L'Om 491

nú

m.

49

1�

ma

ig 2

01

2 �

an

y X

LII

I�

4,5

0€

‘L’Om, Revista de Riudoms’

rep el premi Pau Font de

Rubinat

El Circ de les Musaranyes ha

instal·lat a Riudoms una

carpa de circ estable

Vinculat a Riudoms, és el fotògraf oficial de la Presidència del Govern JOSEP MARIA FONT MASSÓ

revistade riudomsl’om

www.lom.cat

Jordi Bedmar, 13 anys al costatdels presidents de la Generalitat

491:Maquetación 1 07/06/12 1:43 Página 1

actualitat

l’om revista de riudoms 2

El passat dissabte dia 12 de maig, en el restaurant de l’ermita deSant Antoni, es va celebrar un sopar amb motiu de la continua-ció de la festa dels Kintus 61 que es va iniciar el passat mes d'oc-

tubre. Una seixantena de comensals van poder gaudir d'unespectacle d'humor, la projecció de fotgrafies de la festa del pas-sat octubre d’un ball.

Sopar a Sant Antoni per continuar al festa dels Kintus 61

L'any passat, aquesta bandera va anar a la Final de Champions al'Estadi de Wembley (Londres) i enguany ha anat a la Final deCopa de Madrid, portada per membres de la Penya L'Avellana

Blaugrana de Riudoms. Abans però d’anar a l’estadi VicenteCalderón, els aficionats riudomencs van passar per l’avenida SanJerónimo per mostrar la bandera als madrilenys.

Perquè ens siguin sabedors al Congrés dels Diputats...

CEDIDA

CEDIDA


número 491 • maig 2012 3

editorial

� EDITAAssociació Cultural Amics de l’OmPlaça de l’Església, 3, 2n 1a43330 RIUDOMSApartat de Correus [email protected]

� EDITOR/DIRECTORXavier Fortuny TorresTel. 676 436 505

� SUBDIRECTORFerran Calabuig Cardona

� COORDINACIÓ GENERALRiudoms EdicionsTel. 977 302 [email protected]

� REDACCIÓMònica Just RosalsJosep Maria Toda SerraJoan Torres Domènech

� FOTOGRAFIAJosep Maria Font MassóFrancesc Bedmar BlaquéAntoni Font Anguera

� PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONSTel. 977 302 [email protected]

� DIPÒSIT LEGALT-3246-68

Nota de l’editorL’Om no comparteix ni es fa responsable deles opinions reflectides en els articles que vansignats. Les fotografies publicades estanemprades pel dret del copyright, per la qualcosa no es poden reproduir sensel’autorització de la revista.

Preu de l’exemplar: 4,50 €Preu de les subscripcions: 40 € l’anyPer a subscriptors de fora de l’Estat: 75 €(avió).L’Om es ven a:Estanc del carrer Nou, Llibreria La Cometa,Quiosc Ramon Mallafré i Llibreria El Follet.

Amb el suport de:

Premi Gaziel de Periodisme 1984Premi Andreu de Bofarull 1985Premi Ventura Gassol 1994Premi Gaudí de Periodisme 2002Premi Pau Font de Rubinat 2012Membre fundador de l’ACPC

Ajuntament deRiudoms

Vostè jutjaUn judici és “una opinió, parer o sentència” que una persona afirma sobre alguna cosao persona a partir del seu coneixement o experiència sobre això, i que sovint técaràcter moral, és a dir, qualifica allò que es jutja com “bo” o “dolent”. Estretamentvinculats als judicis estan els prejudicis, que són aquelles idees o opinions que tenimsobre persones o situacions que no coneixem o a les quals només hem accedit através de comentaris, rumors o informacions parcials i indirectes.Ambdós elements són poderosos inductors de la conducta, ja que segons el valorpositiu o negatiu que li assignem, actuarem d'una manera o d'una altra davant allòque jutgem.

En les relacions socials constantment actuem a partir de judicis o prejudicis, ja que nosempre tenim la capacitat ni el temps ni les ganes de conèixer en profunditat a lespersones o situacions que ens envolten, per tant ens quedem amb informacionsparcials sobre un gran nombre de coses. En les societats actuals, en les quals sompermanentment bombardejats per informacions de tot tipus, això és una realitat i encerta manera, un mecanisme que hem de desenvolupar els éssers humans per aconjugar la necessitat d'estar informats o de “tenir una opinió”, sense que aixòimpliqui aprofundir en tot. El problema sorgeix quan aquests judicis o prejudicis esconverteixen en generalitzacions; fèrries creences que ens impedeixen veure elsmatisos de la realitat i ens separen o fins i tot generen –injustificadament– sentimentsde rebuig cap a algunes persones o col·lectius.

Així, quan jutgem, ens tanquem a priori a reconèixer les múltiples possibilitats iqualitats que solen tenir les persones i les situacions. Fàcilment adjudiquem atributs iens fem una idea concloent que resumeix a la persona o la situació. Reduïm latotalitat de la persona a un sol concepte; resumim en una paraula un dossier de milpàgines. Així, ens transformem en petits jutges i condemnem amb molta facilitat, jaque rares vegades deixem lliure a l'acusat.

Al jutjar oblidem que les persones no es defineixen per la seva aparença, o per unareacció puntual davant una situació determinada, ni per com parlen o escriuen. Perexemple, si ens preguntéssim com és la persona que en aquest moment –mentrellegim– tenim més prop, trobaríem múltiples respostes depenent d'on vulguem posarl'accent. I certament totes elles tindrien part de raó, però cap d'elles, serviria per aadonar de totes les dimensions d'aquella persona.

Malgrat que racionalment som conscients d'això, en els grups d'amics, o decompanys de treball o en qualsevol grup social, sovint els comentaris i rumors ensempenyen a entrar en el joc de jutjar als altres, en general a partir de les sevescaracterístiques (físiques, personals, professionals, socials, etc.) o d'accions puntualsque hagin realitzat i que valorem negativament.

El mateix passa en relació amb diferents grups o col·lectius socials, polítics, esportius,territorials, ètnics, religiosos, etc. Sorprèn constatar amb quanta freqüència escoltem ofem afirmacions rotundes que desqualifiquen a certs grups, la majoria de vegades,injustificadament. Només per enumerar alguns judicis comuns: per unes poquespersones que delinqueixen, qualifiquem com “delinqüents” a tot el col·lectiu al quepertanyen; per poques persones que s’escaquegen del treball, etiquetem com“vagues” a tot el seu grup, etc.


actualitat


Víctor Martínez cedeix el seu llegat fotogràfic al'Ajuntament de TarragonaL’Arxiu Històric de Tarragona s’amplia amb el llegat d’aquest fotògraf vinculat a Riudoms

L’Arxiu Històric de Tarragona s’ampliaamb el llegat de Víctor Martínez Cisterna. Iés que el reconegut fotògraf ha deciditcedir la feina feta al llarg dels seus 35 anysde carrera professional, durant els quals vaarribar a emmagatzemar més de 187.000negatius, que actualment es troben enprocés de catalogació i digitalització.

Aquest fons aplega les fotografies rea-litzades entre els anys 1975 i 2010. Lesimatges corresponen principalment areportatges socials, però també ainstal·lacions d'indústries químiques o del'àmbit portuari, així com fotografia publi-citària, d'esdeveniments festius i esportiusi fins i tot campanyes per a les eleccionsmunicipal.

La signatura del conveni a través delqual es fa efectiva la cessió es va dur aterme el dia 15 de maig a l'Ajuntament deTarragona, on el mateix autor va signar eldocument juntament amb la tinent d'al-calde de Cultura, Carme Crespo.

Víctor Martínez va néixer a Tarragonal’any 1933, fill d’una família modesta quetenia set fills. Com a primogènit, es vahaver de posar a treballar ben aviat, cap al’any 1948, com a aprenent retocador d’i-matges a l’establiment de fotografia deValentí Canadell Prats, a Tarragona. Entre1959 i 1975, va viure una nova etapa pro-fessional exercint com a fotògraf a

Riudoms, però a partir de l’any 1966 es vainstal·lar amb tota la família a Tarragona.Després de diferents associacions empre-sarials, va ser l’any 1975 quan va obrir elseu propi establiment fotogràfic aTarragona. Estava ubicat als baixos del

número 26 de l’avinguda de Catalunya.Fins l'any 2010, el negoci no va baixar defi-nitivament la seva persiana.

Ara, el fotògraf recorda amb un somriu-re com ha anat tot el procés. “Quan vaig

� Víctor Martínez amb la seva dona, Nuri Fargas.CEDIDA



actualitat

tancar el negoci no m'hauria pogut niimaginar que alguna cosa tan insignificantcom la meva feina arribés a tenir tantarepercussió”, reconeix. De fet, recorda quela decisió de cedir part del seu material al'Arxiu de Tarragona va arribar gairebé percasualitat. Quan va decidir tancar la botigaal març de 2010 (es jubilava als 76 anys),va pensar en començar a destruir part delseu material. Tot i això, va ser l'AlbertSaludes, que va ser president del'Agrupació de Fotògrafs de Tarragona, liva dir que ho aturés, plantejant-li la ideade cedir-ho a l'Ajuntament. Segons el

fotògraf, “va ser tot un descans podercedir la meva feina a l’Ajuntament perquèera la manera més idònia per conservar- laadequadament tot l’arxiu que havia fetdurant tots aquests anys. Ja que, en unprincipi, no sabia què havia de fer».

Una vegada presa la decisió, es vaposar en contacte amb el director del'Arxiu Històric de Tarragona, Jordi Piqué.Ara, doncs, ja han començat a treballarperquè el material sigui catalogat i digita-litzat, amb la idea que estigui a l'abast detota la ciutadania.

CESSIÓ A RIUDOMSAmb motiu de la imminent inaugura-

ció del renovat Casal Riudomenc,l'Ajuntament de Riudoms va demanar aVíctor Martínez que els fes arribar algunesfotografies.

Llavors, va decidir que tot el materialrecopilat durant els seus sis anys de trajec-tòria a la vila tindria a Riudoms un bonemplaçament, per la qual cosa va cedir elmaterial a l'Ajuntament.

� Mònica Just Rosals

� Victor Martínez, amb la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo.CEDIDA



entrevista

�De petit ja anava amb una càmera a lamà?

Sí, però ho feia com un entreteniment,no pensava que m’hi acabaria dedicant.Agafava les càmeres del pare, als anys 70vaig començar amb la Nikon F i totes lessèries de Nikon.

� Per què es va decantar per la fotogra-fia?

Vaig estudiar el títol oficial d’Imatge i Soa l’EMAV de Barcelona, i en aquell momentera l’únic títol oficial de fotògraf. El meupare és fotògraf i jo ho tenia molt clar, erael que m’agradava fer.

� Com van ser els seus inicis?L’any 1987 estava en un equip d’atletis-

me, vaig començar a fer fotos i el nostreclub estava patrocinat per la marca Karhurd’esports, necessitaven un fotògraf i emvan contractar. Llavors va ser quan vaigviatjar per tot Espanya al mateix tempsque estudiava. Després vaig estar dos anyscom a col·laborador al Diari de Barcelona itambé em va sorgir l’oportunitat de treba-llar amb el meu pare per fer el llibre oficialdels Jocs Olímpics de Barcelona. En aca-bar, vaig entrar a un arxiu fotografiant elpatrimoni de la Humanitat, viatjant per totel món, a més de 30 països durant sis anys.L’any 1999 vaig acabar, una amiga em vainformar sobre una plaça de fotògraf a laGeneralitat i em vaig presentar a les pro-ves d’oposició, que van durar uns sismesos.

� A quants països ha viatjat?He estat per tota Europa, he viatjat als

Estats Units bastantes vegades, he volat aXina un parell de cops, a Amèrica també…gairebé per tot arreu. He estat a molts paï-sos però en viatges oficials no et dónatemps de veure res, l’únic que veus sónaeroports, ambaixades i ministeris. Algunavegada que he tingut l’ocasió de veurealguna cosa més és perquè he viatjat undia abans que el president (la premsa viatjaabans per aclimatar-se), però realment noveus res. Sovint em quedo amb les ganesde visitar molts llocs, i faig reportatges desdel cotxe.

� Quins són els presidents que més hanviatjat?

Pujol viatjava molt, Maragall per haverestat tres anys a la Generalitat també ho vafer bastant, Montilla poc i Mas també hacomençat viatjant poc però de mica enmica va sortint per buscar inversions a l’es-tranger. Ara tenim bastants viatges previs-tos. Durant l’època del Montilla, Carod-Rovira va ser el representant d’exteriors i elvam acompanyar bastantes vegades.

� Quina és la imatge que li costat méscaptar?

Quan vas a un acte és com una pel·lícu-la, van passant i tu vas fotografiant. Devegades hi ha un moment important i elpresident es troba, per exemple, amb CofiAnnan o amb gent de cases reals, i has decaptar el moment exacte. Tens la pressióde fer la foto i no pots deixar que et trepit-gin. Però encara és més complicat fer unasessió de fotos privada als presidents, jasiguin formals o d’estudi. Els presidentssempre tenen el temps just i volen arribar imoldre. Aquest tipus d’instantànies neces-siten temps, ja que és una situació moltfreda i s’ha de trencar el gel. A les primeresfotografies sempre s’està molt tens i lesque millor queden són les del final.

� Vostè té preferència per davant de laresta de fotògrafs?

De vegades sí i de vegades no, peròtambé he d’anar amb compte en no tapara la resta de fotògrafs. Tot i això, quan vaiga l’estranger em trobes treballant amb laresta de la premsa. En tenir cert privilegi, devegades la resta de la premsa es molesta,però tot depèn del moment.

� De quina fotografia ha quedat méssatisfet?

En tinc moltes. M’agrada molt la fotogra-fia dels viatges perquè de vegades no és laque es troba el dia després als mitjans. Perexemple, pots fer una foto del presidentviatjant a una fàbrica de l’estranger i et potspensar que està feta aquí, no es distingeix.Però, en canvi, fas una foto de Maragall visi-tant la franja de Gaza i veus com entra a unaperruqueria envoltat de la gent d’allà ambfusells. És una captura impactant, no es potpublicar i es aquesta classe de fotografiesqueden sempre al tinter, a l’arxiu històric.Però realment no em quedo en cap foto-grafia en especial, ja que valoro més la feinaglobal que no pas puntual.

� Com es construeix la imatge d’unlíder?

Jordi Bedmar, tretze anys captant la imatge dels presidents de la Generalitat

� El seu pare és fotògraf i tenia molt clar que volia ser de gran.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA


entrevista


Primer de tot ha de quedar bé a la foto-grafia, nosaltres enviem les imatges als dia-ris i ha de quedar de la manera més institu-cional possible. Enviem la imatge que esvol vendre, no crec que nosaltres la cons-truïm, sinó que és la que dóna el presidental dia a dia a través dels seus discursos i laseva manera de ser. Les fotografies queenvio jo són la confirmació de tota la feinaque ha fet.

�A quin president t’ha costat més foto-grafiar?

No n’hi ha un en especial, cadascú ha

tingut el seu punt feble, per exemple Pujoltancava molt els ulls, Maragall sol caminarendavant i mirant al terra, Montilla era moltinexpressiu i el president Mas gesticulamolt i no sempre queda bé. Sempre has defer moltes fotos per trobar la bona, abans lameva càmera feia 8 fotos per segons i etpreguntes si és necessari tantes, però perexemple en un encaix de mans has d’en-caixar el moment just, i una instantània jus-tifica un viatge.

� Creus que el tema de la imatge haanat adquirint importància?

El govern d’ara té molt clar que la imat-ge és molt rellevant. Però crec que depènde l’època, un exemple clar és quan elMontilla va anar de viatge oficial a Mèxic.Va ser el primer que en realitzar un viatgeno es va emportar als seus fotògrafs oficials.Teòricament la nostra tasca sortia molt carai des de l’ambaixada Mexicana li van dirque allà disposaven d’un fotògraf. Montillaes va reunir amb el president Calderón aMèxic i ens vam trobar amb que la foto delencaix de mans es trobava desenfocada.En aquests moments es quan t’adones quela professionalitat no falla, el govern de

ELISABETH SARRASECA JUNCOSA

� Ha viatjat per tot Europa, EE UU, Xina, altres països d’Amèrica...


entrevista


Montilla no tenia massa clar la importànciade la imatge, però per Mas és vital.

� Creu que la imatge va relacionadaamb el carisma del President?

Crec que sí. També és molt importantla imatge que es dóna i sobretot a l’estran-ger, per exemple el president Pujol parla-va quatre idiomes, Maragall i Mas en par-len tres. A l’hora de viatjar fora és moltimportant, recordo un viatge amb JordiPujol a Alemanya a una fàbrica deWolskwagen, ell mateix negociava ambalemany i la gent es quedava parada. Totaixò és molt important, s’ha de saber pro-jectar la teva imatge i connectar amb lagent.

� Quina relació has mantingut amb elspresidents?

És feina i ja està, el president sap que ettrobes allà i si necessita alguna cosa se t’a-costa. Tots els presidents sempre estanmolt enfeinats, tens molt clar que tu etsun actor d’aquest circ i el president és elprotagonista. Has d’intentar que veginque tu ets un bon professional, per laGeneralitat passen molts colors i tu notiraràs mai malament una foto, l’has de ferlo millor possible.

� Per tant, els presidents canvien peròtu sempre continues...

Sí, però això al mateix temps és unhandicap i una avantatge. Tot el que joaconsegueixo com a reconeixement debon professional quan entra un equip degovern nou significa començar de zero,tot el que he fet anteriorment no m’haservit de res. Això és difícil però tambéserveix per no acomodar-me, quanveuen la teva feina i la reconeixen ésmolt satisfactori. Ells van passant, jo vaigfent la meva feina i ja fa tretze anys quehi sóc.

� A quins personatges has conegutdurant aquests anys?

Dels presidents per exemple, el presi-dent Pujol és molt cordial sempre que ensveu, ens pregunta com estem. A banda depresidents, també mantens un tracte cor-dial amb tots els que han passat per lageneralitat, per exemple si te’ls trobes devisita al Parlament. Un dels que m’haimpressionat més és Hugo Chávez, durantla pressa de possessió del presidentd’Uruguai. En el moment que es desplaça-va es paraven tots els ascensors i escol·lapsava tot. Al mateix temps s’hi troba-ven també els príncep Felip i la Letizia itenia més vigilància que ells dos.

� Quina és la persona que més l’haimpressionat?Em va marcar molt Vicenç Ferrer, eraimpressionant com a persona, la seva per-sonalitat, notaves com ell estava a unaaltra dimensió, és molt difícil de descriure,la seva manera de parlar... No semblavahumà, et quedaves en silenci escoltant-loi senties com estava per sobre del bé i elmal, era una persona increïble. Vam estargairebé dos dies convivint amb ell i em vamarcar molt.

�Alguna anècdota d’aquests tretzeanys?N’hi ha tantes i sempre se m’obliden...meles hauria d’apuntar. Recordo una vegadaque amb el president Maragall vam anar auna perruqueria a Gaza, va decidir entrar atallar-se el cabell i mentre li fèiem fotos ales parets hi havia fotos dels màrtirsimmolats per la causa Palestina. Els quedonaven més joc eren els presidents Pujoli Maragall ja que eren els que de sobtetrencaven el protocol. Durant un acte aSanta Coloma de Gramanet, Pujol es tro-bava fent un míting i en un dels bars dedavant feien l’entrepà del dia que es deia

“Pujolito”, de sobte el President ho vaveure, va entrar al bar, es va acostar a labarra i va demanar un Pujolito. En canviMontilla no trencava mai el protocol. Heaconseguit millor fotos amb Pujol iMaragall encara que després, ningú lesveurà.

� Montilla sempre seguia el protocol,com era com a persona?Molt seriós, era com una formigueta, unapersona de despatx, no tenia una imatgepública ni parlava idiomes, era una perso-na molt introvertida i era un bon gestor.Era extremadament treballador i el viatgeoficial que hem treballat més va ser quanvam anar al Japó amb ell, no vam tenirtemps ni per dinar.

� Vols seguir amb aquesta feina?Estem en un moment que és difícil treba-llar i sobretot del que t’agrada. Quan vaigsaturat de feina arriba un punt que ho faigper inèrcia, quan estic fresc sempre inten-to fer plans inusuals, però si estic cansatno arribo a tot. Sempre he d’estar molt aldamunt, no se’m pot perdre res i sensemolestar, he de ser molt invisible.

� Vas sortir a un reportatge de Cuatroi a un altre de TV3...Van contactar amb el cap de premsa per-què volien fer un reportatge de com tre-ballava el fotògraf del president, vaigaccedir, vam quedar un dia i em van fer elreportatge. Al reportatge van explicar l’a-nècdota que vaig caure al pati dels taron-gers i vaig perdre el coneixement. Enaquell moment Mas era conseller en cap iem va trucar al despatx per saber comestava. Pujol era més pràctic, em va veureel dia següent fent fotos i ja va saber queestava bé.

� Elisabeth Sarraseca Juncosa


actualitat


'A Riudoms, pels Barris, enrama't!' Ambaquest lema tots els riudomencs estan cri-dats a sortir al carrer entre el 29 de juny i l'1de juliol per celebrar la tradicional Festadels Barris, una de cites més importants delcalendari festiu de la vila, i que arriba cadaany per donar la benvinguda al mes dejuliol. Cadascun dels 10 barris de la vilaorganitzen diverses activitats, així comsopars, disfresses, balls i preparen les sevescarrosses per poder gaudir d'aquesta citatan especial.

Així, doncs, els grans protagonistesseran de nou els veïns que s'impliquen enl'organització d'un seguit d'activitats quedonen vida als seus carrers. Aquest és elcas, per exemple, de Neus Fort, una riudo-menca d'adopció que forma part de lacomissió del barri de la Plaça. "És el cinquèany que funcionem, i ho fem amb moltesganes. Cada vegada hi ha més organitzaciói podem fer les coses de manera més àgil",s'explica la Neus, una de les persones quecontribueix a fer possible que aquesta festasigui una realitat.

Un dels moments més especials per albarri de la Plaça es viurà el dissabte dia 30 ala tarda, amb l'actuació d'un grup d'anima-ció que farà passar una estona diferent idivertida als més petits. Ja al vespre, arriba-rà el moment del ball, amb Marc Oriol, i lanit que també es vestirà amb una rifa i ambuna sorpresa de postres.

Tot i això, el moment més esperat per atohom serà la rua de lluïment. Aquests dies,les comissions dels diferents barris estanultimant els preparatius de les seves dis-fresses, i decorant les carrosses per intentarque siguin ben lluïdes. La Neus asseguraque la seva voluntat és fer les coses seguintla tradició del poble, i per això avança quela seva disfressa també anirà per aquí.

Per a ella, el gran valor d'aquesta cita noés tan sols la festa pròpiament dita, sinó elfet que permeti conèixer més a la gent iestar en contacte amb el veïnat. "Crea méscaliu, i això és molt bonic", explica, recor-dant que en aquest Carnaval estiuenc s'hopassen bé grans i petits.

Elisabet Ferrant és del Barri d'Avall (queja fa uns 15 anys que participa de les festes)i una altra de les riudomenques implicadesen l'organització d'aquestes festes. El dis-sabte a la tarda, els grans protagonistesseran els infants, ja que durant se celebra-ran diferents activitats dirigides especial-ment a ells. Però l'acte més destacat d'a-quest barri és el sopar, que sol aplegar unes350 persones i, com cada any, any anirà abase de meló amb pernil i coca amb recap-te i llonganissa. Després serà el torn del ball,i la discoteca mòbil s'allargarà fins benentrada la matinada, concentrant a riudo-mencs procedents de tots els barris.

L'Elisabet té molt clar que aquesta festaés especial. "Per mi, és molt millor que elCarnaval. És el Carnaval d'estiu, la nostrafesta", explica. Ara, ja tenen encarrilats elspreparatius de les seves disfresses i de lacarrossa per la rua de lluïment, i resten al'espera d'unes festes que es preveuen tantanimades com sempre.

� M. J. R.

Els barris, preparats per la seva gran festa


actualitat


Els passat dissabte 2 de juny es van lliurarels Premis Arnau de Palomar 2012 a laCasa de Cultura Antoni Gaudí. Aquestsguardons es distribueixen en quatre cate-gories i premien el treball fet en diferentscamps.

L’acte, que va començar a dos quartsde nou del vespre, estava presidit perEudald Salvat, regidor de Cultura, AntonMarc Caparó, president del CERAP, lasecretària del CERAP Eugènia Perea i perúltim Sebastià Grinyó, guanyador delrecull fotogràfic de l’edició 2011. Durantels parlaments es van donar a conèixer elscanvis que s’havien realitzat per aquestaedició.

Primer de tot els premis han canviat dedata, abans es realitzaven coincidint ambSant Jordi però és una època on es realit-zen diverses activitats des del CERAP, tal

Els premis Arnau de Palomar celebren la 22a edicióJordi Gallisà, Mariona Roigé, Gisela Domènech, Verònica Solanes i Maria José Fernàndez han estat els

guanyadors de l'edició d'enguany en les diferents categories

� Eugènia Perea, Anton Marc Caparó, Eudald Salvat i Sebastià Grinyó, a la taula presidencial.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA


actualitat

número 491 • maig 2012 1111

com va afirmar Arnau Caparó: “Volem queels premis siguin el Final de Curs de latemporada cultural i potenciar la investi-gació” . Així, s'han eliminat algunes subca-tegories respecte als anys anteriors, i lesmodalitats que han entrat a concurs hanestat: Investigació, Pintura, Narrativa breu iRecull fotogràfic. Aquest canvi ha permèsque pràcticament s’hagi doblat la partidaeconòmica destinada a la investigació, jaque la idea és que, una vegada publicat elprojecte, no es quedi en un calaix i espugui divulgar mitjançant la seva publica-ció. A més, s'ha canviat el funcionamentdel jurat, de manera que malgrat passatmoltes hores per deliberar, el jurat popu-lar manté la seva veu però perd el vot,passant el dret a decidir al jurat professio-nal. Això ha estat motivat per donar mésimportància a les persones expertes.Malgrat tots aquests canvis, l’objectiuprincipal d’aquesta cita (oberta a partici-pants del Camp de Tarragona i les Terresde l’Ebre) continua sent el de donarsuport a la creació d’artistes i investiga-dors i reconèixer l’esforç dels autors, con-tribuint així a enriquir el panorama cultu-ral del país i facilitant que els participantspuguin difondre els seus estudis i, en defi-nitiva, la seva obra.

En la categoria d’investigació, el guanya-dor va ser Jordi Gallisà pel treball “ Lesmines de Riudoms: Passat, present i futur” .Dins de l’àmbit de la pintura la guanyadorava ser Mariona Roigé amb l’obra “La Rue”. Elpremi per al millor recull fotogràfic va serper a “Microclima Particular” de GiselaDomènech i Verònica Solanes i per últim, elpremi de Narrativa se’l va emportar MariaJosé Fernández per “El cau del Celler”

EXPOSICIÓD’altra banda, durant l'acte, Sebastià

Grinyó, guanyador de la categoria de

Recull Fotogràfic en la passada edició, vafer una breu presentació de la seva obra,que es trobava exposada al CERAP.Aquesta porta el nom de “Truc, truc”, i ésun recull fotogràfic dels diversos trucadorsque encara es troben a les portes antiguesde Riudoms. En la seva intervenció, Grinyóva destacar que malauradament, amb elpas dels anys, se’n veuen cada vegadamenys. Juntament amb la seva obra, iseguint la tradició, les obres presentadesenguany també es mostren al públic a tra-vés d'una exposició.

L'acte de lliurament també va comp-tar amb l’actuació musical del grup “deCombo” dels alumnes de l'EscolaMunicipal de Música que, un any més,van delectar als assistents amb pecesmusicals en anglès i català. Per acabar,abans del tradicional piscolabis, van aco-miadar l’acte amb la cançó “Que tinguemsort” un clàssic de Lluís Llach, que va feresclatar en aplaudiments al públic assis-tent.

� Elisabeth Sarraseca / Redacció

� L'acte va comptar amb l’actuació del grup “de Combo” de l'Escola Municipal de Música.ELISABETH SARRASECA JUNCOSA


actualitat


El Consell Comarcal delBaix Camp tanca el programa SUMA’T deformació i inserció de77 joves

El Consell Comarcal del Baix Camp hatancat el programa SUMA’T en el quehan participat 77 joves. El Consell harealitzat aquest programa destinat l'o-rientació, la formació professionalitza-dora, l'acompanyament, la tutoritzacióa la inserció i l'experiència professionala les empreses, mitjançant un contrac-te de formació de 77 joves entre 18 i 24anys que hi participen. Els joves quehan pres part no tenien l'ESO i haviend'estar inscrits a l'atur com a deman-dats d'ocupació no ocupats.

Per assolir aquests objectius s’hafacilitat als joves la possibilitats d'assolirl'ESO mitjançant l'Institut Obert deCatalunya (IOC) que ofereix formaciótelemàtica. Un altre aspecte que s’hatreballat és l'assoliment de competèn-cies com habilitats socials, llengües,matemàtiques i noves tecnologies, ales quals s’han dedicat 100 hores deformació.

Un cop s'ha assolit aquesta forma-ció, un 42 % dels joves han continuat laseva formació professionalitzadora adiferents empreses que han col·laboratmitjançant la formalització de contrac-tes de formació amb una durada de 6mesos. El contracte és per una jornadadel 70 per cent i el salari també és el 70per cent del salari del conveni.

Propostes per a lapotenciació del món deGaudí

La Fundació Gaudí i l’Ajuntament deRiudoms proposen una sèrie d’activi-tats per a celebrar els 160 anys del nai-xement de l’arquitecte riudomencAntoni Gaudí i que s’aniran desenvolu-pant durant l’any. Són aquestes.

� Del 6 al 10 de juny, donar suport alnou web Gaudí home, impulsada perFotografia Mateu i els seus col·lbora-dors riudomencs.� El dia 5 de juliol, visita a Riudomsdels Amics del Temple i guies oficialsde la Sagrada Família.� Encàrrec d’un quadre dedicat a mos-sèn Josep Riba, autor del llibre ‘La ver-dad sobre Gaudí’ i homenatge.� Actuació a Riudoms de l’Escolaniade la Sagrada Família.� Aconseguir que la coral DolçaCatalunya de Riudoms canti a la Criptade la Sagrada Família.� Milorar la botiga de records de laCasa Pairal Gaudí.� Fer un projecte didàctic per als esco-lars que visitin la Casa Pairal de Gaudí.� Fer projeccions sobre Gaudí al CasalRiudomenc.� Excursió a la Sagrada FAmília.� Donar suport a la Colla Geganteraperquè faci accions amb la presènciadel gegant Gaudí.� Aprofundir els contactes amb elmòn gaudinià i els experts gaudinians.� Ampliar el material bibliogràfic rela-cionat amb el món gaudinià per serconsultat a la biblioteca municipal.

Obertes les inscripcions ala 21 Bicicleta Popular deRiudoms

Les inscripcions per a la 21a edició de laBicicletada Popular de Riudoms, que esdruà a terme durant el matí del 22 dejuliol, dins els actes de la Festa Major deSant Jaume, ja es poden dur a terme a laBiblioteca Municipal Antoni Gaudí, en elseu horari habitual.

En el moment de fer la inscripció, queté un cost de 3€ per persona, cal escollirles talles de la samarreta commemorativaque es lliurarà durant la setmana anteriora la bicicletada. En el moment de la ins-cripció també es rebran els tiquets del'esmorzar que inclou un entrepà i unabeguda.

El dia del lliurament de les samarretesque consta en els resguards d'inscripcióés l'única data per a poder-les recollir,moment en que es facilitarà un plànoldels dos recorreguts, llarg i curt, que tin-drà novament la bicicletada. El terminid'inscripció és del 4 al 29 de juny de 2012.

Mil dos-cents van participar en la 20aedició de la Bicicletada Popular de l’anypassat, que es va dur a terme el 24 dejuny.

L'activitat, organitzada perl'Ajuntament de Riudoms i amb lacol·laboració de la secció de BTT delsAmics de Riudoms, va donar la possibili-tat de realitzar dos recorreguts i finalitzarla pedalada amb un esmorzar popularmolt concorregut a l'ermita de SantAntoni.


actualitat


El punt de creu va ser el gran protagonistaa Riudoms el passat diumenge 13 de maig,amb la celebració de la tercera Trobada dePunt de Creu, que va tenir com a epicentrela plaça de l’Església.

En aquesta cita, que cada any està mésconsolidada i va aconseguint més èxit departicipació, hi van prendre part personesprocedents del mateix Riudoms, peròtambé d'altres indrets com Reus, Cambrils,Altafulla o Les Borges del Camp, i d'algunespoblacions més allunyades com SantCarles de la Ràpita i Castelló de la Plana.

Al llarg de tot el matí es van poder veureexposicions de material de les participants,com per exemple pitets, tovalloles o qua-dres. A més, els interessats van poder com-prar fils, patronas, gràfics o fins i tot marcsde quadres que els permetran continuarendavant amb la seva afició i endinsar-s'hiper primera vegada.

La trobada de Riudoms es caracteritzaper ser l'única de la demarcació que té enel punt de creu la seva raó de ser. La sevaimpulsora, i responsable de l'èxit de l'esde-veniment, és Josefina Curto, qui es mostramolt satisfeta i esperançadora d'aquestcertamen edició rere edició.

D'altra banda, la Trobada de Punt deCreu va coincidir amb la processó de lesRelíquies de Sant Julià, sant Bonifaci i santVicenç pels carrers del centre de la vila.

� M. J. R.

Riudoms esdevé la capital del punt de creuLa 3a trobada de punt de creu es va celebrar el dia 13 de maig

� Hi van prendre part persones procedents de Riudoms i d'altres indrets propers.ALBA MARINÉ

� La trobada de Riudoms es l'única que té en el punt de creu la seva raó de ser.ALBA MARINÉ


l’om revista de riudoms

actualitat

14

El diumenge dia 6 de maig passat ens va deixar un dels convila-tans més estimats a Riudoms, Pere Guinjoan Guinjoan. Home decaràcter bondadós i anima inquieta, era el que avui es nomena decaràcter emprenedor. Va néixer a Riudoms fa 96 anys on va viurefins 1939, any en què es va exiliar a la França ocupada. Deu anysdesprés va tornar per instal·lar-se a Mallorca, on va alternar la sevavida professional en el ram de l’hostaleria amb llargues tempora-des a Riudoms amb la seva esposa Paula, cuidant de les seves fin-ques. El destí ha volgut que el seu decés, es produís al seu pobleestimat de Riudoms.

F. BEDMAR

La mort d’un home bo

Ja es coneix el disseny guanyador del Concurs de Cartells de laFira de l'Avellana 2012. El jurat ha decidit que el cartell titulatStandkolor, presentat per Josep Maria Mas Folch, ha estat elguanyador. El primer premi estava dotat amb 500€. Mas, veí deRiudoms, és dissenyador gràfic amb una àmplia experiència en elsector. Ha estat eventual col·laborador de L’Om, Revista deRiudoms.

L’accèssit local, dotat amb 200€, ha estat pel cartell titulat Elproducte de casa nostra, presentat per Francesc Mestre Pellicé. ElPatronat de la Fira de l'Avellana agraeix a tots els artistes la sevaparticipació i els convida a visitar el certamen on s'exposaran els9 cartells presentats. Enguany, la 413 Fira de l’Avellana tindrà llocdurant els dies 10, 11 i 12 d'agost de 2012.

Josep M. Mas Folch guanya el Concurs de Cartells

Introducció a la informàtica, Introducció al processador de tex-tos, Introducció al full de càlcul, Introducció a navegar perInternet, Correu electrònic, Full de càlcul IV, Fotografia Digital,Wikis de viatges, Blogs de cuina i Web 2.0 de manualitats. Són elscursos que poden impartir-se al Punt Òmnia de Riudoms, situata la Plaça de l'Arbre, 5 (Edifici Biblioteca Nova).

Les incripcions ja estan obertes. Per a més informació, es pottrucar al telèfon 977 85 16 25 o visitar la pàgina: www.xarxa-omnia.org/riudoms

Obertes les inscripcions per al Punt Òmnia CEDIDA



actualitat

Amb la visita a Anglaterra de 4 alumnes de l'Institut Joan Guinjoande Riudoms -Enric Prats (de 1r. de Batx.), Anna Cortiles, SergiDomingo i Raquel Jódar (de 4t d'ESO)- i dos professors -MiquelSànchez i Isabel Domingo-, van concloure les tres trobades de tre-ball del projecte Comenius d'enguany, en què participa el centre.Aquest projecte se centra en les matemàtiques i porta el tÌtol deMaths as play (Les matemàtiques com a joc). La darrera trobada esva fer a Durham (Anglaterra) del 26 d'abril al 2 de maig proppas-sats i hi presentaven un cartell sobre Gaudí, per tal de relacionarla cultura local amb les matemàtiques.

CEDIDA CEDIDA

Vista de 4 alumnes del Joan Guijoan a Anglaterra

L’escola Beat Bonaventura de Riudoms va fer una sortida el pas-sat dia 8 de maig a l’Espluga de Francolí. 67 alumnes de ciclemitjà, acompanyats dels seus professors, van visitar van visitar lescoves de L’Espluga, on van descobrir l’evolució humana des delPaleolític fins l’actualitat a través d’audiovisuals que recreen esce-nes de la prehistòria amb personatges reals.

Com a complement a la visita, els alumnes van participar acti-vament en un taller de prehistòria, on van poder construir unacabana neolítica o van fer una pintura rupestre, entre d’altresactivitats. L’Escola va seguir les activitats amb la visita al Museude la Vida Rural, on els alumnes van descobrir els treballs i leseines que utilitzaven els nostres avantpassats en la pagesia, inci-dint en els conreus mediterranis com el blat, la vinya i l’olivera.

Sortida de l’Escola Bonaventura a l’Espluga

El dia 1 de juny passat es van reunir a Reus, al local d'ÒmniumCultural, els coordinadors de la Regió 4 -Alt i Baix Camp, Concade Barberà, Priorat i Tarragonès- de l'Assemblea NacionalCatalana, per començar a treballar per la Marxa cap a laIndependència, el que serà el primer gran acte de l'Assemblea. LaMarxa s'estructurarà en 3 etapes; la primera està prevista per al 30de juny i hi seran convocats tots els membres de l'ANC i totCatalunya; de l'1 de juliol al 10 de setembre es farà la marxa prò-piament dita, amb actes continuats a les 10 regions i l'acte finales farà l'11 de setembre a Barcelona.

Reunió dels coordinadors de la Regió 4 l'ANC

CEDIDA



El Circ de les Musaranyes ja s’ha instal·lat a RiudomsEl Circ de Les Musaranyes, companyiaprofessional que va néixer fa 12 anys a laciutat de Reus, ha instal·lat al termemunicipal de Riudoms una carpa de circestable, seguint en la línia del que ja s’ha-via anunciat fa uns mesos. Els seus mem-bres han volgut escollir un entorn rústicque els permeti desenvolupar activitatsculturals i formatives, i han consideratque l’emplaçament riudomenc era el quemés s’adequava a les seves necessitats

La proposta de la companyia és unprojecte innovador que pretén combinarels dos vessants amb els quals tradicio-nalment treballa: el formatiu i l’artístic,donant continuïtat a la seva feina anteriori, al mateix temps, oferint la possibilitat depoder desenvolupar aquesta iniciativasota la veritable casa del circ, la carpa.

Segons expliquen els capdavanters delprojecte, el nou espai, batejat amb el

nom de 'Carpa 360 circ' “vol ser el parai-gua on professionals del món del circpuguin assajar, crear, investigar i produirproduccions relacionades amb aquestàmbit”. Per altra banda, també pretén seruna plataforma impulsora com a centrede formació, tant dirigit a professionalsamb cursos de tècniques específiques,com a aquelles persones que volencomençar a iniciar-se i relacionar-se ambel circ.



El Circ de les Musaranyes ja s’ha instal·lat a RiudomsCEDIDA

La seva primera activitat al nou espail’oferiran aquest estiu, concretamentdurant el mes de juliol, a través de casalsadreçats a infants de 5 a 14 anys. Ja fa 11anys que ofereixen aquestes activitats,però enguany poden estrenarinstal·lacions. Així, doncs, proposen tallersde teatre, mímica, màscares, equilinri iexpressió, entre d'altres qüestions, i fer-hoen contacte directe amb la natura. A més,un cop per setmana comptaran amb lavisita d'un professional del circ o del tea-tre, que podrà explicar en primera perso-na els detalls de la seva feina.

D’altra banda, per al proper curs escolar

2012-2013 oferiran dins de la seva progra-mació unes activitats adreçades als cen-tres escolars, on combinaran els tallers decirc amb tallers de granja, aprofitant l’en-torn rural on es desenvolupa l’activitat.Des de la companyia estan oberts a realit-zar visites adaptant l'horari a la demandade cada centre. Normalment, són d'un soldia o de mig dia. A més, tambá han habi-litat un espai preparat per a poder menjar.

Tot i que ja feia temps que es parlavadel projecte, hi va haver algun tràmit pen-dent que el va encallar durant un temps.Ara, però, i després que la Comissió

d'Urbanisme de Tarragona decidís donar-li llum verd, ja es pot dir que la primeraescola de circ de la província s'ha conver-tit en realitat, una notícia molt ben rebudaprincipalment tenint en compte el con-text de crisi actual.

Per tal de donar a conèixer la seva tascai explicar els detalls d’aquest nou projecte,han celebrat unes jornades de portes

obertes, que han permès als visitantsendinsar-se una mica més al món delcirc.



col·laboració


El curs acadèmic 2012 ha convertit lesclasses de dansa dels alumnes de l’estudid’Isabel Cros en especials. El centre com-pleix 25 anys de trajectòria (1987-2012) iestà treballant en la seva celebració.

Sempre es diu que el temps passamolt ràpid, i així és; 25 anys són molts iper tant val la pena dedicar-hi, com enles grans ocasions, una festa per recor-dar.

A l’estudi, en aquest moment, estemtreballant en dues línies de muntatge: laprimera tindrà lloc el proper 7 de juliol alParc de Sant Antoni, i el protagonitzaranels nens i nenes del nostre centre deRiudoms. La segona part d’aquesta cele-bració recau sobre el grup de dansa d’a-dults més avançat de l’estudi, que fa jaun temps està treballant amb moltail·lusió en un musical que s’estrenarà afinals del mes d’octubre al teatre delCasal Riudomec i que porta per nom100% Dansa.

Aquest espectacle vol posar en esce-na la suma de l’energia, l’esforç, la il·lusió,l’actitud, la passió, el moviment, la fanta-sia, l’emoció i el sentiment per la dansa,que durant tots aquests anys hem inten-tat trasmetre als nostres alumnes.Esperem la vostra companyia perquèsegur que ho gaudireu molt.

Al marge d’aquest espectacle dedansa, el proper diumenge 8 de juliolestem organitzant un dinar per celebrarplegats aquests 25 anys. Ens farà il·lusióque ens acompanyeu. Per informació,truqueu al 618 641 011.

� Isabel Cros

Isabel Cros prepara un musical pel mes d’octubre

CEDIDA



col·laboració

El cel és ple de regalsAvui el cel m'ha fet un gran regal. Era a punt d'entrar a la piscinai el cel era mig ennuvolat (som a la primavera) potser havia fet unram, el terra era una mica humit. He alçat el cap i...eres allà, la ratllade Sant Martí més bonica i acolorida que mai havia vist, aquí, a laciutat! I l'he sentida tan propera que semblava que la podia tocaramb els dits!

La lluna plena d'aquests dies, diuen que és preciosa, però joencara no l'he vist. De matinada, aquests últims dies, quan la pucguaitar, el cel està tapat . Avui me n'ha parlat l'Amparo López, unabona amiga; l'ha vist, a un costat el sol que naixia i a l'altre, la llunaque se n'anava a dormir. Ella, des de el seu balcó, al bell mig, s'haemocionat!

El cel és ple de regals, agafeu-ne un i emboliqueu-lo ambpaper de cel·lofana i feu-li un llaç ben alegre i cridaner. És tan fàcili no costa ni cinc!

� M. Dolors Nat i Pinyol

Festa del Cavaller Arnau, fundador de Riudoms

L’Ajuntament de Riudoms i l’AMPA Cavaller Arnau organit-zen una nova edició de la ‘Festa del Cavaller Arnau, funda-dor de Riudoms’ per al cap de setmana del 16 i 17 de junyde 2012.

Per aquest motiu, presentaran un conjunt d’activitats quepermetin oferir una aproximació a l’època medievalcomptant amb jocs, espectacles, àpats al carrer, tallers,productes artesans al mercat, danses, etc. Un any mésvolem comptar amb la col·laboració de comerços, entitatsi voluntaris, per això tothom qui vulgui prendre part potenviar un mail a: [email protected] o trucaral telèfon 610 42 75 71.


tal dia farà un any


La Bíblia ens recomana que una mà noha de saber mai el que fa l’altra (en aquestsentit llegim a Mateu 6,3: “En canvi, tu,quan facis almoina, mira que la màesquerra no sàpiga què fa la dreta”) i elgran escriptor universal Pere Calders iRossinyol ja aprofita aquesta part terminaldel braç a bastament com a elementrecurrent en la seva narrativa, concreta-ment, dins del magnífic recull de contestitulat “Cròniques de la veritat oculta”, hillegim, a «L’any de la meva gràcia», queunes mans poden crear la il·lusió de vidaen unes nines de pasta, però que nopoden amb la fabricació industrial. «Eldesert» comença amb aquestes paraules:“A la fi d’un mes de juny amable, apare-gué l’Espol amb la mà dreta embenada,marcant puny clos sota la gasa” i, mésendavant: “Mira: a l’Enric, se li escapava lavida i va ésser a temps d’agafar-la amb lamà. Ara l’ha de dur sempre tancada, per-què no li fugi definitivament”, però se liesmunyirà i li arribarà el tràgic final quanl’obri en un gest mecànic de salutació auna artista atractiva. A «El principi de lasaviesa», hi lletregem: “―Cavant al jardíhe trobat una mà”, “―Una mà esquerra!”(...). “Era una mà fresca, tallada de poc, isense cap mena de dubte pertanyent aun home” (...), “embolicada en un paperde diari” i, cap a la part final, “Sé que heutrobat una mà tallada i que cerqueu elseu propietari”, “Tenia el monyó esquerreembolicat amb un manyoc de benessubstituint la mà…”, a més de deixarcaure la referència doctrinal esmentadamés amunt, per argumentar que “encadascun de nosaltres la promiscuïtatobligada entre les dues mans fa pràctica-ment no viable la fórmula de l’evangelis-ta”. A «Les mans del taumaturg»: “Es trac-tava d’una placa o plataforma de marbrenegre, lluent, damunt de la qual duesmans de carn, masculines, escampaven laseducció i l’encant del seu gest elegantís-sim”. A «El geni magiar»: “Tenia , doncs,entre les meves, una mà estrangera, unamà de pasta mal pintada, amb una agullade fer mitja incrustada a perpetuïtat”, per

posar-ne uns quants exemples il·lustra-tius.

Així, doncs, nosaltres, fidels a aquesta“promiscuïtat” caldersiana, tampoc nofem gaire cas a la cita evangèlica abansal·ludida perquè popularment afirmemque “una mà renta l’altra i les dues, la cara”,que vol dir que el fer favors afavoreix elmateix que els fa o, literalment, que, perrentar-nos una mà, ens cal l’altra i, per lacara, les dues, sobretot en aquests tempsque hem de tenir un ull al plat i un altre algat perquè, quan les coses van bé, totsomriu, però, quan comença la caigudalliure, la velocitat tendeix a accelerar-se. Imés en aquest canvi de civilització queens ha tocat viure o patir.

Si volem ser més pedants, podemrecitar un sonet del poeta mallorquí BlaiBonet Rigo, concretament el que fa: “Demi n'estimes el meu esperit. / Jo, del teucos, en som enamorat. / Quin dels doséssers és més desamat, / jo pel teu pèl, tupel meu infinit? // Si passar gust per tu ésun escrit, / si el sublim n'és perquè no t'haarribat, / si el teu coll no m'és coll de pou,pouat, / si tu no et rentes de tot quant hedit, // durà infinita pols ta netedat, / beu-ràs mentida en el teu ver tassó, / i un no séquè caurà d'on mai no ha estat. // Una màrenta l'altra. El bé felló / que som sense elteu coll, serà rentat, / si el sublim té per tugust de meló”///. O bé podem utilitzar lafamosa dita llatina de “Manus manumlavat”, modisme que significa que “unasituació ajuda l’altra”. A més, avui dia, lesmans i la destresa manual juguen unpaper prou important, ja que molts joves–i no tan joves– contínuament, ambmòbils, càmeres, ordinadors i mil utensilismés, hi configuren mitja vida amb la capa-citat de controlar el resultat d’una imatge–o realitat virtual– amb més “llibertat” icinquanta mil programes “vitals” més enentorns “digitals” on, amb modèstia d’a-prenent de científic, la veritat dura unaestona i demà, de ben segur, serà unaaltra cosa ben diferent, perquè, amb les

noves tecnologies, el que és virtual i elque és real van difuminant cada vegadamés els seus límits. Però, tornant a aquestafrase en qüestió, assenyala que les perso-nes han d’ajudar-se mútuament i que nohi ha ningú que no degui cap favor a quisigui per allò d’”Avui per tu, demà per mi”o “El favor pel favor”. És a dir, “si tu me’n fasun, jo te’l torno”. Rentem-nos la cara sen-cera i traguem-nos la son de les orelles,mentre observem en el nostre entorn –ino assenyalo pas ningú– la gran diferèn-cia que hi ha entre qui Viu de Puta Mare(VPM) i qui té un Sou De Merda (SDM). Ocomprovar que Catalunya només ha“rebut” 4.737 milions entre el 2000 i el2009, és a dir el 4,97% dels 95.322 milionsinvertits per l’Estat, això és, la meitat queAndalusia o Madrid, que fou de 9.730 i9.419 milions, respectivament. L’escriptorirlandès George Bernard Shaw, que té unamà de frases fetes i en tenia la mà trenca-da –o per la mà–, és a dir, n’era molt hàbilen aquest tema i les dominava, ens endeixà intuïtivament una que fa: “Els polí-tics i els bolquers s’han de canviar sovint...i pels mateixos motius”. És clar que, a mol-tes màximes, els passa el mateix que amolts aforismes: que funcionen igual lle-gint-los al dret com al revés. I el món de lapsicologia potser ens explicaria perquè hiha persones i societats que prefereixenpolítics que, a les campanyes electorals,utilitzen elements d’engany per seduir iprometre un futur irreal. I el trist d’aquestèxit –o triomf– és que gairebé tothomconeix aquest joc de promeses falses.D’aquí que podem dir que la culpa tambéés nostra perquè, en aquesta societat dita“democràtica”, en agradi o no, els hemescollits amb el vot de qui ha exercitaquest dret fonamental.

Si parlem amb el cor a la mà i, pertant, amb sinceritat, per allò que, si tin-guéssim una mica de dignitat recuperarí-em la memòria o, contra el triomf de l’am-nèsia, reconqueriríem una estètica de larecordança, convindrem que sempreajuda tenir bona mà o bones cartes. Si, a

Ai, les mans! Com més anysmés desenganys?


tal dia farà un any


més, tenim mà esquerra, en aquest tempsde mitjanies on la bombolla financera témés presència que l’economia producti-va, ja seríem uns manetes (no “mà” netesni fer manetes). Sé de bona mà que, men-tre uns la fiquen on no toca, n’hi ha enca-ra, pocs, potser, que la demanen. Amb tothi ha qui no posa la mà al foc i no cremar-se per ningú i d’altres que piquen demans o passen una mà o capa de pinturasense que no se’ls en vagin les mans niarribin a les mans. És de manual aquestesmanualitats de manufactures manuscri-tes. Agafem-la pel mànec, maneguem-lao portem-la entre mans o de la mà (omaneta) ja que, mentre hi ha qui conspira,també en trobem, de primera o de sego-na mà, una d’innocent o una de foradada.Sense oblidar que, mans fredes, cor calent;molta llengua, poques mans; el diumengede Rams, qui no estrena no té mans... Peraixò, podem vendre a mans besades o fermans i mànigues per sortir del forat o delpou profund on ens trobem. És clar que,amb el final del braç que tenim les perso-nes, en lloc d’agafar un roc o fer jocs demans o provar a tòrcer-les, podríem encai-xar tranquil·lament les mans, si les tenimlliures o netes i no lligades o brutes, per-què no hi ha més cera que la que crema nimés govern del poble que la república perevitar que, “amb el pa a les mans, es moride fam”. Amb tantes mans a veure si que-dareu emmanillats, o amb la morta, pesa-da o anireu amb les mans supines, buides–o netes– o al cap al barri de Dalt deMont-roig del Camp a contemplar elsgegants Manotes.

I, com que tenim la necessitat de con-viure en aquest món on el sensacionalis-me ven més i el crit s’imposa al diàleg rao-nat, cal mirar-lo, entendre’l i comunicar-nos. Per això neix l’animal que parla. Oh, laparaula (“in principium erat Verbum etDeus erat Verbum. Hac erat in principiumapud [...] Omnia per ipsum facta sunt”,Joan, 1:1-16 –“Al principi ja existia el qui ésla Paraula. La Paraula era amb Déu i laParaula era Déu. Així, doncs, amb Déu alprincipi. Per ell tot ha vingut a l’existència,i res del que ha vingut a existir no ha vin-gut sense ell...”–)! I, al marge de les múlti-ples “mans” esmentades, ens manifestemde moltes maneres més. Uns utilitzen elverb amb intel·ligència i construeixen,però d’altres per ofuscar-se i corrompre’s.I, entre aquests dos pols enfrontats, avegades ens hi perdem perquè, alguncop, ja estem perduts perquè, fent forrolla,

ja no mirem amb els nostres ulls o perquèl’asfíxia dels mitjans de comunicació o del’educació rebuda ens han aniquilat lanostra responsabilitat i ens han enterraten l’anorreament.

La nostra ment es degenera i hi hamolts canals més a menys subterranis d’o-pinions tòxiques, de missatges podritsque ens empassem com a “normals” per-què ens hi hem adaptat. I ja no mirem lesparaules. Aquestes ja no tenen valors. Jano té una funció educativa. Qui valora lalliure poesia espontània, per exemple, queés una forma de conrear aquesta facilitatper entendre el llenguatge? I la creativitatlliure de sentir, d’entendre i d’estimar? Enscal aquesta trobada amb la lectura, la ima-ginació, el món d’afectes i de sentimentsque la poesia desperta amb emoció. Somel que entenem, el que parlem, el queestimem. No tot han de ser teclats i des-tresa en múltiples pantalles ni fotocòpiadel que és obvi, sinó que hem de saberinterpretar la realitat i aprofundir en elsseus enigmes. No us sembla que ens hemtornat gregaris, conformistes i alguns fins itot servils? La màgia de la poesia és queens ensenya a pensar per nosaltres matei-xos, a formar-nos una opinió personal deles coses i a esquivar les trampes de la rea-litat. Llegiu, doncs, que mai no serà una

pèrdua de temps, altrament tot el contrari,una manera d’enriquir-nos, de multiplicarles nostres percepcions, de guanyar lapartida a la ignorància i a la superficialitat.Llegir no us farà perdre l’escriure. Fem, i node sota mà, que Sant Jordi duri tot l’any.Visca la lectura! I, ja que en la distància nous he pogut donar cap rosa, us ofereixo, através d’aquest entranyable mitjà escrit,un poema, per allò que “mans blanquesno ofenen”, d'un poeta que m'agradamolt. És de Miquel Martí i Pol i diu així: “Unsonet per a tu que em fas més clar / tantel dolor fecund com l'alegria, / un sonetamb els mots de cada dia, / amb els motsde conèixer i estimar. // Discretament l'es-cric, i vull pensar / que el rebràs amb dis-creta melangia, / com si es tractés d'algu-na melodia / que sempre és agradablerecordar. // Un sonet per a tu, només això,/ però amb aquell toc lleu de fantasia /que fa que els versos siguin de debò. // Unsonet per a tu que m'ha permès / de dir-te clarament el que volia: / més enllà detenir-te no hi ha res”. /// Que passeu unesdiades ben felices fins al proper Sant Jorditot i que hi haurà qui es preguntarà men-trestant quina màniga hem d’estirar si jano tenim camisa?

� Josep M. Toda Serra

� Amb les mans podem fer el gest d’agafar –o de tocar– un estel –o la lluna– com els enxa-netes quan fan l’aleta en el moment de coronar el castell –o el pilar–, o menjar-nos el món,saludar o acomiadar algú, demanar (perdó, almoina...) o persignar-nos i, juntes, resar. Ai, lesmans (sense oblidar l’activitat masculina d’anar cinc contra el calb)!



retalls de diari

Sembla que Riudoms ja va disposar afinals del segle XIX d’un punt de laGuàrdia Civil; així almenys se’n fa mencióen notes periodístiques de 1888 i de 1890.Tanmateix, cal entendre que posterior-ment es clausurà perquè, rastrejant actesmunicipals de 1923 a 1931, trobem diver-ses peticions en què es demana la sevaimplantació. Fou a finals del 1935 quans’aconseguí el propòsit tot aprofitant eltrasllat de la caserna instal·lada al parc deSamà. Així s’anuncià a la premsa: “El minis-tro de la Gobernación ha aprobado el tras-lado del puesto de la guardia civil del par-que de Samá, a Riudoms.” (La Cruz, 5-IX-1935, p. 5.) Per un decret de desembre del1933 s’havia constituït la Guàrdia Civil alservei de la Generalitat de Catalunya. Ambaquesta reforma, Catalunya esdevenia la5a zona de les existents, amb la presènciade dos terços, el 3r, repartit entre tot elPrincipat, i el 19è, a Barcelona. El post deRiudoms passà a dependre de la coman-dància de Tarragona i s’hi van instal·lar sisnúmeros o agents.

La mesura va portar el poble a assumiruna despesa important, atès quel’Ajuntament havia de cedir els terrenys is’havia de fer càrrec de la meitat dels cos-tos de la construcció. Mentrestant com alloc provisional la Guàrdia Civil va usar l’e-difici de la Fàbrica, situat al portal delTorrent, i es van llogar diversos pisos coma residència dels guàrdies. Es va decidir ferla casa quarter al costat d’on hi havia labàscula pública, a l’altre costat, travessantla carretera, d’on s’estenia la plaça del’Arbre. L’arquitecte que dissenyà les ins-tal·lacions fou Josep M. Monravà López.

Per aconseguir diners per al seu finança-ment es va demanar la mediació del polí-

tic carlí Joaquim Bau, les gestions del qualforen publicitades en diversos diaris:

La caserna de la Guàrdia Civil

� Antiga caserna de la Guàrdia Civil, a l’entrada del poble.


retalls de diari


“Debido al interés desarrollado por el acti-vo diputado por esta provincia donJoaquín Bau Nolla, ha sido concedida porel ministro de la Gobernación una sub-vención de 45.000 pesetas alAyuntamiento de Riudoms con destino ala construcción del hermoso cuartel de laguardia civil.” (La Cruz, 29-XII-1935, p. 7.)

A mitjan l’any 1936 van començar lesobres i així es reflectí a la premsa: “L’edificiserà bastit segons els últims avenços de latècnica-militar, i emplaçat a l’entradamateixa de la nostra vila.” (La Cruz, 18-VII-1935, p. 2.) La construcció del quarter esti-gué envoltada per la polèmica a causaque coincidí amb l’edificació de la fàbricad’electricitat, dues obres importants queendeutaren molt l’Administració local.Mentre s’esperava l’arribada de la subven-ció, va haver-hi una sèrie de riudomencsque avançaren diners per temor que sesuspengués el projecte. Per protegir elmaterial d’obra durant la nit i en els festiusfou designat com a guarda el pastorJoaquim Guillem Nomen. Quan va irrom-pre la Guerra Civil, la construcció es para-litzà i els agents de la Benemèrita es reple-garen cap a Tarragona, on aviat foren cri-dats per incorporar-se al front de guerra.

La primera persona morta a Riudoms acausa del conflicte bèl·lic fou precisamentel guardador d’aquesta obra, l’esmentatJoaquim Guillem, el qual fou assassinat el25 de juliol de 1936 per un escamot demilicians de la Selva del Camp. Els vilatansque havien avançat diners per accelerarles obres foren multats pel Comitè deMilícies Antifeixistes local amb sancionsimportants, ja que s’entenia que el desigde tenir una força armada a la vila era unpensament propi de la gent de dretes.

Acabada la conflagració bèl·lica, aviattornà la Guàrdia Civil al poble, la qual esti-

gué ubicada en diferents punts, entre ells,a l’edifici de cal Ros, a la plaça de l’Om.Aquesta força armada es convertí en unmecanisme molt important de l’aparellrepressor franquista, sobretot en la recolli-da d’informació per a la instrucció de lescauses judicials. La caserna es reprenguégràcies a la labor esmerçada pel militarriudomenc Josep M. Sentís Simeon i laseva inauguració va tenir lloc el dia 21 degener de 1942, és a dir, les obres acabarengairebé sis anys després de ser iniciades.

� Joan Torres Domènech

‘ ‘ ‘ ‘

Aquesta força armada es convertí en unmecanisme molt important de l’aparell

repressor franquista en la recollidad’informació per a la instrucció

de les causes judicials



actualitat

L’Om, Revista de Riudoms va rebre el dis-sabte dia 2 de juny el premi Pau Font deRubinat «com a reconeixement per la tra-jectòria de dècades de testimoni culturali sentit de país compromès amb el terrto-ri». El lliurament del premi es va fer durantla festa de CIU al Baix Camp que es vacelebrar a Prades.

Una colla de militants de CDC i UDC dela comarca van decidir fa uns mesosimpulsar uns premis que reconeguessinel compromís nacionals d'algunes perso-nes i institucions de la comarca. El guardóva ser lliurat per l’alcalde de Riudoms,Josep Maria Cruset, que va aprofitar perreconèixer la tasca que du a terme lapublicació «en uns moments especial-ment difícils en què la crisi afecta tambéals mitjans de domunicació amb la reta-llada del pressuposst provenint de lapublicitat». També van ser-hi presentsOriol Pujol i Ferusola, secretari general deConvergència Democràtica de Catalunyai fill del qui fou president de laGeneralitat, Jordi Pujol; i RamonEspadaler, actualment diputat portaveude temes medioambientals de CiU en elParlament de Catalunya.

En aquesta primera edició també vaser reconegut amb un premi l’històricpolític reusenc Jordi Escoda i Vila (Reus,1935), industrial i polític català. Gerentd'empresa avícola i agrícola, Escoda haestat president d'Òmnium Cultural delBaix Camp i president del Centre de

Lectura de Reus. Militant de CDC, ha estatregidor de Reus el 1979 a 1983, diputatper la demarcació de Tarragona a leseleccions al Parlament de Catalunya de1980 i senador del 1980 al 1982.

L’alcalde riudomenc, Josep MariaCruset, va comentar, durant l’acte, que lapropera edició de la festa de CiU al BaixCamp i el lliurament de la segona ediciódels premis Pau Font de Rubinat es farà aRiudoms.

El dia va començar amb una caminadapels voltants de la vila vermella, en què

van prendre part diferents militants delspartits que conformen la federació.

El premi rebut per la revista riudomen-ca a Prades se suma a d’altres guardonsque també han posat en evidència latasca que des de fa més de quaranta anysdesenvolupa la publicació: Premi Gazielde Periodisme 1984, Premi Andreu deBofarull 1985, Premi Ventura Gassol 1994i Premi Gaudí de Periodisme 2002. Aixímateix és membre de l’AssociacióCatalana de la Premsa Comarcal.

� Redacció

‘L’Om, Revista de Riudoms’ rep el premi Pau Fontde Rubinat per la seva trajectòria periodística

� Xavier Fortuny , director de L’Om, Revista de Riudoms, recollint el premi.L’OM


esports


Tal com va prometre l’Ajuntament en elprograma electoral de les darreres elec-cions municipals, la construcció d’unasegona pista de pàdel ja és una realitat.Després de solucionar els greus proble-mes de goteres que tenia el pavelló muni-cipal, el passat mes d’abril es va començara construir la nova instal·lació.

L’emplaçament de tennis i pàdel ha tin-gut fins ara una gran demanda. Des delmes de febrer del 2011 s’hi han jugatmilers d’hores i un 90% dels jugadors sónriudomencs. La nova pista reduirà la llargallista d’espera, on només restaven horeslliures durant els matins; entre 16h i 00h,l’horari més sol·licitat, era gairebé impossi-ble trobar una hora lliure si no es feia ambsetmanes d’antelació.

Aquesta construcció ha estat possiblegràcies a la viabilitat econòmica de les pis-tes: tenen un cost de 10 euros per als riu-domencs i de 15 per als de fora vila. A més,la participació de la Brigada Municipal haajudat a aconseguir un cost més baix per al’actuació, uns 17.000 més IVA, que esfinançaran amb els ingressos que generala pista. Per tot plegat, no suposarà capdespesa per a l’Ajuntament.

Al mateix temps, també ha sorgit unanova iniciativa relacionada amb l’ús de lesnoves tecnologies. Es tracta de la possibili-tat de reservar pistes a través del portalwww.riudoms.reservapista.com. CarlesGarcía, regidor d’esports de l’Ajuntament

de Riudoms, ha confessat estar molt satis-fet amb aquest nou sistema: “durant el pri-mer mes de funcionament del servei tele-màtic, el gener de 2012, es van fer 28 reser-ves; el mes febrer, 44; i durant març se’nvan fer 83”.

A més de reservar pistes, la pàgina web,que ja compta amb uns 120 registrats, ofe-reix la possibilitat d’emparellar jugadorsdurant la mateixa franja horària i nivell. Toti aquesta nova proposta, cal recordar quees pot seguir reservant presencialment a

l’Ajuntament o trucant al número 977 7684 34.

Des de la regidoria d’esports també s’hapensat en el futur, de manera que ambaquesta nova pista encara queden dosemplaçaments per a la possible construc-ció de dues més. Però tot això ja dependràde la demanda i les necessitats dels usua-ris.

� Elisabeth Sarraseca Juncosa

S’amplien les instal·lacions esportives de pàdel itennis, que ja presenten una alta demanda

� Un 90% dels usuaris de les noves pistes són riudomencs.ELISABETH SARRASECA


Pau Almarcha és un noi riudomenc de 16anys que acaba de complir un dels seussomnis, debutar amb la selecció catalanade futbol. En Pau va ser convocat per pri-mera vegada el mes de maig per jugar elcampionat de comunitats amb la selecciócatalana sub-16 a Galícia, on va aconseguirclassificar-se per la semifinal, que es vajugar el cap de setmana del 17 al 20 demaig a Benissalem contra la selecció Balear.Tot i l’esforç, l’equip català no va passar a lafinal, perdent amb un resultat de 2-1.

Des de ben petit ja portava la pilota alspeus: als 7 anys va començar com a benja-mí al club riudomenc Baix Camp. Més tard,amb 11 anys, va fitxar per jugar al Cambrilson hi va estar tres anys i ara, des de fa qua-tre temporades, juga al club tarragoní delNàstic.

Actualment està estudiant 4t d’ESO i enun futur vol realitzar els estudis universita-ris d’INEFC, però el seu vertader somni ésarribar a jugar en un equip de primeradivisió. Com a benjamí, va començar dedavanter, encara que amb els anys ha anatretrocedint de posició fins que s’ha conso-lidat com a central, lluint el dorsal número5.

Després de jugar quatre temporades al’equip roig-i-negre, ha confessat que estàmolt satisfet i espera continuar-hi méstemps. Els entrenaments són quatre dies ala setmana, encara que últimament l’equipporta una bona ratxa i això els permetpoder reduir el ritme.

El seu referent al món del futbol és eljugador del F.C Barcelona Carles Puyol, perles ganes i la lluita que posa a cada partit elcapità de l’equip culé. A més, admira elmèrit del club blaugrana de fitxar els juga-dors de la pedrera i donar-los una oportu-

nitat. Malgrat ser seguidor del Barça des depetit, en Pau no tanca les portes a cap club,ja que el seu desig és trepitjar la gespa dela primera divisió.

� Elisabeth Sarresca Juncosa


esports

El riudomenc Pau Almarcha, seleccionat per jugaramb la Selecció Catalana de Futbol sub-16

ELISABETH SARRESCA JUNCOSA

� Pau Almarcha té 16 anys i un futur prometedor.


esports


Bones notícies per al futbolista riudo-menc Arnau Farnós. El seu equip, elBenjamí C del Futbol Club Barcelona, vajugar el passat dia 20 de maig l’últim partitde la temporada, obtenint un resultat de3-2. Aquesta victòria els va permetre aca-bar la competició al capdavant de la classi-ficació, i proclamar-se així campions deLliga.

Amb l’objectiu de donar suport a la jovepromesa futbolística, el Gegant Gaudí i laColla Gegantera de Riudoms van assistirde públic al partit, així com també el regi-dor d’Esports de l’Ajuntament de Riudoms,Carles Garcia, i molts altres aficionats riu-domencs que no es van voler perdreaquell moment de joia esportiva per al fut-bolista riudomenc.

Farnós va jugar al CD Riudoms fins latemporada passada. Amb tan sols vuitanys ja havia demostrat el seu talent futbo-lístic i va captar l’atenció del Barça. Així, araja fa uns mesos que es va incorporar alBenjamí C del club, començant una prime-ra temporada que ha acabat amb èxit.


El Gegant Gaudí dóna suport al FC BarcelonaL’equip Benjamí C, en el qual juga el riudomenc Arnau Farnós, s’ha proclamat campió de Lliga

� Arnau Farnós és el tercer començant per l’esquerra.CEDIDA


esportsº


L'Escola de Futbol Baix Camp va rebre elpassat dia 23 de maig una visita especial. Eljugador de futbol de Primera Divisió quemilita a les files del Rayo Vallecano 'Piti' vaestar present a les instal•lacions, durant elsentrenaments dels diferents equips delcentre. 'Piti' va compartir una estona ambels joves futbolistes, que es van poder feramb ell un bon reportatge fotogràfic. Unaexperiència que els alumnes van viure moltintensament. Francisco Medina Luna,esportivament conegut com a Piti(Barcelona, 26 de maig de 1981), és un fut-bolista català criat a Reus.

Des de la junta de l'Escola de Futbol BaixCamp valoren de manera molt positiva lavisita, i volen manifestar públicament lesseves mostres d'agraïment a 'Piti' per laseva presència a Riudoms. Finalment, livolen desitjar grans èxits en la seva carrerapolítica.

El jugador de Primera Divisió 'Piti' visital’Escola de Futbol Baix Camp

� Piti' va compartir una estona amb els joves futbolistes.CEDIDA



esports

FONT: FEDERACIÓ CATALANA DE FUTBOL

1 LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A" 68 28 22 2 4 139 37 0

2 VALLMOLL C.D. "A" 66 28 22 0 6 92 38 0

3 ESPAÑA CANONJA, U.D. "A" 65 27 21 2 4 116 37 0

4 DUESAIGUES, S.R.U.E. "A" 55 27 18 1 8 55 34 0

5 RIUDOMS, C.D. "A" 48 27 14 6 7 57 40 0

6 MONTROIG AT. "A" 42 27 12 6 9 45 53 0

7 VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A" 42 27 12 6 9 68 52 0

8 SALOU, U.D. "B" 41 28 13 2 13 60 59 0

9 RIUDECOLS, U.D. "A" 39 27 11 6 10 82 74 0

10 L´ESPLUGA DE FRANCOLI, U.E. "A" 38 27 12 2 13 60 53 0

11 ALMOSTER, F.C. "A" 31 27 9 4 14 49 74 0

12 ALCOVER, C.E. "B" 28 28 9 1 18 60 79 0

13 LA RIBA, C.F. "A" 24 27 7 3 17 48 84 0

14 VIMBODI, C.F. "A" 17 28 5 2 21 37 84 0

15 PORRERA, UNIO ESPORTIVA "A" 16 28 4 4 20 31 87 0

16 INTERNACIONAL DE REUS C.F. "A" 10 27 4 1 22 40 154 3

CLASSIFICACIÓ QUARTA CATALANA GRUP 24 31a JORNADAPOS. EQUIP PUNTS SGCGFPPPEPGPJ

RESULTATS C.D.RIUDOMS

Jornada 28

Jornada 29

Jornada 30

Jornada 31

RIUDOMS, C.D. "A" 0 - 2 LES BORGES DEL CAMP, C.D. "A"

MONTROIG AT. "A" 1 - 1 RIUDOMS, C.D. "A"

RIUDOMS, C.D. "A" 1 - 0 VILAFORTUNY ASSOC. ESP. "A"

ALCOVER, C.E. "B" 3 - 0 RIUDOMS, C.D. "A"


esports


La caminada Riudoms- La Mola- Riudomsja està plenament consolidada. I així hodemostra el fet que la cita, organitzadapel Centre d’Estudis Riudomencs Arnaude Palomar (CERAP), ja dugui una trajec-tòria de deu anys a les seves espatlles icada any compti amb més participants.

El passat dia 29 d’abril es va celebrar ladesena edició de la caminada, que vacomptar amb un gran èxit de participació,fet que va ser valorat de manera moltsatisfactòria per part de l’organització. Defet, segons explica el president del CERAP,Anton Marc Caparó, enguany hi van pren-dre part fins a 460 persones, xifra querepresenta una cinquantena més que enl’edició anterior. I és que tot va ajudar a

que la jornada anés sobre rodes: el tempsva ser immillorable, els voluntaris també iels controls van funcionar correctament.

La cita està incorporada dins de laCopa Catalana de Caminades deResistència, “i ja té un públic molt fidelit-zat”, apunta Anton Mar Caparó. Hi ha dostipus de participants. En primer lloc, lagent de Riudoms que cada any hi partici-pa per als quals s’ha convertit en unmoment especial del seu calendari. Ensegon lloc, la gent que participa a la CopaCatalana i que va prenent part en les dife-rents caminades que s’organitzen. Peraixò, cada any es desplaça fins a Riudomsgent procedent d’altres indrets del país,com Girona, Lleida o fins i tot el Pirineu.

De totes maneres, i malgrat que lavaloració a nivell global és molt positiva, síque hi ha alguna qüestió a millorar. El pre-sident de l’entitat explica que hi ha algunsaspectes que es podrien corregir de caraa properes edicions, com la senyalitzacióde la bifurcació entre el recorregut clàssici el que passa per La Torre de Fontaubella(que incorpora una zona de més dificultattècnica). Malgrat aquest fet, la idea de l’or-ganització és continuar en la mateixa líniade cara a futures ocasions. La caminadas’ha convertit en tot un distintiu per aRiudoms, i en el seu desè aniversari es potdir que gaudeix d’una molt bona salut.

� M. J. R.

La tradicional caminada entre Riudoms i La Mola,organitzada pel CERAP, reuneix 460 participants

ÀLEX ESCODA ROJAS ÀLEX ESCODA ROJAS ÀLEX ESCODA ROJAS

ÀLEX ESCODA ROJAS. ÀLEX ESCODA ROJASÀLEX ESCODA ROJAS.



La magnetoteràpia utilitza, des del puntde vista terapèutic, camps magnèticsobre el cos, que són de baixa freqüènciai baixa intensitat. És un mètode natural,no invasiu i que millora la qualitat devida.

L'organisme humà es comporta comun material magnètic. Aplicant la mag-netoteràpia s'aconsegueix un estímulgeneral del metabolisme cel·lular i unanormalització general del potencial de lamembrana cel·lular, és a dir, reequilibrenel sistema biològic alterat.

Els efectes que produeix són elssegüents:

• S'ha demostrat que ajuda a la fixaciódel calci a l'os, per tant s'utilitza en pro-cessos d'osteoporosi localitzada o gene-ral.

• També produeix un efecte de relaxa-ció muscular, un efecte tròfic, antiinfla-matori i una regulació sanguínia.

• Ajuda a la sortida de sodi, que en elscasos d'edemes hi ha un dèficit de sorti-da.

• Estimula la producció de col·lagen,per tant, va bé en cicatrius i processosd'envelliment de la pell.

• Efecte analgèsic, que no és d'aparicióimmediata.

• Efecte general de relaxació i sedació,s'aplica contra l'estrès, amb gent ambproblemes d'insomni i intranquil·litat,cefalees de tipus nerviós.

Per tant, està indicat en casos de:artrosi, fractures, estrès, insomni, dolormuscular, dolor cervical, lumbàlgia, fibro-miàlgia, cames cansades, arruguesfacials, osteoporosi, artritis, tendinitis,migranyes, ulceres, varius, etc.

Les dues úniques contraindicacionsde la magnetoteràpia són persones por-tadores de marcapassos i les embarassa-des.

Algunes persones afirmen haver res-post favorablement al tractament d'al-guns casos de dolor causat per inflama-ció en sotmetre's un curt període detemps a camps magnètics produïts perimants permanents. La magnetoteràpiaés una teràpia natural que ajuda a com-batre el dolor sense efectes secundaris.

� Alba FontFisioterapeuta

La magnetoteràpia com a teràpia alternativa

� La magnetoterapia és una pràctica de la medicina alternativa que implica l'ús de campsmagnètics estàtics o permanents sobre el cos.

vida sana



Documents

L'Om 491