LLUM D'OLIbutlletí informatiu de

l'Agrupació Cultural de Porreres

Dep.¿990.1 7

L'ENSENYAMENT AL

Si tots nosaltres, paresi gent preocupada per l'en-senyament, ens aturam a pe_n_sar com és un dia qualsevolde la vida dels nostres ninsveurem que una gran partdel dia el passen dins 1'e_scola, els pares sembla queen tenir-los dins ella, es-tan tranquils, preocupant-se poc de l'ensenyament quereben. Per a molts d'ellsaixò és el menys important,no pensen amb el mal queels pot fer el rebre unaensenyança que moltes vega-des no réflexe la realitatque ens envolta. Els ninsen moltes ocasions rebenles assignatures d'una ma-nera subjectiva.

Si demanam a molts de p_ares sobre el tipus d'ense-nyança que reben els seusfills, no ho saben, desco-neixen quina didàctica em-pren els mestres del nostrepoble. L'únic que sabsn molts

d'ells, és si els seus fillsse porten bé dins classe,sense preocupar-se del ni-vell de qualitat de l'ens_enyament.

•Si tots els pares i 'hab_itants adults del poble enspreocupéssim una mica mésde les nostres escoles i s£bretot, d'augmentar el ni-vell cultural de tots, poca poc milloraríem molt. Iritentar que el poble tenguiun ambient cultural millor,

tir-ne, trobar-se amb un en_to'tn on la cultura mancaper tots els costats.

Es indispensable, entretots presionar a l'Ajunta-ment perquè crei una bibli_oteca on els nins s'acostu-min a anar a consultar lli-bres, a conèixer directa-ment dels llibres, i aixífugir d'un ensenyament ru-tinari. Es necessari queels nins s'aficionin a lalectura, cosa molt difícilsi a les escoles hi manquenllibres o possibilitats d'utilitzar-los, i les biblio-teques familiars són moltreduïdes o inexistents.

La majoria dels nins de14 anys, quan abandonen l'e_scola, si de petits no hanentrat dins el món de lacultura, ja són quasi irre-cuperables, no seran analf_abats però sí "no lectors"

Es tasca de tots, inten-tar que l'ensenyament i lacultura en general, al nos-tre poble comenci a caminarcap endavant, ja que moltsde nosaltres hem viscut unainfància un poc al marge dela cultura -llibres, música,etc.—, i en esdevenir adultsmolt difícil ja és canviar,

hem d'aconseguir que al menysels nostres fills, des de ninstenguin accés a ella.

En el proper número, s'inten_terà fer un estudi sobre l'està

GO U O O U C* l_, CJ w U l * C 3 .

de les en t i t a t s cu l t u r a l s .Als nos t res f i l ls no els

hi és suf ic ien t assistir aunes classes, de més o menysqual i ta t , i d e s p r é s en so r—

pob le : .quins m i t j a n s d i sposen ,material , llibres, material deinves t igac ió , ma te r i a l e s p o r t i u ,etc. així com didàctica i manualse m p r a t s .

f R A N G E S C A N ICOLAU

MONTI-SIGN

QUIMI l

per Pere Torres

El tema de [flonti-Sion, comtot el que afecta al sentimentde les persones, ha suscitatdina el poble tct tipus de fan-tasies, parlem avui d 'aquestesquimeres i fantasmes que han .nascut dins algunes imaginacions.La quimera és il·lusió infanti-vola nroduTrlA nnr un fort, rlp.sin.Té quelcom de poètic, perb nosempre coincideix amb la reali-tat. El fantasme és simple cre_acid de la ignorància o la por.Té l'advantatge que s'esvaeixnomés encenent el llum.

QUIMERESQuisiera és confcndre la rea-

litat amb el que voldríem quefos. No pocs comentaris s'hanfet de Klonti-Sion que expressensimplement el que cadascú trobaque hauria d'ésser, prescindintd'uns fets histories i jurídicsSi volem tocar amb els peus aterra, primer hi ha que conèixerquina és la situació real aquíi avui, a partir de la qual espot parlar de com millorar unservei al poble.

Quimera és —trista per a mi-là dels qui propugnen una laici_tzació de fflonti-Sion -millor sihi hagués piscina i discoteca-,deixent la Mare-de-Deueta tanc_adeta dins la seva esglesieta.La Parròquia sempre defensarà elsentit religiós del Santuari, qjeha de condicionar qualsevol al-tra manifestació humana que allàdalt pot tenir cabuda.

Quimera també és pensar queperquè fflonti-Sion és del poble,cadascú allà hi pot fer el queli dona la gana, contra tota lleio respecte. Precisament els bénsque pertanyen a la comunitat,necessiten ser administrats ambmas estricta fidelitat a lesnormes legals.

Quimera fruit d'un passat ariticlericalisme és el voler ne-gar a l'Església el dret a pos-seir un béns i a tenir autoritat

en ells. En tot cas seria unpunt a discutir en el Parlament.

Quimera és també el concedira l'Ajuntament l'exclusiva dela representació del poble, ode la gestió dels béns que pernaturaleza han d'sstar al ser-vei del poble. Quan precisamentla democràcia és defineix comun sistema de distribució de p£ders. En realitat, a part de lesdisposicions legals que són d'aplicació al cas, el lloc de de-cisió real sobre lïtonti—Sion, hiha que situar—lo en el ConsellParroquial, autèntica represen-tació de la comunitat cristianadel poble, i enfora de tota pajSaio política o de partits.

FANTASMES

El fantasme més grossot detots fou el de la venda de rflon-ti-Sion. Fou un fantasme tan iriflat que en lloc de fer por,feu rialles i s'esvaí fàcilment.

Un fantasme ja més perillósfou el de presentar una esglé-sia-clero, amb un interessos coritraposats al poble, files aquestagent havia oblidat el catecismede primera comunió que defineixl'Església com a "congregaciódels feels cristians" o com a"poble de Deu". Dir que Itlonti-Sion és propietat de l'Església,diguin el que diguin les formu-lacions jurídiques emprades, ésdir que pertany a la comunitatcristiana de Porreres.

Fill .legítim de l'anteriorfantasme, fou el de la contrap^sició Bisbat—Parròquia, amb poj3sible pèrdua dels nostres legí-tims drets. Qui tal pensava, notenia present que l'Església enel seu ordre intern, no es re-geix per les formulacions del'administració civil sinó ex-clusivament per les seves pro-pios lleis, que són altament

respetuosas per l'autonomia decade, parròquia a la que es re-coneix personalitat jurídicaper a posseir i administrar elssaus propis béns, mentres elBisbat es limita a assegurarla bona administració i la de-guda solidaritat de les 'distintea esglésies.

Finalment m'he de referir alfantasme d'un possible abús delHT* g 4- l·líi riT»ni-iií-»+*^í- •-. i-t v- ,̂ « •», 4- *"* S

l'Església, en contra del po-ble. Tal cosa neix d'una defi-cient formació social que i g nora que la.propietat «ntesa comel dret a poder fer el que unvulgui del que és seu, és unaconcepció radicalment immoralsegons la doctrina cristiana.Tota propietat té una funciósocial que complir, mes Monti—Sion no és que "tengui" unafunció social, sinó que "és"una funció social, primordial-ment religiosa.

Per a resumir diria que laformulació jurídica de Monti-Sion com a propietat de l'Es-glésia -independentment de quees parli de Bisbat o de Parrò-quia- s'ha de traduir al llen-guatge corrent del poble dientque Monti-Sion pertany a la c£munitat cristiana de Porreres,i està destinat a l'atenció r£ligiosa i humana del poble,baix de la responsabilitat dela Parròquia. Tot el que passad'aquí no són més que quimeresi fantasmes.

¿Hauré aconseguit aclarir itranquilitzar algú? Així ho e_sper. De totes formes, donadala meva situació personal en jiquests moments, serà fàcil co_mprendre que he pogut escriureaquestes retxes en una granllibertat d'esperit.

Un sicer abraç a tots elsamics lectors. |

TEMES SANITARIS 4

la por de l.'any 2000 i ei problema de les drogues

(1a. part) per guillem torres

Aquesta part vol estar dest^nada a l'etiologia del perquéhom se droga, doncs com bé diuGregorio ttlarañón al pròleg delseu manual de Diagnóstico Etio-lógico: "...lo que constituye laestación de término de la Clín_i_ca es la etiología...". Sois aîxí el tratament pot esser sobrela causa i no simplement simpt£matic. En una paraula, que mor-ta l'aranya mort el verí.

La por al futur que el joventd'avui duu dins ell és una porbiològica -de conillet de rata-i no teològica com la que des-criu Hagberg a La llegenda del'any 1000 en el Butlletí de l'A.teneu Barceloní (1915), bassaten el Regne fUilenari de Strind—berg, de com passà aquell llu-nya vespre de Sant Silvestre del'any 999 la gent que creia alpeu de la lletra certs versiclesdel començament del capítol XXde l'Apocalipsi de Sant Joan.La humanitat que al començ delNeolític tenia un milió de Cro-magnons més o menys evol.lucio-nats en "fortunatos agrícolas"que diria en Virgili, no va arr_ibar fins l'any 1850 de la nostraera tenint-ne 1300 milions. Se-gons la UNESCO, malgrat els anti_conofeptius, i aborts, de l'any2000 al 2020 o sia solsament envint anys passarà de tenir-ne6100 milions a 8700 milions, ésa dir, un augment de mil milionsmés del que va tardar en augmer^tai durant üuu mil anya —un crĵ ixement per tant quasi mil vega-des més ràpid!-, i així dinsarribar a l'any 2070 (data queels que neixin ara podran veure)en que arribat als 12.000 milionsja no n'hi cabran més malgratque es conrin tots els terrenysconrívols del mán, que són 1145milions d'hectàries, i que totvagi bé i sense cap desastre.

Però abans d'una mort oblig^da per la fam, passarà que l'iniparable augment del nivell devida durà en conseqüència unaugment d'escombraries de l'o£

dre d'un 3 per cent anyal -alsEstats Units passà d'un kilo ados per persona i dia antre 1945i 1973— a més de 1'us freqüènciade 62.000 substàncies químiques,que augmenten a rac de mil perany i que san la causa de la tanesqueinada pol·lució que fa de_saparèixer la vida del mar i l'a_t_mósfera irrespirable. D'altrapart el plom i el zinc s'acaba-ran abans de fi de segle, al p_etroli a fi de segle, l'aluminii el ferro al començament delXXlé. i així tots els minerals.Sols el carbó no te fi per ara.Tot i això pensant en que elseny ens ajudi, perquè el nombradesmesurat i creixent d'armesatòmiques ens pot accelerar aque_sta visió apocalíptica del futur:bomba atòmica, bomba d'hidrogen,bomba de neutrons... i qui sapel que vendrà.

nousrnÈme sans sortir de notrechambre"), deia ja En ThéophileGautier a Le Hachich l'any 1843,i en Charles Baudelaire a LeaParadis artificiels diu: "Lebon sens nous dit que les cho-ses de la terre n'existent quebien peu, et que la vraie reali,té n'est que dans les rêves".

2) Però no sols la por enversel futur es la única causa dei c i u g i l i f c i l o uB-i. Ul Uçj ci ui ö l l i b , wc ln iUü

i té part -i no poca-r l'educa-ció dels pares q-ue han perdutl'autoritat que tenien, tornant-se més blans que una col—i-flor.

3)La religiositat abans pre-sent des de l'aixecar-se finsl'anar-se a dormir o l'ateismed'uns quants que també era d'unaactivitat semblant en virulènciaa "1'odium teológicum",ha -donatpas a un agnosticisme-'"manfouti¿ta".

4)El malestar que ha suposatl'adonar-se que l'assolir totesles comoditats (caaa aïllada, Mlet d'estiu, TU en color, oci,etc...) no donava la felicitat,així sortiren el "beatniks", ela"hippies", els "angry young men"com els existencialistes france-sos, tots ells es valgueren dela "contracultura" ensenyada aUniversitats "undergrounds" comla de Berkely, Califòrnia, esti-muladora del LSD, seguint ideesde Hlarcuse, Reich i Kerouac. Tenguem present "On the road", es

esJriic fem tie "posorc

Aquesta por envers el futurha duit a la nostra generació aaficar el cap dins l'arena comels estruços, tirant-se dins ladroga i viure una falsa vida somniada. ("(flanquant de spectacles,nous avons résolu en donner un à

drogaren per a fugir de l'"establishment" o armaren gresca comen el maig francès del 68.

5)AquBsta llibertat sense contrapes de la responsabilitat hafet que s'en fotessin de l'autoritat, cosa que per altra partels Nietchians degenerats: Hit-ler, Stalin i altres de més po-ca talla havien desacreditat percomplet.

cW/'/MK̂ * /«. P*I. femení •

v>£ de la põg. onfei-iei ..,

6)l_'augment constant da l'e_sforç intel·lectual. Mo se onvaig llegir que avui un nin de12 anys sap més coses que un mi_sser dal segle passât.

7)El temps lliure en augmentDB la Jornada de sol a sol s hapassât a la setmana anglesa i decada dia as fa menys feina a l'horabaixa i hi ha més oci.

8)L'agrupament de la gent ales qrans ciutats ha fet que lacriminalitat augmentas i ha ciuita l'individu a un paradoxal aï-llament.

9)Els médis de transport hanföL mea pübsiuie j. àdquisiciü

de la droga i també la propagan,da que l'ha posada de moda.

10)L'augment incesant de malatspsíquics que duu l'agitada vidamoderna els fa emprar com a compensador de la personalitat ps.icopàtica. Així els esquizotimicspensen millorar el contacte in-terpersonal, els cicloides ate-nuar la depressió, ela epilèp-tics en tenen disposició i elsoligofrènics per immaduresa dela personalitat, g

Segona part: "Símptomesde l'alcoholisme i demésdrogues".

&t$0fnh¿¿e U r«.o'

prediu-*monstre* •*-

MOSTRADE POESIA

El fet que milers i mi-

lers de valencians i,cata-

lans 3, equ^ els pobladors

de les Illes, hagin seguit,

usant de 1?15 ençà, de ma-nera continuada i sense

treva, la nostra llenguaha estat i seguirà essent

la millor "resposta" al De

cret de Nova Planta i a

tots aquells que, a copsde lleis i d'actituds hos-

tils, pretenen als matei-xos fins que el malvolgut

monarca.Els qui més poden sim-

bolitzar aquesta resisten

cia contínua i la necessi_tat de projectar-la capal futur són els nostres

poetes i escriptors que no

es limiten a recollir paĵ

sivament l'herència de la

llengua sinó que s'hi de-

diquen plenament per enri_

quii—la i perquè no deixide ser en cap moment l*ins_

trument a4equat per a tota

mena de comunicació lin-

güística.Per això hem pensat que

era oportú organitzar unamostra de poesia que aple-

gui poemes de tots els in

drets de parla catalana del'Estat Espanyol.

Les nostres limitacions^

el desconeixement del domi^

cili de molts de poetes,

ens ha fet impossible arri

bar a tots, com hauríem vol.

gut j per tant, només serà

una mostra parcial però com

a intent d'aproximació a laj«ju

EL TOPÒNIM PORRERES, OFICIAL

En el diari da madrea deldiumenge dia 15 de juny passat,aparegué una notícia que potserpassas desapercebuda per moltade gent del nostre poble, peròque a pocs porrerencs preocupatspel recobrament de la nostra cul_tura els hi passà per alt.

La notícia feia referènciaals tràmits legals arranjats perl'Ajuntament nostre per tal deprocedir al canvi oficial deltopònim PORRERAS pel de PORRERES,tal com pertoca històricament iper raons lingüístiques. La not^cia fou donada pel corresponsalde Dffl, F. Llinàs, la darrera se_tmana de juny. A tots els quelluitam en el sí de l'AgrupacióCultural i a altres indrets pelrecobrament i normalització de .la cultura i per l'ús de la no_stra llengua, ens congratulà moltja que significa en cefta manerauna victòria parcial dins el cojitaxte general de la nostra llui-ta, i també que les nostres pe^icions a l'Ajuntament, tantes devagades fetes -pràcticament desde l'inici per part de la nostraentitat de les activitats cult_urals- no cauen dins un 3ac sensecul. Avui ens alegram de podercomentar aquest fet, quan en ât- - c o -jü~oi.wiiS au u «• ei i' d ni á -L Kjurv

tarnent d 'immovilista. Així i tot,el fet de que el nostre Consis-tori comenci a assumir la tasquede normalització cultural, ençara que mínimament i a passes detortuga però demostrant-ho en lapràctica en algunes contades oc_asions: programes de festes encatalà, algún comunicat o nota,recolzament i col·laboració en »-actes de clar contingut naciólalista i popular, etc., no potacabar aquí. Queda molt per acaminar: rotulació dels carrersen la nostra llengua i amb elsnoms populars, qUestió enfronta la que encara no s'ha pronun-ciat oficialment, sols mostrantbona voluntat —taula rodona cojnvocada pel Partit Socialista demallorca (P.S.W.)-, i moltes més

coses en aquest sentit, deixad^ses que no ens cansarem de denunciar mentres hi siguin.

Una cosa que seria d'agrairseria que una vegada aprovat pelConsell de mallorca el nom PORRIE.RES, no quedas tot en paper ba-nyat. Caldrà rectificar els tò-tols, que n'hi ha, on apareix èricara el nom PORRERAS, i a on f¿ci falta. Es a dir, quenom passi a ésser normalla vida oficial i quotidiananostre poble.

S^aFJf****-'« ̂

tós&

r.1-riana del '.*«/

PERSONATGES PORRERENCS

Sebastià'Terrible: atleta

popular.

"ME CONSIDER UN HOME UN

POQUET SUPERIOR ALS NORMALS"

Diu que és un dala homes maspopulars de la vila i que així)li dóna força. Na és sola un a_tIota, En Terrible té una llar'gahistòria de viwRnr.ips. fa discuraos en castellà, compta a.Tib unanarca de pujada a Monti-Sion apeu, un esperit físic en tot elseu comportament... un persona_tga cunos. . . ais 55 anys.

Paro tu què ets?, li deman,i contesta: "jo som com un aíle_ta, que puc demostrar—ho i queestic preparat sempre, (ile cons_idar un home un poquet superiorals normals i vull ajudar a totel que" sigui pel poble".

El motiu de l'entrevista ésperquè ens parli de la seva f̂ sta del dia 14 d'agost, dedicadaals nins on hi haurà corregudesde tota classe i obsequis per650 nins i nines de Porreres.Entraña vuitanta al·lots per ales corregudes a peu, que esta-ran obertes a tots els porre-rencs de menys de 13 anys quehi vulguin prendre part. Ha cer_cat col·laboració entre les ca-r-863 comercials de la vila, acónseguint més de 30 trofeus i 60medalles pels corredors. "Hofaig perquè l'esport és una co-sa tan necessari com el menjar,enseny el que jo sé, vull donarun camí. Tothom creu, és comuna "legión" ..."

-Quina ha estat la teva premsa més grossa?

-La pujada a lïlonti-Sion -nodubte un moment-, vaig dir quetenint més de 50 anys pujariaen menys de 16 minuts i la mar-ca va esser de 15'lQ".

-I si qualcú hi pujava en maríço temps què diries?

-Al pujador que ho realitzijo seré el primer en donar-li lamà.

-Tu ets una persona relaci£nada en tot l'esport, no ós ai-xí?

per J. ßarcelo—Sí, som directiu del Club

Ciclista, soci protector ,delCol·legi estatal, soci de LaU.D. Porreres infantil, col·la-borador de la banda de música.De tots.

-I del Porreres de tercera',H t i o on n o n c o e O... - ~ - . ^ „ , , -— .

-No pens res. No acostum a-nar gaire a veure'ls. Som unanemorat de la "cantera", elsdiumenges dematins hi vaig sempre al camp.

-Aixb deu costar-te qualquecosa...

—Si, però no la dic perquèla meva dona DO sàpiga la qua_ntitat.

«SOM UN ADMIRADORDE FIDEL CASTRO"

—I de política què?, cercant-li un poc les puces.

—De política zero. M'agradaescoltar als polítics que nollegeixen paper, les coses benfetes i l'esport. Deien que mevolia presentar per a batlle,però no era veritat.

No vaig aconseguir treure-lires mas. No dona noms, diu queés de tots, que està bé amb elsque han comandat, amb els quecomanden i amb els que comanda-ran.

—Però diuen qua tens un qua-dre d'En Fidel Castro a ca teva.

—El tene i amb molt de gust.I te diré perquè: som nadiu deCuba i un admirador seu. En Fi-del Castro és un gran personat-ge.

En Terrible va ésser boxeadoraficionat durant 3 anys, desprésmarxà a Barcelona a treballar.Estava amb un senyor que era fabricant de màquines de cine.

—Als 24 anys no estava passatpel registre a Espanya, haviavengut de Cuba quan tenia 5 o 6anys i ma vaig presentar volun-tari, anant a Africà.

Aquest és el seu secret pera trobar-se en excel·lent formafísica:

—El cos seiTipre ha de pode rr e s p o n d r e i cal no abusar mai.

Si— és ver que fum, però nom '̂ nvii el fum, és com si ju-gàs, bec perquè per Africà vaigpassar set i vaig prometre no passar-ne més, però no abús de lasbegudes alcohòliques. De las d£nes tampoc es pot abusar, foracap esforç que no sigui normal,tant de fumar com de licors, comyexual. També l'anar a geure d'ho_ra és important. Jo sempre a les1 1 Hpl v /o f lnro carn i ;aí_n o dO^^ÍT.

".m'AGRADEN ELS SERMONS DELS CA-PELLANS"

Havia de sortir el tema delsseus discursos: "no sé si és per_què som cubà o perquè, però enmallorquí no me surten, m'agra-da escoltar els que xerren perla TU, i els sermons dels cape-llans.

Si, si ha qualque cosa bonal'escolt i hi vaig. Quan és ne-cessari hi vaig".

-Par què mai corres, amb bi-cicleta per exemple?

—No corr perquè no puc posar-me en forma. A la bicicleta nopuc dedicar-mi massa temps fillmeu, però si hi hagués qualcúque atacas fort la marca de lapujada a fflonti-Sion, potser mepreparas per pujar als 55 anys.

Ens bevem mig "uisqui", dioque va bé pel cor. Salut, g

GUIRIGALLS PORRERENCS /*r faHe* *[

C"«A

una guerra queral, perquè elpoden posar.

-f

El gran progrés de fi-nals del segle passatens dugué el tren cuomuna a v/ an cada de la. ci-vil, lit zacid, a mitjansde l'actual sense capmena de preocupaciópel futur, en plena eu-fòria del motor d'ex-plosió se deixà mitjailla desprovista detren i el més desas-trós, se llevaren lesvies que no feien mala ningú. La crisi delpetroli ens ha fetpensar el desencaminatque fou el prendre a-questa mesura, i aixònoel

benzina

és res comparat ambque passaria si amb

de gas natu-duràs bastant fóssim privats deque és els "gasógenos" en els motors actuals no s'hi

;*

GA'N ÀUSTRIA

4l!WprVYISZ&'

" j Alî

GIBRALTAR BSPASOÏT)

DECRET DE N0VA PLAÍ>TÂ )

QA'N SORBO

-FA QUASI TRES-CEI\ jTS A N Y S QUE. VA IG FER EL C A N V I I E N C A R A

SENT S O R O L L S .-SI, PERO AIYÌB REDOBLES DIFERENTS.

CI)Des d'aquestes pagines volem, adesiara, oferir alguns itineraris dins el marce

geogràfic del nostre terme perquè ens ajudin a conèixer millor el contexte de lanostra realitat mis immediata des del punt de vista paisatgístic, agrícola, his-tòric, d'art popular, etc. En aquesta ocasió hem seleccionat la següent ruta:

Partirem de la vila pel camí de Fe-lanitx fins arribar a la desviació quecondueix a Son Mesquida i que en èpocamedieval era conegut pel camí que ana-va de Porreres al Castell de Santueri.No haurem caminat massa quan ens sor-tirà a l 'encontre el Pou Salat, pou pú_blic situat a la vora del camí construittal vegada en època musulmana. Una micamés endavant, a la dreta, veurem lescases de Son Servera i a l'esquerra, ala mateixa vorera del camí, podrem ob-servar encara alguns vestigis d'una murada talaiòtiiza que devia enrevoltarun poblat.

Haurem de tornar enrera fins arribarde nou a la carretera general per onseguirem deixant a la nostra esquerrael pinar de 1'Alquería Blanca, fins ar-ribar a la capamunta de Son Gornals de_s_viant-nos a l'esquerra per un camí sen-se esfaltar el qual dóna pràcticamentla volta al Puig de Son Nebot.

A través d'un dels camins de la com-plexe xerxa existent en aqueta zona,ar-ribarem al Pou de Betlem, recentmentrestaurat i que constitueix un magníficexemplar de pou d'utilitat pública dela ruralia porrenenca.

La zona de Betlem-Son Nebot és llocde terra prima, d'allò que hom anomena"call vermell" on el paisatge agrarique es dibuixa és el de finques enrevol_tades de paret, la presència de barra-ques de pedra i com a cultius més des-tacats l'ametller, el garrover, la fi-guera (avui en clara decadència) aixícom també alguna vinya i albercoquerstan corrents dins els camps porrerencs.

Seguirem donant la volta al Puig deSon Nebot (199 m. d'altitud) i, si l 'ex_cursi6 transcorre sense presses, s'hipot pujar i així observam una bona pano_ràmica de la vila i voltants.

Agafarem una desviació que hi ha amà dreta i passant per So N'Obra, SonRoig i altres possessions arribarem"ales cases majestuoses i senyorials deSa Torre.

A través d'una sèrie de camins méssecundaris es pot arribar a la carrete-ra de Vilafranca amb la intenció de vi-sitar la possessió de Es Pagos. Es trac_ta d'una altra possessió important dela que cal resaltar la capella, el ce-ller, la clasta, i un talaiot existentno molt lluny del casal el qual dispo-sa d'una entrada característica en for-ma de zig-zag.

Tornarem per la mateixa carretera deVilafranca passant per Son Gall, SonBajoca, Son Batlet, Son Mora , . . .

I encara abans d'arribar a la vilatendrem ocasió de contemplar algunes to_

torres de molins, avui en desús,peròque compliren una funció dins l'econo-mia d'altre temps. Ens referim al molíd 'Es Serrai, moli d 'En Nyico, molí d 'EnMarimon i ,ja a l'entrada de la vila, elmolí d 'Es Pont que agafa el nom delpont que traspassa la síquia.

La Creu Nova, obra del segle XVIIIocupant el lloc d'una altra anterior,portant l'escut de Porreres, ens indicaque tornam a ésser a la vila ja queaquestes creus de terme delimitaven l '_abast del casc urbà. Sembla com si ensdonas la benvinguda per haver retornatal punt de partida.

MARIA BARCELÓ I CRESPI

NOTICIARI 10notes

JEUN VEDAT POPULAR.- La Societat de Caçadors de Porreres va

emprendre fa temps els tràmits legals per a l'autoritza-

ció del terme de Porreres com a vedat social,empresa de

caràcter popular que suposa l'acotament de 4.000 Hectà-

ries de terreny i regularitza la situació de l'intrusis-

me forà en matèria de caça, protegint-la a la nostra coritrada com semblava ésser necessari.

RECORDAU QUE L'AGRUPA-

CIÓ TE UMA BIBLIOTECAOBERTA ALS SEUS SOCIS.

SEGUEIXEN ARRIBAM1 LLIBRES I REVISTES.CAL DO-NAR UNA MILLOR RESPOS-

TA A AQUESTA INICIATI-VA.LLEGIGUEM UNA MICA

MES.UTILITZEM LA EIBLIOTECA.

* Els col·legis porrerencs feren les seves festes de final de cursamb molt d'èxit de participació.Del col·legi "Verge de Montision»

¿•h

destaquem l'edició d'una memòria d'actuació.

El divendres dia 4 de juliol el grup AIRES DE

MONTI-SION va actuar a la Plaça Major de Ciutat

5 de Montision"

XÍspE 9999

^^Tftp !_' AJOWTÛMENT MA ARtUftAj A

" 'V*J C.OMSEM4ÉELS JUGADORS DEL PORRERES SORTINT A JUGAR EI

PRIMER PARTIT DE LA TEMPORADA

U-UM D'OLIMembre de PREMSA FORANA

Butlletí Informatiu de l'AgrupacióCultural de Porreres

NQ' 9 Jû ioi-Agost 1980D.L. PM 76/1979 (imprès en offset)

Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES.Queipa de Llano,67.1er.• Els articles publicats reflexen únicament l'opinió delsseus autors.

LES SECCIONS 11

ROSA SAUÇA SOTS-CAflìPIOMA DEMALLORCA.-

Del 10 de maig al 14 de junyuà tenir lloc al local social elII Campionat de Mallorca Femení,primer oficial que es juga a 1 '_ilia i que comptà .amb la partic_ipació de quatre jugadores fede-

rades.Uà guanyar Francesca del Po-

zo de Felanitx, seguida al segonlloc per Rosa Bauçà, la nostrarepresentant, que aconseguí elsots-campionat i mostrà possibilitats de millors actuaci'ons.

El tercer lloc fou per a MargotFuster de Manacor i la quartaplaça per Antònia Rigo de Fela-nitx que l'any passat va ésserla campiona, prova evident dela força d'aquest individual fe_

inerti.Classificació :1. Del Pozo (Felanitx) 4,5 p,2. B suc?: (Fer — res) 1,13. Fuster (Manacor) 24. Rigo (Felanitx) 2

EXPOSICIÓ DE LLIBRES INFANTILSEN CATALÀ I DIBUIXOS

ACom anunciàrem a 1 anterior

número de LLUITI D'OLI, es va muritar al nostre estatge sociall'exposició de llibres infantils

en català que ens va cedir l'O-bra Cultural Balear i que tenguéuna accetable acollida per partde pares, ensenyants i escolars,que fullejaren i s'interessarenper les edicions exposades en

número d'un milenar.També i de manera prou festi^

va exposarem dibuixos fets pernins i nines de les escolesCol.legi Verge de monti-Sion iCol.legi Nacional mixte.

taula rodona faltaren els pares,comsempre no va venir ningú.

En quant a la taula rodonasobre l'ensenyament del catalàa l'escola no en podem parlartan favorablement, encara que hi

assistiren una bona part de me_stres que acceptaren el compromísa fauor da la llengua, pocs paresd'alumnes -inclus de les associ_acions—, pocs estudiant s ' de í:iaçi_steri, i pocs dels altres. El t_ema fou bastant interessant, de-fensant el català a l'escola Ja_ume Oliver, informant de la situ_ació Joan (ïlelià a BUP, i lilercèBarceló al nostre col.legi esta_tal, obrint una porta a l'esperariça la directora del Verge de filoniti-Sion, què es mostrà favorableper a una major i millor ense-nyança de la nostra llengua a laseva escola.

Les absències, també oficialsuna llàstima. Passa el que semblapassar darrerament al nostre poble: la gent s'interessa a veg_ades per coses buides i deixa de

banda temes de molta trascendèneia i ocassions per a desfer ma_lintesos, com poden ésser els r£ferents a la llengua, ja sia anivell de les falses polèmiquessobre el nom o a nivell de laconveniència pedagògica de que

la nostra llengua, el catalàque parlam a lïlallorca, i en lanostra llengua. Es,repetim,unaveritable llàstima. Llavors pa_ssa el que sol passar, que sen-tim a dir dois i més dois dinsel cafè i dins les botigues,- itot per falta d'informació,

infornacio que si durant 40 anysno es va donar, ara el mancohi ha gent que es preocupa deque hi sigui. No cal queixar-semés doncs si les coses "no van"la responsabilitat és de totsdins tots els camps. Per exem-ple: Quants porrerencs assis-teixen als plens de l'Ajuntament?I db, així ens va.

graduat escolar:f inal de curs* Amb el final del curs es va cloure la campanya de Gra

duat Escolar,sistema d'ensenyança ECCA-Ràdio Popular,que durant un bon grapat de mesos han duit els alumi-

nes que tenien com a centre d'estudis l'Agrupació CuCultural,que era a més punt comarcal de reunió.D'una trentena de matriculats va aconseguir aprovarun percentatge bastant elevat,fruit d'una bona tem-

porada de preparació.A tots ells,enhorabona.

* II TORNEIG OBERT "VILA DE PORRERES" D'ESCACS

Dies 1,8,22,29 d'agost i 5,12,19 i 26 de setbre.SISTEMA SUÏS A 8 BOUEES.Local de joc: MONTI-SIOFPatrocinen: LA CAIXA,AJUNTAMENT DE PORRERES,TERRAS

SOS CA'N GIL,VTBRATS MESQUIDA,MÈLIA MAQUINARIA AGRÍ

COLA i CAIXA D'ESTALVIS "SA NOSTRA".

Organitza: Agrupació Cultural(Secció Escacs)

(ULTIMA HORA: Classificació torneig social d'escacs:

1er. JAUME CERDÀ; 2on. JAUME GIL; 3er. GABRIEL GORNALS)

12