Claudia Diviu Llengua Catalana i Literatua

(Fon

t: h

ttp:

//er

atoi

eute

rpe.

blog

spot

.com

.es

/201

0/10

/el-p

i-de-

form

ento

r.ht

ml)

(Font: http://www.platgesdebalears.com/caplaibFront/)

• Miquel Costa i Llobera, l’autor

• Lo pi de Formentor, l’obra

• Bibliografia

• Webgrafia

(Font: http://mirador.webcindario.com /costaillobera.html)

(F

ont:

http

://w

ww

.esc

ripto

rs.c

at/ a

utor

s/co

stam

/)

-Neix a Pollença, Mallorca, el 1854.

-És fill de propietaris rurals MOLT CRISTIANS.

- Cursa a Madrid els estudis de Dret per obligació del seu pare, i quan els acaba torna a Pollença.

-És un poeta ROMÀNTIC i CLÀSSIC.

-Els seus dos primers poemes són en castellà: La noche de verano i Al castillo de Pollensa.

-El 1873 adopta el català com a llengua literària.

-El 1875 escriu una peça cabdal de la literatura catalana, LO PI DE FORMENTOR, tot i que passa desapercebuda en els Jocs Florals d’aquell any.

- Mor a Palma de Mallorca el 1922.

-Pertany a la TRADICIÓ CULTA.

-Té trets propis del ROMANTICISME i del CLASSICISME.

- La FORMA POÈTICA és OBJECTIVA i respecta l’essència de la cosa.

-S’utilitza el PAISATGE com a espai on captar el sentit transcendent de la vida. Transmet una VISIÓ OBJECTIVA que no mostra les emocions ni l’estat anímic de l’autor. El “JO POÈTIC” no és el “jo biogràfic”, sinó un “JO” SUPERIOR.Miquel Costa no descriu la geografia, sinó que tria espais, situacions i elements determinats del seu voltant, els aïlla i els omple de sentit a través de la identificació emotiva amb el seu “jo poètic”.

-S’utilitza la poesia per a PARLAR D’ELEMENTS ESPIRITUALS (no terrenals). Parteix d’una visió material i real per assolir-ne una altra d’espiritual i ideal.El “pi de Formentor” és l’ideal de vida espiritual que es vol aconseguir.

-Té ANALOGIES amb dos poemes de Baudelaire: L’ALBATROS i ÉLEVATION.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera, i lluita amb les ventades que atupen la ribera, com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada,no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per trone l'esquerpa serralada, per font la immensa mar.

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina, no canta per ses branques l‘aucell que encativam; el crit sublim escolta de l'àguila marina, o del voltor qui passa sent l'ala gegantina remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel.

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:

domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra es dura, mes besa son ramatge el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit.

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades, i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real.

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... Oh vida! Oh noble sort!

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada com au dels temporals.

Lo pi de Formentor“Electus ut cedri”

Al meu cosí i amic estimadíssim P. Ll.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les ventades que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.

PRIMERA PARTPrimera estrofa:

PRIMERA PARTSegona estrofa:

No guaita per ses fulles la flor enamorada,

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada

i li donà per trone l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

PRIMERA PARTTercera estrofa:

Quan lluny, damunt les ones, renaix la llum divina,

no canta per ses branques l‘aucell que encativam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina,

o del voltor qui passa sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

PRIMERA PARTQuarta estrofa:

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel;

té pluges i rosades i vents i llum ardenta,

i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta

de les amors del cel.

SEGONA PARTCinquena estrofa:

Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge:

domina les muntanyes i aguaita l'infinit;

per ell la terra es dura, mes besa son ramatge

el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge

per glòria i per delit.

SEGONA PARTSisena estrofa:

Oh, sí, que quan a lloure bramulen les ventades

i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades,

i vencedor espolsa damunt les nuvolades

sa cabellera real.

TERCERA PARTSetena estrofa:

Arbre, mon cor t'enveja. Sobre la terra impura,

com a penyora santa duré jo el teu record.

Lluitar constant i vèncer, reinar sobre l'altura

i alimentar-se i viure de cel i de llum pura...

Oh vida! Oh noble sort!

TERCERA PARTVuitena estrofa:

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada

i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.

Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada,

i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada

com au dels temporals.

Versió musicada del poema feta per Maria del Mar Bonet

-DE RIQUER, Martí; MOLAS, Joaquim i COMAS, Antoni. <<Miquel Costa i Llobera>>. A: Història de la literatura catalana. Volum 8: Part Moderna. Barcelona: Editorial Ariel, 1986. p. 330-356. [Consulta: 1.04.2012]

-Dossier sobre el Gènere poètic entregat pel Lluís Sarri. [Consulta: 6.04.2012]

-PERELLÓ, Maria Antònia. La veu de l’inefable. Antologia poètica de Miquel Costa i Llobera. Barcelona: Editorial La Magrana, 1999. L’esparver llegir, 98. p. 97-102. [Consulta: 7.04.2012]

-CÒNSUL, Isidor i SOLDEVILA, Llorenç. Antologia de poesia catalana. Barcelona: Editorial Educaula, 2009. Les Eines, 41. p. 142-145 [Consulta: 9.04.2012]

-PERELLÓ, Maria Antònia. Un vol d’inefable poesia, Miquel Costa i Llobera. Palma de Mallorca: Editorial Sanostra, 2003. Tià de sa Real, 69. [Consulta: 10.04.2012]

-PONS I MARQUÈS, Joan. Obres completes, Miquel Costa i Llobera. Barcelona: Editorial Biblioteca Perenne i Editorial Barna, 1947. [Consulta: 10.04.2012]

-SUREDA I BLANES, Josep. Aprenentatge i romiatges del jove Miquel Costa. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1980. Les illes d’or, 125. [Consulta: 18.04.2012]

-TORRES I GOST, Bartolomé. Itinerario espiritual de un poeta, Miquel Costa i Llobera. Barcelona: Editorial Balmes, 1971. Biblioteca histórica de la biblioteca de Balmes, Sèrie II Volum XXVII. [Consulta: 18.04.12]

-CIRLOT, Juan Antonio. Diccionario de símbolos. Madrid: Editorial Siruela, 1997. [Consulta: 18.04.2012]

-CIFRE I FORTEZA, Bernat. Costa i Llobera i el món clàssic. Barcelona: Editorial Lleonard Muntaner. Rafaubetx, 24. [Consulta: 20.04.12]

-SUREDA I BLANES, Josep. Entorn de Miquel Costa i Llobera. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1999. Les illes d’or, 157. [Consulta: 25.04.2012]

-ESCRIPTORS: Miquel Costa i Llobera [En línia] <<http://www.escriptors.cat/autors/costam/pagina.php?id_sec=558>> [Consulta: 6.04.2012]

-ESCRIPTORS: Miquel Costa i Llobera [En línia] <<http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0020277&SFR=1>> [Consulta: 6.04.2012]

-POEMES: Lo pi de Formentor [En línia] <<http://www.ucm.es/info/especulo/numero44/piformen.html>> [Consulta:14.04.2012]

-POEMES: Lo pi de Formentor [En línia]<<http://mirador.webcindario.com/costaillobera.html>>[Consulta: 29.04.2012]

-MALLORCA: Fotografia de Formentor [En línia]<<http://www.platgesdebalears.com/caplaibFront/>>[Consulta: 29.04.2012]

-MALLORCA: Fotografia de Formentor [En línia]<<http://eratoieuterpe.blogspot.com.es/2010/10/el-pi-de-formentor.html>>[Consulta: 29.04.2012]

-FRASES CÈLEBRES: Frases de la vida<<http://www.frasecelebre.net/Frases_De_Vida_15.html>>[Consulta: 29.04.2012]

-CANÇONS: Cançó musicada del poema Lo pi de Formentor<<http://www.youtube.com/watch?v=F_YrcR4eqfk>>[Consulta: 30.04.2012]