LO BASQUET Sumari 2

BREUS 4-5

REPORTATGE El perfum Marc Anguera, Oriol Lluís i Ramon Vicient 20-21

COL·LABORACIONS Estan bojos, aquests romans Mingus 34

L’ENTREVISTA FRANCESC BENET: “L’educació és fonamental” Joana Forés i Núria Julve 6

COL·LABORACIONS La festa de Tots Sants Domingo Segura 35

L’AIGUA La festa del riu 7 El pantà d’Ulldecona 8 Stop the tap 9

COL·LABORACIONS Alguns exemplars de la fauna de l’IES 36

AULA OBERTA ENTREVISTA A VANDO Meritxell i Arantxa 10-11

POESIA VISUAL Francesc Forés 37

PENSAMENTS Selene Alberich 38

PASSATEMPS 40

L’APARTAT DE LA FILOSOFIA Gerard Climent 13-15

DEPARTAMENTS CATALÀ Correllengua Aitor Pérez 12 CASTELLÀ Contes Mireia Jaime i Maria Falcó 16 El Quijote 17 FRANCÈS Coin langue française 27-28 ANGLÈS Who’s who? 29 MÚSICA Cançons 30 MATEMÀTIQUES Entrevista a ALFREDO BORRÀS: “L’educació i el respecte són fonamentals en la vida” Joana Forés i Núria Julve 31 Sudoku 32 Entreteniments 33

CURIOSITATS 41

BIBLIOTECA 18

PÀGINES CENTRALS Fixa’t si s’han fet grans...! 22-23

SOLUCIONS 42

CONCURSOS LITERARIS Sant Jordi Coca-Cola 19

REPORTATGE Viatge a Roma Sílvia Gilabert 24-26

EXCURSIONS 43

Sumari

LO BASQUET Editorial 3

Editorial Lo basquet va sortir d’una assignatura optativa de primer de batxillerat anomenada Introducció al periodisme, impartida per Miquel Àngel Llorenç. De fet, abans d’aquesta revista, al nostre centre ja se n’havien publicat d’altres: Més enllà de l'ESO (1 número, abril-maig de 1997), Extra Roquetes (6 números, del desembre de 1997 al juny de 1999) i Diari 2 (1 número). En els dos primers números no figurava el nom de cap professor, encara que probablement els dirigia la professora Pilar Gener, que actualment no és a l'IES. Per tal de no dependre tant de la voluntat i l’esforç d'un sol professor, els Departaments de Llengua i Literatura Catalana i Castellana hem decidit de continuar la tasca que van iniciar Pilar i Miquel Àngel. Esperem i desitgem que la revista del nostre institut es continuï editant de forma ininterrompuda, i oberta a la participació de tots els membres de la comunitat educativa, intentant seguir en la mateixa línia quant a la bona qualitat dels números anteriors. LO BASQUET Revista de l’IES Roquetes Núm. 3, 3r trimestre, curs 2005-06 Edita IES Roquetes Coordinació Departaments de Llengües Redacció Selene Alberich Marc Anguera Rubén Calvo Atenea Chevillotte Vaiga Demidova Joana Forés Núria Julve Núria Lluís Oriol Lluís Meritxell Marín Arantxa Ribes Paula Valldepérez Ramon Vicient

Maquetació Joan Antoni González Marià Lleixà Correcció lingüística Assumpta Moya Marià Lleixà Portada i pàgines centrals Iolanda Estruch Logotip Raquel Espinós Impressió Impremta Querol, S.L.-977 597 100 Tortosa Dipòsit legal T-1591-04

LO BASQUET Breus 4

FESTA DE LA INTERCULTURALITAT Enguany s’ha endarrerit aquesta celebració, del desembre a l’abril, la qual cosa ens ha permès de festejar aquest acte a l’aire lliure. El bon temps ha propiciat una assistència més nombrosa. A banda dels tallers muntats per als alumnes durant la setmana intercultural, també es va fer una festa oberta a tothom que es va iniciar amb una taula rodona sobre la dona i l’emigració, les participants de la qual ens van explicar la seva experiència a partir del moment en què van decidir de marxar del seu país. Tot seguit, al pati, es va fer un espectacle de dansa i, a continuació, va actuar el grup STOP. La festa es va cloure amb una degustació de menjars típics de les diferents cultures que conviuen en el nostre centre.

DADES DE L’IES Aquest és el curs en què hi ha més professors al nostre IES: un total de 64. Això ha succeït perquè, a més d’haver alguns grups més d’ESO, alguns dels professors només fan mitja jornada, per la qual cosa n’augmenta el seu nombre en algunes de les assignatures. En canvi, el nombre de PAS no ha variat: 2 secretàries, Teresa i Pepi, i 2 conserges, Paco i Joan Josep. A la cuina treballen 4 persones; Amparo, la cuinera, està de baixa per malaltia (li desitgem una ràpida recuperació). Ara, la nova cuinera és Pili, que amb l’ajuda de Macarena, Carme i Pepi, ens prepara uns dinars molt bons.

STOP, GRUP INSTRUMENTAL A principis de curs, el professor de música Guillem Enri va proposar de fer una agrupació vocal i una altra d’instrumental amb els alumnes de 3r d’ESO del nostre institut. Assajaven cada dimarts, de 13h a 14h, i fora de l’horari lectiu. Després de molts d’assajos, els resultats han estat magnífics, tal com s’ha demostrat en la festa de la interculturalitat i en el lliurament dels premis literaris de Sant Jordi. En aquests dos actes, el grup resultant STOP ha interpretat excel·lentment les peces “Oh, fortuna”, de l’obra Carmina Burana, un fragment de la banda sonora de la pel·lícula Braveheart i la peça “Baiana”, totes tres arranjades per Guillem Enri.

LO RIU Els alumnes de 1r d’ESO van anar a Tortosa per a participar en la Festa del riu. L’objeciu d’aquest acte era sensibilitzar els més joves quant al consum de l’aigua i el seu estalvi. Podeu veure’n una informació més detallada en les pàgines 7, 8 i 9.

ACTIVITATS DIVERSES Programa de Salut a l’escola. Al mes de febrer els alumnes de primer i segon d’ESO van treballar el tema de l’alimentació i la salut, tant a les tutories com a les classes d’educació física. Els alumnes de tercer en van fer un taller. Xerrades sobre seguretat vial per als alumnes de segon d’ESO. Se n’han fet tres sessions: al gener, al març i al maig. Xerrades i tallers sobre sexualitat i afectivitat. Al mes de març, se n’han ofert per als alumnes de tercer i quart d’ESO i per als de batxillerat. Activitats sobre drogodependències. A finals de maig, es van programar aquestes activitats per als alumnes de tercer i quart. Les xerrades sobre tabaquisme es van fer per als alumnes de primer i segon.

ACTIVITATS PER A PARES El dia 1 de juny, dins del programa Aprendre amb tu, s’han fet uns tallers adreçats als pares i a les mares al voltant del tema següent: La prevenció dels trastorns alimentaris, un repte per a tothom.

LO BASQUET Breus 5

Aquest ha estat un any ple d’esdeveniments polítics i esportius importants per a Catalunya: S’ha redactat un nou Estatut d’Autonomia, que ha de ser votat pels catalans en un referèndum el dia 18 de juny. La llàstima és que aquest Estatut ha suposat el trencament del Govern Tripartit de la Generalitat, d’on ha sortit el partit Esquerra Republicana.

XERRADES D’EDUCACIÓ VIAL

Els dies 10 i 11 de gener van venir uns mossos d’esquadra a parlar sobre educació vial a l’alumnat de 2n curs d’ESO. De primer, en van fer una petita introducció; després, ens van donar un text que vam haver de llegir en veu alta; a continuació, vam respondre unes quantes preguntes relacionades amb el tema. Tot seguit, van proposar de fer un joc que consistia que dos voluntaris muntessin, amb peces, una torre amb només una mà; cada un disposava de dos ajudants que aconsellaven sobre quines peces s’havien de posar; el primer a qui queia la torre, perdia el joc. Finalment, ens van fer un test per comprovar si l’opinió dels amics ens condiciona a l’hora de circular amb moto. C.VARIABLE La revista.

En el terreny esportiu, El Barça ha quedat per segon any consecutiu campió de la Lliga i ha aconseguit per segona vegada en la seva història la Copa d’Europa de Campions, en un memorablepartit a París davant l’equip anglès del Arsenal. A més, a l’hora de redactar aquestes línies, el Tarragona té moltíssimes possibilitats de pujar a 1ª Divisió.

PREMI A UN TREBALL DE RECERCA

El passat 7 d’abril, en un acte presidit per la consellera Marta Cid, les alumnes de 2n de batxillerat Agnès Albacar i Aida Ventura van exposar a Deltebre el seu treball de recerca La pubilla del Port, amb el qual van obtenir el primer premi al concurs de treballs de recerca “Ramon Calvo” de Deltebre.

ALUNMES DE 3r A TV3 6 alumnes de 3r d’ESO van participar en l’enregistrament del programa-concurs Pica lletres(que consisteix a lletrejar paraules i persegueix fomentar la pràctica de l’ortografia i la curiositat pel coneixement de la llengua catalana) que pròximament emetrà TV3. Tant bon punt van saber que participaríem en aquest programa, tots els alumnes que van voler de 3r d’ESO es van quedar les hores d’esbarjo a practicar la dinàmica del concurs amb el professor Pep Pinyol. Després de 15 dies de pràctica vam fer una primera eliminatòria i els 6 alumnes que van traure major puntuació van ser Marc Anguera, Anna Arnal, Sergi Gallardo, Romina Solé, Paula Valldepérez i Ramon Vicient. A partir d’aquest dia, i fins el 24 d’abril, l’entrenament es va intensificar i no només van treballar les hores de pati, sinó que Pep els encomanava exercicis escrits per a casa i els demanava que practiquessen la dinàmica del programa amb els seus familiars. A la fi, i acompanyats de 49 companys que feien de públic al plató, els 6 concursants ho van fer superbé: d’un total de 49 instituts van aconseguir la 2ª màxima puntuació i un trofeu que van lliurar al Centre el dia de Sant Jordi. Gràcies campions!

SORTIDA A BARCELONA

Els alumnes de 2n d’ESO vam anar el passat 16 de novembre a Barcelona. Al matí vam veure el documental Los secretos del Nilo, al cine IMAX i, a la tarda, vam assistir a la representació de l’obra Mar i cel, del grup Dagoll Dagom, un musical molt interessant basat en l’obra del mateix nom de l’escriptor Àngel Guimerà. C.VARIABLE La revista.

LO BASQUET L’entrevista 6

“L’educació és fonamental, m’agrada ensenyar” Francesc Benet és el Director de l’IES Roquetes i també professor de tecnologia. Imaginem que un alumne o una alumna no calla a classe. Què li faries? Què li diries? L’asseuria al meu costat perquè es portés bé, però mai l’expulsaria, perquè primer és educar i, després, ensenyar. És difícil controlar els alumnes dins d’una classe? No, tot i la pluralitat d’alumnes. Depenent de l’hora, és molt diferent donar una classe; no és el mateix una primera hora que un divendres a última hora. De petit, què pensaves ser de gran? Un tècnic. Ets feliç amb la teva feina? Sí, tot i que tinc molta feina. Quina pel·lícula va marcar la teva vida? Bailando con lobos. Quin és el teu somni? Poder disposar de temps lliure; el dedicaria a la família. Si et regalessin un viatge, on aniries? Per què? A qualsevol lloc de la natura que ens brindi els seus valors.

Com t’agraden les dones? Descriu la teva dona ideal. Guapes, obertes, simpàtiques, dinàmiques intel·lectualment i que els agradi viure la vida. Canviaries alguna cosa del Centre? No canviaria res, però es poden millorar moltes coses Per què et vas fer professor? Hi hagué dos raons; En primer lloc, com a tècnic, no em va desagradar poder ensenyar qüestions tècniques per a formar alumnes, ja siguin grans o joves. En segon lloc, l’educació per a mi era fonamental, i m’agrada ensenyar. Quan de temps fa que exerceixes de professor? 21 anys. Què et fa estar content? I trist? Content, que la gent treballi a gust i que hi hagi bon ambient. Trist, quan la gent no escolta i és tancada, tant dintre com fora del centre. Actualment m’adono que la joventut ha perdut els valors. Quin tipus de música t’agrada escoltar? I ballar? Música que relaxi i suau. M’agrada ballar de tot, excepte tangos.

Has fet de professor en algun altre centre? A quin? Sí, a l’IES de l’Ebre. Quin trobes que és el nivell d’aquest Centre respecte a l’altre on has estat? Prou bo i alt, tant a nivell de coneixements com humanament. Quin és el teu esport favorit? El practiques molt a sovint? Caminar per la natura i pescar. Els practico sempre que puc. Quin és el teu menjar favorit? M’agrada tot! Ets la típica persona que s’emporta els problemes a casa? Sí, però no reverteixen en la família: són interiors, meus. Quin consell donaries als alumnes? Els diria que aprofitin el temps, que valorin el que tenen i que no facin cas de la gent que els vol portar per mals camins. JOANA FORÉS NÚRIA JULVE

LO BASQUET L’aigua 7EL FESTIVAL DEL RIU El dia 23 de setembre, tots els alumnes de primer d'ESO vam anar d'excursió al Festival del riu, que se celebrava a Tortosa. Quan arribàrem amb autocar a l'antic escorxador de Tortosa, ens vam dividir en dos grups per anar a veure una obra de teatre que va ser molt divertida (sobretot pel paper del personatge principal). L'obra tractava d'un xiquet a qui una noia va donar carabassa; enfadat, va agafar la carta on hi havia escrit que ella no volia sortir més amb ell i la va llençar al riu juntament amb la cartera que contenia tots els seus llibres nous. Espantat, entrà al riu i va veure com els peixos havien de recollir totes les deixalles per llançar-les a la boca d'un peix gegant fins omplir-la; quan estava plena, el peix se n'anava i no tornava mai més. El xiquet, anomenat Conmorat, no tornà a llençar res més al riu. La seva xicota li demanà perdó, amb una altra carta, i ell la va perdonar. Ella, feliç, volia llençar la carta al riu.

—No! —va dir ell— els peixos no tenen la culpa. La noia li va fer cas i van ser feliços per sempre. Quan es va acabar la representació, vam anar directament a veure l'exposició amb una guia. A les parets, s’hi exposaven unes fotos molt antigues dels homes quan

fabricaven les barques per anar pel riu. Va ser molt interessant. Tot seguit, vam entrar en una sala molt gran on hi havia una petita plataforma i unes cadires per asseure's; al davant, hi havia una zona més petita on es concentrava una certa quantitat d'aigua que hi arribava per uns conductes a pressió, la qual cosa permetia que sortís amb formes variades; al fons, s'hi observava una fotografia d'un poble antic on pareixia que hi hagués una tronada.

Acte seguit vam sortir del lloc on érem i vam pujar a una golondrina. Quan ja hi estàvem tots asseguts, una noia ens va començar a parlar de la fauna i la flora del riu Ebre: ocells com el bernat, corbs marins, pits roigs... També ens va parlar de peixos, com el silur, una espècie molt abundant que es menja altres peixos que poden estar en perill d'extinció, etc. Acabàrem al voltant de les 12.30, baixàrem del vaixell i ens encaminàrem a veure unes pel·lícules que havien fet uns nens africans. Dues eren de dibuixos i una altra era un documental. Totes tractaven el tema de l'aigua. S’hi explicava que, com que no en tenien, molta gent emmalaltia i moria, per això havien d'aprofitar-la i no contaminar-la. En el documental es mostrava com havien realitzat aquestes pel·lícules. Va ser un matí molt divertit. Sònia, Paula, Judit, Tania i Gerard (1rE)

LO BASQUET L’aigua 8

El pantà d’Ulldecona Els pantans són embassaments on, quan els rius baixen molt plens, s’hi emmagatzema l’aigua; així, quan en necessitem, s’obren les comportes per obtenir-ne. En algunes ocasions, per construir un pantà, s’han d’inundar pobles, com és el cas del pantà de la Sénia. Diumenge dia 20 de novembre, vam anar a veure’l, ja que deien que estava mig buit, la qual cosa pot ser inquietant perquè, si fes falta aigua, no en tindríem prou. De totes maneres, a banda que el pantà quasi no tingui aigua, també és bonic de contemplar-lo per la bellesa del paisatge. Nosaltres vam decidir anar-lo a veure. Vam deixar el cotxe en un aparcament i vam baixar uns quants metres per poder observar de més a prop les runes d’una casa que antigament era habitada. Es veia perfectament la seva estructura, de la qual només faltava la teulada per ser una casa com les que nosaltres habitem. Se’n veien les finestres i els forats de les portes. Era fantàstic!

Quan ja havíem mirat bé les cases, vam muntar aquells metres que anteriorment havíem baixat, i vam anar a berenar en un bar on tot, curiosament, funcionava amb màquines. Hi tiraves els diners, en pitjaves un botó i ja està. Un cop vam acabar de berenar, ens en vam anar. Totes tres creiem que l’entorn del pantà és molt bonic i que, si no s’ha vist mai, s’hauria de visitar. Fins i tot es poden fer unes fotos fantàstiques.

Núria Castelló, Laia Lobato i Lídia Panisello.1r B

LO BASQUET L’aigua 9

ΣΤΟΠ ΤΗΕ ΤΑΠ

µανιφεστο We are a group of ESO 1 students from IES Roquetes and, this term, we have chosen STOP THE TAP as an optional subject. We have realised that the use and abuse of water are very important for our present and future life. We all know some recommendations, but we want to insist on a few important rules and, mainly, on some “new” tips that everybody can do. There are three golden rules: • Make sure there are not any

leaky faucets in your house. • “Stop the tap” when you do not

really need the water (when brushing your teeth, shaving or doing the washing up)

• When you buy new appliances, make sure they have water saving systems (low flush toilets, sprayers, intelligent washing macchines...)

Moreover, there are some very easy tips: • Run your washing machine and

dishwasher only when they are full

• Time your shower to keep it under 5 minutes (you may use a

stop watch) • Don't use running water to thaw

food. • Teach your children to turn the

faucets off tightly after each use. • Don't buy recreational water toys

that require a constant flow of water.

• Bathe your young children together or use the water in the bath for more than one person or for flushing the toilet.

• Put a bin in the bathroom. This way you will not drop tissues or cotton in the toilet and flush them.

• Cook food in as little water as possible. This will also retain more of the nutrients.

• When you run the water and wait for it to get hot or cold, keep this water in a bucket or container and use it to flush toilets or water plants.

• If your toilet has not got a water saving system, you can put a bottle inside so that not so much water is used when flushing it.

LO BASQUET L’aula oberta 10 LES AULES OBERTES QUÈ SÓN?

Són aules que es poden organitzar a 3r i/o 4t d’ ESO amb uns plantejaments i unes activitats una mica diferents als de la resta d’aules, per tal de motivar l’alumnat i arribar a l’assoliment de les competències bàsiques i acreditar l’ESO. A QUI VAN ADREÇADES?

Es dirigeixen a aquells alumnes que, per diverses causes, presenten mancances significatives en els seus aprenentatges, un baix nivell d’autoestima i un rebuig al treball escolar, és a dir, són aules destinades a aquell alumnat que ha repetit un o més cursos, que prefereix marxar a treballar...

COM S’ORGANITZEN? Amb un grup reduït de professors (5) que donen més d‘una àrea, amb uns continguts bàsics i unes activitats més properes a la vida diària. Els alumnes utilitzen les TIC (ordinadors) com a eina d’aprenentatge en totes les àrees. ENTREVISTA A VANDO, alumne de l’aula oberta Hola, amics! Som a l’Aula Oberta per tal d’entrevistar l’alumne de 3r d’ESO Vando Miguel Augusto Ferreira, amb la intenció que ens parli d’aquesta aula, de nova creació al nostre l’institut. - Hola, Vando! Ens pots respondre unes preguntes? - I tant! Sense cap problema. - En què consisteix l’Aula Oberta? - Consisteix a ajudar, alguns alumnes desmotivats o amb dificultats de concentració, a estudiar per a aprendre i poder aprovar amb menys problemes. (Ens ho diu ficant-se seriós). - Qui és el tutor d’aquesta aula i quins en són els professors? - El tutor és Toni Marzà (respon somrient), que també ens fa classes de mates i natu. Els professors són: Marià Lleixà, de català i castellà; Maria José Montserrat, d’anglès; Francesc Benet, de manteniment de l’IES; i Enric Sebastià, de socials. - Qui va tenir la idea de posar en funcionament l’Aula Oberta? - L’equip directiu, entre tots. - Qui forma part de l’Aula Oberta? - Actualment, Lai Andreu, Emilio Folqué, Richard Funes, Genís Llésera, Albert Pujol, Albert Solà i jo mateix.

LO BASQUET L’aula oberta 11

- Quines classes feu amb els ordinadors? - Hi fem català, castellà, anglès, mates, naturals i socials. - I amb la resta del grup-classe? - Hi fem música, plàstica, crèdits variables i educació física. - Quins treballs realitzeu a l’Aula Oberta? - Fem treballs sobre les Terres de l’Ebre, l’arròs i altres cultius, la Via Verda... També fem treballs de manteniment. - Quins són aquests treballs de què em parles? - Arreglem cadires, col·loquem DVD’s i vídeos, vam instal·lar un amplificador de música a la biblioteca, vam fer un moble... Treballem molt! - I els ordinadors, quan els utilitzeu? - Contínuament; mai no descansen. Per exemple, a català i a natu els professors designen quatre alumnes per a fer la feina als ordinadors; mentrestant, la resta fem exercicis en la llibreta... - Feu algun tipus d’examen? - Sí, de matemàtiques i naturals cada divendres. En les matèries que fem amb el grup-classe, fem les mateixes proves i al mateix temps que els altres companys. - Gairebé per acabar l’entrevista, què opines de l’Aula Oberta? - És una bona forma d’aprofitar la gent que no té gaire ganes d’estudiar, però que encara té possibilitats de tirar endavant. - I ara sí, l’última pregunta: què faràs quan acabis l’ESO? - Faré un mòdul de fusteria.

MERITXELL & ARANTXA

LO BASQUET Departament de Català 12

L’IES DE ROQUETES DINS DEL CORRELLENGUA

El passat dijous 27 d’octubre, l’IES Roquetes participà en un dels molts actes que es realitzen arreu dels Països Catalans dins del Correllengua. El Correllengua és un esdeveniment de caire cultural que té lloc a tot el territori de parla catalana i consisteix a organitzar diferents activitats per tal de promocionar i d’assegurar la perpetuïtat de la llengua catalana, la cultura i la unió dels territoris que la conformen. El nostre institut, juntament amb els altres dos de Tortosa, s’uní al Correllengua per tal de col·laborar en aquesta causa, ja que el nostre centre és un reflex real de la societat actual amb nous fenòmens com la immigració, etc. Per tant, és un factor més per a aconseguir que els nouvinguts puguin conèixer, valorar, estimar la nostra cultura i la nostra llengua i, al mateix temps, ajudar-los en la seva integració.

Raimon Borrull, alumne de batxillerat, fou qui proposà aquesta interessant iniciativa. A mi, personalment, em va agradar molt, i com a representant dels alumnes vaig pensar que podia ser del gust de tothom participar-hi, igual que a les altres dos companyes del Consell Escolar. L’acte va consistir en una xerrada informativa de l’estat actual del català arreu dels Països Catalans i particularment de l’ús que se’n fa als instituts. En un principi, era adreçat solament per a l’alumnat de 1r de batxillerat; no obstant això, els de 2n també hi participaren, ja que tots els alumnes creien que podia ser del seu interès. La xerrada va anar a càrrec d’una llicenciada en filologia catalana i d’un estudiant de filologia, tots dos de la Universitat de València. En acabar, els dos ens van felicitar per la gran afluència d’estudiants i pel nostre interès envers la xerrada. Tant en Raimon com jo, com a organitzadors, agraïm l’atenció dels nostres companys durant la xerrada, la seva col·laboració a l’hora de muntar-la i volem, també, agrair les felicitacions rebudes per part de l’equip directiu i la resta de professors i professores. Esperem que l’any vinent es torni a realitzar, s’impliqui més gent en l’organització i pugui engrandir-se i arribar a tots els alumnes del centre.

Aitor Pérez i Codorniu

LO BASQUET Filosofia 13

L’APARTAT DE LA FILOSOFIA Resulta curiós observar com les diferents mitologies que hi ha a banda i banda del planeta tenen elements mítics en comú. Es tracta d’històries que intenten explicar la creació del sol, de les estrelles, de la Terra, de l’espècie humana, etc. Per exemple, en cultures sud-americanes, sud-africanes, xineses i fins i tot la mesopotàmica, es creia que l’home havia estat fet per un déu que va agafar fang i amb una bufada del seu alè li va donar la vida. Així, per tot arreu trobem mites que intenten respondre les eternes preguntes de l’home sobre l’aparició del món; a més a més, aquests també ens expliquen com són els éssers humans que hi habiten (gelosos, venjatius, ambiciosos...) i els donen ensenyances morals sobre com s’haurien de comportar. Per tant, durant segles, els mites constitueixen una part fonamental de l’educació dels xiquets i els joves. Vegem-ne a continuació una mostra. El mite olímpic de la creació (Grècia clàssica)

Al principi de tot, la mare terra (Gea) sorgí del caos i, mentre dormia, va parir el seu fill, que posteriorment seria un dels déus més poderosos de l´Olimp, Urà (el cel). Llavors, aquest va escampar pluja fèrtil sobre la terra, fent néixer l’herba, les flors i els arbres, amb els animals i les aus que corresponien a cada entorn. La mateixa pluja produí els corrents fluvials i omplí les cavitats més profundes; així fou com aparegueren els mars i els llacs.

Gea es casà amb el seu fill i d’aquesta unió aparegueren uns gegants amb cent mans i els cíclops (éssers brutals amb un sol ull, que es dedicaven a la ferreria i, gràcies a la seva força, a la construcció de grans muralles). L’origen del món i el gegant PAN GU (antiga Xina)

Al principi de tot, l’univers era una mena de massa informe: el caos. No hi havia ni dia, ni nit, ni cel, ni terra, ni aigua, ni foc, etc. Aquest univers tenia la forma d’un ou gegantí i el caos es trobava a dintre d’ell. Dintre d’aquell ou gegantí, nasqué el primer ésser vivent, un gegant d’unes dimensions increïbles, Pan Gu. Per nàixer, Pan Gu va haver de fer un gran esforç i va quedar tan cansat que es quedà dormint uns quants milers d’anys. Quan Pan Gu es despertà, es va trobar relaxadíssim i amb moltes ganes de viure, així que va pensar de fer alguna cosa de profit i pensà que ja havia arribat l’hora d’acabar amb aquell caos. Llavors, agafà una bona destral i donà un fort cop a l’ou còsmic. Aquell ou es trencà i tota la matèria que contenia sortí a l’exterior; els materials més lleugers, com ara l’aire, s’enlairaren i formaren el cel. Pan Gu tenia molta por que els elements es tornessin a ajuntar, així que féu de columna humana i amb les mans va empènyer el cel ben amunt i amb els peus evitava que la terra també s’enlairés.

LO BASQUET Filosofia 14 Així va estar uns quants segles, fins que el cel i la terra estigueren ben separats; d’aquesta manera, va evitar que es tornessin a ajuntar. A causa del cansament provocat per empènyer el cel i aguantar la terra, es tornà a dormir i mai més va tornar a despertar. Del seu últim alè, es formaren el vent, els núvols, la vida, etc. De la seva veu, es formà el tro poderós. De l’ull esquerre, es formà el sol i del dret es formà la lluna. Dels braços i cames es formaren les muntanyes i serralades i la sang va donar lloc als rius i torrents que al final formaren el mar. Dels seus pèls, sorgiren l’herba, els arbres i totes les plantes i vegetals. Dels paràsits del seu cos, van nàixer tots els animals, ja sigui amb pèl i amb ploma o els peixos que encara avui poblen la terra. I finalment, dels seus ossos, es formaren les roques. De moment, encara no hi havia humans, però les forces dels fenòmens naturals van donar naixença a tot un món d’éssers sobrenaturals com els déus i els dimonis, els esperits, i altres criatures llegendàries com unicorns, gegants, dracs, etc. El poema babilònic de la creació

Al principi de tot, només existia una parella divina. Apsu, el mascle, era el representant de les aigües dolces i Tiàmat, la femella, la representant de les aigües salades. A partir de la barreja d’aquest caos aquós, nasqueren altres déus, com ara, Lahniu

i Lahamu; també foren creats Ànshar i Kíshar, els quals engendraren Ea, la peça clau d’aquesta història. Llavors, s’inicià un conflicte generacional, ja que els déus joves, encapçalats per Ea, no paraven de fer soroll i no deixaven descansar els déus vells i ancestrals, com Apsu i Tiàmat. Apsu decidí eliminar els déus joves perquè tot tornés a la normalitat i proposà a la seva esposa Tiàmat de destruir-los. Tiàmat s’hi negà ja que era la mare dels déus joves i això suposava matar els seus fills. Llavors Mummu, ministre d’Apsu, incità el seu amo a no seguir el consell de la seva esposa Tiàmat, i el convencé perquè acabés amb els déus joves. Ea, el déu més intel·ligent de tots, descobrí les intencions d’Apsu i Mummu i elaborà un pla per impedir que tiressin endavant. Mitjançant un encanteri, matà Apsu i Mummu. Aquí es produí la primera victòria dels déus joves. Ea i la seva esposa instal·laren la seva residència allí on anteriorment havia viscut Apsu. Fou en aquesta nova llar on va nàixer Marduk, fill d’Ea i Damkina. Malgrat tot, el conflicte continuà. El jove Marduk jugava amb els vents que el seu avi, Anu, li havia regalat i amb la sorra que ell mateix havia creat. Provocava tempestes, inundacions, catàstrofes, que destorbaven Tiàmat, vídua d’Apsu. Els déus ancestrals s’encararen a Tiàmat i li recriminaren de no haver fet res per evitar la mort de seu marit. Tiàmat decidí venjar el seu marit amb la creació d’una host d’éssers divins monstruosos, dotats d’armes poderosíssimes i posà Kingu, el seu nou amant, al front de l’exèrcit

LO BASQUET Filosofia 15Ea descobrí els plans de Tiàmat i explicà a Ànshar, el seu avi, tot el que Tiàmat havia ordit per desfer-se dels déus joves. Ànshar intentà convèncer Ea a fi que s’enfrontés a Tiàmat, però Ea, malgrat ser el déu més llest de tots, no es veié amb cor i renuncià a l’empresa del seu avi. Anshar ho tornà a provar amb Anu, però aquest també hi renuncià. Llavors Anshar, en veure que alguns déus no tenien el valor suficient, convocà una assemblea de déus, per veure si algun déu tenia prou valor per a aquesta empresa. Però cap déu de l’assemblea fou prou valent per a rebel·lar-se contra Tiàmat. En acabar l’assemblea, Ea es reuní secretament amb el seu fill Marduk i aquest comunicà a la seva mare que lluitaria contra Tiàmat. A continuació, li feren saber la nova a Ànshar. Però Marduk només lluitaria amb una condició que va fer saber al seu avi: si ell resultava ser el vencedor de la batalla, seria coronat rei, decisió que Ànshar i els altres déus acceptaren. Es produí l’enfrontament. Tiàmat utilitzà la seva màgia i amb forma de monstre va atacar Marduk. Ell llançà una xarxa que embolicà Tiàmat i li va fer entrar vents per la boca. Llavors disparà una fletxa que partí el cor de Tiàmat en dos trossos i acabà amb la seva vida. Els exèrcits de Tiàmat fugiren per la por que Marduk els causà i Kingu, amant de Tiàmat i capità de les seves tropes, fou empresonat. Marduk dividí el cos de Tiàmat en dues parts. Amb una formà el cel i amb l’altra la terra, creant allí la residència d’Anu, Enlil i Ea. A continuació, posà les estrelles, la lluna, el sol i els cossos celestes i determinà l’any i la seva subdivisió en dotze mesos. També creà els fenòmens meteorològics: amb la bava de Tiàmat creà els núvols, els vents, la pluja i finalment, amb la saliva, la boira. Després creà les muntanyes i fonts subterrànies, així com l’Eufrates i el Tigris. Tot el que havia creat, ho va

lligar amb l’anomenada “Gran corda”, que unia totes les parts de la creació. Després de la creació de l’univers, tots els déus lloaven Marduk i Ànshar el proclamà “rei-total”. Es va fer la cerimònia d’entronització, on Marduk fou investit amb tots els atributs de la reialesa: fou ungit amb oli, li posaren un vestit sumptuós, l’aura reial i la corona, i s’assegué al tron, on tots els altres déus li juraren fidelitat. Però no tot va acabar aquí. Marduk tenia la necessitat de fer un prodigi encara més gran i decidí crear la humanitat, perquè fos aquesta la que fes els treballs dels déus. Amb la sang de Kingu (amant de Tiàmat i capità dels seus exèrcits) creà els primers humans, que construïren Babilònia.

Bé, un cop llegits aquests fragments, en podem treure la conclusió que tots el mites tenen moltíssims trets en comú. En aquests casos, tots els fragments tenen un caos inicial (a partir del qual es formarà l’univers i tot el que coneixem), una supremacia o lluita pel poder, la creació de l’home, el diluvi universal, l’existència d’un o més déus, com a éssers totpoderosos... Així doncs, direm que totes les cultures, es troben assentades sobre una mateixa base i que entre elles no hi ha molta diferència, ja que totes volen arribar al mateix lloc. Gerard Climent

LO BASQUET Departament de Castellà 16LA LEYENDA DE LOS DIAMANTES DEL DRAGÓN NEGRO Antes de que la Tierra existiera, había un dragón que vivía en la Luna. El dragón era completamente negro menos sus ojos, que parecían brillantes como perlas. Vivía solo, y no sabía por qué no había más como él. Siempre se hacía esta misma pregunta: “¿Por qué estoy solo? ¿Por qué no hay más como yo?”

Un día miró hacia delante y de sus ojos cayeron unas gotas que, al tocar el suelo, se convirtieron en diamantes. Eran unos diamantes preciosos, limpios y brillantes. El dragón los cogió con sus garras enormes, pero inofensivas. Los dos diamantes estaban cortados de una forma muy extraña... los juntó, y ¡encajaron! El dragón sintió un enorme poder en su interior. De sus ojos salieron unos rayos espléndidos que, delante de él, formaron una pequeña esfera de colores azul y marrón.

Cuando el dragón tocó la esfera, los diamantes por sí solos se fundieron en la esfera y desaparecieron. La esfera creció y creció... Se había formado una bola inmensa a la cual llamó “Tierra”, que, en el idioma de los dragones, quiere decir ‘luz azul’. El dragón se sentía muy poderoso, pero no sabía qué le estaba pasando. Lo único que deseaba era que en aquella misteriosa bola gigante hubiese vida.

Y así fue; se crearon los ríos, los mares, los animales, las plantas y los seres humanos.

Pasaron millones de años. Una tribu llamada Sheishén descubrió una cueva que estaba llena de dibujos en la pared. Uno de ellos era un dragón negro, y de sus ojos salían rayos. En la pared estaban pegados unos diamantes. La tribu de los Sheishén creyó que el dragón negro había creado la Tierra. Desde entonces lo adoran como a un dios.

Esta leyenda de los Sheishén aún se sigue explicando.

Ahora ya podríamos responder a la pregunta del dragón:

-Estás solo, porque eres único y eres quien ha dado la vida al planeta Tierra; sólo tú eres el dios de los Sehishén.

Mireia Jaime. 1r E

LA LUZ DE LAS FLORES En un bosque muy lejano nacieron unas preciosas flores que se convirtieron en lo más bello de aquel paraje. Junto a ellas, con orgullo y arrogancia, creció un árbol; se esforzó, día a día, noche tras noche, a tapar con una de sus ramas la luz que ellas necesitaban para vivir.

Las flores, al darse cuenta, ya con uno de sus últimos esfuerzos, se lo contaron a una abeja que antiguamente comía de ellas. La abeja, alarmada, habló con el águila y ésta, a su vez, tan pronto lo supo, remontó el vuelo subiéndose muy alto y se lo contó a una nube que flotaba por allí. La nube al instante avisó a todas sus compañeras. Al enterarse todas, decidieron situarse sobre el árbol, fabricar copos de nieve y dejarlos caer sobre las ramas. Un copo algo distraído, que se había quedado jugando con las corrientes, cuando se dio cuenta de lo que ocurría, calculó para caer sobre el extremo de una rama, se dejó ir y... acomodarse él y caer la rama se produjo en el mismo instante.

Las flores notaron el calor de forma inmediata y aquel árbol nunca más les tapó la luz.

Maria Falcó. 1r C

LO BASQUET Departament de Castellà 17

¿QUÉ SABES DE LA OBRA DE CERVANTES? Para saber cuáles son tus conocimientos sobre la inmortal obra de Cervantes, te proponemos unas preguntas. Elige la respuesta adecuada:

1. El protagonista se llama: a) Don Perico de los Palotes, b) Don Quintín “El Amargao”, c) Don Quijote de la Mancha. 2. Tiene un escudero que se llama: a) Sancho Bonzo, b) Sancho “El Fuerte”, c) Sancho Panza. 3. Su dama es: a) La Dama de las Camelias, b) Sara Montiel, c) Dulcinea del Toboso.

4. Luchó contra unos gigantes que en realidad eran: a) Puentes, b) Molinos, c) Árboles. 5. Y en una venta acuchilló a unos enemigos que en realidad eran: a) Sacos de harina, b) Cueros de vino, c) Longanizas. 6. Consiguió liberar a un grupo de: ) Juglares, b) Galeotes, c) Payasos.

7. Le invitaron a las bodas de: a) Camacho, b) Los Reyes Católicos, c) Felipe y Leticia. 8. Le tomaron el pelo unos: a) Duques, b) Sinvergüenzas, c) Barberos. 9. Y entró de forma apoteósica en: a) Barcelona, b) Zaragoza, c) Madrid.

10. Al final le venció el caballero de: a) Los Leones, b) Del Verde Gabán, c) De la Blanca Luna.

SOLUCIONES:

LO BASQUET Biblioteca 18

La biblioteca del centre ESTADÍSTIQUES - Des de l'últim número de la revista, s'han fet més de 1.000 entrades (en teníem 3.500 i ara n'hi ha més de 4.700). - També s'han acabat els llistats, de manera que a cada Departament hi ha una llista dels llibres que li corresponen i així se sap de quin material (llibres, vídeos, cassets, devedés) es pot disposar. - El curs passat es van fer 238 préstecs.

ALGUNES NOVETATS

S'ha estès el servei de préstec als pares. Tal com es va comunicar a través d’una circular, els pares que vulguin agafar llibres, ho poden fer o bé per mitjà dels fills o bé personalment, a les hores de biblioteca, les quals s'han ampliat en mitja hora les tardes de dimarts i dijous (de 17.30 h a 18 h). Estem oberts a altres suggeriments per part dels pares per tal d'afavorir els préstecs (hi ha una bona quantitat de llibres clàssics i també de moderns, a més de

novel·la policíaca). S'ha adquirit un expositor on s'aniran posant llibres d'interès que normalment són a armaris tancats (només es trauen si el professor els recomana) per tal que els alumnes interessats puguin fullejar-los, i fins i tot endur-se'ls prestats uns dies. Actualment s’hi troba una enciclopèdia d’Historia Natural , amb fotos excel·lents. RECORDATORI Recordem que els préstecs haurien de ser estrictament de quinze dies perquè hi ha llibres de lectura obligatòria que són reclamats sovint pels alumnes (alguns els tenen massa dies, cosa que fa que altres no els puguin agafar). ANY DEL QUIXOT Amb motiu dels cinc-cents anys de la publicació d'aquesta novel·la, hem rebut alguns volums de diverses característiques, des de l'edició de la RAE fins a versions abreviades, més apropiades per als alumnes. Són a la vostra disposició.

LO BASQUET Concursos literaris 19CONCURS DE SANT JORDI Com ja és habitual, enguany hem celebrat aquest concurs literari en les modalitats de prosa i poesia, en català i castellà, i assaig, adreçat només als alumnes de Batxillerat. La participació ha estat nombrosa i els guanyadors han rebut un Diploma i un premi en metàl·lic, atorgat per l’AMPA, i un parell de llibres. A més, probablement, els treballs guardonats seran recollits en un volum que editarà l’AMPA, juntament amb els dels guanyadors i guanyadores de l’edició del curs vinent. Els guardonats en llengua castellana han estat:

1r cicle d’ESO: Mireia Jaime (1r premi de narrativa) i Paula Pardo i Gerard Fernández (accèssit).

2n cicle d’ESO: Antonio San Antonio (1r premi de poesia); Selene Alberich

(1r premi de narrativa) i Cristina Cardona (accèssit).

Batxillerat: Laura Mascarell (accèssit de poesia i 1r premi de narració) i Nereida Vidiella (accèssit).

Els guardonats en llengua catalana han estat:

1r cicle d’ESO: Mireia Jaime (1r premi de narrativa) i Sònia Pons (accèssit).

2n cicle d’ESO: Ramon Vicient (1r premi de narrativa) i Selene Alberich (1r premi de poesia) i Bàrbara Chavarria (accèssit).

Batxillerat: Nereida Vidiella (1r premi de narració).

Com a fet interessant, cal remarcar que entre les guanyadores i els guanyadors d’aquest concurs n’hi ha molts dels que han estat premiats també en el concurs de la Coca-Cola, la qual cosa vol dir que segueixen escrivint i tant de bo que ho segueixen fent en anys successius.

CONCURS DE REDACCIÓ DE LA COCA-COLA Aquesta coneguda marca de begudes convoca cada any un concurs de redacció en castellà i en català per a alumnes de 2n d’ESO. Hi participen alumnes de Catalunya i d’arreu d’Espanya; els del nostre centre queden situats en un sector de Tarragona que comprèn totes les comarques de la província, excepte el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Camp. El nostre IES hi participa des de l’any 2000 i, en aquests set anys, hem aconseguit nou premis: el primer, va ser

guanyat per Estefania Rullo; la van seguir Laura Mascarell, Nereida Vidiella, Selene Alberich (2, un en cada llengua), Atenea Chevillotte i Cristina Cardona. Els guanyadors d’enguany han estat Mireia Borràs (n’ha quedat segona, en castellà) i Pau Folqué (n’ha quedat primer, en català). Uns llocs magnífics! Moltes felicitats! Cada alumne rep un Diploma i, a més, uns obsequis de la casa patrocinadora; pel que fa l’IES dels premiats, rep un record.

LO BASQUET Reportatge 20

Els dies 14, 15 i 17 d'octubre, el riu Ebre es va convertir en el Sena. Allí, Constanin Fil va dirigir la versió cinematogràfica de El perfum, una novel·la de Patrik Süskind. Aquesta pel·lícula està protagonitzada per actors molt famosos com ara Dustin Hoffman (Los padres de él) i Ben Whishaw. Tot i que l'acció del guió se situa a París durant els anys 1730-1760, el rodatge s'ha dut a terme a Barcelona, Girona, Besalú i altres

indrets de Catalunya, i finalitzarà amb la filmació d'unes escenes a l'Ebre. Hi haurà una escena principal, que transcorrerà al centre del riu amb un vaixell d'època, i també diferents escenes de personatges fent activitats a les riberes del riu. Per tal de realitzar aquestes escenes, s’han contractat, a través de diferents càstings, una cinquantena d'extres tortosins. L'Ajuntament de Tortosa ha donat a la productora d’aquest film les màximes facilitats perquè puguin efectuar el rodatge amb totes les prestacions necessàries i sense alterar excessivament l'ordre i la vida de la ciutat. Alhora, des de l'Ajuntament, valoren la promoció cultural i turística que el rodatge d'El Perfum pot donar a la ciutat de Tortosa. Tot seguit us adjuntem un resum de la novel·la i les fotografies de la portada del llibre i de l’autor.

LO BASQUET Reportatge 21

Jean-Baptiste Grenouille, el protagonista

de la història, des que va nàixer no emet

cap olor, la qual cosa fa pensar en la

possibilitat que sigui un dimoni.

D’altra banda, gaudeix d’un olfacte

prodigiós que li permet percebre totes les

olors del món. Tot i la misèria en què neix,

puja esglaons socials i es converteix en un

famós perfumista.

Elabora perfums capaços de fer-lo passar

desapercebut o d’inspirar simpatia, amor,

compassió... Però, per tal d’obtenir aquestes

fórmules magistrals, ha d’assassinar joves noies

verges, obtenir-ne les seves olors corporals i

barrejar les seves olors íntimes amb d’altres

essències .

Marc Anguera Oriol Lluís

Ramon Vicient

LO BASQUET Reportatge 24Viaje a Roma

El día 9 de febrero a las 14:00 horas salió de Roquetes un autobús con sesenta y un alumnos de bachillerato y cuatro profesores con destino a Roma. Pasaron toda la noche en el autobús y al amanecer del viernes 10, cuando aún eran tan solo las siete de la mañana llegaron a Pisa, donde aquel día hacía mucho frío. Pisa es capital de provincia, tiene alrededor de 100.000 habitantes, está a 10 Km. del mar Tirreno y se caracteriza por tener la famosa torre inclinada en la plaza del Duomo. La torre inclinada es un emblemático edificio del románico tardío italiano que tiene unos 58 metros de altura y fue erigida entre los años 1174 y 1345. Tiene una planta circular y la estructura externa se forma con arcos de medio punto que descansan en columnas cilíndricas formando galerías en cada uno de sus siete niveles. Adoptó la forma inclinada que la caracteriza cuando aún estaban construyendo el tercer nivel y el terreno empezó a ceder hacia el sur de la estructura. Una vez visitada Pisa y su famosahacia Roma donde estaba el hotealojar. Este periodo del viaje duró apUna vez en Roma fueron a visitaedificios y preciosas fuentes que petres fuentes principales son: la Fuede los Cuatro Ríos, la última en estatuas del Danubio, el Ganges, ellos cuatro continentes conocidos ha

El sábado visitaron Pompeya, una cal siglo IV a.C. Esta ciudad quederupción del Vesubio el 24 de agost20.000 personas y las que no pudiepuerto quedaron sepultadas por toasfixiadas por los gases tóxicos queexcavadas, permiten comprender cóen ellas se han encontrado incluso lanimales, niños y mujeres con las m

Torre inclinada de Pisa

torre siguieron camino l en que se tenían que roximadamente cinco horas. r la plaza Navona en la cual hay bellos rtenecen a la época del Renacimiento. Las nte del Moro, Fuente de Neptuno y Fuente el centro y diseñada por Bernini, con las Nilo y el Río de la Plata que representan a sta entonces.

Pompeya al pie del volcán Vesubio.

iudad romana cuyos orígenes se remontan ó sepultada por la ceniza después de la o del año 79 d.C . En ella habitaban más de ron escapar en los barcos amarrados en el neladas de roca, lava y ceniza o murieron el volcán emitió. Las ruinas, parcialmente mo era una ciudad romana de entonces, y

os cuerpos petrificados en roca y ceniza de ismas expresiones con que se quedaron.

LO BASQUET Reportatge 25

Después de visitar Pompeya se acercaron hasta Nápoles, la capital de la región de Campania, que tiene, junto con el área metropolitana, más de tres millones de habitantes. Nápoles es un nombre griego que significa “Nueva Ciudad” y tiene un famoso puerto y buenísimas pizzerías.

Calle de Pompeya tal y como era en la Antigüedad. Se conserva así gracias a que quedó sepultada por la ceniza.

Luego, el domingo día 12, fueron a visitar otra vez Roma, pero esta vez el Coliseo, situado en el centro de la ciudad, el cual tardó 8 años aproximadamente en construirse y tenía un aforo de 5.000 espectadores. El nombre Coliseo deriva de una gigantesca estatua de Nerón ubicada muy cerca de allí. El Coliseo era un circo donde gladiadores y esclavos peleaban a muerte entre ellos o con animales.

Lo que queda actualmentedel Coliseo Romano.

También visitaron el cercano Foro Romano con muchos monumentos históricos, como la Basílica Emilia y el Arco Triunfo de Tito. La palabra Forum designa el lugar que constituía el centro y el punto de reunión de la ciudad, pues era donde se desarrollaban las actividades políticas, administrativas y comerciales.

Arco del triunfo de Tito

Luego, la tarde del domingo, fueron a ver la Fontana de Trevi, muy significativa del Barroco romano. Fue construida por Incola Salvi entre el 1732 y el 1762 en el lugar donde se acababa el acueducto Virgo. Según una leyenda, el turista que eche una moneda en la fontana regresará a Roma.

LO BASQUET Reportatge 26

La Fontana de Trevi de noche.

Al día siguiente, lunes 13, por la mañana fueron al Vaticano. El Estado de la ciudad del Vaticano nació el 11 de febrero de 1929 con la firma de los Pactos Lateranenses entre la Santa Sede y el Estado Italiano. Tiene una superficie de 44 hectáreas y cuenta con una población de 1.000 habitantes. Su soberano es el Sumo Pontífice, el Papa. Los edificios que dominan en el Vaticano son La Basílica de San Pedro, junto a su plaza, y al norte de ésta los Palacios Vaticanos.

Plaza de la Basílica de San Pedro.

Después de la visita, realmente impresionante y que duró casi toda la mañana, hacia las 15:00 horas se encontraron junto al obelisco central de la plaza y emprendieron viaje al puerto de Civitaveccia. Allí subieron a un barco que, después de unas 19 horas aproximadamente de viaje, les llevó a Barcelona. Desde allí volvieron a Roquetes, cansados, pero muy contentos de la experiencia.

Sílvia Gilabert Villalba 3º B

LO BASQUET Departament de Francès 27LES ÉLÈVES DE FRANÇAIS DE 3r ESO ET LA MUSIQUE QU’ILS AIMENT Nous sommes les élèves de 3er ESO de français et nous allons vous parler de la musique que nous aimons. Alejandro aime le hip hop, il adore ça !! Dans le lycée il y a des élèves qui aiment cette musique. Le meilleur groupe c’est ‘Desterrados’. Il est espagnol. C’est très bien le hip hop. Elle s’appelle Tatiana Subirats. Elle aime différents types de musique, par exemple : reggeaton, rap, pop et balades. Elle écoute la musique tous les soirs quand elle fait les devoirs et quand elle pratique le bal de salon. Elle adore: Merche, Shakira, El canto del loco et Black eyed pease, surtout son single ‘don’t lie’. Sara aime la musique pop, la musique reggaeton, les balades et la musique show, c’est celle qu’elle préfère. Les groupes de musique qu’elle aime sont : El canto del loco, Celine Dion, Amaral, … Elle aime aussi danser toute sorte de musique. Núria aime la musique comme la plupart de nous. Elle aime la musique pop et les groupes de musique qu’elle aime sont : ‘La oreja de Van Gogh’, ‘Amaral’ et ‘Shakira’. Elle aime aussi danser salsa, balades, merengue, rock et des autres types de musique. Azzedin aime aussi le hip hop. Son chanteur préféré c’est algérien et il s’appelle Hold. Mercè aime la musique comme la plupart de nous et le cinéma. Elle adore écouter de la musique quand elle fait ses devoirs. Tous les soirs elle se branche à son msn pour parler avec ses amis et écouter des chansons. Les week-ends elle va au cinéma avec ses copains du rem. Son groupe préféré c’est Green day mais elle adore Simple Plan. Le single de Simple Plan est ‘Wellcome to my live’ et le single de Green day est ‘Wake me up when September ends’. Bref, elle aime le rock et les films romantiques. Le chanteur préféré de Richard est Melendy dont ses chansons sont aimées de tous. Elles sont sur la liste des ’40 principales’.

ALEJANDRO ARNAL SARA MARISSA MERCÈ

NÚRIA TATIANA

LO BASQUET Departament de Francès 28 LA CLASSE DE FRANÇAIS DE 4t ESO

Nous sommes la classe de français de 4t ESO. C’est la première année que nous apprenons la langue française. Notre professeur s’appelle Marisa et nous sommes: Núria Curto, Cristina Gabriel, Juan Carlos López, Meritxell Marín, Patric Miguel, Paula Rodríguez i Víctor Sánchez. Nous avons entre 15 et 16 ans. Nous sommes de

oquetes, Jesús, Xerta, Benifallet et Raval de Crist.

différents villages :R

Núria aime “El canto del loco”, Cristina aime “La orega de Van Gogh”, Juan Carlos adore les toros, Meritxell adore “Juan Ballesta”, Patric aime les chevaux et il déteste le football, Paula aime Good Charlotte et le basket et Víctor adore le Formula 1 et il déteste les mensonges. Voilà la classe de 4rt ESO de français! Devinette C’est un professour de notre lycée. Il est anglais. Il est grant, blond, ni gros ni maigre, ni beau ni laide et ses yeux sonts bleus. Il est une peu fou, sympathique. Il a deux enfants. Il aime les vacances, les élèves et les langues. Il déteste les chewing-gums dans la classe, remplir des documents et la mauvaise éducation. On peut trouver des membres de sa famille dans n’importe quel pays, ils sont éparpillés par tout le monde.

Qui est-ce? C’est _ _ _ Completa els nombres:

19. _ _ _-_ _ U _ 17. _ _ X-_ _ P _ 3. T _ _ _ _ 13. _ _ I _ _ 8. H_ _ _ 16. _ _ _Z_ 1. _N 12. _O_ _ _ 18._ I _-H _ _ _ 15. Q_ _ _ _ _ 9. _ _ _ F 5. _ _ _ Q 2. _ _ _ X 4. Q_ _ _ _ _ 20.V_ _ _ _ 7. _ _ _ T 14. _U_ _ _ _ _E 10. _ _X 6. S_ _ 11. _ _ Z _

LO BASQUET Departament d’Anglès 29WHO’S WHO?

1. While visiting Toronto one day, she saw a homeless man on the street. She promptly pulled over, gave the man her gloves – and took him to a restaurant for dinner. a) Jennifer Aniston b) Renee Zellweger c) Penelope Cruz 2. While filming an ad in front of the Santiago de Compostela in Madrid in March 2004, striker was asked by the director to demonstrate a scissor kick. He complied - and promptly smashed a window in the 12th century cathedral's Portico de la Gloria (Portal of Glory). a) Ronaldinho b) Beckam c) Ronaldo 3. She once had an encounter with an important Miami DJ who, trying to seduce her, insisted that he had met all of her family. "Your grandmother is adorable!" the DJ gushed. Her reply? "My grandmother is in heaven." a) Celine Dione b) Paulina Rubio c) Shakira 4. While “helping” her parents move into their new home one day when she was three years old, she was warned not to touch a light bulb which was on the floor. Naturally, she ended up with several stitches – after testing the bulb with a karate chop. a) Halle Berry b) Sandra Bullock c) Kate Winslet 5. Shortly after one film’s release. He visited a Dublin bar to enjoy a beer. He was approached by a man who asked if he could shake his hand. He graciously agreed. After shaking, the man examined his hand and said. “This is the closest I’ll ever get to Halle Berry’s bottom!” a) Pierce Brosnan b) Santiago Segura c) Jim Carrey 6. Tiger Woods, probably the best golf player in the world, was once introduced to this pop star . “Oh, I love your music,” Tiger told her. “I have all your CDs.” Her reply? “Sorry, I don’t know much about you. I don’t follow tennis.” a) Cristina Aguilera b) Celine Dion c) Mariah Carey 7. Not only is she a sleepwalker, but she also talks while sleeping. a) Jennifer Aniston b) Angelina Jolie c) Katie Holmes 8. In a hotel in Las Vegas, annoyed that his closet would not open, he lost his temper and put a fist through the door. Later that night, while eating dinner, his hands (with their scratched and bloody knuckles) were read by a so-called palm reader. Her verdict? “You are a very tranquil man.” a) Brad Pitt b) Clint Eastwood c) Robert Redford

9. This actor did something to repeat bed scenes (especially with Angelina Jolie). When they were finishing he said something wrong on purpose and the scene had to be repeated.

a) Colin Farrel b) Brad Pitt c) Val Kilmer 10. She was often approached by fans looking for more than an autograph. After announcing that she wanted “a normal guy,” she was approached on the street by a prospective boyfriend. “You,” he said, “I’m normal.” How so? “I ain’t got a job, my car’s in the shop, and I live with my momma!” a) Cher b) Tyra Banks c) Celine Dion

LO BASQUET Departament de Música 30 Durant el curs 2004/05, els alumnes de 2n d’ESO vam presentar 24 cançons al concurs Supermúsica del Club Super 3. Cap de les nostres cançons no va ser seleccionada, però ens han felicitat per la nostra participació i ens han animat a tornar-ho a intentar aquest nou curs. Tot i així, des del Departament de Música, hem volgut fer-vos arribar una petita mostra del fruit del nostre esforç, triant dos de les cançons perquè pugueu gaudir-les, tant com ho vam fer nosaltres a l’hora de composar-les.

LO BASQUET L’entrevista 31

“L’educació i el respecte són fonamentals en la vida” Alfredo Borràs és professor de matemàtiques a l’IES Roquetes. És un dels nombrosos professors que han arribat enguany. Imaginem que un alumne o una alumna no calla a classe. Què li faries? Què li diries? Primer avisar l’alumne perquè es comporti millor i em deixi fer la classe com cal. Si el seu comportament segueix igual, prendré la mesura correctora que cregui oportuna en cada cas. És difícil controlar els alumnes dins d’una classe? Cada classe és un món. Tot i això, crec que en general ho porto prou bé. De petit, què pensaves ser de gran? Primer futbolista, i després matemàtic. Ets feliç amb la teva feina? Sí, no em puc queixar. Quina pel·lícula va marcar la teva vida? La Vida és Bella i La Vida de Bryan Quin és el teu somni? Tenir salut, feina i una bona família. De moment, no em puc queixar. Si et regalessin un viatge, on aniries? Per què? Suposo que a Menorca. Tot i que hi vaig prou sovint, sempre s’enyora casa teva.

Com t’agraden les dones? Descriu la teva dona ideal. Intel·ligents, amb bona educació i agradables. Si a més a més són guapes, millor. Canviaries alguna cosa del centre? En tocaria poques coses. En canvi, si pogués, canviaria moltes coses del sistema educatiu. Per què et vas fer professor? A la meva època es tenia un respecte als professors que actualment no hi és. Vaig pensar que seria bo saber matemàtiques i gaudir del respecte de la gent. Per desgràcia, això últim és molt difícil avui en dia. Quan de temps fa que exerceixes de professor? 5 anys. Què et fa estar content? I trist? La injustícia social i les malalties em fan estar trist. En general, sempre procuro estar content. Quin tipus de música t’agrada escoltar? I ballar? Sobretot la música “comercial”, la que posen en les ràdios. No m’agrada la música underground (la de les minories). D’altra banda, no m’agrada ballar. Has fet de professor en algun altre centre? A quin? Sí, he estat en quatre centres més.

Quin trobes que és el nivell d’aquest centre respecte als altres on has estat? Prou bo. És dels centres on m’hi trobo més a gust. Quin és el teu esport favorit? El practiques molt a sovint? Me n’agraden molts: futbol, tennis, bàsquet..., però sobretot el futbol. Quin és el teu menjar favorit? M’agraden moltes coses, però, per exemple, la carn a la brasa amb calçots i carxofes està molt bé. Ets la típica persona que s’emporta els problemes a casa? No, generalment no. Quin consell donaries als alumnes? Que tinguin un bona educació, tant acadèmica com social. El respecte és fonamental en la vida. JOANA FORÉS NÚRIA JULVE

LO BASQUET Departament de Matemàtiques 32

Sudoku (en japonès: sūdoku) és un trencaclosques matemàtic de col·locació que es va popularitzar a Japó l’any 1986 i es va donar a conèixer en l’àmbit internacional el 2005. El seu objectiu és emplenar una quadrícula de 9×9 caselles dividida en subquadrícules de 3×3 (també anomenades "caixes" o "regions") amb les xifres de l’1 al 9, partint d’alguns números ja col·locats en algunes de las caselles. No es pot repetir cap xifra en una mateixa fila, columna o subquadrícula. Un sudoku només està ben plantejat si la solució és única. La

resolució del problema requereix paciència i certes dots lògiques.

Exemple de sudoku: Els números que veus en color roig són els números que et donen quan comences el joc. En canvi, els números en color gris són els números que ha posat la persona que ha resolt el sudoku. Per a començar a practicar, comprova que no hi ha cap fila ni cap columna en la qual hi hagi cap número repetit. A més, en cadascuna de les 9 subquadrícules tampoc no hi ha d’haver cap repetició de números.

Ara que ja en saps una miqueta la història i ja has vist un exemple d’un sudoku, atreveix-te a fer-ne un. Ja veuràs que, si ets capaç de resoldre’l (això sí, hauràs de tenir molta paciència), sentiràs una gran satisfacció personal. Anima’t! Pots aconseguir-ho!

LO BASQUET Departament de Matemàtiques 33

EL COMISSARI MONTELUSA

El comissari Montelusa està investigant el crim del multimilionari mafiós Aristòtil Quinsnassos. El comissari interroga els quatre sospitosos principals i recull aquestes afirmacions:

• Güido: El crim l'ha comès Tomassino. • Tomassino: El crim l'ha comès Pietro. • Carlo: Jo no ho he fet. • Pietro: Tomassino ha mentit quan m'ha acusat a mi.

El comissari sap que només una de les afirmacions és certa. Qui és l'assassí de Quinsnassos?

EL JARDÍ AQUÀTIC

Al jardí aquàtic japonès de Nomitokis Mislotus, hi ha un riuet amb tres illetes ajardinades. Les seves ribes i les seves illes estan connectades per un conjunt de 12 ponts.

El jardiner Nomitokis vol que el públic que visiti el jardí aquàtic faci un recorregut des de l'entrada fins a la botiga de plantes (final del recorregut) passant una sola vegada per cada pont. Però, per molt que ho ha intentat, no ha trobat un recorregut que s'ajusti a aquestes condicions.

El seu ajudant, Tocolotus Totijorno, ha descobert que serà possible trobar un recorregut adequat si s'hi afegeix un nou pont.

On s'ha de construir el pont?

LO BASQUET Col·laboracions 34

ESTAN BOJOS, AQUESTS ROMANS!

Impressionant! És un edifici espectacular, tot i estar mig destruït. La pregunta és si aquest edifici ha estat construït pels romans. S’ha pogut demostrar que sí, però..., com és possible si ha estat fet fa gairebé dos mil anys? La tecnologia no era la que tenim ara; no obstant això, ningú dubta que el van construir en temps de l’emperador Tito, sense l’ajut de civilitzacions perdudes o extraterrestres. Si això es demostrés, seria el primer cas d’una edificació antiga, la construcció de la qual pot atribuir-se a éssers humans “normals”. La qüestió és la següent: si avui es construís, duraria tants d’anys? Aquest Colós imposa. Està format per un anell gegantí el·lipsoidal, amb l’eix major de 188 m i, el menor, de 156; té 51 m de gruix a la base i 50 m d’alçada. Es calcula que ,de marbre travertí, se n’utilitzaren 100.000 m cúbics, amb un pes mitjà de 5 tones per bloc; a més, s’empraren 300 tones de metall per a fer les grapes que subjectaven aquests blocs. No hem d’oblidar la colossal estàtua de Neró que hi havia al seu costat. Com es pot veure, tot són dimensions de vertigen, però el que mareja més és la xifra de morts que hi hagué el dia de la inauguració. En un sol dia, es van matar 5.000 feres, i en una batalla naval participaren 3.000 homes. Pel triomf de Trajà sobre els Dacis, van lluitar-hi 10.000 gladiadors i s’hi van matar 1.000 animals. Ja en la nostra era, van lluitar-hi 1.000 parelles de gladiadors i mataren 32 elefants, 10 tigres, 60 lleons, 30 lleopards, 6 hipopòtams i 1 rinoceront. En resum, tot un extermini, una hecatombe. Allí van morir, en total, més de 500.000 ànimes, sense comptar els animals sacrificats. Per què tants de sacrificis? Quin motiu hi havia? Per molt que es vulgui justificar, tot això no té sentit. En aquella època, aquesta pràctica tenia detractors, però pocs, ja que era l’aliment moral del poble. Una població esclava, que superava en molt la romana i que s’alimentava a base de pa, havia d’estar ocupada en aquests afers. Així no hi havia perill de revoltes.

El Colisseu d’ahir és el futbol d’avui. PANEM ET CIRCENSES! Salut! MINGUS

LO BASQUET Col·laboracions 35 LA FESTA DE TOTS SANTS

Qui no s’ha pregunta mai l’origen d’aquesta festivitat? En aquest escrit, intentarem explicar aquesta festa de difunts, que celebrem el dia 1 de novembre. La religió cristiana es va estendre per l’Imperi Romà a partir de l’emperador Constantí (s. IV dC). Aquesta religió, aquesta fe, que s’obria pas per un intricat laberint de Déus, resultà més forta, més influent i més necessària per a l’home que la religió anterior romana. Aquesta situació es contraposa als inicis de la religió romana, car els romans eren extremadament religiosos, més que els Déus. La seva pietat era la saba que enfortia llurs caràcters. Pel que fa a Roma, existien importants cultes als morts. El mes de febrer estava dedicat a les purificacions, destinades a garantir un lligam, una pau i un respecte entre els morts i els vius. Així, la gran Vestal feia un sacrifici funerari, i el 21 de febrer portaven menjar a les tombes per als morts. Aquest dia tot romania tancat, fins i tot els temples. Els dies 9, 11 i 13 de maig, se celebraven les Lemuria (esperits de morts, espectres). Els Lèmurs més terrorífics eren els que havien mort joves, perquè es creia que guardaven rancúnia. Ovidi ens conta els rituals que seguia el pare de família: “A mitjanit i descalç per casa, a fi d’expulsar els fantasmes, escopia nou faves negres que tenia a la boca, perquè les mengessin els esperits i així salvar els membres de la família (tot això després de rentar-se les mans tres cops)”. Pel que fa a la pròpia mort, donaven grans mostres de dolor, creient que aquestes les rebia el difunt, agraït. Després de la purificació religiosa per aquesta mort, se celebrava un àpat on menjaven i corria el vi a dojo;

l’àpat acabava amb balls i cançons i, al cap d’un any, se celebrava un altre àpat a la tomba. Tot plegat, semblava més una bacanal que un ritual. Per què aquesta por als morts? Per què aquests rituals? Segons creien, els morts desitjaven tornar a casa seva, però s’havia d’evitar sense que s’enfadessin (per això en parlem bé, no els deixem insepults, sense record...). Amb tot , l’Església no es va enfrontar solament a aquestes creences, sinó que dins de l’Imperi també hi havia les dels pobles celtes. El seu culte principal era el Samain (fi de l’estiu) que se celebrava des de l’últim dia d’octubre fins a l’1 de novembre. La festa consistia en una assemblea on parlaven de temes molt importants i, entre moltes coses, es discutia de religió. Entre got i got de vi i menjar abundós, l’embriaguesa els feia veure tot allò que és sobrenatural. Els vius i els morts, aquest dia, es passejaven, sortien les bruixes, els fantasmes... Tal com podeu veure, hi ha connexions entre les festes de difunts celtes i romanes, com ara l’alegria produïda pel vi i per l’inici d’un nou any. Tot i això, nosaltres associem aquest dia a la tristor i a la melangia. L’Església, en veure tota aquesta disbauxa, intentà desdir-se’n, fins que el papa Bonifaci IV establí la festa de Tots Sants, el dia 1 de novembre. La religió cristiana s’havia imposat. Encara avui preguem pels difunts i creiem que l’ànima dels morts es troba al costat de la tomba (per això ens fa por anar de nit al cementiri). Aquest també és el motiu que ens porta a dur flors a la tomba.

Domingo Segura

LO BASQUET Col·laboracions 36 ALGUNS EXEMPLARS DE LA “FAUNA” DE L’IES

És freqüent que, on s’ajunten diverses persones, hi hagi diferències de caràcter, comportament... És difícil trobar grups compactes, amb poques diferències entre els seus components. El nostre IES no n’és una excepció i, al costat d’alumnes normals, n’hi ha d’altres amb actituds i interessos molt diversos, com ara: A) L’”empollón” Es tracta d’un element gairebé en vies d’extinció. Es caracteritza per estar sempre damunt dels llibres, molt atent a allò que diu el professor o la professora, fent-li preguntes que moltes vegades són d’allò més empipadores. Així i tot, el professorat està content amb aquest tipus d’alumnat perquè trau molt bones notes i no molesta les seues classes. En canvi, sol resultar una mica repel·lent als seus companys, de manera que intenten fer-li la vida impossible, tot i que roman immutable. De totes formes, segur que el professorat en voldria tindre més. B) L’ inútil Es tracta d’un alumne que s’autoanul·la creient que no serveix per a res. I tant s’ho creu que, a la llarga, s’esdevé així. Per sort, d’aquest grup, n’hi ha molt pocs. C) El despistat És l’alumne que no sap mai què ha de fer. S’equivoca de classe, no porta els llibres de la matèria corresponent, no sap quan són els controls... I tampoc no sap donar explicacions del que fa i de per què ho fa. Els companys se li’n burlen, els professors s’hi desesperen... Això sí, és molt bon xiquet. N’hi ha poquets en cada curs. D) El “xuleta” (fanfarró, gallet...) És l’alumne que va “sobrat”, perquè es creu, respecte els altres, més “guapo”, fort, etc. N’està convençut, encara que després els resultats demostren que no hi va tant (però la culpa mai és seua). Es burla dels companys, de les companyes i del professorat; tot ho fa millor que els altres i els “perdona la vida” en moltes ocasions; creu que els professors són uns inútils que no saben entendre les seues qualitats, però..., ja veuran el dia de demà! (I el dia de demà la batacada que es pegarà serà grossa). D’aquests, ja n’hi ha més. E) El “passota” És el darrer dels classificats i el grup més nombrós; l’alumne que, tal com fa el despistat (C), no s’assabenta de res; com el xuleta (D), creu que va sobrat; a més, té clar que no vol estudiar perquè el que s’ensenya a l’IES són bajanades; vol treballar i guanyar diners (no sap que li pagaran una misèria fent un treball poc o gens qualificat, perquè no domina prou cap ofici); en resum, acaba sent un inútil (B), però a diferència d’aquell, causa problemes a tothom. Per desgràcia, cada any augmenta el nombre d’aquests elements.

LO BASQUET Poesia 37

ZEL

Polsegada i els ulls borrosos, com l’amada, goig

pel matí roig, l’ànsia zel i dubte, al foscant

gust de barreja, la durada suc mèlic, l’acte i el fimbreig, volada

la passió, encesa la llengua, vetada.

LO BASQUET 13 Pensaments 38

1. El paper és pacient. (Anna Frank) 2. Cogito, ergo sum (Penso; per tant,

existeixo.) (René Descartes) 3. L’home és un llop per a l’home. (Thomas

Hobbes) 4. He tingut un somni... (Martin Luther King) 5. El millor peix, la carn. (Josep Pla) 6. Però moure’s, es mou. (Galileo Galilei) 7. Poesia ets tu. (Gustavo Adolfo Bécquer) 8. Les nostres cicatrius tenen la virtut de

recordar-nos que el nostre passat ha estat real. (Dr. Hannibal Lecter / El Dragón Rojo)

9. Fes l’amor, no la guerra. (Lema hippy) 10. Sempre hi ha un poc de follia en l’amor, però sempre hi ha una mica de

raó en la follia. (F. Nietzche) 11. Tot el que necessites és amor. (John Lennon) 12. Si desitges ser estimat, estima. (Sèneca) 13. En una hora d’amor, hi ha una vida sencera. (H. de Balzac) 14. Sense tu, les emocions d’avui no serien més que la pell .... de les d’ahir.

(Hipòlit /Amélie) 15. El treball en cadena deshumanitza; converteix l’home en una màquina

de repetició. (G. Friedman) 16. Existeixo en la mesura que existeixo per als altres; en fi, ser és estimar.

(Monier) 17. Jo sóc gos, vostè és gat; no podem entendre’ns. (Stendhal) 18. L’home és un aprenent; el dolor, el seu mestre. (A. de Musset) 19. Aprendre a escriure és aprendre a parlar amb la teva pròpia veu.

(Malraux) 20. Cada home és l’ésser més distant de si mateix. ( F. Nietzche) 21. El boig és aquell que ha perdut tot menys la raó. (Chesterton) 22. Si tots els homes desitgen el plaer és que tots desitgen riure. (Aristòtil) 23. No hi ha res més preciós en la vida i per a la vida que un bon record

d’infància. (Dostoievski) Selene Alberich

LO BASQUET Col·laboradors 39

LO BASQUET Passatemps 40

DES MOTS-CROISÉS (présenté par les élèves du CVZ) 1. El tercer dia de la setmana. 2. És al mig com el _ _ _ _ i. 3. Arriba el cap de setmana. 4. Uf! Que bé! Ja arriba el cap de setmana! 5. Oh! Comença el col·legi un altre cop! 6. Segon dia de la setmana. 7. Ja s’acaba la setmana.

SOPA DE LLETRES, per Rubén Calvo Troba 7 marques de motos:

A D F G H B U L T G S R B G J S A R T V E O W H Y E M A R G O G I W E D Z A T I M O O K H Q E B P E M A P R I L L R Y U A T U X W E U I B A I L A P R I L I A I F G A T R A D T V E T I S O X A A S R I E J U Q E S T C G H Q E R T Y I Q R S O Q V N O P G I L L E R A S U Z U K I E S T V R T

LO BASQUET Curiositats 41Sabíeu que... per Atenea Chevillotte

1. El nom complet de l’ànec Donald és Donald Fauntleroy Duck? 2. Una girafa es pot rentat les orelles amb la llengua? (La seua llengua medeix 40

cm.) 3. Milions d’arbres són plantats accidentalment per esquirols que enterren nous i

després no recorden on les han posat? 4. Si vols mantenir-te desperta és més eficaç menjar-te una poma que prendre’t

un cafè? 5. Ningú no pot xuclar-se el seu colze, ja que és tècnicament impossible tocar-se’l

amb la llengua? 6. L’únic aliment que no es deteriora amb el pas del temps és la mel? 7. Els dofins dormen amb un ull obert? (Quan dormen la meitat del seu cervell

descansa i l’ull oposat es manté obert per si s’acosta algun perill) 8. Les ungles de les mans creixen unes quatre vegades més que les dels peus? 9. L’ull d’un estruç és major que el seu propi cervell? 10. És impossible esternudar amb els ulls oberts? ( els bacteris que surten del cos

van a una velocitat de 140 Km/h, de manera que, si els ulls estiguessin oberts, sortirien de les seves òrbites.)

11. Quan els conquistadors anglesos van arribar a Austràlia, es van sorprendre de veure uns animals que donaven uns salts enormes i que duien la seua cria en una “bossa” situada a la panxa. Quan van preguntar a un nadiu què era allò, els va respondre “Khon Ghu Ru” que, en realitat, significava ‘No t’entenc’? (D’aquí va néixer la paraula “kangaroo” en anglès.)

12. Riure durant el dia ajuda a dormir millor a la nit? 13. Els dofins i els ximpanzés són els únics animals, a més de l’home, que es

reconeixen a ells mateixos davant l’espill? 14. Els és físicament impossible, als porcs, mirar cap al cel? 15. Els dofins, juntament amb l’home, són els únics animals que, a part de la

reproducció, tenen sexe per plaer? Vacances 100% per Vaiga Demidova Ingredients:

• una setmana lliure • grup d’amics ben enrotllats • diners (o una targeta de crèdit ben carregada) • un lloc llunyà • beguda • una nit esbojarrada • unes quantes estrelles

Preparació: Agafem una setmana lliure i la barregem amb diners. Ens esperem 15 minuts per què vinguin els amics. Disposem de 30 minuts per decidir el lloc de vacances on volem anar. Si ens passem massa temps pensant, la pasta quedarà excessivament dura. No és recomanable. Un cop tinguem la pasta amb tots els ingredients barrejats seguirem afegint-ne més, com ara, una nit esbojarrada. Ens esperem 1 hora per tal que es desfaci bé, i tot seguit hi afegim un grapat d’estrelles, segons el gust que vulguin els romàntics. Finalment, per què la pasta quedi més pura, hi afegim un dia sencer per tal que els amics puguin descansar.

LO BASQUET Passatemps 42SOLUCIONS ALS PASSATEMPS DE MATEMÀTIQUES

Solució 1: L'assassí és el Carlo Les declaracions de Tomassino i de Pietro s'han d'estudiar amb deteniment: Si Tomassino diu la veritat, Pietro menteix. Si Tomassino menteix, Pietro diu la veritat. És impossible que tots dos menteixin o diguin la veritat a la vegada; per tant, Güido i Carlo menteixen. L'únic que diu "Jo no ho he fet" és el Carlo. Si sabem que menteix, l'assassí ha de ser ell per força. Solució 2: Entre les illes A i B

És important tenir en compte quants camins surten de cada lloc. Per exemple, de l’ entrada, hi surten 3 camins; de l'illa A, en surten 3; de l'illa B, en surten 5; de la C, 4; i a la botiga n’arriben 3. Si un lloc no ha de ser obligatòriament el principi o el final del recorregut, això implica que cada vegada que hi arribem haurem de poder-ne marxar. Això obliga al fet que, en aquest lloc, hi hagi un nombre parell de camins. És el que hauria de passar a les illes. En canvi, al principi i al final, hi haurà d'haver una quantitat senar de camins (sortir, o bé sortir-arribar-sortir, o bé...). L'entrada i la botiga estan bé: hi conflueixen 3 camins, a cadascuna. L'illa C també està bé: té 4 camins, un nombre parell. La solució estarà en posar un pont entre A i B perquè així a cada illa hi haurà un nombre parell de camins.

SOLUCIONS AL SUDOKU

5 3 4 | 6 7 8 | 9 1 2 6 7 2 | 1 9 5 | 3 4 8 1 9 8 | 3 4 2 | 5 6 7

--------------------- 8 5 9 | 7 6 1 | 4 2 3 4 2 6 | 8 5 3 | 7 9 1 7 1 3 | 9 2 4 | 8 5 6

--------------------- 9 6 1 | 5 3 7 | 2 8 4 2 8 7 | 4 1 9 | 6 3 5 3 4 5 | 2 8 6 | 1 7 9

SOLUCIONS ALS ALTRES PASSATEMPS - Who’s who?: 1b; 2a; 3c; 4b; 5a; 6a; 7a; 8b; 9c; 10b - Des mots-croisés: 1: mercredi; 2: jeudi; 3: vendredi; 4: samedi; 5: lundi; 6: mardi; 7: dimanche. - Nombres: un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf, dix, onze, douze, treize, quatorze, quinze, seize, dix-sept, dix-huit, dix-neuf, vingt. - Sopa de lletres: Aprilia, Beta, Bultaco, Derbi, Gillera, Rieju, Suzuki,

LO BASQUET Excursions 43Como cada curso, en febrero, se programó la salida de segundo ciclo de ESO a Caro. Este año los alumnos se decantaron por efectuar el recorrido entre el Toscar i Beceit, desde el barranc de la Conca, el nacimiento del riu Algars y arribar al curso del riu Ulldemó, a las puertas de Beceit.

El recorrido posibilitó atravesar parajes bien diferentes. Al recorrer varias cuencas fluviales, con particularidades ambientales tan dispares, pudimos contemplar la diversidad paisajística que la sierra nos ofrece: la frondosidad cercana a los cursos de agua, la austeridad esteparia de los páramos expuestos al norte y la sobrecogedora sensación de naturaleza viva por doquier.

Bassa de les Foies El tiempo facilitó las cosas pues, pese al frío, el sol lució con su particular esplendor invernal. Por ello, mientras se caminaba, pese a la nieve y el hielo abundantes, y la temperatura ambiente negativa, en ningún momento tuvimos la sensación de frío extremo.

Sendera del coll de Monfort Por otra parte, en el refugio donde convivimos las dos noches, la calefacción, el agua caliente de las

duchas y las literas, ayudaron a sobrellevar sin problemas el cansancio.

Toll del Vidre

Cruzando el riu Ulldemó al llegar a Beceit Patinamos sobre el hielo de la gélida bassa de les Foies, nos hundimos en la nieve virgen que alfombró la mayor parte de la travesía, sorteamos las aguas nivales de los ríos Algars y Ulldemó y, sobre todo, compartimos el esfuerzo y la motivación en una convivencia de gran compañerismo.