de la comarca.

• Lloret ha creat un petit bike park pels que s’inicien en aquesta nova modalitat dels fanàtics de la bici.

turisme de reunions, congressos i incentius, miCeLloret de Mar ha duplicat la seva població passant de 20.000 a 40.000 habitants en els últims 10 anys. Aquesta transformació de poble a petita ciutat ha anat acompanyada de grans canvis estructurals. Lloret s’ha dotat de serveis i infraestructures, així com d’equipaments de referència com el Teatre Municipal, la Casa de Cultura i els palaus de congressos del Gran Casino Costa Brava i de l’Evenia Olympic Resort.

Paral·lelament durant els últims anys, una part important de les més de 30.000 places hoteleres, 6.000 de les quals s’agrupen en hotels de 4 i 5 estrelles, s’han

37Dossier de premsa 2011

Page 38: Lloret de mar (CAT)

38

especialitzat per satisfer les necessitats d’aquest exigent segment. A més dels 2 palaus de congressos, que sumen una capacitat de 2.000 assistents, Lloret disposa de 80 sales de reunions, que poden acollir esdeveniments de tot tipus.

Cal insistir en la situació estratègica de Lloret. Les bones comunicacions amb vols des de Girona i Barcelona, el fàcil accés per carretera; l’oferta d’equipaments i espais singulars, la gran capacitat hotelera i de serveis, i per descomptat el clima mediterrani amb temperatures agradables i jornades assolellades, situen a Lloret de Mar com l’enclavament perfecte a la Costa Brava, molt competitiu i preparat per convertir-se en una destinació de reunions de referència nacional i internacional.

El turisme de negocis i incentius s’adapta a la perfecció amb l’oferta de productes estructurats, com el golf, salut-wellness, activitats esportives, cultura i gastronomia. El seu ric patrimoni cultural i natural permet l’organització de nombroses activitats indoor i outdoor, així com l’organització d’activitats de team building durant tot l’any. A més, se li afegeix una diversa oferta d’oci que culmina amb l’obertura del Gran Casino Costa Brava, un dels conceptes més innovadors d’Europa juntament amb una àmplia oferta gastronòmica.

L’any 2009 es crea el Lloret Convention Bureau, un organisme públic-privat, integrat a Lloret Turisme, que s’encarrega de la promoció de Lloret com a destinació destacada en la Costa Brava per a la realització d’esdeveniments, reunions, congressos i viatges d’incentius.

Calendari de Congressos lloret de mar 2011

Congrés nacional de policies locals de CatalunyaSeu: Palau de Congressos OlympicParticipants: 150Data: 22 de febrer

vi Congrés d’empresaris d’oci nocturn de CatalunyaSeu: Hotel Guitart MonterreyParticipants: 200Data: 14 de març

Xviii Congrés Català nacional d’urgències i emergènciesSeu: Hotel Guitart MonterreyParticipants: 300Data: 23, 24 i 25 de març

auditori olympic place evenia

Page 39: Lloret de mar (CAT)

auditori olympic place evenia

Xiii Congrés d’arxivística de CatalunyaSeu: Lloret de Mar Participants: 300Data: 5,6 i 7 de maig

Xiii Congrés ecoplatgesSeu: Lloret de Mar Participants: 150Data: 5,6 i 7 d’octubre

novetat 2011:teambulding i incentius contextualitzats en la destinació: lloret de mar

El Lloret Convention Bureau ha dissenyat un àmpli programa d’esdeveniments a mida que es caracteritzen per la seva contextualització en la destinació.

esdeveniments i ociEn una societat canviant com l’actual, la població ha anat modificant les seves necessitats i motivacions a l’hora d’escollir les seves vacances, el seu temps lliure i d’oci, els caps de setmana i les escapades. La població busca l’entreteniment i benestar a través de les seves inquietuds, aficions i motivacions personals.

Lloret de Mar disposa d’una variada oferta turística i d’equipaments, i d’uns atractius recursos naturals i patrimonials. La seva proximitat a Barcelona, Girona i el sud de França ha provocat que el sector dels esdeveniments a Lloret de Mar es consideri clau per a la promoció exterior de la destinació i per aconseguir una major desestacionalització de l’activitat turística, atraient cap a la destinació visitants de proximitat i amb un perfil complementari del que fins ara visita la localitat.

Per això s’ha creat un calendari integral d’activitats al llarg de l’any que s’activa especialment en els mesos de temporada baixa-mitja. Els esdeveniments són variats: esdeveniments tradicionals i històrics, concerts musicals, esdeveniments esportius, etc…

el rally Costa brava històric, la Copa espanya de patí a vela, el rally Costa brava, la volta Ciclista a Catalunya o el mediterrean international Cup són exemples que se celebren any rera any en el municipi i que demostren el pes dels esdeveniments esportius a Lloret de Mar.

39Dossier de premsa 2011

Page 40: Lloret de mar (CAT)

40

Amb l’objectiu d’impulsar la captació d’esdeveniments de diferents àmbits (promocional, incentiu, motor, esport, entreteniment, cultura, música, arts escèniques, solidari,...) aquest 2011 s’ha estructurat des del Lloret Convention Bureau el programa Festival & Events.

novetat 2011el lloret Festival & events és un programa creat amb l’objectiu de proporcionar un servei d’assessorament per a l’organització d’esdeveniments. De caràcter gratuït, les seves funcions principals són facilitar la tasca de l’organitzador, assessorar en la recerca de seus públiques i privades, organitzar visites tècniques i informar sobre serveis i proveïdors.

Gràcies a la dimensió de la destinació i a la seva completa oferta de recursos i serveis, Lloret és una destinació idonia per organitzar des de petits fins a grans esdeveniments multitudinaris.

el museu obert de lloret. el patrimoni cultural com a atractiu turístic i d’oci.Lloret de Mar té més de 1.000 anys d’història. Ja va tenir la seva primera època daurada al segle XIX quan va ser un dels pobles “drassanes” de la zona.

Des dels inicis del fenomen turístic en els anys 50 el llegat patrimonial i històric no es tenia en compte com a recurs turístic. El predomini del sol, la platja i l’oci eren atractius suficients per a la demanda turística.

Amb l’objectiu d’ordenar i posar en valor el patrimoni cultural del municipi, l’any 2003 l’Ajuntament de Lloret desenvolupa un pla per a la recuperació del patrimoni que es denomina el Museu Obert de Lloret (MOLL).

el moll, museu obert, és el concepte d’interpretació que permet explicar al visitant cadascun dels elements patrimonials amb la seva història, el seu passat, la seva relació amb les gents, les seves anècdotes, i tot des d’una manera moderna, didàctica i entretinguda.

Actualment integren aquest projecte els Jardins de Santa Clotilde, el Museu del Mar, El castell de Sant Joan, el jaciment ibèric de Puig de Castellet, el cementiri modernista i la Masia de Ca Saragossa. Cadascun d’aquests elements és un exponent de la seva època tenint especial importància el passat indiano.

Page 41: Lloret de mar (CAT)

En un futur proper està previst incorporar Ca Comadran, Es Tint i els jaciments ibers de Montbarbat i Turó Rodó.

Lloret forma part de les següents xarxes culturals: Xarxa de Municipis indians de Catalunya, Xarxa de Museus Marítims de Catalunya, Ruta del llegat ibèric de Catalunya, Xarxa de Museus de la Costa Brava i Xarxa de Cementiris Històrics.

novetats 2011• inauguració del museu de Ca saragossa: nou

equipament cultural que acull una exposició permanent del món iber de lloret de mar, la col·lecció pictòrica local de joan llaverias i és un Centre Col·laborador del museu d’arqueologia de lloret de mar i. el cost total ha estat de 1.268.983€.

• Adequació d’Es Tint. Es tracta d’un edifici onantigament els pescadors tintaven les xarxes i utensilis de pesca quan eren de cotó, abans de l’ús del nylon. actualment només es conserven dos espais d’aquestes característiques en la Costa brava.

• instal·lació d’il·luminació en els jardins de santa Clotilde per poder realitzar esdeveniments nocturns.

• programa de visites guiades i teatralizadas als elements culturals del municipi.

gastronomia i comerçTotes les destinacions turístiques tenen una àmplia oferta de comerços, botigues i restaurants. Això no és notícia. En els últims anys, i seguint els canvis com a ciutat, la restauració, el comerç estacional i el tradicional del municipi han realitzat una important aposta per oferir al visitant una oferta ajustada a les seves demandes, cada vegada més exigents, i està desenvolupant iniciatives innovadores per convertir el binomi comerç i gastronomia en un atractiu turístic amb nom propi.

Actualment Lloret de Mar disposa d’un total de 515 activitats comercials concentrades majoritàriament a la zona del casc antic. Des de l’Ajuntament, amb la col·laboració del sector privat, s’han realitzat importants accions orientades a millorar la qualitat comercial del municipi; destaca la normativa que limita les mostres comercials, millorant així el paisatge urbà i la via pública. Gradualment s’està produint una substitució d’establiments

41Dossier de premsa 2011

Page 42: Lloret de mar (CAT)

42

multiproducte tipus basar, propis dels primers anys del turisme, en comerços monomarca o franquícies de productes de moda (roba, complements...).

una altra dada rellevant és que des de 2010 els comerços poden obrir durant tots els dies de l’any. Aquest fet va afavorir que els caps de setmana de la temporada baixa, els comerços que ho considerin interessant puguin obrir, reforçant així l’oferta d’esdeveniments i oci actiu i cultural que es promou durant els caps de setmana de la temporada baixa.

Les associacions de comerços i de bars i restaurants, juntament amb Lloret Turisme, estan estructurant el producte Shopping & Gastronomia que té per objectiu concretar accions de dinamització d’aquests productes conjuntament.

Pel que fa a la gastronomia, la majoria d’establiments de restauració es troben a la zona centre i destaca l’àmplia oferta de tipus de cuina i de preus adaptats per a tots els públics. Gastronomia i tradició s’uneixen a Lloret en les jornades gastronòmiques de la cuina de l’art que se celebren en el mes de maig i que compten amb la participació d’una trentena de restaurants.

novetat 2011producte shopping & gastronomia: creació de les jornades gastronòmiques “arròs de l’art de lloret”

Page 43: Lloret de mar (CAT)

43Dossier de premsa 2011

Page 44: Lloret de mar (CAT)
Page 45: Lloret de mar (CAT)

Dades estadístiques de l’ocupació hotelera en el 2010

Page 46: Lloret de mar (CAT)

46

lloret de mar rep a l’any: 1.039.544 visitants i 5.381.104 pernoctacions

27% de visitants són espanyols i un 73% de visitants internacionals

De novembre a març, els espanyols superen als estrangers en número de turistes i pernoctacions

turistes

2009 2010 increment

espanyols 227.692 277.388 21,8%

estrangers 753.668 762.156 1,1%

total 981.360 1.039.544 5,9%

pernoctacions

2009 2010 increment

espanyols 916.608 1.218.910 33,0%

estrangers 4.234.596 4.162.194 -1,7%

total 5.151.204 5.381.104 4,5%

100,00%

90,00%

80,00%

70,00%

60,00%

50,00%

40,00%

30,00%

20,00%

10,00%

0,00%Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre

espanyols 52,05% 61,01% 49,88% 35,1% 29,00% 22,05% 11,90% 14,65% 15,65% 31,61% 51,47% 64,45%

estrangers 47,15% 38,90% 50,12% 64,90% 70,92% 77,95% 88,10% 85,35% 84,35% 68,99% 48,55% 35,55%

2010 entrades totals pernoctacions totalsmesos espanyols estrangers total espanyols estrangers totalgener 9.156 8.167 17.323 36.775 25.078 61.853

Febrer 13.227 8.450 21.677 64.572 30.564 95.136

març 34.731 34.892 63.623 153.996 122.676 276.672

abril 31.450 58.161 89.611 227.562 249.340 476.902

maig 32.632 79.591 112.223 166.557 376.241 542.798

juny 24.323 85.967 110.290 66.343 495.256 561.599

juliol 18.596 137.635 156.231 69.431 879.375 948.806

agost 25.287 147.370 172.657 104.011 934.554 1.038.565

setembre 18.970 102.243 121.213 61.926 595.850 657.776

octubre 32.412 72.107 104.519 118.650 321.100 439.750

novembre 18.877 17.796 36.673 75.831 84.041 159.872

Desembre 17.727 9.777 27.504 73.256 48.119 121.375

Page 47: Lloret de mar (CAT)

els principals païssos d’origen: França (23,1%), alemanya (8,7%), bèlgica (7,8%), itàlia (5,6%), regne unit (4,9%), rússia i ex repúbliques soviètiques (4,7%), païssos nòrdics (1%).

Del 27% total d’espanyols, el públic català representa un 5,3%.

amb el 75,2% d’ocupació hotelera mitja anual

amb una xifra de 5,18 nits d’estada mitja global

espanya

27%

França23,1%

Catalunya5,3%

italia5,6%

alemanya8,7%

benelux9,2%

regne unit4,9%

altres7%

païsosnòrdics

1%

russia4,3%

Gener

7,00

6,00

5,00

4,00

3,00

2,00

1,00

0,00

Febrer Març Abril

Maig JunyJuliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

hotels 4/5 estrelles hotels 3 estrelles hotels 2 estrelles hotels 1 estrelles

4,9 5,4 5,2 4,5

ocupació hotelera

2009 2010

gener 31,1 38,5

Febrer 62,2 77,3

març 71,6 58,4

abril 74,2 70,3

maig 61,4 68,7

juny 71,2 68,2

juliol 93,9 90,1

agost 96,9 96,4

setembre 71,9 79,1

octubre 66,9 71,1

novembre 52,7 66,3

Desembre 46,4 58,2

ocupació hotelera

2009 2010

gener 3,1 4,1

Febrer 4,1 4,7

març 3,9 4,0

abril 3,9 5,4

maig 2,7 4,8

juny 5,6 5,1

juliol 6,8 6,0

agost 6,6 6,0

setembre 5,8 5,9

octubre 4,7 4,1

novembre 3,4 4,4

Desembre 4,0 4,5

Gener

120,00

100,00

80,00

60,00

40,00

20,00

0,00

Febrer Març Abril

Maig JunyJuliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

hotels 4/5 estrelles hotels 3 estrelles hotels 2 estrelles hotels 1 estrelles

74,8 77,3 63,4 60,7

47Dossier de premsa 2011

Page 48: Lloret de mar (CAT)
Page 49: Lloret de mar (CAT)

Lloret en xifres

Page 50: Lloret de mar (CAT)

50

Dades genèriques:

• Població 40.000 habitants

• Extensió 48 km2

Dades turístiques:

• Oferta d’allotjament: 38.267 places

• Nombre d’establiments hotelers: 167 establiments

• Oferta hotelera: 31.222 places

• Nombre d’establiments hotelers: 125 establiments

Recursos naturals:

• 9 km de costa, 3.735 km de platges

• Espais verds 27.000 ha de massa forestal , 105 ha PEIN

• 66,2 km d’itineraris i rutes (senderisme, nordic walking,...)

Recursos esportius:

• Port esportiu amb 134 amarres, 3 clubs nàutics

• 2 Clubs de Golf i 2 Pitch & Putt

• 270 espais esportius censats

• 2 pavellons, 3 camps de futbol

• Nombre d’esportistes que acull anualment: 100.000

Recursos turisme de congressos:

• 2 Palaus de Congressos, 80 sales de reunions

Recursos comercials, d’oci nocturn i restauració

• 661 establiments, amb una superfície total de 55.207 m2

• 25 discoteques, 27 bars musicals i 7 sales de festa

• 241 bar-restaurants, amb un total de 15.794 places

• 20 restaurants, amb 1.508 places (4 d’ells en la Guia Michelin 2009 i 2 en la Guia Repsol 2010)

• 1 parc aquàtic, 8 empreses d’oferta complementària

Page 51: Lloret de mar (CAT)

51Dossier de premsa 2011

Page 52: Lloret de mar (CAT)

lloret turisme

www.lloretdemar.org

anna riera

Tel : 972 36 57 88

[email protected]

http://saladepremsa.lloretdemar.cat

[email protected]