LO BASQUET Edi torial 2

Editorial S’acaba el curs i, com sempre per aquestes dates, s’edita un nou número de Lo basquet, el sisè d’aquesta època. Una vegada més, cal destacar la celebració de les Setenes Jornades Interculturals. Des d’aquí, felicitem la gent que les ha organitzat per l’èxit assolit, que de ben segur va lligat a una feina ben feta. D’altra banda, continuem d’enhorabona pel que fa als guardons que el nostre alumnat ha rebut en els diferents concursos en què ha participat. S’ho mereixen! Quant al projecte Comenius, és a mig camí del seu recorregut. Aquest curs, alguns alumnes de primer de batxillerat han viatjat fins a Grècia (a Thessaloniki). Segons conten, ha estat una experiència profitosa acadèmicament, culturalment i humanament. El curs vinent, aniran a Alemanya (a Zwönitz). Que tingueu sort i que us aprofiti tant o més que en l’anterior sortida. Finalment, donem les gràcies a totes les persones, la participació de les quals ha fet possible l’edició d’un nou número de Lo basquet.

LO BASQUET

Revista de l’IES Roquetes Núm. 6, 3r trimestre, curs 08-09 Edita IES Roquetes Direcció, coordinació i maquetació Joan Antoni González Marià Lleixà Portada i pàgines centrals Ivan Favà

Correcció lingüística Assumpta Moya Marià Lleixà

Logotip Raquel Espinós

Impressió Impremta Querol, S.L.-977 597 100 Tortosa

Dipòsit legal T-1591-04

2

editorial 3

orquestra STOP

4

entrevista 6 escoles verdes

8

Projecte Arrels

11

festa interculturalitat

12

Projecte Ebre

14

sortida a Empúries

16

sortida a Vandellòs

17

la veu de l’exili. Maria Cugat

20

Projecte Comenius

24

mosaic 25

festa de la poesia

28 departament de castellà

32

premi beca E2 C3

33

concurs de Sant Jordi

sumari

sumari

sumari

sumari

34

cultura clàssica

36

viatge fi de curs

39

departament d’educació física

40

passatemps matemàtics

42 cicles formatius

LO BASQUET Orquestra STOP 3CAMPUS MUSICALCAMPUS MUSICALCAMPUS MUSICALCAMPUS MUSICAL

El dia 27 de febrer, l’orquestra STOP, de l’IES de Roquetes, va arribar al Col·legi Diocesà Sagrada Família, de Tortosa, disposada a viure-hi un campus musical.

El nostre objectiu era clar: millorar el nivell musical per al concert de cloenda; això, és clar, només s’aconsegueix treballant. Ho vam assolir. En experiències d’aquest tipus, no diferencies quan acaba un assaig i quan en comença un altre, perquè era moltíssima feina. Durant dos dies, aquell saló d’actes es va convertir en casa nostra. És veritat que treballar amb alegria dóna resultats excel·lents, però també hi ha moments de nerviosisme, perquè les coses no surten bé o el temps no corre a favor nostre (ens costa callar, hem perdut les partitures i la fotocopiadora no dóna abast a fer-ne més, etc.). Sort de la paciència que poden arribar a tenir els professors acompanyants, Paco i Guillem. Si alguna cosa s’ha de destacar és el “bon rotllo” que es viu entre tots nosaltres. L’alegria és visible en tot moment. La quantitat d’energia que podem arribar a transmetre és enorme.

Tots recordarem aquell carnaval improvisat amb una desfilada, un jurat de primera, un spiker genial i un DJ molt marxós.

I així, entre feina, diversió i molta, molta música, ens van passar les hores volant. El resultat??? Creiem que va ser prou bo. Ja veurem què ens respon el nostre director quan li preguntem.

Aprofitant l’ocasió, els components de l’orquestra volem donar les gràcies a Guillem i a Paco per voler-nos acompanyar i fer-nos-ho passar d’allò més bé en una altra de les nostres aventures.

ORQUESTRA STOP

LO BASQUET L’entrevista 4

“Sempre quedaran en el meu record els bons moments” Teresa Moragrega ha estat la nostra administrativa des de gairebé els inicis de l’IES Roquetes. D’on ets? On vius? T’agradaria viure en un altre lloc? Sóc i visc a Paüls. Em trobo bé al lloc on visc. Tens fills? Quina edat tenen? Tinc una filla de 14 anys i un fill de 9. Què volies ser de gran? Mestra. Quin tipus de música t’agrada? M’agrada Raimon, El último de la fila i Supertramp. Tens alguna afició en especial? Llegir , cosir, però no tinc gaire temps lliure. Creus que existeixen els marcians? Marcians no ho sé, però que potser hi ha algun tipus de vida en la immensitat de l’univers, sí.

Per anar-te’n en una illa deserta, què i qui t’emportaries? Aigua i una ràdio. Si pugués convèncer-lo, el Javier Bardem. Quin llibre i quina pel·lícula t’han marcat més? Com a inici a la lectura, vaig llegir-me tota la col·lecció dels 5 secrets. Quan me n’anava a dormir, em posava sota els abrigalls i llegia amb una pila perquè ma mare no em trobés. Després he seguit llegint, no tot el que m’agradaria, però la lectura et fa viure un món paral·lel al teu i és bo gaudir-lo. Quant a la pel·lícula, vaig pujar expressament d’Amposta a Tortosa, per a veure ET, el extraterrestre, amb el meu 850. Cada vegada que la tornen a fer, la miro. Has fet servir mai una xuleta? Sí, algun cop, però la majoria de vegades no les feia servir: eren per a donar-me confiança.

Quin és el teu pla ideal per a fer en un diumenge a la tarda? Anar a passejar una estona, si fa bon temps, i quedar amb els amics. Què recordes de la teva època d’estudiant? El munt d’hores de classe, el professorat, els companys de fatigues, les tardes a la biblioteca, els treballs en grup, la xocolata i el cafè la nit abans dels exàmens. Guardo aquests i molts més records com una de les millors etapes de la meua vida.

Quins estudis has cursat al llarg de la teva vida? Sóc mestra d’EGB, en l’especialitat d’Educació Infantil.

LO BASQUET L’entrevista 5

Què i on has estudiat?

L’antiga EGB, al col·legi Sant Roc, de Paüls; BUP i COU, a l’IES Joaquim Bau, de Tortosa; i magisteri, a l’Escola Universitària de Tarragona. Actualment, de què treballes?

Des de fa poc, sóc administrativa als Serveis Territorials de Treball, a Terres de l’Ebre. Per quin motiu no treballes del que vas estudiar?

Com que no hi havia feina de mestra, vaig fer el curs pont de pedagogia i, a quart, ja

vaig presentar-me a diverses convocatòries de treball. Vaig aprovar-ne una i allí em vaig quedar. Et penedeixes de no treballar del que vas estudiar?

Després d’estudiar tants anys, havia de començar a treballar i, com que la feina i la gent amb qui he estat m’han agradat, no m’ha suposat cap remordiment.

En què consisteix el teu nou treball?

A rebre la gent que ve als Serveis Territorials i a registrar la documentació.

Quants anys has treballat a Roquetes?

Deu anys i mig. Conta algun succés que hagi passat en aquest IES i que mai oblidaràs.

N’hi ha de bons i de no tan bons, però sempre quedaran en el meu record els primers. Quin record t’endús d’haver treballat en aquest institut?

El dia a dia d’aquest munt d’anys és molt important, i també tots els companys i companyes que sempre he sabut que estaven al meu costat.

Ester Benaiges, Joanna Roig i Laia Prats

LO BASQUET Escoles Verdes 6 TRES ANYS TREBALLANT PER UN IES MÉS SOSTENIBLE

Quan surti publicat aquest article, estarem a final del curs 2008/2009, a punt de tancar el projecte d’Innovació Educativa d’Educació Ambiental; per això, com a responsable del projecte, he pensat que és l’hora de recordar què hem fet i com hauria de continuar l’educació ambiental al nostre Institut.

Aquesta educació és un procés que intenta millorar les relacions de les persones amb el medi a través del coneixement (per comprendre) i de la sensibilització (per assumir respon-sabilitats). La tàctica que hem seguit ha estat la del “gota a gota fa forat i, a més a més, esquitxa”; per això, des de diferents àrees i en diferents moments i activitats, hem anat insistint en l’educació ambiental, tot introduint-hi moltes novetats, la més visible de les quals és la instal·lació dels contenidors de recollida selectiva a tot el centre. També hem fet altres intervencions de molta més transcendència; em refereixo a l’organització dels continguts mediambientals en el currrículum de l’ESO, de forma efectiva i lúdica, mitjançant la implantació de tres nous crèdits de síntesi, l’organització de diferents xerrades i sortides, així com la participació en projectes de voluntariat.

El nostre projecte mediambiental té quatre eixos: coneixement de l’entorn, els residus, l’aigua i l’energia. A primer d’ESO, hem treballat els continguts relatius als residus sòlids urbans, amb una xerrada, una visita a la deixalleria i un treball dins de l’àrea de naturals.

A segon d’ESO, hem treballat l’eix de l’aigua dins de la matèria optativa de Medi Ambient, entrant a formar part del Projecte Riu; cada curs, els alumnes es desplacen dues vegades a la platja fluvial d’Aldover a fer una inspecció de diferents paràmetres mediambientals que després pengen en el web d’aquesta organització. A tercer d’ESO, hem treballat l’eix de l’energia dins de l’àrea de naturals i de socials, i hem fet visites a la nuclear de Vandellòs I i al parc eòlic del Perelló.

Hem elaborat i implantat tres nous crèdits de síntesi; tots tres giren al voltant del nostre entorn més pròxim: El Parc Natural dels Ports, El Parc Natural del Delta i el riu Ebre. El coneixement dels nostres parcs i del nostre riu és el primer pas per valorar el nostre entorn i, quan alguna cosa es valora, es respecta i a més a més s’estima, quan convé, es defensa.

LO BASQUET Escoles Verdes 7 Hi ha hagut activitats que han implicat a tot l’institut, com ara la celebració de les Jornades Mediambientals, a l’abril de 2008, o la participació en el projecte Foro joven: Rios para vivirlos, que va fer possible que un grup d’alumnes del nostre centre, juntament amb un altre grup de Gandesa, representessin els joves de les Terres de l’Ebre en el debat sobre el nostre riu, que va tenir lloc al juny de 2008, dins de les activitats de l’Expo de Saragossa. Tots els alumnes d’ESO han participat en un concurs on guanyava qui tenia una actitud mediambiental més responsable a la seva aula. El premi, patrocinat per l’AMPA, els ha portat d’excursió un dia al Delta, on han pogut perxar per les llacunes i passejar amb bicicleta. Hem constituït el comitè verd del centre, format per alumnes i professors.

Cal parlar de la gran quantitat de treballs de recerca, centrats en temes mediambientals, que han fet els alumnes de batxillerat, alguns dels quals han estat realment brillants i, a més a més, premiats en diferents certàmens. I en un futur, què? Naturalment, això no s’acaba aquí. La feina feta durant aquests anys farà possible que el curs vinent ens atorguin el distintiu d’Escola Verda; tanmateix, formar part de la xarxa d’escoles verdes és un

reconeixement que també suposa el compromís de seguir treballant en la mateixa línia que hem seguit durant aquests anys. Segur que ho aconseguirem i ho farem millor cada any que passi; caldrà, però, que al comitè verd s’incorpori més gent amb noves idees i, sobretot, moltes ganes de treballar pel medi ambient.

Com a responsable del projecte, he de donar les gràcies a tots els qui hi heu col·laborat: professorat i alumnat. Ha estat un plaer comptar amb la vostra col·laboració. M’he sentit molt satisfeta quan, en les reunions amb responsables de projectes similars, companys d’altres instituts es lamentaven de la poca col·laboració que tenien al seu centre. Jo podia explicar que en el comitè verd de l’IES Roquetes hi havia professors de gairebé tots els departaments i que les nostres propostes sempre comptaven amb el suport de l’equip directiu.

M’agradaria treballar en un institut que, a més a més de SOSTENIBLE, fos SALUDABLE i SOLIDARI. Aconseguir aquestes tres esses és el repte de futur que us plantejo. Sé que estem en el camí. Tal com diu el poema de Kavafis :

“Més lluny..., heu d’anar més lluny , i quan cregueu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.”

Cinta LLatje

LO BASQUET Projecte Arrels 8

LES PARELLES LINGÜÍSTIQUES DE L’IES ROQUETES

Si us sóc sincera, al principi les parelles lingüístiques només m’interessaven pel punt que la professora de català ens donava en acabar el trimestre. L’únic que havia de fer era anar cada divendres a l’aula d’acollida a ensenyar català a un alumne nouvingut. No m’agradava ni em desagradava la idea, però no va fer falta gaire temps per canviar la meva opinió. Quan ja portàvem dos o tres sessions, vaig començar a veure alguna cosa positiva en allò que feia.

Diuen que els prejudicis són dolents, i és cert. No és que fos racista, ni de bon tros, però no acostumava a relacionar-me amb alumnes d’altres

països. Això segurament era pels prejudicis, que si són diferents, que si són d’un altre país, que si parlen diferent ... Ximpleries.

A poc a poc, vaig començar a adonar-me que no és cert el que pensem d’ells. Són iguals que nosaltres, els agrada mirar la televisió, sortir amb els amics, anar a la platja... I també vaig començar a entendre que havíem de ser nosaltres els qui havíem d’ajudar-los. Perquè, què passaria si nosaltres, pels motius que fossin, haguéssim d’anar a un país que no coneixem, que ni tan sols sabem on és? Ens agradaria que ens ajudessin?

LO BASQUET Projecte Arrels 9

Activitat guiada pel Camp d’Aprenentatge del delta de l’Ebre

Segurament, sí. Doncs nosaltres hauríem de fer el mateix.

En aquest projecte hem fet dos excursions, en una vam anar en bicicleta pel delta de l’Ebre i en l’altra vam anar al Museu de Ceràmica Popular de l’Ametlla de Mar, en una escola pesquera i a la platja. Ens ho vam passar força bé, i es va demostrar que podem divertir-nos junts.

En les sessions que fem, parlem de les nostres cultures, de les nostres famílies, d’allò que ens agradaria canviar del món, de les nostres activitats en sortir de l’institut...

I a mesura que ens anem coneixent, almenys jo, veig que tenim moltes coses en comú. I la cosa bona de tot això és que només ha fet falta una oportunitat per adonar-me de totes aquestes coses.

Com en tots els països, grups, territoris, cultures... hi ha gent bona i gent dolenta. I no ens hem de guiar pels comentaris generals, perquè entre els nascuts a Catalunya o a Espanya i els nascuts en un altre país, l’únic que ens diferencia és la llengua i la cultura. No són, per tant, gent diferent a nosaltres.

Per què no fer dels nouvinguts uns nous catalans?

Tània Mesegué

LO BASQUET Projecte Arrels 10

EXCURSIÓ A L’AMETLLA DE MAREXCURSIÓ A L’AMETLLA DE MAREXCURSIÓ A L’AMETLLA DE MAREXCURSIÓ A L’AMETLLA DE MAR

El dijous 30 d’abril els alumnes de les parelles lingüístiques i el grup Bàsic de l’Aula d’Acollida vam anar a l’Ametlla de Mar, concretament al Museu de ceràmica i a l’Escola de Capacitació Nauticopesquera, on ensenyen a pescar, a ser patró de vaixells, submarinisme i mecànica de motors. Al museu hi havia un guia que ens va ensenyar alguns dels objectes de fang més curiosos que hi havia. Després vam baixar al soterrani del museu i vam veure un documental sobre les últimes marroquines de la regió del Rif (al Marroc) que fan ceràmica. Vam poder veure com treballaven: només amb les seues mans. El director del museu ens va fer una xerrada sobre la importància de conservar els costums i ens va ensenyar alguns objectes de terrissa marroquina. A continuació vam sortir a esmorzar al jardí del mateix museu i acte seguit vam fer un taller per conèixer i saber per a què serveixen algunes peces de terrissa de diferents llocs. Al final va sortir un alumne de cada grup a explicar la peça que havíem estudiat. Després vam agafar l’autobús per anar a l’Escola de Capacitació Nauticopesquera (també de l’Ametlla). Quan vam entrar, el director ens va acompanyar a una sala per mirar un

vídeo sobre els alumnes d’aquella escola i tot el que allí podem estudiar. Ens va fer de guia per tot el centre i ens va ensenyar el bar i el taller de motors d’embarcacions. Dos professors ens van ensenyar a fer nusos mariners i després ens van acompanyar al port per ensenyar-nos l’embarcació de pràctiques de l’Escola.

Vam visitar-la en grups de cinc. Quan vam acabar (cap a les tres de la tarda), vam anar a dinar a una cala molt petita que hi ha prop d’allí. Vam dinar en

aquella platja, vam

descansar una mica i després les meues amigues i jo vam anar a comprar-nos un gelat, i tots els alumnes de l’excursió vam estar pel port cantant, ballant,... A les 16.30h vam pujar a l’autobús per tornar cap a Roquetes. Durant tot el dia va fer calor, però quan vam arribar al nostre institut va començar a ploure. A mi personalment em va agradar tot perquè he après moltes coses sobre la cultura, la vida quotidiana i la vida del mar, i també perquè va ser una excursió molt divertida. També vull donar les gràcies a les professores Conxita, Feli i Carme per haver organitzat aquesta excursió.

Hajar El Youssoufi

(1r d’ESO C i grup Mitjà de l’Aula d’Acollida)

LO BASQUET Interculturalitat 11

VIIVIIVIIVIIeseseses Jornades Interculturals de l’IES Roquetes Jornades Interculturals de l’IES Roquetes Jornades Interculturals de l’IES Roquetes Jornades Interculturals de l’IES Roquetes

Se celebraren els dies 11, 12 i 15 de maig, amb el lema Per un món entre iguals, i s’iniciaren amb diversos tallers: Un món plural. I tant! El joc de la cooperació, L’esmorzar del comerç, Mil grues per la pau, Vivències i emocions i Jocs del món. La tarda del 21 de maig, i coincidint amb el Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Diàleg i el Desenvolupament, es va dur a terme la Jornada de Portes Obertes del nostre centre, que començà amb les següents exposicions: Mil grues per la pau (basada en una llegenda japonesa), Mapa d’orígens (amb les quinze nacionalitats diferents que tenim), Passeig virtual amb el Google Earth pels pobles dels nostres alumnes (representant la procedència de tot l’alumnat estranger del centre) i Presentació de diapositives sobre diferents països i territoris (Marroc, Lituània, Sud-Àfrica, Romania, Moldàvia i Escòcia).

Simultàniament es van fer dos tallers: l’un de henna i l’altre de perruqueria. Cal esmentar que aquest últim el van oferir les alumnes del CFGM de Perruqueria del nostre centre.

Aquest any vam convidar Laila Karrouch, l’escriptora guanyadora del Premi Columna 2004, que ens va explicar l’experiència de viure entre dos cultures (la marroquina i la catalana), atès que als vuit anys va arribar a Catalunya i ara ja en fa vint-i-quatre que hi viu. A continuació, vam poder gaudir de dos actuacions a

càrrec d’alumnes del centre: Moviment i expressió (amb alumnes de 3r d’ESO) i l’orquestra STOP (integrada per alumnes de tots els cursos). I, com a final de festa, va actuar un grup musical d’Afanour (Marroc) que va fer una demostració de la música popular amazic.

Una de les novetats que cal remarcar d’aquestes VIIes Jornades ha estat que, per primera vegada, per a la degustació de menjars típics no tan sols hem pogut comptar amb la gran col·laboració de les famílies estrangeres i de l’AMPA, sinó que les famílies autòctones també hi han participat.

Aquestes Jornades han servit, un any més, per fomentar allò que defensem al centre: la igualtat, la germanor, el respecte, la tolerància... En definitiva, per aconseguir, com a comunitat educativa que som, fer del nostre món, UN MÓN ENTRE IGUALS .

M. Carme Cid i Felicitat Fonollosa

LO BASQUET El Projecte Ebre 12

Estudi mediambiental de la platja fluvial d’Aldover Aquest any, un grup de companys de 2n d’ESO de l’IES Roquetes, amb la professora Vicky Carles de Ciències Naturals, inspeccionem la Platja Fluvial d’Aldover, la nostra platja. Aquest treball forma part del Projecte d’Innovació Ambiental de l’IES, i les dades que recollim les enviem al Projecte Rius, que recull el treball de tots els grups de voluntaris pels rius arreu de Catalunya.

La platja, la inspeccionem dos vegades a l’any; és a dir, fem dos mostrejos estacionals: un a la primavera i un altre a la tardor. La primera inspecció, la vam fer el dia 11 de novembre de 2008, i la segona l’hem fet el 28 d’abril, dintre del període marcat com a època de mostreig pel Projecte Rius, que va del 15 d’abril al 15 de maig. El desplaçament, el fem a peu per la Via Verda i sempre ens acompanyen dos professors: al novembre, va venir també Susanna Bel, i a l’abril, Núria Pau. A la Platja Fluvial, ens trobem amb l’Emili Miralles, professor del Camp d’Aprenentatge que ens ajuda a fer el treball de camp i ens porta els aparells de mesura i altres materials necessaris. El primer que fem és separar-nos en grups de treball. Un grup pren nota de les dades generals del riu, és a dir, cerquen les coordenades i fan la descripció del lloc. Un altre grup mesura la secció del riu, la velocitat, el cabal, el nivell de l’aigua i calcula els metres d’amplada del riu i de la ribera dreta. El tercer

LO BASQUET El Proje cte Ebre 13

Estudi mediambiental de la platja fluvial d’Aldover grup mesura els paràmetres fisicoquímics de l’aigua, o sigui, la conductivitat, la duresa, els valors de nitrats i nitrits, la transparència i el substrat del fons. Per últim, un quart grup apunta els elements observats a la platja i a les seves vores. Per acabar la jornada, tots junts n’inspeccionem la flora i la fauna, i també ens oferim voluntaris per netejar una mica les deixalles del riu i els seus voltants. En la segona inspecció, hem trobat el riu Ebre més crescut: la platja havia desaparegut i, per això, no l’hem pogut observar tan bé com al novembre. La dificultat més gran la vam tenir a l’hora de prendre mostres d’organismes aquàtics, ja que només es van capturar, sabaters, gambúsies, un cranc de riu americà i alguns gammàrids, però no cargolets, ni larves de tricòpters, ni cap dels que solen viure en el substrat i que havíem observat anteriorment. La disminució d’organismes observats va ser causada per la força del riu, que se n’havia emportat molts. A més a més, val a dir que estàvem mostrejant una zona inundada on no hi havia vida aquàtica permanent. El que sí que vam agafar van ser les dades d’oxigen dissolt a l’aigua, la seva conductivitat, la concentració de nitrats, de nitrits i també de fosfats, d’amoni i d’altres substàncies dissoltes. Emili ens havia portat els estris necessaris per tal de fer una analítica completa de les aigües, que ens van permetre mesurar moltes dades. Quant a la biodiversitat vegetal, el bosc de ribera estava en plena floració i ens va permetre d’observar la dispersió de les llavors d’aube que volaven arreu i eren arrossegades per l’aigua del riu. Amb la inspecció del mes abril, ja són cinc les visites fetes a la platja fluvial d’Aldover per alumnes de l’IES Roquetes, en els dos darrers anys. Les dades es recullen informàticament i així, a poc a poc, tenim tota la informació que ens permet treure conclusions i controlar la salut ambiental de l’Ebre, el nostre riu.

Sandra Rodríguez i Màrius Mandea

LO BASQUET Sortides culturals 14

EMPÚRIESEMPÚRIESEMPÚRIESEMPÚRIES Els dies 5 i 6 de febrer, 27 alumnes de primer i segon de batxillerat vam anar a Empúries per veure’n les ruïnes, tant gregues com romanes. Vam sortir de Roquetes a les set i quart i, a mig matí, vam arribar a Empúries. Allí vam visitar, en primer lloc, les restes de l’estratègic enclavament que els grecs tingueren al segle VI aC. Aquests primers pobladors van iniciar la seva conquesta a l’illa de Sant Martí d’Empúries, i la van anomenar Paleàpolis (ciutat antiga).

L’illa se’ls va fer petita i van passar a terra ferma, on van fundar Emporion, que significa mercat, ja que van utilitzar la ciutat per comerciar amb les seves mercaderies, aprofitant que tenia port marítim. Entre els edificis que es conserven i que vam poder visitar, destaca l’Àgora, situada al centre de la ciutat i l’Stoà, edifici porticat destinat a activitats comercials i socials. També es conserva una factoria de salaons, cap al sud, i el temple d’Asclepi, un centre terapèutic i religiós consagrat al déu de la medicina. Va ser una llàstima no poder veure els mosaics, ja que estaven tapats per protegir-los de les pluges. Tot seguit,

vam visitar el museu on hi havia els utensilis de l’època. Hi destacava el mosaic del sacrifici d’Ifigènia i l’escultura d’Asclepi.

Un cop visitada la part grega de les restes, ens vam encaminar cap a l’Emporiae romana, on era ben apreciable el llegat romà, entre el qual destaca la part de les termes. Val a dir que les restes romanes ocupen la part més elevada de l’espai històric visitable. Vam arribar a la muralla, construïda al segle II aC, la qual vam recórrer per sota. Tot i que a la part exterior hi va haver l’amfiteatre -del qual es coneix el lloc exacte on estava situat-, actualment no se’n conserven les restes. En les muralles, vam poder observar que hi havia un relleu del símbol de virilitat dels romans.

LO BASQUET Sortides culturals 15

Paleàpolis / EmporiaePaleàpolis / EmporiaePaleàpolis / EmporiaePaleàpolis / Emporiae Després de la visita, vam decidir dinar a l’Escala, on vam seguir gaudint del bonic paisatge de la Costa Brava. Vam passar la nit a la turística localitat de Lloret de Mar, on ens allotjàrem a l’Hotel Samba, de tres estrelles. L’endemà visitàrem Girona. Vam centrar la visita en la catedral i el seu museu, del qual destaca un tapís d’un pantocràtor romànic. Cal dir que la catedral gironina té moltes semblances amb la de Tortosa, tot i que presenta

algunes diferències: cal pagar entrada, i les escales exteriors, que gairebé tenen 100 graons, estan ben conservades. En acabar la visita, vam fer una fotografia de grup a les mateixes escales de la catedral i en vam marxar tot contemplant la imatge plàstica de les cases de la riba del niu Onyar. Al vespre, al voltant de les 7, vam arribar cansats a l’institut després d’un intens, però massa curt, viatge.

Anna Arnal

LO BASQUET Sortides es colars 16 Excursió a la central nuclear de Vandellòs i al par c eòlic del Perelló

Dimarts, 18 de novembre, alguns alumnes de 3r d’ESO vam fer, al matí, una visita a la central nuclear de Vandellòs. Al migdia, vam anar al parc eòlic de les Colladetes.

En acabar la visita a la central, vam anar en una sala on un senyor ens va parlar sobre la radioactivitat. Ens va dir que actualment els residus nuclears de baixa i mitjana activitat es porten a Còrdova i els més contaminants, a França. Tanmateix, com que s’està acabant el contracte d’emmagatzematge, s’està buscant un altre lloc a Espanya per a poder-los guardar. Quan va acabar tota l’explicació, vam visitar una sala plena de maquetes on vam realitzar activitats per a poder acabar d’entendre el que ens havien explicat.

Després, ens vam dividir en dos grups. Uns vam fer una visita per l’interior de la central i els altres hi van fer un taller. Nosaltres vam seguir un noi fins a dalt de tot de la central. Allí, ens va explicar que, de l’antiga central, només en quedava el cor del reactor, que contenia 43.000 barres d’urani enriquit. Ens va dir, també, que encara faltaven 20 anys per desmantellar la central.

Finalitzada aquesta explicació, vam anar a veure les caixes on es guardaven els residus que envoltaven les barres d’urani del reactor. Van dir-nos que el

cor del reactor pesava 85.000 tones i que s’aguantava sobre 12 peus.

Per acabar la visita, vam canviar de grup i vam anar amb una treballadora que va demanar quatre voluntaris per posar-nos els mateixos vestits que porten els qui inspeccionen la central.

Després, ens vam desplaçar al parc eòlic de les Colladetes, on vam dinar. A les 15:30h, teníem programada una xerrada sobre els molins. A través de la xerrada vam saber que, al parc, hi ha 54 molins. També van explicar-nos que cada molí pesava 62000 kg, que el diàmetre de les pales mesurava 47 metres i que els primers molins que es van construir produïen 15 watts/hora i que actualment poden arribar als 3000 watts/hora.

En acabar d’explicar les parts i les característiques més importants dels molins, vam anar fins a un molí que mesurava 47m, des d’on es veia tot el parc eòlic.

Després vam tornar cap a l’edifici on ens havien fet la xerrada. Ens van donar una enquesta perquè hi diguéssim la nostra opinió sobre els molins. Quan vam acabar, vam tornar cap a l’institut i ens en vam anar cap a casa.

Va ser una sortida força interessant i entretinguda. Ens va agradar molt.

Ester Benaiges Moragrega

LO BASQUET L’exili 17 Només en fa setanta. Aquest és el títol emprat per algunes entitats organitzadores del 70è aniversari de l’acabament de la Guerra Civil. I és que setanta anys no són tants quan moltes de les ferides d’aquell conflicte encara no estan tancades.

L’esfondrament de la resistència republicana a l’Ebre, a finals de 1938, deixà el camí lliure a les tropes feixistes per tal d’ocupar Catalunya durant les primeres setmanes de 1939. Aquest avenç imparable va abocar centenars de milers d’homes, dones i nens a les carreteres que conduïen a França. Començaven, sense saber-ho, un exili forçós. Molts, els que retornaren com a vençuts durant els mesos i els anys següents al final de la guerra, iniciaren una altra mena de desplaçament, un exili interior marcat pel silenci. D’altres restaren lluny, lluitant, mantenint viu l’esperit de llibertat que havien representat els anys de la Segona República. En tots els casos, van haver de refer les seves vides en diversos països, a Europa i a Llatinoamèrica.

Les històries personals que ens han arribat són moltes. Tots els exiliats i represaliats comparteixen sentiments i el fet que hagueren de fer front al silenci oficial imposat per la dictadura franquista durant quaranta anys. Mort el dictador, i en nom del consens, la Transició va silenciar veus, inexplicablement, durant quasi vint-i-cinc anys més. Fet i fet, setanta.

Ara que, per a bé i per a mal, de la memòria se n’ha fet llei, quan encara són vius molts dels homes i dones que van viure aquells fets, és un deure recordar totes aquestes experiències que ens apropen a patiments que són universals i que ens ajuden a entendre esdeveniments actuals, que en bona mesura hem heretat.

Ivan Favà

Per a més informació sobre el final de la Guerra Ci vil i l’exili :

En la xarxa podeu trobar un recull de testimonis d’escriptors catalans que van iniciar el camí de l’exili (http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/ruta_exili/).

Si disposeu d’un cap de setmana, podeu visitar el Museu Memorial de l’Exili (http://www.museuexili.cat/) a La Jonquera, i els espais de l’exili propers del Pirineu de Girona i la Catalunya Nord. En aquest web trobareu ressenyades totes les entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica d’aquest període.

Per als qui us agrada caminar, l’associació Marxaires Mataró-Canigó i els Amics del Camí del Nord (http://www.camidelnord.org/) organitzen cada any la Travessia de l’Exili, durant els darrers dies de gener i els primers de febrer, com un homenatge als qui ho van fer el 1939 i, alhora, com un agermanament cultural entre els dos costats catalans del Pirineu.

Quant al cinema, destaca La Batalla de la Memòria (2009), documental dirigit per Mario Pons, que reconstrueix la memòria de la Batalla de l’Ebre, preludi de la desfeta republicana.

Finalment, per a llegir, un exemple de memòria silenciada: Amb ulls de nena (Ara Llibres, 2009), el dietari que Encarnación Martorell llavors una nena va escriure durant els anys de la Guerra Civil a Barcelona, i que ara ha vist la llum en forma de llibre i de documental (coproduït per TV3).

LO BASQUET Persones huma nes 18 El passat 20 de febrer vam gaudir, al nostre centre, d’una xerrada de l’amiga Mari Cugat.

Ens entristia observar que, any rera any, els nostres alumnes percebien el drama de la guerra civil espanyola i de l’exili com si no anés amb ells. És com si ara, un dinar familiar ja no acabés amb les contalles de les vicissituds que van patir els iaios atemorits a les trinxeres, o com s’ho feien per refugiar-se a les muntanyes per sobreviure als bombardejos, o recordant tants coneguts fugits a peu cap als Pirineus buscant salvar les seues vides... Tantes i tantes històries que han restat en l’oblit. Conscients que la història s’ha de conèixer per tal de no repetir els mateixos errors, i aprofitant que enguany es commemora el 70è aniversari de l’exili, vam demanar a Mari, tot sabent l’angoixa que li suposava reviure el passat, de compartir les seves vivències amb uns alumnes que li eren desconeguts. Sabíem que la història narrada en primera persona motivaria els nostres joves a conèixer millor aquest trist episodi del nostre passat.

Ho va fer desinteressadament, mostrant-se amatent, amable i sense fer grans escarafalls al seu sofriment.

En tota la xerrada, hi vam trobar un xic d’ironia, indispensable en certs moments per salvaguardar els nostres sentiments, un humor intel·ligent i una saviesa i calma d’esperit, que només pot donar l’edat.

Mari Cugat va néixer a Tortosa el 2 d’abril de 1933. Era filla de Cinta Fornós i de Joan Cugat, militant compromès i membre fundador del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

A les acaballes de la guerra, no els quedà altra opció que fugir cap a França, tots disseminats, amb el que portaven al damunt. Què havia fet una nena de cinc anys per haver de viure en un camp de concentració?

Uns mesos més tard, s’assabentaren que havien fet presoner el seu pare i tornaren a Tortosa, l’estiu de 1940, per mirar d’estar-hi més a prop.

Fent un exercici d’empatia, podem imaginar, per uns instants, com devia ser tornar al teu poble ferit de guerra, amb el teu pare privat de llibertat i, per acabar-ho d’adobar, fent cap a una escola religiosa on feien nosa les filles dels “rojos”. Van passar els anys i el seu pare va aconseguir fugir cap a França.

- I... Ara què fem?- Es van preguntar. Mari, amb 16 anys, va donar suport a la decisió d’anar-se’n a viure tots junts a París, renunciant a una vida que ja havia començat a construir aquí. França ha estat aquella terra d’acollida on molts catalans “vençuts” han pogut sobreviure amb dignitat, i on molta gent com Mari han continuat lluitant per les llibertats.

Mari, et donem les gràcies per haver compartit amb tots nosaltres els teus records més íntims.

Carme Masip

LO BASQUET Comenius 20

El Projecte Comenius de l’IES Roquetes

Com ja sabeu, a l’IES Roquetes estem a mig camí del nostre projecte Comenius... No sabeu que és el Projecte Comenius? No en teniu “ni idea”? A veure...

Recordeu que l’any passat, durant una setmana, abans de Nadal, un grup d’estrangers estaven voltant per aquí? Fins i tot van dinar amb vosaltres al menjador. Llavors estàvem preparant el projecte. Ara ja ha passat un any i hem fet molta via. Vam reunir uns quants voluntaris, gent amb ganes de treballar i parlar en anglès, i vam crear un blog amb un munt de material (si el voleu veure, heu d’anar a www.iesroqcomblog.blogspot.com). En aquest blog hi ha fotos, vídeos i molts links a les pàgines dels nostres socis de Polònia, Alemanya, Xipre, Grècia, Itàlia, etc. Treballem tots junts mitjançant Internet i portem el projecte entre tots. Al novembre de 2008, vam anar els professors d’aquí a

Polònia, a Czechowice-Dzesdice, per preparar-ho tot. Ho vam passar molt bé, tot i haver de treballar molt. Des d’aleshores, hem fet força feina. Fa no res, vam marxar cap a Thessaloniki, a Grècia. Aquesta vegada, hi vam viatjar amb alumnes de primer de batxillerat (Mayte, Gemma, Marcel, Ferran, Abraham, Cristian i Fran). Vam romandre-hi una setmana amb els alumnes de tots els col·legis socis del projecte. Va ser tota una experiència inoblidable. Durant aquesta estada, vam viatjar a Meteora i a Vergina. A Meteora vam visitar un monestir que estava construït damunt d’unes roques. A Vergina també vam quedar meravellats. Allí hi ha la tomba de Philipos, pare d’Alexandre el Gran. A més de la tomba, hi ha armadures, joies...

A banda de les visites culturals, també hi havia tres dies de feina programada. Mentre que els professors planificàvem la feina a

LO BASQUET Comenius 21 fer, els alumnes feien activitats del projecte. I és clar, tot en anglès! Els nostres alumnes van ensenyar als altres frases en català, van presentar-los els seus blogs, van parlar de l’IES i del nostre sistema educatiu. S’hi van haver d’espavilar molt perquè el nivell de la resta de companys era bastant alt. A Thessaloniki, vam sortir de marxa, vam sopar a llocs on servien kebab. També vam menjar pizza i vam tastar el menjar tradicional grec. Vam ballar balls grecs i salsa (la salsa sí que va triomfar), vam passejar pel port, vam sortir de compres, vam veure museus... I vam fer molts d’amics.

Els alumnes que ens han acompanyat m’han sorprès molt gratament. Jo esperava que alguns viurien el viatge intensament, que farien alguns amics nous, però la meva sorpresa ha estat que tots i totes s’hi han implicat moltíssim. Han viscut plenament el viatge i han xalat tant que molts volen repetir. Ara es mantenen en contacte amb les noves amistats per facebook, on hem creat un grup nostre, i per messenger.

Pel que fa al projecte, encara tenim molta faena per davant. Encara queda un any de projecte per fer. El pròxim viatge esta programat per al novembre d’enguany. Anirem a Alemanya, a Zwönitz. Abans d’anar-hi, hem de preparar un vídeo en el qual els alumnes expliquin festes i tradicions del nostre poble. També hi han d’explicar les religions de les nostres terres i han d’aprendre a ballar la sardana o la jota, a més a més de salsa. A Alemanya anirem Llorenç, Laia, Mireia, Jessica, Mari Pau, Alba i Aïda, alumnes també de primer de batxillerat. També hi volen anar la majoria dels qui han anat a Thessaloniki. M’han dit que hi repetiran tots els xipriotes, els grecs, i alguns dels alemanys i polonesos. A Zwönitz passarem fred, anirem en una mina, visitarem un festival nadalenc únic a tot Alemanya. Tots els alumnes de tots els països hauran de treballar molt, parlar molt en anglès i esforçar-se molt. Però ho faran de gust perquè també hem de dir que participar en un projecte Comenius és una experiència única, irrepetible i que val molt la pena.

LO BASQUET Festa de la poesia 25 Teresa Pasqual

A principis del segon trimestre, l’alumnat de tercer B, acompanyat per Francisco de Pedro i Sumpta Moya, va celebrar una festa de la poesia amb Teresa Pasqual. Teresa Pasqual és professora de Filosofia a l’Institut Ausiàs March de Gandia, és traductora i també fa de poetessa. La filosofia li serveix per reflexionar i aprofundir en els secrets de la vida, en els instants de cada dia i en els objectes insignificants que passen pel seu davant. Tot això, ho aboca en els seus poemes, tot creant una poesia d’arrel realista i intimista, però despullada d’emocions negatives. És una poesia marcada per les sensacions i les emocions que formen tot l’univers inefable, tot allò que va més enllà de les paraules, i que no és fàcil d’expressar. La trobada amb aquesta poetessa va tenir dos parts. En la primera, vam escoltar les paraules de la nostra convidada al voltant de la seva vida i de l’ofici de poeta. En la segona, com que l’alumnat sabia que Teresa Pasqual havia estat la creadora d’unes tertúlies literàries on es recitava poesia i s’homenatjava poetes i poetesses, volgué també retre-li un homenatge. En aquest petit acte, l’alumnat va recitar la seva poesia i li va mostrar com havia jugat amb els seus poemes, tot fent-ne de paral·lels, traduint-li un poema al castellà i expressant plàsticament els seus versos. Va ser un acte emotiu i ple de lirisme en què la poesia, aquest gènere que es fa tan difícil d’entendre i resulta tan estrany per a molta gent, ens va acompanyar tot esdevenint, a partir d’una aproximació prèvia a l’aula a través de la seva lectura i del seu treball, una bona companya més en el camí de l’aprenentatge. Heus aquí una mostra del treball fet per l’alumnat amb els poemes de Teresa Pasqual: 1. Aquest poema fou un dels tres que li recitaren:

Els teus llavis em tornen a l’arena, a la mar de vinagre, a l’arena, a la sal del teu cos inacabat,

a l’enigma profund entre els corrents, a la por d’un desig sense fronteres, a la por i a l’arena dels teus llavis,

a l’immòbil matí sense sorolls, a l’abisme incert de les escales.

Els teus llavis em tornen a les coses, a les coses em tornen, a l’arena,

a la pols de les coses sobre els dies, a l’arena dels teus llavis, a l’arena,

al costum que voldria ser de tu, a l’arena de dacsa, a l’arena.

Teresa Pasqual, Arena

LO BASQUET Festa de la poesia 26

Teresa Pasqual

2. Creació de dos poemes paral·lels a partir dels versos de Teresa Pascual:

Quan la por és un pes Quan l’amor és un dolor que et cega i que t’aplana, que et captura i et danya, camina, avança, camina a pressa. avança de pressa. Quan els dubtes et tallen, Quan els records et torturen, quan els núvols acreixen, quan la boira s’espesseeix, camina o fuig, avança o allibera’t, camina. avança. El terra és un instant La vida és un moment que corre sota els peus. que s’escapa sota el peus.

Teresa Pasqual, Les Hores Alumnat de tercer B

Quan trobes el seu cos Quan trobes el seu cos camina lentament, acaricia’l lentament, beu la calor, la llum, assaboreix l’aroma, els llavis beu-te a glops el seu vent beu-te a glops la passió i en arribar al ventre, i en arribar al ventre, aguanta l’aire dins, inspira l’encisador perfum, pensa el seu cos, pensa el seu pit, camina lentament. acaricia lentament. El ritme del seu pas El ritme del seu batec és el ritme del sol. és el ritme del plaer. Teresa Pasqual, Les Hores Alumnat de tercer B

LO BASQUET Festa de la poesia 27

Teresa Pasqual

3. Traducció al castellà d’un poema de Teresa Pascu al:

Cerque racons d’oblit dintre la casa nova, la casa de tarràs lluent, la casa d’olor fresca quan entres, la casa nova de pintura tendra. Cerque la pols del temps sobre els objectes, la pols fosca del fons d’aquell calaix on pots trobar les coses que s’amaguen: fotografies velles, un carnet, les primeres ulleres, les tisores, les claus perdudes plenes de rovell, aquest paper que fa dies buscaves. Cerque els records dels anys en els armaris amuntonats de roba que no gastes, roba que enguany no passa que no tire. Flexo

Busco rincones de olvido por la casa

nueva, la casa de terrazo brillante,

la casa de olor fresco cuando entras,

la casa de pintura tierna.

Busco el polvo del tiempo sobre los objetos,

el polvo oscuro del fondo de aquel cajón

donde puedes encontrar las cosas que se esconden:

fotografías viejas, un carnet,

las primeras gafas, las tijeras,

las llaves perdidas y oxidadas,

ese papel que hace días que buscabas.

Busco recuerdos de antaño en los armarios

repletos de ropa que ya no usas,

ropa que este año no pasa sin tirar.

Traducció feta per l’alumnat de tercer B

Sumpta Moya

LO BASQUET Departament de castellà 28

Nos queda la palabra, y la música

Hace tres años, buscando referencias sobre la versión en canciones de esa obra fundacional de la literatura castellana que es El Cantar de Mio Cid, dimos con el nombre de un juglar de nuestros días, un auténtico viajero del tiempo y el espacio que se desplaza allá donde le reclaman para deleitar al público con su voz y su guitarra.

Él es Emiliano Valdeolivas, músico y profesor de literatura, hombre de una vocación pedagógica fuera de lo común y gran precursor en el difícil arte de musicar poemas. Siempre armado de buen humor, Emiliano derrocha en cada actuación poesía clásica a raudales, versos sin edad, inolvidables, y nos los presenta renacidos, con una dicción perfecta, engarzados en acordes que realzan su significado y acomodados sin violencia en melodías que se ajustan al ritmo del poema.

Hace tres años Emiliano vino por primera vez a Roquetes, invitado por el Departamento de Castellano, para participar en la celebración del X aniversario del instituto. Hoy, el vínculo que nos une con él es mucho mayor: es el de la amistad y los proyectos compartidos, el de las aficiones comunes, y sobre todo, el de la vocación por enseñar deleitando, por sacar a los clásicos de los estantes olvidados y darles una voz propia y diferente en esta era de Internet y nuevos medios de comunicación.

Hace tres años tuvimos con él, desde el primer momento, la impresión de estar ante un verdadero maestro de la literatura, una persona capaz de quitarle el polvo a los mamotretos de las academias para dar vida nueva a los versos viejos y transmitirlos con pasión y rigor, con amenidad y dulzura. Entonces ya pudimos apreciar su sensibilidad, su bonhomía y su saber hacer en los recitales. Porque sin más requisitos que la escucha atenta y el aplauso sincero, en cada actuación Emiliano hace un recorrido cronológico completo por diez siglos de poesía hispánica y lo hace sin concesiones, en versión original, desde los primeros testimonios épicos y líricos, hasta los poetas más recientes; desde el Mester de Clerecía, hasta Luis García suenan

LO BASQUET Departament de castell à 29

Montero, Blanca Andreu o Mario Benedetti. Todo un homenaje a las letras, los autores y los textos esenciales de la poesía en castellano a lo largo de 1000 años, deteniéndose en hitos capitales como Fray Luis, Quevedo, Bécquer, Lorca, Neruda o Jaime Gil de Biedma.

Homenaje humilde pero sincero, hecho con medios esenciales pero suficientes, sólo con su voz y su guitarra. Con ellas atrapa la atención del auditorio y lo hace vibrar, esparciendo palabras hermosas en el aire, palabras que suenan nuevas y eternas, de éste y de otro tiempo, como el río Duero que elogiara Gerardo Diego:

Quién pudiera como tú, a la vez quieto y en marcha, cantar siempre el mismo verso pero con distinta agua.

Romance del Duero, 1922

Hoy, más que nunca, cuando la poesía no está de moda, y menos la de esos señores antiguos y requetemuertos que llamamos “clásicos”, el trabajo de Emiliano Valdeolivas sigue firme el camino trazado en su juventud y lo hace con resultados impecables. Hasta el punto de que ya constituye toda una referencia en ese campo híbrido y resbaladizo que enlaza la canción

de autor y la pedagogía literaria y musical.

Y es que Emiliano no para nunca: compone, actúa, investiga, escribe… y va ampliando cada día un repertorio único por lo exhaustivo y lo ambicioso, dando cabida a buena parte de la poesía española actual, a la medieval hispánica, a la latinoamericana, a poetas catalanes contemporáneos, a la poesía infantil –ahora está ultimando un novedoso proyecto en colaboración con la Fundación Gloria Fuertes-, y en fin, a una amplia colección de música tradicional, especialmente romances de transmisión oral.

En ese camino tuvimos la suerte de encontrarlo y desde hace un tiempo, además, compartimos su proyecto de hacer una nueva edición de su CD Cantología de la poesía española (Barcelona, Gemecs 2006), acompañada de una guía didáctica que permita captar mejor el valor enciclopédico y educativo de una selección hecha con saber y sensibilidad, con fino gusto literario y nostalgia agridulce de los días de escuela, con el valor de lo esencial y con rigor artístico, con libertad creadora y a la vez con absoluto respeto por los textos y los autores escogidos. Y también con pesar, el de haber dejado en el tintero tantas canciones por falta de espacio…

Emiliano Valdeolivas, infatigable viajero por el tiempo y las carreteras del país, de biblioteca a auditorio, de sala de conciertos a patio de catedral, de plaza de pueblo a teatro, una mañana del 26 de marzo pasado nos dejaste en Roquetes tu voz y un trozo selecto de tu arte. Gracias, amigo.

Francisco de Pedro

LO BASQUET Departament de castel là 30

Durante el segundo trimestre de este curso, los alumnos de 4º de ESO han leído Cielo abajo, una novela del escritor Fernando Marías, con la cual obtuvo el Premio Nacional de Literatura Infantil y Juvenil 2006. Este libro nos cuenta la historia de Joaquín Dechén, un joven que sueña con ser aviador y que se ve involucrado en la Batalla de Madrid durante la Guerra Civil española. En ella, su corazón tiene que elegir entre las caras, a veces dobles, de la razón, la traición y el honor. Tras ser testigo del duelo a muerte entre dos aviadores legendarios de distintos bandos, viejos amigos enfrentados también por el amor de la hermosa Constanza, Joaquín hará del resto de su vida un intento de rehabilitación moral y un homenaje a la propia Constanza y a su hija, verdaderas protagonistas de la historia.

El pasado día 14 de mayo tuvimos la suerte de tener entre nosotros a Fernando Marías que, además de novelista, es también realizador publicitario y guionista de cine y televisión. En su conferencia nos habló de los motivos que han inspirado su obra, nos descubrió su rutina a la hora de escribir y nos contó alguna de sus convicciones más profundas.

Entre algunas curiosidades, al hablar de su oficio de escritor, comentó que se levanta cada día a las cinco de la mañana y escribe hasta las nueve, así puede dedicar el resto del día a hacer lo que más le gusta: nada.

También explicó que lo que más le interesa es provocar la emoción en el lector, que cuando empieza una novela escribe la primera palabra y, a continuación, la pantalla del ordenador se le presenta como un espacio en blanco dispuesto a ser llenado con el horizonte de su imaginación.

Del mismo modo que un viajero conoce su destino y se va encontrando con sorpresas por el camino, Fernando Marías, desde el comienzo, siempre tiene claro el final de la novela, y el argumento de la misma lo va entretejiendo según los caminos que escoge en su viaje. Además, se cree totalmente la historia que cuenta, de lo contrario, no podría contarla.

LO BASQUET Departament de castel là 31

En su novela Cielo abajo le interesaba destacar tres ejes fundamentales:

·Contar un episodio clave de la Batalla de Madrid en la Guerra Civil española: el primer asalto de las tropas franquistas al Madrid republicano en noviembre de 1936.

·Hacer un homenaje al pueblo de Madrid, que sufrió atroces e indiscriminados bombardeos, y especialmente a los milicianos y militares que, como el general Vicente Rojo, permanecieron fieles a la democracia y a la República, destacando que lo que más valora en una persona es su “palabra de honor”, concepto un tanto desprestigiado en nuestros días.

·Presentar una mirada esperanzada sobre la evolución de la mujer española a lo largo del siglo XX, encarnada en la primera Constanza y sus descendientes: tres generaciones de Constanzas con el mismo espíritu de lucha. Aquí hizo hincapié en la importancia de la igualdad entre mujeres y hombres, recalcando que el posible futuro de nuestra especie está en la educación de las nuevas generaciones.

A la pregunta que le hicieron los alumnos sobre alguna recomendación literaria, Marías aconsejó, entre otros, un libro de Javier Reverte, El sueño de África, que se ha convertido en un clásico de la literatura española de viajes.

De este modo, alumnos y profesores disfrutamos de un agradable coloquio con Fernando Marías, un escritor actual, ameno e interesante, a quien le gustaría algún día ser director de cine. Gracias.

Cinta Fàbregues

Professora de Llengua Castellana

LO BASQUET Premis i concu rsos 32 Un alumne de l’IES Roquetes guanya un premi beca EUn alumne de l’IES Roquetes guanya un premi beca EUn alumne de l’IES Roquetes guanya un premi beca EUn alumne de l’IES Roquetes guanya un premi beca E2222CCCC3333

Les E2C3 són un programa subvencionat per l’obra social de Caixa Catalunya amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, que vol fomentar la vocació científica dels joves estudiants.

Cada un dels cinquanta premis, tots adreçats a alumnes de 4t d’ESO, consta d’una beca totalment gratuïta per a una estada de dotze dies, des del 30 de juny al 12 de juliol, a les Planes del Son, a l’Alt Àneu (Pallars Sobirà) amb un equip científic liderat per investigadors de primera línia i amb experiència en programes d’excel·lència en recerca científica. A més, els alumnes que així ho desitgin, podran continuar en aquest programa durant els estius de la seva etapa de batxillerat per fer el seu treball de recerca i participar en prestigiosos programes internacionals de ciència.

El procés de selecció per a aquestes beques ha sigut llarg i competitiu. Tenim constància que hi va haver milers de sol·licituds. L’objectiu del procés de selecció era trobar cinquanta nois o noies de 4t d’ESO de tot Catalunya amb un talent especial per a les ciències.

Per trobar-los, els centres educatius ja van fer una preselecció, de manera que només es podien presentar tres aspirants per centre. Els aspirants van haver de fer una redacció explicant les seves inquietuds científiques. Els seus professors i tutors van fer un informe, acompanyat del corresponent expedient acadèmic, on avalaven la validesa dels aspirants. Els que van passar aquesta primera fase, van haver de superar una entrevista personal a Barcelona amb els organitzadors del programa. D’aquesta entrevista en van sortir els cinquanta guanyadors.

De l’IES Roquetes, tres alumnes amb un expedient acadèmic brillant es van presentar a les E2C3, dos dels quals van arribar a la segona fase de selecció de l’entrevista. Finalment, un d’ells va ser seleccionat.

El jove que gaudirà d’aquesta beca és Francesc Fontanet Juan, alumne de 4tC i veí d’Aldover. El projecte que ha escollit Francesc per dur a terme la seva investigació porta per títol Els Sons de la Natura.

Dels cinc projectes que podia escollir, va preferir aquest perquè Francesc és un apassionat de la música (és membre de l’orquestra STOP, de l’IES Roquetes). Aquest projecte està liderat pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical (MTG, http://mtg.upf.edu) i per un biòleg de la universitat de Sevilla. El projecte combina la biologia amb la tecnologia i té com a objectiu explorar i entendre la natura a través dels seus sons, fent servir les tecnologies digitals relacionades amb el so i la música. Aquest projecte es treballarà a través del web www.freesound.org: infraestructura d’abast internacional desenvolupada per MTG per experimentar amb els sons i els seus usos de recerca i artístics. Enhorabona Francesc, t’ho has guanyat !!!

Raül Curto

LO BASQUET Sant Jordi 2009 33

CONCURS DE SANT JORDI Com ja és habitual, enguany hem celebrat aquest concurs literari en les modalitats de prosa i poesia —en català i castellà, i adreçat a tot l’alumnat—, i d’assaig, adreçat només als alumnes de 2n cicle d’ESO i de Batxillerat.

La participació ha estat nombrosa i els guanyadors han rebut un diploma, un premi en metàl·lic, atorgat per l’AMPA, i llibres.

Els guardonats en llengua castellana han estat:

1r cicle d’ESO: Paula Casajust (premi de poesia).

Francesc González (primer premi de narrativa). Judith Cid i Paula Casajust n’han obtingut el primer i segon accèssit, respectivament.

2n cicle d’ESO: El primer premi de poesia ha quedat desert. Paula Pardo ha obtingut el primer premi de narrativa.

Batxillerat:

El premi de poesia ha estat per a Benjamín López i el de narrativa, per a Pau Folqué.

Els guardonats en llengua catalana han estat:

1r cicle d’ESO:

El primer premi de poesia ha estat per a Aida Chavarria. Hi ha hagut un accèssit per a Montserrat Marro.

Pel que fa a la narrativa, el primer premi se l’ha emportat Pau Alcázar i l’accèssit, Jordi Ramírez.

2n cicle d’ESO: El primer premi de poesia, l’ha aconseguit Anna Safont, i el de narrativa, Núria Castelló.

Batxillerat i Cicle Formatiu:

Joel Grau ha obtingut el primer premi de poesia. El de narrativa, se l’ha endut Ramon Vicient. Pau Folqué ha estat premiat amb un accèssit.

En assaig ha estat guardonat Ramon Vicient.

LO BASQUET Cultura cl àssica 34 FILLS DE LA LLOBAFILLS DE LA LLOBAFILLS DE LA LLOBAFILLS DE LA LLOBA

Alexandre el Gran lluitant a la batalla d'Issos. Detall del mosaic de la casa del Faune de Pompeia

Ave, lector!! Segueix llegint; això no provoca efectes secundaris, però sí una certa dependència. Aquí trobaràs des d’emperadors que construïen temples per als seus amants i que ploraven com a nens quan els perdien, fins a matrones romanes, divorciades o vídues, que es disputaven els favors d’un gladiador ple de suor; des de bacanals luxurioses, fins a emperadors que menjaven 1500 ostres per esmorzar.

Roma, com a Imperi, va viure més de 1000 anys. Va nàixer com un petit poble de lladres i pastors que no tenien ni dones, i va morir com la capital del món, com l’estat més extens i poderós. La grandesa de Roma radica en tot això: en els seus

vicis i en les seves virtuts. Els grecs, en canvi, eren més extremistes. La democràcia, la filosofia, la religió, etc., convivien amb apassionats sentiments i amb els vicis més inconfessables. Un exemple, en seria Arquimedes, que corria pel carrer despullat mentre cridava EUREKA!!! Una altra mostra seria l’amor entre soldats.

Els emperadors són la font més important de vicis i excentricitats. Commode, el de Gladiator, quan era petit va ordenar cremar viu un esclau per posar-li l’aigua massa calenta a l’hora del bany. De més gran, es va fer gladiador i s’assignà un sou, provinent dels fons públics, que li permeté tenir un harem de 300 dones i 300 homes.

LO BASQUET Cultura clàssica 35

Calígula era pitjor. Només comentaré el més light. Per exemple, va ordenar senador el seu cavall i va fer matar aquells qui no s’inclinaven en la seva presència: no volia que li veiessin la coroneta pel poc pèl que hi tenia. En canvi Adrià, emperador de Sevilla, era anomenat Graeculus, el petit grec, per la seva afició per Grècia i els joves guapos i musculosos.

El guapíssim Antinous va ser l’amant més estimat per aquest emperador, que el vestia de dona. Quan el jove va morir, el va convertir en un déu, li va construir un temple i va batejar una ciutat amb el seu nom: Antinòpolis.

Ara, parlaré una mica dels déus. Hi havia una deessa, anomenada Puta, que estava associada a les tasques del camp; s’ha de tenir en compte que puta en llatí volia dir poda, en concret, dels arbres fruiters. Quan es podaven els arbres, amb les rames, flagel·laven les dones ritualment per tal que quedessin embarassades. Les sacerdotesses exercien la prostitució ritual i sagrada en honor a la deessa. Amb el pas del temps, el nom de la deessa va passar a denominar la persona que exercia la prostitució. Per finalitzar contaré una anècdota d’Alexandre el Gran, que va capturar un pirata, quan aquests eren una plaga a la Mediterrània. El pirata li va dir: “Em diuen pirata perquè només tinc una nau. Si en tingués un estol, em dirien conqueridor.” Alexandre li va perdonar la vida. VALE !!!

Mingus

LO BASQUET Viatge de Fi d’Es tudis 36

VIATGE A ANDALUSIAVIATGE A ANDALUSIAVIATGE A ANDALUSIAVIATGE A ANDALUSIA

El millor d’aquest viatge era el simple fet de ser un viatge de final d’etapa. A més, hi ajudava molt el fet d’anar en bona companyia cap a una terra banyada pel sol i sembrada de muntanyes.

Tot això encara és millor si ho mescles amb l’art i la història que regalima Andalusia. El lloc més important és Còrdova, fundada pels romans i caracteritzada geogràficament per estar situada a les ribes del Guadalquivir, sobre el qual es va construir un pont romà. Molt a prop, vam gaudir de la primera i grata sorpresa del viatge: la Mesquita.

També es interessant de visitar el teatre romà, però no disposàvem de prou temps.

Després, vam passejar pel barri de la juderia, prop de la Mesquita, on es pot visitar la casa de Sefarad i la Sinagoga. La destinació següent va ser l’ínclita Sevilla, la Hispalis Romana. Un dels monuments que l’enorgulleixen és La Torre del Oro, que s’aixeca majestuosa a la riba del Guadalquivir, recordant el seu passat àrab.

Sevilla és la quarta ciutat espanyola en importància i una de les primeres en patrimoni històric. Mireu la foto i agafeu un pitet perquè us emocionareu en veure-la:

Els sevillans ho tenen clar: “La Catedral, sí, i la Giralda, casi na.” En una gran quantitat dels seus monuments hi figura un lema de la ciutat en forma de relleu: NO8DO. Es tradueix com no madeja do, és a dir, “no me ha dejado”, que es refereix a la lleialtat que va mantenir

LO BASQUET Educació f ísica 39

EL BÒLITEL BÒLITEL BÒLITEL BÒLIT

Durant el tercer trimestre, els alumnes de 3r B, en l’assignatura d’Educació Física, hem realitzat una recerca de jocs tradicionals en la nostra regió. El més treballat, i potser també el més conegut en aquesta comarca, és el del bòlit, un dels jocs més antics i més estesos arreu del món i que, fins fa poc, va servir per a la gresca i per a la diversió dels més petits.

El bòlit és un esport tradicional de Catalunya que presenta força similituds amb el beisbol. S’organitza en dos equips amb l’objectiu de fer caure una fusta de l’equip rival, a cops de bastó, sobre una altra fusta més petita. Arreu de les terres valencianes el bòlit és també conegut com el piqué, boli-dali, pic i pala o escampella. Per tal de dur a terme aquest joc, necessitem un bòlit, és a dir, un bastonet de fusta de taronger o

d’olivera d’uns deu centímetres de llargària, al qual es treu punta pels dos caps, i una pala per poder colpejar-lo. Aquesta pala és una fusta plana d’aproximadament 10x15 cm que té un mànec per poder agafar-la. El desenvolupament d’aquest joc és ben senzill. Primerament, se situa el bòlit al terra i amb la pala en posició vertical es dóna un cop enlaire, mentre s’intenta picar-lo enviant-lo el més lluny possible. Mentre el bòlit vola, els altres jugadors tracten d’agafar-lo. Si l’agafen, s’elimina el jugador que ha tirat el bòlit. Si no l’agafen, el bòlit no s’ha de tocar del lloc on ha caigut. Llavors, el jugador repetirà aquesta acció tres vegades, partint des d’on ha arribat el bòlit el darrer cop. El jugador que l’ha colpejat posarà la pala en posició vertical i els jugadors de l’equip contrari, llançant-lo amb la mà, hauran d’intentar tocar la pala. Si no la toquen, el colpejador tirarà el bòlit tres vegades i haurà de dir quants nombres de pales creu que hi ha des del lloc on s’ha tirat fins al lloc on ha arribat; l’equip contrincant haurà de dir si comparteixen l’opinió; si s’equivoquen, la puntuació dels tiradors es doblarà. Per contra, si el bòlit que tira l’equip contrari toca la pala quan està en posició vertical, el jugador quedarà desqualificat. Finalment, quan tots els jugadors hauran passat pel seu torn, l’equip contrincant passarà a llançar el bòlit i l’altre equip intentarà agafar-lo. Val a dir que nosaltres hem pogut gaudir positivament de l’experiència de realitzar aquest joc i de ben segur que si el practiqueu us divertireu molt.

Anna Safont, Andrea Jardí i Gemma Ibàñez

LO BASQUET Matemàtiques divertide s 40 1) Els Gelats Andreu, Àlvar, David, Adrià i Ivan són companys de classe i amics. Un calorós dia de juny van a la gelateria Fresquets. Seuen en una taula i comencen a menjar gelats de diferents sabors. En total en mengen vint-i-un. Però no tothom en pren el mateix nombre i, a més a més, no hi ha dos amics que mengin el mateix nombre de gelats. Podries dir quants gelats es menja cada amic?

2) El sou del Jordi El meu amic Jordi té una gran afició a les matemàtiques. La seva obsessió són els números. Viu sempre amb la seva ment ocupada almenys per una dotzena de dígits. L’altre dia, va descobrir una curiosa relació. Va comprovar que els nombres de la seva casa i els de la casa de les seves amigues Júlia i Sandra eren primers consecutius. Si es multiplicaven els tres números entre si, el resultat era el saldo del seu compte bancari. La casa del Jordi està entre la de Júlia i la de Sandra. El saldo del seu compte bancari comença per 6 i té un total de cinc xifres. Quin és el número de la casa del Jordi? I el saldo del seu compte bancari ?

3) La banda de música El director d’una banda de música estava desesperat perquè feia desfilar els músics en columnes de 5 intèrprets i, aleshores, un quedava sol. Si els feia desfilar de 3 en 3, llavors continuava quedant-ne un de sol. També passava el mateix si els feia desfilar de 2 en 2. Na Joana, que és molt espavilada, va proposar al director que fes les columnes de 5 en 5 i, d’aquesta manera, ningú no quedava sol. Quants components té la banda de música?

4) Un clàssic entre els clàssics En Toni diu al Josep: “Jo tinc el doble de l’edat que tu tenies quan jo tenia l’edat que tu tens. Quan tu tinguis l’edat que jo tinc ara, la suma de les dues edats serà 63”. Calcula l’edat que tenen els dos amics.

Alfredo Borràs

SOLUCIONS:

1) 1+2+3+4+5+6 2) 37,41,43 3) 25 músics 4) 28 i 21 anys

LO BASQUET Antena Caro 41

ELS DE ELS DE ELS DE ELS DE L’AA ANEM L’AA ANEM L’AA ANEM L’AA ANEM A A A A LALALALA RÀRÀRÀRÀ DIODIODIODIO

El 26 de maig de 2009, les dues tutores i dos alumnes de l’Aula d’Acollida (la Naïma Sabir i l’Ahmed Abadi de 4t d’ESO) van ser els protagonistes de “La tertúlia”, programa que emet setmanalment Antena Caro, la ràdio local de Roquetes.

De dreta a esquerra: l’Ahmed Abadi, la Naïma Sabir, la Felicitat Fonollosa Pis i la M. Carme Cid Valls. A “La tertúlia” es va parlar de com es van sentir quan els seus familiars els van comunicar que havien de deixar el país; de l’arribada a una nova ciutat i a un nou centre i del fet de trobar-se amb la doble sorpresa, per part d’alguns, que aquí no es parlava castellà sinó català; de com s’havien integrat en el nostre sistema educatiu i en la nostra societat i de quines són actualment les seves perspectives de futur. Tots dos van afirmar que el seu desig és poder accedir a un Cicle Formatiu de Grau Mitjà el curs vinent:

Cures Auxiliars d’Infermeria (la Naïma) i Gestió Administrativa (l’Ahmed). Quant a la seva experiència personal, van assegurar que els primers dies estaven atemorits davant el desconeixement de tot plegat: la llengua, l’institut... Van remarcar, però, que tot i que troben a faltar la família, els amics i la vida que han deixat al Marroc, estan molt a gust a Roquetes i pensen que el futur el tenen a Catalunya, perquè “aquí tenim més llibertat i podem viure de forma més digna”, afirmà amb convicció la Naïma.

LO BASQUET CFGM Perruqu eria 43

El dia 21 d’octubre, va fer una sortida el grup d’alumnes de 2n curs del CFGM de Perruqueria a les instal·lacions de la clínica Rueber i al museu de Raffel Pagès.

La clínica Rueber és una prestigiosa firma que es dedica a la fabricació de pròtesis capil·lars, de perruques i, a més, té cura del seu manteniment. En aquest centre mèdic, se’ns va ensenyar tot el protocol d’atenció als clients (com els reben, com els atenen individualment en un saló personalitzat, per oferir-los una major intimitat, que els permet realitzar un diagnòstic capil·lar més acurat i recomanar-los-en la pròtesi més adient).

També vam veure com fabriquen les pròtesis capil·lars i les perruques, confeccionades a mida. Les cusen a mà, amb uns ganxos especials i amb cabell natural, la majoria del qual és d’origen hindú. Cusen el cabell al “tul”. Val a dir que ens va impressionar moltíssim la manera com treballaven i la rapidesa amb què ho feien.

Seguidament, vam visitar el museu Raffel Pagès. Una guia ens va explicar la història de la perruqueria. Vam veure els diferents materials, les eines, els articles de publicitat, la biblioteca, l’artesania amb cabells..., seguint el decurs del temps, des de la prehistòria fins als nostres dies.

Tot plegat, ens va ajudar a conèixer millor el fascinant món de la perruqueria.

Alumnes: 2n de Perruqueria Professors: Lluïsa Batalla, Imma Aresté, Paco Vidal